text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Aquesta és la pàgina de La Sastrería Del Mercado.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Salamanca. |
L'aparell, mitjanant l'ús de la tecnologia, podria localitzar l'altre, li llenaria una xarxa i el traslladaria a un lloc segur, sense necessitat d'inhibir-lo
Alguaire.-L'empresa Coserima, ubicada a Barcelona, est duent a terme aquest setmana a l'Aeroport de Lleida-Alguaire proves del sistema tecnolgic innovador que est desenvolupant mitjanant l'ús d'un dron per tal de poder interceptar drons hostils en installacions com ara aeroports o rees restringides on no es poden fer servir sistemes d'inhibició.
Un cop el sistema antidron detectaria l'aparell hostil, comunicaria automticament les seves dades (coordinades, l'alada i la velocitat) al dron que la firma ha anomenat Argus Predator i aquest el localitzaria, l'enfocaria amb una cmera d'alta resolució i comenaria a seguir-lo, sense necessitat de pilotar-lo.
Quan el programari consideraria que és el moment oportú, dispararia una xarxa i capturaria el dron hostil i, posteriorment, el traslladaria a un lloc segur.
Es tracta d'un sistema "complex" l'objectiu del qual es poder capturar drons hostils en rees restringides com ara aeroports on la normativa no permet utilitzar sistemes d'inhibició per aturar la possible presncia d'un aparell hostil.
"A partir d'un programari específic que combina electrnica i tecnologies com ara la intelligncia artificial i la realitat augmentada estem configurant un sistema que evitaria la invasió en aquest tipus d'installacions", ha explicat el gerent i responsable d'operacions de Coserima, Peter Srnec.
L'empresa est ubicada a Barcelona tot i que ha desenvolupat part del programari tecnolgic a la República Txeca.
El sistema antidron detectaria l'aparell hostil i, automticament, es comunicarien dades com ara les seves coordenades, alada i velocitat al dron Argus Predator perqu pogués interceptar-lo.
Grcies al programari i maquinari desenvolupat per Coserima, l'aparell localitzaria el dron hostil i l'enfocaria amb una cmera d'alta resolució que li permetria seguir-lo, sense necessitat que el dron fos controlat per cap operador.
Un cop el sistema consideraria que és el moment idoni, l'aparell llenaria una xarxa i capturaria el dron hostil i el transportaria fins a un lloc segur, ja que "a banda de ser un dron espia, podria portar una crrega explosiva o algun tipus de material perillós", segons ha dit Srnec.
Posteriorment, s'avisaria als cossos de seguretat perqu se'n fessin crrec.La firma est treballant ara per acabar de perfeccionar aquest sistema antidron i, en concret, per poder immobilitzar un dron hostil per tal que l'Argus Predator "ho tingui més fcil a l'hora de caar-lo".
"En uns tres mesos podríem disposar del sistema plenament operatiu i ja es podria installar en un aeroport en fase de proves", segons ha exposat Peter Srnec.
A banda de poder interceptar drons hostils, el sistema tecnolgic desenvolupat per Coserima per poder operar drons de forma autnoma, sense necessitat que cap persona els gui, també es pot adaptar a diferents usos i per obtenir diferents tipus de dades o d'imatges.
L'aparell és pot preprogramar perqu porti a terme una missió determinada i, a més, pot portar diferents tipologies de caixes de crrega per transportar objectes.
L'objectiu és "fer un vestit a mida" del client i adaptar la tecnologia i el maquinari a les seves necessitats i a les tasques operatives que hagi de dur a terme", ha explicat el responsable de l'empresa.Durant aquesta setmana, responsables de Coserima, han estat fent demostracions del sistema en qu treballa l'empresa a l'Aeroport de Lleida-Alguaire.
En concret, aquest dijous l'han mostrat a una empresa de seguretat que treballa per AENA.
Les proves, per, s'han efectuat a l'exterior de l'aeroport lleidat i s'han pogut dur a terme després d'haver sollicitat l'autorització per tancar durant una estona l'espai aeri més proper, tenint en compte que la normativa europea no permet fer volar drons en el perímetre proper d'installacions aeroporturies.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Passades les 22 hores, entraren farcits de cerimonial, recolliment i natural al poble d'origen voltats de gran expectació
Una tradició que es remunta a l'Edat Mitjana i que es repeteix cada any el darrer diumenge del mes d'abril
Amb l'obra "Bruixes, dimonis i misteris" sobre aspectes marginals de la vida i cultura popular valencianes fa amb la quinzena edició del guardó
L'últim divendres d'abril de cada any, podeu arrimar-vos a la localitat de les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, per tal de viure en primera persona una de les tradicions més ben conservades del...
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Les Useres, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d'abril de 2011.
L'últim divendres d'abril de cada any, el poble de les Useres rememora una antiga tradició que trasllada els participants, de ple, a l'edat mitjana.
Tretze homes, el guia i dotze pelegrins, acompanyats...
Els socialistes denuncien que els municipis afectats han hagut de negociar la pròrroga de l'ajuda concedida per Zapatero, i retinguda en un compte, ja fa tres anys |
L'exdiputat del PSC Joan Ferran considera que "aquest país està una mica malalt" i la diputada del PP Esperanza García ha lamentat que, en la seva opinió, "el que quedarà és l'odi sembrat" segons han manifestats en un debat organitzat per el Grup de Periodistes Pi i Maragall sobre "La tertúlia política en els mitjans de Catalunya" celebrat aquest dimarts al centre cívic Fort Pienc de Barcelona.
A l'acte -moderat pel periodista Sergi Fidalgo- han participat també l'exdiputat de Ciutadans Jordi Cañas; i la periodista Andrea Mármol.
La iniciativa pretén denunciar que, en els mitjans públics, sempre hi ha tres tertulians sobiranistes i només un 'constitucionalista' tot i que l'últim baròmetre del CEO detecta l'opinió sobre la independència està dividida en dues meitats.
Ferran ha insistit que "és difícil trobar una tertúlia, periòdic o mitjà de comunicació que la pluralitat sigui proporcional perquè l'hegemonia del discurs està decantat majoritàriament cap al sobiranisme".
L'exdiputat ha posat de manifest que l'única tertúlia plural era el programa "Catalunya opina", presentat Carlos Fuentes, "que permetia a la televisió de Badalona que estava sota la dependència política del Partit Popular, però aquí hi anava ERC, hi anava Iniciativa, hi anava Santiago Espot ".
"Algunes tertúlies que han volgut posar el socialista de cirereta resulta que han posat al socialista més sobiranista: no anava la gent del PSC amb una visió federal de l'Estat, sinó tertulians que discutien sobre el 'dret a decidir'".
Igualment ha posat com a exemple algunes tertúlies del 324 que "et fan enrere" o "professors que van a TV3 per parlar de la Llei d'Eduació i acaben fent un míting independentista".
Per a Cañas "es silencia el pensament crític" i ha citat el programa de TV3 'Divendres' que és canyella fina, digne de la televisió coreana: entres de tertulià i pots acabar de directiu de la CCMA ".
L'exdiputat, que va ser membre de la comissió de control de la CCMA, ha insistit que la suposada falta de pluralitat en els mitjans públics "no és un error, és una estratègia" i que això "és una democràcia, no un règim".
Cañas ha recordat el document sobre el Programa 2000, elaborat en l'època de Jordi Pujol, que propugnava "la infiltració d'elements nacionalistes en llocs clau dels mitjans de comunicació", entre d'altres àmbits.
"Els mitjans de comunicació públics a Catalunya estan al servei de la construcció nacional", ha reiterat.
Esperanza García, del PPC, ha considerat que a les tertúlies dels mitjans públics "són quatre o cinc tertulians més el presentador, que ajuda" i que "el programa del 324 és terrible".
García ha criticat també 'Els matins de TV3' i ha explicat que, en algunes tertúlies, l'han amenaçat amb "no tornar".
També ha coincidit que "m'he trobat amb presentadors en l'equip de hienes que t'estan faltant al respecte" i ha lamentat que, al seu parer, "el que quedarà és l'odi sembrat".
Andrea Mármol, per la seva banda, ha manifestat que "si el tema de Rodalies no funciona no és un conflicte entre Espanya i Catalunya, és que no funciona".
Mármol ha recordat que "si a l'enquesta del CEO la meitat del país no està per la indepenencia és per què no es reflecteix en els mitjans públics" i ha lamentat "la complicitat del presentador en moltes tertúlies".
Despres de veure unes quantes ja les has vist totes, sempre es el mateix, cambies de canal i et poses a veure un altre cosa.
Aquest senyor, el Joan Ferran, no és aquell aprenent de censor i inquisidor de pa sucat amb oli que parlava de la crosta nacionalista?
I el Cañas, no està imputat per corrupció?
A TVE no hi he vist mai un independentista en una tertúlia, encara que tractés temes catalans, mentre que a TV3 hi he vis
Hi ha un altre espai encara més sectari que "Divendres"...
Es diu "Més 324" i està dirigit pel conegut talibà Grasset, un individu fanàtic, jesuític i inundat d'odi.
És veritat que d ́un temps ença a TV3 estan una mica pesadets amb els temes relacionats amb l ́independentisme, però bé hi ha canals a la TDT per donar i per vendre...ah, què és pública?...També TVE és publica i jo no me la miro perquè senzillament no m ́identifico...seguiu així que ho aconseg
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Comencem una nova edició d' Explorer Sant Feliu.
Aquest és el setè any que el programa municipal Sant Feliu Innova acull aquesta iniciativa, impulsada pel CISE (Centre Internacional Santander Emprendimiento) i amb la col·laboració de SECOT (Seniors Españoles para la Cooperación Técnica).
El passat dimarts 29 de gener, donàvem la benvinguda a CO-Innova Sant Feliu als 58 emprenedors i emprenedores d'entre 18 i 31 anys que participaran en aquesta nova edició.
Aquests joves talents ompliran la Torre del Roser de creativitat, innovació i energia!
Tots ells tindran l'oportunitat d'impulsar les seves idees i obtenir les eines i els recursos per fer-les realitat!
A través de les formacions, els roadshows i l' assessorament d'experts dels pròxims cinc mesos!
Així, Josep Maria Rañé, president de Àrea de Govern Obert i Serveis Generals, donava el tret de sortida d'Explorer 2019 a l'edifici CO-Innova Sant Feliu!
Rañé va animar als joves a "gaudir d'aquesta experiència, aprofitar les oportunitats que ofereix el programa i generar comunitat".
A més, el regidor va parlar de la "col·laboració amb altres" com un element imprescindible per obtenir bons resultats.
Així, donava pas a Paco Bailac, representant de SECOT, i a Alejandro Chacó n, responsable d'institucions al Banc Santander.
Tots dos van parlar de la importància d'impulsar l'ecosistema d'emprenedoria jove de base tecnològica.
Tot seguit, va arribar el torn de Sant Feliu Innova.
La nostra agent d'Ocupació i Desenvolupament Local, Gemma Antolí, va ser l'encarregada d'explicar als explorers què és CO-Innova Sant Feliu, on passaran els pròxims cinc mesos treballant i perfilant les seves idees!
Antolí va presentar Sant Feliu Innova com "un programa que vetlla per la innovació social i la transformació digital al municipi de Sant Feliu".
En referència a Explorer, va afegir que "el programa ha estat un èxit en les edicions passades i al 2018 va obtenir una valoració de 4.7 punts sobre 5".
A més, en aquesta edició hem obtingut més participació que mai!
Al desembre, ja teníem 109 candidats inscrits i 55 projectes.
Finalment, es van seleccionar 58 emprenedors aglutinats en 25 projectes, dels quals 16 compten amb presència femenina.
L'encarregada de fer aquesta tria ha estat la Patrícia del Hoyo, gestora de projectes d'acció social, emprenedoria i innovació i coordinadora de totes les activitats del Sant Feliu Space.
Durant la inauguració, la Patricia va presentar el programa als participants com "un temps d'autoconeixement, de creixement, de coneixement envers l'emprenedoria, de treballar la creativitat i esgotar les ments" i va afegir que el primer pas per ser un explorer és "donar-se permís per somiar i imaginar durant aquests mesos".
A més, la coordinadora d'Explorer Sant Feliu va preparar la dinàmica Starting Point, a través de la qual els participants van poder crear un slogan pels seus projectes, a través de la detecció de necessitats i possibles clients.
L'acte també va comptar amb la presència de Marc Valderrama, guanyador d'Explorer Sant Feliu 2018, que va donar consells als nous emprenedors de l'edifici CO-Innova!
Valderrama els va suggerir que fossin flexibles, pacients i s'obrissin a reconduir els seus projectes, tot i que "s'allunyessin de la idea inicial", ja que segons aquest jove emprenedor "això significa que potser el projecte no està ben definit".
A més, va afegir que idear significa "estar sempre atent a l'entorn i als problemes que es poden detectar per tal de trobar solucions innovadores".
Així mateix, la innauguració d'Explorer Sant Feliu 2019 va comptar amb col·laboradors de Sant Feliu Innova com Sergi Moreno gerent de Coworking Creus 36 i Mercè Torras impulsora de RSInnova, un altre dels projectes més ben valorats pels usuaris de Sant Feliu Innova durant 2018.
Tots dos van convidar als participants a col·laborar amb el teixit empresarial de Sant Feliu a través del seus nous serveis i enfocament a l'impacte social.
Aquesta edició compta amb projectes amb un gran nivell de creativitat i innovació!
Informar sobre els concerts catalans, lluitar contra l'edadisme, crear una línia de llenceria per a aquells col·lectius que no tenen veu o amenitzar l'estada dels més petits als hospitals són alguns dels propòsits dels nostres emprenedors!
Tenim 25 projectes al Sant Feliu Space i cinc mesos per treballar-los, un anirà a Silicon Valley però tots seran guanyadors gràcies a suport i acompanyament personalitzat a la seva evolució.
Avui tindrem la primera formació!
Ara sí, comença el compte enrere per aquests joves talents!
Aquesta acció està cofinançada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local. |
La situació del CF Reus Deportiu és dramàtica.
Després de tres mesos sense pagar als seus futbolistes, la Lliga ja no intervindrà per salvar l'equip, i el club podria baixar de categoria o, fins i tot, hi podria haver la desaparició de l'entitat.
Però tot i que Javier Tebas estava disposat a pagar els deutes de 700.000 euros, que garantien les mensualitats no cobrades als futbolistes i també acabar la temporada en condicions normals a Segona Divisió, els jugadors han decidit no acceptar la proposta.
El proper pas dels futbolistes del Reus és seguir amb la seva denúncia al club.
Una situació que posa contra les cordes la Societat Anònima Esportiva del Reus, que si no paga les nòmines que tenen en deute, suposaria que la SAE liderada per Joan Oliver acabaria desapareixent i els futbolistes ja serien lliures.
A tot això, el partit d'aquest dissabte contra el Còrdova ja està garantit, però encara no se sap què passarà en la propera jornada.
En les properes hores s'espera una solució del conflicte, ja sigui per positiu o per negatiu.
Oberta la possibilitat del descens de categoria automàtica per via administrativa, també podria ser que la falta de solvència econòmica del club de futbol, amb un deute de cinc milions d'euros, comportés la desaparició de l'entitat. |
GAUDEIX AMB NOSALTRES DE L'ESPORT I LA NATURA, EN UN ENTORN PRIVILEGIAT.
Per a nens, nenes i joves (de 4 a 16 anys).
Activitats esportives i de lleure adaptades a cada edat:
Natació, vela, esports aquàtics, jocs, excursions, dibuix, teatre, expresió corporal... i molt més.
Les activitats aquàtiques es faran en funció de la meteorologia de cada moment.
Del 6 al 11 d'abril, de 9:00 h a 14:00 h.
Del 22 de juny al 12 de setembre.
Blocs setmanals, de dilluns a dissabtes: de 9:00 h a 14:00 h.
Els nens, nenes i joves inscrits al casal d'estiu, podràn accedir a les activitats esportives i de lleure combinades, que es realitzen a les tardes.
Dates: del 8 de juny al 4 de setembre.
(1) 10% de descompte per a socis dels CNPS, a partir del 2n Casal.
(2) 5% de descompte per a famílies nombroses a partir del 1r Casal.
(3) Els alumnes dels Casals tindran un 15% de descompte en les inscripcions a Cursos de Vela i Natació en horari de tarda (no acumulable a altres descomptes aplicables als cursos).
(*) Els descomptes 1 i 2 no s'apliquen en aquestes tarifes.
Els descomptes no són acumulables entre ells.
L'import de les tarifes no inclou les despeses de les sortides que es puguin realitzar fora de la localitat de El Port de la Selva, que s'hauran de pagar a banda per part dels alumnes que hi participin.
17489 El Port de la Selva (GIRONA) |
Atrevir-se a investigar els crims del franquisme, i obrir així la porta a la persecució dels que se'n van beneficiar, va ser per a Baltasar Garzón la forma de començar-se a cavar la tomba de la carrera judicial.
Però l'exmagistrat segueix treballant perquè existeixi una comissió de la veritat.
–¿És normal que dones de 88 anys viatgin a l'Argentina a buscar justícia?
–No és normal, és vergonyós la denegació de justícia a les víctimes perquè no hi ha raó perquè Espanya no pugui atendre aquestes investigacions.
És cert que es va tancar la que jo vaig obrir, el Suprem va dir que no hi havia possibilitat d'investigar aquí, però ningú dóna opcions ni vies perquè les víctimes puguin veure satisfet el seu dret a la reparació.
Hi ha un abandonament, un desemparament total des de la justícia.
I quan s'obre un procés a l'Argentina, el Ministeri de Justícia impedeix la col·laboració.
No hi ha opcions d'investigació penal a Espanya ni acord sobre una comissió de la veritat, iniciativa que demanem diverses organitzacions.
–El forense Paco Etxeberria diu que la comissió de la veritat, lluny de reobrir ferides, ajudaria a tancar-les.
Perquè una situació se superi primer ha de ser analitzada i acceptada.
A Espanya s'ha donat per fet que després de la mort del dictador aquí hi havia una reconciliació i un perdó oficial, diguem-ne que per decisió política.
El mínim és una comissió de la veritat.
Ja que el dret a la justícia s'ha tancat, no podem parlar de reparació perquè ni tan sols l'econòmica ha sigut possible i no hi ha garanties de no repetició perquè ni tan sols hi ha hagut el primer dret bàsic: el dret a la veritat.
És terrible que obliguem tota la societat, per por que es reobrin ferides, a no tancar-les.
No es trencarà la societat espanyola per una comissió de la veritat.
Encara hi ha arxius secrets relacionats amb la guerra i la postguerra.
Això és inacceptable quan tenim resolucions del Consell d'Europa que obliguen a investigar, del Comitè de Drets Humans de l'ONU...
Tots els organismes internacionals diuen el mateix.
El dret a la veritat és bàsic per tancar una etapa de dolor i desemparament.
–¿Com pot ser que Espanya ignori les reclamacions de l'ONU?
–Perquè aquí hi ha un gran cinisme oficial amb el franquisme.
No diré que estigui viu en algunes seus oficials de formacions polítiques, però hi ha un component d'intransigència gran, de pervivència d'aquells plantejaments, de negar que aquí hi ha hagut una greu injustícia i un desemparament absolut de les víctimes.
No es reconeix ni tan sols que hi ha hagut aquesta omissió.
No hi ha justificació, més enllà de l'arbitrarietat de qui considera que el que va passar a partir del 36 va ser bo.
És inacceptable que el 2012 haguessin de comparèixer de testimonis en el judici contra mi perquè, 70 anys després, un tribunal sentís el seu relat de privació de drets sistemàtica.
–¿A què atribueix la seva persecució?
Tot el tema del franquisme no ha sigut superat.
No s'assumeix que aquí, desgraciadament, hi ha hagut un silenci que pesa com una llosa en l'àmbit de la justícia i que hi ha una reserva permanent sobre aquest àmbit.
Amb el meu cas es va voler deixar clar allò «que no els passi pel cap obrir aquest tema».
No hi pot haver cap altra explicació perquè una decisió del Suprem podria haver donat vies alternatives a les víctimes, però des de llavors no n'hi ha hagut ni una possibilitat.
–José Antonio Martín Pallín, exmagistrat emèrit del Suprem, atribueix a María Teresa Fernández de la Vega voler «acabar amb les garzonades».
¿Hi va haver pressions polítiques?
–Ho desconec, però si intentar reparar les víctimes del franquisme en un context de crims de lesa humanitat és una garzonada, tant de bo n'hi hagués moltes més perquè la impunitat seria menor.
No seria tan garzonada si tenim en compte que totes les resolucions internacionals van en aquesta direcció.
Més que pressions hi va haver conseqüències.
L'obertura d'aquest procés i la del cas Gürtel va tenir un efecte immediat.
Vaig passar a ser material rebutjable, em vaig forjar el començament del final de la meva carrera com a jutge.
Va servir d'excusa per no abordar aquests temes.
–Després de la seva inhabilitació, ¿creu que està tancada la porta de la justícia a Espanya?
–No, seguirem lluitant, treballem en iniciatives dins i fora, com ara recollir firmes per a una ILP o una plataforma contra la impunitat.
És penós que quan es parla de víctimes del terrorisme no es parli de les del terrorisme franquista i que s'hagi abandonat el tema de la memòria històrica.
Hi havia diners per a altres coses menys lícites i no n'hi havia per a la memòria.
S'ha d'acabar amb la impunitat de 40 anys de dictadura.
–Espanya és el segon país amb més fosses per obrir darrere Cambodja.
–Això diu molt de la insensibilitat per part de les institucions durant gairebé 40 anys de democràcia.
Es va voler girar full sense haver-lo llegit.
Es van viure moments complicats en la transició amb el cop d'Estat, però avui no té sentit aquesta inacció.
I que quan hi ha un indici, com el 2007, es posin tants impediments com si la reparació a les víctimes obrís tots els inferns.
Hi ha molts exemples en nombrosos països que demostren que això no és així.
La diferència és que en altres hi ha un plantejament lògic i racional i aquí no ha interessat mai.
És una demanda que seguim fent als partits, és el moment.
–¿Per què a Alemanya és impensable una fundació dedicada a Adolf Hitler i finançada amb diners públics, com passa aquí amb Franco?
–A Alemanya s'ha fet memòria perquè no torni a passar i en canvi a Espanya no hi ha hagut consciència del que va suposar.
Aquells 40 anys de dictadura van donar per canviar moltes ments i voluntats.
Fins que l'exaltació del franquisme no sigui un delicte, no estarem en equilibri amb Europa.
Aquí s'estableix el delicte d'exaltació del nazisme i antisemita, i quan es tracta del franquisme és un tema menor. |
Chris Froome no podrà córrer aquest any el Tour de França, on tenia intenció de lluitar per la seva cinquena victòria.
El ciclista britànic ha caigut mentre s'entrenava al circuit de la contra rellotge d'avui al Criterium del Dauphiné i s'ha trencat el cap del fèmur.
Sense Froome, un dels favorits per guanyar l'etapa d'aquest dimecres, el protagonisme se l'ha emportat Adam Yates, que ha aconseguit el mallot de líder després de ser sisè en l'etapa.
El britànic supera ara de 4 segons el fins avui líder, Dylan Teuns, que ha fet una bona defensa del liderat tot i no ser un especialista contra el cronòmetre.
La gran sorpresa l'ha donat el jove belga Wout Van Aert, que sense precedents en aquesta modalitat, ha aconseguit una clara victòria en l'etapa, amb més de mig minut d'avantatge sobre corredors més contrastats, com Van Garderen i Dumoulin.
A la general, Yates afrontarà la muntanya com a líder, però amb 11 corredors a menys d'un minut.
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
CITA AMB LA HISTORIETA DEL 5 AL 8 DE MAIG
Un nou model de descapotable turbo blau per a Espirú i Fantàstic; Mortadel·lo intentant córrer una volta ciclista muntat en una bici de rodetes; Blacksad, al volant del seu flamant Cadillac groc descapotable; un comicaire Marc Márquez sobre la seva potent moto o les desenes de cotxes en què va pujar Tintín.
El Saló del Còmic de Barcelona està, literalment, escalfant motors per obrir les portes de la seva 34a edició dijous que ve, 5 de maig, fins al diumenge 8.
La seva exposició principal, ' Vinyetes sobre rodes ', es mourà a través de més de 200 originals i reproduccions de tot el món.
No hi faltaran vehicles de mida natural com les que han usat cèlebres personatges de la historieta.
Entre ells, ha avançat en la presentació d'aquest divendres en una sala de Cinesa Diagonal Mar, Antoni Guiral, director del continguts del Saló, no hi faltarà un Ford Mustang com el de ' Sin City ', un Delorean, com el de ' Retorn al futur ', una Harley Davidson com la de Lobezno, un Citroën com el que Moebius va dibuixar a 'Sobre la estrella', diversos Seat que als anys 50, 60 i 70 es colaven als tebeos de Bruguera, o altres de cedits per pilots del Dakar com Juan Porcar, Nani Roma, Marc Roma i Laia Sanz.
El Saló torna al recinte de Fira Montjuïc amb la "intenció de divulgar i fer arribar la cultura del còmic" tant a professionals com a aficionats i nou públic que té curiositat, i amb l'"aspiració" de tornar a superar el nombre de visitants del 2015 ( 113.000 ), segons ha comentat Patrici Tixis, president de Ficomic, organitzador de la fira, i del Gremi d'Editors de Catalunya.
De nou torna a créixer en espai, amb una superfície de 45.000 metres quadrats (9.000 més que l'any passat), repartits entre els palaus 1 i 2 i la plaça de l'Univers, on, ha avançat Guiral, hi haurà un circuit de seguretat viària amb cotxes reals i una gran reproducció de la nau d''Independence Day'.
Un altre gran reclam serà la mostra que homenatjarà l' incombustible Francisco Ibáñez, que aquest any ha complert 80 anys i firma a més l'estel·lar cartell d'aquest Saló del Còmic.
En un espai inspirat en els seus tebeos, més de 120 originals, "alguns que no s'han vist mai", ha revelat Guiral, recorreran la trajectòria del creador de Mortadel·lo i Filemó, Trencasostres, Pepe Gotera y Otilio, el botones Sacarino o ' 13, Rue del Percebe ', mítica sèrie reunida ara en un integral, i recordaran les adaptacions al cine dels seus personatges.
L'oferta expositiva seguirà amb un viatge per la història de les superheroïnes a ' Elles tenen superpoders '.
Des de les dues primeres protagonistes, Fantomha i Wonder Woman, creades el 1940, fins a Batgirl, Catwoman, Elektra, Hulka, la Dona Invisible, Ms.
Marvel, Power Girl o Supergirl, passant per les autores que les han dibuixat, com les espanyoles Natacha Bustos, Carmen Carnero o Emma Ríos.
Les noves generacions d'il·lustradors, que es mouen com peixos a l'aigua en les xarxes socials i internet, on tenen milers de seguidors i promocionen el seu treball, estaran representades a ' Ilustr@ ' per 15 d'ells: Amaia Arrazola, Paula Bonet, Ricardo Cavolo, Moderna de Pueblo, Juan Díaz-Faes, Agustina Guerrero (La Volátil), Maria Herreros, Óscar Llorens, Gabriel Moreno, Mundopiruuu, Marta Nael, Ana Oncina, Laura Pacheco, Pedrita Parker i Conrad Roset.
' Novel·les gràfiques compromeses ', amb seccions prologades entre altres per Ana Pastor i David Fernández, mostrarà com nombrosos autors espanyols, entre ells Miguel Brieva, Cristina Bueno, Jorge Carrión, Sagar Forniés i Miguel Gallardo, han tractat en les seves obres temes com els indignats, la corrupció, el racisme, els desnonaments, la indigència, la marginalitat o la solidaritat.
A més, una exposició recordarà el desaparegut dibuixant Luis Bermejo i una altra posarà l'accent en el plurilingüisme de Tintín, traduït a multitud d'idiomes.
Seguint la tradició, entre les mostres dedicades als guanyadors dels premis del 2015, la de la millor obra d'autor espanyol, ' Las Meninas ', de Santiago García i Javier Olivares, tindrà doblet (al Saló i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC ).
Per a elles s'ha comptat, a més de la col·laboració del MNAC, amb la del Museu del Prado, que oferirà tallers de còmic sobre la vida de Velázquez.
A més dels autors espanyols, entre els convidats estrangers despunta l'esperat Frank Miller, que impartirà una conferència amb aforament limitat i presentarà, amb el guionista Brian Azzarello, la tercera entrega de ' Batman.
També viatgen al Saló, entre molts altres, els francesos Cyril Pedrosa ('Portugal'), Marion Fayolle (La ternura de las piedras') i Pierre Alary ('Silas Corey'), el belga Bosse, la libanesa Zaina Abirached ('El piano oriental'), els italians Zerocalcare ('La profecía del armadillo') i Lele Vianello, la veneçolana Sara Frantini.
Completaran l'oferta del Saló la carpa dels autors, tallers, activitats pedagògiques, activitats infantils, taules rodones i conferències, presentacions, sessions de firmes i concursos de Cosplay.
Les entrades ja es poden comprar anticipadament a la web de Ficomic i com ja és habitual, per evitar cues d'antigues edicions, cada tiquet permet l'entrada a un dia determinat.
