Datasets:

styletts2-community

/

multilingual-phonemes-10k-alpha

like 17

Follow

StyleTTS 2 Community 77

ʑʊstinjˈa i klɐwzˈuɾɐ ləs kˈɛ əstˈan əstɐβlˈɛɾtəs ɐls sˈɛws ðʊmˈinis, ɐkɐβˈan ˈamp lɐ tɾɐðisjˈo nɛˌoplɐtˈɔnikɐ.

Justinià I clausura les que estan establertes als seus dominis, acabant amb la tradició neoplatònica.

əls sˈaβis pɐɣˈans ˈɛs ɾrəfˈuɣjən ən təɾritˈoɾi pˈɛrsɐ, ˈon tɐmbˈe ɐɾrˈiβɐ lɐ kʊltˈuɾɐ βʊðˈistɐ i ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕ ʊn ɐwtˈɛntik məstisˈadʑə kʊltʊɾˈal.

Els savis pagans es refugien en territori persa, on també arriba la cultura budista i es produeix un autèntic mestissatge cultural.

ʑʊrðˈanəs əskɾˈiw lɐ sˈɛβɐ istˈɔɾiɐ sˈoβɾə əls ɣˈots, əsˈen ˌunɐ ðə ləs pɾinsipˈals fˈons pə kʊnˈɛjɕˌɛ ɐkˈɛst pˈoβlə.

Jordanes escriu la seva història sobre els gots, essent una de les principals fonts per conèixer aquest poble.

dˈins lˈambˌi filʊzˈɔfik, kˈal ðəstɐkˈa lˈoβɾɐ ðə βʊˈɛsi kʊnsʊlɐsjˈo ðə lɐ filʊzʊfˈiɐ, ˌunɐ ðə ləs mˈes kʊpjˈaðəs ðʊɾˈan tˈotɐ ləðˈat midʑˈanɐ.

Dins l'àmbir filosòfic, cal destacar l'obra de Boeci Consolació de la filosofia, una de les més copiades durant tota l'edat mitjana.

ɐ ʊɾjˈen, mɐzðˈak pʊβlˈikɐ ləs sˈɛβəs iðˈɛəs, ˈɛnɾə ˈɛʎəs əl kʊnsˈɛpːtə kˈɛ lɐ pɾʊpjətˈat pɾiβˈaðɐ es lɐ fˈon də tˈot əl mˈal kˈɛ əɡzistˈɛjɕ ɐl mˈon.

A Orient, Mazdak publica les seves idees, entre elles el concepte que la propietat privada és la font de tot el mal que existeix al món.

əl sˈɛɣlə sˈɛt es əl pəɾˈiʊðə kˈɛ ʋˈa ðəs ðə lˈaɲ sˈissˈɛnts ˈu fˈins ɐl sˌetsˈɛnts i əstˈa mɐrkˈat pə ləkspɐnsjˈo ðə lˈislɐm, kˈɛ ʋˈa pɾʊβʊkˈa lɐ ɾrəðəfinisjˈo pʊlˈitikɐ i təɾritʊɾjˈal ðəl mˈon məðjəβˈal.

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

əl sˈɛɣlə əstˈa mɐrkˈat pə lɐbβənimˈen i pʊjɕˈansɐ ðə lˈislɐm, kˈɛ ðəs ðəl pɾimˈɛ mʊmˈen ˈɛs fˈormɐ kˈom ˌunɐ ʊnjˈo kʊltʊɾˈal, pʊlˈitikɐ i ɾrəliɣjˈozɐ.

El segle està marcat per l'adveniment i puixança de l'islam, que des del primer moment es forma com una unió cultural, política i religiosa.

dəs ðə lˈɛɣiɾɐ əl sˈissˈɛnts ʋˌintiðˈɔs i əl nʊmənɐmˈen dəl pɾimˈɛ kɐlˈifɐ, ˈaβʊβˈak ɐssidðˈik, əls mʊzʊlmˈans inˈisjən ˌunɐ əkspɐnsjˈo təɾritʊɾjˈal kˈɛ əls pˈoɾtɐ ɐ ənɾˈa ən ɡˈɛɾrɐ ˈam ˈaltɾəs pʊtˈɛnsjəs.

Des de l'hègira el 622 i el nomenament del primer califa, Abu-Bakr as-Siddiq, els musulmans inicien una expansió territorial que els porta a entrar en guerra amb altres potències.

pɾiməɾɐmˈen dʊmˈinən lʊɾjˈen midʑˈa, ˈon tˈopən ˈam əls ɾrʊmˈans ðʊɾjˈen i sinˈisjən ləs ɣwˈɛɾrəs ɐɾˈaβʊɾrʊmˈanəs.

Primerament dominen l'Orient Mitjà, on topen amb els romans d'Orient i s'inicien les guerres arabo-romanes.

ˌunɐ βɐtˈaʎɐ ðəstɐkˈaðɐ es lɐ βɐtˈaʎɐ ðəl jɐrmˈuk, əl sˈissˈɛnts tɾˌɛntɐsˈis, kˈɛ pɾˈoβɐ əl pʊðˈɛ ðəls nˈɔws ˈamʊs ðə lɐ ɾrəɣjˈo.

Una batalla destacada és la Batalla del Yarmuk, el 636, que prova el poder dels nous amos de la regió.

əls mʊzʊlmˈans, pəɾˈɔ, ʋˈan əstˈa ðəzʊnˈits ðəs ðə linˈisi pə mʊtˈiws tɛˌolˈɔɣiks i pʊlˈitiks, kˈom pɾˈoβɐ lɐ pɾimˈɛɾɐ fˈitnɐ ʊ ɣwˈɛɾrɐ siβˈil islˈamikɐ əl sˈissˈɛnts sinkwˌantɐsˈis i lɐ səɣˈonɐ əl sˈissˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes, kˈɛ ʋˈan dʊnˈa pˈɛw ɐ ðifəɾˈens kɐlifˈats i βɾˈankəs ɾrəliɣjˈozəs.

Els musulmans, però, van estar desunits des de l'inici per motius teològics i polítics, com prova la primera fitna o Guerra civil islàmica el 656 i la segona el 683, que van donar peu a diferents califats i branques religioses.

ɐ əwɾˈopɐ, limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊɾjˈen kʊntˈinwɐ mɐntənˈin ləɣəmʊnˈiɐ, əspəsjɐlmˈen ɡɾˈasjəs ɐl ɣˈɛni militˈa ðəɾˈakli, kˈɛ ðəɾrˈotɐ əls pˈɛrsəs.

A Europa, l'Imperi Romà d'Orient continua mantenint l'hegemonia, especialment gràcies al geni militar d'Heracli, que derrota els perses.

pəɾˈɔ ðˈins ðə ləs sˈɛβəs fɾʊntˈɛɾəs, ɐls βɐlkˈans i ɾrʊðɐlˈiɐ, kʊmˈɛnsən ɐ instɐllˈasə ʊn sədʑˈit ðə pˈoβləs kˈɛ əsðəβindɾˈan əstˈats indəpəndˈens ən əl fʊtˈu: əls sˈɛrβis, əls kɾʊˈats, əls əslʊβˈaks i sʊβɾətˈot əls βˈulɣˌas, ənkɐpsɐlˈats pəl sˈɛw ɾrˈɛj ɐspɐɾˈuk kˈan.

Però dins de les seves fronteres, als Balcans i rodalia, comencen a instal·lar-se un seguit de pobles que esdevindran estats independents en el futur: els serbis, els croats, els eslovacs i sobretot els búlgars, encapçalats pel seu rei Asparukh Khan.

ɐ lʊˈɛst ðəl kʊntinˈen, ˈɛs mɐntˈe əl ðʊmˈini fɾˈaŋk ˈamp pipˈi ðə lˈandən, i ʋiziɣˈɔtik ɐ lɐ pənˈinsʊlɐ iβˈɛɾikɐ.

A l'oest del continent, es manté el domini franc amb Pipí de Landen, i visigòtic (a la península Ibèrica).

