Datasets:

lpetreadg

/

test

like 0

Un dels invents que són obra del diable són els ascensors. Els moments més tensos del dia s'han viscut, sens dubte, dins aquestes quatre parets. Qui no s'ha trobat amb un veí a qui no té ganes de veure? Qui no ha estat a punt d'entrar en combustió per la tensió generada un cop s'ha acabat la miniconversa: '" Sembla que avui farà mal temps"... Coincidir en un ascensor amb segons qui pot generar-te un estat de neguit per la resta del dia. I avui, els que han viscut aquesta curiosa coincidència són dos polítics totalment oposats, Pablo Iglesias i Santiago Abascal. Si el líder ultra no hagués tingut la pota ranca, probablement hagués pujat a peu fins a la seva destinació amb tal de no coincidir amb Iglesias. " Doncs 'donde quieras' no deu englobar els ascensors, perquè tots dos han coincidit aquest divendres en el del Congrés, tal i com ha enregistrat la periodista Maite Loureiro. Iglesias ha anat a la Cambra Baixa per presentar les seves credencials com a diputat electe per Madrid. Abascal, per acompanyar el gruix dels diputats de Vox. I què li ha respost aquest?: "T odavía no he ido. Demanem que a partir d'ara, les sessions al Congrés que ofereixen les televisions incorporin en la seva escaleta el que passi dins els ascensors.

L'enigmàrius d'avui ("Trepitjar tothom per culpa del mono de la nicotina, de vuit lletres") remet a un nom propi camuflat a la nicotina. No es tracta pas ni d'un tal Nico ni de cap Tina, sinó de Jean Nicot de Villamain, ambaixador francès a Lisboa durant el segle XVI. Nicot és un epònims, un d'aquells noms propis que acaben fent-se comuns ("no pun intended"). Els diccionaris catalans defineixen el terme epònim d'una manera més restrictiva que els d'altres llengües europees. Epònim al DIEC fa "que dona el seu nom a un poble, a una ciutat, a una època" i al DGLC, "personatge el nom del qual és aplicat a la representació d'un fet abstracte". Tot i això, hi ha un consens general a aplicar el terme epònim a adjectius com ara dantesc, kafkià o salomònic, i a noms com masoquisme, lerrouxisme o pujolisme, tots ells molt transparents a l'hora de mostrar el personatge històric que els suscita. El pas del temps pot emmascarar el nom que origina un epònim, com és el cas de Jean Nicot a la nicotina. El grau d'ocultació acostuma a ser directament proporcional al grau de coneixement del personatge ocult. No és el mateix intuir l'existència d'en Bertran de la Vall del Bac rere l'expressió "fer bertranades" que la del lerrouxista Joan Pich i Pon rere les extravagants "piquiponades". Els meus epònims favorits són aquells que fan el camí invers de la Bíblia. Allà on el verb esdevé carn, ells esdevenen verbs. És el cas de Charles Boycott, Charles Lynch i Joseph Ignace Guillotin, que susciten tres verbs eponímics que podrien descriure el que l'Estat vol fer ara amb els CDRs: boicotejar, linxar i guillotinar. L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

Batecs 13 març - PLAYMOBIL I FOTOGRAFIA Clip Aula L'H 11 de març - L'H Biodiversitat. Aula L'H 11 de març - El programa Violència Zero des dels Zero En Primera Persona - Cicle sobre la igualtat de gènere a l'institut Can Vilumara Veïns - L'OMIC i el testimoni de Judit Montserrat afectada de TOC Volen aturar la construcció de 70.000 habitatges a la comarca i el municipi de L'Hospitalet Atenent a les competències de l'Ajuntament en salut pública S'han suspès els esdeveniments que reuneixin més de mil persones Critiquen que no hi ha un protocol d'actuació Pedro Sánchez anuncia l'estat d'alarma El tinent d'alcalde d'Educació parla del tancament dels centres educatius a TV L'H El llegat de Jaume Botey és immens pel que fa a la seva activitat com a escriptor, professor, polític, teòleg i activista. Tot plegat serà recordat aquest dissabte en una Trobada, que es farà sobre la seva vida i obra a l'IES Torras i Bages on va ser professor. Es vol crear una associació que preservi i faci créixer tot el seu treball. El record a una persona que va fer moltes coses al llarg de la seva vida i sempre amb la defensa de les persones més desafavorides com a bandera. Jaume Botey va ser i va fer moltes coses deixant un gran llegat que els organitzadors de la Trobada no volen que es perdi. Tot aprofitant que el 15 de febrer farà dos anys del seu traspàs, s'organitza un acte que té tres objectius: la creació d'una entitat que porti el seu nom, parlar de la presentació del darrer Quadern d'Estudi dedicat a la seva figura i també de part del seu llegat que es troba a l'Arxiu Municipal. La Pilar Massana, companya del Jaume Botey ha dit que " la intenció de crear una associació té com a objectiu preservar, difondre i fomentar tota la feina que va fer al llarg de la seva vida com a educador, professor, teòleg, pacifista i moltes més coses. El Jaume va fer molt i és bo que no es perdi la seva feina". El passat dia 28 es va presentar el darrer Quadern d'Estudis sota la coordinació de Maria Villanueva. És un homenatge a totes les tasques que va fer al llarg de la seva vida en la defensa de les causes justes i dels més desafavorits. Un estudiós d'una realitat que volia millorar. Pilar Massana ha explicat que "part del llegat del Jaume està a l'Arxiu Municipal i és positiu perquè és a l'abast de tothom que vulgui conèixer tot allò que va fer". També es parlarà a la Trobada de l'Institut que porta el seu nom, a Santa Eulàlia, des de fa un any. L'associació que portarà el nom de Jaume Botey és previst que es pugui posar en marxa a finals del mes de juny i comptarà amb la presència de persones de diferents àmbits que d'una forma o una altra van conèixer, treballar i compartir ideals amb ell.

- Actualització de la bibliografia de curs - Sol·licitud d'adquisició de documents - Suport a l'acreditació i avaluació de la recerca - Centres i grups de recerca al DDD Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement. La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca. 2020 Universitat Autònoma de Barcelona

Coincidint amb les Jornades del Patrimoni a nivell nacional, el Grup de Recerca de Cerdanya ha dut a terme diversos actes. Així, va realitzar una sortida per conèixer els monuments megalítics de la Cerdanya, en concret el menhir d'Eina, la Pedra Dreta de Llívia, el dolmen de Brangolí i el menhir d'Isòvol, amb una trentena de participants. També, va organitzar la conferència de l'arqueòleg i policia Jordi Campillo L'espoli patrimonial a la Cerdanya, amb 45 participants; i a més la visita de diverses esglésies romàniques de la Cerdanya. Concretament es varen veure les de Sant Fructuós de Llo, Sant Martí d'Hix, Sant Esteve de Guils, Santa Eugènia de Saga, Santa Maria d'All i Sant Pere d'Olopte.

Aprofitant l'agost he llegit el darrer llibre del geògraf valencià Josep Vicent Boira, un dels estudiosos més reconeguts sobre les grans infraestructures d'allò que alguns en diuen l'arc mediterrani, d'altres els Països Catalans o, com ell titula al llibre, "la Commonwealth catalanovalenciana". Més enllà de l'actualitat del tema amb la lamentable aturada de les obres de la variant de l'Aldea o la inanició del projecte de la nova autovia del mediterrani, l'A7, Boira ens aporta una visió històrica de les relacions econòmiques entre Catalunya i el País Valencià, del passat i futur de les infraestructures que han d'unir els dos territoris. Fa unes setmanes, presentàvem el balanç de les actuacions que el Govern de Catalunya ha dut a terme a les Terres de l'Ebre a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Importants inversions i iniciatives amb un cost de gairebé 18 milions d'euros per apropar les noves tecnologies als ciutadans, que avui disposen de cobertura de banda ampla rural, de telefonia mòbil i de televisió analògica a tots els nuclis de població amb més de 50 habitants i a tots els polígons industrials del nostre territori. Vam heretar unes comarques amb greus dèficits d'infraestructures i serveis en pràcticament tots els àmbits, dèficits que arrossegàvem com a conseqüència d'un abandonament històric de les administracions cap a les Terres de l'Ebre. Vam heretar un territori amb un sentiment d'oblit important, un sentiment de ser un territori de segona, espiritualment allunyat dels centres de decisió i exclosos de l'imaginari col·lectiu del nostre país. El llarg procés per a la ubicació del Cementiri Nuclear és tot un reguitzell de despropòsits que provoca entre la ciutadania una mescla de riota i nerviosisme. La riota ve causada, sobre tot, pel ridícul que, un cop més, ha fet un ministre espanyol, en aquest cas el d'Indústria, quan anunciava que Zarra havia de ser l'emplaçament del cementiri nuclear per a que, tot seguit, el Consell de Ministres acordés que ni sí, ni no, sinó tot el contrari. Aquesta setmana per fi s'ha aprovat la Llei de les vegueries al Parlament de Catalunya. Una fita històrica per a la nostra nació i per al nostre territori. Una fita que, com és conegut, ho és menys, a partir del cop constitucional. Al 1936 un cop d'Estat va estroncar el desplegament de la nova ordenació territorial de la Generalitat republicana, avui ho han intentat uns magistrats molt constitucionals però, sense cap legitimitat democràtica per frustrar les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya.

Els de Terrassa descarreguen a la diada de colles convidades de La Mercè el Tres de Deu en una jornada en què han compartit plaça amb Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Barcelona Barcelona.-Aquest 25 de setembre de 2016 serà recordat per una fita en la història castellera de Barcelona. Els Minyons de Terrassa han portat fins a la plaça de Sant Jaume el primer castell de deu pisos que s'ha vist mai a la ciutat, el tres de deu amb folre i manilles. Ha estat en primera ronda i amb una construcció que va quedar en intent fa quinze anys i dos dies. En aquesta ocasió, els malves han vençut el "monstre" i ha desfermat l'eufòria dels assistents. Els amfitrions, els Castellers de Barcelona, han obert plaça amb un tres de nou amb folre descarregat. Per la seva banda, la Colla Jove Xiquets de Valls, han tingut un inici més irregular començant amb un cinc de nou que han pogut només carregar. Tot plegat, quan falta just una setmana per la darrera i definitiva jornada del XXVè Concurs de Castells, certamen en el que, per cert, Minyons sempre renuncia a participar. Barcelona ha viscut una jornada castellera inoblidable amb un actuació dels Minyons impecable que es completa amb el Cinc de Nou amb folre, la Torre de nou amb folre i manilles i el pilar de set. Però ha estat, sens dubte, el Tres de Deu amb què els egarencs han obert plaça el que ha aixecat més expectativa. I han acomplert, arrencant els aplaudiments del públic i les abraçades entre els membres de la colla, dels quals es calcula que en calen 400 per aixecar un castell de tal magnitud. Minyons ha fet d'una de les seves places "talismà" la vuitena ciutat que acull castells de deu i rubrica la millor actuació castellera a la plaça de Sant Jaume. També ha estat una bona jornada per als Castellers de Barcelona, amb la seva millor actuació en el que portem de temporada i que ha vingut en part motivada per una bona arrencada, completant el Tres de Nou que el dia abans, en la jornada de colles locals, se'ls va resistir. L'ha seguit el quatre de nou i un més que bonic quatre de vuit amb l'agulla. En la ronda de pilars, han carregat el pilar de sis.Paper més irregular han fet la Colla Joves Xiquets de Valls. El cinc de nou amb què han volgut estrenar actuació ha fet llenya just quan s'havia carregat. Sí que s'ha descarregat, en segona ronda, el tres de nou, tot i que després de tres intents. Finalment, ha quedat en intent la Torre de nou amb els que l'Alt Camp volien cloure la Diada de la Mercè.Una diada llarguíssima, de quatre hores de durada, on s'han produït llargues pauses entre castells i rondes, motivades per peus desmuntats, canvis de plans i també motius preventius i logístics, com el fet de no disposar en un moment determinat d'un número mínim de lliteres en cas que una construcció s'ensorrés i hi haguessin lesionats. Al balcó de l'Ajuntament han presenciat total o parcialment la diada castellera autoritats com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, representants del govern municipal i dels diversos grups polítics a l'Ajuntament, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, i un exultant conseller de Territori i Sostenibilitat, el terrassenc Josep Rull, davant la magnífica actuació de la colla de la seva ciutat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

• Les Nacions Unides i la Unió Europea davant els reptes i amenaces actuals: reforma del sistema de governança global, seguretat, cooperació i dret humans • Dret administratiu, drets humans i potestats públiques • Dret Civil Català i Dret Privat Europeu • Fiscalitat, relacions laborals i empresa Departament de Dret Públic 2020 © | Telf: +34 973 70 32 08

Publicat a Institucionals el 3 feb 2014 Mentre l'actor Fermí Fernandes s'entrena amb l'Andreu Buenafuente i el Berto Romero, entre altres, per aconseguir el seu gran repte, professionals del servei de Pediatria assagen com rebre els seus petons de la mà dels Pallapupas. Fes la teva donació a Migranodearena.org i d'1 €, o allò que puguis, per ajudar a què els nens i les nenes de Pediatria continuïn [...] L'actor Fermí Fernandes, conegut per la seva participació a programes com Sense Títol, La cosa nostra, Polònia i Crackòvia -d'entre molts altres- s'ha plantejat un repte molt original per ajudar els Pallapupas a continuar la seva tasca a l'Hospital del Mar. El repte consisteix en guanyar-se un petó de tot el personal sanitari de l'Hospital del Mar a canvi dels donatius [...] Contacte administració del bloc

Endesa ha invertit 6,5 milions d'euros a la subestació de Calders, on ha instal·lat un segon transformador en alta tensió per ampliar la potència i reforçar la xarxa de transport d'electricitat en diversos punts de la Catalunya Central. La nova màquina és necessària per cobrir una eventual desconnexió de l'únic transformador que hi havia fins ara, propietat de Red Eléctrica de España, que utilitza la mateixa subestació. En concret, el nou aparell permetrà augmentar la capacitat de transformació des de la xarxa que compèn les subestacions de Calders, Manresa, Congost, Sallent, Monistrol, Cardona, Solsona, i Oliana. Això vol dir que, com que totes estan connectades per línies d'alta tensió, si una falla, es pot alimentar la resta per xarxes alternatives. A més, la subestació de Calders disposa ara de dos transformadors per alimentar uns 13.500 clients d'Artés, Avinyó, Mura, Navarcles, Sallent, Sant Fruitós, Talamanca, Calders, l'Estany, Moià Monistrol de Calders, Oló, i Oristà. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20

Si fos parlamentari o parlamentària -d'esquerres o de dretes, no importa-, ¿rebaixaria les normatives alimentàries per permetre que, en els nostres mercats, es poguessin vendre pollastres que en sortir de l'escorxador han estat banyats en clor, o carn de vaca i porc tractada amb àcid làctic? ¿Votaria a favor de retrocedir uns anys i que l'ús d'hormones i antibiòtics a les granges torni a ser la norma? ¿Tindria problemes ètics a l'hora de flexibilitzar l'ús de pesticides als nostres camps, fins i tot dels pesticides que s'ha demostrat que són responsables de la mort de milions d'abelles? ¿Permetria que s'usessin en dosis més altes que, en combinació amb altres pesticides, acabarien a la nostra sang -com qui fa un còctel- sense saber quin efecte pot tenir aquesta barreja? ¿Es deixaria convèncer perquè les etiquetes que informen dels continguts dels aliments que comprem no haguessin de portar tantes dades si, total, ningú les llegeix? ¿Acceptaria tot tipus de transgènics als nostres plats? I -i disculpi tantes preguntes-¿estaria disposat a fer un pas enrere en aquelles normatives que han pretès humanitzar una mica el tracte i el benestar dels animals? Doncs miri, sembla que la resposta general és que no, que un Parlament prou assenyat no acceptaria aquest tipus de canvis en les normatives higiènico-alimentàries. No obstant això, ja fa més d'un any que hem sabut -gràcies al ja massa habitual sistema de filtracions de la societat civil europea i del mateix Parlament Europeu!- que tot això podria succeir si prosperen les negociacions secretes entre la Comissió Europea i els EUA per signar un tractat que liberalitzi encara més les relacions comercials entre les dues ribes de l'Atlàntic. Les reaccions estan sent substancials, ja que nombroses organitzacions de tots els països europeus estem treballant coordinadament per impedir aquesta signatura i, lògicament, al Parlament Europeu no hi regna un clima propici a acceptar-lo, tant per la pressió ciutadana com per responsabilitat pública, o per no sentir-se menyspreats. ¿Les multinacionals que esperaven redoblar els seus guanys amb aquestes operacions somiades s'han rendit? Com cita l'informe TTIP ex, borrando derechos de VSF Justícia Alimentària Global, únicament en el sector d'aus de corral, si la signatura de l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (TTIP, sigles en anglès) acabés prosperant, s'eliminarien les barreres normatives que des del 1997 impedeixen que a Europa tinguem pollastres hormonats, amb sobredosis d'antibiòtics i un bany de clor perquè llueixin, i així també es podrien comercialitzar més de 500 milions de dòlars anuals a la UE. Això és només un exemple de la gran quantitat de diners que alguns somien embutxacar-se; ja poden imaginar-se que els lobis de la indústria agrícola estan calculant noves estratègies des de les seves trinxeres. En concret, l'acord que aquests lobis promouen i que la Comissió Europea està acceptant inclou entre els punts del tractat la creació d'un Consell de Cooperació Regulatòria, amb l'argument de disposar d'un espai permanent i dinàmic per abordar aquelles diferències que existeixen "de sortida" -i les que puguin anar sorgint- i per harmonitzar les normatives; s'estableix, doncs, un aparell fora del control ciutadà i fins i tot polític, en què es capacita un grup de tècnics a prendre les decisions que considerin. Les boniques nits d'estiu, quan la gent balla a les revetlles populars, serà quan es decidirà per multiconferència què menjarem, qui ho produirà i com ho produiran. Una bomba nocturna a la sobirania alimentària dels nostres pobles. L'esmentat informe explica molt bé que la mateixa Comissió Europea proposa un sistema de funcionament per a aquest Consell de Cooperació Regulatòria; sospitosament, aquest sistema proposat recull a la perfecció els desitjos dels grups de pressió. Sintetitzant, es proposa que: 1) a l'hora de prendre decisions, la directriu principal siguin els resultats des del punt de vista del comerç, és a dir, el que determinarà la decisió final serà que es vengui més; 2) per prendre decisions, s'haurà de comptar amb les aportacions de les parts interessades, és a dir, les corporacions; 3) els qui negociaran i decidiran seran organismes tècnics que, moltes vegades, ja han estat denunciats per la seva composició -ja sabem que, després que les portes hagin girat i girat, els membres d'aquests organismes són persones molt properes a les pròpies empreses interessades. En aquestes rutes de neoliberalizació hi ha una lògica aclaparadora. Com més gran és el mercat i més obert està, les lleis de la competència afavoreixen aquells que s'han fet grans a força d'explotar el personal i el medi ambient i de fagocitar les empreses més petites. El que jo deia: una lògica que acapara. ¿Ens deixarem aixafar per un tractat tan immens? Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Equipament municipal dedicat sobretot a la programació musical. L'auditori Eduard Toldrà es va inaugurar al juny del 2011, un espai perfectament condicionat per a fer-hi audicions gaudint d'una adequada És tracta d'un equipament públic adequat a les necessitats de promoció i difusió musical que es generen al llarg de l'any a Vilanova i la Geltrú, ciutat amb una llarga tradició en la formació musical i en la creació de grups i formacions que abracen tot tipus de música. I també un espai per acollir congressos, conferències i altres esdeveniments que necessitin un equipament d'aquestes característiques.

L' Spar Citylift Girona disputarà el proper diumenge 25 de setembre (12.30) la final de la Lliga Catalana de bàsquet femení contra el Cadí. Aquesta vegada l'escenari del partit serà el pavelló de la Seu d'Urgell, segons va determinar ahir la Federació Catalana. El duel es podrà seguir en directe per Televisió de Catalunya. Les lleidatanes, que van sumar el seu segon títol en guanyar per un 53-69 l'equip de Girona l'any passat a Fontajau, són les actuals campiones i seran les amfitriones del torneig aquesta temporada. Aquest serà el darrer partit que disputaran tots dos equips abans de l'inici de la Lliga Femenina, programat per al dimecres 28 de setembre. En el cas de l'Uni, la seva estrena en aquesta competició serà a la pista del Man Filter. El primer partit a Fontajau arribarà el 2 d'octubre (18.00) amb la visita de l'Uni Ferrol. El nou projecte, dirigit aquesta temporada per Eric Surís, començarà a treballar el proper 1 de setembre. A falta de tancar l'agenda de partits amistosos, ja està confirmada la presència de l'equip en la diada de bàsquet del GEiEG el 10 de setembre, on s'enfrontarà a l'equip grupista de Copa Catalunya, i també l'habitual duel contra l'Ekaterinburg a Platja d'Aro, el proper 18 de setembre. Per altra banda la Lliga Catalana EBA s'obrirà a principis de setembre. Els equips participants s'han ubicat en vuit grups i disputaran una lligueta de tots contra tots. El Quart Germans Cruz tindrà com a rivals Andorra B i Pardinyes, mentre que el Multiópticas Salt jugarà amb Grup Barna i Valls. La Lliga Catalana ACB es disputarà els dies 28 i 29 de setembre a Andorra. Les semifinals seran Barça-Joventut i Manresa-Andorra. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, i el d'Empresa, Felip Puig, han acordat aquest dimecres impartir formació als treballadors en seguretat viària per lluitar contra la sinistralitat laboral, tant en els desplaçaments de camí a la feina com en els de l'horari laboral. Ho han explicat els consellers en roda de premsa al costat del director del Servei Català del Trànsit (SCT), Joan Josep Isern, i del secretari d'Ocupació i Relacions Laborals, Joan Aregio. Espadaler ha emmarcat el conveni en el pla d'Interior de formar en seguretat viària durant tot el cicle vital, perquè el que més preocupa ja no són només els joves durant els caps de setmana: en els desplaçaments a l'àmbit laboral el 2013, 10.772 persones van tenir un accident de trànsit, cosa que representa el 33% de les víctimes en accident de trànsit a Catalunya. Des de la reducció d'accidents laborals a partir del 2010, es va produir el 2013 un repunt d'accidents relacionats amb el trànsit en l'àmbit laboral, i també, però amb menys intensitat, in itinere --de camí a la feina--, que han pujat un 0,47%. Per a Puig, cada vegada es posa més en evidència al món que les empreses que tenen una visió més transversal, són les que tenen millors resultats, per la qual cosa ha considerat que aquesta col·laboració és bona per al món empresarial i a més "redunda en els beneficis de la ciutadania". La Conselleria d'Empresa col·laborarà amb una doble perspectiva: per la seguretat laboral i perquè "com a instrument, amb aquest pla es proveeix de formació encarada a millorar la informació, la sensibilització i la capacitat d'anàlisis a treballadors i les empreses en pro de la minimització d'accidents", ha explicat Puig, que ha aclarit que la formació començarà el 2015. El conseller d'Empresa ha destacat que la formació s'impartirà per part del Consorci de formació continuada, i a través dels agents socials i econòmics, que són els que s'encarreguen de l'activitat formativa, de la qual es podran beneficiar 6.600 treballadors amb un pressupost de 400.000 euros. Aregio ha especificat que els mòduls que s'impartiran seran de sis hores i aniran a càrrec del Consorci de la formació continuada que treballa amb els treballadors ocupats, i es farà a través de les entitats intersectorials, patronals i sindicats, i "serà a través de l'oferta integrada que arriba als treballadors". Puig ha destacat que els accidents tenen un impacte econòmic a Catalunya i s'ha enviat a un estudi del 2010 que xifra en 435 milions d'euros els costos econòmics dels accidents de trànsit, valorant el manteniment i la substitució de la baixa, els costos mèdics associats i els costos relacionats amb el sofriment de les persones afectades tant en accidents in itinere com en accidents in misio --dins de l'horari laboral--. "Hi ha hagut una reducció de la sinistralitat els últims anys d'un 20% gràcies a les polítiques de prevenció, però tot i així l'impacte econòmic al país és d'uns 300 o 350 milions d'euros", ha matisat. Els accidents de trànsit són la cinquena causa d'accident laboral, han estat el 12% del total, i, valorant-ho des de la gravetat de les lesions, en els últims quatre anys el 43% dels accidents mortals laborals han estat a causa d'accidents de trànsit. Segons el director del SCT, Joan Josep Isern, dels accidents laborals de trànsit, el 80% són in itinere i el 20% in misio, i ha destacat que molts dels in itinere tenen "relació amb psicofàrmacs, perquè afecten especialment a primera hora del matí". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Aquesta és la pàgina de Complex Can Bosch. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Rosselló.

L'Assemblea General del FC Barcelona celebrada el 6 d'octubre del 2019 al Palau Blaugrana va ratificar Joan Manuel Trayter en el seu càrrec de Síndic dels Socis del Club fins al 2024. Estatutàriament, era necessari que els socis donessin el seu vistiplau a la decisió que va prendre la Junta Directiva el mes de febrer, de renovar per cinc anys més Joan Manuel Trayter com a Síndic dels Socis. La ratificació va ser aprovada en Assemblea amb el vot positiu de 566 compromissaris, 3 vots en contra i 54 vots en blanc. Joan Manuel Trayter va rellevar el 2014 Agustí Bassols com a Síndic dels Socis del FC Barcelona per un període de cinc anys. Un cop passat aquest termini, el mes de febrer del 2019 la Junta Directiva va proposar la seva renovació en el càrrec fins al 2024, una proposta que va ser ratificada per l'Assemblea General Ordinària.