Determinats col·lectius (Carnet Jove, Cinesa Card...) compten amb descomptes. |
Si el volia denunciar casos d'agressions i assetjament sexual, ara, amb l'etiqueta usuaris del col·lectiu LGTBI de tot el món, denuncien casos i experiències personals d'assetjament, agressions o discriminació per la seva orientació sexual o identitat de gènere.
El moviment va començar a Alemanya.
L'escriptor Hartmut Schrewe va utilitzar l'etiqueta per primer cop el 13 d'agost per explicar que, en una conversa telefònica, l'interlocutor insistia a dir amic el seu marit.
A poc a poc, milers de persones han compartit el seu testimoni per denunciar els casos de discriminació i agressions que han patit per la seva condició sexual:
Quan tenia 16 anys uns skins em van seguir a la sortida de l'insti, em van acorralar en un parc, em van tirar a terra i em van donar puntades de peu a la cara fins que vaig deixar de sentir dolor.
Em van dir que si els denunciava em cremarien amb benzina.
Un noi m'agafa la mà i em diu, cap alt, força.
Que un company de feina que acabes de conèixer et digui d'algú altre "Compte, no t'ajupis davant d'aquest que és 'maricón'", i dir-li "Doncs ja en som dos"
Els meus fills parlaven entre ells mentre menjaven espaguetis:
El meu fill de 3 anys: soc una nena!
El meu fill de 8 anys: ets un nen... però pots ser el que tu vulguis. 😍
Mai vaig dutxar-me a l'institut, després d'educació física.
Em feia por, eren dutxes compartides i s'hi dutxaven tots els nois, no només els de classe, també els de cursos més grans.
Tenia por de veure coses que m'agradessin, estava tan oprimit que ni m'atrevia a mirar.
Passejant x l'Eixample de BCN amb un amic, un grup de tios ens van començar a insultar, a perseguir-nos i a amenaçar-nos.
Vam haver d'entrar en un caixer i trucar a Mossos x protegir-nos.
Des d'aquell dia no he pogut fer mostres d'estima al carrer a cap de les meves parelles.
I que et neguin el lloguer d'un pis per no ser una parella "normal"
Després de poques setmanes de sortir de l'armari a casa:
Jo: - No, mare, no en tinc més, ara no me l'aguanto.
El dia que li vaig dir a ma mare que la meva parella era un noi, se'm va posar a plorar.
A dia d'avui encara té problemes per gestionar-ho.
Jo sempre amb la consciència molt tranquil·la.
Als 15 anys, els meus pares van descobrir que estava amb una noia.... van optar per castigar-me sense sortir 3 mesos i enviar-me a fer teràpia...
La psicòloga em va aconsellar sortir amb nois per intentar no desviar més la meva personalitat....
També s'hi han sumat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder del PSC, Miquel Iceta.
Dir a casa teva -família progre, tinc sort- que estàs molt enamorada d'una nòia fantàstica i que et contestin: ok, però no l'hi diguis a les teves germanes pq les podries confondre.
Fa molt de temps, però ho recordo com si fos ahir: entrant amb un amic a la part poc il·luminada d'un pub, se'ns va acostar un cambrer i ens va dir "ahí no, que es para parejas"
Iceta va ser, el 1999, un dels primers polítics espanyols a declarar públicament la seva homosexualitat, quan Jordi Petit, pioner activista LGTBI, li va demanar que, com a polític conegut, fes aquest pas endavant.
Els testimonis a la xarxa no paren de créixer i es poden seguir a Twitter amb l'etiqueta
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar ahir l'aprovació d'un reial decret llei que recull el paquet de xoc de mesures que mobilitzarà 18.225 milions per pal·liar les conseqüències econòmiques del coronavirus, que inclourà l'ajornament i fraccionament de deutes tributaris per un termini de sis mesos sense interessos, amb una injecció de 14.000 milions d'euros en liquiditat a pimes i autònoms.
També preveu una línia de crèdit de 400 milions per al sector turístic i una transferència de 2.800 milions per a les comunitats autònomes, entre altres mesures.
Així ho va anunciar Sánchez en una compareixença telemàtica des del Palau de La Moncloa després del Consell de Ministres extraordinari pel coronavirus, durant la qual va explicar que el paquet busca protegir l'activitat mèdica i hospitalària i garantir el subministrament de material sanitari, així com l'atenció social directa a les famílies, per ajudar en el tràngol davant el tancament de col·legis, protegir l'ocupació de petites i mitjanes empreses i autònoms perquè els efectes siguin «transitoris», al costat de mesures de suport a altres sectors productius com el turisme i els transports.
«Cal superar la tempesta amb els menors estralls possibles», va dir Sánchez, que va lamentar que «moltes empreses, pimes i autònoms» s'estan veient afectats per l'emergència sanitària, amb la cancel·lació de comandes i la suspensió d'esdeveniments.
Sánchez no descarta ara per ara haver de prendre cap altre tipus de mesura, inclosa la declaració de l'estat d'alarma.
El president espanyol va insistir que es tracta d'una situació «dinàmica» i que, per tant, les noves mesures s'hauran d'anar adaptant al que succeeixi. |
"Les meves fonts d'inspiració són l'humor, la màgia, els perfums i l'atreviment.
També la tradició, ala innovació i la llibertat."
Parla Jordi Roca ( ), soci RACC i encarregat de les postres al Celler de Can Roca.
No et perdis el nou número de RACC Magazine, on entrevistem aquest artista del gust des d'un dels millors restaurants del món.
L'últim número de l'any, que pots disfrutar gratis al teu PC, mòbil o tablet des de http://magazine.racc.cat, ve amb més propostes.
Tenim les millors apps per a que tot vagi sobre rodes: compartir itineraris, calcular velocitats, on comprar la teva bici, com arreglar les averies que puguin sorgir, què posar-te abans de sortir en ruta...
Gabriel Pernau ( ) ens sel·lecciona i detalla vuit aplicacions i ens recomana la Ruta del Carrilet (Girona) per posar-les en pràctica!
Sobre rodes també circula aquest mes la secció de Seguretat.
Tot i que des de 2007 s'ha reduït un 52% la xifra de motoristes morts en accident, no s'ha de baixar la guàrdia.
Victoria Sanchez ( ) ens recull un estudi realitzat per RACC i Montesa-Honda amb les opinions, hàbits i necessitats dels motoristes.
A més, què fer per aconseguir una conducció segura i Laia Sanz ( ) en persona ens anima a practicar el motocivisme.
Lo teu no és la conducció però sí els passeigs a peu per la ciutat?
Londres és el teu destí per un Nadal diferent.
La capital anglesa viu dies de rebaixes d'autèntica bogeria.
Un 'fashion frenzi' als mercats fins a finals de mes.
Potser siguis més de natura: et proposem les aurores boreals a Islàndia o un creuer per la calor de Dubai.
T'animes a viure un Nadal lluny de casa?
Com cada número, una novetat de motor.
Aquest mes Chevrolet Volt: un elèctric d'autonomia ampliada per a totes les distàncies.
Sabies que te dos motors elèctrics i un de gasolina que subministra energia a l'elèctric?
Provem aquesta berlina amb Enric Torné, responsable de flota RACC, i et detallem les seves prestacions.
A RACC Magazine ha arribat el primer constipat de l'any.
Si és que no, et donem consells perquè això no passi, I recorda: els virus estan al nostre dia a dia!
Sabies que les zones amb més microbis són les portes (38%), els botons de l'ascensor (20%) i les baranes (15,5%)?
Recorda que davant de qualsevol complicació amb un constipat, grip o pneumònia pots trucar al Servei de Metge de Guàrdia 24 hores.
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
La Plataforma Canviem Figueres que es presentarà a les properes eleccions va fer ahir públic alguns dels eixos del programa electoral.
La titularitat del Castell de Sant Ferran de Figueres; rebaixar l'IBI i reduir el sou dels regidors; o crear la regidoria de comerç són algunes de les propostes que formen part dels eixos vertebradors del document: persones, territori i economia.
La plataforma va portar a terme ahir una jornada de treball per recollir les esmenes i les aportacions dels assistents que serviran per acabar d'arrodonir el document que marcarà el pla d'acció municipal el qual estan treballant fermament en les darreres setmanes.
La plataforma està immersa en el procés de primàries que ha de servir per confeccionar la candidatura que presentaran a les properes eleccions municipals.
En el primer pas de propostes Canviem Figueres ha rebut una vuitantena de noms. |
Sis de les deu propostes més votades es duran a terme, dues s'han de redefinir i dues més resten pendents de finançament
La Junta de Govern Local de Terrassa, reunida avui divendres en sessió ordinària, ha aprovat els projectes presentats per la ciutadania al procés de participació per a l'elaboració del Pla d'Acció Municipal 2018 (PAM) que comptaran amb finançament municipal per a la seva execució.
L'acord de Junta estableix que sis de les deu propostes que van rebre més suports en el procés es tiraran endavant, mentre que dues més s'estudiaran per a buscar solucions alternatives i altres dues restaran pendents de finançament fins que s'acabi de definir la inversió necessària per a les altres vuit.
La decisió presa avui per la Junta de Govern posa punt final al període d'estudis tècnics i converses amb les entitats que va arrencar a l'octubre amb la finalització de la recollida de suports.
En aquell moment el Govern Municipal va encarregar estudis sobre les deu propostes amb més suports, que sumaven 5.650 del total de 7.384 suports que la ciutadania va emetre en el procés.
Les deu propostes eren les següents (entre parèntesi, el nombre de suports rebuts):
Després de parlar amb les entitats i persones que van presentar les propostes i de consultar els estudis tècnics realitzats, l'acord pres per la Junta de Govern Local estableix diferents mesures:
Tres dels projectes comptaran amb una assignació de 252.800 € per a la seva execució.
Es tracta de la construcció d'un pipican al barri de Sant Llorenç (60.000 €); la reparació i millora de l'accessibilitat de la passarel·la sobre la Riera de les Arenes (125.000 €); i la senyalització d'itineraris de cohabitació de la xarxa principal de la bicicleta del Pla de Mobilitat Urbana (67.800 €).
En el cas de les tres propostes relatives a equipaments esportius, tenint en compte el Pla d'equipaments esportius vigent i els criteris que estan determinant la redacció del nou Pla, la Junta ha encarregat als serveis tècnics municipals, amb diàleg amb les persones i entitats proposants, l'elaboració dels plecs tècnics i administratius i posterior licitació de redacció dels tres projectes:
Dos dels deu projectes més votats no compten de moment amb assignació pressupostària perquè la Junta de Govern considera que, encara que són projectes positius per a la ciutat, es podrien buscar solucions per redefinir-los de manera que amb una inversió sensiblement menor s'aconsegueixin els mateixos objectius.
Per aquest motiu, la Junta encomana als serveis tècnics municipals, que amb diàleg amb les persones i entitats proposants, elaborin, en un termini màxim de tres mesos, un informe que reculli aquestes possibles solucions alternatives.
Els dos projectes són els locals per a activitats educatives i de lleure infantil, juvenil i familiar construïts amb contenidors de vaixell reciclats, i la nova ubicació de La Trobada Alei.
Finalment, les propostes de zona esportiva i de lleure a la plaça de la Font de la Pola per a infants i joves i la remodelació de la plaça del Mil·lenari queden, per aquest ordre, pendents d'assignació pressupostaria, fins a la resolució dels anteriors vuit projectes.
Es contemplarà la possibilitat d'incorporació d'aquestes dues propostes en altres programes municipals si finalment s'exhaureix la dotació pressupostaria per als projectes del procés de participació al PAM, fixada en 661.459 €.
L'acord aprovat avui per la Junta recull que l'execució de les actuacions previstes restarà condicionada a l'aixecament d'una retenció preventiva de 582.000 €, a conseqüència de les limitacions imposades pel Govern de l'Estat a les inversions municipals.
El procés de participació per a l'elaboració del PAM 2018 va arrencar el maig de 2017 amb l'obertura del termini de recollida de propostes.
La ciutadania en va presentar 493, de les quals 208 complien les condicions per poder rebre suports.
A la tardor, 5.895 persones empadronades a Terrassa de més de 16 anys van poder expressar el seu suport a una, dues o tres propostes, emetent un total de 7.384 suports.
La participació ha estat molt superior a la de l'edició anterior.
Properament es reunirà la Comissió ciutadana de seguiment dels procés per fer-ne l'avaluació. |
Les temperatures experimentaran aquest dilluns un augment a l'interior, nord-est i meitat sud peninsular i baixaran al sud de l'àrea mediterrània.
Només s'ha activat l'avís (risc) per calor a Màlaga, Madrid i Múrcia, amb màximes que podran arribar als 38oC.
També es troben en alerta groga Gran Canària, La Gomera i Girona per fenòmens costaners, segons la predicció de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Així, les màximes superaran els 36oC a moltes zones del vessant atlàntic sud peninsular, especialment a l'interior.
Les mínimes no baixaran dels 20oC en aquestes zones ni tampoc a les illes Balears ni al litoral mediterrani peninsular.
A gairebé tot el país s'espera un predomini del temps estable, amb cels poc nuvolosos i sense precipitacions.
S'espera, no obstant això, nuvolositat d'evolució diürna a diverses zones de l'interior peninsular i a les Balears, amb possibilitat que es produeixi algun ruixat aïllat o tempesta ocasional a l'est de Catalunya o a les Balears.
A les Canàries, el cel estarà nuvolós al nord de les illes, sense descartar alguna pluja ocasional durant el matí.
Finalment, bufaran vents de component nord al terç nord peninsular; de ponent a l'Estret i Melilla; variables a l'àrea mediterrània oriental i alisis a les Canàries.
Hi haurà intervals de vent forts a les Canàries, a l'Empordà (Girona) i, a la tarda, a Rías Baixas.
En aquest sentit, hi ha quatre províncies en avís de nivell groc (risc) per onatge: Gran Canària, La Gomera, Tenerife i Girona.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estiu ja és, en sí mateix, un període força molest.
Altes temperatures, aglomeracions a les platges i als xiringuitos, mosquits a tot arreu i gent torpedinant-te per terra, mar i aire amb les seves vacances, fent-se fotos de tots els racons on han estat.
Imaginin si a tot plegat li sumem un culebrot tan pesat i esgotador com el cas Neymar.
Des del "Se queda" de Piqué, la vida dels culers i de l'estrella brasilera ha viscut camins separats que ara es poden retrobar.
Però la brasa amb la que cada dia ens llevem sobre el seu possible retorn al Barça està superant tots els límits suportables.
Que si me'n vaig perquè vull ser la màxima estrella de l'equip, que si vull guanyar més diners, que si demando al meu antic club, que si vull tornar al club al que tinc demandat, que si vull tornar al costat de Messi, que si ara no vull jugar més amb el PSG, que si a Barcelona vaig ser feliç, que si ara m'entreno, que si no, que si el millor record futbolístic que tinc és la remuntada per 6 a 1 del meu ex equip al meu equip actual...
Això pel que fa al punt de vista de 'o craqui'.
Però tres quarts del mateix si el focus el posem en el club blaugrana: que si deixem que marxi per una milionada just abans de començar la temporada, que si ara el volem, que si paguem tants milions, que si hi incloem jugadors a canvi, que si ara ve cedit amb opció de compra, que si encara queden dies perquè es tanqui el mercat, que si esperem a que el jugador faci un gest, que si el fitxem tot i que ens hagi demandat, que si...
Per no parlar que Florentino Pérez espera expectant amb els seus tentacles a punt...
Una pallissa que s'enganxa al culerisme com la suor d'una llarga, humida i calorosa nit d'estiu.
Potser hi ha molts seguidors que l'esperen amb candeletes.
D'altres no el volen tornar a veure ni en pintura.
A alguns, els llepa un peu el que faci.
Però, què passaria si es complís la petició de Quim Monzó?
L'escriptor té un somni humit que difícilment esdevindrà realitat, però un comentari fet al seu Twitter ha rebut una resposta massiva per part de la xarxa:
Sé que no sols és impossible sinó que no passarà però (deixeu-me somiar) ¿que no seria bonic que Neymar no jugués en cap club aquesta temporada? https://t.co/3mbgH9Izn3
En el món del futbol actual, on tothom ha embogit, és gairebé impossible que això passi.
Adeptes a la causa, però, no n'hi falten:
I què no seria bonic que en Bertomeu no presidís cap club?
Tota la temporada de festa amb sa germana...
Jo crec que al final hi haurà pacte entre els dos clubs, PSOE i Podemos i en Neymar serà Ministre de festes i esports
Espereu, que encara es pot lesionar entrenant... i fer la recuperació a Brasil.
Lo bonic seria que jugues amb el Mollerussa
Doncs mira, aquesta última petició d'aquest mollerussenc no estaria malament... |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Les clofolles d'arròs afavoreixen els cultius de fruiters en terrenys desfavorables, propiciant millores en la conducció d'aigua i l'aireig del sòl.
Així ho revela un estudi realitzat per investigadors de l' Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) publicat a la revista internacional Soil & Tillage Research.
Els resultats obren noves possibilitats de conreu en àrees amb condicions físiques limitants davant les creixents necessitats alimentàries arreu del món.
El projecte està liderat pel grup de recerca consolidat Sòls i Aigües de la UdL i finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat a través del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial.
L'estudi s'ha centrat en les alternatives tècniques per millorar la quantitat i qualitat de les produccions fructícoles en sòls "on fa uns anys semblava completament impossible", destaca l'investigador Joan Lordan.
Els investigadors de l'ETSEA i de l'IRTA han avaluat diferents tractaments de maneig del sòl i sistemes de reg en 18 unitats experimentals dins d'una finca comercial de presseguers ubicada al desert dels Monegres (Osca).
Els experts han constatat que l'ús com a substrat de les clofolles d'arròs, a priori un residu agrícola, combinades amb guix augmenta significativament tant la conductivitat d'aigua com la porositat d'aireig del sòl, millorant definitivament el comportament hidràulic dels terrenys i l'eficiència del sistema de reg.
La clofolla de l'arròs és una matèria de baixa densitat, porosa i amb un alt contingut de sílice, el que fa que sigui estable al sòl durant un període més o menys llarg de temps.
Mentre, el calci que conté el guix s'intercanvia amb el sodi que es troba absorbit a la matriu del terra, millorant-ne l'estructura.
Els arbres sota aquest tractament també presenten els valors més alts de creixement, sense arribar a afectar l'estat hídric del cultiu.
Un altre aspecte que millora els resultats és el goteig enterrat, ja que optimitza l'ús eficient de l'aigua.
Lordan explica que l'aplicació d'aquestes tècniques és adequada per mitigar els efectes de sòls amb condicions físiques limitants.
L'ús de substrats orgànics a la terra de forma localitzada, tal com proposa aquest estudi, "implica una important reducció en les taxes d'aplicació.
És important tenir en compte l'ús eficient dels subproductes ja que hi ha un interès creixent tant en l'ús industrial com agronòmic", afirma l'investigador de l'ETSEA.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) preveu un augment de la superfície destinada a la producció de cultius en les pròximes dos dècades, tot i que gran part de l'àrea disponible no és apta per a la majoria d'espècies cultivables, sobretot a causa de les condicions físiques i químiques limitants del sòl.
Els autors de l'estudi recorden que per atendre la creixent demanda d'aliments serà imprescindible conèixer, amb la major precisió possible, les característiques dels terrenys i trobar noves alternatives per superar les seues limitacions. |
El president del despatx d'advocats Cuatrecasas ha anunciat que fitxa l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
Santamaría s'incorporarà com a sòcia i membre del consell d'administració de la firma catalana, segons ha anunciat el despatx en un comunicat.
Sáenz de Santamaría ha assegurat que "els advocats de vocació tenim la fortuna de poder servir la societat i l'estat de dret en diversos àmbits.
Estic encantada de tornar a exercitar l'advocacia i de fer-ho al costat del magnífic equip de professionals de Cuatrecasas, de l'experiència espero continuar-ne aprenent els propers anys".
Per la seva banda, Rafa Fontana, el president del despatx, ha afirmat que Soraya Sáenz de Santamaría "és una advocada excepcional que ha demostrat al llarg de la seva carrera professional la seva vàlua i grans dots de gestió".
"Els socis de la firma estem molt contents que hagi decidit renovar el seu compromís amb l'advocacia i que ho faci des de Cuatrecasas", ha dit.
També s'ha mostrat convençut que el seu "enorme talent" serà molt valorat pels clients que necessiten assessorament integral en termes de compliment normatiu corporatiu.
Soraya Sáenz Santamaría s'ha passat apartada de la vida pública des que, el mes de juliol d'aquest any, va perdre les eleccions primàries per liderar el Partit Popular, davant l'actual líder, Pablo Casado.
L'exvicepresidenta treballarà en l 'àrea de mercantil i liderarà el govern corporatiu i la gestió de riscs.
Sáenz de Santamaria, que és advocada de l'Estat, va ser nomenada membre del Consell d'Estat pel govern de Pedro Sánchez per quatre anys l'octubre del 2018, i segons Cuatrecasas s'integra a l'empresa "després de complir tots els tràmits exigits per la normativa aplicable als alts càrrecs i al personal al servei de les administracions".
Sáenz de Santamaría havia deixat l'escena pública després de perdre les primàries del PP davant Pablo Casado el juliol de l'any passat.
La seva última aparició va ser precisament fa dues setmanes, quan va testificar en el judici del Tribunal Suprem contra els líders independentistes i va reforçar les tesis de la fiscalia per condemnar per rebel·lió els encausats.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Valladolid, Sáenz de Santamaría va ingressar en el cos d'advocats de l'Estat l'any 1999.
Ha estat vicepresidenta del govern espanyol i ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, a més de portaveu del govern espanyol.
Diputada, va ser portaveu parlamentària del Grup Popular al Congrés de Diputats en la IX legislatura.
Ara és consellera electiva d'Estat. |
El Saló Nàutic de Barcelona ofereix fins a aquest diumenge més de 100 activitats per transmetre "la passió pel mar", des de fer surf en una piscina d'onades o navegar sobre una taula de pàdel surf, fins a gaudir de música en viu, gastronomia i espectacles d'inspiració marinera.
El saló, que se celebra des del dimecres fins al diumenge al moll d'Espanya i el de la Fusta de Barcelona, tindrà com a acte destacat la Nit de la Nàutica, que tindrà lloc aquest divendres de 18.00 a 21.00 hores.
La cita inclou festes als expositors del saló, degustacions gastronòmiques, concerts d'havaneres, desfilades de moda, espectacles de malabars, foc i dansa, i també titelles de gran format que convertiran el Port Vell en un fons marí.
Una altra novetat és la 'Swimnight & Kayak', una exhibició de nedadors, escortats per caiacs, que recorreran 2.500 metres en aigües obertes i ho faran per primera vegada de nit al port.
A més, durant el cap de setmana els visitants del saló poden gaudir de sessions d'iniciació a la vela lleugera, canoa, caiac, moto d'aigua i pàdel surf, així com d'una piscina d'onades per fer surf, tallers de marina tradicional i una mostra d'embarcacions clàssiques.
Alhora, el matí dissabte se celebra el tercer Barcelona SUP Festival, amb un centenar de practicants d'Stand Up Paddle Surf i la Trobada de Petits Navegants, en què participen 300 alumnes d'escoles nàutiques.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Centre multidisciplinari especialitzat en l'assessorament, l'avaluació i el tractament de problemes emocionals, l'aprenentatge i la salut.
Inicien la seva activitat a Terrassa a l'octubre de 2002.
Et mantindrem informat sobre el comerç de Terrassa i els professionals de la ciutat amb Notícies, Agenda, Sortejos, Promocions,... |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
En el vostre treball sobre l'origen de la vida, trobeu necessari definir què és la vida?
És una bona qüestió, perquè de definicions de vida n'hi ha moltes.
Una vegada ho vaig discutir amb dos amics molt llestos, Robert Pascal i Addy Pross, i vam estar en un restaurant escrivint definicions en tovallons de paper.
Ens vam posar d'acord que, més que una definició, necessitàvem parlar de què és estar viu.
Gràficament ho podríem representar en una escala, amb el que tot el món entén que no és viu, en l'esglaó més baix i allò que tothom entén que és viu, en el més alt.
Entremig és on tenim el debat i, sobretot, saber com passem d'un a l'altre: Amb una línia d'ascens progressiu?
Potser a través de salts discrets que representen innovacions evolutives que porten el sistema d'un estat inert en equilibri a un estat més complex, allunyat de l'equilibri.
Identificar aquestes transicions discretes, aquests esglaons, és la nostra tasca.
En quin esglaó posaríeu la vostra investigació?
Nosaltres estudiem com apareixerien els monòmers més simples per construir les cèl·lules primitives: aminoàcids (els monòmers de les proteïnes), nucleòtids (els monòmers dels àcids nucleics), els components dels lípids de les membranes, tot allò que constitueix el fonament químic de la vida.
És a dir, exploreu els orígens químics de la vida.
No com va passar exactament però sí com podria haver succeït en termes químics molt específics.
Em sembla que si la gent sent la incertesa de com de clara serà la resposta és perquè subestimen el potencial del que la química pot arribar a fer.
La química té el potencial d'escriure la majoria de les regles, per exemple com els subsistemes de la biologia estructural i cel·lular interaccionen i s'integren en sistemes més complexos.
Els físics tenen molt bones preguntes, per exemple, l'origen de l'univers.
Els biòlegs poden atacar grans qüestions, relacionades amb el càncer o l'evolució.
Si preguntes a la gent et dirà que els reptes de la química són aconseguir nous materials, per exemple.
Però la pregunta més gran que es poden fer els químics és com aparegué la vida.
No tenim proves absolutes sobre el Big Bang, però disposarem de demostracions experimentals de l'origen de la vida.
Això seria la major contribució a les ciències naturals.
En tot cas no sembla possible solucionar-ho només amb la química.
Fixen-se que he dit «ciències naturals».
Ara tenim aquestes divisions en departaments, instituts, laboratoris.
Però si vols resoldre un gran problema, i això és el de l'origen de la vida, necessites informació sobre la formació del planeta, la història de les col·lisions amb asteroides i cometes, necessites química inorgànica, orgànica i química-física, necessites biologia...
Si vols dissenyar un institut sobre l'origen de la vida o establir una xarxa de científics dedicats a l'estudi de l'origen de la vida, necessàriament has de travessar fronteres.
Irònicament, l'evolució de la recerca i de l'ensenyament universitari no ens porta a l'estructura ideal per abordar una qüestió com la de l'origen de la vida.
I tanmateix, vostè ha trobat ací, a l'MRC-LMB, un centre de biologia molecular, l'ambient i el suport necessaris.
Com ho justifica, això d'investigar l'origen de la vida envoltat de científics treballant en l'àmbit biomèdic?
Aquesta és una institució singular que des del començament ha confiat en la investigació de qualitat sense impacte immediat.
És a dir, l'MRC dóna suport a una diversitat de projectes, alguns de ciència bàsica, de resultats a llarg termini, i d'altres de més aplicats.
La seua recerca sobre l'estructura del DNA mai fou motivada per cap consideració monetària o per si tindria cap aplicació mèdica.
Ell volia saber com funciona la vida i l'MRC li va deixar estudiar un tema d'interès.
No hi ha dubte que la troballa de la doble hèlix ha tingut un valor enorme per a la salut.
Ara, com encaixa ací el meu treball?
Si vols comprendre la biologia, has d'entendre la història i la història inclou l'origen.
A mi m'interessa esbrinar quins són els orígens químics dels components biològics.
Aquest model de l'MRC no es pot dir que siga el més general...
El Regne Unit i els Estats Units han seguit una deriva desafortunada.
Cada vegada més l'educació s'entén com un combustible de l'economia i la ciència com una manera de produir diners.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Tribunal Balear de l'Esport és l'òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits electoral, competitiu i disciplinari a les Illes Balears, que, amb el suport material, de personal i pressupostari de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, actua amb total autonomia i independència i decideix, en última instància en via administrativa, sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes a la Llei 14/2006, de 17 d'octubre, de l'esport de les Illes Balears.
Direcció General d'Esports: C. de l'Uruguai, s/n (Velòdrom Illes Balears) - 07010 Palma |
La preinscripció universitària s'ha de formalitzar per Internet a l'adreça https://accesuniversitat.gencat.cat.
Per accedir a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, igual que les universitats públiques catalanes, cal fer la preinscripció mitjançant el portal accesuniversitat.gencat.cat de la Generalitat de Catalunya en els terminis corresponents.
Totes les gestions relacionades amb la preinscripció, tràmits, revisar i actualitzar els processos, consulta de resultats, reclamacions, matrícula, entre d'altres, les hauràs de fer a través d'aquest portal.
Tutorial per realitzar la preinscripció universitària:
Convocatòria ordinària: del 3 de juny a l'1 de juliol de 2020 (dates pendents de confirmació)
Convocatòria extraordinària: 16 i 17 de setembre de 2020 (dates pendents de confirmació)
- Original i fotocòpia del document identificatiu (DNI, NIE o PASSAPORT).
- Document acreditatiu d'accés a la universitat (nota de les PAU o nota del Cicle Formatiu).
- Original i 2 fotocòpies del document acreditatiu en cas que siguis beneficiari d'exempcions o gratuïtats (família nombrosa especial, grau de discapacitat, matrícula d'honor).
