Datasets:

styletts2-community

/

multilingual-phonemes-10k-alpha

like 14

ˌunɐ ɐβɐðˈiɐ dəl ʎɐtˈi ɐbβɐtˈiɐ, kˈɛ ðəɾˈiβɐ ðəl siɾjˈa ˈabβɐ, kˈɛ ʋˈol ðˈi "pˈaɾə"es ʊn mʊnəstˈi kɾistjˈa ɣʊβərnˈat pə ʊn ɐβˈat ʊ ɐβɐðˈɛsɐ, kˈɛ es əl pˈaɾə ʊ mˈaɾə əspiɾitwˈal ðə lɐ kʊmʊnitˈat, i kˈɛ sələɣˈɛjɕ pə ʊn dətərminˈat nˈombɾə ðˈaɲs ʊ pə tˈotɐ lɐ ʋˈiðɐ.

Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

pə tˈal kˈɛ ʊn mʊnəstˈi ˈɛs ɾrəɣˈɛjɕi pə ʊn ɐβˈat i tiŋˈuj kɐtəɣʊɾˈiɐ ðɐβɐðˈiɐ, kˈal kˈɛ ˈɛs kʊmpʊŋˈuj ðˈun mˈinim də kwˈinzə mˈonʑʊs ˈam əls ʋˈots sʊlˈɛmnəs fˈɛts.

Per tal que un monestir es regeixi per un abat i tingui categoria d'abadia, cal que es compongui d'un mínim de quinze monjos amb els vots solemnes fets.

ən bˈonɐ pˈaɾt ðə lɐ kɐtɐlˈuɲɐ ʊksiðəntˈal lɐβɐðˈiɐ es lɐ kˈazɐ ˈon ʋˈiw əl ɾrəktˈoɾ; es ɐ ðˈi, lɐ ɾrəktʊɾˈiɐ ðə lɐ kɐtɐlˈuɲɐ ʊɾjəntˈal.

En bona part de la Catalunya occidental l'abadia és la casa on viu el rector; és a dir, la rectoria de la Catalunya oriental.

ʊn ɐðˈaɣi dəl ʎɐtˈi ɐðɐɣˈiwm, ɐltɾɐmˈen dˈit mˈaksimɐ, es ˌunɐ səntˈɛnsiɐ mʊɾˈal, ʊn ɾrˈɛfɾɐɲ ʊ ˌunɐ nˈormɐ, mɐnifəstˈaðɐ ən ʎəŋwˈadʑə kʊnsˈis i pʊndəɾˈat, kˈɛ kʊntˈe ˌunɐ ɾrˈɛɣlɐ ðə kʊmpʊɾtɐmˈen mʊɾˈal ʊ pɾʊfitˈos.

Un adagi (del llatí adagium), altrament dit màxima, és una sentència moral, un refrany o una norma, manifestada en llenguatge concís i ponderat, que conté una regla de comportament moral o profitós.

ʊn ɐðˈaɣi, pə tˈan, es ˌunɐ əkspɾəsjˈo kˈuɾtɐ, fˈasil ðə məmʊɾidzˈa kˈɛ kʊntˈe ɐlɣˈun ələmˈen də kʊnəjɕəmˈen ʊ əkspəɾjˈɛnsiɐ impʊɾtˈan, kʊnsiðəɾˈat sˈɛɾt pə mˈoltɐ ɣˈen, i βˈaɾra ʊ kˈɛ a ɣwɐɲˈat sˈɛɾtɐ kɾəðiβilitˈat ɐ tɾɐβˈes ðəl sˈɛw ˈus kʊntinwˈat.

Un adagi, per tant, és una expressió curta, fàcil de memoritzar que conté algun element de coneixement o experiència important, considerat cert per molta gent, i / o que ha guanyat certa credibilitat a través del seu ús continuat.

əls ɐðˈaɣis pˈoðən sˈɛ ʊbsərβɐsjˈons intəɾəsˈans, dʑˈiəs ˈɛtikəs pɾˈaktikəs, ʊ kʊməntˈaɾis pəsimˈistəs sˈoβɾə lɐ ʋˈiðɐ ən ʑənəɾˈal ʊ ɐlɣˈun dəls sˈɛws ɐspˈɛktəs.

Els adagis poden ser observacions interessants, guies ètiques pràctiques, o comentaris pessimistes sobre la vida en general o algun dels seus aspectes.

ɐlɣˈuns ɐðˈaɣis son pɾʊðˈuktə ðə lɐ sɐβjˈɛzɐ pʊpʊlˈa, kˈɛ intˈɛntɐ ɾrəzʊmˈi ɐlɣˈunɐ ʋəɾitˈat βˈazikɐ; ɐkˈɛst tˈipʊs ˈɛs kʊnˈɛjɕ ʑənəɾɐlmˈen kˈom ɐ pɾʊβˈɛrβi ʊ ɾrˈɛfɾɐɲ.

Alguns adagis són producte de la saviesa popular, que intenta resumir alguna veritat bàsica; aquest tipus es coneix generalment com a proverbi o refrany.

pə lɐ sˈɛβɐ βˈandɐ, ˌunɐ əkspɾəsjˈo nˈo nəsəsˈaɾjɐmˌen mˈolt βʊnˈikɐ ʊ ɣɾɐsjˈozɐ, pəɾˈɔ kˈɛ ɣɐwðˈɛjɕ ðˈunɐ əspəsjˈal pɾʊfʊnditˈat ʊ ʊn bˈon əstˈil, ˈɛs kʊnˈɛjɕ kˈom ɐ ɐfʊɾˈismə, mˈɛnɾə kˈɛ ˌunɐ ˈamp ʊmˈoɾ ʊ iɾʊnˈiɐ ɾrˈɛp əl nˈom də əpiɣɾˈamɐ.

Per la seva banda, una expressió no necessàriament molt bonica o graciosa, però que gaudeix d'una especial profunditat o un bon estil, es coneix com a aforisme, mentre que una amb humor o ironia rep el nom de epigrama.

əls ɐðˈaɣis kˈɛ ʋˈan sˈɛ ɾrəkʊpilˈats i ʊtilidzˈats pə ɐntˈiks əskɾipːtˈoɾs ʋˈan inspiɾˈa ɐ lʊmɐnˈistɐ ʊlɐndˈɛs əɾˈasmʊs ɾrʊtəɾʊðˈamʊs ɐ pʊβlikˈa lɐ sˈɛβɐ pɾˈɔpiɐ kʊlləksjˈo.

Els adagis que van ser recopilats i utilitzats per antics escriptors van inspirar a l'humanista holandès Erasmus Roterodamus a publicar la seva pròpia col·lecció.

ʋˈa ɾrəβizˈa əl sˈɛw ʋˈolʊm də ʋˈujtsˈɛnts ənɾˈaðəs ðiβˈɛrsəs ʋəɣˈaðəs fˈins kˈɛ ləðisjˈo finˈal ðɐðɐɣˈiɐ, pʊβlikˈaðɐ əl mˈil sinsˈɛnts tɾˌɛntɐsˈis, iŋklʊˈiɐ mˈes ðə kwˈatɾə.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ ɐðˈaɣis.

Va revisar el seu volum de 800 entrades diverses vegades fins que l'edició final d'Adagia, publicada el 1536, incloïa més de 4.000 adagis.

əls ɐðˈaɣis əmɾˈats pˈoðən ɾrˈɛβɾə nˈoms pɾˈopis i sˈɛ ɐnʊmənˈats "ʎˈɛjs", ən ˌunɐ imitɐsjˈo ʊmʊɾˈistikɐ ðə ləs ʎˈɛjs fˈizikəs, ʊ pɾinsˈipis.

Els adagis emprats poden rebre noms propis i ser anomenats "lleis", en una imitació humorística de les lleis físiques, o principis.

ɐlɣˈuns ɐðˈaɣis, kˈom lɐ ʎˈɛj ðə mˈurpi, son fʊrmʊlˈats ðə mɐnˈɛɾɐ infʊrmˈal i ðəspɾˈes ɾrˈɛβən ʊn nˈom, mˈɛnɾə kˈɛ ˈaltɾəs, kˈom əl pɾinsˈipi ðə pətˈɛ, tˈɛnən nˈoms ʑˈa ðəs ðə lɐ sˈɛβɐ mɐtˈɛjɕɐ fʊrmʊlɐsjˈo; ˈɛs pˈot ɐrɣʊməntˈa kˈɛ əl səɣˈon tˈipʊs nˈo kʊnstitwˈɛjɕ ʊn ɐðˈaɣi "ʋəɾitˈaβlə", pəɾˈɔ ɐmbðˈos tˈipʊs sˈolən sˈɛ ðifˈisils ðə ðistiŋˈi.

