text
stringlengths 4
1.54k
|
|---|
Es hemnes que patissen quinsevolha forma de violéncia masclista an dret a ua atencion e ua assisténcia sanitàries especializades. |
Eth Govèrn, per miei deth Hilat Espitalari d’Utilizacion Publica, garantís era aplicacion d’un protocòl d’atencion e assisténcia en totes es manifestacions dera violéncia masclista, enes diferenti nivèus e servicis. |
Aguest protocòl a de contier-ne un d’especific entàs hemnes qu'an patit ua agression sexuau. |
Eth Govèrn a de garantir qu'eth personau professionau sanitari age era formacion especifica adequada entà desvolopar eth prètzhèt a qué hè referéncia aguest article. |
Ad aguesti efèctes, correspon ar Institut d’Estudis dera Salut, depenent deth departament competent en matèria de salut, prestar aguesta formacion especifica exigida. |
En totes es mesures establides per aguest article s’a de tier en compde era diuersitat femenina, sustot era especificitat des collectius de hemnes a qué hè referéncia eth capítol 5 deth títol III. |
Eth Govèrn a de promòir era adopcion, pes servicis de salut concertadi e privadi, d’un protocòl d’atencion e assisténcia en çò que hè a totes es manifestacions de violéncia masclista. |
Capítol 3. |
Dret d’atencion e de reparacion Article 33. |
Identificacion des situacions de violéncia masclista 1. |
As efèctes der accès as drets de reparacion establidi en aguest capítol, constituïssen mejans de pròva qualificadi entara identificacion des situacions de violéncia masclista: a) Era senténcia de quinsevolh orde jurisdiccionau, maugrat qu'encara non sigue fèrma, que declare qu'era hemna a patit bèra ua des formes d’aguesta violéncia. |
En abséncia de bèth un des mieis establidi per article 1, son mieis especifics d’identificacion des situacions de violéncia masclista, cada viatge qu'exprimisquen era existéncia d’indicis qu'ua hemna l’a patida o ei en risc versemblant de patir-la: a) Quinsevolha mesura cautelara judiciau d'emparament, seguretat o d’assegurament en vigor. |
Se reconeish aguesta capacitat as servicis sociaus d’atencion primària, as servicis d’acuelh e recuperacion, as servicis d’intervencion especializada e as unitats especializades laguens des fòrces e còssi de seguretat. |
Es disposicions que regulen era reconeishença des drets e er accès as prestacions a qué hè referéncia aguesta lei establissen en cada cas, se cau, es formes d’identificacion dera violéncia masclista. |
Seccion prumèra. |
Drets en encastre der accès a un abitatge Article 34. |
Concession d’ajudes entar accès a un abitatge 1. |
Eth Govèrn a de promòir mesures entà facilitar er accès a un abitatge as hemnes que patissen quinsevolha forma de violéncia masclista en encastre dera parelha, er encastre familiar o er encastre sociau o comunitari, includidi eth trafic e era explotacion sexuau, e siguen en situacion de precarietat economica a causa des violéncies o quan er accès a un abitatge sigue de besonh entà recuperar-se. |
Es situacions de violéncia que dan lòc ara reconeishença d’aguest dret s’identifiquen per quinsevolh des mieis establidi per article 33. |
Article 35. |
Accès prioritari as abitatges de promocion publica 1. |
Enes resèrves obligatòries des promocions publiques d’abitatge eth Govèrn a de velhar entà garantir er accès ar abitatge de totes es hemnes que se tròben en situacion de violéncia masclista, o que ne supèren ua, en encastre dera parelha, er encastre familiar o er encastre sociau o comunitari, includidi eth trafic e era explotacion sexuau, e se tròben en situacion de precarietat economica pr’amor d’aguesta violéncia o quan er accès a un abitatge sigue de besonh entà recuperar-se. |
Es resèrves s’an de hèr en tot tier en compde eth nombre de hemnes que se tròben enes situacions descrites per apartat 1 e es hemnes que se tròben en situacion de discapacitacion, qu'an d’èster considerades un collectiu preferent en accès as abitatges reservadi pera legislacion as persones damb discapacitacion. |