A. Pagament únic per domiciliació bancària
B. Pagament total en quatre terminis per domiciliació bancària
> 3r pagament gener 2020: 20% de la matrícula
> 4t pagament març 2020: 20% de la matrícula
C. Pagament de la matrícula i preu curs diferit mitjançant crèdit bancari
Caldrà presentar en tots els casos el document de domiciliació bancària. |
Una quarantena de persones del Centre Ocupacional Aspasur de Ripollet, una entitat que treballa amb persones amb diferents graus de discapacitat intel·lectual i que forma part del Grup Catalonia, contribuiran a la decoració nadalenca de la població.
Es tracta del projecte 'Bosc social i solidari', que consisteix en l'elaboració de 300 arbres de Nadal que es repartiran per al voltant de 100 establiments i en els equipaments municipals i que ha disposat d'una dotació municipal de 10.000 euros, ha explicat aquest dimarts als mitjans l'alcalde de la població, José Maria Osuna.
La quarantena d'usuaris d'Aspasur han treball durant dos mesos en l'elaboració d'aquestes decoracions, fetes amb materials adquirits a la localitat, de diferents colors i amb diversos missatges d'amistat, afecte, bondat, comerç just i drets socials, entre molts altres.
La directora del centre, Joana Corominas, ha manifestat que es vol enviar el missatge que, "malgrat tenir una discapacitat, tenen capacitat per fer coses i fer-les bé, incloses dins de la societat".
Corominas ha detallat que s'han elegit les persones "amb més motricitat" d'entre el centenar d'usuaris que tenen --de Ripollet i Cerdanyola del Vallès-- i d'una mitjana d'edat compresa entre els 25 i els 30 anys.
Osuna ha indicat que, a més de la tasca social d'aquesta iniciativa, també hi ha un component de conscienciació per "incentivar el consum de proximitat" entre la ciutadania.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Hi ha dues maneres de mirar què ha passat amb el doblatge al català de ' Star Wars: el despertar de la força '.
La del Departament de Cultura de la Generalitat, que dijous es felicitava per l'estrena en 30 cines de la versió en català, i la de la Plataforma per la Llengua, que criticava que el poc compromís dels exhibidors faci que es tregui poc profit als 97.000 euros subvencionats per la Generalitat en el doblatge en català.
Segons l'entitat, «les grans distribuïdores abusen de les ajudes públiques», ja que Disney no ha difós el tràiler en català per internet i als cines es fa «en condicions desiguals», ja que la versió catalana es programarà en menys sales, de menys capacitat, sense incloure-hi la versió en 3D i de forma desigual al territori.
Repassar la cartellera ajuda a posar xifres a aquests dos punts de vista.
Per exemple, al centre Splau de Cornellà les sessions previstes per a aquest divendres són 37 en castellà, 10 en 3D en castellà, 4 en VO subtitulada en castellà i 4 en català.
Però, a més, aquest 47 a 4 és enganyós, ja que la capacitat d'una i d'altres sales no és la mateixa: les projeccions en castellà es desenvolupen en sales amb 252 butaques, mentre que en català es reserven a una amb 49. |
El consistori assumirà els 250.000 euros que costarà encendre 500 motius nadalencs fins al 7 de gener
ACN Tarragona.-L'Ajuntament de Tarragona avançarà l'encesa dels llums de Nadal al 27 de novembre per dinamitzar i fomentar l'activitat comercial al centre de la ciutat.
Enguany s'instal·laran 500 motius nadalencs en 60 carrers.
Seran de tipus 'led', un sistema que permet un estalvi de consum energètic de fins a un 60%, i romandran oberts fins al 7 de gener.
El seu cost econòmic, uns 250.000 euros, l'assumirà íntegrament el consistori.
El tret de sortida de la campanya nadalenca coincidirà amb la celebració del 'Black Friday' el 27 de novembre, una jornada de gran consum comercial sorgida als Estats Units i que cada cop té més acceptació a Catalunya.
A més, aquell dia també s'obrirà al públic la pista de gel a la plaça Verdaguer.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La voz arriba a Antena 3 dilluns, 7 (22.40 hores, i també dimarts, 8) disposada a superar en xou a l'etapa que va viure en Tele 5.
Per això, buscarà revolucionar l'emissió del talent reduint la durada de les gales de la primera fase, la de l'audició a cegues, per oferir-les en dos dies (dilluns i dimarts), el que permetrà al telespectador disfrutar-les en horari de prime time.
També estrena plató i presentadora, Eva González, fins ara al capdavant de Masterchef, el concurs culinari de TVE-1.
Així mateix, el talent que produeix ara Atresmedia Televisió en col·laboració amb Boomerang TV, introdueix canvis en la seva mecànica, ja que els coaches podran aplicar la nova figura d'El bloqueig: impedir als seus coaches rivals girar-se per optar a quedar-se amb l'aspirant, el que augmentarà la competitivitat del programa i donarà més emoció al joc.
Cada un té només tres possibilitats de bloquejar els altres, per la qual cosa en total hi haurà 12 bloquejos en les audicions.
Entre els artistes que faran de jutges i mestres en el talent renovat, que es presenta com un autèntic concert, ja que és l'únic amb música i veu en directe, hi ha veterans i debutants: Pablo López, que aportarà la seva sensibilitat; Antonio Orozco, que compta amb experiència; Luis Fonsi, que s'emporta amb ell el seu ritme, i Paulina Rubio, posseïdora d'una gran força i marcada personalitat.
El seu centre d'operacions seran dos platós que sumen 3.000 metres quadrats, l'espectacularitat dels quals s'ha anat encarregant de publicitar Atresmedia, recordant que és el més gran d'Europa del format.
Així, al mític teatre de la cadena s'ha creat un escenari amb formes circulars que donarà protagonisme a la ve baixa del logo, amb pantalles pantalles LED amb 5 milions de píxels i un colorit decorat.
A més, per al condicionament acústic s'ha optat per materials nous a Europa que oferiran les millors condicions sonores del mercat audiovisual.
A més, al finalitzar cada audició a cegues, Antena 3 ofereix Más de La voz, un espai que ajudarà els telespectadors a conèixer en profunditat els moments més íntims del programa dels cantants escollits: com són, el treball que fan, la relació amb l'equip i el treball que fan amb ells, els nervis abans de cantar o l'emoció que senten al ser escollits.
Però tampoc es deslliuren els coaches: arribada a l'estudi, preparació, emoció abans d'entrar al plató.
Ni la presentadora: què sent al presentar aquest format, les seves vivències amb les famílies dels participants o la seva relació amb els coaches..
La veu tindrà una presència total en xarxes socials amb contingut exclusiu a Instagram, Twitter i Facebook.
A més, dins del propòsit d'acostar el telespectador i fer-lo partícip del programa, el canal oficial de Youtube compta amb vídeos dels coaches a qui s'uniran les actuacions i millors moments de cada gala.
Finalment, Xuso Jones conduirà a Atresplayer un programa especial per reviure la més interessant de les gales de la setmana. |
Aprofitant que la New Horizons s'acosta al planeta nan, la NASA i la Unió Astronòmica Internacional proposen als internautes d'elegir noms de la seva geografia
La sonda de la NASA New Horizons s'acosta cada vegada més a Plutó, caigut oficialment de la llista de planetes del sistema solar en una reunió el 2006 de la Unió Astronòmica Internacional (IAU).
Gràcies a la proximitat de la sonda s'han pogut obtenir les imatges més nítides del planeta nan, cosa que la NASA i la IAU volen aprofitar per a proposar a tothom d'ajudar a batejar els principals indrets de la seva geografia.
Per això s'ha elaborat una llista de denominacions per a totes les característiques geogràfiques que no s'havien observat fins ara a Plutó i la seva lluna principal, Caront.
El públic pot votar entre desenes de noms d'exploradors reals i ficticis, a més de personatges de l'inframón, atès que Plutó era el Déu del més enllà en la mitologia romana.
Hi ha temps fins el 7 d'abril per a participar en la votació.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Aquest dimecres 29 (19h) l'Excèntrica i Camerata Gramenet presenten al Teatre Sagarra l'assaig d'aquesta producció que s'estrena el 20 de juny.
Aquest 29 d'abril (19.00 hores), amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, l'Excèntrica i Camerata Gramenet presenten al Teatre Sagarra una workshop (assaig obert) per al públic general sobre la producció Moving to Mozart, que s'estrenarà oficialment el 20 de juny (21.00) a la sala colomenca.
Moving to Mozart és un projecte artístic per a joves, la coreografia del qual és obra de Moreno Bernardi, la direcció artística la signa a Juanjo Marín i la direcció musical la subscriu Bernat Bofarull.
La paraula coreografia vol dir, etimològicament, l'escriptura del desplaçament del cor del grup en un determinat espai i durant un temps determinat.
És per això que en l'àmbit pedagògic la coreografia pot arribar a ser una eina molt preuada, ja que facilita la comprensió de l'individu i la seva cultura a partir del fet en comunitat.
El projecte compta amb la complicitat del coreògraf i director italià de prestigi internacional Moreno Bernardi, que serà l'encarregat de crear amb els joves una coreografia conjunta a partir de la simfonia núm. 40 de Mozart.
Serà valuosa, en aquest sentit, la col·laboració de la Camerata Gramenet, orquestra colomenca de joves alumnes i exalumnes de l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Orígens i desenvolupament de l'Orientació
Principis, objectius i funcions de l'orientació
L'Orientador/a: professional de l'orientació
El codi deontològic i l'orientació en la Pedagogia
ELS MODELS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE L'ORIENTACIÓ:
Enfocaments i bases teòriques de l'orientació.
Classificacions de models metodològics de d'orientació.
EINES I COMPETÈNCIES TÈCNIQUES PER A L'ORIENTACIÓ:
La comunicació interpersonal (tècniques de comunicació)
L'Entrevista (tipus, fases i execució)
El procés d'orientació (objectius, diagnòstic, seguiment i avaluació de l'orientació)
ÀMBITS PROFESSIONALS DE L'ORIENTACIÓ:
Orientació psicopedagògica (escolar o educativa)
Orientació professional o laboral
Recursos d'orientació en l'actualitat (serveis, programes, etc.)
L'avaluació combinarà el treball i participació a classe (20%), el treball individual (40%) i una prova final (40% de la qualificació final).
Serà un "No Presentat" quan una o més de les activitats obligatòries no siguin lliurades en el termini establert per a cada una d'elles.
En el cas de les proves escrites, un "No Presentat" serà en el cas de no presentar-se el dia de la prova.
Aquesta assignatura pertany a l'itinerari "laboral / orientació", però també és necessària per a després poder fer l'assignatura "orientació educativa" que és de l'itinerari "escolar".
Aquesta assignatura és prèvia a qualsevol altra en la que es parli d'orientació.
Si més endavant es vol fer alguna altra assignatura relacionada amb l'orientació, és necessari que prèviament s'hagi fet aquesta assignatura.
Caldrà utilitzar la plataforma Moodle per a realitzar activitats d'avaluació, participacions a fòrums, etc... |
Nova clatellada a les arques municipals.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat l'Ajuntament a pagar 914.764,26 euros al propietari de la finca número 7 del carrer de la Mel de Manresa en concepte d'expropiació.
A aquesta xifra caldrà afegir-hi els interessos, una quantitat encara pendent de concretar.
Dictades les dues sentències l'abril de l'any passat, una primera corresponent a la finca i una altra corresponent al negoci del carrer de la Mel, quedava oberta una via per no haver-les d'obeir consistent a demanar la seva nul·litat mitjançant recurs de cassació.
El Tribunal Suprem, ha informat el consistori, va resoldre el setembre passat aquest recurs de cassació oposant-se a la petició de l'Ajuntament i de la propietat de l'immoble, que també en va presentar, de tal manera que s'han de fer efectives les dues sentències.
L'Ajuntament ha demanat ara poder pagar els més de 900.000 euros fraccionats en tres anualitats, els anys 2016, 2017 i 2018.
Aquesta petició resta pendent de resposta per part de l'òrgan competent.
L'afectació de l'immoble del carrer de la Mel número 7 es va fer basant-se en el Pla Especial de Reforma Interior del Sector Barreres, dins del Pla General d'Ordenació Urbana del 1997, document que ha de rellevar el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
En el pla general del 1997 es va qualificar com a equipament cultural perquè es va considerar que calia dotar el sector d'equipaments públics que "despertin l'interès dels ciutadans per entrar, viure i gaudir del barri", tenint en compte que "no es pot confiar tan sols en l'ús residencial per a la rehabilitació i la recuperació del sector".
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
- Si la dansa és art, què és art?
És un acte de consciència, quan habites el teu cos amb el cor i la ment.
La sensació de viure el que et passa, però això, que seria dansa, no sempre es tradueix en art. Pots estar fent moltes formes diferents de dansa o moltes formes de saviesa del moviment; des dels esports, el tai-txi o la dansa de saló però no necessàriament es constitueixen en art. S'hi constitueix quan és percebut pel públic i és un somni compartit i en estat de vigília.
Quan això passa, aquesta relació entre els que fan i els que ho veuen es converteix en un acte col·lectiu, en cultura, i en art. Hi fa falta el públic perquè l'art existeixi.
Sóc part de la cultura, un treballador i servidor d'aquesta i tot el que faig és pel públic.
Vaig començar per casualitat a la meva adolescència.
És veritat que vaig estudiar arquitectura, volia fer jardins, però la dansa em va apassionar.
M'hi vaig anar dedicant cada vegada més, també escrivia poemes i jugava a futbol però aviat vaig veure que no podia fer-ho tot i em vaig convertir en ballarí.
- A l'hora de preparar una coreografia per un nou espectacle, com esculls el tema i quina investigació prèvia fas?
M'agrada que cada espectacle es basi en un element cultural que pugui fer servir tant jo com el públic per compartir aquest somni.
La dansa s'ha de poder relacionar amb tot, i una coreografia és una síntesis que permet fer aquesta operació.
- En el cas de 'Foot-ball' és força evident.
Sí, he fet servir el futbol, una forma de cultura coneguda i compartida.
Hi he jugat molts anys i sóc soci del Barça des de fa molt temps.
Se'm va ocórrer aquest referent i va començar un llarg procés fins a elaborar l'espectacle.
Primer, aconseguir la coproducció amb el FCBarcelona; construir el vídeo amb Jordi Morató, una selecció de jugades de l'equip organitzades segons la idea coreogràfica que tenia al cap.
'Foot-ball' és un espectacle sobre les parts tècniques, les relacions i la qualitat intrínseca que hi ha entre els moviments de la dansa i el futbol.
Haurem arribat al final si vosaltres, com a espectadors i amb la vostra percepció, hi veieu art.
- En aquest espectacle hi trobarem, doncs, un paral·lelisme entre la coreografia en un camp de futbol i dalt d'un escenari?
Potser la gent a primera vista no ho percep però hi ha moltes relacions entre el futbol i la dansa.
No fem veure que juguem a futbol.
Darrere nostre apareixen en grans pantalles les jugades de l'equip i nosaltres ho transcrivim en termes dansístics, girem amb aquests elements i els oferim al públic.
- Com trasllades tots aquests inputs en una peça de dansa?
És la que permet utilitzar la intuïció i els coneixements compartits que tenim per intentar arribar a un bon resultat.
Tenim un coneixement compartit que ens permet alimentar-nos i fins i tot divertir-nos.
Vaig trobant els referents segons el que conec, el que sé i el que em diu la intuïció.
- Quin és el truc per mantenir-te en forma i seguir en actiu als 63 anys?
Doncs de la mateixa manera que si t'alimentes bé estàs més saludable si et bellugués bé estàs millor.
Som el resultat dels moviments que hem fet a la nostra vida.
El moviment té saviesa i coneixement.
Amb el futbol, per exemple, no només es tracta del que fan els davanters, a mi m'interessa el treball de tot l'equip.
La vida és una coreografia, i m'interessen totes!
La coreografia de ser nen, adolescent, adult, la coreografia d'una mare i també la coreografia de quan ens anem fent grans.
Es pot seguir ballant fins a la mort, que de fet, és la gran dansa.
No és una qüestió de quantitat sinó de qualitat i jo sempre he treballat la dansa des d'aquesta perspectiva.
No puc fer el mateix que pot fer un ballarí jove, amb molta més energia i força però tinc més profunditat i presència.
Amb l'espectacle 'Tranç', que vam tenir oportunitat de veure a la Fira Mediterrània l'any 2012, comparties escenari amb un gran grup de nens i nenes.
Com va sorgir aquesta col·laboració?
Cada projecte té la seva pròpia organització.
Tranç estava fet per celebrar el desè aniversari de l'Institut Ramon Llull i volia que fos un petit homenatge a la història i cultura d'un lloc.
Vaig voler anar des dels mestres als nens del futur i em vaig trobar treballant amb nens i nenes.
Cada obra i cada cas el plantejo d'una manera diferent.
El que més m'agradaria és que la dansa estigués present en l'educació, dins el nucli dur de l'ensenyament i incorporada a les aules.
No com a una activitat que es fa de tant en tant un cop s'acaben les assignatures importants, sinó que s'estudiés matemàtiques ballant per exemple.
Últimament estic posant molta energia en donar classes a mestres i en col·laborar amb gent de diferents oficis; cal crear una consciència.
Si la gent fos conscient dels seus moviments i ens moguéssim millor ens estalviaríem molts diners amb la Seguretat Social.
Cesc Gelabert i els nens/es que van participar a Tranç.
Per mi és molt important la part espiritual.
Avui en dia l'espiritualitat també podria ser la ciència o un cert laïcisme, però cadascú a la seva manera s'ho ha de plantejar.
Jo, amb anys de recerca, he arribat a estructurar o sentir l'eix de l'energia en el budisme i per mi això ho omple tot.
En el meu ofici es tradueix en un espectacle que ha d'estar impregnat d'aquesta espiritualitat però no s'ha de notar res estrany perquè forma part de la meva quotidianitat.
El perquè fas o com fas la teva feina varia segons la teva ètica i la teva espiritualitat.
Jo sense el que m'ha aportat el budisme fa molt temps que no ballaria. |
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE), l'òrgan encarregat de controlar que les lleis catalanes s'ajustin a la Constitució i l'Estatut, considera que el decret llei d'habitatge de Catalunya vulnera els drets dels propietaris a l'avalar l'ocupació il·legal.
El Consell considera que el decret llei de la Generalitat de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge és " inconstitucional " per la nova definició d'"habitatge buit".
L'òrgan al·lega que la norma vulnera diversos articles de la Constitució, així com els drets dels propietaris a recuperar els habitatges ocupats per terceres persones.
Aquesta nova definició d'habitatge buit està encara pendent de convalidació al Parlament de Catalunya (és el Decret Llei 1/2020 que es va aprovar el passat 21 de gener).
Deixa clar que l'ocupació sense títol legítim no impedeix que un habitatge es consideri buit, tot i que el propietari hagi iniciat accions judicials.
A més, el Consell recorda que la nova llei d'habitatge ja convalidada al Parlament estableix una mesura que ja ha portat molta polèmica: obligar els inversors a oferir lloguers socials a okupes que hagin ocupat un habitatge buit si els mateixos demostren que estaven ocupant l'habitatge des d'abans del 30 de juny de 2019 (6 mesos).
El Consell assenyala en aquest punt una vulneració de la Constitució: "L'establiment d'importants sancions i multes econòmiques en els casos de manca d'una oferta de lloguer social previ a la interposició d'una demanda judicial podria considerar-se una restricció o un fre que obstaculitza indegudament la lliure decisió d'interposar la pertinent demanda de recuperació de la possessió il·legalment perduda (article 250.1.4t de la Llei de Enjudiciament Criminal), amb la consegüent vulneració de l'article 24 de la Constitució ".
El dictamen també considera que les "elevades sancions i multes pecuniàries previstes per al supòsit d'incompliment de l'obligació d'oferir un lloguer social podrien constituir un fre o un condicionant a la decisió del propietari de seguir amb la tramitació del procediment ja iniciat" per acabar amb l'ocupació.
En aquest sentit, considera que es podria incórrer en una "renúncia forçosa" a recuperar la possessió de l'habitatge ocupat.
El dictamen es va aprovar per unanimitat, i es va redactar arran d'una petició del grup de Ciutadans. |
Heus ací un diccionari pràctic d'ús per a persones entusiasmades en dilatar fins a l'infinit el procés d'independència de Catalunya amb la finalitat de no perdre els seus privilegis.
Hi trobem: nacionalistes espanyols, dels explícits i dels que van d'amagatotis; botiflers, dels de tota la vida i dels nous que, de sobte, han vist que en podrien treure més rèdit fent-s'hi; ingenus i persones de bona fe que encara viuen en una boira de paraules que semblen raonades però que formen part del gran engany del qual encara no han despertat; i, finalment, una casta política que, fins i tot acceptant que els agradaria la sobirania de Catalunya, no es veuen amb cor de fer-ho, per porucs, per poc intel·ligents o per temor de perdre 14 pagues amb vacances i caseta a l'Empordà, la Cerdanya o Torredembarra.
Els patriotes que encara queden, també hi poden fer un cop d'ull, tot prenent una bona dosi de til·la intravenosa.
Una nova manera de dir que s'aboca aigua al vi tot fent creure que tindrà més bon gust.
Una independència de Catalunya que per art de màgia ara ja només és un batibull de discursos poc concrets sobre democràcia insubstancial.
La mort de Catalunya com a nació.
Doctrina planificada, com la de l'inexistent "seny català", que s'ha escampat com ho va fer la pesta negra a casa nostra al segle XIV.
L'infame José Patiño, intendent general del Principat, va fer el 1715 un informe per al " Consejo de Castilla " tot explicant com era el tarannà dels catalans: "amants de la llibertat, aficionadíssims a tota mena d'armes, a punt per estar sempre encesos d'ira, amants de la brega i venjatius, infatigables, interessats, treballadors, aprofiten el moment per fer caure el pes de la justícia, apassionats a la seva pàtria, fins al punt que els fa perdre el seny, i només parlen la seva llengua mare".
Com es pot comprovar, la pesta del bonisme ha fet molt de mal.
Es tracta de no dir independència, perquè els qui no la volen estiguin tranquils i no s'hagin de definir públicament, cosa que els trasbalsaria molt, pobrets.
Paraula totalment buida de contingut.
Ara la fan servir els enemics de Catalunya per fer-nos creure que són bones persones.
Políticament, Europa té diòptries inoperables i per molt que miri, no clissa res.
És més, quan entrelluca, depenent de la Lluna, fa una cosa o en fa la contrària i, sempre, queda malament.
No ens ha d'estranyar que els anglesos, espavilats com són, abandonin una nau que ja fa massa temps que va a la deriva.
Xerrameca insubstancial que ningú no sap exactament què vol dir.
Els valors republicans es poden trobar arreu, sense necessitat que el país se'n digui.
Històricament, titllar-se de República tampoc no és garantia que en aquest lloc hi hagi els valors que diu representar.
Per cert, curiosament, l'adjectiu implícit que hi anava associat: catalana, fa temps que ha caigut del discurs.
Senyal que es parla d'una altra República que ni ens va ni ens ve?
Quelcom que, segons diuen ments privilegiades, algun dia ha d'arribar.
Mentrestant, ja n'hi ha un bon grapat que han passat a millor vida tot esperant-la.
Escut protector que fan servir alguns catalans per evitar ser patriotes amb total normalitat, en el mateix sentit que ho són els nord-americans, els danesos o els israelians, sense complexos i amb orgull.
La baixa autoestima del català s'ha analitzat a bastament, però ni els migrats mitjans de comunicació del país ni les escoles són capaces de fer girar la truita.
No fos cas que ens féssim responsables dels nostres propis actes, per poc pulcres que aquests siguin.
Retòrica pseudo-humanista que encobreix la covardia del dirigent que predica la moral barata del poble vençut.
Pràctica usual entre els membres d'una espècie d'ésser humà llefiscoset que viu mig amagada entre els plecs d'alguns partits polítics tot pensant que són llestos com mosteles i que han escrit les obres completes de Maquiavel.
Quelcom que només cal fer un cop s'hagi consumat la independència.
Només es pot negociar entre iguals: qui es queda què i qui paga el deute dels malbaratadors.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'exjugador del Bàsquet Manresa Serge Ibaka va veure ahir com li canviaven els horitzons de la temporada.
L'internacional espanyol, d'origen congolès, va ser traspassat pel seu equip de la NBA, els Orlando Magic, als Toronto Raptors, en una operació que comporta el pas de Terrence Ross dels canadencs als de Florida i una primera ronda de draft per a aquest últim equip.
Ibaka va ser trapassat l'estiu passat dels Oklahoma City Thunder als Orlando Magic, un equip que ara mateix és penúltim de la Conferència Est.
En canvi, els Raptors, que són cinquens, formen un equip amb recursos per lluita pel títol de conferència als Cleveland Cavaliers.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El cicle Encamp en clau de llum té programats aquesta setmana tres concerts, que aportaran als espectadors diferents estils.
Blue Note seran els primers a actuar, seguits per Latin Stride & Flamenco i Aliena.
Avui actuen a l'església de Santa Eulàlia d'Encamp (20.00 hores) la formació Blue Note, composta per la pianista Teresina Serra i el saxofonista Guillem Tudó.
Mostraran al públic tot un repertori barrejant grans clàssics del jazz i del blues passant per versions de cançons conegudes com My way, Wonderful world, o La vie en rose.
Demà serà el torn, aquest cop al Pas de la Casa, de Latin Stride&Flamenco.
Jordi Barceló, Manuel Alonso i Pablo Gómez formen part del projecte, mostrant la seva entesa sobre l'escenari, després d'haver tocat en un bon nombre de països per realitzar aquest espectacle.
Van juntar les seves aptituds davant la inquietud per trobar sons que puguin ser producte de l'afinitat de diferents estils, amb el fil conductor de la guitarra flamenca i el latin stride piano.
L'actuació és a l'església de Sant Pere a les 21.30 hores.
Dijous serà el torn d'Aliena, un grup de cinc joves que posen tota la seva energia per tocar rock, metal, grunge, punk i pop.
La seva posada en escena és guitarrera i dura, amb cançons que parlen de diferents temes, com l'amor, la família, la recerca de la felicitat o el sentiment d'insatisfacció que afecta tota una generació.
El concert es desenvolupa a la plaça Sant Miquel d'Encamp a les 22.00 hores.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
2040 missatges al fòrum i 29 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil En 15 dies, els infectats pel coronavirus s'han multiplicat per 15
Ja hi ha pacients donats d'alta amb vàries proves repetides negatives.
És el que diuen els professionals.
ha escrit un nou missatge al fil Independentistes d'Esquerra impulsarà el "Bloc Republicà d'Alliberament Nacional"
ha escrit un nou missatge al fil Avui fa 5 anys de la primera gran presa de pèl dels convergents: "el botifarrendum"
Em sona més castellà tenir (tener) que tindre o venir (venir) que vindre.
Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat. |
Les sirenes dels diferents cossos policials no paraven de sonar ahir a la tarda a la plaça Puigmercadal.
No hi va haver cap gran actuació amb nombrosos detinguts.
A l'interior dels vehicles hi havia nens que es van posar per un dia a la pell dels agents de la policia.
Ho van fer en el marc de la Caravana Solidària que organitza l'IPA Bages (International Police Association), on van tenir l'oportunitat d'acompanyar els agents a fer unes voltes en el cotxe.
L'Alexia i la Ivet, de 9 i 10 anys respectivament, van pujar primer al vehicle de la policia nacional, però no en van tenir prou, perquè van repetir i, al segon cop, van preferir provar el de la local.
Però no es posaven d'acord en quin era millor.
"A mi m'ha agradat més el de la policia local", va dir la Ivet.
I és que el de la policia nacional tenia un vidre entre els seients davanters i els del darrere.
A part, no hi havia manera d'obrir les portes del darrere des de dins.
L'Alexia veia que s'assemblava més als cotxes de la policia que surten a les pel·lícules.
"I, si els dolents volen dir alguna cosa, amb aquest vidre, els poden escoltar?", va preguntar l'Alexia a un agent.
"És clar, podem sentir ben bé el que diuen", va respondre pacientment el policia.
"Ens ha agradat perquè mai havíem pujat a un cotxe de la policia", van dir les nenes.
El Marc Velmonte, de 8 anys, també es va mostar emocionat d'haver pujat als vehicles, sobretot per les sirenes.
De fet, els cotxes van inundar la plaça amb els llums blaus i el so estrident.
"Els encanta que posem les sirenes", van repetir els agents.
Els nens van tenir l'oportunitat de fer voltes amb els cotxes de la Policia Local, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i el dels Agents de Defensa Forestal.
La Caravana Solidària organitzada per l'IPA Bages té una finalitat didàctica -al marge de recollir fons per a una entitat de caire social de la comarca-, i per aquest motiu, ahir, els visitants van poder experimentar quina és la sensació d'estar dins d'un cotxe accidentat amb un vehicle que va portar el RACC, i que des d'una plataforma el capgirava.
Els ocupants no arribaven a caure, perquè abans els havien advertit de la importància de tenir ben col·locat el cinturó de seguretat.
Aquest any, l'entitat beneficiària de la Caravana Solidària ha estat l'Associació de Síndrome d'Asperger del Bages.