Alguns adagis, com la Llei de Murphy, són formulats de manera informal i després reben un nom, mentre que altres, com el Principi de Peter, tenen noms ja des de la seva mateixa formulació; es pot argumentar que el segon tipus no constitueix un adagi "veritable", però ambdós tipus solen ser difícils de distingir.

əls ɐðˈaɣis fʊrmʊlˈats ən ˈoβɾəs ðə fiksjˈo pʊpʊlˈas sˈolən dəɾiβˈa kˈap ɐ lɐ kʊltˈuɾɐ pʊpʊlˈa, əspəsjɐlmˈen kwˈan ˈi a ˌunɐ sʊbkʊltˈuɾɐ ðəβˈotɐ ðəl ɣˈɛnəɾə kˈɛ kʊɾrəspʊŋˈuj, kˈom es əl kˈas ðə ləs nʊβˈɛlləs ðə sjˈɛnsiɐfiksjˈo.

Els adagis formulats en obres de ficció populars solen derivar cap a la cultura popular, especialment quan hi ha una subcultura devota del gènere que correspongui, com és el cas de les novel·les de ciència-ficció.

mˈoltəs pɾʊfəsjˈons i sʊbkʊltˈuɾəs kɾˈɛən əls sˈɛws pɾˈopis ɐðˈaɣis, kˈɛ pˈoðən ʎɐβˈoɾs sˈɛ kʊnsiðəɾˈats kˈom ˌunɐ mˈɛnɐ ðɐrɣˈot; ɐkˈɛst tˈipʊs ðɐðˈaɣis pˈoðən ɐɾriβˈa ɐ sˈɛ əmɾˈats pəl pˈuβlik ən ʑənəɾˈal, ɐ ʋəɣˈaðəs sˈen ɐltəɾˈats ən əl pɾʊsˈes.

Moltes professions i subcultures creen els seus propis adagis, que poden llavors ser considerats com una mena d'argot; aquest tipus d'adagis poden arribar a ser emprats pel públic en general, a vegades sent alterats en el procés.

ləs kʊmʊnitˈats ʋiɾtwˈals kˈom ləs kˈɛ ˈɛs ðəzəmβʊlˈupən ən fˈɔɾʊms ʊ ɣɾˈups ðə nʊtˈisjəs ðintərnˈɛt, tɐmbˈe sˈolən kɾɛˈa əls sˈɛws pɾˈopis ɐðˈaɣis.

Les comunitats virtuals com les que es desenvolupen en fòrums o Grups de notícies d'Internet, també solen crear els seus propis adagis.

ɐfʊɾˈismə: əkspɾəsjˈo ðˈun pɾinsˈipi ðə mɐnˈɛɾɐ kʊnsˈizɐ i kʊəɾˈen kˈɛ ɣənəɾɐlmˈen es ɾrəzʊltˈat ðə ləkspəɾjˈɛnsiɐ.

Aforisme: Expressió d'un principi de manera concisa i coherent que generalment és resultat de l'experiència.

pɐɾˈɛmiɐ: kwɐlsəβˈol ənʊnsjˈat βɾˈɛw, səntənsjˈos i əŋiɲˈos kˈɛ tɾɐnsmˈɛt ʊn misˈadʑə instɾʊktˈiw, insitˈan ɐ lɐ ɾrəfləksjˈo intəlləktwˈal i βˈaɾra ʊ mʊɾˈal.

Parèmia: Qualsevol enunciat breu, sentenciós i enginyós que transmet un missatge instructiu, incitant a la reflexió intel·lectual i / o moral.

pɾʊβˈɛrβi: səntˈɛnsiɐ ðʊɾˈiɣən pʊpʊlˈa kˈɛ əkspɾˈɛsɐ ʊn pənsɐmˈen mʊɾˈal, kʊnsˈɛʎ, ənsəɲɐmˈen ʊ kɾˈitikɐ ðə mɐnˈɛɾɐ kˈultɐ.

Proverbi: Sentència d'origen popular que expressa un pensament moral, consell, ensenyament o crítica de manera culta.

tˈɛ ðˈɔs mˈil kwˈatɾə ˈɛdʑə ɐnnwˈal kəstjˈon: wˈat ˈɛssə jˈɔw lˈaw? : kʊlləksjˈo ðə ɐðˈaɣis mʊðˈɛrns ðə ðiβˈɛrsəs pərsʊnɐlitˈats sjəntˈifikəs ɾrəkʊʎˈiðɐ pə ʑˈon bɾʊkkmˈan ɐ ˈɛdʑə ən ɐŋlˈɛs

The 2004 Edge Annual Question: What 's Your Law? : Col·lecció de adagis moderns de diverses personalitats científiques recollida per John Brockman aEdge (en anglès)

ˈaðɐm, təllˈuɾik; fʊw əl pɾimˈɛ ˈomə, səɣˈons əl ɣˈɛnəzi, i kˈom ɐ tˈal əl ʋənˈɛɾən əl ʑʊðˈajsmə, əl kɾistjɐnˈismə, lˈislɐm i ˈaltɾəs ɾrəliɣjˈons mənˈoɾs.

Adam (, ‘tel·lúric’; ) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

dɐkˈort ˈamp lɐ nɐɾrɐsjˈo βˈiβlikɐ, fʊw kɾɛˌat pə ðˈew ɐ lɐ sˈɛβɐ imˈadʑə i səmblˈansɐ, də lɐ pˈols ðə lɐ tˈɛɾrɐ i ðə lɐlˈɛ ðə ðˈew, i pʊzˈat ɐl ʑɐrðˈi ðə ləðˈɛn kˈom ɐ ˈamʊ ɐbsʊlˈut, ˈamp lˈunikɐ kʊndisjˈo ðə nˈo mənʑˈa əl fɾˈujt ðə lˈarβɾə ðəl kʊnəjɕəmˈen.

D'acord amb la narració bíblica, fou creat per Déu a la seva imatge i semblança, de la pols de la terra i de l'alè de Déu, i posat al jardí de l'Edèn com a amo absolut, amb l'única condició de no menjar el fruit de l'arbre del coneixement.

ˈaðɐm ʋiβˈiɐ fˈɛlis ɐl pɐɾɐðˈis, ˈon ˌɛɾɐ ðʊminɐðˈoɾ ðə tˈots əls ɐnimˈals ɐls kwˈi pʊzˈa ʊn nˈom i nˈo lˈi fɐltˈaβɐ əl mənʑˈa.

Adam vivia feliç al paradís, on era dominador de tots els animals (als qui posà un nom) i no li faltava el menjar.

ɐləsˈoɾəs ʋˈan sˈɛ əkspʊlsˈats ðəl ʑɐrðˈi ðə ləðˈɛn i kʊndəmnˈats ɐ sʊfɾˈi mɐlˈaltjəs, dʊlˈoɾs, pɐtimˈens pə ɣwɐɲˈasə lɐlimˈen i ɐ əmβəʎˈi i mʊɾˈi.

Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir.

səɣˈons əl ɣˈɛnəzi, ˈam ˈɛβɐ ʋˈan sˈɛ pˈaɾəs ðə kɐˈin, ɐβˈɛl i sˈɛt, fˈɛt ɐ lɐ sˈɛβɐ imˈadʑə, də kwˈi pɾʊβindɾˈiɐ tˈotɐ lɐ ʊmɐnitˈat, ʑˈa kˈɛ es lɐβɐnpɐsˈat ðə nʊˈɛ.

Segons el Gènesi, amb Eva van ser pares de Caín, Abel i Set, fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.

əl ʎˈiβɾə ðəls ʑʊβilˈɛws ɐnʊmˈɛnɐ əls nˈoms ðə ðwˈɛs fˈiʎəs ðˈaðɐm i ˈɛβɐ: ɐzˈuɾɐ, kwˈi səɾˌiɐ əspˈozɐ ðə sˈɛt, i ɐβˈan, kwˈi ɐkʊmpɐɲɐɾˈiɐ kɐˈin i lˈi ðʊnɐɾˈiɐ fˈiʎs.

El Llibre dels Jubileus () anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva: Azura, qui seria esposa de Set, i Avan, qui acompanyaria Caín i li donaria fills.