Rubitv.cat, en col·laboració amb Rubí Cultura, ha sortejat dues invitacions dobles per gaudir gratis de l'espectacle 'Paradise'. El muntatge teatral es podrà veure divendres 10 de novembre a les 21h. A Paradise, amb Albert Baró, Artur Busquets, Elisabet Casanovas, Adrian Grösser i Albert Salazar, veurem tres històries que passen en un mateix espai, l'habitació d'un prostíbul. Tres relats que ens parlen de la família, de la soledat i de l'amor. Cinc actors interpretant amb honestedat a nou personatges que busquen el seu paradís perdut. Una comèdia construïda des del drama, amb tocs esperpèntics, i amb la Veroshka com a narradora i còmplice de l'espectador. Els guanyadors han estat: Janet Mata i Anna Molina. Els sorteigs de les entrades s'han dut a terme a través de les xarxes socials, correu electrònic i WhatsApp. Moltes gràcies a tots per participar! Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se. Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris. No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones. Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.

Una jove ha trobat el seu avi mort vagarejant per l'aplicació de Google Maps i s'ha fet viral. "El meu avi va morir fa uns anys. Ahir vam descobrir vagarejant per Google Maps que apareix una foto d'ell assegut en un camí, davant de la seva granja ", explica la jove i afegeix una emoticona que simula a una persona plorar d'emoció. Altres usuaris s'han animat a seguir els passos d'aquesta jove i han buscat els seus familiars morts en l'aplicació de Google. Els resultats són molt sorprenents. Un dels afortunats fins i tot ha trobat la seva mascota.

La demanda de tractament per addicció a la cocaïna ha augmentat a Catalunya durant els darrers tres anys, amb gairebé un 24% del total de pacients, han explicat aquest dimarts el sotsdirector general de Drogodependències, Joan Colom, i el secretari de Salut Pública de la Conselleria de Salut, Joan Guix, en roda de premsa. Prop de 14.000 persones van començar un tractament per addicció a les drogues el 2018, amb més incidència en els homes-- tres de cada quatre casos--, segons l'últim informe publicat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Per tipus de droga, "la substància estrella", que des de fa dues dècades és la responsable de la majoria de les peticions, és l'alcohol, amb un 42,2% --5.879 casos--; la segona la cocaïna, amb un 23,9% --3.338 casos--; el cànnabis amb un 13,8% --1.924 casos--; l'heroïna que s'estabilitza amb un 11,9% --1.607 casos--, i el tabac amb un 3,7% --521 casos--. En referència al tabac, encara que el consum és molt elevat i provoca, juntament amb l'alcohol, l'índex més alt de mortalitat, només els casos més greus arriben als serveis especialitzats --521 casos el 2018--, perquè en "múltiples ocasions el pacient és qui ho deixa de manera voluntària". Colom ha apuntat com a positiu l'estabilitat en el consum d'heroïna al territori, gràcies al tancament d'alguns narcopisos de Barcelona, sobretot a la zona del Raval durant el passat octubre, i a la incidència de les sales de consum supervisat que atorga el departament. En relació amb l'edat mitjana de sol·licitud dels pacients a un tractament varia segons la droga: el cànnabis és la droga amb una franja d'edat més jove, on un 45% dels usuaris tenen menys de 25 anys; mentre que el tabac i l'alcohol es troben en edats més madures --entre els 45 i 55 anys--. El nombre d'urgències hospitalàries per causa del consum o abús de substàncies que van ser ateses durant el 2018 va ser de 17.477, de les quals el 57% va ser per consum d'alcohol. Com a mesures de prevenció els Serveis de Reducció de Danys (SRD) va atendre 6.878 usuaris durant el 2018 per atendre les persones que "no volien o no podien" començar un tractament per a la seva addicció, i les sales de consum van rebre 3.675 pacients. En total es van fer 146.916 consums supervisats, de manera higiènica i segura per prevenir infeccions greus com la infecció per VIH i les hepatitis, així com morts per sobredosi: "De les 214 sobredosis de què vam tenir constància cap no va provocar la mort". Colom ha ressaltat "Catalunya com la pionera en serveis de reducció de danys", on hi ha repartits 31 centres amb la finalitat d'atendre els usuaris i que tinguin accés a una dutxa, bona higiene, cures bàsiques, vacunes, aliments, un punt de trobada i un lloc on formar-se. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Fa uns dies es va obrir una immensa polseguera mediàtica arran de les declaracions del conseller de la Generalitat de Catalunya Germà Gordó, que es va mostrar obert a reconèixer com a connacionals a aquelles persones que així ho demanen de la resta dels Països Catalans. Més enllà de l'allau d'insults, desqualificacions i crítiques que va rebre el conseller, el que hi ha al fons del problema són dues qüestions que ens afecten directament. El primer és sobre la identitat nacional del PV. Un tema espinós i controvertit per a molta gent al nostre país [1]. La segona qüestió és sobre qui te dret a opinar i decidir sobre nosaltres. Sembla ser, per les respostes a G. Gordó per part del PP i PSOE i també la dels nostres governants a la Generalitat Valenciana, a més de per la majoria dels mitjans, que els catalans no poden opinar sobre el País Valencià. En canvi els madrilenys o els de Segovia posem per cas, sembla que sí poden opinar sobre el que som o deixem de ser. Però i nosaltres els valencians i valencianes? Des de Madrid ens diuen una i altra vegada que el tema no està obert al debat. Que això és va resoldre ja a la constitució del 78 i a l'estatut d'autonomia. Una constitució molt qüestionable històrica i democràticament pel seu origen i gestació i que molta gent dona ja, si més no, per esgotada i un estatut d'autonomia de segona aprovat com a part d'una mera descentralització administrativa de l'estat i amb importants dèficits democràtics. El resultats de tal estructura jurídica que dictamina què som i com hem de governar-nos, no semblen molt satisfactoris per a la majoria, i es deixen notar en amples aspectes de la nostra vida, com són el dèficit estructural de finançament, la manca d'inversions, la penosa situació de les nostres infraestructures, el nivell d'atur i precarització de les condicions laborals, la lapidació del nostre sistema financer, la violència estructural de gènere, el malbaratament dels nostres ecosistemes i altres molts aspectes. Arran d'això crec que és més que legítim que com a ciutadania puguem preguntar-nos si tot això és deu a una maledicció o una plaga bíblica, o té per contra unes responsabilitats més tangibles, més humanes i per tant més opinables. És a dir, podem preguntar i preguntar-nos qui són els responsables de la nostra deficitària situació? I sí podem fer tal cosa, podem també plantejar-nos si a més de saber d'on venen els nostres maldecaps podem decidir què fer per a solucionar-ho?. Podem o no podem i són altres qui han de decidir? Les persones i les institucions que tant s'han escarotat davant l'oferiment del conseller Gordó, acusant-lo d'ingerència [2] en assumptes del País Valencià, ens reconeixen com a poble adult per a poder decidir per nosaltres mateixos? O per contra el que hi ha al darrere de tal escarotament és alguna cosa així com "no ens xafes els calls que això és el meu cortijo"? [2] Des de l'independentisme català sempre s'ha reconegut que "en darrera instància seran els valencians qui decidiran què volen ser", i per tant es reconeix el PV com a subjecte polític de dret.

Des d'aquest dilluns i fins al 25 d'agost, el tram final de l'L5, entre Can Boixeres i Cornellà Centre, estarà tallat per obres d'infraestructura. Durant aquests dies hi haurà un servei alternatiu de bus que farà el mateix recorregut i s'aturarà a les mateixes parades que el metro. També es recomana utilitzar els enllaços amb Rodalies i el Trambaix. Les obres consisteixen a canviar el suport de la via en el revolt de l'estació de Gavarra. Es demolirà i es reconstruirà un tram de 900 metres de plataforma i, a més, se substituiran carrils i fixacions. Per moure's per la zona, els usuaris poden triar diverses alternatives: entre Can Boixeres, Sant Ildefons, Gavarra i Cornellà Centre hi ha un servei especial de bus que funciona amb el mateix horari i parades; també es poden utilitzar els enllaços amb Rodalies a les estacions de l'L5 de Cornellà, Sants i la Sagrera; o també l'enllaç amb el Trambaix a Cornellà per desplaçar-se entre les estacions inhabilitades. Per això, la línia T1 del Trambaix es reforçarà a les hores puntes a partir d'aquest dilluns, doblant la seva freqüència fins al 25 d'agost, quan es reobri l'L5. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha anunciat en el Ple d'aquest dimecres, que els Mossos d'Esquadra presentaran aquesta setmana una unitat específica contra les agressions sexuals. Aquesta és una de les mesures del departament, ha apuntat Buch, per "combatre i reduir al màxim les dades i el patiment de les dones". En aquest sentit, ha remarcat que les dades de l'any 2019 han estat "esfereïdores" i les "més altes pel que fa a abusos i violacions". Buch també ha valorat el protocol contra violències sexuals en entorns d'oci, que afirma que ha tingut una "bona acollida" en ajuntaments d'arreu del territori. Finalment, el conseller ha destacat que un dels principals objectius del Govern és que les dones que pateixen abusos denunciïn.

De moment no hi ha res per escrit. O sigui que, de moment, no caldrà reobrir la Model de BCN per reomplir-la de colpistes indepes. Per si de cas, a tres quarts de nou del matí, un servidor ha anat a fer un cop d'ull a la Capitania General de BCN, situada a 600 metres del Palau de la Generalitat. No, per veure si hi havia moviment i tal. I això és el que m'hi he trobat: No, tant de color no era per celebrar que era el dia de la data i la pregunta. Resulta que avui era el dia de la unitat. No de la d'Espanya, sinó la de la unitat militar. En aquest cas, de la unitat anomenada Inspecció General de l'Exèrcit. Segons m'informa el company, però malgrat tot amic, Quico Sallés, expert en el tema, aquest és l'únic organisme estatal amb seu a Catalunya. O sigui, i cito textual: "Si en una caserna d'El Hierro hi ha goteres, ho han de solucionar des d'aquí". En Quico m'ho ha explicat a les 9.06 del matí a la plaça Sant Jaume, just un minut després que el president Puigdemont arribés a Palau en cotxe oficial. Un servidor, a continuació, s'ha dirigit a la sala de premsa per pillar lloc i, sobretot, endolls. Al passadís, uns 30 gràfics i càmeres ja feien cua per poder pujar a immortalitzar la reunió de govern. A les 9.28 diversos diputats de Junt pel Sí, entre els quals Lluís Llach, estaven acabant d'esmorzar a Can Conesa, mític local de mítics entrepans de Frankfurt. Però no esmorzaven Frankfurt sinó entrepans d'embotit. Una diputada m'ha dit: "Segur que en Llach sap la pregunta. I en Lluís ens ha mirat i ha somrigut. En aquell moment ha passat per davant de la porta en Pere Aragonés, secretari d'Economia. No anava a Palau sinó "a una altra reunió, que algú ha de treballar aquí", ha dit amb ironia. A poc a poc anaven arribant els diputats de Junts pel Sí. La pluja havia deixat la plaça com una pista de patinatge i alguns han estat a punt de protagonitzar la pregunta allà mateix. A les 9.41 ha arribat la delegació de la CUP. A les 9.49 ha parat de ploure i ha sortit el sol. A aquella hora a la plaça Sant Jaume, per no haver no hi havia ni manifestants. I parlant de tancs, he aprofitat per mirar el compte a T witter de @ TancsADiagonal que, com el seu propi nom indica, es dedica a vigilar la possible entrada de tancs per la Diagonal. L'última piulada era de les 18.49 d'ahir. I la foto... bé, oferia més inquietud que informació... A Palau, els gràfics i els càmeres ja havien baixat de fer els muts de la reunió de govern i ara tots junts fèiem cua per pujar a l'acte oficial. Finalment, a les 10.13 ens han obert una porta i hem pujat cap al Pati dels Tarongers. Quan hi hem arribat, el govern i els diputats de Junts pel Sí i la CUP ja eren a lloc. Estaven en unes tarimes a banda i banda de la font i... d'esquena al sol. Per les diverses finestres dels despatxos que donen al pati es veien desenes de caparrons que miraven el moment i feien fotos. Primer ha parlat el vicepresident Junqueras i després, a les 10.23, ha pres la paraula el president Puigdemont. El moment més relaxat ha estat quan ha dit: " Rajoy va dir ' no quiero ' i amb un ' no quiero' el millor és no anar a l'altar" que ha fet somriure a la consellera Munté. I, finalment, a les 10 i 29 minuts del 9 de juny del 2017 hem tingut data i pregunta. Un minut més tard ha acabat l'acte i hi ha hagut uns 30 segons d'aplaudiments. I a continuació, au, cap a casa. Però abans els presents s'han fet moltes fotos, han comentat la xerrada i alguns s'han intercanviat les americanes, com és el cas del conseller Toni Comín i el diputat Sergi Sabrià. I en presència del v icepresident: Sabrià ha comentat: "No m'hi cabrà ni de conya"... i li ha cabut. I Comín ha dit: "Veus, has estat conseller durant una estona". A les 10.49, un conseller convergent deia a plaça, com per deixar clar que ara la cosa va de veres, que "això no és capoeira". A un quart de 12 el president ha sortit a fer un cafè, com fa cada matí que pot i el deixen. Era un noi d'origen xilè que li ha explicat que voldria un pis a l'Eixample, però que treballa de repartidor i amb el sou ni li arriba per poder pagar el lloguer. A continuació, un ciutadà que havia estat a plaça mostrant una estelada darrera de tots els entrevistats (i entrevistades) que han passat per les diverses televisions que hi feien directes, s'ha volgut fotografiar amb el President. I la imatge ha estat la que ha usat Reuters per explicar al món la jornada d'avui. L'ha fet un fotògraf de l'agència que tenia de costat quan jo he fet aquesta: El president ha circulat pel carrer Llibreteria enllà fins a la seva cafeteria habitual i diversos ciutadans l'han aturat per saludar-lo. Inclòs un que li ha dit: "Ara que no ens amorrin". Mentre feia un glop de cafè, ja a lloc, un membre de l'equip presidencial m'ha dit: "S'ha posat en marxa el rellotge" i un altre m'ha preguntat: "Tu saps quin és el lema de Xile? I quan el president ha acabat el seu sol sense sucre i ha tornat cap al despatx... ... he aprofitat per buscar quin és el lema de Xile. Total, que tenim data i pregunta per via oral, no ha passat res i després de moure la peça d'avui, la partida d'escacs continua.

El canvi climàtic és un dels majors reptes per a la humanitat. L'escalfament de la terra, els canvis extrems de temperatura, la desaparició de les glaceres, l'augment del nivell dels oceans, són mostres inequívoques dels seus efectes. No és conseqüència d'una desgràcia natural, sinó que és originat per l'activitat humana. La reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és una de les estratègies més importants per atenuar el canvi climàtic. A nivell mundial, el CO2 (anhídrid carbònic) representa el 77% dels gasos d'efecte hivernacle, el CH4 (metà) el 14% i el NO2 (òxid nitrós) el 8%. Segons el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC) l'emissió d'aquests gasos ha augmentat un 70% entre 1970 i 2004. La producció d'electricitat i calefacció, transport, indústria i desforestació són les principals fonts de CO2. L'agricultura és la principal font de la producció de CH4 i de NO2. S'estima que el sector de l'agricultura, incloent-hi el canvi d'ús de la terra (desforestació) i activitats relacionades, com la fabricació de fertilitzants, representa un 30% del total de l'emissió de gasos, una contribució que encara que sembli sorprenent és més gran que l'originada per la indústria i major fins i tot que la del transport. La ramaderia, incloent-hi el transport i l'alimentació de bestiar, representa el 80% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que s'ocasionen en l'agricultura. Cal preguntar-se com i per què la producció de bestiar és tan rellevant en l'emissió d'aquests gasos. Segons estimacions de la FAO, una part important (35%) s'origina en la desforestació de la terra, és a dir eliminació de boscos per dedicar terra a pasturatge de bestiar i producció de soja i altres cereals per a pinsos. Recordem la importància dels boscos en capturar i eliminar una part del CO2 que genera. Una altra part (30%) s'origina per la fermentació dels fems i per la fermentació entèrica (25%) dels animals remugants, que generen metà. L'ús de fertilitzants nitrogenats representaria un 3.4%. Un aspecte molt rellevant és la importància relativa de l'emissió de gasos per la producció de diferents tipus de carns. Segons estudis de la FAO, la producció de bestiar boví genera 3 vegades més CO2 que la producció d'ovelles i porcs, i 30 vegades més que la producció de carn de pollastre. La formació entèrica de metà es genera gairebé exclusivament pel bestiar boví (incloent-hi vaques lleteres), mentre que el metà dels fems, prové en parts iguals del bestiar boví i de la producció de porcs. La ramaderia usa actualment un terç de la superfície de la terra, sobretot per pastura permanent de bestiar, incloent-hi un terç de terra cultivable dedicada a l'alimentació animal. La cria d'animals i la producció de carn ocupen aproximadament el 70% de les terres dedicades a l'agricultura, i consumeix un 35% de la producció mundial de grans, que es dediquen a l'alimentació animal. La FAO estima que la cria d'animals produeix entre un 6 i un 12% de l'emissió de gasos a Europa, i un 18% a escala mundial. El consum de carn, com és d'imaginar, és més de 5 vegades superior en els països desenvolupats (224 g per persona i dia) que als països en desenvolupament (47 g per persona i dia). Però el més greu és que segons un recent informe de la FAO, s'estima que, en absència de polítiques de canvi, la producció mundial de carn, es duplicarà de 2001 a 2050, induïda principalment per la incorporació al mercat de consum de carn, de centenars de milions d'habitants de la Xina, Índia, Sud-àfrica i el Brasil. El consum de carn a la població Xina s'ha duplicat en l'última dècada. Xina era un exportador net de soja fins a l'any 1993, i des de llavors s'ha convertit en un dels principals importadors de soja (especialment del Brasil i l'Argentina) que s'utilitza per alimentar porcs i pollastres. És a dir, l'impacte sobre el canvi climàtic s'incrementarà notablement si no es fa res per posar-hi remei. Recordem que l'OMS recomana un consum mitjà de carns vermelles (vaca, porc i ovella) de 70 g per persona i dia, de manera que una de les estratègies per mitigar el canvi climàtic és reduir substancialment el consum en la població dels països desenvolupats i augmentar-la en els països en desenvolupament, aconseguint una alimentació sostenible i socialment més igualitària. Però l'excés de consum de carn i productes d'origen animal, en països com Espanya, característica principal de la dieta de tipus occidental, no només té un enorme efecte negatiu ambiental, sinó a més un clar efecte perjudicial sobre la salut dels éssers humans. Hi ha una abundant evidència científica mostrant que comparat amb una dieta occidental, seguir un patró de dieta a base d'aliments d'origen vegetal (com la dieta mediterrània o vegetariana), comporta un menor risc d'obesitat, de diabetis tipus II, de malalties cardiovasculars, un menor risc d'alguns tipus de càncer (especialment de còlon i recte, probablement de mama en dones postmenopàusiques, i estómac). Els seus avantatges sobre la salut són científicament concloents. Un exhaustiu estudi anglès (realitzat per la Food and Climate Research Network), que ha efectuat un inventari de les emissions originades per a la provisió d'aliments per al consum de la població del Regne Unit (incloent-hi el que es produeix en agricultura i pesca, processa i distribueix nacionalment, més el que s'importa, i el canvi d'ús de la terra), estima que per la combinació d'una dieta vegetariana (incloent-hi consum de làctics i ous), una reducció del 66% en el consum de productes d'origen animal, l'adopció de noves tecnologies per a reduir l'emissió de NO2 del sòl i del metà dels remugants, es podria disminuir al Regne Unit un 70% les emissions de gasos d'efecte hivernacle. S'ha estimat que només amb canviar els patrons d'una dieta de tipus occidental a una més sostenible basada en productes vegetals, podria representar reduir entre un 20 al 30% la producció de gasos d'efecte hivernacle. El canvi climàtic és un greu problema actual, que ha de preocupar no només als ecologistes. Exigeix mesures contundents als responsables polítics i autoritats de l'administració i gestió pública. Però alhora depèn també de les decisions socials i individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris i de vida. El model actual no és sostenible. Hem de substituir productes animals per productes vegetals. Com més tardem a ser-ne conscients, més irreversible seran els efectes del canvi climàtic. Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l'Institut d'Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l'Agència Internacional d'Investigació del Càncer (OMS). Professor d'Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Avís legal i política de privacitat

Si ets autònom, ja pots afegir els teus altres bancs a l'app de BBVA. Controla el dia a dia dels teus negocis, còmodament i des del mòbil. Tots els bancs de la teva empresa en un mateix lloc amb el servei d'agregació. Hi ha desenes d'entitats bancàries a Espanya i aquestes, al seu torn, ofereixen diversos préstecs hipotecaris amb condicions diferents. L' oferta del mercat hipotecari és molt àmplia i si et planteges contractar una hipoteca o millorar les condicions de la que ja tens pots trobar a la teva disposició un ampli ventall d'opcions, però en què t'has de fixar a l'hora d'informar-te? Internet pot ser un bon primer pas a l'hora de començar la cerca de la nostra hipoteca ideal. Hi ha nombroses pàgines web d'informació bancària, així com comparadors d'hipoteques en línia. Les publicacions especialitzades també ajudaran a resoldre dubtes i serveixen de complement a les pàgines web de les mateixes entitats bancàries. Amb la informació a la mà arriba el moment de saber què volem aconseguir amb la negociació de la nostra hipoteca. Coneixent què és el que s'ofereix en les diferents entitats bancàries podem plantejar-nos uns objectius realistes que ens ajudaran de cara a la negociació. Potser volem aconseguir unes millors condicions de partida, com un tipus d'interès més baix o, si ja tenim una hipoteca contractada, és possible que hàgim vist condicions més favorables en una altra entitat i vulguem negociar amb el nostre banc una actualització de les nostres. Si has de negociar la contractació d'una nova hipoteca has de saber: A partir d'aquí pots definir els teus propis objectius i asseure't a negociar partint d'aquests. Empreses facturació inferior a 5 milions: 91 298 35 96 Empreses facturació superior a 5 milions: 91 296 70 70

Aquesta és la pàgina de ELRACO DE CAN FAROLET. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Platja d'Aro.

Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres! El millor que pots fer és acceptar-te tal com ets. A tots ens ha passat alguna vegada que hi ha coses del nostre cos que no ens agraden tant com altres, però les hem d'acceptar igual ja que no les podem canviar. Les conductes que ens comentes (menjar poc i provocar el vomit) no són gens sanes... el nostre cos necessita els aliments, ja que ens aporten unes vitamines necessàries per tenir energia i que el nostre cos "funcioni", pel que no menjar no és una opció. Si et veus grassa i la gent del teu voltant no ho veu, pots adreçar-te a un metge o un professional per a veure què és el que està passant que et fa patir així... Sobretot, no tornis a fer aquestes conductes que vas fer un temps, no són sanes... Si segueixes patint, parla amb els pares, expressa el teu patiment i ells segur que t'ajudaran i sabran on busca ajuda! El més important, és que t'acceptis i t'estimis tal com ets bonica!!!