El president, Josep Caldàliga -que també és alcalde d'Artés-, era a la Muralla del Carme difonent en què consisteix la síndrome i explicant les actuacions de l'associació.
"Estem agraïts als organitzadors perquè aquest any han pensat en nosaltres", va dir.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El Cicle de Conferències Sitges, un món per conèixer programa dues propostes diferents per conèixer el patrimoni local.
El 25 de març es podrà realitzar una visita guiada a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, mentre el 20 de maig es podrà recórrer el Port d'Aiguadolç.
De la mà de Museus de Sitges, les persones assistents podran descobrir el 25 de març a les 20.30 hores les obres que formen part dels tresors artístics de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla juntament amb les peces d'art religiós, procedent de la gran col·lecció del Doctor Pérez Rosales, ubicada al Museu Maricel i considerada una de les millors col·leccions d'art sacre de Catalunya.
En aquest recorregut de la mà de Museus de Sitges es podrà resseguir la història de l'art de Catalunya des del romànic fins al barroc.
Des de l'exterior de l'església parroquial es parlarà del Baluard, la Fragata, els primers Cavallers i la transformació de l'edifici.
A l'interior de l'església, es contemplaran els sarcòfags i un conjunt de retaules barrocs.
Al primer pis, es mostraran un conjunt d'imatges romàniques a gòtiques, renaixentistes i barroques.
L'itinerari acabarà amb la pujada al Campanar.
El Port d'Aiguadolç, un dels ports esportius més importants de la Mediterrània, es podrà visitar el proper 20 de maig a les 18.30 hores.
Albert Bertrán Romero, president executiu de la Societat Concessionària del Port d'Aiguadolç, oferirà una visita guiada per les instal·lacions portuàries.
El recorregut s'iniciarà a Capitania i permetrà passejar pels molls i pantalans fins a la Bocana del Port.
El recorregut també inclourà un passeig pels carrers per conèixer la història i l'arquitectura del Poblat Mariner.
Al llarg de la visita guiada, es coneixeran les diferents tipologies de vaixells, la tasca social de l'Escola de Vela Adaptada i, sobretot, s'explicarà quin tipus de pesca es realitza a Sitges.
Mentre es visualitzen les barques de la Confraria de Pescadors de Sitges, un pescador comentarà diferents aspectes del seu ofici i també es podran veure.
Abans de finalitzar la jornada s'oferirà una copa de cava i un aperitiu mentre s'exhibeixen imatges històriques del port des dels seus orígens i construcció l'any 1972 fins avui dia.
El format del cicle de Conferències, organitzat pel Centre de Formació d'Adults (CFA) "La Xarxa", està dissenyat per descobrir i aprofundir trimestralment en el patrimoni històric, arquitectònic i cultural de Sitges.
La nova etapa del cicle engegada el 22 d'octubre va permetre fer una visita al Celler de l'Hospital de Sant Joan Baptista per conèixer la història i la tradició de La Malvasia de Sitges.
La programació del Cicle Sitges Un món per conèixer continuarà al mes de març amb la visita guiada a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla i finalitzarà al maig amb la visita al Port d'Aiguadolç.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Mereix tot un article perquè en tres paraules hi ha un missatge potent, actual, profundament humà i evangèlic.
És una aspiració de plenitud, un ritme vital que omple de goig i que tothom està en condicions de transmetre.
«Viure en sortida» és una imatge atlètica, almenys esportiva.
Els corredors de velocitat, a les pistes, es concentren tot ells per llençar el seu cos com una fletxa.
És el que el Papa Francesc anomena «viure en sortida».
En un llenguatge més corrent vol dir donar a la nostra vida, tota, un tremp d'entrega als altres, fidels a la línia d'Amor marcada en l'Evangeli.
Per sortir amb magnanimitat cap a Déu i els altres, com la plenitud de Crist al servei del món sencer.
La idea del Papa i la seva expressió actual és fruit d'una llarga tradició a l'Església.
És un tret d'humanime cristià, que Sant Tomàs recull d' Aristòtil.
En el nostre món, a tots els nivells, s'observa molta petitesa d'ànim.
Viure, tenir, acaparar, subsistir, jo, el meu entorn, els meus problemes.
Tomàs d'Aquino diu que la virtut de la magnanimitat és una part de la fortalesa.
Cita Séneca: «Seràs magnànim, sinó no busques els perills com un temerari, ni en tinguis por com un tímid».
El primer acte de magnanimitat és l'acceptació i l'adoració de Déu.
Més «Magnus» que Déu, no hi ha res.
El rendir la intel·ligència i el cor a la realitat de la grandesa infinita de Déu, disposa el cor cap a una entrega que «pot suscitar una cadena de transformacions que poc a poc canviaran el món.
El Cos i la Sang de Crist se'ns donen per a què nosaltres mateixos siguem transformats» ( Benet XVI ). |
Segons el Reial Decret 1791/2010, que aprova l'Estatut de l'Estudiant Universitari, l'alumnat té dret a rebre formació i informació sobre els riscs de seguretat i salut presents en les activitats docents, així com a disposar dels mitjans necessaris que garanteixin la seva salut i seguretat en el desenvolupament de les activitats d'aprenentatge.
Això inclou les pràctiques i les sortides de camp o a altres centres.
No correspon al Servei de Prevenció la realització d'activitats preventives per a l'alumnat.
Per normativa, el Servei de Prevenció només pot fer tasques preventives per als treballadors de la UIB.
La seguretat i la salut de l'alumnat és responsabilitat del professorat; cada professor ha de donar la formació i informació de riscs i donar els mitjans necessaris als seus alumnes.
a) Quan redacteu les guies docents de les vostres assignatures, indicau els riscs als quals pot estar exposat el vostre alumnat:
En el cas de pràctiques de laboratori, incloeu la informació dels riscs en el manual de pràctiques, junt amb unes normes i pautes de seguretat i higiene específiques per a cada assignatura.
Explicau els riscs i les normes al principi de les pràctiques.
b) Podrien ser necessàries les proteccions següents en funció dels riscs existents:
Si necessitau assessorament, contactau amb el Servei de Prevenció.
Trobareu informació útil sobre seguretat als laboratoris en aquest enllaç. |
L'exdirector del Palau de la Música Jordi Montull i la seva filla, l'exdirectora financera Gemma Montull, l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i el representant legal de CDC han anunciat que recorreran davant el Tribunal Suprem la sentència de l'Audiència de Barcelona pel desfalc en l'entitat musical, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Com ja van anunciar anteriorment, també tenen previst presentar recurs de cassació la Fiscalia --contra l'absolució dels directius de Ferrovial--, l'expresident del Palau Fèlix Millet, així com la seva esposa, Marta Vallès, i la seva filla Laia Millet.
La Secció 10 de l'Audiència de Barcelona va condemnar Fèlix Millet a 9 anys i vuit mesos de presó i la seva mà dreta, Jordi Montull, a set anys i mig de presó pel saqueig de l'entitat musical.
A Gemma Montull la va condemnar a 4 anys i mig de presó, i a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar a 4 anys i cinc mesos de presó per un delicte de tràfic d'influències.
A més, l'Audiència ha considerat provat que CDC va cobrar 6,6 milions d'euros en comissions irregulars a través del Palau de la Música Catalana que Ferrovial pagava en concepte de patrocinis però que arribaven al partit a canvi d'adjudicacions d'obra pública.
Segons la sentència, Fèlix Millet, al costat de la seva mà dreta, Jordi Montull, i la seva filla Gemma Montull, va muntar un entramat que "va permetre la destinació il·legal de més de 23 milions, el desviament per a finalitats privades de quantitats milionàries, el pagament de comissions a CDC, el pagament de factures per serveis no prestats, la presentació de rebuts per pagaments no corresponents" i frau a Hisenda.
El tribunal afirma que Millet i Montull "van fer front a importants despeses particulars, provocant-se un enriquiment injust" amb fons de la Fundació, l'Associació i el Consorci del Palau.
Entre aquestes despeses estan, per exemple, les noces de les filles de Millet el 2000 i el 2002: "El total de fons de la Fundació indegudament destinats a sufragar els ostentosos enllaços de les filles de Fèlix Millet va ascendir a 164.269,93 euros", afirma el tribunal.
La Fiscalia Anticorrupció de Barcelona ha anunciat aquesta mateixa setmana que presentarà un recurs de cassació contra l'absolució dels dos exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elízaga d'un delicte societari d'administració deslleial i de tràfic d'influències.
El criteri de la Fiscalia difereix del tribunal ja que considera que aquests delictes no estan prescrits, segons van informar aquest dilluns fonts de la Fiscalia de Barcelona.
A més, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), que va exercir d'acusació popular, té previst no recórrer la sentència però la seva estratègia implicarà impugnar els recursos dels condemnats o valorar si s'adhereixen al recurs de la Fiscalia, han explicat a Europa Press fonts de la federació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tercer a Alemanya i segon a Alsàcia.
Dani Sordo afronta aquest cap de setmana el tercer ral·li sobre asfalt del Mini WRC.
Si es manté la progressió, el triomf serà seu.
Amb quin esperit afronta aquest ral·li?
Amb molta il·lusió, com cada any i en cada ral·li.
Amb ganes de lluitar i intentar donar-ho tot.
La posició de sortida en la primera etapa, en gran part sobre terra, el pot beneficiar?
Dependrà de si es formen carrils o no.
I els sectors d'asfalt els podem trobar més bruts.
L'han sorprès els resultats que ha fet amb el Mini?
La veritat és que m'han sorprès una mica.
En asfalt han sigut molt bons des del principi i n'estic molt satisfet.
Amb el que té el cotxe fins ara està molt bé.
A final d'abril, en uns tests just abans del debut del Mini en el mundial, em va parlar de la duresa de les suspensions del cotxe.
Hi té a veure, això, en els resultats?
A l'asfalt la suspensió és totalment diferent.
Crec que en terra cal millorar molt però sobre asfalt estem més a prop dels altres.
El Mini pesa més que els altres WRC...
[Interromp]No pesa més que els altres, en WRC cal un pes mínim.
Em volia referir al llast, que en el Mini no es pot utilitzar tant com en els Citroën o els Ford.
Si a això hi afegim una aerodinàmica que no sembla gaire brillant i un motor que a diferència dels de Citroën o Ford surt d'un bloc de sèrie, quin és el secret del Mini?
El xassís va molt bé, té un bon disseny.
Estic molt content de com va i crec que és la clau.
La suspensió també va molt bé en asfalt.
A Alsàcia feia feredat veure'l en les baixades i revolts ràpids.
És que cal anar així, no hi ha una altra manera.
En revolts lents el motor triga una mica més a sortir.
Respecte dels anteriors WRC que havia pilotat, aquest s'ha de portar més al límit?
Són uns tipus de cotxes diferents.
Aquests són una mica més juganers i quan els conduïm ens divertim una mica més.
Té un munt de segones posicions, 18 en 88 ral·lis.
Quan pujarà a l'esglaó superior?
Això sol arribar quan menys t'ho esperes.
Aquest any he lluitat per guanyar un ral·li i ningú ho esperava.
A Alsàcia, el cotxe era igual que el d'Alemanya?
L'única diferència era en la configuració i l'equilibri del cotxe.
I aquí tampoc hi ha res de nou.
Hi vaig passar una bona època i ara tot és nou, amb coses bones i coses dolentes, però aquí també estic molt bé i la gent està molt motivada.
I encara que em cridin compliré la meva paraula i estaré dos anys amb Mini.
I si la cosa va bé, per què canviar?
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Comparteix aquest grau amb els teus amics:
La Facultat organitza una sessió d'acollida el dia 12 de juliol de 2019, a les 10:30 hores a l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres.
Abans d'anar a aquesta sessió cal passar per l'Aula P1 de la Facultat de Psicologia a les 09:30 hores a recollir la documentació de matrícula i l'assignació de dia i hora de matrícula.
Aquesta sessió està oberta a tots els alumnes amb plaça assignada en aquesta titulació, tot i que només s'assignarà dia i hora de matrícula als admesos en primera preferència.
- Estudiants amb plaça assignada en primera preferència: el dia 17 de juliol de 2019, entre les 09:30 i les 11:00.
L'hora concreta serà assignada en el moment de recollir la documentació de matrícula a l'Aula P1 de la Facultat de Psicologia, el dia 12 de juliol.
- Estudiants que hagin renunciat a la reassignació abans del dia 16 de juliol: el dia 18 de juliol de 2019.
El mateix dia 18 de juliol cal passar pel Suport Logístic i Punt d'Informació (SLIPI) de la Facultat a les 10:00 a recollir la documentació de matrícula, i a les 10:30 per l'aula d'informàtica per tal de formalitzar la matrícula.
- Estudiants admesos en la segona assignació de places: el dia 25 de juliol de 2019, a les 10:30.
Prèviament a la matrícula, cal passar per l'SLIPI de la Facultat a recollir la documentació de matrícula i conèixer el dia i hora de la matriculació.
Aules d'Informàtica de la Facultat de Filosofia i Lletres.
Consulta en aquest enllaç les Guies Docents de les Assignatures.
Avís sobre el Préstec AGAUR, curs 2019-2020
Autorització per a tràmits administratius
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Gas Natural Fenosa ha apuntat que "una vegada que s'obtinguin totes les autoritzacions", el projecte d'emmagatzematge subterrani de gas natural d'Aiguamolls, a la zona de Doñana, pot estar en marxa en el termini de tres anys.
Fonts de la companyia han defensat el projecte, amb una inversió aproximada de 200 milions d'euros, per a la utilització del subsòl del Parc Nacional de Doñana a l'objecte de la producció i emmagatzematge de gas natural, projecte que lidera la companyia Petroleum Oil Gas-Espanya, filial de Gas Natural Fenosa.
Les mateixes fonts han explicat a Europa Press que Petroleum Oil & Gas "porta operant 30 anys jaciments de gas d'Aiguamolls sense afectació mediambiental", temps durant el que s'han extret al voltant de 13.000 GWh de gas, equivalent a set anys de consum convencional d'Andalusia, han indicat.
Han precisat alhora que les Declaracions d'Impacte Ambiental (DIA) publicades en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) els dies 28 i 29 de gener del 2013 "representen un pas important en el projecte d'emmagatzematge subterrani de gas natural d'Aiguamolls".
En aquest sentit, han ressaltat que aquestes DIA "recullen les aportacions de diverses administracions nacionals, autonòmiques i locals, així com d'algunes organitzacions conservacionistes" i les mateixes perfeccionen el projecte proposat i garanteixen el màxim respecte al mitjà en el qual s'ubica, tant en la fase de construcció com en la d'operació.
Gas Natural ha explicat que després de l'aprovació de les DIA, el projecte continua amb la seva tramitació administrativa a la Junta d'Andalusia, que ha de donar l'autorització ambiental, i al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, que ha de concedir l'autorització administrativa, de manera que "una vegada que compti amb totes les autoritzacions, el projecte pot estar en marxa en tres anys".
El projecte d'Aiguamolls, que ha estat presentat davant de tots els òrgans competents, té dues fases, de manera que en una primera, la companyia extraurà el gas que encara queda en els jaciments, calculat en 7.000 GWh.
En una segona fase, quan ja s'hagi extret el gas, el jaciment tornarà a tenir la seva funció original de magatzem natural de gas, de manera que les fonts aclareixen que "no se'n construirà un emmagatzematge, s'usarà el ja existent que ha estat creat per la naturalesa".
Alhora, han recordat que el Govern d'Espanya va autoritzar el juliol de 2011 l'activitat de l'emmagatzematge d'Aiguamolls, que s'inclou a la xarxa bàsica de gas natural i està inclòs en la 'Planificació dels sectors d'electricitat i gas 2008-2016.
Han ressaltat que les activitats de producció i d'emmagatzematge de gas d'Aiguamolls "seran una eina per al desenvolupament de l'activitat industrial i comercial de la zona".
A més, han explicat que de les xarxes previstes hi ha 18 quilòmetres que voregen el Parc Nacional, que "queden completament fora de l'Espai Natural de Doñana", i que aprofiten el traçat del gasoducte existent, excepte a la zona de La Bajona, de tal forma que s'evita la llacuna estacional que constitueix una zona d'aus.
Alhora, destaquen que el gasoducte "discorre per camins, pistes i tallafocs, de manera que es minimitzen les afeccions sobre el mitjà".
Aquest magatzem completarà el sistema gasista d'Andalusia "proporcionant-li importants avantatges operatives i estratègiques" i suposarà una capacitat d'emmagatzematge de 10.000 GWh, és a dir, un terç de l'existent actualment a Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
L'escriptor Jordi Pasques és un aficionat a les restes antigues |
Darrerament hem vist com per enèsima vegada el Parlament de Catalunya no se'n sortia en aprovar una llei electoral pròpia.
El principal problema és el desacord dels partits, uns pretenen un sistema proporcional (tots els vots valen el mateix) i uns altres un sistema més territorial.
Com a pirinenc soc un gran defensor de la territorialitat, principalment per dos motius.
El primer és perquè crec que el país el forma la gent i el territori, i el segon és perquè en un sistema proporcional gran part de Catalunya no caldria que anés a votar, ja que el seu vot tindria una influència irrisòria en el resultat final.
L'actual sistema (que té un factor territorial) col·labora a la desconnexió de la societat amb la política, ja que és molt difícil per un territori com el Pirineu sentir-se representat.
Segons la meva opinió, el primer que cal definir és la divisió territorial, i més ara en el procés de construcció nacional.
Actualment som quatre províncies que al meu entendre no responen a la realitat del país, ja que agrupa territoris molt grans, dispersos i diferents, tant demogràficament com geogràficament, amb unes sensibilitats i necessitats diferents.
En canvi, la divisió en vegueries si que respon més als diferents territoris de Catalunya, per tant aquesta hauria de ser la base del nostre sistema electoral.
Un sistema que combina a la perfecció la proporcionalitat amb la territorialitat és el sistema alemany, on cada elector vota una llista nacional i una de territorial.
No ens pensem que aquest sistema ens queda molt lluny de casa nostra, ja que és el que s'usa a Andorra.
Amb aquest sistema es conserva la proporcionalitat, tots els vots valen el mateix i tots els territoris són representats.
Aquest sistema és pot acompanyar de llistes desbloquejades, és a dir l'elector escull l'ordre de la llista i no el partit.
A primera vista pot semblar molt just, però jo crec que té trampa, ja que tindrien massa influència els grans centres de població, és a dir, per posar un exemple, al Pirineu en una llista desbloquejada els habitants de la Seu previsiblement marcarien els candidats de la Seu, el que faria molt difícil que representants de poblacions més petites sortissin escollits.
Això és una petita "pinzellada" del tipus de sistema electoral que crec que hem de lluitar un cop siguem un nou país, perquè Catalunya som tots, i els pirinencs també.
La gent d'ERC del Pirineu continuarem defensant l'equilibri territorial, la representativitat del territori en totes les institucions catalanes perquè tinguem veu i vot en totes les decisions de país.
Ara podem construir un país millor, fem-ho, però fem-ho en tots els àmbits, socialment, econòmicament, ambientalment... i com no, també territorialment. |
C's registrarà aquest dilluns una petició al Parlament en la qual demanarà a la presidenta de la Cambra no convocar la Junta de Portaveus --tot i que ja s'ha convocat aquest mateix dilluns al matí-- perquè no estan tots els grups constituïts, però el seu grup hi assistirà si no aconsegueix detenir-la, perquè "sempre dóna la cara".
La líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, ha explicat en una roda de premsa que esgrimiran arguments jurídics, perquè el reglament del Parlament dóna als grups vuit dies hàbils per constituir-se després de la constitució de la Cambra.
Això dóna al PP --únic grup per constituir-- fins al divendres 6 de novembre per constituir-se com a grup, per la qual cosa a Arrimadas no li quadra que es convoqui la Junta "sense portaveus", i ha recalcat que seria la primera vegada en la història del Parlament.
"És un atropellament", segons ella, i ha especificat que han tingut notícia de la convocatòria a les 11.07 hores d'aquest dilluns a través d'un missatge al telèfon mòbil.
Aquest missatge convoca la Junta amb un únic punt en l'ordre de dia: saber el criteri dels portaveus sobre la voluntat de C's, el PSC i el PP de reconsiderar l'acord de la Mesa d'admissió a tràmit de la proposta de resolució sobiranista de JxSí i la CUP.
Com és la presidenta, Carme Forcadell, qui ha convocat els portaveus, l'escrit que C's registrarà aquest mateix dilluns anirà dirigit a ella.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
«La salut de la cabana d'isards d'Andorra és la millor del Pirineu després de la Setcases».
Així ho va assegurar ahir el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, en referència a l'anunci que ahir va fer la Comissió de Seguiment de la Caça: després del pic excepcional del 2017, actualment el Principat té una població de 1.168 animals, la xifra més alta dels 20 anys.
D'aquesta manera, es va fixar en 168 les captures permeses durant la setmana de la caça de l'isard, un llindar que també supera amb escreix el dels últims 10 anys.
La batuda tindrà lloc del 15 al 22 de setembre.
El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, amb la col·laboració del cos de Baners i els caçadors, ha comptabilitzat 841 isards en els vedats de caça de Xixerella, Sorteny i Ransol, així com en el terreny cinegètic comú.
L'auge d'aquests mamífers no només rau en la bona salut de la qual gaudeixen, ja que cal recordar que van patir una forta mortalitat durant la primera dècada d'aquest segle arran d'una epidèmia del pestivirus, una malaltia que afecta principalment la família de bòvids.
Al Principat, aquest mal va delmar especialment la població el 2010 i la va situar en 382 caps –sense comptar el vedat d'Enclar.
«Les condicions climatològiques i caloroses de l'estiu han permès una abundància dels animals en les zones més fresques del país», van indicar fonts del ministeri.
Per tot plegat, les autoritats han determinat que l'índex de fertilitat global és 0,8 sobre u.
Consegüentment, el de creixement s'ha situat en el 24,7% i el de captura, en el 20%.
Així, la Comissió de Seguiment de la Caça va determinar que es podrà caçar un isard per colla, les quals estaran formades per un mínim de quatre caçadors després que s'hagin inscrit a la batuda 556.
Aquesta decisió també suposa un canvi respecte a l'edició de l'any passat: com que només es van poder capturar 96 exemplars i es van inscriure 537 persones, les colles van passar a ser de sis integrants com mínim.
Cabanes va celebrar que tornin a ser grups de quatre: «És l'idoni, fa que la setmana de la caça sigui atractiva i no una batuda més», va assenyalar.
En el cas que hi hagi captures restants, aquestes se sortejaran el 9 de setembre entre els 83 caçadors que han col·laborat en els censos de l'animal –ho fan amb el permís del ministeri i els Banders– o que van aportar la mostra orgànica en el pla de caça de l'isard de l'any passat.
Fonts dels Banders van confirmar que aquest any, igual que l'anterior, també hi haurà un punt de control fix per part dels agents amb la finalitat de facilitar la feina als caçadors pel que fa al control de la peça capturada.
Podran anar quan vulguin tot i que seguiran tenint l'obligació de comunicar la captura als agents del cos. A més, els banders es desplaçaran quan rebin una trucada si escau.
Respecte a més informació de la setmana de la caça, cal destacar que les dates previstes per constituir les colles són del 26 d'agost al 4 de setembre, ambdós inclosos, a través de la web del Servei de Tràmits del Govern.
Les anelles s'hauran de recollir presencialment entre el 9 i el 13 de setembre.
El Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat va anunciar ahir que en l'últim any no s'ha detectat cap isard infectat amb pestivirus.
L'àrea realitza un pla de vigilància sanitària amb la col·laboració dels Banders.
Des del setembre del 2018 han analitzat 81 mostres de melsa procedents de 80 captures realitzades dins del territori andorrà i d'un animal que es va recuperar mort el febrer del 2018 i cap era portador d'aquesta malaltia.
«Hem tingut molta sort perquè no hem trobat cap animal malalt», va assenyalar el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Henri Winkelman va néixer el 17 d'agost de 1876 a Maastrich, Països Baixos.
El 1940 va ser nombrat comandant en cap de les forces armades.
El maig, després de que la reina Guillermina i el govern holandes marxessin a Londres a l'exili, Winkelman va firmar la capitulació i va ser internat a Alemanya fins el 1945.
Henri Winkelman va morir el 27 de desembre de 1952 a Soesterberg, Països Baixos.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra i la Gurdia Urbana van desmantellar dijous un narcopis i un pis on s'emmagatzemava droga al barri del Turó de la Peira de Barcelona, al districte de Nou Barris.
El 26 de mar es va produir una baralla al carrer amb dos ferits per arma blanca i els investigadors van constatar que aquest incident estava relacionat amb la venda de substncies estupefaents.
L'endem van detenir l'autor de l'agressió i també una de les víctimes.
La víctima era l'encarregat d'un pis on es venia droga i un altre ferit venia d'un immoble del mateix edifici.
Eren justament dos pisos que estaven sent investigats: en un es venia i consumia i en l'altre es guardava la droga per evitar que fos intervinguda en cas d'una operació policial.
La Gurdia Urbana va detectar inicialment aquests dos habitatges perqu va aturar un consumidor de droga a la zona i aquest els va explicar que comprava droga en un d'aquests immobles, i que el venedor els obligava a consumir a l'interior del domicili perqu la policia no pogués detectar el punt de venda de droga.
També va apuntar que les substncies les guardava un altre veí del mateix edifici precisament perqu si hi havia una entrada policial no trobessin la droga.
Amb totes aquestes proves, els investigadors van entrar en els dos pisos dijous, autoritzats pel jutjat d'instrucció de gurdia, i van detenir un altre responsable del punt de distribució.
També van intervenir 2 quilos de metanfetamina, estris per a la venda i consum i diners en efectiu.
Els tres detinguts són de nacionalitat dominicana i tenen 32, 33 i 20 anys.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici del procediment d'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural des Trenc- Salobrar de Campos
Acord del Consell de Govern de 18 de gener de 2019 pel qual s'aproven la declaració i l'ampliació de zones d'especial protecció per a les aus
Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2019 pel qual es declaren zones especials de conservació (ZEC) quatre llocs d'importància comunitària (LIC) de la xarxa ecològica europea Natura 2000 a les Illes Balears
El Consell de Govern ha acordat iniciar l'ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant i el procediment d'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d'aquest espai
Acord del Consell de Govern de 6 de juliol de 2018 pel qual s'inicia el procediment d'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Mondragó
AVÍS SOL·LICITUDS ACTIVITATS A ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Autoritzacions espais naturals protegits
Activitats, Plans i Projectes dins espais XARXA NATURA 2000
Sol·licitud per a activitats de filmació, sessions fotogràfiques i altres tipus de produccions audiovisuals dins espais de la Xarxa Natura 2000
Sol·licitud per dur a terme proves i competicions esportives i activitats en espais de rellevància ambiental i finques públiques
Autorització per a realitzar activitats espeleològiques a les ZEC (Zones d'Especial Conservació) incloses en el Pla de Gestió de Coves- Xarxa Natura 2000
Guia per a comunicadors de xarxa natura 2000
Medi Ambient es reuneix amb els municipis amb costa de Mallorca per a coordinar la retirada de la posidònia de les platges
Neix la Xarxa d'Espais Naturals de les Illes Balears
El Parc Natural des Trenc acull, per primera vegada, una amollada de tortugues marines
Alliberats dos exemplars de voltor després de ser tractats i recuperats al COFIB
El fons posidònia finançarà deu projectes per valor de 200.000 € en favor de la conservació de la fanerògama marina |
FEDA facilitarà a totes les empreses i treballadors autònoms que ho necessitin que puguin fer els pagaments de la factura de l'electricitat amb un aplaçament de fins a dotze mesos sense interessos.
Per tal de pal·liar els possibles efectes negatius de les mesures contra el coronavirus sobre les empreses del país, s'ha acordat permetre que totes les empreses que ho necessitin es beneficiïn d'aquesta mesura.
L'aplaçament del cobrament de la factura de l'electricitat es podrà aplicar a totes les factures que s'emetin a partir d'ara i fins que acabin les mesures excepcionals aplicades per combatre la crisi del coronavirus.
El pagament es podrà fer fins a dotze mesos més tard.
Igualment, es facilitarà el fraccionament dels pagaments a aquelles empreses o autònoms que prefereixin optar per aquesta altra alternativa.
Amb la mateixa voluntat de contribuir a reduir els perjudicis de l'epidèmia en la societat andorrana, FEDA també ha decidit que no efectuarà cap tall de subministrament elèctric mentre duri aquesta situació, encara que sigui per impagament de la factura.
En la mateixa línia, FEDA està estudiant noves mesures que pugui aplicar per contribuir a ajudar les famílies en aquesta època de mesures excepcionals.
FEDA vol expressar així el seu compromís amb la societat andorrana i la coresponsabilitat en els moments de dificultats per al país.
Adaptació de l'operativa de FEDA
D'altra banda, en base a la situació declarada pel Govern, FEDA també ha posat en funcionament la segona fase del seu pla de contingència davant del coronavirus, que implica reduir l'operativa a les activitats essencials de l'entitat.
En primer lloc s'ha acordat tancar les oficines d'atenció al client, s'ha preparat l'operativa perquè els tràmits d'altes i baixes de subministrament elèctric es puguin fer mitjançant correu electrònic ( [EMAIL] ) o per telèfon (739.100).