ˈaðɐm ʋˈa tənˈi əl sˈɛw fˈiʎ sˈɛt ɐ ləðˈat ðə sˈen tɾˈɛntɐ ˈaɲs i ðəspɾˈes ənkˈaɾɐ ʋˈa ʋˈiwɾə ʋˈujtsˈens ˈaɲs mˈes, ən kˈɛ ʋˈa əŋəndɾˈa fˈiʎs i fˈiʎəs, i ʋˈa mʊɾˈi ɐ nˈɔwsˈens tɾˈɛntɐ ˈaɲs.

Adam va tenir el seu fill Set a l'edat de cent trenta anys i després encara va viure vuit-cents anys més, en què va engendrar fills i filles, i va morir a nou-cents trenta anys.

səɣˈons lɐ tɾɐðisjˈo ʑwˈɛβɐ, lɐ pɾimˈɛɾɐ əspˈozɐ ðˈaðɐm sɐnʊmənˈaβɐ lilˈit i ˈɛβɐ fʊw ən ɾrɛˌalitˈat lɐ səɣˈonɐ ðˈonɐ.

Segons la tradició jueva, la primera esposa d'Adam s'anomenava Lilit i Eva fou en realitat la segona dona.

ən tˈotɐ lɐ βˈiβliɐ nʊmˈes es sitˈaðɐ ən ʊn pɐsˈadʑə: əls ɐnimˈals fəɾˈestəks ˈɛs tɾʊβɐɾˈan ˈamp ləs jˈɛnəs, i əl sˈatˌi kɾiðɐɾˈa əl sˈɛw kˈompɐɲ.

En tota la Bíblia només és citada en un passatge: Els animals feréstecs es trobaran amb les hienes, i el sàtir cridarà el seu company.

ɐkˈɛstɐ kɾəˈɛnsɐ ʑwˈɛβɐ tˈan ɐntˈiɣɐ ˈɛs ðˈɛw ɐl fˈɛt kˈɛ əl ɣˈɛnəzi əksplˈikɐ ðwˈɛs ʋəɣˈaðəs lɐ kɾɛˌasjˈo ðə lˈomə i lɐ ðˈonɐ.

Aquesta creença jueva tan antiga es deu al fet que el Gènesi explica dues vegades la creació de l'home i la dona.

lɐ pɾimˈɛɾɐ: i ðˈew ʋˈa kɾɛˈa lˈomə ɐ lɐ sˈɛβɐ imˈadʑə, ɐ lɐ səmblˈansɐ ðə ðˈew əl ʋˈa kɾɛˈa; kɾəˈa lˈomə i lɐ ðˈonɐ.

La primera: I Déu va crear l'home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l'home i la dona.

lɐ səɣˈonɐ: i ðə lɐ kʊstˈɛʎɐ kˈɛ ɐβˌiɐ tɾˈɛt ðə lˈomə, əl ðˈew ətˈɛrn ən ʋˈa fˈɛ ˌunɐ ðˈonɐ i lɐ ðʊɣˈe ɐ lˈomə.

La segona: I de la costella que havia tret de l'home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home.

səɣˈons əl ɣˈɛnəzi ɾrˈabβɐ, miðɾˈas ðəl sˈoβɾə əl ʎˈiβɾə ðəl ɣˈɛnəzi, ˈaðɐm tənˈiɐ ʋˈin ˈaɲs i ˈɛβɐ ənkˈaɾɐ nˈo ɐβˌiɐ əstˈat kɾɛˌaðɐ, kwˈan ʑɐβˈɛ ʋˈa ðəmɐnˈa ɐ lˈomə kˈɛ pʊzˈes nˈom ɐ tˈotəs ləs βˈɛstjəs, ˈaws i ˈaltɾəs ˈesˌɛs ʋiβˈens.

Segons el Gènesi Rabba, midràs del sobre el llibre del Gènesi, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahvè va demanar a l'home que posés nom a totes les bèsties, aus i altres éssers vivents.

kwˈan dəsfilˈaɾən dɐβˈan dˈɛʎ ən pɐɾˈɛʎəs, mˈasklə i fəmˈɛʎɐ, ˈaðɐm səntˈi ɣəlʊzˈiɐ ðəl sˈɛw ɐmˈoɾ, i ənkˈaɾɐ kˈɛ ʋˈa kʊpʊlˈa ˈamp kˈaðɐ fəmˈɛʎɐ ɐnimˈal pə tˈorn, nˈo tɾʊβˈa sɐtisfɐksjˈo ən lˈaktə.

Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sentí gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trobà satisfacció en l'acte.

pə ɐjɕˈɔ ʋˈa əɡzklɐmˈa: tˈotəs ləs kɾjɐtˈuɾəs tˈɛnən lɐ pɐɾˈɛʎɐ ɐpɾʊpjˈaðɐ, mˈɛɲs ʑˈo!, i pɾəɣˈa ɐ ʑɐβˈɛ kˈɛ ɾrəməjˈes ɐkˈɛstɐ inʑʊstˈisiɐ.

Per això va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i pregà a Jahvè que remeiés aquesta injustícia.

ɐl kˈap ðˈun tˈɛms, pəɾˈɔ, ʑɐβˈɛ ʋˈa ðʊrmˈi ˈaðɐm i ðə lɐ sˈɛβɐ kʊstˈɛʎɐ ən ʋˈa kɾɛˈa ˌunɐ ˈaltɾɐ ðˈonɐ, ˈɛβɐ, kˈɛ ˌɛɾɐ mˈolt mˈes ɐsəɲˈaðɐ i mˈɛɲs lʊksʊɾjˈozɐ.

Al cap d'un temps, però, Jahvè va dormir Adam i de la seva costella en va crear una altra dona, Eva, que era molt més assenyada i menys luxuriosa.

ˈamp tˈot, pəɾˈɔ, ˌunɐ sˈɛrp ɾrəpɾəzəntɐsjˈo ðəl ðimˈoni ˈɛs ʋˈa ɐpɐɾˈɛjɕˌɛ ɐ ˈɛβɐ i lɐ ʋˈa kʊmβˈɛnsˌɛ pə mənʑˈa ðə lˈarβɾə pɾʊiβˈit.

Amb tot, però, una serp (representació del dimoni) es va aparèixer a Eva i la va convèncer per menjar de l'arbre prohibit.

dəspɾˈes ðinstɐllˈasə ɐ lɐ tˈɛɾrɐ, ˈaðɐm ɾrəpʊðjˈa ˈɛβɐ pəl pəkˈat kʊmˈɛs i ðʊɾˈan sˈen tɾˈɛntɐ ˈaɲs ʋˈa ðʊrmˈi ɐ ləs nˈits tˈot sˈol.

Després d'instal·lar-se a la Terra, Adam repudià Eva pel pecat comès i durant cent trenta anys va dormir a les nits tot sol.

dʊɾˈan ɐkˈɛst pəɾˈiʊðə, lilˈit sɐpɾʊpˈaβɐ pəɾjˈɔðikɐmˌen ɐ ˈaðɐm kwˈi, kɐpːtiβˈat pə lɐ sˈɛβɐ βəʎˈɛzɐ, ɐkɐβˈaβɐ mɐntənˈin ɾrəlɐsjˈons ˈam ˈɛʎɐ ðə ləs kwˈals ən ʋˈan nˈejɕˌɛ əls ðimˈonis i əspəɾˈits kʊnəɣˈuts kˈom ɐ plˈaɣəs ðə lɐ ʊmɐnitˈat ʊ lˈilim.

Durant aquest període, Lilit s'apropava periòdicament a Adam qui, captivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van néixer els dimonis i esperits coneguts com a plagues de la humanitat o lilim.

ɐl kˈap ðə mˈolts ˈaɲs, ˌunɐ ʑˈoβə ðəssəndˈen də kɐˈin, pɾimʊɣˈɛnit ðˈaðɐm, ɐnʊmənˈaðɐ nɐɐmˈa ʋˈa tʊrnˈa ɐ lɐ kˈazɐ ðˈaðɐm i ʋˈa mɐntənˈi ɾrəlɐsjˈons lʊksʊɾjˈozəs ˈam ˈɛʎ.

Al cap de molts anys, una jove descendent de Caín, primogènit d'Adam, anomenada Naamà va tornar a la casa d'Adam i va mantenir relacions luxurioses amb ell.

səɣˈons listʊɾjɐðˈoɾ ʑwˈɛw ðəl flˈaβi ʑʊzˈɛp, kwˈan ʑˈa ˌɛɾɐ mˈolt ʋˈɛʎ, ˈaðɐm ʋˈa pɾəðˈi ʊns kɐtɐklˈisməs mʊndjˈals ɐ βˈazə ðə fˈok i ˈajɣwɐ.

Segons l'historiador jueu del Flavi Josep, quan ja era molt vell, Adam va predir uns cataclismes mundials a base de foc i aigua.

ɐləsˈoɾəs, ʊns ðəssəndˈens sˈɛws ʋˈa kʊmənsˈa lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə ðwˈɛs kʊlˈumnəs ɣəɣˈans mˈɛɲs ˌunɐ ðə mɐˈo i ˌunɐ ðə pˈɛðɾɐ mˈɛɲs ˈamp lʊbʑəktˈiw ðɐnʊtˈaˈi tˈotɐ lɐ sɐβjˈɛzɐ sjˈɛnsiɐ i imβˈens ɐdkwiɾˈiðɐ pə tˈal kˈɛ, dəspɾˈes ðəls kɐtɐklˈisməs, ləs fʊtˈuɾəs ɣənəɾɐsjˈons pʊɣˈɛsin ɐpɾˈɛndɾə ɾrˈapiðɐmˌen əls kʊnəjɕəmˈens ʑˈa ɐdkwiɾˈits.

Aleshores, uns descendents seus va començar la construcció de dues columnes gegants -una de maó i una de pedra- amb l'objectiu d'anotar-hi tota la saviesa (ciència i invents) adquirida per tal que, després dels cataclismes, les futures generacions poguessin aprendre ràpidament els coneixements ja adquirits.

ən əl kɾistjɐnˈismə pɾimitˈiw i ɐl nˈɔw təstɐmˈen sˈɛl ʋinkˈulɐ ˈamp ʑəzʊkɾˈist, dʊnˈanlˈi əl siɡnifikˈat ɐ ɐkˈɛst ˈultim dˈun səɣˈon ˈaðɐm kˈɛ ðˈonɐ lɐ ʋˈiðɐ i ɾrəzʊɾrəksjˈo ən kʊnɾˈast ɐl pɾimˈɛ ˈaðɐm kˈɛ pʊɾtˈa lɐ mʊɾtɐlitˈat.

En el cristianisme primitiu i al Nou Testament se'l vincula amb Jesucrist, donant-li el significat a aquest últim d'un segon Adam que dona la vida i resurrecció en contrast al primer Adam que portà la mortalitat.

ʊns ðˈos mˈil ˈaɲs ðəspɾˈes, əl sˈɛw ðəssəndˈen ɐβɾˈaɐm, ɐʑʊðˈat pəl sˈɛw fˈiʎ ismˌaˈɛl, ʋˈan ɾrəkʊnstɾˈuj ɐkˈɛst tˈɛmlə, kˈɛ ɐβˈuj ðˈiɐ ˈɛs kʊnˈɛjɕ kˈom lɐ kˈaβɐ, sitwˈaðɐ ɐ lɐ mˈɛkɐ, lɐ məskwˈitɐ mˈes impʊɾtˈan də lˈislɐm.

Uns dos mil anys després, el seu descendent Abraham, ajudat pel seu fill Ismael, van reconstruir aquest temple, que avui dia es coneix com la Kaba, situada a la Meca, la mesquita més important de l'islam.

ləs əskɾipːtˈuɾəs islˈamikəs nˈo ðətˈaʎən əl pɐpˈɛ ðˈɛβɐ kˈom ɐ təmtɐðˈoɾɐ, sinˈo kˈɛ əl ðjˈaβlə ɐpɐɾˈɛjɕ kˈom ɐ instiɣɐðˈoɾ ðə lɐ pɐɾˈɛʎɐ pə ðəzʊβˈɛj ðˈew.

Les escriptures islàmiques no detallen el paper d'Eva com a temptadora, sinó que el diable apareix com a instigador de la parella per desobeir Déu.

ən lɐlkʊɾˈa ˈɛs ðˈiw kˈɛ fʊw kɾɛˌat ðə lɐ pˈols, fʊw kʊllʊkˈat ɐl pɐɾɐðˈis, fʊw əkspʊlsˈat pə ɐβˈɛ pəkˈat i ðəmɐnˈa pərðˈo ɐ ðˈew ɾrəβˈen mizəɾikˈɔrðiɐ ðˈɛʎ.

En l'Alcorà es diu que fou creat de la pols, fou col·locat al paradís, fou expulsat per haver pecat i demanà perdó a Déu rebent misericòrdia d'ell.

ʊɾiɣinˈaɾjɐmˌen siɡnifikˈaβɐ "ɐbβɐnsˈɛt ˌiβˌeˈɛmɐ ʊnˈiks" pəɾˈɔ pɾʊβɐβləmˈen əl nˈom nˈo ʋˈa sˈɛ ɐpɾʊβˈat pəl ðəpɐɾtɐmˈen ləɣˈal i ʋˈa sˈɛ kɐmβjˈat ˈa "ɐbβɐnsˈɛt intəɾɐktˈiβə ˈɛ ɕəkʊtˈiβə".

Originàriament significava "Advanced IBM Unix" però probablement el nom no va ser aprovat pel departament legal i va ser canviat a "Advanced Interactive eXecutive".

əl pɾʊɣɾɐmˈaɾi kˈoɾrə ən əls sərβiðˈoɾs ˌiβˌeˈɛmɐ ˈɛ sərβˈɛs pˈe sˈɛɾjəs, ʊtilidzˈan pɾʊsəsɐðˈoɾs ðə lɐ fɐmˈiliɐ ˌiβˌeˈɛmɐ pʊwˈɛ ðə tɾˌɛntɐðˈɔs i səjɕˌantɐkwˈatɾə βˈits.

El programari corre en els servidors IBM eServers pSeries, utilitzant processadors de la família IBM POWER de 32 i 64bits.

ɐlɣˈunəs ðə ləs kɐɾɐktəɾˈistikəs ˈunikəs ðˈajɕ iŋklˈɔwən lʊbʑˈɛkt ðˈatɐ mɐnɐɣˈɛ ˌoðˌeˈɛmɐ, ˌunɐ βˈazə ðə ðˈaðəs ðinfʊrmɐsjˈo ðəl sistˈɛmɐ.

Algunes de les característiques úniques d'AIX inclouen l'Object Data Manager (ODM, una base de dades d'informació del sistema).

lɐ intəɣɾɐsjˈo ðəl "lʊɣikˈal ʋʊlˈumə mɐnɐɣəmˈen" ɐdministɾɐðˈoɾ ðə ʋˈolʊm lˈɔɣik dˈins ðəl nˈukli əstˈa sˈen inkʊrpʊɾˈaðɐ ɣɾɐðwɐlmˈen ɐ ðiβˈɛrsʊs sistˈɛməs ʊpəɾɐtˈiws ʎˈiwɾəs similˈas ɐ ʊnˈiks.

La integració del "Logical Volume Management" (administrador de volum lògic) dins del nucli està sent incorporada gradualment a diversos sistemes operatius lliures similars a UNIX.

kˈom ɐ pˈaɾt ðə lɐ sˈɛβɐ ɐfinitˈat ˈamp ɟˌeˌɛnɐˈu βˈaɾra linˈuks i ðəl "ˌaˌiˈiks tʊʊlβˈoks fˈoɾ linˈuks ɐpplikɐtjˈons ˈatlɐ" tɐmbˈe əstˈan dispʊnˈiβləs əls əntˈorns ʎˈiwɾəs kˌeðˌeˈɛ i ɡnˈomə.

Com a part de la seva afinitat amb GNU/Linux i del "AIX Toolbox for Linux Applications (ATLA)" també estan disponibles els entorns lliures KDE i GNOME.

ɐdministɾɐðˈoɾs ðəl sistˈɛmɐ əkspəɾiməntˈats sˈolən fˈɛ ˈus ðə lˈorðɾə ˈɛfɐ sˈis, lɐ kwˈal mˈostɾɐ lɐ lˈiniɐ ðˈorðɾəs pə ɐ ɾrɛˌalidzˈa tˈaskəs kʊmlˈɛksəs.

Administradors del sistema experimentats solen fer ús de l'ordre F6, la qual mostra la línia d'ordres per a realitzar tasques complexes.

smˈitt i smˈitti son əl mɐtˈɛjɕ pɾʊɣɾɐmˈaɾi, pəɾˈɔ smˈitti es lɐ ʋərsjˈo βɐzˈaðɐ ən tˈɛkst, i smˈit es lɐ ʋərsjˈo ɣɾˈafikɐ kˈɛ kˈoɾrə sˈotɐ ˈiks windˈow.

SMITT i smitty són el mateix programari, però smitty és la versió basada en text, i smit és la versió gràfica que corre sota X Window.

lɐkɐmpˈaðɐ ʊ kˈampiŋ də lɐŋlˈɛs, kˈampiŋ es ˌunɐ ɐktiβitˈat, ɐβitwɐlmˈen ɐ lˈajɾə ʎˈiwɾə, kˈɛ imlˈikɐ pɐsˈa ˌunɐ ʊ mˈes nˈits ən ˌunɐ tˈɛndɐ, ʊn əmβəlˈat ʊ ˌunɐ kɐɾɐβˈanɐ, ʑənəɾɐlmˈen ˈamp lʊbʑəktˈiw ðɐʎʊɲˈasə ðə lɐ ɾrˈɛstɐ ðəl mˈon siβilidzˈat i ɣɐwðˈi ðə lɐ nɐtˈuɾɐ.

Lacampada o càmping (de l'anglès, camping) és una activitat, habitualment a l'aire lliure, que implica passar una o més nits en una tenda, un envelat o una caravana, generalment amb l'objectiu d'allunyar-se de la resta del món civilitzat i gaudir de la natura.

tɐnmɐtˈɛjɕ, ˈɛs fˈan ɐkɐmpˈaðəs ˈam ˈaltɾəs finɐlitˈats, ənmˈik ðə lɐ siβilidzɐsjˈo ʊ fˈins i tˈot sˈotɐ sˈostɾə, kˈom es əl kˈas ðəls ɾrəfʊɣjˈats pə kɐtˈastɾʊfəs nɐtʊɾˈals, ʊ fˈins i tˈot ðə mɐnifəstˈans.

Tanmateix, es fan acampades amb altres finalitats, enmig de la civilització o fins i tot sota sostre, com és el cas dels refugiats per catàstrofes naturals, o fins i tot de manifestants.

əls ɐfisjʊnˈats i ləs ɐfisjʊnˈaðəs ɐ lɐkɐmpˈaðɐ fɾəkwˈɛntən pɐɾˈadʑəs nɐsjʊnˈals ʊ ˈaltɾəs ʎˈoks ðintəɾˈɛs nɐtʊɾˈal.

Els aficionats i les aficionades a l'acampada freqüenten paratges nacionals o altres llocs d'interès natural.

lɐkɐmpˈaðɐ tɐmbˈe ˈɛs pˈot fˈɛ sərβˈi kˈom ɐ ɐltərnɐtˈiβɐ βɐɾˈatɐ ðɐʎʊdʑɐmˈen pə ɐls ɐsistˈens ɐ əsðəβənimˈens kˈɛ ðˈuɾən ɐlɣˈuns ðjˈɛs, kˈom fəstiβˈals ðə mˈuzikɐ ʊ tɾʊβˈaðəs əspʊɾtˈiβəs.

L'acampada també es pot fer servir com a alternativa barata d'allotjament per als assistents a esdeveniments que duren alguns dies, com festivals de música o trobades esportives.

ən ɐkˈɛstʊs kˈazʊs, əls ʊrɣɐnidzɐðˈoɾs ʊfəɾˈɛjɕən ʊn ɐkɐmpɐðˈoɾ —ɐnʊmənˈat, tɐmbˈe, tˈɛɾrəɲ dɐkɐmpˈaðɐ— i ɐlɣˈuns sərβˈɛjs βˈaziks.

En aquestos casos, els organitzadors ofereixen un acampador —anomenat, també, terreny d'acampada— i alguns serveis bàsics.

ən kwɐlsəβˈol kˈas, əl kˈampiŋ nˈo nəsəsˈaɾjɐmˌen sa ðə ɾrəlɐsjʊnˈa ˈam ˌunɐ ɐltərnɐtˈiβɐ βɐɾˈatɐ: ˈi a ˌunɐ ɐksəpsjˈo —siɡnifikˈat əspəsˈifik— dəl mˈot kˈampiŋ, kˈɛ fˈa ɾrəfəɾˈɛnsiɐ ɐ ʊn ɾrəsˈintə, ˈam ˌunɐ finɐlitˈat əkwiβɐlˈen ɐ ʊn ɾrəzˈoɾt ʊtəlˈɛ —i ˈam ʊpsjˈons ðˈunɐ kɐtəɣʊɾˈiɐ infəɾjˈoɾ ɐ ɐkˈɛstɐ mʊðɐlitˈat ðʊtˈɛl ʊ ʊstˈal—, kˈɛ kʊntˈe —ɐ mˈes ðə pɐrsˈɛlləs pə ɐ ɐkɐmpˈaˈi ˈamp lɐ tˈɛβɐ tˈɛndɐ, kɐɾɐβˈanɐ ʊ ɐwtʊkɐɾɐβˈanɐ, ʊ fʊrɣʊnˈɛtɐ ɐwtʊkɐɾɐβˈanɐ kˈom lɐ tˈipikɐ ðə lɐ mˈarkɐ ʋʊlkswˈaɣən— pɐrsˈɛlləs ˈamp kˈazəs ɾrəðwˈiðəs fˈɛtəs ðə mˈɔðʊls pɾəfɐβɾikˈats: bʊŋɐlˈɔws də ʋəɣˈaðəs ðə fˈustɐ ʊ fˈins i tˈot ðˈoβɾɐ i mʊβˈilə ˈoməs.

En qualsevol cas, el càmping no necessàriament s'ha de relacionar amb una alternativa barata: hi ha una accepció —significat específic— del mot càmping, que fa referència a un recinte, amb una finalitat equivalent a un resort hoteler —i amb opcions d'una categoria inferior a aquesta modalitat d'hotel o hostal—, que conté —a més de parcel·les per a acampar-hi (amb la teva tenda, caravana o autocaravana, o furgoneta autocaravana com la típica de la marca Volkswagen)— parcel·les amb cases reduïdes fetes de mòduls prefabricats: bungalous (de vegades de fusta o fins i tot d'obra) i mobile homes.

ɐkˈɛsts ɾrəsˈintəs ðə kˈampiŋ əɡzistˈɛjɕən də ðiβˈɛrsəs kɐtəɣˈoɾjəs, dɐkˈort ˈam ˌunɐ tipʊlʊɣˈiɐ səmblˈan ɐ lɐ ðəls ʊtˈɛls— i sˈi ʊfəɾˈɛjɕ ˌunɐ ˈamliɐ ɣˈammɐ ðə pɾˈɛws, kˈɛ ðəpˈɛn dəl ɾrˈɛnʊm, lɐ istˈɔɾiɐ i əls sərβˈɛjs kˈɛ ʊfəɾˈɛjɕi əl kˈampiŋ.

Aquests recintes de càmping existeixen de diverses categories, d'acord amb una tipologia semblant a la dels hotels— i s'hi ofereix una àmplia gamma de preus, que depèn del renom, la història i els serveis que ofereixi el càmping.

dəs ðə kɐmpˈistəs kˈɛ ʋˈan əkwipˈats ɣɐjɾəβˈe nʊmˈes ˈamp ləs sˈɛwəs βˈotəs fˈins ɐ fɐmˈiljəs kˈɛ ðispˈozən dˈunɐ kɐɾɐβˈanɐ ˈam ələktɾisitˈat pɾˈɔpiɐ, kɐləfɐksjˈo i mˈoβləs.

Des de campistes que van equipats gairebé només amb les seues botes fins a famílies que disposen d'una caravana amb electricitat pròpia, calefacció i mobles.

ɐkɐmpˈa ʋˈa sʊβˈin ɐkʊmpɐɲˈat ðˈaltɾəs ɐktiβitˈats kˈom səndəɾˈismə, əskɐlˈaðɐ, kɐnˈoɐ, bisiklˈɛtɐ, pˈɛskɐ ʊ tʊɾˈismə ɐltərnɐtˈiw ən ʑənəɾˈal.

Acampar va sovint acompanyat d'altres activitats com senderisme, escalada, canoa, bicicleta, pesca o turisme alternatiu en general.

əɡzistˈɛjɕ lɐ pʊsiβilitˈat ðə ðʊrmˈi ən kɐmpɐmˈens pərmɐnˈens, ɐnʊmənˈats kˈampiŋs, dʊtˈats ðə kɐfətəɾˈiɐ, bˈaɲs, dˈutɕəs i ˈaltɾəs sərβˈɛjs.

Existeix la possibilitat de dormir en campaments permanents, anomenats càmpings, dotats de cafeteria, banys, dutxes i altres serveis.