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres una proposició de llei d'ICV-EUi que pretenia recuperar l'Impost de Successions per situar-lo a nivells del 2010, abans que el tripartit ho reformés a la baixa. CiU i ERC s'han oposat a la mesura perquè els dos partits ja tenen pactat recuperar el mateix impost aquest any, tot i que a un nivell menor del que proposen els ecosocialistes. La reforma d'ICV-EUiA ha estat rebutjada amb els 88 vots de CiU, ERC i PP, que han fet insuficients els 34 que sí avalaven la seva tramitació --PSC, ICV-EUiA i la CUP--, mentre que hi ha hagut 9 abstencions dels diputats de C's. La iniciativa aspirava a modificar els trams superiors de l'impost per aconseguir uns "ingressos addicionals" per a la Generalitat de 400 a 500 milions d'euros, i hagués afectat al 10% de contribuents. L'ecosocialista Josep Vendrell ha argumentat que el seu partit ha portat aquest impost al Parlament perquè CiU i ERC no han aclarit encara quan pensen fer-ho, i ha assegurat que la Generalitat ha de recuperar aquests ingressos per pal·liar les retallades i les dificultats de molts ciutadans: "No podem esperar més". Pere Aragonès ha argumentat que ERC no pot aprovar la proposta d'ICV-EUiA per "lleialtat" al seu acord amb CiU, i ha reivindicat la influència de la seva formació per condicionar la política fiscal del Govern: així, ha avisat a CiU que ERC espera tenir llest "en les pròximes setmanes" l'acord definitiu per recuperar Successions, estiguin o no presentats els Pressupostos catalans de 2013. El diputat de CiU Ferran Falcó ha admès que aquest impost "no agrada" al seu grup, però que ha acceptat recuperar-lo temporalment perquè consideren que el moment econòmic actual és excepcional i la Generalitat necessita ingressos addicionals. Malgrat votar al costat de CiU i ERC, José Antonio Coto (PP) ha carregat contra el Govern per acceptar recuperar l'impost en la pròximes setmanes a petició d'ERC, i ha criticat que si ho accepten és perquè el president Artur Mas i el conseller Andreu Mas-Colell no perdin "les seves cadires" a l 'executiu. També el portaveu de C's, Jordi Cañas, creu que la recuperació de Successions pactada per CiU i ERC demostra que a Catalunya manen els republicans i que el diputat Aragonès és "el conseller d'Economia en l'ombra". Isabel Vallet (CUP) ha criticat que CiU es plantegi recuperar aquest impost només temporalment, i ha considerat que hauria de ser un impost estructural i no "fet a la mesura d'unes minories parasitàries". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Què els ha dut de vacances a les comarques gironines? Bé, de fet hem anat a passar uns dies a Almeria i de tornada hem parat a Girona per fer-hi nit, ja que està just a mig camí. Ens allotgem en un hotel de Salt, que ens va bé perquè és al costat de l'autopista. En realitat, quan anem de viatge ens quedem a dormir a l'hotel i ja no sortim d'allà, però vam veure un reportatge sobre Girona a la televisió alemanya i ens va agradar molt. Per això, vam decidir parar aquí i visitar la ciutat. Si no fos així, segur que ens hauríem quedat a l'hotel o en algun centre comercial, com fem habitualment. I què explicava, aquell reportatge de la televisió alemanya? Doncs deia que el nucli antic és molt bonic, per això ens va atraure. I la realitat és el que s'esperaven? És més bonic del que ens pensàvem i tot, i està molt net. Què fan durant aquestes hores per Girona? Doncs hem passejat una mica, ens hem menjat un gelat i... hem anat de compres! Ara volíem visitar la Catedral, però se'ns ha fet tard i ja no tenim temps. Ja han vist els escenaris de Joc de trons? La veritat és que només hem vist la primera temporada, però quan hem sabut que s'havien rodat episodis aquí, hem decidit que haurem de mirar tota la sèrie. Què faran durant la resta d'hores que els queden a Girona? Ara ens anirem a reunir amb la resta de la família. La mare va en cadira de rodes i no ha pogut arribar fins aquí perquè amb les llambordes és complicat. En aquest sentit, ens sembla que el Barri Vell no és gaire accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Però bé, ara ens reunirem amb ella i anirem a sopar. I després ja no tindrem gaire temps de res més, a dormir a l'hotel i demà al matí cap a casa. Els agradaria poder tornar amb més temps? La veritat és que ens agradaria poder tornar a venir i visitar-ho tot amb tranquil·litat.

L'organisme aprova un manifest on "encoratja" l'Executiu a seguir lluitant per impedir el Reial decret a favor dels promotors del magatzem El Consell de les Persones Consumidores, integrat per una trentena d'entitats i associacions de defensa dels consumidors a Catalunya, dóna suport a les iniciatives que està duent a terme el Govern en contra de la decisió de l'executiu espanyol d'indemnitzar amb 1.350 milions d'euros els promotors del magatzem Castor i de repercutir aquesta indemnització en la factura dels consumidors. En un manifest aprovat en la darrera reunió del Ple del Consell, l'organisme ha volgut fer públic el "ple suport" al govern català en aquest afer i "l'encoratja" a seguir lluitant per impedir l'execució del Reial decret llei a favor dels promotors del magatzem.Des que el govern espanyol va anunciar l'octubre passat la decisió d'indemnitzar els promotors del projecte Castor, el govern de la Generalitat ha manifestat la seva oposició i ha dut a terme totes les accions al seu abast per impedir que s'apliqui. El Consell de les Persones Consumidores ha aprovat un manifest on vol fer públic el seu suport a les iniciatives que està duent a terme el Govern de la Generalitat en contra la decisió del govern estatal d'indemnitzar amb 1.350 milions d'euros els promotors del projecte Castor, i de repercutir aquesta indemnització en la factura que paguen els consumidors. En aquest manifest, el Consell de les Persones Consumidores valora "molt negativament" la indemnització aprovada pel govern espanyol a través del Reial Decret Llei 13/2014, en favor dels promotors del magatzem de gas Castor, i la decisió de repercutir aquesta quantitat en la tarifa del gas. En aquest sentit, l'organisme "encoratja" el Govern a seguir lluitant per tal d'impedir l'execució d'aquest Reial decret llei". El manifest ha estat aprovat per unanimitat de les associacions i entitats assistents al Ple del Consell de les Persones Consumidores. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Més de 300 professionals de la informació i la comunicació s'han concentrat aquest diumenge al migdia als Jardinets de Gràcia per exigir "relats més plurals i feministes" als mitjans de comunicació i paritat als espais que generen opinió. Sota el lema "comuniquem feminismes", les comunicadores han reclamat "formació en perspectiva de gènere i de la diversitat a totes les plantilles de les empreses per aconseguir una millora substancial en el tractament informatiu" i han exigit que se superi "la bretxa salarial que persisteix al sector i que es penalitzin les empreses que no compleixin". En l'acte per reivindicar el 8-M diverses comunicadores han llegit un manifest conjunt i els titulars que voldrien veure als mitjans de comunicació. El manifest de la concentració l'han llegit dones de la comunicació en diferents situacions laborals que han coincidit en reivindicar que " sense feminisme no hi ha periodisme ". "Exigim, un any més, un tractament de les violències masclistes que no revictimitzi i que no suposi un assetjament sexual de segon ordre"; ha explicat en declaracions als mitjans la periodista i membre de l'Assemblea de Comunicadores Feministes Elena Parreño. "Que s'acabi la bretxa salarial que segueix existint als mitjans de comunicació i formació amb perspectiva de gènere per abordar la informació", ha afegit tot reclamant que "controlin més les editorials" perquè, a parer seu, "hi ha articles d'opinió que són totalment ofensius per les dones" perquè emeten opinions masclistes i estereotipades que només justifiquen més violència cap a les dones. Els assistents a la concentració han pogut escriure i dipositar en una bústia els titulars que voldrien veure als mitjans de comunicació. "Primer any sense cap dona assassinada", ha estat un dels més repetits, tot i que també s'han recollit destacats com "La baixa de maternitat és paritària 100%" o "Espanya acaba amb la bretxa salarial". L'acte per reivindicar el 8-M ha estat dirigit per la periodista Marta Cáceres, ha començat a les dotze del migdia i ha acabat cap a quarts de dues de la tarda i ha comptat amb diverses actuacions. La concentració ha aplegat més de 300 persones, enguany eren unes 200 menys segons els organitzadors, que ho han atribuït al fet que el 8-M hagi coincidit amb el cap de setmana.

Els igualadins han fet el segon entrenament de la setmana ja pensant en el Liceo de la Corunya, el pròxim rival a l'Ok Lliga. Un Liceo que presentarà una novetat destacada en la seva visita a Les Comes. La del porter internacional argentí Valentín Grimalt que arriba procedent del Petroleros de Mendoza, l'equip que va jugar la final de la Continental contra el FC Barcelona. L'argentí, amb experiència a Europa perque va militar durant dues temñporades al Giozinazzo italià, arriba per cobrir la baixa de Xavier Malian, que ha hagut de passar pel quiròfan per una lesió al genoll dret. Grimalt ha arribat aquest dimecres a la Corunya on tindrà temps de fer un entrenament amb els seus companys abans de desplaçar-se a Igualada. No és segur ell ocuparà la porteria herculina o ho farà el jove del planter Alvaro Sheda que ja va jugar contra el Forte Dei Marmi, en partit de la lliga europea que van guanyar els italians per 7 a 8. CONVENI DE COL.LABORACIÓ ENTRE L'IHC I L'EMPRESA SERVISIMÓ L'Igualada Hoquei Club i l'empresa SERVISIMÓ, amb seu al carrer Alemanya, 17 d'Igualada, han arribat a un acord de col·laboració per ser el patrocinador oficial pels partits de les jornades 9 i 11 de l'OK Lliga. A banda del patrocinador principal MONBUS i del patrocinador oficial BUFF ®, així com la resta d'empreses i comerços que donen suport durant tota la temporada, l'empresa SERVISIMÓ ha preferit fer aquesta col·laboració específica per a aquestes 2 jornades de l'OK LLiga. Així, coincidint amb la visita a Les Comes dels equips del FC Barcelona i del HC Liceo, primer i segon classificats de la lliga, i dins el marc de col·laboració, els socis i seguidors que s'han desplaçat fins el pavelló han pogut conèixer de primera mà tres dels vehicles representats per aquesta marca: un Volkswagen Scirocco, un Audi TT Coupé i un Skoda Rapid. El club i els jugadors del primer equip del Monbus IHC agreixen a l'empresa SERVISIMÓ aquesta col·laboració i esperen poder comptar de nou amb aquesta i d'altres possibles empreses per trobar fòrmules de patrocini entre el món de l'esport i l'industrial i comercial. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Rússia haurà de tornar les medalles d'or que va guanyar després d'imposar-se en el relleu 4x100 femení dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 a causa que una de les components, Iúlia Chermoshanskaya, va donar positiu després de les reanàlisi de les mostres. Chermoshanskaya, qui va acabar vuitena en els 200 metres a Pequín, va donar positiu per diversos esteroides anabolitzants, inclòs estanozolol, una substància usada per atletes i fisioculturistes que intenten perdre greix. Les seves companyes a l'equip eren Aleksandra Fedoriva, Iúlia Gushchina i Yevgeniya Polyakova. El quartet rus es va imposar als de Bèlgica, plata, i Nigèria, bronze. El Brasil, quart, es quedarà amb el bronze. "L'equip de la Federació Russa està desqualificat del relleu femení 4x100m. Les corresponents medalles i diplomes seran retirats i hauran de ser tornats", ha dit en un comunicat el COI, que ha sol·licitat a la IAAF modificar el resultat de l'esdeveniment i considerar altres accions. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Aquesta tarda ha tingut lloc al vestíbul de l'estació d'Universitat el lliurament de premis als guanyadors de les diferents modalitats de la tretzena edició del Concurs de Relats Curts de TMB, una fórmula original i participativa perquè els ciutadans de Barcelona i l'àrea metropolitana s'exercitin en l'escriptura i la lectura. Entre tots els relats finalistes, el jurat ha escollit els guanyadors per a cada categoria amb el seus corresponents premis: El jurat del concurs que ha decidit els guanyadors de les diferents categories l'ha presidit Santiago Torres, director de Comunicació i Relacions Institucionals de TMB, acompanyat de Jordi Muñoz, director de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i el periodista i escriptor Raúl Montilla. La iniciativa es fa amb la col·laboració de Marvel Studios, l'Institut de Cultura de Barcelona, a través dels programes Grec Festival de Barcelona i també l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Els usuaris han pogut participar en tres categories: Relat lliure, TweetRelat i InstaRelat. Els guanyadors pel que fa a la categoria Relat lliure han estat els següents: Els guardonats de la categoria TweetRelat han estat: Els guardonats de la categoria InstaRelat han estat: A més, els relats escollits com a guanyadors de la categoria d'empleats de TMB han estat Examen final, de Laura Ropero Marín, i en segona posició, Mario y Elvira, de Miguel Ángel Urbano Sanpedro. I el relat més llegit al web del concurs i per tant guanyador del premi The Reader és Delirium, de Munta Afzal Gohar. Pel que fa al compliment dels objectius, la 13a edició del concurs ha estat tot un èxit. Del 4 de març al 9 d'abril, el certamen ha rebut 1.111 històries participants en la categoria de Relat Lliure, 434 TweetRelats i 78 participacions a Instagram. Un aspecte de l'acte que ha tingut lloc al vestíbul d'Universitat / Foto: Pep Herrero (TMB) Intervenció del periodista i escriptor Raül Montilla, membre del jurat / Foto: Pep Herrero (TMB) El conseller delegat de TMB amb la guanyadora de la categoria Relat Lliure / Foto: Pep Herrero (TMB) El conseller delegat de TMB amb la guanyadora del segon premi de la categoria Relat Lliure / Foto: Pep Herrero (TMB) Jordi Muñoz, en nom de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, llira el premi TweetRelat / Foto: Pep Herrero (TMB) Santi Torres, director de Comuniació i Relacions Institucionals / Foto: Pep Herrero (TMB) Raül Montilla amb la vencedora del premi The Reader al relat més llegit al web / Foto: Pep Herrero (TMB) Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa operadora del transport públic de l'àrea metropolitana. Gestiona la xarxa de metro i d'autobusos, el Barcelona Bus Turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc i el Tramvia Blau. Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu? Només has de donar-nos una adreça electrònica. CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons

Gal·les va donar ahir a Twickenham un cop que pot ser fatal per a Anglaterra (25-28) en un dels partits més esperats de la primera fase. Els anglesos van anar sempre al davant en el marcador, però una marca de Gareth Davis va iniciar una remuntada que va completar Dan Biggar, l'home del partit, amb un cop de càstig quan faltaven cinc minuts per al final. Els anglesos estan ara obligats a guanyar Anglaterra en l'anomenat grup de la mort. El protagonista de l'Itàlia-Canadà (23-18) va ser el tercera línia Mauro Bergamasco, que amb trenta-sis anys es va convertir en el segon jugador de la història que disputa cinc edicions de la copa del món. En el Sud-àfrica-Samoa (46-6) els springboks van restablir el seu honor nacional després de la derrota contra el Japó i van oferir un partit a l'altura de les seves capacitats. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.

Una inversió de 130 milions d'euros per a un municipi de 1.152 habitants. Crearà 60 llocs de treball directes i un centenar d'indirectes, quan a tot el terme municipal, segons les dades de l'Idescat, hi ha 431 afiliats a la Seguretat Social i un total de 55 persones a l'atur...

Estat Islàmic ha decapitat set homes i tres dones en una zona kurda del nord de Síria, segons ha informat aquest dimecres l'Observatori Sirià per als Drets Humans, que ha emmarcat aquests actes en la campanya per atemorir als residents que es resisteixen a l'ofensiva del grup jihadista. El director de l'Observatori, Rami Abdulrahman, ha indicat que cinc combatents kurds, entre els quals hi ha tres dones, i quatre rebels sirians han estat detinguts i decapitats aquest dimarts a 14 quilòmetres a l'oest de Kobani, la població kurda pròxima a la frontera amb Turquia que manté assetjada Estat Islàmic des de fa gairebé dues setmanes. A més, ha precisat, un civil també ha estat decapitat. "No sé per què han estat detinguts o decapitats. Només Estat Islàmic sap per què. Milicians d'Estat Islàmic ja van dur a terme en el passat decapitacions de combatents rivals tant a Síria com l'Iraq. Les decapitacions són realitzades sovint en públic. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Andorra cau de posició en el rànquing de llibertat de premsa, però encara no he vist cap periodista que matisi que un dels arguments utilitzat per RSF –la falta de textos jurídics que protegeixin el secret de les fonts– és fals Recordo haver assistit l'any passat a un debat organitzat per l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra sobre la llibertat d'expressió. Aleshores ja va sortir el tema de la caiguda del Principat en el rànquing mundial de llibertat de premsa que elabora anualment, des de l'any 2002, l'ONG Reporters Sense Fronteres (RSF). Una de les crítiques que RSF feia el 2016 i es repeteix el 2017 és "la falta de textos jurídics que protegeixin la llibertat d'informació –en particular, el secret de les fonts dels periodistes". Va ser durant aquell debat que vaig descobrir que RSF elabora l'informe a partir de les percepcions dels periodistes que entrevisten. Porto un parell de dies llegint comentaris encesos a les xarxes pel fet que Andorra cau de posició un any més, però encara no he vist cap periodista o opinador que matisi que un dels arguments utilitzat per RSF –la falta de textos jurídics que protegeixin el secret de les fonts– és fals. La Llei 30/2014 qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, tan criticada pel sector, té un article vuitè dedicat exclusivament al secret professional: El secret professional és un dret i alhora una obligació dels professionals de la informació, que garanteix la confidencialitat de les seves fonts a romandre en l'anonimat si així ho sol·liciten. No obstant allò previst a l'apartat anterior, el professional de la informació pot cedir excepcionalment en la seva obligació quan el fet de revelar la font sigui l'única manera d'evitar un dany greu a les persones. En el cas que un contingut informatiu acabi essent objecte d'una acció judicial, el fet que el professional de la informació decideixi no revelar la seva font no implica que assumeixi automàticament la responsabilitat per aquell contingut, sinó que és l'òrgan judicial que haurà de valorar les circumstàncies que concorren." La llei, com es pot deduir del seu títol, és de l'any 2014. Les remarques de Reporters Sense Fronteres amb relació al secret professional no són noves dels dos últims anys, senzillament es van repetint d'un any a l'altre sense que ningú s'hagi molestat a contrastar si mentrestant, com és el cas, hi ha hagut algun canvi legislatiu. Al cap i a la fi vivim en l'època de la postveritat. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

CINEMART és una associació sense ànim de lucre que promou l'activitat cinematogràfica. Com a part d'aquest objectiu s'organitza, el Festival Internacional de Curtmetratges a Pineda de Mar (Barcelona). L'any 2019 serà la sisna edició. Al 2017, es van presentar 1.133 curts de més de 50 països. 26 pel·lícules van ser les pre-seleccionades d'entre les 1.133 que es van presentar a concurs a la IV edició del Festival Internacional de Curtmetratges de Pineda de Mar, i es van projectar a l'Auditori de Pineda entre el 4 i el 8 de juliol. També, dins el festival es va estrenar una producció pròpia dirigida per Marçal Mora, una història de pirates i corsaris que centra la trama en la Pineda del segle XVI i en l'emblemàtic personatge "Dragut". Es va projectar a la plaça Espanya davant una multitud de gent, éssent tot un èxit. Els curtmetratges són de diferents nacionalitats i temàtiques. S'atorguen els premis Vila de Pineda, al millor curt d'animació, a la millor comèdia i el "Premi del Públic". Aquest premi és el resultat de les votacions del públic que visiona cadascuna de les produccions. Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats.

Aquest dirigent comunista i sindical va ser enterrat el passat dimarts 3 de setembre al cementiri de Sant Vicenç dels Horts, la ciutat on vivia i en què ser regidor pel PSUC del primer ajuntament democràtic. Va fou un dirigent sindical a la SEAT, que va ser acomiadat als anys setanta com a represalia pel seu activisme. Va ser l'organitzador de la ocupació de SEAT el 1971 per part dels treballadors. També va ser jutjat i finalment absolt pel TOP el juny de 1972, acusat de realitzar una reunió "no pacífica" juntament amb l'advocat Josep Solé Barberà, Andreu Claret, Pau Espuny i Jordi Blanes Tort, aquest darrer condemnat per "atemptat a l'autoritat" pel tribunal especial i precedent de l'actual Audiència Nacional espanyola. Es va acollir a l'Amnistia Laboral a la SEAT i més endavant va exercir de Secretari General de CCOO a la fàbrica de Martorell. Les poques notes en record del lluitador antifranquista i sindicalista destaquen que "Rufino va ser sempre un destacat lluitador por l'unitat dels treballadors i treballladores." I que fins la seva jubilació va ser "Contrari a les mesures burocràtiques de les cúpula." Així, es va posicionar en contra de la dissolució de la Federació del Metall dirigida per Juan Ramos i Esteban Cerdan. Homenatge al lluitador comunista En l'actualitat formava part de la direcció del PCC i d'EUiA, i treballava especialment pels drets de la gent gran. Maltrat que durant els darrers anys patia dificultats per motius mèdics, va formar activament del col·lectiu dels IaioFlautes. El passat mes de juny es va realitzar un petit homenatge a Rufino Vas, al local del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC). En aquest acte Joan Josep Nuet, Secretari General del PCC i altres camarades van realitzar un lliurament honorific del carnet del PCC al veterà lluitador.

Després d'anys sense veure's, un grup d'amics es reuneix en una casa a la muntanya durant el cap de setmana. Sembla que res hagi canviat entre ells, però entre rialles i anècdotes s'amaga un tèrbol episodi del passat que els segueix turmentant. Tot d'una, un incident estrany altera els seus plans i queden completament aïllats i sense possibilitat de comunicació amb l'exterior. Els joves decideixen buscar ajuda, però en el camí el grup es va desintegrant, mentre el que sembla un nou ordre natural s'imposa davant dels seus ulls atònits. Obligat a fugir del seu Bangla Desh natal, el jove Fahim i el seu pare [..]

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges En qualsevol cas, el cor de la ciutat de la Barcelona romana el conforma un altre promontori. De tots els turons que componen en l'actualitat la capital catalana, que en són uns quants, el Tàber és el més modest en altitud. El del Carmel assoleix els 266 metres, poc més que el de la Rovira, amb 262, i el de la Creueta del Coll, amb 245. Per sota de la cota 200, trobem el del Putxet (183 m), el de la Peira (138 m), el de Monterols (127 m) i el de Modolell (108 m). El mont Tàber s'eleva uns 17 metres per sobre del nivell del mar. Senzillament, poc més que un plec del territori, un onatge petrificat. El topònim, amb ressonàncies llatines, troba el seu origen a l'Edat Mitjana. Així ho defensa Joan Coromines: "hi ha indicis per sospitar —referint-se al topònim Tàber— que no és gaire més que un producte de febrosenques imaginacions, transportant a casa nostra el Mons Tabor de Palestina". Als carrers, carrerons, patis i escales de cases i palaus del Tàber, no hi entra gaire la llum del sol. La penombra, la humitat, els racons solitaris tenyeixen els escenaris del barri gòtic. La nit conserva quelcom tenebrós que l'higienisme de principis del segle XX va aconseguir compensar en altres punts de la ciutat, amb la construcció dels eixamples i l'urbanisme esponjat, distants de l'atapeïda amargor d'una vida llaurada de clarobscurs. Malgrat tot, la Barcino romana, aquesta vila closa, bastida a imatge dels campaments militars, mantenia una estructura ortogonal on els carrers dibuixaven línies paral·leles i perpendiculars, l'aire corria amb fluïdesa, mentre que una sensació d'ordre i d'higiene tenyia la vida diària. Amb el pas dels segles, la decadència de l'Imperi romà i l'ascensió del cristianisme van transformar el paisatge urbà, i van rebregar progressivament la ciutat: els carrers de la Barcino medieval, la Barchinona de l'època, s'estrenyeren, esdevingueren tortuosos, insalubres, misteriosos; el clavegueram abandonat, el fòrum desmuntat i els seus materials reaprofitats per a noves construccions. La majestuositat de les domus s'esmicolà en mil i un espais minúsculs i altres dependències. No obstant, la ciutat que ha arribat fins als nostres dies conserva el record —camuflat, però— de l'urbanisme romà, amb el cardo i el decumanus maximus com a eixos vertebradors dels espais militars i urbans. A Barcino, el decumanus maximus s'estenia des de la porta praetoria, avui el portal del Bisbe, a la plaça Nova, fins a la porta decumana, al carrer de Regomir, dita també Porta de Mar, pel fet de ser l'entrada a la ciutat de les mercaderies arribades amb vaixell. Al llarg dels 825 metres de longitud, travessava els carrers del Bisbe, Ciutat i de Regomir. Cal que us atureu al portal del Bisbe per contemplar les dues torres que encara queden dempeus. Allà mateix, un ideograma recorda l'origen romà de Barcelona i dona la benvinguda al visitant: s'hi pot llegir "Barcino" en lletres de dimensions gairebé humanes. L'obra, de Joan Brossa, ocupa un extrem de l'esplanada des del 1990 i reivindica, de passada, la intervenció artística a l'espai públic. Pel que fa al cardo maximus, es presentava com el segon eix estructural de la ciutat, perpendicular al primer. En el cas de Barcino, feia 550 metres, la distància que separava la porta principalis sinistra, ubicada a la plaça de l'Àngel, de la porta principalis dextra, entre els actuals carrers de Ferran i del Call. La via ascendia el carrer de la Llibreteria i un tram del carrer del Call. A la confluència d'ambdós, avui la plaça de Sant Jaume, s'estenia el fòrum. El Palau de la Generalitat s'hi ha instal·lat a sobre. Ben a la vora, al tortuós carrer Paradís, quatre imponents columnes encastades en l'estretor de l'edifici medieval que les acull recorden la presència de l'antic temple erigit en honor a l'emperador August. Dels quatre elements, tres són originals i una quarta columna hauria estat reconstruïda amb fragments traslladats a mitjan segle XX des de la plaça del Rei. Atanseu-vos-hi un dia qualsevol: les trobareu camuflades al pati del número 10, un edifici del segle XV que va fer les funcions de residència dels canonges de la catedral i que avui és la seu del Centre Excursionista de Catalunya. El temple en qüestió degué ser una construcció imponent. Les columnes s'eleven nou metres des de la seua base i el conjunt es calcula que fa 37 metres de llarg i 17 d'ample, amb sis columnes a la part frontal. A la porta de l'entitat muntanyenca, una pedra de molí assenyala el cim del promontori fundacional de la ciutat i una placa metàl·lica en recorda la cota altimètrica. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 Sectors econòmics que es reconverteixen

Una tercera persona ha quedat imputada per haver facilitat el transport als pispes Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 13 de maig dos homes de 19 i 55 anys, veïns de Salt i Bescanó, com a presumptes autors d'un atracament en una sucursal bancària de Bordils (Gironès). Els fets es remunten al 30 d'abril quan els pispes van entrar al banc pels voltants de les 9 hores, van intimidar els tres treballadors amb unes pistoles simulades i es van endur 225 euros. Els lladres van fugir ràpidament amb un vehicle i una tercera persona ha quedat imputada per haver facilitat el transport als atracadors. Els investigadors van identificar ràpidament un dels assaltants, un noi de 19 anys amb diversos antecedents per robatori amb força, i van estrènyer el cercle sobre el segon pispa.Així, el 13 de maig, els investigadors van aconseguir detenir al primer dels dos atracadors a la porta del seu domicili de Salt. Dues hores més tard també van arrestar el segon dels lladres al seu domicili de Bescanó. L'endemà els policies van dur a terme dues entrades i escorcolls domiciliaris, en els quals hi van localitzar un arma de foc curta i dues més simulades, un passamuntanyes, roba que haurien fet servir en el decurs de l'atracament i múltiple munició de foc real. A banda, els agents van imputar una tercera persona com a responsable d'haver-los portat fins al municipi perquè poguessin perpetrar l'atracament. Després de declarar en seu judicial, el jutge va decretar presó provisional per als dos detinguts. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Documents dels bisbes de la CEE

El taller tindrà una durada de tres hores i per tal de participar-hi s'haurà de pagar 5 euros, un preu que inclou una visita al Museu de Vestits de Paper i a la col·lecció que presenta formada per més de 90 creacions. El Museu de Vestits de Paper ha organitzat per al pròxim 11 de juny un nou curs per ensenyar diferents tècniques de confecció per fer un vestit de paper. Amb l'objectiu d'arribar a un públic més ampli, en aquesta ocasió s'ha fet un enviament de més de 300 cartes amb tota la informació sobre el curs a casals d'avis i associacions de dones de tota la demarcació de Lleida, ja que un dels objectius és incrementar la participació en el Concurs Nacional de Vestits de Paper. Les persones interessades poden reservar plaça a través del telèfon 973 60 62 10. El curs, que serà impartit per tècnics i col·laboradors del museu, es repetirà de nou els dies 17 i 19 de setembre, aquest últim en dissabte per afavorir la participació de les persones que per motius laborals no hi puguin assistir entre setmana.

Afers Socials té oberts 272 dossiers de joves amb problemàtiques diferents. Una quarantena són qualificats de greus amb problemes de conducta i addiccions, que necessiten d'una resposta més ràpida. Aquesta problemàtica creixent ha fet que els grups parlamentaris que donen suport al Govern s'hi hagin volgut implicar. Una implicació que passarà per la redacció en un termini de dos mesos d'una proposta d'acord i també amb dotar de més recursos econòmics el Govern a través de crèdits extraordinaris per fer-hi front. Els grups parlamentaris que donen suport al Govern volen una implicació directa respecte de la creixent problemàtica de joves en risc d'exclusió i addiccions. Aquest dimarts s'han trobat amb els ministres de la taula específica. La voluntat de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos és aportar l'ajuda necessària des del legislatiu. Per això es marquen dos mesos per redactar una proposta d'acord per ajudar a resoldre una situació que preocupa. També amb la possibilitat d'aprovar crèdits extraordinaris per dotar de més recursos el Govern. "Per exemple si detectem que hi ha un problema d'un canvi legislatiu, el podem fer nosaltres o treballar conjuntament. O treballar en un crèdit extraordinari per contractar més personal en una àrea determinada: això també pot ser debatut separadament", considera el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat. En nom dels tres grups Carles Enseñat ha explicat que han detectat dos eixos, el de la necessitat de més equips humans i el de la millora en els plans i protocols d'actuació. Defensen que els plans de prevenció de les escoles es dirigeixin a infants més joves i que el seguiment dels casos es mantingui fins a la reinserció. També la necessitat de potenciar la coordinació entre agents de circulació i policia per a una detecció millor. Precisament aquest dimarts s'ha incorporat el psiquiatre assessor que ha d'ajudar en la confecció del pla nacional de salut mental i addiccions. Pere Bonet, que ja havia estat relacionat amb Salut Mental, treballarà a tots els nivells. El ministre de Salut, Joan Martínez, ha avançat que "posarà el focus tant amb els problemes de salut mental clàssics i tradicionals que tenim sempre i que son més o menys estables dins de la població, com d'aquest fet que és emergent dels últims anys que son les addiccions sobretot en la gent jove". La seva contractació tindrà una durada d'un any renovable i també col·laborarà en la part de psicologia de la cartera de serveis, un aspecte que també haurà d'ajudar a tractar la problemàtica d'aquests adolescents.

L'altre dia, per enèsima vegada, em van cobrar 2,50 € per una ampolla d'aigua de l'aixeta. Filtrada, sí, però de l'aixeta. No seré jo qui li porti la contrària a Greta Thunberg i el seu seguici. De fet, celebro sobre manera que cada vegada més restaurants se sumin a la tendència de canviar l'aigua envasada per aigua de l'aixeta filtrada amb el noble objectiu de protegir el medi ambient. El que cou com paper de vidre als engonals és la incòmoda sensació que, amb la tonteria, hi ha espavilats que ja estan fent caixa amb el tema... A països com els Estats Units, és habitual que et regalin una gerra d'aigua de l'aixeta plena de gel quan vas a un restaurant. A Barcelona seria inviable servir-la directament de les tuberies: abans em beuria la sang calenta d'una marmota, segurament fa més bon gust. Tenim una ciutat de primera, però la nostra aigua de l'aixeta sembla el pòsit d'una llauna de cervesa reconvertida en cendrer. Entenc, doncs, que calgui filtrar-la i que un procés tan necessari repercuteixi en el compte, però la xifra hauria de ser simbòlica i justa, per cobrir despeses, mai per cobrir-se d'euros. Afortunadament, a Barcelona hi ha molts restaurants que no et cobren l'aigua filtrada. D'altres te la deixen a un preu raonable. En els dos casos, tot el meu respecte. El problema és que cada vegada hi ha més locals que venen als incauts ampolles d'aigua filtrada a preu d'Evian. Solen ser els mateixos que te'n cobren nou per un tros de pa amb quatre rodanxes d'alvocat. Els mateixos que, en un futur pròxim, t'afegiran un extra de set euros per l'aire que has respirat al restaurant.

Terrissers i ceramistes d'arreu de la península, el Marroc, i enguany també del Japó, tornaran a trobar-se al certamen Argila, la Fira de la Terrissa i la Ceràmica de la Galera, que fa 25 anys. Ciutadilla torna aquest cap de setmana a viatjar en el temps, fins a l'edat mitjana. Els seus carrers i en especial el seu castell s'ompliran de joglars, trobadors, soldats hospitalers i artesans.... Montblanc recupera enguany les Corts Medievals del 1414 i l'espasa d'honor s'atorgarà a Jordi Cuixart, president d'Òmnium La Llegenda de Sant Jordi serà retransmesa en directe per TAC12 Vilafranca del Penedès torna a ser la capital de la gralla, amb la presència de 31 colles convidades Net, la Fira del Sabó de Montgai, arriba a la desena edició, la primera després que la població hagi obtingut el reconeixement d'Ofici Singular per part de la Generalitat. Un total de 9.000 persones es van congregar al Parc de la Ciutadella de Barcelona el dia 23 de maig de 1968 per assistir al Folk Festival. Durant les vuit hores de concert, es van interpretar més de 200... La Fira de l'Abat inclou representacions teatrals, espectacles, gastronomia i propostes per a tots els públics La fira de referència del teatre infantil i juvenil reuneix 53 companyies i un total de 104 representacions Durant 48 hores, l'Arboç viatjarà al seu passat més daurat. El modernisme va deixar una impremta important al municipi. Testimonis són gran número d'edificis, objectes decoratius i, fins i tot,...

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. El canvi polític encetat recentment a la gran majoria d'institucions valencianes ha donat lloc al diàleg sobre temes que fins ara no havíem tingut ni tan sols la possibilitat de debatre. Un d'eixos aspectes que ens afecta directament als habitants d'estes terres blanques és la vertebració territorial de les comarques centrals valencianes. Ara, quan tan sols han passat uns dies del Nou d'Octubre, dia gran del poble valencià, crec convenient de fer una reflexió referent a la necessitat d'apostar per unes comarques que ja el nostre rei fundador, En Jaume I, va identificar com a 'País de les muntanyes'. Històricament, les comarques de la Costera, la Safor, la Marina Alta, el Comtat, l'Alcoià i la nostra Vall d'Albaida, han estat semblants, ja que probablement representen la zona més dinàmica econòmic, cultural i socialment de tot el País Valencià. Un caràcter viu que s'ha mantingut fins l'actualitat, i que es reflecteix en el nostre model econòmic, el més diversificat i potent de tot el país. L'únic que ha resistit la política de desindustrialització massiva i monocultiu que ha s'ha dut a terme els últims anys, el resultat de la qual ha estat un fracàs que ha conduït la societat valenciana a una situació dramàtica. Amb tot, la qualitat de vida de les persones que vivim en esta terra ha quedat molt afeblida, amb nivells de desocupació i desigualtat inacceptables i una fuga massiva de gent jove que no albira un futur digne ací, amb la qual cosa perdem afectivament, però també un gran capital humà de bones idees, talent i formació com mai no havíem tingut. Hi ha famílies que han perdut fins i tot l'esperança. Malgrat tot, les comarques centrals poden esdevenir un motor. Comptem amb un teixit empresarial format per petites i mitjanes empreses (PIME) les dimensions de els quals poden ser un avantatge competitiu en termes d'augment de la qualitat del producte, proximitat, capacitat de cooperació i creació de cadenes de valor. A més, les nostres PIME poden suposar un element fonamental per a la transferència de coneixement entre les universitats, els instituts d'investigació i els laboratoris d'algunes de les pròpies empreses. La indústria del segle XXI que hem de ser capaços de construir no pot basar-se en un model de competència en preus i precarització dels salaris. Nosaltres tenim l'empenta necessària per tal d'avançar cap a la millora de la qualitat del producte, la cooperació territorial entre diversos sectors productius i els àmbits de foment del turisme cultural i mediambiental, aspectes en què podem aprofundir per generar benestar i prosperitat per a totes les persones. Però per poder fer tot això, serà necessària l'ajuda de l'administració. Les nostres comarques no compten amb una bona xarxa d'infraestructures capaç de cosir el territori i d'afavorir una connexió àgil i eficient. L'estat de la línia de tren Xàtiva-Ontinyent-Alcoi és un clar exemple de la deixadesa que patim en esta matèria. I per fer inversions productives seran necessaris els fons europeus, als quals podríem accedir a través del Consorci que agrupa municipis i mancomunitats, sempre al voltant d'objectius reals per al bé comú, lluny de nous invents per silenciar ningú, fer-se autobombo ni intentar mantenir el poder de les diputacions. Això és cosa de la vella política. Per això, des de Compromís apostem decididament per la recuperació del Consorci de les Comarques Centrals, tal i com vam afirmar recentment en la Declaració d'Albaida, a què van acudir autoritats com el president de les Corts Valencianes, el conseller d'Economia, la vice-presidenta de la Diputació de València i batles i regidors de Compromís d'arreu de les comarques. Per descomptat, estem oberts al diàleg, però partim de la idea que considerem el Consorci com a l'organisme de governança territorial que faça realitat la vertebració urgent de les comarques centrals, i creiem que ha d'integrar la veu del major nombre possible de pobles i ciutats per tal de garantir l'èxit de la iniciativa. Perquè el canvi real que garantisca una vida digna a la nostra gent sols el construirem entre tothom, amb valentia. Nicolau Calabuig i Serna és portaveu comarcal de Compromís S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país

Més nominacions en clau blaugrana. Aquest dimecres s'han conegut els candidats als Globe Soccer Awards, que s'atorguen cada final d'any en una cerimònia que se celebra als Emirats Àrabs. Entre els candidats figuren tres culers: Leo Messi, Ansu Fati i Éric Abidal. El crac argentí és un dels set finalistes a Millor Jugador de l'Any. El '10', que ja va endur-se aquest guardó el 2015, competirà amb Virgil Van Dijk, Mohamed Salah, Alisson Becker, Sadio Mané, Bernardo Silva i Cristiano Ronaldo. Cal recordar que aquest dimarts Lionel Messi va completar un autèntic partidàs contra el Valladolid, en què va signar dos gols i dues assistències, anotant també el seu 50è gol de falta com a professional. Ansu Fati és l'altre futbolista que opta a un premi dels Globe Soccer Awards. El jove futbolista del planter figura entre els cinc finalistes a Revelació de l'Any, on també hi són Jadon Sancho, Erling Haaland, Kai Havertz i Joao Felix. Per acabar, també figura entre els candidats Éric Abidal, que opta a Millor Director Esportiu de l'Any. El secretari tècnic culer, que ja va endur-se un guardó l'any 2012 per la seva trajectòria futbolística, competeix en aquesta categoria amb Andrea Berta (Atlètic de Madrid), Michael Edwards (Liverpool), Igle Tare (Lazio) i Marc Overmars (Ajax). La cerimònia en què es coneixeran els noms dels guanyadors d'aquesta onzena edició dels Globe Soccer Awards se celebrarà el 29 de desembre al Madinat Jumeirah de Dubai.

Miley Cyrus torna a fer de les seves, aquesta vegada a Instagram, com només ella ho sap fer, amb una foto ben provocativa. I és que sembla que la cantant no pot viure sense armar una polèmica. L'última de les seves ocurrències ha estat penjar al seu compte d'Instagram una fotografia d'ella orinant. No sabem si estava fent realment les seves necessitats o no, però el cas és que la cantant de 'Wrecking Ball' apareix ajupida i amb els pantalons baixats enmig d'un bosc, tot i que no s'hi intueix res. I és que Miley estava d'acampada i és clar, si les necessitats fan el seu acte d'aparició i es troba enmig del no res, qualsevol lloc és bo. El que no ho és tant és fotografiar-se --tot i que qualsevol pot fer el que vulgui i fer-se fotos del que li vingui de gust-- i molt menys pujar-ho al perfil d'Instagram. Tot i això, la fotografia en comptes d'escandalitzar els seus seguidors, ha aconseguit 350.000 "m'agrada" a la xarxa social d'instantànies. Tot i que això no vol dir que no hi hagi veus que critiquin les coses que fa Miley. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Redactora al Berguedà del diari Regió7 Aquest bloc reprodueix els articles editats en l'edició de paper del diari Regió7 Una àmplia gamma de grisos i alguns arcs de Sant Martí. Les gèlides temperatures ens deixen un paisatge tenyit de dol i pena però també d'alegria i esperança. Aquesta tardor se'n va deixant-nos un gust agredolç. La pàtria dels bergistans s'ha omplert de penombra amb la mort de Toni Sabata. Sempre franc, anava de cara, era un home dialogant, igual d'amatent a exigir allò que considerava just com a reconèixer els mèrits aliens i propis. Reia com un nen en recordar les animalades que feien falsificant fitxes federatives perquè un jugador sancionat pogués jugar amb el seu estimat Club Handbol Berga. En va ser l'ànima durant quatre dècades amb el seu fidel amic des de petits Xavi Villegas, de cal Negre. Va convertir aquesta màxima apresa arran de pista en el seu lema vital. M'agrada pensar que dalt d'un quer alt, a vista d'ocell, el Sabata somriu mentre el bressolen els acords de la música de La vita è bella de Nicola Piovani, una de les seves cançons preferides. Els colors riallers de l'arc de Sant Martí són per a Jordi Cussà. Un home que escriu perquè respira, que ha estat, malgrat ell, profeta a la seva terra, cosa que l'ha deixatat fins al punt de l'emoció. Haver pulveritzat l'estigma de ser un exionqui en una terra com la berguedana té el mèrit de la perseverança i l'habilitat d'esprémer el seu talent al servei de la literatura. L'home, escriptor i dramaturg, té les dues coses, tot i que per sobreviure hagi de refiar-se de les traduccions de l'anglès, idioma que va aprendre de jovenet en les seves estades a Anglaterra. Potser a Barcelona amb ressò mediàtic nacional tindria una altra cotització i presència entre els cenacles de la literatura del país. A cal Cussà hi reposen novel·les acabades que esperen lectors, una cruel ironia que demostra que la cultura en general importa poc i a comarques és gairebé una excentricitat. Jo ho tinc ben clar: si mai un geni de la llàntia m'oferís un bugader de desitjos, demanaria el do i la capacitat de domesticar les paraules, l'art en què excel·leix aquest enfant terrible de veu granítica i mirada melangiosa. Per la càlida esperança he triat un altre home. Un jove emprenedor de cal Rosal, Pere Muxí, a qui la Generalitat ha reconegut la seva tasca com a tubericultor. És un enamorat dels bolets, honest, que sap aixecar passions explicant les excel·lències de la tòfona. L'univers del diamant negre brilla gràcies a la seva constant tasca divulgativa. Quin luxe, senyors, gaudir de tot el plaer que ens poden oferir talents berguedans com aquests! Article publicar el 15 de desembre del 2012

El volum d'inversió en oficines de Barcelona i Madrid va arribar el primer semestre del 2015 als 1.200 milions d'euros, gairebé un 150% més que en el mateix període de l'any anterior, segons ha informat la consultora immobiliària JLL en un comunicat. Alhora, la consultora ha estimat que la xifra d'inversió en oficines per tot el 2015 a les dues ciutats podria superar els 2.500 milions d'euros, sobretot si es concreta la firma de la 'Torre Espacio' a Madrid --el 2014, la xifra acumulada va ser de 2.116 milions--. Segons experts de JLL, l'explicació d'aquest ritme en la compravenda d'immobles d'oficines troba la seva raó de ser en la falta de processos estructurats i en l'escassetat de vendes d'immobles de gran mida. En aquest context, des de JLL han destacat que el producte de venda de Barcelona no cobreix una dècima part de les necessitats dels inversors. Pel que fa a la rendibilitat prime a Barcelona s'ha situat al 5%, assolint nivells del 2008 i seguint amb molta pressió a la baixa. Amb vista al tancament d'any, des de JLL estimen que el volum total d'inversió d'oficines a Barcelona rondarà els 500 milions d'euros. En relació a Madrid, el volum d'inversió acumulat en aquests sis primers mesos ha superat els 1.000 milions d'euros, cosa que representa gairebé la totalitat del volum d'inversió el 2014, que va ser una mica superior als 1.100 milions d'euros. En el segon trimestre, les dades reflecteixen un volum d'inversió de 558 milions i es consoliden com la xifra trimestral més alta d'ençà que es va reactivar l'activitat inversora en la segona meitat del 2014. En el que respecta a la tipologia del venedor i del comprador, el primer va estar marcat per un caràcter institucional, predominat per bancs tradicionalment presents al mercat immobiliari espanyol, mentre que en el segon el protagonisme va ser per a les socimis, com Hispània, fons d'inversió i companyies asseguradores. A més, continua accentuant-se la caiguda de les rendibilitats, que marquen baixades a totes les zones. De fet, hi continua havent algun cas en el qual les rendibilitats signades s'han quedat per sota del mínim. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Més llest que la fam, l' experiència és un postgrau, Miquel Iceta, brillant orador que balla les serpentejants ones polítiques com ningú, va tombar una moció de censura que, sobre el paper, Ciutadans dirigia al president Quim Torra, però que anhelava atrapar vots limítrofs de l'urna socialista: les enquestes no somriuen els 'naranjitos'. La moció no va fer pessigolles a JxC, la va perdre Cs i la va guanyar el PSC. De fracassada va titllar Miquel Iceta Lorena Roldán, la nova líder (?) de Cs a Catalunya, lligant expressament el qualificatiu a la persona amb el de la moció perduda. Fins i tot amb la barbeta cap endavant i el gest altiu, el perfil de la presumpta candidata a presidir la Generalitat continuava sent molt i molt baix. No va ser incapaç de generar cap idea, ni en les rèpliques. Només repetir i rimar fins al vòmit independentisme amb terrorisme i situar els socialistes com a còmplices necessaris i amorals posant en dubte la seva adhesió a la Constitució. Una cosa sí que sap bé Lorena Roldán: que, en els mitjans i les xarxes, els discursos s'editen, això és, es retallen atenent suposadament el substancial. Per això es repeteix sense cap vergonya parlamentària. Clar, que, després de la sessió, més gent coneixia Roldán i alhora més votants li robaven el benefici del dubte. El rostre d' Albert Rivera i Inés Arrimadas al balconet de convidats del Parlament era un poema. Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web I a tot això, Juan Carlos Girauta va penjar un tuit. El Ciutadà català, que vol assegurar la seva acta de diputat per Toledo, va carregar com un bou contra els socialistes, qualificant-los de «llepaculs 'paniagudos' mesclats amb lladres pijos». Girauta s'ha d'estar fregant les mans. El que va treballar com a periodista és un mim mediàtic de paraules i gestos hiperbòlics, que intenta sempre treure profit propi de totes les situacions. L'hem vist riure a cor què vols havent deixat anar barbaritats com una casa al deixar enrere els llums d'un estudi de ràdio o d'un plató de televisió.

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Els rivals dels catalans, han aconseguit empatar el partit al darrer moment. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. L'Usap va empatar ahir diumenge a l'Stade Chancy a la Charente contra els amfitrions, l'equip d'Angulema. Els catalans doncs, han estat a punt d'aconseguir la victòria, malgrat una primera part plena d'errors. Com l'any passat, els catalans tornen a casa amb un empat. A destacar que, disminuits per les lesions, van presentar un equip amb molts joves. Van marcar tres assajos (André, Deghmache, Faconnier) 3 transformacions ( E.Selponi i R.Seguy) 2 penalites (E. Selponi) i 1 drop (R. Seguy). Però també van veure tres targetes grogues. Això va enfurismar al director deportiu usapista Christian Lanta, que es va queixar dels arbitratges. Els catalans ara ocupen la cinquena plaça en la classificació i diumenge vinent rebran al líder, Grenoble a l'Aimé Giral. Us oferim el vídeo resum del partit d'ahir. S'ha afegit la noticia a Favorits un compromís amb el periodisme i amb el país

El paisatge natural i cultural de l'excursió El barranc del Picarany, així com la riera d'Almoster o de la Quadra, estan catalogats com a camins ramaders, ja que permetien el trànsit del bestiar sense afectar les finques agrícoles, evitant l'eterna disputa entre ramaders i pagesos. En l'actualitat, continuen essent vies de comunicació no només per a les persones per accedir a les finques adjacents sinó també un important corredor biològic per a la fauna, ja que sovint els barrancs permeten salvar la fragmentació del territori que imposen les infraestructures viàries i ferroviàries. Així, no és estrany veure-hi creuar conills o trobar rastres del pas de guineus i toixons. La vegetació de ribera allotja tot tipus de fauna, on hi destaca el bonic cant nocturn del rossinyol o el més metàl·lic de l'oriol, difícil d'observar. El barranc del Burgar, esguardat per l'imponent pi pinyer del mateix nom, configura juntament amb el mas del Burgar, una raconada d'especial interès. De fet, el Burgar fou un terme independent des del segle XII fins a mitjans segle XIX, en què s'integrà al terme de Reus. El mas, ubicat en un punt central, compta amb capella pròpia datada del segle XVIII dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança, en ús fins al 1936. Actualment està en bon estat, restaurat i amb ús turístic. L'entorn natural dels barrancs es combina amb el paisatge conreat durant segles, amb predominança de les oliveres, avellaners i ametllers, acompanyats per diferents estructures hidràuliques com sèquies i basses que ofereixen refugi a un nombre major de fauna, com amfibis, rèptils i insectes. De fet, el nom dels Cinc Ponts prové precisament d'un aqüeducte que tenia 5 arcades i permetia el rec dels terrenys situats entre Reus i Castellvell del Camp. D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.

EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC. EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST. EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm. EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm. Subvencions a l'excel·lència científica de júniors investigadors. La finalitat d'aquestes subvencions és potenciar l'inici de projectes d'investigació en la frontera del coneixement desenvolupats per investigadors, homes i dones, joves. Les entitats beneficiàries d'aquestes subvencions seran els centres d'investigació de la Comunitat Valenciana, i les actuacions subvencionades les haurà d'executar l'investigador júnior que sol·licita l'ajuda. Podrà sol·licitar aquestes subvencions el personal investigador que haja obtingut el títol de doctor amb posterioritat a l'1 de gener de 2012. En el cas de les persones que hagen gaudit de permisos derivats de maternitat o paternitat de conformitat amb les situacions protegides que es recullen en el règim general de la Seguretat Social o per l'atenció a persones en situació de dependència -d'acord amb el que disposa la Llei 39/2006, de 14 de desembre-, o per situació d'incapacitat temporal derivada d'una malaltia greu o una situació derivada de violència de gènere, s'ampliarà un any per cada permís de maternitat o paternitat, o per una situació de les esmentades que s'hagen tingut amb posterioritat a l'1 de gener de 2012. A més del que es disposa en l'apartat anterior, el sol·licitant ha de tindre els requisits següents: a) Tindre l'aval d'una persona investigadora que haja rebut un Premi Jaume I. No es podrà avalar més d'un sol·licitant en aquesta convocatòria. b) Tindre vinculació funcionarial, estatutària o contractual amb categoria de doctor en un Centre d'Excel·lència Severo Ochoa o una Unitat d'Excel·lència María de Maeztu de la Comunitat. La persona investigadora que ho sol·licite però que no tinga vinculació laboral amb un centre d'investigació de la Comunitat Valenciana, o que, tot i tindre-la, aquesta no comprenga tota l'execució del projecte, haurà de presentar, amb la sol·licitud, una carta de compromís signada pel responsable d'un centre d'investigació de la Comunitat Valenciana, en la qual es comprometa a formalitzar amb aquesta un contracte laboral que comprenga tota la durada del projecte i que autoritze el desenvolupament d'aquest en el centre esmentat en cas que li concediren la subvenció. Les despeses d'aquesta contractació es podran finançar com un concepte de despesa de la subvenció concedida. Cap membre del projecte contractat, així com l'investigador júnior, podrà formar part d'altres grups d'investigació amb finançament vigent a càrrec de la conselleria competent en matèria de política científica i investigació per al foment de grups d'investigació emergents, consolidables o del Programa Prometeu. Les subvencions tindran un import màxim de 70.000 euros anuals i la quantia d'aquestes es determinarà, per a cada projecte, en funció del pressupost sol·licitat i del resultat del procés d'avaluació. Les subvencions tindran una durada màxima de tres anys. El pagament de la subvenció, corresponent a la segona i la tercera anualitat, estarà condicionat al fet que s'haja presentat prèviament la justificació econòmica de l'anualitat anterior, així com un informe de progrés i seguiment o un informe final en l'última anualitat. Les sol·licituds s'hauran de presentar del 16 de setembre al 4 d'octubre de 2019 (DOGV núm. 8607, de 06/08/2019). Les persones que no utilitzen la signatura electrònica avançada hauran de remetre telemàticament la seua sol·licitud i tota la documentació requerida. La sol·licitud s'haurà d'imprimir i, amb totes les signatures originals, s'haurà de presentar en els llocs assenyalats en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). A través de l'enllaç corresponent: Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=SEJI&version=3&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=18388 L'imprés de sol·licitud haurà d'anar acompanyat dels documents següents: a) Currículum de l'investigador sol·licitant. b) Memòria cientificotècnica del projecte. c) Aval d'una persona investigadora que haja rebut el Premi Jaume I, si escau. Aquest document haurà de tindre, necessàriament, la signatura original de l'avalador/a. d) Carta de compromís signada pel responsable d'un centre d'investigació de la Comunitat Valenciana, si concorren les circumstàncies previstes en el punt 4 de l'apartat segon de l'annex XII de la convocatòria. e) Fotocòpia del permís concedit de conformitat amb els supòsits previstos en el punt 2 de l'apartat segon de l'annex XII de la convocatòria. L'òrgan instructor, d'ofici, impulsarà totes les actuacions necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'ha de pronunciar la resolució, així com per a dur a terme les propostes de cada fase comptable que siguen pertinents per tal d'executar-la. Si la documentació que s'hi aporta és incompleta, es requerirà, per mitjà del servidor d'informació de la conselleria que tinga la competència en matèria de política científica i investigació, o per qualsevol mitjà que permeta tindre constància de la recepció d'aquesta per la persona interessada, les entitats o persones sol·licitants, perquè, en el termini de deu dies, esmenen la falta o presenten els documents preceptius, amb l'advertència que, si no ho fan, es considerarà que desisteixen de la seua sol·licitud, d'acord amb el que estableix l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), mitjançant una resolució de la Direcció General d'Universitat, Investigació i Ciència, i es declararà que desisteixen per aquest motiu, de conformitat amb el que preveu l'article 21.1 de la llei mencionada. Addicionalment, també es podrà comunicar la incidència esmentada per correu electrònic. Durant el període d'esmena no es podrà modificar l'objecte i la condició de la sol·licitud que s'hi ha presentat. Les notificacions s'hauran de fer mitjançant la publicació en la pàgina web de conselleria que tinga la competència en matèria de política científica i investigació, i tindran tots els efectes de notificació practicada. Les resolucions dels procediments de concessió de les subvencions posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions, la persona interessada podrà optar entre interposar, potestativament, recurs de reposició davant del mateix òrgan que les ha dictades, d'acord amb els articles 112, 123 i 124 de l'LPAC; o bé impugnar-les directament davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats a partir de la notificació d'aquestes; per a fer-ho, haurà de formular el recurs contenciós administratiu corresponent a l'empara del que s'estableix en els articles 10.1, lletra a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. En cap cas podrà simultaniejar-se la interposició dels dos recursos. Sol·licitud de subvencions a l'excel·lència científica de júniors investigadors. L'objecte d'aquest procediment és permetre als usuaris sol·licitar subvencions per a potenciar l'inici de projectes d'investigació en la frontera del coneixement desenvolupats per investigadors, homes i dones, joves. Aquest tràmit requereix autenticació per mitjà de certificat digital. Si no disposeu de certificat digital, podeu accedir a la versió sense certificat. Vegeu-ne la versió de demostració Pas 1: Descarregueu les plantilles dels documents a annexar requerits per la sol·licitud, per a emplenar-los. Pas 2: Empleneu la sol·licitud telemàtica. Pas 3: Annexeu els documents corresponents i envieu-los telemàticament. Per a fer qualsevol consulta sobre la tramitació d'aquest servei, podeu utilitzar el telèfon d'informació 012. Cap membre del projecte contractat, així com tampoc l'investigador júnior, podrà formar part d'altres grups d'investigació amb finançament vigent a càrrec de la conselleria competent en matèria de política científica i investigació per al foment de grups d'investigació emergents, consolidables o del Programa Prometeu. Les sol·licituds s'avaluaran segons els criteris i els barems següents: a) Excel·lència científica de la persona sol·licitant (50 %). 1) Fins a 10 punts: participació en projectes d'investigació. 2) Fins a 20 punts: publicacions científiques i participació en activitats de difusió. 3) Fins a 10 punts: contractes i patents o mèrits equivalents en les àrees respectives de coneixement. 4) Fins a 10 punts: estades a l'estranger, premis i altres accions rellevants. b) Qualitat i impacte del projecte d'investigació. Entre altres, es valorarà que aquest es trobe en la frontera de coneixement i que tinga una projecció internacional elevada (30 %). 1) Fins a 10 punts: qualitat del projecte d'investigació (objectius, impactes esperats, metodologia del projecte i pla de treball). 2) Fins a 20 punts: que el projecte es trobe en la frontera de coneixement i que tinga una projecció internacional elevada. c) Capacitat de lideratge de projectes per part de la persona sol·licitant (20 %). Per a l'avaluació de les sol·licituds es podrà crear un comité d'experts de prestigi reconegut, que seran designats per la directora general de Ciència i Investigació, per a assessorar la comissió avaluadora a aquest efecte. Sol·licitar l'autorització per a modificar la distribució per conceptes de l'import concedit quan es tracte de canvis que afecten despeses de contractació de personal i canvis entre els diversos conceptes de despeses d'execució i funcionament que suposen variacions superiors al 20 % respecte del pressupost inicial previst. - Ordre 86/2016, de 21 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7943, de 23/12/2016). - Correcció d'errors de l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7967, de 27/01/2017). - Ordre 37/2017, de 26 de setembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 8137 de 28.09.2017). - Resolució de 30 de juliol de 2019, de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, per la que es convoquen, per a l'exercici 2020, subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana. Vegeu l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre Vegeu la correcció d'errors de l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre Vegeu l'Ordre 37/2017, de 26 de setembre Resolució de 30 de juliol de 2019, de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, per la que es convoquen, per a l'exercici 2020, subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana. La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat. La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest matí la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 28 d'abril, una data que evita el superdiumenge electoral el 26 de maig, però que obliga a que part de la campanya se celebri durant la setmana Santa. En una extensa compareixença al Palau de la Moncloa després de la celebració d'un Consell de Ministres extraordinari, el president espanyol s'ha mostrat convençut que és una "bona data" i ha indicat que entre "no fer res" o donar la paraula als espanyols a les urnes, ha escollit la segona. El cap de l'executiu ha cridat als ciutadans a les urnes en defensa d'Una Espanya on hi "caben tots", en front d'una Espanya de la "foto de la plaça de Colón" on "només hi caben ells". La campanya electoral començarà el 12 d'abril. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal

El 'salmorejo' (que ja avanço que no porta salmó), és una sopa freda en la qual el tomàquet és l'ingredient principal i el pa sec el seu millor amic Per començar les meves col·laboracions a l'ARA.ad, us porto un plat típic de Còrdova. És hora d'aprofitar el pa sec de casa. El 'salmorejo' (que ja avanço que no porta salmó), és una sopa freda en la qual el tomàquet és l'ingredient principal i el pa sec el seu millor amic. És una recepta fàcil i econòmica que, a més d'estar boníssima, és una font rica en nutrients, baixa en calories, aporta àcids grassos bons, com els del oli d'oliva, i és molt fresca i hidratant. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

Molts diaris i revistes compten amb una secció d'anuncis on les persones que volen vendre o llogar alguna cosa, les empreses que busquen treballadors, etc., ho fan saber. Consultem aquesta secció per trobar-hi aquella informació que ens interessa. EMPRESA DE GIRONA necessita Mecànic d'Automoció. Es valoraran coneixements d'electricitat. Retribució inicial orientativa: 14.950 € l'any.

La formació musical Le Pink Tzigane arriba demà 18 de febrer, a les 19 hores a CaixaForum Lleida L'activitat forma part del cicle Audicions íntimes un cicle de concerts de proximitat que integren el públic al recital de la mà del periodista, musicòleg i crític musical Xavier Chavarria. Els intèrprets de Le Pink Tzigane compartariran amb el públic la seva vivència personal de la música, les intimitats de la interpretació i els secrets de les obres que toquen. Un diàleg amb els oients per parlar de les sensacions i les emocions que desperta la música Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper Príncep de Viana, 27-29, Lleida

Tom Brady ha fet més gran la seva llegenda a la NFL després de la conquesta aquest diumenge del seu sisè anell de campió gràcies a la victòria en la 53 edició de la Superbowl. New England Patriots ha derrotat 13-3 a Los Angeles Rams després d'un partit marcat per les defenses i decidit per un moment de lucidesa de l'estel·lar 'quarterback'. A la Super Bowl de pitjor anotació de la història, empitjorant els 21 punts totals de 1973 entre els Dolphins i els Redskins (14-7) i amb l'únic 'touchdown' després de gairebé una hora de partit, el californià, de 41 anys i sense indici de retirada, es va consagrar com segurament el millor jugador de la NFL, malgrat que no va signar un partit espectacular. I és que ni Brady ni el jove Jared Goff van mostrar el seu millor nivell, però al veterà mariscal de camp dels Patriotes se'l va veure sempre una mica més còmode i trobant en el moment clau als seus millors 'amics' de gairebé sempre com Julian Edelman, 'MVP' després de 10 recepcions i 141 iardes, i Rob Gronkowski, tot i que l'anotació definitiva va ser per al 'rookie' Sony Michel. El 'quarterback' dels Rams, en canvi, no va agafar el to al partit gairebé mai i només després del descans va semblar despertar, moment en què va arribar una inoportuna intercepció que va liquidar als d'un McVay que no va poder convertir-se en el tècnic més jove a guanyar una Super Bowl, superat també per un Bill Belichik que va controlar molt bé l'atac rival, minvat pel fluix partit de Todd Gurley II, possiblement lluny del seu millor nivell físic. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.

El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. 'Senyor Albiol, Aznar va dir que en absència de violència es podia parlar de tot. Es pot parlar de tot?', diu el president Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat el dret d'Arnaldo Otegi d'anar al parlament i el de la cambra catalana i els partits de rebre'l i escoltar-lo. Xavier Garcia Albiol li ho ha retret, tot dient que la visita d'Otegi era l'acte més indigne que s'havia fet mai al parlament, 'un acte de crueltat amb les víctimes'. Puigdemont li ha respost amb duresa, i ha reivindicat el compromís ètic i democràtic del parlament i dels partits que han estat al govern de la Generalitat. Ha dit: 'Ha fet una apropiació indeguda del dolor de les víctimes. No ha fet un servei a les persones a qui diu defensar; s'ha fet un servei a si mateix en campanya electoral. Insinuar que aquest parlament o el president són còmplices amb el terrorisme i els seus assassinats és inadmissible. En la trajectòria d'aquest parlament, del govern i els partits que n'han format part, tots sense excepció, hi ha una traçabilitat impecablement democràtica des de la seva fundació, des de la fundació dels partits polítics, cosa que no tots els partits poden dir.' I ha acabat: 'Diu que és l'acte més gran d'indignitat en seu parlamentària, el fet de rebre un representant d'un partit polític. Li recordo que el seu govern i el del PSOE es van reunir amb els que mataven, amb ETA, per mirar de dialogar-hi, i el senyor Aznar va dir una cosa que no pararem de recordar-li: en absència de violència es pot parlar de tot. Però es pot parlar de tot, senyor Albiol?' Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país

L'objectiu és explicar els recursos bàsics que s'ofereixen, i treballar sobre situacions compartides com a font d'aprenentatge i apoderament La Regidoria de Serveis Socials de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú incorpora, des d'aquest dimarts, l'atenció en grup per a les persones que s'adrecen per primera vegada al servei. L'anàlisi de les necessitats detectades pels Serveis Socials municipals i l'avaluació de la seva organització han portat la implementació d'un servei d'atenció grupal amb l'objectiu principal d'augmentar i agilitzar la capacitat de resposta de cara a la ciutadania. D'aquesta manera, la persona que s'adreça als Serveis Socials, i previ cribratge de la integradora social, s'orientarà a una atenció grupal setmanal on es farà una sessió conduïda per dos professionals de l'atenció social, que de manera genèrica explicaran el perquè de l'atenció grupal, quins beneficis aporta, ajustaran expectatives, clarificaran en què podem ajudar des del servei, i explicaran els recursos bàsics, entregant un fulletó amb informació més detallada. Els professionals del servei de primera acollida incorporen així un canvi metodològic que compatibilitzarà l'atenció individual, del tot necessària en determinades situacions, amb l'atenció grupal per tal de treballar sobre situacions similars esdevenint una font d'aprenentatge i apoderament dels seus membres. El temps plujós d'aquest passat dimarts no va acompanyar la posada en marxa del grup, que va comptar amb una assistència de 4 persones, i que es repetirà els propers dimarts incorporant aquells usuaris que es dirigeixin al servei durant aquesta setmana.

La dirigirà Lana Wachowski, que ja està treballant en el guió Keanu Reeves i Carrie-Anne Moss repetiran en els papers de Neo i Trinity Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.

El dissabte 6 (11:00) la Fundació Esportiva Grama viurà una jornada molt especial amb la presentació dels seus 38 equips de base i amateurs al Nou Municipal. La Fundació Esportiva Grama presenta aquest dissabte 6 (11:00) els seus equips en un acte familiar i obert a tothom al Nou Camp Municipal de Santa Coloma. Els nens i nenes que conformen els diversos equips de la entitat desfilaran i formaran sobre la gespa del camp en una matinal que comptarà amb l'actuació del grup musical colomenc, Los Chochos. En poc temps, tota una referència al fútbol català La Fundació Esportiva Grama es va crear al juliol 2013 i a dia d'avui ja té 36 equips federats, en categoria masculina y femenina, aplegant a més de 600 jugadors/es de totes les franges d'edat. L'entitat que presideix Antonio Morales mostra una especial cura i sensibilitat en la educació esportiva, i sobretot social, dels nens i nenes que vesteixen els seus colors. La Fundació ja ha esdevingut una referència en el futbol formatiu de la comarca seguint l'esperit de la "Grama", atès que la UEA Gramenet va viure la millor etapa de la seva història als anys noranta i fins meïtat de la següent dècada sota la presidència d'Antonio Morales i amb la col·laboració d'algunes de les persones que ara treballen també en aquest projecte. L'entitat gestiona dues insta·lacions esportives a la ciutat, el Nou Municipal i el complex de Les Oliveres. Precisament, pel que fa a la primera d'elles, la Junta de Govern de l'Ajuntament de Santa Coloma va ratificar el passat 4 de novembre de 2014 l'adjudicació d'obres a l'empresa Invex Obres i Instal·lacions S.L. per tal d'adequar i reformar la instal·lació d'aigua calenta, la de calefacció, i adequar i reformar la instal·lació elèctrica d'aquest equipament esportiu.

Acta de la reunió del Comitè d'Empresa del Personal Docent i Investigador celebrada el dimarts 22 d'abril de 2008 entre 14:45 i 17:00 h. a la sala 40.047-A de l'edifici Roger de Llúria. Assisteixen: Miquel M. Gibert, Eusebi Colàs, Fina Alemany, Rafael Oliver, Natàlia Izard (secretària), Elisabeth Miche, Xavier Perramon (president), Marició Janué, Joan Miralles, Ona Domènech, Berta Alsina, Hèctor López Bofill, Daniel Martínez, Mònica Vinaixa, Maria José González i Montse González Excusen la seva assistència: Nuria Centeno i Enric Meinhardt Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior S'escull per unanimitat Hèctor López, únic candidat. Informació general a càrrec del president En relació amb aquest punt, s'ha distribuït amb anterioritat a la reunió el resum d'informacions que consta com a annex 1 d'aquesta acta. Fins ara en les converses amb l'equip rectoral sobre professorat tot han estat bones paraules. Però al Consell de Govern del gener, quan el vicerector havia d'informar sobre les actuacions de la Comissió de Professorat, va ser diferent. Potser perquè estava davant dels directors dels departaments? Però el fet és que som molt lluny del 51% de permanents. A la pàgina web de la JPDI hi ha una evolució del percentatge de permanents: cau en picat, coincidint amb el canvi a la LOU i amb el mandat de J. J. Moreso com a vicerector primer, i com a rector després. A la reunió del mes de març es va aprovar un Pla de Prevenció de Riscos Laborals. Aquest pla ha de servir per detectar el que no funciona i corregir-ho. La presència del comitè al Claustre és de 2 persones. Però ja fa un any de la primera reunió i es va dir que es revisaria la participació sindical als concursos i la regularització d'associats al cap d'un any. Pel que fa al primer tema va constar que a la UPF no tenim observadors sindicals als concursos. Del segon tema les universitats no van voler dir totes el que estaven fent. Van dir que en 15 dies enviarien aquesta informació als sindicats. Respecte dels triennis, la UPF ha complert i ha començat a pagar al març, gràcies a no haver aplicat encara el diferencial de l'IPC. Per part dels sindicats, i sobretot els de la UPC, han detectat un possible forat en els mèrits de recerca autonòmics. Sembla que s'han saltat una convocatòria. Hèctor López comenta que a ell l'afecta, i que ho veu fosc. Des de gener està esperant resposta. Hi ha una impugnació general, els trams de recerca no s'acaben de tramitar ni de reconèixer. L'Hèctor sospita que no hi ha pressupost. Creu que s'ha de seguir de prop aquest tema. La UPF està encara pendent de rebre l'aprovació de l'AQU al seu manual d'avaluació de la docència (es va explicar el cas a la reunió del comitè de gener). Per informar sobre les actuacions del Comitè de Seguretat i Salut de la UPF, el president cedeix la paraula a Daniel Martínez, representant en aquest comitè. Daniel Martínez informa del següent: Preliminar: La UPF ofereix un servei de prevenció propi, l'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals. La resta (vigilància de salut i seguretat industrial) ho delega a una empresa. Aquest servei és personal (1 persona, tècnic superior, amb 2 ajudants), són pocs comparat amb altres universitats de dimensions similars (a altres universitats la proporció és el doble). Amb la construcció de Ca l'Aranyó i el PRBB es preveu molta feina. Quan es va posar en marxa aquest servei van decidir que a cada campus hi hagués un equip d'activitat preventiva: delegats, que discuteixen sobre problemes de prevenció. Però les discussions no eren massa profitoses, i han decidit fer reunions periòdiques, amb els delegats de prevenció del PDI (tots dos del Campus de Ciutadella). Però això fa que no puguin resoldre bé qüestions d'altres campus. En general aquest servei pateix una manca de personal i de pressupost. Es fa poc i el diner no es gasta en el que cal (per exemple van fer un programa de prevenció del tabaquisme, sense fer sondeig de si era molt necessari, i només s'hi van inscriure 6 persones). El problema de fons és que l'activitat preventiva està molt orientada al PAS (que a més són la meitat que el PDI). D. Martínez continua explicant que al 2008 s'ha aprovat un pla de prevenció consistent a reavaluar els riscos, i com que no hi ha pressupost per a tot, prioritzar. El pressupost és realment molt reduït. Quant als riscos psicosocials, de l'enquesta que es va fer fa més d'un any la Universitat diu que com que hi va participar poca gent, no ho poden tenir en compte, tot i que els resultats eren esfereïdors. Per al PDI s'ha arribat a l'acord de refer l'enquesta amb una altra metodologia. M. José González pregunta si les revisions mèdiques formen part d'aquest servei de prevenció. D. Martínez contesta que no se'n fan, però els membres del PRBB diuen que a ells sí els en fan. Sembla que hi ha un problema legal de fons: són obligatoris els reconeixements vinculats als riscos (per això es fan revisions mèdiques al PRBB). Però la llei diu que per als treballadors és voluntari, i això xoca amb el dret a la intimitat. El que fa la UPF és, a part del PRBB (amb riscos molt definits), com que són coses a llarg termini, s'acaba convertint en voluntari. Pel que fa al Campus de la Comunicació: hauria d'estar acabat però és possible que s'hi comenci a treballar sense que s'hagi acabat, i l'informe de riscos no es farà si no està acabat, amb les incongruències que això representa. Per altra part, s'està revisant el pla d'emergència. Ara es diu Pla d'Autoprotecció (evacuació, etc.), aprofitant que hi ha una modificació legal es revisarà. Hi ha certes problemàtiques molt clares (les catenàries, aigües a Ciutadella, no hi ha sala de primers auxilis). En situacions de negociació Daniel Martínez creu que s'hauria de demanar a la Universitat que dotin amb recursos econòmics i personals aquest servei. Se'ns enviarà un mail informant-nos dels reconeixements mèdics. Organització i posada en marxa de les comissions del Comitè d'Empresa El vicepresident convocarà les diverses comissions, i s'escollirà una persona responsable de cada una. Estat de les negociacions amb la universitat Ens vam reunir amb Jaume Casals i Joan Estafanell. Teníem 2 punts de negociació pendents, els del Conveni (participació sindical en els concursos i regularització dels "falsos associats"), que, segons aquest mateix Conveni, al cap d'un any s'haurien d'haver revisat. L'última reunió, el 4 de març, va tenir resultats poc esperançadors. Sobre la participació en els concursos, J. Casals havia dit que havia de consultar amb l'assessoria jurídica, per veure com podia ser aquesta participació (nosaltres li havíem proposat 3 nivells, vg. acta anterior). Però J. Casals va dir que no accepta la participació a la Comissió de Professorat de la Universitat, ja que aquesta és designada pel Consell de Govern, i ja participem al Consell de Govern. No accepta tampoc la presència d'observadors sindicals als concursos. Només accepta la nostra participació a nivell dels departaments: que els departaments ens enviïn les sol·licituds de places i les composicions de tribunals. Aquesta va resultar ser la seva única proposta. La seva última paraula va ser que o acceptàvem la seva proposta o ell reprenia les negociacions des de zero. Fina Alemany opina que, donada la situació actual, el millor és acceptar la proposta del vicerectorat i contrastar-la en la pràctica. En tot cas es podria pensar en altres alternatives si la proposta no té incidència real. Ona Domènech informa que a les altres universitats, o participen a nivell de Comissió de Professorat, o amb observadors als concursos. L'única que no ho fa és la UPF. Quant als falsos associats, la Comissió de Negociació ha elaborat una llista amb les condicions que ens van dir des de Rectorat. J. Casals en la reunió volia tancar el tema, semblava que volia no sentir-ne a parlar mai més. Però nosaltres continuem insistint amb la nostra proposta de casos. De la reunió amb els directors de departament, que J. Casals havia promès al mes de novembre, no n'ha tornat a dir res. Vam sortir d'aquesta reunió amb sensació de disgust quant a l'actitud de Jaume Casals. A conseqüència d'això la Comissió de Negociació va fer una carta a Jaume Casals que va fer entrar per registre. Es llegeix l'escrit a J. Casals i s'explica la seva actitud a les reunions. (La carta consta com a annex 2 d'aquesta acta.) A la propera reunió amb Jaume Casals, tenim previst parlar dels temes següents: Quant a la política de professorat, al 2009 s'ha de proposar una planta nova, cosa que obligarà els departaments a definir-se. (Durant aquest punt, el president s'absenta i és substituït pel vicepresident fins al final de la reunió.) En aquest punt els membres comenten, d'una manera general, el problema de la política de promoció de professorat: les diferències entre departaments i la necessitat de plantejar al rectorat l'elaboració d'uns criteris generals d'aplicació per a tota la UPF. El vicepresident, en substitució del president, aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.

A partir del dimecres 3 de juliol, Tarragona acollirà una exposició dedicada als drets dels europeus i un debat ciutadà sobre el futur de la UE. Aquesta mostra itinerant, organitzada per la Comissió Europea amb motiu de l'Any Europeu dels Ciutadans, compta amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona i de l'oficina Europe Direct Tarragona. En aquestes ponències es tractaran temes de gran interès pel ciutadà com: La mostra ' ' exposarà els drets fonamentals i d'altres que la Unió ha legislat per tal de protegir-nos tant quan som al nostre país com quan ens desplacem o residim a fora. Es parla tant del dret a la no discriminació com del dret a accedir a la seguretat social i als serveis bàsics; del dret de viure, treballar i estudiar en qualsevol país de la UE i de drets relacionats amb qüestions més quotidianes com ara les tarifes del mòbil o el que podem reclamar com a consumidors. Amb la inauguració d'aquesta exposició, organitzada en el marc de l'Any Europeu dels Ciutadans 2013, la Representació de la Comissió Europea vol apropar la UE i el seu projecte als tarragonins i les tarragonines. Després de la inauguració de l'exposició, tindrà lloc un 'Diàleg amb els ciutadans sobre el futur de la UE', que comptarà a més de la participació de l'alcalde i el representant de la Comissió Europea, amb la participació del professor de la Universitat Rovira i Virgili, Santiago Castellà; i amb la moderació del periodista i director del diari Més Tarragona, Carles Abelló. Aquesta exposició convida els europeus a conèixer els seus drets, a exercir-los plenament i a fer-ne difusió compartint-los a les xarxes socials. Així, les possibilitats d'interacció que ofereixen plataformes com ara Twitter i Facebook, juntament amb l'ús de codis QR, donen un paper actiu als visitants d'aquesta mostra permetent-los d'ampliar els continguts des del telèfon mòbil i de compartir-los als seus perfils a les xarxes socials. També s'ha creat l'etiqueta, per aplegar els continguts que es van generant a la xarxa sobre els diferents drets que repassa la mostra. L'exposició es va inaugurar a Barcelona el 9 de maig, amb motiu del Dia d'Europa. Després ha iniciat un itinerari per diverses ciutats i municipis de Catalunya i les Illes Balears. La mostra es podrà veure a l'IMET de Tarragona fins el 14 de juliol. Amb les dependències municipals Avisa'ns d'incidències a la via pública

Subscriviu-vos al butlletí gratuït Divendres passat, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya enviàvem un correu electrònic a les titularitats i direccions de les escoles on demanàvem que fessin arribar als pares i mares dels nostres alumnes la carta que s'hi adjuntava. Aquesta carta ha estat consensuada per les organitzacions representatives de les titularitats del sector i per les respectives associacions de pares i mares. Potser algú de vosaltres, i també els pares i mares receptors de l'escrit, us pregunteu el perquè d'aquesta remissió. Els arguments són diversos i coneguts, perquè s'han anat reiterant al llarg dels darrers mesos i deriven de situacions ja "històriques" del sector o d'altres que han estat motiu de nous debats o de revifament d'alguns ja antics. Perquè creiem que el Servei d'Educació de Catalunya està constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada, i és el resultat de la tradició educativa i social del país. Perquè estem convençuts que aquest model és l'expressió legal d'un reconeixement que propendeix, d'una banda, a garantir l'educació de tothom i, de l'altra, a preservar el màxim pluralisme educatiu possible, en una situació de complementarietat i coexistència. Perquè hem de ser conscients que aquest model educatiu està amenaçat. El discurs que s'ha instal·lat en diferents sectors del país no és gens favorable a l'escola concertada i reiteradament es fan palesos gestos que revelen aquesta continuada confrontació. Perquè valorem que els pares i les mares han triat l'escola concertada, i en especial l'escola cristiana, de manera sensata i responsable, d'acord amb un projecte educatiu que coneixen i que és l'expressió del dret que tenen a escollir una educació per als seus fills conforme les seves conviccions. Perquè pensem que la relació família – escola es construeix des de la confiança i l'ajuda mútua: sinceritat, confiança, claredat per ambdues parts, sense prejudicis, que permet una necessària suma coherent d'esforços al servei de l'acció educativa. Perquè el factor econòmic no hauria d'esdevenir en cap cas un element determinant a l'hora de triar escola. Perquè sabem que el concert no garanteix la gratuïtat de l'ensenyamen t, que la viabilitat d'un centre educatiu esdevé impossible en les actuals circumstàncies i que, injustament, s'està fent molta demagògia en un tema tan sensible com aquest. Perquè considerem desaforat, fal·laç i mentider el missatge que sembla instaurar-se en alguns sectors socials i mediàtics que redueix l'escola concertada a una situació anòmala, a un residu del franquisme, a epicentres de segregació o a espuris interessos de l'estament religiós. Perquè detestem l'aforisme que "una mentida adientment repetida mil cops es transforma en una veritat", sobretot si es transforma en una realitat. I que cadascú, segons el paper que ens pertoca de fer, podem deixar clar amb serenor, però amb fonamentada contundència, que l'escola concertada és un valor sòlid que respon a l'interès i la voluntat d'elecció de centenars de milers de famílies a casa nostra. Perquè agraïm el suport social i d'algunes forces polítiques que palesen el respecte al nostre marc de convivència i la defensa de la llibertat individual i dels drets fonamentals que han d'enorgullir qualsevol societat avançada, però que és obligat mantenir-los i defensar-los enfront propostes que pretenen limitar i coartar les llibertats, personals i socials, pròpies d'una societat democràtica de dret i que són reconegudes internacionalment. Perquè els nostres projectes se sostenen en el treball educatiu, el perfeccionament constant dels milers de treballadors de les nostres escoles, les sòlides i actualitzades aliances amb les famílies que confien en nosaltres i en tot l'entorn en què es mou cada escola, una intensa tasca de comunicació, una elevada presència social i la solidaritat institucional. Perquè el nostre missatge, arrelat en l'evangeli, és enormement humà i positiu, ple de d'aquells gestos que creen pau i passió per la justícia i el perdó, que posen la persona humana en el centre de tot i l'obren a la transcendència. Perquè si arribés el moment en què l'escola concertada esdevingués el nucli d'un debat que la posés en perill, hauríem d'actuar amb temprança i fortalesa, incidint en molts aspectes de la realitat i a tots els nivells, també en l'escola com a institució, l'escola concertada com a opció i l'escola cristiana com a col·lectiu que en justícia ha de fer la seva aportació a la societat catalana. Perquè, en definitiva, sabem com hem d'afrontar dificultats i reptes i, per tant, cal que no ens manqui la força, ni el coratge, ni l'ànim, situant la nostra esperança més enllà de nosaltres mateixos. Ben segur que vosaltres en trobareu molts més 'perquès'. Ajudem que els centenars de milers dels pares i les mares que han confiat en l'escola cristiana l'educació dels seus més de 256.00 fills, que formen part dels més de 357.000 alumnes matriculats en les escoles concertades a Catalunya, prenguin consciència de la situació i comparteixin amb nosaltres aquestes inquietuds. Potser en un futur no gaire llunyà caldrà estar profundament cohesionats envers les actuacions que des del sector es puguin adoptar.

Això de córrer és molt més que una moda: és una forma de vida; una dèria sana i addictiva, que s'encomana; i ara, també és tendència. Per si algú encara dubtava que això del running arrasa, els caçadors de tendències certificaven aquest migdia que "la Lliga ChampionChip és tendència a Barcelona". Championchip i eolymp presenten la xarxa social oberta destinada als corredors amb xip groc. La xarxa social Championchip.eolymp.com compta amb un disseny modern i àgil, que potencia les funcions que la fan única. Hi pots consultar el teu historial de curses amb només un clic; compartir les teves marques amb les dels teus amics, alhora que veus els seus resultats, i inscriure't fàcilment a les curses de la Lliga Championchip, des del teu perfil. Ja tenim els guanyadors, la Sílvia Gironés Bausa i el Joan Toran Yrla, moltes felicitats! Els guanyadors hauran de recollir les vambes a l'stand Vamcats de la fira del corredor de la cursa Jean Bouin, que tindrà lloc al Palau número 7 de la Fira de Barcelona a Montjuïc, divendres 16 de 15 a 20 hores i el dissabte 17 de 9 a 20 hores. Championchip sorteja dos parells de Vamcats, les vambes independentistes amb una estelada al lateral. Per participar en el sorteig només heu d'estar inscrits a la Lliga Championchip i fer un comentari (indicant el número de peu i model que us agradaria tenir) a la foto de les vambes que hem penjat al nostre mur del Facebook. El nostre col·laborador, maratonià expert i periodista esportiu, Arcadi Alibés, ens envia una fotografia de la colla de Corredors.cat reunida a Times Square de Nova York, aquest divendres 2 al migdia, amb estelades i un regust amarg per la suspensió de la Marató de NY, que s'havia de celebrar el Read more... Town of runners és un documental realitzat per Jerry Rothwell aquest 2012 sobre una colla de joves corredors de Bekoji, un poble d'Etiòpia on molts nois i noies troben en l'atletisme un camí per sortir de la pobresa. Bekoji ha estat la pedrera d'atletes que han triomfat en diversos jocs Read more... Kilian Jornet és capaç de córrer contra pluja, vent i fred ( 8h42'22") per guanyar la IV edició de l' Ultra Cavalls del Vent i, set minuts després, quan arriba el segon classificat, Anton Krupicka (8h49'56"), agafar un micròfon i entrevistar-lo, davant del públic entregadíssim de Bagà. Si el fet de superar les teves pròpies marques o "picar-te" amb els amics ja no suposa un repte per a tu, aquí tens una cursa tan esbojarrada com divertida, sempre que t'agradin els obstacles... El proper dissabte 29 de setembre, arriba a Barcelona la Urbanathlon Men's Health, una prova de 8 km en què "no només lluitaràs contra els teus rivals, sinó també contra un circuit d'obstacles urbans". El passat divendres 14 de setembre a la tarda va tenir lloc l'entrega de premis de la IV Challenge BCN 10k, en el marc de la fira del corredor de la cursa de La Mercè, situada al pavelló d'Itàlia de la Fira de Barcelona, a tocar de la Font Màgica de Montjuic. Una festa que certifica l'èxit d'aquesta lliga barcelonina que aquest 2012 arriba a la seva cinquena edició amb rècord de participació. En la categoria absoluta femenina, les tres primeres classificades van ser Yolanda Riera, Maria Romana de Lillo i Núria Atalaya; mentre que en la masculina, els tres millors classificats van ser Juan Manuel ÁLvarez, Jordi Escoriza i Jon Koldo González. També van rebre el seu guardó els tres primers classificats, masculins i femenins, de cada categoria, exclosos els absoluts. Cherry Sport regala 3 conjunts de la seva nova col·lecció esportiva entre les dones inscrites amb xip groc a la cursa "Correbarri" del proper 14 d'octubre. Per participar cal constar com a inscrita a la cursa de 10 km "Correbarri", ser propietària del xip groc i penjar una foto vostra Read more... 93 socis del FC Barcelona han participat aquest diumenge 9 de setembre a la cursa del Poble Nou (que ha comptat amb un total de 1043 corredors arribats), primera prova de 10k puntuable a la lliga Corrent fem Barça. Corrent fem Barça és una competició pensada per als socis del club barcelonista amb xip groc, que aprofita 10 de les 110 curses de la Lliga Championchip i que compta ja amb més de 800 socis inscrits. La propera prova puntuable a Corrent fem Barça és la 10k de La Mercè del proper diumenge 16 de setembre. Els socis del club interessats en participar a Corrent fem Barça encara poden inscriure-s'hi a la web.

La campanya de plantació d'arbres nous que s'està fent a la ciutat ja ha permès plantar més de 200 arbres dels 502 que està previst que Sabadell incorpori abans de final de març. Aquesta xifra es completarà amb les plantacions que es faran en àmbits de nova urbanització, com el parc de les Aigües, la plaça d'Espanya o el parc del Nord. Categories: Espai públic, Parcs i Jardins, Urbanisme i Habitatge L'Ajuntament obrirà, en els propers dies, un nou procés de convocatòria pública perquè la ciutadania pugui presentar candidatures al càrrec de Síndic o Síndica Municipal de Greuges de Sabadell. Categories: Síndic de Greuges, Drets de la ciutadania L'Ajuntament de Sabadell implementarà diverses millores en el servei de transport públic, com a part de l'estratègia del Govern municipal per aconseguir un sistema de mobilitat sostenible i socialment equitatiu. Un dels aspectes principals és congelar les tarifes de l'autobús el 2018, pel fet que l'Ajuntament assumirà la part que equival a l'augment de l'IPC. També s'incrementa la bonificació respecte als títols integrats de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). En el marc del procés impulsat per l'Ajuntament per consolidar Sabadell com a ciutat cardioprotegida, la Policia Municipal ha incorporat desfibril·ladors a més d'una vintena d'unitats mòbils. En concret, són 13 cotxes i 8 motos del cos local que ja disposen d'aquests aparells, que permeten actuar de manera immediata en cas d'aturada cardiorespiratòria. S'ha instal·lat també un nou dispositiu a la Prefectura de Can Marcet. Actualment, a més dels vehicles policials, gairebé una trentena d'equipaments municipals compten amb desfibril·lador. Hi té un estand –amb la Generalitat, la Diputació, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona– i hi presenta tres ponències Del dijous 8 al diumenge 11 de febrer, l'Ajuntament de Sabadell presenta la seva estratègia urbana al World Urban Forum 9, organitzat per ONU-HABITAT, a Kuala Lumpur (Malàisia), sota el lema "Ciutats 2030, Ciutats per a tots: Implementant la Nova Agenda Urbana". Sabadell és l'únic municipi català, a banda de Barcelona, que hi participa, en un estand –Catalonia Barcelona– compartit amb la Generalitat de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Categories: Edusi, Urbanisme i Habitatge © Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web.

Un divendres amb sensació de diumenge a Catalunya. Només les Marxes per la Llibertat trenquen el silenci, i fan via cap a Barcelona per assistir a la manifestació de les cinc de la tarda, l'acte central de la vaga. Un dia de vaga general de carrers tallats, vies bloquejades, empreses tancades, estudiants al carrer i pocs llocs on anar a comprar. Una protesta massiva a la sentència del judici al procés. I és que la vaga general d'avui, divendres 18 d'octubre, convocada per la Intersindical-CSC i IAC, ha començat la jornada de manera exitosa. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, ha fet una primera explicació a les 12 del migdia sobre el seguiment de la vaga, en què assegura un 10,11% de reducció en el consum energètic respecte al dia d'ahir i entre un 60% i un 80% de comerços tancats, depenent del territori. Les universitats és on més s'ha secundat la vaga, amb un seguiment del 90%. Pel que fa al transport, segons les dades de Treball, al metro s'ha fet un 36% de seguiment i s'ha registrat un 50% menys de passatgers que ahir. El bus ha tingut un 9,75% de seguiment; els Ferrocarrils de la Generalitat un 13,12% i un 50,6% menys de passatgers que un dia habitual. El Tram ha registrat un 10% de seguiment i ha tingut un 40% menys de passatgers que de normal. Per contra, Renfe no ha volgut facilitar les dades de passatgers a la conselleria i ha registrat un 0,94% de seguiment. Segons dades del 72% dels centres públics, el seguiment ha estat de fins al 43%. En l'àmbit de l'ensenyament privat, ha estat d'un 26% i en el concertat, del 35%. A les universitats ha estat massiu: del 90%. A més, l'aturada general coincideix amb la vaga de tres dies del moviment estudiantil, que des de dimecres ha instat a buidar les aules per protestar contra la sentència del Suprem. Aquest és el darrer dia de vaga i els universitaris s'uniran aquesta tarda a la concentració, en què el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) hi ha donat obertament suport. "Quan una empresa fa un tancament patronal i aquells treballadors no van a treballar, no es comptabilitza com a vaga perquè no s'està donant de baixa a la Seguretat Social", explica Homrani, ja que en un tancament patronal el treballador segueix cobrant amb normalitat. Alhora, el conseller també ha explicat que "les vagues d'ara no són iguals que fa vint anys" pel fet que hi ha treballadors que s'agafen un dia de festa o la baixa per poder cobrar el dia encara que s'adhereixin a la vaga, i això és difícil de comptabilitzar. Algunes empreses, com Bonpreu o Petrolis Independents, ja van anunciar que tancarien tots els seus centres perquè s'adherien a la vaga, i que els seus treballadors continuarien cobrant. D'altra banda, hi ha hagut empreses com Seat o diverses universitats com Esade o la UPF, que han anul·lat la seva activitat augurant "dificultats de mobilitat", tot i que la companyia i els centres segueixen oberts. Finalment, la sanitat concertada ha registrat un seguiment del 19,6% i la privada d'un 5,4%, i en la funció pública han secundat la vaga un 30,3% dels funcionaris.

El diputat del PP per Lleida al Congrés, José Ignacio Llorens, ha qualificat aquest divendres d'"inútil" la protesta davant de la porta del bloc en el qual viu de la PAH-Lleida, en què han participat uns 50 activistes. En declaracions a Europa Press, Llorens ha assenyalat que la protesta és inútil perquè ell està en les llistes perquè l'ha presentat el PP i per tant no votarà de manera diferent del seu grup i que la plataforma ja es va reunir amb el portaveu popular. En aquest sentit, ha afegit que la iniciativa popular s'ha transformat en un projecte de llei ara en tràmit que rebrà aportacions de tots els grups. José Ignacio Llorens ha assenyalat que la protesta "ha estat molt cívica, ha transcorregut per cursos cívics més enllà que no ho és (una actitud cívica) presentar-se a les portes del domicili d'un altre". Llorens ha dit que acudir als domicilis li sembla "antidemocràtic": "És una forma de coacció, el que està renyit amb la democràcia. Hi ha altres cursos per intentar convèncer als polítics perquè donin suport a una determinada causa". També ha assenyalat que les Forces de Seguretat de l'Estat, Mossos i la resta de policies "han tingut una actuació impecable". El diputat estava a casa seva mentre els activistes es manifestaven, segons ha confirmat ell mateix a Europa Press per telèfon: "Jo estic a Lleida, estic a casa meva". "No he volgut rebre'ls, diuen que sóc l'únic diputat que no els ha contestat (a la invitació a assistir a una assemblea). Jo no he rebut cap proposta, que d'altra banda, no hagués atès", ha afirmat. Preguntat si ha mirat per la finestra durant la protesta de la PAH davant de casa seva ha dit que no ho ha fet. "No m'he dedicat a això, tinc molta feina i m'he dedicat a seguir amb la meva feina", ha afirmat. Per a Llorens, totes les esmenes del projecte de llei han d'atendre "aquest drama humà que representen avui dia els desnonaments i no pot posar en perill el sistema bancari". El diputat popular ha assenyalat que en aquestes circumstàncies no pot deixar de recordar que el 2011, l'últim any de presidència del socialista José Luis Rodríguez Zapatero "hi va haver 79.000 desnonaments". "El desnonament exprés el va implantar el govern de Zapatero i en aquell moment no hi va haver cap projecte de llei per atendre aquestes demandes", ha remarcat. "Darrere de tot això es tracta d'explotar el drama humà que viuen algunes famílies per a benefici partidista, per transformar això en moviment polític", ha conclòs. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges —Els amants de les etiquetes literàries ho tenen magre amb aquest Fons de formes: una barreja de llibre de relats i tractat narratològic basat en fets reals. —És la literatura que m'agrada fer. En tot cas, no està basat en un fet real, sinó en la notícia periodística de Vilaweb d'un fet real. Això denota que ens basem en interpretacions de coses, l'única cosa que es pot fer... En la presentació del llibre a València, Gustau Muñoz, un dels testimonis del fet, feia matisos sobre aquella informació. Es va dir que hi havia tres assaltants i jo vaig entendre que eren tres homes, quan eren dos xics i una xica. Deia també que anaven encaputxats, però no era així. I després, la notícia deia que intentaren agredir Gustau Muñoz amb un aerosol. No: l'agredeixen amb un aerosol, hagué d'anar a llavar-se la cara. Deliberadament, però, no vaig voler investigar qui eren aquelles persones, perquè em semblen representatives d'una sèrie de discursos. Em sentia més lliure partint d'un text preexistent. —El títol fa referència al fet que les formes narratives no són innocents, reflecteixen un fons concret. —Dit d'una altra manera: no existeix el fons sense les formes i viceversa. I l'elecció d'una forma narrativa en determina el fons, és una tria moral i una tria política. Segons el punt de vista a través del qual expliques un fet, ja li estàs donant un biaix. Després, el to que tu hi apliques, el tipus de discurs, pot donar com a resultat un acte heroic o un acte vandàlic. Estàs contant el mateix fet però de maneres diferents. —Hi ha pinzellades sobre aquells personatges però em sembla que no hi havia molta voluntat de convivència amb ells, d'aprofundir. El que resta és un dibuix més sociològic que psicològic? M'interessava molt més la part sociològica del que signifiquen aquells personatges que les motivacions que podien tenir: els discursos polítics de l'odi, la catalanofòbia, etcètera, que porten a justificar de vegades aquells fets. Però sí que hi ha un component psicològic, gens subratllat, sobre quin tipus de vida fan aquells personatges, el que m'imagine jo. Hi ha per exemple un personatge disfuncional, provinent d'una família aristocràtica, de qui se suggereix que ha passat per un fet traumàtic. Això no justifica el que li passa, però pot explicar algunes coses. Hi ha el desencant, també, entre cometes, dels ideals que poden tenir, hi ha qui que no té principis i vol arrimar-se als bons... I després hi ha una sèrie de personatges que no són els tres atacants, familiars, amics, gent, entre cometes, anònima que es relaciona amb ells i que formen part del relat i de la pintura general d'aquella societat. De vegades, per compartir discursos. De vegades, per patir-ne les conseqüències. No pretenia fer una novel·la psicològica, no m'interessava, però la psicologia sí que hi està treballada. —Hi ha dues possibilitats de lectura. Una, llegir els contes de carrera i després l'explicació narratològica. Però l'índex empeny a saltar del relat a l'explicació. Això darrer em sembla més enriquidor i més fàcil de seguir. L'índex no et pot obligar a fer una lectura no lineal, la fas si vols, però sí que t'ho indica. L'ideal és fer la lectura que diu l'índex i, després, tornar a llegir per separat una cosa i l'altra. Com a mínim els contes, perquè veus com estan lligades les relacions dels uns amb els altres. És una opció de lectura que pot funcionar. —En tot cas, la part narratològica té un punt literari: hi ha un ús de la ironia, un cert qüestionament de la narratologia clàssica, humor negre... En el fons, tot això resulta més interessant que els mateixos relats. Crec que la part narratològica l'has descrita molt bé, és volgudament així. Hi ha moments que no se sap si això és una explicació narratològica o una excusa per explicar coses diferents. Però si traus la part purament narrativa dels contes, allò falla, es perdrien molts matisos. I sí, cap al final hi ha un cert quiasme: la part narratològica s'ha convertit en narrativa, directament, i allò que havia de ser relat esdevé una mica explicació. Hi ha una evolució en la societat valenciana del 2019 respecte de la que retrata Fons de formes? En el fons, em remet a les darreres eleccions com a baròmetre. Molts pensaven que el discurs catalanofòbic i el sarcasme de la "llibertat educativa" no anava a funcionar. —Però li ha anat millor a qui més ha insistit en el discurs, que era el senyor Toni Cantó i Ciutadans. D'acord que no ha estat solament això, però encara és un discurs molt assumible per una gran part de la societat valenciana, especialment de la capital. Les formes sí que han canviat, però en el fons, sense el finançament que pertoca, continuem amb la millor de les voluntats i una sèrie de discursos políticament correctes. La situació, en tot cas, no ha canviat massa. —Aquest llibre, que parla de la llibreria Tres i Quatre, sembla concebut per guanyar l'Andròmina. —Bé, el llibre està acabat el 2010 i es publica el 2019. Cadascú que extraga les conclusions pertinents. En acabant, ha guanyat aquest premi per una casualitat absoluta, com sol passar amb els premis que no estan dirigits, per la coincidència en el jurat de persones a les quals els agrada un tipus de literatura diferent. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19

L'entitat ultraconservadora antiavortista, Derecho a la Vida, ha criticat aquest dissabte la celebració al poble d'Andratx del Mallorca Gai Chorus Festival 2015, tot considerant que allò que es promou és una "discriminació a favor dels gais" i el foment "d'un festival de corals d'orientació homosexual". Amb tot, les crítiques més dures han vingut per part del representant de dita organització, Juan José Tenorio, el qual ha arribat a qualificar l'acte, a través del seu compte de twitter, de" gueto musical de maricones". L'associació ultradretana acusa al govern municipal andritxol, del PP, de "fer una promoció turística del municipi donant suport a l'homosexualitat" i "invertint en cultura d'ideologia de gènere excloent totes aquelles agrupacions de cant que no es declarin homosexuals". Així mateix des de l'entitat s'ha acusat al consistori de "defensar els plantejaments polítics de Podem" i ha demanat que "no es subvencioni amb diners públics un acte sectari i discriminatori envers el conjunt de la ciutadania", tot sol·licitant en el seu lloc, un festival de corals de tota Mallorca. El festival, presentat aquesta setmana per la Coral Mallorca Gais Men's Chorus, comptarà amb la participació de corals d'arreu del món.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, s'ha mostrat convençuda aquest dijous que els Pressupostos del 2017 tindran "més suport" que els d'aquest any, que no es van arribar a debatre, perquè comparteixen prioritats amb altres partits. Ha explicat que una setmana després que els comptes públics del 2016 no sortissin endavant, el seu departament ha rebut la petició del Parlament de fer el que els Pressupostos contenien, per la qual cosa, "tan dolents no eren". "Com veiem que les prioritats són compartides per altres partits, estem segurs que en la proposta de Pressupostos del 2017 tindrem més suport", ha afirmat la consellera, qui ha dit que aquesta vegada es debatran. Ha defensat que l'educació és una prioritat del Govern, i ho ha exemplificat que, tot i no haver-se tramitat els comptes del 2016 i no disposar de 211 milions d'euros, el Govern "va prioritzar" per augmentar recursos l'escola inclusiva i la d'alta complexitat. La consellera ha fixat com a reptes aquesta legislatura en educació avançar en el model de competències i a l'aprenentatge al llarg de la vida, la innovació, l'autonomia de centre, anar cap a un sistema escolar exclusiu i advocar per la Formació Professional (FP), "ensenyament clau perquè Catalunya progressi". Ha tornat a criticar l'acord fallit d'investidura entre PP i C's sostenint que "feia ideologia de manera que ha de ser pedagogia", i ha qualificat el trilingüisme com un model superat contraposant-lo al multilingüisme, en la seva intervenció al Nova Economia Fòrum. Ha remarcat que el domini de llengües és imprescindible, i que el sistema educatiu català garanteix que els alumnes dominin el català, castellà i una llengua estrangera, i introdueixin coneixements d'un segon idioma forà. Respecte a una eventual modificació del calendari escolar, ha reiterat que ha de ser un debat social i no sol escolar, i ha remarcat que la conciliació és un "tema de país" en què es pot avançar. La consellera també s'ha referit al debat sobre els deures escolars, i ha remarcat que "no són bons ni dolents", assenyalant que són positius si suposen una potenciació o reforç, i ha demanat que es confiï més en els docents. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Ajuda'ns a mantenir la ciutat que volem Les queixes per la presència de paneroles i rates a la via pública han disminuït en els darrers tres anys. En concret, s'han reduït un 55% les accions correctives i un 50% les queixes veïnals en els darrers 3 anys, quan l'Empresa Municipal Mixta d'Aigües de Tarragona (EMATSA) va assumir el control de plagues. Així mateix, s'han incrementat el nombre d'actuacions previstes respecte del període anterior. És a dir, al 2013 s'hi van fer 10.409 actuacions, mentre que el 2014 se'n van fer 17.215 i, enguany, el nombre d'actuacions fins a octubre és de 16.337. Nous mitjans tecnològics i biocides menys irritants A partir d'ara, Ematsa donarà un pas més per aconseguir que sigui més eficaç el control de les plagues. A finals d'aquest any s'augmentaran els equips d'inspecció de la xarxa de clavegueram ja que es disposarà d'una càmera de televisió específica per als treballs de tractament de plagues. Aquesta càmera es farà servir per inspeccionar i detectar la presència de paneroles als trams de la xarxa de clavegueram i, sobretot, per supervisar els futurs tractaments a dins d'aquests trams que actualment es troben en fase de proves. La càmera que es fa servir actualment és compartida amb la resta de tasques vinculades al manteniment de la xarxa de clavegueram. En canvi, ara, se'n tindrà una de pròpia pel control de plagues. Per altra banda, la intenció és aplicar nous biocides menys irritants i més perdurables en el temps. Aquests nous sistemes de dosificació tenen el biocida encapsulat, per la qual cosa triga molt més a degradar-se, "això ens permetrà ser més eficaços", explica la consellera de Neteja i Serveis Públics, Ivana Martínez. Canvi d'estratègia: Arribar a tots els trams del clavegueram Des que al 2013 Ematsa va assumir el control de plagues, s'han reduït tant les queixes com les actuacions correctives. Això s'explica per què s'ha passat de les actuacions puntuals per atendre les queixes a un reforç de l'activitat preventiva durant tot l'any per evitar la proliferació de paneroles i rates. "Les xifres demostren que aquest canvi de sistema de treball ha funcionat però no n'hi ha prou. En volem més", explica la consellera de Neteja i Salut Pública, Ivana Martínez. "Actuant als pous de registre hem arribat al màxim que podíem per minimitzar la presència de paneroles. Ara plantegem un canvi d'estratègia amb l'objectiu d'arribar a tot els trams del clavegueram per reduir encara més la presència de rates i paneroles", afegeix el gerent d'Ematsa, Daniel Milán. Amb les dependències municipals Avisa'ns d'incidències a la via pública

Diumenge, 1 de març, a les 17 h, Sant Andreu i Horta s'enfronten al Narcís Sala. L'equip quadribarrat vol aconseguir la seva cinquena victòria consecutiva després de guanyar al camp del Santfeliuenc. Per altra banda, l'Horta, que va perdre el darrer partit contra el líder, buscarà sumar punts per mantenir-se en la zona còmoda de la classificació. En el partit de la primera volta l'Horta es va imposar al Sant Andreu per 2 gols a 0. Es podrà seguir el matx en directe a través de la nostra pàgina web. L'equip d'Azparren només ha perdut un dels últims sis partits. Els quadribarrats es troben a quatre punts de la primera plaça, que ocupa l'Hospitalet i a dos punts de la segona plaça, ocupada pel Terrassa. A més, els bons números com a local fan del Sant Andreu un equip molt fiable a casa. Després de la marxa de Nacho Castro a l'Andorra, Raúl Matito disputarà el seu primer partit com a tècnic de l'Horta. L'equip es troba en la zona còmoda de la classificació, a 13 punts de la zona de descens. Segons el que va dir Matito quan va ser presentat, l'equip seguirà amb la mateixa dinàmica i no hi haurà gaires canvis respecte a quan Castro era l'entrenador. Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Coronavirus a Barcelona, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones | ▷ DIRECTE Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.

Josep Lluís Núñez i Clemente, president del Barça durant 22 anys. L'etapa més llarga al càrrec d'un president del club s'inicia l'1 de juliol del 1978. I s'acaba, abans d'hora, el 23 de juliol del 2000. Dimiteix en un moment en què el barcelonisme viu una forta fractura social entre "cruyfistes" i "nuñistes". Aquest és un recull del pas de Josep Lluís Núñez per Catalunya Ràdio. El Barça sentencia la Lliga i Núñez guanya clarament la moció de censura El 7 de març del 98, el clàssic coincideix amb un referèndum al Camp Nou. A la gespa, el Barça goleja el Madrid per 3-0 i deixa molt ben encarrilat el títol de Lliga. I a les urnes, Núñez també guanya amb claredat. La moció de censura promoguda per la plataforma L'Elefant Blau fracassa. El soci vota: un 61,52% dona suport al president. L'endemà, Núñez és el convidat del programa d'esports de Catalunya Ràdio "La jornada", que presenta Josep Adolf Estrader. Núñez: " El meu objectiu sempre ha estat fer país, és millor que fer política " La presència mediàtica de Núñez, un cop deixada la presència del Barça, és esporàdica. Gira l'esquena als mitjans de comunicació. El juliol del 2013 visita "El matí de Catalunya Ràdio". El conegut com a " Cas Hisenda " l'esquitxa de ple. En aquesta entrevista diu: "Nosaltres som una família prudent. Les decisions són molt meditades; primer és la solvència." La conversa acaba amb un gran document, Núñez entrevistat pel seu imitador. La nova Masia del Barça, 32 anys després de la seva creació El model de La Masia va ser ideat per Josep Lluís Núñez: "És una pena que amb els èxits esportius de La Masia, el Barça no sigui l'equip més fort del món econòmicament". Aquesta entrevista telefònica deixa una altra de les frases que després, amb el pas del temps, hem recordat: "Al Barça ho devem tot, millor dit, deu més del que tenim." Stòitxkov i Núñez, una conversa imperdible a través de la ràdio! El desembre del 1992, i uns dies després que Hristo Stòitxkov quedés en segona posició a la Pilota d'Or, a la transmissió de "Futbol a Catalunya Ràdio", Antoni Bassas i Pilar Calvo fan possible el que ara seria impossible. El president del Barça i un dels jugadors de pes al vestidor fent pública una conversa personal, que comença amb aquestes paraules del president: "Stòitxkov, hola! Les declaracions més sonades de Josep Lluís Núñez El "quicir" o el "pulutant" són dues de les paraules que aniran per sempre més lligades a la figura de l'expresident del Barça. Recordarem també una entrevista mítica amb els de l'"APM?". A més de la seva gestió esportiva i econòmica al capdavant del Barça, la seva trajectòria també deixa algunes frases que passaran a la història. L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

L'Institut Municipal de Serveis Personals oferta cobrir un lloc de treball a l'Equip d'Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA), per cobrir vacances, baixes, suspensions temporals del contracte i altres situacions temporals. Requisit indispensable: estar apuntat al Servei d'Ocupació de Catalunya com a demandant o millora de feina. Per poder participar en aquest procés de selecció, les persones interesades s'hauran d'apuntar al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), a través de la plataforma "Feina Activa" o presencialment a l'oficina (cal adjuntar currículum), indicant la referència de l'oferta. El termini per poder apuntar-se a les ofertes finalitza el proper divendres dia 22 de marçr de 2019 a les 13.00 hores.

El moment de demanar una hipoteca resulta decisiu i crucial perquè marca el teu futur econòmic immediat. Igual que en anteriors posts t'explicàvem com negociar les condicions de la teva hipoteca, en aquest et detallem les preguntes que has de fer abans de formalitzar el préstec i els 5 documents necessaris que t'exigirà el banc per obtenir una hipoteca i comprar-te el pis a Lleida. Així, tornaràs casa amb les idees clares i la teva decisió serà més fàcil. Són documents que has de fotocopiar o escanejar i que certifiquen els teus ingressos i la teva situació laboral. Entre aquests, es troben el DNI, l'última declaració de la renda, les dues últimes nòmines de l'empresa, l'historial laboral en la Seguretat Social. En lliurar-los-hi al banc, l'entitat financera estudiarà el teu cas i et realitzarà una oferta vinculant per a la teva hipoteca. Inicialment, li podràs indicar al banc l'import i el termini que estàs disposat a pagar, però és possible que et realitzi una proposta inferior. L'entitat financera assumirà primer la taxació de l'habitatge. Com a norma general, la taxació màxima serà del 80% del valor de l'immoble. Després, demanarà una nota simple del Registre de la Propietat. Allí, es constatarà si la finca que es va a hipotecar té càrregues o deutes pendents. El banc et donarà un document per signar: és un model per lliurar a la Central d'Informació de Riscos del Banc d'Espanya ( Cirbe), on es registren tots els préstecs i crèdits que superin els 6.000 euros. Una vegada li has lliurat els documents, el banc començarà a estudiar el cas per veure si et pot concedir la hipoteca. Durant el procés, et sol·licitarà documents relacionats amb els imports, el termini o la teva capacitat d'endeutament. En aquest últim cas, tal vegada et reclami un document que justifiqui la quantitat de diners, en funció dels teus ingressos i despeses, que pot destinar al pagament de la hipoteca. En ocasions, l'entitat financera té en compte altres aspectes, com la fidelitat o la vinculació, per concedir la hipoteca i no prioritza tant els requisits tècnics. Després d'estudiar-los, el banc et fa l'oferta. En aquesta, hi haurà una sèrie d'exigències que probablement hauràs de justificar i certificar. En funció de la política de concessió de préstecs d'aquest moment, et demanaran més o menys documents. En aquests moments, els crèdits que es concedeixen se signen amb un interès de l'Euribor i un diferencial per sota del 2%. En el cas que el banc consideri que hi ha risc d'insolvència, et demanarà que presentis un aval. D'aquesta forma, té la garantia que si no pots pagar les quotes, una persona o una propietat s'utilitzaran per abonar-les. Una altra opció que et pot plantejar l'entitat financera és incrementar el termini per pagar la hipoteca. Així, les quotes seran menors i assumibles. Si en el primer tipus de document què necessites per obtenir la teva hipoteca, certifiques la teva situació personal, en aquest últim es tracta d'oferir les garanties immobiliàries. En aquesta categoria, estan la nota simple del Registre de la Propieta t, que comprova la titularitat del propietari de l'habitatge i les càrregues. Així mateix, et poden sol·licitar el contracte de la compravenda, en el qual es manifesta la voluntat de les parts de dur a terme l'operació. Finalment, també et demanaran l'últim rebut de l'Impost de Béns Immobles (IBI) per demostrar que estàs al dia en el pagament dels impostos. Explica'ns els documents que et van demanar i envia'ns el teu comentari. Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari. Els millors dúplex en venda a Barcelona Els millors pisos amb balcó a Sabadell per a que trobis l'habitatge que busques

Subscriviu-vos al butlletí gratuït Alguna vegada m'he imaginat iniciant un debat en alguna de les meves sessions proposant als que estiguéssim allà intentant (des)aprendre alguna cosa completar -sense pensar-hi molt, a cop calent- la frase "viure bé i obrar bé és...". La veritat és que m'ho he imaginat, però encara no ho he fet, per bé que crec que podria donar bastant de si un diàleg a partir del conjunt de respostes que poguéssim recollir. Però no ho he fet (això i altres coses que m'han passat pel cap) entre altres raons perquè com més va més penso que és una equivocació demanar-li a la gent les seves respostes sense haver-los convidat abans a indagar quines són les seves pròpies preguntes. Una de les coses que més m'incomoden de la manera establerta d'entendre l'educació és el que transmeten els exàmens: que acreditar que hom ha après alguna cosa es redueix a contestar preguntes que un altre fa. Que del que es tracta és de tenir respostes, i no de fer preguntes. I el cas és que cada vegada estic més convençut que l'autèntic repte de l'educació és aprendre a fer(-se) bones preguntes. Amb la qual cosa també ens perdem dialogar sobre la manera com va completar Aristòtil la frase en qüestió: "viure bé i obrar bé és el mateix que ser feliç". Apa!: és el mateix, diu Aristòtil. No diu que l'acompanya un sentiment de felicitat; o que obrar bé és un deure que pot comportar la felicitat o no; o que la felicitat és la conseqüència o el resultat de...; no: diu que és el mateix. És clar que avui més d'un també podria contestar que maleïda la falta que ens fa Aristòtil per completar aquesta frase: no havíem quedat que les preguntes personals requereixen una resposta personal? Doncs que cadascú digui el que li sembli i cadascú per on l'enfili. I aquí és on volia anar a parar, després d'aquest inici una mica envitricollat. Perquè sovint tinc la sensació que, com que ens passem el dia repetint que tot està canviant i que estem entrant en un nou tipus de societat, acabem generant en moltes persones el sentiment imperceptible que acostar-se al que es va dir en altres temps és més que una pèrdua de temps: que, en darrer terme, és un error. Amb la de novetats que ens esperen! Si el lema del nostre temps és canvi, innovació i acceleració, mirar al passat es converteix gairebé en sinònim de pèrdua d'oportunitats I aquesta em sembla la qüestió de fons que no acabem d'abordar: si del que es tracta, de debó, és de gestionar de manera intel·ligent el coneixement i el canvi, quina relació hem d'establir amb les grans tradicions ètiques i religioses de la humanitat? Fem, doncs, un pas més: si el que defineix el nostre canvi d'època és la societat del coneixement i, per tant, el coneixement com a valor, és intel·ligent ignorar el coneixement acumulat sobre dimensions constitutives de la condició humana? Quina relació hem d'establir amb el llegat de coneixement que ens ha deixat la humanitat? Si del que es tracta, de debò, és de coneixement, només hem d'atendre al present i al futur? Des del meu punt de vista, un greu problema de fons que explica moltes resistències és que en l'experiència vital de moltes persones i grups parlar d'ètica i de religió no és parlar de gestió del coneixement, sinó de gestió de la submissió. Submissió a respostes codificades, davant les quals només cal quadrar-se, obeir, rebel·lar-se o retirar-se. I potser del que es tracta no és de discutir sobre les respostes, sinó de compartir les preguntes i les inquietuds que les van originar. I de convertir les respostes heretades en estímul, suport i referència per a la nostra pròpia indagació. Les grans tradicions ètiques i religioses van ser creadores de respostes perquè, abans que res, van ser creadores de preguntes i van ser creades a partir de preguntes. Sempre m'ha sorprès la importància que donem als que troben la resposta o la solució als problemes, en comparació amb la poca importància que donem als que plantegen les preguntes adequades o rellevants. Quines preguntes són avui irrenunciables per a nosaltres? Què ens hi juguem si renunciem a elles? Quin és el sòl nutrici on arrelar i conrear les respostes? "Viure bé i obrar bé és el mateix que ser feliç". Vet aquí una oportunitat de coneixement, de coneixement actiu, no historicista. Entre altres coses perquè el significat d'aquesta frase, sigui el que sigui, no s'expressa en un text ni en una classe, sinó en un itinerari vital. Vaja, que si del que es tracta és de prendre'ns seriosament el coneixement, potser arribem a la conclusió que, com a actitud de fons, amb frases com aquesta ens estem preguntant quin tipus d'humanisme és el propi de la nostra època. Perquè també enmig de la voràgine, les incerteses i les esperances pròpies de tot moment de canvi encara convé completar amb un mínim d'autenticitat la frase "viure bé i obrar bé és el mateix que...".

Introdueix les teves dades d'accés T'enviarem un correu amb la teva contrasenya T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari Vacarisses - Pla del Ginebrer - Cingle Gros - Cingle Petit - Carena del Roure Monjo - Torrent del Roure Monjo - Torrent del Teix - Les Vendranes - Torrent de Vendranes - El Lleonard - Torrent del Lleonard - Pla del Ginebrer - La Torrota - Vacarisses Vacarisses disposa d'estació de Rodalies. La línia R4 de Barcelona (plaça Catalunya) a Manresa hi passa amb una freqüència d'una hora. A aquesta via local hi accedim per la C-58. Entre els km 31 i 33 d'aquesta via trobem els enllaços cap a la població. Si preferim agafar l'autopista de peatge C-16, l'hem de deixar a la sortida 23 si venim pel sud, i a la 33 si ho fem pel nord. No hi ha servei d'autobús els caps de setmana. Gorg del Torrent del Teix - Jordi Avellaneda A Vacarisses es desperten cada matí amb una vista de luxe. Al davant tenen Montserrat en la seva versió més impressionat, i, a l'esquena, la cinglera vermella. Aquesta petita vila es troba en un racó privilegiat, ple de tranquil·litat, on tot és un descans per a la vista. Guarden encara tresors amagats, dels quals en tenen cura tot integrant-los en la protecció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquest darrer nom li escau, ja que és a l'obaga de la cinglera per on transcorre un petit torrent engorjat que amb els anys han anat fent recorregut entre les roques de conglomerat i argila. El torrent del Teix o de Vendranes canvia de nom durant la ruta al pas pel bonic mas de les Vendranes, que s'ha salvat miraculosament de la runa que ha afectat altres construccions de la zona, com el Lleonard, per on també passem. La ruta a peu que hem escollit es pot fer en les dues direccions: la Torrota es pot visitar al principi o al final. Escolliu l'opció que us faci més gràcia, nosaltres hem optat per accedir primer al cingle Gros i contemplar Vacarisses als nostres peus. Hi ha un bon eco i els vilatans han tingut el detall de tornar-nos la salutació que els hem fet des del penya-segat. Així doncs, fem primer el cingle Gros amb un petit tram d'anada i tornada, i després fem el cingle Petit, i ja per pista anem baixant cap al torrent fent una bona volta. El bosc amaga uns pendents pronunciats i relliscosos que obliguen a acostar-nos-hi per la part més alta de la carena del Roure Monjo. El recorregut ve guiat per marques de pintura verdes i vermelles, però un cop ja som prop del torrent cal estar atents. Volem passar tan a prop com sigui possible del rierol; per això, poc després que el torrent del Roure Monjo s'uneixi amb el del Teix prenent el seu nom, la pista es bifurca en dues i cal agafar el camí de l'esquerra. A mig camí, una nova desviació a la dreta per un corriol ens porta fins al mas de les Vendranes. El camí de la dreta, que hem deixat al principi, també hi arriba, però ens perdem un dels trams més bonics de l'engorjat. El passem a una certa alçada i ens fem una idea de la força que ha de portar l'aigua en determinats moments per haver foradat el terreny com ho ha fet. En direcció contrària no tenim aquest problema, el corriol surt just de l'esplanada de davant del mas, prop de la tanca d'una petita piscina. Ja a les Vendranes, hi fem una bona parada. El gran mas és tancat i tot l'entorn respira pau i silenci. Tant de bo aquest espai es pugui mantenir mínimament dret en el futur. El Torrent pren el nom del mas i de la seva font i segueix el seu curs cap al mas del Lleonard i el molí de Can Còdol. Nosaltres el deixarem al Lleonard per començar la pujada cap al pla del Ginebrer, lloc on hem de començar el recorregut de les cingleres. Acabada la ruta circular ens dirigim cap a la Torrota, sentinella de la vila i talaia de vistes espectaculars. És la cirereta del pastís, d'un pastís dels bons. Recordeu que podeu adquirir, bé al restaurant, bé a l'empresa, la cervesa artesana La Mola. Ullastrell - Del 18 al 23 de març Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet. Volem créixer i volem fer-ho amb tu. Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-­te a la nostra gran família. Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix­-te a la nostra gran família.

Aquesta xarxa de ciutats per la bicicleta està formada per més de 550 ciutats espanyoles L'AMB i la Diputació de Barcelona han estat els amfitrions de la Junta Directiva Red de Ciudades per la Bicicleta ( RCxB ), que per primer cop s'ha reunit a Barcelona. L'associació formada per més de 550 ciutats espanyoles, està presidida actualment pel vicepresident de Mobilitat de l'AMB, Antoni Poveda. Aprofitant aquesta trobada de la RCxB, que a la tarda celebra les reunions de les diferents comissions que integren l'associació, la Junta Directiva ha fet durant el matí una visita tècnica en bicicleta per la ciutat de Barcelona, recorrent diferents tipologies de carril bici i xarxa pedalable, la Superilla del Poblenou i una microplataforma per transportar mercaderies en bicicleta. L'objectiu de la visita ha estat analitzar pros i contres dels diferents dissenys de xarxa pedalable, així com mostrar com les ciutats poden impulsar la distribució de mercaderies en bicicleta en els centres urbans. " La bicicleta és fonamental per dibuixar el nou mapa de la mobilitat, una mobilitat molt més sostenible, que ens permetrà, conjuntament amb l'aposta pel transport públic, la reducció de la contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat ambiental ", exposa Poveda, que destaca que la Red de Ciudades por la Bicicleta és l'objectiu de compartir experiències positives i d'èxit entre metròpolis. AMB i Red de Ciudades por la Bicicleta Un dels grans eixos de treball l'AMB per aconseguir una metròpolis amb un aire més net és la bicicleta. En aquest sentit, l'AMB està treballant en l'expansió i connexió interurbana de les vies pedalables per crear-ne una gran xarxa metropolitana, Bicivia. Paral·lelament, té engegades altres iniciatives, com Biciempresa, a través de la qual es faciliten bicicletes a empreses perquè els seus treballadors es desplacin fins a la feina en aquest mitjà de transport net. Alhora, continua subvencionant bicis elèctriques als ciutadans metropolitans. Antoni Poveda, que és president de l'associació des d'octubre de 2015, s'ha proposat, des del seu nomenament, convertir l'associació en un referent de la mobilitat en bicicleta, ampliar el nombre de ciutats participants i " convertir-la en un interlocutor en temes de mobilitat amb les comunitats autònomes, el Govern Central i la Unió Europea ", exposa Poveda. La Red de Ciudades por la Bicicleta és una associació formada per entitats locals i compta entre els seus membres amb importants ciutats com Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Còrdova, Saragossa, Bilbao, la Corunya, Gijón, Ciudad Real, Alacant, Múrcia, Albacete, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Tarragona, Segòvia, Valladolid... Té per objecte la generació d'una dinàmica entre les ciutats espanyoles amb la finalitat de facilitar, fer més segura i desenvolupar la circulació dels ciclistes, especialment en el medi urbà. Va ser creada el 2009 durant la celebració de les II Jornades de la Bicicleta Pública a Sevilla i actualment està integrada per 100 socis, que representen més de 550 ciutats espanyoles.

Avui fa exactament 30 anys ens trobàvem en plena campanya de mobilització per la llengua. La manifestació d'aquell 23 d'abril fou essencialment antirepressiva, i el crit que va ressonar fou "Que se'n vagin!", en resposta a la repressió policial de l'any anterior, però des de set dies abans desenvolupàvem accions recatalanitzadores des d'Alacant a Perpinyà amb l'objectiu de començar a corregir la vergonyant situació del Principat, on no arribava al 30% el nombre de grans rètols en català. Aquella dinàmica tingué prou èxit (fins al punt que empreses com McDonald's van acabar esdevenint de les més catalanitzades del nostre país), però la repressió fou dura, i al final de mes el nombre d'independentistes represaliats ja superaria el centenar. Tanmateix, ens sentíem cofois i, com ara, crèiem que teníem el triomf a tocar dels dits. Ho recordàvem ahir uns quants companys, escandalitzats que hagi passat massa temps havent aconseguit massa poc èxit. Els darrers 30 anys han estat lents, massa lents, en l'objectiu principal de convertir la lluita per la sobirania nacional en la principal alternativa política del nostre poble. Aquella Diada de Sant Jordi de 1986 les organitzacions de l'independentisme combatiu cridaven a " anar-hi, anar-hi, anar-hi, amb molta imaginació, intel·ligència i astúcia, organitzadament, evitant els sectarismes i els purismes, tot omplint de continguts els tres conceptes fonamentals (Independència, socialisme i reunificació) amb objectius de lluita antirepressiva, d'oficialització única del català, de defensa de la terra enfront de les agressions capitalistes, de defensa del poble treballador i de defensa de la identitat i la unitat de la nació catalana des de Salses fins a Guardamar i de Fraga a Maó". La resistència del poble català enfront dels projectes que associaven la burgesia catalana amb l'ocupació espanyola generava un discurs clarament patriòtic i anticapitalista. Aquell mes d'abril de 1986 hi hagué una forta conflictivitat social alhora que s'incrementaren les detencions i judicis contra independentistes, així com els atacs de Terra Lliure contra diversos objectius espanyolistes. La consciència nacional augmentava arran de l'espiral acció-reacció-acció, i des de les comarques del sud es reclamava conceptualment el nom de Catalunya per a tota la nació (500 persones es manifestarien a València sota el lema "A Catalunya en català" convocades pels Grups de Defensa de la Llengua). Aquella lluita també fou útil per a la clarificació independentista, atès que, malgrat les prevencions en vers el sectarisme abans esmentades, les crítiques contra els Grups de Defens a de la Llengua no vingueren solament de l'enemic i dels seus socis convergents sinó també de La Crida a la Solidaritat. Si havia pogut semblar que el rebuig a la nostra llengua es limitava a sectors de mestres liderats per l'advocat Esteban Gómez Rovira, la realitat era que la manca d'avenç no era cosa dels ultres sinó de la nostra deixadesa i autoodi (Manuel de Pedrolo criticava com era d'insignificant i patètica la implicació a favor del català de les empreses que participaven en el negoci de vendes de Sant Jordi; i des de les planes del diari Avui, en Josep Ma. Espinàs, sense justificar explícitament les accions catalanitzadores realitzades amb pintura pels militants independentistes, les comprenia perquè que en deu anys s'havia avançat ben poc). Fa 30 anys n'havien passat 10 des de la mort del Dictador espanyol i 7 des del Manifest d'Els Marges, amb una Llei de Normalització Lingüística al Principat i una Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, ambdues covardes i insuficients. Trenta anys després la majoria dels nous immigrants, així com els fills de la immigració espanyola han rebut cursos de català o n'han estat escolaritzats completament. El problema dels vells immigrants espanyols, malgrat que compromet el 50% del vot autodeterminista, és sols biològic. El problema real és la nostra tolerància a la imposició de l 'espanyol, des dels jutjats fins a la publicitat. La realitat és que continuem lluny, massa lluny de la normalitat, i el millor aparador per copsar-ho és el mateix dia de la llengua, el 23 d'abril, en que les senyeres són majoritàries però no pas la lletra escrita en català. Al meu entendre, 40 anys de tardança no es poden justificar si no és perquè hem abandonat la radicalitat i hem acceptar com a normal l'anormalitat d'un cert nivell de deixadesa i d'autoodi.

Subscriviu-vos al butlletí gratuït Un permís penitenciari no hauria de ser; estar tot el dia caminant, sense menjar, en soledat, esperant tornar a la presó.

El secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, ha valorat positivament aquest dijous la reducció del nombre d'aturats registrats a Catalunya, que durant el juliol ha descendit en 1.068 persones, i ha situat el total d'aturats a 369.124, així com la reducció d'atur en sectors com la indústria, la construcció i l'agricultura, que ha considerat "motors" d'ocupació futura. En declaracions als mitjans aquest dijous, Ginesta ha afirmat que la reducció d'aturats va en compliment amb les previsions, encara que ha admès que es tracta d'una disminució moderada --0,29%-- respecte al mes anterior, però acompanyada d'una reducció més significativa en sectors productius, contrariament als serveis. Així, ha detallat que en indústria el nombre d'aturats s'ha reduït en 349 persones (fins a un total de 42.714); en la construcció en 119 (fins als 32.152) i en l'agricultura en 49 (fins als 8.063). En serveis, en canvi, ha destacat que hi ha 394 aturats més que el mes anterior, fins a un total de 260.155. Ginesta també ha ressaltat que l'afiliació mitjana a la seguretat social s'ha situat en 3,4 milions de persones, una diferència de 20.000 respecte a la xifra més alta, que es va produir l'any 2008. A més, ha celebrat que la contractació indefinida ha crescut "interanualment i des de principis d'any" per sobre de la temporal, encara que ha reconegut que el creixement hauria de ser molt més elevat. Així i tot, ho ha considerat com "un petit símptoma" que les empreses comencen a apostar més per la contractació indefinida i no per la de tipus temporal, i també ha valorat que, al seu semblar, s'hagi reduït la tendència d'enviar treballadors a l'atur durant l'estiu després d'acabar el curs escolar en sectors com l'educació. En aquesta línia, Ginesta ha afirmat que en general les dades auguren "un canvi de tendència positiu" per generar més ocupació en el futur. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

"La informació sanitària al segle XXI: una experiència de 25 anys" En aquesta tercera sessió de les "Converses a la Facultat", Joan Calafat, director de "Salut i Força", acompanyat del seu equip de col·laboradors més directes (Carlos Hernandez, Juan Riera, Joan Sastre), va presentar el seu balanç de vint-i-cinc anys d'informació sanitària en premsa escrita, ràdio i televisió. Al final de la seva presentació, va oferir un espai a la revista quinzenal que dirigeix als alumnes de la Facultat per a la publicació d'opinions o treballs del seu interès, una oportunitat que va ser magníficament acollida pels estudiants. A continuació, es va obrir un ampli debat entre els responsables de "Salut i Força", alumnes i professors assistents. El debat es va centrar en el crucial paper de la informació sanitària per a la població general, tant pel que fa a publicar sempre notícies contrastades, alienes a l'alarmisme o al foment de falses expectatives, així com el seu caràcter d'ajuda en la prevenció de nombroses malalties.

L'article 164 de l'Estatut d'autonomia atorga a la Generalitat de Catalunya, en matèria de seguretat pública, el control i la vigilància del trànsit i concretament a la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra totes les funcions pròpies d'un cos de policia. Alhora, l'article 132 estableix que la Generalitat té, en el territori de Catalunya, la competència exclusiva en emergències i protecció civil. La Policia de la Generalitat actua en dos àmbits. D'una banda, en relació amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i, d'altra banda, amb les policies locals, mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya i les juntes locals de seguretat, respectivament. Concretament desenvolupa les funcions de: La Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra s'estructura territorialment en nou regions: Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Barcelona, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. L'Estadística d'efectius dels mossos d'esquadra presenta els efectius segons les diferents graduacions: comissari, intendent, inspector, sotsinspector, sergent, caporal i agent. El nivell territorial és l'àmbit del Pla territorial i el total de Catalunya. La font de les dades és el Departament d'Interior.

La meva àvia paterna era d'Albons, al Baix Empordà, d'una família treballadora. Era una dona guapa i riallera que tenia bona mà per a la costura. Es va casar enamorada i aviat va tenir un fill, el meu pare, en un part duríssim que es va allargar hores i hores, un dia i una nit. Diuen que, quan feia hores que resistia els dolors, entre gemecs, la meva àvia va deixar anar un advertiment –en un to de veu que permetia que ho sentissin els veïns–: "Quimet, no m'enredaràs pas més!" La meva àvia materna va néixer a Figueres, però la seva família venia de Palafrugell, de Can Poc Oli. Es va casar molt joveneta amb un home brillant i emprenedor que passava moltes hores fora de casa. Eren veïns dels senyors Dalí, els pares del pintor. No sé si vivien al pis de sobre o al de sota del notari. El cas és que la senyora Dalí, que era modista de barrets, li va demanar a la meva àvia si volia ajudar-la unes hores i ella va acceptar. Es va convertir en la seva ajudant. L'any 1949 –la meva àvia tenia 21 anys– la senyora Dalí li va encarregar que anés a París a veure algunes col·leccions de barrets, per agafar idees de cara als seus nous dissenys. La meva àvia no parlava francès, castellà amb penes i treballs, i era una noia molt tímida, però encara no sé com ni per què, va acceptar. La meva mare va anar a la Universitat de Barcelona l'any 1946. Hi havia poques noies que poguessin i volguessin fer-ho. Va haver de deixar Figueres i s'enyorava moltíssim. Va tornar-hi, acabada la carrera, per casar-s'hi, però poc després va haver de tornar a marxar perquè així ho recomanava la carrera professional del meu pare. Van haver de canviar sovint de ciutat, però la meva mare no va cedir mai en la seva vocació d'ensenyant i es va afanyar a buscar feina cada vegada que arribava a una ciutat nova. He heretat d'elles el caràcter i la determinació. I un punt de rebel·lia que elles tenien molt amagat i que s'ha anat posant de manifest de generació en generació, en la mateixa mesura que ens hem anat desempallegant d'una educació que ens volia "femenines", és a dir, dòcils i discretes. Però ja hi ha una nova generació que empeny, i de quina manera! No sé si les meves àvies i la meva mare veurien amb bons ulls la vaga d'aquest 8 de març. Però jo la vaig fer per elles i per aquestes dones del futur que volen canviar el món. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

CDC ha presentat aquest divendres el material de la seva campanya a favor de la consulta el pròxim 9 de novembre, una iniciativa que es dividirà en dues fases i que, fins que es convoqui a les urnes, se centrarà a generar una onada d'optimisme i un "horitzó d'esperança col·lectiva" a favor que els catalans puguin decidir el seu futur polític, sense una referència explícita a la independència. "Quan hi hagi la convocatòria, llavors invertirem els termes i serà la campanya per als altres dos sí", ha resumit en roda de premsa el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, qui ha subratllat que de moment se centraran en el desig de poder votar, en contraposició al missatge que és impossible i il·legal. La campanya, que tindrà actes públics, repartiment de material amb missatges com 'Sí, vull ser optimista' i el recorregut d'una furgoneta per tot Catalunya que recollirà el testimoni de ciutadans a favor de la consulta, coincidirà en el temps amb la campanya de les eleccions europees i reserva al president de la Generalitat, Artur Mas, un "paper rellevant". Aquesta participació serà des d'un posició "molt institucional", ha explicat, no només com a president, sinó també en els actes de CDC, en les entrevistes que concedeix a mitjans de comunicació --també internacionals-- i posant l'èmfasi al sí a la consulta més que en el sentit del vot. L'objectiu en aquesta primera fase serà subratllar la idea que la solució és la democràcia, ha incidit Rull, acompanyat pel vicesecretari de coordinació institucional de CDC, Lluís Corominas, un missatge d'autoestima que posa l'èmfasi que Catalunya pot fer tot el que es proposi i té cops de genialitat admirats a tot el món: "Sí vull fer història, sí vull votar, sí vull construir un nou país", ha afegit. Alhora, ha insistit en la idea que l'ordenament jurídic espanyol permet la convocatòria d'aquesta consulta i per tant "no és veritat" l'argument de la il·legalitat que sostenen PP i PSOE, als quals ha acusat de no deixar que els catalans s'expressin. En aquesta línia, Rull ha censurat les "declaracions impresentables i inadmissibles en termes democràtics" de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, sobre la possibilitat que se suspengui l'autonomia catalana. Els dirigents de CDC han considerat que tant UDC com ERC comparteixen aquesta primera fase de la campanya, i preguntat sobre la possibilitat que organitzin actes conjunts ha assegurat que aquests ja es produeixen a nivell local i institucional. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Els governs del Regne Unit i Irlanda han advertit als principals partits polítics nord-irlandesos que tenen només unes setmanes per pactar la formació d'un nou Govern i evitar que Londres assumeixi el control directe de la regió per primera vegada en una dècada. Irlanda del Nord manca d'un Executiu estable des que el Sinn Féin va trencar el gener de 2017 amb el Partit Unionista Democràtic (DUP). La crisi va acabar d'agreujar-se amb les eleccions de març, després de les quals les dues formacions que han governat en coalició des de 2007 no han aconseguit posar-se d'acord. En joc hi ha el compliment dels Acords de Divendres Sant que, el 1998, van posar fi a tres dècades de conflicte a l'Ulster i que les institucions nord-irlandeses hagin de cedir totes les seves competències a Londres. La recentment designada ministra britànica per a Irlanda del Nord, Karen Bradley, i el responsable d'Exteriors irlandès, Simon Coveney, han acordat aquest dijous que el 24 de gener arrenqui una nova ronda de converses polítiques. Tots dos han coincidit que el DUP i el Sinn Féin han d'apropar postures en qüestió de setmanes, mentre que la líder dels republicans, Michelle O'Neill, ha assumit que l'ultimàtum és només de dues setmanes. "Des de la meva designació, m'ha quedat clar que hi ha poc temps i que hi ha una última oportunitat per arribar a un acord", ha advertit Bradley, una de les incorporacions que va introduir fa deu dies la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, amb la seva remodelació de Govern. Sense acord, ha afegit Bradley, hi haurà "una sèrie de conseqüències polítiques que representaran una reculada significativa a tot el que s'ha fet des de la signatura dels Acords de Divendres Sant". La ministra britànica té previst informar al Parlament dels avanços de les negociacions el proper 7 de febrer. Entre els desacords que segueixen marcant les relacions entre el DUP i el Sinn Féin figuren el reconeixement del matrimoni entre persones del mateix sexe, l'ampliació de drets per a la població de parla irlandesa i el finançament d'investigacions sobre les morts vinculades al conflicte. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Les denúncies per violència de gènere han repuntat un 1,5% el 2014 després de cinc anys de caigudes, segons l' Observatori per a la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial. En concret, les 126.742 denúncies presentades l'any passat suposen una pujada de l'1,5% front a les 124.894 registrades el 2013. Tot i això, el 2012 havien estat 128.543, el 2011 un total de 134.002, el 2010 van arribar a les 134.105, el 2009 van arribar a 135.540 i el 2008, van tocar sostre després d'una pujada del 12,5% amb 142.125. L'estadística, difosa aquest divendres, indica que encara són moltes les dones que una vegada interposada la denúncia, decideixen retirar-la. L'any passat va haver 15.721 renúncies a continuar amb el procés judicial, 421 més que un any abans. Això suposa que el 12,4% de les denunciants del 2014 es van fer enrere, respecte del 12,25% que ho va fer en 2013. Per a la presidenta de l'Observatori, Àngels Carmona, aquestes dades "constaten una situació estable". "Augmenten les denúncies, fet que té la doble lectura, d'una banda, d'expressar que les dones cada dia tenen menys por d'iniciar un procés judicial contra els maltractadors però, de l'altre, ens ofereixen la perspectiva que, desgraciadament, la violència contra la dona sembla enquistar-se a la societat", ha declarat. El 70% de les denúncies van ser presentades per les pròpies víctimes front a un 15% derivat de la intervenció directa de la policia i gairebé un 12% que portava la seva causa en part de lesions. Un 1,5% de les denúncies van originar-se per familiars de les víctimes, mentre que les denúncies registrades arran de la intervenció dels serveis assistencials van representar també l'1,5%. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Document actualitzat a data 1 de febrer de 2012. Consulteu el document adjunt en anglès). Consulteu el document adjunt (en anglès). Adjuntem l'entrevista que 'Món Jurídic' ha realitzat a Silvana Arbia, Secretària del Tribunal Penal Internacional.

Descobreix l'origen de les tradicions nadalenques més arrelades a Barcelona com el tió, el pessebre, el boix grèvol i la flor de Nadal, els canelons de Sant Esteve i la gastronomia nadalenca, l'Home dels Nassos, el raïm, Cap d'Any o el dia de Reis. Coneix i gaudeix les tradicions nadalenques més arrelades: el cagatió, el dia de Nadal, el dinar de Sant Esteve, el pessebre, l'origen del caganer, les representacions dels Pastorets o les bromes del dia dels Innocents. Per Cap d'Any surt l'Home dels Nassos i ens acomiadem de l'any que acaba al compàs de les dotze campanades. Els més esportistes tanquen l'any corrent la Cursa dels Nassos pels carrers de Barcelona i inauguren l'any nou amb un bon bany al Mediterrani. Gaspar, Melcior i Baltasar són els tres Reis d'Orient i, cada 5 de gener, arriben a Barcelona, recorren la ciutat i durant la nit viatgen de casa en casa per portar regals als infants. La sopa de galets, els canelons, els torrons, el raïm, les neules o el tortell de Reis arriben a taula per Nadal. Descobreix l'origen d'aquestes tradicions gastronòmiques. El boix grèvol de fruits rodons vermells, la ponsètia o flor de Nadal i el vesc per a la bona sort formen part dels guarniments habituals durant les festes.

Territori i Sostenibilitat ha assegurat que "el nombre de baixes quan es fan bé les mesures de protecció són poques". Segons aquest departament, a la Val d'Aran hi ha unes 10.000 ovelles, 8.000 d'aquestes estan agrupades en ramats protegits –dos d'ells del Piroslife– i cap d'ells ha tingut atacs d'os bru. A més, ha subratllat que la pastura tradicional sempre ha tancat les ovelles a la nit per protegir-les i que se li ha ofert un pastor al ramader de Salardú. "Si agrupa el bestiar i no tanca amb cercat electrificat, les ovelles, poden sortir i queden fora de la protecció dels mastins", ha advertit Territori tot recordant que aquests animals "són preses fàcils pels ossos". La Generalitat diu que "no té constància" que l'os hagi mort dos mastins, que no en té cap denúncia, i que no s'ha produït cap atac d'aquest tipus ni al Cantàbric ni als Pirineus. A més, ha considerat que l'ovella morta és "una anècdota" perquè devia quedar "fora del tancat o en devia sortir". I ha detallat que darrerament "s'ha col·locat el tancat d'una forma més efectiva per evitar la sortida de les ovelles però deixar pas lliure als gossos de protecció per tal que es puguin enfrontar a l'ós". Territori i Sostenibilitat ha matisat que les ovelles mortes es paguen a 115 euros i que es paga un 25% més en cas que siguin de raça aranesa, cosa que suposa una indemnització de 143,75 euros. I ha recordat que els ossos saben que a Beret és més fàcil trobar-se ovelles sense protecció a la nit i que per aquesta raó han incrementat els danys.

El film de Wes Anderson segons un relat de Stefan Zweig, El Gran Hotel Budapest, sintetitza amb humor la davallada cap a la catàstrofe dels anys 30, tot incorporant-hi dosis de present d'aquesta desorientada i impotent Europa. El Gran Hotel Budapest -en un enclavament centreeuropeu imaginari- fa recompte dels camps d'internament a les fronteres perilloses, passant pel feixisme -i els seus oligarques finançadors-, l'apologia de la violència, l'antisemitisme, la xenofòbia, l'homofòbia i, finalment, l'aluminosi comunista. És com si una mena de casualitat/causalitat fes que el mot Budapest sobrevolant l'escenari alertés que el país matriu, Hongria, viu avui la més inquietant aventura autoritària d'un país de la UE des de la caiguda del Mur de Berlín. En les últimes eleccions, la dreta extrema de Fidesz i l'extrema dreta del Jobbik s'enfortien i, sumades, arribaven al 70% dels vots. En els últims quatre anys de govern de Viktor Orbán la llibertat d'informació ha minvat, la por s'escampa i els drets civils i socials reconeguts als hongaresos de l'exterior ho han estat no pas en funció de la ciutadania si no de la condició ètnica. A més, comença a ser arriscat ser jueu o immigrant. Mentrestant, socialistes i liberals amb prou feines han arribat al 25% dels vots. I com alertaven fa uns dies en aquestes mateixes pàgines els analistes Carme Colomina i Jordi Vaquer: ¿s'està consolidant a Hongria una república autoritària sense que l'Europa escarmentada -o la que ho hauria d'estar- sigui incapaç de moure un dit per impedir-ho? Cedint a la temptació de comparar l'actual escalada a Hongria amb la dels anys 30, s'observa que si bé l'autoritarisme de Viktor Orbán mira cap al prohitlerià Miklos Horthy, encara el sedueix més el del contemporani Vladímir Putin. Amb Putin, Orbán comparteix el nacionalisme etnicista i el menyspreu envers una Europa segons ells decadent, que està desprotegint fronteres, i que no ha sabut defensar valors morals civilitzatoris permetent el matrimoni homosexual. En el rerefons de tanta complicitat retòrica hi ha els interessos econòmics: Orbán s'ha obert a ser colonitzat energèticament per Putin, que construirà dos nous reactors nuclears a Paks. Al cap de 25 anys de la caiguda del comunisme, Moscou torna a tenir Budapest en l'òrbita econòmica. En l'única cosa que Orbán haurà d'anar amb compte és a no fer gaire evident el seu festeig amb Putin quan s'acostin les dates commemoratives de la revolta antisoviètica del 1956: totes dues devocions grinyolen. ¿Ja no recorda ningú aquells dies del 1999 quan, després de les eleccions austríaques, l'entrada al govern de Viena de l'extrema dreta de Jörg Haider va provocar alarma general a Brussel·les, a París i a Berlín? El canceller democristià Wolfgang Schüssel va suportar una tempesta de desqualificacions i de sancions dels socis europeus per gosar fer vicecancellera l'ultra Susanne Riess-Passer. Una de les escenes finals i definitòries d' El Gran Hotel Budapest és la del tiroteig que sense solta ni volta -aparentment- esclata al luxós celobert interior amb cúpula de vidre. Tothom disparant contra tothom des d'escales i baranes. La seqüència visualitza com la malfiança i la paràlisi només són capaços d'expressar-se amb la violència. Cal confiar que els anticossos inoculats a Europa els anys 30 i 40 acabaran demostrant que són una vacuna resistent. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles

El Velòdrom d'Horta de Barcelona va acollir aquest diumenge 30 de juny el Campionat de Catalunya de BMX 2019, sota la organització del prolífic club XL-BMX, en què es van repartir un total d'onze mallots de campions catalans de la disciplina. Saúl Conde (Moto Club Sant Andreu) i Mariona Calvis (X-Riders) es van endur els títols en les categories olímpiques en renyides proves, de la mateixa manera que en altres categories com la de nois 15+, on el campió europeu Gabriel Avellaneda (XL-BMX) va superar Miquel Hernández (Moto Club Sant Andreu) en el seu camí cap al Mundial, si bé la primera cita arriba aquest cap de setmana amb el Campionat d'Espanya. Campions de Catalunya BMX 2019:

Una estudiant de l'IES Vallbona vol recuperar la memòria històrica de les dones granollerines És la primera vegada que una estudiant granollerina vol investigar sobre el paper de les dones des d'una perspectiva innovadora. Paula Macias Olmo, estudiant de l'IES Vallbona de Granollers, està fent un estudi de recerca sobre les dones a la ciutat i vol recuperar la memòria històrica de les dones a través d'elements materials com poden ser les plaques dels carrers, les fàbriques i els cartells. El seu estudi es centra en quatre grans àmbits: - Dones i carrers, que té l'objectiu d'informar a la ciutadania sobre els carrers de la ciutat que tenen nom de dones i conèixer quina és la història d'aquestes protagonistes, la seva vida i la seva obra i si han estat claus en la construcció de la ciutat. - Dones i fàbrica, que té l'objectiu, més enllà de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, de recuperar la memòria històrica de totes les fàbriques que hi han hagut a la ciutat, algunes d'elles ja derruïdes, i saber com era la vida de les dones que allà hi treballaven i com eren els barris on vivien. - Dones i política, que té l'objectiu de conèixer més de prop les històries de vida de les dones que han participat en la política de la ciutat, a partir de l'existència del primer ajuntament democràtic un cop acabada la dictadura franquista. - Dones i cartells, que té com a objectiu principal conèixer quines eren les dones que apareixien als cartells fets a la ciutat i amb quin propòsit (publicitat, moda, història, etc). L'Ajuntament de Granollers, a través del Centre d'Informació i Recursos per a Dones, assessora i dóna suport en aquesta recerca que té com a objectiu fonamental servir d'eina per a la ciutadania de Granollers: conèixer i aprofundir sobre la història de les dones de la ciutat des de la perspectiva de gènere. I en aquest sentit es tracta d'un projecte transversal que implica diversos serveis municipals: Urbanisme, Obres i Projectes, Educació, Arxiu Municipal, Cultura, i altres equipaments com Biblioteques de Granollers i el Centre de Recursos Pedagògics. Així mateix, hi participen dones que han estat entrevistades en per la seva relació amb la ciutat i el seu paper històric en la construcció de la vida quotidiana de Granollers. Amb l'objectiu de repensar i recuperar la memòria històrica de la ciutat us convidem a fer l'enquesta: Tradició o imposició? Una enquesta, de 15 minuts de durada, que està pensada perquè les persones que viuen a Granollers, de totes les edats, tinguin l'oportunitat de reflexionar sobre allò que veiem cada dia i que no ens hem qüestionat mai, però, hi ha una altra manera de veure i de viure la història de la ciutat? Us convidem, també, a què feu el màxim de difusió possible per poder recollir el màxim d'informació al respecte, que serà de molt profit per a l'estudi i el coneixement de la ciutat. Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona)

Teresa, una dona de 80 anys, ha estat víctima d'un cruel robatori per part de dues dones, que li han pres els diners de la seva pensió, que acabava de treure del banc a La Línia de la Concepció, a Cadis. La Guàrdia Civil ha difós les imatges del robatori, capturades per una càmera de seguretat. Per la seva banda, la família de l'anciana demana la col·laboració ciutadana per trobar i identificar les dues lladres. A continuació, va entrar a una farmàcia, i va ser allí on la van robar. Una de les lladres la va distreure, preguntant qui era el següent a la cua. Després, va inclinar-se, va ficar la mà a la bossa de la dona amb molta cura i li va treure tots els diners que portava. La lladre va amagar el botí i el va passar a la seva companya, una altra dona, que se'l va amagar sota el jersei. Finalment, les dues se'n van anar de l'establiment sense mirar enrere. L'octogenària no es va adonar del que havia passat fins que no va obrir la bossa i va descobrir que li faltava la pensió. "No em vaig adonar de res fins que no vaig estar a casa meva ", ha explicat la víctima a LaSexta. La dona s'ha quedat molt disgustada pel succés, i la policia ha demanat difusió del vídeo per tal de trobar les dues lladres.