Pel que fa al subministrament elèctric, els protocols interns de FEDA permeten garantir la capacitat de reacció en cas de qualsevol incidència i durant aquesta fase s'han reforçat les mesures de prevenció.
A més d'aplicar torns de guàrdia i d'establir serveis essencials, s'ha acordat que la resta del personal es trobi a casa seva i amb disponibilitat per si fes falta substituir alguna persona que pogués contraure la malaltia.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Volem seguir avançant des del punt on ens ha dut el treball de tot un curs amb Ignasi Aballí, tenint en compte que hem arribat, paradoxalment, a un cert límit, abisme o cul-de-sac.
En aquells gestos artístics que alguns, i no sense raó, qualifiquen de final, autosupressió o fins i tot «suïcidi» de l'art visual, nosaltres hi hem descobert una porta d'entrada singular a l'art, una en la qual res substitueix a la imatge, i per tant, la ceguesa dialoga en igualtat amb la imatge, o fins i tot, s'avança a la mirada.
Volem avançar mantenint-nos immòbils en aquest punt, en aquest llindar o frontera, no per casualitat invisible, entre un art que vol seguir sent visual, però que esgota la imatge fins a la extenuació, i un art que ja l'ha abandonada del tot per esdevenir una «espècie d'espai», un concepte, poesia o escriptura.
En aquesta segona edició, el grup treballarà de la mà de l'artista Mabel Palacín, per apropar-se a les dimensions de la narrativa visual, de la construcció de la imatge en moviment i dels modes de percepció que implica.
A PARTIR DE L'11 DE NOVEMBRE I FINS AL JUNY, ELS DILLUNS, CADA QUINZE DIES, a les 18 h
Durada de les sessions: 90 minuts
Grup de treball per a persones amb diversitat visual i públic en general
Per formar part del grup, cal posar-se en contacte per mail amb Guillem Martí: gmarti [at] macba [dot] cat
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.
En virtut del que disposa l'article 5 de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant LOPD) i el 13 del Reglament Europeu de Protecció de dades, us informem que: |
Prop d'un miler de ciclistes van participar ahir a la 42a edició de la Volta als Ports.
A les 8.30 hores els corredors sortien del Prat del Colat de la Massana, punt on coincidien els participants dels quatre recorreguts amb què compta la marxa cicloturista.
L'itinerari més llarg i més aclamat és el de 109 km i un desnivell positiu de 3.232 metres.
En aquest, van ser el francès Tom Donnenwirth i la catalana Teresa Costa els que es van imposar.
Donnenwirth va guanyar amb un temps de 3 hores i 45 minuts.
Sebastien Pillon i Robin Christophe han completat un podi 100% francès.
David Fernández va ser el millor andorrà.
L'experimentat ciclista va acabar setè amb un temps de 3 hores i 54 minuts.
En categoria femenina va repetir victòria l'olotina Teresa Costa amb un temps de 4 hores i 36 minuts superant a Sylvia Zuñiga i Charlotte Felouse.
Des de l'organització, Gerard Riart va explicar que «la valoració és molt positiva perquè només hem tingut una caiguda important.
Hem hagut de portar el noi a l'hospital i ja n'ha sortit.
S'ha fet un cop al cap i li han hagut de fer 12 punts i ja està bé.
Només una caiguda amb gairebé mil corredors està molt bé».
Pel que fa a la valoració dels corredors va indicar que «el feedback de la gent ha estat molt positiu.
La gent estava molt contenta i ha anat tot molt bé.
Al final, el temps no ens ha afectat tant com pensàvem, o tant com ens havien dit dissabte.
Pel corredor crec que ha estat millor que si hagués fet calor, perquè hem estat entre els 18 i els 22 graus i ha plogut poquet.
Sí que és veritat que a l'arribada l'ambient no ha estat tant maco perquè la gent no es quedava perquè no feia tant bo», va apuntar.
«Ara toca fer una mica de balanç i l'enquesta que fem amb Andorra Turisme», afegia.
Un tret diferenciador de la cursa és el fet que hi participin professionals, en aquest sentit, Riart va afirmar que «fem moltes marxes durant l'any però que et puguis trobar corredors professionals com a aquí, no n'hi ha. Poder rodar amb ells, coincidir a l'avituallament i fer-se fotos...
Nosaltres els ho agraïm molt perquè ells fan un entrenament de qualitat i donen caché a la marxa d'Andorra».
D'altra banda, va agrair la feina feta per part de la Policia, Protecció Civil, Mobilitat i als agents de circulació.
«Tota la baixada fins a la Duana, que és el més complicat, ha estat perfecta i gairebé no han trobat vehicles.
El tall de circulació del Serrat fins a l'últim port crec que és molt important i els corredors ho aprecien molt», destacava.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Des que tinc memòria que he estat amb el bestiar.
És la meva passió i ho he viscut a casa.
Però una cosa és viure-ho a casa i l'altra fer-ne el teu projecte de vida...
Sí, canvia molt passar de conviure amb la ramaderia a ser el responsable de l'explotació.
Però aquest ha estat des de sempre el meu 'hobby', ho era abans de petit i ho és ara.
Crec que tothom hauria d'intentar que la seva passió fos també el seu projecte de vida.
Ets el titular de la teva pròpia explotació...
Sí, tinc una petita explotació amb quaranta caps de vaca bruna, el que passa és que convisc amb la família i si ho ajuntem tot, estaríem parlant d'uns dos-cents caps de bestiar.
Cadascú s'ocupa sobretot de la seva part, però ens ajudem els uns als altres.
Vaig fer un cicle formatiu de grau mitjà i finances a l'Institut de Sort i després vaig anar a Tremp a fer el curs pont per si més endavant volia fer el grau superior.
Quan vaig acabar el curs pont, vaig decidir que m'havia de quedar a casa i fer de ramader.
Com es fa això de convertir-se en ramader?
Primer de tot es tracta de tenir-ho clar i després vas escollint les diferents possibilitats i els recursos existents.
En el meu cas, vaig agafar una petita part de terres de casa i vaig llogar-ne unes altres a un propietari veí.
Aquesta va ser la base que em va permetre començar i a partir d'aquí vaig anar a Agricultura i em vaig acollir als ajuts per a la incorporació de joves.
Són una bona eina aquests ajuts?
No n'hi ha prou, segurament alguns ho hem tingut més fàcil que altres perquè ja sabem què comporta i on et fiques i perquè partíem d'unes finques ja existents.
Però crec que el sistema no està pensat perquè hi hagi incorporació de gent nova, vull dir joves que no vinguin d'una casa amb explotació ramadera.
Conec joves sense relació prèvia amb la ramaderia, que van fer el curs a l'Escola de Pastors, i que tenen grans dificultats per introduir-se en el sector.
Molt necessari, és imprescindible que sigui fort.
El nostre paisatge sense la ramaderia no seria el mateix i els nostres petits pobles estarien tancats, perquè els ramaders, almenys als nuclis del voltant de Sort, suposen més de la meitat de les famílies que hi viuen tot l'any.
Em preocupa molt el despoblament.
La fixació de la població també va lligada a l'activitat ramadera i la gràcia de la ramaderia és que segueix donant vida a molts poblets que s'estan morint.
Em sap greu veure com fills del poble se'n van a fora a pujar una família, encara que sigui a Sort, i veure com cada any que passa som més pocs.
I la teva passió va lligada a aquest bocí de país...
Des d'un inici tenia dos objectius al cap: fer de ramader a Olp, però mai tancant la porta a altres pobles del Sobirà i del Pirineu, i fer-ho lligat al sector oví o boví.
Finalment vaig optar per les vaques de carn, però tinc un anhel i una inquietud pels ramats d'ovelles.
Quina valoració en fas de tot plegat?
El pitjor és la burocràcia que hi ha i els papers que s'han d'emplenar.
Ens passem moltes hores en la gestió administrativa de l'explotació.
Sens dubte, el millor és disfrutar-ho.
Ho disfruto tant que amb molts diners no estaria pagat fent una altra cosa.
Els animals són molt agraïts, crec que és molt més fàcil tractar amb animals que amb persones. |
Un estudi fet per l'empresa gironina GoodGut assenyala que els testos de cribratge del càncer colorectal basats en marcadors microbians de la flora intestinal tenen un 55% menys de falsos positius que els que es fan amb en base a la sang oculta en femta, el mètode que es fa servir en el programa de detecció precoç que s'aplica a Catalunya.
Actualment, el programa de detecció precoç del càncer de colon i recte passa per recollir mostres de femta dels pacients i buscar-hi restes de sang ocultes.
En cas que el resultat sigui positiu, es dona hora als afectats perquè vagin a l'hospital a fer-se una colonoscòpia i confirmar o descartar que pateixin càncer
Els responsables de GoodGut admeten que el mètode actual és «eficaç i econòmic» però li veuen com a punt feble que té un «baix valor predictiu positiu de càncer», que se situa en el 8%.
Això fa que hi hagi, segons asseguren, un «alt nombre de falsos positius» i «colonoscòpies innecessàries».
L'empresa es dedica a la recerca i desenvolupament de mètodes no invasius per detectar i tractar les malalties digestives fent ús de la microbiota intestinal.
El seu mètode passa per analitzar la presència d'uns microbis concrets que apareixen a la flora intestinal en malalts de càncer o població de risc.
L'estudi s'ha fet a 450 pacients amb clínica suggestiva de tenir càncer de colorectal i que han passat per una colonoscòpia.
Els centres on s'ha dut a terme la recerca són el Josep Trueta de Girona, el de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, el Consorci Hospitalari de Vic, l'Institut d'Assistència Sanitària i l' Institut Català d'Oncologia.
En base a aquest estudi, la proposta que fan passa per combinar els dos test (el de bacteris intestinals i el de femta en sang) per tal de millorar la detecció del càncer colorectal reduint els falsos positius.
El doctor Antoni Castells, un dels coordinadors del programa de detecció del càncer colorectal a Barcelona, apunta que si es confirmen aquests resultats es podrien reduir les colonoscòpies innecessàries en un 32% i la detecció de les lesions precanceroses en un 59%.
GoodGut calcula que aquesta situació es traduiria en un estalvi de, «com a mínim», 5,5 milions d'euros per cada ronda de cribratge.
Els responsables de l'empresa aposten per la combinació dels dos testos ja que permetria detectar el càncer colorectal «amb un 94% de sensibilitat» i la neoplàsia avançada «en un 80%», segons explica el doctor Xavier Aldeguer, director mèdic de l'empresa al Parc Científic i Tecnològic de Girona i metge de l' hospital Josep Trueta. |
Els Agents Rurals han descobert 2.500 pneumàtics abandonats al solar d'un antic circuit de kàrting de Tossa de Mar.
Els efectius que vetllen pel medi han denunciat el propietari de l'antic equipament pels efectes que té pel medi ambient aquest abocament incontrolat.
A banda, com relata el cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases, aquests residus que ara mateix no tenen cap mena d'ús són un focus de cria i dispersió del mosquit tig re, ja que s'hi pot acumular aigua i les rodes compten amb «poca fondària i són un cultiu ideal per als mosquits tigre».
A més, en cas d'un incendi forestal, els pneumàtics són un material altament combustible.
I alhora, recorda el cap dels Rurals a Girona, també són un « alt contaminant per les emissions que emeten».
Finalment, recorda que aquest tipus de residus el que provoca és una gran degradació del medi.
A banda de rodes, en aquest espai de Tossa de Mar també s'hi havien acumulat altres deixalles que el convertien en un abocador incontrolat.
Dalmases destaca que també hi han localitzat, per exemple, restes d'embarcacions i plàstics vells, entre d'altres.
Per a l'agent rural, s'ha convertit en «focus d'emissions molt contaminants».
L'antic circuit de kàrting de Tossa va tancar fa temps però els Agents Rurals han anat al darrere de l'empresa que n'és propietària per tal de denunciar-la i reclamar-li la retirada de tots els elements que amb el pas dels anys s'han anat acumulant.
El cap dels Agents Rurals a Girona destaca que el 25 de juliol van fer la troballa els seus agents i van comprovar que hi havia molta quantitat de material degradat.
Aquests pneumàtics, per exemple, formaven part dels que s'utilitzen per posar al voltant de la instal·lació per tal que els karts no surtin de pista.
Aquesta actuació ha de servir, diu el cap dels Agents Rurals a Girona, per tal que la gent es conscienciï i que sàpiga el que diu la normativa.
Ja que quan « s'acaba una activitat, el que cal fer és retirar el material per evitar-se problemes », I en canvi, en aquest cas, assegura, el que s'ha fet és anar acumulant material i, a més, que pot desencadenar el desenvolupament del mosquit tigre.
Un insecte invasor que fa anar de corcoll i la seva presència i expansió «és una problemàtica molt important a Catalunya i molt més encara, a la província de Girona», destaca.
Aquest no és el primer cop que s'han trobat pneumàtics abandonats pel medi natural.
Per exemple, el mes de febrer, se'n va denunciar l'abocament de 151 als Puig Cargol de Palamós i l'ADF de les Gavarres Marítima va retirar 1.260 quilos de cautxú. |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Codi activitat: 040100COL18 Estan pensades per apropar diferents estils de dansa als participants.
Al llarg de les colònies es van fent classes de diferents estils (jazz, bollywood, funky...) i es van preparant unes petites coreografies que es mostraran l'últim dia de colònies. |
L'assignatura "Optimització" constitueix una assignatura del Mòdul Instruments no econòmics amb caràcter de formació bàsica dins de la branca de coneixement Ciències Socials i Jurídiques.
Aquesta assignatura s'imparteix durant el segon semestre del primer curs i en ella s'estudien problemes d'optimització, programació matemàtica, anàlisi dinàmica i optimització dinàmica, sempre des de la perspectiva de les aplicacions econòmiques.
Cadascun dels temes exigirà eines matemàtiques adequades per poder descriure els sistemes econòmics, així, per exemple, sota el formalisme de la dinàmica contínua el marc de treball natural és el càlcul integral i les equacions diferencials.
En particular l'assignatura "Optimització" juntament amb l'assignatura "Matemàtiques" (que s'imparteix el primer semestre) contribueixen a conèixer conceptes i procediments matemàtics bàsics que són necessaris per resoldre problemes Econòmics.
Per aquest motiu ambdues assignatures serveixen de base per a la comprensió d'altres matèries dedicades a l'estudi formal de l'Economia: Microeconomia, Macroeconomia i Economia Espanyola i Mundial, Economia del Sector Públic i Jocs i Decisions Estratègiques.
Per tractar-se d'una assignatura de formació bàsica no precisa cap requisit.
És recomanable tenir els coneixements bàsics d'Àlgebra i Càlcul que s'imparteixen en l'asignatua 20601-Matemàtiques que es cursa en el primer semestre del pirmer curs.
L'assignatura d'Optimització té el propòsit de contribuir a l'adquisició de les competències que s'indiquen a continuació, les quals formen part del conjunt de competències establertes en els plans d'estudi adscrits a la branca de coneixement Ciències Socials i Jurídiques.
1.1 Valors extrems d'una funció de dues variables.
1.3 Funcions objectiu amb més de dues variables
2.1 Funció Objectiva i restriccions.
2.2 Càlcul de valors estacionaris.
2.4 Maximització de la utilitat i demanda del consumidor.
3a.1 Introducció a la Programació no Lineal.
3a.3 Condicions ne cessàries i suficients
3b.1 Formulació General d'un problema de programació lineal.
Funció Objectiu i restriccions.
Aplicacions econòmiques a les integrals.
En aquest apartat es descriuen les activitats de treball presencial i no presencial previstes en les assignatura amb l'objectiu de poder desenvolupar i avaluar les competències establecias anteriorment.
Amb el propòsit d'afavorir l'autonomia i el treball personal de l'alumne, l'assignatura forma part del projecto Campus Extens.
Mitjançant la plataforma de teleeducación Moodle l'alumne tindrà a la seva disposició una comunicació en línia i a distància amb el professor.
L'alumne dedicarà 100 hoes al treball auònom
Mitjançant el mètode expositiu el professor establirà els fonaments teòrics dels diferents temes, així com l'exemplificació pràctica de les tècniques i els procediments de les unitats didàctiques que componen la matèria.
A més, en cada unitat didàctica es donarà informació sobre el mètode de treball aconsellable i el material didàctic que l'alumne haurà d'utilitzar per preparar de forma autònoma els continguts (1 sessió de 2 hores per setmana).
Realització d'exercicis pel professor.
Però també, mitjançant el mètode de resolució d'exercicis i problemes, els alumnes posaran en pràctica els procediments i tècniques exposats a les classes teòriques (1 sessió d'1 hora per setmana).
Al llarg del curs es duran a terme proves escrites en que els alumnes hauran de resoldre diversos exercicis.
Aquesta avaluació permetrà valorar el grau d'assimilació per part de l'alumne dels procediments i tècniques que formen part de la matèria vista fins aquell moment
Es durà a terme una prova escrita en la qual l'alumne haurà de resoldre diversos exercicis dels temes 1, 2 i 3a ( programació no lineal)
Aquesta prova es convocarà aproximadament durant el mes d'abril i serà recuperable a la convocatòria extraordinària de juliol.
En la convocatòria extraordinària de juliol l'alumne podrà recuperar el o els exàmens parcials que no hagi superat
Es durà a terme una prova escrita en la qual l'alumne haurà de resoldre diversos exercicis dels temes 3b (Programació Lineal) i 4.
Es convocarà en el període d'avaluació del mes de juny i serà recuperable a l'extraordinària de juliol
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Després de l'exposició per part del professor a les classes magistrals, l'alumne haurà d'aprofundir en la matèria i en la resolució de problemes.
Per facilitar aquesta tasca, s'indicarà els manuals que han de consultar i es donarà uan llista d'exercicis bàsics per practicar
Es proposaran una sèrie de pràctiques de treball individual o en grup al llarg del semestre, consistents en un conjunt d'exercicis.
Les competències establertes en l'assignatura seran valorades mitjançant l'aplicació d'una sèrie de procediments d'avaluació.
Hi ha dos itineraris: l? itinerari A és per als alumnes a temps complet i l? itinerari B per als alumnes a temps parcial.
Hi ha tres activitats avaluables: Control (30%), Examen Parcial I (40%) i Examen Parcial II (30%).
És requisit indispensable per a superar l? assignatura obtenir en els dos exàmens parcials una nota igual o superior a 4.
En cas contrari, la nota final serà el mínim entre 4.5 i la nota que resulti d? aplicar a les activitats avaluables els percentatges indicats.
Els exàmens Parcial I i Parcial II seran recuperables a la convocatòria extraordinària de juliol.
L'alumne s'examinarà del parcial/s que no hagi superat.
La nota final es calcularà aplicant els mateixos percentatges indicats anteriorment.
Finalment, la participació de l'alumne en classe, l'interès demostrat, l'aprofitament de les tutories, etc, tot i que no tendran cap percentatge determinat en l'avaluació, sí que servirà al professor per decidir en els casos dubtosos o extrems.
Hi ha dues activitats avaluables: Examen Parcial I (50%) i Examen Parcial II (50%).
En ambdós casos, l'alumne s'examinarà del parcial/s que no hagi superat.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
S'avaluarà l'exposició escrita del problema i la capacitat de l'alumne per explicar-lo correctament.
S'avaluarà també el nivell d'assoliment de les competències, tant específiques com genèriques corresponents.
Es valorarà els procedimients aplicats per resoldre els exercicis i la interpretació dels resultats obtinguts.
S'avaluarà l'exposició escrita del problema i l acapacitat de l'alumne per explixar-lo correctament.
S'avaluarà també el nivell d'assoliment de les competències, tant específiques com genèriques corresponents CE3, CE4 i CE5
Els parcials amb la nota inferior a 4 es recuperaran a la convocatòria extraordinària de juliol.
S'avaluarà també el nivell d'assoliment de les competències, tant específiques com genèriques corresponents CE3, CE4, CE5
Es detalla a continuació la bibliografia recomanada per al bon seguiment de l'assignatura. |
Les dades de dèficit del 2018 contenen elements que propicien que s'encenguin les alarmes.
Perquè el dèficit de l'administració central comença a donar els primers símptomes d'estar sense control.
Perquè entre l'administració central i la Seguretat Social superen, totes soles, l'objectiu global d'Espanya: si no fos pel gran esforç de les comunitats autònomes (Catalunya porta dos anys complint) i les corporacions locals, el dèficit s'hauria pràcticament mantingut.
I perquè la reducció del dèficit ha estat la més minsa des del 2012 (quan Espanya va començar a reduir el seu dèficit) malgrat que l'economia va créixer un 2,6% l'any passat.
El PSOE, a l'arribar al govern, li va dir a Brussel·les que incompliria el dèficit, i Brussel·les va xiular.
El 2018 potser no haurà estat greu.
Però compte amb el 2019, quan Espanya, sense pressupost i amb l'economia frenant, ha aprovat quantioses mesures de despesa i cap ni una per elevar els ingressos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Daurada es reafirma com a sala de concerts multi gènere oferint dotze hores de jazz&blues.
El passat cinc d'octubre, l'espai d'oci i gastronomia i sala de concerts La Daurada va transformar la seva privilegiada localització en la Nova Orleans dels anys vint amb primera edició del Jazz & Blues La Daurada Festival.
Durant més de dotze hores, La Daurada va oferir una programació musical centrada en importar els sons y les veus carregades de sentiment de la música d'aquest gènere.
Gastronomia, ball i activitats tematitzades inspirades en la mítica ciutat que va veure néixer aquest estil de música van configurar un festival del que va gaudir el públic que va assistir, persones que es van apropar al privilegiat espai de La Daurada per fer aquest viatge en el temps.
Per garantir una jornada de música sense pausa, el festival es va dividir en dues parts, en la jornada diürna, i només començar a les 11:00h, van actuar les escoles de música locals, en el que és conegut com "combos", després va tenir lloc la masterclass d'un dels músics de jazz més reconeguts al nostre país, Vicens Martín, on els estudiants de les escoles de música que hi participaven van rebre de manera didàctica consells per al seu aprenentatge.
Per la tarda, l'actuació a primera hora de la Dino Quartet, amb el saxofonista local Albert Llanas, va donar pas al directe de Paquito Blues Band, amb Paquito Cruz, i la jam session oberta a tots els músics assistents, per acabar el set de la terrassa amb una master class de ball a càrrec de la professora Ruth Bartolomé.
La secció nocturna d'aquesta jornada de jazz i blues a l'interior de la sala, va començar a partir de les 21.00h, amb una successió de les actuacions més esperades amb la Big Band Escola de Músics del Vendrell, que va comptar per a l'ocasió amb la direcció de Vicens Martin, i la veu de la intèrpret Susana Sheiman, i tot seguit va posar la cloenda al festival la Barcelona Big Band, liderada per Ivan Kovacevic amb el seu inseparable contrabaix, i les col·laboracions estel·lars d'artistes de la talla de Big Dani Pérez, Myriam Swanson, Lluís Coloma i Agustí Burriel.
Aquest festival és una aposta de la Daurada per "ampliar l'abast dels gèneres musicals i l'oferta d'oci que posem a la disposició del públic" explica Orlando Palacios, director de comunicació i esdeveniments de la Daurada i matisa "el Jazz & Blues La Daurada Festival ha estat una gran aposta per la música que converteix La Daurada en una sala que reafirmem com a multi gènere.
Dins de la nostra programació de concerts anual, aquest ha suposat incursió en el món dels festivals temàtics i un gran homenatge als milers de seguidors del jazz i el blues que hi ha al nostre país".
Tots els artistes que hi han participat en la primera edició del Jazz & Blues La Daurada Festival son artistes amb una trajectòria professional lligada a la província de Barcelona i amb una gran projecció internacional com és el cas de Big Dani Perez, Ivan Kovacevic, Myriam Swanson o Lluís Coloma.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El Consell Social de Mollerussa és un òrgan estable de participació ciutadana de caràcter consultiu, impulsat per l'Ajuntament de Mollerussa i concretament per la Regidoria d'Acció Social i Comunitària, Ciutadania i Infància
El Consell Social i concretament, cada grup de treball, es reuneixen una vegada al mes en diferents espais cedits per les entitats col•laboradores.
Potenciar la creació d'espais i òrgans de participació que articulin de manera estable i continuada, la participació de la ciutadania en la formulació i execució de polítiques de caire social a la ciutat de Mollerussa.
El Consell Social treballa per objectius i aquest 2012 s'han format dos grups de treball:
GRUP DE TREBALL "Foment del voluntariat"
Estudi "El voluntariat a la ciutat de Mollerussa.
Anàlisi del voluntariat des de la perspectiva de les entitats".
Ruta d'accés a l'estudi: https://www.mollerussa.cat/wp-content/uploads/2018/12/Estudi-voluntariat-CSM.pdf
Pretén fer arribar als joves lectors els valors del voluntariat i la solidaritat.
L'objectiu és crear una consciència col·lectiva que els acompanyi en una societat compromesa amb la lluita per un món més just, solidari, equitatiu i igualitari.
Sorgeix del projecte "Obrim camí al voluntariat, junts serem invencibles"
GRUP DE TREBALL "Foment de la convivència"
Ordenança de Convivència a Mollerussa.
* Els dies 24 i 31 de desembre, l'Ajuntament tancarà
Mollerussa ja té banda sonora i sona així.
Marc Marzenit és l'autor dels sound design que la componen.
I ara ja pots descarregar-te tots els tracks i la BSO
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació.
Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. |
Resultaria difícil ser a Nova York aquests dies sense ser víctima de l'allau mediàtica que canta les excel·lències de l'exposició de Björk al MoMA, de la mateixa manera que sembla difícil ser a París i ser aliè a l'enrenou que envolta l'exposició de Jeff Koons al Centre Pompidou.
Per a mi, la veu de Björk sempre ha sigut un himne magnífic a l'amor vegetal.
I un tipus que es fotografia nu mentre fa l'amor amb Cicciolina i a qui, com a mi, li encanten els caniches, no pot inspirar-me més que simpatia, de manera que deixem de banda Björk i Koons (en el cas que ens ocupa no són més que mers instruments).
En realitat, si aquestes dues exposicions m'interessen, és perquè són signes de l'evolució del museu d'art modern i contemporani en l'era neoliberal.
Tant una com l'altra fan palès que les estratègies de creixement i de màrqueting han entrat de ple al museu.
Si, durant un breu lapse de temps, va ser possible transformar el museu en un laboratori democràtic al si del qual es reinventava l'esfera pública, ara es desmantella aquesta idea en nom d'un argument únic: en temps de crisi, cal superar la dependència de les subvencions públiques; ha arribat el moment de convertir el museu en un negoci rendible.
Ens diuen que aquest nou museu ha d'esdevenir una semiempresa amb una bona nota de solvència: una indústria de producció i de venda de significants consumibles.
Així, a nosaltres, els infoempleats dels museus d'art contemporani, se'ns demana que programem en funció d'aquests criteris: en les exposicions monogràfiques, estem sotmesos al règim del big name, hem d'exposar grans noms que siguin immediatament reconeixibles, car el museu apel·la per damunt de tot al turista.
Aquesta és una de les característiques del museu neoliberal: transformar en turista de la història del capitalisme globalitzat fins i tot el visitant local.
D'altra banda, en el marc de les exposicions col·lectives o de col·lecció, ens hem de plegar al criteri del best well-known of each, el més conegut de cadascun.
Això explica l'arquitectura expositiva del MoMA: un espai fluid en què el vídeo Big time sensuality de Björk, gravat el 1993 a Times Square, és visible des de totes i cadascuna de les sales mentre penetrem en un laberint en què La nit estelada de Van Gogh va de bracet amb Les senyoretes d'Avinyó de Picasso, la bandera de Jasper Johns o les llaunes de sopa Campbell's de Warhol.
El visitant no veurà res que no conegués abans de venir o que no pugui trobar a la classificació dels cent millors artistes de Tashen.
En tant que màquina semiòtica, aquest nou museu barroco-financer produeix un significant sense història, un producte sensorial homogeni, continu i llis, a l'interior del qual Björk, Picasso i Times Square són intercanviables.
Avui dia, un bon director de museu s'ha de convertir en un director de vendes capaç de concebre serveis globals rendibles.
Un director de programes públics ha de ser especialista en anàlisi del mercat cultural, programació multicanal, cerca de nous clients, gestió de big data i tarifació dinàmica (en aquest sentit, cal recordar que l'entrada completa al MoMA costa la dinàmica suma de 25 dòlars).
Els comissaris (que amb el pas del temps tenen més importància que els artistes) són els nous protagonistes d'aquest procés d'espectacularització.
Al final, les exposicions, esdevingudes el core-business [el negoci principal] d'aquest mercat semiòtic, són els productes, i la història de l'art es converteix en una mera acumulació cognitivo-financera.
Aleshores, el museu es transforma en un espai abstracte i privatitzat, un enorme cuc de terra mediàtico-mercantil: MOMAPOMPIDOUTATEGUGGENHEIMABUDHABI...
És impossible saber on som, per on hem entrat i on és la sortida.
Aquesta proliferació de les obres d'art com a signes identificables forma part del procés general d'abstracció i de desmaterialització del valor que engendra el capitalisme contemporani.
En l'àmbit del museu barroco-financer, les obres deixen de valorar-se en funció de la seva capacitat de qüestionar les nostres maneres habituals de percebre o de conèixer, i la seva intercanviabilitat infinita n'esdevé el criteri de valoració.