ən ɐkˈɛstʊs ʎˈoks, tɐmbˈe ˈɛs pˈot ʎʊɣˈa, sʊβˈin, ˌunɐ pətˈitɐ kˈazɐ —bʊŋɐlˈɔw, sʊβˈin də fˈustɐ, ʊ mʊβˈilə ˈomə— pəɾˈɔ ɐjɕˈɔ nˈo ˈɛs kʊnsiðˈɛɾɐ «ɐkɐmpˈa».

En aquestos llocs, també es pot llogar, sovint, una petita casa —bungalou, sovint de fusta, o mobile home— però això no es considera «acampar».

kˈal ɾrəkʊrðˈa kˈɛ, səɣˈons lɐ nʊrmɐtˈiβɐ ʋiɣˈen ɐ kɐtɐlˈuɲɐ, lɐkɐmpˈaðɐ fˈoɾɐ ðəls kˈampiŋs nˈo əstˈa pərmˈɛzɐ.

Cal recordar que, segons la normativa vigent a Catalunya, l'acampada fora dels càmpings no està permesa.

dɐkˈɛstɐ mɐnˈɛɾɐ, pˈoðəm dˈi kˈɛ lɐkɐmpˈaðɐ nˈo əstˈa ɾrəɣʊlˈaðɐ pə kˈap ʊrɣɐnˈismə ʊfisjˈal i kˈɛ əl kˈampiŋ es ʊn ɐʎʊdʑɐmˈen tʊɾˈistik ɾrəkʊnəɣˈut pə lɐdministɾɐsjˈo.

D'aquesta manera, podem dir que l'acampada no està regulada per cap organisme oficial i que el càmping és un allotjament turístic reconegut per l'administració.

əl kˈampiŋ es ˌunɐ filʊzʊfˈiɐ ðə ʋɐkˈansəs ˈon, ən lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðə ʋəɣˈaðəs, pˈoðəm tɾʊβˈa mˈolts mˈes sərβˈɛjs kˈɛ ən ˈaltɾəs tˈipʊs ðɐʎʊdʑɐmˈens tʊɾˈistiks.

El càmping és una filosofia de vacances on, en la majoria de vegades, podem trobar molts més serveis que en altres tipus d'allotjaments turístics.

ɐjɕˈi ðˈoŋks, lɐkɐmpˈaðɐ es ˌunɐ fˈormɐ ðə pɐsˈa lɐ nˈit ɐ fˈoɾɐ, sˈɛnsə kˈap kʊnɾˈol, i əl kˈampiŋ es ʊn ɐʎʊdʑɐmˈen tʊɾˈistik.

Així doncs, l'acampada és una forma de passar la nit a fora, sense cap control, i el càmping és un allotjament turístic.

lˌaɛɾˈɔβik es ˌunɐ mʊðɐlitˈat ðə ɣimnˈastikɐ swˈɛkɐ ˈam ɐkʊmpɐɲɐmˈen mʊzikˈal kˈɛ kʊnsistˈɛjɕ ən ˌunɐ sˈɛɾjə ðəksərsˈisis kˈɛ fɐsilˈitən lʊɡziɣənɐsjˈo ðəls pʊlmˈons i əl βˈon fʊnsjʊnɐmˈen dəl sistˈɛmɐ kɐrðjʊβɐskʊlˈa.

L'aeròbic és una modalitat de gimnàstica sueca amb acompanyament musical que consisteix en una sèrie d'exercicis que faciliten l'oxigenació dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular.

es ˌunɐ ɐktiβitˈat fˈizikɐ ən ɡɾˈup, ən əl kwˈal ˈɛs fˈan əstiɾɐmˈens, əɡzərsˈisis ˈamp kˈorðɐ i ðˈaltɾəs, sədʑˈin əl ɾrˈimmə ðə lɐ mˈuzikɐ.

És una activitat física en grup, en el qual es fan estiraments, exercicis amb corda i d'altres, seguint el ritme de la música.

lˌaɛɾˈɔβik es ʊn tˈipʊs ðəspˈoɾt ən əl kwˈal ɐ mˈes ðɐwɡməntˈa lənərɣˈiɐ, sənɾˈɛnɐ lɐ fˈorsɐ, lɐ fləksiβilitˈat, lɐ kʊʊrðinɐsjˈo i əl tˈaktə.

L'aeròbic és un tipus d'esport en el qual a més d'augmentar l'energia, s'entrena la força, la flexibilitat, la coordinació i el tacte.

lˌaɛɾˈɔβik a əstˈat i kʊntˈinwɐ sˈen mˈolt pʊpʊlˈa ˈɛnɾə ðˈonəs, tˈot i kˈɛ kˈaðɐ ʋəɣˈaðɐ ˈi a mˈes ˈoməs kˈɛ əl pɾɐktˈikən.

L'aeròbic ha estat i continua sent molt popular entre dones, tot i que cada vegada hi ha més homes que el practiquen.

ˈi a ˈaltɾəs mʊðɐlitˈats ðɐkˈɛst əspˈoɾt, kˈom lɐ ʋərsjˈo ən əl mˈɛði ɐkwˈatik ˈakwɐˌaɛɾˈɔβik, i lɐ kʊmbinɐsjˈo ðəksərsˈisis ˌaɛɾˈɔβiks ˈamp lɐ tʊnifikɐsjˈo ðəls mˈuskʊls, tɐmbˈe ɐnʊmənˈat βˈoði pʊwˈɛ.

Hi ha altres modalitats d'aquest esport, com la versió en el medi aquàtic aqua-aeròbic, i la combinació d'exercicis aeròbics amb la tonificació dels músculs, també anomenat body power.

lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐʋˈujt, əl ðʊktˈoɾ kənnˈɛt ˈak. kʊʊpˈɛ ʋˈa inɾʊðˈuj ʊn tˈipʊs əɡzərsˈisi fˈizik pə ənɾənˈa əl kˈoɾ i əls pʊlmˈons i ʋˈa pʊzˈa lɐ pɾimˈɛɾɐ pˈɛðɾɐ sˈoβɾə əl kʊnsˈɛpːtə ðˌaɛɾˈɔβik ɐls əstˈats ʊnˈits.

L'any 1968, el doctor Kenneth H. Cooper va introduir un tipus exercici físic per entrenar el cor i els pulmons i va posar la primera pedra sobre el concepte d'aeròbic als Estats Units.

ləs pɾimˈɛɾəs pɾˈaktikəs ðˌaɛɾˈɔβik əstˈan ɾrəlɐsjʊnˈaðəs ˈamp lˈambit militˈa, ʑˈa kˈɛ əl ðʊktˈoɾ kənnˈɛt ˈak. kʊʊpˈɛ ˌɛɾɐ mˈɛdʑə ðə lɐ fˈorsɐ ɐˈɛɾiɐ ðəls əstˈats ʊnˈits ðɐmˈɛɾikɐ.

Les primeres pràctiques d'aeròbic estan relacionades amb l'àmbit militar, ja que el doctor Kenneth H. Cooper era metge de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica.

ʊwˈart i kˈaɾən skwˈaɾdz son ləs ðwˈɛs pərsˈonəs kˈɛ ʋˈan dəzəmβʊlʊpˈa ˌunɐ nˈoβɐ i kʊmpətitˈiβɐ mʊðɐlitˈat ðə ləspˈoɾt kʊnəɣˈut kˈom ɐ spʊɾtˌaɛɾʊβˈiks lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes.

Howard i Karen Schwartz són les dues persones que van desenvolupar una nova i competitiva modalitat de l'esport conegut com a sportaerobics l'any 1983.

spʊɾtˌaɛɾʊβˈiks ʋˈa kʊmənsˈa ˈamp lɐ kʊmpətisjˈo ən kwˈatɾə kɐtəɣˈoɾjəs, es ɐ ðˈi, indiβiðwˈal mɐskʊlˈi i fəmənˈi, pɐɾˈɛʎəs mˈikstəs i tɾjˈo.

Sportaerobics va començar amb la competició en quatre categories, és a dir, individual masculí i femení, parelles mixtes i trio.

lɐ səntˈɛnsiɐ ðəls kʊmpətiðˈoɾs ˈɛs fˈa ən ʊn minˈut, kwɐɾˈantɐsˈiŋk səɣˈons ðə ɾrʊtˈinɐ ɾrɛˌalidzˈaðɐ ˈamp lɐ mˈuzikɐ.

La sentència dels competidors es fa en un minut, quaranta-cinc segons de rutina realitzada amb la música.

mˈolts əstˈuðis sˈoβɾə lˌaɛɾˈɔβik an dətərminˈat kˈɛ es ˌunɐ ɐktiβitˈat mˈolt ˈutil pə ɐ mɐntənˈi əl kˈos ən fˈormɐ i ˈam ˌunɐ əstɾʊktˈuɾɐ sɐlʊðˈaβlə.

Molts estudis sobre l'aeròbic han determinat que és una activitat molt útil per a mantenir el cos en forma i amb una estructura saludable.

tˈot i ɐjɕˈi, kˈal pɾɐktikˈalˈo ˈamp səɣʊɾətˈat ʑˈa kˈɛ mˈasɐ ʋiɣˈoɾ ən lɐ ɾrʊtˈinɐ ˌaɛɾˈɔβikɐ pˈot kɐwzˈa əskwˈinsʊs i ləzjˈons.

Tot i així, cal practicar-lo amb seguretat ja que massa vigor en la rutina aeròbica pot causar esquinços i lesions.

pə əɡzˈɛmlə, əls ʋˈolʊms mɐtəɾjˈals əskʊltˈuɾɐ ʊ əls kʊlʊɾˈans sˈoβɾə ˌunɐ sʊpərfˈisjə plˈanɐ ʊ nˈo pintˈuɾɐ.

Per exemple, els volums materials escultura o els colorants sobre una superfície plana o no (pintura).

dəs ðəl pˈun də ʋˈistɐ ðəls ələmˈens kʊmpʊzitˈiws, ən lɐrkwitəktˈuɾɐ son əls əspˈajs, ən ləskʊltˈuɾɐ son əls ʋˈolʊms, ən lɐ pintˈuɾɐ son əls kʊlˈoɾs i ləs təkstˈuɾəs, i ən əl ðiβˈujɕ es lɐ lˈiniɐ ʊ əl klɐɾʊbskˈu.

Des del punt de vista dels elements compositius, en l'arquitectura són els espais, en l'escultura són els volums, en la pintura són els colors i les textures, i en el dibuix és la línia o el clarobscur.

lɐrkwitəktˈuɾɐ nəsəsˈitɐ ləs tɾˈɛs ðimənsjˈons mˈɛnɾə kˈɛ ləskʊltˈuɾɐ i lɐ instɐllɐsjˈo ɐɾtˈistikɐ pˈoðən ʊzˈa tɾˈɛs ʊ kwˈatɾə ðimənsjˈons, dəpənˈen də sˈi iŋklˈɔw mʊβimˈen, i pə tˈan əl tˈɛms.

L'arquitectura necessita les tres dimensions mentre que l'escultura i la instal·lació artística poden usar tres o quatre dimensions, depenent de si inclou moviment, i per tant el temps.

lɐ pintˈuɾɐ, əl ʋitɾˈaʎ, əl tɐpˈis, lɐ fʊtʊɣɾɐfˈiɐ, əl kʊʎˈaɣə i əl ðiβˈujɕ san ɾrɛˌalidzˈat tɾɐðisjʊnɐlmˈen sˈoβɾə sʊpərfˈisjəs pɐɾˈɛts ðˈunɐ kˈupʊlɐ, tˈɛləs, pɐpˈɛ, kɐɾtɾˈo, fˈustɐ.

La pintura, el vitrall, el tapís, la fotografia, el collage i el dibuix s'han realitzat tradicionalment sobre superfícies (parets d'una cúpula, teles, paper, cartró, fusta).

kˈal tənˈi pɾəzˈen kˈɛ ləs ˈaɾts ðinˈamikəs tɐmbˈe ˈɛs pˈoðən ɾrəpɾəzəntˈa ən ʊbʑˈɛktəs fˈiziks, pəɾˈɔ kˈɛ nˈo son lʊbʑˈɛktə ɐɾtˈistik ən sˈi mɐtˈɛjɕ: pə əɡzˈɛmlə, lɐ mˈuzikɐ es ʊn ˈaɾt ðinˈamikɐ i nˈo pˈas plˈastikɐ pə mˈolt kˈɛ ˈɛs pˈudʑi ɾrəpɾəzəntˈa ən ˌunɐ pɐɾtitˈuɾɐ ʊ ən ʊn dˈisk, ʑˈa kˈɛ ɐkˈɛsts ʊbʑˈɛktəs nˈo son lɐ mˈuzikɐ ən sˈi mɐtˈɛjɕɐ, lɐ kwˈal nʊmˈes es tˈal ən fˈormɐ sʊnˈoɾɐ.

Cal tenir present que les arts dinàmiques també es poden representar en objectes físics, però que no són l'objecte artístic en si mateix: per exemple, la música és un art dinàmica (i no pas plàstica) per molt que es pugui representar en una partitura o en un disc, ja que aquests objectes no són la música en si mateixa, la qual només és tal en forma sonora.

ɐksiðˈen ʑɛˌoɣɾˈafik ɐksiðˈen ˈɛnɐ. ˈɛmɐ. tɾˈes.ʑɛˌoɣɾˈafik: ələmˈen ʑɛˌoɣɾˈafik kˈɛ ʑʊntɐmˈen ˈam ʊn ˈaltɾə ʊ ʊns ˈaltɾəs ðˈonɐ fˈormɐ ɐl ɾrəʎˈɛw ðˈun tˈɛɾrəɲ.

Accident geogràfic (Accident n. m. 3.geogràfic: element geogràfic que juntament amb un altre o uns altres dona forma al relleu d'un terreny.

es ˌunɐ ʊnitˈat ʊ fˈormɐ ðə ɾrəʎˈɛw ɣɛˌomʊrfʊlˈɔɣikɐ, ʑənəɾˈaðɐ i sʊbʑˈɛktɐ ɐls pɾʊsˈɛsʊs əndˈɔɣəns i əɡzˈɔɣəns ðə lɐ ɣɛˌoðinˈamikɐ.

És una unitat o forma de relleu geomorfològica, generada i subjecta als processos endògens i exògens de la geodinàmica.

ɐksiðˈen ʑɛˌoɣɾˈafik, tɐmbˈe ˈɛs pˈot ðəfinˈi kˈom kɐðɐskˈun dəls ələmˈens kˈɛ fˈormən əl ɾrəʎˈɛw ðˈunɐ zˈonɐ ɣɛˌoɣɾˈafikɐ.

Accident geogràfic, també es pot definir com cadascun dels elements que formen el relleu d'una zona geogràfica.

ʊn ɐksiðˈen ʑɛˌoɣɾˈafik es əl ɾrəzʊltˈat ðˈun ʊ mˈes pɾʊsˈɛsʊs ɣɛˌomˈɔrfiks sʊksəsˈiws ən əβʊlʊsjˈo kʊnstˈan i kˈɛ ən ʑənəɾˈal ˈɛs ðəfinˈɛjɕən pə lɐ sˈɛβɐ fˈormɐ, sʊpərfˈisjə i ʊβikɐsjˈo sˈoβɾə ləskˈorsɐ təɾrˈɛstɾə i ən lɐ ðˈaltɾəs ʊbʑˈɛktəs ɐstɾʊnˈɔmiks iŋklʊˈen plɐnˈɛtəs, ʎˈunəs i ɐstəɾˈojðəs.

Un accident geogràfic és el resultat d'un o més processos geomòrfics successius en evolució constant i que en general es defineixen per la seva forma, superfície i ubicació sobre l'escorça terrestre i en la d'altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

ɐjɕˈi, mˈolts ðəls tˈɛrməs ʊ mˈots ðɐksiðˈens ɣɛˌoɣɾˈafiks ɐplikˈats ɐ lɐ tˈɛɾrɐ, tɐmbˈe pˈoðən sˈɛ ʊzˈats pə ɐ ðəskɾˈiwɾə kɐɾɐktəɾˈistikəs ðə lɐ sʊpərfˈisjə ðʊbʑˈɛktəs səmblˈans ən lʊniβˈɛs.

Així, molts dels termes o mots d'accidents geogràfics aplicats a la Terra, també poden ser usats per a descriure característiques de la superfície d'objectes semblants en l'Univers.

əls ələmˈens ɣənˈɛɾiks son ɐkˈɛʎəs pˈaɾts ʊmʊɣˈɛnjəs ðə mənˈoɾ ðimənsjˈo ðə lɐ sʊpərfˈisjə ðə lɐ tˈɛɾrɐ, kˈɛ ˈɛs pˈoðən ʊbsərβˈa ɐ ðiβˈɛrsəs əskˈaləs, kˈom ləs fˈosəs i əls kɐɲˈons mˈaɾins, əls ɾrˈiws i əls ʎˈaks, ləs səɾrɐlˈaðəs, ləs plˈanəs i tɐmbˈe lɐ ɾrˈɛstɐ ðə fˈorməs ðəl ɾrəʎˈɛw ðə mənˈoɾ ðimənsjˈo, dəlimitˈaðəs pə lɐ ðiskʊntinwitˈat ðəl ɾrəʎˈɛw, kˈɛ son ʊbsərβˈaβləs ɐ ˌunɐ əskˈalɐ mˈes ɣɾˈan ʊ ðə ðətˈaʎ.

Els elements genèrics són aquelles parts homogènies de menor dimensió de la superfície de la Terra, que es poden observar a diverses escales, com les fosses i els canyons marins, els rius i els llacs, les serralades, les planes i també la resta de formes del relleu de menor dimensió, delimitades per la discontinuïtat del relleu, que són observables a una escala més gran o de detall.

ˈɛs klɐsifˈikən pə kɐɾɐktəɾˈistikəs kˈom lələβɐsjˈo, əl pəndˈen, lʊɾjəntɐsjˈo, ləstɾɐtifikɐsjˈo, ləkspʊzisjˈo ðə lɐ ɾrˈokɐ ʊ əl tˈipʊs ðə sˈɔl i ˈɛs pˈoðən ɐɣɾʊpˈa ən ʊɾʊɣɾˈafiks, iðɾʊɣɾˈafiks: mˈaɾins, mɐɾˈitimtəɾrˈɛstɾəs, flʊβjˈals i lɐkˈustɾəs, i ðə lʊniβˈɛs ˈaltɾəs plɐnˈɛtəs, ʎˈunəs i ɐstəɾˈojðəs.

Es classifiquen per característiques com l'elevació, el pendent, l'orientació, l'estratificació, l'exposició de la roca o el tipus de sòl i es poden agrupar en orogràfics, hidrogràfics: marins, marítim-terrestres, fluvials i lacustres, i de l'univers (altres planetes, llunes i asteroides).

diβˈɛrsʊs fɐktˈoɾs, dəs ðə lɐ təktˈɔnikɐ ðə plˈakəs ɐ ləɾʊzjˈo i lɐ səðiməntɐsjˈo, pˈoðən ʑənəɾˈa i ɐltəɾˈa əls ɐksiðˈens ɣɛˌoɣɾˈafiks.

Diversos factors, des de la tectònica de plaques a l'erosió i la sedimentació, poden generar i alterar els accidents geogràfics.

əls ɐksiðˈens ɣɛˌoɣɾˈafiks əstˈan sʊbʑˈɛktəs ɐ ləs fˈorməs i kˈamβis əstɾʊktʊɾˈals litʊsfˈɛɾɐ, dinˈamiks mʊðəlˈat, klimˈatiks klˈimɐ i βjʊlˈɔɣiks ˈesˌɛs ʋˈiws iŋklʊˈen ləspˈɛsjə ʊmˈanɐ, kˈom es əl kˈas ðə lɐ ʋəɣətɐsjˈo ən lɐ fʊrmɐsjˈo i əl ðəzəmβʊlʊpɐmˈen də ləs ðˈunəs i əls sɐlʊβɾˈas ʊ əls kʊɾˈaʎs i ˈalɣwəs ən lɐ fʊrmɐsjˈo ðəskˈuʎs.

Els accidents geogràfics estan subjectes a les formes i canvis estructurals (litosfera), dinàmics (modelat), climàtics (clima) i biològics (éssers vius incloent l'espècie humana), com és el cas de la vegetació en la formació i el desenvolupament de les dunes i els salobrars o els coralls i algues en la formació d'esculls.

əls əfˈɛktəs ɐnɾˈɔpiks ˈɛs mɐnifˈɛstən ən əls impˈaktəs ðiɾˈɛktəs ʊ indiɾˈɛktəs sˈoβɾə əls pɾʊsˈɛsʊs ɣɛˌomˈɔrfiks nɐtʊɾˈals, kˈɛ pˈoðən sˈɛ ɐksələɾˈats ʊ tɐmbˈe ɾrətɐrðˈats, ən əl mʊðəlˈat imβʊlʊntˈaɾi ðə ləs fˈorməs i ən lɐ kɾɛˌasjˈo, kʊnssjˈen mˈes ʊ mˈɛɲs plɐnifikˈaðɐ, də nˈoβəs fˈorməs ɐnɾʊpʊɣˈɛnikəs.

Els efectes antròpics es manifesten en els impactes directes o indirectes sobre els processos geomòrfics naturals, que poden ser accelerats o també retardats, en el modelat involuntari de les formes i en la creació, conscient més o menys planificada, de noves formes antropogèniques.

mʊntˈaɲɐ sˈɛɾrɐ səɾrɐlˈaðɐ ɐltiplˈa mɐsˈis dəpɾəsjˈo ʋˈaʎ plˈanɐ kˈomɐ kˈoβɐ sˈiŋlə bɐɾrˈaŋk dˈunɐ

muntanya - serra - serralada - altiplà - massís - depressió - vall - plana - coma - cova - cingle - barranc - duna

kˈostɐ ɡˈolf bɐðˈiɐ kˈap ˈiʎɐ ɐrɕipˈɛlɐk pənˈinsʊlɐ plˈadʑɐ ɐtˈol iʎˈot mɐɾˈɛsmɐ pəɲɐzəɣˈat ʎɐkˈunɐ

costa - golf - badia - cap - illa - arxipèlag - península - platja - atol - illot - maresma - penyasegat - llacuna

ɾrˈiw tʊɾrˈen əstwˈaɾi dˈɛltɐ ˈiʎɐ flʊβjˈal ˈiʎɐ mɐɾˈitimʊflʊβjˈal kʊŋˈost ɾrˈamblɐ ɾrjˈɛɾɐ mɛˌandɾə ɐjɣwɐmˈoʎ

riu - torrent - estuari - delta - illa fluvial - illa marítimo-fluvial - congost - rambla - riera - meandre - aiguamoll

ɐrktˈuɾʊs ˈalfɐ ðəl βʊβˈɛ βˈaɾra (el)ˈalfa(ca) bʊˈotis es əl kwˈaɾt əstˈɛl mˈes βɾiʎˈan dəl sˈɛl nʊktˈurn, ˈam ˌunɐ mɐɡnitˈut ʋizwˈal ðə mˈɛɲs zˈeɾʊ,zˈeɾʊ kwˈatɾə, dəspɾˈes ðə sˈiɾiws (el)ˈalfa(ca) kˈanis mɐʑˈoɾis, kɐnˈopʊs (el)ˈalfa(ca) kɐɾinˌaɛ i ˈalpɐ səntˈawɾi (el)ˈalfa(ca) səntˈawɾi.

Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).

ʑʊntɐmˈen ˈamp spˈikɐ i ðənəβˈolɐ ʊ ɾrəɣˈulʊs, səɣˈons lɐ fˈon, fˈormɐ pˈaɾt ðə lɐstəɾˈismə ðəl tɾjˈaŋlə ðə pɾimɐβˈɛɾɐ ˈi, pə əkstənsjˈo, dəl ɣɾˈan djɐmˈan ʑʊntɐmˈen ˈamp kˈoɾ kɐɾˈoli.

Juntament amb Spica i Denebola (o Regulus, segons la font), forma part de l'asterisme del Triangle de Primavera i, per extensió, del Gran diamant juntament amb Cor Caroli.

əl nˈom dɐrktˈuɾʊs pɾʊβˈe ðəl ɣɾˈɛk ɐntˈik (el)ˌalfa psilˈi(ca) sˈimbʊlˈuˈɛfɐzˈeɾʊzˈeɾʊ (el)rˈo kˈapa tˈaf ˈomikrˌon(ca) sˈimbʊlˈuˈɛfɐˈɛsˈis (el)rˈo ˈomikrˌon sˈiɣma(ca) ɐrktˈɔwɾʊs, «əl ɣwɐrðjˈa ðə lˈosɐ», ɾrəlɐsjʊnˈat ˈamp lɐ sˈɛβɐ pɾʊksimitˈat ɐ ləs kʊnstəllɐsjˈons ðə lˈosɐ mɐʑˈoɾ i lˈosɐ mənˈoɾ.

El nom d'Arcturus prové del grec antic Ἀρκτοῦρος (Arktouros), «el guardià de l'ossa», relacionat amb la seva proximitat a les constel·lacions de l'Ossa Major i l'Ossa Menor.