ɐ lˈaziɐ, ˈɛs ðˈonɐ linˈisi ðə lɐ pʊðəɾˈozɐ ðinɐstˈiɐ tˈaŋ ɐ lɐ ɕˈinɐ i lɐ ʊnifikɐsjˈo ðəl tiβˈɛt, mˈɛnɾə kˈɛ ɐ ɐmˈɛɾikɐ ˈɛs ðəzəmβʊlˈupən diβˈɛrsəs kʊltˈuɾəs pɾəkʊlʊmbˈinəs: ˈɛs ʋˈiw lɐpʊɣˈɛw ðə lɐ siβilidzɐsjˈo mɐˈiɐ ɐl sˈɛnɾə ðəl kʊntinˈen, əl ðəzəmβʊlʊpɐmˈen də ləs tɾˈiβʊs ʊpəwˈɛʎ ɐl nˈort i əls wˈaɾis ɐl sˈut.

A l'Àsia, es dona l'inici de la poderosa dinastia Tang a la Xina i la unificació del Tibet, mentre que a Amèrica es desenvolupen diverses cultures precolombines: es viu l'apogeu de la civilització maia al centre del continent, el desenvolupament de les tribus hopewell al nord i els huaris al sud.

lɐ pʊβlɐsjˈo ðəpˈɛn dəl klˈimɐ, kˈɛ ɐfˈɛktɐ ləs kʊʎˈitəs, də ləs ɣwˈɛɾrəs pə ɾrəðəfinˈi fɾʊntˈɛɾəs i ðə ləs əpiðˈɛmjəs pəɾjˈɔðikəs dʊɾˈan ɐkˈɛst pəɾˈiʊðə ɐɾrˈiβɐ lɐ ʋəɾˈolɐ ɐ əwɾˈopɐ, i ˈi kˈawzɐ əstɾˈaʎs.

La població depèn del clima, que afecta les collites, de les guerres per redefinir fronteres i de les epidèmies periòdiques (durant aquest període arriba la verola a Europa, i hi causa estralls).

ləs ɾrˈutəs kʊmərsjˈals kʊntˈinwən sˈen ləs ðə sˈɛɣləs ɐntəɾjˈoɾs i ləkʊnʊmˈiɐ kʊmbˈinɐ lintərkˈamβi ˈamp ləs mʊnˈɛðəs ənkʊɲˈaðəs pəls lˈiðˌɛs ðə kˈaðɐ zˈonɐ.

Les rutes comercials continuen sent les de segles anteriors i l'economia combina l'intercanvi amb les monedes encunyades pels líders de cada zona.

ən ʑɛˌomətɾˈiɐ, ʋˈa ənkʊɲˈa lɐnʊmənˈaðɐ fˈormʊlɐ ðə βɾɐmɐɣˈupːtɐ i ʋˈa fˈɛ ɐpʊɾtɐsjˈons ɾrəʎəβˈans ən ɐstɾʊnʊmˈiɐ.

En geometria, va encunyar l'anomenada fórmula de Brahmagupta i va fer aportacions rellevants en astronomia.

dəstˈakən dˈos imβˈens kˈɛ kɐmβjɐɾˈan lɐ mɐnˈɛɾɐ ðə fˈɛ lɐ ɣwˈɛɾrɐ: ləstɾˈɛp, inɾʊðwˈit ɐ pˈɛrsiɐ, kˈɛ pərmˈɛt ɐsʊlˈi mˈes ʋəlʊsitˈat ɐ lɐ kɐβɐʎəɾˈiɐ, i əl fˈok ɣɾˈɛk imβəntˈat ɐ βizˈansi, kˈɛ ðˈonɐ mˈes pˈɛs ɐ ləs βɐtˈaʎəs nɐβˈals.

Destaquen dos invents que canviaran la manera de fer la guerra: l'estrep, introduït a Pèrsia, que permet assolir més velocitat a la cavalleria, i el foc grec inventat a Bizanci, que dona més pes a les batalles navals.

dˈunɐ βˈandɐ, ˈɛs ðəlimˈitən mˈes klɐɾɐmˈen əls lˈimits ðəl βʊðˈismə, ˈam əls ʋjˈadʑəs ðə ɕwˈan zˈaŋ, i ðəɾˈiβɐ ən ˈaltɾəs kˈultəs kˈom əl sʊɣˈɛndʊ, ˌunɐ ɾrəliɣjˈo siŋkɾˈɛtikɐ inspiɾˈaðɐ ən əl βʊðˈismə, əl ðɐˈojsmə i əl ɕintˈojsmə.

D'una banda, es delimiten més clarament els límits del budisme, amb els viatges de Xuan Zang, i deriva en altres cultes com el shugendo, una religió sincrètica inspirada en el budisme, el daoisme i el xintoisme.

dˈaltɾɐ βˈandɐ, sʊrɣˈɛjɕ lˈislɐm i ˈɛs ɾrəðˈaktɐ lɐlkʊɾˈa, ˈamp tˈotəs ləs intərpɾətɐsjˈons pʊstəɾjˈoɾs i əl ðjˈalək ʊ kʊnɾʊβˈɛrsiɐ ˈamp ləs ˈaltɾəs ɾrəliɣjˈons mʊnʊtˈɛjstəs.

D'altra banda, sorgeix l'islam i es redacta l'Alcorà, amb totes les interpretacions posteriors i el diàleg o controvèrsia amb les altres religions monoteistes.

ɐ ʋəɣˈaðəs, ɐkˈɛsts əskɾˈits tˈopən ˈamp lɐ ðʊktɾˈinɐ ɐntəɾjˈoɾ, i ən pˈaɾt ɐjɕˈi səksplˈikɐ lɐ səɣˈonɐ ðəstɾʊksjˈo ðə lɐ βiβljʊtˈɛkɐ ðɐləksɐndɾˈiɐ.

A vegades, aquests escrits topen amb la doctrina anterior, i en part així s'explica la segona destrucció de la biblioteca d'Alexandria.

əls kˈultəs ɣərmˈaniks pərβˈiwən, kˈom pɾˈoβən əls ʋɐjɕˈɛʎs fʊnəɾˈaɾis ðə sʊttˈon ˈoʊ, pəɾˈɔ nʊmˈes ɐ niβˈɛʎ pʊpʊlˈa ʊ sˈotɐ əl ðʊmˈini ðəl kɾistjɐnˈismə.

Els cultes germànics perviuen, com proven els vaixells funeraris de Sutton Hoo, però només a nivell popular o sota el domini del cristianisme.

dəstˈakɐ lɐ pʊβlikɐsjˈo ðə ləs ətimʊlˈoɣjəs ðiziðˈoɾ ðə səβˈiʎɐ, ˌunɐ ɐwtˈɛntikɐ ənsiklʊpˈɛðiɐ məðjəβˈal kˈɛ ɐsʊlˈi ɣɾˈan difʊzjˈo.

Destaca la publicació de les Etimologies d'Isidor de Sevilla, una autèntica enciclopèdia medieval que assolí gran difusió.

ɐkˈɛstɐ kʊltˈuɾɐ səskɾˈiw ən ʎɐtˈi, ˈam əɡzsəpsjˈons, kˈom lɐ pʊəzˈiɐ pɾiməɾˈɛnkɐ ən ɐŋlˈɛs sˈotɐ əl ɣʊjˈadʑə ðəl pɾimˈɛ ɐwtˈoɾ ɐŋlʊzɐksˈo kʊnəɣˈut, kɐdmˈon.

Aquesta cultura s'escriu en llatí, amb excepcions, com la poesia primerenca en anglès sota el guiatge del primer autor anglosaxó conegut, Cædmon.

əl ɣˈɛnəɾə kˈɛ mˈes ðʊmˈinɐ son ləs kɾˈɔnikəs, kˈom lɐ ɾrʊmˈanɐ ðʊɾjˈen kɾʊnikˈon pɐskˈalə ʊ lʊɾˈiɣʊ ɣˈɛntis lɐŋʊβɐrðˈoɾʊm, pə əksplikˈa əl pɐsˈat ðəls ɾrˈɛɡnəs kˈɛ səstˈaβən ɐsəntˈan i ləɣitimˈalˈos ˈamp ʑˈɛstəs mˈitikəs.

El gènere que més domina són les cròniques, com la romana d'Orient Chronicon Paschale o l'Origo gentis Langobardorum, per explicar el passat dels regnes que s'estaven assentant i legitimar-los amb gestes mítiques.

ɐlɣˈunəs ðə ləs sˈɛβəs fˈitəs ðəstɐkˈaðəs son lɐ ɣɾˈan məskwˈitɐ ðə kɐjɾwˈan i lɐ kˈupʊlɐ ðə lɐ ɾrˈokɐ ɐ ʑəɾʊzˈaləm, kˈɛ fˈa kˈɛ ɐkˈɛstɐ siwtˈat sˈidʑi kʊnsiðəɾˈaðɐ sˈantɐ pə ɐ tɾˈɛs ɣɾˈans ɾrəliɣjˈons mʊnʊtˈɛjstəs i kʊntˈinwɐ fˈon də kʊnflˈiktəs pʊstəɾjˈoɾs.

Algunes de les seves fites destacades són la gran mesquita de Kairuan i la cúpula de la Roca a Jerusalem, que fa que aquesta ciutat sigui considerada santa per a tres grans religions monoteistes i contínua font de conflictes posteriors.

əl sˈɛɣlə ʋʊjtˈɛ ʋˈujt es ʊn pəɾˈiʊðə kˈɛ kʊmɾˈɛn əls ˈaɲs iŋklˈozʊs ˈɛnɾə ən sˌetsˈɛnts ˈu i əl ʋˈujtsˈɛnts i əstˈa mɐrkˈat pə lɐ ɾrˈapiðɐ əkspɐnsjˈo ðəls mʊzʊlmˈans, kˈɛ kʊnkəɾˈɛjɕən nˈɔws təɾritˈoɾis ɐ əwɾˈopɐ i ˈaziɐ i əkspˈoɾtən lɐ sˈɛβɐ kʊltˈuɾɐ i ɐβˈɛnsʊs ɐls pˈoβləs kɾistjˈans.

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

ɐ əwɾˈopɐ, ˈɛs ʋˈiw ʊn ɾrənɐjɕəmˈen pʊlˈitik i kʊltʊɾˈal kˈɛ ðəfiniɾˈa ləs βˈazəs ðəls ɾrˈɛɡnəs ðə ləðˈat midʑˈanɐ.

A Europa, es viu un renaixement polític i cultural que definirà les bases dels regnes de l'edat mitjana.

ˈamljən əls sˈɛws ðʊmˈinis ɐl mɐɣɾˈip i ʊɾjˈen midʑˈa i pənˈɛtɾən ɐ lɐ pənˈinsʊlɐ iβˈɛɾikɐ əl sˌetsˈɛnts ˈɔnzə, ˈon ɐkˈaβən ˈam əl ɾrˈɛɡnə ðə tʊlˈɛðʊ i pˈuɣən kˈap ɐl nˈort fˈins kˈɛ əls fɾˈaŋks əls fɾˈɛnən ən lɐ βɐtˈaʎɐ ðə tˈɔws ðəl sˌetsˈɛnts tɾˌɛntɐðˈɔs.

Amplien els seus dominis al Magrib i Orient Mitjà i penetren a la península Ibèrica el 711, on acaben amb el Regne de Toledo i pugen cap al nord fins que els francs els frenen en la Batalla de Tours del 732.

dəs ðɐləsˈoɾəs, kʊmˈɛnsɐ ʊn pəɾˈiʊðə ðə ɣwˈɛɾrəs kʊntˈinwəs ˈɛnɾə kɾistjˈans i mʊzʊlmˈans pə əstɐβlˈi əl kʊnɾˈol ðəl sˈut ðəl kʊntinˈen.

Des d'aleshores, comença un període de guerres contínues entre cristians i musulmans per establir el control del sud del continent.

ɐ lˈɛst, əls ˈaɾɐps ɐɾrˈiβən fˈins ɐ kʊnstɐntinˈoβlə, ˈon son ɾrəβʊdʑˈats, i fˈins i tˈot fˈan inkʊrsjˈons ɐ ləs zˈonəs sˈotɐ ðʊmˈini ɕinˈɛs bɐtˈaʎɐ ðəl tˈalɐs.

A l'est, els àrabs arriben fins a Constantinoble, on són rebutjats, i fins i tot fan incursions a les zones sota domini xinès (Batalla del Talas).

ɐ əwɾˈopɐ, kɐrlˈɛmɐɲ intˈɛntɐ ɾrəwnifikˈa əls ɐntˈiks təɾritˈoɾis ɾrʊmˈans sˈotɐ əl sˈɛw pʊðˈɛ, fˈɛ kˈɛ ðʊnɐɾˈiɐ pˈɛw ɐl sˈakɾə impˈɛɾi ɾrʊmɐnʊɣərmˈanik ɐl sˈɛɣlə səɣwˈen.

A Europa, Carlemany intenta reunificar els antics territoris romans sota el seu poder, fer que donaria peu al Sacre Imperi romanogermànic al segle següent.

ləs sˈɛβəs ɐksjˈons, i ləs ðə pipˈi əl βɾˈɛw, kˈonɾɐ əls pˈoβləs ɣərmˈaniks pˈoɾtən indiɾəktɐmˈen ɐ lɐ kɾɛˌasjˈo ðəls əstˈats pʊntifˈisis əl sˌetsˈɛnts sinkwˌantɐðˈɔs, ʊɾˈiɣən dəl pʊðˈɛ pʊlˈitik ðəl pˈapɐ.

Les seves accions, i les de Pipí el Breu, contra els pobles germànics porten indirectament a la creació dels Estats Pontificis el 752, origen del poder polític del papa.

ɐ ɐmˈɛɾikɐ, sʊrɣˈɛjɕən ləs kʊltˈuɾəs nˈortɐməɾikˈanəs ɐnɐzˈazis klˈasikəs i ləs ðə kɐʊkˈiɐ, mˈɛnɾə əls mˈajəs inˈisjən lɐ sˈɛβɐ ðəkɐðˈɛnsiɐ.

A Amèrica, sorgeixen les cultures nord-americanes anasazis clàssiques i les de Cahokia, mentre els maies inicien la seva decadència.

dinɐstˈiɐ tˈaŋ ɕinˈɛzɐ, kˈɛ ɐmlˈiɐ əls sˈɛws ðʊmˈinis ɣɾˈasjəs ɐ ləs ɐksjˈons militˈas ðəl ɣənəɾˈal ɣwˈo zˈiji.

dinastia Tang xinesa, que amplia els seus dominis gràcies a les accions militars del general Guo Ziyi.

dʊɾˈan ɐkˈɛstɐ ˈɛpʊkɐ, ˈɛs ðˈonɐ əl ɾrəɡnˈat ðə wˈu zətjˈan, lˈunikɐ ðˈonɐ kˈɛ a ɐsʊlˈit əl tˈitʊl ðəmpəɾɐðɾˈiw pə ˈɛʎɐ mɐtˈɛjɕɐ i nˈo kˈom ɐ əspˈozɐ.

Durant aquesta època, es dona el regnat de Wu Zetian, l'única dona que ha assolit el títol d'emperadriu per ella mateixa i no com a esposa.

ɐl , ˈɛs ʋˈan iŋkɾəməntˈa əls kʊntˈaktəs ˈɛnɾə pˈoβləs ʎʊɲˈans, sˈi βˈe lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðəl kʊmˈɛrs kʊntinwˈaβɐ fˈensə ɐls mərkˈats lʊkˈals i ˈɛnɾə siwtˈats ʋəˈinəs.

Al , es van incrementar els contactes entre pobles llunyans, si bé la majoria del comerç continuava fent-se als mercats locals i entre ciutats veïnes.

ˈɛs ʋˈa intənsifikˈa əl kʊmˈɛrs ɐ tɾɐβˈes ðə lɐ ɾrˈutɐ ðə lɐ sˈɛðɐ i lɐ kʊmɾɐβˈɛndɐ ðəspˈɛsjəs ˈɛnɾə ʊɾjˈen i ʊksiðˈen, sʊβˈin ˈam əls ˈaɾɐps kˈom ɐ midʑɐnsˈɛs.

Es va intensificar el comerç a través de la ruta de la Seda i la compravenda d'espècies entre Orient i Occident, sovint amb els àrabs com a mitjancers.

əls məlɐnˈɛzis ʋˈan əstɐβlˈi pˈoɾts kʊmərsjˈals ɐ mɐðɐɣɐskˈa i əls ɕinˈɛzʊs ən diβˈɛrsʊs pˈuns ðə lɐ kˈostɐ ɐfɾikˈanɐ ʊɾjəntˈal, pə lɐ kwˈal kˈozɐ ʋˈan ɐpɐɾˈɛjɕˌɛ nˈɔws pɾʊðˈuktəs sʊβɾətˈot minəɾˈals ɐls ɾrˈɛɡnəs mˈes pɾˈɔspˌɛs.

Els melanesis van establir ports comercials a Madagascar i els xinesos en diversos punts de la costa africana oriental, per la qual cosa van aparèixer nous productes (sobretot minerals) als regnes més pròspers.

ɐ lɐ ɕˈinɐ, jˈi ɕˈiŋ kɾˈɛˌa ʊn ɾrəʎˈodʑə ɐstɾʊnˈɔmik məkˈanik ðə ɣɾˈan pɾəsizjˈo i ˈɛs pərfəksjˈonɐ lɐ tˈɛknikɐ ðə lɐ ɕilʊɣɾɐfˈiɐ, imβəntˈaðɐ ʊn sˈɛɣlə ɐβˈans.

A la Xina, Yi Xing crea un rellotge astronòmic mecànic de gran precisió i es perfecciona la tècnica de la xilografia, inventada un segle abans.

ən pɾimˈɛ ʎˈok, ˈɛs ʋˈa kɾɛˈa ləskɾipːtˈuɾɐ kɐɾʊlˈiŋiɐ, kˈɛ əstɐlβjˈaβɐ tˈɛms ðə kˈɔpiɐ i ʋˈa ɐʑʊðˈa ɐ lɐ ðifʊzjˈo kʊltʊɾˈal ˈɛnɾə mʊnəstˈis.

En primer lloc, es va crear l'escriptura carolíngia, que estalviava temps de còpia i va ajudar a la difusió cultural entre monestirs.

dəspɾˈes ˈɛs ʋˈa kʊnsʊliðˈa lˈus ðə fəɾrɐðˈuɾəs ðə fˈɛɾrʊ pə ɐls kɐβˈaʎs, kˈɛ əls pərmˈɛtjən kˈoɾrˌɛ ɐ mˈes ʋəlʊsitˈat sˈɛnsə ləzjˈons, fˈɛt kɐbðˈal pə ɐ lɐ ɣwˈɛɾrɐ.

Després es va consolidar l'ús de ferradures de ferro per als cavalls, que els permetien córrer a més velocitat sense lesions, fet cabdal per a la guerra.

dˈins ðəl kˈam kʊltʊɾˈal, ˈɛs ʋˈa imβəntˈa lˈarpɐ tɾjɐŋʊlˈa ˈi, pə ˈultim, ən lɐɣɾikʊltˈuɾɐ ˈɛs ʋˈa inɾʊðˈuj ˌunɐ nˈoβɐ ɐɾˈaðɐ mˈes pəzˈan kˈɛ pərmətˈiɐ tɾəβɐʎˈa miʎˈoɾ lɐ tˈɛɾrɐ.

Dins del camp cultural, es va inventar l'arpa triangular i, per últim, en l'agricultura es va introduir una nova arada més pesant que permetia treballar millor la terra.

ən əl ɣˈɛnəɾə istʊɾjʊɣɾˈafik, kˈal ðəstɐkˈa lɐ istʊɾˈiɐ əkkləzjɐstˈikɐ ɣˈɛntis ɐŋlˈoɾʊm də βˈɛðɐ, i əls əskɾˈits ðə pˈaw əl ðjˈakɐ sˈoβɾə əls ʎʊmbˈarts.

En el gènere historiogràfic, cal destacar la Historia ecclesiastica gentis Anglorum de Beda, i els escrits de Pau el Diaca sobre els llombards.

ˈi a ˌunɐ ˈamliɐ ðifʊzjˈo ðə lɐ ʎəɣˈɛndɐ ðə βɐrlˈaɐm i ʑʊzɐfˈat kˈɛ, ən ɾrɛˌalitˈat, es lɐ ʋərsjˈo kɾistjɐnidzˈaðɐ ðə lɐ ʋˈiðɐ ðə βˈuðɐ.

Hi ha una àmplia difusió de la llegenda de Barlaam i Josafat que, en realitat, és la versió cristianitzada de la vida de Buda.

ɐlkwˈi ðə jˈork pɾʊmˈɔw lɐ kɾɛˌasjˈo ðəls skɾipːtʊɾˈiɐ ɐls mʊnəstˈis, dəðikˈats ɐ kʊpjˈa lɐ litəɾɐtˈuɾɐ klˈasikɐ i ləs ˈoβɾəs sjəntˈifikəs ðə lˈɛpʊkɐ, iŋklʊˈenˈi əls pɾimˈɛs ðʊkʊmˈens əskɾˈits ən ʎˈɛŋwəs ɾrʊmˈanikəs.

Alcuí de York promou la creació dels scriptoria als monestirs, dedicats a copiar la literatura clàssica i les obres científiques de l'època, incloent-hi els primers documents escrits en llengües romàniques.

fˈoɾɐ ðə lˈambit ʊksiðəntˈal, ɐlʑˈaið es ˌunɐ ðə ləs pɾinsipˈals fiɣˈuɾəs ðə lɐ litəɾɐtˈuɾɐ i lɐ ləksikʊɣɾɐfˈiɐ ˈaɾɐp, mˈɛnɾə kˈɛ ɐ lɐ ɕˈinɐ sˈaltən ɐ lɐ fˈamɐ əls pʊˈɛtəs əðʊnˈistəs lˈi pˈo i ðˈu fˈu.

Fora de l'àmbit occidental, Al-Jàhidh és una de les principals figures de la literatura i la lexicografia àrab, mentre que a la Xina salten a la fama els poetes hedonistes Li Po i Du Fu.

ən lɐ ɾrəliɣjˈo kɾistjˈanɐ, lɐ ɣɾˈan pʊlˈɛmikɐ ʋˈɛrsɐ sˈoβɾə əl kˈultə ɐ ləs imˈadʑəs i əl sˈɛw pɐpˈɛ, əmβˈɛs lɐ tʊtˈal ɐbsˈɛnsiɐ ðˈaltɾəs kɾəˈɛnsəs kˈom lɐ ʑwˈɛβɐ ʊ lɐ mʊzʊlmˈanɐ.

En la religió cristiana, la gran polèmica versa sobre el culte a les imatges i el seu paper, envers la total absència d'altres creences com la jueva o la musulmana.

ən əl səɣˈon kʊnsˈili ðə nisˈɛˌa əl ðɐɾrˈɛ ɐksəpːtˈat pə tˈotəs ləs əsɣlˈezjəs kɾistjˈanəs sɐkˈaβɐ ˈamp lɐ ikʊnʊklˈastiɐ.

En el segon concili de Nicea (el darrer acceptat per totes les esglésies cristianes) s'acaba amb la iconoclàstia.

ˈɛs ʋˈan pɾʊðˈuj ɐβˈɛnsʊs ən lɐ kʊðifikɐsjˈo ðəl kˈalkʊl ðə lɐ pˈaskwɐ, ənkˈaɾɐ nˈo fiksˈaðɐ ðə mɐnˈɛɾɐ ʊfisjˈal.

Es van produir avenços en la codificació del càlcul de la Pasqua, encara no fixada de manera oficial.

dˈins ðə lˈaɾt, sinisˈiɐ lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə ðˈos ɣɾˈans mʊnʊmˈens ən ˈɛkstɾəms ʊpʊzˈats ðəl mˈon ɐntˈik: bʊɾʊβʊðˈu ɐ lˈaziɐ i lɐ məskwˈitɐ ðə kˈɔrðʊβɐ ən tˈɛɾrəs ɐndɐlˈuzəs.

Dins de l'art, s'inicia la construcció de dos grans monuments en extrems oposats del món antic: Borobudur a l'Àsia i la mesquita de Còrdova en terres andaluses.

sʊpˈozɐ ʊn pəɾˈiʊðə ðə kˈamβis sʊsjˈals, ʑˈa kˈɛ ɐpɐɾˈɛjɕ əl fəwðɐlˈismə, pəɾˈɔ tɐmbˈe kʊltʊɾˈals, ˈamp lɐ pˈuɡnɐ ˈɛnɾə kɾistjˈans i mʊzʊlmˈans, əls kwˈals ˈamljən kʊnsiðəɾɐβləmˈen lɐ sˈɛβɐ zˈonɐ ðinflwˈɛnsiɐ.

Suposa un període de canvis socials, ja que apareix el feudalisme, però també culturals, amb la pugna entre cristians i musulmans, els quals amplien considerablement la seva zona d'influència.

pɾətənˈiɐ kʊntinwˈa lɐ tˈaskɐ ʊnifikɐðˈoɾɐ ðə limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊksiðˈen i sˈɛ lɐ pʊtˈɛnsiɐ ðʊminˈan ɐ əwɾˈopɐ.

Pretenia continuar la tasca unificadora de l'Imperi Romà d'Occident i ser la potència dominant a Europa.

ʋˈa ɐkʊnsədʑˈi kʊnɾʊlˈa βˈonɐ pˈaɾt ðəl təɾritˈoɾi, kˈɛ ˈɛs ʋˈa fɾɐɡməntˈa pəɾˈɔ ən pətˈits ɾrˈɛɡnəs i kʊmtˈats inˈisi ðəl fəwðɐlˈismə dəpəndˈens ən mɐʑˈoɾ ʊ mənˈoɾ məzˈuɾɐ ðəl mʊnˈarkɐ, əl kwˈal kʊnɾʊlˈaβɐ ləs fɾʊntˈɛɾəs i ʋˈa impʊzˈa ˌunɐ sˈɛɾjə ðə ɾrəfˈorməs ən tˈots əls ˈambits pə pɾəzərβˈa ləɾˈɛnsiɐ klˈasikɐ.

Va aconseguir controlar bona part del territori, que es va fragmentar però en petits regnes i comtats (inici del feudalisme) dependents en major o menor mesura del monarca, el qual controlava les fronteres i va imposar una sèrie de reformes en tots els àmbits per preservar l'herència clàssica.

əls kɐɾʊlˈiŋis an də ʎʊjtˈa kˈonɾɐ ləkspɐnsjˈo mʊzʊlmˈanɐ, kˈɛ ɐβˈansɐ pə itˈaliɐ i əspˈaɲɐ ˈam əl pʊðəɾˈos əmiɾˈat ðə kˈuɾtʊβɐ.

Els carolingis han de lluitar contra l'expansió musulmana, que avança per Itàlia i Espanya (amb el poderós Emirat de Qúrtuba).

pə ɐjɕˈɔ ʋˈan kɾɛˈa ˌunɐ sˈɛɾjə ðə kʊmtˈats fɾʊntəɾˈɛs də ʋəɣˈaðəs ɐnʊmənˈats mˈarkɐ ispˈanikɐ, sˈoβɾə əls kwˈals ɾrˈapiðɐmˌen pərðˈɛɾən əl kʊnɾˈol ðəls mˈes ʊksiðəntˈals pəɾˈɔ əl ɾrətəŋwˈɛɾən ən əls mˈes ʊɾjəntˈals.

Per això van crear una sèrie de comtats fronterers (de vegades anomenats Marca Hispànica), sobre els quals ràpidament perderen el control dels més occidentals però el retengueren en els més orientals.

ˈɛnɾə ɐkˈɛsts kʊmtˈats ʊɾjəntˈals ðəstˈakɐ əl kʊmtˈat ðə βɐrsəlˈonɐ, kˈɛ ɐkʊmˈulɐ pɾʊɣɾəsiβɐmˈen əl pʊðˈɛ kɐtɐlˈa, ˈamp fiɣˈuɾəs kˈom dʑifɾˈe əl pilˈos, i ɾrəzistˈɛjɕ lɐ kʊnkˈɛstɐ mʊzʊlmˈanɐ.

Entre aquests comtats orientals destaca el comtat de Barcelona, que acumula progressivament el poder català, amb figures com Guifré el Pilós, i resisteix la conquesta musulmana.

ɐl nˈort ðəl kʊntinˈen pɾʊsəɣˈɛjɕ lˌɛɾɐ ðəls ʋˈikiŋs ˈam inkʊrsjˈons fɾəkwˈens ɐ ləs ˈiʎəs βɾitˈanikəs i ˌunɐ kɾəjɕˈen pɾəzˈɛnsiɐ ɐl nˈort ðə fɾˈansɐ.

al nord del continent prossegueix l'Era dels vikings amb incursions freqüents a les Illes Britàniques i una creixent presència al nord de França.

əls ðɐnˈɛzʊs ˈɛs kəðˈaβən kˈom ɐ ɾrˈɛjs ðəls təɾritˈoɾis kʊnkəɾˈits, ɐ ʋəɣˈaðəs ɾrəspəktˈan də nˈom əl pʊðˈɛ lʊkˈal.

Els danesos es quedaven com a reis dels territoris conquerits, a vegades respectant de nom el poder local.

ɐ lˈɛst, əls mɐɣjˈas ʋˈan əmiɣɾˈa kˈap ɐ lɐ zˈonɐ ðə lɐktwˈal ʊŋɾˈiɐ i lɐ ðinɐstˈiɐ ɾrʊɾˈikiðɐ pˈozɐ ləs βˈazəs ðəl fʊtˈu impˈɛɾi ɾrˈus.

A l'est, els magiars van emigrar cap a la zona de l'actual Hongria i la dinastia ruríkida posa les bases del futur Imperi rus.

əl ɾrənɐjɕəmˈen mɐsəðˈɔnik ðə limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊɾjˈen fˈa kˈɛ ɐkˈɛst ɾrəkʊpˈɛɾi ləntɐmˈen əl ɾrˈol ðə pʊtˈɛnsiɐ sənɾˈal ðə lɐ ɾrəɣjˈo, ɐ ðəspˈit ðə ləs fɾəkwˈens ɣwˈɛɾrəs ˈam əls βˈulɣˌas.

El renaixement macedònic de l'Imperi Romà d'Orient fa que aquest recuperi lentament el rol de potència central de la regió, a despit de les freqüents guerres amb els búlgars.

əl mˈon mʊzʊlmˈa ˈɛs ðiβiðˈɛjɕ ən ɾrˈɛɡnəs ðiβˈɛrsʊs kʊnɾʊlˈats pə fɐmˈiljəs ɾriβˈals, kˈɛ ɐksˈɛntwən ləs ðifəɾˈɛnsjəs ɾrəliɣjˈozəs ðəls sˈɛws sˈundits.

El món musulmà es divideix en regnes diversos controlats per famílies rivals, que accentuen les diferències religioses dels seus súndits.

lɐ ðinɐstˈiɐ ɐɣlˈaβiðɐ ɣʊβˈɛrnɐ ɐl nˈort ðˈafɾikɐ lɐ zˈonɐ kʊnəɣˈuðɐ kˈom ɐ ifɾˈikijɐ, ɐpɾʊfitˈan lɐ ɣwˈɛɾrɐ siβˈil ðəls ɐbβˈasiðəs, dinɐstˈiɐ kˈɛ kʊnɾˈolɐ lɐ mɐʑˈoɾ pˈaɾt ðə lɐ ɾrˈiβɐ məðitəɾrˈaniɐ.

La dinastia aglàbida governa al nord d'Àfrica (la zona coneguda com a Ifríqiya), aprofitant la guerra civil dels abbàssides, dinastia que controla la major part de la riba Mediterrània.

əls ɐmɐzˈiks ˈɛs kʊmβəɾtˈɛjɕən ɐ lˈislɐm, kˈɛ ðɐkˈɛstɐ mɐnˈɛɾɐ səkspɐndˈɛjɕ kˈap ɐl sˈɛnɾə ðəl kʊntinˈen ɐfɾikˈa.

Els amazics es converteixen a l'islam, que d'aquesta manera s'expandeix cap al centre del continent africà.

əls βˈɛɣəs ɐɾrˈiβən ɐ əɣˈipːtə i ˈɛs ðəzəmβʊlˈupɐ lɐ kʊltˈuɾɐ ˈiɡβʊ ɐ niɣˈɛɾiɐ, dˈins əl pəɾˈiʊðə ðəl ɾrˈɛɡnə nrˈi.

Els beges arriben a Egipte i es desenvolupa la cultura Igbo a Nigèria, dins el període del Regne Nri.

ɐ lɐ ɕˈinɐ kʊntˈinwɐ ɾrəɡnˈan lɐ ðinɐstˈiɐ tˈaŋ, ɐmənɐsˈaðɐ ðəs ðə kʊnʑˈuɾəs intˈɛrnəs, kˈom ləs kˈɛ pɾʊtɐɣʊnˈidzən əls əwnˈuks ðə pɐlˈaw, mˈes kˈɛ nˈo pˈas pəls ənəmˈiks əkstəɾjˈoɾs.

A la Xina continua regnant la Dinastia Tang, amenaçada des de conjures internes, com les que protagonitzen els eunucs de palau, més que no pas pels enemics exteriors.

ɐ ɐmˈɛɾikɐ kʊmˈɛnsɐ ðəklˈiβi ðəls mˈajəs, mˈɛnɾə tiwɐnˈakʊ kʊntˈinwɐ sˈen ʊn pˈol ðɐtɾɐksjˈo ɐl sˈut ðəl kʊntinˈen ɐməɾikˈa.

A Amèrica comença declivi dels maies, mentre Tiwanaku continua sent un pol d'atracció al sud del continent americà.

ɐl nˈort, sʊrɣˈɛjɕ ˌunɐ nˈoβɐ kʊltˈuɾɐ ɐ ləs ɾrˈiβəs ðəl ɾrˈiw misisipˈi kˈɛ kʊnɾʊlɐɾˈa lɐ ɾrəɣjˈo ðʊɾˈan sˈɛɣləs.

Al nord, sorgeix una nova cultura a les ribes del Riu Mississipí que controlarà la regió durant segles.

limpˈɛɾi kɐɾʊlˈiŋi ˈɛs ʋˈa ðiβiðˈi ən fˈins ɐ tɾˈɛssˈens kʊmtˈats kˈɛ βɐzˈaɾən əl sˈɛw pʊðˈɛ ən lɐ tˈɛɾrɐ, ʑˈa kˈɛ ləkʊnʊmˈiɐ əwɾʊpˈɛˌa ˈɛs βˈazɐ ən əl ɾrəndimˈen dəls ɣɾˈans lɐtifˈundis ɐɣɾˈikʊləs kˈɛ tɾəβˈaʎən əls sˈɛrfs i kɐmpəɾˈols, dəpəndˈens pə ʋɐsɐʎˈadʑə ðˈun səɲˈoɾ fəwðˈal nˈoβlə ʊ ɾrəliɣjˈos kˈɛ ˈɛs kˈɛðɐ pˈaɾt ðə lɐ kʊʎˈitɐ ɐ kˈamβi ðə lɐ pɾʊtəksjˈo ən kˈas ðə ɣwˈɛɾrɐ.

L'Imperi Carolingi es va dividir en fins a tres-cents comtats que basaren el seu poder en la terra, ja que l'economia europea es basa en el rendiment dels grans latifundis agrícoles que treballen els serfs i camperols, dependents per vassallatge d'un senyor feudal (noble o religiós) que es queda part de la collita a canvi de la protecció en cas de guerra.

lɐ mɐʑˈoɾ pˈaɾt ðə lɐ pɾʊðʊksjˈo es ðə sʊbsistˈɛnsiɐ, sˈi βˈe ɾrənˈɛjɕən ən pˈaɾt ləs ɾrˈutəs kʊmərsjˈals kˈɛ ləs imβɐzjˈons ɣərmˈanikəs ðə sˈɛɣləs pɾəsəðˈens ˌaβjən ɾrəðwˈit ʊ əliminˈat.

La major part de la producció és de subsistència, si bé reneixen en part les rutes comercials que les invasions germàniques de segles precedents havien reduït o eliminat.

əls ʋˈikiŋs βɐzˈaβən tˈotɐ ləstɾʊktˈuɾɐ sʊsjˈal ən əls ɣwəɾrˈɛs, kˈɛ ˈam əl piʎˈadʑə tɐmbˈe sʊbministɾˈaβən ɐlimˈens i ɾrikˈɛzəs ɐls pˈoβləs i pə tˈan ˌɛɾən fˈorsɐ ɾrəspəktˈats.

Els vikings basaven tota l'estructura social en els guerrers, que amb el pillatge també subministraven aliments i riqueses als pobles i per tant eren força respectats.

əls lˈiðˌɛs ðəstɐkˈats tˈɛnjən dɾˈɛt ɐ ɾrˈɛβɾə ɣɾˈaŋəs də ləs kwˈals pɐɣˈaβən ʊn tɾiβˈut ɐl ɾrˈɛj ʊ sʊpəɾjˈoɾ i kɐβˈaʎs.

Els líders destacats tenien dret a rebre granges (de les quals pagaven un tribut al rei o superior) i cavalls.

mʊˈammɐt ˈibn mˈusɐ ɐlkwɐɾɐzmˈi pɾəzˈɛntɐ ˌunɐ mɐnˈɛɾɐ mˈes sənzˈiʎɐ ðə ɾrəzˈolðɾə ləs əkwɐsjˈons i kʊmpˈilɐ əl sɐβˈɛ ðˈalɣəβɾɐ məðjəβˈal ən ʊn tɾɐktˈat ðˈamliɐ ðifʊzjˈo pəl mˈon ˈaɾɐp.

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí presenta una manera més senzilla de resoldre les equacions i compila el saber d'àlgebra medieval en un tractat d'àmplia difusió pel món àrab.

ʑˈaβˌi ˈibn ɐijˈan ˈɛs kʊnsiðˈɛɾɐ əl pˈaɾə ðə lɐ kˈimikɐ, ʑˈa kˈɛ ʋˈa ðəskɾˈiwɾə kˈom ˈɛs kɾɛˌaβən diβˈɛrsʊs ˈasits ðə mɐnˈɛɾɐ sjəntˈifikɐ.

Jàbir ibn Hayyan es considera el pare de la química, ja que va descriure com es creaven diversos àcids de manera científica.

fˈoɾɐ ðə lˈambit islˈamik, sˈɛns ðˈubtə əl ɣɾˈan dəskʊβɾimˈen dəl sˈɛɣlə es əl ðə lɐ pˈolβʊɾɐ, fˈɛt ɐ lɐ ɕˈinɐ.

Fora de l'àmbit islàmic, sens dubte el gran descobriment del segle és el de la pólvora, fet a la Xina.

dɐkˈɛst pəɾˈiʊðə ðˈatən ləs pɾimˈɛɾəs ʊʎˈɛɾəs mʊðˈɛrnəs i lɐ imβənsjˈo pɾʊβˈaβlə ðəl ɾrˈasklə, kˈɛ ʋˈa ɐʑʊðˈa ɐ ðəzəmβʊlʊpˈa lɐɣɾikʊltˈuɾɐ.

D'aquest període daten les primeres ulleres modernes i la invenció probable del rascle, que va ajudar a desenvolupar l'agricultura.

əl es ʊn pəɾˈiʊðə ðə ɣɾˈan əspləndˈoɾ kʊltʊɾˈal, ʑˈa kˈɛ kʊjnsiðˈɛjɕən əl ɾrənɐjɕəmˈen kɐɾʊlˈiŋi i ləðˈat ðˈoɾ islˈamikɐ, lɐ kwˈal ˈɛs plˈasmɐ pə əɡzˈɛmlə ɐ lɐ kˈazɐ ðə lɐ sɐβjˈɛzɐ ɐ βɐɡðˈat, ʊn sˈɛnɾə kˈɛ fʊnsjʊnˈaβɐ kˈom ɐ ɐkɐðˈɛmiɐ, əskˈolɐ ðə tɾɐðʊktˈoɾs i βiβljʊtˈɛkɐ.

El és un període de gran esplendor cultural, ja que coincideixen el renaixement carolingi i l'Edat d'or islàmica, la qual es plasma per exemple a la Casa de la Saviesa a Bagdad, un centre que funcionava com a acadèmia, escola de traductors i biblioteca.

mˈɛnɾə ɐl mˈon kɾistjˈa lɐ kʊltˈuɾɐ ˈɛs tɾɐnsmˈɛt sʊβɾətˈot ɐ pɐɾtˈi ðəls mʊnəstˈis i fʊnsjʊnˈaɾis ɾrəjˈals, ɐl mʊzʊlmˈa tˈe ʎˈok ɣɾˈasjəs ɐ ləs inɾʊðʊksjˈons ðə pənsɐðˈoɾs indəpəndˈens i əskˈoləs.

Mentre al món cristià la cultura es transmet sobretot a partir dels monestirs i funcionaris reials, al musulmà té lloc gràcies a les introduccions de pensadors independents i escoles.

ɐ əwɾˈopɐ ˈɛs ðəzəmβʊlˈupɐ lˈaɾt pɾəɾʊmˈanik, kˈɛ βɐɾrˈɛʑɐ ˌunɐ əɾˈɛnsiɐ ɾrʊmˈanɐ ˈam inɾʊðʊksjˈons ɣərmˈanikəs.

A Europa es desenvolupa l'art preromànic, que barreja una herència romana amb introduccions germàniques.

ən ɾrəliɣjˈo, ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕən mˈes ðiβizjˈons ən əls kʊɾrˈens ðə lˈislɐm, ʎiɣˈats tˈan ɐ kwəstjˈons tɛˌolˈɔɣikəs kˈom pʊlˈitikəs.

En religió, es produeixen més divisions en els corrents de l'islam, lligats tant a qüestions teològiques com polítiques.

ən kˈamβi ɐl kɾistjɐnˈismə es ʊn pəɾˈiʊðə ðʊnitˈat, mɐrkˈat pə ləβɐŋəlidzɐsjˈo ðə nˈoβəs zˈonəs, kˈom bʊlɣˈaɾiɐ ʊ əls pɐˈizʊs əslˈaws pə pˈaɾt ðə siɾˈil i mətˈoði ɐl pɾimˈɛ ðˈɛw əl sˈɛw nˈom lɐlfɐβˈɛt siɾˈillik, dəzəmβʊlʊpˈat ðʊɾˈan ɐkˈɛst sˈɛɣlə.

En canvi al cristianisme és un període d'unitat, marcat per l'evangelització de noves zones, com Bulgària o els països eslaus per part de Ciril i Metodi (al primer deu el seu nom l'alfabet ciríl·lic, desenvolupat durant aquest segle).

ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕ ˌunɐ fˈoɾtɐ pərsəkʊsjˈo ɾrəliɣjˈozɐ ɐ lɐ ɕˈinɐ, ˈamp lɐ pɾʊiβisjˈo ðəl kˈultə βʊðˈistɐ i ləkspʊlsjˈo ðə ɾrəliɣjˈozʊs kɾistjˈans i zʊɾʊɐstɾjˈans.

Es produeix una forta persecució religiosa a la Xina, amb la prohibició del culte budista i l'expulsió de religiosos cristians i zoroastrians.

ʋˈa fʊndˈa lɐ tɛˌolʊɣˈiɐ islˈamikɐ kˈom ɐ ðissiplˈinɐ indəpəndˈen i ʋˈa əmfɐzidzˈa əl pɐpˈɛ ðə lɐ ɾrɐˈo kˈom ɐ kɾɛˌasjˈo ðiβˈinɐ i instɾʊmˈen pə kʊnˈɛjɕˌɛ lʊniβˈɛs.

Va fundar la teologia islàmica com a disciplina independent i va emfasitzar el paper de la raó com a creació divina i instrument per conèixer l'univers.

ɐ lˈindiɐ, flʊɾˈɛjɕ əl pənsɐmˈen dˈaði sɐnkˈaɾɐ, ʊn dəls təˈɔɾiks ðə lɐ mˈen, əl kwˈal ɐfirmˈaβɐ kˈɛ nʊmˈes ˈi ɐβˌiɐ lɐbsʊlˈut kˈom ɐ ɾrɛˌal, əsˈen tˈot əl mˈon əkstəɾjˈoɾ pˈuɾɐ ɐpɐɾˈɛnsɐ ʊ imɐɣinɐsjˈo, ˌunɐ iðˈɛˌa kˈɛ səɾˌiɐ əksplʊtˈaðɐ ˈamljɐmˌen dʊɾˈan əl βɐɾrˈok.

A l'Índia, floreix el pensament d'Adi Shankara, un dels teòrics de la ment, el qual afirmava que només hi havia l'absolut com a real, essent tot el món exterior pura aparença o imaginació, una idea que seria explotada àmpliament durant el barroc.

dˈins ðə lˈɔrβitɐ kɾistjˈanɐ, ʑʊˈan əskˈot əɾjˈuɣənɐ ʋˈa ɐfirmˈa lɐ sʊpɾəmɐsˈiɐ ðəl kʊnəjɕəmˈen djɐlˈɛktik sˈoβɾə tˈots əls ˈaltɾəs i ʋˈa ðiβiðˈi əl sˈɛ i əl nˈoˈesˌɛ ən difəɾˈens ɾrˈɛɡnəs ɐβʊrðˈaβləs filʊzˈɔfikɐmˌen pɾəsəðˈen də lɐnʊmənˈaðɐ tɛˌolʊɣˈiɐ nəɣɐtˈiβɐ.

Dins de l'òrbita cristiana, Joan Escot Eriúgena va afirmar la supremacia del coneixement dialèctic sobre tots els altres i va dividir el ser i el no-ésser en diferents regnes abordables filosòficament (precedent de l'anomenada teologia negativa).

lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ɐ əwɾˈopɐ kʊntˈinwɐ əskɾiβˈinsə ən ʎɐtˈi, ʑˈa kˈɛ ləs ʎˈɛŋwəs ɾrʊmˈanikəs kʊmˈɛnsən ɐ ðəzəmβʊlʊpˈasə pəɾˈɔ nʊmˈes ʊɾɐlmˈen.

La literatura a Europa continua escrivint-se en llatí, ja que les llengües romàniques comencen a desenvolupar-se però només oralment.

dɐkˈɛst tˈɛms ðˈatɐ lɐ kʊmpilɐsjˈo ðə ləs mˈil i ˌunɐ nˈits, ˌunɐ ðə ləs ˈoβɾəs ðə mˈes inflwˈɛnsiɐ ðə lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ʊniβərsˈal, i ləkspɐnsjˈo ðəls pʊˈɛtəs əskˈalðiks.

D'aquest temps data la compilació de Les mil i una nits, una de les obres de més influència de la literatura universal, i l'expansió dels poetes escàldics.

fˈormɐ pˈaɾt ðə ləðˈat midʑˈanɐ i kʊɾrəspˈon ɐ ˌunɐ ˈɛpʊkɐ ðəspləndˈoɾ ɐl mˈon mʊzʊlmˈa i ɾrʊmˈa ðʊɾjˈen i ʊn sˈɛɾt ðəklˈiβi ɐ lɐ ɾrˈɛstɐ ðə ɾrəɣjˈons kʊltʊɾˈals; pə əɡzˈɛmlə lɐ istʊɾjʊɣɾɐfˈiɐ əwɾʊpˈɛˌa ˈɛs ɾrəfəɾˈɛjɕ ɐ ɐkˈɛstɐ ˈɛpʊkɐ kˈom əls ˈaɲs ʊbskˈus.

Forma part de l'edat mitjana i correspon a una època d'esplendor al món musulmà i romà d'Orient i un cert declivi a la resta de regions culturals; per exemple la historiografia europea es refereix a aquesta època com els anys obscurs.

ʊtˈo i ðəl sˈakɾə impˈɛɾi ɾrʊmˈanʊɣərmˈanik ʋˈa ɾrəkʊpəɾˈa ɐ əwɾˈopɐ əl tˈitʊl impəɾjˈal ðə kɐrlˈɛmɐɲ kwˈan intəntˈaβɐ ɾrəwnifikˈa əls təɾritˈoɾis ðəl sˈɛnɾə ðəl kʊntinˈen.

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic va recuperar a Europa el títol imperial de Carlemany quan intentava reunificar els territoris del centre del continent.

ɐkˈɛsts ðˈos fˈokʊs ðə pʊðˈɛ sənɾˈal kʊnɾɐstˈaβən ˈamp lɐtʊmidzɐsjˈo ɣənəɾˈal ðəl kʊntinˈen, fɾɐɡməntˈat ən siwtˈats əstˈat i kʊmtˈats kˈɛ ðəpˈɛnjən də ɾrˈɛjs ɐfəβlˈits pə ləs ɣwˈɛɾrəs intˈɛrnəs i ləs imβɐzjˈons əkstˈɛrnəs, ʑˈa kˈɛ əls ʋˈikiŋs ʋˈan kʊntinwˈa ləs sˈɛβəs əkspəðisjˈons i kʊnkˈɛstəs.

Aquests dos focus de poder central contrastaven amb l'atomització general del continent, fragmentat en ciutats estat i comtats que depenien de reis afeblits per les guerres internes i les invasions externes, ja que els vikings van continuar les seves expedicions i conquestes.

dəssəndˈens ðˈɛʎs son əls nʊrmˈants, pˈoβlə kˈɛ ðʊɾˈan əls sˈɛɣləs ʋinˈens ʑʊɣɐɾˈiɐ ʊn pɐpˈɛ fˈorsɐ ɾrəʎəβˈan ən ləstɐβlimˈen də nˈoβəs fɾʊntˈɛɾəs məðjəβˈals.

Descendents d'ells són els normands, poble que durant els segles vinents jugaria un paper força rellevant en l'establiment de noves fronteres medievals.

əls mɐɣjˈas pə lɐ sˈɛβɐ βˈandɐ ɐtɐkˈaβən dəs ðə lˈɛst, ˈon lɐ ɾrˈus ðə kˈiəβ əmərɣˈɛjɕ kˈom ɐ lˈimit ʊɾjəntˈal ðəl kʊntinˈen.

Els magiars per la seva banda atacaven des de l'est, on la Rus de Kíev emergeix com a límit oriental del continent.

ɐl mˈon islˈamik sʊrɣˈɛjɕ əl kɐlifˈat fɐtimˈitɐ, sədʑiðˈoɾ ðəl ɕjjsmˈɛ ɐ ðifəɾˈɛnsiɐ ðˈaltɾəs ðinˈastjəs, kˈom əl kɐlifˈat ɐbβˈasiðɐ ˈamp kˈɛ ʋˈa kʊmβˈiwɾə.

Al món islàmic sorgeix el Califat Fatimita, seguidor del xiisme a diferència d'altres dinasties, com el Califat Abbàssida amb què va conviure.

ˈabtˈaɾrɐmˈan tɾˈes ʋˈa ɐkʊnsədʑˈi ʊnifikˈa əls ɾrˈɛɡnəs ɐndɐlˈuzins, pɾʊpisjˈan ʊn pəɾˈiʊðə ðəspləndˈoɾ pʊlˈitikɐ i kʊltʊɾˈal ðə kˈɔrðʊβɐ.

Abd-ar-Rahman III va aconseguir unificar els regnes andalusins, propiciant un període d'esplendor política i cultural de Còrdova.

əls ɾrˈɛɡnəs kɾistjˈans pəninsʊlˈas ɾrəzˈistjən i fˈɛjən kʊnɾɐʊfənsˈiβəs, kˈom ləs kˈɛ kʊmɐndˈaβɐ əl kɐzˈal ðə βɐrsəlˈonɐ ʊ əls kɐstəʎˈans ɐ lɐ βɐtˈaʎɐ ðə simˈankɐs.

Els regnes cristians peninsulars resistien i feien contraofensives, com les que comandava el Casal de Barcelona o els castellans a la Batalla de Simancas.

ɐ lˈafɾikɐ nˈɛɣɾɐ, əl ɾrˈɛɡnə ðə nˈuβiɐ ɐsʊlˈɛjɕ lɐ sˈɛβɐ mˈaksimɐ əspləndˈoɾ militˈa, sˈi βˈe ˈɛs tɾˈoβɐ fɾɐɡməntˈat, i əls βɐntˈus kʊntˈinwən lɐ sˈɛβɐ əkspɐnsjˈo ɐl sˈut.

A l'Àfrica negra, el regne de Núbia assoleix la seva màxima esplendor militar, si bé es troba fragmentat, i els bantús continuen la seva expansió al sud.

pɾʊpˈɛs ɐ ˈɛʎs ˈɛs tɾˈoβən əls zijˈaɾiðəs, kˈɛ ˈɛs ʋˈan dəsplɐsˈan kˈap ɐ liɾˈan, mˈɛnɾə kˈɛ ɐ kʊɾˈɛˌa əl ɾrˈɛɡnə ðə ɣʊrjˈɛˌo simpˈozɐ ɐls sˈɛws ɾriβˈals.

Propers a ells es troben els ziyàrides, que es van desplaçant cap a l'Iran, mentre que a Corea el regne de Goryeo s'imposa als seus rivals.

lɐ pʊlˈitikɐ ɕinˈɛzɐ ˈɛs pˈot ðiβiðˈi ən dˈos ɣɾˈans pəɾˈiʊðəs: ɐl pɾinsˈipi ðəl ˈɛs ʋˈiw ˌunɐ ˈɛpʊkɐ ðə kɾˈizi ˈam əl pəɾˈiʊðə ðə ləs sˈiŋk ðinˈastjəs i ðˈɛw ɾrˈɛɡnəs i əls ðɐɾrˈɛs ˈaɲs pˈuʑɐ ɐl pʊðˈɛ lɐ ðinɐstˈiɐ sˈoŋ i ɾrəstɐβlˈɛjɕ pɐrsjɐlmˈen lɐ pˈaw.

La política xinesa es pot dividir en dos grans períodes: al principi del es viu una època de crisi amb el període de les Cinc dinasties i Deu regnes i els darrers anys puja al poder la Dinastia Song i restableix parcialment la pau.

ɐ midʑˈan sˈɛɣlə ˈɛs ðˈonɐ lɐnʊmənˈat ˈɔpːtim klimˈatik məðjəβˈal, ʊn əskɐlfɐmˈen də lɐ təmpəɾɐtˈuɾɐ kˈɛ fɐsilˈitɐ əl kʊmˈɛrs i nɐβəɣɐsjˈo ɐl nˈort ðəwɾˈopɐ, iŋklʊˈenˈi ləkspɐnsjˈo ʋikˈiŋɐ kˈɛ pʊɾtˈa ɐl pʊβlɐmˈen də ɣɾənlˈandiɐ ðəspɾˈes ðəls ʋjˈadʑəs ðəɾˈik əl ɾrˈotɕ.

A mitjan segle es dona l'anomenat òptim climàtic medieval, un escalfament de la temperatura que facilita el comerç i navegació al nord d'Europa, incloent-hi l'expansió vikinga que portà al poblament de Grenlàndia després dels viatges d'Eric el Roig.