L'art s'intercanvia per signes i diners, ja no per experiència o subjectivitat.
En aquest context, el signe consumible, el seu valor econòmic i mediàtic, s'emancipa de l'obra d'art, la posseeix, la buida, la devora i, per dir-ho amb Benjamin, la destrueix.
Es tracta d'un museu en què l'art, l'espai públic i el públic, en tant que agent crític, són morts.
Un arxiu de la nostra pròpia destrucció global.
Si volem salvar el museu, potser hauríem de decantar-nos per la ruïna pública en detriment de la rendibilitat privada.
I si això no fos possible, potser ha arribat el moment d'ocupar col·lectivament el museu, buidar-lo dels seus deutes i construir-hi barricades de sentit.
Apagar-hi els llums perquè, desproveït de tota possibilitat d'espectacle, el museu pugui funcionar com el Parlament d'una altra sensibilitat.
Traducció d'Ignasi Vancells Mora
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i Mossèn Aloys han signat un conveni entre l'Ajuntament i el Bisbat de Vic de cessió d'ús de l'Església de Sant Vicenç de les Torres de Fals i dels terrenys annexes per a un termini de 30 anys, fins al 2048.
Aquest acord substitueix el del 1998, que s'havia fet per 25 anys.
L'Ajuntament destinarà l'espai a actes culturals i civils, i es compromet a promoure i gestionar la restauració de l'edifici.
De fet, tot just ara han finalitzat les obres de restauració del Cor, que han tingut una inversió de 112.000 euros, i s'està ultimant una segona actuació que s'executarà en els propers mesos, que intervindrà en tot el cos principal de la nau, i per la qual la Diputació ja ha atorgat una ajuda de 200.000 euros més.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
L'acte de referència de l'atenció primària al món rural es va celebrar per 8è any consecutiu a Berga.
Aquest any el tema central va tractar com s'apliquen en el món sanitari i a l'àmbit rural les tecnologies de la informació (TIC).
Les VIII Jornades es van estructurar en dues taules rodones: a la primera, moderada per Conxita Medina, metgessa de família i membre de la Junta del Berguedà, es va debatre sobre les tecnologies en l'atenció primària, l'econsulta, els riscos de les apps i una app segura.
A la segona taula, moderada per Joan Pujol, metge de família i membre de la Junta del Berguedà, els ponents es van centrar a presentar les aplicacions directes en patologies de la salut com la diàlisi peritoneal i el projecte Teleúlceres, per a la millora de l'atenció a pacients amb ferides cròniques al Bages i Berguedà.
També es van fer en el marc de la jornada dues conferències, una d'inaugural de Francesc Garcia Cuyàs sobre la transformació digital en els processos d'atenció a la persona en el món rural i la conferència de cloenda a càrrec de Mireia Sans sobre el paper del metge a la xarxa, la identitat digital i els aspectes deontològics.
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
Uns altres horaris escolars són possibles.
Així ho afirmen la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya ( FMRC ) i la Fundació Jaume Bofill, que abans de l'estiu van donar a conèixer una proposta d'«horaris escolars més saludables», que millorin els aprenentatges i fomentin la igualtat entre alumnes, trencant els límits que separen els centres educatius i la comunitat a la qual pertanyen.
Dimecres, ja amb el curs en marxa, aquestes organitzacions van posar la seva proposta a debat a Barcelona, tot i que també preparen jornades similars arreu del territori.
Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), diverses taules rodones van aplegar els professors dels instituts escola Trinitat Nova i Daniel Mangrané de Tortosa i l'institut Quatre Cantons, de Barcelona, Joan Artigal, Alberto Esteban i Ramon Grau, respectivament; la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Sílvia Blanch; una docent de l'escola Mercè Rodoreda, Àngels Cadena; l'inspector en cap de Barcelona, Xavier Chavarria; l'experta d'educació en l'àmbit local Sílvia Lombarte i el docent de l'institut escola Barnola d'Avinyó, Ricard López.
Fa setmanes que tant la Fundació Jaume Bofill com la FMRC utilitzen les seves xarxes socials i l'etiquesta per defensar els beneficis de canviar els horaris escolars.
Amb aquesta finalitat, publiquen una sèrie de vinyetes que contraposen situacions actuals (deures que s'allarguen fins a l'hora de sopar, arribades corrents a l'escola, la dificultat dels docents per mantenir l'atenció dels escolars...) amb les millores que consideren que s'aconseguirien amb una revisió horària (flexibilització de l'entrada a classe, més temps per passar en família, menys hores seguides sense menjar per als estudiants de Secundària o, entre d'altres, atenció individualitzada del professorat).
La supressió de la jornada intensiva als instituts –amb 6 hores de classe i dinars a partir de les 3 de la tarda– i la flexibilització horària tenint en compte les necessitats de cada edat, les famílies i les característiques dels diferents territoris són dos eixos destacats de la reforma horària que proposen la Fundació Bofill i els moviments de renovació pedagògica, un col·lectiu format per docents i altres professionals de l'educació.
El propòsit –afirmen– és establir uns horaris escolars que, d'una banda, promoguin «la salut, el benestar i l'aprenentatge dels infants i adolescents» i de l'altra, augmenti les oportunitats educatives dels joves «integrant activitats lectives i no lectives dins d'un mateix projecte educatiu». |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Las Chicas de Campo és una novel·la deliciosa.
Potser és que totes les novel·les sobre l'adolescència i el seu final ho són.
Delicioses en el sentit de que fins i tot els problemes i les tragèdies que es presenten a aquesta edat estan mediatitzats per un esperit juvenil que pot amb tot.
Delicioses perquè un maldecap és passatger i perquè la malastrugança i la desgràcia es dissolen en un llac d'optimisme.
Delicioses perquè a aquesta edat el present no és res més que un ritus de pas cap el futur.
Tot això transmet aquesta novel·la d'Edna O'Brien, una de les millors narradores irlandeses del segle XX.
Moltes són les coses destacables d'aquesta novel·la.
Sense voler ser exhaustius, podem assenyalar el magnífic retrat de la Irlanda rural dels anys 50, un univers capaç de contenir el desemparament d'una família vinguda a menys per culpa de l'alcoholisme del pare (què hi ha més irlandès que l'afició a la beguda?) convivint amb el benestar convencional d'una família burgesa; l'excel·lent recreació de les relacions familiars i de el setge i persecució de la innocència juvenil per part de l'assedegat desig del món adult; la repressió i el sotmetiment que viuen les protagonistes en un internat per senyoretes; i, per sobre de totes les coses, la indescriptible relació d'amistat entre les dues protagonistes, l'encantadora Caithleen i la perversa Baba.
L'excel·lència de Las Chicas de Campo rau en aquesta multiforme amistat adolescent.
Caithleen i Baba són amigues però d'una manera diferent.
Caithleen ho és de manera incondicional, sense interessos ni especulacions, esclava d'un sentiment d'inferioritat i orgullosa d'una camaraderia que traspassa qualsevol afront, disposada al perdó immediat i condescendent amb les maldats i crueltats de Baba.
Per la seva banda, Baba és amiga com ho són molts adolescents.
Exerceix una espècie de superioritat moral i una prevalença social que manifesta amb el menyspreu i la humiliació i només renuncia a aquesta altivesa quan les dificultats obliguen a unir esforços (la dura vida de l'internat o les amenaces sexuals de la gran ciutat).
Aquesta ambivalència caracteritza una amistat que es manifesta a tota hora i en tot moment, al camp i a la ciutat, és igual les circumstàncies, perquè la solitud es combat amb la companyia.
Com un planeta i un satèl·lit, inseparables per la força de l'atracció i a la vegada distants i dependents un de l'altre, en que el planeta domina per la seva massa i viu sota l'amenaça constant de la proximitat del satèl·lit, i en que el satèl·lit veu determinat el seu moviment per una força superior, així són Baba i Caithleen, planeta i satèl·lit.
Mimetitzades amb la vida rural, viuen el seu primer trasbals amb l'ingrés a l'internat, que les allunya de tot allò que els era familiar i prepara la seva arribada al món adult, arribada que tindrà lloc amb la instal·lació en la gran ciutat, on deixaran de ser noies del camp, perdran tota la innocència i la candidesa del món de la Irlanda profunda, per posar-se alerta davant dels perills i les amenaces de la metròpoli i els desafiaments i sotracs de l'edat adulta.
En aquest sentit, Dublín i la majoria d'edat es presenten com el gran repte de les dues noies, la prova de foc que, un cop superada, les allunyarà definitivament de la infància.
Deixaran de ser "las chicas del campo", però mantindran aquella puresa i credulitat, aquella franquesa i senzillesa pròpies de Las Chicas de Campo.
A vegades, una sola lletra afegeix un matís diferent i aquest és en part l'èxit d'aquesta captivadora novel·la. |
A Pasolini, presentada ahir al festival de cine de Sant Sebastià, Willem Dafoe dóna vida al mític cineasta i poeta del mateix nom.
Dirigida per Abel Ferrara, la pel·lícula és un viatge oníric a través de moments compresos entre les últimes hores que van conduir al brutal assassinat del geni, el 2 de novembre del 1975 en misterioses circumstàncies, que permeten entreveure les seves creences, les seves relacions i els seus desitjos.
-¿Què va aprendre de Pier Paolo Pasolini fent aquesta pel·lícula?
Tenia un cert coneixement sobre ell perquè sempre em va interessar la seva feina com a director.
La meva dona, que és italiana, em va descobrir la seva faceta com a poeta.
A més, vaig llegir molt material biogràfic i també assajos i articles que va escriure, que em van fascinar i em van inspirar.
-¿Quins van ser els principals perills que va afrontar al posar-se a la seva pell?
-Vaig intentar evitar el tipus d'ostentós enfocament psicològic en què sovint cauen les pel·lícules basades en personatges reals.
Es tractava de ser respectuós i fidel però també lliure.
No vaig voler dir-li a l'espectador qui és Pasolini.
Més aviat vaig intentar penetrar a la seva ment i expressar el seu estat mental, meditar sobre les seves idees, i parlar del que va fer en el seu últim dia de forma evocadora per donar pistes sobre la seva personalitat.
-¿Per què creu que la figura de Pasolini segueix sent rellevant en l'actualitat?
-Va ser capaç de preveure cap on anava la societat.
Les seves pors sobre com la societat havia perdut la seva ànima, i sobre la corrupció, sobre el consumisme, sobre la falsa tolerància i sobre la falsa llibertat, tenen plena vigència.
Va saber que els avenços tecnològics ens farien anar cap endavant però a la vegada ens farien retrocedir.
Va veure el boom econòmic d'Itàlia i va anticipar el que estava fent a la gent, i va expressar de forma molt articulada el preu que els individus n'haurien de pagar com a individus.
-Si Pasolini fos viu, ¿hauria treballat amb ell?
-Ho hauria intentat, però ell preferia treballar amb actors no professionals.
He de dir que diverses de les meves pel·lícules favorites estan protagonitzades per no actors, com les de Carlos Reygadas.
Una vegada em vaig trobar amb Carlos i li vaig dir que m'encantaria treballar amb ell.
«M'agrades, Willem, però jo treballo amb no actors», em va contestar.
I de sobte em va semblar molt estrany: sóc un actor, i per treballar amb un director a qui admiro he de convertir-me en no actor.
-¿Creu que podria desaprendre el que ha après durant la seva carrera fins ara, treballar com ho fa un no actor?
Té a veure amb on situes el teu ego i la teva ambició, el que esperes obtenir d'una pel·lícula.
La meva ambició és perdre'm dins dels meus personatges.
Les interpretacions que més m'agraden són aquelles en què no pots veure l'actor.
Veient Pasolini hi ha moments en què no m'arribo a reconèixer a mi mateix, i això que no m'assemblo gens a ell físicament.
-És la quarta vegada que treballa a les ordres d'Abel Ferrara.
Tinc la intenció de seguir-ho fent principalment per una raó: perquè està boig.
I per a ell fer cine és una aventura, i una cosa misteriosa, i confusa.
Algunes d'elles són millors que d'altres, però amb ell sempre aprens coses.
Ara és molt més disciplinat que abans.
Tothom sap com era de procliu als mals hàbits, i ha trencat amb tot allò.
Recordo que sovint es veia obligat a abandonar el rodatge perquè no s'aguantava dret.
A vegades oferia el mateix paper a tres o quatre actors a la vegada, i després no se'n recordava.
-¿En alguna ocasió ha rebutjat una pel·lícula que Ferrara li hagués ofert?
He sentit moltes vegades gent dient: «¿Saps aquesta pel·lícula, Platoon?
Em van oferir el paper i el vaig rebutjar, i va anar a parar a aquell tal Willem Dafoe».
Aquest tipus de comentaris em semblen molt lletjos.
-Confirmen el que sol dir-se de l'ego dels actors, de la seva competitivitat...
-Jo no en diria ego, crec que és una altra cosa.
Un actor fa una cosa que després es convertirà en una altra de diferent: fins i tot una mala interpretació pot semblar boníssima gràcies a un bon director i un bon cinematògraf.
Això converteix els actors en gent profundament insegura i necessitada d'elogis.
-¿Diria que directors com Abel Ferrara o Lars Von Trier són d'alguna manera hereus de Pasolini?
Pensava que això les corresponia a vostès.
Però reconec que, definitivament, directors com Lars i Abel estan connectats amb Pasolini.
I suposo que tampoc és casual que jo senti aquesta inclinació per treballar amb ells. |
Si només has provat un cop de masturbar-te, encara no has tingut temps de descobrir i conèixer què t'agrada, què t'excita... pensa que no és només tocar, és també en què pensem mentre ens estem masturbant.
Per exemple, si mentre m'estic masturbant estic pensant en alguna preocupació o en què he de fer d'aquí una estona, segurament no sentiré massa plaer, però què passaria si en lloc de pensar en això pensessis en coses que t'exciten i potencien el teu plaer?
Focalitzar l'atenció en les sensacions que estàs experimentant, des de la curiositat i donant l'oportunitat a descobrir noves sensacions.
Dóna't una miqueta més de temps per anar veient com el teu cos va responent a l'estimulació sexual i a anar aprenent què t'agrada i què t'excita!
Una abraçada ben forta i moltes gràcies per escriure'ns! |
En un article que s'ha fet públic aquesta setmana, titulat « Somni d'un dia d'estiu al Baix Empordà », la revista especialitzada en Viatges del National Geographic s'endinsa per aquesta comarca gironina.
Entre els punts on s'atura hi ha el castell del Montgrí a Torroella de Montgrí, passa per Palamós on prova la gastronomia, entre moltes altres propostes tant de costa com d'interior d'aquesta zona de les comarques gironines.
L' Ajuntament de Torroella de Montgrí n'ha fet ressò a la seva xarxa social Facebook i destaca que estan «encantats» amb l'article, ja que recomana «pujar al nostre Castell del Montgrí a trenc d'alba i passejar-se pel mercat setmanal». |
El CountryMan es tot un MINI malgrat les seves dimensions Foto: F.Boada
Un MINI per gaudir-lo a la ciutat, les carreteres i el camp Foto: F.Boada
El CountryMan és el MINI més polivalent Foto: F.Boada
La tracció All4 i la seva alçada a terra adicional permeten al Countryman algunes aventures off-road Foto: F.Boada |
L'Opel Astra Sport0 Tourier es presenta com un cotxe compacte, polivalent, i sobretot, molt pràctic. / ARA
Opel va ser la precursora a Europa dels station wagon (SW)-els cotxes familiars- quan l'any 1953 va treure al mercat l'Olympia Rekord Car Avan.
Des d'aleshores ençà, aquest concepte de vehicles ha canviat molt.
A Europa, els SW signifiquen el 17% de les vendes de turismes, i en el cas del mercat català, la proporció és superior al comportament del mercat espanyol, que està una mica per sota de la mitjana del continent europeu.
Ara, sobre la mateixa plataforma de l'Astra de cinc portes, el fabricant alemany ja té al mercat la versió familiar que provem avui.
Aquest SW ocupa una posició estratègica per a Opel, perquè un de cada quatre Astra tenen aquesta configuració, una proporció que normalment només es dóna en models de categoria superior.
L'Astra Sports Tourer -aquesta és la denominació oficial d'aquest auto- es presenta com un cotxe compacte, polivalent i, sobretot, molt pràctic.
És un vehicle per a un ús familiar, però que no renuncia a un cert caràcter flexible, esportiu, cosa que no hem de confondre amb un cotxe amb vocació de competició.
El primer que destaca d'aquest model d'Opel és la seva habitabilitat.
Té capacitat per a cinc places, però hi viatjaran millor només quatre passatgers, ja que la posició inicialment destinada a l'ocupant del seient central al darrere és massa estreta.
Tot l'habitacle està ple de petits compartiments per poder-hi transportar objectes d'ús quotidià amb molta comoditat i, sobretot, amb seguretat, ja que evita que es puguin moure durant el desplaçament.
La capacitat de càrrega és una de les més altes del segment.
El maleter parteix d'una cabuda per a 550 litres, però si pleguem els seients posteriors queda ampliada fins als 1.550 litres.
Aquesta operació, que en alguns cotxes pot ser molt feixuga, aquí és extraordinàriament senzilla, gràcies al sistema FlexFold, que permet recollir els respatllers de manera elèctrica només pitjant un botó.
L'Astra Sport Tourer disposa de quatre motoritzacions de gasolina i quatre més de dièsel, que es combinen amb tres opcions de canvi de marxes diferents -dues manuals, de cinc i sis velocitats respectivament, i una d'automàtica, de sis-, i tres nivells d'equipament.
La gamma de potència va dels 95 als 180 cavalls.
La versió que hem provat és la dièsel de dos litres, capaç de proporcionar 160 cavalls de potència, amb el sistema ecoFLEX de la marca, amb voluntat ecològica.
Aquest motor és un dels que permet utilitzar la tecnologia Start&Stop, que estalvia consum de carburant i redueix el volum d'emissions contaminants, però podria ser una mica menys sorollós quan està al ralentí, acelerar una mica més vigorosament i equipar un canvi una mica menys dur d'accionar.
Un cotxe familiar no és avorrit
Des d'Opel diuen que un cotxe familiar no té per què ser avorrit.
La veritat és que el comportament d'aquest Sport Tourer és força correcte, en part gràcies al treball eficaç que fa el sistema de suspensió Flex Ride, original de la marca.
A partir del mes vinent la gamma Astra constarà de més versions que se sumaran a aquest cotze, dissenyat a Alemanya i fabricat al Regne Unit.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Consulteu el fulletó i hi trobareu la vostra activitat: visites guiades a comerços de la ciutat, Premi Punt de Llibre 2020 i tallers de consum responsable.
Estan adreçades a centres educatius d'infantil, primària, secundària, batxillerat, FP o PFI.
Per fer la inscripció, empleneu el formulari.
Més informació: [EMAIL] o tel. 93 851 51 58 i 699 07 21 48
Programa educatiu impulsat per la Direcció de Comerç de l'Àrea d'Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona. |
El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acollirà aquest diumenge la cerimònia de comiat del periodista i escriptor Joan Barril, mort aquest dissabte als 62 anys a la ciutat.
Les portes s'obriran a les 10.30 hores, i de les 11.30 fins a les 12.00 tindrà lloc la cerimònia, oberta al públic, ha destacat l'Ajuntament en un comunicat.
La capella ardent per l'escriptor quedarà oberta aquest dissabte a les 18.30 hores al tanatori de Sant Gervasi de la capital catalana.
L'alcalde, Xavier Trias, ha lamentat la seva mort, i ha assegurat que Barril "era una persona excepcional amb una sensibilitat extraordinària, un intel·lectual que ha cultivat amb èxit, saviesa i rigor el periodisme i la literatura".
Ha considerat que Barril ha estat un "referent de la comunicació en català", i ha recordat que va ser condecorat amb el Premi Ciutat de Barcelona en tres ocasions.
L'ha descrit com un "humanista compromès amb la difusió de valors i fonaments ètics que han ajudat a ser millors".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de Taberna Celta.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Salamanca. |
La Mediterrània s'escalfa un 20% més de pressa que la mitjana mundial i la creixent escassedat d'aigua n'és una de les principals conseqüències.
Així ho explica l'informe Riscos associats al canvi climàtic i als canvis mediambientals a la regió mediterrània, elaborat per la xarxa internacional de científics agrupada al MedEcc.
L'informe es va presentar a Barcelona, en el marc del recent Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània.
Tot i que l'impacte més remarcable és a les ribes sud i est -pel creixement demogràfic i el menor nivell de desenvolupament econòmic-, sequeres extremes, pluges torrencials i augment del nivell del mar aniran sent cada cop més freqüents i perceptibles en els pròxims 20 anys.
En aquest context, cal preguntar-nos què estem fent ja no tant per reduir la intensitat del canvi climàtic –que també, encara que és un fenomen d'abast molt més global- sinó com afrontarem totes les conseqüències que se'n deriven, de les quals l'escassedat d'aigua n'és una de les més rellevants.
"La Mediterrània s'escalfa un 20% més de pressa que la mitjana mundial i la creixent escassedat d'aigua n'és una de les principals conseqüències"
I tot plegat tenint en compte que el ventall de mesures que es puguin prendre tenen un temps de maduració molt llarg, des de noves inversions fins a modificacions en els comportaments dels consumidors finals o en la utilització d'aigua per part de l'activitat productiva
Augmentar l'oferta d'aigua disponible ha estat la via tradicionalment adoptada per anar responent a les necessitats creixents de la demanda.
El transvasament del Ter, aprovat el 1959 serví per acabar amb les restriccions d'aigua que encara es produirien fins a mitjans dels anys 60 al mateix Eixample de Barcelona, però a costa de deixar el riu amb el 50% del seu cabal.
El polèmic aprofitament de l'Ebre va acabar amb un minitransvasament a les comarques de Tarragona i encara a canvi de compensar-ho amb el revestiment dels tradicionals canals de reg per aprofitar l'aigua que fins aleshores es filtrava al subsòl.
De fet, el reg utilitza ell 80% dels recursos hídrics disponibles i només el 20% és consum domèstic i industrial.
Es calcula que amb una inversió de 1.000 milions d'euros per millorar l'eficiència del reg a les terres del canal d'Urgell, es podria retornar gran part de l'aigua que ara es capta al riu i disposar d'un recurs d'emergència en cas de sequera extrema a l'àrea metropolitana de Barcelona
"Es preveu ja una nova ampliació de la dessaladora de Tordera fins als 80Hm3 de capacitat anual per un import de 250 milions d'euros"
Per la seva banda, el famós projecte de transvasament del Roine, vetat pel govern espanyol per raons de "seguretat nacional" i amb uns costos d'inversió difícilment abastables, semblà quedar enterrat definitivament quan el tripartit optà per les dessaladores com a alternativa a una de les darreres grans sequeres patides pel país, el 2007 i 2008.
Tot i això, hi ha qui diu que en 40 o 50 anys, un nou transvasament permanent serà inevitable.
La gran aposta de resultes de la sequera de fa deu anys va ser la nova dessaladora del Prat –i l'ampliació de la Tordera-, que habitualment funciona al 10% de la seva capacitat perquè les membranes no es facin malbé.
I és que els costos d'electricitat i la gestió de les salmorres fan que dessalar l'aigua de mar esdevingui només en un recurs d'emergència.
Tanmateix, ara que som en situació de prealerta a causa dels mesos acumulats de sequera, funcionen al 70% per tal de no extreure aigua d'uns embassaments que no reben noves aportacions.
Potser per aquest motiu, es preveu ja una nova ampliació de la dessaladora de Tordera fins als 80Hm3 de capacitat anual per un import de 250 milions d'euros.
Les polítiques ambientalment sostenibles en matèria d'aigua no s'escapen del model de les 3R: reducció del consum, reutilització de l'aigua usada i reciclatge -depuració- per tornar a fer-la apta per a determinades funcions.
Des de la sequera de fa una dècada, l'àrea metropolitana de Barcelona ha anat reduint el consum d'aigua domèstic i ha arribat a estar quasi en els mínims recomanats per l'ONU en base a la reducció de la demanda (70%) i la reducció de minves per fuites a la xarxa i similars (30%).
Segur que la desaparició de petites activitats productives hi ha tingut alguna cosa a veure i caldrà estar atents a l'impacte d'un consum turístic en expansió.
Però si les fuites a l'àrea de Barcelona s'han reduït, a la resta de Catalunya encara són molt quantioses perquè es tracta de canonades velles de fibrociment que esperen a ser renovades.
Quant a la resta de la demanda, la indústria és cada cop més eficient.
És conegut el cas de Damm, per exemple, que ha passat d'utilitzar 2,5 litres d'aigua per litre de cervesa produïda a un litre i mig.
Però ja hem comentat queda molt marge de millora a l'agricultura i la ramaderia.
Colossals inversions per posar terres en règim de regadiu, com la del canal Segarra- Garrigues poden ser contradictòries amb una política d'estalvi d'aigua si no se n'optimitza l'ús.
"Colossals inversions per posar terres en règim de regadiu, com la del canal Segarra- Garrigues poden ser contradictòries amb una política d'estalvi d'aigua si no se n'optimitza l'ús"
La reutilització de l'aigua es basa a reaprofitar les denominades aigües grises –provinents de les dutxes, per exemple- per altres usos compatibles –cisternes de lavabos.
A nivell domèstic això té un recorregut limitat.
Però pel que fa a sectors com l'hoteler hi ha molt més marge perquè esdevingui una font significativa d'estalvi.
Tanmateix, molts experts coincideixen que el futur i inevitable augment de l'oferta d'aigua passa per millorar els processos de depuració –depuració terciària- que permeti obtenir una aigua regenerada apta almenys per a usos de qualitat mitjana –industrials, de regadiu, d'oci.
Ja hi ha experiències a Catalunya amb la petroquímica de Tarragona -5Hm3· anuals provinents de la depuradora de Vila-seca- i al Baix Llobregat -30Hm3 del Prat- per regar els camps de fruiters, a més de fer recàrregues profundes dels aqüífers del delta per impedir-ne la salinització creixent derivada de l'augment del nivell del mar.
Part de l'aigua tractada a la depuradora del Prat ja es canalitza i s'aboca a Molins de Rei.
Així, en 15 quilòmetres, l'aigua regenerada s'oxigena i acaba de fer-se apta perquè la potabilitzadora de Sant Joan Despí la tracti barrejada amb la resta d'aigua del Llobregat.
El problema, com sempre, és de costos.
Qui paga les despeses addicionals que comporta depurar fins a regenerar l'aigua?
En tot cas, cal tenir en compte que aquesta reutilització indirecta per esdevenir potabilitzada a Sant Joan Despí té un cost econòmic molt inferior a la de dessalar l'aigua del mar.
Una de les fites més evidents aconseguides en termes ambientals per l'administració autonòmica ha estat la millora de la qualitat de les aigües en superfície a rius i aigües costaneres.
La generalització de les banderes blaves a les platges i el darrer tram del riu Besòs en són els exemples més emblemàtics.
El conseller Damià Calvet presumia fa pocs dies de la tradició i la capacitat impositiva en termes ambientals de l'Administració de la Generalitat.
Tant una com l'altra provenen en primer lloc de la fiscalitat de l'aigua, que és la que va permetre generalitzar la depuració d'aigües i són responsables de les millores abans esmentades.
L' Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha estat l'instrument per canalitzar aquesta inversió.
Tanmateix, restaven encara un bon nombre de petits municipis i nuclis de població que no disposaven de depuradora i això ens impedia complir amb els objectius europeus en la matèria.
Arran de l'aprovació a l'Estatut del 2006 de la disposició addicional tercera que preveia uns ingressos per a l'administració autonòmica d'uns 1.200 milions d'euros durant set anys, l'ACA feu un pas endavant en la contractació d'un important nombre de depuradores.
Però com tots sabem, els diners compromesos només van arribar al començament i això generà el 2010 un volum d'endeutament de l'ACA de 1.400 milions d'euros que fins ara mateix no s'ha pogut digerir del tot.
L'ACA explica que calen encara 1.000 milions d'euros per garantir el sanejament d'un miler de petits nuclis de població, de menys de 2.000 habitants"
L'augment substancial del cànon, després de 10 anys congelat, la implantació d'un quart tram de consum en què les taxes aplicades es disparen i els ingressos per la concessió de l'ATLL -quasi 300 milions d'euros- han servit per reflotar financerament l'Agència.
Mentrestant, però, no s'han pogut mantenir el ritme inversor que calia per impulsar noves infraestructures i generalitzar la depuració terciària a les ja existents.
A hores d'ara, la mateixa ACA explica que calen encara 1.000 milions d'euros per garantir el sanejament d'un miler de petits nuclis de població, de menys de 2.000 habitants.
Un objectiu que, si les coses van bé, trigarà deu o dotze anys a assolir-se.
Quanta la depuració terciària, es preveu que l'any vinent seran operatives les estructures que -a banda del Prat i Vila-seca- no operaven pel sobrecost que aquest tractament representa.
D'aquesta forma, el volum d'aigua regenerada pot assolir a curt termini un volum de total de vora 100Hm3 anuals.
Tenint en compte que els embassaments de la conca interna de Catalunya tenen una capacitat màxima de 600Hm3, la regeneració de la major part dels 500Hm3 que les depuradores aboquen al medi esdevé el principal recurs hídric potencial per augmentar l'oferta disponible.
Tot i això, encara tot just estem al principi d'un llarg camí per aconseguir tancar el cicle i que l'aigua esdevingui cada cop més un factor de producció i de consum circular, on es minimitzi la necessitat de noves aportacions externes.
Les recents inundacions a la conca del riu Francolí han tornat a posar en el punt de mira l'ACA, quan s'han repetit les queixes per la manca de neteja de les lleres.
És cert que l'estat natural de les lleres és que estiguin plenes de residus naturals provinents del bosc i de les ribes.
A més, en cas de grans avingudes, aquests residus haurien de retenir l'aigua i disminuir-ne la velocitat de baixada.
Però si això podria ser vàlid en trams completament verges, a l'hora de la veritat la construcció de ponts i altres infraestructures similars fa que la brossa acumulada a les lleres i els arbres de ribera que quedin desfalcats i caiguin a les aigües esdevinguin un tap en arribar als ponts.
Quan el tap cedeix, les avingudes encara són més impetuoses i destructives.
Sembla evident que cal repensar el tractament de lleres i marges si no volem que es repeteixin fenòmens similars
En aquest sentit, un altre element crític de caràcter històric –pensem en les inundacions del Vallès de fa 60 anys- però que no s'ha tractat amb prou rigor és la implantació d'activitats en zones inundables, encara que aquestes inundacions només s'esdevinguin en períodes molt dilatats.
Precisament, un dels efectes del canvi climàtic previstos és l'augment de les pluges sobtades i torrencials i, per tant, cal extremar el rigor urbanístic.
L'ocupació intensiva del sòl, i l'especulació que hi està associada, són els responsables de bona part dels danys econòmics i humans de les avingudes.
No podem limitar-nos a la utilització habitual com aparcament de vehicles de les rieres.
El més greu és que, en molts casos, les rieres cobertes s'han convertit en vials que han permès complir formalment amb la normativa urbanística vigent a canvi de fer desaparèixer espai inicialment reservat per a vials i per augmentar els aprofitaments urbanístics a través de convertir-lo en sòl edificable.
Purins i contaminació dels aqüífers
Si en matèria d'aigües superficials la millora de les últimes dècades ha estat notable, les aigües subterrànies –els aqüífers- s'han degradat d'allò més.
S'estima que el 41% dels aqüífers estan contaminats per l'excés de nitrats i que hi ha 139 municipis amb concentracions de nitrats a la xarxa d'aigua potable per damunt del permès, alguns dels quals s'han d'abastar amb camions cisterna per a l'aigua de boca.
Els requeriments i exigències per a noves granges han anat augmentant i sembla que hauríem arribat a una certa estabilització de la situació.
Però si les aigües superficials són relativament fàcils de netejar, descontaminar un aqüífer és molt més complex, llarg i costós.
I és que si el control urbanístic en matèria d'aigües i avingudes potencials ha estat lax a causa de les pressions dels propietaris del sòl i, sovint, dels respectius ajuntaments, durant molts anys el lobby ramader ha aconseguit que a la pràctica el control de les seves explotacions –amb efectes contaminants també sobre els sòls i sobre l'aire- hagi estat encara més inoperant.
La divisió del seguiment del tema entre Agricultura i Medi Ambient encara ho ha dificultat més ja que el primer tradicionalment s'ha fet ressò de les demandes proteccionistes dels ramaders.
Fa tres anys, el Síndic de Greuges ja proposava en un informe sobre el tema que l'ACA establís els costos que requereix la depuració in situ de les dejeccions ramaderes de les granges porcines i que s'establissin els tributs necessaris per dur-les a terme.
I és que malgrat que Catalunya ha estat capdavantera en fiscalitat ambiental, hi ha sectors que sembla que tinguin butlla per contaminar gratuïtament. |
La vicepresidenta espanyola d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha posat sobre la taula aquest dilluns un argument pel qual el govern espanyol considera que no s'ha de fer un confinament total a tot l'Estat.
En roda de premsa des del Palau de la Moncloa, la ministra ha avisat que si aquesta mesura es tiré en marxa, hi hauria obstacles pel sistema sanitari. "
Perquè els hospitals funcionin, la indústria química ha de seguir funcionant, i perquè els metges puguin anar a l'hospital, cal que funcioni el transport públic ", ha dit.
En la negativa de tirar endavant el confinament total també s'hi ha mantingut el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha afirmat que "les mesures han de poder ser executables, com ha sigut fins ara".
En aquest sentit, ha assegurat que les mesures preses a Espanya són les "més dràstiques" que s'han aplicat als països del seu entorn.
"En aquest país s'estan complint les mesures de contenció", ha celebrat el ministre socialista.
I és així com hauria de seguir, ha afirmat. |
Els treballs nocturns del dispositiu terrestre han aconseguit estabilitzar el flanc esquerre del foc.
Però el flanc dret segueix molt actiu i fora de control.
Aquest flanc és molt gran i per les seves característiques torna a encendre les zones que s'apaguen.
Els serveis d'extinció treballen des de la tarda de diumenge a la zona de la pineda de Tamadaba, a Gran Canària, després que l'incendi arribés al Parc Natural del mateix nom, segons ha informat el Centre Coordinador d'Emergències i Seguretat.
L'incendi té un perímetre de 60 quilòmetres i afecta vuit municipis.
Segons el president de Canàries, Ángel Victor Torres, la sueprfície afectada ha augmentat perquè l'incendi ha entrat en el parc natural, tot i que sembla que allà està causant menys danys del que es creia.
Al mateix temps que els operaris treballen per poder delimitar el foc, s'han produït noves evacuacions preventives de nuclis urbans, que se sumen als més de 40 que ja han estat desallotjats i als 9.000 veïns que han hagut d'abandonar les seves cases per precaució.
Així doncs, durant la tarda s'han desallotjar els nuclis de Chajunco i las Cuevas, a Artenara; casco de Fontanales i Cavaderos, a Moya; El Hornillo, Sao i Els Berrazales, a Agaete; Cruz del Herrero, a San Mateo; i el barri de Caideros, dins el municipi de Gáldar.
La matinada i al matí de dilluns han estat desallotjades altres zones a diversos municipis, com el casc urbà de Valleseco i els barris d'El Valle, El Risco, Piletas i Troya, d'Agaete, i El Carrizal, de Tejeda.
L'ajuntament d'aquesta útlima població de vora 2.000 habitants ha publicat un tuit amb quatre fotos sobre l'aspecte actual del poble:
A més, es va ordenar a unes quaranta persones que encara estan a Artenara, en el cim de l'illa, que es refugiessin en el centre cultural del poble.
Els serveis d'emergència han considerat que és molt perillós sortir de la localitat i que aquest edifici presenta unes condicions i una ubicació segures.
Els bombers han aconseguir evitar que el foc arribés a la gasolinera del poble i al campo de futbol, on es troben els helicòpters.
Davant d'aquesta situació, el delegat del Govern a Canàries, Juan Salvador León, ha sol·licitat l'activació del Conveni nacional entre el Ministeri de l'Interior i Creu Roja Espanyola per al trasllat d'entre 400 i 600 llits per atendre els veïns evacuats.
Mentrestant, Defensa ha enviat a l'illa tres hidroavions que se sumaran a la desena de mitjans aeris que hi treballen i als entre 600 i 700 professionals que lluiten per torns contra el foc des de terra.
400 hi continuen treballant aquesta nit de diumenge.
El foc, que afecta més de 6.000 hectàrees i els bombers preveuen que serà complicat apagar-lo per les fortes ratxes de vent que bufa a la zona.
Més de 150 espècies vegetals afectades
El foc ja ha causat una catàstrofe ambiental sense precedents a l'illa i ha afectat més de 150 espècies vegetals endèmiques i, en alguns casos, exclusives d'aquest territori, segons el genetista català Juli Caujapé, director del Jardí Botànic "Viera y Clavijo", associat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Però cal esperar per fer l'avaluació i per a la possible recuperació:
"Malgrat les males notícies cal ser pacients i esperar que el banc de llavors que hi ha en el sòl, que és actiu, regeneri de forma natural.
Si bé perquè això es produeixi poden passar entre deu i quinze anys".
Caujapé va publicar un tuit molt crític el dimarts 13 d'agost, després del primer incendi que va afectar l'illa:
Les flames van començar per causes que encara s'investiguen, tot i que l'illa registra temperatures que s'acostaven als 40 graus.
Federico Grillo, director tècnic d'emergències del Cabildo ha explicat que quan passi l'onada de calor podran atacar amb més bons resultats el foc.
Es preveu que aquest dilluns les màximes es mantinguin o disminueixin lleugerament.
250 mitjans terrestres, 9 helicòpters i dos avions han lluitat al llarg de tot aquest diumenge per controlar l'incendi en un operatiu que dirigeix el govern de les Canàries i en què participen efectius de la Unitat Militar d'Emergència.
Aquest dissabte ja es va desallotjar la població de Tejeda per segona vegada en només una setmana a causa d'aquest nou incendi.
Des d'un primer moment les autoritats ja van advertir que tenia un "gran potencial" de propagació.
De fet està situat en el nivell 2 de 3 de perillositat.
Les condicions meteorològiques, principalment les altes temperatures que aquest cap de setmana afecten diverses illes de l'arxipèlag, augmenten encara més aquesta perillositat.
Fa només una setmana, un incendi ja va cremar 1.500 hectàrees en una zona molt pròxima, entre els municipis d'Artenara, Gáldar i Tejeda.
Aquest és el incendi a la zona aquest estiu, i hi ha indicis que tots han estat provocats.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
"La boca és un mapa energètic en què cada dent està relacionada amb un òrgan del cos"
La Carme Ros és una persona inquieta i àvida de coneixement.
Confessa que s'ha passat mitja vida estudiant.
Primer va triar Biologia, després va endinsar-se en la Medicina i, finalment, va especialitzar-se en Estomatologia.
Amb dues carreres i un doctorat en Odontologia, continua formant-se i assistint a conferències per aprofundir en teràpies complementàries i enfoca el seu saber en l'odontologia bioenergètica.
"L'odontologia neurofocal és la que té en compte la globalitat del cos i la seva relació amb les dents.
La boca ens dóna missatges", confessa somrient.
Se sent fascinada per la relació entre la salut global del cos i la de la boca, punt d'entrada dels aliments i primera porta oberta cap a una nutrició adequada.
El lligam que hi ha entre la salut de la boca i la de tot el cos és molt estret!
L'estat de les dents ens pot donar pistes sobre l'estat general de salut d'una persona, perquè a través de les dents podem veure si hi ha cap problema en algun òrgan en concret.
La boca és com un mapa energètic en què cada dent regula un òrgan del cos.
De fet, podríem entendre la boca com un mapa reflexològic en què cada dent està vinculada amb una part del cos. Per exemple, els queixals del seny regulen el cor i el sistema nerviós central.
Els molars inferiors estan relacionats amb el sistema circulatori, l'estómac i les glàndules mamàries; mentre que els incisius es vinculen amb el sistema genitourinari.
Els segons premolars es relacionen amb el sistema immunitari...
No tots els problemes de la boca estan relacionats amb un problema més greu en el cos, però sí que ens envien un missatge d'alerta perquè revisem que tota la resta estigui bé.
De vegades una persona segueix un tractament per millorar un problema digestiu, una al·lèrgia o unes migranyes i no millora tot i seguir els consells del metge.
En aquell cas, l'especialista ens deriva el pacient a nosaltres, que mirem si la boca ens dóna més pistes sobre què cal fer per millorar la situació del malalt.
Si hi ha un bloqueig dental, el tractament que fa el pacient no dóna els resultats que desitjaríem, i nosaltres ens fixem en quins problemes dentals té el pacient: si porta metalls tòxics en els empastaments o obturacions de càries, l'estat de les genives...
Una dieta baixa en greixos i sucres refinats contribueix a alcalinitzar la sang i a fer que l'acidesa –responsable de la proliferació de càries en la boca– disminueixi.
La dieta macrobiòtica, que inclou germinats, vegetals, fruites i cereals integrals, ajudarà a mantenir una boca sana.
"Una dieta equilibrada, una bona higiene bucal i evitar tots aquells tòxics –cafè, alcohol, tabac– faran que les dents no emmalalteixin".
Pel que fa a les genives, "és important no abusar del menjar tou i multiprocessat i fer treballar la mandíbula, per enfortir les genives", resumeix la doctora Carme Ros.
Caldrà saber quan i on ens han fet aquest empastament.
Quan tenim una càries i retirem la part corcada, queda un buit que cal obturar.
Fa un temps s'obturaven les càries amb amalgames, que són mescles de metalls com la plata, el coure, l'estany, el ferro.
El tema és que per fer un aliatge amb tots aquests metalls calia posar-hi mercuri, per unir la barreja, i el mercuri genera toxicitat al cos. Després també caldrà tenir en compte que encara que duguem un metall noble a la boca –com l'or o la plata- no a tothom li va bé el mateix metall i cal testar diferents materials segons la persona.
Sobretot en problemes de l'aparell digestiu i genital.
Això és el que hem observat amb els nostres pacients, a qui retirem les amalgames i les reemplacem per altres materials com la ceràmica o metalls no tòxics.
El mercuri altera l'equilibri de la flora i pot provocar candidiasi.
És un problema molt molest, perquè afecta tot el sistema digestiu complet, des de la boca, passant per l'estómac, els intestins i l'anus.
I hem vist que, retirant les amalgames amb mercuri, els fongs desapareixien i el pacient millorava la qualitat de vida.
És curiós, però, encara que se sap i està reconegut científicament que el mercuri és tòxic, en alguns casos encara s'estan posant obturacions amb aquest metall.
Això va afectant l'organisme i a la llarga ens pot portar problemes de salut de molts tipus, i greus.
Nosaltres recomanem que les persones que portin empastaments d'aquesta mena se'ls retirin i els canviïn per altres que no siguin nocius per a la salut.
" Les amalgames amb mercuri generen una gran toxicitat i múltiples problemes digestius i del sistema immunitari "
Algunes d'aquestes patologies són multifactorials i cal analitzar el problema des de tots els angles.
Per exemple, algú que fa força amb les dents a la nit, o que té un desgast dental perquè serra les dents i les fa carrisquejar mentre dorm, segurament deu tenir alguna contractura maxil·lar i cervical, perquè tensa molt aquella zona.
Algunes migranyes poden desaparèixer o fer-se menys intenses traient els queixals del seny... però també cal dir que hi ha cops que la boca està perfecta i que la malaltia ve per altres cantons.
I l'acidesa ve donada per molts factors: el PH particular i l'alimentació en són els principals.
Algú amb tendència a tenir úlceres d'estómac i amb molts problemes de càries empastades, i que empitjoren, cal que modifiqui l'alimentació, i li aconsellaríem que es fes una analítica per descartar la presència de l' Helicobacter pylori.
Aquí ja entraríem en la dieta macrobiòtica, que alcalinitza el medi i que fa rebaixar els nivells d'acidesa.
Per exemple, aliments com l'umeboshi van molt bé; també els germinats.
El fet de retirar els sucres i les farines refinades i de moderar molt els greixos són pautes que ajuden molt.
La intoxicació per amalgames, que requereix una retirada dels metalls tòxics de la boca, i en segon lloc, les genives irritades.
I la salut de les genives està, també, molt relacionada amb una bona alimentació.
De vegades demanem testos d'intoleràncies alimentàries per tractar casos de genives irritades que no milloren.
Hi ha aliments que no assimilem bé i llavors proposem al pacient un canvi de dieta.
El primer que sempre recomanem és eliminar els tòxics i deixar de fumar.
Això implica deixar de banda l'alcohol, les farines refinades, els sucres i no abusar del "menjar tou", que és molt present en el dia a dia i que està molt de moda: pans de motlle, etc.
Menjar vegetals crus com les pastanagues o les pomes no només fa treballar el queixal, sinó tota la fixació del queixal, i això enforteix la geniva!
Hauríem de tornar a menjar aliments durs.
Actualment les genives no treballen bé, perquè mengem massa tou.
Ens hem acostumat a menjar pa molt tou, molt blanc i molt refinat.
Igual que el sucre, que abans era morè i més dur.
En aquest sentit, és bo menjar pastanagues, pomes i altres vegetals i fruites crus.
També pa de pagès i carn que calgui mastegar, per fer treballar les genives i enfortir-les.
Una dieta equilibrada i una bona higiene també contribuiran a fer que tinguem unes genives sanes.
I per evitar problemes bucals i dentals, haurem de menjar menys greixos, menys sucres, menys refinats, menys tòxics –com el cafè i l'alcohol- i menys carn de porc.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Feminisme, laïcisme, antifeixisme i justícia social són quatre reivindicacions ben vives –i necessàries– al segle XXI.
L'activista Aurora Picornell, assassinada pels feixistes a Porreres el 5 de gener de 1937, quan tan sols tenia 25 anys, ja lluitava fa gairebé un segle perquè la societat mallorquina les assolís.
Ni a ella, ni a les altres quatre roges del Molinar amb qui la varen executar, homenatjades totes cinc divendres al Teatre del Mar de Palma.
Picornell hauria de ser un referent en la societat mallorquina del 2019, quan els fantasmes del franquisme –que mai no han desaparegut del tot– tornen cada pic més visibles, més sòlids.
L'ectoplasma carregat d'odi i masclisme de l'extrema dreta no va desaparèixer amb la mal anomenada transició, tan sols es va amagar –i en alguns casos no gaire–.
Ara es torna a treure la careta; més o menys mutat, surt sense vergonya dels racons més foscos i fa evident que encara en queda massa, del franquisme.
La xenofòbia i el centralisme autoritari tornen al debat públic.
Fins i tot, encara que sembli mentida, també creix el masclisme polític.
Les envestides contra les polítiques per tal d'eliminar la violència masclista no són atacs a les dones, són atemptats contra tota la nostra societat.
L'antifeixisme no és res més que responsabilitat democràtica.
Treballadora incansable, jove, intel·ligent, compromesa, dona i conscient de l'opressió que vivia per ser-ho, Aurora Picornell hauria de ser un estendard, un referent per a les generacions més joves.
Lluitava per canviar les coses, per aconseguir un món millor, que el seu combat no sigui mai en va.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El magistrat president del Tribunal del Jurat del cas Bretón, Pedro Vela, ha admès dos nous testimonis sol·licitats per la defensa, concretament la germana de Ruth Ortiz, la mare dels dos nens suposadament assassinats, i la seva excunyada, i alhora l'acusació particular ha advertit que les esmentades persones tenen "greus" problemes de salut mental.
En el resum dels fets realitzats per la parts als nou membres del jurat, el lletrat de la defensa, José María Sánchez de Puerta, ha demanat la compareixença d'aquestes dues persones, que al principi no eren esmentades, i alhora ha esmentat el passat d'alguns membres de la família Ortiz, amb "una germana a la presó per tràfic de drogues".
També ha qüestionat un altre cop la procedència de les restes analitzades, que un primer moment la perit de la policia Científica Josefina Lamas ha dit que eren d'animals, si bé informes posteriors van concloure que eren de persones humanes.
Sobre aquesta qüestió, l'advocat ha manifestat davant del jurat que "no s'han respectat les normals processals" en les proves realitzades pel forense Francisco Exteberría, en relació amb l'obertura de la caixa que contenia els mateixos unes hores abans de l'autorització del jutge, de manera que, segons la seva opinió, "no té valor probatori algun".
Davant d'això, el jutge, Pedro Vela, l'ha interromput per aclarir-li que la prova dels ossos és "totalment vàlida".
En l'exposició de fets, que s'ha prolongat durant més de dues hores i en què hi ha hagut un recés per solucionar problemes tècnics de so de la sala de premsa, la fiscal del cas Bretón, María Ángeles Rojas, ha assegurat que no té cap dubte, d'acord amb totes les proves recollides, que l'acusat ha matat "de la forma més cruel possible" als seus fills, Ruth i José.
D'aquesta manera, la representant del Ministeri Públic ha comentat que se'n va "a comprovar" que la "història" de Bretón sobre la suposada desaparició dels nens al parc Cruz Conde de Córdoba "s'ha desmuntat a poc a poc" i, segons la seva opinió, "és un assassí i va matat als seus fills el 8 d'octubre de 2011".
Alhora, la fiscal ha recomanat als nou membres del jurat, set dones i dos homes, que "es tranquil·litzin" i que no estiguin preocupats, tot i que "lamentablement aquest succés ha protagonitzat durant molt temps totes les primeres pàgines dels mitjans de comunicació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La secretria d'Estat de l'España Global, Irene Lozano, ha comparat la celebració del referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya amb "una violació" perqu la votació es va celebrar malgrat que les autoritats catalanes no tenien "permís" per convocar-la.
"La cosa és que ells volien fer el referndum per no en tenien el permís.
Jo normalment faig servir aquesta metfora del sexe.
Vull dir, el sexe no est prohibit, de la mateixa manera que votar no est prohibit, per no ho pots fer per fora.
Passa el mateix amb la democrcia.
No només és una qüestió de dir: ok, nosaltres sempre podem votar, la democrcia consisteix a votar.
No funciona així", ha afirmat Lozano, en una entrevista concedida aquest dimecres a la nit a la cadena de televisió britnica Sky News.
Després d'assenyalar que "la democrcia és un rgim complex", basat a "aplicar" i "obeir" la llei, Lozano ha assegurat que les autoritats catalanes eren "especialment responsables" i que havien de complir la llei "i no ho van fer".
"Vost diu, 25 anys són excessius.
És una qüestió d'opinió per no importa la meva opinió o l'opinió de vost.
La cosa és que és el tribunal el que ha de prendre la decisió i decidir si el delicte va ser suficientment greu per condemnar-los a 25 anys de presó", ha afirmat.
En aquest moment, el periodista li ha preguntat a Lozano si estava comparant el referndum de Catalunya amb una violació i si estava mantenint que havien de ser condemnats a 25 anys de presó per aquest motiu i la secretria d'Estat ha dit que "no" i que podria haver-se explicat malament.
El que dic és que qualsevol acte que facis és diferent si el fas perqu en tens permís o si no tens permís.
Jo dic: el sexe est bé per si no tens permís, llavors es converteix en una violació.
Votar est bé per si no tens permís, es converteix en un delicte criminal a Espanya", ha subratllat.
Davant de la pregunta de si creu que els polítics independentistes que estan sent jutjats haurien de passar 25 anys a la presó, Lozano ha evitat explicar la seva opinió.
"No diré la meva opinió perqu aix no importa en absolut.
Sóc un alt crrec del Govern d'Espanya i podria entendre's malament.
Vull dir, la meva opinió veritablement no importa", ha concls.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els gremis de restauració i d'hotels de Barcelona coincideixen que aquest Cap d'Any els sectors tindran xifres pròximes a la plena ocupació, canviant així una tendència negativa des del 2008.
El Gremi d'Hotels de Barcelona ha explicat a Europa Press que el pont d'aquest cap de setmana contribuirà a millorar les dades: "Esperem omplir amb estades més llargues que altres anys, considerant que divendres és festiu".
Alhora, el Gremi de Restauració augura una bona acollida per part del públic: "Després d'un any de crisi brutal i d'austeritat, tornem a veure il·lusió, certes ganes de consumir".
Els dos col·lectius valoren aquest 2015 com un any positiu per al sector, tot i que reconeixen que el creixement és "tímid", i esperen afermar aquest increment el 2016.
Per als restauradors, és una prioritat: "Esperem consolidar la recuperació iniciada aquest any, i reconeixements com que Catalunya hagi estat designada Regió Europea de la Gastronomia el 2016, poden ajudar".
El sector considera que 2015 ha estat un any positiu a la ciutat: "Barcelona és capital, rep gran quantitat de turistes i, a més, té un dinamisme empresarial que fa que el sector de la restauració barceloní estigui en contínua efervescència".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cada any el Servei d'Extensió Universitària i el Servei d'Esports organitzen el Passeig Saludable de La Nau Gran.
El Passeig Saludable de La Nau Gran ofereix un àmbit de convivència social i familiar, des del protagonisme per a les persones majors i la seua visibilitat positiva en els espais públics de València.
Consisteix en una marxa de 3,5 kilòmetres pels jardins més bonics de València: Jardí Botànic, Les Hespèrides, llit vell del riu Túria i el jardí dels Vivers.
El Passeig Saludable ix des del Jardí Botànic i finalitza al pati del Rectorat, on s'ofereix un esmorzar saludable a totes les persones participants.
A més de fomentar la convivència a partir d'un estil de vida saludable, el Passeig té un fort caràcter solidari, ja que una part dels diners de la inscripció es donen a una ONG, com a suport i reconeixement al seu valor social.
4.1-La inscripció al Passeig Saludable cal fer-la a través del formulari específic en ENTREU.
N'hi ha dues modalitats: la individual, amb una tarifa de 5,62 euros; i la familiar, per a tres o més persones, amb una tarifa de 3,51 euros per persona.
4.2-Caldrà que les inscripcions de les persones menors d'edat estiguen acompanyades de l'autorització signada per la persona adulta que se'n fa responsable, segons el model facilitat pel Servei d'Extensió Universitària disponible en el web i que caldrà enviar a [EMAIL]
4.3-Totes les persones participants reben una samarreta identificativa, que es reparteix en el SEU i el SEF uns dies abans de l'activitat.
4.4-L'alumnat dels itineraris de La Nau Gran amb la inscripció obté 2 crèdits de lliure elecció que li són incorporats a l'expedient en finalitzar l'activitat.
4.5- L'11é Passeig Saludable se celebrarà el proper diumenge 4 d'octubre de 2020.
Començarà a les 10 h. al Jardí Botànic de la Universitat de València.
4.6-L'ONG amb la qual col·laborarem enguany serà AFACAM (Associació de Familiars de Persones amb malaltia d'Alzheimer i altres demències del Camp de Morvedre i Puçol) que rebrà una part de la recaptació.
AFACAM és una entitat no governamental sense afany de lucre la missió principal de la qual és atendre les persones amb malaltia d'Alzheimer o altres demències, així com als seus familiars i cuidadors, a través de serveis i recursos específics i atenció integral.
Més informació: Pàgina web d'AFACAM
4.7-Els diners de la inscripció són considerats una donació i per tant no hi ha possibilitat de tornar-los en cap circumstància personal.
Eixos diners són destinats a despeses d'organització i per a l'aportació a l'ONG, que està garantida per la Universitat de València.
4.8-Com el Passeig Saludable es desenvolupa en espais públics, la inscripció i participació en l'esdeveniment comporta la cessió dels drets d'imatge personals durant l'activitat (en la presa i difusió de fotografies, per exemple).
Les dades personals subministrades en aquesta convocatòria s'incorporaran als sistemes d'informació de la Universitat de València que procedisquen, amb la finalitat de gestionar i tramitar la participació en l'11é Passeig Saludable de la Nau Gran.
5.2-Responsable del tractament i dades de contacte del delegat de protecció de dades.
El tractament de les dades relacionades amb la gestió d'aquesta convocatòria és la Universitat de València.
Delegat de Protecció de Dades en la Universitat de València
5.3-Destinataris o categories de destinataris de les dades i països de destinació de les dades.
No estan previstes comunicacions de dades personals sense consentiment de la persona afectada.
Així mateix tampoc es preveuen altres comunicacions de dades.
5.4-Termini de conservació de les dades.
Les dades es conservaran i seran en el seu cas cancel·lades d'acord amb els següents criteris:
Les dades dels participants es conservaran durant el termini de prescripció de les accions per responsabilitat civil de l'esdeveniment.
Les persones que proporcionen dades tenen dret a sol·licitar al responsable del tractament l'accés a les seues dades personals, i la seua rectificació o supressió, o la limitació del seu tractament, o a oposar-se al tractament, així com el dret a la portabilitat de les dades.
Les persones interessades podran exercir els seus drets d'accés, mitjançant l'enviament d'un correu electrònic adreçat a [EMAIL] remés des d'adreces oficials de la Universitat de València, o bé mitjançant escrit acompanyat de còpia d'un document d'identitat i, en el seu cas, documentació acreditativa de la sol·licitud, adreçat al Delegat de Protecció de Dades en la Universitat de València.
5.6-Dret a presentar una reclamació davant una autoritat de control.
La Universitat de València, les seues fundacions i entitats associades estan adaptades a la LOPD i al RGPD.
Tenen habilitada una adreça [EMAIL] per a qualsevol informació, suggeriment, petició d'exercici de drets i resolució amistosa de controvèrsies en matèria de protecció de dades de caràcter personal, sense perjudici del dret a presentar una reclamació davant l'autoritat de control competent.
5.7-Polítiques de privacitat de la Universitat de València.
Podeu consultar les nostres polítiques de privacitat a https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/politica-privacitat/responsable-identificacio-titular-web-funcions-1285919116693.html
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres!
El consell que et donem és que no vulguis aprimar-te d'una "manera molt estricte".
És important mantenir una relació sana amb el menjar, menjar de tot i de manera equilibrada.
Si vols fer alguna dieta per mantenir aquesta relació sana amb el menjar, t'aconsellem que vagis a un professional, un dietista o un nutricionista.
Cada persona és diferent i cada cos també, per tant és recomanable anar a un espcialista perque ens faci una dieta en funció del teu cos. Cada persona necessita uns aliments o uns altres pel tipus de cos que tenim, per tant et recomanem que et facin una dieta especifica per tu, no en busquis per internet, xarxes, etc.
Naixem amb una constitució que a vegades és molt complicada de canviar, per tant un altre consell que et donem és que t'acceptis tal com ets, el teu cos és perfecte per tu! |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Com van fer fa algunes setmanes en un acte electoral de Junts per Sabadell davant del president de la Generalitat (més info: ' El CDR apreta Quim Torra '), el CDR ha protestat aquest dissabte en un nou acte polític d'una formació independentista.
Avui ha estat el torn d'Esquerra, qui duu a terme un acte a la plaça Marcet amb Gabriel Rufián o Joan Josep Nuet.
Una desena de representants del Comitè de Defensa de la República de Sabadell han assistit al míting d'ERC per reclamar als republicans que renunciïn al diàleg amb l'estat i apostin per tirar endavant la independència.
"Amb 25/30 diputats com penseu bloquejar el Congrés?", "No ens estem jugant la llibertat per fer una República Ibèrica", "Quantes negatives més calen per veure que l'estat espanyol no vol dialogar", són els missatges d'alguns dels cartells que han exhibit.
Segons el CDR, es manifestaran de la mateixa manera cada vegada que un dels partits independentistes que es presenta a les eleccions generals del 28-A facin campanya a la ciutat.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, han fet servir un traductor cadascú en la trobada que han mantingut, en el Palau de Pedralbes, amb el secretari general per a la convenció marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, Yvo de Boer, tal i com mostren les imatges de TV3.
Montilla també ha pronunciat una conferència sobre l'estratègia catalana davant el canvi climàtic, en el marc de la Barcelona Climate Change Talks 2009, que se celebra aquests dies a Barcelona.
El president de la Generalitat ha considerat que "el Govern creu que les regions han d'esdevenir la punta de llança de l'aplicació de les polítiques per fer front al canvi climàtic, sense que això vulgui dir menystenir el paper dels Estats".
Ami em preocupen altres coses més greus.
I els que vénen aquí saben català?
Doncs a www.doughston.com tenen la sol·lució.
Ara bé, sembla que se'n parla molt, tothom és conscient de la seva ignorància, però ningú no fa res.
Els anglosaxons es freguen les mans amb aquesta opinió generalitzada de que s'ha de saber anglès.
Així és més fàcil imposar el seu comerç.
Sembla mentida que encara no us en hagiu adonat.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Lady Gaga i Tony Bennett van arribar de la mà a la presentació a Nova York de Cheek to cheek, el pròxim disc de la parella.
Per a l'ocasió, la cantant es va adaptar a l'estètica clàssica del crooner i va deixar a casa les seves postmodernes indumentàries per anar gairebé sense maquillatge, tan sols amb els cabells recollits i un vestit negre sobri amb un gran escot. |
Consellera del Grup Municipal de Junts per Tarragona
Nascuda a Tarragona l'any 1982, viu al barri de Sant Salvador.
Molt vinculada al món esportiu i veïnal, ha estat presidenta del Tarragona Handbol Club i de l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon.
Des de l'any 2004, ha format part del Cos de Policia Autonòmica de Catalunya, Mossos d'Esquadra, adscrita a la Unitat d'Investigació de Tarragona, on actualment es troba en excedència.
Actualment, cursa el grau de Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya, que ha complementat amb la formació següent: Curs de Formació Bàsica per a Policies a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya; Curs Superior de Seguretat Ciutadana, Terrorisme i Llibertats Públiques, i Curs Superior Tècnic Jurídic en Dret Penal.
AGENDA DECLARACIÓ DE BÉNS INCOMPATIBILITATS
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
El regidor d'Unió exclòs de l'equip de govern arran del pacte entre Convergència i Esquerra, Miquel Davins, ha sol·licitat la constitució del Grup Municipal d'Unió Democràtica a l'Ajuntament de Manresa.
És una situació inèdita que no s'havia donat mai fins ara.
Davins va començar el mandat el juny passat formant part de l'equip de govern, i ara és a l'oposició.
Secretaria de l'Ajuntament estudia si la petició s'ajusta a dret.
A l'espera de les seves conclusions es pot avançar que la llei 8/1987 de 15 d'abril del règim local de Catalunya especifica que "si cap acord de ple no ho regula altrament, per cada llista electoral només es pot constituir un grup municipal.
Cada llista electoral que obtingui representació a l'Ajuntament", continua dient, "pot formar grup municipal".
En aquest cas s'ha de tenir en compte que Davins es va presentar a les municipals del maig de l'any passat per CiU.
Llavors les dues formacions encara no havien partit peres.
La llei també diu que "només el regidor o els regidors d'una mateixa llista electoral poden constituir grup municipal".
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Avui hem seguit amb la combinació de pronoms i l'anàlisi sintàctica de frases per veure les funcions dels diferents elements de l'oració.
206 del llibre El català escrit (quadre amb l'escriptura de tots els pronoms quan van sols), pàg.
207 (situació dels pronoms respecte als verbs), pàg.
208 (combinació LI + CD Determinat (el, la, els, les), pàg.
209 (combinació li + en/ho, els + qualsevol pronom de CD).
Finalment, hem fet l'exercici 2, de la pàg.
Per deures, feu les frases 2 a 6, de l'exercici 3, de la pàg.
A continuació, hem vist alguns errors comuns com ara la confusió (exercici 13, pàg.
– cadascun/cadascuna i cada un/una (de)= tota persona o cosa de les que formen part d'un grup: L'empresa estudiarà cadascuna de les propostes.
– La resta o els altres, en comptes de 'els demés'.
Per acabar, hem fet l'exercici 14, de la pàg.
139 de Teide o fotocòpia, per repassar alguns verbs que en català són de la 2a conjugació (com admetre, debatre o interrompre), i en castellà de la 3a.
Ahir vam començar la classe comentant algun dels errors més interessants' dels articles d'opinió sobre la igualtat de gènere.
Vam dedicar una estona a anotar en una graella els errors comesos, la forma correcta i el perquè de la correcció.
A continuació, vam corregir els deures sobre el c. preposicional.
Tot seguit, vam practicar l'expressió i comprensió orals mitjançant el joc Som experts.
Cadascú va explicar a persones diferents coses en les quals era experta.
El company també deia la seva i feia preguntes per esbrinar més sobre les aptituds de l'altre.
Finalment, vam repassar la teoria de la combinació de pronoms i vam practicar-la amb més frases.
Per deures, feu la substitució de pronoms en aquesta oració: La Maria ha comprat les pomes al mercat.
Avui hem començat la classe fent un repàs de l'ús del guionet i hem parlat d'alguns casos en què també s'utilitza per evitar confusions o errors de pronunciació, com per exemple: ex-portador (de la malaltia, diferent d'exportador d'un producte), blanc-i-blaus, pit-roig o Puig-reig.
Després, hem vist el vocabulari de la pàg.
Tot seguit, hem llegit, en 4 idiomes diferents: asturià, italià, castellà i català, la poesia triada per la Institució de les Lletres Catalanes per celebrar el Dia Mundial de la Poesia d'enguany.
Finalment, hem fet repàs de pronoms febles, sobretot del complement preposicional i també del directe i indirecte.
Per deures, acabeu el full: C. PREP que us he donat (repàs del c. preposicional o de règim verbal).
Per acabar, hem començat a veure la combinació de pronoms.
Avui hem vist l'ús del guionet en mots compostos, i hem fet un exercici per practicar-lo (exercici 17, pàg.
Tot seguit, hem fet un repàs de tots els exercicis que hem fet de pronoms febles del llibre El català escrit.
Hem vist, a més, el c. predicatiu, que sol respondre a la pregunta com, però el complement és un adjectiu (Ex: Li ha deixat els cabells xops).
Hem fet els exercicis 5 i 6, de les pàg.
També hem fet l'exercici 1, de la pàg.
208, com a repàs general de pronoms febles.
Per deures, feu l'exercici 7, de la pàg.
A continuació, hem practicat l' expressió oral fent-vos preguntes i responent-les sobre animals domèstics.
Finalment, hem fet un dictat sobre els animals de companyia per treballar l'ortografia.
Ahir vam acabar la unitat 11 del llibre El català escrit.
Vam veure els casos en què una paraula comença per s però porta un prefix al davant (pàg.
Tot seguit vam fer repàs de l'ortografia de la essa amb un exercici que consistia a destriar dins d'una llista de paraules els mots escrits correctament i després havíeu de comentar el perquè de l'elecció amb els companys.
A més, a l'altra cara del full teníeu un resum de totes les pistes ortogràfiques que hi ha.
Tot seguit, vaig donar una fotocòpia per treballar els connectors com/com a, cap/cap a i fins/fins a (exercici 16 de la pàg.
Al mateix full vam treballar el lèxic que apareix a la unitat 8 del llibre de Teide (pàg.
Finalment, vam treballar l'expressió oral parlant sobre els jocs d'enginy i vau resoldre un seguit d'endevinalles i jeroglífics amb els quals vam treballar la sinonímia.
Us deixo aquí algun jeroglífic més perquè us hi trenqueu les banyes. 😉
Per deures, recordeu que teniu l'article d'opinió sobre la igualtat de gènere.
Avui hem començat la classe repassant les pistes ortogràfiques de l'escriptura del so d'essa sonora o vibrant.
A continuació hem après com buscar al diccionari si una paraula que acaba en s, el plural dobla o no la essa (si la busqueu en singular i dobla la essa ho dirà, per exemple gos – pl.gossos).
Hem fet l'exercici 6 de la pàg.
A continuació, hem vist pistes sobre l'escriptura de la essa sorda (pàg.
64 i 66), i hem fet l'exercici 8.
Per deures, feu-ne el 9, 10 i 11.
Tot seguit, hem treballat l'article d'opinió.
A partir de la lectura d'un text, en grups heu fet una pluja d'idees sobre el tema (que ens serviran per elaborar els nostres arguments) i heu consensuat una introducció.
Fer aquest exercici en grups també ha permès, a banda d'agafar idees per després escriure cadascú el seu article d'opinió, per treballar l'expressió oral.
Avui hem après com s'escriu en català el verb ADONAR-SE (de) o ADONAR-SE'N. Sovint, en comptes d'utilitzar aquest verb, se sent l'expressió "donar-se compte", que seria un calc del castellà "darse cuenta".
Exemples d'ús: M'he adonat de la importància d'utilitzar bé el verb adonar-se (dius de què t'adones).
Me n 'he adonat avui (amb el pronom en perquè no tornem a dir de què ens hem adonat).
A continuació, hem resolt els dubtes sobre els exercicis que hi havia sobre el complement preposicional.
Tot seguit, hem vist el so de la essa sonora o vibrant i el de la essa sorda o no vibrant, i quines lletres o grafies els representen (pàg.
A més, n'hem vist les normes ortogràfiques.
Primer hem practicat la diferència de pronunciació entre un so i l'altre llegint llistes de paraules, i després hem fet l'exercici 2 (pàg.
També hem vist la teoria de la pàg.
Per deures, feu els exercicis 3 i 4, corresponents a la essa sonora o vibrant.
Per acabar, hem començat l'article d'opinió.
Primer n'hem vist l'estructura, i després hem llegit i analitzat un model d'article d'opinió.
Hem vist quins arguments utilitza per justificar l'opinió que té sobre el tema i després quins connectors apareixen al text que el fan més entenedor i clar.
Finalment, hem iniciat el procés que seguiríem per fer un article d'opinió (hem agafat el tema de L'ús de la bicicleta a les ciutats).
Primer hem fet una pluja d'idees sobre el tema, hem agrupat els arguments que tenien coses en comú i hem mirat quina introducció podríem fer.
El proper dia continuarem amb aquest tema.
Avui hem corregit l'exercici de verbs que vau començar a fer l'altre dia.
Tot seguit, us heu posat per grups i heu fet la correcció de les receptes: heu revisat els errors que us havia marcat prèviament i entre tot el grup heu mirat d'esbrinar quina era l'errada i les heu corregit.
Si en teníeu dubtes, de la correcció, els heu comentat i els heu acabat resolent.
Després, us he tornat corregits els exercicis escrits de l'heroi anònim, que vau fer per treballar l'ús dels connectors i l'estructura d'un escrit (les diferents parts i la separació en diversos paràgrafs).
A casa, reviseu els errors que us he marcat.
Per acabar, hem fet repàs del complement preposicional o de règim verbal.
Hem fet els exercicis 4 i 7, de les pàg.
Dijous de la setmana passada vam fer un treball col·laboratiu en grups per repassar els verbs: l'ortografia i algunes formes que poden presentar dificultat.
Vam estudiar els grups de verbs següents: 1. jeure, treure i néixer; 2. sortir, collir, tossir, cosir i escopir; 3. poder i voler; 4. saber i caber, i 5. els verbs acabats en -ndre o -ldre (velars).
Després de la posada en comú de tota la teoria, vam començar una pràctica per veure el que havíem après.
Per acabar, vau portar un plat per cada grup i alguns vau comentar com l'havíeu elaborat i, finalment, vam fer un bon esmorzar comunitari. |
Sempre, sempre, sempre hem tingut la necessitat de fer poètica, d'engendrar literatura, de crear noves llegendes i mitificar herois
L'any 2006, l'escriptor nord-català Joan Lluís-Lluís va publicar el 'Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans'.
L'obra és sorprenent i extremadament acurada.
En 627 articles ens descriu indrets imaginaris de la literatura: poblets de tota mena, viles encisadores, estats poderosos, illes misterioses i muntanyes infranquejables.
Es tracta d'una incursió en una geografia que ens és propera i desconeguda al mateix temps.
Joan Lluís-Lluís, entre altres, parla de la Vilaniu de Narcís Oller, aquell Valls de final del XIX, una vila "famosa per l'aspecte espectacular de la seva festa major –durant la qual solien actuar les millors colles castelleres de l'encontrada".
Evidentment, també esmenta la Sinera de Salvador Espriu, és a dir, Arenys.
A més, hi ha referències de casa nostra: trobem una entrada d'Engolasters, un poble que, fruit de la imaginació de Jacint Verdaguer, s'aixeca a l'indret exacte on avui hi ha l'estany d'Engolasters.
El poblet "va desaparèixer per culpa de l'avarícia d'una fornera que, tres vegades seguides, va refusar de donar a un captaire els tres pans que havia fet amb les restes i les engrunes que quedaven al forn".
Els relats, els mites i les llegendes ens agraden des de ben petits.
Perquè la literatura també forma part del nostre llegat cultural.
Les rutes literàries ens ajuden a situar històries fictícies en indrets reals i és una manera diferent de rellegir una història.
Ara bé, moltes vegades ens estimem més que els personatges, els llocs i tot l'univers literari on ens hem endinsat sigui només nostre, únicament fruit de la nostra imaginació.
És per això que és difícil que ens agradi el protagonista d'una pel·lícula que encarna un personatge literari, simplement perquè probablement l'havíem imaginat diferent.
Altres vegades, però, la ficció esdevé realitat.
D'aquí que trobem al mapa 'Illiers –Combray', una vila francesa que fou rebatejada el 1971 –fins llavors Illiers– en el centenari del naixement de Marcel Proust.
Combray és el nom fictici que va fer popular aquest indret a través de la novel·la 'A la recerca del temps perdut'.
Per altra banda, trobem casos en què el topònim vol ser un homenatge a un personatge il·lustre.
És el cas de Descartes, una comuna francesa del departament d'Indre i Loira.
Antigament es coneixia amb el nom de La Haye-en-Touraine, però va prendre el nom actual el 1967 a fi de retre tribut a René Descartes, nadiu de la comuna.
També és el cas de Ferney-Voltaire, un municipi francès situat al departament d'Ain.
Inicialment s'anomenava Fernex, però el 1878 es va canviar en homenatge a Voltaire per la seva gran contribució a la vila.
Els mots viatgen d'aquí cap allà, arriben i se'n van.
La llengua és la nostra manera de veure el món, forma part de la nostra idiosincràsia.
Actualment, amb la inauguració de l'estiu, ens arriba cada any l'anunci d'Estrella Damm amb l'eslògan 'Mediterràniament', un nom propi convertit en adverbi.
La idea no només és que consumim cervesa, sinó que la intensió és que relacionem el producte amb una manera de ser, de fer i de passar-ho bé.
Una molt bona estratègia publicitària.
Finalment, darrerament també ha sorgit un nou topònim imaginari, Sant Esteve de les Roures.
El nom fou inventat per la Guàrdia Civil arran d'un informe que van enviar al jutge del Tribunal Suprem, on se citaven 315 actes de suposada violència o agressió contra els cossos policials espanyols a Catalunya, fruit dels esdeveniments del primer d'octubre.
Deixant de banda la crueltat del que suposa manipular informes mentre hi ha presos polítics a la presó, en aquest cas la reacció social davant del vilipendi ha estat prou divertida.
De fet, aquest poble imaginari no només té una entrada a la Viquipèdia, sinó que també podem trobar nombrosos comptes de Twitter amb tot tipus de serveis públics i privats que tota ciutat tindria.
Com ho diríem... 'la realitat supera la ficció' o bé ha estat 'la ficció el que ha superat la realitat?'
Sigui com sigui, és una mostra del fet que l'imaginari col·lectiu és molt i molt potent.
En cada època històrica l'imaginari col·lectiu s'ha construït amb les eines que es tenien a l'abast, però sempre, sempre, sempre hem tingut la necessitat de fer poètica, d'engendrar literatura, de crear noves llegendes i mitificar herois, perquè què en seria de nosaltres sense la imaginació?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Consulta el programa de les activitats " Terrassa a ritme de Jazz " |
De les més de quaranta eleccions celebrades a Manresa des de la recuperació de la democràcia mai s'havia produït un resultat tan ajustat com el de les municipals del 26 de maig que va atorgar la victòria a ERC per només 11 vots de diferència sobre Junts per Manresa.
Dels 45 comicis electorals celebrats des del 1977 la distància més curta entre formacions serien els 134 sufragis amb els què el PSC va guanyar CiU a les europees del 2009.
A les eleccions generals hi ha hagut resultats ajustats com els 563 vots amb els què ERC va superar Junts per Catalunya el 2016 o els 686 sufragis més que va aconseguir CiU que el PSC a les del 1996.
Però encara que uns centenars de vots pogués semblar una distància molt curta, els 11 vots de les darreres municipals estableixen un rècord difícil de superar.
Pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya les magnituds han estat sempre força més importants que una onzena de vots. |
MADRID, 26 juny (EUROPA PRESS) -
El PSOE no veu recriminable que alcaldes del PSC vulguin votar en el referèndum independentista de l'1 d'octubre sempre que no col·laborin en la seva organització prestant mitjans municipals per celebrar la consulta, ha indicat aquest dilluns el portaveu de la formació, Óscar Puente.
En roda de premsa, Puente ha aclarit que la reunió de l'Executiva Federal d'aquest dilluns a Ferraz no havia parlat de la possibilitat de sancionar aquells alcaldes que col·laborin en l'organització de la consulta.
Valorarem en el futur quines determinacions prendre en funció de les actuacions que emprenguin", ha dit Puente preguntat per les opinions d'alguns alcaldes del PSC que donen suport al referèndum i que fins i tot s'han mostrat disposats a cedir espais públics per col·locar les urnes, com recull el diari 'El Mundo' en la seva edició d'aquest dilluns.
Puente ha explicat que, encara que al PSOE no li agradaria que alcaldes del PSC votessin en el referèndum, no consideren aquesta conducta "recriminable", per tractar-se d'una "qüestió personal".
El que sí espera el partit d'ells és que compleixin la legalitat i no posin "mitjans municipals al servei del referèndum".
El portaveu ha volgut subratllar que la posició del PSOE en aquest aspecte és la mateixa que la del PSC: "La instrucció és molt clara, no es col·laborarà per part de cap ajuntament governat pel partit socialista amb el referèndum.
El que alguns facin a títol individual, participar en el referèndum, etcètera, és una qüestió personal seva", ha insistit.
"El que és clar és que el Partit Socialista té un compromís amb el compliment de la legalitat i no empara aquest referèndum ni dona suport de cap manera.
Nosaltres no donem suport al referèndum i no emparem comportaments que passin pel no respecte a la legalitat", ha abundat.
Preguntat pel concepte de plurinacionalitat que defensa el PSOE de Pedro Sánchez, Puente ha explicat que es tracta d'una idea que pretén servir d'aportació al debat sobre l'encaix territorial de determinades comunitats, no només la catalana, a Espanya.
Per als socialistes, ha dit, existeixen "dos conceptes de nació", un amb un caràcter "més polític jurídic" i un altre "més cultural, identitari, de sentiment de pertinença a una determinada comunitat".
En relació amb el primer, el PSOE sosté que "només hi ha una nació, l'espanyola" que té dret a considerar-se un ens jurídic polític i que és "on recau la sobirania".
Però aquesta nació, segons el parer dels socialistes, "està composta per altres nacions que tenen aquest caràcter cultural, identitari i és el cas, entre d'altres, de Catalunya", ha explicat i ha recordat que tampoc abans de la Constitució del 1978 existia el concepte de Comunitats Autònomes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
I, en especial, per als seus més de 70.000 petits accionistes, a més a més del principal, Criteria-LaCaixa.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) pot aprovar a finals de la setmana que ve o principis de l'altra les ofertes (opa) de la companyia italiana Atlantia i de la filial alemanya d'ACS, Hochtief.
Així es desencallaria la pugna per aconseguir el control de l'empresa líder en gestió d'autopistes.
L'organisme regulador espera que dijous vinent, 8 de març, venci el termini de què disposa el Ministeri d'Energia per impugnar l'admissió a tràmit de l'opa d'Atlantia.
El titular del departament, Álvaro Nadal, és reticent a l'operació perquè Abertis és el principal accionista de l'empresa de satèl·lits Hispasat, de la qual l'Estat té també una participació minoritària però compta amb dret de veto perquè és un actiu estratègic.
Red Eléctrica, en què l'Estat té el 20%, ja ha mostrat el seu interès per adquirir-la i Abertis, de la qual José Aljaro és el principal executiu després de la marxa de Francisco Reynés, està disposada a vendre aquella filial.
La CNMV va decidir el gener passat mantenir l'autorització a l'opa de la italiana i rebutjar la reclamació dels ministeris d'Energia i de Foment.
Tots dos exigien que es revoqués l'admissió a tràmit per considerar que requeria autorització prèvia del Govern.
En la seva resposta als dos departaments, la CNMV va considerar que l'opa complia amb tots els requisits legals i va recordar que, tot i que amb posterioritat, Atlantia va acabar demanant autorització a l'Executiu el 21 de desembre.
Tot i que cada vegada perd més força la possibilitat que es produeixi aquest recurs per part d'Energia, que obriria una guerra sense precedents entre el regulador i el Govern, el president de la CNMV, Sebastián Albella, s'estima més que s'aclareixi aquest panorama per posar en marxa el rellotge de les dues ofertes, segons fonts pròximes a aquesta entitat.
El suport obtingut pel Govern, entre el qual s'inclou el de l'Executiu italià, perquè el ministre d'Economia, Luis de Guindos, accedeixi al càrrec de vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), podria haver facilitat no el recolzament a una oferta o l'altra, però sí una opa sense intromissions públiques.
El Ministeri de Foment, que també va requerir en el seu moment la CNMV perquè no acceptés l'opa d'Atlantia, va acabar assumint el dictamen del regulador.
El Consell de Ministres va autoritzar l'operació en la part que correspon a les autopistes de peatge, el negoci que més interessa tant a Atlantia com a Hochtief, gràcies a aquella decisió.
La part corresponent als satèl·lits, en canvi, a més ha de passar per una anàlisi a fons que ha d'aprovar també el Consell de Ministres.
Un cop la CNMV doni via lliure a les ofertes, s'obrirà un període d'un mes durant el qual es poden presentar altres competidors per licitar per Abertis.
En la fase final (durant els cinc últims dies del període), si no hi ha noves ofertes, el regulador convidarà Atlantia i Hochtief a presentar les seves propostes en un sobre tancat.
És previsible que hi hagi millores i que tot el procés s'allargui encara més a causa dels tràmits que requereix.
Atlantia, que espera que s'autoritzin les opes per millorar la seva oferta, proposava un preu de 16,50 euros per acció i/o 0,697 títols per cada un d'Abertis, cosa que suposava valorar-la en 16.341 milions.
La de Hochtief és gairebé el 14% superior, amb 18,76 euros per títol i/o
0,1281 accions per cada un d'Abertis, cosa que suposa 18.600 milions.
De moment, el president d'ACS, Florentino Pérez, està totalment convençut que la seva oferta «és la millor».
El que no ha aclarit és si en plantejarà una altra si Atlantia, controlada per la família Benetton, millora la seva. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Aquest divendres ha donat inici la tanca de declaracions pel presumpte tràfic d'influències pel qual estan imputats el diputat del PSC Dani Fernández, l'alcaldessa de Montcada, Maria Elena Pérez, i els regidors de Sabadell, Manuel Bustos i Paco Bustos.
El jutge instructor veu inidicis de que es va pressionar l'empresa encarregada del procés de selecció perquè finalment fos Carmina Llumà, anterior alt càrrec del govern tripartit, la persona escollida.
Segons publica Europa Press, una psicòloga de l'empresa de selecció de personal que havia de fer l'informe de selecció ha reconegut que van haver de "baixar el llistó" per a donar com a 'apta' a Carmina Llumà després de no passar el text psicotècnic.
Llumà és la dona del cap dels serveis jurídics de l'ajuntament de Sabadell.
Segons ha trascendit, aquesta treballadora hauria assistit a una reunió amb l'alcaldessa de Montcada, dos regidors socialistes i el director de Recursos Humans del consistori i es va sentir pressionada per ells.
Inicialment, només hi havia una candidata apta.
Després, Llumà també va rebre aquest qualificatiu.
A la tarda, ha comparegut l'alcaldessa de Montcada, que està imputada pels fets.
Ha arribat rodejada d'un seguit de simpatitzants i companys que han dificultat que fos fotografiada pels mitjans de comunicació.
Durant el seu interrogatori, ha reconegut haver assistit a la reunió amb la psicòloga i que se li va definir quin perfil buscaven per a la plaça, directora de l'àrea territorial.
Segons Pérez, tenia la "convicció" que Llumà era la millor candidata després de veure el seu currículum malgrat que no havia aprovat el test psicotècnic de l'empresa de selecció.
Llumà va ser alt càrrec del departament de Política Territorial i Obres Públiques durant el tripartit d'esquerres.
Segons les mateixes fonts, l'alcaldessa va negar pressions de l'ara diputat Daniel Fernández, que en el moment dels fets era el secretari d'Organització del PSC.
Només va parlar amb ell per comentar que buscava una persona per al càrrec.
En les converses telefòniques intervingudes pels Mossos d'Esquadra, Daniel Fernández, l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el primer secretari de la federació Vallès Sud del PSC, Paco Bustos, es refereixen al procés de selecció.
Els investigadors dedueixen de les converses que els tres polítics haurien pressionat Pérez per col·locar Carmina Llumà (veure més informació a ' El sumari de Mercuri: Llámala y si no la apretamos un poco... ').
Davant les presumptes reticències de l'alcaldessa de Montcada a canviar les condicions de selecció, segons els investigadors, Manuel Bustos assegura: "hay que cambiarla, hay que cambiarla.
Després truca a Paco Bustos i diu:
Després de les declaracions de divendres, dimarts serà el torn dels tres altres imputats en aquesta peça separada del cas Mercuri, que s'investiga al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè afecta un diputat.
A les 10.30 hores declararà l'encara primera secretari del PSC Vallès Sud, Paco Bustos.
La previsió indica que a les 12.30 hores ho farà l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.
A les 16 hores, si es compleix l'horari previst, ho farà el diputat del PSC Daniel Fernández.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Quan encara queden tres etapes de muntanya –dues als Alps amb el Galibier i l'Izoard com a convidats estel·lars– el Tour viu l'edició més igualada des del 2011, quan Cadel Evans i Andy Schleck se les van tenir gairebé fins l'últim dia.
Aquesta vegada, amb tot, la llista d'aspirants a la victòria inclou, a banda del sorprenent líder, Aru, el defensor del títol, Froome, i també Bardet, Uran i Martin, corredors aquests últims que no han guanyat mai una gran volta de tres setmanes.
Els sis primers classificats estan separats per poc més d'un minut i mig, i cap d'ells, pel que s'ha vist fins ara, sembla conformar-se amb la posició que ocupa.
La debilitat que va mostrar Froome en l'arribada de dijous es va transformar ahir en coratge i també força tant en les pujades com en les baixades.
A més, el seu equip ha situat estratègicament Mikel Landa en el cinquè lloc de la general.
Tot i que als dissenyadors del recorregut del Tour se'ls pot criticar per haver posat massa etapes planeres, sí que l'han encertada retallant els quilòmetres contrarellotge, perquè això ha igualat dramàticament les forces entre tots els aspirants.
L'espectador també agraeix la valentia de ciclistes que, havent perdut la possibilitat de lluitar per la victòria final, no llancen la tovallola i ataquen des de lluny, com van fer ahir Quintana i Contador, tot i que es van quedar sense premi.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |