text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Imatge dels autors que estaran a París
Set autors catalans que escriuen en castellà també representaran Catalunya al Saló del llibre de París, a diferència del que va passar l'any 2007 a la Fira de Frankfurt, en la qual només es van convidar escriptors en llengua catalana.
Així, Juan Goytisolo, Eduardo Mendoza, Javier Cercas, Berta Marsé, Javier Calvo i Alicia Giménez Bartlett, que escriuen en castellà, estaran amb la delegació catalana.
A banda, es retrà homenatge a Manuel Vázquez Montalbán.
La principal diferència entre la Fira de Frankfurt i el Saló del llibre de París d'enguany és que al 2007 es va convidar una llengua -la catalana-, mentre que ara els organitzadors han convidat la ciutat de Barcelona.
És per això que s'han triat escriptors barcelonins de renom, sense tenir en compte si escriuen en català o en castellà.
Així, també, s'evita una polèmica com la del 2007.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro; i el director adjunt de l'Institut Ramon Llull (IRL), Àlex Susanna; assistiran aquest dijous a la inauguració de l'estand de Barcelona a París, promogut per l'IRL, que orgànicament depèn del Departament de Cultura.
També assistiran a la inauguració, entre altres autoritats, el secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Roger Albinyana, i la delegada del Govern de la Generalitat a París, Marysse Olivé.
A partir de les 19 hores començarà un recorregut d'autoritats pel recinte firal encapçalades pel president de la República Francesa, François Hollande, i la ministra de Cultura i Comunicació de la República Francesa, Marie Aurélie Flippetti, acompanyats d'autoritats franceses i catalanes.
Barcelona serà la ciutat convidada al Saló del llibre de París 2013, un dels més importants de l'àmbit internacional, que se celebrarà del 22 al 25 de març.
Sota el lema Barcelone, ville des prodiges es presentaran una trentena d'autors traduïts recentment al francès, l'obra dels quals està estretament vinculada a la capital catalana.
A banda dels escriptors ja citats que escriuen en castellà, hi seran també els que ho fan en català Sebastià Alzamora, Arnal Ballester, Jordi Bernet, Jaume Cabré, Maite Carranza, Miguel Gallardo, Mercè Ibarz, Salvador Macip, Gabriel Janer Manila, Imma Monsó, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Marc Pastor, Rubén Pellejero, Jordi Puntí, Carme Riera, Albert Sánchez Piñol i Francesc Serés.
A més, es preveuen actes relacionats amb Josep Pla, Joanot Martorell, Maria-Mercè Marçal, Mercè Rodoreda i Manuel Vázquez Montalbán.
Quants autors en llengua catalana van a fires de cultura espanyola??
Perquè tothom es queixa de lo de Franckfurt i al contrari calla??
L'altra vegada van convidar la cultura catalana (i, per tant, en català).
Aquesta vegada, conviden Barcelona (independentment de la llengua).
Sincerament, una polèmica molt significativa del nivell on ens movem: cultura és cultura, sigui la llengua que sigui, i tots plegats en necessitem molta per sortir endavant com a persones i com a societat si és que aspirem a quelcom seriós....i si no doneu-vos una volta per les escoles.
No se fins quin punt s'han vist obligats pels francesos a incloure aquests autors.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
la Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha lliurat aquesta setmana els tretzens Premis COAC per a Treballs de Recerca 2019 d'estudiants de batxillerat dels instituts de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran.
El primer premi ha estat per al treball de recerca «Disseny d'un habitatge bioclimàtic a la Seu d'Urgell », de l'alumne Joan A. Garreta de l'institut Joan Brudieu, segons han informat des del Col·legi d'Arquitectes.
Els accèssits han estat per al treball «Aquelles muntanyes que s'han anat al cel», d'Andrea Nadal i Aina Flix, també de l'institut Joan Brudieu, i per a «El secret de l'Alt Pirineu: les cabanes de pastor», d'Eulàlia Ramon, de l'institut El Pont de Suert.
L'entrega dels premis es va fer dijous a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu sota la presidència del delegat del Pirineu del COAC, Ricard Lobo.
L'objectiu del premi és fomentar l'interès entre els alumnes de batxillerat pels treballs sobre l'arquitectura. |
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, revela en el recurs que ha presentat a l'Audiència Nacional contra el seu processament que el dia que el Parlament va declarar la República, el 27 d'octubre, va posar la policia catalana a disposició de la justícia enviant un correu electrònic al Tribunal Superior i a la fiscalia de Catalunya.
"El dia 27 d'octubre de 2017, el Major Sr.
Trapero va remetre per correu electrònic a l'Excm.
President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, D. Jesús Barrientos Pachoia l'Excm.
Sr. fiscal superior de Catalunya, tristament mort, D. José María Romero de Tejada, dos escrits en els quals s'exposa pel Sr.
Trapero, que, havent tingut coneixement de l'aprovació de la declaració d'independència pel Parlament de Catalunya la tarda d'aquell dia, i desconeixent les conseqüències jurídiques de l'esmentada declaració i sobre qui podien recaure les mateixes, el cos dels Mossos d'Esquadra es posava a disposició tant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com de la Fiscalia Superior de Catalunya per tal de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació amb aquests fets.
De la mateixa manera, comunicava el nostre representat que el cos dels Mossos d'Esquadra continuaria garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya."
"Hauríem de preguntar-nos pel contingut i finalitat de les reunions de coordinació que es van celebrar abans del dia 1 d'octubre, a les quals van acudir representants dels tres cossos policials.
I també hauríem de preguntar com podia complir amb el mandat judicial de coordinar l'operatiu policial per al dia 1 d'octubre sense conèixer-se els dispositius previstos per cadascun dels tres cossos policials, que havien, forçosament, d'harmonitzar-se i posar-se en comú."
La defensa de Trapero també mira de rebatre els arguments de la jutge Lamela sobre els fets del dia 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia i explica l'actuació policial basant-se en l'informe de la Guàrdia Civil:
"Del mateix atestat de la Guàrdia Civil amb data 23 de setembre de 2017, que consta als folis 55 i següents del sumari, es desprèn que no hi va haver cap aixecament o revolta tumultuària de les persones congregades davant de la Conselleria d'Economia.
Els moments de tensió greu que es descriuen en l'esmentat atestat es van produir passada la 1 de la matinada, procedint en aquest moment els Mossos d'Esquadra a realitzar una càrrega contra els manifestants.
A aquesta hora, la diligència judicial ja s'havia acabat, i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havia abandonat el lloc dels fets."
Les defenses argumenten que ni Trapero estava entre la massa que els manifestava ni va anar a votar l'1 d'octubre.
El recurs s'ha fet públic aquest dilluns, però ja fa uns dies que es va enviar a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.
Fa uns dies també vam conèixer el contingut del recurs de l'exdirector dels Mossos Pere Soler, on s'argumentava que no hi pot haver sedició sense tumults i que no són organització criminal.
Justament aquest dilluns, Lamela ha comunicat formalment al major Trapero, a Soler, a i l'exsecretari d'Interior, César Puig, e l seu processament pels delictes de sedició i organització criminal.
Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, en què Trapero, Soler i Puig hi han assistit presencialment acompanyats dels seus advocats.
La intendent Teresa Laplana, processada només per sedició, ha rebut la interlocutòria per videoconferència.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'espectacle de dansa, que es podrà veure del 16 al 18 d'octubre, torna a Barcelona després de la seva estrena al Grec 2014
El Mercat de les Flors celebra els seus 30 anys amb 'Lonely Together', un espectacle de dansa que es podrà veure al mateix teatre del 16 al 18 d'octubre.
L'obra, dirigida i interpretada pel català Roberto Oliván i el sud-africà Gregory Maqoma, torna a Barcelona després de l'estrena al Grec 2014 i la posterior gira internacional per països com Itàlia, Malta, Sud-àfrica o Holanda.
El coreògraf Roberto Oliván, un dels creadors de 'Lonely Together', ha explicat que l'espectacle parla dels "moments de solitud que sentim tot i estar envoltats de gent".
Uns sentiments que volen reforçar a través de les "diferències i les coses que ens posen en comú", amb temes com les "cultures" o la "raça", ha afegit Oliván.Aquesta coproducció del Mercat de les Flors, el Grec 2014 i el Departament de Cultura de la Generalitat compta amb la música del compositor belga Laurent Delforge, també encarregat d'interpretar-la en directe.
El coreògraf Gregory Maqoma, l'altre creador de 'Lonely Together', ha explicat que aquesta música juga un "rol important" en l'espectacle a l'hora de transmetre emocions, així com per a donar "forma als pensaments" i ajudar a "focalitzar-nos en un ambient íntim", ha afegit.'Lonely Together' és una conversa coreogràfica entre dos creadors que van estudiar junts a l'escola PARTS (Performing Arts Research and Training Studios) de Brussel·les el 1996, i que es retroben el 2013 per fusionar herències culturals, ideologies, dansa popular i contemporània en una emotiva performance que parla de les "relacions entre els individus", ha detallat Maqoma.L'obra representa la "bellesa de la trobada" que "reconforta i recolza" també al "pujar a l'escenari", ha matisat el ballarí sud-africà.
Per tal de transmetre aquestes sensacions, ambdós ballarins compten amb el "moviment" com a forma de "transmetre un missatge", tot "fugint de l'abstracció" dels llenguatges físics, ha matisat Oliván.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vés al contingut (premeu Retorn)
L'heu d'activar per veure el web com cal o actualitzar el vostre navegador si no suporta JavaScript.
per Servei de Comunicació i Promoció
El contingut no es pot visualitzar perquè JavaScript està desactivat.
El 3r Premi UPC de Dibuix: Com serà el món d'aquí a 20 anys, és una iniciativa adreçada a alumnes de 2n i 3r de primària, que té com a objectiu que a les aules de primària s'obri un debat sobre la sostenibilitat del planeta, el reciclatge de residus o el canvi climàtic, que estimuli la reflexió sobre com han d'evolucionar les noves tecnologies per fer del nostre món un entorn sostenible.
El Servei de Comunicació i Promoció de la Universitat Politècnica de Catalunya ha proposat a diversos grups d'alumnes de 2n i 3r de primària de centres educatius de la comarca del Garraf, implicats en projectes de sostenibilitat, que participin en el 3r Premi UPC de Dibuix: Com serà el món d'aquí a 20 anys.
En aquesta iniciativa també s'ha comptat amb la col·laboració de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú i el Centre de Recursos Pedagògics del Garraf.
L'objectiu de la proposta és que a les aules de primària, com també es fa a les aules de la Universitat, s'obri un debat sobre la sostenibilitat del planeta, el reciclatge de residus o el canvi climàtic, tot estimulant la reflexió sobre com han d'evolucionar les noves tecnologies per fer del nostre món un entorn sostenible.
Del 9 al 13 de novembre, el vestíbul de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú ha acollit l'exposició dels dibuixos d'aquests alumnes de primària.
A l'edició d'enguany,s'han rebut un total de 131 dibuixos de 15 centres educatius de la comarca del Garraf, en concret, de Sant Pere de Ribes, Les Roquetes, Cubelles i Vilanova i la Geltrú.
El dibuix guanyador del certamen, enguany el de Lia Jin Páramo Durández, del CEIP El Pi de Sant Pere de Ribes, servirà per il·lustrar el cartell de l' 11è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat: arquitectura, ciències i tecnologia sostenibles.
Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech. |
Sol·licitud per la qual s'inicien els tràmits per donar de baixa al padró municipal aquelles persones que consten empadronades en un domicili en el qual no hi resideixen.
Davant una sol·licitud d'inici dels tràmits de baixa per inclusió indeguda en el padró municipal d'habitants, es dóna audiència als afectats perquè puguin demostrar la seva residència efectiva en el domicili.
Pels qui no es presenten, d'acord amb l'article 72 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (nova redacció donada pel Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre), es demana informe favorable al Consell d'Empadronament.
En el cas d'informe favorable, es procedeix a fer efectiva la baixa padronal, mitjançant Resolució motivada de l'alcalde, notificant-ho als afectats i essent publicada la Resolució al Butlletí Oficial de l'Estat.
Aquest procediment té caràcter extraordinari, ja que les baixes en el padró es produeixen de manera automàtica en qualsevol de les circumstàncies següents:
- Quan la persona realitza un canvi de domicili en el mateix municipi.
- Quan la persona realitza una inscripció d'alta en el padró d'habitants de qualsevol altre municipi d'Espanya.
- Quan la persona, si és de nacionalitat espanyola, realitza una inscripció en el registre consular de qualsevol consolat espanyol a l'estranger.
- Quan la persona, si és estrangera no comunitària i sense permís de residència permanent, no renova la seva inscripció en el padró cada 2 anys.
L'ajuntament podrà confrontar la documentació presentada amb altra informació a l'abast de la pròpia administració local, com ara les dades de l'IBI.
Tanmateix, podrà sol·licitar l'aportació d'altres proves que justifiquin la residència en el domicili quan l'estat de la documentació presentada o el seu contingut resultin insuficients o poc clars.
El titular de la vivenda (propietari/ària o titular del contracte de lloguer).
Departament d'Estadística i Població
Temps mitjà de resolució: de 4 a 7 mesos.
- Llei 39/2015, de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
- Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, on es modifica l'anterior Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals (Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol).
- Resolució de 16 de març de 2015, de la Sotssecretaria del Ministeri de la Presidència, per la qual es disposa la publicació de la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, sobre les instruccions tècniques als Ajuntament sobre la gestió del padró d'habitants.
- Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal.
- Reial decret 1720/2007 de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal.
- Resolucions del Consell d'Empadronament. |
La Cambra de Comerç de Palamós dona per fet que la propera temporada el port superarà els 57.000 creueristes d'aquest any, malgrat que encara no hagi rebut la qualificació de punt Schengen.
El president de la Cambra, Pol Fages, va assegurar que la instal·lació baix-empordanesa «està en ple creixement» i confia que el nombre de companyies també s'incrementarà.
Des de la Cambra, però, lamenten la «poca voluntat política» que hi ha per part de l'Estat per tal que Palamós tingui un Punt d'Identificació Fronterera (PIF).
Un fet que, segons Fages, «incrementaria les possibilitats comercials».
«El port creixerà en passatgers però també en noves companyies que apostaran per Palamós com a port d'escala perquè té uns atractius culturals, gastronòmics o esportius molt interessants», va assenyalar Fages.
En aquest sentit, també va destacar que un d'aquests atractius és el fet que el port està situat «al costat» del municipi.
El president de l'entitat també va recordar que el que cal fer és «adaptar-se al passatger» i no pas al revés.
«És la destinació qui ha de fer l'esforç i el treball per ajustar-se a les necessitats que tenen els visitants i respondre a partir de les seves capacitats i atractius turístics».
Segons Fages, Ports de la Generalitat «ha fet els deures», tot i no ser un Punt d'Identificació Fronterer (PIF).
En aquest aspecte, el president de la Cambra va remarcar que la Generalitat «ja ha fet les inversions a la terminal».
El problema, explicava, és la «manca de voluntat política» per part del Govern espanyol.
«Falta que des de l'Estat diguin que tirem endavant.
Després s'hauran d'acabar les inversions que encara queden i les empreses aniríem al darrere», va explicar Fages.
De fet, des de la Cambra insisteixen que comercialment també seria «molt important» per a la indústria agroalimentària de les comarques de Girona tenir un port que comptés amb un PIF.
Això no obstant, Fages va reconèixer que per poder afrontar aquesta problemàtica cal que hi hagi «estabilitat política» tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.
Finalment, també va reclamar que a partir de la nova llei de cambres, es doti aquest tipus d'entitats d'un sistema de finançament que permeti tirar endavant projectes «més ambiciosos» a partir de la cooperació pública i privada.
«El que reclamem és un finançament suficient i estable en tant que defensors de l'interès general de les empreses i agents econòmics», va concloure ahir el president de la Cambra de Palamós. |
El tenor assegura que s'allunya de la institució mentre "neteja el seu nom"
El tenor espanyol ha deixat el càrrec de director general a l'Òpera de Los Angeles setmanes després que una vintena de dones l'acusessin d'abús sexual.
En un comunicat, Domingo ha explicat que no es troba en el seu millor moment per continuar en aquesta posició, per culpa del clima que s'ha generat després de les acusacions.
Per això, diu, ha decidit allunyar-se de la institució mentre continua "netejant el seu nom".
L'Òpera de Los Angeles l'estava investigant des que es va destapar el cas.
Després d'aquesta decisió, Domingo ja no té cap relació professional amb el món de l'òpera als Estats Units. |
Nom és un estat propi resoldrà d'un cop per sempre la falta de presència internacional de l'esport català
Les federacions, entitats de dret privat, en la pràctica són un mur sota control dels estats
Xavier Vinyals Plataforma Pro Seleccions
Esportistes per la Independència difon un informe amb els 35 efectes beneficiosos que tindria per a l'esport català la separació de l'Estat espanyol
Una delegació del comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 està fent un viatge de treball a la seu dels Jocs del 2005 a Almeria.
La delegació està formada pel director general...
Les medalles dels esportistes de la delegació espanyola costaran uns dos milions d'euros.
Seran menys diners que fa quatre anys, perquè han estat de menor qualitat
Catalunya l'hauria de declarar abans del 2014 si vol tenir possibilitats que el seu comitè olímpic desfili en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro
El COI va anunciar amb grans titulars que fins a 204 delegacions van competir en els Jocs Londres, un nou rècord.
A l'ONU, però, només hi ha 196 països considerats independents, 193 dels quals van...
Madrid, Istanbul i Tòquio es disputaran la seu dels Jocs Olímpics del 2020 en la sessió que es farà a Buenos Aires l'any vinent.
Serà una de les sessions més transcendents dels últims anys, ja que... |
L'estela d'una barca, d'un avió
L'última pel·lícula de Ratner podria seguir l'estela d'èxit de les dues obres anteriors |
Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer
Dia 2: el haka i el Barça, units pel 5G / ENRIC FONTCUBERTA / EFE
Hi ha més d'una manera de demostrar als visitants del MWC els avantatges de la baixa latència que tenen les connexions 5G.
Si ahir els parlava del quartet de rock que tocava en directe repartit entre dues ubicacions separades (els estands d'Ericsson i de Vodafone), avui toca destacar que Orange ha anat un pas més enllà distribuint entre tres seus -l'estand de la Gran Via, la central del carrer Garcilaso de Barcelona i la botiga de la Puerta del Sol de Madrid- els membres d'un equip de rugbi fictici que interpretaven conjuntament el haka, la dansa de guerra amb què la selecció de Nova Zelanda mira d'intimidar els equips rivals abans dels partits.
L'experiència té un mèrit especial perquè connecta sense retard visible espais separats per 600 quilòmetres fent servir antenes de ràdio 5G sobre la xarxa troncal 4G de l'operadora francesa.
John Hoffman, el factòtum de la GSMA, no perd cap ocasió per manifestar la seva devoció blaugrana, deixant clar de passada qui mana de debò aquí.
Ahir deia que el 5G era com el futbol, una feina d'equip, però que la posició que ell ocupava era la de Messi.
Va ser en presència dels màxims responsables de la Mobile World Capital, Telefónica i el Barça, durant l'acte de presentació de la xarxa amb quatre antenes de 5G que l'operadora deixarà instal·lada de manera permanent al Camp Nou.
Inicialment no estarà a disposició dels espectadors -no la podrien fer servir perquè encara no es venen telèfons amb 5G-, sinó que servirà per connectar càmeres de 360 graus que proporcionen imatges esfèriques de l'estadi en temps real, visibles amb visors de realitat virtual.
Ves que el club no hagi de cobrar el servei com a opció de Movistar+ per compensar les entrades que deixi de vendre.
BARISTES PEL MATEIX PEDREGAR QUE ELS TAXISTES.
A l'estand de Korea Telecom he pogut prendre un got de xocolata calenta per berenar que m'ha servit el braç mecànic del beat2E, un robot dispensador de begudes fredes i calentes molt diferent de les màquines de cafè aigualit habituals als llocs públics.
He triat entre les 27 opcions de cafès i infusions disponibles amb una aplicació mòbil que després de pagar m'ha indicat el número de la meva comanda -que apareixia en una pantalla del robot, com les dels McDonald's- i m'ha donat un codi PIN per recollir-la.
La màquina està connectada a la xarxa 5G per interpretar les ordres verbals, reconèixer la cara del client, gestionar el manteniment preventiu i la reposició de consumibles, i, quan està desocupada, fer gestos simpàtics amb el braç per atreure compradors.
Costa 100.000 dòlars i l'empresa Dal.komm ja en té desplegades més de 200 a Corea del Sud.
Els baristes de Starbucks ja poden anar buscant feina.
Com és habitual, la cinta oficial per penjar-se al coll la credencial del MWC està patrocinada per Huawei.
I, com també és habitual, quan entres a l'estand del seu rival Ericsson te n'ofereixen una altra amb la seva marca, per si la vols canviar.
L'any passat aquesta cinta alternativa era de color groc, cosa que va provocar no pocs comentaris malintencionats d'alguns visitants de fora de Catalunya.
Potser per això la d'aquest any és de color negre.
Però el groc s'ha tornat a colar aquest any entre els elements d'identificació: era groga la polsera per entrar diumenge a la presentació del mòbil plegable de Huawei, i també és groga la que dona accés a la zona reservada de l'estand de Seat.
Per cert, els de Martorell participen aquest any per primera vegada en la campanya de repartiment d'insígnies col·leccionables amb el robot verd d'Android que els congressistes més addictes van acumulant i penjant-se a la cinta del coll durant tota la setmana.
El motiu és que el sistema operatiu mòbil de Google tindrà més presència als cotxes Seat: als futurs models ja es podrà fer servir Android Auto sense haver d'endollar el mòbil amb un cable USB.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquest estiu, Sport Hotel Village premia els nens!
I és que, per a qualsevol estada al seu hotel, us regalen l'allotjament de la vostra canalla!
La promoció és exclusiva per reserves fins el 15 d'agost, i és vàlida pels nens fins a 11 anys inclosos *.
– Reserves fetes fins al 15 d'agost.
– Promoció vàlida sempre i quan els nens comparteixin habitació amb dos adults gaudint del mateix règim d'allotjament que els adults.
I recordeu que Sport Hotel Village és el lloc perfecte per gaudir en família d'unes vacances inoblidables!
Es tracta d'un hotel 4 estrelles, situat al poble de Soldeu a Andorra, que ofereix un allotjament d'excepció amb un munt de propostes tant pels adults com pels més menuts.
Compta amb unes 148 habitacions i espais comuns per conviure en harmonia amb la natura i l'entorn salvatge i gaudir d'una estada màgica en família.
Així mateix, és un centre d'activitats amb cavalls i ponis, quads, 4×4, senderisme, petits treekings en família, excursions guiades per descobrir el patrimoni natural de les fantàstiques valls, proposta gastronòmica a mans d'en Carles Gaig, guardonat amb una estrella Michelin..i tot a uns minuts del GrandValira Family Park del Forn, Canillo!
Sport Hotel Village també té un accés directe i interior a Sport Wellness Mountain Spa, un centre exclusiu de 5.000 m2 dedicat a la relaxació del cos i de la ment.
El paradís del benestar pels adults.
O sigui que, mentre els pares gaudiu del vostre moment de relax a l'spa o fent una mica d'esport a la zona de fitness, els infants ho poden aprofitar per gaudir del mini club infantil traslladat al costat de la piscina, que sempre està sota la vigilància dels seus monitors.
No ho penseu més i aprofiteu aquesta promoció única per gaudir d'uns dies meravellosos amb tota la família.
Més informació a Sport Hotel Village www.hotelvillage.sporthotels.ad
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
La segona màniga de la Copa del Món de ciclisme adaptat, que es celebrarà en Ostende (Bèlgica), del 20 al 22, tindrà fins set paraciclistes catalans: Juanjo Méndez, Israel Rider i Martin Berchesi més els tàndems formats per Ignacio Àvila- Joan Font i Beatriz Gómez- Josefa Benítez. |
El Pla Juncker, com es denomina el pla d'inversions de la Unió Europea (UE) finançat a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI), ha deixat prop de 1.500 milions d'euros a través de crèdits per finançar 14 grans projectes a Catalunya.
Poc més de la meitat de la inversió del Pla Juncker ha estat destinada al sector públic.
Entre d'altres, la UE ha contribuït a finançar la creació d'uns 2.200 habitatges socials a Barcelona i a la renovació de la flota d'autobusos a la ciutat perquè siguin menys contaminants.
En el sector privat, hi ha finançament a Grifols, els laboratoris gironins Hipra, Cellnex o CaixaBank.
Pel que fa al finançament a projectes del sector públic, una de les inversions més importants i recents que s'han fet sota el Pla Juncker és la renovació dels 42 combois més antics del metro de Barcelona.
El BEI hi destina 205 milions d'euros a una operació que es calcula que té un cost de 417 milions d'euros.
Però aquesta no ha estat l'únic finançament del BEI a TMB.
També ha rebut 73,5 milions d'euros per comprar 254 autobusos –la majoria híbrids i elèctrics- amb l'objectiu de contaminar menys.
El projecte també preveu la construcció de la infraestructura per permetre el funcionament dels vehicles.
Un altre projecte que ha rebut el suport econòmic del BEI és la construcció d'habitatges socials a Barcelona.
El banc de la UE ha atorgat 125 milions d'euros al Patronat Municipal de l'Habitatge per construir 2.200 habitatges de protecció oficial a 23 edificis nous en una operació que costarà uns 264 milions d'euros.
Cilsa ha aconseguit 100 milions d'euros per ampliar la seva zona d'activitat al Port de Barcelona, mentre que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha rebut 50 milions d'euros per renovar 1.000 habitatges amb criteris d'eficiència energètica.
A més, l'Institut Català de Finances ha rebut 150 milions d'euros per finançar pimes.
Grifols i CaixaBank, entre les empreses que reben inversió de la UE
En el sector privat, Grifols ha rebut 300 milions d'euros, en dos crèdits, per mobilitzar un total de 500 milions d'euros en desenvolupar un programa de recerca en investigar proteïnes que hi ha al plasma amb l'objectiu d'utilitzar-les en diverses teràpies.
Aquest va ser el primer projecte aprovat en el marc del Pla Juncker a tota la UE.
A Grifols l'han seguit altres empreses.
Els laboratoris Hipra han rebut 35 milions d'euros per a un programa de recerca en salut animal, mentre que Almirall ha aconseguit 120 milions d'euros per desenvolupar tractaments contra malalties cutànies que actualment no tenen un tractament eficaç.
Per la seva banda, l'empresa especialitzada en el desenvolupament de vehicles elèctrics QEV Technologies ha rebut 17 milions d'euros.
En l'àmbit financer, CaixaBank s'ha fet amb 100 milions d'euros per invertir en pimes, mentre que Suma Capital ha rebut 20 milions d'euros per invertir en un fons d'infraestructures dirigit a projectes d'eficàcia energètica i economia circular.
Amb tot, en els prop de 1.500 milions d'euros no hi ha comptabilitzades altres inversions fetes a l'estat i que també han pogut beneficiar Catalunya.
Entre aquestes, hi ha ajudes a la internacionalització de les pimes, la millora de l'eficiència energètica dels aeroports i de la seguretat dels aeroports o els crèdits a les pimes a través dels 300 milions d'euros que va rebre l'Institut de Crèdit Oficial, adscrit al Ministeri d'Economia. |
El Jutjat d'Instrucció 31 de Barcelona afirma que només estan "legitimats" per sol·licitar suspendre el desallotjament de la casa ocupa Nova Rimaia de la ronda Sant Pau les parts personades al cas: la Fiscalia, la propietat i les famílies que viuen a l'edifici, amb la qual cosa es descarta l'Ajuntament.
Segons ha informat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les parts del cas són els únics que poden instar qualsevol decisió al procediment i "qualsevol altra persona o organisme són aliens al procediment".
L'Ajuntament havia enviat al Jutjat el passat 24 d'octubre un escrit en el qual sol·licitava que suspengués el desallotjament per poder trobar una solució habitacional a aquestes persones i als menors, i paral·lelament, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha iniciat un expedient per utilització anòmala contra el propietari.
El Jutjat està pendent ara de resoldre un recurs contra el desallotjament presentat per les famílies investigades per usurpació, un escrit que està en mans de la Fiscalia perquè es pronunciï.
Mentrestant, l'ordre de desallotjament dictada el passat 11 de juliol segueix vigent, malgrat que la data concreta d'execució va recular en mans dels Mossos d'Esquadra, que tenien previst executar-la el 25 d'octubre però que finalment van desistir per raons d'ordre públic.
Després de prendre declaració als tres investigats per usurpació --que viuen allà amb nens menors-- el 9 de novembre, la jutgessa els va requerir que abandonessin l'immoble en un termini de 15 dies.
"Això implica que se'ls facilita un temps perquè puguin traslladar-se i que aquest termini, com a mínim, es respectarà abans que es pugui fer efectiva, per part de la força policial, l'ordre de desallotjament", valora la jutgessa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els contes que t'explicaven abans d'anar a dormir.
Apropeu-vos a descobrir uns contes magnífics i viatgeu a un univers fascinant en què els somnis s'entrellacen amb la màgia i el misteri!
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix. |
Vidreres va celebrar ahir el seu tradicional Ranxo, un àpat col·lectiu que es comença a cuinar a les sis del matí del dia de Carnaval.
Els cuiners van utilitzar 28 peroles de 100 litres cadascuna per elaborar la recepta tradicional, que inclou arròs, patates, mongetes del ganxet, porc i un sofregit fet amb ceba i tomata, entre altres ingredients, que es couen a foc lent.
Com en les anteriors edicions, ahir es van servir unes 3.000 racions, amb la novetat que els comensals que ho van voler van poder menjar-se'l asseguts en unes cadires i unes taules que per primera vegada es van instal·lar a la mateixa plaça Lluís Companys.
El Ranxo és l'acte més important del Carnestoltes a aquesta població i fa més de 200 anys que se celebra. |
Albert Llovera destil·la il·lusió.
La seva participació amb l'equip oficial Petronas IVECO al Dakar 2020 és un reconeixement a la seva trajectòria al raid més dur del món.
Aquest serà el seu sisè Dakar i el tercer en camions.
Buscaven un pilot ràpid i segur i van pensar en Albert Llovera.
Les converses van acabar amb èxit i el Dakar de l'any vinent tornarà a comptar amb l'andorrà després de dos anys d'absència.
I serà en un dels equips oficials amb més prestigi, el Team De Rooy.
Llovera s'ha fet un nom a l'automobilisme mundial per la seva polivalència.
Ferran Marco serà el seu copilot i estan a l'espera que l'equip elegeixi el mecànic que els acompanyarà.
Llovera té clar que haurà d'ajudar l'equip en els moments difícils.
El Dakar 2020 es disputarà per primera vegada a l'Aràbia Saudita.
La nova localització no li treu la son a l'andorrà.
"Serà el tercer continent en què estaré competint amb el ral·li i m'és igual que hi hagi terra, camins o moltes dunes".
Les properes setmanes Llovera farà proves amb l'equip i el camió al Marroc.
El Dakar tindrà lloc entre el 5 i el 17 de gener de l'any vinent.
Imatges: Anna Romagosa-Arxiu RTVA |
La Plataforma per la Llengua ha enviat una carta al FC Barcelona, al RCD Espanyol i al Girona FC on ha demanat als clubs catalans de la Primera Divisió que exigeixin a les operadors amb drets televisius que les retransmissions dels partits dels seus primers equips de futbol tinguin l'àudio en català com a opció per defecte, com a mínim, a Catalunya.
Des de l'entitat critiquen que les retransmissions són "encara en castellà arreu de l'Estat, allò on és la llengua pròpia i allà on no ho és".
En aquest sentit, la Plataforma detalla que quan es pot triar entre diferents canals de televisió "els seguidors catalans aposten clarament per seguir el futbol en català".
I afegeix que "la situació de preeminència del castellà en les plataformes de pagament suposa que sovint els seguidors no puguin veure els partits en català, especialment als bars i establiments on molts segueixen el seu equip".
La Plataforma considera que si aquesta sol·licitud prové d'entitats de les dimensions dels tres clubs catalans de la Primera Divisió, les operadores ho tindran difícil per refusar-la.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Acceptaries treballar en una empresa tecnològica, dinàmica, divertida, amb bon ambient i, sobretot, plena de reptes per endavant?
T'imagines, a més, que aquesta empresa és de nova creació i entre tot l'equip la catapulteu cap a la fama?
I, si a més, l'empresa està a Barcelona?
Si diries que sí amb els ulls tancats a una oferta així, aquest és el teu rànquing.
Segons Silicon Canals, un dels blogs sobre startups més influent dels Països Baixos, a la capital catalana "estan naixent startups molt interessants que estan contractant nous talents ".
I, entre elles, les que venen a continuació, són les 10 millors considerades per treballar-hi aquest 2019.
Més info: Les 90 millors empreses per treballar a Catalunya
Glovo es planta a la primera posició i és la que més finançament ha rebut amb 152 milions d'euros.
La plataforma de delivery ja opera en 100 ciutats de tot el món i la seva aplicació compta amb més de tres milions d'usuaris a 22 països i més de 10.000 establiments associats.
Gràcies a l'última ronda de finançament de 33 milions d'euros que va tancar Red Points fa pocs dies amb l'objectiu d'ampliar el seu lideratge, escala fins a la segona posició del rànquing amb un finançament rebut de 90,6 milions d'euros.
A la companyia que proporciona solucions contra la pirateria, hi treballen 130 persones, han ajudat més de 500 clients, parlen més de 10 llengües i s'han begut més de 3.000 cafès, asseguren.
La segueixen el cercador de viatges de feina Travel Perk i el cercador de feina Corner Job.
La primera amb un finançament de 65,3 milions d'euros, la segona amb 59,7 milions d'euros.
En la cinquena posició hi ha Typeform, una plataforma de creació d'enquestes que ha rebut, de moment, un finançament de 47,2 milions d'euros; ID Finance -dedicada a les finances digitals- amb 45,5 milions d'euros i Badi amb 41 milions d'euros.
Ja amb menys finançament, però també en el top de les startups que més estan triomfen a Barcelona, s'hi troba la xarxa social de moda 21 Buttons, amb 27,1 milions d'euros; The Hotels Network -dedicada a potenciar les reserves directes dels hotels-, amb 3,4 milions; i la startup d'Intel·ligència Artificial Restb.ai, amb 2,9 milions.
10 startups a la caça i captura de talent.
Un talent digital que encara és escàs a Catalunya, que compta amb un 28,65% d'atur juvenil.
Llavors, per què no es cobreixen aquestes places?
Deia Michael Jordan que "el talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats".
I en totes aquestes startups, l'aposta és segura i la fórmula perfecte: talent, equip i intel·ligència, tres ingredients essencials que busquen persones que encaixin en aquesta recepta. |
Si atenem al moviment mediàtic que desperta, no hi ha dubte que el cotxe connectat –i un dels seus desenvolupaments més revolucionaris: el cotxe autònom– és un dels principals reptes del sector de l'automoció a curt i mig termini.
La veritat és que no sorprèn que la combinació entre dos mons com la connectivitat i la mobilitat, amb tantes possibilitats de desenvolupament i tants seguidors a tot el món, generi tant interès.
I la indústria és conscient d'això.
Una enquesta de la consultora KPMG, a 800 alts executius de companyies d'automoció i més de 2.100 conductors, col·loca la connectivitat i la digitalització com la tendència més important del sector de l'automoció en els propers deu anys.
En l'enquesta de 2015 ocupava la desena posició del rànquing.
El mateix estudi posa sobre la taula una de les qüestions més controvertides: el respecte a la privadesa i la destinació de les dades que generi el vehicle.
Així, recull que un 54% de conductors solament confien en si mateixos –i ningú més– com a propietaris de les dades generades en l'automòbil.
Un 21% confia en els fabricants de vehicles, amb prou feines un 7% en les companyies d'informació i comunicació, i un 4% en els operadors de telefonia.
En aquesta mateixa línia, una enquesta de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) en 12 països europeus –publicada a Espanya pel RACC– mostra que la predisposició dels conductors a compartir determinades dades és gairebé tan elevada com la seva preocupació per les conseqüències d'un mal ús (revelació de dades privades, piratejar o localització del vehicle, ús comercial, etc.).
Les aplicacions de la connectivitat a la mobilitat són infinites, des de la millora de la seguretat mitjançant la connexió del cotxe amb les infraestructures i altres usuaris al conegut com infotainment (informació+entreteniment).
En concret, la FIA va plantejar situacions d'accés remot a les dades del vehicle com les següents:
A poc a poc s'aniran definint determinats límits però el que sembla clar és que el cotxe connectat ja no es planteja com una il·lusió futurista sinó com una realitat que cal potenciar i promoure.
Així ho ha entès el Govern dels Estats Units, que al setembre va llançar la iniciativa Smart Cities, que finança les primeres proves pilot d'implantació de tecnologies necessàries per al desenvolupament dels cotxes connectats, entre altres aplicacions.
De la mateixa manera, el cotxe connectat està cridat a ser un dels protagonistes del Mobile World Congress (22 a 25 a Barcelona) en la conferència conjunta de la companyia Qualcomm, el pilot de F1 Lewis Hamilton i Mercedes-Benz, o en la esperadíssima xerrada de Mark Zuckerberg.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
Ajuda'ns a mantenir la ciutat que volem
S'entén com residus de poda les branques i restes llenyoses de grans dimensions i/o produïdes en grans quantitats.
Si la vostra llar té jardí i produïu restes de poda, les podeu dipositar als contenidors especials per la poda o portar-la a la deixalleria fixa.
Les restes de poda s'han de dipositar dins el contenidor, en cap cas es poden deixar fora.
En cas que les restes siguin massa grans, s'han de fer més petites.
Si el contenidor de poda està plé podeu trucar al Telèfon Verd 977 29 62 22 perquè passem a buidar-ho.
Les ubicacions dels contenidors de poda són les següents:
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Aquest dissabte de Pasqua, per celebrar la Vetlla, vaig anar a Alp.
El lloc més proper d'on m'allotjava, després de fer uns quants quilòmetres, era aquesta església, que celebrava l'ofici a les vuit, prudentment.
He de confessar que sóc una mena de "turista litúrgic" i m'apassiona veure arreu del món com celebren les misses, a banda de conèixer, així, els temples que les acullen en plena funció, per dir-ho d'alguna manera.
La tensió entre el llunyà i el proper m'excita.
Digueu-me superficial, però he viscut la Missa del Gall a Marràqueix i he cantat "God bless America" a la catedral de Sant Patrici a Nova York, alhora que vaig participar en un servei religiós cristià de ves-a-saber-quina confessió a la Xina.
A Alp tot m'era més familiar, esclar, però només entrar vaig reconèixer de seguida l'autor de les pintures que envoltaven l'altar.
Es tractava de Llucià Navarro (Barcelona 1924 - Premià de Mar 2007), l'obra del qual vaig descobrir de ben petit gràcies a les seves il·lustracions a la revista Cavall Fort, a la que estava subscrit.
La parròquia de Sant Pere d'Alp, les bases de la qual es remunten al primer romànic, tot i que està força alterada, té, a més, les restes d'unes pintures gòtiques del segle XV que també em van interessar força.
Navarro hi pinta escenes de la vida de l'apòstol, amb els seus atributs iconogràfics, destacant, com en totes les seves figures, el caràcter radicalment humà del personatge.
En la seva limitada humanitat hi ha tota la bellesa possible, hi ha tota l'harmonia que, en la quotidianitat, ens sembla tan absent o imperceptible.
Els vitralls, que no vaig poder admirar, sembla que també són d'ell, i hi destaca la figura del Crist ressuscitat entre cercles.
Coneixia altres treballs murals de Navarro, especialment a L'Espluga de Francolí, gràcies a la vinculació de l'artista amb la família Carulla.
Certament, però, en l'àmbit religiós, el nostre artista signa nombrosos frescos més repartits arreu d'Espanya i Amèrica i no conec que hi hagi un catàleg o inventari complet d'aquesta valuosa i desconeguda obra.
Per la web del Museu de la Vida Rural, també de L'Espluga, m'assabento que els frescos d'Alp datarien al voltant de 1955, o a partir d'aquella data.
És un tema interessant, el de l'art religiós produït en els temps actuals.
La de Navarro és una proposta més: decididament narrativa (és a dir, figurativa), humanista i contemplativa.
Però hi ha moltes més possibilitats i us animo a descobrir-les.
Article per a la revista Valors (maig 2014).
Més sobre Llucià Navarro al seu espai de la web del Museu de la Vida Rural, aquí; al post de Josep Arasa, aquí; a l'article de Joaquim Calderer a Taüll (22, 2008), aquí; a l'article de Montserrat Castillo "Llucià Navarro, el mestre", aquí; i a l'article "Oficis i devocions en l'art de Llucià Navarro", de Javier Clemente, a Urtx (2011), aquí. |
193 originals competeixen en una nova convocatòria dels Premis literaris Homilies d'Organyà
Barcelona.-La Fira del Llibre del Pirineu celebrarà enguany la seva 22a edició, del 31 d'agost al 2 de setembre, a Organyà.
L'esdeveniment va néixer l'any 1997 a Martinet de Cerdanya però des del 2003 ha estat Organyà qui l'ha acollit i fet créixer com a "referent per a la literatura de muntanya".
Els objectius de la fira són contribuir a enfortir i cohesionar el sector del llibre al Pirineu i ajudar a donar-li el màxim de visibilitat com a literatura amb caràcter propi.
Entre els al·licients de la Fira hi ha l'entrega dels Premis Literaris Homilies d'Organyà, enguany amb 193 obres originals presentades.
També la Carrerada de llibres, una lectura simultània de llibres a peu de la C-14 al seu pas per Organyà, que sorprendrà els viatgers que hi circulin aquell dia.
Els carrers porticats del centre històric d'Organyà esdevenen espai de trobada d'escriptors, il·lustradors, editors, llibreters i lectors durant la Fira del Llibre del Pirineu.
Durant el primer cap de setmana de setembre, una trenta d'autors la visitaran per presentar-hi les seves darreres novetats.
Hi haurà també una vintena d'editorials i llibreries que mostraran centenars de títols en què el Pirineu és l'eix central del contingut, amb un ampli espectre de gèneres que inclou llibres de viatge, poesia, narrativa, assaig, història i biografies, entre altres.Un dels punts forts de la trobada és la Carrerada de llibres, un acte popular que consisteix en una lectura simultània de llibres a peu de la carretera C-14 al seu pas per Organyà i que té com a "públic captiu" els viatgers que en aquell moment travessen la vila.
Una altra de les propostes destacades és la lectura de dues homilies contemporànies que l'organització encarrega a personalitats destacades del món de la literatura i el pensament, enguany Llucia Ramis i Pere Lluís Font.La Fira inclou també l'acte de lliurament dels premis literaris Homilies d'Organyà.
Les categories d'aquests guardons inclouen el Premi Pirineu de narració literària, el Premi Josep Grau i Collell de poesia, el Premi Alt Urgell per a joves autors, el Premi de Lletres de Dones de relats curts, el Premi Germans Espar i Tressens de relats viscuts i el Premi Albert Vives de periodisme pirinenc.
Enguany s'hi han presentat un total de 193 obres originals.La Fira començarà el divendres 31 d'agost amb la presentació del conte 'El conillet que volia pa de pessic' i clourà el 2 de setembre amb un espectacle musical anomenat 'Llumeners'.
Entre les activitats més destacades s'hi compta la Carrerada de llibres, les homilies religiosa i literària, el lliurament dels Premis Literaris Homilies d'Organyà i el concert de cloenda de Roger Mas.La Consellera de Cultura, Laura Borràs, ha animat aquest divendres a tothom a formar part de l'experiència de la Fira.
De la seva banda, l'alcalde d'Organyà, Celestí Vila, ha explicat a l'acte de presentació que el certamen és un punt de trobada de la literatura pirinenca on "escriptors, editors, venedors i lectors comparteixen un cap de setmana de diàlegs, coneixements, lectures i qualsevol tipus de cultura que serveix com aparador per a la literatura del Pirineu".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
"La mentida està tan enquistada a l'esfera pública que no hi ha prou nassos per créixer"
L a mentida com a creació artística a Atrapa'm si pots.
La mentida com a mètode d'entreteniment a El xou de Truman.
La mentida com a amagatall a Una història de violència.
La mentida com a expressió de la inconsciència infantil a Expiació.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Zog és un drac que va a l'escola a aprendre a volar, a escopir foc per la boca i a raptar princeses.
No se li dona massa bé, però va superant els obstacles gràcies a l'amistat d'una princesa que l'ajuda i el fa entendre que no estan obligats a ser el ue el món espera d'ella.
Una historia acompanyada de quatre curts protagonitzats per nenes valentes i imaginatives.
Associació Cineclub "Sala 1" de Vilanova i la Geltrú |
El Parlament ha rebutjat aquest dimecres l'acomiadament de 90 treballadors dels 500 als quals l'empresa del sector eòlic Alstom Wind contracta a la seva planta de Barcelona.
En una declaració institucional que ha llegit el diputat de CiU Jordi Turull ha reconegut la importància del sector eòlic català i ha manifestat la necessitat d'"emprendre totes les iniciatives possibles per garantir la continuïtat de l'activitat i l'ocupació" de l'empresa a Catalunya.
La declaració ha apuntat a la reducció dels incentius a la producció d'energia amb fonts renovables, la deslocalització i la fugida de tecnologia nacional cap a altres països com "facilitadors de la pèrdua d'ocupacions en el sector i del desmantellament de la indústria".
L'hemicicle ha recordat que la multinacional ha tingut beneficis a l'últim any, a més d'haver incrementat en un 19% el nivell de les comandes, i en un 4% el nivell de les vendes.
Alstom Wind va informar el 26 de febrer del tancament de dues de les seves tres plantes de producció espanyoles, la corunyesa d'As Somozas i la zamorana d'Altamira, el que suposaria l'acomiadament de 373 treballadors, 90 d'ells al centre de Barcelona.
Uns 200 treballadors s'han manifestat aquest dimecres a les portes del Parlament per mostrar el seu rebuig al pla d'ajust de la companyia i demanar el suport dels grups parlamentaris.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Promotors, constructors i API creuen que els lloguers arreu de la demarcació comencen a tocar sostre perquè no poden pujar "de forma il·limitada"
Girona.-El preu dels pisos nous a Girona ciutat ha crescut un 27% de mitjana al llarg del darrer any.
Així ho recull el darrer estudi que fan els promotors, constructors i agents de la propietat immobiliària (API).
L'informe també permet veure que l'alça més significativa –de fins al 48%- s'ha registrat als barris més perifèrics (com ara Pedret, el Pont Major o el final del carrer del Carme).
Aquí el preu del metre quadrat ja se situa per damunt dels 2.000 euros.
Però al centre i l'Eixample, ja sobrepassa els 4.000.
Pel què fa a la resta de la demarcació, l'estudi recull que, en general, els preus de l'obra nova pugen "de manera moderada però continuada".
L'informe també dedica un apartat als lloguers.
Aquí conclou que, en aquest cas, l'alça de preus comença a tocar sostre perquè, després de situar-se a nivells precrisi, els lloguers no poden pujar "de forma il·limitada".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB), Jorge Garbajosa, considera que és un "orgull" que els jugadors vulguin anar cada any a la selecció i que el "relleu generacional" està cobert, i adverteix que aparcaran qualsevol xerrada amb Pau Gasol, actualment lesionat de la mà, sobre la seva disponibilitat per a l'Eurobàsquet.
"Els jugadors volen venir cada any i això és un orgull per a mi, ells mateixos ho van dir només acabar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.
Per descomptat que tenen una edat, els anys pesen, les temporades són més exigents per a tots i com a grans professionals que són cada temporada avaluen el seu estat físic, el seu descans i les seves recuperacions, però ells mateixos ho diuen, la seva intenció és la de ser-hi", ha indicat Garbajosa en una entrevista a Europa Press.
Per a l'exjugador, "aquest 'grupet' no és tan ampli, però ha tingut moltíssima repercussió mediàtica i per darrere hi ha una franja de jugadors on figuren Sergio Rodríguez i Rudy, jugadors amb 28, 29 anys, en la seva plenitud".
"I si baixem una miqueta trobem Ricky, Mirotic, després Willy i Juancho Hernangómez, Abrines", ha afegit.
"Però em quedo, primer, que els que volen seguir i, segon, que quan no hi siguin, el relleu hi és", ha apuntat.
Aquest estiu tindrà lloc l'Eurobàsquet 2017, amb Turquia com a seu de les rondes finals, i al dirigent li "preocupa especialment" que se succeeixen actes terroristes en aquest país, tot i que recorda que "cap d'Europa està fora de perill d'aquest risc".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona.-Els hotels del Maresme i del Garraf han arribat al 95% d'ocupació durant aquest mes agost.
Es tracta d'una xifra similar a la de l'agost del 2015 en el cas de municipis com Sitges, però en canvi suposa un increment de cinc punts a la costa del Maresme.
El sector ho atribueix al creixement del turisme familiar, i especialment, a la inestabilitat política que es viu al nord d'Àfrica i a països com Turquia.
D'altra banda, els càmpings de la costa han tingut un agost "fabulós" i han arribat al 100% d'ocupació a cusa del bon temps.
D'aquest estiu destaca el creixement significatiu del públic francès.
5 punts més que el 2015 al MaresmeA la costa del Maresme aquest mes d'agost ha estat el millor en molts anys pel que fa a l'ocupació hotelera.
Segons el president del gremi d'hostaleria de la comarca, Jordi Noguera, l'ocupació ha estat aproximadament del 95%, una xifra que suposa un increment de cinc punts respecte l'assolida en el mateix mes de l'any passat.
Noguera justifica aquest increment per un repunt del turisme familiar i, especialment, per la inestabilitat política que es viu al nord d'Àfrica i a països com Turquia, per exemple.
"La inseguretat en aquestes zones ha fet que, majoritàriament, francesos i italians s'hagin abocat de ple a la nostra zona turística", assenyala.
Tot i que l'increment del públic francès ha estat el més significatiu aquest estiu, Noguera també ha destacat la recuperació del turisme interior amb un "creixement notable" de famílies catalanes i espanyoles que han escollit el Maresme per passar uns dies de vacances.
Pel que fa al perfil del turista, Noguera assegura que "és molt divers" però que el majoritari aquest mes estiu seria una família amb nens provinent del centre d'Europa, seguit del turisme juvenil que encara és molt important al litoral del Maresme.
A Sitges, l'ocupació mitjana dels hotels durant el mes d'agost ha estat aproximadament el 95%.
En alguns caps de setmana, fins i tot s'ha arribat a la plena ocupació, segons ha indicat la Regidoria de Turisme.
A l'espera de conèixer les xifres definitives un cop es comptabilitzin els darrers dies del mes, es tracta de dades similars a les de l'estiu anterior, quan el sector ja va constatar un lleuger comportament a l'alça.
El 95% assolit aquest agost ha suposat una continuació de les xifres del juliol, quan els hotels ja van registrar aquesta ocupació.
Agost "fabulós" als càmpings de la costa Els càmpings de la costa barcelonina - Maresme, Garraf i Baix Llobregat – han registrat un mes d'agost "fabulós" i "excel·lent", arribant al 100% d'ocupació, segons ha explicat el president de l'Associació de Càmpings de la demarcació de Barcelona, Francesc de Caballé.
Els càmpings d'interior han arribat al 90% d'ocupació.
Les bones xifres es deuen a un mes amb "calor" i "sense pluges".
D'aquesta manera, els càmpings milloren les dades d'un juliol "que no va ser massa bo" i que va acabar amb una ocupació d'entre el 50% i el 60% en molts càmpings.
Els principals turistes de càmping d'aquest agost també han estat els francesos.
El rànquing està seguit per holandesos, alemanys, belgues i italians.
"Els anglesos han desaparegut del mapa i pràcticament no se'ls ha vist", subratlla Caballé.
Un dels fenòmens de l'estiu ha estat l'augment de les furgonetes estil "Camper", utilitzades sobretot per francesos i alemanys.
Els càmpings, però, han notat una caiguda molt dràstica entre els dies 26 i 27 d'agost, quan anys enrere la sortida es produïa de forma més esglaonada.
El sector preveu tornar a registrar una punta d'ocupació durant els primers quinze dies de setembre, amb el descens de preus del final de l'estiu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Catalunya ha captat més de 110 milions del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE), quantitat que equival al 31,4% dels fons rebuts a Espanya, i que representa el 3,1% de les primeres adjudicacions del programa, el doble de la població que Catalunya representa a la UE.
D'aquests 110 milions, 71 corresponen a projectes de Lideratge Industrial i Reptes Socials, dels quals s'han destinat a 70 empreses (30,4%), a centres Cerca (23%), universitats (15%) i centres tecnològics (8%), entre altres entitats, ha informat la Conselleria de Presidència aquest divendres en un comunicat.
Dins del programa Horitzó, l'SME Instrument, un programa que convoca ajudes per a pimes, ha destinat 50.000 euros a 32 empreses catalanes per dur a terme un estudi de viabilitat per innovar.
A més, cinc pimes catalanes han rebut al voltant d'un milió d'euros per finançar activitats d'innovació i desenvolupament.
Pel que fa a les tres convocatòries del Consell Europeu de Recerca, Catalunya ha captat 33 ajudes per valor de 40 milions d'euros per a projectes d'excel·lència científica.
L'agència per a la competitivitat de l'empresa del Govern, Acció i l'Agència de Gestió d'Ajudes a la Universitat i a la Recerca (Agaur) són els dos organismes de la Generalitat que assessoren i acompanyen les empreses i institucions catalanes en les convocatòries del programa.
El programa H2020, amb un pressupost de 78.600 milions, és el nou instrument de finançament europeu per a projectes de recerca i desenvolupament de la CE.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unitat d'Aran, el PSC, s'imposa al Conselh Generau d'Aran ocupant 9 dels 13 consellers possibles, en unes eleccions que coincideixen amb les municipals.
Paco Boyà serà altre cop el Síndic, com ho va ser del 2007 al 2011.
Convergència Aranesa, el partit que ha guanyat històricament les eleccions i ha estat al capdavant del govern durant 20 anys, es queda amb 4 consellers.
El Partit Renovador d'Arties e Garòs ha perdut el conselle r que tenia des del 199
Els tres partits que disputaven l'entrada per primer cop també queden fora, es tracta de Ciutadans, Unides Podem i Aran Amassa, un partit occità d'esquerres encapçalat per l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
Els 13 consellers escolliran en Síndic però encara no s'ha fixat la data de constitució del consell.
Probablement es celebrarà als voltants de la festa d'Aran, el 17 de juny.
Al contrari que en la resta de comicis, municipials i europees, la participació a les votacions al Conselh Generau ha deicagut fins a dos punts respcecte el 2015.
Victòria socialista també als municipis
Unitat d'Aran - PSC torna a guanyar les eleccions municipals de Vielha e Mijaran i ho fa en el global de la Vall d'Aran.
Els socialistes aconsegueixen la majoria absoluta a Vielha, i guanyen a Bossòst, es Bòrdes, Canejan, Vilamòs i Les.
Convergència Democràtica d'Aran guanya en els altres 3 municipis, Bausen, Arres i Naut Aran.
Aran Amassa, una força política occitana i d'esquerres, liderada per Mireya Boya a les eleccions al Conselh Generau d'Aran, entra a Les, Naut d'Aran i Bausen amb un regidor.
A Vielha e Mijaran el socialista Joan Antoni Serrano guanya dos regidors més que perd Convergència Democràtica Aranesa (CDA), quedant-se amb solament amb 3.
Aran Amassa aconsegueix un 7,56% dels vots, sent el primer cop que es presenta en les eleccions municipals a l'Aran.
Els dos partits, Unitat d'Aran i CDA, han estat guanyadors històrics tant en els municipis com en el Conselh.
Els resultats en els comicis, per tant, van variant i molts cops s'intercanvien amb victòries poc per sobre del 50% dels vots.
En el cas de Bossòst, el PSC guanya clarament amb 7 regidors i CDA amb 2, una victòria que repeteix la de l'any 2015.
A s Bòrdes s'intercanvia el guanyador, que en l'última legislatura era de CDA i aquesta és socialista, amb 4 regidors de 7.
Canejan es queda per segon any consecutiu amb tres regidors socialistes de tres possibles.
A Les també s'hi imposa una victòria d'Unitat d'Aran, amb 5 regidors, que en suma un respecte a l'any passat.
CDA manté el diputat que tenia i Aran Amassa entra amb un.
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Una dona d'Ourense amb mascareta espera per poder comprar (EFE/Brais Lorenzo)
Control conjunt dels Mossos i la Policia Nacional, aquesta setmana, a l'AP-7 (ACN/Aleix Freixas)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:
PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA
PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA |
Descripció: Distribució dels ingressos gestionats pel Centre de Transferència de Tecnologia (CTT) per conceptes
Vicerectorat d'Avaluació i Qualitat | GPAQ Gabinet de Planificació Avaluació i Qualitat | UPC |
La col·lecció local de la Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero la componen documents que fan referència al districte de Sant Andreu i, en especial, al barri de Trinitat Vella, als seus escriptors i artistes, al seu urbanisme i a les seves associacions, independentment de la tipologia documental en què s'hagin editat: llibres, revistes, audiovisuals, documents en format digital...
La major part dels documents estan exclosos de préstec ja que se'n prioritza la consulta a sala.
Tot i així, en el cas que hi hagi més d'un exemplar, la biblioteca en facilita el préstec.
Si teniu documents relacionats amb el barri de Trinitat Vella, els seus veïns o les seves associacions, i els voleu cedir a la biblioteca, no ho dubteu!
Poseu-vos en contacte amb la biblioteca!
Així contribuireu a la difusió del barri. |
El Festival de Patchwork, que s'havia de celebrar del 12 al 15 de març, s'ajorna davant la situació actual del Coronavirus i les recents notificacions emeses aquest migdia pel Govern de la Generalitat
La programació inclou activitats paral·leles com exposicions d'artistes de renom, cursos monogràfics i tallers infantils
El Festival guanya pes i repercussió internacional degut al bon nivell de les exposicions i a la qualitat i varietat en l'oferta de la Fira Comercial
Del 21 al 24 de març l'envelat del passeig de la Ribera reunirà més de 110 expositors amb les últimes tendències del sector
Del 30 de novembre al 2 de desembre, el Sitges Christmas Festival obre aquestes activitats amb una àmplia varietat d'articles fets amb patchwork de temàtica nadalenca
Les activitats a l'envelat continuaran els dies 17 i 18 de març amb la Fira d'Art, que enguany celebra el 25è aniversari
El Festival omplirà el nou recinte Firal, instal·lat a la platja de La Fragata, i set espais expositius, on es podrà veure el Patchwork més antic i el més modern
El Festival omplirà 2.100 metres quadrats de recinte Firal i nou espais expositius
L'organització estima que han passat per Sitges més de 20.000 persones en el transcurs de la Fira
Demà divendres visitarà la fira el director general de l'empresa Guterman, Peter Zwicky, patrocinadora de l'esdeveniment i líder mundial de fils de cosir
El director general de l'empresa alemanya Guterman visitarà el recinte firal el divendres al migdia
Aquesta fira, amb entrada gratuïta, està protagonitzada pel Patchwork i l'Scrap, i es pot visitar fins avui diumenge, a la Platja de la Fragata
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
El Departament de Física de la UAB juntament amb una sèrie d'instituts de recerca de l'esfera de la UAB impulsa el programa de doctorat en Física, l'objectiu del qual és formar investigadors amb capacitat per iniciar i completar de manera satisfactòria una investigació original, innovadora i de qualitat, que culmini, finalment, amb la defensa d'una tesi doctoral.
Els temes d'investigació del programa de doctorat en Física abracen pràcticament totes les disciplines de la física: la física de les altes energies, les partícules elementals, la astrofísica, la cosmologia, la mecànica quàntica, la informació quàntica, l'òptica quàntica, l'òptica aplicada, la ciència i tecnologia dels materials, la nanociència, l'electromagnetisme, la superconductivitat, la física estadística, la dinàmica no-lineal, la física de les radiacions i la física ambiental.
El perfil del doctorand correspon a un alumne que hagi cursat algun dels següents màsters (o màsters afins): màster oficial en Fotònica; màster oficial en Física de les Altes Energies, Astrofísica i Cosmologia; màster oficial en Generació i Aplicació de la Radiació Sincrotró; màster oficial en Modelització per a la Ciència i l'Enginyeria, i màster oficial en Nanotecnologia i Ciència dels Materials.
Aquest programa de doctorat té com a principals sortides professionals:
El programa de doctorat en Física té com a objectiu formar investigadors amb capacitat per iniciar i completar de manera satisfactòria una investigació original, innovadora i de qualitat.
Aquesta investigació pren forma en una tesi doctoral.
A més a més, els investigadors han de mostrar un profund coneixement de la bibliografia específica del tema que sigui objecte d'estudi, capacitat de síntesi i d'interpretació i coneixement dels principals debats i aportacions científics més recents, sobretot dins de l'àmbit en el qual s'emmarqui la investigació.
Composició de la comissió acadèmica del programa de doctorat
La comissió acadèmica del programa de doctorat en Física està formada per:
Actualment, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat està formada per:
Per a més informació poden adreçar-se al correu electrònic: |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Des de fa uns dies, un sector de la ciutat (entre el carrer de les Moreres, la via del tren, el carrer Penedès, el carrer Apel·les Mestres, l'avinguda del Remolar, l'avinguda Verge de Montserrat i el carrer Manel Bertrand) separa la matèria orgànica (la brossa que es podreix: restes de menjar, flors seques, marro de cafè, tovallons de paper bruts...) de la resta de residus.
Això és molt important per aconseguir reduir al mínim la bossa de les escombraries i evitar haver de recórrer a la incineració i als abocadors.
Així es complementa la separació que ja fèiem del paper, el vidre i els envasos a través dels contenidors del carrer i la que podem fer, a través de la deixalleria, de molts altres productes o materials.
Els ciutadans i ciutadanes d'aquest sector van rebre un petit cubell per separar a casa seva la matèria orgànica.
En els propers mesos, s'ampliarà aquesta recollida selectiva a la resta de la ciutat.
divendres, 13 març, 2020 - 14:45
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Aquest cap de setmana Solsona acollirà la quinzena edició de la Fira del Trumfo i la Tòfona, on es podran veure diversos productors d'aquests productes, com també d'altres de proximitat.
Les activitats centrals es concentraran en gran part dissabte, 9, i diumenge, 10 de març, tot i que enguany s'encetarà demà, dijous, amb el tradicional taller de cuina, amb especial protagonisme per als trumfos i la tòfona, i maridatge de vins, a càrrec de Laia Coma i Roger Vilaginés, del restaurant La Mare de la Font de Solsona.
La fira s'ubicarà novament a la plaça del Camp de Solsona, de manera que es consolida l'espai i el format que en les darreres edicions han estat ben acollits «per part dels comerciants i pel públic en general», expliquen els organitzadors de la fira.
Durant els dos dies de fira, la festa es complementarà amb diversos espectacles musicals destinats a diversos públics, tant l'adult com l'infantil. |
L'Institut d'Estudis Per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz) ha denunciat aquest dissabte l'assassinat de 13 líders socials i defensors dels Drets Humans a Colòmbia aquest mateix any i ha criticat la posició del Govern en aquest assumpte.
Més recentment, ha reportat l'assassinat el 8 de gener de Mireya Hernández Guevara a Tolima i d'Oscar Quintero a Puerto Guzmán; Anuar Rojas Isaramá a Nuquí (Chocó) un dia més tard i Gentil Hernández a la mateixa població.
Divendres passat, ha indicat que va ser assassinada la líder Emparo Guegía, al costat del seu fill a Cauca.
En la mateixa data, ha reportat també l'assassinat de Juan Pablo Guejia.
A ells, se sumen segons l'organització, l'assassinat d'un excombatent de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), segons ha recollit la cadena colombiana la FM.
En aquest sentit, el director d'Indepaz, Camilo González, ha sostingut que aquesta realitat és "contradictòria" amb la xifra que va donar el president de Colòmbia, Iván Duque, que va parlar d'una disminució del 25 per cent dels crims contra líders socials al país.
"La situació és greu a Tumaco, Cauca, Tolima, Chocó i Antioquia, hi ha amenaces greus.
El Govern té unes xifres que no són clares i no quadren, crec que han informat malament al president", ha afirmat.
A més, González ha destacat que la situació és "delicada" i que els remeis "no estan fent efecte" perquè s'està donant un "tractament de guerra i no de pau a les comunitats".
El conseller presidencial per als Drets Humans i els Assumptes Internacionals, Francisco Barbosa, va afirmar que les autoritats van detectar que els assassinats de líders obeïen a diferents factors.
"Aquí no hi ha una política d'extermini o una política sistemàtica.
Aquí el que hi ha són raons diverses en contra dels nostres líders socials, lligades a fenòmens de delinqüència", va explicar Barbosa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Izquierda Unida considera un "sense sentit" i una "fanfarronada" del director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, la seva decisió d'ordenar al general jurídic del Cos que "iniciï les accions legals oportunes" i traslladi a la Fiscalia les declaracions del candidat d'IU a la Moncloa, Alberto Garzón, en les quals acusava el Govern espanyol d'enviar guàrdies civils a "assassinar immigrants a la tanca de Melilla" per "poguessin ser constitutives de delicte".
Així ho ha assegurat als passadissos del Congrés el portaveu d'Interior de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Ricardo Sixto, qui ha acusat Fernández de Mesa de voler "aprofitar" un comentari del seu company i també diputat Garzón "per intentar introduir un debat espuri".
Sixto ha subratllat que el que va fer Garzón va ser criticar el Govern espanyol perquè, amb les seves polítiques, està "literalment condemnant a mort en els límits de la Unió Europea milers d'immigrants".
Dilluns passat, en un acte a Salamanca, el candidat d'IU va criticar l'"enorme hipocresia" de la UE davant del "genocidi" a les costes del Mediterrani i va lamentar que per als organismes europeus hi hagi "morts de primera i morts de segona".
Garzón va posar com a exemple que a Espanya, mentre el Govern espanyol manava la Guàrdia Civil a "assassinar immigrants" a la frontera de Melilla, aprovava una normativa per atorgar el permís de residència "immediatament" a estrangers que compressin un habitatge de més de mig milió d'euros.
Aquest dimarts, en un comentari al seu compte de Twitter, recollit per Europa Press, Garzón responia un usuari, a càrrec de la investigació judicial oberta pels successos del febrer del 2014 a la frontera d'El Tarajal, que "dispara per provocar l'ofegament de 15 persones", des del seu punt de vista, és "assassinar".
"Ja veurem què diu el jutge", afegia.
Per al portaveu d'Interior d'IU, el que ha de fer la Guàrdia Civil és complir "estrictament amb la llei".
Per això, ha assegurat que si vol donar "seguretat" als seus agents, el que ha de fer Fernández de Mesa és donar ordres clares de com actuar a les fronteres d'acord amb la llei i no seguir "donant pàbul a les devolucions en calent" que són un procediment, segons la seva opinió, "absolutament il·legal i que porta els guàrdies civils a la paradoxa que acaben essent processats per la Justícia".
Així, Sixto s'ha mostrat convençut que les accions legals que ha ordenat emprendre Fernández de Mesa contra el seu company "no arribaran enlloc".
"Només busca titulars, ha tingut molts estirabots i aquest n'és només un més", ha sentenciat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Unió Ciclista Internacional (UCI) ha confirmat en un comunicat que Chris Froome va donar positiu per Salbutamol, un broncodilatador. /
El ciclista britànic Chris Froome ha afirmat aquest dimecres que està disposat a facilitar tota la informació que calgui a la Unió Ciclista Internacional (UCI) sobre l'ús d'una medicació contra l'asma durant la Vuelta d'Espanya 2017.
En un comunicat, el quatre vegades guanyador del Tour de França va assenyalar que va experimentar "símptomes d'asma aguts" en l'última setmana de la Vuelta, i per això va augmentar la dosi del fàrmac Salbutamol, dins dels límits permesos i sotaa recomanació mèdica.
L'UCI ha confirmat avui que Froome va donar positiu per Salbutamol, un broncodilatador, en l'última edició de la Vuelta a Espanya.
Froome, que va aconseguir la victòria en l'edició de la ronda espanyola d'aquest any, es va sotmetre a una prova d'orina el 7 de setembre, que va revelar una concentració de Salbutamol de 2.000 nanograms per mil·lilitre, molt per sobre del que està autoritzat.
"L'ús permès de dosi de Salbutamol pot resultar a vegades en concentracions elevades a l'orina, que requereixen una explicació", assenyala el ciclista en la seva nota.
"L'UCI té tota la raó per avaluar els resultats de les proves i, juntament amb l'equip, subministraré tota la informació que sigui requerida", ha afegit.
L'equip Team Sky de Froome ha puntualitzat que la notificació de la prova antidopatge no significa que l'esportista hagi violat alguna reglamentació, però implica que se sol·licitaran detalls per determinar les causes de l'elevada concentració de Salbutamol.
"És ben sabut que tinc asma i sé exactament quines són les regles", ha afegit el ciclista en la seva nota.
"Faig servir un inhalador per controlar els meus símptomes (sempre dins els límits permesos) i sé amb seguretat que seré sotmès a proves cada dia que porti la samarreta del líder de la carrera", ha subratllat.
"L'asma -ha afegit- em va empitjorar durant la Vuelta, així que vaig seguir la recomanació del metge d'augmentar la dosi de Salbutamol.
Com sempre, vaig anar amb compte per assegurar que no utilitzava una dosi més alta de la permesa".
En la seva nota, l'organisme internacional assenyala que l'anàlisi de la mostra B del ciclista va confirmar els resultats.
Froome, de 32 anys, es va estrenar en el palmarès de la Vuelta, en la qual havia firmat tres segons llocs. |
Fins i tot assumptes amb històrica participació de l'Estat, com la salut o l'aigua, estan sent repensats des de la societat civil i la gestió comunitària.
L'economia cooperativa, les xarxes de solidaritat i les pràctiques al voltant dels béns comuns viuen un moment daurat en el país helènic.
13.00 hores, Egnatia, perifèria de Salónica, la segona ciutat més important de Grècia.
Dimitris Koymatsiouli és l'únic guardià de la fàbrica Vio.me.
La seva samarreta conté un lema inequívoc: "la lluita és el que fa donar voltes a l'engranatge".
Dimitris sap que l'autogestió d'aquesta fàbrica de productes de neteja és un mite de molts moviments i pensadors del món.
Des de la sala de controls, omple d'emoció cada frase: "Naomi Klein va estar aquí.
El que fem aquí serveix d'exemple al món".
Eleni Dimitriadou, la sociòloga que s'ofereix de traductora, fa una breu introducció a Vio.me: "Els amos van voler tancar la fàbrica l'any 2011.
Tenien beneficis, però volien aprofitar la crisi per a desfer-se dels treballadors sense pagar acomiadaments".
Els treballadors van decidir, segons explica Dimitris, "mantenir la planta en funcionament i sobreviure".
Llavors, la majoria dels 45 treballadors va votar a favor de continuar amb la producció de forma autogestionada", afirma un entusiasta Dimitris.
Realitzen diverses assemblees a la setmana, algunes obertes a moviments socials i ciutadans.
Mentre mostra les naus de la fàbrica, Dimitris enumera altres activitats que realitzen, com performances o cinema.
També cita a intel·lectuals internacionals que els donen suport, com David Harvey o John Holloway.
Al final de la xerrada, apareix Syriza, "la política".
Vio.me és el seu prototip i utopia.
"Som un, estem junts, és la base de tot", assegura en el comiat.
De la crisi a l'autoorganització
Eleni Dimitriadou transforma el trajecte en una lliçó político-social.
"Grècia és el laboratori dels mercats, de la doctrina del xoc, de la por", assegura.
Eleni recorda la Grècia olímpica, amb les seves flamants infraestructures construïdes amb fons europeus.
I critica amb duresa a la classe dirigent.
"Preocupant és el tracte donat als immigrants.
L'ascens d'Alba Daurada també és terrible", matisa Eleni.
Tampoc es lliura Syriza, al que titlla de "un altre partit més".
Critica Solidarity4All, la plataforma de Syriza, per ser un espai de cooptació política.
En el to trist de Eleni semblen surar les dades de l'austeritat made in Troica que copen els grans mitjans europeus: entre 2010 i el 2014 els salaris s'han reduït un 23,8%, Els impostos sobre la propietat han augmentat un 514%, l'atur juvenil frega el 60%, el nombre de ciutadans exclosos del sistema de salut supera els 3 milions....
Però Eleni, com molts grecs, somriu quan aflora l'atapeit entramat solidari en el qual viu immersa.
Una Grècia social, solidària, cooperativa.
Una Grècia en xarxa, més micro que macro.
Una Grècia en peus."El poble va parar la privatització de l'aigua, per exemple", assegura, en referència al referèndum (il·legalitzat pel govern) que va ajudar a parar la privatització de l'aigua a Atenes i Salónic a recomanada per la Troica.
Acaba de finalitzar una manifestació contra la violència de grups ultradretans.
El centre social Micrópolis, en el centre de Salónica, és un dels refugis.
Eleni conversa amb Jeza Goudi (activista del 15M Barcelona, col·laboradora del Festival d'Economia Cooperativa i Solidària d'Atenes), Miki (un activista del 15M de Barcelona) i Theodoros Karyotis (vinculat a processos d'autogestió en general).
"És increïble tot el que està ocorrent a Grècia des de les xarxes de solidaritat", assegura Jeza.
Miki cita l'exemple de la clínica autogestionada de Helleniko d'Atenes, una de les 42 clíniques i farmàcies autogestionades de Grècia.
"Algunes televisions i ràdios públiques de Salónica segueixen ocupades i gestionades pels propis treballadors", matisa Miki.
Jeza opina que Grècia no sobreviuria sense l'autogestió: "Sense les clíniques socials, el 35% de la gent no sabria on acudir amb un problema mèdic.
Sense les assemblees de barri i el seu contacte amb les escoles no hi hauria educació.
Sense els mercats sense intermediaris, moltes famílies patirien fam".
El text ' Transformant crisi en Krisis ' aborda la mutació social grega dels últims anys: "Aquestes iniciatives emergents han sentat les bases d'una xarxa invisible, no regulada i autònoma que s'ha anomenat economia solidària i cooperativa".
Grècia es bolca en l'autogestió.
Els seus ciutadans s'organitzen sense l'Estat que els ha fallat.
La plataforma Omnikron Project acaba de llançar la segona edició de la seva guia Ouzo-Drinking Lazy Greeks?
En ella, vam trobar la Grècia que no apareix en els mitjans, centenars de projectes que configuren una nova societat en marxa.
La Athens Wireless Metropolitan Network és una xarxa de malla que proveeix internet comunitària.
La Xarxa Solidària de Professors de Larisa supleix els dèficits educatius en aquesta ciutat.
Nea Guinea incentiva l'autosuficiència energètica des del paradigma de la tecnologia lliure.
El projecte Telaithrion es mou al voltant de la permacultura.
Nous mitjans com omnia.tv teixeixen xarxes a partir de la comunicació lliure.
Trobades com el Commons Fest i el Festival d'Economia Solidària i Cooperativa d'Atenes visibilitzen i connecten aquesta vibrant Grècia paral·lela.
"La robustes xarxes de solidaritat i de cooperatives ajudaran a catalizar aquesta transició cap als comuns", assegura a eldiario.es, Vasilis Kostakis, una de les veus gregues del procomú més respectades.
Les imatges de la manifestació regressen a la conversa en Micrópolis: banderes vermelles i negres, lemes anarquistes, punys enlaire, estètica negra, "No Passaran" (en castellà).
Com es van connectar els moviments socials clàssics que van protagonitzar l'onada de protestes de 2008 i l'ocupació de la plaça Syntagma de 2011?
Les ocupacions de les places dels Indignats grecs van ser tan influents com les del 15M a l'estat espanyol?
El Embros Theater d'Atenes és un dels majors símbols de l'autogestió a Grècia.
Després d'anys d'abandó, el col·lectiu Kinivi Mavil va ocupar aquest teatre públic del districte de Psiris.
"El vam ocupar després de l'onada de Syntagma, a la fi de 2011, amb dotze dies de discussions, xerrades i intervencions", assegura Christina Thomopoulos, que treballa amb art experimental.
Christina modera una xerrada en el Embross que resumeix la pluralitat de la societat grega.
També, la dificultat de diàleg.
El sexagenari Thomas Tsoutsos recorda l'ocupació de la plaça Syntagma amb una mica de menyspreu.
Parla de "caos", de "falta d'organització", de "decepció personal".
En costat oposat de la taula es troba Xara Alexakis, una professora d'art dramàtic.
Hi havia molta gent que no tenia un passat militant, interessada en la política", afirma Xara.
Aquesta diferència de postures coincideix amb la conclusió de Jeza Goudi, després d'un any de convivència amb activistes grecs: els moviments socials clàssics no es van connectar tant amb els Indignats de Sytagma."Tenen molta més ideologització que a l'Espanya del 15M.
No hi ha un diàleg tan transversal.
Els grups d'esquerres que van participar en les revoltes de 2008 troben naifs als de 2011".
Tot just parla de gestió col·lectiva, de detalls que obren portes.
"Investiguem nous camins comunitaris, la producció artística, la convivència", afirma Christina.
Tots els camins porten a Exarcheia
A l'Atenes social, tots els camins porten a Exarcheia, el barri anarquista.
En la terrassa del centre social Nosotros, Christine Papadopoulou fa un mimucioso repàs cronològic de l'ocupació de Syntagma.
"Va ser una crida dels Indignats espanyols.
Algú en la porta del Sol va col·locar un cartell tipus "silenci, que anem a despertar als Grecs".
I la gent es va llançar a les places", afirma Christine.
A partir del 25 de maig de 2011, els grecs van prendre la plaça Syntagma d'Atenes i centenars de places en tot el país.
100.000 persones van envoltar el parlament, amb un gran cartell en espanyol: "Estamos despiertos.
Christine parla de Syntagma amb emoció: "Jo mai havia tingut contacte amb la política.
Molts ens vam conèixer a Syntagma i vam començar a fer coses junts.
En l'inici no havia ni banderes de partits.
A poc a poc, van començar a arribar els infiltrats de grups organitzats".
Syntagma va ser un divisor d'aigües.
Christine comença a enumerar alternatives que van sorgir de l'ocupació de Syntagma, com la Campanya Ciutadana d'Auditoria del Deute, el Banc del Temps d'Atenes, el Basar d'Intercanvi solidari o el grup de Democràcia Directa.
"El format assemblea es va expandir per barris i ciutats.
El boom de l'economia solidària és fruit de Syntagma", matisa Christine.
Tots els camins, totes les lluites, porten a Exarcheia.
La revolució de 1973 va començar en la universitat politècnica, al carrer Stournari.
L'assassinat de l'adolescent Alexis Grigoropoulos, que va donar motiu a les revoltes de 2008, va ocórrer a pocs pocs metres del centre social Nosotros.
Un cantó desconchada serveix de memorial col·lectiu.
Una fotografia recorda a Alexis Grigoropoulo, al costat d'un cartell amb el rostre de Salvador Puig Antich (executat pel franquisme).