Es situacions de violéncia que dan lòc ara reconeishença d’aguest dret s’identifiquen per quinsevolh des mieis establidi per article 33,1. |
Article 36. |
Residéncies publiques 1. |
Es hemnes mès granes de seishanta cinc ans e es hemnes damb discapacitacion que patissen violéncia masclista e que se tròben en situacion de precarietat economica an d’èster considerades un collectiu preferent as efèctes d'auer accès as places de residéncies publiques, cada viatge qu'aguesta sigue era opcion escuelhuda pes hemnes beneficiàries. |
Er accès as residéncies publiques des hemnes a qué hè referéncia er article 1 a caractèr d’urgéncia sociau. |
Es situacions de violéncia que dan lòc ara reconeishença deth dret establit per aguest article s’identifiquen per quinsevolhe des mieis establidi per article 33.1. |
Article 37. |
Ajudes ara adaptacion foncionau deth larèr Ena obtencion d’ajudes publiques destinades ara adaptacion foncionau deth larèr es administracions an de dar preferéncia as hemnes damb discapacitacion que patisquen violéncia masclista. |
Seccion dusau. |
Dret ara aucupacion e ara formacion aucupacionau Article 38. |
Dret ara aucupacion e ara formacion aucupacionau 1. |
Eth Govèrn a de garantir, damb era acreditacion prealabla des requisits establidi pera norma de desvolopament corresponenta, era formacion aucupacionau as hemnes que se tròben en quinsevolha forma de violéncia masclista en encastre dera parelha, er encastre familiar, er encastre laborau o er encastre sociau o comunitari, includidi eth trafic e era explotacion sexuau, e a d’estudiar particularament es cassi de violéncia en encastre laborau. |
Eth Govèrn a d’adoptar es mesures de besonh entà facilitar era aucupacion des hemnes victimes de violéncia masclista, quan calgue entà que poguen recuperar-se economicament. |
Era administracion publica competenta, as efèctes de çò qu'establís aguest article, a de: a) Dar informacion, orientacion e supòrt as hemnes que patissen violéncia masclista, includida era informacion e eth supòrt que se deriven des drets que les reconeish era legislacion en vigor, e tanben detectar es situacions de violéncia masclista, en quadre des servicis que prèsten es burèus de trabalh dera Generalitat e es protocòls d’actuacion e coordinacion. |
Article 39. |
Programes de formacion 1. |
Toti es programes de formacion aucupacionau e insercion laborau que desvolope eth Govèrn an d’includir damb caractèr prioritari es hemnes que patissen o an patit violéncia masclista. |
Es programes de formacion des administracions publiques de Catalonha an d’establir projèctes especifics qu'includisquen er accès as tecnologies dera informacion e era comunicacion e es matèries de besonh entara aucupacion des hemnes que patissen o an patit violéncies, en tot atier era diuersitat de situacions e besonhs. |
Article 40. |
Obligacion de confidencialitat Er empresariat, era representacion sindicau, es organismes competents en matèria d’aucupacion e es entitats formadores son obligades a mantier era confidencialitat sus es circonstàncies personaus des hemnes qu'an patit o patissen violéncia masclista. |
Seccion tresau. |
Dret ara atencion e ara assisténcia juridiques Article 41. |
Dret ara atencion juridica 1. |
Totes es hemnes, sustot es que patissen quinsevolha des formes de violéncia masclista especificada per aguesta lei, an dret a recéber tota era informacion juridica restacada damb era situacion d’aguest tipe de violéncia. |
Eth Servici d’Atencion Telefonica Especializada a de garantir, en tot cas, era atencion juridica permanenta, en cassi de violéncia masclista. |
Es servicis d’orientacion juridica que s’aufrissen ara ciutadania an de garantir, en tot cas, era atencion juridica permanenta en cassi de violéncia masclista. |
Es persones professionaus que prèsten eth Servici d’Atencion Telefonica Especializada e es servicis d’orientacion juridica an de hèr corsi de formacion especifica en aguesta matèria coma requisit entà accedir ad aguesti servicis o acreditar experiéncia professionau en tractament d’aguesti ahèrs. |
Eth Centre d’Estudis Juridics e Formacion Especializada deth departament competent en matèria de justícia ei er organisme de referéncia que s’encuede d’efectuar era formacion especifica des persones professionaus der encastre juridic, entà hèr efectiu eth dret d’atencion juridica as hemnes que se tròben en situacion de violéncia masclista. |
En aguest encastre de formacion, el nomentat Centre a d’actuar en coordinacion damb eth Centre d’Estudis, Recèrca e Capacitacion sus Violéncia Masclista, creat per aguesta lei, e damb es collègis professionaus. |
Article 42. |
Dret ara assisténcia juridica 1. |
Es hemnes que patissen o an patit quinsevolha des formes de violéncia que recuelh aguesta lei an dret ara assisténcia juridica gratuïta ena forma establida pera legislacion en vigor. |
Enes cassi de violéncia en encastre dera parelha e en encastre familiar, entara reconeishença deth dret d’assisténcia juridica gratuïta s’an de tier en compde unicament es recorsi e es ingrèssi economics personaus des hemnes victimes de violéncia masclista damb es limits establidi pera legislacion aplicabla. |
Article 43. |
Servicis de guardia permanenta e torns d'ofici especializadi 1. |
Eth departament dera Administracion dera Generalitat competent en matèria de justícia a de disposar eth sistèma de prestacion des servicis d’assisténcia juridica as hemnes qu'an patit violéncia masclista entà qu’aguesta assisténcia compde damb servicis de guàrdia permanenta a tot eth territòri de Catalonha. |
Era Administracion dera Generalitat a de garantir que tota hemna que sigue victima de violéncia masclista sigue assistida per ua avocada o avocat e, se cau, procuradora o procurador, e qu'es persones professionaus agen recebut era formacion especializada en aguesta matèria. |
Article 44. |
Es drets de menors d’edat Es mainades e es mainatges prejudiciadi pera mòrt dera mair coma conseqüéncia de violéncia masclista, o prejudiciadi per d’autes circonstàncies qu'impedisquen ara mair exercir es potestats que li son pròpries en çò que hè as madeishi menors, an dret ara atencion juridica enes tèrmes establidi per aguesta lei. |
Seccion quatau. |
Personacion dera Administracion dera Generalitat en procèssi penaus Article 45. |
Cassi entara personacion 1. |
Era Administracion dera Generalitat se pòt personar enes procediments penaus per violéncia masclista, enes cassi de mòrt o de lesions grèus de hemnes, ena forma e es condicions establides pera legislacion processau. |
S'era personacion ei exercida per ua auta administracion publica, eth Govèrn se pòt personar de manèra potestativa. |
Eth Govèrn se pòt personar en d’auti cassi qu'es especificadi per article 1 e que siguen d’ua importància especiau, damb era avaloracion prealabla des hèts per Institut Catalan des Hemnes. |
Era personacion dera Administracion dera Generalitat s’a d’exercir damb eth consentiment dera hemna victima o dera sua familha, tostemp qu'açò sigue possible. |
CINCAU. |
Drets a prestacions economiques Article 46. |
Renda minima d’insercion, ajudes economiques e d’autes prestacions 1. |
Tà pr’amor de favorir era autonomia des hemnes que siguen en situacions de violéncia masclista e as efèctes deth dret a percéber era renda minima d’insercion, s’an de tier en compde exclusivament es ingrèssi e es rendes individuaus de cada hemna, tostemp que se complisquen es requisits establidi pera Lei 10/1997, deth 3 de junhsèga, dera renda minima d’insercion. |
Entara determinacion dera caréncia de rendes entà accedir as autes ajudes economiques establides per aguesta lei, s’an de tier en compde exclusivament es ingrèssi e es rendes individuaus de cada hemna. |
En çò que hè as prestacions d’urgéncia sociau, es hemnes que siguen victimes dera violéncia masclista an es drets qu'establís er article 30 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic. |
Eth Govèrn pòt concedir prestacions economiques extraordinàries as hemnes qu'an patit violéncia masclista, identificada per quinsevolh des mieis establidi per article 33. |
Aguestes prestacions s’an de destinar a palliar situacions de besonh personau que siguen avalorables e verificables, damb er informe prealable des organismes competents sus era inexisténcia o era insuficiéncia des ajudes ordinàries entà corbir aguesti supòsits. |
Article 47. |
Indemnizacions 1. |
Es hemnes que, coma conseqüéncia des formes de violéncia masclista especificades per aguesta lei patisquen seqüèles, lesions corporaus o damatges ena salut fisica o psiquica de caractèr grèu an dret a percéber deth Govèrn un pagament unic d’ua quantitat economica, enes condicions e damb es requisits que s’establisquen per reglament. |
Era quantia a qué hè referéncia er article 1 ei compatibla damb es indemnizacions que s’establisquen en senténcia judiciau o damb d’autes prestacions economiques, publiques o privades que legaument les poguen correspóner. |
S'era victima ei menor d’edat, era indemnizacion economica non pòt èster administrada per autor o inductor dera violéncia. |
Es hilhs e hilhes de victimes mortaus a conseqüéncia de quinsevolhe des formes de violéncia masclista especificada per aguesta lei, que siguen menors de vint-e-sies ans e que ne depenen economicament en moment dera mòrt dera mair an dret ara percepcion, en un pagament unic, d’ua quantia economica, enes condicions e damb es requisits que s’establisquen de forma reglamentària. |
Article 48. |
Ajudes escolares 1. |
Era administracion educativa a de tier en compde es identificacions de violéncia masclista efectuada ara emparament d’aguesta lei coma factor qualificat entà regular e establir es ajudes destinades as unitats familiares o unitats de convivéncia damb escassi recorsi economics. |
As efèctes de determinar es requisits de besonh economic, an de tier en compde unicament es rendes o es ingrèssi personaus de qué dispòse era hemna qu'ac sollicite. |
Era administracion educativa a de preveir era escolarizacion immediata des hilhs e hilhes enes supòsits de cambiament de residéncia derivat d’actes de violéncia. |
Es situacions de violéncia que dan lòc ara reconeishença d’aguest dret s’identifiquen per quinsevolhe des mieis establidi per article 33. |
Article 49. |
Hons de garantia de pensions e prestacions 1. |
Eth Govèrn a de constituïr un hons de garantia entà corbir er impagament de pensions alimentàries e compensatòries. |
Aguest hons s’a d’utilizar se i a constatacion judiciau d’incompliment deth déuer de satisfèr es pensions e aguest incompliment compòrte ua situacion de precarietat economica, enes tèrmes descriti per article 4.1.d e d’acòrd damb es limits e es condicions que se fixen per reglament. |
Es prestacions establides per aguest article an caractèr supletòri o, se cau, complementari des que pogue reconéisher er Estat damb cargue ath Hons de garantia de pagament d’aliments, damb es limits e es condicions que se fixen per reglament. |
Article 50. |
Dret a obtier es prestacions deth Hons de garantia de pensions e prestacions 1. |
Es persones qu'an reconeishut judiciaument eth dret a percéber pensions alimentàries e pensions compensatòries an dret a recéber deth Hons de garantia de pensions e prestacions era prestacion economica corresponenta, tostemp que complisquen es critèris e es requisits que se fixen per reglament. |
En cas qu'es persones a qué hè referéncia er article 1 siguen menors d’edat o incapacitades, son titulares d’aguest dret es persones que les agen ath sòn cargue. |
Entà èster beneficiària deth Hons, era persona titulara dera pension o era que la represente a d’auer corsat era execucion deth corresponent títol judiciau que reconeishe eth dret a recéber era pension establida. |
Eth dret des persones beneficiàries deth Hons a percéber era prestacion nèish en moment que s’a interpausat ua demana executiva de pagament e non s’a pogut crubar, en tèrme que s’establisque per reglament, e tostemp qu'era causa deth non- crubament non sigue imputabla ara beneficiària. |