Durant l'esclat de 2008, després de la mort de Alexis, una frase que va aparèixer en una paret d'Atenes va viralitzar pel país: "som una imatge del futur".
Aquella imatge del futur va ser l'ocupació de Syntagma el 2011.
O les protestes de desembre de 2014, les primeres massives dels últims anys.
Per a James Roos, editor de Roar Magazine, "el futur distòpic és ara".
La nova imatge del futur són les revoltes en solidaritat amb Nikos Romanos, el pres anarquista que acaba de finalitzar una vaga de fam.
Però la imatge del futur també és passat.
El 2 de desembre, la repressió policial a Exarchia es va aguditzar en l'entrada de la Universitat Politècnica, el lloc exacte de l'aixecament estudiantil de 1973 que acabaria esfondrant al règim dels coronels.
"Hi ha un sentiment generalitzat que la nova generació ha d'aixecar-se cap al desafiament dels nostres temps, com els seus pares ho van fer en els setanta", assegura James Roos.
Però tal vegada no sigui un futur tan distòpic.
Nikos Romanos ha forçat al parlament a concedir-li un règim obert.
Els coronels de la Troica tremolen.
Syriza està més prop del poder que mai.
Encara que tal vegada la imatge del futur que inquieta a la Troica no és la d'un poble en els carrers.
És la imatge d'un país bolcat en l'autogestió que està cuinant una atractiva narrativa que sobrepassa el neoliberalisme. |
L'Eurocopa des de la distància / KRZACZYNSKI / EFE
Si en lloc d'un jugador consolidat com Jordi Alba parléssim d'un producte financer tindríem problemes per establir-ne el valor.
Així estan les coses entre Barça i València.
Després de l'amistós contra la Xina el valor va pujar a màxims històrics, però després de l'Espanya-Itàlia el preu ha baixat com la prima de risc a primera hora d'ahir dilluns.
Manuel Llorente ha fet carrera com a director de compres de Mercadona, i està avesat a aquest tipus de fluctuacions del preu.
Tenint en compte que al producte li queda un any de contracte i que la seva voluntat és tornar a casa, a Llorente només li queda guanyar temps, confiar que faci una bona Eurocopa i que al Chelsea de torn se li acudi fer una oferta.
Només així es pot llegir l'escena d'opereta a la qual vam assistir la setmana passada, quan el president del València va decidir suspendre un dinar-reunió per falta de privacitat quan només hi havia un periodista fent guàrdia a la porta del restaurant de torn.
El Barça té el seu ritme i el tempo passa per presentar primer Tito Vilanova (segurament divendres) i, a partir d'aquí, anar executant altres operacions.
A favor del nou projecte hi ha la manera com s'està desenvolupant una Eurocopa que sembla una minipretemporada del Barça.
Com si Del Bosque s'hagués proposat rodar els futbolistes del Barça (més Jordi Alba) pensant en la pròxima temporada.
Perquè es vagin acostumant als mecanismes propis o perquè no els oblidin.
No es descarta que el marqués de Del Bosque jugui amb una defensa de 3, i de fet ja ha jugat amb el fals davanter centre que el Barça i Messi van descobrir al món aquella nit gloriosa del 2 a 6.
Perquè l'ambient no se'ls faci estrany, els espanyols han descobert que per jugar de la manera que els ha portat a ser campions de tot necessiten que la superfície estigui impecable.
És curiós com surten de sota les pedres els defensors de regar la gespa.
Uns defensors que només dos mesos enrere criticaven Guardiola per parlar massa de jardineria i poc de futbol.
Esclar que amb Espanya tot és diferent.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Rafael Nadal va derrotar per 6-2 i 7-5 el tennista serbi Miomir Kecmanovic i es va classificar als quarts de final de l'Open Mexicà de Tennis que es disputa a Acapulco.
Nadal, segon del rànquing de l'ATP, va guanyar cinc jocs en 24 minuts per posar-se 5-0.
Semblava una nit tranquil·la, però el jove rival, que no va obtenir cap punt amb el seu primer servei, va mantenir la sacada en el sisè joc i va sorprendre amb una ruptura en el setè abans de sucumbir 6-2.
Per a la segona màniga el serbi va millorar molt i va tutejar Nadal, a qui va portar a un 3-3.
En el vuitè joc el tennista mallorquí va guanyar un punt amb un 'drive' paral·lel des del fons de la pista i va provocar una ruptura que Kecmanovic no li va deixar confirmar amb la seva sacada per posar el marcador 5-5.
El duel es va decidir en el 12è joc, quan Nadal va obligar el rival a jugar perfectament, cosa impossible davant del número dos del món, que va mostrar haver recuperat la forma després de diverses setmanes sense jugar.
Als quarts de final, Nadal s'enfrontarà al coreà Soowoo Kwon, número 76 del món, que va eliminar el serbi Dusan Lajovic per 7-6 (2), 6-0.
La sorpresa del dia la va protagonitzar el nord-americà Tommy Paul, arribat del torneig de classificació, que va eliminar per 6-3, 6-4 l'alemany Alexander Zverev, segon favorit i setè de la classificació mundial.
«Tant de bo que es trobi el remei que freni l'epidèmia del coronavirus, però no només perquè pugui afectar els Jocs Olímpics de Tòquio, sinó per la humanitat», va afirmar Nadal després de la seva victòria quan li van preguntar per l'epidèmia.
« Tant de bo es controli, que se'n trobi el remei i es pari aquesta incertesa, aquesta psicosi, aquesta por», va afegir el tennista mallorquí. |
Malgrat les seves carències, els debats són un mecanisme d'higiene necessari
Després de tres nits seguides en una setmana, i del consegüent empatx electoral, moltes persones es pregunten si realment calen els debats dels candidats.
En principi es veuen com a decisius, però a l'hora de la veritat els espectadors es troben, més que amb un debat real, amb un seguit de monòlegs en què els candidats de cada partit tendeixen a mostrar-nos la seva pitjor cara, enmig de provocacions tant als contrincants polítics com a les audiències i a l'electorat.
No som els primers a qüestionar la funció d'aquests debats.
Als Estats Units, on hi ha una llarga trajectòria de dialèctica política, s'ha vist que el seu impacte en les eleccions és més aviat baix.
Es calcula que al llarg de les últimes quatre dècades les enquestes van variar en poc més de 2 punts percentuals després dels debats presidencials.
A Alemanya o Austràlia les dades ens diuen el mateix.
Un debat aconsegueix moure les previsions electorals entre un 1 i un 2 per cent.
Fins i tot tenim l'experiència del cas espanyol.
L'any 2011, quan Rajoy i Rubalcaba es disputaven el govern, només un 2 per cent dels ciutadans van declarar que el debat els havia ajudat a decidir el seu vot.
Però, en el context d'incertesa en què ens trobem, aquest petit percentatge pot tenir efectes importants.
Per exemple, es calcula que en unes trenta províncies l'últim escó es decidirà per diferències del voltant de l'1 per cent dels vots.
L'any 2016, només la meitat d'aquestes províncies es trobaven en una situació similar, i per a quinze més la diferència va ser inferior a un 3 per cent.
Nous partits han entrat en joc i, com deia l'economista liberal francès del segle XIX Jean-Baptiste Say, tota oferta acaba creant la seva pròpia demanda.
La llei dels mercats està en joc, i, en augmentar l'oferta, per a alguns votants ara és més difícil decidir el seu vot.
Amb uns nivells de desigualtat o pobresa infantil com els que patim, no ens podem permetre uns polítics que no posin sobre la taula mesures concretes
Per tant, és probable que en aquestes eleccions els diferents debats siguin més rellevants per determinar els resultats electorals.
Tant els debats que veiem a la televisió, com també aquells que es viuen diàriament a les xarxes socials.
I el problema d'aquests últims és que no estan moderats per cap periodista independent, ni compleixen cap criteri que pugui assegurar l'oportunitat de tots els candidats de dir-hi la seva.
I potser és en aquests criteris en el que hauríem de parar-nos a pensar.
El dubte no és si fer o no debats televisats, sinó com fer-los.
L'objectiu d'un debat polític hauria de ser donar l'oportunitat als electors de conèixer millor els candidats de cada partit, què pensen de diferents problemàtiques, quines mesures proposen o amb qui voldrien compartir govern o polítiques.
És la primera part d'un contracte, que es tanca el dia de les eleccions amb el vot.
És l'inici d'un procés de transparència i rendició de comptes.
Però, què és el que ens hem trobat aquesta setmana davant les nostres pantalles?
Si se li pregunta a un candidat sobre la pujada de la prestació d'atur, no contesta si li sembla adequada o no, sinó una generalitat com ara que la millor política és crear ocupació.
En una societat que viu encara els efectes d'una brutal crisi econòmica, amb uns nivells de desigualtat o pobresa infantil com els que patim, no ens podem permetre uns polítics que no posin sobre la taula mesures concretes.
Sens dubte, al llarg d'aquests dies hem vist millors i pitjors exercicis de periodisme polític, debats en què els candidats oferien un míting als seus votants i d'altres en què se'ls feia ser propositius i se'ls dirigien preguntes concretes.
En alguns casos, situacions més semblants a una picabaralla entre adolescents que no pas a una discussió raonada entre persones que aspiren a la presidència d'un país.
El risc, en aquests casos, és que el debat no aconsegueixi res més que mobilitzar l'abstenció.
Malgrat les seves carències, hem d'entendre els debats polítics com una oportunitat que tenim els ciutadans de saber a qui donem el nostre vot.
De posar diferents candidats davant les mateixes preguntes, forçant-los a dialogar entre ells.
Siguin rellevants o no per decidir el nostre vot, o afectin significativament o no els resultats electorals, els debats són un mecanisme d'higiene necessari per garantir el bon funcionament d'una democràcia plena i informada.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, ha titllat aquest dilluns d'"indigne i feixista" el comportament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per assenyalar als alcaldes que no es presten a col·laborar amb el referèndum "il·legal i il·legítim" de l'1 d'octubre.
"Tot aquell que assenyala a un demòcrata perquè la gent els assetgi per tal que incompleixin les lleis és una actitud feixista", ha considerat Caballero, que ha advertit que votar no és sempre sinònim de democràcia.
El portaveu dels alcaldes, que va estar exiliat dos anys durant el franquisme, ha recordat que amb el dictador Francisco Franco "també es votava i això era feixisme pur i dur".
En declaracions als mitjans de comunicació abans de participar en una reunió amb alcaldes socialistes presidida pel secretari general, Pedro Sánchez, i a la qual s'ha sumat el líder del PSC, Miquel Iceta, Caballero ha avançat que de la trobada sortirà un comunicat de suport dels alcaldes socialistes de tota Espanya als seus companys "valents" del PSC a qui els volen traslladar el seu "suport i comprensió".
Caballero ha subratllat que alguns dels alcaldes del PSC tenen un suport ciutadà superior al que va obtenir Puigdemont com a regidor de Girona i estan desenvolupant "projectes fantàstics" dins la llei i la Constitució, mentre que Puigdemont el que està plantejant és "treure l'acció de la política de la democràcia i portar-ho a terrenys fora de la Constitució".
El portaveu dels alcaldes veu al president de la Generalitat totalment mancat de raons i arguments per defensar el seu entossudiment a seguir endavant amb els seus plans, com va demostrar en l'entrevista que va tenir amb el programa 'Salvados' a la Sexta.
Sota el seu punt de vista, l'actuació de la Generalitat li recorda als temps de la dictadura de Franco, quan s'actuava "al marge de la llei".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS I L'IES CAP DE LLEVANT DE MAÓ PER A L'ÚS DE LES INSTAL·LACIONS I ELS EQUIPAMENTS DEL CENTRE
Palma / Maó, 24 de març de 2011
D'una part, la Rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífica Senyora Montserrat Casas Ametller, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, i el Decret 64/2010, de 14 de maig, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
I de l'altra, el senyor Jaume Bonet Florit, amb DNI número 41500423M, director de l'IES Cap de Llevant de Menorca.
Ambdues parts, actuant en representació de les institucions esmentades i en virtut de les atribucions conferides per les institucions respectives,
La UIB organitza i porta a terme el màster de formació del professorat que acredita el professorat per exercir la docència en centres d'educació secundària obligatòria i postobligatòria.
Per a la impartició d'aquest màster i ateses les necessitats d'equipaments específics (laboratoris, aules d'informàtica ben equipades, pissarres digitals...) de què la Seu de la UIB a Menorca no disposa,
I com a resultat d'aquests antecedents, estableixen aquest conveni i
L'IES Cap de Llevant aportarà les instal·lacions i l'equipament on es duran a terme algunes assignatures específiques del màster i es farà càrrec de les despeses corrents de manteniment i neteja de les instal·lacions.
La UIB, per part seva, aporta la quantitat de 500 (cinc-cents) euros per cobrir les despeses que es puguin derivar de la signatura d'aquest conveni de col·laboració.
El pagament es farà quan s'acabi l'esmentada acció formativa.
Les parts, de mutu acord, poden modificar o completar aquest conveni, mentre sigui vigent, per adequar-lo a les circumstàncies que, si escau, puguin sobrevenir.
Com a prova de conformitat amb tot el que s'ha indicat, les parts signen aquest conveni al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 19 de gener de 2011 i el va ratificar el Consell de Govern en data 25 de febrer de 2011, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig). |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Panell: "Pràctiques fonamentades d'aprenentatge competencial" que va tenir lloc els dies 23 i 24 de novembre al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, dins del Simposi sobre Canvi Educatiu, a càrrec de David Istance, analista sènior en educació de l'OCDE i director del projecte Innovative Pedagogies for Powerful Learning i de l'informe The Nature of Learning, M. del Mar Esteve, directora de l'escola Epiqueia i professora de Pedagogia a Blanquerna, moderats per Mar Carrió, directora de la Unitat de Suport a la Qualitat i a la Innovació Docent de la UPF.
Per a més informació: www.escolanova21.cat/
Els ponents van analitzar com es poden emprar els coneixements contrastats sobre com les persones aprenen per a fonamentar pràctiques pedagògiques que permetin assolir els objectius d'aprenentatge.
Els set principis de l'aprenentatge en què les pràctiques d'aprenentatge s'haurien de basar són: posar l'alumne en el centre; fer de l'aprenentatge una activitat social, desafiant i motivadora; tenir en compte les emocions i les diferències individuals; fer que els objectius d'aprenentatge siguin clars i mesurar-los mitjançant l'avaluació formativa, i estendre l'experiència d'aprenentatge a través de la connectivitat horitzontal.
Per a això, cal actualitzar les maneres com interactuen alumnes i educadors; com es capaciten els mestres; com s'adquireixen els coneixements; com aquests es posen al servei de l'aprenentatge, el temps i els recursos –com ara l'espai físic i la tecnologia– que tenen lloc dins i fora de les parets de l'escola.
Tot això amb una visió clara i un disseny fort, una obertura àmplia i un lideratge distribuït.
Simposi organitzat per Escola Nova 21, juntament amb la UNESCO i l'OCDE.
Un simposi que contribueixi a fer confluir el coneixement internacional sobre el propòsit educatiu i els fonaments de les pràctiques d'aprenentatge amb la recerca i el treball de canvi educatiu existents al nostre país.
Escola Nova 21 vol contribuir en els pròxims tres anys a empoderar mestres, famílies i societat per moure el nostre sistema educatiu cap a un propòsit veritablement competencial que afavoreixi que infants i joves puguin esdevenir persones autònomes amb una vida plena, i cap a unes pràctiques d'aprenentatge que responguin al coneixement de com les persones aprenen.
La UNESCO, amb els seus informes sobre propòsit educatiu i el treball que ha engegat més recentment, Rethinking Learning in a Complex World, i l'OCDE, amb els treballs precedents sobre pràctiques d'aprenentatge i l'actual iniciativa d'estudi Innovative Pedagogies for Powerful Learning, aporten els principals marcs de referència sobre els quals desenvolupar el procés de canvi, i que Escola Nova 21 ha dibuixat sintèticament mitjançant el marc d'escola avançada.
La col·laboració i el suport d'ambdues institucions ens va oferir l'oportunitat d'organitzar, conjuntament, aquest Simposi sobre canvi educatiu, i connectar així aquest coneixement i expertesa internacional per fer-lo confluir amb el treball de canvi existent al sistema educatiu català i també amb les recerques que s'estan duent a terme a les nostres institucions universitàries. |
Com a nova mesura per a la modernització de l'administració de justícia, el 21 de maig es va publicar al BOE la llei 11/2011 de 20 de maig de reforma de la llei 60/2003 d'arbitratge.
A final de l'any passat, el 2010, va entrar en vigor la reforma del Codi Penal a través de la llei orgànica 5/2010.
Amb aquesta reforma innovadora, per primera vegada es va introduir la responsabilitat...
El passat 1 d'abril, el govern va presentar un nou projecte de reforma de la llei concursal.
Aquesta reforma és la tercera que es presenta en matèria concursal des que es va aprovar la llei, el juliol...
El govern està accelerant la tramitació del projecte de llei sobre els contractes de distribució.
Els interessos en joc són molts, perquè afecta de forma horitzontal múltiples sectors d'activitat,...
Donant voltes a les recents resolucions dels jutjats en matèria hipotecària, emeses per l'Audiència Provincial de Navarra i per un jutjat de Sevilla.
La primera determina que l'entrega de les claus...
Els contractes de swap o permuta financera, que van estar tan de moda durant l'època en la qual els tipus d'interès eren alts, allà als anys 2006 i 2007, tornen a estar en boca de tots una altra vegada,...
El 3 de desembre passat es va aprovar el reial decret 13/2010, d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d'ocupació.
El passat 4 de novembre el vicepresident de la Comissió Europea responsable de la política de competència, Joaquín Almunia, va intervenir en un fòrum de la Federació Bancaria Europea per analitzar...
Segons un comunicat de l'agència Europa Press del 17 de juny passat, citant una empresa de reconegut prestigi en el camp del recobrament d' impagats, es posava de manifest que el termini mitjà de pagament... |
El Museu de Valls inaugura avui a les 20h "L'art d'una vida.
Col·lecció Daniel Giralt-Miracle", una exposició que reuneix peces de Miró, Tàpies, Barceló i Goya entre d'altres artistes.
La mostra, on s'hi poden veure multitud de disciplines – pintura, escultura, gravat, fotografia.. – està formada per més de cent cinquanta obres de les més de tres centes que conformen la darrera donació de Giralt- Miracle (Barcelona, 1944) – crític i historiador de l'art – al Museu de Valls durant aquest últim any.
Aquest conjunt d'obres és fruit de la tasca de Giralt-Miracle com a historiador de l'art durant cinquanta anys de vida artística i de l'estreta relació que ha mantingut amb molts dels artistes exposats.
Entre els autors representats a la col·lecció s'hi troben grans noms d'artistes catalans i estatals com Josep Ginovart, Jordi Pericot, Gustavo Torner o Zobel.
Podeu visitar l'exposició fins al 20 d'agost en l'horari habitual i l'entrada és gratuïta. |
Iniciativa per Catalunya Verds de Manresa qualifica de "decebedor" el procés d'elaboració del Pla Govern després d'assistir a la sessió del Consell de Ciutat celebrada dimarts al vespre en la que es va donar el procés participatiu per tancat.
La portaveu d'ICV de Manresa, Ana Querol, troba "injustificable i inacceptable" que durant la sessió s'hagi tancat el procés i el document del Pla de Govern sense ni tant sols detallar el llistat de propostes acceptades i rebutjades, ni lliurant el document definitiu del Pla.
Per a Querol la sessió celebrada del Consell de Ciutat i la manera de finalitzar el procés sense tenir la previsió de portar el Pla a votació del ple municipal, demostra que «el govern municipal l'ha concebut des del primer dia com a pur tràmit, més com a eina propagandística de les seves propostes que no pas com a veritable procés per escoltar i recollir propostes dels diversos col·lectius de la ciutat».
I afegeix «si aquest era el projecte participatiu més ambiciós que s'havia fet a Manresa, segons l'equip de govern, la realitat és que demostra que el govern de la ciutat no creu en la participació ciutadana i no ha tingut mai un projecte clar de participació
Així, els ecosocialistes lamenten no poder valorar el contingut del document final ja que no s'ha lliurat ni el document final, ni el detall de les propostes acceptades, i rebutjades, ni els motius pels quals s'han rebutjat algunes propostes..
ICV de Manresa va participar de manera activa el procés de recollida d'aportacions del Pla de Govern presentant un total de 44 propostes.
Ana Querol assenyala que les propostes presentades pretenienen «enfortir el caràcter social del Pla, capgirar polítiques i impulsar transformacions que suposin una millora de la vida quotidiana de la majoria de veïns i veïnes de la ciutat, per afrontar problemàtiques socials no afrontades per part del Govern».
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Un total de 917.261 persones han utilitzat els serveis d'alta velocitat a les estacions de Girona i de Figueres durant els nou primers mesos de funcionament de l'AVE --des del passat 9 de gener--, segons ha informat Renfe aquest dimarts en un comunicat.
La mitjana diària de passatgers s'ha situat en 3.360 persones i s'ha incrementat un 17%, ja que el primer mes d'activitat de l'AVE a la província de Girona es van comptabilitzar 2.866 viatgers al dia.
Sobre el total de persones que han utilitzat l'alta velocitat, 681.353 corresponen als trajectes d'Avant que enllacen Figueres i Girona amb Barcelona, mentre que els serveis de l'AVE han registrat 235.908 passatgers.
D'aquí als recorreguts d'Avant, el trajecte més sol·licitat ha estat el que connecta Girona i Barcelona, amb 351.409 viatgers, que representen el 51,60% del total; l'enllaç entre Figueres i Barcelona ha sumat 298.494 persones, i el que uneix Girona i Figueres ha acumulat 31.450 passatgers.
Entre tots els viatgers dels trajectes d'Avant a la província de Girona, el 31% ha comprat un bitllet d'anada i tornada --que suposa un descompte del 20% en l'import-- i el 19,80% ha utilitzat els abonaments.
Per altra banda, en els serveis de l'AVE un total de 88.832 persones s'han desplaçat entre Girona i Madrid, i 44.765 entre Figueres i la capital espanyola.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Desenes de Mossos d'Esquadra s'han desplegat aquesta tarda davant de les portes del Parlament, on s'estan vivint moments de tensió entre un grup de manifestants independentistes, alguns d'ells encaputxats, que han començat a tirar pedres contra la línia policial.
[Segueix en directe les últimes notícies de la Diada 2019 ]
Els manifestants, una mica més d'un centenar convocats per CDR a través de les xarxes socials, han començat a enderrocar les tanques que s'han instal·lat per protegir l'edifici del Parlament, la façana del qual està blindada per desenes d'agents antiavalots, segons ha informat la policia catalana.
Els Mossos d'Esquadra no han actuat de moment per evitar els incidents, tot i que no descarten que puguin produir-se càrregues si els manifestants persisteixen en la seva actitud contra els antiavalots que custodien l'edifici, segons ha precisat un portaveu del cos.
Els manifestants han tirat bombes de fum als Mossos / efe
Els manifestants, convocats sota el lema «1 d'octubre, ni oblit ni perdó» i «Ens veiem al Parlament», han calat foc a uns cartells amb unes lletres gegants que formaven la paraula «botifler» (traïdor) davant de l'edifici de la cambra catalana.
L'octubre de l'any passat, amb motiu del primer aniversari de l'1-O, els Mossos d'Esquadra van carregar contra grups de manifestants que intentaven accedir al Parlament –una intervenció que va deixar nombrosos ferits–, en una mobilització convocada per grups de CDR sota el mateix lema. |
L'Ajuntament del Port de la Selva (Girona) ha reclamat 1.400 euros a una família pel rescat de la seva filla, després que la jove d'origen alemany i de 18 anys s'enfadés amb els seus pares, es tirés al mar i els seus progenitors es desentenguessin d'ella i tornessin amb l'embarcació al port.
Segons ha explicat aquest dimarts a Europa Press l'alcalde de Port de la Selva, Josep Maria Cervera, s'ha plantejat per primera vegada al municipi cobrar la família el que va costar mobilitzar als efectius de l'Ajuntament perquè considera que la situació era "fàcilment evitable" i fruit de l'enrabiada de la jove.
Cervera ha assegurat que, per norma general, l'Ajuntament està disposat a assumir certes despeses quan es produeix una desaparició però, en aquest cas, tot ha estat fruit d'un empipament entre la filla i els pares i "cal començar a valorar que mobilitzar efectius i personal té un preu".
L'alcalde ha explicat que la noia es va tirar al mar des del vaixell de la família cap a les 18.00 hores d'aquest diumenge, va nedar cap a un penya-segat, i que la família no va avisar de la seva desaparició fins a quatre hores més tard, moment en què l'Ajuntament va desplegar tots els seus efectius municipals i va demanar la intervenció de Salvament Marítim, Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
La jove ha estat localitzada per Salvament Marítim a bord d'un veler a la 1.20 hores de la matinada tot i que, segons ha explicat Cervera, ja s'havia rastrejat tota la zona nord del Cap de Creus i diverses pistes forestals, amb tres dotacions terrestres dels Bombers, una dels Mossos, dos tot terrenys de l'Ajuntament, dues motocicletes aquàtiques i dues embarcacions --una del consistori i una altra de Salvament Marítim--.
L'alcalde ha indicat que els 1.400 euros que s'han reclamat a la família no és una multa, si no una liquidació del que va costar mobilitzar personal i recursos de l'Ajuntament, com quan es realitza una pel·lícula al municipi o hi ha un esdeveniment extraordinari: "Calculem el que val activar les motocicletes aquàtiques, els cotxes, les embarcacions".
Alhora, Cervera ha puntualitzat que no saben si finalment cobraran aquest import, ja que tampoc tenen pensat emprendre accions legals, però que, en qualsevol cas, espera que serveixi com "precedent" per prendre en valor el que pot costar desplegar els efectius per a un rescat que va poder ser evitable.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pisarello demana a Grande-Marlaska que compleixi la llei de memria histrica i pregunta a Manuel Valls si comparteix la "banalització" del franquisme de Mejías
Barcelona.-Entitats memorialistes, represaliats pel franquisme i persones torturades per la policia espanyola a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona han reivindicat aquest dijous a la tarda el faristol de senyalització situat al costat d'aquest edifici i que aquesta matinada passada ha estat vandalitzat.
Desenes de persones han reclamat la reposició del petit monument i que es recordin els maltractaments físics i psicolgics i el tracte humiliant i degradant que moltes persones van viure en aquests calabossos durant la dictadura.
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat que el faristol es tornar a collocar i ha anunciat una moció d'urgncia al ple municipal d'aquest divendres per condemnar l'atac i reivindicar la memria histrica.
En l'acte s'han collocat clavells vermells damunt del faristol, i diversos represaliats han explicat les seves experincies a la comissaria.
LAteneu Memria Popular ha manifestat la seva condemna i total rebuig a la vandalització del faristol.
Les entitats i persones que formen part de lAteneu Memria Popular, moltes delles testimonis directes i supervivents dels maltractaments i abusos policials comesos durant la dictadura en aquest espai, no poden "restar impassibles davant la banalització, expressada per alguns representants polítics, de la violncia destat exercida pels agents de la policia franquista.
I, encara menys, callar i claudicar davant els que pretenen silenciar les nostres veus i amagar la histria daquest sinistre espai de repressió".La installació dun faristol de senyalització de lespai de Via Laietana 43 ha estat una llarga reivindicació de les entitats memorials i no volen permetre que "els intolerants malmetin aquest element i la memria que reivindica".
"En uns moments en que lamenaa del neofeixisme és tan present, el coneixement del passat esdevé més necessari que mai.
Només assumint collectivament i denunciant aquest aspecte de la nostra histria podrem enfrontar-nos com a societat a aquells que volen acabar amb els pilars bsics de la convivncia democrtica.
Sense passat no hi ha futur", conclou el manifest.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
2019-05-09 El nou servei de seguretat privada ha topat amb dos sindicats de Mossos.
SAP- Fepol ha penjat a les xarxes socials
2019-04-01 Els sindicats denuncien que es deixa de banda la tasca de prevenció i es va a requeriment · La policia autonòmica es troba amb pocs efectius i demana ajuda als municipals que estan igual
ddg 2019-04-01 El policia tenia 41 anys, estava destinat a Seguretat Ciutadana a Olot i hauria mort per causes naturals |
La metodologia del màrqueting tradicional encara és molt utilitzada per les empreses i algunes marques només utilitzen les xarxes socials de tant en tant com a eina per arribar als clients.
Però la realitat ha canviat i les persones també han canviat la forma de consumir.
Segons el darrer estudi sobre l'estat d'Internet i les xarxes socials elaborat per We Are Social (2017), el 77% dels habitants de l'Estat espanyol compta amb accés a Internet.
Dels 46 milions d'habitants del conjunt del territori, 35,7 milions són usuaris d'Internet (77%) i 22 milions compten amb perfils a les xarxes socials (48%).
Aquestes dades demostren com, si les persones estan a les xarxes socials, les empreses també hi han de ser per arribar als seus clients.
Amb aquesta nova realitat, Pedro Rojas i María Redondo, fundadors de l'agència The Plan Company, donen les eines essencials per la transformació de l'estratègia de màrqueting de les empreses cap a les xarxes socials en el llibre Com monetitzar les xarxes socials (LID Editorial Empresarial, 2017).
Vendre és l'objectiu principal de tota empresa, i com més vengui, millor.
Per això, molts cops s'ha enfocat l'estratègia de xarxes socials a vendre un producte a través d'aquest canal de comunicació, quan no és aquesta la seva funció: " El paper de les xarxes socials és ajudar en el procés de presa de decisions ", citen textualment els autors del llibre.
Els consumidors acudeixen a les xarxes socials a buscar consells dels seus contactes o perquè una marca els solucioni un dubte.
Per això, l'estratègia de xarxes socials d'una empresa ha de ser crear relacions sòlides amb els clients o potencials clients i no intentar vendre a tota costa.
Per tal que les xarxes socials arribin a ser capaces de generar ingressos per l'empresa, Rojas i Rendondo ofereixen tècniques, consells i accions basades en la seva experiència professional per ajudar a totes les empreses, emprenedors i empresaris a generar beneficis amb les xarxes socials.
I per això és essencial dissenyar objectius de S ocial Media que estiguin lligats als objectius del negoci.
"La majoria dels que no treballen amb xarxes socials pensen que una estratègia de Social Media consisteix a publicar informació i notícies que l'empresa considera interessants, quan en realitat es tracta d'una feina molt més complexa i estratègica", afirmen Rojas i Redondo.
Per això, totes les empreses han de definir un plan de Social Media Marketing que les ajudi a establir diferents estratègies per monetitzar.
Els experts destaquen sis estratègies essencials del pla de S ocial Media Marketing: estratègia de posicionament, estratègia de reputació online, estratègia de visibilitat, estratègia de tràfic, estratègia de generació i increment de leads i estratègia de satisfacció al client en xarxes socials.
D'aquesta manera, amb un pla de xarxes socials ben definit i seguint les tècniques i eines proporcionades per Rojas i Redondo, una empresa podrà fer un bon ús de les xarxes socials no només per vendre els seus productes o serveis, sinó per atraure clients i establir una bona relació amb ells, la qual cosa és la base per vendre. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
És el lloc on es troba l'escriptor, el poeta, encara que l'amic Keats digués que eren sinònims.
Aquesta primavera d'estiu, quan camín per les dreceres que no duen enlloc, quan mir els estols de núvols que baraten cada estona, quan em decant per no trepitjar un cuc que creua la camada, quan rob unes nespres madures que surten d'una tanca, quan qued embambat amb una flor de la passió que destaca dins l'enfiladís teixit de fulles en el mur de filferro d'un hort, quan través pels camps de vinya que brollen circells i grans verds i diminuts; sí, quan faig totes aquestes petites accions que em donen vida, pens que avui el poeta ha de cantar i contar l'alegria de ser viu, l'alegria d'escriure i no ha d'oblidar la desesperança que ataca.
El poeta ha de bastir miniatures gegants perquè els lectors les tastin i els donin altes dosis encantades d'intel·ligència, de bondat, de divertiment, de frescor, d'enlairament, de bellesa.
El lector podrà bastir, 'bastir-se' seria més exacte, gràcies a la música acordada dels mots del poeta, una màquina personal, ultrasensible i ben d'ara, que serà capaç de matisar fins a l'infinit el món, els colors, els afectes, els sons, la psicologia, l'espai, la consciència.
I aprendrà també a riure, a plorar, a pensar, a cantar, a somniar, a sentir, amb el contacte d'unes veus humanes d'altri, que, encara que pertanyin a la mateixa espècie, no deixen de ser absolutament diferents les unes de les altres.
La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut.
També és un dels millors sismògrafs que es poden trobar actualment en un mercat ple de vanitats i de foteses, perquè permet mesurar la intensitat dels nostres dolors, de les nostres guerres, de la nostra sexualitat, de la nostra joia, conèixer l'amplitud de les metamorfosis personals i socials i la profunditat dels nostres punts morts.
I respirar bé hauria de ser una de les fites quotidianes de la nostra vida i que tothom oblida dins els mecanismes automàtics del cos.
La poesia ens diu que res no és automàtic en la maquinària humana.
Que cal ser conscients i saber i sentir tots els nostres actes i pensaments.
Que només així podem ser els timoners de la nostra navegació damunt la terra.
Mir l'esplendor del paisatge verd (els lledoners, els garrovers, els ametlers) i groc (els bladars) que m'envolta, i entenc amb energia i fondària que la poesia és una escola de sensacions que em fa més observador dels detalls, més perceptor dels espais, més distingidor de les qualitats del cant dels ocells, dels renous de la carretera o de la qualitat de les olors dels lliris de Sant Josep o del rostit de xot de la cuina.
Sempre he estat fidel als meus entusiasmes de joventut, per la qual cosa aquest espot publicitari de la poesia no és res més que un intent de dir la Bona Nova a uns lectors que encara no han descobert aquesta matèria que els pot canviar la vida.
Millor i tot, que el pots donar una altra i alta vida, una Vita Nuova, com escrivia mestre Dant.
I això, en aquests temps de misèria i d'estultícia, de precarietat i de penúries, d'injustícies i desigualtats a voler, és vertaderament un miracle.
La bellesa de la veritat i la bellesa del món conjugades en tots els temps del verb, del vers.
Aquesta és la pancarta que duc a la manifestació d'avui, d'ara mateix.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Circula per Europa una brama creixent contra la societat plural i oberta en un món globalitzat, un moviment que pretén el retorn a la pròpia comunitat, dins del propi estat, liderat per un govern fort.
Esperen d'aquest govern que els torni la puresa de formes i colors que la comunitat hauria tingut en un passat idealitzat i que tanqui les fronteres per tal de preservar-la.
Així, sostenen que es podrien defensar uns drets propis que, segons aquesta visió de les coses, l'excessiva exposició al món i la pèrdua de competències de l'estat hauria posat en risc.
Aquesta brama conté, típicament, dos bocs expiatoris a qui es carreguen totes les culpes.
D'una banda, els migrants, a qui per ser precisos hauríem d'anomenar els diferents, que representarien tot el que no entra dins el seu nosaltres.
De l'altra, la Unió Europea, la via per la qual els estats haurien perdut poder sobre el propi territori.
¿Els estats són aliens al que passa a Europa?
¿De veritat els governants europeus estan obligats a seguir el dictat d'una Europa a la qual s'han rendit?
Aturem-nos un moment a veure qui fa què a la UE.
D'una banda, hi ha les institucions representatives i legislatives, el Parlament, que representa directament els ciutadans europeus independentment de la seva nacionalitat -tot i que, òbviament, la nacionalitat de cadascú hi entra amb cada electe-, i el Consell de la UE, on estan representats els estats.
De l'altra, la Comissió Europea, obligada a guardar els tractats (textos fonamentals ratificats pels governs i Parlaments) i a presentar iniciatives per desenvolupar el mandat d'aquests, seguint les orientacions del Consell i sota el control del Parlament; a més del Tribunal de Justícia, obligat a interpretar les normes i la manera com s'apliquen a cada estat directament o a partir de les legislacions nacionals.
Per a uns, en diferents graus, aquesta seria l'arquitectura infernal dedicada a xuclar competències, capacitats i recursos nacionals a favor d'una elit cosmopolita incontrolable.
¿És certa aquesta acusació, alimentada per molts governs nacionals que atribueixen a la Unió moltes de les seves decisions?
¿No són els governants nacionals la part substancial del sistema?
Quan apliquen decisions comunitàries, ¿no acompleixen les normes de què ells mateixos s'han dotat, l'adopció de les quals hauria d'haver format part de la deliberació democràtica en els seus estats?
La mal anomenada crisi de refugiats i les polítiques d'asil i migració són precisament un cas a partir del qual intentar respondre, en el terreny concret, a aquestes preguntes.
Europa, per mor de les resistències dels estats, no té una política migratòria i, malgrat que hi hagi una sèrie de normes que anomenem sistema comú d'asil, no té unes pràctiques que puguin merèixer aquest nom.
Tot i no haver-hi fronteres a l'interior de l'espai europeu, quan arriba un demandant d'asil a Europa, l'estat on ha posat el peu s'ha de fer càrrec d'ell a tots els efectes, per una restricció imposada a la norma europea pels mateixos estats.
Ara com ara no hi ha manera de decidir si aquest refugiat té dret a protecció dins de la Unió Europea ni on haurà de ser acollit.
Alguns defensem que és la debilitat del sistema europeu el que impedeix donar una resposta millor.
Malgrat això, des d'alguns sectors s'acusa Europa d'haver obert les portes a les migracions i al dret a la lliure circulació, i d'haver creat la crisi.
Però, per a part dels que se situen a la banda enfrontada a aquesta visió del món, la Unió Europea també és culpable.
Culpable de no haver acollit, de no haver garantit l'aplicació de la Carta dels Drets Fonamentals, de no haver estat capaç de gestionar una situació que no hauria d'haver-se convertit en una tragèdia.
I ha estat així, però és important preguntar-se per què, i qui ha fet què en aquesta situació.
Hauríem de ser capaços de distingir entre la crítica a la Unió, tan dura com es vulgui, per tal de canviar el que sens dubte no va bé, i l'acte perillós de descartar la totalitat del que tenim perquè no ens agraden l'aspecte i les maneres d'algunes de les seves parts.
La confrontació és entre els que creuen en el replegament, els que no volen Europa ni els preocupa el dret d'asil, els que no volen anar més enllà en el camí del dret i la democràcia nacional, i els que pensem que assegurar la nostra llibertat individual, en el món en què vivim, passa per estendre els drets i les llibertats de tots.
Amb els seus defectes, la Unió Europea és una fórmula capdavantera de democràcia postnacional.
Canviem-la tant com calgui, però no posem en risc la seva pròpia existència.
En el món de Trump i, potser, de Le Pen, els partidaris d'una societat plural i oberta no ens ho podem permetre.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tenim un nero de més d'un quilo, net i tallat a trossos, el salem.
A la cassola fregim -això pot ser interessant, m'agrada- bastants alls sencers i un parell de cebes tallades a làmines, un polsim de sal i un polsim de pebre vermell i dos claus, posem els trossos de nero, un rajolí de vinagre i mig litre de fumet de peix calent.
Ho deixem coure amb la cassola destapada a foc alt.
A fi que el greix de porc (unto) quedi espès, aboquem farina, ho remenem, tirem unes gotes de llimona per damunt del peix, en aquest cas el nero.
El nero ben cuit i gustós amb un fumet de peix com a nexe d'unió entre les verdures i un toc avinagrat.
Amb el greix de porc (unto) que reforça els gustos.
Tenim un quilo de caçó sense pell i tallat a daus d'uns 4 cm. Preparem l'adob picant al morter pebre vermell, orenga, anets i sal.
Posem el caçó a una plata untada amb la picada, deixatem amb un got de vinagre de Xerès, sense escatimar-lo.
Ho ruixem amb aigua posant-lo a la nevera durant unes 8 hores.
Ja fora de la nevera escorrem molt bé els daus de caçó, els passem per farina i els fregim amb oli calent.
Ningú diria que el caçó sigui un peix per la seva suavitat en menjar-lo.
Més que un plat diria que el podem presentar com una broqueta (pinxo), perquè es menja com si res!
Els fregits sempre m'agraden però el del caçó, deliciós! |
Modalitat Asignada: Intervencions en espais interiors, Inclou interiorisme, arquitectura d'interiors i arquitectures efímeres: exposicions, escenografia (de durada temporal) |
Un llibre obert és un cervell que parla;
oblidat, una ànima que perdona;
Quina mena de maledicció es produeix quan els xiquets i xiquetes passen a ser adolescents i aquella fascinació per la lectura s'esvaeix i és substituïda per les converses amb els amics, veure la televisió o navegar per Internet, fins al punt que hi ha estudis que indiquen que a la meitat de joves de menys de 16 anys no els agrada llegir?
Per què als adolescents els joves els agrada tan poc llegir com anar a dormir o endreçar l'habitació?
Sobre qui recau la responsabilitat d'inculcar l'estima per la lectura (escola o família)?
És bo que l'escola estableixi lectures obligatòries i que des de casa se'ls marqui el que han de llegir?
Som capaços entre tots d'arribar a un acord sobre si la lectura és un plaer, un deure, una obligació, una responsabilitat o un aprenentatge, la qual cosa comportaria un consens al voltant de la manera d'enfocar-la?; o potser no cal dissociar aquests termes i el plantejament sorgiria com una mena d'híbrid entre tots ells?
Però ho haurem de començar a afrontar i com més aviat millor, si no volem que els estudis, les enquestes i els resultats, als que dit sigui de pas, no sóc gaire aficionada però que sí que observo i analitzo de tant en tant, no donen la raó sempre als victimistes i catastrofistes de tot i per a tot, que n'hi ha i molts (alguns fins i tot amb dubtosos interessos), però a qui també se'ls ha de contestar que aquest país ve d'una època fosca a tots els nivells, sobretot pel que fa a la cultura, el pensament i la llibertat, i que l'avenç experimentat els darrers anys ha estat considerable.
Perquè es relaxin, els podem dir que sí, que podem fer més, que hem de continuar caminant perquè a més de llegir millor, els nostres joves i adolescents llegeixin més.
I també millor, que sovint ens deixem influir pels números i no ens adonem que en aquest cas ens interessa la qualitat, el profit, l'objectiu i l'aprofitament.
I si volem agafar el bou per les banyes, parlem-ne tots plegats, debatem i busquem els espais adients i totes les oportunitats per a fer palès la nostra inquietud, sense estridències, sense maximalismes, i sense dogmes.
Doncs això vaig a fer: parlar-ne.
D'acord, però no passa per una "malaltia" que no tingui solució.
Viu el seu món i al seu món, i probablement la galàxia nostra, la dels adults a més de no interessar-li en absolut, és rebutjada sistemàticament, la qual cosa provoca que el que nosaltres proposarem amb insistència tindrà malauradament l'efecte contrari.
Indefugiblement la lectura forma part d'aquell llistat de suggeriments tediosos i anàlisis inacabables amb els que els aclaparem els adults "responsables".
Partim doncs, d'un panorama poc engrescador.
D'entrada no cal que tots els educadors, filòsofs, bibliotecaris, pedagogs, escriptors, psicòlegs, etc. estiguéssim d'acord sempre i en tot, però caldria donar el tret de sortida des del mateix punt.
La cultura del lleure, espectacle, diversió i oci de l'actualitat inicialment ens té el partit guanyat bàsicament perquè comporta poc esforç.
Si els tractem de convèncer amb els arguments que la lectura els ajudarà a ser autònoms, a copsar millor la realitat o a integrar-se a la societat, probablement fracassarem.
El que hem de fer és establir ponts entre el plaer i l'esforç, entre la cultura del llibre i la cultura de l'aprenentatge.
Personalment tinc clar que el lector no neix, que es fa, encara que això no és cert del tot perquè a través de la imitació i de l'aprenentatge s'aprèn no només a llegir sinó a valorar la lectura i a estimar-a.
Per tant, els xiquets i xiquetes han de veure llegir els pares i mares a casa; els docents han d'arribar cada dia a l'aula amb un llibre a la mà; la biblioteca escolar ha de ser el centre neuràlgic de les activitats, projectes i celebracions de l'escola; qualsevol esdeveniment escolar ha de basar el seu desenvolupament en quelcom que tingui a veure amb la biblioteca i els llibres; les famílies han d'incorporar els llibres com a un regal habitual pels aniversaris o Nadal; les famílies han d'acompanyar periòdicament els fills, néts o nebots a la biblioteca municipal i a les llibreries....
Encara que sembli imperatiu confesso que es tracta simplement de recomanacions.
I és que les imposicions no solen portar bones conseqüències.
Podríem afegir, a més, que el verb llegir no suporta l'imperatiu.
Si creiem que alguna cosa és encisadora i n'estem convençuts de manera profunda només amb el poder de la seducció la podem transmetre i convèncer als altres.
La lectura és un hàbit que entra per una porta diferent de la dels altres.
I a més cal que sigui una seducció a través del contacte i de la imitació.
S'ha d'acompanyar de la mà i orientar però no obligar, perquè l'interior de cadascú amb els seus laberints d'aficions, gustos, valors i sentiments, és diferent, personalitzat, únic, i perquè el compromís que s'estableix amb la lectura és íntim, fins al punt que s'assoleix voluntàriament quan i com cada individu proposa.
Val a dir però, que tindre sempre a mà una llista de llibres confeccionada amb determinats criteris, sempre és un bon recurs que no sols no molesta, sinó que ens ajudarà.
No portem les idees o els consells fins al límit, en el sentit que tampoc cal deixar-los completament sols en la tria.
Donem la primera espenta i proposem però sempre deixant que la darrera decisió, que és la veritablement important, els correspongui a ells i a elles.
He dit que el compromís que s'adquireix amb la lectura és íntim.
No passa el mateix amb el fet de llegir.
Caldria defugir de la idea que la lectura silenciosa és la mare de totes les lectures entre altres motius perquè estaríem acotant el seu poder il·limitat.
Hem d'entendre que la lectura és un fet social, una activitat que s'ha de compartir a l'escola i a casa, per a parlar-ne dels temes i dels personatges dels llibres com parlem de cinema o els esports.
Compartir els llibres culmina els avantatges d'un procés que sol començar individual.
Llegim en veu alta, creem un clima adequat, llegim junts i parlem de llibres.
Durant molt temps podríem dir que la literatura infantil i juvenil ha estat desatesa.
Sortosament la situació ha canviat d'unes dècades ençà.
Avui en dia aquesta literatura resulta bàsica per l'experimentació de les paraules, per la identificació amb els personatges o el diàleg amb la propia experiència.
Cal tenir en compte però, que els adolescents no han de llegir només llibres de literatura ni caure en el parany de rebutjar tota la resta de possibilitats que tenim a l'abast en qualsevol tipus de format i suport.
No oblidem que avui els joves consumeixen narrativa des de les seves consoles i ordinadors, o a través de la televisió i el cinema, i que passen amb molta facilitat de la lectura en paper a la lectura en pantalla.
No ens hauríem de prendre de broma tot això, no, perquè de manera totalment inconscient si les nostres accions com adults no són les correctes, podríem aconseguir que els adolescents a la fi odiéssin la lectura i els llibres.
Disculpeu per la contundència del vocable però si els ordenem llegir, si els dirigim el que han de llegir sense donar cap alternativa, si els expliquem constantment els beneficis de la lectura, si els castiguem a llegir, si critiquem o censurem el que llegeixen o si els demanem resums i proves del que han llegit, causarem un dany irreparable.
La nostra vida, el nostre dia a dia està ple de lletres i paraules des del mateix moment en què ens aixequem, de manera que, cada dia llegim en el carrer i en les tasques quotidianes l'equivalent a quatre pàgines.
Intentem doncs una veritable mobilització educativa de tota la societat perquè no hem d'oblidar que moltes revolucions han començat per la lectura i perquè no oblidem mai que llegim per a viure millor i per a ser més feliços. |
MADRID, 24 maig (EUROPA PRESS) -
El matemàtic guanyador del premi Nobel John Forbes Nash Jr., immortalitzat per l'actor Russell Crowe a la pel·lícula 'Una ment meravellosa', de Ron Howard, ha mort juntament amb la seva dona en un accident de trànsit en estavellar-se el taxi en què viatjaven la passada nit a Nova Jersey.
Nash i la seva dona Alicia, de 86 i 82 anys respectivament, van morir quan el vehicle en què viatjaven es va estavellar contra una barrera de seguretat quan va intentar avançar un altre vehicle, segons ha informat el sergent de la policia de Nova Jersey Gregory Williams a mitjà digital 'NJ.com'
La parella, que no portava cinturó de seguretat, va sortir disparada del vehicle.
Nash va guanyar el Nobel d'Economia el 1994 per la seva contribució a la teoria de jocs i va combatre l'esquizofrènia paranoica durant tota la seva vida, amb l'ajuda de la seva dona.
El matrimoni va contribuir a nombroses accions benèfiques per conscienciar la gent sobre la malaltia.
La història de John Forbes Nash va quedar immortalitzada a la pel·lícula 'Una ment meravellosa', protagonitzada per Russell Crowe, que va aconseguir quatre Oscars, entre els quals hi ha el de millor pel·lícula, director, actriu de repartiment i guió adaptat.
L'actor que dóna vida al matemàtic a la gran pantalla s'ha mostrat consternat en conèixer la notícia.
"El meu cor està amb John, Alicia i la seva família.
Ments meravelloses i cors meravellosos", ha escrit Crowe al seu perfil de Twitter.
Dirigida per Ron Howard, 'Una ment meravellosa' narra la vida de John Forbes Nash (Russell Crowe) des que arriba a la Universitat de Princeton el 1947.
Durant la seva etapa universitària és un noi solitari, obsessionat per la recerca d'una idea matemàtica original.
La seva ment el conduirà a trobar aquesta teoria, aconseguir una plaça de professor al MIT, conèixer la seva futura dona, l'alumna Alicia Lardé (Jennifer Connelly), o treballar per al departament de Defensa dels Estats Units durant la Guerra Freda.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La jugadora de l'Atlètic Bisbalenc Femení Mariona Batalla va recollir ahir el premi de guanyadora de la nova imatge del carnet del federat, de mans del president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, i del vicepresident, Jordi Bonet.
Batalla, de 34 anys i natural de Girona, ha guanyat el concurs amb una il·lustració de la nova pilota amb la senyera del futbol català, amb un 69% dels vots.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha explicat aquest dijous que les diligències d'investigació obertes contra desenes d'alcaldes catalans per la seva implicació en l'1-O estan "enllestides".
En declaracions als mitjans en visitar la Fiscalia de Barcelona, Segarra ha assegurat que el ministeri fiscal no té cap causa general contra els alcaldes, ni cap opinió generalitzada: "Analitzem cas per cas i sempre des del ple principi de legalitat".
Ha detallat que després de més d'un any d'investigacions moltes són a punt de concloure's i "és possible que es pugui anar donant sortida a les resolucions: judicialitzant-les o arxivant-les".
La fiscal, que ha visitat per primera vegada Catalunya des que ocupa el càrrec, ha evitat confirmar si presentaran querelles sobre els alcaldes i ha sentenciat: "No ho diré amb caràcter general, mai no m'expressaré de manera general en molts procediments judicials".
"Podrà haver-hi una resolució depenent de les conductes personals", ha ressaltat Segarra, que ha dit que les faran públiques quan correspongui amb argumentació i motivacions, sempre cas per cas, ha insistit.
"El dret penal no pot donar respostes generals, ha d'analitzar comportaments individuals, i així ho estem fent i ho seguirem fent, sempre amb el mateix criteri, respecte al principi de legalitat", ha reflexionat.
El 13 de setembre del 2017, a les portes de l'1-O, l'aleshores fiscal general José Manuel Maza va demanar als fiscals en cap de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que obrissin diligències d'investigació --de caràcter preprocesal-- respecte a una llista d'alcaldes catalans dels quals es va tenir coneixement que estaven col·laborant en la preparació del referèndum d'independència de l'1 d'octubre, en total més de 700.
Posteriorment, es van anar obrint diligències a desenes d'alcaldes, que durant tot aquest any han estat citats en dependències de la Fiscalia per declarar pel suport que van proporcionar a l'1-O i si van cedir locals com a punts de votació, alguns a la Fiscalia Superior en ser també diputats al Parlament.
En el seu pas per Catalunya, Segarra ha visitat el matí d'aquest dijous la Fiscalia Superior i s'ha reunit amb el fiscal superior, Francisco Bañeres, i posteriorment ha mantingut una trobada amb la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, i la plantilla de fiscals d'aquesta Fiscalia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Departament de Justícia; TERMCAT, Centre de Terminologia
Aquest vocabulari conté 2.705 termes corresponents a quatre grups temàtics: dret penal, dret processal penal, dret penitenciari i dret penal militar.
Cada article mostra les denominacions en català, equivalents en castellà, àrea temàtica –a la qual es pot accedir a través de l'opció Accés temàtic – i, sovint, notes explicatives.
Es tracta de la versió en línia del Vocabulari de dret penal i penitenciari elaborat pel TERMCAT i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, publicat en paper l'any 2000.
En aquest temps, algunes de les dades originals han estat actualitzades o completades.
L'obra és el primer títol de la Col·lecció Termes Jurídics, de la qual també formen part el Diccionari de dret civil i el Diccionari de dret administratiu, tots disponibles en línia.
Des de la pestanya Consulta de termes es pot accedir a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cadascuna de les llengües del vocabulari) i desplegar les fitxes, o bé es poden fer cerques simples o avançades directament al quadre Text de la consulta (també en qualsevol de les llengües del vocabulari).
Documents associats (extrets de l'obra impresa)
Si heu de fer referència a aquest diccionari, la citació recomanada és la següent:
Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. |
Si encara no formes part de la comunitat:
Poeta des de la infantesa, David Castillo (Barcelona, 1961) ha combinat la creació literària amb el periodisme des de finals dels anys setanta.
Ha publicat tres antologies, dues biografies de Bob Dylan, la novel·la en vers El llibre dels mals catalans (2010) i quatre novel·les: El cel de l'infern (premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999), No miris enrere (premi Sant Jordi del 2001), El mar de la tranquil·litat (2010) i Barcelona...
Els qui som del Poblenou ja el tenim, un cert sentit de poble.
Preservem un rastre preolímpic de sal i sorra, de llambordes que ballen en carrers encara per asfaltar i de peixet per a la truita venut a crits per les cantonades i fregit en cuines de gas butà.
Les coses han canviat molt i, de fet, el poeta no en parla, del Poblenou, però a Doble zero hi recrea un ambient que ben bé podria ser aquest.
Aquest o qualsevol altre d'un barri urbà amb submón fet de persones que a Banda Ampla seurien, lluny dels focus i les llumetes, "a la banda dels perdedors".
Aquest Doble zero (sí, ho admeto, per a mi aquest nom era el calibre d'unes anxoves, que són una "substància al·lucinant" més que no pas al·lucinògena) és un poemari de poc més de cinquanta peces denses, tenyides de misèries humanes: excessos, solituds, desenganys...
Vaig imaginar-me que seria més o menys així quan vaig llegir els vostres comentaris sobre El mar de la tranquil·litat (vegeu el de l' Alexandra i el del Jordi Príncep ) i no m'ha decebut gens.
Però per explicar-ho millor, deixarem parlar l'autor.
Us he triat el principi i el final d'un poema, El jersei, que m'ha semblat magnífic:
En aquell primer hivern que vam passar junts
i vam voler creure que era el causant de no tenir fred.
Avui llenço el jersei a un contenidor de Càritas
Què fer amb el record més enllà del poema?
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Entrevista a Susana Nebot, responsable del Programa LECXIT a la Biblioteca Sagrada Família Josep M. Ainaud de Lasarte de Barcelona, realitzada a Barcelona el 30 de novembre de 2019 en el marc de la Jornada LECXIT L'aventura d'acompanyar a un infant lector.
Susana Nebot és diplomada en Biblioteconomia i Documentació i fa catorze anys que treballa al Consorci de Biblioteques de Barcelona.
És una persona entusiasta i compromesa amb el treball col·laboratiu, i creu que la clau per esdevenir una societat millor és aconseguir que el coneixement arribi a tothom. |
Josep E. Corbí és professor del Departament de Filosofia de la Universitat de València.
Ha realitzat estades com a provesor invitat a la Universitat d'Oxford (1989-90), la Universitat de Brown (1995-96), la Universitat de Buenos Aires (2006), la Universitat de Sheffield (2008-09) i la Universitat de Fribourg (2009).
Les seues publicacions inclouen nombrosos articles d'epistemologia, filosofia de la ment, meta-ètica i filosofia de la literatura en Acta Analytica Crítica, European Journal of Philosophy, European Journal of Analytic Philosophy, Noûs, Teorema, Theoria, Synthese, etc.; així com a textos menys tècnics sobre la culpa i l'experiència del dany a Azafea, L'Espill y Pasajes.
Pot trobar-se aquí una llista completa de les publicacions, així como altres dades curriculars.
La major part de les publicacions es poden descarregar a roderic, repositori institucional de la Universitat de València.
Des de 1990, Josep ha estat investigador principal o membre de l'equip d'investigació de nombrosos projectes d'investigació.
Actualment, és investigador principal, junta mb Carlos J. Moya, del Projecte d'Investigació Self-Knowledge, Moral Responsibility, and Authenticity (FFI2016-75323-P), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Josep és coordinador de la Càtedra de Filosofia i Ciutadania Josep L. Blasco i forma part del comité científic de les següents revistes Acta Analytica, Crítica, Dialectica, and Teorema. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«És emocionant de pensar que mentre llegiu aquest escrit, aquest matí centenars de persones col•laboren, esdevenint nodes d'una xarxa viva que distribueix la flama arreu dels Països Catalans»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Una vegada més el ritual s'ha complert.
I ja en fa més de cinquanta que puntualment el foc de la Flama del Canigó es regenera per la voluntat dels catalans que volen mantenir viva aquesta –ara ja– tradició d'alt contingut simbòlic.
Els continguts simbòlics son importants i ajuden a comprendre'ns i a entendre'ns com a comunitat, com a poble.
La Flama del Canigó posseeix aquesta màgia, un ble encès s'omple de significats que tots entenem i desitgem.
És emocionant de pensar que mentre llegiu aquest escrit, aquest matí centenars de persones col·laboren esdevenint nodes d'una xarxa viva que distribueix la flama arreu dels Països Catalans.
Enguany tenim la sort que Castelló tornarà, després d'un temps de mutisme, a ser un punt de rebuda de la Flama del Canigó, amb una gran festassa.
Avui milers de fogueres es preparen al Principat, a Catalunya Nord, al País Valencià.
La majoria seran enceses amb la Flama del Canigó.
Amb cada encesa exterioritzem un sentiment profund i alhora generós.
Al voltant de la Flama, tothom hi té cabuda, sense excepcions.
Amb la lectura del missatge que enguany arriba des de les Terres de l'Ebre, fet per l'escriptor Andreu Carranza, renovarem als nostres pobles, viles, ciutats i barris un compromís diàfan amb el país, amb la llengua i amb nosaltres mateixos.
La Flama del Canigó ha anat renovant-se.
Aquell missatge inspirat en l'èpica del poema Canigó de Jacint Verdaguer que la va veure néixer, ha evolucionat.
Si primer la flama s'emmirallava en un sentiment lligat al sentiment romàntic de la Renaixença, avui per mi és una proclama clara, explicita, sense esquerdes a la llibertat dels Països Catalans i al nostre dret de ser.
Així doncs, bon Sant Joan i anem per feina.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'espanyol Jorge Lorenzo (Ducati Desmosedici GP18) ha tornat a treure el "martell", per segona vegada consecutiva, per imposar-se amb autoritat i en solitari al Gran Premi de Catalunya de MotoGP, per davant del seu compatriota Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) i de l'italià Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1).
Lorenzo, que ja suma els mateixos punts que el seu company Andrea Dovizioso, seixanta-sis, i és setè a la classificació provisional del mundial, ha protagonitzat una carrera impecable i ha acabat amb gairebé quatre segons i mig d'avantatge sobre Márquez, que amb la segona plaça augmenta el seu avantatge en la classificació provisional del mundial fins als 27 punts sobre Rossi.
Marc Márquez, un dels pocs que ha optat pels compostos de pneumàtic dur tant davant com darrere en lloc de tou en els dos eixos, ha estat el més ràpid en la sortida des del centre de la pista, per on ha superat a Jorge Lorenzo, autor del millor temps d'entrenaments, que s'ha vist superat també a final de recta per un valent Andrea Iannone (Suzuki GSX RR), encara que el pilot de Ducati no ha esperat que conclogués la primera volta per superar l'italià i posar-se després de l'estela del de Repsol Honda.
En l'apurada de frenada de la recta de meta després del primer gir ha arribat el moment per a Jorge Lorenzo que, sense perdre els nervis en cap moment, s'ha col·locat líder, el seu objectiu prioritari per poder marcar el ritme del que era capaç i exercir novament de "martell" de la categoria.
Abans, a la sortida, el gironí Maverick Viñales (Yamaha YZR M 1) no ha estat molt encertat i des de la quarta plaça ha caigut fins a la desena a la primera volta, superat per un nodrit grup de pilots.
Abans d'arribar-se al equador de la prova la cursa ja estava pràcticament tot beneït amb un Jorge Lorenzo que ha marcat un ritme constant insostenible per a Marc Márquez, que en "mode campionat", ha pensat més en consolidar els punts de la segona plaça que en tornar a arriscar-se a una caiguda com quinze dies abans a Mugello (Itàlia).
Còmodes Lorenzo, Márquez i Rossi en les tres primeres posicions, Pedrosa i Crutchlow s'han barallat per la quarta plaça fins a l'últim metre i se ll'ha acabat adjudicant en propietat el britànic, que ha avançat l'espanyol en el divuitè gir.
Una volta més tard Tito Rabat, que era novè, s'ha vist forçat a la retirada al cremar la seva Ducati Desmosedici GP17 al final de la recta del traçat de Montmeló, una llàstima, ja que el barceloní ha protagonitzat un cap de setmana pràcticament impecable entre els millors de la categoria reina del motociclisme.
La victòria de Jorge Lorenzo ha resultat inapel·lable, per davant de Marc Márquez i Valentino Rossi, amb Dani Pedrosa cinquè, Maverick Viñales a la sisena plaça, Álvaro Bautista (Ducati Desmosedici GP17), novè, i Pol Espargaró (KTM RC 16), onzè, entre els espanyols.
La cursa ha resultat molt més accidentada del que podria semblar inicialment, doncs a la primera caiguda del finlandès Mika Kallio (KTM RC 16) després s'han unit les de Sylvain Guintoli (Suzuki GSX RR), Thomas Luthi (Honda RC 213 V), Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP), Xavier Simeon (Ducati Desmosedici GP16), Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP18), Bradley Smith (KTM RC 16), Takaaki Nakagami (Honda RC 213 V), Franco Morbidelli (Honda RC 213 V) i Hafizh Syahrin (Yamaha YZR M 1).
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L' Escola Superior Politècnica del TecnoCampus (ESUPT) és un centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
L'Escola recull l'experiència de la Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt), que va estar adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) durant més de 30 anys.
A l'any 2009 l'EUPMt es va unificar amb l'Escola Universitària del Maresme (EUM) que fou creada pel Consell Comarcal del Maresme, constituint els dos centres la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme.
A banda de la unió jurídica, també es va fer efectiu el trasllat d'ambdós centres a les noves instal·lacions que l'Ajuntament de la ciutat havia disposat per al parc Científic i de la Innovació Tecnocampus, pensat per acollir els centres universitaris i empreses innovadores d'alt valor afegit que, conjuntament, configuren un model híbrid entre el món productiu i la universitat, amb la finalitat última de contribuir a la generació de riquesa en el territori.
L'any 2010 la Fundació Tecnocampus va crear un tercer centre, l'Escola Superior de Ciències de la Salut, en règim d'adscripció a la UPF i integrada en al Parc Tecnocampus.
En el curs 2014/15 l'EUPMt va iniciar l'adscripció a la UPF, amb el desplegament dels plans d'estudis de la UPF i la desadscripció progressiva de la UPC, moment en el qual va canviar la seva denominació a l'actual Escola Superior Politècnica del Tecnocampus (ESUPT).
Per uniformitzar les denominacions, l'EUM va passar a dir-se Escola de Ciències Socials i de l'Empresa – Tecnocampus (ESCSET).
S'assolia així una major homogeneïtzació en les estructures de govern, gestió i funcionament dels tres centres.
El govern de la Fundació correspon a un Patronat estructurat en una triple hèlix: 1) representació de l'administració pública (Ajuntament de Mataró, Consell Comarcal del Maresme; 2) representació de la Universitat d'adscripció; i 3) representació de l'entorn social i empresarial (patronals, sindicats, empreses del Parc i membres del Senat del Tecnocampus).
El Patronat es dóna suport i s'assessora mitjançant un òrgan consultiu, el Senat, format per grups d'interès i integrat per empresaris, professorat, personal de gestió, estudiants i representants sèniors de la societat civil.
L'Escola imparteix actualment sis graus en l'àmbit de les tecnologies, les enginyeries industrials, els audiovisuals i els videojocs, un doble grau i dues simultaneïtats:
A més de les titulacions oficials, l'Escola ofereix programes de formació contínua estructurats en diplomes de postgrau o màster no oficials:
Trets diferenciadors de l'oferta formativa
L'oferta formativa de l'ESUPT es caracteritza per presentar un alt component tecnològic en tots els seus graus, més enllà dels graus vinculats amb les enginyeries.
El grau en mitjans audiovisuals i el grau en disseny i producció de videojocs són graus vinculats a la branca de ciències socials però amb un fort component tecnològic.
Aquests graus estan també caracteritzats per una elevada multidisciplinarietat que els fa singulars.
El grau en disseny i producció de videojocs es caracteritza per formar professionals dissenyadors i productors de videojocs, amb una elevada preparació en la programació de videojocs i en l'art dels videojocs.
Els nostres graduats de videojocs estan preparats per a integrar-se en la indústria de videojocs en una diversitat de perfils professionals i posteriorment especialitzar-se si l'entorn laboral així ho requereix.
Són així mateix professionals que poden integrar-se eficaçment en equips de treball multidisciplinaris, de manera anàloga als professionals dels audiovisuals.
La professionalització és un altre tret característic de l'oferta formativa, que es treballa des de múltiples aspectes: a) el disseny dels plans d'estudis enfocats als requisits del mercat laboral, b) la plantilla de professorat mixta, formada per professors docents i investigadors permanents i professors actius en el món empresarial, c) els consells assessors de grau, formats per referents del teixit empresarial, d) els fòrums del talent que s'organitzen per a posar en contacte estudiants i empreses, i e) les pràctiques en empresa, que malgrat no ser obligatòries, poden formar part del currículum acadèmic i així es fomenta des de cada titulació.
Les xifres d'inserció laboral són molt satisfactòries i molt especialment, en les enginyeries.
L' emprenedoria forma part de l'ADN del Tecnocampus i de l'Escola.
Tots els graus de l'ESUPT tenen crèdits obligatoris d'emprenedoria i empresa, la qual cosa fomenta la formació integral de les persones, no tant sols en aquells àmbits més tècnics vinculats amb la seva professió, sinó també en relació a la societat i el món empresarial on els graduats s'inseriran com a professionals.
En particular, l'emprenedoria és una competència molt valorada perquè dota als nostres graduats de la capacitat de crear empreses, així com per la capacitat intraemprenedora, que els dota d'una visió integral, amb capacitat creativa, d'orientació al client, d'iniciativa, proactivitat, etcètera.
La internacionalització és una de les apostes del centre, també compartida amb l'estratègia del Tecnocampus, canalitzada amb l'Oficina de Relacions Internacionals.
Des de l'Escola es promou la mobilitat dels estudiants en centres amb convenis Sicue, Erasmus+ o d'altres convenis establerts d'arreu del món.
També es fomenta la internacionalització a casa, facilitant que estudiants que arriben al Tecnocampus tinguin una oferta formativa de classes en anglès i castellà per a facilitar la seva integració.
La innovació i la qualitat docent està present a les aules, a partir de moltes iniciatives que duen a terme els professors, amb el suport de l'SQAI (Servei per a la Qualitat, Aprenentatge i Innovació Docent).
Els espais físics innovadors, com l'InnoLab, el Business Lab o els laboratoris permeten flexibilitzar l'entorn classe i facilitar que es produeixin interaccions més directes, col·laboratives i enriquidores entre professors i alumnes.
El nombre d'estudiants del centre s'ha estabilitzat al voltant dels 1.300 estudiants, dels quals una mica menys de la meitat pertanyen al grau de mitjans audiovisuals.
En el curs acadèmic 2018/19, la procedència dels estudiants de l'ESUPT és en un 39% del Maresme, un 27% del Barcelonès i la resta d'arreu de Catalunya.
El percentatge de sol·licituds en primera preferència ha augmentat en els darrers anys, situant-se en alguns títols per sobre del 80% dels estudiants de grau que trien l'escola en primera opció.
El Personal Docent i Investigador està format per professorat permanent, amb dedicació completa al centre i per professorat associat, amb dedicació parcial que està coberta fonamentalment per professionals de diferents àmbits que aporten l'experiència professional a les aules.
La combinació és una docència universitària rigorosa i ben arrelada en la fonamentació teòrica, a l'avantguarda del coneixement i a la vegada, professionalitzadora, ajustada a les necessitats del mercat laboral.
La plantilla de professorat permanent ha augmentat en els darrers anys, atenent a la implantació de nous graus i a l'augment dels estudiants.
La selecció de PDI s'ha realitzat amb convocatòries públiques i processos transparents, i amb els criteris d'exigència establerts per normativa UPF i pel conveni TecnoCampus.
Les àrees de recerca del PDI s'agrupen en quatre grups de recerca reconeguts pel Tecnocampus:
Des de la implantació dels graus en el marc de la nova ordenació dels ensenyamentsuniversitaris, la qualitat ha estat un dels objectius estratègics de l'Escola, que s'ha traduït en la implementació d'un Sistema de GarantiaInterna de la Qualitat (SGIQ) i en una cultura de la qualitat entre la plantilla de PDI i PAS, basada en la sistematització de processos, l'avaluació i la millora contínua.
Progressivament s'han anat desplegant els mecanismes necessaris per assegurar la sistematització dels processos derivats de la docència i els mecanismes per garantir una avaluació acurada i objectiva dels resultats (programa Docentia ).
En aquest sentit, cal destacar els informes de seguiment anuals, considerats una de les principals eines de la direcció per a la presa de decisions.
Així mateix, els processos d'acreditació es consideren una bona oportunitat per a una reflexió aprofundida, amb l'avantatge de poder disposar d'una visió externa que avaluï els resultats sota una altra perspectiva.
S'han establert diferents òrgans participatius per a vetllar per a la implantació de la qualitat i la seva avaluació, com és la comissió de docència i qualitat del centre.
La governança del centre està principalment estructurada en una direcció acadèmica, cap d'estudis i els coordinadors de titulació.
La Direcció del centre és el màxim òrgan de govern unipersonal en l'àmbit acadèmic i la Comissió de Govern i la Junta de Direcció són els òrgans de govern col·legiats.
El Claustreés l'òrgan de participació acadèmica que integra els membres de la comunitat universitària de l'ESUPT, així com els claustres per titulació, en l'àmbit de cadascun dels graus.
Es disposa de Consells Assessors de titulacions formats per persones i entitats rellevants en els àmbits respectius.
L'organització i el funcionament del centre es recullen en el reglament aprovat per la UPF. |
Demanen que es cobreixin les vacants que no s'omplen des del 2008, així com una millora del sistema informàtic
La duana del riu Runer. / Arxiu ANA
El Sindicat de Funcionaris de Duana (SFD) denuncia la manca de personal en el departament de Duanes, Tributs i Fronteres, fet que provoca que es treballi "pel que fa al personal per sota dels serveis mínims".
A través d'un comunicat han deixat palès que "l'últim agent de duana que va entrar va ser al 2008" i, des de llavors, només hi ha hagut "baixes permanents per canvis de departament, però sobretot per jubilacions".
El mes de novembre es va publicar al BOPA un edicte per a la contractació de vuit agents de duana, unes places que des de l'SFD consideren insuficients perquè consideren que només serveixen "per tapar forats" perquè des del 2008 no ha entrat cap agent nou.
També denuncien que "s'ha perdut la formació i la capacitació contínua a les duanes", encara que en l'actualitat s'hagin reactivat algunes formacions que feia vuit anys que no es feien, com la dels primers auxilis.
Des del sindicat alerten que en els propers anys les jubilacions "es dispararan", provocant un augment en el volum de feina i una pèrdua de la qualitat d'atenció al declarant, així com un augment en el temps d'espera.
A la falta de personal se li suma "el nefast programa informàtic" de l'Agència Tributària i de les duanes externes, l'últim del qual té "una despesa desproporcionada als temps que corrent" donat que l'ús del paper és imprescindible.
Així, han vist com després de nou anys el sistema informàtic Viator ha esdevingut "un desastre sense solució".
Uns efectes negatius que, segons l'SFD, ni la nova direcció ni el departament de Recursos Humans han ajudat a minimitzar, ja que des del sindicat han vist com, amb la creació de l'Agència Tributària, s'ha reestructurat la plantilla en diferents serveis, fent que el personal hagi d'assumir més competències tot i ser menys persones.
L'SFD denuncia, a més, la tensió en el clima laboral, provocat per "una cúpula directiva ineficient, inoperant i pràcticament inexistent".
Per exemple, s'ha eliminat la diada de la Duana, així com qualsevol reconeixement per a les persones que, després de servir al cos durant bona part de la seva vida, no reben cap mena de reconeixement.
A més, tampoc s'ha instal·lat, com els duaners havien demanat, desfibril·ladors automàtics a les fronteres, amb l'objectiu de crear sones cardioprotegides "en aquests punts tan sensibles de la nostra geografia".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Per a efectuar la preinscripció i la matrícula al programa és imprescindible haver enviat la sol·licitud d'admissió i comptar una resposta afirmativa de la coordinació.
Dins les dates assenyalades, cal enviar un correu elecrònic a la secretaria del màster amb la següent documentació:
Per a la sol·licitud d'admissió cal enviar a la secretaria del màster la següent documentació:
En un termini de màxim 15 dies rebreu un correu electrònic responent a la vostra sol·licitud.
Aquells que necessiteu una carta d'admissió, podeu indicar-ho en presentar la sol·licitud o bé demanar-la en qualsevol moment a la secretaria del màster.
Aquesta web pertany a Pàgines de la UAB i està feta en Drupal
© 2016 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservats |
La tornada a l'activitat cultural després del llarg estiu es fa a Balaguer de la mà de dues exposicions temporals.
La primera, que es va inaugurar el passat 12 de setembre, es tracta de la 5a Mostra d'Arquitectura de les Terres de Lleida i el 5è Premi Ignasi Miquel per a joves arquitectes.
Aquesta mostra, present a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de Balaguer, està organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament de Balaguer.
En l'exposició es poden veure totes les obres presentades a la Mostra i els 27 projectes seleccionats pel jurat, entre els quals es van premiar obres dels arquitectes Josep Bunyesc, Julio Mejón, Jaume Terés, Josep Maria Puigdemasa, Jaume Farreny i a l'estudi Ianua Arquitectures, aquest darrer, distingit amb el 5è Premi Ignasi Miquel per a joves arquitectes.
Pot visitar-se fins el 15 d'octubre.
Per la seva banda, la Biblioteca Margarida de Montferrat acollirà a partir del 23 de setembre i fins l'11 d'octubre l'exposició 'Teresa Pàmies.
Aquesta s'acticula amb motiu del centenari del naixement de l'escriptora balaguerina, i és un dels actes programats per commemorar l'efemèride.
Entre d'altres, també està prevista una visita guiada a l'exposició el divendres 27 de setembre, a càrrec de la comissària Montse Barderi; i el diumenge 29 de setembre la Ruta Literària 'Balaguer i Teresa Pàmies', amb sortida des de l'Estació de Tren i arribada a la casa natal de l'escriptora al carrer Pintor Borràs, 12. |
EMT transporta en 2015 més de 9 milions de viatgers, un increment que no es produïa des de l'any 2009
L'Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona (EMT) ha transportat al 2015 més de 9 milions de viatgers, és a dir uns 265.000 viatgers addicionals respecte del 2014, laqual cosa representa un increment del 3%.
Aquest significatiu augment, després de la tendència general de disminució de viatgers a totes les ciutats de l'Estat deguda a la crisi, situa Tarragona per damunt de la mitjana catalana en demanda.
Segons l'anàlisi comparativa amb les xarxes urbanes de les ciutats catalanes de més de 100.000 habitants adherides a l'AMTU (2a coronametropolitana de Barcelona) es mostra que Tarragona presenta un creixement de la demanda superior a la mitjana, ja que creix en un 3,3%mentre que la demanda dels municipis catalans de més de 100.000 habitants augmenta en un 2,7% al desembre.
La situació és similar en dadesacumulades: Tarragona creix en un 3% al 2015 mentre que la mitjana dels municipis catalans és del 2,4%.
Per sectors, l'informe de seguiment de la demanda assenyala que Ponent registra una progressió de demanda del 5,7% en valor absolut i del 5,4% en dades mitjanes respecte del2014.La línia 30 registra la progressió més forta (+12,6%) mentre que la línia 3 s'incrementa més moderadament (+1%).
Cal destacar que la línia34 torna a créixer a bon ritme (+5,2%) després d'un període de regressió.
Igualment, el sector de Llevant, I en part gràcies a la reestructuració de la Línia 8, registra un fort increment de la demanda d'un 12,9% un dia mig.
Respecte el sector centre, les progressions més fortes les registren les línies 8 i 21 que guanyen respectivament un 19,4% i un 14,5% de viatgers en dia mig.
El creixementde les línies 22 i 54 és respectivament del 6,9% i del 4,4% mentre que les línies 23 i 5 progressen més moderadament (+1,3% i +1,8%).
Amb l'objectiu de foment del transport públic i en aplicació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Tarragona (PMUST), des de l'any 2013 l'EMT ha anat introduint millores com un impuls necessari per fer atractiu l'ús del transport públic urbà.
Ha ampliat la cobertura territorial, ha augmentat freqüències i ha guanyat puntualitat, generant no només aquest augment de viatgers, sinó una significativa millora de la puntualitat dels autobusos.
En el global de la xarxa s'ha registrat una reducció del temps de retard del 42% i de quasi el 50% en línies d'autobús del centre de la ciutat, com la L22.
Un servei que els usuàries i usuàries de l'EMT han valorat molt positivament, reduint en un 10% el nombre de queixes per horaris, freqüències i puntualitat. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Andorra aprova el delicte fiscal a partir de 75.000 euros
El termini de prescripció serà de deu anys · La nova llei pretén lluitar contra l'emblanquiment de capital i el terrorisme
José Manuel Villarejo no es presenta al jutjat andorrà per declarar sobre els Pujol
Havia de declarar com a testimoni de les actuacions de la policia espanyola a Andorra
L'ex-cap de govern d'Andorra Jaume Bartumeu denuncia una greu intromissió espanyola en els arxius de clients de BPA
El Govern d'Andorra revoca la declaració d'aigua mineral de la Font d'Arinsal
El Govern d'Andorra ha revocat la declaració d'aigua mineral de la captació de la Font d'Arinsal, després que un informe hagi conclòs l'existència de "vulnerabilitats" en el pou que van provocar la filtració d'aigües superficials i un episodi d'intoxicació de milers de persones.
La selecció d'Andorra guanya un partit oficial tretze anys després
Estats Units considera que el FinCen no té responsabilitats en el cas BPA
Una cort federal de Columbia (Estats Units) ha resolt de manera definitiva que no pot determinar la responsabilitat del Financial Crimes Enforcement Network (FinCen), pertanyent al departament del Tresor del Govern nord-americà, en el dany causat a la Banca Privada d'Andorra (BPA) argumentant que en el cas va intervenir directament el govern d'un Estat sobirà (el del Principat d'Andorra).
Martí demana a Rajoy un impuls per a l'aeroport d'Andorra-la Seu
Primera reunió d'aquest mandat entre el cap de govern i el president espanyol on també s'ha parlat de la UE i la Cimera Iberoamericana del 2020
Martí i Rajoy es reuneixen a Madrid per parlar de la cimera iberoamericana i l'aeroport d'Andorra
'De segur que no es parlarà del cas Pujol', va avançar el cap del govern andorrà
El ministre de Finances d'Andorra diu que el frau fiscal de Ferrusola sembla una evidència
Cinca apunta que cal investigar la legalitat de la procedència dels diners i ha lamentat que Andorra és víctima col·lateral del document manuscrit
Alleujament a Andorra per la victòria de Macron, que n'esdevé copríncep
Els polítics andorrans estaven preocupats per la possibilitat que Le Pen esdevingués coprincesa d'Andorra
Andorra la Vella i la Seu d'Urgell organitzaran els Jocs Special Olympics 2018
L'esdeveniment se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de l'any vinent i reunirà més de 2.400 esportistes de dotze disciplines
Andorra, 'paradís fiscal' dels 'youtubers'
Alguns dels principals 'youtubers' de l'estat espanyol es traslladen a Andorra perquè s'hi paga un IRPF reduït
Toni Martí situa Maria Ubach al capdavant del ministeri d'Exteriors
Diplomàtica de llarga trajectòria, s'encarregarà de la cartera que fins ara oucpava Gilbert Saboya, ara a Economia i Innovació
L'Aeroport d'Andorra-La Seu podria ser el primer del país on es realitzessin aproximacions només amb GPS
Aquest sistema de guiatge permetria aterrar en males condicions meteorològiques
La Generalitat Valenciana reconeix els diplomes de català del govern andorrà
La Generalitat és el primer govern del país que reconeix els certificats andorrans
Andorra regula l'intercanvi d'informació fiscal grupal i espontani
El govern andorrà aprova el projecte de llei amb l'objectiu d'adaptar la legislació als nous requeriments de l'OCDE en aquesta matèria
Sorpresa a Andorra pel color verd amb què baixa avui el riu Valira
El govern andorrà informa que no hi ha cap perill de toxicitat
Andorra tipifica per primer vegada el frau fiscal com a delicte
Ho fa per adaptar la legislació als estàndards europeus
Andorra tipifica el delicte fiscal per adaptar la legislació als criteris internacionals
La justícia andorrana haurà d'atendre les rogatòries judicials per frau fiscal
Andorra comença a emetre el nou model de passaport, un dels més segurs del món
És un document imprès amb tecnologia làser, molt difícil de falsificar
Militars i policies espanyols afirmen al Tribunal d'Estrasburg que Andorra és Espanya
Recusen el jutge andorrà del Tribunal Europeu de Drets Humans perquè diuen que és del mateix estat que ells
El ministre de Finances del govern andorrà haurà de declarar per diversos delictes
La denúncia ha estat interposada pel president d'Orfund
El Tribunal de Corts d'Andorra admet a tràmit una querella contra al ministre Cinca per emblanquiment de capitals
La denúncia a estat interposada pel president d'Orfund
El Museu Thyssen Andorra obrirà les portes el 16 de març
La primera exposició serà 'Escenaris', una mostra 26 quadres que repassaran la història de l'art des de finals del segle XIX fins al tercer quart del segle XX
Brussel·les 'no preveu' que els andorrans necessitin visats per viatjar dins de la UE
La Comissió considera que no hi ha d'haver motiu d'inquietud' al Principat
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Mark Aldrhei de la classe de 2n B de 2a ensenyança de l'escola andorrana de Santa Coloma-el Roc ha estat el guanyador del sorteig del patinet elèctric dels tallers Elèctrics!
La directora d'Activitats de Creixement de FEDA, Imma Jiménez, i la cap de l'àrea d'Activitats Culturals i Educatives del ministeri d'Educació i Ensenyament Superior, Carme Garcia, van ser ahir les encarregades de lliurar el premi al guanyador.
Aquests tallers han estat oferts per un equip de FEDA que col·labora activament en el programa d'educació viària que impulsen el ministeri d'Educació i Ensenyament Superior, l'Automòbil Club d'Andorra i els set comuns.
Durant el primer trimestre d'aquest curs escolar han passat per aquests tallers més de 500 alumnes de 20 classes diferents dels diversos sistemes educatius.
Elèctrics! és un taller sobre mobilitat sostenible que s'ha desenvolupat al voltant del MW museu de l'electricitat de FEDA.
El seu objectiu és aproximar els adolescents a les noves formes de mobilitat sostenible i sensibilitzar-los sobre la necessitat del seu ús.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Espanya és plena de feixistes que encara no saben que ho són.
I no ho saben perquè es tenen ells mateixos per bons patriotes.
Tots en coneixem personalment alguns o molts.
Sovint els haureu descobert darrera la màscara de la seva "apolicitat", ja que fins i tot la idea d'arrambar-se a un o altre partit polític els pot ferir la sensibilitat: el seu ideal és una pàtria sense partits, que s'engrandeix gloriosament cada dia enrobustint la sagrada idea de la unitat.
Unitat i partidisme semblen així, a primer cop de vista, incompatibles.
Però quan puja la tensió, ja es veu que no és així: l' apolític patriota cerca empara a uns partits de proclama patriòtica i unitarista ininterrompuda.
En coneixeu personalment, d'aquests apolítics patriotes, però encara en coneixeu més per la notorietat que determinats mitjans els han regalat a canvi d'alguns titulars i de trenta bosses de pólvora.
Tot i que en principi gaudeixen de bona salut i de bons protectors entre els poders fàctics, constantment es veuen obligats a reciclar-se perquè de mica en mica són empesos pels líders de partits com ara Cs o PP.
En croades més concretes (v. gr. l'atac a Catalunya amb les bombes 155), també s'hi sol afegir el PSOE (amb el PSC de cavall de Troia ).
Darrere d'aquests, el patriota ha de desbarrar molt per dir-la més grossa: però o ho aconsegueixes o quedes reduït a un vulgar militant de partit legal, però quasi invisible, com ara Vox.
Aquestes persones solen cultivar l'hort de casa, deuen creure que també té la seva grandesa mantenir l'esperit vigilant cadascú a casa seva.
Hi ha un cert orgull patriòtic a mantenir el teu hort sense males herbes.
No obstant, a les nostres illes i al País Valencià la seva missió assoleix una grandesa que no adorna la feina d'un col·lega de Palència, posem per cas.
Illes i País Valencià són territoris cobejats per Catalunya.
Són terra de frontera, que s'ha de defensar amb tot l'armament verbal de què es disposi, amb la creixent complicitat de mitjans de comunicació i el descontentament dels que se senten vexats perquè als seus fills se'ls ensenya una o en una llengua que no és l'espanyol.
Sovint se serveixen de la violència: per intimidar i/o per escalivar.
Saben que és més mala de defensar la puresa d'aquests territoris que l' illa de Perejil.
A aquesta conclusió no hi ha arribat tota sola per la via de la recerca científica: aquestes coses es diuen i es repeteixen de les maneres més diverses des d'associacions i fundacions que de vegades han estat subvencionades per les institucions en mans de la dreta illenca.)
Un dels exemples químicament més purs de l'extrema dreta illenca és el senyor Jorge Campos.
Val a dir que no se l'havia sentit instigant públicament a la violència així com normalment l'entenem.
Aquest home va ser president del Círculo Balear, entitat fervorosament dedicada a l'anticatalanisme en general i particularment a negar la unitat de la llengua amb totes les armes de la paraula: per exemple, contra l' Obra Cultural Balear.
Grups com el Círculo Balear creen o fan circular tota una sèrie de gramàtiques que, ja des de la seva intitulació, presenten batalla contra un manat d'iniciatives editorials, educatives, culturals en general.
I alerten histèricament sobre el perill de catalanització i consegüent conflicte a les Balears.
(Val a dir que en això coincideixen amb Inés Arrimadas, que fa una setmana llarga ens avisava que les Balears estan com la Catalunya de fa quinze anys.
Tot convida a pensar, idò, que el 2033 haurem estat republicans durant un escàpol instant.
Si ja és mal de fer contar el passat, l'ofici de profeta deu estar ple de dificultats, però el món és dels que s'arrisquen, sens dubte.)
El senyor Jorge Campos va trobar potser que el Círculo Balear no sadollava les seves ànsies de servir la pàtria; i, per canalitzar millor les seves energies, ara és president d'Actúa Baleares, des d'on ha ampliat el seu camp d'acció.
No és estrany que adesiara el convidin els d' El Gato al Agua, on fa poc va aprofitar per advertir-nos que —traduït al català, ho sento—, "Catalunya és un territori sense llei i en ple procés revolucionari comunista", raó per la qual és partidari de "desplegar l'Exèrcit a Catalunya", per por que el "conflicte civil" català "pugui estendre's a altres territoris".
Com les illes Balears i Pitiüses, com el País Valencià, tal vegada?
I aquests són els que ens volen salvar del catalanisme.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Gas Natural ha arribat aquest any a 21 municipis més de la demarcació de Girona.
El 2015, l'expansió de la companyia a les comarques gironines s'ha centrat, sobretot, a l' Alt Empordà, on ha ampliat la seva xarxa a 17 noves localitats.
Es tracta d'Agullana, Boadella i les Escaules, Cabanes, El Far d'Empordà, Fortià, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Ordis, Palau-Saverdera, Pont de Molins, Riumors, Roses, Sant Pere Pescador, Terrades, Vilabertran i Vila-Sacra.
Les altres poblacions gironines on Gas Natural també ha fet arribar aquest any el seu subministrament són La Cellera de Ter i Vilobí d'Onyar (a la Selva ), La Tallada d'Empordà (al Baix Empordà ) i Alp (a la Cerdanya ).
De fet, la companyia ha augmentat la inversió prevista per al 2015 a la demarcació de Girona.
Tot i que a principis d'any Gas Natural va anunciar que enguany destinaria uns 11 milions d'euros a l'ampliació de la xarxa a les comarques gironines, al final la inversió de la companyia ha superat els 13 milions.
En concret, Gas Natural tancarà el 2015 amb 166 quilòmetres més a la demarcació i amb 5.393 punts nous de subministrament.
D'aquesta manera, la companyia ja disposa de 2.775 quilòmetres de xarxa i 173.739 punts de subminitrament a les comarques gironines, on es calcula que el consum de gas d'aquest any haurà estat de 4.226 GWh. |
Un c onductor temerari va despertar més d'un veí de Blanes aquest diumenge de bon matí.
Va estar circulant a gran velocitat des del centre de la vila fins a l'entrada de Lloret de Mar.
El xofer, un jove de 28 anys, va poder ser interceptat per la policia després d'una persecució.
Quan se'l va aturar, a banda de donar positiu en el drogotest, també va marcar 0,90 mil·ligrams per litre d'aire expirat en la prova d'alcoholèmia, triplicant així la taxa permesa, que està situada en els 0,25 mg/litre.
En interceptar-lo els agents també van trobar-se amb la sorpresa que el conductor anava molt lleuger de roba: només duia calçotets i mitjons.
Per tot això, la Policia Local de Blanes el va acusar de diversos delictes com són: conducció temerària, conduir sota els efectes de l'alcohol i les drogues i danys.
Està previst que el jove passi a disposició judicial a Blanes en les properes hores.
El succés es remunta a diumenge al matí, quan la Policia Local rep l'avís de diversos veïns de Blanes que un vehicle, un Mercedes de color negre, estava conduint a molta velocitat pel centre de Blanes.
Se'l va veure per Jaume I i pel carrer Joan Carles I, entre altres.
Durant el seu trajecte, el conductor temerari va arribar a emportar-se per endavant mobiliari, va xocar contra almenys un fanal, arbres, jardineres i papereres.
Fins i tot va encastar-se i va causar danys a l'entrada d'una botiga.
Però els qui més van patir són diversos v ehicles que estaven aparcats en els carrers per on va passar.
Davant de la situació, ràpidament la Policia Local va començar una persecució en sentit Lloret i va localitzar el vehicle fugitiu.
Durant l'estona que els agents li van fer el seguiment no va pas tenir manies, el xofer, sinó que va tornar a colpejar vehicles que estaven estacionats.
Finalment, la Policia Local el va interceptar a la Soleia, una urbanització que està entre els termes de Blanes i Lloret.
Els agents van veure que el jove presentava símptomes d'anar sota l'efecte de begudes alcohòliques i substàncies estupefaents i, en fer-li els tests, ambdós van donar positius.
Gairebé quatriplicava la taxa màxima permesa d'alcohol: va donar 0,90 mg/litre.
I va donar positiu al drogotest per anfetamines i metamfetamines.
El jove va quedar detingut pels fets. |
El cap de Govern, Xavier Espot, va justificar l'absència de membres del Govern a la marxa que havien convocat les associacions feministes per la mala interpretació que creu que s'hauria fet de l'assistència de l'executiu.
Segons Espot, s'entenia que era una "iniciativa liderada" per aquestes entitats i no volien que semblés que se n'"apropiaven" o "treien protagonisme a una causa" que les entitats "lideraven".
Espot, que va fer aquestes manifestacions després del minut de reflexió convocat per l'executiu per commemorar el Dia internacional de la dona treballadora, va manifestar que no volen que s'entengui com que no hi ha una "adhesió" a la causa defensada en la marxa per Stop Violències i Acció Feminista, i va emfasitzar que comparteixen "moltes de les proclames" que es van fer durant la concentració.
Espot va respondre així a les afirmacions del PS que lamentaven l'absència de membres del Govern a la marxa; va afegir, a més, que "altres formacions no han entès" aquesta necessitat de despolititzar l'esdeveniment, tot i que no ha volgut entrar a fer-ne valoracions.
El cap de Govern va fer aquestes manifestacions en el marc del minut de reflexió que es va celebrar davant del Govern, emmarcat en els actes del Dia Internacional de les Dones, i en què van participar el cap de Govern, diferents ministres i personal de l'administració.
Espot va recordar que aquesta acció ja es va dur a terme l'any passat i que pretén "testimoniar el suport a la causa que es defensa el 8 de març".
En aquest sentit, va afegir que és una lluita que cal dur a terme cada dia i ha reconegut que, si més no, la commemoració en aquesta jornada serveix per "visibilitzar la discriminació que encara pateix la dona i el camí que queda per recórrer".
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
TÀCTICA C.1- Introducció als esports d'equip: Definició; Lògica interna dels esports d'equip; Elements comuns dels esports d'equip; Classificació; Conceptes bàsics: Estratègia, Tàctica i Tècnica.
C.2- Organització jeràrquica de la Tàctica: Principis Tàctics; Tàctica Col·lectiva: Sistemes de joc, tàctica grupal, mitjans bàsics de la tàctica col·lectiva; Tàctica Individual: Percepció, Presa de decisions; Tècnica: Eficàcia de la resposta motriu.
C.3- Models d'ensenyament de la Tàctica: Models comprensius; Model Integrat; Aprenentatge Implícit; Models ecològics; Constraints-led approach i Nonlinear pedagogy C.4- Estratègies didàctiques i metodològiques: Jocs reduïts/Small Sided Games (SSG), Construcció de Tasques d'Aprenentatge, Intervenció de l'Entrenador/a.
C1.1 Història i evolució del futbol.
C1.2 Evolució de les regles i del joc fins als nostres dies.
C2.- El futbol com esport col•lectiu
C2.2 Classificació convencional de les edats.
Les diferents edats en el futbol segons la RFEF.
C2.3 Models d'ensenyament del futbol: futbol a 5, a 7 i a 11
C3.- El procés d'ensenyament- aprenentatge del futbol
C3.1 Els models d'intervenció en la iniciació del futbol: pedagogia analítica i pedagogia global
C3.2 Elements a tenir en compte en el futbol: tàctica, tècnica, preparació física i psicologia.
C3.3 Aspectes o fonaments bàsics del futbol: Procés ofensiu, procés defensiu, sistemes de joc, organització del joc
C4.- Organització del joc en el futbol
C4.1 La tècnica o models d'execució
C4.2 Classificació de la tècnica: Tècnica individual i tècnica col•lectiva
C4.3 Tècnica del porter: tècnica individual i tècnica col•lectiva.
C5.- Habilitats i destreses específiques del futbol
C5.1 Accions importants en la tècnica individual: Conducció ( manejar ), passada i recepció ( control ), driblatge, tir
C6.- Errors més freqüents en la iniciació al futbol
C6.1 Identificació dels errors més freqüents en les accions tècniques.
C7.- Exercicis i jocs d'iniciació
C7.1 Metodologia del treball tècnic
C7.3 Factors a tenir en compte en la planificació de l'entrenament tècnic.
C1.- L'handbol: característiques i reglament
C1.1 - L'handbol: un esport de col·laboració/oposició
C1.2 - Els elements bàsics del reglament de l'handbol
C1.3 - La simbologia de l'handbol
C2.2 - Principals qüestions reglamentàries
C3.- El procés d'iniciació a l'handbol
C3.1 – Introducció i metodologia
C3.2 – Les etapes d'iniciació a l'handbol: des que la pilota és el centre d'atenció fins al joc intencional
C3.3 - Criteris i eines de selecció, avaluació i control de les activitats en el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'handbol
En cadascuna de les subassignatures cal assistir al 80% de les sessions presencials, per poder optar a l'avaluació continuada.
És imprescindible aprovar cada una de les subassignatures per a poder fer la mitjana de la nota.
També es farà mitjana en el cas que només una de les assignatures s'hagi suspès amb un 4 o més (però serà imprescindible que la mitjana surti aprovada).
Cada una de les subassignatures seran aprovades si es supera amb un 5 o més.
En cas de no superar alguna de les parts que es consideri en cada subassignatura, l'alumnat es pot presentar a l'avaluació final per recuperar només la part suspesa.
Les condicions de les activitats d'avaluació continuada seran explicades amb detall a principi de curs.
Els alumnes que es presentin a l'avaluació final hauran de realitzar, d'una banda, l'examen final (AVC5 i AVC6 = 65%) que hauran d'aprovar obligatòriament amb un 5 i, d'altra banda, hauran d'entregar el treball de disseny d'una sessió (15%).
Per tant, l'alumne que es presenti a l'avaluació final podrà optar com a màxim a un 8.
També hi haurà la possibilitat d'optar a avaluació final, però la nota màxima que es podrà assolir serà de 8,5.
Com en el cas de l'avaluació continuada, se n'exposaran les condicions a principi de curs.
També hi haurà la possibilitat d'optar a avaluació final, però la nota màxima que es podrà assolir serà de 8.
Es considerarà no presentat aquell/a estudiant que:
- no hagi volgut o no s'hagi pogut presentar a l'avaluació continuada, o
- no s'hagi presentat a l'avaluació final.
Els objectius d'aprenentatge de cada una de les assignatrues són els que s'apunten a continuació:
OA1.- Entendre i saber utilitzar correctament els conceptes bàsics relacionats amb la tàctica dels esports col•lectius
OA2.- Conèixer els principis tàctics dels esports col•lectius i identificar-los en la pràctica de diversos esports.
OA3.- Dissenyar i dirigir exercicis i activitats d'entrenament de la tàctica individual i col•lectiva dels esports col•lectius
OA4.- Conèixer i utilitzar els models tàctics comprensius d'iniciació als esports col·lectius
OA5.- Analitzar i comentar articles acadèmics relacionats amb la tàctica dels esports col•lectius
OA6.- Demostrar iniciativa i interès en la pròpia formació en relació als continguts de l'assignatura.
OA7.- Utilitzar noves tecnologies per difondre coneixement relacionat amb la competència tàctica.
OA1.- Conèixer l'origen històric del futbol i la seva evolució amb els conseqüents canvis
OA2.- Dominar els aspectes reglamentaris més rellevants així com la terminologia i el vocabulari bàsic d'aquest esport.
OA3.- Analitzar l'estructura global del futbol per tal d'identificar els fonaments bàsics de la tècnica, la tàctica i l'estratègia.
AO4.- Conèixer i dominar els diferents corrents pedagògics en l'ensenyament del futbol en l'etapa d'iniciació
AO5.- Aplicar la metodologia específica per a desenvolupar sessions d'aprenentatge del futbol segons el nivell i la edat dels nens.
AO6.- Conèixer els diferents factors de progressió per tal de desenvolupar exercicis, activitats i jocs d'aprenentatge de futbol.
AO8.- Diagnosticar errors en la realització dels elements tècnics, tàctics i estratègics bàsics del futbol en l'etapa d'iniciació.
AO7.- Reconèixer la diferència entre el futbol educatiu i el futbol de rendiment.
OA1.- Assolir els coneixements per atendre la promoció i la iniciació de l'handbol en els diferents àmbits professionals.
OA2.- Conèixer el procés d'iniciació a l'handbol en el pla de la formació bàsica i la seva metodologia d'aplicació.
OA3.- Adquirir els conceptes bàsics de reglament i els fonaments tècnics i tàctics de l'handbol per desenvolupar un procés d'iniciació a l'handbol.
OA4.- Dirigir un grup d'iniciació en handbol i avaluar el seu procés d'aprenentatge.
OA5.- Identificar els objectius i continguts de cadascuna de les etapes d'iniciació a l'handbol i saber crear activitats per assolir-los i avaluar-los.
OA6.- Conèixer la simbologia i representació gràfica de les accions del joc. |
En esta secció disposa del llistat d'empreses turístiques oferit en línia.
Si desitja obtindre una versió per a tindre dades locals, pot descarregar, l'aplicació winsitur. |
Aquest proper mes de gener començarem als CRAI Biblioteques de Filosofia, Geografia i Història i del Campus de Mundet, el que s'ha anomenat com Estona saludable.
Aquesta activitat està organitzada per Esports UB i UB Saludable.
L' Estona saludable consistirà en fer 10 minuts d'activació muscular i 10 minuts de mindfulness amb els estudiants que ho desitgin, en èpoques d'exàmens, amb la intenció d'alleugerir les tensions i millorar la concentració.
Hi haurà dues sessions al dia, una al matí de12,00 h a 12.20 h, i una a la tarda de 17,00 h a 17,20 h.
Hi podreu assistir al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet els dies 7, 8, 9 i 10 de gener, i a la sala de reunions del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Històri a els dies 13, 14, 15, 16, i 17 de gener.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La segona participació de l'INS Vallbona a la First Lego League ha refermat el bon paper dels joves del centre en matèria de robòtica.
L'institut destaca el paper dels professors Jordi Farré i Susanna Farré.
Set alumnes de diversos nivells d'ESO de l'Institut de Vallbona d'Anoia van ser a la segona edició de la First Lego League que es va disputar a Igualada.
L'equip format per en Kilian Acosta, Dani Betanzos, Roger González, Guillem Hervàs, Miguel Martín, Èric Martínez i Àlex Navarro, acompanyats dels professors Jordi Farré i Susanna Farré, van assolir una meritòria sisena plaça entre els quinze equips participants.
Des de l'institut es manifesta la satisfacció per "haver fet un bon paper, tant en la part robòtica com en el projecte científic.
L'institut agraeix la implicació del professorat, l'alumnat i les famílies del centre, i sobretot per aquells alumnes que ja fan 4t d'ESO i acabaran la formació de secundària al centre, tot deixant la seva empremta en una bona experiència".
Va ser una matinal intensa, fins a la 1 del matí.
A 2/4 de 10 va ser el torn de realitzar la defensa del projecte científic 'Cuina 3D a l'espai', els alumnes de l'Institut de Vallbona van explicar com han creat un sistema per millorar la presència de l'aliment a l'espai.
A partir de la fruita liofilitzada, i amb uns motlles creats amb la impressora 3D de l'institut, aconseguien fer maduixes, taronges i plàtans amb la seva forma natural i una textura gelatinosa que recorda la fruita autèntica.
Després, hi va haver la prova del robot que van construir els alumnes.
Van defensar l'enginy en tres torns de dos minuts i mig, on el robot duia a terme les missions que havia de complir dins aquest temps.
Van aconseguir una puntuació de 69 punts a la primera ronda, 80 punts a la segona ronda i 76 punts a la tercera.
Amb aquestes puntuacions, van assolir el 6è lloc d'entre una quinzena de participants.
Aquesta experiència "s'ha pogut dur a terme gràcies a dos professors del centre super implicats, en Jordi Farré, professor de tecnologia, i la Susanna Farré, professora de física i química a l'institut" expliquen des del centre.
La direcció agraeix també als pares i mares i personal del centre que va acostar-se a donar suport a l'alumnat en aquesta intensa jornada.
També es mostra agraïment als patrocinadors que "ens han brindat per ajudar a esmorteir els elevats costos que suposa participar en aquest concurs: L'ajuntament de Vallbona d'Anoia, els escape rooms Missionleak de Cornellà i Runaway Escape Room d'Igualada, i l'empresa igualadina Tecnomotion".
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
El president nord-americà, Donald Trump, es queda un altre cop sense cap de gabinet.
John Kelly deixarà el càrrec quan acabi l'any, segons ha anunciat el president nord-americà en una conversa informal amb la premsa.
"John Kelly es retirarà, no sé si ho puc dir, a finals d'any.
Marxarà quan acabi l'any i anunciarem qui el substituirà, podria ser de forma interina.
El general retirat John Kelly ha treballat uns dos anys amb l'administració Trump, primer, com a secretari de Seguretat Nacional i, després, com a cap de gabinet.
De fet, la relació entre Kelly i Trump s'havia deteriorat els últims dies fins al punt que no es parlaven, la qual cosa havia provocat una situació insostenible.
Quan Kelly va fer-se càrrec de l'equip de govern de Trump, va imposar una sèrie de protocols per posar-hi ordre i va gestionar amb mà de ferro qui podia accedir al president.
De mica en mica, però, Trump el va anar deixant de banda i eludint els seus protocols.
El president dels Estats Units va acomiadar el predecessor de Kelly amb una piulada a Twitter i ha anunciat la fi de la gestió del seu cap de gabinet actual de forma improvisada al jardí de la Casa Blanca.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Equip electrònic que permet la realització de mesures de potencial elèctric i d'intensitat de corrent en cel·les electrolítiques.
L'equip té una aplicació directa en el camp de l'espectroscòpia d'impedància electroquímica "EIS". |
El Jutjat Penal de Zamora ha condemnat un home a nou mesos de presó i quatre anys d'inhabilitació per a la tinença d'animals per partir-li el crani a la seva gossa i arrossegar-la de la bola de remolc del seu cotxe encara amb vida.
La condemna ha sigut acordada amb la Fiscalia després d'haver admès els fets, que es remunten a l'agost del 2017.
L'associació Defensa Animal Zamora, que ha exercit l'acusació dins del procediment, ha explicat com els fets van ser destapats per casualitat.
Segons el seu relat, dues voluntàries anaven a un avís en un poble de la província quan «es van trobar un cotxe que circulava per davant arrossegant un gos».
Tal com revelen des de l'associació, el vehicle es va aturar i va baixar-ne un home que va deixar anar l'animal i «el va llançar a la cuneta de diversos metres de profunditat».
Tot seguit, les voluntàries van trucar a la Guàrdia Civil i van provar de recuperar el cos de la gossa, «una mastina que encara respirava» i que presentava «la cara destrossada».
Després de rescatar l'animal de la cuneta, les voluntàries de Defensa Animal Zamora van portar la gossa a urgències veterinàries, on «va ser impossible» salvar-li la vida «ja que li havien partit el crani abans de lligar-la a la bola del vehicle».
La condemna, per a l'associació, ha resultat «escassa», tot i que els seus responsables sí que han valorat que «fa uns anys, ni tan sols hauria sigut jutjat».
Des de Defensa Animal Zamora, a més, han animat la ciutadania a «denunciar» els casos de maltractament. |
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) està disposat a ampliar la vida útil de totes les centrals nuclears.
Ho està fent canviant les seves pròpies normes d'ús intern, i ara també reclamant al Govern que ho faci.
Segons ha avançat 'El Independiente', el president del CSN, Fernando Marti Scharfhausen, ha demanat per carta al ministre d'Energia, Álvaro Nadal, que aprovi canvis en el text de les autoritzacions d'explotació de cadascuna de les centrals nuclears espanyoles.
Aquests canvis servirien per facilitar que les plantes puguin funcionar més enllà dels 40 anys (fins als 60 o fins i tot més, amb l'única condició de passar una revisió de seguretat almenys cada dècada).
En aquesta informació s'apunta que un canvi en l'articulat de les llicències permetria que les futures renovacions es puguin aprovar pel termini que el Govern consideri oportú o fins i tot sense cap límit temporal, davant del màxim de 10 anys que fins ara estava fixat.
Les modificacions servirien per incloure nous requisits de seguretat perquè les plantes gestionin l' envelliment de les instal·lacions per funcionar a llarg termini, i es mantenen altres de les exigències habituals per renovar una llicència.
El màxim organisme regulador considera convenient que les següents revisions periòdiques de seguretat de les centrals espanyoles es facin seguint una sistemàtica anàloga proposada per l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), segons s'apunta en els documents de l'organisme regulador. |
El Francisco Puente i la Elisabet Escalé, dos llicenciats en Belles Arts, obrien les portes d'un restaurant-cafeteria que van batejar amb el nom de...
El Parc Natural de l'Alt Pirineu agrupa un total de 75 artesans i productors agroalimentaris dels quals 32 són visitables.
Amb l'objectiu de fomentar les visites i que es coneguin aquests...
El consultor i antic director executiu dels Jocs Olímpics, Gilbert Felli, considera que la candidatura per als Jocs d'Hivern Pirineus-Barcelona 2030 s'ha de desenvolupar a partir de les...
Catalunya, Andorra i França formalitzen la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions.
La unió de quatre àrees protegides dels tres territoris permetrà desenvolupar accions de promoció...
Des de l'Associació Obrador Xisqueta han organitzat, per aquest estiu, tres experiències turístiques al voltant de l'ofici de pastor
Una empresa del Baix Empordà ha creat una pantalla led que informa en temps real sobre la radiació solar que hi ha a la zona on es troba instal·lada
L'Associació Marques de Pastor, encarregada de la gestió de la ruta El Cinquè Llac, s'ha proposat un model enfocat al turisme sostenible i responsable, on els visitants puguin contribuir de...
Durant els dies 31 de maig, 1, 2 i 3 de juny, s'ha dut a terme el Cerdanya Happy Walking 2018, el Festival del Senderisme, on més de 150 participants han gaudit de sis rutes guiades per la...
Organitzat per la fàbrica de cervesa artesana Ctretze Pirineus i per l'Ajuntament de la Pobla, els propers dies 16 i 17 de juny, coincidint amb la baixada de Falles del municipi, se celebrarà...
La 19a edició de la Festa i Fira de les Trementinaires ha omplert la vall de la Vansa i Tuixent d'actes de tota mena per recordar les dones del territori que havien recorregut tot Catalunya... |
Fundació Privada per a l'Escola Superior de Música de Catalunya
Període de vigència: 19/12/2019 - 09/01/2020
Categoria: Sector públic i altres
La Fundació per a l'Escola Superior de Música de Catalunya necessita cobrir un lloc de treball de tècnic/a de biblioteca per substitució de dos terços de reducció de jornada per cura de fill.
Nom del lloc: Tècnic/a de biblioteca (grup 2 del Primer conveni col·lectiu de la Fundació Pública per a l'Escola Superior de Música de Catalunya 2008).
Unitat: Escola Superior de Música de Catalunya
Horari: 25 hores setmanals (de dilluns a divendres de 14.00 – 19.00 h)
Preferentment personal amb un vincle preexistent amb l'administració de la Generalitat de Catalunya o amb els ens i entitats del seu sector públic, que compleixin els requisits de participació.
Per ser admesos en el procés selectiu, els aspirants han de complir i acreditar els requisits següents:
- Titulació: Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació o Grau d'Informació i Documentació.
- Experiència amb el programa Millennium i Sierra
- Català nivell C Així mateix aquests candidats hauran de complir els requisits que amb caràcter general estableix l'art. 56 i següents del text refós de l'Estatut Basic de l'Empleat Públic.
- Atenció a l'usuari: informació i referència i servei de préstec (altes i baixes d'usuaris, retorns, reserves, renovacions de documents i gestió de morosos).
- Catalogació, indexació i classicació de documents (programari utilitzat: Millennium i Sierra).
- Gestió dels continguts de la web de la biblioteca.
- Gestió d'exposicions temàtiques. - Gestió de presentacions de llibres a la biblioteca.
- Assignació, coordinació i supervisió de les tasques dels auxiliars de Biblioteca.
- I, en general, totes aquelles de caràcter similar que li siguin atribuïdes.
- Formació musical realitzada en centres autoritzats pel Departament d'Educació
- Experiència mínima d'un any en biblioteques i centres de documentació.
- Llicenciatura en Documentació i/o màsters i postgraus en l'àmbit de la informació i els mitjans audiovisuals
- Cursos de formació en l'àmbit de la biblioteconomia i documentació
Les persones interessades poden adreçar el currículum vitae per correu electrònic a [EMAIL], especicant en el sobre la referència de l'anunci.
Comprovació dels requisits de participació i anàlisi del CV per valorar aspectes relacionats amb la titulació, la formació especíca, la trajectòria professional i l'experiència en llocs relacionats amb el lloc de treball objecte de selecció.
Una vegada feta la valoració, les persones candidates podran ser convocades a una entrevista personal i/o prova per constatar i ampliar la informació detallada en el currículum i per valorar els aspectes relacionats amb les competències professionals.
No seran admeses les sol·licituds que no presentin la documentació esmentada per participar en el procés de selecció.
Les persones candidates poden ser excloses del procés de selecció per no tenir els requisits de participació o no acreditar-los quan escaigui, o en funció dels resultats obtinguts en les diferents fases del procés de selecció.
Atès el volum de candidatures que es podrien presentar a l'oferta, només podem garantir una resposta individualitzada a aquelles persones que siguin entrevistades.
Qualsevol informació que es sol·liciti sobre el procés de selecció serà atesa a través de: [EMAIL]
Us informem que, en el cas d'ofertes de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en compliment de l'art. 9.1 e) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en el cas que sigueu la persona seleccionada per a la plaça oferta, el vostre nom i cognoms serà publicat en el web del Portal de transparència de la Generalitat de Catalunya durant un mes, excepte que exerciu el dret d'oposició informant al gestor de la convocatòria que hi concorre alguna circumstància especial que justiqui legalment la seva no publicació.
- El termini per a la presentació de sol·licituds, incloent les que es presentin per correu postal, finalitzarà el dia 9 de gener de 2020.
D'acord amb els punts 1.9 i 2.3 de l'Acord de Govern de 13 de juny de 2017, la responsabilitat de la veracitat i coherència del contingut de les ofertes de treball recau en cadascun dels ens que originen l'oferta o de l'òrgan competent de recursos humans de l'òrgan anunciant. |
Diumenge va caure a la Terra l'estació espacial xinesa Tiangong-1.
Aquesta estació espacial, que ja estava en desús, va caure, molt desintegrada, al Pacífic sud.
L'Agència Espacial Europea ja havia informat que la probabilitat que algun fragment de l'estació caigués sobre alguna zona poblada per humans era molt baixa.
Et proposem una sèrie d'activitats relacionades amb la caiguda d'aquesta estació espacial.
Feu grups de quatre i prepareu una fitxa per recopilar la informació que us demanem sobre aquesta missió espacial:
Investigueu sobre la caiguda de satèl·lits artificials i estacions espacials.
Feu un càlcul sobre la probabilitat que l'estació Tiangong-1 caigués sobre una zona densament poblada per persones.
La superfície terrestre és de 510,1 milions de km 2.
Calculeu quin és el percentatge d'aquesta superfície que està densament poblada.
Per fer-ho, pinteu sobre aquest mapa mundi les zones que no ho estan i resteu la seva extensió de l'extensió total de la Terra.
Heu de ratllar i buscar les superfícies de:
Un cop hagueu fet els vostres càlculs, compareu-los amb els d'altres grups i calculeu quin és el percentatge de superfície on la caiguda de l'estació podia produir pèrdues humanes considerables.
Investigueu l'origen d'aquestes paraules i expliqueu quines diferències hi ha entre elles.
Ara que ja sabeu què vol dir la paraula "nauta", sabríeu dir com es diuen...
-els que naveguen per internet?
-els que navegaven, segons la mitologia, en la nau Argo?
-els que naveguen pel ciberespai?
I per tant, com es podrien dir...
-els que volen amb globus aerostàtics?
-els que piloten un helicòpter?
-els que naveguen amb una motonau?
Compareu les solucions que heu creat amb les dels vostres companys: s'assemblen?
En quins casos són iguals i en quins no?
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb * |
Avui repetim autores que ja us vaig recomanar en setmanes passades.
Si a Memorias de una viuda, Oates es despullava en ocasió d'una crisi personal vital i de la seva difícil assumpció, aquí torna a la narrativa que li és més característica.
Ave del paraíso se situa a la petita ciutat d'Sparta i reprèn els temes de La hija del sepulturero o Qué fue de los Mullwaney: violència de gènere, drogues, minories ètniques, obsessions, erotisme, pèrdues afectives i traïcions.
L'eix central de la novel•la és l'assassinat brutal d'una dona casada que manté relacions amb un home, també casat.
Els fills de les dues famílies, desfetes arran del crim, i el seu món teixit de sospites, odis, violència i tendresa són els principals protagonistes d'aquest relat que torna a analitzar amb cruesa i profunditat la família nord-americana i la societat d'aquest país.
Ressenya elaborada per Mercè Foradada
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Campionat de Catalunya de figures obligatòries
El Club de patinatge artístic Mollet del Vallès ha acollit el Campionat de Catalunya de la modalitat figures obligatòries, on han participat quatre patinadores del Club Patí Calafell.
A la categoria sènior la Virginia Sánchez, s'ha classificat dotzena, a la categoria júnior, la Ingrid Espinosa ha quedat catorzena i la Sílvia Miravent quinzena, i a la categoria cadet la Maria Miravent ha aconseguit la onzena posició i una puntuació que li permet classificar-se pel Campionat d'Espanya que organitzarà el club gironí Foment Deportiu Cassanenc, el 27 i 28 de juny.
Resultats del club a la 2a fase comarcal de patinatge dels jocs esportius escolars
El Club Patinatge Artístic Vendrell ha acollit dissabte 11 d'abril la segona fase Comarcal de Patinatge artístic dels Jocs Esportius escolars de Catalunya.
Les proves organitzades pel Consell Esportiu del Baix Penedès s'han celebrat al Complex poliesportiu municipal Club tennis Vendrell i han comptat amb una cinquantena de patinadors baix penedesencs del Club Patinatge Artístic Vendrell, del Club Patí Banyeres i del Club Patí Calafell.
Les puntuacions individuals de dissabte s'han sumat a les que es van obtenir a la primera Fase celebrada el passat mes de març a Calafell, resultant així les següents classificacions definitives dels patinadors del C.P.Calafell.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El Reial Monestir de sant Jeroni de Cotalba és un gran edifici que alberga història, vida monacal i política...
Està declarat Bé d'Interès Cultural des de l'any 1994.
La construcció data de 1388 i s'hi conserven elements mudèjars, gòtics, barrocs i neoclàssics: una joia.
El Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba està situat a Alfauir, a prop de Gandia.
És una de les construccions monàstiques més notables i millor conservades del País Valencià.
El lloc està en un paratge privilegiat, Cotalba, nom que segons els entesos significa turó blanc: Cota (elevació) i Alba (blanca).
Per a entendre'n un poc la història hem de remuntar-nos al segle XIV quan un grup d'eremites amb el suport d'Alfons d'Aragó, duc de Gandia i de Dénia, nét del rei Jaume II i conegut per Alfons el Vell, fundaren a la plana de Xàbia un monestir.
Tanmateix, la costa no era un lloc molt segur i l'any 1387 pirates berberiscos assaltaren el monestir i segrestaren els monjos.
El Duc Alfons va haver de pagar per a alliberar-los.
Després, com a resposta als temors dels monjos que no volien tornar al monestir de Xàbia, Alfons el Vell comprà els terrenys de Cotalba als musulmans que hi vivien i donà els terrenys a la comunitat Jerònima perquè s'hi traslladaren.
Conta la història que Pere March, pare del poeta Àusias March i majordom del duc, va ser enviat per a disposar i fer seguiment de les obres.
Queda demostrat el vincle que es va establir ja que alguns membres de la família March hi són soterrats.
La vitalitat religiosa i espiritual d'aquesta comunitat religiosa es demostrà amb la fundació de nous monestirs, un a la Vall d'Hebron a Barcelona i un altre, el de Santa Maria de la Murta a prop d'Alzira.
Durant el segle XVI, San Jeroni comptà amb la protecció dels ducs de Gandia i els Borja.
L'any 1586 el rei Felip II, acompanyat per l'hereu i la filla Isabel Clara Eugènia, hi féu una visita i s'hi quedà uns dies.
És una demostració de la protecció reial que des dels inicis el monestir sempre havia tingut.
Al segle XVIII una epidèmia va envair el monestir i els monjos s'encomanaren a la Mare de Déu de las Salut d'Onil.
Les pregèries tingueren resultat, i en agraïment els monjos decidiren de traslladar la imatge al monestir des del poble de la Foia de Castala i construir-li una capella.
Després amb la desamortització, de la mateixa manera que passà a totes les ordres religioses, les terres i bens del monestir foren expropiats.
Al final, el monestir va acabar a mans d'un família d'ascendència irlandesa: els Trévor.
Ells continuen sent-ne els propietaris, els encarregats de tindre cura d'aquest vestigi del passat, ells són els qui des de l'any 2005 obrin les portes al públic perquè tothom puga contemplar l'escenari que va emmarcar part de la història: la política i la monacal.
Hui ens mou la impaciència: aquest monestir el veiem sovint quan passem per la carretera.
Imagine de bestreta, mirant l'edifici des del seient del cotxe, que no és mampresa fàcil tindre cura del monestir.
Des de la carretera està ben senyalitzat.
Per un camí vorejat d'arbres arribem al pòrtic d'accés al recinte.
Adrecem la vista cap amunt, on hi ha un retaule ceràmic on s'hi mostra l'advocació del monestir a Sant Jeròni i l'escut de pedra que mostra les armes del benefactor Alfons d'Aragó, nét del rei Jaume II el Just.
Només entrar al recinte, a la part dreta hi ha l'alqueria, el poblat morisc sobre el qual es va construir el monestir.
Hi destaca la torre del segle XIV, anterior al monestir i de caràcter defensiu.
Avancem el camí, ens intriga saber més sobre el monestir.
La torre major o de les campanes del segle XIV-XV és la que més destaca de l'edifici, crida l'atenció per gran i alta.
El caràcter defensiu s'hi mostra amb els merlets, que rematen la part que salvaguarden les campanes.
S'hi respira ambient medieval... parets gruixudes, merlets per tot arreu... imagine escenes del passat amb monjos i nobles caminant per aquest mateix accés abans d'entrar-hi.
En una de les parets de la torre hi ha la inscripció fundacional que diu 'Lo Molt Alt Senyor Don Alfonso, fill del Infant En Pere, Duch de Gandia, Marques de Villena, Comte de Ribagorça e Denia funda aquest monastir a honor de Deu e Sant Geroni l'any MCCCLXXXVIII'.
I arribem a la plaça que és gran i té un pou central.
És el lloc des d'on es pot veure la gran façana principal de tres plantes més la cambra.
Mirem de nou la Torre Major, ara des d'una nova perspectiva i a l'altra part trobem una altra torre, la Prioral.
I mirem les portalades, i els balcons de ferro del segle XVIII i els taulellets ceràmics... i la porta principal amb una cadena símbol que aquest lloc va ser visitat per un membre de la casa reial.
Primer a l'església construïda en una nau i d'estil gòtic valencià.
A un lateral s'hi trobava la capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut, de la qual solament se'n conserva la porta.
El cor ocupa gran part de l'església.
A l'hora d'ingressar al monestir, es valorava dels monjos que que saberen cantar.
El claustre distribueix diferents dependències.
El pati central és ple de tarongers i palmeres, entre les quals en destaca una de datilera de dèneu metres.
Hi ha una cisterna del segle XVI i un pou que es remunta a l'origen del monestir.
Mirant cada galeria que envolta el pati, s'hi nota la diferència de segles.
El claustre que mai pot faltar en cap monestir, en aquesta ocasió és peculiar per estil i color, ja que els arcs i nervis de les voltes estan fets amb rajola roja i calç, a la manera mudèjar.
En un dels angles trobem de nou un element que crida l'atenció, i és que enmig d'un ambient mudèjar la vista s'escapa cap a una escala de caragol també singular per recarregada, d'estil gòtic flamíger, per blanca, per lluminosa... una meravella de finals del segle XV o principis de XVI.
Ens adonem que hi ha decoració ceràmica del XVI.
Entrem a la sala capitular per a veure millor l'escala de caragol i eixa ceràmica tan interessant.
Aquesta sala gòtica actualment esta presidida per la Mare de Déu de la Salut.
Antigament era el lloc on es reunien els monjos per a llegir el capítol.
La funció de capella data del segle XIX creada per a ús de la família propietària.
Cal ressaltar-ne el sepulcre gòtic dels infants Don Joan i Na Blanca d'Aragó, fills d'Alfons el Vell, construït l'any 1380, abans de la inauguració del monestir.
És exemple de sarcòfag medieval que conserva fins i tot un poc de policromia.
L'almàssera, junt a la sala capitular, és original del segle XIV.
Al llarg del temps ha patit modificacions, va ser infermeria i refectori.
Una important pintura mural presideix una paret, en la part que antigament era refectori.
És l'únic que queda del patrimoni historicoartístic del monestir: amb la desamortització tot es va dispersar al museu de Belles Arts de València, a la col·legiata de Gandia o al poble veí de Rotova.
Era el lloc on menjaven quan eren pocs monjos.
Cada setmana s'elaborava el pa i preparaven el menjar que era a base de verdures i fruites de l'hort, ous de la granja, llet de les cabres, ovelles i vaques i excepcionalment menjaven carn de gallina o pollastre.
La decoren rajols de ceràmica del segle XV.
De nou deixe escapar la imaginació i veig clarament els monjos menjant en silenci, escoltant la lectura de textos pietosos que un altre monjo llig.
A les cavallerisses podem observar actualment els instruments que abans s'utilitzaven per al treball al camp.
Fins el segle XVIII els monjos jerònims cultivaven oliveres, vinyes, garrofers, ametlers, i després la morera, quan es va convertir en una important industria a València.
Els cultius foren abandonats l'any 1835 amb la desamortització.
Els nous propietaris explotaren les terres agrícolament amb el cultiu de fruits secs, arribant a ser exportadors a Cuba Filipines i l'Amèrica Llatina.
En aquesta dependència s'hi conserva l'abeurador, el pesebre i l'empedrat originals.
La part on s'emmagatzemaven els cultius és actualment la sala de projecció d'un audiovisual que mostra la historia del monestir.
I una vegada acabat el recorregut de l'interior, de nou eixim a l'exterior.
Som a la plaça principal i per un lateral accedim al jardí romàntic, construït per la família propietària, els Trénor.
Passant per un estanc, un pont i admirant una enorme varietat d'arbres i plantes no autòctones, arribem fins l'aqüeducte, que actualment té els arcs tapats, construït per a solucionar problemes d'aigua.
Acabem la visita, és hora de dinar.
Cert que m'ha agradat el que he vist i el que m'han contat.
Des del pati amb el taronger observem la barreja d'estils arquitectònics, amb el predomini del mudèjar, però hi ha harmonia.
En un angle hi destaca un element: és una escala de caragol
A les cavallerisses trobem arreus del camp usats al llarg del temps en les tasques agrícoles
De la cuina destaca el forn morisc, on cada setmana s'hi feia el pa
El jardí és gran i un lloc fabulós per a passejar.
En una part del jardí es va construir un aqüeducte que es veu clarament encara que estiga tapat
Escut de pedra a l'entrada amb les armes del benefactor Alfons d'Aragó, nét del rei Jaume II el Just.
I davall, la representació del sant que dóna nom al monestir
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assenyalat que la investigació que està en marxa sobre les presumptes irregularitats detectades en l'agència pública de desenvolupament urbà Barcelona Regional (BR) apunten que l'entitat va fer contractes fantasma a alcaldes i va actuar com a empresa pantalla.
En una entrevista aquest dijous a Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, ha explicat que hi ha indicis que apunten que va actuar com una suposada "empresa pantalla per fer operacions per a les quals no estava destinada".
A més, ha detallat que s'ha trobat més d'un milió d'euros sense factures que ho justifiquin i contractes presumptament fraudulents a persones que mai van arribar a treballar per a l'entitat per quantitats de fins a 50.000 euros, a nom d'"alcaldes i persones conegudes".
Es tracta de persones "que ni van trepitjar Barcelona Regional ni tenien res a veure" amb l'activitat de l'empresa, ha afegit.
En aquest sentit, ha subratllat que hi ha "indicis prou greus com per no estar tranquils", i els ha circumscrit a l'última legislatura.
Colau ha apuntat que l'exalcalde Xavier Trias (CiU) "no es pot sorprendre" de la investigació, perquè assegura que el va informar d'aquesta fa setmanes, i s'ha estranyat que quan s'han iniciat les indagacions moltes persones li hagin dit que les irregularitats eren conegudes per molts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Servei de Política Lingüística convoca les proves de portuguès del CAPLE ( Centro de Avaliação de Português Língua Estrangeira ) dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2 en col·laboració amb l' Instituto Camões.
Les proves del CAPLE són títols oficials, acreditatius del grau de competència i domini del portuguès, que atorga la Universidade de Lisboa.
El CAPLE fa diverses convocatòries durant l'any.
La Universitat de València participarà en les de maig i novembre de 2019.
Les proves són obertes a tota la comunitat universitària i a personal extern a la Universitat.
El PDI, PIF i PAS de la Universitat de València pot demanar l' ajuda a proves d'acreditació.
» Els certificats del CAPLE estan oficialment reconeguts pel govern portuguès i altres institucions i organismes internacionals.
» Consulteu les certificacions de portuguès que reconeix la Universitat de València.
Entreu al web del CAPLE si voleu més informació sobre les proves.
*Durant les pròximes setmanes, el CAPLE de Lisboa comunicarà a les persones inscrites en la convocatòria de maig una nova data per a les proves i, així mateix, la possibilitat d'anul·lar-ne la inscripció.
Tres setmanes després, aproximadament, de la publicació dels resultats en la pàgina del CAPLE, el SPL informarà les persones interessades que ja disposa dels certificats expedits.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
El cànnabis pot ajudar a reduir l'addicció a la cocaïna.
Dit així, semblaria que se substitueix una droga per una altra.
Però el que mostra una recerca que acaben de publicar investigadors catalans és que un dels components del cànnabis, el cannabidiol, pot reduir els efectes addictius de la cocaïna.
La recerca s'ha fet amb animals de laboratori i, per tant, caldrà veure si es pot traslladar als humans.
L'estudi l'ha fet un equip del grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GReNeC-NeuroBio) de la Universitat Pompeu Fabra, lideratper Olga Valverde.
Els investigadors van utilitzar ratolins als quals s'havia induït addicció a la droga.
Podien autoadministrar-se cocaïna pressionant una palanca.
Quan se'ls administrava cannabidiol, es reduïa el consum voluntari de la droga.
Els autors també han pogut esbrinar, a nivell molecular, alguns dels mecanismes pels quals es podria produir aquesta reducció de l'addicció.
L'avantatge és que el cannabidiol no és addictiu.
A més, aquesta substància ja s'utilitza en alguns preparats per tractar certes malalties, com ara algunes formes rares i greus d'epilèpsia.
Notícia relacionada: Els metges britànics podran prescriure derivats del cànnabis a partir de la tardor
La cocaïna és la segona droga il·lícita més consumida a Europa i els Estats Units.
Actualment no existeixen tractaments efectius per a la malaltia crònica de l'addicció a la cocaïna.
Aquesta investigació obre la porta a explorar una possible via terapèutica per afrontar-la.
Al setembre, investigadors nord-americans van presentar una teràpia amb cèl·lules mare que es mostrava efectiva en ratolins per evitar l'addicció a la cocaïna i el risc de sobredosi.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |