Datasets:

projecte-aina

/

viquiquad

like 0

Follow

Projecte Aina 125

{ "title": "Nebulosa del Cranc", "paragraphs": [ { "context": "Els trànsits lunars s'han usat per traçar un mapa de les emissions de raigs X de la nebulosa. Abans del llançament de satèl·lits dedicats a l'observació de raigs X, com el XMM-Newton o el Chandra, els telescopis d'observació de raigs X generalment tenien molt poca resolució òptica. En canvi, la posició de la Lluna és coneguda amb molta precisió; així, quan aquesta passa pel davant de la nebulosa, les variacions en la claror de la nebulosa poden usar-se per elaborar mapes d'emissions de raigs X.[27] Quan els raigs X van ser observats per primera vegada des de la nebulosa, es va aprofitar una ocultació lunar per determinar la posició exacta del seu origen.[18]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per traçar un mapa de les emissions de raigs X de la nebulosa", "answer_start": 31 } ], "id": "P_257_C_1537_Q1", "question": "Per a què s'han usat els trànsits lunars?" }, { "answers": [ { "text": "a l'observació de raigs X", "answer_start": 138 } ], "id": "P_257_C_1537_Q2", "question": "A què es dedicaven els satèl·lits que es llançaven?" }, { "answers": [ { "text": "la posició de la Lluna", "answer_start": 293 } ], "id": "P_257_C_1537_Q3", "question": "Què es coneix amb molta precisió?" }, { "answers": [ { "text": "molt poca", "answer_start": 255 } ], "id": "P_257_C_1537_Q4", "question": "Quina resolució òptica tenien els telescopis d'observació de raigs X?" }, { "answers": [ { "text": "la Lluna", "answer_start": 307 } ], "id": "P_257_C_1537_Q5", "question": "Què passa pel davant de la nebulosa?" } ] }, { "context": "Anàlisis recents d'aquests documents històrics han revelat que la supernova que va crear la nebulosa del Cranc probablement va aparèixer a l'abril o principis de maig del 1054, arribant al seu màxim esclat a una magnitud aparent d'entre −7 i −4,5 al juliol, sent més brillant que qualsevol altre objecte celeste a la nit excepte la Lluna. La supernova va ser visible a ull nu durant aproximadament dos anys després de la seva primera observació.[8] Gràcies a les observacions escrites dels astrònoms orientals el 1054, la nebulosa del Cranc es va convertir en el primer objecte astronòmic del qual es va poder determinar una relació amb una explosió de supernova.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "durant aproximadament dos anys", "answer_start": 376 } ], "id": "P_257_C_1538_Q1", "question": "Quant de temps va ser visible a ull nu la supernova que va crear la nebulosa del Cranc des de la seva primera observació?" }, { "answers": [ { "text": "a l'abril o principis de maig del 1054", "answer_start": 137 } ], "id": "P_257_C_1538_Q4", "question": "Quan va aparèixer la supernova que va crear la nebulosa del Cranc?" }, { "answers": [ { "text": "d'entre −7 i −4,5", "answer_start": 229 } ], "id": "P_257_C_1538_Q5", "question": "A quina magnitud aparent va arribar la supernova que va crear la nebulosa del Cranc quan va arribar al seu màxim esclat?" } ] }, { "context": "Els púlsars són la font de potents radiacions electromagnètiques emeses en polsos breus i constants, amb una freqüència de moltes vegades per segon. Van ser un gran misteri quan es van descobrir el 1967, i l'equip que va identificar el primer púlsar va considerar la possibilitat que podia ser un senyal d'una civilització avançada.[20] Tot i això, el descobriment d'una font de ràdio polsant al centre de la nebulosa del Cranc va representar una clara evidència que els púlsars no eren senyals d'éssers extraterrestres sinó que es formaven a partir d'explosions de supernoves. Actualment, se sap que són estrelles de neutrons de ràpida rotació, els potents camps magnètics de les quals concentren les seves emissions de radiació en raigs estrets. L'eix del camp magnètic no està alineat amb el de la seva rotació i la direcció del feix escombra el cel seguint un cercle. Quan, per atzar, la direcció d'un feix creua la Terra, el pols pot ser observat. Així, la freqüència dels polsos és una mesura de la velocitat de rotació de l'estrella de neutrons.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Els púlsars", "answer_start": 0 } ], "id": "P_257_C_1539_Q1", "question": "Quina és la font de potents radiacions electromagnètiques?" }, { "answers": [ { "text": "1967", "answer_start": 198 } ], "id": "P_257_C_1539_Q2", "question": "Quan es van descobrir els púlsars?" }, { "answers": [ { "text": "la possibilitat que podia ser un senyal d'una civilització avançada", "answer_start": 264 } ], "id": "P_257_C_1539_Q3", "question": "Què va considerar l'equip que va descobrir els púlsars?" }, { "answers": [ { "text": "el descobriment d'una font de ràdio polsant al centre de la nebulosa del Cranc", "answer_start": 349 } ], "id": "P_257_C_1539_Q4", "question": "Quina evidència es va trobar que va determinar que els púlsars no eren senyals d'éssers extraterrestres?" }, { "answers": [ { "text": "seguint un cercle", "answer_start": 853 } ], "id": "P_257_C_1539_Q5", "question": "Com escombra el cel la direcció del feix dels púlsars?" } ] }, { "context": "Rastrejant l'origen de l'expansió consistentment, i utilitzant la seva velocitat com s'observa avui dia, és possible determinar la data de la formació de la nebulosa, és a dir, la data de l'explosió de la supernova. Fent aquest càlcul s'obté una data que correspon a diverses dècades després de l'any 1054. Una explicació plausible d'aquest desfasament seria que la velocitat d'expansió no ha estat sempre uniforme, sinó que s'ha accelerat després de l'explosió de la supernova.[13] Aquesta acceleració seria deguda a l'energia del púlsar que alimentaria el camp magnètic de la nebulosa, que s'expandeix i empeny els filaments de la nebulosa cap a l'exterior.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "diverses dècades després de l'any 1054", "answer_start": 267 } ], "id": "P_257_C_1540_Q1", "question": "Amb quina data es correspon la formació de la nebulosa?" }, { "answers": [ { "text": "després de l'explosió de la supernova", "answer_start": 440 } ], "id": "P_257_C_1540_Q2", "question": "Quan s'ha accelerat la velocitat d'expansió de la nebulosa?" }, { "answers": [ { "text": "l'energia del púlsar", "answer_start": 518 } ], "id": "P_257_C_1540_Q3", "question": "Què alimentaria el camp magnètic de la nebulosa?" }, { "answers": [ { "text": "cap a l'exterior", "answer_start": 642 } ], "id": "P_257_C_1540_Q4", "question": "Cap on empeny els filaments de la nebulosa el camp magnètic?" } ] }, { "context": "Els models teòrics d'explosions de supernoves suggereixen que l'estrella progenitora que creà la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d'entre vuit i dotze masses solars. Les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars són considerades massa lleugeres com per produir explosions de supernova, i finalitzen la seva vida produint una nebulosa planetària, mentre que les que tenen més de dotze masses solars produïxen una nebulosa amb una composició química diferent a l'observada en el cas de la nebulosa del Cranc.[25] Per estimar la massa de la nebulosa es mesura la quantitat total de llum emesa, donada la temperatura i la densitat de la nebulosa, i es deduïx la massa requerida per emetre la llum observada. Les estimacions oscil·len entre una i cinc masses solars, sent el valor generalment acceptat de dues o tres masses solars.[25] S'estima que la massa de l'estrella de neutrons estaria compresa entre 1,4 i 2 masses solars.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'entre vuit i dotze masses solars", "answer_start": 139 } ], "id": "P_257_C_1541_Q1", "question": "Quina massa podria tenir l'estrella progenitora que creà la nebulosa del Cranc?" }, { "answers": [ { "text": "massa lleugeres", "answer_start": 250 } ], "id": "P_257_C_1541_Q2", "question": "Com són considerades les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars per produir explosions de supernova?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1,4 i 2 masses solars.", "answer_start": 917 } ], "id": "P_257_C_1541_Q3", "question": "En quant s'estima que estaria compresa la massa de l'estrella de neutrons?" }, { "answers": [ { "text": "Els models teòrics d'explosions de supernoves", "answer_start": 0 } ], "id": "P_257_C_1541_Q4", "question": "Què suggereix que l'estrella progenitora que creà la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d'entre vuit i dotze masses solars?" }, { "answers": [ { "text": "produint una nebulosa planetària", "answer_start": 333 } ], "id": "P_257_C_1541_Q5", "question": "Com finalitzen la seva vida les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars?" } ] } ] }

{ "title": "L'Amour de loin", "paragraphs": [ { "context": "Aquesta òpera va marcar l'inici d'una fructífera relació amb l'escriptor libanès Amin Maalouf, continuada el 2006 amb l'estrena de la seva segona òpera, Adriana Mater, a l'Òpera de París. L'Amour de loin és una bella història de Maalouf que recupera el to i el temari de la lírica provençal. Del segle xii al XXI, del llaüt del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquitània al Líban, del gaudi corporal a l'ideal: són distàncies enormes que Maalouf i Saariaho no salven, sinó que aprofiten, i el resultat és una òpera de ressons variats sorprenentment propera.[9] La música de Kaija Saariaho a L'Amour de loin és una àmplia escena sonora que barreja melodies medievals a un estil espectral. El seu ritme gairebé suspès amaga una transformació lenta i gairebé contínua.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'Òpera de París", "answer_start": 168 } ], "id": "P_474_C_2839_Q1", "question": "On es va estrenar Adriana Mater?" }, { "answers": [ { "text": "de la lírica provençal", "answer_start": 268 } ], "id": "P_474_C_2839_Q3", "question": "D'on recupera Maalouf el to i el temari en L'Amour de loin?" }, { "answers": [ { "text": "Del segle xii al XXI, del llaüt del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquitània al Líban, del gaudi corporal a l'ideal", "answer_start": 292 } ], "id": "P_474_C_2839_Q4", "question": "Quines són les distàncies enormes que aprofiten Maalouf i Saariaho?" }, { "answers": [ { "text": "una àmplia escena sonora que barreja melodies medievals a un estil espectral", "answer_start": 614 } ], "id": "P_474_C_2839_Q5", "question": "Com és la música de Kaija Saariaho a L'Amour de loin?" } ] }, { "context": "La trama tracta sobre Jaufré Rudel, que cansat de la seva vida a la cort, s'assabenta per un pelegrí de l'existència, a l'altra banda del mar, d'un amor perfecte en la persona de la comtessa de Clémence. Seduït per les paraules d'aquest pelegrí i capturat pel desig d'un amor pur i distant, Jaufré decideix creuar el mar fins a aconseguir el seu somni. Mentrestant, el pelegrí ha revelat a Clémence de la presència d'un home que parla d'ella en les seves cançons i l'envaeix una passió i una nova esperança. El viatge estarà ple d'ansietat i malaltia, conduint Jaufré no envers l'amor sinó envers la mort. Només l'«amor de lluny» és possible.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de la seva vida a la cort", "answer_start": 47 } ], "id": "P_474_C_2840_Q1", "question": "De què està cansat Jaufré Rudel?" }, { "answers": [ { "text": "per un pelegrí", "answer_start": 86 } ], "id": "P_474_C_2840_Q2", "question": "Com s'assabenta Jaufré Rudel de l'existència d'un amor perfecte?" }, { "answers": [ { "text": "creuar el mar", "answer_start": 307 } ], "id": "P_474_C_2840_Q4", "question": "Què decideix Jaufré Rudel per a aconseguir el seu somni?" }, { "answers": [ { "text": "d'ansietat i malaltia", "answer_start": 529 } ], "id": "P_474_C_2840_Q5", "question": "De què estarà ple el viatge de Jaufré Rudel?" } ] }, { "context": "Jaufré Rudel, príncep de Blaia, està cansat dels plaers de la vida i desitja un amor diferent, llunyà, però comprèn que és inversemblant que pugui arribar a trobar-lo. El cor, conformat pels seus antics companys, riu dels seus somnis i li diu que la dona per la qual ell canta no existeix. No obstant això, un pelegrí, arribat recentment de l'estranger, li diu a Jaufré que existeix aquesta dona, de fet, perquè ell l'ha trobat. Jaufré llavors es dedica només a pensar en ella.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "príncep de Blaia", "answer_start": 14 } ], "id": "P_474_C_2841_Q1", "question": "Què és Jaufré Rudel?" }, { "answers": [ { "text": "dels plaers de la vida", "answer_start": 44 } ], "id": "P_474_C_2841_Q2", "question": "De què està cansat Jaufré Rudel?" }, { "answers": [ { "text": "un amor diferent, llunyà", "answer_start": 77 } ], "id": "P_474_C_2841_Q3", "question": "Què desitja Jaufré Rudel?" }, { "answers": [ { "text": "El cor", "answer_start": 168 } ], "id": "P_474_C_2841_Q4", "question": "Qui riu dels somnis de Jaufré Rudel?" }, { "answers": [ { "text": "només a pensar en ella", "answer_start": 454 } ], "id": "P_474_C_2841_Q5", "question": "A què es dedica Jaufré des que un pelegrí arribat de l'estranger li va dir que la dona amb la que somniava existia?" } ] }, { "context": "L'Amour de loin tracta de grans emocions, i el que li falta de teatralitat exterior es veu compensat en la intensitat i la profunditat amb què se sondeja la psicologia dels seus personatges. L'orquestra i el cor són vehicles per fer audibles els estats dels amants de la ment, que sovint s'enterboleixen amb el conflicte i l'ansietat, i la música és, en conseqüència turbulenta, de gran abast, i sovint molt alta. En aquest sentit està més a prop en el to de Tristany i Isolda que de Pelléas et Mélisande, dues tragèdies d'amor frustrat que s'assemblen en certa manera. L'obra compta amb una paleta orquestral enlluernadora, una hàbil barreja de les tradicions musicals medievals i contemporànies, i una preciosa escriptura vocal.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de grans emocions", "answer_start": 23 } ], "id": "P_474_C_2842_Q1", "question": "De què tracta L'Amour de loin?" }, { "answers": [ { "text": "la intensitat i la profunditat amb què se sondeja la psicologia dels seus personatges", "answer_start": 104 } ], "id": "P_474_C_2842_Q2", "question": "Què compensà la falta de teatralitat exterior de L'Amour de loin?" }, { "answers": [ { "text": "de Tristany i Isolda que de Pelléas et Mélisande", "answer_start": 456 } ], "id": "P_474_C_2842_Q3", "question": "De quin to està a prop L'Amour de loin?" }, { "answers": [ { "text": "dues tragèdies d'amor frustrat", "answer_start": 506 } ], "id": "P_474_C_2842_Q4", "question": "Què eren Tristany i Isolda i Pelléas et Mélisande?" }, { "answers": [ { "text": "preciosa", "answer_start": 704 } ], "id": "P_474_C_2842_Q5", "question": "Com és l'escriptura vocal de L'Amour de loin?" } ] }, { "context": "A la versió parisenca del Châtelet de novembre 2001, la soprano repeteix (també havia estrenat el Saint François d'Assise de Messiaen interpretant l'àngel), però el baríton va ser Gerald Finley, mentre que el pelegrí va anar a càrrec de la mezzosoprano finlandesa Lilli Paasikivi. La de Santa Fe fou l'estiu de 2002. Presentacions posteriors es van portar a terme al Stadttheater de Berna, Suïssa (desembre de 2001) i més tard a Darmstadt, Alemanya el 2003, i a l'Òpera Nacional de Finlàndia a Hèlsinki el 2004.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la soprano", "answer_start": 53 } ], "id": "P_474_C_2843_Q1", "question": "Qui repeteix a la versió parisenca del Châtelet de novembre 2001?" }, { "answers": [ { "text": "l'àngel", "answer_start": 147 } ], "id": "P_474_C_2843_Q2", "question": "Què havia interpretat la soprano en Saint François d'Assise de Messiaen?" }, { "answers": [ { "text": "Gerald Finley", "answer_start": 180 } ], "id": "P_474_C_2843_Q3", "question": "Qui va ser el baríton en la versió parisenca?" }, { "answers": [ { "text": "el pelegrí", "answer_start": 206 } ], "id": "P_474_C_2843_Q4", "question": "A qui va interpretar la mezzonsoprano finlandesa Lilli Paasikivi?" }, { "answers": [ { "text": "2004", "answer_start": 506 } ], "id": "P_474_C_2843_Q5", "question": "Quan es va fer la representació de l'obra a l'Òpera Nacional de Finlàndia a Hèlsinki?" } ] }, { "context": "Per la temporada 2016-2017 està prevista la seva representació al Metropolitan Opera de Nova York. Es tracta de la segona vegada que el Metropolitan programa una òpera escrita per una dona. Anteriorment, el 1903, es va representar Der Wald, de la compositora anglesa i defensora dels drets de la dona Ethel Smyth.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Metropolitan Opera de Nova York", "answer_start": 66 } ], "id": "P_474_C_2844_Q1", "question": "On està prevista la representació per la temporada 2016-2017?" }, { "answers": [ { "text": "per una dona", "answer_start": 176 } ], "id": "P_474_C_2844_Q2", "question": "Per qui ha estat escrita l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "1903", "answer_start": 207 } ], "id": "P_474_C_2844_Q3", "question": "Quan es va representar Der Wald?" }, { "answers": [ { "text": "compositora anglesa i defensora dels drets de la dona", "answer_start": 247 } ], "id": "P_474_C_2844_Q4", "question": "Què era Ethel Smyth?" }, { "answers": [ { "text": "Ethel Smyth", "answer_start": 301 } ], "id": "P_474_C_2844_Q5", "question": "Qui va compondre Der Wald?" } ] } ] }

{ "title": "Schwertmannita", "paragraphs": [ { "context": "Aquest procediment es duu a terme a partir de la construcció d'un sistema reactiu a escala de laboratori que optimitza tant l'oxidació i precipitació del ferro com la producció de schwertmannita neta (sense impureses), fins i tot quan l'aigua de la mina conté metalls dissolts. Aquest sistema utilitza Ferrovum myxofaciens, un betaproteobacteri acidòfil.[48] El sistema comprèn tres mòduls (reactors) connectats entre si en mode de flux continu. El ferro ferrós s'oxida microbiològicament al primer reactor; la schwertmannita precipita al segon reactor; i finalment les traces de ferro soluble que encara queden a l'aigua són eliminades al tercer reactor.[47]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tant l'oxidació i precipitació del ferro com la producció de schwertmannita neta", "answer_start": 119 } ], "id": "P_153_C_913_Q1", "question": "Què optimitza el sistema reactiu a escala de laboratori?" }, { "answers": [ { "text": "Ferrovum myxofaciens", "answer_start": 302 } ], "id": "P_153_C_913_Q2", "question": "Quin betaproteobacteri acidòfil utilitza el sistema?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 378 } ], "id": "P_153_C_913_Q3", "question": "Quants reactors comprèn el sistema?" }, { "answers": [ { "text": "entre si en mode de flux continu", "answer_start": 412 } ], "id": "P_153_C_913_Q4", "question": "Com estan connectats els reactors del sistema?" }, { "answers": [ { "text": "al primer reactor", "answer_start": 489 } ], "id": "P_153_C_913_Q5", "question": "On s'oxida microbiològicament el ferro ferrós?" } ] }, { "context": "La schwertmannita és un mineral de baixa cristal·linitat amb una alta àrea específica que oscil·la entre els 100 i 200 m2/g. La majoria d'espècimens estan formats per petites partícules esfèriques o el·líptiques d'entre 200 i 500 nm de diàmetre que formen agregats. Les estructures que se solen observar estan formades per agulletes d'amplades entre 2 i 4 nm i llargades entre 60 i 90 nm. La schwermannita presenta un color groc marró, marró groguenc o marró ataronjat depenent de les impureses o el contingut de ferro. Per la mida extremadament petita dels grans minerals, molts paràmetres òptics no han estat calculats per la impossibilitat de dur a terme les anàlisis; per exemple, no s'ha pogut mesurar la densitat del mineral, tot i que els càlculs aproximats mitjançant els valors de la cel·la unitat donen valors entre 3,77 i 3,99 g/cm3. El seu pes molecular és de 1.545,76 g/mol.[2][1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un mineral de baixa cristal·linitat", "answer_start": 21 } ], "id": "P_153_C_914_Q1", "question": "Què és la schwertmannita?" }, { "answers": [ { "text": "per agulletes d'amplades entre 2 i 4 nm i llargades entre 60 i 90 nm", "answer_start": 319 } ], "id": "P_153_C_914_Q2", "question": "Com estan formades les estructures?" }, { "answers": [ { "text": "groc marró, marró groguenc o marró ataronjat", "answer_start": 424 } ], "id": "P_153_C_914_Q3", "question": "Quins colors pot presentar la schwermannita?" }, { "answers": [ { "text": "depenent de les impureses o el contingut de ferro", "answer_start": 469 } ], "id": "P_153_C_914_Q4", "question": "Per què pot presentar diferents colors?" }, { "answers": [ { "text": "1.545,76 g/mol", "answer_start": 872 } ], "id": "P_153_C_914_Q5", "question": "Quin pes molecular té la schwermannita?" } ] }, { "context": "La schwertmannita presenta un color marró groguenc o ataronjat, una duresa d'1 a 2 a l'escala de Mohs i una lluïssor terrosa. La ratlla que presenta la schwertmannita és de color groc; i es troba tot formant hàbits en crosta o agregats; també es pot trobar en morfologies en forma d'eriçó (de l'anglès hedgehog habit), que consisteixen en cristalls micromètrics disposats radialment com si fossin les espines d'un eriçó. La schwertmannita es troba entre els minerals que constitueixen les limonites (un conjunt de minerals de ferro, principalment òxids i hidròxids, que presenten un aspecte molt semblant entre ells).[10] Entre aquests minerals s'hi troben la magnetita, l'hematites, la lepidocrocita i/o la jarosita, en proporcions variables. Això afegeix un problema a l'hora d'identificar de visu la schwertmannita, ja que molts d'aquests minerals presenten característiques semblants, quan no es troben ben cristal·litzats, com és el cas de l'ambient en el qual se solen trobar associats amb aquesta. També pot ser complicat diferenciar-la de minerals relacionats amb la seva estructura i composició química com ara l'hidrobasaluminita. A continuació es comparen les característiques de la schwertmannita amb els diferents minerals susceptibles de ser confosos amb aquesta:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'1 a 2", "answer_start": 75 } ], "id": "P_153_C_915_Q1", "question": "Quina duresa en la escala de Mohs presenta la schwertmannita?" }, { "answers": [ { "text": "groc", "answer_start": 179 } ], "id": "P_153_C_915_Q2", "question": "De quin color es la ratlla que presenta?" }, { "answers": [ { "text": "un conjunt de minerals de ferro, principalment òxids i hidròxids", "answer_start": 500 } ], "id": "P_153_C_915_Q3", "question": "Què són les limonites?" }, { "answers": [ { "text": "en cristalls micromètrics disposats radialment com si fossin les espines d'un eriçó", "answer_start": 336 } ], "id": "P_153_C_915_Q4", "question": "En què consisteixen les morfologies en forma d'eriçó?" }, { "answers": [ { "text": "limonites", "answer_start": 489 } ], "id": "P_153_C_915_Q5", "question": "Quin tipus de mineral és la jarosita?" } ] }, { "context": "La precipitació i creixement de la schwertmannita en condicions naturals presenta una velocitat elevada. Els 5 primers dies les partícules poden arribar a créixer 120 µm.[30] En els casos pràctics on s'ha pogut fer més lent el creixement de la schwertmannita s'han pogut observar morfologies estrellades, on les agulles de schwertmannita que les formen presenten la superfície de goetita a causa de la transformació de la schwertmannita a conseqüència de la seva metaestabilitat.[31] La transformació de la schwertmannita a goetita ha estat comprovada a partir d'estudis en minerals sintètics.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "elevada", "answer_start": 96 } ], "id": "P_153_C_916_Q1", "question": "Com és la velocitat de precipitació i creixement en condicions naturals?" }, { "answers": [ { "text": "120 µm", "answer_start": 163 } ], "id": "P_153_C_916_Q2", "question": "Quant poden arribar a créixer les partícules en 5 dies?" }, { "answers": [ { "text": "En els casos pràctics on s'ha pogut fer més lent el creixement", "answer_start": 175 } ], "id": "P_153_C_916_Q3", "question": "On s'han pogut observar morfologies estrellades?" }, { "answers": [ { "text": "La transformació de la schwertmannita a goetita", "answer_start": 484 } ], "id": "P_153_C_916_Q4", "question": "Què ha estat comprovat a partir d'estudis en minerals sintètics?" } ] }, { "context": "Tal com es pot observar a les imatges, els minerals relacionats presenten característiques molt diferents de la schwertmannita a primer cop d'ull. Això es deu a la diferència de composicions. Tot i que aquests minerals presenten estructures, fórmules i ambients de formació semblants a la schwertmannita, molts presenten elements cromòfors com el coure que donen les típiques coloracions blaves o verdoses.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "característiques molt diferents de la schwertmannita", "answer_start": 74 } ], "id": "P_153_C_918_Q1", "question": "Què presenten a primer cop d'ull els minerals relacionats?" }, { "answers": [ { "text": "es deu a la diferència de composicions", "answer_start": 152 } ], "id": "P_153_C_918_Q2", "question": "Per què els materials relacionats presenten característiques molt diferents de la schwertmannita?" }, { "answers": [ { "text": "blaves o verdoses", "answer_start": 388 } ], "id": "P_153_C_918_Q3", "question": "Quines coloracions presenten molts dels minerals relacionats?" }, { "answers": [ { "text": "coure", "answer_start": 347 } ], "id": "P_153_C_918_Q4", "question": "Quin element cromòfor presenten molts dels minerals relacionats?" } ] } ] }

{ "title": "Arrel cúbica", "paragraphs": [ { "context": "Per exemple: cal construir un dipòsit en forma de cub per contenir 200 litres (0,2 m 3 {\\displaystyle m^{3}} ). Quants metres quadrats de xapa caldran? Com que la superfície de cada cara és la longitud de l'aresta al quadrat i hi ha sis cares, la superfície de xapa serà: s = 6 a 2 {\\displaystyle s=6a^{2}} . Cal trobar la longitud de l'aresta que és l'arrel cúbica del volum:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "200", "answer_start": 67 } ], "id": "P_201_C_1201_Q1", "question": "Quants litres ha de contenir el dipòsit?" }, { "answers": [ { "text": "cub", "answer_start": 50 } ], "id": "P_201_C_1201_Q2", "question": "Quina forma ha de tenir?" }, { "answers": [ { "text": "l'arrel cúbica del volum", "answer_start": 373 } ], "id": "P_201_C_1201_Q4", "question": "Com es calcula la longitud de l'aresta?" } ] }, { "context": "Hi ha un mètode simple per calcular arrels cúbiques amb calculadores que només tenen la funció arrel quadrada. Aquest mètode només requereix els botons de multiplicar i arrel quadrada. No cal memòria. El mètode és el següent:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "simple", "answer_start": 16 } ], "id": "P_201_C_1203_Q1", "question": "Com és el mètode per calcular arrels cúbiques?" }, { "answers": [ { "text": "calculadores que només tenen la funció arrel quadrada", "answer_start": 56 } ], "id": "P_201_C_1203_Q2", "question": "Amb quines calculadores s'usa?" }, { "answers": [ { "text": "multiplicar i arrel quadrada", "answer_start": 155 } ], "id": "P_201_C_1203_Q3", "question": "Quin botons requereix aquest mètode?" }, { "answers": [ { "text": "memòria", "answer_start": 192 } ], "id": "P_201_C_1203_Q4", "question": "Què és el que no cal?" } ] }, { "context": "Per tant, si s'agrupen les xifres de tres en tres començant per la dreta, el cub del nombre format per les m xifres més significatives de l'arrel cúbica és més petit o igual que el nombre format pels m grups de xifres de més a l'esquerra. La idea és anar trobant les xifres del resultat una per una començant per la més significativa. La xifra més significativa es troba buscant un nombre de 1 a 9 que elevat al cub sigui més petit o igual que el primer grup de xifres. Per això es fa servir o es memoritza la taula dels cubs d'aquests nombres:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "començant per la dreta", "answer_start": 50 } ], "id": "P_201_C_1204_Q1", "question": "Com s'han d'agrupar les xifres de tres en tres?" }, { "answers": [ { "text": "anar trobant les xifres del resultat una per una", "answer_start": 250 } ], "id": "P_201_C_1204_Q2", "question": "Quina és la idea?" }, { "answers": [ { "text": "per la més significativa", "answer_start": 309 } ], "id": "P_201_C_1204_Q3", "question": "Per quina xifra comencem?" }, { "answers": [ { "text": "més petit o igual que el primer grup de xifres", "answer_start": 422 } ], "id": "P_201_C_1204_Q4", "question": "Com ha de ser el cub del nombre per trobar la xifra més significativa?" } ] }, { "context": "En multiplicar nombres complexos amb notació polar es multipliquen el mòduls i se sumen els angles. Per tant, per trobar un nombre complex que multiplicat per si mateix tres cops produeixi un nombre donat, n'hi haurà prou amb trobar l'arrel cúbica real del mòdul i dividir per tres l'angle. Com que en afegir 2 π {\\displaystyle 2\\pi } o 4 π {\\displaystyle 4\\pi } a un angle es torna a obtenir el mateix angle, el resultat de dividir per tres l'angle del complex inicial més aquests angles també donarà un valor que correspondrà a una arrel cúbica (perquè després en multiplicar-lo per tres s'obtindrà l'angle inicial). No serveix de res seguir afegint altres múltiples d'una volta sencera perquè no s'obtenen més resultats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "En multiplicar nombres complexos amb notació polar", "answer_start": 0 } ], "id": "P_201_C_1205_Q1", "question": "Quan es multipliquen els mòduls i es sumen els angles?" }, { "answers": [ { "text": "trobar l'arrel cúbica real del mòdul i dividir per tres l'angle", "answer_start": 226 } ], "id": "P_201_C_1205_Q2", "question": "Què hem de fer per trobar un nombre complex que multiplicat per si mateix tres cops produeixi un nombre donat?" }, { "answers": [ { "text": "a una arrel cúbica", "answer_start": 544 } ], "id": "P_201_C_1205_Q3", "question": "A què correspon el valor que donarà?" } ] } ] }

{ "title": "Šárka", "paragraphs": [ { "context": "El 1887, amb trenta-quatre anys, Janáček és sobretot conegut a Brno, lloc de residència, per la seva activitat professional a l'Escola d'orgue, a l'escola secundària de l'Antic Brno, per la seva activitat en el cor de la societat coral Beseda, per la seva l'activitat com a director, així com per la seva ploma. Certament, algunes de les seves composicions van ser executades, sobretot sota la seva direcció, a partir de 1875, incloent-hi dos cors recents del 1886. Janáček havia compost principalment per a veu (majoritàriament cors), peces per a orgue, algunes peces per a piano i dues obres per a orquestra, limitades només a les cordes (Suite i Idylle). Res feia suposar que abordaria un gènere important, l'òpera.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "trenta-quatre", "answer_start": 13 } ], "id": "P_54_C_319_Q1", "question": "Quants anys tenia Janáček l'any 1887?" }, { "answers": [ { "text": "l'òpera", "answer_start": 710 } ], "id": "P_54_C_319_Q2", "question": "Quin gènere va abandonar Janáček?" }, { "answers": [ { "text": "Beseda", "answer_start": 236 } ], "id": "P_54_C_319_Q4", "question": "En quina societat coral desenvolupava Janáček la seva activitat?" }, { "answers": [ { "text": "sota la seva direcció", "answer_start": 386 } ], "id": "P_54_C_319_Q5", "question": "A partir de 1875, sota la direcció de qui principalment es van executar les composicions de Janáček?" } ] }, { "context": "El principal problema d'aquest títol rau en la trama, més densa que el que li permet una òpera d'una hora de durada. Però musicalment, Šárka és imprescindible per entendre millor l'obra posterior del compositor. Encara que beu directament de la tragèdia fantàstica i cerimoniosa de Wagner, conté ja alguns elements molt característics de l'autor, almenys la versió definitiva del compositor quan ja havia estrenat Kàtia Kabànova i La guineueta astuta i amb prou feines li quedava un any perquè ho fes El cas Makropoulos.[11] El text de Zeyer és curull de Romanticisme, fins i tot de simbolisme wagnerià; l'heroi, Ctirad, recorda a Siegfried, i Šárka a Isolde. Com a ferm antiwagnerià, Janáček va haver de tallar certs fragments per desromantitzar tant com fos possible. Encara que l'estil de Šárka neix en un drama tipus wagnerià, la música hi té molt poc a veure.[12] L'òpera té un tractament crispat i obstinat de la corda, amb dissonàncies, més en el vocal que en la seva romàntica instrumentació, com tindria posteriorment la Salomé de Strauss, i una tensió creixent en el tractament dramàtico-musical dels personatges i la tragèdia a la qual es veuen abocats.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més densa que el que li permet una òpera d'una hora de durada", "answer_start": 54 } ], "id": "P_54_C_320_Q1", "question": "Com és la trama?" }, { "answers": [ { "text": "per entendre millor l'obra posterior del compositor", "answer_start": 159 } ], "id": "P_54_C_320_Q2", "question": "Per què és imprescindible Šárka?" }, { "answers": [ { "text": "Wagner", "answer_start": 282 } ], "id": "P_54_C_320_Q3", "question": "De quin compositor rep influència l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Siegfried", "answer_start": 631 } ], "id": "P_54_C_320_Q4", "question": "A qui recorda l'heroi Ctirad?" }, { "answers": [ { "text": "Janáček", "answer_start": 685 } ], "id": "P_54_C_320_Q5", "question": "Qui era antiwagnerià?" } ] }, { "context": "El llibret de Julius Zeyer suavitza la brutalitat de la llegenda original txeca.[8] Zeyer va escriure el llibret amb l'esperança que Dvořák el convertiria en una òpera, però aquest va preferir posar música a Armida.[9] Tot el que l'allunyava de la pesada influència austríaca interessava a Janáček. Aquest drama el va captivar immediatament.[4] Janáček va compondre l'òpera sense comptar amb el permís de Zeyer, convençut que no hi hauria cap problema perquè aquest l'acceptés, però es va equivocar i el llibretista es va negar en vida a concedir l'autorització pertinent, de manera que l'òpera va quedar arxivada i oblidada.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tot el que l'allunyava de la pesada influència austríaca", "answer_start": 219 } ], "id": "P_54_C_321_Q1", "question": "Què era el que interessava a Janáček?" }, { "answers": [ { "text": "Julius Zeyer", "answer_start": 14 } ], "id": "P_54_C_321_Q2", "question": "Qui va escriure el llibret de l’òpera?" }, { "answers": [ { "text": "que Dvořák el convertiria en una òpera", "answer_start": 129 } ], "id": "P_54_C_321_Q3", "question": "Quina era l'esperança que tenia Zeyer en escriure el llibret?" }, { "answers": [ { "text": "va quedar arxivada i oblidada", "answer_start": 595 } ], "id": "P_54_C_321_Q4", "question": "Què li va passar a l'opera a causa de la negativa de Zeyer per concedir-li l'autorització pertinent?" } ] }, { "context": "Des de Šárka fins al final de la seva vida, Janáček va tenir especial interès per la música coral, com es pot observar en la intervenció dels cors en aquesta primera òpera, tot arribant a formular la seva pròpia teoria sobre la melodia del llenguatge.[2] Tot i que la partitura mostra clarament les seves arrels del període tardoromàntic (en particular, recordant la música de Bedřich Smetana), les petjades del Janáček madur ja es poden sentir en la música nerviosa i enèrgica, les frases asimètriques, i els ritmes no sincopats amb el seu enfocament original de l'harmonia.[8] Šárka és una òpera primerenca revisada per un compositor amb experiència que s'havia convertit en un dels més grans compositors d'òpera del món, amb una interessant barreja d'estils.[5] Tot i així, Šárka no deixa endevinar res del realisme que serà la gran conquesta del compositor a partir de Jenůfa.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "música coral", "answer_start": 85 } ], "id": "P_54_C_322_Q1", "question": "Què tenia especial interès per a Janáček?" }, { "answers": [ { "text": "tardoromàntic", "answer_start": 324 } ], "id": "P_54_C_322_Q2", "question": "A quin període corresponen les arrels de la partitura?" }, { "answers": [ { "text": "Bedřich Smetana", "answer_start": 377 } ], "id": "P_54_C_322_Q3", "question": "De quin compositor Janáček recordava la música?" }, { "answers": [ { "text": "Jenůfa", "answer_start": 873 } ], "id": "P_54_C_322_Q4", "question": "A partir de quina obra de Janáček es mostra realisme?" }, { "answers": [ { "text": "una òpera", "answer_start": 588 } ], "id": "P_54_C_322_Q5", "question": "Què és Šárka?" } ] }, { "context": "Composta el 1887, Janáček va completar la partitura per a piano el 1888[8] i la va orquestrar parcialment abans que el compositor l'hagués de deixar a un costat, no podent obtenir el permís per utilitzar el llibret. El 1918 finalment va tenir el vistiplau per fer-lo servir, i amb l'ajuda del seu estudiant Osvald Chlubna,[8] es va embarcar en una revisió i conclusió de l'obra, que es va estrenar a Brno l'11 de novembre de 1925 sota la direcció de František Neumann, amic del compositor, en honor del setantè aniversari de Janáček. Ningú en aquell moment va pensar que aquesta òpera podia fer ombra per a la grandiosa òpera de Fibich, ja ben establerta, que utilitza una font diferent per explicar la història Šárka.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1888", "answer_start": 67 } ], "id": "P_54_C_323_Q1", "question": "En quin any Janáček va completar la partitura per a piano?" }, { "answers": [ { "text": "1918", "answer_start": 219 } ], "id": "P_54_C_323_Q2", "question": "Quan se li va donar a Janáček el vistiplau per utilitzar el llibret?" }, { "answers": [ { "text": "Osvald Chlubna", "answer_start": 307 } ], "id": "P_54_C_323_Q3", "question": "Quin estudiant va ajudar en la revisió i conclusió de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Brno", "answer_start": 400 } ], "id": "P_54_C_323_Q4", "question": "On es va estrenar l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "František Neumann", "answer_start": 450 } ], "id": "P_54_C_323_Q5", "question": "Sota la direcció de qui es va estrenar l'obra?" } ] } ] }

{ "title": "Uapití", "paragraphs": [ { "context": "A la tardor, els uapitís desenvolupen un pelatge més espès que contribueix a aïllar-los durant l'hivern. Els mascles, femelles i cries de uapitís de Sibèria i Nord-amèrica desenvolupen espesses crineres al coll; en canvi, les femelles i les cries de uapitís de Manxúria i Alaska no ho fan.[11] A principis de l'estiu ja els ha caigut l'espès pelatge hivernal, i se sap que els uapitís es freguen contra arbres i altres objectes per treure's pèl de sobre. Tots els uapitís tenen taques petites a la gropa ben definides amb una cua curta. La coloració canvia segons l'estació i el tipus d'hàbitat: a l'hivern predomina una coloració grisa o més clara, i a l'estiu un pelatge més vermellós i fosc. Les subespècies que viuen en climes àrids tendeixen a tenir un pelatge més clar que les que viuen en boscos.[18] La majoria tenen un pelatge clar groc-marró a taronja-marró que contrasta amb el pèl marró fosc que apareix al cap, coll i les potes durant l'estiu. Els uapitís de Manxúria i Alaska adaptats als boscos tenen un pelatge més fosc de color marró vermellós, amb menys contrast entre el pelatge del cos i la resta del cos durant els mesos estivals.[6] Les cries neixen amb clapes, com és el cas de moltes espècies de cèrvids, i les perden a final d'estiu. Els uapitís de Manxúria adults poden conservar algunes clapes taronges a la part posterior del pelatge d'estiu fins que són més grans. Aquest caràcter també s'ha observat en els cérvols comuns europeus adaptats als boscos.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A la tardor", "answer_start": 0 } ], "id": "P_254_C_1519_Q1", "question": "Quan desenvolupen els uapitís un pelatge més espès?" }, { "answers": [ { "text": "al coll", "answer_start": 203 } ], "id": "P_254_C_1519_Q2", "question": "On desenvolupen espesses crineres els uapitís de Sibèria i Nord-amèrica?" }, { "answers": [ { "text": "l'estació i el tipus d'hàbitat", "answer_start": 564 } ], "id": "P_254_C_1519_Q4", "question": "Què influeix en el canvi de coloració dels uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "taronges", "answer_start": 1321 } ], "id": "P_254_C_1519_Q5", "question": "De quin color són les clapes que poden conservar els uapitís adults de Manxúria?" } ] }, { "context": "Els mascles tenen vocalitzacions fortes conegudes com a sons de corneta, que es poden sentir a quilòmetres de distància. Els sons de corneta sovint estan associats a una adaptació a medis oberts com ara parcs, prats i sabanes, on els sons poden cobrir grans distàncies. Les femelles se senten atretes pels mascles que emeten aquests sons més sovint i més fort.[33] Els mascles solen emetre aquests sons al principi i al final del dia, i es tracta d'un dels sons més distintius que es troben a la natura, igual que l'udol del llop gris.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fortes", "answer_start": 33 } ], "id": "P_254_C_1520_Q2", "question": "Com són les vocalitzacions dels mascles?" }, { "answers": [ { "text": "al principi i al final del dia", "answer_start": 403 } ], "id": "P_254_C_1520_Q3", "question": "Quan solen emetre els mascles els sons de corneta?" }, { "answers": [ { "text": "udol", "answer_start": 516 } ], "id": "P_254_C_1520_Q4", "question": "Com es diu el so que emet el llop gris?" }, { "answers": [ { "text": "a quilòmetres", "answer_start": 93 } ], "id": "P_254_C_1520_Q5", "question": "A quina distància es poden sentir els sons de corneta?" } ] }, { "context": "També es fan servir banyes per obres d'art, mobles i altres objectes similars. Igual que altres cèrvids, les subespècies asiàtiques han estat criades per les seves banyes a l'Àsia Oriental pels xinesos Han, els turquesos, els tungusos, els mongols i els coreans. Les granges de uapitís són relativament comunes a Nord-amèrica i Nova Zelanda.[29]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per obres d'art, mobles i altres objectes similars", "answer_start": 27 } ], "id": "P_254_C_1521_Q1", "question": "Per a què es fan servir les banyes dels uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "Àsia Oriental", "answer_start": 175 } ], "id": "P_254_C_1521_Q2", "question": "On han estat criades les subespècies asiàtiques dels uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "xinesos Han, els turquesos, els tungusos, els mongols i els coreans", "answer_start": 194 } ], "id": "P_254_C_1521_Q3", "question": "Qui ha criat a l'Àsia Oriental les subespècies asiàtiques de l'uapití?" }, { "answers": [ { "text": "Nord-amèrica i Nova Zelanda", "answer_start": 313 } ], "id": "P_254_C_1521_Q4", "question": "On són comunes les granges de uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "cèrvids", "answer_start": 96 } ], "id": "P_254_C_1521_Q5", "question": "Què són les subespècies asiàtiques de uapitís que han estat criades a l'Àsia Oriental?" } ] }, { "context": "La subespècie de uapití de les Muntanyes Rocalloses ha estat reintroduïda per organitzacions de caça i conservació a la regió d'Apalàtxia, a l'est dels Estats Units, on antigament vivia l'actualment extint uapití oriental.[21] Després de la reintroducció de uapitís als estats de Kentucky, Carolina del Nord i Tennessee, migraren als estats veïns de Virgínia i Virgínia de l'Oest, on han establert poblacions permanents.[22] Els uapitís també han estat introduïts a altres estats, com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. El 1989, les poblacions de uapití de les Muntanyes Rocalloses arribaven a 782.500 exemplars, mentre que la xifra total de uapitís nord-americans s'estimava a més d'un milió.[23] S'estima que hi havia uns deu milions de uapitís en aquest continent abans de la colonització europea.[14] Comptant els individus tant en captivitat com en llibertat, la població mundial de uapitís és d'aproximadament dos milions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'est dels Estats Units", "answer_start": 139 } ], "id": "P_254_C_1522_Q1", "question": "On és la regió d'Apalàtxia?" }, { "answers": [ { "text": "uapití oriental", "answer_start": 206 } ], "id": "P_254_C_1522_Q2", "question": "Qui vivia la regió d'Apalàtxia?" }, { "answers": [ { "text": "més d'un milió", "answer_start": 679 } ], "id": "P_254_C_1522_Q3", "question": "Quants exemplars de uapitís nord-americans s'estimava que hi havien?" }, { "answers": [ { "text": "d'aproximadament dos milions", "answer_start": 900 } ], "id": "P_254_C_1522_Q4", "question": "Quina és la xifra de població mundial de uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "per organitzacions de caça i conservació", "answer_start": 74 } ], "id": "P_254_C_1522_Q5", "question": "Per qui ha estat reintroduïda la subespècie de uapití en la regió d'Apalàtxia?" } ] }, { "context": "Estudis d'ADN recents suggereixen que no hi ha més de tres o quatre subespècies de uapití. Totes les formes americanes semblen pertànyer a una mateixa subespècie (Cervus canadensis canadensis). Fins i tot el uapití de Sibèria (Cervus canadensis sibiricus) és més o menys idèntic a les formes americanes i, per tant, és possible que també pertanyi a aquesta subespècie. En canvi, el uapití de Manxúria (Cervus canadensis xanthopygus) és clarament distint de les formes siberianes, però no és distingible del uapití d'Alasha. Les formes xineses, el cérvol de MacNeill, el cérvol comú de Kansu i el cérvol comú del Tibet també pertanyen als uapitís, i són indistingibles l'una de l'altra per mitjà d'estudis d'ADN mitocondrial.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que no hi ha més de tres o quatre subespècies de uapití", "answer_start": 34 } ], "id": "P_254_C_1524_Q1", "question": "Què suggereixen els estudis d'ADN recents dels uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "Cervus canadensis canadensis", "answer_start": 163 } ], "id": "P_254_C_1524_Q2", "question": "A quina subespècie semblen pertànyer totes les formes americanes d'uapitís?" }, { "answers": [ { "text": "Cervus canadensis sibiricus", "answer_start": 227 } ], "id": "P_254_C_1524_Q3", "question": "Amb quin nom es coneix el uapití de Sibèria?" }, { "answers": [ { "text": "el uapití de Manxúria", "answer_start": 379 } ], "id": "P_254_C_1524_Q4", "question": "Quin uapití no és distingible de l'uapití d'Alasha?" }, { "answers": [ { "text": "indistingibles l'una de l'altra per mitjà d'estudis d'ADN mitocondrial", "answer_start": 653 } ], "id": "P_254_C_1524_Q5", "question": "Com són les formes xineses del cérvol de MacNeill, el cérvol comú de Kansu i el cérvol comú del Tibet?" } ] } ] }

{ "title": "Luis Eugenio Meléndez", "paragraphs": [ { "context": "A diferència del seu pare, la situació professional de Luis era precària. Jove, arrogant, sense el suport de l'Acadèmia i amb la seva reputació en dubte, va decidir anar-se'n a Itàlia per aconseguir noves oportunitats, on va romandre des de 1748 fins a 1752. Hi va realitzar algunes obres de pintura —actualment perdudes— per a Carles IV d'Espanya, que aleshores era rei de Nàpols.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "precària", "answer_start": 64 } ], "id": "P_100_C_595_Q1", "question": "Com era la situació professional de Luis?" }, { "answers": [ { "text": "a Itàlia", "answer_start": 175 } ], "id": "P_100_C_595_Q2", "question": "On va decidir anar-se'n?" }, { "answers": [ { "text": "noves oportunitats", "answer_start": 199 } ], "id": "P_100_C_595_Q3", "question": "Què volia aconseguir Luis a Itàlia?" }, { "answers": [ { "text": "des de 1748 fins a 1752", "answer_start": 234 } ], "id": "P_100_C_595_Q4", "question": "Quant de temps va romandre Luis a Itàlia?" }, { "answers": [ { "text": "Carles IV d'Espanya, que aleshores era rei de Nàpols", "answer_start": 328 } ], "id": "P_100_C_595_Q5", "question": "Per a qui va realitzar Luis algunes obres de pintura?" } ] }, { "context": "Les natures mortes pintades per Meléndez són normalment de mida petita i presenten l'austera tradició de la pintura de natura morta espanyola del segle XVII, iniciada pels mestres del Segle d'or Juan Sánchez Cotán i Francisco de Zurbarán. Igual que ells, Meléndez va estudiar els efectes de llum, la textura i el color de fruites i verdures, així com dels atuells de ceràmica, vidre i coure. A diferència dels mestres del segle xvii, el seu tema és presentat físicament més a la vora de l'espectador, en un punt de vista baix per a objectes col·locats damunt una taula, la qual cosa dóna a les seves formes una monumentalitat en aquest gènere que pretén animar l'espectador a estudiar els objectes per si mateix. Els fons els matisava amb un color neutre, i deixava la il·luminació forta per ressaltar els contorns del volum dels objectes representats; aconseguia així els velluts de les fruites, la transparència als carrassos de raïm i els interiors brillants de la síndria. Tot s'unia amb tons terres o ocres.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "petita", "answer_start": 64 } ], "id": "P_100_C_596_Q1", "question": "De quina mida són normalment les natures mortes pintades per Meléndez?" }, { "answers": [ { "text": "mestres del Segle d'or Juan Sánchez Cotán i Francisco de Zurbarán", "answer_start": 172 } ], "id": "P_100_C_596_Q2", "question": "Qui va iniciar la pintura de natura morta espanyola del segle XVII?" }, { "answers": [ { "text": "de fruites i verdures", "answer_start": 319 } ], "id": "P_100_C_596_Q3", "question": "De què va estudiar Meléndez la textura i el color?" }, { "answers": [ { "text": "amb un color neutre", "answer_start": 735 } ], "id": "P_100_C_596_Q4", "question": "Amb quin color matisava Meléndez el fons?" }, { "answers": [ { "text": "per ressaltar els contorns del volum dels objectes representats", "answer_start": 788 } ], "id": "P_100_C_596_Q5", "question": "Per què deixava Meléndez la il·luminació forta?" } ] }, { "context": "Les pintures de Meléndez, juntament amb d'altres, van ser traslladades i mogudes de sales en diferents anys per qüestió d'exposició museística, encara que sovint van ser col·locades «segons els interessos decoratius».[26] Als viatgers i especialistes en art que descrivien el Museu del Prado no els acostumaven a cridar gaire l'atenció les natures mortes de Meléndez, i els feien poques o cap al·lusió; Clement de Ris, a la seva obra Le Museé Royal de Madrid de 1859, descriu que hi ha «un gran nombre de quadres de fruites de Menéndez (1682-1744), que recorden el colorit vigorós de Michel-Ange Cerquozzi». André Lavice, el 1864, anomena alguns autors de natures mortes del Prado, i de Meléndez opina i critica «la il·luminació que realitza el pintor».[27] El catàleg de 1872 de Pedro de Madrazo valora les natures mortes exposades, i a la part de la biografia dedicada a Meléndez afirma que «rivalitza amb els holandesos i flamencs del millor temps». L'historiador Manuel Bartolomé Cossío, a la seva obra Aproximación a la pintura española de 1884, no esmenta Meléndez.[28] A començaments del segle XX hi va haver una gran redistribució d'obres dintre del museu: es van crear sales especials per a diversos pintors, entre elles una sala per a les natures mortes de Meléndez. Com que la sala era molt petita semblava que les parets estiguessin entapissades de pintures.[29] L'escriptor Azorín, davant els nombrosos canvis que es feien gairebé constantment al Museu, va escriure un article en to satíric sobre el seu director, en el qual comentava:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per qüestió d'exposició museística", "answer_start": 108 } ], "id": "P_100_C_597_Q1", "question": "Per què es van canviar de sales en diferents anys les pintures de Meléndez?" }, { "answers": [ { "text": "segons els interessos decoratius", "answer_start": 183 } ], "id": "P_100_C_597_Q2", "question": "Com van ser col·locades sovint les pintures de Meléndez?" }, { "answers": [ { "text": "poques o cap al·lusió", "answer_start": 380 } ], "id": "P_100_C_597_Q3", "question": "Què feien els especialistes en art en referència a l'obra de Meléndez al Museu del Prado?" }, { "answers": [ { "text": "Clement de Ris", "answer_start": 403 } ], "id": "P_100_C_597_Q4", "question": "Qui va escriure l'obra Le Museé Royal de Madrid de 1859?" }, { "answers": [ { "text": "rivalitza amb els holandesos i flamencs del millor temps", "answer_start": 894 } ], "id": "P_100_C_597_Q5", "question": "Quina afirmació sobre l'obra de Meléndez va fer Pedro de Madrazo?" } ] }, { "context": "A partir de 1759 i fins a 1774, Meléndez va crear quaranta-quatre natures mortes per al Museu d'Història Natural, que pertanyia al Príncep d'Astúries, posterior rei Carles IV d'Espanya. D'aquestes pintures, trenta-nou es troben en l'actualitat al Museu del Prado. En aquestes pintures hi va representar tota una sèrie de fruites i verdures produïdes a Espanya.[3][12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "quaranta-quatre", "answer_start": 50 } ], "id": "P_100_C_598_Q1", "question": "Quantes natures mortes va crear Meléndez per al Museu d'Història Natural?" }, { "answers": [ { "text": "al Príncep d'Astúries", "answer_start": 128 } ], "id": "P_100_C_598_Q2", "question": "A qui pertanyia el Museu d'Història Natural?" }, { "answers": [ { "text": "Museu del Prado", "answer_start": 247 } ], "id": "P_100_C_598_Q3", "question": "En quin museu es troben trenta-nou pintures de natures mortes de Meléndez?" } ] }, { "context": "Luis Eugenio Meléndez va rebre ensenyament artístic per part del seu pare i també al taller de Louis Michel van Loo, un francès que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya. Entre 1737 i 1748, Meléndez va treballar com assistent de van Loo, dedicant-se a copiar els prototips d'aquest pintor dels retrats reials per al mercat intern i estranger.[7] Quan la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando va ser inaugurada provisionalment com una «Junta Preparatoria de la Academia» el 1744, el seu pare, Francisco, va ser nomenat director honorari de pintura juntament amb Louis Michel van Loo, i Meléndez va ser un dels primers estudiants a ser admès.[3][8] La Junta es va mostrar molt progressista, ja que no només va tolerar sinó que també va promocionar els gèneres de caràcter «menor», entre ells la natura morta. En aquest moment, Menéndez ja era un pintor consumat, tal com es demostra en el seu Autoretrat del Museu del Louvre, signat amb data de 1746 i en el qual, segons l'historiador Sánchez Cantón, es nota la influència del seu mestre Louis Michel van Loo.[9] Tanmateix, el seu pare Francisco Antonio Meléndez va tenir una disputa amb l'Acadèmia, ja que reclamava per a si mateix l'honor de ser fundador; va ser rellevat del seu càrrec de professor. Luis Eugenio, a causa dels incidents relacionats amb l'expulsió del seu pare de la Junta de Preparació de la Reial Acadèmia de Belles Arts i un possible conflicte amb el seu mestre Van Loo pel mateix motiu, va allunyar-se de la institució acadèmica el 1748, d'on va ser expulsat.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del seu pare i també al taller de Louis Michel van Loo", "answer_start": 61 } ], "id": "P_100_C_600_Q1", "question": "De qui va rebre ensenyament artístic Meléndez?" }, { "answers": [ { "text": "un francès que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya", "answer_start": 117 } ], "id": "P_100_C_600_Q2", "question": "Qui era Louis Michel van Loo?" }, { "answers": [ { "text": "Museu del Louvre", "answer_start": 931 } ], "id": "P_100_C_600_Q3", "question": "On es troba l'Autorretrat de Meléndez?" }, { "answers": [ { "text": "Junta Preparatoria de la Academia", "answer_start": 460 } ], "id": "P_100_C_600_Q5", "question": "Com va ser inaugurada provisionalment la Reial Acadèmia de Belles Arts?" } ] } ] }

{ "title": "Tuberculosi", "paragraphs": [ { "context": "No fou fins al 1946, amb el desenvolupament d'un nou antibiòtic, l'estreptomicina, que esdevingueren possibles un tractament efectiu i la curació de la tuberculosi. Abans de la introducció d'aquest medicament, l'únic tractament a part dels sanatoris eren intervencions quirúrgiques, incloent-hi la tècnica del pneumotòrax (fer col·lapsar un pulmó infectat per tal que \"reposi\" i les lesions es curin), una tècnica que oferia pocs beneficis i que pràcticament deixà de ser utilitzada a partir de la dècada del 1950.[112] L'emergència de TB resistent a múltiples medicaments ha tornat a introduir la cirurgia com a part del tractament. Es retiren cirúrgicament cavitats toràciques per tal de reduir el nombre de bacteris als pulmons, a més d'incrementar l'exposició dels bacteris restants als medicaments del flux sanguini. Per això, es creu que millora l'eficiència de la quimioteràpia.[113]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1946", "answer_start": 15 } ], "id": "P_344_C_2059_Q1", "question": "Quan es va desenvolupar un nou antibiòtic per curar la tuberculosi?" }, { "answers": [ { "text": "l'estreptomicina", "answer_start": 65 } ], "id": "P_344_C_2059_Q2", "question": "Quin era l'antibiòtic que es va desenvolupar el 1946 per curar la tuberculosi?" }, { "answers": [ { "text": "del pneumotòrax", "answer_start": 306 } ], "id": "P_344_C_2059_Q3", "question": "Quina tècnica quirúrgica es feia servir per curar la tuberculosi?" }, { "answers": [ { "text": "a partir de la dècada del 1950", "answer_start": 483 } ], "id": "P_344_C_2059_Q4", "question": "Quan va deixar d'utilitzar-se la tècnica del pneumotòrax per cura la tuberculosi?" }, { "answers": [ { "text": "L'emergència de TB", "answer_start": 520 } ], "id": "P_344_C_2059_Q5", "question": "Què ha fet que es tornés a introduir la cirurgia com a part del tractament de la tuberculosi?" } ] }, { "context": "La infecció per TB comença quan els micobacteris arriben als alvèols pulmonars, on envaeixen els endosomes dels macròfags alveolars i s'hi repliquen a l'interior.[1][29] El lloc principal d'infecció als pulmons rep el nom de focus de Ghon, i generalment està situat a la part superior del lòbul inferior, o la part inferior del lòbul superior.[1] Els bacteris són recollits per les cèl·lules dendrítiques, que no en permeten la replicació, tot i que aquestes cèl·lules poden transportar els bacils als ganglis limfàtics locals (mediastínics). El patogen també s'estén per la sang a altres teixits i òrgans, on es poden desenvolupar lesions tuberculoses secundàries en altres parts del pulmó (particularment l'àpex dels lòbuls superiors), els ganglis limfàtics perifèrics, els ronyons, el cervell i els ossos.[1][30] Totes les parts del cos poden ser afectades per la malaltia, tot i que rarament afecta el cor, els músculs esquelètics, el pàncrees i la tiroide.[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "quan els micobacteris arriben als alvèols pulmonars", "answer_start": 27 } ], "id": "P_344_C_2060_Q1", "question": "Quan comença la infecció per TB?" }, { "answers": [ { "text": "focus de Ghon", "answer_start": 225 } ], "id": "P_344_C_2060_Q2", "question": "Com es diu el lloc principal d'infecció als pulmons per TB?" }, { "answers": [ { "text": "a la part superior del lòbul inferior, o la part inferior del lòbul superior", "answer_start": 266 } ], "id": "P_344_C_2060_Q3", "question": "On està situat generalment el focus de Ghon?" }, { "answers": [ { "text": "per la sang", "answer_start": 568 } ], "id": "P_344_C_2060_Q4", "question": "Com s'estén el patogen a altres teixits i òrgans?" }, { "answers": [ { "text": "lesions tuberculoses secundàries", "answer_start": 632 } ], "id": "P_344_C_2060_Q5", "question": "Què poden desenvolupar els patògens en teixits i òrgans?" } ] }, { "context": "La TB pulmonar es pot transmetre amb la tos, esternuts, en parlar o escopir, expulsant gotetes d'aerosol d'entre 0.5 i 5 µm de diàmetre. Un sol esternut pot alliberar fins a 40.000 gotetes.[24] Cadascuna d'aquestes gotetes pot transmetre la malaltia, car la dosi infecciosa de la tuberculosi és molt baixa i la inhalació d'un sol bacteri ja pot causar una nova infecció.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb la tos, esternuts, en parlar o escopir", "answer_start": 33 } ], "id": "P_344_C_2061_Q1", "question": "Com es pot transmetre la TB pulmonar?" }, { "answers": [ { "text": "d'entre 0.5 i 5 µm de diàmetre", "answer_start": 105 } ], "id": "P_344_C_2061_Q2", "question": "Quina mida tenen les gotetes d'aerosol?" }, { "answers": [ { "text": "fins a 40.000", "answer_start": 167 } ], "id": "P_344_C_2061_Q3", "question": "Quantes gotetes pot alliberar un sol esternut?" }, { "answers": [ { "text": "Cadascuna d'aquestes gotetes", "answer_start": 194 } ], "id": "P_344_C_2061_Q4", "question": "Què pot transmetre la TB?" }, { "answers": [ { "text": "un sol bacteri", "answer_start": 323 } ], "id": "P_344_C_2061_Q5", "question": "Quans bacteris calem per transmetre la infecció?" } ] }, { "context": "En el 25% restant de casos actius, la infecció es mou dels pulmons, causant altres tipus de TB, denominats col·lectivament tuberculosi extrapulmonar.[11] Això es dóna més sovint en persones immunosuprimides i infants joves. Els llocs d'infecció extrapulmonar inclouen la pleura en la pleuritis tuberculosa, el sistema nerviós central en la meningitis, i el sistema limfàtic en l'escròfula del coll, el sistema genitourinari en la tuberculosi urogenital, i els ossos i les articulacions en la malaltia de Pott de la columna vertebral. Una forma especialment greu és la TB disseminada, coneguda també com a «tuberculosi miliar». Tot i que la TB extrapulmonar no és contagiosa, pot coexistir amb la TB pulmonar, que sí que ho és.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "En el 25% restant de casos actius", "answer_start": 0 } ], "id": "P_344_C_2062_Q1", "question": "En quants casos la infecció es mou dels pulmons?" }, { "answers": [ { "text": "tuberculosi extrapulmonar", "answer_start": 123 } ], "id": "P_344_C_2062_Q2", "question": "Com s'anomena el tipus de TB que es crea fora del pulmó?" }, { "answers": [ { "text": "n persones immunosuprimides i infants joves", "answer_start": 179 } ], "id": "P_344_C_2062_Q3", "question": "En qui es dóna més sovint la tuberculosi extrapulmonar?" }, { "answers": [ { "text": "la TB disseminada", "answer_start": 565 } ], "id": "P_344_C_2062_Q4", "question": "Quina forma de TB és especialment greu?" }, { "answers": [ { "text": "tuberculosi miliar", "answer_start": 606 } ], "id": "P_344_C_2062_Q5", "question": "Com es coneix també la la TB disseminada?" } ] }, { "context": "A la República d'Irlanda i el Regne Unit, els toixons han estat identificats com una de les espècies vectores per la transmissió de la tuberculosi bovina. Per això, alguns sectors, principalment els ramaders lleters, han pressionat els governs perquè emprenguin una campanya activa d'erradicació de toixons en certes àrees amb l'objectiu de reduir la incidència de TB bovina. L'efecte de sacrificar toixons sobre la incidència de TB en els bovins és un tema polèmic, i tant els defensors com els oponents citen els seus propis estudis per donar suport a la seva posició.[118][119][120] Per exemple, un estudi fet per un grup de recerca independent sobre el sacrifici de toixons informà el 18 de juny del 2007 que era inversemblant que resultés efectiu, i que només faria una \"modesta diferència\" a l'expansió de la TB, i que \"el sacrifici de toixons no pot contribuir significativament al control futur de la TB bovina\"; en canvi, un altre informe arribà a la conclusió que aquesta mesura tindria un impacte important.[121] El 4 de juliol del 2008, el govern del Regne Unit decidí oposar-se a una política proposada de sacrificis a l'atzar.[122]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els toixons", "answer_start": 42 } ], "id": "P_344_C_2063_Q1", "question": "Quin animal ha estat identifica com a transmissor de la tuberculosi bovina a la República d'Irlanda i el Regne Unit?" }, { "answers": [ { "text": "una campanya activa d'erradicació de toixons", "answer_start": 262 } ], "id": "P_344_C_2063_Q2", "question": "Què demanen al govern els ramaders per reduir la incidència de la TB bovina?" }, { "answers": [ { "text": "modesta", "answer_start": 776 } ], "id": "P_344_C_2063_Q3", "question": "Com seria la diferència en l'expansió de la TB bovina segons un estudi del 2007?" }, { "answers": [ { "text": "important", "answer_start": 1008 } ], "id": "P_344_C_2063_Q4", "question": "Com seria l'impacte segons un altre informe?" } ] }, { "context": "S'estan desenvolupant diverses vacunes noves per prevenir infeccions amb TB. La primera vacuna recombinant de la tuberculosi rBCG30 entrà en assajos clínics als Estats Units el 2004, patrocinada pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases (NIAID).[58] Un estudi del 2005 demostrà que una vacuna d'ADN contra la TB, administrada amb quimioteràpia convencional, pot accelerar la desaparició dels bacteris, així com protegir contra una reinfecció en els ratolins; poden passar quatre o cinc anys abans que es pugui utilitzar en humans.[59] Un vacuna contra la tuberculosi molt prometedora, MVA85A, està actualment en assajos clínics de fase II a Sud-àfrica per un grup encapçalat per la Universitat d'Oxford,[60] i està basada en un virus Vaccinia modificat. També s'estan utilitzant moltes altres estratègies per desenvolupar vacunes noves. Per tal d'encoratjar més descobriments, els investigadors i polítics estan promovent nous models econòmics de desenvolupament de vacunes que inclouen guardons, incentius fiscals i compromisos de mercat per avançat.[61][62]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "National Institute of Allergy and Infectious Diseases", "answer_start": 199 } ], "id": "P_344_C_2064_Q1", "question": "Qui patrocina la vacuna als Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "MVA85A", "answer_start": 601 } ], "id": "P_344_C_2064_Q2", "question": "Quina vacuna contra la tuberculosi és molt prometedora?" }, { "answers": [ { "text": "en assajos clínics de fase II", "answer_start": 625 } ], "id": "P_344_C_2064_Q3", "question": "Com està actualment la MVA85A?" }, { "answers": [ { "text": "a Sud-àfrica", "answer_start": 655 } ], "id": "P_344_C_2064_Q4", "question": "On estan fent els assajos clínics de la MVA85A?" }, { "answers": [ { "text": "en un virus Vaccinia modificat", "answer_start": 738 } ], "id": "P_344_C_2064_Q5", "question": "En què es basa la MVA85A?" } ] } ] }

{ "title": "Estat Lliure del Congo", "paragraphs": [ { "context": "La Force Publique actuava al mateix temps com a exèrcit d'ocupació i com a policia al servei de les empreses comercials. Va haver de fer front a diverses sublevacions de pobles indígenes, que van ser reprimides amb inusitat salvatgisme.[30] Els mateixos soldats de la Force Publique, majoritàriament reclutats per força, es van amotinar en diverses ocasions. El 1895 un motí a la base militar de Luluabourg va tenir com a conseqüència l'aparició d'una guerrilla rebel que va estar activa fins a 1908, i que es va cobrar les vides de diversos centenars de soldats de la Force Publique, incloent-hi quinze oficials blancs. Una altra rebel·lió, iniciada el 1897 al nord-est del territori, continuava activa el 1900.[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com a exèrcit d'ocupació i com a policia al servei de les empreses comercials", "answer_start": 42 } ], "id": "P_393_C_2353_Q1", "question": "Com actuava la Force Publique?" }, { "answers": [ { "text": "indígenes", "answer_start": 177 } ], "id": "P_393_C_2353_Q2", "question": "Quins pobles es van sublevar?" }, { "answers": [ { "text": "amb inusitat salvatgisme", "answer_start": 211 } ], "id": "P_393_C_2353_Q3", "question": "Com van ser reprimits els pobles indígenes que es van sublevar?" }, { "answers": [ { "text": "Els mateixos soldats de la Force Publique", "answer_start": 241 } ], "id": "P_393_C_2353_Q4", "question": "Qui es va amotinar en diverses ocasions?" }, { "answers": [ { "text": "Luluabourg", "answer_start": 396 } ], "id": "P_393_C_2353_Q5", "question": "A quina base militar va haver un motí l'any 1895?" } ] }, { "context": "Entre Léopoldville i el port de Matadi, les mercaderies havien de ser transportades per portadors africans, a causa de la infranquejable barrera per al trànsit fluvial que suposaven les cascades Livingstone. Els portadors morien en gran nombre, i el transport era lent (trigava unes tres setmanes)[28] i ineficaç, i per això es va decidir dur a terme la construcció d'una línia de ferrocarril. El 31 de juliol de 1887 es van fundar la Compagnie du Congo pour le Commerce et l'Industrie (CCCI) i la Compagnie du Chemin de Fer du Congo (CCFC). Els treballs, dirigits per Albert Thys, van començar el 1890 i van culminar el 1898. Es calcula que les obres van causar la mort de 1.932 éssers humans (1.800 negres i 132 blancs), però la xifra de víctimes africanes està amb tota probabilitat molt per sota de la realitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per portadors africans", "answer_start": 84 } ], "id": "P_393_C_2354_Q1", "question": "Com havien de ser transportades les mercaderies entre Léopoldville i el port de Matadi?" }, { "answers": [ { "text": "Livingstone", "answer_start": 195 } ], "id": "P_393_C_2354_Q2", "question": "Quines cascades suposaven una infranquejable barrera per al trànsit fluvial?" }, { "answers": [ { "text": "unes tres setmanes", "answer_start": 278 } ], "id": "P_393_C_2354_Q3", "question": "Quantes setmanes trigaven els portadors?" }, { "answers": [ { "text": "una línia de ferrocarril", "answer_start": 368 } ], "id": "P_393_C_2354_Q4", "question": "Què es va decidir construir?" }, { "answers": [ { "text": "1890", "answer_start": 598 } ], "id": "P_393_C_2354_Q5", "question": "Quan van començar els treballs dirigits per Albert Thys?" } ] }, { "context": "L'estat es va dividir en catorze districtes, que al seu torn es dividien en zones. Les zones es dividien en sectors, i cada sector constava de diversos campaments.[21] De l'autoritat del governador general depenien els comissionats, nomenats directament pel rei, i encarregats de l'administració dels diferents districtes. Aquests funcionaris actuaven com a una barreja d'administradors colonials i agents comercials: la seva única missió era aconseguir tot el vori i el cautxú que els fos possible amb la menor despesa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "catorze", "answer_start": 25 } ], "id": "P_393_C_2355_Q1", "question": "En quants districtes es va dividir l'estat?" }, { "answers": [ { "text": "en zones", "answer_start": 73 } ], "id": "P_393_C_2355_Q2", "question": "En què es dividien els districtes?" }, { "answers": [ { "text": "diversos", "answer_start": 143 } ], "id": "P_393_C_2355_Q3", "question": "De quants campaments constava cada sector?" }, { "answers": [ { "text": "pel rei", "answer_start": 254 } ], "id": "P_393_C_2355_Q4", "question": "Per qui eren nomenats els comissionats?" }, { "answers": [ { "text": "aconseguir tot el vori i el cautxú que els fos possible amb la menor despesa", "answer_start": 443 } ], "id": "P_393_C_2355_Q5", "question": "Quina era la missió dels comissionats?" } ] }, { "context": "L'AIA es va constituir el 14 de setembre de 1876, amb seu a Brussel·les i sota la presidència de Leopold II. L'associació era, en aparença, merament filantròpica. El comitè executiu de l'associació el formaven, a més del mateix Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un anglès (Sir Barthe Frere) i un francès (Quatregages). Els comitès nacionals, tanmateix, no van tenir massa èxit, excepte a França, on el seu president era Ferdinand de Lesseps, el constructor del canal de Suez.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "14 de setembre de 1876", "answer_start": 26 } ], "id": "P_393_C_2356_Q1", "question": "Quan es va construir l'AIA?" }, { "answers": [ { "text": "Brussel·les", "answer_start": 60 } ], "id": "P_393_C_2356_Q2", "question": "On era la seu de l'AIA?" }, { "answers": [ { "text": "merament filantròpica", "answer_start": 140 } ], "id": "P_393_C_2356_Q3", "question": "Com era en aparença l'associació?" }, { "answers": [ { "text": "Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un anglès (Sir Barthe Frere) i un francès (Quatregages)", "answer_start": 228 } ], "id": "P_393_C_2356_Q4", "question": "Qui formava el comitè executiu de l'associació?" }, { "answers": [ { "text": "França", "answer_start": 394 } ], "id": "P_393_C_2356_Q5", "question": "D'on era president Ferdinand de Lesseps?" } ] }, { "context": "Per aconseguir el reconeixement de França, Leopold va establir, l'abril de 1884, un dret de preferència (Droit de préference) sobre el Congo en benefici del país gal. Això volia dir que, en cas que l'Associació Internacional del Congo hagués de renunciar a les seves possessions, aquestes passarien a ser administrades per França. Com a resultat, Leopold va obtenir el suport tant de França, que esperava sortir beneficiada a llarg termini, com de Portugal, a qui no interessava el fracàs de l'AIC, ja que beneficiaria França, el seu principal rival a la zona.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "abril de 1884", "answer_start": 66 } ], "id": "P_393_C_2357_Q1", "question": "Quan va establir Leopold un dret de preferència sobre el Congo?" }, { "answers": [ { "text": "del país gal", "answer_start": 153 } ], "id": "P_393_C_2357_Q2", "question": "En benefici de qui anava el dret de preferència sobre el Congo?" }, { "answers": [ { "text": "sortir beneficiada a llarg termini", "answer_start": 405 } ], "id": "P_393_C_2357_Q3", "question": "Què esperava França?" }, { "answers": [ { "text": "Portugal", "answer_start": 448 } ], "id": "P_393_C_2357_Q4", "question": "A qui no interessava el fracàs de l'AIC?" } ] } ] }

{ "title": "Mercè Rodoreda i Gurguí", "paragraphs": [ { "context": "Durant els mesos posteriors, la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols fou sobretot a distància, i només esporàdicament es pogueren veure en persona. No fou fins a final d'agost de 1943, que Rodoreda es traslladà al número 43 del carrer Chauffour de Bordeus on es retrobà amb l'amant. A Bordeus hi visqué moments molts durs i cosia, segons paraules seves, «fins a l'embrutiment» en un magatzem durant gran part del dia, una feina que no li deixava temps per a escriure.[36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a distància", "answer_start": 90 } ], "id": "P_295_C_1765_Q1", "question": "Com va ser durant els mesos posteriors la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols?" }, { "answers": [ { "text": "esporàdicament", "answer_start": 111 } ], "id": "P_295_C_1765_Q2", "question": "Quan es van poder veure Mercè Rodoreda i Armand Obiols en persona?" }, { "answers": [ { "text": "al número 43 del carrer Chauffour", "answer_start": 219 } ], "id": "P_295_C_1765_Q3", "question": "On es va traslladar Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "l'amant", "answer_start": 282 } ], "id": "P_295_C_1765_Q4", "question": "Amb qui es retroba Rodoreda quan es va traslladar al carrer Chauffour?" }, { "answers": [ { "text": "temps per a escriure", "answer_start": 454 } ], "id": "P_295_C_1765_Q5", "question": "Què no li deixava a Rodoreda la feina de cosir?" } ] }, { "context": "L'any 2008, se celebrà l'any Rodoreda per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora, organitzat per la Fundació Mercè Rodoreda, l'Institut Ramon Llull, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans per tal de donar a conèixer a Mercè Rodoreda i divulgar la seva obra. Els actes es distribuïren per les comarques de les províncies de Girona i Barcelona. Entre aquests actes hi hagué adaptacions teatrals de les novel·les rodoredianes, taules rodones, conferències, exposicions i audiovisuals sobre la vida de l'autora, noves traduccions i edicions d'obres de rodoredianes, entre altres.[112] Dins dels actes de l'any Rodoreda destacà el Congrés Internacional Mercè Rodoreda que se celebrà de l'1 al 4 d'octubre a la ciutat de Barcelona on es reuniren un total de 150 especialistes de l'obra l'autora d'arreu del món.[113]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "2008", "answer_start": 6 } ], "id": "P_295_C_1766_Q1", "question": "Quan es celebrà l'any Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora", "answer_start": 38 } ], "id": "P_295_C_1766_Q2", "question": "Per què es celebrà l'any Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "Girona i Barcelona", "answer_start": 370 } ], "id": "P_295_C_1766_Q3", "question": "Per quines províncies es van distribuir els actes de l'any Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "el Congrés Internacional Mercè Rodoreda", "answer_start": 670 } ], "id": "P_295_C_1766_Q4", "question": "Quin acte destaca de l'any Rodoreda?" } ] }, { "context": "L'any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guanyà la seva primera Flor Natural amb sis sonets: Rosa, Amor novell, Adam a Eva, Ocell i dos sonets més sense títol.[39] Amb el poema Món d'Ulisses, Rodoreda s'alçà per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a París, poema que fou publicat a la revista La Nostra Revista aquell mateix any.[40] Albes i nits li donà la tercera victòria en el certamen dels Jocs Florals i, en conseqüència, fou nomenada «Mestre en Gai Saber» a Montevideo el 1949.[41] Aquell mateix any visità Barcelona per primer cop després de l'exili.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Londres", "answer_start": 64 } ], "id": "P_295_C_1767_Q1", "question": "On es van celebrar els Jocs Florals de la Llengua Catalana l'any 1947?" }, { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 113 } ], "id": "P_295_C_1767_Q2", "question": "Amb quants sonets guanyà la seva primera Flor Natural?" }, { "answers": [ { "text": "Món d'Ulisses", "answer_start": 209 } ], "id": "P_295_C_1767_Q3", "question": "Amb quin poema s'alça Rodoreda per segon cop amb la Flor Natural?" }, { "answers": [ { "text": "1948", "answer_start": 295 } ], "id": "P_295_C_1767_Q4", "question": "Quan es van celebrar els Jocs Florals a París?" }, { "answers": [ { "text": "La Nostra Revista", "answer_start": 345 } ], "id": "P_295_C_1767_Q5", "question": "Quina revista va publicar el poema Món d'Ulisses?" } ] }, { "context": "Mohino organitzà l'obra poètica de Rodoreda en cinc parts: Món d'Ulisses, Albes i nits, D'amor i de mort, Illa dels lliris vermells i Bestioles. El Món d'Ulisses conté un total de trenta-dos poemes com a resposta a un encàrrec de Carner de fer una recreació de l'Odissea en vers. Es caracteritzen per un sentiment clar d'exili. Albes i nits, format per set poemes, i D'amor i de mort, per vint-i-set, desprenen un sentiment d'angoixa, de pèrdua i d'impossibilitat amorosa. L'Illa dels lliris vermells de dinou poemes i Bestioles de quinze són versos més madurs, breus i d'un caire menys dramàtic que la resta.[85][86]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 47 } ], "id": "P_295_C_1768_Q1", "question": "En quantes parts organitza Mohino l'obra poètica de Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "trenta-dos", "answer_start": 180 } ], "id": "P_295_C_1768_Q2", "question": "Quants poemes conté el Món d'Ulisses?" }, { "answers": [ { "text": "més madurs, breus i d'un caire menys dramàtic", "answer_start": 550 } ], "id": "P_295_C_1768_Q3", "question": "Com són els versos de l'Illa dels lliris i Bestioles?" }, { "answers": [ { "text": "Món d'Ulisses, Albes i nits, D'amor i de mort, Illa dels lliris vermells i Bestioles", "answer_start": 59 } ], "id": "P_295_C_1768_Q4", "question": "En quines parts organitza Mohino l'obra poètica de Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "una recreació de l'Odissea en vers", "answer_start": 244 } ], "id": "P_295_C_1768_Q5", "question": "Què volia fer Carner?" } ] }, { "context": "L'any 1932, es publicà la primera novel·la de Mercè Rodoreda a l'editorial Catalònia titulada Sóc una dona honrada? i també, alguns contes per a diversos diaris. L'obra passà quasi desapercebuda fins que optà al Premi Crexells de l'any 1933, encara que el guanyador d'aquell any fou Carles Soldevila.[19] També en aquest any de 1932, el 20 d'octubre, publicà una entrevista a l'actriu Maria Vila a la revista Mirador.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'editorial Catalònia", "answer_start": 61 } ], "id": "P_295_C_1769_Q1", "question": "On es publicà la primera novel·la de Rodoreda?" }, { "answers": [ { "text": "Sóc una dona honrada?", "answer_start": 94 } ], "id": "P_295_C_1769_Q2", "question": "Com es titulava la primera novel·la de Rodoreda que es va publicar?" }, { "answers": [ { "text": "Premi Crexells", "answer_start": 212 } ], "id": "P_295_C_1769_Q3", "question": "A quin premi opta Sóc una dona honrada?" }, { "answers": [ { "text": "1933", "answer_start": 236 } ], "id": "P_295_C_1769_Q4", "question": "En quin any opta Sóc una dona honrada al Premi Crexells?" }, { "answers": [ { "text": "Carles Soldevila", "answer_start": 283 } ], "id": "P_295_C_1769_Q5", "question": "Qui va ser el guanyador del Premi Crexells?" } ] }, { "context": "L'any 1951, s'acostà també a la pintura, interessada sobretot per pintors com ara Pablo Picasso, Paul Klee i Joan Miró, i féu algunes creacions pròpies. En una carta a Armand Oriols de l'any 1954 explica que ja té un «estil i un món» en la pintura, tanmateix, reconeix que el seu lloc es troba en l'escriptura.[38] D'altra banda, Armand Obiols, començà a treballar com a traductor per a la UNESCO gràcies a Quiroga Plá, i dos anys més tard, l'any 1953, es traslladà definitivament a Ginebra.[42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1951", "answer_start": 6 } ], "id": "P_295_C_1770_Q1", "question": "Quan s'acostà a la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "Pablo Picasso, Paul Klee i Joan Miró", "answer_start": 82 } ], "id": "P_295_C_1770_Q2", "question": "Quins pintors l'interessaven?" }, { "answers": [ { "text": "que ja té un «estil i un món» en la pintura", "answer_start": 204 } ], "id": "P_295_C_1770_Q3", "question": "Què li explica a Oriols en una carta de l'any 1954?" }, { "answers": [ { "text": "que el seu lloc es troba en l'escriptura", "answer_start": 269 } ], "id": "P_295_C_1770_Q4", "question": "Què reconeix Rodoreda en la carta que escriu a Oriols?" }, { "answers": [ { "text": "per a la UNESCO", "answer_start": 381 } ], "id": "P_295_C_1770_Q5", "question": "Per a qui comença a treballar Armand Obiols?" } ] } ] }

{ "title": "La gazza ladra", "paragraphs": [ { "context": "L'abril de 1816, Gherardini es va presentar a un altre concurs organitzat per l'empresari Angelo Petracchi, que havia obtingut un contracte per quatre anys a La Scala, on els poetes italians eren convidats a enviar les seves obres a l'empresa, comprometent-se a usar-los per a obres que es compondrien en les següents temporades. El llibret titulat Avviso ai giudici, enviat per Gherardini a Petracchi, era una versió primerenca de La gazza ladra. El drama va atreure el poeta Vincenzo Monti, membre de la Comissió, que hi va apreciar el desenvolupament de l'acció, els personatges ben esbossats i les situacions d'efecte.[5] Suposadament el llibret va ser ofert a Ferdinando Paër, que el rebutjà. Rossini, d'altra banda, va quedar encantat immediatament per la història. Es basa en l'obra de teatre francès La pie voleuse (La garsa lladre), un \"mélo-historique\" (un melodrama basat en un incident històricament documentat) de T. Badouin d'Aubigny i Louis-Charles Caigniez, que es va realitzar per primera vegada el 25 d'abril de 1815 al Théâtre de la Porte Saint-Martin de París[6] amb un èxit rotund.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "L'abril de 1816", "answer_start": 0 } ], "id": "P_483_C_2893_Q1", "question": "Quan es va presentar Gherardini a un altre dels concursos organitzats per Angelo Petracchi?" }, { "answers": [ { "text": "empresari", "answer_start": 80 } ], "id": "P_483_C_2893_Q2", "question": "Què era Angelo Petracchi?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 144 } ], "id": "P_483_C_2893_Q3", "question": "Per quants anys havia obtingut Angelo Petracchi un contracte a La Scala?" }, { "answers": [ { "text": "\"mélo-historique\"", "answer_start": 845 } ], "id": "P_483_C_2893_Q5", "question": "A quin gènere pertany La pie voleuse?" } ] }, { "context": "La gazza ladra és la culminació del procés de la convergència d'elements seriosos i còmics i marca l'abandonament de la producció d'òperes còmiques des d'aquest moment en endavant. Els primers èxits de Rossini amb les farses a Venècia el van persuadir amb L'italiana in Algeri a incursionar en el domini de la \"absolu comique\". Des d'un principi ja demostra, amb un gran èxit, una lluita implacable pel que fa a l'escala i l'estructura, en la cura minuciosa de la composició i la instrumentació, en l'elecció dels diferents tipus de veu i en la importància i la dificultat dels papers principals, els quals requereixen solistes de primer nivell. Tot això eleva les òperes còmiques de Rossini en una esfera més enllà de la dels seus precursors italians. L'estudi de les òperes de Mozart, a qui venerava, segurament ha d'haver ajudat a Rossini per conrear i desenvolupar aquestes ambicions.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'abandonament de la producció d'òperes còmiques des d'aquest moment en endavant", "answer_start": 99 } ], "id": "P_483_C_2894_Q1", "question": "Què marca La gazza ladra?" }, { "answers": [ { "text": "seriosos i còmics", "answer_start": 73 } ], "id": "P_483_C_2894_Q2", "question": "Quins elements convergeixen en La gazza ladra?" }, { "answers": [ { "text": "solistes de primer nivell", "answer_start": 619 } ], "id": "P_483_C_2894_Q3", "question": "Què requerien els principals papers de les obres?" }, { "answers": [ { "text": "Mozart", "answer_start": 779 } ], "id": "P_483_C_2894_Q4", "question": "A qui venerava Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "Venècia", "answer_start": 227 } ], "id": "P_483_C_2894_Q5", "question": "On van tenir èxit les primeres farses de Rossini?" } ] }, { "context": "El mateix any La gazza ladra va ser de nou posada en escena a Verona, Venècia i Florència; l'any següent a Pesaro, per a la inauguració del nou teatre, l'exposició ha estat comissariada pel mateix Rossini, que va intervenir amb talls i canvis en la partitura.[5] També va introduir modificacions per a produccions subsegüents a Nàpols (1819 i 1820). Arran de l'estrena a París, l'any 1866, va tornar a modificar la partitura.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Verona, Venècia i Florència", "answer_start": 62 } ], "id": "P_483_C_2895_Q1", "question": "On va ser posada en escena La gazza ladra el mateix any?" }, { "answers": [ { "text": "per a la inauguració del nou teatre", "answer_start": 115 } ], "id": "P_483_C_2895_Q2", "question": "Per a què va ser posada en escena La gazza ladra a Pesaro?" }, { "answers": [ { "text": "Rossini", "answer_start": 197 } ], "id": "P_483_C_2895_Q3", "question": "Per qui ha estat comissariada l'exposició?" }, { "answers": [ { "text": "amb talls i canvis", "answer_start": 224 } ], "id": "P_483_C_2895_Q4", "question": "Com va intervenir Rossini en la partitura?" }, { "answers": [ { "text": "1866", "answer_start": 384 } ], "id": "P_483_C_2895_Q5", "question": "Quan es va estrenar La gazza ladra a París?" } ] }, { "context": "Mentre estava Fernando amb Nineta, arriba l'alcalde del poble i comença a tirar-li floretes. Poc després ve un ordenança i lliura a l'alcalde un plec que contenia l'ordre per prendre a Fernando, expressant les seves senyes. L'alcalde no pot llegir-lo perquè no té les ulleres, li dóna a Nineta perquè li llegeixi. Aquesta per no perdre al seu pare en comptes de les senyes veritables llegeix unes altres que fingeix de cop i volta, amb la qual cosa se salva Fernando i se'n va després d'haver vituperat a l'alcalde per la seva falta de mirament amb el pudor i la innocència. Al final d'aquesta escena, baixa la garsa sobre la taula, agafa una cullera i vola amb ella. Nineta ven després el cobert que li va donar el seu pare a un revenedor anomenat Isacco que passa per allà, i quan anava a portar els diners al castanyer la deté la seva mestressa Lucia, que després de comptar els coberts troba a faltar la cullera que s'havia emportat la garsa, i recordant-se que pocs dies abans s'havia perdut també una forquilla, s'enfada molt. L'alcalde al moment vol formar sumària i totes les circumstàncies es reuneixen contra la innocent Nineta. La garsa ha pronunciat el seu nom: ella mateixa traient el mocador del davantal tira per terra els diners que va produir el cobert del seu pare, i sabent-se que Isacco li havia donat aquests diners, l'envien a cercar, ve i declara haver comprat el cobert a Nineta.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'alcalde del poble", "answer_start": 42 } ], "id": "P_483_C_2896_Q2", "question": "Qui arriba mentre Fernando estava amb Nineta?" }, { "answers": [ { "text": "l'ordre per prendre a Fernando", "answer_start": 163 } ], "id": "P_483_C_2896_Q3", "question": "Què contenia el plec que l'ordenança lliurà a l'alcalde?" }, { "answers": [ { "text": "perquè no té les ulleres", "answer_start": 251 } ], "id": "P_483_C_2896_Q4", "question": "Per què l'alcalde no pot llegir l'ordre que li lliurà l'ordenança?" } ] }, { "context": "Tot i lamentar la falta d'experiència del poeta assignat, Rossini certament va reconèixer l'excel·lència de la matèria dramàtica, que l'entusiasmà. La trama de La gazza ladra, de fet, està dissenyada de manera increïblement precisa; la història es mou, les entrades i sortides dels personatges se succeeixen tot el temps, però el mecanisme funciona perfectament sense embussos. Molt més a fons, per tant, va haver d'aplicar-se al compositor. Era la primera vegada que tenia temps per compondre. Tres mesos, per als que treballen amb la velocitat de Rossini, són molts i, aquí, no va haver de recórrer a l'autopréstec: tota la música deLa gazza ladra és original. El compositor va advertir la importància del teatre milanès: el 1817, Rossini va fer retorn en un teatre on el seu prestigi, després de la distància de l'èxit de La pietra del paragone (1812), s'havia entelat amb Aureliano in Palmira (La Scala, 1813) i Il turco in Italia (1814), que havien tingut un resultat incert.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la falta d'experiència", "answer_start": 15 } ], "id": "P_483_C_2897_Q1", "question": "Què lamentava Rossini del poeta assignat?" }, { "answers": [ { "text": "de manera increïblement precisa", "answer_start": 200 } ], "id": "P_483_C_2897_Q2", "question": "Com està dissenyada la trama de La gazza ladra?" }, { "answers": [ { "text": "tot el temps", "answer_start": 308 } ], "id": "P_483_C_2897_Q3", "question": "Quan es succeeixen les entrades i sortides dels personatges?" }, { "answers": [ { "text": "a l'autopréstec", "answer_start": 601 } ], "id": "P_483_C_2897_Q4", "question": "A què no va tenir que recórrer Rossini en La gazza ladra?" }, { "answers": [ { "text": "milanès", "answer_start": 715 } ], "id": "P_483_C_2897_Q5", "question": "Quin teatre era important per Rossini?" } ] } ] }

{ "title": "Evolució dels mamífers", "paragraphs": [ { "context": "A partir del 3000 aC, l'hinduisme, una de les religions més antigues que encara es practiquen avui, començà a prendre forma.[116] Aviat n'aparegueren altres. La invenció de l'escriptura permeté l'aparició de societats complexes: els registres i les biblioteques servien com a magatzem de coneixements i s'incrementà la transmissió cultural d'informació. Els humans ja no havien de passar tot el temps treballant per sobreviure: la curiositat i l'educació foren el motor de la recerca de coneixements i saviesa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A partir del 3000 aC", "answer_start": 0 } ], "id": "P_51_C_301_Q1", "question": "Quan comença a prendre forma l'hinduisme?" }, { "answers": [ { "text": "La invenció de l'escriptura", "answer_start": 158 } ], "id": "P_51_C_301_Q2", "question": "Quin fet va propiciar l'aparició de societats complexes?" }, { "answers": [ { "text": "els registres i les biblioteques", "answer_start": 229 } ], "id": "P_51_C_301_Q3", "question": "Què va servir com a magatzem dels coneixements?" }, { "answers": [ { "text": "la curiositat i l'educació", "answer_start": 428 } ], "id": "P_51_C_301_Q4", "question": "Quins van ser els motors de la recerca de coneixements i saviesa?" } ] }, { "context": "El Miocè és la primera època del Neogen, i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principis del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els nimràvids, els entelodonts i els cavalls de tres peülles. Com a l'Oligocè, els mericoidodontoïdeus encara eren diversos, però acabarien desapareguent al Pliocè molt primerenc. A finals del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de cànids, óssos rentadors, cavalls, castors, cérvols, camells i balenes recognoscibles, així com grups extints com ara els borofagins, els gomfoteris, els cavalls de tres peülles, o rinoceronts semiaquàtics i amb banyes petites com ara Teleoceras o Aphelops. Amb la formació de les primeres illes entre Sud- i Nord-amèrica a finals del Miocè, peresosos gegants com ara Thinobadistes pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amèrica.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "marins", "answer_start": 192 } ], "id": "P_51_C_302_Q2", "question": "Quin tipus de mamífers eren menys nombrosos?" }, { "answers": [ { "text": "Sud-amèrica i Austràlia", "answer_start": 274 } ], "id": "P_51_C_302_Q3", "question": "Quins territoris es trobaven aïllats de la resta de continents?" }, { "answers": [ { "text": "Pliocè molt primerenc", "answer_start": 609 } ], "id": "P_51_C_302_Q4", "question": "En quin període van desaparèixer els mericoidodontoïdeus?" }, { "answers": [ { "text": "Thinobadistes", "answer_start": 1084 } ], "id": "P_51_C_302_Q5", "question": "Quins peresosos gegants pogueren saltar cap a Nord-amèrica?" } ] }, { "context": "A Nord-amèrica, els rosegadors, mastodonts i gomfoteris grans, així com els opòssums, continuaren prosperant, mentre que els animals ungulats entraren en declivi, amb un descens de les poblacions de camells, cérvols i cavalls. Alguns rinoceronts, els cavalls de tres peülles (Nannipus), mericoidodontoïdeus, proteroceràtids i calicoteris s'extingiren. Els borofagins també s'extingiren, però altres carnívors, incloent-hi la família dels mustèlids, es diversificaren, així com els cànids i óssos cursorials. Els peresosos gegants, els enormes gliptodonts i els armadillos s'estengueren al nord amb la formació de l'istme de Panamà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "ungulats", "answer_start": 133 } ], "id": "P_51_C_303_Q1", "question": "Quins animals entraren en declivi en Nord-amèrica?" }, { "answers": [ { "text": "camells, cérvols i cavalls", "answer_start": 199 } ], "id": "P_51_C_303_Q2", "question": "Quines poblacions d'ungulats van descendir?" }, { "answers": [ { "text": "es diversificaren", "answer_start": 449 } ], "id": "P_51_C_303_Q3", "question": "Què va passar amb la família dels mustèlids?" }, { "answers": [ { "text": "al nord", "answer_start": 586 } ], "id": "P_51_C_303_Q4", "question": "On es van estendre els peresosos gegants?" } ] }, { "context": "Els docodonts són un ordre de mamaliaformes que visqueren a mitjans i a finals del Mesozoic. El seu tret físic més característic era un conjunt relativament sofisticat de molars, que dóna nom a l'ordre. Al registre fòssil, els docodonts estan representants principalment per dents aïllades i fragments de maxil·lars. Tot i que la majoria d'exemplars han estat trobats arreu de l'antiga Lauràsia (les actuals Nord-amèrica, Europa i Àsia), alguns també han estat descoberts a l'antiga Gondwana (Índia i hemisferi sud actuals[53]).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Mesozoic", "answer_start": 83 } ], "id": "P_51_C_304_Q1", "question": "En quin període visqueren els docodonts?" }, { "answers": [ { "text": "un conjunt relativament sofisticat de molars", "answer_start": 133 } ], "id": "P_51_C_304_Q2", "question": "Quin era el tret físic més característic dels docodonts?" }, { "answers": [ { "text": "arreu de l'antiga Lauràsia", "answer_start": 368 } ], "id": "P_51_C_304_Q3", "question": "On han estat trobats la majoria d'exemplars de docodonts?" }, { "answers": [ { "text": "Índia i hemisferi sud actuals", "answer_start": 493 } ], "id": "P_51_C_304_Q4", "question": "Quins territoris ocupava l'antiga Gondwana?" } ] }, { "context": "Els teràpsids, un grup més avançat de sinàpsids, aparegueren durant la primera meitat del Permià i esdevingueren els animals terrestres grans dominants durant la segona meitat. Eren de llarg els vertebrats més diversos i abundants del Permià mitjà i inferior, inclosos herbívors i carnívors, variant des de petits animals de la mida d'una rata (Robertia) fins a grans herbívors voluminosos que pesaven una tona o més (Moschops). Els gorgonòpsids foren un subordre de teràpsids que incloïen alguns dels depredadors més grans del Permià. Després de prosperar durant molts milions d'anys, aquests animals foren pràcticament exterminats per l'extinció permiana (251 Ma), la més gran de la història de la Terra, que podria estar relacionada amb l'activitat volcànica que formà els trapps de Sibèria i amb l'alliberament de clatrats de metà acumulats al fons marí, que en conjunt haurien pogut augmentar la temperatura del planeta en 10 °C.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "durant la primera meitat del Permià", "answer_start": 61 } ], "id": "P_51_C_305_Q2", "question": "Quan van aparèixer els teràpsids?" }, { "answers": [ { "text": "un subordre de teràpsids", "answer_start": 452 } ], "id": "P_51_C_305_Q3", "question": "Què eren els gorgonòpsids?" }, { "answers": [ { "text": "permiana", "answer_start": 648 } ], "id": "P_51_C_305_Q4", "question": "Quina va ser l'extinció més gran de la història de la Terra?" }, { "answers": [ { "text": "al fons marí", "answer_start": 845 } ], "id": "P_51_C_305_Q5", "question": "On s'acumulaven els clatrats de metà?" } ] } ] }

{ "title": "Otello (Verdi)", "paragraphs": [ { "context": "La composició d'Otello fou el resultat d'una complexa trama ordida per l'editor Giulio Ricordi, fill de Tito, el qual anava assumint un paper cada vegada més important a l'editorial i que acabaria aconsellant i estimulant no només Verdi sinó també Puccini. L'objectiu de Ricordi en aquell moment era aconseguir de fer col·laborar Verdi i Arrigo Boito. No era gens fàcil perquè la relació entre ambdós músics era distant, i és que Verdi no havia oblidat encara els atacs cap a la seva figura per part del poeta. Boito s'havia adherit al moviment artístic Scapigliatura (l'escabellament), del qual és considerat unànimement un dels principals exponents. Aquest moviment es va desenvolupar després de la proclamació del Regne d'Itàlia (1861) sobretot en el nord, i en particular a Milà, capital del món editorial i del periodisme. Els scapigliati van adoptar posicions bastant crítiques enfront de les velles glòries de l'òpera i Verdi se'n va sentir atacat directament.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tito", "answer_start": 104 } ], "id": "P_468_C_2803_Q1", "question": "De qui era fill Giulio Ricordi?" }, { "answers": [ { "text": "Giulio Ricordi", "answer_start": 80 } ], "id": "P_468_C_2803_Q2", "question": "Qui va ordir la trama d'Otello?" }, { "answers": [ { "text": "complexa", "answer_start": 45 } ], "id": "P_468_C_2803_Q3", "question": "Com era la trama ordida per Giulio Ricordi?" }, { "answers": [ { "text": "Verdi i Arrigo Boito", "answer_start": 330 } ], "id": "P_468_C_2803_Q4", "question": "Quins músics tenien una relació distant?" }, { "answers": [ { "text": "Scapigliatura", "answer_start": 554 } ], "id": "P_468_C_2803_Q5", "question": "A quin moviment artístic s'havia adherit Boito?" } ] }, { "context": "Iago convenç Cassio que només Desdemona pot aconseguir que Otello el perdoni. Insisteix perquè parli amb ella i li demani la seva mediació per recuperar el favor d'Otello. Iago comença a posar en pràctica el seu pla per destruir Otello. Es troba amb ell i li deixa entreveure dubtes sobre la fidelitat de la seva esposa, tot inventant un antic idil·li de Desdemona amb Cassio. Otello sap que la seva raça és menyspreada per la societat en què viu. Les insinuacions de Iago desperten la seva gelosia i ara el fan desconfiar dels motius pels quals una noia bella i refinada com Desdemona s'ha casat amb ell. Per uns moments, però, oblida els seus recels, i es deixa portar per l'ambient d'alegria en el que Desdemona és obsequiada per dones, infants i mariners xipriotes. Quan tothom marxa, resten Desdemona i Otello, acompanyats de Iago i la seva esposa Emilia, donzella de Desdemona. Desdemona demana al seu espòs que perdoni Cassio. Aquesta demanda li confirma les sospites sobre la infidelitat de la seva dona, i provoca la irada reacció d'Otello. Desdemona no entén els motius d'aquesta reacció violenta. Intenta eixugar el front d'Otello amb un mocador que ell llença a terra amb fúria. Emilia el recull i Iago s'afanya a prendre-li, per convertir-lo en una prova de la traïció de Desdemona. Els dos homes queden sols, i Iago explica a Otello un fals somni, en el que Cassio invoca el nom de Desdemona. També menteix assegurant-li haver vist a les mans d'ell el mocador. Otello exigeix una prova de la infidelitat de Desdemona i jura una venjança terrible si es confirma. Iago se sent satisfet de veure que el seu pla va endavant.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "destruir Otello", "answer_start": 220 } ], "id": "P_468_C_2804_Q2", "question": "Quin era el pla de Iago?" }, { "answers": [ { "text": "dubtes sobre la fidelitat de la seva esposa", "answer_start": 276 } ], "id": "P_468_C_2804_Q3", "question": "Què li deixa entreveure Iago a Otello?" }, { "answers": [ { "text": "Les insinuacions de Iago", "answer_start": 448 } ], "id": "P_468_C_2804_Q4", "question": "Què desperta la gelosia d'Otello?" }, { "answers": [ { "text": "amb un mocador", "answer_start": 1142 } ], "id": "P_468_C_2804_Q5", "question": "Amb què intenta Desdemona eixugar el front d'Otello?" } ] }, { "context": "El març de 1879, Mefistofele de Boito es va representar a Gènova, residència d'hivern de Verdi. Verdi hi va ser, va veure l'òpera i no en va treure una impressió positiva però, no obstant aquest fet, va rebre cordialment Boito quan aquest el va anar a saludar.[4] Tres mesos després, Ricordi va concretar un altre pla per apropar els dos personatges quan Verdi va visitar Milà el 30 de juny de 1879 per dirigir-hi la seva Missa de Rèquiem en una funció a benefici de La Scala. Hi va rebre una gran aclamació del públic i l'orquestra de la Scala va anar a tocar davant de l'hotel on s'allotjava. Tant Ricordi com Faccio van fer el possible per aconseguir que el compositor se sentís ben acollit i respectat a Milà.[9].", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El març de 1879", "answer_start": 0 } ], "id": "P_468_C_2805_Q1", "question": "Quan es va representar Mefistofele de Boito a Gènova?" }, { "answers": [ { "text": "Gènova", "answer_start": 58 } ], "id": "P_468_C_2805_Q2", "question": "On era la residència d'hivern de Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "cordialment", "answer_start": 209 } ], "id": "P_468_C_2805_Q3", "question": "Com va rebre Verdi a Boita quan aquest el va anar a saludar?" }, { "answers": [ { "text": "Tant Ricordi com Faccio", "answer_start": 595 } ], "id": "P_468_C_2805_Q4", "question": "Qui va fer el possible perquè Verdi es sentís acollit i respectat a Milà?" }, { "answers": [ { "text": "per dirigir-hi la seva Missa de Rèquiem en una funció a benefici de La Scala", "answer_start": 399 } ], "id": "P_468_C_2805_Q5", "question": "Per a què va visitar Verdi Milà el 30 de juny de 1879?" } ] }, { "context": "La primera producció es va muntar ràpidament a La Scala de Milà per al 5 de febrer de 1887, sota la batuta del director principal de l'època, Franco Faccio. L'estrena va ser un èxit rotund, sorollós, inenarrable.[13] L'entusiasme del públic per Verdi es va demostrar en haver d'aixecar-se el teló vint vegades per saludar al final de l'òpera, amb tot el públic dempeus, agitant els barrets i mocadors en mostra d'entusiasme.[10] Quan va sortir del teatre, la seva tartana va ser arrossegada pels admiradors que l'adoraven i l'homenatge va durar fins a les cinc de la matinada. L'estat d'ànim general va ser resumit per una caricatura contemporània en una revista humorística de Milà, en la qual Otello va ser dibuixat: \"Un bacio, un bacio, ancora un bacio / a Verdi, al Boito e al Facio\" (parafrassejant la frase final d'Otello: \"Un bes, un bes, encara un bes, a Verdi, a Boito i a Faccio\").[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "5 de febrer de 1887", "answer_start": 71 } ], "id": "P_468_C_2806_Q1", "question": "Per quan es va muntar la primera producció a La Scala de Milà?" }, { "answers": [ { "text": "Franco Faccio", "answer_start": 142 } ], "id": "P_468_C_2806_Q2", "question": "Qui va ser el director de la primera producció que es va muntar a La Scala de Milà?" }, { "answers": [ { "text": "un èxit rotund, sorollós, inenarrable", "answer_start": 174 } ], "id": "P_468_C_2806_Q3", "question": "Com va ser l'estrena de la producció que es va muntar a La Scala de Milà?" }, { "answers": [ { "text": "vint", "answer_start": 297 } ], "id": "P_468_C_2806_Q4", "question": "Quantes vegades es va aixecar el teló al final de l'obra per a què Verdi saludes?" }, { "answers": [ { "text": "en una revista humorística de Milà", "answer_start": 648 } ], "id": "P_468_C_2806_Q5", "question": "On va ser dibuixat Otello?" } ] }, { "context": "L'òpera gaudeix d'excel·lents enregistraments discogràfics i s'interpreta sovint, ja que es troba en el repertori dels teatres d'òpera més importants del món. Representa un repte per al rol principal, que ha de ser interpretat per un tenor dramàtic amb un gran control de la veu mitjana i capacitat expressiva. En el segle xx, en aquest paper han excel·lit Aureliano Pertile, Ramón Vinay, Jon Vickers, Mario del Monaco i Plácido Domingo. Igualment important és el paper de Iago, un baríton dramàtic que ha de dominar l'escena: n'han estat excel·lents Titta Ruffo, Lawrence Tibbett, Leonard Warren, Tito Gobbi o Piero Cappuccilli.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'excel·lents enregistraments discogràfics", "answer_start": 16 } ], "id": "P_468_C_2808_Q1", "question": "De què gaudeix l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "en el repertori dels teatres d'òpera més importants del món", "answer_start": 98 } ], "id": "P_468_C_2808_Q2", "question": "On es troba l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "per un tenor dramàtic amb un gran control de la veu mitjana i capacitat expressiva", "answer_start": 227 } ], "id": "P_468_C_2808_Q3", "question": "Per qui ha de ser interpretat el rol principal?" }, { "answers": [ { "text": "Aureliano Pertile, Ramón Vinay, Jon Vickers, Mario del Monaco i Plácido Domingo", "answer_start": 357 } ], "id": "P_468_C_2808_Q4", "question": "Qui ha excel·lit al segle xx en el rol principal de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "dominar l'escena", "answer_start": 509 } ], "id": "P_468_C_2808_Q5", "question": "Què ha de fer Iago?" } ] } ] }

{ "title": "Montargull (Artesa de Segre)", "paragraphs": [ { "context": "El front de la guerra arriba al Montsec l'abril de 1938, i per uns mesos es desenvolupen operacions a tota la comarca. Algunes tropes feien nit a la població quan anaven cap a Ponts o altres indrets de la comarca, i hi ha cròniques que diuen que el poble estava força despoblat en aquell moment.[50] Dues de les brigades de la 32 Divisió, la 141 i la 137, i una brigada de la 26 Divisió coneguda com la Durruti, desenvolupen operacions a tot el districte d'Anya, en aquell moment un terme independent. El comandament d'aquestes tropes estableix un centre d'operacions a Cal Tonet de Montargull.[47]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'abril de 1938", "answer_start": 40 } ], "id": "P_475_C_2845_Q1", "question": "Quan arriba al Montsec el front de la guerra?" }, { "answers": [ { "text": "a tota la comarca", "answer_start": 100 } ], "id": "P_475_C_2845_Q2", "question": "On es desenvolupen operacions per uns mesos?" }, { "answers": [ { "text": "cap a Ponts o altres indrets de la comarca", "answer_start": 170 } ], "id": "P_475_C_2845_Q3", "question": "Cap on anaven les tropes que feien nit a la població?" }, { "answers": [ { "text": "força despoblat", "answer_start": 262 } ], "id": "P_475_C_2845_Q4", "question": "Com estava el poble en aquella època segons diuen les cròniques?" }, { "answers": [ { "text": "Dues", "answer_start": 300 } ], "id": "P_475_C_2845_Q5", "question": "Quantes brigades de la 32 Divisió desenvoluparen operacions a tot el districte d'Anya?" } ] }, { "context": "La nova carretera va substituir la carretera que anava de Ponts a Isona, i que discorria per una antiga calçada romana, com a principal via de connexió entre la Noguera amb el Pallars Jussà. El transport es feia amb diligències, que a vegades s'aturaven a Montargull. La principal companyia era La Catalana, les línies de la qual van ser adquirides posteriorment per l'empresa Alsina Graells.[34] A principis del segle XX anar de Barcelona a Montargull implicava unes quatre hores de tren fins a Tàrrega, i a partir d'aquí amb diligència unes 11 hores més per arribar a Montargull.[35] Abans de ser reformada, la carretera feia moltíssimes giragonses i corbes, i s'havia de fer molt a poc a poc. Com a referència, en diligència es trigaven 45 minuts a fer els sis kilòmetres del tram de Folquer fins a Montargull.[36] La carretera continuaria sent de difícil trànsit, produint diversos accidents, com per exemple el que es reporta al setembre de 1924 quan un veí de la població mor en bolcar el seu carro al km. 24 de la carretera d'Artesa de Segre a Tremp.[37][38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la carretera que anava de Ponts a Isona", "answer_start": 32 } ], "id": "P_475_C_2846_Q1", "question": "Què va substituir la nova carretera?" }, { "answers": [ { "text": "per una antiga calçada romana", "answer_start": 89 } ], "id": "P_475_C_2846_Q2", "question": "Per on discorria la carretera que anava de Ponts a Isona?" }, { "answers": [ { "text": "amb diligències", "answer_start": 212 } ], "id": "P_475_C_2846_Q3", "question": "Amb què es feia el transport?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 468 } ], "id": "P_475_C_2846_Q5", "question": "Quantes hores de tren implicava anar de Barcelona a Tàrrega a principis del segle XX?" } ] }, { "context": "La seva història està associada a la de la baronia de Montmagastre. A l'edat mitjana aquesta baronia passa a formar part del municipi d'Anya i, al segle xx, s'integra al municipi d'Artesa de Segre. Segons el cens de 2019 comptava únicament amb 35 habitants, incloent-hi les masies del terme.[1] Al mateix poble hi ha molts habitatges de segona residència. Al terme de Montargull es poden trobar diverses construccions d'interès, com ara l'església de Santa Maria de Montargull –avui en ruïnes–, megàlits prehistòrics i tombes medievals. També es conserva l'edifici de l'antiga escola, tancada durant els anys 1960 arran de la política de concentració escolar promoguda en aquell moment. Des de la part alta del poble es gaudeix d'una vista completa del pla de Montargull.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la de la baronia de Montmagastre", "answer_start": 32 } ], "id": "P_475_C_2847_Q1", "question": "A qui està associada la seva història?" }, { "answers": [ { "text": "A l'edat mitjana", "answer_start": 68 } ], "id": "P_475_C_2847_Q2", "question": "Quan passa la baronia de Montmagastre a formar part del municipi d'Anya?" }, { "answers": [ { "text": "Artesa de Segre", "answer_start": 181 } ], "id": "P_475_C_2847_Q3", "question": "En quin municipi s'integrà la baronia de Montmagastre en el segle xx?" }, { "answers": [ { "text": "en ruïnes", "answer_start": 483 } ], "id": "P_475_C_2847_Q4", "question": "Com està l'església de Santa Maria de Montargull avui en dia?" }, { "answers": [ { "text": "arran de la política de concentració escolar promoguda en aquell moment.", "answer_start": 614 } ], "id": "P_475_C_2847_Q5", "question": "Per què va estar tancada l'antiga escola els anys 1960?" } ] }, { "context": "Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. Està localitzada a la carretera que va d'Artesa de Segre cap al Pallars Jussà. El nom li ve per estar construïda sobre un turó que marca el final de la serra de Comiols i l'inici d'un pla que es coneix amb el mateix nom que la població. A aquest pla predominen els conreus de blat i ordi, afavorits per un clima mediterrani amb tendència àrida suavitzat per la proximitat de les muntanyes, propi de la zona del Segre mitjà, amb característiques orogràfiques semblants a la Depressió Central.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la Noguera", "answer_start": 102 } ], "id": "P_475_C_2848_Q2", "question": "En quina comarca es troba Artesa de Segre?" }, { "answers": [ { "text": "per estar construïda sobre un turó que marca el final de la serra de Comiols i l'inici d'un pla que es coneix amb el mateix nom que la població", "answer_start": 206 } ], "id": "P_475_C_2848_Q3", "question": "Per què Montargull rep aquest nom?" }, { "answers": [ { "text": "blat i ordi", "answer_start": 390 } ], "id": "P_475_C_2848_Q4", "question": "Quins conreus predominen al pla de Montargull?" }, { "answers": [ { "text": "mediterrani amb tendència àrida suavitzat per la proximitat de les muntanyes", "answer_start": 426 } ], "id": "P_475_C_2848_Q5", "question": "Com és el clima del pla de Montargull?" } ] }, { "context": "Montargull i la seva contrada tenen un clima semblant al del Segrià, un clima mediterrani amb tendència àrida, parcialment suavitzat per la proximitat de les muntanyes. Les temperatures mitjanes al desembre i al gener són entre 2 i 7 graus, mentre que al juliol i l'agost la mitjana és superior als 20 graus. Les precipitacions són d'uns 580 mm anuals i 130 mm estivals.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al del Segrià", "answer_start": 54 } ], "id": "P_475_C_2849_Q1", "question": "A quin clima és semblant el de Montargull i la seva contrada?" }, { "answers": [ { "text": "mediterrani amb tendència àrida, parcialment suavitzat per la proximitat de les muntanyes", "answer_start": 78 } ], "id": "P_475_C_2849_Q2", "question": "Com és el clima de Montargull?" }, { "answers": [ { "text": "entre 2 i 7 graus", "answer_start": 222 } ], "id": "P_475_C_2849_Q3", "question": "Quines són les temperatures mitjanes de Montargull al desembre i al gener?" }, { "answers": [ { "text": "al juliol i l'agost", "answer_start": 252 } ], "id": "P_475_C_2849_Q4", "question": "En quins mesos les temperatures de Montargull són superiors als 20 graus?" }, { "answers": [ { "text": "580 mm", "answer_start": 338 } ], "id": "P_475_C_2849_Q5", "question": "De quant són les precipitacions que rep anualment Montargull?" } ] }, { "context": "També hi ha als voltants troballes de l'Edat del Bronze (2500 - 1100 aC), com ara destrals recollides a prop de Colldelrat i Tudela, a més de molins del tipus barquiforme, recollits a la col·lecció del Museu d'Artesa de Segre. Pel que fa a la cultura ibèrica clàssica (s. VI a II aC), hi ha el jaciment arqueològic d'Antona a prop d'Artesa de Segre així com tombes en diverses localitzacions properes.[9] Al mateix terme es troben dues construccions megalítiques, però no està clar a quina cultura pertanyen aquestes construccions, tot i que tot apunta que pertany a un període prehistòric tardà.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "troballes de l'Edat del Bronze", "answer_start": 25 } ], "id": "P_475_C_2850_Q1", "question": "Què hi ha als voltants?" }, { "answers": [ { "text": "a prop de Colldelrat i Tudela", "answer_start": 102 } ], "id": "P_475_C_2850_Q2", "question": "On han estat recollides les destrals?" }, { "answers": [ { "text": "del tipus barquiforme", "answer_start": 149 } ], "id": "P_475_C_2850_Q3", "question": "Com són els molins?" }, { "answers": [ { "text": "dues", "answer_start": 431 } ], "id": "P_475_C_2850_Q4", "question": "Quantes construccions megalítiques es troben al terme d'Artesa de Segre?" }, { "answers": [ { "text": "no està clar a quina cultura pertanyen", "answer_start": 469 } ], "id": "P_475_C_2850_Q5", "question": "A quina cultura pertanyen les construccions megalítiques que es troben al terme d'Artesa de Segre?" } ] } ] }

{ "title": "Benito Arias Montano", "paragraphs": [ { "context": "Estant malalt Arias Montano al convent de Santiago de la Espada, i agreujant-se la seva malaltia, el seu amic i parent,[58] el veinticuatro Diego Núñez Pérez el trasllada a casa d'Ana Núñez, família del cavaller, per poder-lo cuidar millor. Allí mor el 6 de juliol de 1598. El seu cadàver fou traslladat al convent de Santiago de la Espada, i fou soterrat sense molts ornaments. L'any 1605, el prior del convent mana traslladar el taüt a un nínxol de la capella major de l'església, i col·loca una llosa de marbre esculpida amb la figura d'Arias Montano i un epitafi.[59]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amic i parent", "answer_start": 105 } ], "id": "P_195_C_1165_Q3", "question": "Què era Diego Núñez Pérez de Arias Montano?" }, { "answers": [ { "text": "6 de juliol de 1598", "answer_start": 253 } ], "id": "P_195_C_1165_Q4", "question": "Quan mor Arias Montano?" }, { "answers": [ { "text": "el prior del convent", "answer_start": 391 } ], "id": "P_195_C_1165_Q5", "question": "Qui va manar traslladar el taüt d'Arias Moreno?" } ] }, { "context": "Des del moment en què es coneixen les característiques de la Bíblia Poliglota d'Anvers, amb les novetats respecte a la Bíblia Poliglota Complutense, sorgeix el conflicte entre els defensors d'utilitzar la versió hebrea com a font primigènia per resoldre els sentits ambigus de les Sagrades Escriptures, tal com han actuat Arias Montano i tots els altres estudiosos que han col·laborat en la realització d'aquesta edició; i els que mantenen el valor absolut de la Vulgata i la Septuaginta, i consideren que el text hebreu ha estat alterat pels jueus per destruir el cristianisme, els quals es troben més recolzats des de la publicació del Decretum de edicione et uso sacrorum librorum aprovat en el Concili de Trento el 8 d'abril de 1546. En aquesta lluita religiosa, amb components filològics i ideològics, León de Castro, catedràtic de la universitat de Salamanca, utilitza el decret per denunciar formalment algunes parts de la Bíblia Poliglota, i acusa a Sante Pagnini, François Vatable i a tots els que vulguen esbrinar la veritat hebraica, de judaitzar. No havent aconseguit res en l'acusació anterior, en 1575 presenta la denúncia en Roma, on crea un fort enrenou, que obliga a Arias Montano a partir cap alli per a defensar-se i conseguir que l'acusació no vaja més enllà. Finalment, el 9 de novembre de 1576, Castro acusa a Arias Montano d'hebraïtzant davant el Consell General de la Inquisició espanyola, per haver inclòs en l'apparatus, tractats rabínics, i menysprear la Vulgata, ratificada en el Concili de Trento, donant més autoritat a la versió de Sante Pagnini. I és en 1577 quan es promou la proposició de censura, que durà a terme el jesuita Juan de Mariana, que es posa al costat d'Arias Montano, malgrat algunes qüestions menors en què es mostra en desacord.[42][43][44] Wilhelmus Damasi Lindanus, teòleg i bisbe de Roermond, amb els mateixos plantejaments religiosos i ideològics, també denuncia els greus defectes que té, segons creu, la Bíblia Poliglota d'Anvers.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el jesuita Juan de Mariana", "answer_start": 1649 } ], "id": "P_195_C_1166_Q1", "question": "Qui durà a terme la proposició de censura el 1577?" }, { "answers": [ { "text": "teòleg i bisbe de Roermond", "answer_start": 1818 } ], "id": "P_195_C_1166_Q2", "question": "Què era Wilhelmus Damasi Lindanus?" }, { "answers": [ { "text": "pels jueus", "answer_start": 538 } ], "id": "P_195_C_1166_Q3", "question": "Per qui consideren que ha estat alterat el text hebreu?" }, { "answers": [ { "text": "per destruir el cristianisme", "answer_start": 549 } ], "id": "P_195_C_1166_Q4", "question": "Per què volien els jueus alterar el text hebreu?" }, { "answers": [ { "text": "Roma", "answer_start": 1140 } ], "id": "P_195_C_1166_Q5", "question": "On va presentar la denúncia l'any 1575?" } ] }, { "context": "Christophe Plantin, important impressor d'Anvers, desitjós per reeditar i ampliar l'exhaurida edició de la Bíblia Poliglota Complutense, demana permís i ajuda a Felip II. El rei demana l'opinió del Consell General de la Inquisició i de la Universitat d'Alcalá de Henares, i decideix aprovar el projecte amb la supervisió científica d'Arias Montano. El 18 de maig de 1568 Arias Montano arriba a Anvers després d'un accidentat viatge per mar, passant per Irlanda i Anglaterra.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Felip II", "answer_start": 161 } ], "id": "P_195_C_1168_Q1", "question": "A qui demana Christophe Plantin permís i ajuda?" }, { "answers": [ { "text": "18 de maig de 1568", "answer_start": 352 } ], "id": "P_195_C_1168_Q2", "question": "Quan va arribar Arias Montano a Anvers?" }, { "answers": [ { "text": "reeditar i ampliar l'exhaurida edició de la Bíblia Poliglota Complutense", "answer_start": 63 } ], "id": "P_195_C_1168_Q3", "question": "Què volia Christophe Plantin?" }, { "answers": [ { "text": "Universitat d'Alcalá de Henares", "answer_start": 239 } ], "id": "P_195_C_1168_Q5", "question": "A quina universitat demana el rei opinió?" } ] }, { "context": "A Sevilla viu a casa d'Álvaro de Alcocer, antic secretari reial, i Isabel Vélez de Guevara, matrimoni que amb els fills, especialment Gaspar, considerarà com a una segona família. També compta amb la protecció de Cristóbal Fernández de Valtodano i Juan Fernández Temiño.[2] Als divuit anys inicia els seus estudis a la universitat de Sevilla, al col·legi de Santa Maria de Jesús, on estudia Arts i Filosofia durant tres anys, fins a 1547,[4] tot i que en el darrer curs, sense acabar-lo, decideix traslladar-se a Alcalá de Henares.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a casa d'Álvaro de Alcocer", "answer_start": 14 } ], "id": "P_195_C_1169_Q1", "question": "On viu a Sevilla?" }, { "answers": [ { "text": "antic secretari reial", "answer_start": 42 } ], "id": "P_195_C_1169_Q2", "question": "Qui era Álvaro de Alcocer?" }, { "answers": [ { "text": "Isabel Vélez de Guevara", "answer_start": 67 } ], "id": "P_195_C_1169_Q3", "question": "Amb qui estava casat Álvaro de Alcocer?" }, { "answers": [ { "text": "Als divuit anys", "answer_start": 274 } ], "id": "P_195_C_1169_Q4", "question": "Quan inicia els estudis a la universitat de Sevilla?" }, { "answers": [ { "text": "Arts i Filosofia", "answer_start": 391 } ], "id": "P_195_C_1169_Q5", "question": "Què estudia?" } ] }, { "context": "El rei també l'havia comissionat per cercar i adquirir tots els llibres que foren profitosos per a la biblioteca de l'Escorial, amb un pressupost de 6.000 ducats, que Arias Montano va sobrepassar amb escreix, i quan està per tornar a Espanya, demana que es paguen els deutes contrets.[29] En aquests anys cerca llibres per totes parts —Flandes, París, Venècia i Roma, entre altres llocs—, per a l'Escorial i per a ell, especialment manuscrits. I aprofitant els seus coneixements de bibliologia i bibliografia, i els seus contactes amb Plantin, desenvolupa una important activitat com a mediador i promotor editorial.[30][31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "6.000 ducats", "answer_start": 149 } ], "id": "P_195_C_1170_Q1", "question": "Quin era el pressupost per adquirir llibres per a la biblioteca?" }, { "answers": [ { "text": "Flandes, París, Venècia i Roma, entre altres llocs", "answer_start": 336 } ], "id": "P_195_C_1170_Q2", "question": "En quins llocs va cercar Arias Montano llibres per a l'Escorial?" }, { "answers": [ { "text": "mediador i promotor editorial", "answer_start": 586 } ], "id": "P_195_C_1170_Q3", "question": "Quina activitat va desenvopuar Arias Montano?" }, { "answers": [ { "text": "a la biblioteca de l'Escorial", "answer_start": 97 } ], "id": "P_195_C_1170_Q4", "question": "On volia el rei que estigueren els llibres que recopilava Arias Montano?" }, { "answers": [ { "text": "bibliologia i bibliografia", "answer_start": 482 } ], "id": "P_195_C_1170_Q5", "question": "Quins coneixements tenia Arias Montano?" } ] } ] }

{ "title": "Península Ibèrica cartaginesa", "paragraphs": [ { "context": "A diferència del seu pare, Publi mai deixarà la iniciativa en mans de Cartago. El 209 aC, després d'haver instruït les seves unitats, llançà un atac sorpresa sobre Cartagena que, amb una guarnició de 1.000 homes, es va veure incapaç de fer front a l'atac romà. La pèrdua de la capital hispana fou un cop molt dur pels cartaginesos. Aquest moviment, a més del botí, també va permetre a Roma pactar amb diversos pobles indígenes, que es passaren al bàndol romà. L'alliberament dels ostatges que es trobaven a Cartagena, per exemple, li atorgà l'amistat d'Aluci, un cabdill celtiber, que recuperava així a la seva promesa. Poc després Escipió també ocuparà la zona minera de Villaricos.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Publi", "answer_start": 27 } ], "id": "P_345_C_2065_Q1", "question": "Qui va llançar un atac sorpresa sobre Cartagena el 209 aC?" }, { "answers": [ { "text": "1.000", "answer_start": 200 } ], "id": "P_345_C_2065_Q2", "question": "Quants soldats hi havia a la guarnició de Cartagena?" }, { "answers": [ { "text": "La pèrdua de la capital hispana", "answer_start": 261 } ], "id": "P_345_C_2065_Q3", "question": "Què va ser un cop molt dur per als cartaginesos?" }, { "answers": [ { "text": "diversos pobles indígenes", "answer_start": 401 } ], "id": "P_345_C_2065_Q4", "question": "Qui es passà al bàndol romà?" }, { "answers": [ { "text": "Escipió", "answer_start": 632 } ], "id": "P_345_C_2065_Q5", "question": "Qui va ocupar Villaricos poc després?" } ] }, { "context": "Així doncs, a les planes de l'interior es van dur a terme mètodes de cultiu extensiu, així com la presència de grans ramats d'ovicaprins. Pel que fa a les valls del Guadalquivir i del Genil, es va dur a terme una explotació intensíssima del sòl, semblant a la que practicava Cartago al nord d'Àfrica. Els productes més rellevants i més conreats eren l'oli, la vinya i els cereals.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de cultiu extensiu", "answer_start": 66 } ], "id": "P_345_C_2066_Q1", "question": "Quins mètodes de cultiu es van dur a terme a les planes de l'interior?" }, { "answers": [ { "text": "d'ovicaprins", "answer_start": 124 } ], "id": "P_345_C_2066_Q2", "question": "Quins ramats hi havia a les planes de l'interior?" }, { "answers": [ { "text": "a les valls del Guadalquivir i del Genil", "answer_start": 149 } ], "id": "P_345_C_2066_Q3", "question": "On es va explotar intensament el sòl?" }, { "answers": [ { "text": "semblant a la que practicava Cartago al nord d'Àfrica", "answer_start": 246 } ], "id": "P_345_C_2066_Q4", "question": "Com era aquesta explotació intensa del sòl?" }, { "answers": [ { "text": "l'oli, la vinya i els cereals", "answer_start": 350 } ], "id": "P_345_C_2066_Q5", "question": "Quins eren els productes conreats més rellevants?" } ] }, { "context": "Però l'interès principal dels púnics era la gestió dels recursos; així, la política que van seguir és la de nacionalitzar els recursos naturals, encarregant-se els conqueridors de l'administració d'aquests. Cartago tenia una llarga tradició de contractar mercenaris per a les seves guerres i, generalment, només els oficials més elevats eren d'origen púnic. Acostumats a aquest tipus de direcció, els era més fàcil implantar el mateix sistema a la vida civil.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la gestió dels recursos", "answer_start": 41 } ], "id": "P_345_C_2067_Q1", "question": "Quin era l'interès principal dels púnics?" }, { "answers": [ { "text": "nacionalitzar els recursos naturals", "answer_start": 108 } ], "id": "P_345_C_2067_Q2", "question": "Quina política van seguir els púnics?" }, { "answers": [ { "text": "mercenaris", "answer_start": 255 } ], "id": "P_345_C_2067_Q3", "question": "A qui contractava Cartago per les seves guerres?" }, { "answers": [ { "text": "només els oficials més elevats", "answer_start": 306 } ], "id": "P_345_C_2067_Q4", "question": "Qui era d'origen púnic a les guerres?" }, { "answers": [ { "text": "a la vida civil", "answer_start": 443 } ], "id": "P_345_C_2067_Q5", "question": "On van implantar el mateix sistema?" } ] }, { "context": "Així doncs, després de la Primera Guerra Púnica (264 – 241 aC), Cartago havia perdut la seva principal colònia, Sicília, fet que li va suposar un gran daltabaix econòmic. Aquest fet, sumat a l'obligació imposada per Roma de pagar una reparació de guerra, va provocar que la metròpoli del nord d’Àfrica no pogués pagar el sou de les tropes mercenàries que formaven bona part del seu exèrcit. Això va provocar la coneguda com a Guerra dels mercenaris (240 – 238 aC), que va enfrontar Cartago amb les tropes mercenàries, que es van revoltar perquè no van veure satisfetes les seves expectatives salarials. Aprofitant aquesta situació, Roma va annexionar-se l'illa de Sardenya, que fins llavors també havia estat sota control púnic.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sicília", "answer_start": 112 } ], "id": "P_345_C_2068_Q1", "question": "Quina colònia va perdre Cartago després de la Primera Guerra Púnica?" }, { "answers": [ { "text": "264 – 241 aC", "answer_start": 49 } ], "id": "P_345_C_2068_Q2", "question": "Quan va ser la Primera Guerra Púnica?" }, { "answers": [ { "text": "un gran daltabaix econòmic", "answer_start": 143 } ], "id": "P_345_C_2068_Q3", "question": "Què va suposar per a Cartago la pèrdua de Sicília?" }, { "answers": [ { "text": "pagar una reparació de guerra", "answer_start": 224 } ], "id": "P_345_C_2068_Q4", "question": "Què va imposar Roma a Cartago?" }, { "answers": [ { "text": "240 – 238 aC", "answer_start": 450 } ], "id": "P_345_C_2068_Q5", "question": "Quan va ser la guerra dels mercenaris?" } ] }, { "context": "Les monedes cartagineses, sobretot les d'època bàrquida, són considerades de gran bellesa. A més de la seva funció comercial, també tenien un sentit propagandístic i de prestigi. Així, en el primer període de domini púnic, en època d'Amílcar i d'Asdrúbal, aquestes monedes tenien, en una cara, un bust del governant cartaginès, marcant l'avenç de les seves tropes pel territori. En aquest moment, la moneda púnica tenia una gran acceptació a la península, bàsicament per l'alt valor del trishekel i per la contundència de la seva propaganda (sobretot amb la presència d'elefants). A l'altra cara de la moneda, principalment hi apareixia aquesta figura de l'elefant, que és considerada una al·legoria del poder militar terrestre. Sovint també hi apareixeran embarcacions de guerra, que representaven, al seu torn, el poder marítim de què feien gala els dirigents cartaginesos.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de gran bellesa", "answer_start": 74 } ], "id": "P_345_C_2069_Q1", "question": "Com es consideren les monedes cartagineses?" }, { "answers": [ { "text": "propagandístic i de prestigi", "answer_start": 149 } ], "id": "P_345_C_2069_Q2", "question": "Quin altre sentit tenien les monedes cartagineses a par del valor comercial?" }, { "answers": [ { "text": "un bust del governant cartaginès, marcant l'avenç de les seves tropes pel territori", "answer_start": 294 } ], "id": "P_345_C_2069_Q3", "question": "Què hi havia en una cara en les monedes cartagineses a l'època d'Amílcar i d'Asdrúbal?" }, { "answers": [ { "text": "l'elefant", "answer_start": 655 } ], "id": "P_345_C_2069_Q4", "question": "Quin afigura a pareixia a l'altra cars de les monedes cartagineses?" }, { "answers": [ { "text": "una al·legoria del poder militar terrestre", "answer_start": 685 } ], "id": "P_345_C_2069_Q5", "question": "Com es considera la figura de l'elefant a les monedes cartagineses?" } ] }, { "context": "És en l'aspecte religiós on es veu més clarament el contacte i la influència que els fenicis i els púnics van generar sobre els habitants de la península; així, Déus, temples i rituals es van propagar molt ràpidament, i han arribat fins avui dia. Tot i això, les creences de les persones, tot i que poden canviar, exigeixen un sentiment que és difícil de modificar. És cert que durant l’ocupació cartaginesa es pot apreciar com bona part dels indígenes creia en déus orientals o en mites fenicis, però podria ser més aviat una conseqüència del manteniment constant de relacions amb les colònies anteriors, que no pas pel control efectiu del territori durant el període que va del 237 al 206 aC.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en l'aspecte religiós", "answer_start": 3 } ], "id": "P_345_C_2070_Q1", "question": "On es veu més l'influencia dels fenicis i púnics en els habitants de la península?" }, { "answers": [ { "text": "Déus, temples i rituals", "answer_start": 161 } ], "id": "P_345_C_2070_Q2", "question": "Què es va propagar molt ràpidament?" }, { "answers": [ { "text": "orientals", "answer_start": 467 } ], "id": "P_345_C_2070_Q3", "question": "En quins déus creien els indígenes durant l'ocupació cartaginesa?" } ] } ] }

{ "title": "Tortuga carei", "paragraphs": [ { "context": "Les carei s'aparellen dos cops l'any en llacunes recloses davant de les platges on crien, sovint en illes remotes. La temporada d'aparellament per la subespècie atlàntica normalment és des d'abril fins a novembre. La temporada d'aparellament de la subpoblació indo-pacífica és des de setembre fins a febrer.[11] Després d'aparellar-se, les femelles caminen pesadament fins a la part més alta d'una platja durant la nit. Netegen una àrea i hi fan un forat per nidificar utilitzant les seves aletes posteriors. Després, la femella deixa una niuada d'ous i els cobreix amb sorra. Els nius d'E. imbricata al Carib i a Florida contenen al voltant de 140 ous. Després del llarg procés, que pot durar hores, la femella retorna al mar.[6][7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos cops l'any", "answer_start": 22 } ], "id": "P_262_C_1567_Q1", "question": "Quan s'aparellen les carei?" }, { "answers": [ { "text": "en llacunes recloses davant de les platges on crien, sovint en illes remotes", "answer_start": 37 } ], "id": "P_262_C_1567_Q2", "question": "On s'aparellen les carei?" }, { "answers": [ { "text": "pesadament", "answer_start": 357 } ], "id": "P_262_C_1567_Q3", "question": "Com caminen les femelles de carei després d'aparellar-se?" }, { "answers": [ { "text": "al voltant de 140", "answer_start": 631 } ], "id": "P_262_C_1567_Q4", "question": "Quants ous contenen els nius d'E. imbricata al Carib i a Florida?" }, { "answers": [ { "text": "les seves aletes posteriors", "answer_start": 480 } ], "id": "P_262_C_1567_Q5", "question": "Què utilitzen les femelles de carei per fer el forat on nidificar?" } ] }, { "context": "Són grans nedadores. Poden arribar a aconseguir velocitats de fins a 24 km/h i hi ha registres de tortugues que han recorregut nedant 4.828 km.[6] Al Carib s'han observat immersions de tortugues carei a més de 70 metres de profunditat durant un període de més de 80 minuts.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fins a 24 km/h", "answer_start": 62 } ], "id": "P_262_C_1568_Q1", "question": "Quina velocitat poden arribar a aconseguir nedant les tortugues carei?" }, { "answers": [ { "text": "Al Carib", "answer_start": 147 } ], "id": "P_262_C_1568_Q2", "question": "On s'han observat immersions de tortugues carei a més de 70 metres de profunditat?" }, { "answers": [ { "text": "més de 80 minuts", "answer_start": 256 } ], "id": "P_262_C_1568_Q3", "question": "Quant de temps han durat les immersions de tortugues carei que s'han observat al Carib?" }, { "answers": [ { "text": "4.828", "answer_start": 134 } ], "id": "P_262_C_1568_Q4", "question": "Quants km s'han registrat que han recorregut tortugues nedant?" } ] }, { "context": "Els adults es troben principalment a esculls de corall tropicals. Generalment se'ls veu al llarg de tot el dia, descansant en coves i sortints a les proximitats dels esculls. En ser una espècie de marcat caràcter migratori, se les pot trobar en una gran varietat d'hàbitats, des del mar obert fins a llacunes d'aigua salada i manglars en estuaris.[6][29] Encara que no se sap gaire sobre les seves preferències d'hàbitat durant els seus primers anys de vida, s'assumeix que E. imbricata, igual que altres cadells de tortuga marina, són completament pelàgics, i per tant viuen a mar obert fins a la maduresa.[30]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a esculls de corall tropicals", "answer_start": 35 } ], "id": "P_262_C_1569_Q1", "question": "On es troben els adults principalment?" }, { "answers": [ { "text": "al llarg de tot el dia", "answer_start": 88 } ], "id": "P_262_C_1569_Q2", "question": "Quan es veu als adults?" }, { "answers": [ { "text": "no se sap gaire", "answer_start": 366 } ], "id": "P_262_C_1569_Q3", "question": "Quines són les seves preferències d'hàbitat durant els primers anys de vida?" }, { "answers": [ { "text": "E. imbricata, igual que altres cadells de tortuga marina", "answer_start": 474 } ], "id": "P_262_C_1569_Q4", "question": "Qui s'assumeix que són completament pelàgics?" }, { "answers": [ { "text": "migratori", "answer_start": 213 } ], "id": "P_262_C_1569_Q5", "question": "Quin caràcter té l'espècie?" } ] }, { "context": "La tortuga carei (Eretmochelys imbricata) és una tortuga marina en perill crític d'extinció que pertany a la família dels quelònids. És l'única espècie del seu gènere. L'espècie està distribuïda per tot el món, amb subespècies a l'Oceà Atlàntic i a l'Oceà Pacífic. E. imbricata és la subespècie atlàntica, i E. imbricata bissa es troba a la regió Indo-Pacífica.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "carei", "answer_start": 11 } ], "id": "P_262_C_1570_Q1", "question": "Quina tortuga està en perill d'extinció?" }, { "answers": [ { "text": "quelònids", "answer_start": 122 } ], "id": "P_262_C_1570_Q2", "question": "A quina família pertany la tortuga carei?" }, { "answers": [ { "text": "per tot el món", "answer_start": 195 } ], "id": "P_262_C_1570_Q3", "question": "Per on està distribuïda l'espècie de tortuga carei?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Oceà Atlàntic i a l'Oceà Pacífic", "answer_start": 227 } ], "id": "P_262_C_1570_Q4", "question": "On hi ha subespècies de la tortuga carei?" }, { "answers": [ { "text": "E. imbricata bissa", "answer_start": 308 } ], "id": "P_262_C_1570_Q5", "question": "Quina subespècie de la tortuga carei es troba a la regió Indo-Pacífica?" } ] }, { "context": "El 1996 E. imbricata fou inclosa a la Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades, classificada com a espècie en perill crític d'extinció.[4] El seu estat com a espècie amenaçada d'extinció havia estat qüestionat amb anterioritat per dues propostes que al·legaven que aquesta tortuga (juntament amb tres altres espècies) tenia diferents poblacions estables significatives per tot el món. Aquestes peticions van ser rebutjades per la UICN basant-se en la seva anàlisi de les dades presentades pel Marine Turtle Specialist Group (MTSG) que mostraven que la població mundial de tortugues carei s'havia reduït en un 80% en les tres últimes generacions de l'espècie, i que no s'observava cap augment significatiu de les poblacions el 1996. Vistes aquestes dades, la UICN assignà la consideració d'en perill crític (CR A1) a l'estat de l'espècie. Tanmateix no se li aplicà el grau A2, perquè la UICN considerà que no hi havia prou dades que demostressin que la població hagués de continuar disminuint en el futur.[54]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com a espècie en perill crític d'extinció", "answer_start": 101 } ], "id": "P_262_C_1571_Q2", "question": "Com està classificada E. imbricata?" }, { "answers": [ { "text": "Marine Turtle Specialist Group (MTSG)", "answer_start": 501 } ], "id": "P_262_C_1571_Q3", "question": "Qui va mostrar que la població de tortugues carei s'havia reduït un 80%?" }, { "answers": [ { "text": "el grau A2", "answer_start": 872 } ], "id": "P_262_C_1571_Q4", "question": "Què no li aplicà la UICN a la tortuga carei?" }, { "answers": [ { "text": "perill crític (CR A1)", "answer_start": 800 } ], "id": "P_262_C_1571_Q5", "question": "Quina consideració li assigna a l'espècie la UICN?" } ] } ] }

{ "title": "Ermessenda de Carcassona", "paragraphs": [ { "context": "L'any 2010, el canal de televisió TV3 va realitzar una sèrie de ficció històrica en dos capítols basada en la seva biografia.[68] El rodatge va durar nou setmanes i l'estrena es féu en dues parts el 21 i el 22 de març de 2011.[69] El guió va ser obra de Mercè Sàrrias i Núria Furió, guionistes de Porca misèria.[70] La va dirigir Lluís Maria Güell, que ja havia dirigit la minisèrie Arnau, i va tenir Laia Marull com a protagonista.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "TV3", "answer_start": 34 } ], "id": "P_320_C_1915_Q1", "question": "Quin canal de televisió va realitzar la sèrie?" }, { "answers": [ { "text": "en la seva biografia", "answer_start": 104 } ], "id": "P_320_C_1915_Q2", "question": "En què es basava la sèrie?" }, { "answers": [ { "text": "Mercè Sàrrias i Núria Furió", "answer_start": 254 } ], "id": "P_320_C_1915_Q3", "question": "Qui va fer el guió de la sèrie?" }, { "answers": [ { "text": "Lluís Maria Güell", "answer_start": 330 } ], "id": "P_320_C_1915_Q4", "question": "Qui va dirigir la sèrie?" }, { "answers": [ { "text": "protagonista", "answer_start": 419 } ], "id": "P_320_C_1915_Q5", "question": "Quin paper feia Laia Marull?" } ] }, { "context": "La guerra civil al califat de Còrdova començà el novembre del 1008 quan el fill del temible Almansor, amb el suport dels berbers, va obligar el califa àrab Hixam al-Muàyyad bi-L·lah a nomenar-lo hereu de la corona. Després de ser nomenat hereu, sortí en una expedició contra el Regne de Lleó, però, en la seva absència, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah -\"el guiat per Déu\"- va organitzar un cop d'estat i va autoproclamar-se nou califa. En tenir-ne notícies, el fill d'Almansor retornà cap a la capital, però de camí fou mort el 3 de març del 1009. Això provocà la indignació dels berbers, que liderats per Sulayman al-Mustaín van oposar-se al nou califa i cercaren auxili en el comte Sanç I Garcia de Castella, que féu costat al pretendent berber a canvi de cessions territorials a la frontera del Duero. Les forces bereberocastellanes van dirigir-se cap a Qurtuba i finalment venceren en la Batalla de Qantish el 5 de novembre del 1009. Els berbers proclamaren califa Sulayman al-Mustaín, mentre que els castellans esperaven rebre unes 200 fortaleses a les terres del Duero, però aquestes fortaleses restaven en mans de tropes lleials al califa derrocat i, per tant, les promeses dels berbers no es feren efectives. Després d'un breu saqueig, els castellans van retornar al seu comtat. Tot i l'aparent triomf berber, el califa derrocat, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah -\"el guiat per Déu\"-, va aconseguir fugir de la capital i va refugiar-se a Tulaytula, en terres d'Ath-Thaghr al-Àwsat, territori governat per l'andalusí d'origen eslau Muhàmmad ibn Hixam, conegut pel sobrenom de Wàdih. Aquest va cercar reforços i, el 1010, va anar a terres dels francs -els musulmans anomenaven Ifranja els comtats de l'antiga Gòtia franca-, on va negociar el suport del comte Ramon Borrell I de Barcelona.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el novembre del 1008", "answer_start": 46 } ], "id": "P_320_C_1916_Q1", "question": "Quan començà la guerra civil al califat de Còrdova?" }, { "answers": [ { "text": "a nomenar-lo hereu de la corona", "answer_start": 182 } ], "id": "P_320_C_1916_Q2", "question": "A què va obligar Almansor al califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah?" }, { "answers": [ { "text": "Hixam al-Muàyyad bi-L·lah", "answer_start": 156 } ], "id": "P_320_C_1916_Q3", "question": "Qui es va proclamar nou califa durant l'absència d'Almansor?" }, { "answers": [ { "text": "va organitzar un cop d'estat", "answer_start": 368 } ], "id": "P_320_C_1916_Q4", "question": "Què va fer per poder proclamar-se califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah?" } ] }, { "context": "Durant aquest període d'enfrontament amb el seu fill, també hagué de fer front a les hostilitats dels pirates sarraïns d'Abu-l-Jayx al-Muwàffaq, anomenat «Mujàhid». Aquest era un esclau llibert que, arran de les lluites internes al califat de Còrdova iniciades el 1008, fugí de Qúrtuba i s'instal·là primerament a Turtuixa, d'on fou expulsat, i després a Balànsiyya, d'on també fou expulsat. Radicat finalment a Dàniyya, aconseguí prendre el poder i autoproclamar-se emir, i constituí el 1010 l'emirat de Dàniyya. Mujàhid aconseguí el 1015 conquerir les Illes Balears i a partir d'aleshores bastí una potent flota que es dedicà fonamentalment a la pirateria de la costa mediterrània. Construí unes drassanes a al-Summān, el port de Dàniyya, que esdevingueren la principal base de les seves operacions. Per a fer front als atacs que els sarraïns llançaven contra les costes dels seus dominis, Ermessenda de Carcassona contractà els serveis de Roger de Tosny, un noble normand castigat amb l'exili per enfrontar-se al seu senyor Ricard II de Normandia. En les cròniques del monjo Ademar de Chabannes (c. 989-1034), es descriuen les gestes del normand Roger de Torsy lluitant i aterrint els pirates sarraïns de l'emir de Dàniyya Abu-l-Jayx al-Muwàffaq, i com aquest finalment hauria segellat la pau amb Ermessenda. Així mateix, es relata que el 1020 la filla de la comtessa de Barcelona, Estefania Ramon, s'hauria cassat amb Roger de Tosny, però que el 1024, en obtenir el permís del duc Ricard II de Normandia per finalitzar el seu exili, aquest hauria retornat a Normandia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a les hostilitats dels pirates sarraïns", "answer_start": 79 } ], "id": "P_320_C_1917_Q1", "question": "A què va haver de fer front en aquest període d'enfrontament amb el seu fill?" }, { "answers": [ { "text": "l'emirat de Dàniyya", "answer_start": 493 } ], "id": "P_320_C_1917_Q3", "question": "Quin emirat va constituir el 1010 Abu-l-Jayx al-Muwàffa?" }, { "answers": [ { "text": "a la pirateria de la costa mediterrània", "answer_start": 643 } ], "id": "P_320_C_1917_Q5", "question": "A què es va dedicar la flota de Mujàhid?" } ] }, { "context": "El cos d'Ermessenda fou traslladat del seu castell de Sant Quirze de Besora a la catedral de Girona per ser sebollit en un sarcòfag fet d'un sol bloc de pedra marès rosa, buidat en forma antropomòrfica. El sarcòfag fou situat originàriament, i tal com era costum aleshores, a la galilea que hi havia situada a la part frontal de la catedral. La galilea o nàrtex d'un temple era un vestíbul cobert que hi havia en algunes esglésies romàniques i era situat a la part frontal, abans de la porta d'accés al temple; la seva principal funció era allotjar les persones no admissibles per al culte i, fins al segle xiv, també serví per a col·locar-hi els sepulcres de personalitats importants. El seu besnét Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» morí vint-i-quatre anys després, el 1082, i fou sebollit en un sarcòfag romànic de tipologia similar al d'Ermessenda i situat també a la galilea. A partir del 1312, es van iniciar les obres per aixecar una nova catedral gòtica sobre l'antiga romànica. L'altar major es va consagrar el 1347 i es va procedir a l'enderrocament de la capçalera romànica. El 1385, el rei Pere el Cerimoniós ordenava la reorganització dels panteons reials del monestir de Santa Maria de Poblet, i alhora ordenava que els sepulcres de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona fossin traslladats des de l'exterior de la galilea frontal a l'interior de la nova catedral gòtica. El sarcòfag del comte fou situat sobre la porta de la sagristia, i el de la comtessa damunt la porta que dóna accés a l'escala del trifori. Així mateix, ordenava la construcció de dos nous sepulcres d'estil gòtic, que es limitaren a revestir amb plafons laterals d'alabastre decorats amb el senyal reial els sarcòfags romànics originals, deixant-los completament coberts. També ordenava a l'escultor mallorquí Guillem Morell esculpir sengles estàtues jacents dels sobirans que foren col·locades al vessant davanter anterior de la tapa. El 1982, amb motiu dels 9 segles de la mort del comte Ramon Berenguer II, els sepulcres gòtics foren oberts i aleshores es descobrí que els sarcòfags romànics originals presentaven com a única decoració externa disset franges verticals amb els colors roig i daurat pintats en data indeterminada. Aquestes pintures han estat argumentades com a possibles emblemes preheràldics anteriors a l'evidència històrica més antiga que existeix sobre del senyal heràldic dels quatre pals, que apareixen per primera vegada un segle després en l'escut d'armes que porta Ramon Berenguer IV en un segell que valida un document del 2 de setembre de 1150.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la catedral de Girona", "answer_start": 76 } ], "id": "P_320_C_1918_Q1", "question": "On va ser traslladat el cos d'Ermessenda?" }, { "answers": [ { "text": "el Cap d'Estopes", "answer_start": 720 } ], "id": "P_320_C_1918_Q4", "question": "Com anomenaven a Ramon Berenguer II?" }, { "answers": [ { "text": "1312", "answer_start": 897 } ], "id": "P_320_C_1918_Q5", "question": "Quin any van començar les obres per aixecar una nova catedral gòtica sobre l'antiga romànica?" } ] }, { "context": "Ermessenda va realitzar importants donacions a les esglésies de les diòcesis catòliques, amb la finalitat de promoure la independència econòmica d'aquestes institucions que en aquella època es trobaven en decadència. En aquest temps, també era competència d'ella i del seu marit el nomenament dels principals càrrecs eclesiàstics com els abats i els bisbes. A la mort del bisbe de Girona, Odó, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès l'any 1010, van fer ús de la seva competència per a nomenar els principals càrrecs eclesiàstics i aconseguir el nomenament de Pere Roger, germà petit d'Ermessenda, com a nou bisbe de la ciutat.[59]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a les esglésies de les diòcesis catòliques", "answer_start": 45 } ], "id": "P_320_C_1920_Q1", "question": "A qui fa fer donacions Ermessenda?" }, { "answers": [ { "text": "la independència econòmica d'aquestes institucions", "answer_start": 118 } ], "id": "P_320_C_1920_Q2", "question": "Què volia promoure Ermessenda amb les donacions?" }, { "answers": [ { "text": "el nomenament dels principals càrrecs eclesiàstics", "answer_start": 279 } ], "id": "P_320_C_1920_Q3", "question": "Quina competència tenien Ermessenda i el seu marit?" }, { "answers": [ { "text": "Pere Roger", "answer_start": 563 } ], "id": "P_320_C_1920_Q4", "question": "Qui era el germà petit d'Ermessenda?" }, { "answers": [ { "text": "bisbe de la ciutat", "answer_start": 611 } ], "id": "P_320_C_1920_Q5", "question": "A quin càrrec van nomenar a Pere Roger?" } ] } ] }

{ "title": "Garri Kaspàrov", "paragraphs": [ { "context": "Essent adolescent, Kaspàrov va empatar dues vegades a la primera plaça en el Campionat d'escacs de l'URSS, el 1980-81 i 1981-82. La seva primera victòria en un torneig internacional d'elit va ser a Bugojno 1982. Va aconseguir una plaça pel torneig Interzonal de Moscou de 1982, el qual va guanyar, classificant-se per al Torneig de Candidats.[34] Als 19 anys, va ser el Candidat més jove des de Bobby Fischer, que tenia 15 anys quan es va classificar el 1958. A la llista d'Elo de gener de 1983, ja era el segon jugador en la classificació mundial, només per darrere del campió mundial Anatoli Kàrpov.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Campionat d'escacs de l'URSS", "answer_start": 77 } ], "id": "P_88_C_523_Q1", "question": "En quin campionat Kaspàrov va empatar dues vegades a la primera plaça?" }, { "answers": [ { "text": "Bugojno", "answer_start": 198 } ], "id": "P_88_C_523_Q2", "question": "On va ser la seva primera victòria en un torneig internacional?" }, { "answers": [ { "text": "15", "answer_start": 420 } ], "id": "P_88_C_523_Q4", "question": "Quants anys tenia Bobby Fischer quan es va classificar pel torneig Interzonal de Moscou?" }, { "answers": [ { "text": "Anatoli Kàrpov", "answer_start": 586 } ], "id": "P_88_C_523_Q5", "question": "Qui era el campió mundial a la llista d'Elo en gener de 1983?" } ] }, { "context": "La finalització va ser molt polèmica, ja que ambdós jugadors van declarar que preferien que el matx continués. Quan va anunciar la seva decisió en una conferència de premsa, Campomanes va citar la salut dels jugadors, dient que havien patit molta tensió per la durada de l'enfrontament. En Kàrpov havia perdut 10 quilos i va haver de ser hospitalitzat diversos cops, però Kaspàrov en canvi, estava en un excel·lent estat de salut, i extremadament ofès per la decisió de Campomanes, preguntant per què estava clausurant el matx si ambdós jugadors deien que volien continuar. Semblava que Kaspàrov, que havia guanyat les últimes dues partides abans de la suspensió, sentia que guanyaria, tot i el seu desavantatge de 5-3. Semblava estar físicament més fort que el seu contrari i en les partides posteriors havia jugat millor als escacs.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "10", "answer_start": 310 } ], "id": "P_88_C_524_Q1", "question": "Quants quilos havia perdut Kàrpov durant la partida?" }, { "answers": [ { "text": "en un excel·lent estat", "answer_start": 398 } ], "id": "P_88_C_524_Q2", "question": "Com es trobava la salut de Kaspàrov després de la partida?" }, { "answers": [ { "text": "la decisió de Campomanes", "answer_start": 456 } ], "id": "P_88_C_524_Q3", "question": "Què va ofendre Kaspàrov?" }, { "answers": [ { "text": "dues", "answer_start": 627 } ], "id": "P_88_C_524_Q4", "question": "Quantes partides havia guanyat Kaspàrov abans de la suspensió?" }, { "answers": [ { "text": "5-3", "answer_start": 715 } ], "id": "P_88_C_524_Q5", "question": "Quin era de desanvantatge de Kaspàrov abans de la suspensió?" } ] }, { "context": "El 10 d'abril de 2005, Kaspàrov era a Moscou en un acte promocional, quan va ser colpejat al cap amb un tauler d'escacs que acabava de signar. Es va afirmar que l'assaltant li havia dit immediatament abans de l'atac: \"Et vaig admirar com a escaquista, però vaig renunciar per política\".[99] Des de llavors, Kaspàrov ha estat objecte d'altres episodis similars.[100][101]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Moscou", "answer_start": 38 } ], "id": "P_88_C_525_Q1", "question": "On era Kaspàrov el 10 d'abril de 2005?" }, { "answers": [ { "text": "un tauler d'escacs que acabava de signar", "answer_start": 101 } ], "id": "P_88_C_525_Q2", "question": "Amb què va ser colpejat al cap a Kaspàrov?" }, { "answers": [ { "text": "Et vaig admirar com a escaquista, però vaig renunciar per política", "answer_start": 218 } ], "id": "P_88_C_525_Q3", "question": "Què li va dir d'assaltant de Kaspàrov?" } ] }, { "context": "Kaspàrov i Short foren expulsats de la FIDE, i jugaren el seu ben esponsoritzat matx a Londres. Kaspàrov va guanyar convincentment per 12½–7½. El matx va incrementar considerablement el seguiment dels escacs a la Gran Bretanya, amb una cobertura sense precedents feta pel Channel 4. La FIDE va organitzar també un Campionat del món entre Jan Timman (el derrotat Candidat finalista) i l'excampió del món Kàrpov (derrotat en semifinals del cicle de la FIDE), el qual va guanyar Kàrpov.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Kaspàrov i Short", "answer_start": 0 } ], "id": "P_88_C_527_Q1", "question": "Qui van ser expulsats de la FIDE?" }, { "answers": [ { "text": "Londres", "answer_start": 87 } ], "id": "P_88_C_527_Q2", "question": "On van jugar el matx Kaspàrov i Short?" }, { "answers": [ { "text": "El matx", "answer_start": 143 } ], "id": "P_88_C_527_Q3", "question": "Què va fer que a la Gran Bretanya s'incrementés el seguiment dels escacs?" }, { "answers": [ { "text": "en semifinals del cicle de la FIDE", "answer_start": 420 } ], "id": "P_88_C_527_Q4", "question": "Quan va ser derrotat Kàrpov?" }, { "answers": [ { "text": "Channel 4", "answer_start": 272 } ], "id": "P_88_C_527_Q5", "question": "Qui va fer la cobertura del matx?" } ] }, { "context": "Kaspàrov va anunciar la seva retirada de la competició professional el 10 de març de 2005, tot just després de proclamar-se guanyador del Torneig de Linares,[12] per a dedicar-se a la política i l'escriptura. Va formar el Front Civil Unit i es va afiliar a L'Altra Rússia, una coalició d'oposició al govern electe de Vladímir Putin.[3] Entrà a la carrera presidencial per les eleccions legislatives russes de 2008, tot i que finalment la coalició L'Altra Rússia es retirà del procés electoral i no va concórrer a les eleccions de març de 2008.[13] A despit del fet que és considerat al món occidental com a un símbol de l'oposició a Putin, en realitat el suport a Kaspàrov a Rússia no és massa gran.[14][15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "10 de març de 2005", "answer_start": 71 } ], "id": "P_88_C_528_Q1", "question": "Quin dia Kaspàrov va anunciar la retirada de la competició professional?" }, { "answers": [ { "text": "a la política i l'escriptura", "answer_start": 179 } ], "id": "P_88_C_528_Q2", "question": "A què es va dedicar Kaspàrov després de retirar-se de la competició professional?" }, { "answers": [ { "text": "a L'Altra Rússia", "answer_start": 255 } ], "id": "P_88_C_528_Q3", "question": "On es va afiliar Kaspàrov?" }, { "answers": [ { "text": "al govern electe de Vladímir Putin", "answer_start": 297 } ], "id": "P_88_C_528_Q4", "question": "A qui s'oposava l'Altra Rússia?" }, { "answers": [ { "text": "març de 2008", "answer_start": 530 } ], "id": "P_88_C_528_Q5", "question": "Quan es van fer les eleccions russes?" } ] } ] }

{ "title": "Satèl·lits de Júpiter", "paragraphs": [ { "context": "Les primeres sondes espacials que visitaren Júpiter foren la Pioneer 10 el 1973 i la Pioneer 11 un any després; prengueren imatge de baixa resolució de les quatre llunes galileanes. Les sondes Voyager 1 i Voyager 2 visitaren el planeta el 1979 i descobriren activitat volcànica a Io i la presència de gel aquàtic a la superfície d'Europa. La sonda Cassini, de viatge cap a Saturn, volà prop de Júpiter el 2000 i recopilà dades sobre les interaccions de les llunes galileanes amb l'atmosfera joviana. La sonda New Horizons volà també prop del planeta el 2007 i féu millores sobre els paràmetres orbitals dels satèl·lits jovians.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pioneer 10", "answer_start": 61 } ], "id": "P_506_C_3031_Q1", "question": "Quina sonda espacial va visitar Júpiter el 1973?" }, { "answers": [ { "text": "de les quatre llunes galileanes", "answer_start": 149 } ], "id": "P_506_C_3031_Q2", "question": "De què van prendre imatges les sondes espacials?" }, { "answers": [ { "text": "activitat volcànica", "answer_start": 258 } ], "id": "P_506_C_3031_Q3", "question": "Què van descobrir Voyager 1 i Voyager 2 a Io?" }, { "answers": [ { "text": "el 2000", "answer_start": 402 } ], "id": "P_506_C_3031_Q4", "question": "Quin any la sonda Cassini va volar prop de Júpiter?" }, { "answers": [ { "text": "el 1979", "answer_start": 236 } ], "id": "P_506_C_3031_Q5", "question": "Quan van visitar Júpiter les sondes Voyager 1 i Voyager 2?" } ] }, { "context": "Les característiques físiques i orbitals dels satèl·lits són molt variades. Els quatre galileans són tots de més de 3.100 km de diàmetre; el més gran, Ganimedes, és el novè objecte més gran del sistema solar després del Sol i de set dels planetes (és més gran que Mercuri). Totes les altres llunes jovianes fan menys de 250 km de diàmetre, i la majoria no excedeixen els 5 km. Les seves formes orbitals van des de les gairebé perfectament circulars fins a les altament excèntriques i inclinades, i moltes de les llunes orbiten en direcció oposada a la rotació de Júpiter (moviment retrògrad). Els períodes orbitals van des de les 7 hores (menys del que tarda Júpiter a rotar sobre el seu eix) fins a unes 3.000 vegades més (gairebé tres anys terrestres).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "molt variades", "answer_start": 61 } ], "id": "P_506_C_3032_Q1", "question": "Com són les característiques físiques i orbitals dels satèl·lits?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 80 } ], "id": "P_506_C_3032_Q2", "question": "Quants satèŀlits galileans hi ha?" }, { "answers": [ { "text": "Ganimedes", "answer_start": 151 } ], "id": "P_506_C_3032_Q3", "question": "Quin és el satèŀlit galileà més gran?" }, { "answers": [ { "text": "de més de 3.100 km", "answer_start": 106 } ], "id": "P_506_C_3032_Q4", "question": "Quin diàmetre tenen els satèŀlits galileans?" }, { "answers": [ { "text": "no excedeixen els 5 km", "answer_start": 353 } ], "id": "P_506_C_3032_Q5", "question": "Quin diàmetre tenen la majoria de llunes jovianes?" } ] }, { "context": "Els satèl·lits irregulars són objectes substancialment menors amb òrbites excèntriques i més distants del planeta. Formen famílies amb similituds compartides pel que fa a l'òrbita (semieix major, inclinació i excentricitat) i a la composició; es creu que es tracta –almenys parcialment– de famílies de col·lisió que es crearen quan els cossos progenitors més grans (tot i que petits) es fragmentaren per l'impacte d'asteroides capturats pel camp gravitatori de Júpiter. Normalment aquestes famílies duen el nom dels seus membres més grans. Es llisten a continuació:[40][41][42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "substancialment menors", "answer_start": 39 } ], "id": "P_506_C_3034_Q1", "question": "Com són els satèl·lits irregulars?" }, { "answers": [ { "text": "excèntriques i més distants del planeta", "answer_start": 74 } ], "id": "P_506_C_3034_Q2", "question": "Com són les orbites dels satèl·lits irregulars?" }, { "answers": [ { "text": "per l'impacte d'asteroides", "answer_start": 400 } ], "id": "P_506_C_3034_Q3", "question": "Per què es van fragmentar els cossos progenitors grans?" }, { "answers": [ { "text": "dels seus membres més grans", "answer_start": 511 } ], "id": "P_506_C_3034_Q4", "question": "Quins noms tenen les famílies de satèl·lits irregulars?" } ] }, { "context": "La suposada primera observació d'un satèl·lit de Júpiter és la de l'astrònom xinès Gan De al voltant de l'any 364 aC.[9] Tanmateix, les primeres observacions conegudes amb certesa de les llunes del planeta foren les de Galileo Galilei (Galileu) el 1609.[10] A data de gener de 1610, Galileu ja havia observat les quatre llunes galileanes amb el seu telescopi de 30 augments; publicà els seus resultats el març del mateix any.[11] Simon Marius descobrí de manera independent els satèl·lits un dia després que Galileu, encara que no publicà el seu llibre sobre el tema fins al 1614. Tot i això, els noms que Marius assignà es fan servir avui en dia: Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo.[12] No es descobriren més satèl·lits fins que E. E. Barnard observà Amaltea el 1892.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Gan De", "answer_start": 83 } ], "id": "P_506_C_3035_Q1", "question": "Qui se suposa que va observar primer un satèŀlit de Júpiter?" }, { "answers": [ { "text": "astrònom", "answer_start": 68 } ], "id": "P_506_C_3035_Q2", "question": "Què era Gan De?" }, { "answers": [ { "text": "Galileo Galilei", "answer_start": 219 } ], "id": "P_506_C_3035_Q3", "question": "Qui va observar per primera vegada les llunes de Júpiter?" }, { "answers": [ { "text": "30", "answer_start": 362 } ], "id": "P_506_C_3035_Q4", "question": "Quants augments tenia el telescopi de Galileo Galilei?" }, { "answers": [ { "text": "els noms que Marius assignà", "answer_start": 593 } ], "id": "P_506_C_3035_Q5", "question": "Quins noms de satèŀlits de Júpiter es fan servir avui en dia?" } ] }, { "context": "Dels satèl·lits de Júpiter, vuit són satèl·lits regulars amb òrbites prògrades i gairebé circulars que no estan gaire inclinades respecte el pla equatorial jovià. Quatre d'aquests vuit són els satèl·lits galileans, que són gairebé esfèrics a causa de la seva massa planetària, i serien considerats com a mínim planetes nans si estiguessin en òrbita directa al voltant del Sol. Els altres quatre (Metis, Adrastea, Amaltea i Tebe) són molt més petits i propers a Júpiter, i són font de la pols que constitueix els seus anells. La resta de llunes són satèl·lits irregulars, les òrbites prògrades i retrògrades dels quals estan molt més allunyades del planeta i tenen elevades inclinacions i excentricitats; aquestes llunes foren probablement capturades per Júpiter de l'òrbita solar. Vint-i-dos dels satèl·lits irregulars encara no han estat anomenats oficialment.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gairebé esfèrics", "answer_start": 223 } ], "id": "P_506_C_3036_Q2", "question": "Com són els satèl·lits galileans?" }, { "answers": [ { "text": "com a mínim planetes", "answer_start": 298 } ], "id": "P_506_C_3036_Q3", "question": "Com serien considerats els satèl·lits galileans si estiguessin en l'òrbita solar?" }, { "answers": [ { "text": "propers a Júpiter", "answer_start": 451 } ], "id": "P_506_C_3036_Q4", "question": "On estan situats els satèl·lits més petits?" } ] } ] }

{ "title": "Dinosaures", "paragraphs": [ { "context": "L'arqueòpterix, el primer bon exemple de \"dinosaure amb plomes\", fou descobert el 1860. L'exemplar original fou trobat als llims de Solnhofen al sud d'Alemanya, un jaciment rar i amb fòssils en un estat de conservació gairebé perfecte. L'arqueòpterix és un fòssil de transició, amb característiques clarament intermèdies entre les dels rèptils moderns i els ocells. Descobert només dos anys després de la influent obra de Darwin L'origen de les espècies, aquesta troballa intensificà el debat naixent entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme. Aquest ocell primitiu s'assembla tant als dinosaures que, sense una impressió clara de plomes a les roques que l'envoltaven, com a mínim un exemplar fou confós amb Compsognathus.[97]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1860", "answer_start": 82 } ], "id": "P_477_C_2857_Q2", "question": "Quan fou descobert l'arqueòpterix?" }, { "answers": [ { "text": "als llims de Solnhofen al sud d'Alemanya", "answer_start": 119 } ], "id": "P_477_C_2857_Q3", "question": "On fou trobat l'exemplar original de l'arqueòpterix?" }, { "answers": [ { "text": "en un estat de conservació gairebé perfecte", "answer_start": 191 } ], "id": "P_477_C_2857_Q4", "question": "Com estaven els fòssils del jaciment de Solnhofen?" }, { "answers": [ { "text": "entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme", "answer_start": 501 } ], "id": "P_477_C_2857_Q5", "question": "Entre qui es va intensificar el debat per la trobada de l'arqueòpterix?" } ] }, { "context": "La teoria de la col·lisió amb un asteroide, que fou popularitzada el 1980 per Walter Alvarez i els seus col·legues, relaciona l'extinció de finals del període Cretaci amb un impacte amb un bòlid fa aproximadament 65,5 milions d'anys. Alvarez i altres suggeriren que un augment sobtat dels nivells d'iridi, registrat arreu del món en els estrats rocosos d'aquest període, era una prova directa de l'impacte.[113] La majoria dels indicis suggereixen actualment que un bòlid d'entre cinc i quinze quilòmetres de diàmetre impactà amb la Terra a prop de la península de Yucatán, creant el cràter de Chicxulub, de 170 km de diàmetre, i desencadenant l'extinció massiva.[114] Els científics no saben amb certesa si els dinosaures estaven prosperant o en declivi abans de l'impacte. Alguns científics suggereixen que el meteorit causà una baixada de la temperatura atmosfèrica llarga i no natural, mentre que d'altres, en canvi, afirmen que hauria provocat una ona de calor fora de l'habitual.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1980", "answer_start": 69 } ], "id": "P_477_C_2858_Q1", "question": "Quan va ser popularitzada la teoria de la col·lisió amb un asteroide?" }, { "answers": [ { "text": "Walter Alvarez i els seus col·legues", "answer_start": 78 } ], "id": "P_477_C_2858_Q2", "question": "Qui va popularitzar la teoria de la col·lisió amb un asteroide?" }, { "answers": [ { "text": "65,5 milions", "answer_start": 213 } ], "id": "P_477_C_2858_Q3", "question": "Quants anys fa que va impactar el bòlid segons Walter Alvarez i els seus col·legues?" }, { "answers": [ { "text": "entre cinc i quinze", "answer_start": 474 } ], "id": "P_477_C_2858_Q4", "question": "Quants quilòmetres de diàmetre tenia el bòlid que actualment es suposa que impactà a prop de la península de Yucatán?" }, { "answers": [ { "text": "Alguns científics", "answer_start": 775 } ], "id": "P_477_C_2858_Q5", "question": "Qui suggereix que el meteorit causà una baixada de la temperatura atmosfèrica llarga i no natural?" } ] }, { "context": "Els dinosaures eren un grup d'animals extremament variat; segons un estudi del 2006, fins al present s'han identificat amb certesa més de 500 gèneres de dinosaures, i el nombre total de gèneres preservats en el registre fòssil ha estat estimat en, aproximadament, 1.850, gairebé tres quarts dels quals encara han de ser descoberts.[8] Un estudi anterior estimà que existiren aproximadament 3.400 gèneres de dinosaures, incloent-n'hi molts que no haurien quedat preservats al registre fòssil.[9] Alguns eren herbívors i altres eren carnívors. Alguns dinosaures eren bípedes, altres quadrúpedes, i altres, com l'ammosaure o Iguanodon, podien caminar indistintament a dues o a quatre potes. Molts tenien una armadura òssia, o modificacions cranials com ara banyes i crestes. Tot i que se'ls coneix per la gran mida, en realitat la majoria de dinosaures eren de mida humana o més petits. Se n'han trobat restes a tots els continents de la Terra, incloent-hi l'Antàrtida.[10] No es coneixen dinosaures mesozoics que hagin viscut en hàbitats marins o aeris, tot i que és possible que alguns teròpodes amb plomes poguessin volar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més de 500", "answer_start": 131 } ], "id": "P_477_C_2859_Q1", "question": "Quants gèneres de dinosaures s'han identificat amb certesa segons l'estudi que s'ha fet des del 2006 fins al present?" }, { "answers": [ { "text": "Alguns eren herbívors i altres eren carnívors", "answer_start": 495 } ], "id": "P_477_C_2859_Q2", "question": "Què menjaven els dinosaures?" }, { "answers": [ { "text": "indistintament a dues o a quatre potes", "answer_start": 648 } ], "id": "P_477_C_2859_Q3", "question": "Com podia caminar l'ammosaure o Iguanodon?" }, { "answers": [ { "text": "banyes i crestes", "answer_start": 754 } ], "id": "P_477_C_2859_Q4", "question": "Quines modificacions cranials tenien alguns dinosaures?" }, { "answers": [ { "text": "humana o més petits", "answer_start": 863 } ], "id": "P_477_C_2859_Q5", "question": "Quina mida tenien la majoria dels dinosaures?" } ] }, { "context": "Hi ha un consens gairebé universal entre els paleontòlegs que els ocells són descendents de dinosaures teròpodes. Utilitzant l'estricta definició cladística que exigeix que tots els descendents d'un mateix avantpassat comú siguin inclosos en un grup per tal que aquest sigui natural, els ocells són dinosaures, i, per tant, els dinosaures no estan extints. Els ocells són classificats per la majoria de paleontòlegs com a membres del subgrup dels maniraptors, que són celurosaures, que són teròpodes, que són saurisquis, que són dinosaures.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dinosaures teròpodes", "answer_start": 92 } ], "id": "P_477_C_2860_Q1", "question": "De qui són descendents els ocells segons els paleontòlegs?" }, { "answers": [ { "text": "que tots els descendents d'un mateix avantpassat comú siguin inclosos en un grup", "answer_start": 169 } ], "id": "P_477_C_2860_Q2", "question": "Què exigeix la definició cladística?" }, { "answers": [ { "text": "com a membres del subgrup dels maniraptors", "answer_start": 416 } ], "id": "P_477_C_2860_Q3", "question": "Com classifiquen la majoria dels paleontòlegs els ocells?" }, { "answers": [ { "text": "per tal que aquest sigui natural", "answer_start": 250 } ], "id": "P_477_C_2860_Q4", "question": "Per què exigeix la definició cladística que tots els descendents d'un mateix avantpassat comú siguin inclosos en un grup?" } ] }, { "context": "Anàlisis estadístiques basades en dades brutes suggereixen que els dinosaures es diversificaren al Cretaci superior; és a dir, que n'augmentà el nombre d'espècies. Tanmateix, al juliol de 2008, Graeme T. Lloyd et al. argumentaren que aquesta diversificació aparent era una il·lusió causada per un biaix de mostres, car les roques del Cretaci superior han estat estudiades molt intensament. En canvi, segons ells, els dinosaures només experimentaren dues diversificacions significatives al Cretaci superior, les radiacions inicials dels euhadrosaures i els ceratops. Al Cretaci mitjà, les plantes angiospermes amb flor esdevingueren un element clau dels ecosistemes terrestres, que anteriorment havien estat dominats per gimnospermes, com ara coníferes. Els copròlits o excrements fossilitzats dels dinosaures indiquen que, mentre que alguns d'ells menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herbívors s'alimentaven principalment de gimnospermes. Mentrestant, els insectes i mamífers herbívors es diversificaren ràpidament per aprofitar el nou tipus d'aliment vegetal, alhora que els llangardaixos, serps, crocodilis i ocells també es diversificaven. Lloyd et al. suggereixen que el fracàs dels dinosaures a l'hora de diversificar-se mentre els ecosistemes canviaven els condemnà a l'extinció.[33]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les roques", "answer_start": 319 } ], "id": "P_477_C_2862_Q2", "question": "Què ha estat estudiat al Cretaci superior molt intensament?" }, { "answers": [ { "text": "dues", "answer_start": 449 } ], "id": "P_477_C_2862_Q3", "question": "Quantes diversificacions significatives experimentaren els dinosaures segons Graeme T. Lloyd?" }, { "answers": [ { "text": "angiospermes amb flor", "answer_start": 596 } ], "id": "P_477_C_2862_Q4", "question": "Quines plantes esdevingueren un element clau al Cretaci mitjà?" }, { "answers": [ { "text": "que, mentre que alguns d'ells menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herbívors s'alimentaven principalment de gimnospermes", "answer_start": 818 } ], "id": "P_477_C_2862_Q5", "question": "Què indiquen els copròlits o excrements fossilitzats dels dinosaures?" } ] } ] }

{ "title": "Papa Evarist", "paragraphs": [ { "context": "La majoria de catàlegs antics esmenten Evarist com a cap de l'església romana, com a successor o bé d'Anaclet o de Climent I, segons l'ordre que es considerés correcte, però no informen de les seves accions al capdavant de la comunitat.[14] En tot cas, com en el cas dels seus predecessors, donar el títol de papa a Evarist és incorrecte, perquè aquest terme no començaria a utilitzar-se per designar la màxima figura de la jerarquia catòlica fins a molts segles més tard. Richard Lipsius va concloure en els seus estudis donar als primers bisbes de Roma la denominació de prevere, o prevere-bisbe per fer-ho més entenedor.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "donar el títol de papa a Evarist", "answer_start": 291 } ], "id": "P_112_C_667_Q2", "question": "Què és incorrecte?" }, { "answers": [ { "text": "molts segles més tard", "answer_start": 450 } ], "id": "P_112_C_667_Q3", "question": "Quan es va començar a usar el títol de papa?" }, { "answers": [ { "text": "prevere, o prevere-bisbe", "answer_start": 573 } ], "id": "P_112_C_667_Q4", "question": "Com va anomenar Richard Lipsius als primers bisbes de Roma?" } ] }, { "context": "La seva mort s'acostuma a situar al 106 o 107. Segons el Liber Pontificalis, va ser enterrat al turó Vaticà, pròxim a la tomba de sant Pere.[18] És l'única dada mínimament fiable que dóna el Liber,[5] perquè els primers bisbes es van enterrar sempre a prop de la tomba de sant Pere. Aquesta obra també diu que Evarist va morir màrtir. No obstant això, el martiri d'Evarist no està històricament comprovat i, de fet, ni tan sols està basat en cap mena de tradició hagiogràfica. El seu nom apareix a la llista de bisbes romans del Martirologi Jeronimià, el dia 23 de desembre. Aquesta commemoració es va canviar al 27 d'octubre en el Martirologi d'Adonis, i més tard va ser col·locada al 26 d'octubre en el Martirologi Romà. Tanmateix, la festivitat no va ser inclosa en el santoral el 1969, perquè la tradició de la seva mort i el seu caire de màrtir no tenia fonaments.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "106 o 107", "answer_start": 36 } ], "id": "P_112_C_668_Q1", "question": "Quan va ser la seva mort?" }, { "answers": [ { "text": "al turó Vaticà", "answer_start": 93 } ], "id": "P_112_C_668_Q2", "question": "On el van enterrar?" }, { "answers": [ { "text": "fonaments", "answer_start": 860 } ], "id": "P_112_C_668_Q5", "question": "Què no tenia el seu caire de màrtir?" } ] }, { "context": "Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107. Són poques les dades biogràfiques sobre aquest bisbe, a diferència d'altres de la mateixa època. La poca informació que hi ha és la del Liber Pontificalis i, tanmateix, les dades i disposicions que esmenta es consideren falses. Altrament, se li han atribuït obres escrites que han resultat ser apòcrifes.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Antioquia", "answer_start": 9 } ], "id": "P_112_C_669_Q1", "question": "On va néixer Evarist?" }, { "answers": [ { "text": "Arist", "answer_start": 65 } ], "id": "P_112_C_669_Q2", "question": "Com l'anomenaven a vegades?" }, { "answers": [ { "text": "el cinquè", "answer_start": 79 } ], "id": "P_112_C_669_Q3", "question": "Quin bisbe de Roma va ser?" }, { "answers": [ { "text": "Liber Pontificalis", "answer_start": 313 } ], "id": "P_112_C_669_Q4", "question": "On trobem la poca informació que hi ha?" }, { "answers": [ { "text": "apòcrifes", "answer_start": 471 } ], "id": "P_112_C_669_Q5", "question": "Com han són les obres que se li han atribuït?" } ] }, { "context": "El seu nom és d'origen grec, Eυάριστος, seguint la tradició de portar un nom grec, un fet que es repeteix en molts altres casos en els primers bisbes de Roma. El nom té diversos significats, com «apropiat per complaure», «servicial» i «bo entre els millors». D'altra banda, malgrat que és més conegut com a Evarist, hi ha una altra forma citada en el Catàleg Liberià, que l'anomena Aristus o Aristos (Ἄριστος). El significat de la qual és «selecte».[3][4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tradició", "answer_start": 51 } ], "id": "P_112_C_670_Q2", "question": "Què era portar un nom grec?" }, { "answers": [ { "text": "Aristus o Aristos", "answer_start": 382 } ], "id": "P_112_C_670_Q3", "question": "Com l'anomena també el Catàleg Liberià?" }, { "answers": [ { "text": "diversos", "answer_start": 169 } ], "id": "P_112_C_670_Q4", "question": "Quants significats té Evarist?" } ] }, { "context": "El pontificat se situa aproximadament entre els anys 97/99 i 105/107. L'Annuario Pontificio atorga al seu mandat el període del 97–105 per convenció. Com a bisbe de Roma, l'Església Catòlica el considera papa, però aquest títol no va ser adoptat fins a més tard i Evarist probablement no fou més que un prevere o un líder destacat de l'església. En el seu període, la jerarquia eclesiàstica no estava marcada i el bisbe de Roma no n'era la màxima autoritat. Tot i així, va regnar en una nova època, durant la qual progressivament van augmentar els fidels cristians provinents del paganisme, més que no pas des del judaisme.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "97/99 i 105/107", "answer_start": 53 } ], "id": "P_112_C_671_Q1", "question": "Entre quins ans podem situar el pontificat?" }, { "answers": [ { "text": "papa", "answer_start": 204 } ], "id": "P_112_C_671_Q2", "question": "Què el considera l'Església Catòlica?" }, { "answers": [ { "text": "més tard", "answer_start": 253 } ], "id": "P_112_C_671_Q3", "question": "Quan va ser adoptat aquest títol?" }, { "answers": [ { "text": "no estava marcada", "answer_start": 391 } ], "id": "P_112_C_671_Q4", "question": "Com era la jerarquia eclesiàstica en aquella època?" }, { "answers": [ { "text": "del paganisme", "answer_start": 576 } ], "id": "P_112_C_671_Q5", "question": "D'on provenien majoritàriament els nous fidels cristians?" } ] }, { "context": "Evarist és el primer bisbe de Roma, teòricament, a partir del qual no hi ha confusions d'ordre a la llista de successió episcopal, ni tampoc hi ha duplicacions, com succeeix en el cas d'Anaclet. Per tant, a partir d'ell, les llistes dels autors antics segueixen el mateix ordre successori. En els catàlegs papals del segle ii, emprats per Ireneu de Lió i Hipòlit de Roma, apareix com el quart successor de l'apòstol sant Pere. En termes generals, s'acostuma a seguir la llista que va escriure Ireneu, que és de fet un dels autors més antics i fiables, que el fa successor immediat de Climent I, el qual, així mateix, havia succeït Anaclet, identificat per Ireneu com una sola persona.[5][6][7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "confusions", "answer_start": 76 } ], "id": "P_112_C_672_Q1", "question": "Què hi ha en l'ordre a la llista de successió?" }, { "answers": [ { "text": "el mateix ordre successori", "answer_start": 262 } ], "id": "P_112_C_672_Q2", "question": "Què segueixen les llistes a partir d'Evarist?" }, { "answers": [ { "text": "Ireneu de Lió i Hipòlit de Roma", "answer_start": 339 } ], "id": "P_112_C_672_Q3", "question": "Qui va emprar els catàlegs papals?" }, { "answers": [ { "text": "de Climent I", "answer_start": 581 } ], "id": "P_112_C_672_Q5", "question": "De qui fa successor Ireneu a Evarist?" } ] } ] }

{ "title": "Augment ebullioscòpic", "paragraphs": [ { "context": "L'augment o ascens ebullioscòpic és una de les propietats col·ligatives i, com la resta d'aquestes propietats, la magnitud de l'ascens només depèn de la naturalesa del dissolvent i de la quantitat dissolta de solut, és a dir, és independent de la naturalesa del solut. Dit en altres paraules, qualsevol solut, en la mateixa quantitat, produeix el mateix efecte.[1][2][3] A la figura adjunta es representa el diagrama de fases de l'aigua. Una dissolució aquosa experimenta un descens de la pressió de vapor del líquid, la qual cosa es tradueix en un ascens de la temperatura d'ebullició, ja que es necessita més temperatura perquè la pressió de vapor del dissolvent a la dissolució iguali a la pressió atmosfèrica.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una de les propietats col·ligatives", "answer_start": 36 } ], "id": "P_304_C_1819_Q1", "question": "Què és l'augment o ascens ebullioscòpic?" }, { "answers": [ { "text": "de la naturalesa del dissolvent i de la quantitat dissolta de solut", "answer_start": 147 } ], "id": "P_304_C_1819_Q2", "question": "De què depèn la magnitud de l'ascens ebullioscòpic?" }, { "answers": [ { "text": "de la naturalesa del solut", "answer_start": 241 } ], "id": "P_304_C_1819_Q3", "question": "De què és independent la magnitud de l'ascens ebullioscòpic?" }, { "answers": [ { "text": "el mateix efecte", "answer_start": 344 } ], "id": "P_304_C_1819_Q4", "question": "Quin efecte produeix qualsevol solut en la mateixa quantitat en l'ascens ebullioscòpic?" }, { "answers": [ { "text": "un descens de la pressió de vapor del líquid", "answer_start": 472 } ], "id": "P_304_C_1819_Q5", "question": "Què fa que hi hagi un ascens de la temperatura d'ebullició?" } ] }, { "context": "Una de les situacions pràctiques en la qual és necessari conèixer la relació que existeix entre la concentració de soluts i la temperatura d'ebullició del dissolvent és alhora de realitzar dissenys o modelitzacions del funcionament d'un evaporador. La velocitat de transmissió de la calor en un evaporador depèn, entre altres factors, de la diferència entre la temperatura de condensació del vapor i la temperatura d'ebullició de la dissolució que s'ha de concentrar. Segons l'ascens ebullioscòpic, com més concentrada és una dissolució, major és la seva temperatura d'ebullició. A mesura que la concentració augmenta dins l'evaporador, disminueix la velocitat de transmissió de la calor. Aquesta disminució s'ha de tenir en compte alhora de dissenyar l'evaporador, per la qual cosa s'empren gràfics de Dühring que permeten conèixer les temperatures d'ebullició de les dissolucions concentrades en un ampli ventall de pressions.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la relació que existeix entre la concentració de soluts i la temperatura d'ebullició del dissolvent", "answer_start": 66 } ], "id": "P_304_C_1820_Q1", "question": "Quina relació necessitem conèixer a l'hora de realitzar dissenys o modelitzacions del funcionament d'un evaporador?" }, { "answers": [ { "text": "La velocitat de transmissió de la calor en un evaporador", "answer_start": 249 } ], "id": "P_304_C_1820_Q2", "question": "Què depèn de la diferència entre la temperatura de condensació del vapor i la temperatura d'ebullició de la dissolució?" }, { "answers": [ { "text": "com més concentrada és", "answer_start": 499 } ], "id": "P_304_C_1820_Q3", "question": "Quan es més gran la temperatura d'ebullició d'una dissolució?" }, { "answers": [ { "text": "A mesura que la concentració augmenta dins l'evaporador", "answer_start": 580 } ], "id": "P_304_C_1820_Q4", "question": "Quan disminueix la a velocitat de transmissió de la calor.?" }, { "answers": [ { "text": "de Dühring", "answer_start": 800 } ], "id": "P_304_C_1820_Q5", "question": "Quins gràfics s'usen a alhora de dissenyar l'evaporador?" } ] }, { "context": "Per una banda, l'entropia és una mesura del desordre d'un sistema. Així, un líquid pur està més ordenat que un vapor pur, i aquest té més entropia, més desordre. El desordre és degut al fet que les partícules (molècules, àtoms o ions) d'un líquid estan molt juntes i es desplacen lentament. Per contra, en un vapor les partícules estan en moviment ràpid i no estan en contacte amb les altres. Una dissolució líquida té més desordre que un líquid pur, ja que a la dissolució, a més de les partícules del dissolvent en moviment, també hi ha les partícules del solut en moviment, la qual cosa fa que el sistema sigui més desordenat. És evident que si hom va a comprar fruita i es troba amb una caixa només amb peres i una altra amb peres i dues taronges, aquesta darrera està més desordenada que la que conté exclusivament peres. Doncs a les dissolucions passa el mateix. Així es poden ordenar els sistemes de més a menys entropia:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "és una mesura del desordre d'un sistema", "answer_start": 26 } ], "id": "P_304_C_1821_Q1", "question": "Què és l'entropia?" }, { "answers": [ { "text": "estan molt juntes i es desplacen lentament", "answer_start": 247 } ], "id": "P_304_C_1821_Q2", "question": "Com identifiquem el desordre en un líquid per les seves partícules?" }, { "answers": [ { "text": "en moviment ràpid i no estan en contacte amb les altres", "answer_start": 336 } ], "id": "P_304_C_1821_Q3", "question": "Com estan les partícules en un vapor?" }, { "answers": [ { "text": "Una dissolució", "answer_start": 393 } ], "id": "P_304_C_1821_Q4", "question": "Què té més desordre una dissolució o un líquid pur?" }, { "answers": [ { "text": "del solut", "answer_start": 554 } ], "id": "P_304_C_1821_Q5", "question": "Quines partícules trobem en una solució a part de les del dissolvent?" } ] }, { "context": "Les primeres investigacions sobre l'ascens ebullioscòpic estan relacionades amb els estudis sobre el descens de la pressió de vapor de les dissolucions i les altres propietats col·ligatives i es deuen a científics com Michael Faraday (1822), Griffiths i Legrand. Després, el 1847, l'alemany Lambert Heinrich von Babo descobrí que el descens de la pressió de vapor és independent de la temperatura i és proporcional a la quantitat de solut. També l'alemany Friedrich Wüllner, entre 1858 i 1860, relacionà la disminució de la pressió de vapor amb la concentració molar de les sals dissoltes dins aigua.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb els estudis sobre el descens de la pressió de vapor de les dissolucions", "answer_start": 76 } ], "id": "P_304_C_1822_Q1", "question": "Amb què estan relacionades les primeres investigacions sobre l'ascens ebullioscòpic?" }, { "answers": [ { "text": "Michael Faraday (1822), Griffiths i Legrand", "answer_start": 218 } ], "id": "P_304_C_1822_Q2", "question": "A quins científics es deuen les primeres investigacions sobre l'ascens ebullioscòpic?" }, { "answers": [ { "text": "de la temperatura", "answer_start": 379 } ], "id": "P_304_C_1822_Q3", "question": "De què és independent el descens de la pressió de vapor segons Heinrich?" }, { "answers": [ { "text": "a la quantitat de solut", "answer_start": 415 } ], "id": "P_304_C_1822_Q4", "question": "A què és proporcional el descens de la pressió de vapor segons Heinrich??" } ] }, { "context": "Cada mol de CaCl2 es dissocia donant un mol de Ca2+ i 2 mols de Cl-. En total, si la dissociació és completa, per a cada mol dissolt se'n formen 3 en dissolució i la propietat col·ligativa augmentaria en tres vegades. En dissolució, per tant, hi ha més partícules que les dissoltes inicialment perquè part d'aquestes s'han dissociat en ions.[2] Tanmateix els electròlits no es dissocien completament, només parcialment, i cal determinar quin és el grau de dissociació per a poder calcular el factor de Van' t Hoff.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un mol de Ca2+ i 2 mols de Cl-", "answer_start": 37 } ], "id": "P_304_C_1824_Q1", "question": "Com es dissocia cada mol de CaCl2?" }, { "answers": [ { "text": "3", "answer_start": 145 } ], "id": "P_304_C_1824_Q2", "question": "Quants mols en dissolució es formen per cada mol de CaCl2?" }, { "answers": [ { "text": "tres vegades", "answer_start": 204 } ], "id": "P_304_C_1824_Q3", "question": "Quant augmentaria la propietat col·ligativa al formar-se tres mols en dissolució?" }, { "answers": [ { "text": "més partícules que les dissoltes inicialment", "answer_start": 249 } ], "id": "P_304_C_1824_Q4", "question": "Quantes partícules hi ha en dissolució?" }, { "answers": [ { "text": "perquè part d'aquestes s'han dissociat en ions", "answer_start": 294 } ], "id": "P_304_C_1824_Q5", "question": "Per què en una dissolució hi ha més partícules que les dissoltes inicialment?" } ] } ] }

{ "title": "Machine Gun Kelly", "paragraphs": [ { "context": "L'exreclús Willie Radkay, que va compartir una cel·la al costat de Kelly en el segon nivell del bloc B, va declarar que varen compartir molt bons records i que va arribar a conèixer íntimament Kelly. Treballaven junts en les indústries de la presó juntament amb Basilio \"el Mussol\" (en anglès, The Owl) Banghart. Cada dia anaven a treballar junts i, per tant, havia de suportar «tots els seus contes enrevessats que sempre explicava». Warden Johnson digué que Kelly va escriure diverses cartes de remordiment a Urschel demanant que l'ajudés a defensar el seu cas. Urschel, aparentment, mai va respondre cap de les cartes de Kelly.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Willie Radkay", "answer_start": 11 } ], "id": "P_20_C_115_Q1", "question": "Qui va compartir una cel·la al costat de Kelly?" }, { "answers": [ { "text": "en les indústries de la presó", "answer_start": 218 } ], "id": "P_20_C_115_Q2", "question": "On treballaven?" }, { "answers": [ { "text": "el Mussol", "answer_start": 271 } ], "id": "P_20_C_115_Q3", "question": "Com era conegut Basilio?" }, { "answers": [ { "text": "cartes de remordiment", "answer_start": 487 } ], "id": "P_20_C_115_Q4", "question": "Què li va escriure Kelly a Urschel?" }, { "answers": [ { "text": "que l'ajudés a defensar el seu cas", "answer_start": 528 } ], "id": "P_20_C_115_Q5", "question": "Què li demanava a les cartes?" } ] }, { "context": "El seu primer famós sobrenom fou Kelly. La versió més comuna de l'origen de l'àlies és la que explicà la seva esposa. En aquesta versió, es diu que Kathryn va anomenar-lo d'aquesta manera per aconseguir que Kelly obtingués una reputació «infame» en els cercles del món criminal. Ella era, suposadament, tan influent que va reunir George Kelly amb tots els altres delinqüents que actuaven aleshores. En els mitjans de comunicació, el sobrenom que es va estendre va ser el de Machine Gun pel descobriment d'un subfusell Thompson propietat de Kelly. Els investigadors van aconseguir identificar més tard Kathryn Kelly com la compradora de l'arma. El nom Machine Gun va ser utilitzat per la premsa en el període següent i juntament amb l'anterior sobrenom Kelly, crearen el famós Machine Gun Kelly.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que Kelly obtingués una reputació «infame»", "answer_start": 203 } ], "id": "P_20_C_116_Q2", "question": "Què volia aconseguir la seva dona amb l'àlies?" }, { "answers": [ { "text": "descobriment d'un subfusell Thompson propietat de Kelly", "answer_start": 490 } ], "id": "P_20_C_116_Q4", "question": "Per què l'anomenaven Machine Gun?" }, { "answers": [ { "text": "Kathryn Kelly", "answer_start": 601 } ], "id": "P_20_C_116_Q5", "question": "Qui havia comprat l'arma?" } ] }, { "context": "Kelly va passar els 21 anys que li quedaven de vida a la presó. Durant la seva estada a Alcatraz, es va posar el sobrenom de Pop Gun Kelly. Segons un expresoner, el nom feia referència al fet que Kelly era un presoner model i estava molt lluny de la vida de gàngster que la seva esposa li havia fet portar. Va passar 17 anys a Alcatraz com a intern número 117, treballant en les indústries de la presó i presumint de les seves últimes escapades amb els altres interns. Finalment va ser traslladat discretament, de nou, a Leavenworth l'any 1951. Va morir d'un atac de cor a Leavenworth el 18 de juliol de 1954, el dia del seu 59è aniversari. Està enterrat al cementiri de Cottondale, Texas, sota una petita làpida on posa: \"George B. Kelley, 1954\".[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "21", "answer_start": 20 } ], "id": "P_20_C_117_Q1", "question": "Quants anys va passar a la presó?" }, { "answers": [ { "text": "Pop Gun Kelly.", "answer_start": 125 } ], "id": "P_20_C_117_Q3", "question": "Quin sobrenom es va posar a Alcatraz?" }, { "answers": [ { "text": "d'un atac de cor", "answer_start": 554 } ], "id": "P_20_C_117_Q4", "question": "De què va morir?" }, { "answers": [ { "text": "el dia del seu 59è aniversari", "answer_start": 610 } ], "id": "P_20_C_117_Q5", "question": "Quin dia va morir?" } ] }, { "context": "Normalment el protagonista és, o es converteix, en un membre d'una gran organització criminal, en la qual va ascendint, a poc a poc, fins a arribar a ser el cap de la banda. Poc abans d'acabar la pel·lícula troba l'inevitable final tràgic, o bé en mans de la llei o bé dels seus propis sequaços. Aquestes pel·lícules es basen en personatges i situacions reals, però poques vegades fan servir els autèntics noms. La glorificació aparent dels gàngsters va acabar l'any 1935, amb l'estrena de Contra l'imperi del crim. Tot i que les grans figures del món del gangsterisme dels anys 20 havien desaparegut ja, les empreses creades per ells seguien funcionant. La delinqüència organitzada havia adoptat els mètodes del món dels negocis, i sembla ja un fet provat que, des de mitjans dels anys 30 fins a començaments dels 50, els estudis de Hollywood i les cadenes de cinema que exhibien les seves pel·lícules pagaven imposts a les diferents organitzacions criminals. Individus com ara Bugsy Siegel es van ocupar d'extorsionar les grans estrelles de cinema i els seus agents. No ha de sorprendre, doncs, que les grans pel·lícules modernes de gàngsters fossin realitzades fonamentalment per estudis pobres, com Nongran o PRC. Però fins i tot aquests no van abordar el món del crim organitzat, sinó les figures dels caps de petites bandes independents, Machine Gun mama, Roger Touhy, Gàngster (totes de 1944) i Dillinger (1945), van ser totes pel·lícules que van abordar fets històrics d'acció i violència. Els petits estudis cinematogràfics van decidir no seguir produint pel·lícules barates de sèrie B, que imitessin les versions de la sèrie A dels grans estudis, sinó crear el seu propi mercat, amb productes igualment barats, però més originals.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un membre d'una gran organització criminal", "answer_start": 48 } ], "id": "P_20_C_118_Q1", "question": "En què es converteix normalment el protagonista?" }, { "answers": [ { "text": "el cap de la banda", "answer_start": 154 } ], "id": "P_20_C_118_Q2", "question": "Què arriba a ser?" }, { "answers": [ { "text": "en personatges i situacions reals", "answer_start": 326 } ], "id": "P_20_C_118_Q3", "question": "En què es basen aquestes pel·lícules?" }, { "answers": [ { "text": "Contra l'imperi del crim", "answer_start": 490 } ], "id": "P_20_C_118_Q4", "question": "Amb quina pel·lícula va acabar la glorificació aparent dels gàngsters?" }, { "answers": [ { "text": "pagaven imposts a les diferents organitzacions criminals", "answer_start": 903 } ], "id": "P_20_C_118_Q5", "question": "Què feien els estudis de Hollywood i les cadenes de cinema que exhibien les seves pel·lícules?" } ] }, { "context": "George «Machine Gun» Kelly és considerat, probablement, un dels més famosos gàngsters de l'època de la llei seca. George va néixer el 18 de juliol de 1895, en una família rica que vivia a Memphis, Tennessee. Fill d'un agent d'assegurances,[6] va assistir al Central High School de Memphis.[3][6][7] Els primers anys de Kelly com a nen varen succeir sense complicacions i la seva família el va criar en una llar tradicional. La seva vida primerenca no semblava indicar que es convertiria en un dels criminals més buscats dels Estats Units. Va viure en el 2080 de Linden, al districte de Cowden-Rembert.[8] Els primers indicis de problemes sorgiren quan es va matricular a la Universitat Estatal de Mississippí per estudiar agricultura, l'any 1917: des del principi, Kelly va ser considerat un estudiant mediocre, i obtingué el seu grau més alt (una C+) per tenir una bona higiene física. Tenia constantment problemes amb la facultat i va passar gran part de la seva carrera acadèmica intentant treballar al marge dels seus demèrits.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un dels més famosos gàngsters de l'època de la llei seca", "answer_start": 56 } ], "id": "P_20_C_119_Q1", "question": "Com és considerat George «Machine Gun» Kelly?" }, { "answers": [ { "text": "18 de juliol de 1895", "answer_start": 134 } ], "id": "P_20_C_119_Q2", "question": "Quin dia va néixer?" }, { "answers": [ { "text": "agent d'assegurances", "answer_start": 218 } ], "id": "P_20_C_119_Q3", "question": "Què era el seu pare?" }, { "answers": [ { "text": "per tenir una bona higiene física", "answer_start": 852 } ], "id": "P_20_C_119_Q4", "question": "Per què va aconseguir el seu grau més alt?" }, { "answers": [ { "text": "agricultura", "answer_start": 722 } ], "id": "P_20_C_119_Q5", "question": "Què volia estudiar a la Universitat?" } ] }, { "context": "El novel·lista de crim Ace Atkins en el llibre de 2010 Infamous es basa en el segrest d'Urschel i les successives desventures, en diversos estats, de George i Kathryn Kelly mentre intentaven fugir tant de l'FBI com d'altres gàngsters ansiosos per reclamar els diners del rescat d'Urschel.[23] Ace Atkins va escriure sobre aquest personatge emblemàtic, però, també introduí el paper de la dona de Kelly. La història gira al voltant del segrest de Charles F. Urschel, el magnat del petroli de Texas, que és alhora víctima de Kathryn i George Kelly. George Kelly es mostra amb talent només en el consum d'alcohol mentre Kathryn sembla una dona intrigant i intel·ligent. Al capdavant de la persecució de l'FBI hi ha Gus T. Jones, un representant de la llei.[24] Kelly també entra a formar part del món literari (juntament amb Pretty Boy Floyd i Baby Face Nelson) com un dels personatges principals de la sèrie de còmics Pretty, Baby, Machine escrita per Clark Westerman,[25] en què Pretty Boy Floyd, Baby Face Nelson i Machine Gun Kelly visiten el seu mentor, John Dillinger, a la presó. Dillinger, desesperat, necessita consell sobre com posar fi a la vida d'Al Capone.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del segrest de Charles F. Urschel", "answer_start": 431 } ], "id": "P_20_C_120_Q3", "question": "De què parla la història?" }, { "answers": [ { "text": "magnat del petroli de Texas", "answer_start": 469 } ], "id": "P_20_C_120_Q4", "question": "Què era Charles F. Urschel?" }, { "answers": [ { "text": "Gus T. Jones", "answer_start": 712 } ], "id": "P_20_C_120_Q5", "question": "Qui és el representant de la llei que el persegueix?" } ] } ] }

{ "title": "Hans Memling", "paragraphs": [ { "context": "Un dels primers i més populars és El Judici Final que va ser encarregat l'any 1467 per Angelo Tani, representant a Bruges de la banca Mèdici, per a la seva capella a la badia Fiesolana. És una obra on l'autor manifesta tota la seva mestria pictòrica i el seu talent inventor. Els cossos que es mostren, tant a l'ala de la salvació, a l'esquerra, com a la dels castigats a la dreta, són un compendi de les emocions humanes. Tot i les inevitables influències de El Judici Final de Van der Weyden identificables en les reproduccions de certs personatges i, sobretot, el seu dibuix subjacent, Memling aporta elements innovadors, com les escales de vidre que porten cap a la salvació o la brillantor de l'armadura de sant Miquel, que recorda la que l'arcàngel porta a La Mare de Déu del canonge Van der Paele de Van Eyck. A la part posterior de les ales es mostren les figures agenollades dels comitents, Angelo Tani i la seva esposa Caterina.[9] També es poden identificar certes similituds amb l'obra homònima de Stephan Lochner, un pintor originari de Colònia i amb qui s'ha relacionat l'etapa de joventut de Memling.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1467", "answer_start": 78 } ], "id": "P_484_C_2899_Q2", "question": "Quan va ser encarregat El Judici Final?" }, { "answers": [ { "text": "tota la seva mestria pictòrica i el seu talent inventor", "answer_start": 219 } ], "id": "P_484_C_2899_Q3", "question": "Què manifesta l'autor en la seva obra?" }, { "answers": [ { "text": "a la dreta", "answer_start": 370 } ], "id": "P_484_C_2899_Q4", "question": "On es mostren els cossos dels castigats en l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "de El Judici Final de Van der Weyden", "answer_start": 457 } ], "id": "P_484_C_2899_Q5", "question": "D'on rep influències El Judici Final?" } ] }, { "context": "No hi ha dubtes, però, quan se'l suposa deixeble de Roger de la Pasture, Rogier van der Weyden al seu taller de Brussel·les.[9] Algunes de les seves obres tenen una gran afinitat entre L'adoració dels Reis de l'hospital de Sant Joan i la que unànimement s'atribueix a Van der Weyden que posseeix la Pinacoteca Antiga de Munic. El seu estil està clarament inspirat en Van der Weyden a la seva Nativitat de Colònia o a El Judici Final. Segons Max Friedländer podria ser l'autor del Tríptic Sforza, atribuït al taller de Van der Weyden i datat cap al 1450, coincidint amb el seu període formatiu.[3] Giorgio Vasari (1550) també va descriure Memling com alumne de Van der Weyden i l'anomenava creato di Rugieri.[3] Una altra informació relativa al contacte entre ambdós artistes esmenta un tríptic amb una Pietat de la col·lecció de Margarida d'Àustria, inventariat el 1516, que tenia el panell central obra de Rogier van der Weyden i els panells laterals del «Mestre Hans».[1][10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cap al 1450", "answer_start": 541 } ], "id": "P_484_C_2900_Q1", "question": "De quan data el Tríptic Sforza?" }, { "answers": [ { "text": "com alumne de Van der Weyden", "answer_start": 646 } ], "id": "P_484_C_2900_Q2", "question": "Com va descriure Giorgio Vasari a Memling?" }, { "answers": [ { "text": "creato di Rugieri", "answer_start": 689 } ], "id": "P_484_C_2900_Q3", "question": "Com anomenava Giorgio Vasari a Van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "Margarida d'Àustria", "answer_start": 829 } ], "id": "P_484_C_2900_Q4", "question": "De qui es la col·lecció que conte la Pietat?" } ] }, { "context": "Són diversos els retaules que contenen la data de realització, si bé només el Tríptic del matrimoni místic de Santa Caterina i el Tríptic de Jan Floreins, dues obres de 1479 fetes per a l'Hospital de Sant Joan de Bruges i actual museu Memling, són les úniques pintures que a més estant signades i que han permès fer la reconstrucció de la seva obra. Aquest darrer va ser encarregat per Johan Floreins, germà de l'hospital i conegut com a Van der Rijst. És una peça que s'inspira en el Tríptic del Prado amb l'Adoració dels Mags com a tema central,[41] on Floreins és el comitent.[42] També es pot identificar una semblança amb el Retaule de Santa Columba, pintat pel seu mestre Van der Weyden i que es conserva a l'Alte Pinakothek de Munic.[43]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1479", "answer_start": 169 } ], "id": "P_484_C_2901_Q1", "question": "De quan són les obres el Tríptic del matrimoni místic de Santa Caterina i el Tríptic de Jan Floreins?" }, { "answers": [ { "text": "per a l'Hospital de Sant Joan de Bruges", "answer_start": 180 } ], "id": "P_484_C_2901_Q2", "question": "Per a qui van ser fetes les obres el Tríptic del matrimoni místic de Santa Caterina i el Tríptic de Jan Floreins?" }, { "answers": [ { "text": "Memling", "answer_start": 235 } ], "id": "P_484_C_2901_Q3", "question": "Com és diu el museu que ocupa actualment l'Hospital de Sant Joan de Bruges?" }, { "answers": [ { "text": "Van der Rijst", "answer_start": 438 } ], "id": "P_484_C_2901_Q4", "question": "Amb quin nom es coneixia a Johan Floreins?" }, { "answers": [ { "text": "Van der Weyden", "answer_start": 678 } ], "id": "P_484_C_2901_Q5", "question": "Qui va pintar el Retaule de Santa Columba?" } ] }, { "context": "El llaüt és un instrument que apareix representat a set obres: Retaule de Nájera, El Judici Final, Tríptic de Santa Caterina, Reliquiari de Santa Úrsula i les Mare de Déu amb Nen de Kansas, Munic i Londres. A la imatge de Nájera s'observa que el tocaven amb una pua i el músic té els dits de la mà dreta en la mateixa posició que el del saltiri. L'instrument compta amb sis cordes i set trasts distribuïts irregularment a la canya; s'acaben en arribar a la caixa. El claviller sembla més curt que els que apareixen a les obres de Kansas i Londres, i porta les clavilles repartides a totes dues bandes, potser per tractar-se d'un model antic, ja que d'altres models tenien totes les clavilles en un costat.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un instrument", "answer_start": 12 } ], "id": "P_484_C_2902_Q2", "question": "Què és el llaüt?" }, { "answers": [ { "text": "amb una pua", "answer_start": 254 } ], "id": "P_484_C_2902_Q3", "question": "Com tocaven el llaüt a la imatge de Nájera?" }, { "answers": [ { "text": "en la mateixa posició que el del saltiri", "answer_start": 304 } ], "id": "P_484_C_2902_Q4", "question": "En quina posició té el músic els dits de la mà dreta en la imatge de Nájera?" }, { "answers": [ { "text": "irregularment", "answer_start": 406 } ], "id": "P_484_C_2902_Q5", "question": "Com estan distribuïdes les cordes i els trasts a la canya?" } ] }, { "context": "Va aconseguir una vida econòmicament acomodada, tant pel patrimoni de la seva dona com per l'èxit professional que, a partir de la mort de Petrus Christus (1473), el va situar en una posició amb poca competència dins de l'opulenta ciutat de Bruges,[3] i amb una clientela selecta, entre els quals es trobaven eminents magnats, molts d'ells estrangers, com el florentí Benedetto Portinari, el britànic sir John Donne de Kidwelly o la família espanyola dels Nájera. Aquests, representants dels importadors de llana espanyols, tenien la seva seu a Spanjaardstraat prop del seu taller, i li varen encarregar una obra de grans proporcions per al Monestir de Santa María la Real a Nájera i també li facilitaren encàrrecs de la cort de Castella. Però també a comptar amb la protecció d'importants membres religiosos, com el canonge Jolis van der Paele i l'abat cistercenc de l'abadia de Ter Duinen de Koksijde, en Jan Crabbe, qui va ser conseller de Maria de Borgonya i Maximilià I d'Habsburg.[4] Memling es comptava entre els ciutadans que més diners aportaven a les arques de la ciutat, a més de contribuir amb un tribut a l'església de Saint Gilles. L'any 1480, el pintor, junt amb altres 245 ciutadans, va fer un préstec per a sufragar la guerra de Maximilià I d'Habsburg contra França.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "acomodada", "answer_start": 37 } ], "id": "P_484_C_2903_Q1", "question": "Com era la vida que va aconseguir Memling?" }, { "answers": [ { "text": "a Spanjaardstraat", "answer_start": 543 } ], "id": "P_484_C_2903_Q2", "question": "On tenien la seu els Nájera?" }, { "answers": [ { "text": "per al Monestir de Santa María la Real a Nájera", "answer_start": 634 } ], "id": "P_484_C_2903_Q3", "question": "Per a qui li van encarregar els Nájera a Memling una obra de grans proporcions?" }, { "answers": [ { "text": "Jan Crabbe", "answer_start": 907 } ], "id": "P_484_C_2903_Q4", "question": "Qui era l'abat cistercenc de l'abadia de Ter Duinen de Koksijde?" }, { "answers": [ { "text": "conseller de Maria de Borgonya i Maximilià I d'Habsburg", "answer_start": 930 } ], "id": "P_484_C_2903_Q5", "question": "Què va ser Jan Crabbe?" } ] }, { "context": "La gran característica de Memling va ser la seva gràcia i poesia de la delimitació. Els seus quadres eren lírics i no èpics com els de Van Eyck, però Memling va tenir un mestre que buscava la gràcia, no com Jan Van Eyck, un mestre de les tendències ascètiques. Sota el mestratge de Rogier van der Weyden, Memling va reeixir a perfeccionar i descobrir molt del que li aportava el seu mestre. Les formes altes i rígides de Rogier mantenen la seva altura, però guanyen en elegància; els cortinatges de línies dures de Van der Weyden esdevenen senzills i fluids a les mans del deixeble que perfeccionava el mestre allà on la millora era possible. Memling atenuava les tensions del seu mestre, amorosia les seves dissonàncies. Les imatges ascètiques de Van der Weyden adquirien formes rodones, recuperaven la força de la gravetat i prenien un aspecte més volumètric alhora que ocupaven millor l'espai.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "lírics", "answer_start": 106 } ], "id": "P_484_C_2904_Q1", "question": "Com eren els quadres de Memling?" }, { "answers": [ { "text": "Jan Van Eyck", "answer_start": 207 } ], "id": "P_484_C_2904_Q2", "question": "Qui era mestre de les tendències ascètiques?" }, { "answers": [ { "text": "la gràcia", "answer_start": 189 } ], "id": "P_484_C_2904_Q3", "question": "Què buscava el mestre que va tenir Memling?" }, { "answers": [ { "text": "Rogier van der Weyden", "answer_start": 282 } ], "id": "P_484_C_2904_Q4", "question": "Qui va ser el mestre de Memling?" }, { "answers": [ { "text": "en elegància", "answer_start": 466 } ], "id": "P_484_C_2904_Q5", "question": "En què guanyen les formes altes i rígides de Rogier en mans de Memling?" } ] } ] }

{ "title": "Michelangelo Buonarroti", "paragraphs": [ { "context": "El caràcter profundament religiós de Miquel Àngel i el seu geni van fer que se'l considerés un mite, cosa que li va ocasionar, com abans s'ha apuntat, algunes crítiques, ja que el seu domini de les tècniques clàssiques va portar-lo, en certa manera, a jugar-hi i ultrapassar-les. El seu mode de ser impulsiu el va fer dedicar-se en la seva joventut a manifestacions artístiques principalment escultòriques, en les quals l'artista té una major proximitat amb la seva obra, la du a terme ell mateix, cosa que no ocorre amb l'arquitectura, art a què es va dedicar principalment en la segona part de la seva vida i per encàrrec papal. La seva concepció anuncia ja pròxima l'arquitectura barroca.[132]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un mite", "answer_start": 92 } ], "id": "P_5_C_25_Q1", "question": "Què es considerava que era Miquel Àngel?" }, { "answers": [ { "text": "l'arquitectura barroca", "answer_start": 668 } ], "id": "P_5_C_25_Q2", "question": "Què anuncia la seva concepció arquitectònica?" }, { "answers": [ { "text": "en la segona part de la seva vida", "answer_start": 575 } ], "id": "P_5_C_25_Q3", "question": "Quan es dedica a l'arquitectura?" }, { "answers": [ { "text": "per encàrrec papal", "answer_start": 611 } ], "id": "P_5_C_25_Q4", "question": "Per què es comença a dedicar a projectes arquitectònics?" }, { "answers": [ { "text": "El seu mode de ser impulsiu", "answer_start": 280 } ], "id": "P_5_C_25_Q5", "question": "Què feia que de jove es dediqués principalment a l'escultura?" } ] }, { "context": "El Bust de Brutus va ser realitzat cap al 1539 a Roma i avui es troba també al Museu Nacional del Bargello. Fou un encàrrec del cardenal Niccolò Ridolfi, executat en estil antic, semblant als bustos romans dels segles I i II de la nostra era; el va acabar el seu deixeble Tiberio Calcagni, principalment pel que fa a la part de la vestimenta. Té una altura de 74 cm sense comptar la base. Vasari és el primer que relaciona la seva iconografia amb l'antiguitat i Tolnay hi veu reminiscències d'un bust romà de Caracal·la que hi ha al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.[58]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1539", "answer_start": 42 } ], "id": "P_5_C_26_Q1", "question": "Quin any aproximadament es va fer el Bust de Brutus?" }, { "answers": [ { "text": "al Museu Nacional del Bargello", "answer_start": 76 } ], "id": "P_5_C_26_Q2", "question": "On podem trobar el Bust de Brutus?" }, { "answers": [ { "text": "Tiberio Calcagni", "answer_start": 272 } ], "id": "P_5_C_26_Q3", "question": "Qui va acabar el Bust de Brutus?" }, { "answers": [ { "text": "Niccolò Ridolfi", "answer_start": 137 } ], "id": "P_5_C_26_Q4", "question": "Qui va encarregar aquest bust?" }, { "answers": [ { "text": "74 cm", "answer_start": 360 } ], "id": "P_5_C_26_Q5", "question": "Quina altura té l'obra?" } ] }, { "context": "Malgrat tot, va morir l'any 1564 a Roma abans de veure acabada la seva obra, a l'edat de vuitanta-vuit anys, acompanyat pel seu secretari Daniele da Volterra i pel seu fidel amic Tommaso Cavalieri, havent deixat escrit que desitjava ser enterrat a Florència. Va fer testament en presència del seu metge Federigo Donati, «deixant la seva ànima a les mans de Déu, el seu cos a la terra i els seus béns als familiars més pròxims». El seu nebot Leonardo va ser l'encarregat de complir aquesta darrera voluntat del gran artista, i el 10 de març del 1564 va rebre sepultura a la sagristia de l'església de la Santa Croce; el monument va ser dissenyat per Giorgio Vasari l'any 1570. El 14 de juliol, es va celebrar un funeral solemne; és Vasari qui descriu aquests funerals, en què van participar, a més a més d'ell mateix, Benvenuto Cellini, Bartolomeo Ammannati i el Bronzino.[34]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Roma", "answer_start": 35 } ], "id": "P_5_C_27_Q1", "question": "On va morir Miquel Àngel?" }, { "answers": [ { "text": "vuitanta-vuit anys", "answer_start": 89 } ], "id": "P_5_C_27_Q2", "question": "A quina edat va morir?" }, { "answers": [ { "text": "testament", "answer_start": 266 } ], "id": "P_5_C_27_Q3", "question": "Què va fer davant del seu metge?" }, { "answers": [ { "text": "Leonardo", "answer_start": 441 } ], "id": "P_5_C_27_Q4", "question": "Com es deia el seu nebot?" }, { "answers": [ { "text": "a la sagristia de l'església de la Santa Croce", "answer_start": 568 } ], "id": "P_5_C_27_Q5", "question": "On va ser enterrat?" } ] }, { "context": "Cal tenir present que l'Acadèmia Platònica de Florència va voler imitar la ciutat grega de Pèricles. Aquesta associació cultural tenia un cercle social només masculí en el qual la relació entre un home i un adolescent era considerada un sentiment noble i honorable. És en aquest context on es pot entendre la psicologia, el gust i l'art de Miquel Àngel. L'artista creia que la bellesa de l'home és superior a la de la dona i, per tant, l'amor que sent per Tommaso és una forma que ha de rendir-se davant la «bellesa platònica».[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cultural", "answer_start": 120 } ], "id": "P_5_C_28_Q1", "question": "Quina tipus d'associació era l'Acadèmia Platònica de Florència?" }, { "answers": [ { "text": "la ciutat grega de Pèricles", "answer_start": 72 } ], "id": "P_5_C_28_Q2", "question": "Què volia imitar aquesta Acadèmia?" }, { "answers": [ { "text": "només masculí", "answer_start": 152 } ], "id": "P_5_C_28_Q3", "question": "Quin cercle social tenia?" }, { "answers": [ { "text": "que la bellesa de l'home és superior a la de la dona", "answer_start": 370 } ], "id": "P_5_C_28_Q4", "question": "Què creia Miquel Àngel?" }, { "answers": [ { "text": "Tommaso", "answer_start": 456 } ], "id": "P_5_C_28_Q5", "question": "De qui estava enamorat l'artista?" } ] }, { "context": "Les obres van començar immediatament, però l'any 1563, per falta de fons econòmics, van haver d'aturar-se. Quan el 1565 es converteix en església titular (parroquial) amb el nom de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, s'encarrega la realització d'un baldaquí de bronze per a l'altar major, segons disseny de Miquel Àngel, que es troba, actualment, al museu de Nàpols. Durant els segles posteriors, s'ha anat transformant fins a fer-ne gairebé imperceptible el disseny original.[105]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1563", "answer_start": 49 } ], "id": "P_5_C_29_Q1", "question": "Quan es van haver d'aturar les obres?" }, { "answers": [ { "text": "falta de fons econòmics", "answer_start": 59 } ], "id": "P_5_C_29_Q2", "question": "Per què es van aturar?" }, { "answers": [ { "text": "la realització d'un baldaquí de bronze per a l'altar major", "answer_start": 233 } ], "id": "P_5_C_29_Q3", "question": "Què encarreguen el 1565?" }, { "answers": [ { "text": "Miquel Àngel", "answer_start": 311 } ], "id": "P_5_C_29_Q4", "question": "Qui va dissenyar el baldaquí?" }, { "answers": [ { "text": "al museu de Nàpols", "answer_start": 351 } ], "id": "P_5_C_29_Q5", "question": "On podem veure actualment l'obra?" } ] }, { "context": " Entre 1490 i 1492, va fer els seus primers dibuixos, estudis sobre els frescos gòtics de Masaccio i Giotto; entre les primeres escultures, es creu que va fer una còpia d'un Cap de faune, avui desaparegut. Els primers relleus van ser la Mare de Déu de l'escala i La batalla dels centaures, conservats a la casa Buonarroti de Florència, en els quals ja hi ha una clara definició del seu estil. S'hi mostra com el clar hereu de l'art florentí dels segles xiv i xv, alhora que estableix una vinculació més directa amb l'art clàssic. El relleu de marbre de La batalla dels centaures s'inspira en el llibre XII de Les Metamorfosis d'Ovidi i s'hi mostren els cossos nus en ple furor del combat, entrellaçats en plena tensió, amb una anticipació dels ritmes serpentejants tan emprats per Miguel Àngel en els seus grups escultòrics.[35] Ascanio Condivi, en la seva biografia sobre l'artista, refereix haver sentit dir:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Entre 1490 i 1492", "answer_start": 1 } ], "id": "P_5_C_30_Q1", "question": "Quan va fer els seus primers dibuixos?" }, { "answers": [ { "text": "a la casa Buonarroti", "answer_start": 301 } ], "id": "P_5_C_30_Q2", "question": "On es conserven els primers relleus?" }, { "answers": [ { "text": "Les Metamorfosis d'Ovidi", "answer_start": 609 } ], "id": "P_5_C_30_Q3", "question": "En què s'inspira La Batalla dels centaures?" }, { "answers": [ { "text": "la Mare de Déu de l'escala i La batalla dels centaures", "answer_start": 234 } ], "id": "P_5_C_30_Q4", "question": "Quins van ser els seus primers relleus?" }, { "answers": [ { "text": "desaparegut", "answer_start": 193 } ], "id": "P_5_C_30_Q5", "question": "On és el Cap de faune que suposadament va esculpir?" } ] } ] }

{ "title": "Bianca e Falliero", "paragraphs": [ { "context": "Rossini va compondre quatre òperes el 1819. Bianca e Falliero és la més conservadora de totes elles, les altres tres eren dramàticament i formal més atrevides. Aquí utilitza el recitatiu secco durant la major part dels diàlegs, i afegeix acompanyament orquestral només per l'èmfasi dramàtic. Les orquestracions, però, són sensibles, amb especial atenció als efectes de diversos timbres i motius de l'orquestra en l'acompanyament. El seu ús del cor és extens, està molt involucrat en l'acció del drama i forma una part integral de tots els grans números musicals. Aquest èmfasi en el cor afegeix sumptuositat al llenguatge vocal en general, que està molt adornada i plena de matisos i delicadesa. El seu llenguatge vocal també mostra virtuosisme vocal i sonoritats riques. És aquest estil ricament adornat que va atreure el foc dels crítics, tècnica que va arribar al seu ple floriment a Semiramide, i al triomf etern del compositor.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 21 } ], "id": "P_487_C_2917_Q1", "question": "Quantes òperes va compondre Rossini el 1819?" }, { "answers": [ { "text": "Bianca e Falliero", "answer_start": 44 } ], "id": "P_487_C_2917_Q2", "question": "Quina òpera de les quatre que va compondre Rossini al 1819 és la més conservadora?" }, { "answers": [ { "text": "el recitatiu secco", "answer_start": 174 } ], "id": "P_487_C_2917_Q3", "question": "Què utilitza Rossini en Bianca e Falliero durant la major part dels diàlegs?" }, { "answers": [ { "text": "només per l'èmfasi dramàtic", "answer_start": 263 } ], "id": "P_487_C_2917_Q4", "question": "On afegeix Rossini acompanyament orquestral a Bianca e Falliero?" }, { "answers": [ { "text": "sumptuositat", "answer_start": 595 } ], "id": "P_487_C_2917_Q5", "question": "Què afegix al llenguatge vocal l'èmfasi posat en el cor?" } ] }, { "context": "Amb Bianca e Falliero es torna a les obres fragmentades i disperses. El tema estava tret de Il conte Carmagnola, de Manzoni, i malgrat que el llibret va ser proporcionat per Felice Romani, el llibretista líder a La Scala, no va resultar ser un millor llibret.[2] La història està ambientada al segle xvii a Venècia en un període de conflicte amb Espanya. A diferència del melodrama francès Blanche et Montcassin d'Arnault, conscient dels censors de Milà, Romani va plantejar un final feliç.[3] No és clar si el canvi de final tràgic per feliç fou per raons de la censura del govern d'Àustria o per requisits purament de virtuosisme artístic, com ara el desig de concedir a la primadonna de brillar al bell final (Teco io resto: in te rispetto). Era de fet la inserció del mateix fantasiós i pirotècnic rondó final d'Elena, bastant usual del moment, que va permetre Isabella Colbran d'«incendiar» el San Carlo al final de La donna del lago.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Felice Romani", "answer_start": 174 } ], "id": "P_487_C_2918_Q1", "question": "Qui va proporcionar el llibret de Bianca e Falliero?" }, { "answers": [ { "text": "al segle xvii a Venècia en un període de conflicte amb Espanya", "answer_start": 291 } ], "id": "P_487_C_2918_Q2", "question": "En què està ambientada la història de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "la inserció del mateix fantasiós i pirotècnic rondó final d'Elena", "answer_start": 756 } ], "id": "P_487_C_2918_Q4", "question": "Què va permetre Isabella Colbran d'«incendiar» el San Carlo al final de La donna del lago?" }, { "answers": [ { "text": "per raons de la censura del govern d'Àustria o per requisits purament de virtuosisme artístic", "answer_start": 547 } ], "id": "P_487_C_2918_Q5", "question": "Per quin motiu es va canviar el final tràgic per final feliç a Bianca e Falliero?" } ] }, { "context": "S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 26 de desembre de 1819, amb una rebuda del públic que no va destacar especialment, com en tantes altres òperes de Rossini. Però es va anar consolidant i va arribar a ser representada en trenta-nou funcions consecutives, tot i que els crítics van acusar al compositor d'excessius ornaments en l'escriptura vocal i de manca de música original. Tampoc va agradar la presumpta barreja entre gèneres bufo i seriós. Però aquestes objeccions recurrents no impedien que el públic se sentís fascinat amb la música de Rossini.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "26 de desembre de 1819", "answer_start": 42 } ], "id": "P_487_C_2920_Q1", "question": "Quan s'estrenà l'òpera al Teatro alla Sacala de Milà?" }, { "answers": [ { "text": "no va destacar especialment", "answer_start": 96 } ], "id": "P_487_C_2920_Q2", "question": "Com va ser la rebuda del públic en l'estrena de l'òpera a Milà?" }, { "answers": [ { "text": "trenta-nou", "answer_start": 228 } ], "id": "P_487_C_2920_Q3", "question": "Quantes funcions consecutives va arribar a ser representada l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "d'excessius ornaments en l'escriptura vocal i de manca de música original", "answer_start": 309 } ], "id": "P_487_C_2920_Q4", "question": "De què van acusar els crítics al compositor?" }, { "answers": [ { "text": "bufo i seriós", "answer_start": 437 } ], "id": "P_487_C_2920_Q5", "question": "Quins gèneres es barregen en l'òpera?" } ] }, { "context": "Contanero ofereix la seva filla Bianca en matrimoni a Capellio, membre d'un clan rival, per segellar la reconciliació entre les dues famílies enemistades des de fa temps. Bianca, tanmateix, està enamorada de Falliero, del qual corre el rumor que ha mort en la defensa de Venècia en contra d'una amenaça militar. Ella canta el seu amor per aquest jove general (cavatina: Della rosa il bel vermiglio). Quan Falliero torna de la guerra, Bianca es rebel·la contra els plans del seu pare per a ella, Contanero llavors amenaça d'arruïnar Falliero. La cerimònia del casament comença, però Bianca es nega a casar-se amb Capellio i a signar el contracte, llavors Falliero arriba en plena cerimònia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per segellar la reconciliació entre les dues famílies enemistades des de fa temps", "answer_start": 88 } ], "id": "P_487_C_2921_Q3", "question": "Per què ofereix Contanero la seva filla en matrimoni a Capellio?" } ] } ] }

{ "title": "L'occasione fa il ladro", "paragraphs": [ { "context": "Aquesta és una de les creacions juvenils de Rossini, recorda a les millors de Cimarosa i s'aproxima sensiblement al nivell de les obres de Mozart, amb els seus jocs instrumentals i vocals d'una bellesa colpidora.[1] Presenta en la figura de Don Parmeniano una interessant figura de baix buffo amb intervencions de considerable enginy. El quintet Di tanto equivoco representa un dels moments típics del gust rossinià pel concertant, heretat de Cimarosa, però dinamitzat amb un gran sentit del ritme i amb jocs vocals totalment nous.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'una bellesa colpidora", "answer_start": 188 } ], "id": "P_398_C_2383_Q1", "question": "Com són els jocs instrumentals i vocals?" }, { "answers": [ { "text": "la figura de Don Parmeniano", "answer_start": 228 } ], "id": "P_398_C_2383_Q2", "question": "Què presenta una interessant figura de baix buffo?" }, { "answers": [ { "text": "Don Parmeniano", "answer_start": 241 } ], "id": "P_398_C_2383_Q3", "question": "Qui té intervencions de considerable enginy?" }, { "answers": [ { "text": "El quintet Di tanto equivoco", "answer_start": 335 } ], "id": "P_398_C_2383_Q4", "question": "Qui representa un dels moments típics del gust rossinià pel concertant?" } ] }, { "context": "L'occasione fa il ladro té com a títol secundari Il cambio della valigia, és a dir L'intercanvi de maletes. És així com comença aquesta farsa còmica plena de falses identitats i situacions hilarants. Una característica tempesta rossiniana introdueix l'espectador en una posada prop de Nàpols, en la qual s'han refugiat Don Parmenione, un aventurer jactanciós i atrevit, el seu criat Martino i el Conte Alberto, noble refinat i sensible. En la confusió, el Conte Alberto intercanvia la seva maleta amb Don Parmenione. Aquest últim no dubtarà d'aprofitar-se de l'error per suplantar la seva identitat i dirigir-se a Nàpols a casar-se amb Berenice, la promesa del comte.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Il cambio della valigia", "answer_start": 49 } ], "id": "P_398_C_2384_Q1", "question": "Quin títol secundari té L'occasione fa il ladro?" }, { "answers": [ { "text": "L'intercanvi de maletes", "answer_start": 83 } ], "id": "P_398_C_2384_Q2", "question": "Què significa Il cambio della valigia?" }, { "answers": [ { "text": "de falses identitats i situacions hilarants", "answer_start": 155 } ], "id": "P_398_C_2384_Q3", "question": "De què està plena l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Don Parmenione, un aventurer jactanciós i atrevit, el seu criat Martino i el Conte Alberto", "answer_start": 319 } ], "id": "P_398_C_2384_Q4", "question": "Qui s'ha refugiat en una posada prop de Nàpols?" }, { "answers": [ { "text": "refinat i sensible", "answer_start": 417 } ], "id": "P_398_C_2384_Q5", "question": "Com és el Conte Alberto?" } ] }, { "context": "Finalment els homes segellen un pacte i estableixen que tots dos descobreixin els seus veritables sentiments. Don Parmenione vol casar-se amb Ernestina i el Conte Alberto, amb la jove marquesa Berenice. Gairebé al final, Don Parmenione revela la seva veritable identitat al Capità Don Eusebio, i Ernestina confessa ser la dona fugitiva que Don Parmenione estava buscant. Don Parmenione li ofereix matrimoni, mentre que el Conte Alberto i Berenice també es declaren amor etern. El final feliç està assegurat, i així transcorre amb l'anunci de dos casaments.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un pacte", "answer_start": 29 } ], "id": "P_398_C_2385_Q1", "question": "Què segellen finalment els homes?" }, { "answers": [ { "text": "que tots dos descobreixin els seus veritables sentiments", "answer_start": 52 } ], "id": "P_398_C_2385_Q2", "question": "Què estableixen els dos homes?" }, { "answers": [ { "text": "al Capità Don Eusebio", "answer_start": 271 } ], "id": "P_398_C_2385_Q5", "question": "A qui revela Don Parmenione la seva veritable identitat?" } ] }, { "context": "Composta per Rossini en només 11 dies quan tenia 20 anys, és la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al Teatro San Moisè de Venècia entre 1810 i 1813 -la resta foren La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812) i Il signor Bruschino (1813)-, i que van constituir un pas clau en la definició del seu estil còmic.[3] És la cinquena òpera estrenada l'any 1812 i es tracta d'una de les seves partitures més fresques i inspirades. Sembla que la inspiració fluïa de la seva ploma a una inusual alta velocitat durant aquest any.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "11", "answer_start": 30 } ], "id": "P_398_C_2386_Q1", "question": "Quants dies va trigar Rossini en compondre l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "per al Teatro San Moisè de Venècia", "answer_start": 112 } ], "id": "P_398_C_2386_Q2", "question": "Per a qui va compondre Rossini la farsa?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 78 } ], "id": "P_398_C_2386_Q3", "question": "Quantes farses va compondre Rossini per al Teatro San Moisè de Venècia?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1810 i 1813", "answer_start": 147 } ], "id": "P_398_C_2386_Q4", "question": "En quins anys va compondre Rossini les farses?" }, { "answers": [ { "text": "a una inusual alta velocitat", "answer_start": 527 } ], "id": "P_398_C_2386_Q5", "question": "Com semblà que fluïa de la seva ploma l'inspiració de Rossini l'any 1812?" } ] }, { "context": "L'aventurer Parmenione aprofita in canvi d'equipatge amb el Comte Alberto per usurpar la seva identitat, presentant-se a la promesa d'aquest, que no el coneix, Berenice, i que, per a poder jutjar millor al seu futur marit, ha canviat el seu paper amb la seva serventa Ernestina. Tot acaba amb un doble matrimoni. Aquesta divertida comèdia recorda El joc de l'amor i de l'atzar (1730) de Pierre de Marivaux.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Parmenione", "answer_start": 12 } ], "id": "P_398_C_2387_Q1", "question": "Qui es serveix d'un canvi d'equipatge per usurpar la seva identitat?" }, { "answers": [ { "text": "aventurer", "answer_start": 2 } ], "id": "P_398_C_2387_Q2", "question": "Com és Parmenione?" }, { "answers": [ { "text": "Parmenione", "answer_start": 12 } ], "id": "P_398_C_2387_Q3", "question": "Qui es presenta a la promesa del Comte Alberto?" }, { "answers": [ { "text": "Ernestina", "answer_start": 268 } ], "id": "P_398_C_2387_Q4", "question": "Amb qui ha canviat Berenice el seu paper?" }, { "answers": [ { "text": "per a poder jutjar millor al seu futur marit", "answer_start": 177 } ], "id": "P_398_C_2387_Q5", "question": "Per què ha canviat Berenice el seu paper amb la seva serventa Ernestina?" } ] }, { "context": "Don Parmenione fent-se passar pel Conte Alberto i Ernestina, fent-se passar per Berenice, es troben i s'enamoren encara que la semblança d'ella amb el retrat sigui escassa. Al mateix temps, però, d'altra banda, el Conte Alberto es topa amb una Berenice emmascarada d'Ernestina, enamorant-se també immediatament. En un moment determinat, es troben els dos \"Albertos\" argumentant que cadascú és \"el nuvi\" promès. Després de la confusió, el Capità i Ernestina interroguen Martino que escapa miraculosament de l'assetjament, perseguit per part de la tripulació del vaixell.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Don Parmenione", "answer_start": 0 } ], "id": "P_398_C_2388_Q2", "question": "Qui es fa passar pel Conte Alberto?" }, { "answers": [ { "text": "escassa", "answer_start": 164 } ], "id": "P_398_C_2388_Q3", "question": "Com és la semblança d'Ernestina amb el retrat?" }, { "answers": [ { "text": "amb una Berenice emmascarada d'Ernestina", "answer_start": 236 } ], "id": "P_398_C_2388_Q4", "question": "Amb qui es topa el Conte Alberto?" }, { "answers": [ { "text": "Martino", "answer_start": 469 } ], "id": "P_398_C_2388_Q5", "question": "A qui interroguen el Capità i Ernestina després de la confusió?" } ] } ] }

{ "title": "Monopoli", "paragraphs": [ { "context": "Aquesta és la discriminació més comuna. El monopolista sap que hi ha diferents disposicions a pagar i les pot identificar encara que no individualment. El monopolista cobra preus diferents pel mateix bé en diferents mercats o grups de gent (nois/noies, joves/adults, etc.), però cada consumidor paga el mateix preu per totes les unitats. (Un exemple clar, seria que el monopolista sap que a la gent li agrada anar al cine, però a la gent jove i vella els hi costa decidir-se pel cine, ja sigui perquè prefereixen sortir de festa (joves) o prefereixen quedar-se a casa perquè són més sedentaris. El monopolista discriminarà de tal manera que cobrarà un preu alt als a adults, mentre que als joves i a la gent gran els hi posarà un preu més baix). El monopolista divideix els consumidors en un nombre petit de grups amb diferent elasticitat. El benefici augmenta perquè es carrega un preu diferent segons l'elasticitat de la demanda. Un dels inconvenients d'aquesta discriminació és que es necessita un criteri que permeti al monopolista separar per elasticitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el mateix preu", "answer_start": 300 } ], "id": "P_291_C_1741_Q2", "question": "Què paga el consumidor per totes les unitats?" }, { "answers": [ { "text": "en un nombre petit de grups", "answer_start": 786 } ], "id": "P_291_C_1741_Q3", "question": "Com divideix el monopolista els consumidors?" }, { "answers": [ { "text": "que es necessita un criteri que permeti al monopolista separar per elasticitat", "answer_start": 981 } ], "id": "P_291_C_1741_Q4", "question": "Quin inconvenient presenta la discriminació del preu segons l'elasticitat de la demanda?" }, { "answers": [ { "text": "perquè es carrega un preu diferent segons l'elasticitat de la demanda", "answer_start": 861 } ], "id": "P_291_C_1741_Q5", "question": "Per què augmenta el benefici?" } ] }, { "context": "Els càrtels van sorgir a Alemanya a la dècada de 1870, coincidint amb el creixement de l'economia en aquest país. Es considera que l'èxit que van obtenir va ser fins a cert punt responsable de la política exterior alemanya que conduiria a les dues guerres mundials. Durant la Primera Guerra Mundial, el govern alemany va utilitzar els càrtels per exportar armes i altres materials sintètics. Al llarg de les següents dues dècades les empreses alemanyes van seguir controlant d'una manera global la producció. Un dels càrtels més importants va ser l'IG Farbenindustrie, dins de l'activitat relacionada amb productes químics, destacant en la producció de tints, verins i medicaments, i única companyia alemanya amb el seu propi camp de concentració[4] i predecessora directa de Bayer, BASF i Hoechst. En iniciar-se la II Guerra Mundial, gairebé tota la indústria alemanya estava organitzada al voltant de càrtels, promoguts i controlats pel govern, que van permetre un gran creixement en l'economia nacional gràcies a una balança de pagaments notablement positiva.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la dècada de 1870", "answer_start": 34 } ], "id": "P_291_C_1742_Q1", "question": "Quan van sorgir els càrtels?" }, { "answers": [ { "text": "Alemanya", "answer_start": 25 } ], "id": "P_291_C_1742_Q2", "question": "On van sorgir els càrtels?" }, { "answers": [ { "text": "a les dues guerres mundials", "answer_start": 237 } ], "id": "P_291_C_1742_Q3", "question": "A què va conduir la política exterior alemanya?" }, { "answers": [ { "text": "per exportar armes i altres materials sintètics", "answer_start": 343 } ], "id": "P_291_C_1742_Q4", "question": "Per a què va utilitzar els càrtels el govern alemany durant la Primera Guerra Mundial?" }, { "answers": [ { "text": "IG Farbenindustrie", "answer_start": 549 } ], "id": "P_291_C_1742_Q5", "question": "Quin va ser un dels càrtels alemanys més importants?" } ] }, { "context": "Un venedor de preus discrimina quan cobra diferents preus a diferents compradors. La forma ideal de la discriminació de preus, des del punt de vista del venedor, és cobrar de cada comprador el màxim que el comprador està disposat a pagar. Així la corba d'ingrés marginal es converteix en idèntica a la corba de la demanda. El venedor va a vendre la quantitat els beneficis, capturant la totalitat de l'excedent del consumidor, augmentant substancialment els beneficis.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "quan cobra diferents preus a diferents compradors", "answer_start": 31 } ], "id": "P_291_C_1743_Q1", "question": "Quan discrimina un venedor de preus?" }, { "answers": [ { "text": "cobrar de cada comprador el màxim que el comprador està disposat a pagar", "answer_start": 165 } ], "id": "P_291_C_1743_Q2", "question": "Quina és la forma ideal de la discriminació de preus per al venedor?" }, { "answers": [ { "text": "en idèntica a la corba de la demanda", "answer_start": 285 } ], "id": "P_291_C_1743_Q3", "question": "Com es converteix la corba d'ingrés marginal?" }, { "answers": [ { "text": "la totalitat de l'excedent del consumidor", "answer_start": 384 } ], "id": "P_291_C_1743_Q4", "question": "Què captura el venedor?" } ] }, { "context": "La teoria dels mercats disputats (en anglès \"contestable markets\") fou esmentada per primera vegada per William Baumol, Jhon Panza i Robert Willing el 1982 amb el nom de \"Constestable Market and the Theory of Industry Structure\" (Els Mercats disputats i la Teoria de l'Estructura Industrial).[6] Aquesta teoria tracta de demostrar que un mercat monopolista o oligopolística es pot arribar a assemblar bastant a una estructura de mercat competitiu. Es basa en la idea que una empresa en situació de monopoli és amenaçada per competidors potencials, candidats a entrar al mercat, podent en qualsevol moment acabar amb la seva posició dominant en el mercat. Perquè això no passi, i considerant que realitza pràctiques legítimes, l'empresa monopolista no té més opció que prendre mesures properes a la competència perfecta, per exemple disminuint el seu preu de venda fins que sigui igual al cost marginal, millorant i innovant el producte o servei, etc. El que provoca que el seu poder de mercat es vegi notablement minvat.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "William Baumol, Jhon Panza i Robert Willing", "answer_start": 104 } ], "id": "P_291_C_1744_Q1", "question": "Qui va esmentar per primera vegada la teoria dels mercats disputats?" }, { "answers": [ { "text": "1982", "answer_start": 151 } ], "id": "P_291_C_1744_Q2", "question": "Quan es va esmentar per primera vegada la teoria dels mercats disputats?" }, { "answers": [ { "text": "\"Constestable Market and the Theory of Industry Structure\"", "answer_start": 170 } ], "id": "P_291_C_1744_Q3", "question": "Amb quin nom es va esmentar per primera vegada la teoria dels mercats disputats?" }, { "answers": [ { "text": "que un mercat monopolista o oligopolística es pot arribar a assemblar bastant a una estructura de mercat competitiu", "answer_start": 331 } ], "id": "P_291_C_1744_Q4", "question": "Què tracta de demostrar la teoria \"Constestable Market and the Theory of Industry Structure\"?" }, { "answers": [ { "text": "notablement minvat", "answer_start": 1001 } ], "id": "P_291_C_1744_Q5", "question": "Com es veu el poder de mercat del monopolista quan pren mesures properes a la competència perfecta?" } ] }, { "context": "La sal comuna (clorur de sodi) històricament causava monopolis naturals. Fins fa poc, calia una combinació de radiació solar forta amb humitat baixa o una extensió de pantans de torba per a extreure sal del mar, que n'és la font més abundant. Els canvis periòdics en els nivells del mar provocaven mancances de sal i les comunitats es veien forçades a dependre dels que controlaven les escasses mines interiors i els afloraments de sal, que sovint eren en àrees hostils (el Mar Mort, el desert del Sàhara) i això exigia una seguretat ben organitzada per al transport, emmagatzematge, i distribució. La gabella un impost notòriament alt sobre la sal imposat pels francesos el 1661, fou origen de la revolta dels angelets de la terra, pagesos nord-catalans els anys 1667 a 1675 i va tenir un paper significatiu en el començament de la Revolució Francesa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "naturals", "answer_start": 63 } ], "id": "P_291_C_1745_Q1", "question": "Quin tipus de monopolis causava històricament la sal comuna?" }, { "answers": [ { "text": "Els canvis periòdics en els nivells del mar", "answer_start": 243 } ], "id": "P_291_C_1745_Q3", "question": "Què provocava mancances de sal?" }, { "answers": [ { "text": "francesos", "answer_start": 662 } ], "id": "P_291_C_1745_Q4", "question": "Qui va imposar la gabella?" }, { "answers": [ { "text": "1661", "answer_start": 675 } ], "id": "P_291_C_1745_Q5", "question": "Quan van imposar els francesos la gabella?" } ] }, { "context": "En economia es denomina càrtel a un acord formal o informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat mercat. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que mitjançant la col·lusió de les empreses que el componen, formen una estructura de mercat monopolística obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors per la qual cosa les conseqüències per a aquests són les mateixes que amb un monopolista. La diferència rau en el fet que els beneficis totals (els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'Organització de Països Exportadors de Petroli OPEP.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del mateix sector", "answer_start": 75 } ], "id": "P_291_C_1746_Q1", "question": "Entre quines empreses es realitza l'acord per a formar un càrtel?" }, { "answers": [ { "text": "formal o informal", "answer_start": 42 } ], "id": "P_291_C_1746_Q2", "question": "Com pot ser l'acord entre les empreses que formen un càrtel?" }, { "answers": [ { "text": "la producció i la distribució", "answer_start": 237 } ], "id": "P_291_C_1746_Q3", "question": "Què volen controlar els càrtels?" }, { "answers": [ { "text": "monopolística", "answer_start": 374 } ], "id": "P_291_C_1746_Q4", "question": "Quina estructura de mercat formen els càrtels?" }, { "answers": [ { "text": "els productors", "answer_start": 714 } ], "id": "P_291_C_1746_Q5", "question": "Entre qui són repartits els beneficis totals?" } ] } ] }

{ "title": "Metro de Londres", "paragraphs": [ { "context": "La nacionalització es va produir tant per necessitat com per ideologia. Les línies de ferrocarril es van veure ofegades per una economia de guerra durant la Primera Guerra Mundial. A la fi de la Segona Guerra Mundial quatre companyies estaven a prop de la fallida. Per això la nacionalització va ser la forma més senzilla de salvar els ferrocarrils a curt termini i proporcionar diners per arreglar els danys ocasionats per la guerra. La prioritat de BTC fou la reconstrucció de les principals línies de ferrocarrils per davant del manteniment de la xarxa de metro. L'inacabat pla de reforma, anomenat New Works Programme, fou ajornat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tant per necessitat com per ideologia", "answer_start": 33 } ], "id": "P_215_C_1285_Q1", "question": "Per què es va produir la nacionalització?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 217 } ], "id": "P_215_C_1285_Q2", "question": "Quantes companyies estaven a prop de la fallida després de la Segona Guerra Mundial?" }, { "answers": [ { "text": "els ferrocarrils", "answer_start": 332 } ], "id": "P_215_C_1285_Q3", "question": "Què va aconseguir salvar la nacionalització?" }, { "answers": [ { "text": "els danys ocasionats per la guerra", "answer_start": 399 } ], "id": "P_215_C_1285_Q4", "question": "Què van arreglar?" }, { "answers": [ { "text": "L'inacabat pla de reforma", "answer_start": 566 } ], "id": "P_215_C_1285_Q5", "question": "Quin pla fou ajornat?" } ] }, { "context": "Les línies del metro de Londres es classifiquen en dos tipus: subsurface i deep-level. Les línies \"subsurface\" són línies que es van construir a poca profunditat, a uns 5 metres, ja que es va utilitzar el mètode de construcció \"cut-and-cover\", és a dir que van ser excavades a l'aire lliure i després soterrades construint un fals túnel. Les línies deep-level, també anomenades \"Tube lines\" (en català línies tub), són línies que es troben a una profunditat d'uns 20 metres o més i que foren construïdes mitjançant el mètode de túnel escut i on cada via té el seu propi túnel. Les línies deep-level tenen un diàmetre molt petit, uns 3,56 metres, i per tant un gàlib menor que la resta de línies. Ambdós tipus de línies normalment surten a la superfície a mesura que s'allunyen de l'àrea central.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 51 } ], "id": "P_215_C_1286_Q1", "question": "Quants tipus de línies hi ha a Londres?" }, { "answers": [ { "text": "a uns 5 metres", "answer_start": 163 } ], "id": "P_215_C_1286_Q2", "question": "A quina profunditat estan les subsurface?" }, { "answers": [ { "text": "a mesura que s'allunyen de l'àrea central", "answer_start": 753 } ], "id": "P_215_C_1286_Q4", "question": "Quan surten a la superfície?" }, { "answers": [ { "text": "uns 3,56 metres", "answer_start": 629 } ], "id": "P_215_C_1286_Q5", "question": "Quin diàmetre tenen les deep-level?" } ] }, { "context": "L'arribada de la Segona Guerra Mundial va retardar tots els plans d'expansió. Des de mitjans de la dècada de 1940 els bombardejos del Blitz van conduir a la utilització de les estacions del metro com a refugis aeris. Les autoritats inicialment van intentar evitar que les estacions s'utilitzessin com a refugis, però més tard van subministrar lliteres, latrines i serveis d'alimentació. Més tard es van arribar a construir vuit regufis a gran profunditat sota algunes estacions per a ser utilitzats com a refugis (cada nivell podia soportar fins a 8.000 persones) i ser reconvertits en noves línies paral·leles després de la guerra. Algunes d'aquestes estacions es van convertir en les oficines del govern. Alguns exemples són Down Street, que es va utilitzar com a seu del Railway Executive Committee (comitè executiu de ferrocarril) i per a reunions del Gabinet de Guerra abans que es finalitzessin les obres del Cabinet War Rooms;[16] Brompton Road, utilitzada com a centre de control d'anti-bombardejos i que actualment l'utilitza la universitat naval, London's University Royal Naval Unit (URNU), i aèria, University London Air Squadron (ULAS).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 14 } ], "id": "P_215_C_1288_Q1", "question": "Què va retardar els plans d'expansió?" }, { "answers": [ { "text": "com a refugis aeris", "answer_start": 196 } ], "id": "P_215_C_1288_Q2", "question": "Per a què s'utilitzaven les línies de metro després dels bombardejos del Blitz?" }, { "answers": [ { "text": "vuit", "answer_start": 423 } ], "id": "P_215_C_1288_Q3", "question": "Quants refugis es van construir?" }, { "answers": [ { "text": "en noves línies paral·leles", "answer_start": 583 } ], "id": "P_215_C_1288_Q4", "question": "En què podien ser reconvertits el refugis?" }, { "answers": [ { "text": "oficines del govern", "answer_start": 686 } ], "id": "P_215_C_1288_Q5", "question": "En què es van convertir algunes estacions?" } ] }, { "context": "Els accidents a la xarxa del metro de Londres, que transporta mil milions de passatgers l'any, són poc habituals. Les estadístiques diuen que hi ha un accident mortal per cada 300 milions de viatges.[46] Al metro s'hi poden veure alguns consells de seguretat per als passatgers com \"mind the gap\" (aneu amb compte amb l'espai entre el tren i l'andana), i que no passin la línia groga pintada al terra de les andanes. Hi ha pocs accidents per saturació a les andanes i en aquests casos el personal vigila les entrades de viatgers quan el metro es veu excessivament saturat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mil milions", "answer_start": 62 } ], "id": "P_215_C_1289_Q1", "question": "Quants passatgers transporta a l'any?" }, { "answers": [ { "text": "mind the gap", "answer_start": 283 } ], "id": "P_215_C_1289_Q2", "question": "Quin consell hi podem veure?" }, { "answers": [ { "text": "pocs", "answer_start": 423 } ], "id": "P_215_C_1289_Q3", "question": "Quants accidents hi ha per saturació d'andanes?" }, { "answers": [ { "text": "vigila les entrades de viatgers", "answer_start": 497 } ], "id": "P_215_C_1289_Q4", "question": "Què fa el personal quan el metro està saturat?" } ] }, { "context": "El metro té 270 estacions i aproximadament 400 km de vies (250 milles).[5] És la major xarxa de metro del món pel que fa a quilòmetres de vies[6] i nombre d'estacions. El 2007 es van registrar mil milions de passatgers.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "270", "answer_start": 12 } ], "id": "P_215_C_1290_Q1", "question": "Quantes estacions hi ha?" }, { "answers": [ { "text": "400", "answer_start": 43 } ], "id": "P_215_C_1290_Q2", "question": "Quants quilòmetres de via té?" }, { "answers": [ { "text": "És la major xarxa de metro del món", "answer_start": 75 } ], "id": "P_215_C_1290_Q3", "question": "On es situa aquesta xarxa a nivell mundial?" }, { "answers": [ { "text": "mil milions", "answer_start": 193 } ], "id": "P_215_C_1290_Q4", "question": "Quants passatgers es van registrar el 2007?" } ] } ] }

{ "title": "Línia 5 del metro de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "La línia V inicia el perllongament metropolità cap el Llobregat. El 1973 arribà a l'Hospitalet amb la nova estació de Pubilla Cases. Nova extensió tres anys més tard, el 1976 s'inauguren tres noves estacions: dues més a l'Hospitalet (Can Vidalet i Can Boixeres) i una més arribant a Cornellà (Sant Ildefons). Finalment el 1983 s'hi afegeixen Gavarra i Cornellà Centre suposant el perllongament fins l'estació de ferrocarril de Cornellà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1973", "answer_start": 68 } ], "id": "P_421_C_2521_Q1", "question": "Quin any arribà a l'Hospitalet la línia V?" }, { "answers": [ { "text": "Pubilla Cases", "answer_start": 118 } ], "id": "P_421_C_2521_Q2", "question": "Com es diu la nova de la línia V feta el 1976?" }, { "answers": [ { "text": "Gavarra i Cornellà Centre", "answer_start": 342 } ], "id": "P_421_C_2521_Q4", "question": "Quines estacions es van afegir a la línia V el 1983?" }, { "answers": [ { "text": "Sant Ildefons", "answer_start": 293 } ], "id": "P_421_C_2521_Q5", "question": "Quina estació de la línia V es va fer a Cornellà el 1976?" } ] }, { "context": "En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van començar a circular trens amb un sistema de conducció automàtica, que ja s'havia provat el mes de gener de l'any 1960.[18] Els trens funcionaven automàticament mitjançant contactes per cèl·lules fotoelèctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicació mundial d'un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de ferrocarril metropolità. El 1972, però, es va començar a utilitzar un altre sistema.[19][20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "28 de gener de 1961", "answer_start": 28 } ], "id": "P_421_C_2522_Q1", "question": "Quin dia van començar a circular trens amb conducció automàtica?" }, { "answers": [ { "text": "mitjançant contactes per cèl·lules fotoelèctriques", "answer_start": 212 } ], "id": "P_421_C_2522_Q2", "question": "Com funcionaven els trens?" }, { "answers": [ { "text": "serveis tècnics del Metro de Barcelona", "answer_start": 310 } ], "id": "P_421_C_2522_Q3", "question": "Qui va desenvolupar aquest sistema de conducció automàtica?" }, { "answers": [ { "text": "El 1972", "answer_start": 480 } ], "id": "P_421_C_2522_Q4", "question": "Quan es va començar a utilitzar un altre sistema?" } ] }, { "context": "Com a conseqüència va esclatar una greu crisi política i social. A més, l'esfondrament va provocar l'endarreriment general de totes les obres ferroviàries que s'estaven executant a la ciutat de Barcelona. Es va constituir la plataforma de l'AVE pel litoral per evitar la construcció del túnel de Provença, per exemple. L'esfondrament va provocar la paral·lització total de les obres de la línia 5. Els projectes van haver de ser revisats i de retruc se'n van veure afectades les obres d'ampliació de la L3 i sobretot de la L9.[35][34]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una greu crisi política i social", "answer_start": 31 } ], "id": "P_421_C_2524_Q1", "question": "Què va esclatar com a conseqüència?" }, { "answers": [ { "text": "les obres ferroviàries", "answer_start": 132 } ], "id": "P_421_C_2524_Q2", "question": "Quines obres es van endarrerir degut a l'esfondrament?" }, { "answers": [ { "text": "de l'AVE pel litoral", "answer_start": 236 } ], "id": "P_421_C_2524_Q3", "question": "Quina plataforma es va constituir?" }, { "answers": [ { "text": "la construcció del túnel de Provença", "answer_start": 268 } ], "id": "P_421_C_2524_Q4", "question": "Què volia evitar la plataforma de l'AVE pel litoral?" }, { "answers": [ { "text": "la paral·lització total de les obres", "answer_start": 346 } ], "id": "P_421_C_2524_Q5", "question": "Què va provocar l'esfondrament a la línia 5?" } ] } ] }

{ "title": "Edward Sheriff Curtis", "paragraphs": [ { "context": "The North American Indian consta de vint volums il·lustrats amb fotografies, acompanyat cadascun d'un portfolio amb fotogravats addicionals. Els volums estan organitzats per tribus i àrees culturals, i abasten el territori dels Estats Units des de les Grans Planes al Pacífic, la costa oest del Canadà i Alaska. El conjunt conté 4.000 pàgines de text il·lustrades amb 1.500 fotografies i 700 fotografies més de gran format en els portfolios.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "vint", "answer_start": 36 } ], "id": "P_411_C_2461_Q1", "question": "Quants volums té The North American Indian?" }, { "answers": [ { "text": "un portfolio", "answer_start": 99 } ], "id": "P_411_C_2461_Q2", "question": "Què acompanya cada volum de The North American Indian?" }, { "answers": [ { "text": "per tribus i àrees culturals", "answer_start": 170 } ], "id": "P_411_C_2461_Q3", "question": "Com estan organitzats els volums de The North American Indian?" }, { "answers": [ { "text": "4.000", "answer_start": 330 } ], "id": "P_411_C_2461_Q4", "question": "Quantes pàgines de text hi ha a The North American Indian?" }, { "answers": [ { "text": "1.500", "answer_start": 369 } ], "id": "P_411_C_2461_Q5", "question": "Quantes fotografies hi ha a The North American Indian?" } ] }, { "context": "La magnitud del seu projecte, la seva activitat pública cercant finançament i subscripcions, i l'apadrinament de personalitats com el president Roosevelt li van aportar notorietat i reconeixement com a autoritat de màxim nivell sobre els indis,[4] malgrat que la seva manca de formació acadèmica li va valdre també crítiques i escepticisme per part d'etnòlegs professionals.[12] A partir dels anys 1930 la seva obra caigué en l'oblit. Però a la dècada dels 1970, tanmateix, les fotografies van ser redescobertes i van adquirir una nova popularitat,[12] especialment per motius estètics. I posteriorment l'obra en el seu conjunt ha estat revaloritzada pels antropòlegs i altres experts. Si d'una banda hi ha aspectes qüestionables a nivell metodològic, per una altra constitueix un recull vastíssim de dades obtingudes directament de les darreres generacions de nadius americans que recordaven temps amb poca influència de l'home blanc.[a][b]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Roosevelt", "answer_start": 144 } ], "id": "P_411_C_2462_Q1", "question": "Quina personalitat el va apadrinar?" }, { "answers": [ { "text": "Roosevelt", "answer_start": 144 } ], "id": "P_411_C_2462_Q2", "question": "Què li va aportar l'apadrinament de grans personalitats?" }, { "answers": [ { "text": "formació acadèmica", "answer_start": 277 } ], "id": "P_411_C_2462_Q3", "question": "Què no tenia?" }, { "answers": [ { "text": "A partir dels anys 1930", "answer_start": 379 } ], "id": "P_411_C_2462_Q4", "question": "Quan caigué en l'oblit la seva obra?" }, { "answers": [ { "text": "antropòlegs i altres experts", "answer_start": 657 } ], "id": "P_411_C_2462_Q5", "question": "Qui ha revaloritzat posteriorment la seva obra?" } ] }, { "context": "Ja als 12 anys, i sense que l'hi empenyés l'entorn rural i pobre en què es va criar, Edward Curtis va mostrar una gran passió per la fotografia. Va aprendre la tècnica per compte propi amb una càmera construïda per ell mateix i, un cop instal·lat a Seattle, va aprofitar el fet que per primera vegada en la vida gaudia d'una certa seguretat econòmica per llançar-se de ple a aquesta activitat, en la qual va destacar aviat. La seva carrera com a fotògraf es pot dividir en tres etapes.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la fotografia", "answer_start": 126 } ], "id": "P_411_C_2463_Q1", "question": "Per què mostrava passió Edward Curtis?" }, { "answers": [ { "text": "als 12 anys", "answer_start": 3 } ], "id": "P_411_C_2463_Q2", "question": "Quan va començar a mostrar passió per la fotografia Edward Curtis?" }, { "answers": [ { "text": "amb una càmera construïda per ell mateix", "answer_start": 185 } ], "id": "P_411_C_2463_Q3", "question": "Com va aprendre la tècnica de la fotografia Edward Curtis?" }, { "answers": [ { "text": "a Seattle", "answer_start": 247 } ], "id": "P_411_C_2463_Q4", "question": "On es va instal·lar Edward Curtis?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 473 } ], "id": "P_411_C_2463_Q5", "question": "Quantes etapes té la carrera de fotògraf d'Edward Curtis?" } ] }, { "context": "El 1926 viatjà a Oklahoma, on havia estat concentrada forçosament una quarta part de la població ameríndia dels Estats Units. Curtis hi va poder comprovar l'accelerat procés d'aculturació que havien patit.[4] L'any següent, va organitzar una darrera expedició en un petit vaixell que el va dur, acompanyat per Beth, a Alaska i fins a l'Estret de Bering, per estudiar els esquimals. El resultat no podia presentar més contrast: hi trobà els únics nadius que encara vivien amb plenitud la seva cultura tradicional.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1926", "answer_start": 3 } ], "id": "P_411_C_2464_Q1", "question": "Quin any va viatjar a Oklahoma Curtis?" }, { "answers": [ { "text": "una quarta part de la població ameríndia dels Estats Units", "answer_start": 66 } ], "id": "P_411_C_2464_Q2", "question": "Què hi havia concentrat a Oklahoma el 1926?" }, { "answers": [ { "text": "d'aculturació", "answer_start": 174 } ], "id": "P_411_C_2464_Q3", "question": "Quin procés va comprovar Curtis que havien patit els amerindis?" }, { "answers": [ { "text": "a Alaska", "answer_start": 316 } ], "id": "P_411_C_2464_Q4", "question": "On va anar Curtis en la seva darrera expedició?" }, { "answers": [ { "text": "els esquimals", "answer_start": 367 } ], "id": "P_411_C_2464_Q5", "question": "Què volia estudiar Curtis en aquesta darrera expedició?" } ] }, { "context": "Establert a Seattle com a fotògraf d'èxit, un encontre fortuït amb l'antropòleg George Bird Grinnell el posà en contacte amb les cultures natives nord-americanes. Aquesta descoberta, als 32 anys, li canvià la vida. A partir d'aleshores es dedicà durant més de 30 anys, de manera gairebé exclusiva, a documentar gràficament i recopilar per escrit la cultura dels natius nord-americans, amb l'objectiu de conservar la memòria d'unes formes de viure amenaçades per una desaparició imminent. Malgrat la manca de formació acadèmica, va deixar l'obra monumental The North American Indian, un recull exhaustiu de la cultura de les tribus dels Estats Units i part del Canadà en 20 volums, i la pel·lícula In the Land of the Head Hunters, precursora del cinema documental.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Seattle", "answer_start": 10 } ], "id": "P_411_C_2465_Q1", "question": "On es va establir com a fotògraf?" }, { "answers": [ { "text": "l'antropòleg George Bird Grinnell", "answer_start": 67 } ], "id": "P_411_C_2465_Q2", "question": "Amb qui va tenir un encontre fortuït?" }, { "answers": [ { "text": "amb les cultures natives nord-americanes", "answer_start": 121 } ], "id": "P_411_C_2465_Q3", "question": "Amb què el va posar en contacte l'antropòleg George Bird Grinnell?" }, { "answers": [ { "text": "la cultura dels natius nord-americans", "answer_start": 346 } ], "id": "P_411_C_2465_Q4", "question": "Què va documentar gràficament?" }, { "answers": [ { "text": "In the Land of the Head Hunters", "answer_start": 697 } ], "id": "P_411_C_2465_Q5", "question": "Quina pel·lícula va fer?" } ] }, { "context": "El 1908, quan treballava en el volum sobre els Sioux, Curtis va recollir testimonis sobre el desenvolupament de la batalla de Little Bighorn, on van morir el general Custer i les seves tropes. Tant la versió dels Sioux com la dels exploradors Crow que havien treballat per a l'exèrcit, i les observacions del mateix Curtis al terreny de la batalla, desmentien la llegenda oficial en què Custer apareixia com un heroi. Tanmateix, en fer públics els seus descobriments es va trobar amb el rebuig no només de la vídua del general, sinó també de l'exèrcit, de l'opinió pública i fins i tot del president Theodore Roosvelt, que havia apadrinat la seva obra.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el volum sobre els Sioux", "answer_start": 28 } ], "id": "P_411_C_2466_Q1", "question": "En quin volum treballava Curtis el 1908?" }, { "answers": [ { "text": "la batalla de Little Bighorn", "answer_start": 112 } ], "id": "P_411_C_2466_Q2", "question": "Sobre què va recollir testimonis Curtis?" }, { "answers": [ { "text": "el general Custer i les seves tropes", "answer_start": 155 } ], "id": "P_411_C_2466_Q3", "question": "Qui va morir a la batalla de Little Bighorn?" }, { "answers": [ { "text": "com un heroi", "answer_start": 404 } ], "id": "P_411_C_2466_Q4", "question": "Com apareixia Custer a la versió oficial de la batalla de Little Bighorn?" } ] } ] }

{ "title": "Pere Calders i Rossinyol", "paragraphs": [ { "context": "El 4 de novembre de 1935 es va casar amb Mercè Casals i el 31 de juliol de 1936 va néixer el primer i únic fill d'aquest matrimoni, Joan Caldés i Casals.[36] Al juny d'aquell mateix any, Josep Janés va publicar a Calders el seu primer llibre, El primer arlequí, un recull format per vuit contes, dins de la col·lecció Quaderns Literaris.[37] El desembre del 1936, Josep Janés va publicar, també dins de Quaderns Literaris, la primera novel·la de Calders, La Glòria del doctor Larén.[38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Mercè Casals", "answer_start": 41 } ], "id": "P_160_C_955_Q1", "question": "Amb qui és va casar Calders?" }, { "answers": [ { "text": "4 de novembre de 1935", "answer_start": 3 } ], "id": "P_160_C_955_Q2", "question": "Quin dia es va casar Calders?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Caldés i Casals", "answer_start": 132 } ], "id": "P_160_C_955_Q3", "question": "Com es deia el fill de Calders?" }, { "answers": [ { "text": "vuit", "answer_start": 283 } ], "id": "P_160_C_955_Q5", "question": "Quants contes formava El primer arlequí?" } ] }, { "context": "Amb la família ja establerta a Catalunya i sent econòmicament estables, es van traslladar a viure a Barcelona al número 91-93 del carrer de Borrell.[90] A partir de 1964 van començar a estiuejar a Llançà.[91] Aquell mateix any va publicar una biografia de Josep Carner a l'Editorial Alcides.[90] Durant aquella època col·laborava en diferents publicacions com Cavall Fort i Tele-Estel.[92] El 1966 va publicar, finalment, la novel·la Ronda naval sota la boira per l'Editorial Selecta.[93] El 1967 Alfaguara va editar la novel·la curta Aquí descansa Nevares, que havia quedat fora del recull Gent de l'alta vall en la seva primera edició.[94] El 1968, un antic conegut de Calders, Felipe Cid, que acabava d'engegar una editorial, va decidir publicar un llibre amb tots els contes de Calders. Així va ser com el 1968 es va publicar Tots els contes, que inclou 68 contes de calders, 15 dels quals inèdits fins al moment.[95] Amb aquest llibre va rebre l'any 1969 el Premi Crítica Serra d'Or.[96] Aquell mateix any va morir el seu pare suposant un gran trasbals per Calders.[97]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Barcelona", "answer_start": 100 } ], "id": "P_160_C_956_Q1", "question": "On es va traslladar a viure la família?" }, { "answers": [ { "text": "Borrell", "answer_start": 140 } ], "id": "P_160_C_956_Q2", "question": "En quin carrer vivia la família?" }, { "answers": [ { "text": "Editorial Alcides", "answer_start": 273 } ], "id": "P_160_C_956_Q3", "question": "En quina editorial es va publicar la biografia de Josep Carner?" }, { "answers": [ { "text": "Felipe Cid", "answer_start": 680 } ], "id": "P_160_C_956_Q4", "question": "Qui va publicar un llibre amb tots els contes de Calders?" }, { "answers": [ { "text": "15", "answer_start": 880 } ], "id": "P_160_C_956_Q5", "question": "Quants contes de calders eren inèdits fins al 1968?" } ] }, { "context": "Una de les persones que més ha estudiat l'obra de Pere Calders és Joan Melcion, qui ha identificat una sèrie d'elements que són típics en l'obra de Calders. En el seu univers literari, la casa és un símbol de seguretat i d'ordre que sovint apareix a l'inici de les seves narracions. El fa servir com a punt d'arrancada d'un procés que, finalment, s'acaba inclinant cap al trasbals.[146] Un altre d'aquests elements és el jardí, que representa un escenari on pot passar qualsevol cosa.[147] Aquest fet és observable al conte El principi de la saviesa, on el narrador troba una mà al jardí de casa seva i, mentre en busca l'amo, se'ns expliquen moltes de les coses inversemblants que succeeixen en aquell jardí. Un objecte que apareix sovint en la literatura de Calders és el rellotge, que simbolitza la inutilitat de l'esforç humà per representar-se allò que és pura idea, un intent impossible de posar límits a allò que no en té: el temps.[148] També hi apareixen sovint científics, investigadors o inventors immersos en empreses impossibles, que representen la ingenuïtat humana i l'esforç inútil per dominar la naturalesa.[149] Finalment, un altre element molt present en la literatura de Calders són els crims. Els seus textos són plens de crims i assassinats que, a més a més, se solen cometre amb tota la naturalitat del món. Calders ho fa servir per subvertir les convencions morals i socials i, amb ajut de la ironia, per girar com un mitjó els tòpics morals sobre culpabilitat i innocència.[150]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joan Melcion", "answer_start": 66 } ], "id": "P_160_C_957_Q1", "question": "Qui ha estudiat l'obra de Pere Calders?" }, { "answers": [ { "text": "és un símbol de seguretat i d'ordre", "answer_start": 193 } ], "id": "P_160_C_957_Q2", "question": "Quin significat té la casa en l'obra de Pere Calders?" }, { "answers": [ { "text": "a l'inici de les seves narracions", "answer_start": 248 } ], "id": "P_160_C_957_Q3", "question": "On apareix sovint la casa?" }, { "answers": [ { "text": "una mà", "answer_start": 572 } ], "id": "P_160_C_957_Q4", "question": "Què troba el narrador en El principi de la saviesa al jardí de casa seva?" }, { "answers": [ { "text": "amb tota la naturalitat del món", "answer_start": 1298 } ], "id": "P_160_C_957_Q5", "question": "Com són comesos els crims i els assassinats?" } ] }, { "context": "El 16 de setembre de 1978 va tenir lloc la preestrena d'Antaviana, una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en texts de Pere Calders i amb música i cançons de Jaume Sisa.[100] La preestrena es realitzà a la Sala Villarroel, plena de socis i simpatitzants del Cercle Catòlic, i va ser tot un èxit, amb grans ovacions pel públic assistent.[101] L'estrena oficial de l'espectacle va ser el 27 de setembre i va estar en cartell tres setmanes, després va iniciar una gira per Catalunya i València.[102] L'espectacle va ser tot un èxit de crítica i públic i va disparar la popularitat de les obres de Calders.[103][104] El 1979 l'obra va arribar al Teatre Romea i, a l'abril d'aquell mateix any, es va estrenar una versió en castellà al Teatro Moratín de Madrid, també amb molt d'èxit.[105] El 1980 Dagoll Dagom va sortir de gira per Espanya i també va anar a França, Itàlia i Suïssa.[106] Es calcula que un total de 200.000 persones van arribar a veure l'obra.[107]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "16 de setembre de 1978", "answer_start": 3 } ], "id": "P_160_C_958_Q1", "question": "Quan es va preestrenar Antaviana?" }, { "answers": [ { "text": "una obra de teatre musical", "answer_start": 67 } ], "id": "P_160_C_958_Q2", "question": "Què és Antaviana?" }, { "answers": [ { "text": "a la Sala Villarroel", "answer_start": 225 } ], "id": "P_160_C_958_Q3", "question": "On es va realitzar la preestrena d'Antaviana?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 447 } ], "id": "P_160_C_958_Q4", "question": "Quantes setmanes va estar l'obra en cartell?" }, { "answers": [ { "text": "al Teatro Moratín de Madrid", "answer_start": 751 } ], "id": "P_160_C_958_Q5", "question": "On es va estrenar una versió de l'obra en castellà?" } ] }, { "context": "Pere Calders va decidir lliurar tots els seus papers, escrits i documents a la Universitat Autònoma de Barcelona.[158] Poc abans de morir, Calders ja havia decidit cedir a la universitat un bagul on creien que hi trobarien la novel·la perduda La cèl·lula, però només hi van trobar papers relacionats amb el seu pare Vicenç Caldés i Arús.[159] Després de morir, el seu fill Joan també va entregar material de Calders a la UAB amb més papers seus i la seva filla Tessa els en va donar més.[159] A més, també els va lliurar diversos rodets amb fotografies que havia fet al llarg de la seva vida. La UAB en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans es va encarregar de completar el seu llegat amb escrits i dibuixos publicats en premsa i revistes.[159] Actualment el llegat s’ha completat i ja és a la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma, inventariat i catalogat definitivament.[159] El fons es consultable a la Biblioteca d'Humanitats UAB.[160]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la Universitat Autònoma de Barcelona", "answer_start": 74 } ], "id": "P_160_C_959_Q1", "question": "On va lliurar els seus papers escrits i documents?" }, { "answers": [ { "text": "Vicenç Caldés i Arús", "answer_start": 316 } ], "id": "P_160_C_959_Q2", "question": "Com es deia el pare de Calders?" }, { "answers": [ { "text": "la seva filla", "answer_start": 447 } ], "id": "P_160_C_959_Q3", "question": "Qui era Tessa?" }, { "answers": [ { "text": "a la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma", "answer_start": 799 } ], "id": "P_160_C_959_Q4", "question": "En quina Biblioteca es troba actualment el llegat de Calders?" }, { "answers": [ { "text": "La cèl·lula", "answer_start": 243 } ], "id": "P_160_C_959_Q5", "question": "Quina era la novel·la perduda?" } ] }, { "context": "Entre tot el material entregat a la UAB hi havia quatre llibres inacabats que posteriorment van ser publicats. La primera novel·la inacabada que es va publicar va ser La ciutat cansada. Calders la va escriure entre els anys 40 i 50 de forma intermitent i es creu que només en falten un o dos capítols per estar acabada.[161][162] La novel·la la va publicar Edicions 62 al setembre de 2008. Aquell mateix any es va publicar dins de la revista Els Marges la novel·la inacabada L'amor de Joan,[163] un text que Calders va escriure amb 18 anys.[161] El 2009 la UAB en col·laboració amb l'IEC va publicar les altres dues novel·les titulades Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar.[164] La primera es creu que la va escriure entorn de 1966 i se'n conservaven 300 pàgines manuscrites,[159] mentre que de la segona se'n conservaven 64 pàgines també manuscrites i es creu que va ser escrita a principis dels anys seixanta.[159]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La ciutat cansada", "answer_start": 167 } ], "id": "P_160_C_960_Q1", "question": "Quina va ser la primera novel·la inacabada que es va publicar?" }, { "answers": [ { "text": "40 i 50", "answer_start": 224 } ], "id": "P_160_C_960_Q2", "question": "Entre quins anys va escriure Calders La ciutat cansada?" }, { "answers": [ { "text": "un o dos", "answer_start": 283 } ], "id": "P_160_C_960_Q3", "question": "Quants capítols es pensa que falten per estar acabada La ciutat cansada?" }, { "answers": [ { "text": "Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar", "answer_start": 636 } ], "id": "P_160_C_960_Q4", "question": "Quines novel·les va publicar el 2009 la UAB en col·laboració amb l'IEC?" }, { "answers": [ { "text": "300", "answer_start": 757 } ], "id": "P_160_C_960_Q5", "question": "Quantes pàgines manuscrites s'en conserven de la novel·la Sense anar tan lluny?" } ] } ] }

{ "title": "Ronc (zoologia)", "paragraphs": [ { "context": "Els gats ronquen generalment per expressar dependència;[6] els gatons depenen de la mare i la seva llet, o de l'humà quan li demana ajut o carícies. El ronc té un paper important en les relacions socials dels fèlids, car comunica l'estat del gat al seu entorn humà o felí; així doncs, un gató que ronca informa la seva mare del fet que es troba bé i els gats adults expressen felicitat quan se'ls acaricia. Aquesta vocalització també podria reforçar els vincles socials i desactivar conflictes (els gats ronquen quan troben un gat dominant). Segons Turner i Bateson, el paper del ronc es pot comparar al del somriure en els humans.[12] El 1985, Joël Dehasse hipotetitzà que el gat ronca per si mateix, per exemple, per calmar-se. Això explicaria per què els gats poden roncar quan pateixen.[21] Gustav Peters també suggerí que a vegades el ronc pot representar un exemple d'autocomunicació.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per expressar dependència", "answer_start": 29 } ], "id": "P_40_C_235_Q1", "question": "Per què ronquen els gats?" }, { "answers": [ { "text": "en les relacions socials dels fèlids", "answer_start": 179 } ], "id": "P_40_C_235_Q2", "question": "En què és important el ronc?" }, { "answers": [ { "text": "felicitat", "answer_start": 376 } ], "id": "P_40_C_235_Q3", "question": "Què expressen els adults amb els roncs?" }, { "answers": [ { "text": "al del somriure en els humans", "answer_start": 601 } ], "id": "P_40_C_235_Q4", "question": "Amb què es pot comparar el paper del ronc?" }, { "answers": [ { "text": "autocomunicació", "answer_start": 874 } ], "id": "P_40_C_235_Q5", "question": "Què suggerí Gustav Peters que pot representar el ronc?" } ] }, { "context": "El ronc és un so continu de baixa freqüència, emès durant totes les fases de la respiració tret d'una curta pausa d'entre unes desenes i una centena de mil·lisegons[1] entre la inspiració i l'expiració.[2] El ronc és considerat més fort i rauc a la inspiració,[3] però segons un estudi publicat l'any 2010, el ronc del gat té la mateixa amplitud durant ambdues fases de la respiració, mentre que el del guepard és més fort a l'expiració.[1] El so és produït amb la boca tancada i sol durar més de dos segons, emès a una freqüència d'entre 20 i 30 Hz[2] (la freqüència fonamental és de 20 Hz).[1] El ronc del gat domèstic es pot sentir a una distància de tres metres[3] i el d'un guepard fins a 40 metres de distància. El so és més fort al nivell del musell.[1] En la majoria de casos, el ronc dels gats no es pot sentir des de més de 50 cm de distància, però esmorteeix tots els altres sons corporals i, per tant, un veterinari no pot auscultar en bones condicions un gat que estigui roncant.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "continu de baixa freqüència", "answer_start": 17 } ], "id": "P_40_C_236_Q1", "question": "Quin tipus de so és el ronc?" }, { "answers": [ { "text": "més fort i rauc", "answer_start": 228 } ], "id": "P_40_C_236_Q2", "question": "Com és el ronc a la inspiració?" }, { "answers": [ { "text": "a l'expiració", "answer_start": 423 } ], "id": "P_40_C_236_Q3", "question": "Quan és més fort el ronc del guepard?" }, { "answers": [ { "text": "amb la boca tancada", "answer_start": 458 } ], "id": "P_40_C_236_Q4", "question": "Com es produeix el so?" }, { "answers": [ { "text": "20 Hz", "answer_start": 585 } ], "id": "P_40_C_236_Q5", "question": "Quina és la freqüència fonamental?" } ] }, { "context": "En zoologia, el ronc és una vocalització emesa per alguns fèlids i vivèrrids. Aquest so de baixa freqüència és produït tant a l'expiració com a la inspiració i apareix des dels dos dies de vida. El mecanisme que produeix el ronc encara no està ben explicat, però la teoria dominant és que el so és generat per contraccions dels músculs de la laringe provocades per una oscil·lació neural i que fan vibrar les cordes vocals. La possibilitat que un fèlid ronqui o no també és objecte de debat, especialment pels grans fèlids de la subfamília dels panterins.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "alguns fèlids i vivèrrids", "answer_start": 51 } ], "id": "P_40_C_237_Q1", "question": "Qui emet roncs?" }, { "answers": [ { "text": "una vocalització", "answer_start": 24 } ], "id": "P_40_C_237_Q2", "question": "Què és un ronc?" }, { "answers": [ { "text": "des dels dos dies de vida", "answer_start": 168 } ], "id": "P_40_C_237_Q3", "question": "Des de quan apareix?" }, { "answers": [ { "text": "les cordes vocals", "answer_start": 405 } ], "id": "P_40_C_237_Q4", "question": "Què vibra en el ronc?" }, { "answers": [ { "text": "de la laringe", "answer_start": 336 } ], "id": "P_40_C_237_Q5", "question": "Quins músculs es contrauen?" } ] }, { "context": "Aquesta teoria es basa en dues observacions: d'una banda, el ronc no està associat a una emoció o un estat particular (un gat pot roncar quan està feliç o moribund); de l'altra banda, el ronc s'ha perpetuat en nombroses espècies de fèlids, cosa que indica que podria representar un avantatge des del punt de vista de la selecció natural. A més, nombrosos estudis mostren que els sons de baixa freqüència (entre 20 i 140 Hz) tenen un efecte beneficiós sobre els ossos, els músculs i els tendons i permeten calmar el dolor. Aquests sons també tenen efectes mentals positius, car provoquen emocions.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en dues observacions", "answer_start": 23 } ], "id": "P_40_C_240_Q1", "question": "En què es basa la teoria?" }, { "answers": [ { "text": "emocions", "answer_start": 587 } ], "id": "P_40_C_240_Q2", "question": "Què provoquen els sons de baixa freqüència?" }, { "answers": [ { "text": "el dolor", "answer_start": 512 } ], "id": "P_40_C_240_Q3", "question": "Què podem calmar amb aquest tipus de sons?" }, { "answers": [ { "text": "fèlids", "answer_start": 232 } ], "id": "P_40_C_240_Q4", "question": "En quines espècies s'ha perpetuat el ronc?" }, { "answers": [ { "text": "quan està feliç o moribund", "answer_start": 137 } ], "id": "P_40_C_240_Q5", "question": "Quan pot roncar un gat?" } ] } ] }

{ "title": "Alcoi", "paragraphs": [ { "context": "Dintre la ciutat destaquen la torre de Na Valora,[68] del (segle xiii), o el portal de Riquer, conformat per l'arc de Sant Roc, del segle xviii, i les torres de N'Aiça i la torre portal de Riquer, del segle xiv.[69] A més, té un baluard defensiu de la guerra de Successió. La torre de l'Andana va ser integrada a la rehabilitació de la placeta de les Xiques. Tant les restes del portal del Castell i del portal de Penàguila, del segle xiii, com la casa del Delme (segles XIV-XV), estan per restaurar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'arc de Sant Roc", "answer_start": 109 } ], "id": "P_439_C_2629_Q2", "question": "Quin arc trobem al portal de Riquer?" }, { "answers": [ { "text": "de la guerra de Successió", "answer_start": 246 } ], "id": "P_439_C_2629_Q3", "question": "De quan és el baluard defensiu?" }, { "answers": [ { "text": "de la placeta de les Xiques", "answer_start": 330 } ], "id": "P_439_C_2629_Q4", "question": "A quina rehabilitació va ser integrada la torre de l'Andana?" }, { "answers": [ { "text": "per restaurar", "answer_start": 486 } ], "id": "P_439_C_2629_Q5", "question": "Com estan les restes del portal del Castell?" } ] }, { "context": "La xarxa viària es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València. Antigament també tenia enllaços de ferrocarril amb Gandia i amb Villena.[17] En l'actualitat s'està construint la circumval·lació de la ciutat a la A-7.[18]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alcoi-Xàtiva-València", "answer_start": 50 } ], "id": "P_439_C_2630_Q1", "question": "Quin ferrocarril complementa la xarxa viària?" }, { "answers": [ { "text": "amb Gandia i amb Villena", "answer_start": 120 } ], "id": "P_439_C_2630_Q2", "question": "Amb quines poblacions tenia enllaç ferroviari antigament?" }, { "answers": [ { "text": "la circumval·lació de la ciutat", "answer_start": 184 } ], "id": "P_439_C_2630_Q3", "question": "Què s'està construint a la A-7?" } ] }, { "context": "La ciutat fou afectada per l'expulsió dels moriscos el 1609, que s'hi varen resistir radicalment. També foren greus les repercussions de la segona Germania al segle xvii. Durant la guerra de Successió espanyola Alcoi es posà al costat dels Àustries i fou ocupada el 1708 després d'un llarg setge: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Francés, el general anglés aliat Wittingham hi derrotà les tropes napoleòniques.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per l'expulsió dels moriscos", "answer_start": 23 } ], "id": "P_439_C_2631_Q1", "question": "Per què va ser afectada Alcoi?" }, { "answers": [ { "text": "1609", "answer_start": 55 } ], "id": "P_439_C_2631_Q2", "question": "Quin any van expulsar els moriscos d'Alcoi?" }, { "answers": [ { "text": "de la segona Germania", "answer_start": 134 } ], "id": "P_439_C_2631_Q3", "question": "Quines repercussions també van ser greus a Alcoi?" }, { "answers": [ { "text": "dels Àustries", "answer_start": 235 } ], "id": "P_439_C_2631_Q4", "question": "A quin costat es va posar Alcoi durant la guerra de Successió espanyola?" }, { "answers": [ { "text": "un llarg setge", "answer_start": 281 } ], "id": "P_439_C_2631_Q5", "question": "Què hi va haver a Alcoi abans de ser ocupada en durant guerra de Successió espanyola?" } ] }, { "context": "La indústria del paper i cartó va començar la seua producció almenys al segle xiv,[33] utilitzant canyes, lli, draps o cordes per la fabricació de naips; més tard s'hi elaboraren tota mena de derivats del cartó o del paper. Per la seua importància, Alcoi competia amb ciutats com Basilea o Nuremberg.[33] Al segle xix es va convertir en el centre paperer més important d'Espanya quant a nombre de factories; aquí es van inventar els llibrets de paper de fumar.[33] Ja al segle xx els molins es fusionen o són absorbits per grans empreses del sector, cosa que fa que desapareguin quasi completament de la ciutat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al segle xiv", "answer_start": 69 } ], "id": "P_439_C_2632_Q1", "question": "Quan va començar la industria del paper a Alcoi?" }, { "answers": [ { "text": "naips", "answer_start": 147 } ], "id": "P_439_C_2632_Q2", "question": "Què fabricaven amb canyes o lli a Alcoi?" }, { "answers": [ { "text": "Basilea o Nuremberg", "answer_start": 280 } ], "id": "P_439_C_2632_Q3", "question": "Amb quines ciutats competia Alcoi per la seva importància?" }, { "answers": [ { "text": "Al segle xix", "answer_start": 305 } ], "id": "P_439_C_2632_Q4", "question": "Quan va ser el centre paperer més important d'Espanya?" }, { "answers": [ { "text": "els llibrets de paper de fumar", "answer_start": 429 } ], "id": "P_439_C_2632_Q5", "question": "Què s'hi va inventar a Alcoi?" } ] }, { "context": "La Font Roja ja estava protegida per les lleis en el segle xvi. La zona presenta una forta resistència a la desertificació i a l'erosió malgrat la seua proximitat a zones completament desertificades de la província d'Alacant i de les pluges torrencials típiques de la zona. El perill més gran són els incendis forestals, per la qual cosa tot el terme municipal disposa de mitjans de prevenció de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. L'especulació urbanística és una amenaça recurrent.[11][12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les lleis en el segle xvi", "answer_start": 37 } ], "id": "P_439_C_2633_Q1", "question": "Quines lleis protegien la Font Roja?" }, { "answers": [ { "text": "a la desertificació i a l'erosió", "answer_start": 103 } ], "id": "P_439_C_2633_Q2", "question": "A què presentà resistència la zona de la Font Roja?" }, { "answers": [ { "text": "de la província d'Alacant", "answer_start": 199 } ], "id": "P_439_C_2633_Q3", "question": "A quines zones desertificades està pròxima la Font Roja?" }, { "answers": [ { "text": "els incendis forestals", "answer_start": 297 } ], "id": "P_439_C_2633_Q4", "question": "Quin és el perill més gran per a la Font Roja?" }, { "answers": [ { "text": "L'especulació urbanística", "answer_start": 458 } ], "id": "P_439_C_2633_Q5", "question": "Què suposa una amenaça recurrent per a la zona de la Font Roja?" } ] }, { "context": "L'any 1978, l'enginyer Fernando Reig va ser el primer guardonat des de la recuperació de la democràcia. L'any 1980 van rebre la distinció el Regiment d'Infanteria Biscaia 21, l'Institut Geològic i Miner d'Alcoi i el poeta i assagista Juan Gil-Albert. Van haver de passar catorze anys perquè Ovidi Montllor la rebera, el 1994. Mossén Cirilo Tormo, Don Cirilo, ja havia rebut el títol de fill adoptiu de la ciutat, cosa que no va impedir que fóra guardonat. L'any 1997 la rebia la Universitat Politècnica de València al mateix temps que el seu rector, Justo Nieto Nieto, rebia simultàniament els honors de fill adoptiu d'Alcoi. L'Assemblea Local de la Creu Roja (1998), el compositor Amando Blanquer Ponsoda[55] i Ramón Castañer Segura, pintor, membre de l'Institut Alcoià de Cultura Andreu Sempere, catedràtic de Dibuix, soci d'honor del Centre Espanyol de Bielefeld (Alemanya), majoral d'honor de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi, insígnia d'or del Cercle Industrial d'Alcoi, fill adoptiu d'Agres i abencerratge d'honor,[56] són els últims tres guardonats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Fernando Reig", "answer_start": 23 } ], "id": "P_439_C_2634_Q1", "question": "Qui van guardonar el 1978?" }, { "answers": [ { "text": "catorze", "answer_start": 271 } ], "id": "P_439_C_2634_Q2", "question": "Quants anys van haver de passar perquè rebés el guardó Ovidi Montllor?" }, { "answers": [ { "text": "1994", "answer_start": 320 } ], "id": "P_439_C_2634_Q3", "question": "Quin any van rebre el guardó Ovidi Montllor?" }, { "answers": [ { "text": "Mossén Cirilo Tormo", "answer_start": 326 } ], "id": "P_439_C_2634_Q4", "question": "Qui havia rebut el títol de fill adoptiu de la ciutat?" }, { "answers": [ { "text": "Amando Blanquer Ponsoda", "answer_start": 682 } ], "id": "P_439_C_2634_Q5", "question": "Quin compositor va rebre el guardó?" } ] } ] }

{ "title": "Cèl·lula dendrítica", "paragraphs": [ { "context": "Quan es produeix una infecció de la pell, les cèl·lules de Langerhans properes capten i processen els antígens. Les cèl·lules Langerhans deriven de la diferenciació cel·lular de monòcits amb el marcador Gr-1 (també conegut com a Ly-6G/Ly-6C). La diferenciació requereix estimulació pel factor estimulador de colònies (CSF)-1.[41] Tenen una morfologia i funció similars a les dels macròfags.[42] La proteïna langerina, també present en altres cèl·lules dendrítiques,[43] es troba a les cèl·lules de Langerhans.[44] Investigacions recents apunten que aquesta proteïna podria tenir un paper especial en aquest tipus de cèl·lules, fent de barrera natural per la transmissió del VIH-1 per cèl·lules de Langerhans.[45] Un dels investigadors apuntà que «la langerina és capaç de capturar virus del medi i així prevenir la infecció», i que «com que en general tots els teixits exteriors del cos tenen cèl·lules de Langerhans, creiem que el cos humà està dotat d'un mecanisme de defensa antivírica que destrueix els virus invasors».[46]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de la diferenciació cel·lular de monòcits amb el marcador Gr-1", "answer_start": 145 } ], "id": "P_158_C_943_Q2", "question": "D'on deriven les cèl·lules Langerhans?" }, { "answers": [ { "text": "Ly-6G/Ly-6C", "answer_start": 229 } ], "id": "P_158_C_943_Q3", "question": "Com és conegut el marcador Gr-1?" }, { "answers": [ { "text": "d'un mecanisme de defensa antivírica", "answer_start": 952 } ], "id": "P_158_C_943_Q5", "question": "De què està dotat el cos humà?" } ] }, { "context": "Les cèl·lules dendrítiques immadures es caracteritzen per la seva gran activitat endocítica i el seu baix potencial d'activació de limfòcits T. Es dediquen a escorcollar constantment el medi que les envolta a la recerca de patògens com ara virus o bacteris. Ho fan mitjançant receptors de reconeixement de patrons (PRR) i receptors de tipus Toll (TLR). Els TLR reconeixen signatures químiques específiques que es troben en subconjunts de patògens. Les cèl·lules dendrítiques també poden fagocitar petites quantitats de membrana de cèl·lules pròpies vives, en un procés anomenat nibbling. Una vegada han entrat en contacte amb un antigen presentable, s'activen en cèl·lules dendrítiques madures i comencen a migrar als ganglis limfàtics. Les cèl·lules dendrítiques immadures fagociten els patògens i en degraden les proteïnes en petits fragments, i quan maduren presenten aquests fragments a la superfície cel·lular utilitzant molècules del Complex d'histocompatibilitat principal. Al mateix temps, sobreregulen receptors de la superfície cel·lular que fan de coreceptors en l'activació dels limfòcits T, com ara CD8 (B7.1), CD86 (B7.2) i CD40, millorant dràsticament la seva capacitat d'activar limfòcits T. També sobreregulen el CCR7, un receptor quimiotàctic que fa que una cèl·lula dendrítica viatgi pel flux sanguini fins a la melsa o pel sistema limfàtic fins a un gangli limfàtic. Aquí, actua com a cèl·lula presentadora d'antigen, activant limfòcits T col·laboradors i limfòcits T citotòxics, així com limfòcits B, presentant-los antígens derivats del patogen, juntament amb senyals coestimuladors no antigen específics.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "patògens com ara virus o bacteris", "answer_start": 223 } ], "id": "P_158_C_944_Q1", "question": "Què busquen les cèl·lules dendrítiques?" }, { "answers": [ { "text": "als ganglis limfàtics", "answer_start": 714 } ], "id": "P_158_C_944_Q2", "question": "On migren les cèl·lules dendrítiques madures?" }, { "answers": [ { "text": "un receptor quimiotàctic", "answer_start": 1236 } ], "id": "P_158_C_944_Q3", "question": "Què és el CCR7?" }, { "answers": [ { "text": "PRR", "answer_start": 315 } ], "id": "P_158_C_944_Q4", "question": "Com s'anomenen els receptors de reconeixement de patrons?" }, { "answers": [ { "text": "per la seva gran activitat endocítica i el seu baix potencial d'activació de limfòcits T", "answer_start": 54 } ], "id": "P_158_C_944_Q5", "question": "Per què es caracteritzen les cèl·lules dendrítiques immadures?" } ] }, { "context": "Les cèl·lules dendrítiques interdigitades deriven de la medul·la òssia. Se les troba arreu del cos, però sobretot a les regions de limfòcits T dels ganglis limfàtics, a la capa limfocítica periarteriolar de la melsa, el tim, les amígdales i les plaques de Peyer. La membrana plasmàtica és ATPasa-positiva. Són les cèl·lules presentadores d'antigen més eficaces pels limfòcits T naïfs i són especialment importants per la presentació d'antígens vírics. Des d'un punt de vista histològic, presenten unes arruges típiques a la membrana plasmàtica i un nucli cel·lular estrany. Les cèl·lules dendrítiques interdigitades no presenten grànuls de Birbeck al microscopi electrònic. Els antígens processats són presentats als limfòcits T CD4 per mitjà de molècules MHC II. L'alliberament de citocines per part de les cèl·lules dendrítiques condueix a l'estimulació i proliferació dels limfòcits T. Aquest tipus de cèl·lules presenten les molècules coestimuladores B7-1 i B7-2 a la membrana plasmàtica.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de la medul·la òssia", "answer_start": 50 } ], "id": "P_158_C_945_Q1", "question": "D'on deriven les cèl·lules dendrítiques interdigitades?" }, { "answers": [ { "text": "ATPasa-positiva", "answer_start": 289 } ], "id": "P_158_C_945_Q2", "question": "Com és la membrana plasmàtica?" }, { "answers": [ { "text": "grànuls de Birbeck", "answer_start": 629 } ], "id": "P_158_C_945_Q3", "question": "Què no presenten les cèl·lules dendrítiques interdigitades al microscopi electrònic?" }, { "answers": [ { "text": "MHC II", "answer_start": 756 } ], "id": "P_158_C_945_Q4", "question": "Per mitjà de quines molècules són presentats els antígens als limfòcits T CD4?" }, { "answers": [ { "text": "B7-1 i B7-2", "answer_start": 955 } ], "id": "P_158_C_945_Q5", "question": "Quines molècules coestimuladores es presenten a la membrana plasmàtica?" } ] }, { "context": "Les cèl·lules dendrítiques promouen la tolerància immunitària,[55] que impedeix que el cos s'ataqui a si mateix. El primer tipus de tolerància és la tolerància central: quan els limfòcits T abandonen el tim per primera vegada, les cèl·lules dendrítiques destrueixen els limfòcits T portadors d'antígens que podrien fer que el sistema immunitari s'ataqui a si mateix. El segon tipus de tolerància immunitària és la tolerància perifèrica. Alguns limfòcits T portadors d'antígens que fan que ataquin molècules pròpies esquiven el primer procés de tolerància, alguns limfòcits T desenvolupen antígens que ataquen el propi més endavant, i alguns antígens que ataquen el propi no es troben al tim; per aquest motiu, les cèl·lules dendrítiques treballen per limitar l'activitat dels limfòcits T que ataquen el propi a l'exterior del tim. Les cèl·lules dendrítiques fan això o bé destruint-los o bé cercant l'ajut de limfòcits T reguladors per desactivar les activitats dels limfòcits T perjudicials.[56] Quan falla la tolerància immunitària, poden aparèixer malalties autoimmunitàries.[57] D'altra banda, una tolerància excessiva permet que certes infeccions, com el VIH, passin desaparcebudes.[56]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "central", "answer_start": 160 } ], "id": "P_158_C_946_Q2", "question": "Quin és el primer tipus de tolerància?" }, { "answers": [ { "text": "perifèrica", "answer_start": 425 } ], "id": "P_158_C_946_Q3", "question": "Com es diu el segon tipus de tolerància immunitària?" }, { "answers": [ { "text": "Quan falla la tolerància immunitària", "answer_start": 997 } ], "id": "P_158_C_946_Q4", "question": "Quan poden aparèixer malalties autoimmunitàries?" }, { "answers": [ { "text": "VIH", "answer_start": 1160 } ], "id": "P_158_C_946_Q5", "question": "Quina infecció podria passar desapercebuda per una tolerància excessiva?" } ] }, { "context": "Investigacions recents apunten que les cèl·lules dendrítiques maduren en trobar senyals de perill al punt d'inflamació. Aquests senyals inclouen les citocines inflamatòries IL-1 o TNF-α, alliberades pels teixits danyats; o parts dels microbis invasors, incloent-hi endotoxines, ADN dels bacteris o ARN bicatenari víric. Això estimula els receptors de tipus Toll de les cèl·lules dendrítiques, iniciant la resposta immunitària corresponent.[33]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en trobar senyals de perill al punt d'inflamació", "answer_start": 70 } ], "id": "P_158_C_947_Q1", "question": "Quan maduren les cèl·lules dendrítiques?" }, { "answers": [ { "text": "citocines inflamatòries", "answer_start": 149 } ], "id": "P_158_C_947_Q2", "question": "Què són IL-1 o TNF-α?" }, { "answers": [ { "text": "els teixits danyats", "answer_start": 200 } ], "id": "P_158_C_947_Q3", "question": "Qui allibera les citocines inflamatòries?" }, { "answers": [ { "text": "Investigacions recents", "answer_start": 0 } ], "id": "P_158_C_947_Q4", "question": "Què apunta a que les cèl·lules dendrítiques madurin?" } ] }, { "context": "Les cèl·lules dendrítiques immadures s'encarreguen de captar i processar els antígens per mitjà de l'expressió de receptors d'adsorpció, que són característics de les DC i pertanyen principalment a la família de les lectines. A part dels dos receptors més importants (MMR i DEC205), que són proteïnes membranàries grans de tipus I,[34] també expressen proteïnes transmembranàries de tipus II amb un únic domini de lectina extern de tipus C. Després d'agafar antígens microbials, ambientals i propis, les cèl·lules dendrítiques abandonen les regions perifèriques en direcció als òrgans limfàtics secundaris. Els patògens que ataquen zones perifèriques són transportats per les cèl·lules dendrítiques al gangli limfàtic més proper situat corrent amunt; en canvi, els antígens que són agafats al corrent sanguini són portats a la melsa, i els que han infectat mucoses són transportats a les amígdales o les plaques de Peyer. Aquest procés de migració cel·lular és dirigit per proteïnes reguladores anomenades quimiocines[35][18] i pot ser potenciat mitjançant vacunació. Als òrgans limfàtics, els llocs on s'inicien la immunitat i l'autotolerància, les cèl·lules dendrítiques formen un sistema revirat semblant a un laberint per mitjà de processos continus de formació i desassemblatge. Allí, concretament al paracòrtex dels ganglis limfàtics (la regió de limfòcits T), les cèl·lules dendrítiques presenten el seu antigen a les cèl·lules del sistema immunitari i secreten factors d'estimulació. Ambdues coses són necessàries per engegar una resposta immunitària per part dels limfòcits T adequats, és a dir, els específics a l'antigen.[36][37][38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "DC", "answer_start": 167 } ], "id": "P_158_C_948_Q1", "question": "De qui són característics els receptors d'adsorpció?" }, { "answers": [ { "text": "MMR i DEC205", "answer_start": 268 } ], "id": "P_158_C_948_Q2", "question": "Quins són els receptors més importants?" }, { "answers": [ { "text": "al gangli limfàtic més proper situat corrent amunt", "answer_start": 699 } ], "id": "P_158_C_948_Q3", "question": "On són transportats els patògens que ataquen zones perifèriques?" }, { "answers": [ { "text": "un sistema revirat semblant a un laberint", "answer_start": 1180 } ], "id": "P_158_C_948_Q4", "question": "Què formen als òrgans limfàtics les cèl·lules dendrítiques?" }, { "answers": [ { "text": "al paracòrtex dels ganglis limfàtics", "answer_start": 1303 } ], "id": "P_158_C_948_Q5", "question": "On secreten factors d'estimulació les cèl·lules dendrítiques?" } ] } ] }

{ "title": "Palos de la Frontera", "paragraphs": [ { "context": "L'atracció de les Índies va ser tan important que va absorbir la reduïda població de Palos. Els armadors i mariners més capaços i intrèpids van emigrar a Amèrica o a Sevilla, que monopolitzava el comerç d'Índies. Així, a mitjan segle xvi la marinera vila de Palos es va trobar gairebé sense naus. Els pescadors, per seguir exercint el seu ofici, van haver d'emigrar i llogar-se als vaixells de les viles veïnes. La població havia descendit de manera important, però no obstant això la pressió fiscal es va mantenir, de manera que cada veí havia de pagar més; això va originar un cercle viciós d'emigració i pressió fiscal que va acabar despoblant la vila gairebé completament.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Amèrica o a Sevilla", "answer_start": 154 } ], "id": "P_25_C_145_Q1", "question": "On van emigrar els armadors i mariners?" }, { "answers": [ { "text": "a mitjan segle xvi", "answer_start": 219 } ], "id": "P_25_C_145_Q2", "question": "Quan es va trobar sense naus?" }, { "answers": [ { "text": "va acabar despoblant la vila", "answer_start": 626 } ], "id": "P_25_C_145_Q3", "question": "Què va aconseguir l'emigració i la pressió fiscal?" }, { "answers": [ { "text": "de les viles veïnes", "answer_start": 391 } ], "id": "P_25_C_145_Q4", "question": "D'on llogaven els vaixells els pescadors?" }, { "answers": [ { "text": "Sevilla", "answer_start": 166 } ], "id": "P_25_C_145_Q5", "question": "Quina ciutat monopolitzava el comerç d'Índies?" } ] }, { "context": "Tanmateix, la guerra naval es va acabar amb la derrota dels Reis Catòlics, segellada pel tractat d'Alcaçovas (1479) amb Portugal. La princesa Isabel, filla dels Reis Catòlics, es va casar amb el futur rei portuguès. Confiats en aquesta aliança, i potser esperant la unitat peninsular que suposaria un hereu comú, els reis van cedir en aquest tractat tots els drets sobre mars i terres atlàntiques africanes, llevat de les Canàries, a Portugal. Els mariners de Palos es veien així desposseïts d'unes zones pesqueres i comercials essencials per la seva subsistència. En aquestes circumstàncies, els mariners de Palos de la Frontera van desobeir el pacte dels seus reis amb Portugal en moltes ocasions.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb la derrota dels Reis Catòlics", "answer_start": 40 } ], "id": "P_25_C_146_Q1", "question": "Com va acabar la guerra naval?" }, { "answers": [ { "text": "1479", "answer_start": 110 } ], "id": "P_25_C_146_Q2", "question": "De quin any és el tractat d'Alcaçovas?" }, { "answers": [ { "text": "amb el futur rei portuguès", "answer_start": 188 } ], "id": "P_25_C_146_Q3", "question": "Amb qui es va casar Isabel?" }, { "answers": [ { "text": "les Canàries", "answer_start": 418 } ], "id": "P_25_C_146_Q4", "question": "Què no van cedir els reis a Portugal?" }, { "answers": [ { "text": "desobeir", "answer_start": 634 } ], "id": "P_25_C_146_Q5", "question": "Què van fer els mariners de Palos?" } ] }, { "context": "Les incursions dels habitants de la vila a Guinea, anteriorment ben vistes pels monarques catòlics a causa de les seves lluites contra la corona de Portugal, es van tornar delictives i objecte de càstig arran del tractat d'Alcaçovas. Una d'aquestes incursions va acabar amb la condemna d'una colla de mariners de Palos a servir la corona durant dos mesos amb dues caravel·les aparellades a la seva costa. El 30 d'abril de 1492, els reis van ordenar que aquestes naus es posessin al servei de Colom.[12] La Corona reduïa així les despeses de l'expedició i hi vinculava els experts mariners de Palos, molt aptes per una empresa de tal envergadura.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que aquestes naus es posessin al servei de Colom", "answer_start": 449 } ], "id": "P_25_C_147_Q1", "question": "Què van ordenar els reis el 30 d'abril de 1492?" }, { "answers": [ { "text": "experts", "answer_start": 572 } ], "id": "P_25_C_147_Q2", "question": "Com eren els mariners de Palos?" }, { "answers": [ { "text": "a Guinea", "answer_start": 41 } ], "id": "P_25_C_147_Q3", "question": "On feien incursions els habitants de la vila?" }, { "answers": [ { "text": "delictives", "answer_start": 172 } ], "id": "P_25_C_147_Q4", "question": "Com es van tornar les incursions?" }, { "answers": [ { "text": "dos mesos", "answer_start": 345 } ], "id": "P_25_C_147_Q5", "question": "Quant temps van haver de servir la corona una colla de mariners de Palos?" } ] }, { "context": "Les maresmes i llacunes ocupen una extensa franja de terreny als límits meridionals del terme municipal i a la riba del riu Tinto; entre aquestes trobem la laguna primera de Palos i la de las madres o l'estero Domingo Rubio. Una de les principals característiques de les maresmes és la biodiversitat que s'hi troba, que va des d'ànecs, corbs marins o polles blaves fins a martinets i bernats pescaires o agrós blaus. Aquestes maresmes són les que semblen confirmar la hipòtesi de diversos autors que el topònim Palos procedeix del llatí palus, que significa \"llacuna\" o \"pantà\".[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tinto", "answer_start": 124 } ], "id": "P_25_C_149_Q1", "question": "Com es diu el riu que hi passa?" }, { "answers": [ { "text": "del llatí palus", "answer_start": 527 } ], "id": "P_25_C_149_Q2", "question": "D'on procedeix el topònim Palos?" }, { "answers": [ { "text": "\"llacuna\" o \"pantà\"", "answer_start": 558 } ], "id": "P_25_C_149_Q3", "question": "Què significa del llatí palus?" }, { "answers": [ { "text": "la biodiversitat", "answer_start": 283 } ], "id": "P_25_C_149_Q4", "question": "Què caracteritza les llacunes?" } ] }, { "context": "És de ressenyar el fet històric de la visita del Papa Joan Pau II a Palos de la Frontera, el 14 de juny de 1993, dins del seu recorregut pels Lugares Colombinos i El Rocío amb motiu del V Centenari del Descobriment i Evangelització d'Amèrica. En aquesta primera i fins ara única visita d'un summe pontífex a Palos va ser coronada canònicament la Virgen de los Milagros, patrona de la ciutat; els padrins de la coronació van ser els reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la infanta Cristina. Es dóna la circumstància que aquesta és l'única imatge de la Mare de Déu coronada per Joan Pau II a Espanya.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "V Centenari del Descobriment i Evangelització d'Amèrica", "answer_start": 186 } ], "id": "P_25_C_150_Q2", "question": "Quin era el motiu de la visita?" }, { "answers": [ { "text": "Virgen de los Milagros", "answer_start": 347 } ], "id": "P_25_C_150_Q3", "question": "Quina verge van coronar canònicament?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Carles I i Sofia", "answer_start": 448 } ], "id": "P_25_C_150_Q4", "question": "Qui van ser els padrins de la coronació?" }, { "answers": [ { "text": "patrona de la ciutat", "answer_start": 371 } ], "id": "P_25_C_150_Q5", "question": "Què és la Virgen de los Milagros?" } ] } ] }

{ "title": "Japó", "paragraphs": [ { "context": "Durant el segle XVI, els mercaders i els missioners jesuïtes de Portugal arribaren al Japó per primera vegada, iniciant un intercanvi comercial i cultural actiu entre el Japó i l'Oest. En el mateix segle, Oda Nobunaga conquerí d'altres daimyo en fer ús de la tecnologia europea de les armes de foc, tot i que no assolí la unificació de la nació, ja que va ser assassinat el 1582. Toyotomi Hideyoshi succeí Nobunaga i unificà la nació el 1590. Hideyoshi envaí Corea dues vegades, però després de diverses derrotes japoneses en mans dels coreans i de les forces xineses, les tropes japoneses se'n retiraren el 1598.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al Japó", "answer_start": 83 } ], "id": "P_109_C_649_Q1", "question": "On arribaren els mercaders?" }, { "answers": [ { "text": "un intercanvi comercial i cultural", "answer_start": 120 } ], "id": "P_109_C_649_Q2", "question": "Què va iniciar?" }, { "answers": [ { "text": "Oda Nobunaga", "answer_start": 205 } ], "id": "P_109_C_649_Q3", "question": "Qui va conquerir altres daimyo?" }, { "answers": [ { "text": "armes de foc", "answer_start": 285 } ], "id": "P_109_C_649_Q4", "question": "Què va fer servir per conquerir-los?" }, { "answers": [ { "text": "Corea", "answer_start": 459 } ], "id": "P_109_C_649_Q5", "question": "Què va envair Hideyoshi?" } ] }, { "context": "Ja que només el 15% de la terra del Japó és propícia a l'agricultura,[70] s'hi desenvolupà un sistema d'agricultura de bancal o feixa, que té com a resultat, un dels nivells més elevats de producció agrícola per unitat de superfície. El sector rep subsidis considerables i és protegit pel govern. Tanmateix, el Japó ha d'importar al voltant del 50%[71] dels seus requeriments de cereals i carn, tot i que és el segon país tones de pesca, després de la Xina; el Japó té una de les flotes de pesca més grans del món, i la captura de peixos és el 15% del total mundial.[61]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de bancal o feixa", "answer_start": 116 } ], "id": "P_109_C_650_Q2", "question": "Quin sistema d'agricultura tenen?" }, { "answers": [ { "text": "considerables", "answer_start": 257 } ], "id": "P_109_C_650_Q3", "question": "Com són els subsidis que rep el sector?" }, { "answers": [ { "text": "50%", "answer_start": 345 } ], "id": "P_109_C_650_Q4", "question": "Quin tant per cent de cereals i carn necessita importar?" } ] }, { "context": "El Japó comprèn unes 3.400 illes,[1][2] de les quals les més grans són Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar les masses d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, el Mont Fuji és un volcà. El Japó és el desè país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutat capital de Tòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "unes 3.400", "answer_start": 16 } ], "id": "P_109_C_651_Q1", "question": "Quantes illes hi ha al Japó?" }, { "answers": [ { "text": "muntanyoses o volcàniques", "answer_start": 231 } ], "id": "P_109_C_651_Q2", "question": "Com son les illes majoritàriament?" }, { "answers": [ { "text": "Mont Fuji", "answer_start": 287 } ], "id": "P_109_C_651_Q3", "question": "Quin és el punt més alt del Japó?" }, { "answers": [ { "text": "un volcà", "answer_start": 300 } ], "id": "P_109_C_651_Q4", "question": "Què és el Mont Fuji?" } ] }, { "context": "És un país plujós i amb una alta humitat,[32] posseeix un clima temperat amb 4 estacions diferents ben definides, gràcies a la distància a la qual es troba respecte de l'equador. De tota manera el clima del nord és lleugerament fred temperat (Hokkaido) amb forts estius i grans nevades a l'hivern, el centre del país és càlid, estius humits i hiverns curts i al sud lleugerament subtropical (Kyushu) amb estius llargs, calents i humits i hiverns curts i suaus.[39] El clima de vegades és afectat pels vents estacionals produïts pels centenars ciclons i anticiclons que es formen en el continent i al Pacífic (anticicló o cicló hawaià), generant vents des del continent cap al Pacífic a l'hivern i del Pacífic al continent a l'estiu.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "plujós", "answer_start": 11 } ], "id": "P_109_C_652_Q1", "question": "Com és el país?" }, { "answers": [ { "text": "fred temperat", "answer_start": 228 } ], "id": "P_109_C_652_Q3", "question": "Com és el clima del nord?" }, { "answers": [ { "text": "subtropical", "answer_start": 379 } ], "id": "P_109_C_652_Q4", "question": "Com és el clima al sud?" } ] }, { "context": "Tradicionalment, el sumo és l'esport nacional del Japó, i un dels més populars.[107] Les arts marcials japoneses, com ara el judo, el karate i el kendo són molt populars i es practiquen a tot arreu del país. Després de la Restauració de Meiji, molts esports occidentals foren introduïts al Japó i s'estengueren per mitjà del sistema educatiu.[108] La Lliga japonesa de beisbol s'establí el 1936,[109] i avui dia és l'esport més popular del país. Un dels jugadors japonesos més coneguts és Ichiro Suzuki, que, després d'haver guanyat la distinció de Jugador Més Valuós el 1995 i 1996, ara és part de la Lliga Estatunidenca de Beisbol.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sumo", "answer_start": 20 } ], "id": "P_109_C_653_Q1", "question": "Quin és l'esport nacional?" }, { "answers": [ { "text": "esports occidentals", "answer_start": 250 } ], "id": "P_109_C_653_Q2", "question": "Què van introduir després de la Restauració de Meiji?" }, { "answers": [ { "text": "1936", "answer_start": 390 } ], "id": "P_109_C_653_Q3", "question": "Quin any va començar la lliga de beisbol?" }, { "answers": [ { "text": "beisbol", "answer_start": 369 } ], "id": "P_109_C_653_Q4", "question": "Quin és l'esport mes popular?" }, { "answers": [ { "text": "Ichiro Suzuki", "answer_start": 489 } ], "id": "P_109_C_653_Q5", "question": "Com es diu el jugador de beisbol més conegut?" } ] }, { "context": "El país s'ha gastat una gran quantitat de diners en una gran xarxa de carreters,[74] els 1,18 milions de quilòmetres de carretera asfaltada és el principal mitjà de transport.[75] Tan sols hi ha una sola xarxa de trens d'alta velocitat, dividida i d'accés limitat que connectat les principals ciutats i controlada per una sèrie de peatges. Els automòbils japonesos acostumen a ser barats i de baix consum, això no obstant, només el 50% de les distàncies recorregudes en transports el vehicle usat és el cotxe, el seu ús és el més baix dels països que formen el G8.[76]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "carretera", "answer_start": 120 } ], "id": "P_109_C_654_Q1", "question": "Quin és el principal mitjà de transport?" }, { "answers": [ { "text": "barats i de baix consum", "answer_start": 381 } ], "id": "P_109_C_654_Q3", "question": "Com són els automòbils?" }, { "answers": [ { "text": "50%", "answer_start": 432 } ], "id": "P_109_C_654_Q4", "question": "Quin tant per cent de viatges es fan en cotxe?" } ] } ] }

{ "title": "Paulí de York", "paragraphs": [ { "context": "La derrota i mort d'Edwin van causar la fragmentació del seu regne en almenys dues parts.[2] També va conduir a un fort declivi del cristianisme a Northúmbria,[23] ja que els successors immediats d'Edwin van tornar al paganisme.[2] Encara que el diaca de Paulí, Jacob, es va quedar al nord i va lluitar per reconstruir la missió romana,[23] la vídua d'Edwin va decidir tornar a Kent. Paulí va anar-se'n amb ella, enduent-se el fill i la filla d'Edwin i Ethelburga i també un dels néts d'Edwin. Els dos nois se'n van anar al continent per seguretat –a la cort del rei Dagobert I– i Ethelburga, Eanfleda i Paulí es van quedar a Kent: allí s'oferí a Paulí el bisbat de Rochester, el qual va mantenir fins a la seva mort. Com que el pal·li no va arribar al seu poder fins després d'abandonar York mai va poder vestir-lo com a bisbe.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La derrota i mort d'Edwin", "answer_start": 0 } ], "id": "P_595_C_3565_Q1", "question": "Què va causar la fragmentació del regne d'Edwin?" }, { "answers": [ { "text": "en almenys dues parts", "answer_start": 67 } ], "id": "P_595_C_3565_Q2", "question": "En quantes parts va quedar dividit el regne després de la mort d'Edwin?" }, { "answers": [ { "text": "els successors immediats d'Edwin van tornar al paganisme", "answer_start": 171 } ], "id": "P_595_C_3565_Q3", "question": "Per què es va produir un fort declivi del cristianisme?" }, { "answers": [ { "text": "Jacob", "answer_start": 262 } ], "id": "P_595_C_3565_Q4", "question": "Qui era el diaca de Paulí?" } ] }, { "context": "Els esforços missioners de Paulí són difícils d'avaluar. Beda suggereix que la missió a Northúmbria va ser un èxit, però hi ha poques proves que sustentin aquesta creença; de fet és probable que els esforços missioners de Paulí fossin relativament poc efectius. Encara que Osric de Deira, un dels successors d'Edwin, va ser convertit al cristianisme per Paulí, va tornar al paganisme després de la mort del rei. Tanmateix, Hilda va continuar sent cristiana i, amb el temps, va esdevenir abadessa de la influent abadia de Whitby.[2] La conversió de Northúmbria al cristianisme va ser realitzada principalment pels missioners irlandesos que van portar a la regió el que seria el successor d'Edwin, Osvald.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Els esforços missioners de Paulí", "answer_start": 0 } ], "id": "P_595_C_3566_Q1", "question": "Què són difícils d'avaluar?" }, { "answers": [ { "text": "Osric de Deira", "answer_start": 273 } ], "id": "P_595_C_3566_Q3", "question": "Qui va ser convertit al cristianisme per Paulí?" }, { "answers": [ { "text": "després de la mort del rei", "answer_start": 384 } ], "id": "P_595_C_3566_Q4", "question": "Quan va tornar al paganisme Osric de Deira?" }, { "answers": [ { "text": "abadia de Whitby", "answer_start": 511 } ], "id": "P_595_C_3566_Q5", "question": "De quina abadia va ser Hilda abadessa?" } ] }, { "context": "Edwin va ser derrotat per les tropes gal·leses paganes liderades per Penda de Mèrcia i Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd, i va morir en la batalla de Hatfield Chase al costat del seu fill i hereu Osfrid[19] el 12 d'octubre de 633,[20] segons es recull tradicionalment.[2] Un problema amb la data de la batalla és que el Papa Honori I va escriure el juny de 634 a Paulí i a l'arquebisbe Honori dient-los que els enviava un pal·li, símbol de la jurisdicció connectada al papat, a cada un d'ells.[21][22] La carta del papa no presenta cap senyal que la notícia de la mort d'Edwin hagués arribat a Roma, gairebé nou mesos després de la presumpta data de la batalla. L'historiador D. P. Kirby creu que aquest desconeixement comporta que sigui més probable que la batalla ocorregués el 634.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Penda de Mèrcia i Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd", "answer_start": 69 } ], "id": "P_595_C_3568_Q1", "question": "Qui liderava les tropes gal·leses paganes?" }, { "answers": [ { "text": "en la batalla de Hatfield Chase", "answer_start": 130 } ], "id": "P_595_C_3568_Q2", "question": "En quina batalla va morir Edwin?" }, { "answers": [ { "text": "Osfrid", "answer_start": 193 } ], "id": "P_595_C_3568_Q3", "question": "Com es deia el fill d'Edwin?" }, { "answers": [ { "text": "12 d'octubre de 633", "answer_start": 207 } ], "id": "P_595_C_3568_Q4", "question": "Quan es suposa que va morir Edwin?" } ] }, { "context": "No és probable, però, que tan sols els temes sobrenaturals i la mera persuasió de Paulí causessin la conversió d'Edwin.[12] Sembla que els nobles de Northúmbria van mostrar una bona disposició cap al cristianisme i el rei també va rebre cartes del papa Bonifaci I encoratjant-lo que es convertís.[2] Amb el temps el rei es convencé, i juntament amb alguns dels seus seguidors va ser batejat a York l'any 627.[13] Una història relata que, durant una visita a Edwin i Ethelburga al seu palau de Yeavering, Paulí va passar-se 36 dies batejant nous conversos.[13] També fou un missioner actiu en el Regne de Lindsey;[14] gràcies a les seves activitats missioneres es poden veure els límits de l'autoritat reial d'Edwin.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els nobles de Northúmbria", "answer_start": 135 } ], "id": "P_595_C_3570_Q1", "question": "Qui va mostrar una bona disposició cap al cristianisme?" }, { "answers": [ { "text": "del papa Bonifaci I", "answer_start": 244 } ], "id": "P_595_C_3570_Q2", "question": "De qui eren les cartes que va rebre el rei encoratjant-lo per que es convertís al cristianisme?" }, { "answers": [ { "text": "627", "answer_start": 404 } ], "id": "P_595_C_3570_Q3", "question": "Quan va ser batejat el rei?" }, { "answers": [ { "text": "York", "answer_start": 393 } ], "id": "P_595_C_3570_Q4", "question": "On va ser batejat el rei?" }, { "answers": [ { "text": "36", "answer_start": 523 } ], "id": "P_595_C_3570_Q5", "question": "Quants dies es va passar Paulí batejant nous conversos segons la història?" } ] } ] }

{ "title": "Políedre", "paragraphs": [ { "context": "on C n {\\displaystyle C_{n}} és el grup cíclic d'ordre n {\\displaystyle n} , D n {\\displaystyle D_{n}} és el grup díedre d'ordre 2 n {\\displaystyle 2n} , S n {\\displaystyle S_{n}} és el grup simètric d'ordre n ! {\\displaystyle n!} i A n {\\displaystyle A_{n}} és el grup alternat d'ordre n ! / 2 {\\displaystyle n!/2} . Els grups C n {\\displaystyle C_{n}} i D n {\\displaystyle D_{n}} s'obtenen també com a grups de rotacions i de simetria d'un polígon regular amb n {\\displaystyle n} cares: són grups que s'obtenen fins i tot en el pla i per tant la seva presència no resulta sorprenent.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el grup cíclic d'ordre n", "answer_start": 44 } ], "id": "P_154_C_919_Q1", "question": "Què és C n?" }, { "answers": [ { "text": "S n", "answer_start": 197 } ], "id": "P_154_C_919_Q3", "question": "Com es diu el grup simètric d'ordre n !?" } ] }, { "context": "Els sòlids platònics tenen un paper central en la geometria sòlida: són els sòlids que presenten la regularitat més gran possible i el nombre més gran de simetries. Els seus grups de simetria tenen vincles amb les seccions més dispars de les matemàtiques. També tenen un lloc rellevant en la història del pensament grec, àrab i del Renaixement. Plató en el Timeu, associa a cadascun d'ells un element: el foc al tetraedre, el cub a la terra, l'aire a l'octaedre, l'aigua a l'icosaedre, mentre pensa que el dodecàedre és la forma de l'univers.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "platònics", "answer_start": 11 } ], "id": "P_154_C_920_Q1", "question": "Quins sòlids tenen un paper important en la geometria sòlida?" }, { "answers": [ { "text": "la regularitat més gran possible i el nombre més gran de simetries.", "answer_start": 97 } ], "id": "P_154_C_920_Q2", "question": "Què presenten els sòlids platònics?" }, { "answers": [ { "text": "amb les seccions més dispars de les matemàtiques", "answer_start": 206 } ], "id": "P_154_C_920_Q3", "question": "Amb què estan vinculats els grups de simetria?" }, { "answers": [ { "text": "en la història del pensament grec, àrab i del Renaixement", "answer_start": 286 } ], "id": "P_154_C_920_Q4", "question": "On tenen un lloc rellevant els grups de simetria?" }, { "answers": [ { "text": "el foc", "answer_start": 402 } ], "id": "P_154_C_920_Q5", "question": "Quin element Plató en el Timeu associa al tetraedre?" } ] }, { "context": "La superfície d'un políedre és la unió dels seus costats. En alguns casos, com en el gran icosàedre que es mostra a la imatge, aquestes cares poden entrecreuar-se i formar una figura complicada. Quan això succeeix, pot ser que no sigui clar quina és la porció sòlida de l'espai a considerar realment \"compresa\" dins de les cares. Aquest fenomen és similar al que succeeix en dimensió 2 en els polígons estelats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la unió dels seus costats", "answer_start": 31 } ], "id": "P_154_C_921_Q1", "question": "Què és la superfície d'un políedre?" }, { "answers": [ { "text": "complicada", "answer_start": 183 } ], "id": "P_154_C_921_Q2", "question": "Com és la figura que forma el gran icosàedre?" }, { "answers": [ { "text": "poden entrecreuar-se", "answer_start": 142 } ], "id": "P_154_C_921_Q3", "question": "Què passa amb les cares del gran icosàedre?" }, { "answers": [ { "text": "estelats", "answer_start": 402 } ], "id": "P_154_C_921_Q4", "question": "En quins polígons en dimensió 2 succeeix un fenomen similar?" } ] }, { "context": "Molts organismes miscroscopics tenen formes o simetries polièdriques. Entre ells, el radiolari pot adoptar la forma d'un icosàedre regular o d'una geoda. En forma de geoda, es pot comprovar una de les conseqüències de la relació d'Euler descrita més amunt: no es pot construir un sòlid en el qual les arestes incidents a cada vèrtex siguin tres i en el que les cares siguin totes hexagonals. A la figura, de fet hi ha presents alguns pentàgons.[13] La geometria regular dels esquelets d'aquests microorganismes han fascinat fins a finals del segle xix molts naturalistes, entre ells Ernst Haeckel[14] i D'Arcy Thompson,[15] que també han cercat una interpretació integrada entre la biologia i la geometria sobre la importància d'aquestes estructures:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "polièdriques", "answer_start": 56 } ], "id": "P_154_C_922_Q1", "question": "Com són les formes que presenten molts organismes microscòpics?" }, { "answers": [ { "text": "el radiolari", "answer_start": 82 } ], "id": "P_154_C_922_Q2", "question": "Quin organisme pot adoptar la forma d'un icosàedre regular o d'una geoda?" }, { "answers": [ { "text": "En forma de geoda", "answer_start": 154 } ], "id": "P_154_C_922_Q3", "question": "Com es pot comprovar una de les conseqüències de la relació d'Euler?" }, { "answers": [ { "text": "alguns pentàgons", "answer_start": 427 } ], "id": "P_154_C_922_Q4", "question": "Què hi ha present a la figura?" }, { "answers": [ { "text": "naturalistes", "answer_start": 558 } ], "id": "P_154_C_922_Q5", "question": "Què eren Ernst Haeckel i D'Arcy Thompson?" } ] }, { "context": "La taula indica per cadascun dels sòlids platònics la terna (C, A, V) i un parell ( N , M ) {\\displaystyle (N,M)} , amb N {\\displaystyle N} igual al nombre de costats de cada cara i M {\\displaystyle M} igual al nombre d'arestes de cada vèrtex. Cub i octaedre són duals, i dodecaedre i icosàedre són duals. El tetraedre és dual de si mateix (la dualitat inverteix la terna i el parell de nombres de la taula). El centre de cada sòlid platònic és també el centre d'una esfera inscrita (interna i tangent a totes les cares) i una esfera circumscrita (externa i que conté tots els vèrtexs).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El tetraedre", "answer_start": 329 } ], "id": "P_154_C_923_Q1", "question": "Quin poliedre és dual de si mateix?" }, { "answers": [ { "text": "interna i tangent a totes les cares", "answer_start": 507 } ], "id": "P_154_C_923_Q2", "question": "Com és una esfera inscrita?" }, { "answers": [ { "text": "la terna i el parell de nombres de la taula", "answer_start": 386 } ], "id": "P_154_C_923_Q4", "question": "Què inverteix la dualitat?" } ] }, { "context": "Alguns políedres es poden fer servir com maons per omplir l'espai sense deixar forats, de manera similar al que passa als ruscs: aquesta operació s'anomena enrajolat de l'espai (o tessel·lació o pavimentació de l'espai). Els políedres en un enrajolat són adjacents al llarg de les seves cares. Entre els sòlids platònics, l'únic capaç d'enrajolar l'espai és el cub; entre els sòlids arquimedians, hi ha el dodecàedre ròmbic i l'octàedre truncat. Octàedres i tetràedres regulars es poden fer servir en parelles per a enrajolar l'espai.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per omplir l'espai sense deixar forats", "answer_start": 47 } ], "id": "P_154_C_924_Q1", "question": "Per què es poden utilitzar alguns políedres?" }, { "answers": [ { "text": "enrajolat de l'espai", "answer_start": 156 } ], "id": "P_154_C_924_Q2", "question": "Com s'anomena també la tessel·lació o pavimentació de l'espai?" }, { "answers": [ { "text": "en un enrajolat", "answer_start": 235 } ], "id": "P_154_C_924_Q3", "question": "On són els políedres adjacents al llarg de les seves cares?" }, { "answers": [ { "text": "el cub", "answer_start": 358 } ], "id": "P_154_C_924_Q4", "question": "Qui és l'únic capaç d'enrajolar l'espai entre els sòlids platònics?" }, { "answers": [ { "text": "Octàedres i tetràedres", "answer_start": 446 } ], "id": "P_154_C_924_Q5", "question": "Quins políedres es poden fer servir en parelles per enrajolar l'espai?" } ] } ] }

{ "title": "Catedral de Girona", "paragraphs": [ { "context": "A l'esquerra del retaule hi ha el sepulcre del bisbe promotor Arnau de Mont-rodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el bàcul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarcòfag es desenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquets gòtics. Està realitzat en pedra i es troba adossat al mur sota un arcosoli format per una columna i dos arcs apuntant trilobulats. Tant aquestes arquitectures com les de la part frontal de la caixa presenten una abundant decoració vegetal i zoomòrfica.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Arnau de Mont-rodon", "answer_start": 62 } ], "id": "P_525_C_3145_Q1", "question": "Quin hi ha enterrat al sepulcre de l'esquerra del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "bisbe promotor", "answer_start": 47 } ], "id": "P_525_C_3145_Q2", "question": "Què era Arnau de Mont-rodon?" }, { "answers": [ { "text": "1345", "answer_start": 91 } ], "id": "P_525_C_3145_Q3", "question": "Quin any va morir Arnau de Mont-rodon?" }, { "answers": [ { "text": "el seguici funerari", "answer_start": 237 } ], "id": "P_525_C_3145_Q4", "question": "Què es desenvolupa a la part frontal del sarcòfag d'Arnau de Mont-rodon?" }, { "answers": [ { "text": "per arquets gòtics", "answer_start": 287 } ], "id": "P_525_C_3145_Q5", "question": "Com estan dividides les diferents escenes de la part frontal del sarcòfag d'Arnau de Mont-rodon?" } ] }, { "context": "És un espai emplaçat al bell mig del nucli històric sobre un gran terraplè a una alçada molt superior dels edificis del costat Oest. Una escalinata estableix el lligam amb la Pujada de la Catedral. Disposa d'un disseny gairebé rectangular, amb dos nivells connectats per dos graons, el més elevat té un seient de pedra i una cisterna, única emergència del conjunt.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al bell mig del nucli històric", "answer_start": 21 } ], "id": "P_525_C_3146_Q1", "question": "On està emplaçat aquest espai?" }, { "answers": [ { "text": "sobre un gran terraplè", "answer_start": 52 } ], "id": "P_525_C_3146_Q2", "question": "On està situat aquest espai al mig del nucli històric?" }, { "answers": [ { "text": "Una escalinata", "answer_start": 133 } ], "id": "P_525_C_3146_Q3", "question": "Què estableix el lligam amb la Pujada de la Catedral?" }, { "answers": [ { "text": "gairebé rectangular", "answer_start": 219 } ], "id": "P_525_C_3146_Q4", "question": "Com és el disseny?" }, { "answers": [ { "text": "un seient de pedra i una cisterna", "answer_start": 300 } ], "id": "P_525_C_3146_Q5", "question": "Què hi ha en el nivell de graons més elevat?" } ] }, { "context": "Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Mont-rodon i consagrada el 1338. Té un retaule barroc de l'any 1679, amb la representació en pintura dels Quatre Sants Màrtirs de Girona: Just, Paulí, Germà i Sici, que segons la llegenda van ser martiritzats en temps de la persecució de Dioclecià (284 - 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una arqueta del segle xiv, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre màrtirs. Damunt d'aquest sarcòfag l'any 1659 es van col·locar quatre bustos de talla dels sants descrits. Possiblement també hi ha les relíquies d'altres màrtirs esmentats a les actes de la troballa d'aquestes, com ara Amèlia de Girona.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pel bisbe Arnau de Mont-rodon", "answer_start": 40 } ], "id": "P_525_C_3147_Q1", "question": "Qui va ser el fundador?" }, { "answers": [ { "text": "el 1338", "answer_start": 83 } ], "id": "P_525_C_3147_Q2", "question": "Quan la van consagrar?" }, { "answers": [ { "text": "barroc", "answer_start": 106 } ], "id": "P_525_C_3147_Q3", "question": "De quin estil és el retaule que té?" }, { "answers": [ { "text": "dels Quatre Sants Màrtirs de Girona", "answer_start": 160 } ], "id": "P_525_C_3147_Q4", "question": "De qui hi ha una representació al retaule?" }, { "answers": [ { "text": "en temps de la persecució de Dioclecià", "answer_start": 268 } ], "id": "P_525_C_3147_Q5", "question": "Quan van ser martiritzats els Quatre Sants Màrtirs de Girona?" } ] }, { "context": "És una peça d'estil gòtic amb ànima de fusta totalment recoberta amb planxes d'argent repussat i sobredaurat. Consta de tres cossos: central, coronament i bancal. El primer, dividit en dos pisos amb vuit escenes cadascun, desenvolupa un cicle cristològic des de l'anunciació fins a la Resurrecció. En el tabernacle central, que ocupa l'espai de dos relleus, es representa la Crucifixió i el Pantocràtor. Les imatges de la Verge amb el Nen, Sant Feliu i Sant Narcís, sota rics dossers, dormen el coronament. Al bancal hi ha una altra imatge de la Verge amb el Nen, acompanyada d'àngels, Sant Pere i Sant Pau, santes i màrtirs, i els bisbes Cruïlles als extrems.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gòtic", "answer_start": 20 } ], "id": "P_525_C_3148_Q1", "question": "De quin estil és la peça?" }, { "answers": [ { "text": "planxes d'argent repussat i sobredaurat.", "answer_start": 69 } ], "id": "P_525_C_3148_Q2", "question": "Què recobreix l'anima de fusta de la peça?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 120 } ], "id": "P_525_C_3148_Q3", "question": "Quants cossos té?" }, { "answers": [ { "text": "vuit", "answer_start": 199 } ], "id": "P_525_C_3148_Q4", "question": "Quantes escenes hi ha a cada pis del primer cos?" }, { "answers": [ { "text": "la Crucifixió i el Pantocràtor", "answer_start": 372 } ], "id": "P_525_C_3148_Q5", "question": "Què hi ha representat al tabernacle central?" } ] }, { "context": "El que crida més l'atenció d'aquesta capella és el sepulcre gòtic del bisbe Berenguer d'Anglesola, mort el 23 d'agost de 1408 en Perpinyà. *El Sepulcre del cardenal Anglesola (capella del sepulcre d'Anglesola) és exempt, realitzat en alabastre, i descansa damunt d'una solera llisa. Als frontals de la caixa funerària hi ha personatges encaputxats, separats per pilars i pinacles exornats amb filloles, i coberts per dossers amb gran profusió d'ornaments; els requadres dels extrems són ocupats pels escuts del cardenal. Dels fronts transversals, només es conversa una talla que representa la lluita de Sant Miquel. L'art de l'escultor excel·leix en la imatge del jacent, tallada amb un detallisme gairebé propi d'un argenter. L'estàtua recolza el cap sobre un coixí on, entre decoració fitomòrfica, apareix la iconografia del pelicà, referent a la resurrecció. La mateixa decoració vegetal recorre la capa, on també hi ha figuracions d'animals. Oberta pel davant deixa veure l'alba, l'estola i el maniple; la pitrera és adornada amb quatre pinyes. El rostre pot considerar-se una de les peces mestres de la retratística catalana medieval. El conjunt s'inclou dins la producció gòtica amb clars referents al gòtic internacional flamenco-borgonyó. El sepulcre reflecteix tot el domini tècnic, el gust per la sumptuositat i la minuciositat decorativa propis d'aquest corrent.[4] Va ser encarregada la realització del sepulcre a l'escultor Pere Oller l'any 1409 i acabat el 1411, que va ser quan es va procedir al trasllat del cos del bisbe. Fou treballat en alabastre, amb l'escultura jacent del bisbe amb vestidures i mitra episcopal, envolten el sepulcre unes figures de plorants separades per fines columnes i amb pinacles a sobre d'elles.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del bisbe Berenguer d'Anglesola", "answer_start": 66 } ], "id": "P_525_C_3149_Q2", "question": "De qui és el sepulcre que hi ha a la capella?" }, { "answers": [ { "text": "encaputxats", "answer_start": 336 } ], "id": "P_525_C_3149_Q4", "question": "Com van els personatges del frontal de la caixa?" }, { "answers": [ { "text": "la lluita de Sant Miquel", "answer_start": 590 } ], "id": "P_525_C_3149_Q5", "question": "Què representa la talla ques es conserva dels fronts transversals?" } ] }, { "context": "La part exterior del setial està ornada amb formes arquitectòniques i vegetals, que combinen amb els símbols dels quatre evangelistes -l'àngel, el lleó, l'àguila i el brau- a la part davantera dels braços. El 1347, quan va ser col·locat a l'indret del presbiteri gòtic que avui ocupa, va esculpir-se la part posterior del respatller, amb un conjunt de figures que representen un bisbe amb gremial -peça de tela originàriament destinada a les cerimònies d'ordenació sacerdotal-, acompanyat d'un clergue amb capa pluvial i un diaca que li sosté el bàcul, i dos acòlits amb cirials (M. Sureda, op. cit.).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "arquitectòniques i vegetals", "answer_start": 51 } ], "id": "P_525_C_3150_Q1", "question": "Com són les formes que adornen la part exterior del setial?" }, { "answers": [ { "text": "dels quatre evangelistes", "answer_start": 109 } ], "id": "P_525_C_3150_Q2", "question": "Quins símbols hi ha a la part davantera dels braços del setial?" }, { "answers": [ { "text": "l'àngel, el lleó, l'àguila i el brau", "answer_start": 135 } ], "id": "P_525_C_3150_Q3", "question": "Quins són els símbols dels quatre evangelistes?" }, { "answers": [ { "text": "gremial", "answer_start": 389 } ], "id": "P_525_C_3150_Q4", "question": "Què porta el bisbe esculpit a la part posterior del respatller?" }, { "answers": [ { "text": "el bàcul", "answer_start": 543 } ], "id": "P_525_C_3150_Q5", "question": "Què sosté el diaca esculpit a la part posterior del respatller?" } ] } ] }

{ "title": "Star Wars episodi II: L'atac dels clons", "paragraphs": [ { "context": "El rodatge va començar el 26 de juny de 2000 als 20th Century Fox Studios d'Austràlia. Després de dos mesos i mig, es va iniciar el rodatge en exteriors, primer al Palau Reial de Caserta, a Itàlia, on ja s'havien rodat les escenes del palau de Naboo de The Phantom Menace. Els jardins del llac de Como, també a Itàlia, van ser un altre dels paisatges usats per a la representació de Naboo. Tot seguit, l'equip es va traslladar al desert de Tunísia, on es van rodar les escenes del planeta Tatooine, com van fer en les anteriors pel·lícules de la saga. L'escena de la granja de la família Lars que apareix a La venjança dels Sith, quan Obi-Wan lliura el nadó Luke a Owen i Beru Lars, va ser gravada en aquest mateix lloc, així com les escenes de L'atac dels clons. Finalment, la ciutat de Sevilla, i més concretament la plaça d'Espanya, va servir com a paisatge per a la ciutat de Theed, capital de Naboo.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "26 de juny de 2000", "answer_start": 26 } ], "id": "P_380_C_2275_Q1", "question": "Quan va començar el rodatge?" }, { "answers": [ { "text": "als 20th Century Fox Studios d'Austràlia", "answer_start": 45 } ], "id": "P_380_C_2275_Q2", "question": "On es va fer el rodatge d'interiors?" }, { "answers": [ { "text": "del palau de Naboo de The Phantom Menace", "answer_start": 231 } ], "id": "P_380_C_2275_Q3", "question": "Quines escenes ja s'havien rodat al Palau Reial de Caserta?" }, { "answers": [ { "text": "al desert de Tunísia", "answer_start": 427 } ], "id": "P_380_C_2275_Q4", "question": "En quin desert es van rodar les escenes del planeta Tatooine?" }, { "answers": [ { "text": "Owen i Beru Lars", "answer_start": 665 } ], "id": "P_380_C_2275_Q5", "question": "A qui lliura Obi-Wan el nadó Luke?" } ] }, { "context": "Es van publicar dues novel·les basades en la pel·lícula: una de juvenil editada per Scholastic,[39] i una altra escrita per R.A. Salvatore, que inclou algunes escenes inèdites.[40] Una adaptació del llibre dividida en quatre còmics va ser escrita per Henry Gilroy i publicada per Dark Horse Comics.[41]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dues", "answer_start": 16 } ], "id": "P_380_C_2276_Q1", "question": "Quantes novel·les basades en la pel·lícula es van publicar?" }, { "answers": [ { "text": "Scholastic", "answer_start": 84 } ], "id": "P_380_C_2276_Q2", "question": "Qui va editar la novel·la juvenil?" }, { "answers": [ { "text": "algunes escenes inèdites", "answer_start": 151 } ], "id": "P_380_C_2276_Q3", "question": "Què inclou la novel·la escrita per R.A. Salvatore?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 218 } ], "id": "P_380_C_2276_Q4", "question": "En quants còmics es va dividir una adaptació del llibre?" }, { "answers": [ { "text": "Henry Gilroy", "answer_start": 251 } ], "id": "P_380_C_2276_Q5", "question": "Qui va escriure l'adaptació del llibre dividit en quatre còmics?" } ] }, { "context": "En el DVD de continguts extres s'hi inclouen nombrosos documentals sobre la pel·lícula, alguns ja emesos per televisió i internet i d'altres exclusius. Entre els exclusius n'hi ha un sobre els efectes sonors, un altre sobre la creació dels personatges digitals com Yoda i Dexter, dos sobre els efectes visuals i un vídeo promocional del reportatge còmic titulat R2-D2: Beneath the Dome, emès a la televisió nord-americana i en el qual es relata la vida de l'astrodroide R2-D2 com si es tractés d'un actor real. L'actriu Carrie Fisher, que va interpretar la princesa Leia en la trilogia original, va participar en la promoció. Entre els ja publicats hi ha els dotze documentals curts que van ser penjats a la web oficial de Star Wars durant el rodatge de la pel·lícula i que cobreixen la producció global de L'atac dels clons, i els tres emesos per televisió que tracten sobre les escenes d'acció, la història general i la història d'amor entre Padmé i Anakin, respectivament.[35][36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "nombrosos documentals sobre la pel·lícula", "answer_start": 45 } ], "id": "P_380_C_2277_Q1", "question": "Què s'inclou en el DVD de continguts extres?" }, { "answers": [ { "text": "Yoda i Dexter", "answer_start": 265 } ], "id": "P_380_C_2277_Q2", "question": "Quins personatges són digitals?" }, { "answers": [ { "text": "R2-D2: Beneath the Dome", "answer_start": 362 } ], "id": "P_380_C_2277_Q3", "question": "Com es va titular el vídeo promocional del reportatge còmic?" }, { "answers": [ { "text": "nord-americana", "answer_start": 407 } ], "id": "P_380_C_2277_Q4", "question": "Quina televisió va emetre R2-D2: Beneath the Dome?" }, { "answers": [ { "text": "Carrie Fisher", "answer_start": 520 } ], "id": "P_380_C_2277_Q5", "question": "Qui va interpretar la princesa Leia en la trilogia original?" } ] }, { "context": "Comença llavors la batalla de Geonosis, la primera lliurada entre la República i els separatistes i la qual dóna lloc a les guerres clon. En el fragor de la batalla, el comte Dooku fuig, perseguit per Anakin i Obi-Wan, acaba enfrontant-se amb ells i vencent-los. Instants abans el comte Dooku no doni el cop final a un Obi-Wan mal ferit i un Anakin amb el braç amputat, apareix el mestre Yoda. Dooku fuig, en veure la superioritat de qui havia sigut el seu mestre. Poc després, Anakin, ara amb un braç mecànic, es casa en secret amb Padmé en els llacs de Naboo.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "entre la República i els separatistes", "answer_start": 60 } ], "id": "P_380_C_2278_Q1", "question": "Entre qui es va lliurar la batalla de Geonosis?" }, { "answers": [ { "text": "a les guerres clon", "answer_start": 118 } ], "id": "P_380_C_2278_Q2", "question": "A què dona lloc la batalla de Geonosis?" } ] } ] }

{ "title": "Steven Spielberg", "paragraphs": [ { "context": "La crítica no ha estat sempre suau amb Spielberg, titllat d'utilitzar la pesada màquina de Hollywood per fins mercantils. De vegades es lamenta la seva manca de profunditat i el seu simplisme, però també els seus excessos de « entertainer » i de « money maker » (en altres paraules, Spielberg seria un « home d'espectacle» i un « home de negocis » abans de ser un artista). Spielberg és a més a més considerat per alguns com un director massa comercial, emparentant-se més a un tècnic virtuós que a un verdader creador. L'opinió pública el culpa generalment de només haver canviat –i no gaire - el costat rendible del cinema, continuant considerant-ho com una indústria i no com un art. Ha realitzat en efecte molts blockbusters i alguns dels més grans èxits de la història del cinema com Tauró que ha donat lloc a nombroses continuacions. Les seves pel·lícules són de vegades considerades com violentes i el cinema comercial és justament àvid de violència per atreure un molt ampli públic.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'utilitzar la pesada màquina de Hollywood per fins mercantils", "answer_start": 58 } ], "id": "P_325_C_1945_Q1", "question": "De què ha titllat la crítica a Steven Spielberg?" }, { "answers": [ { "text": "la seva manca de profunditat i el seu simplisme", "answer_start": 144 } ], "id": "P_325_C_1945_Q2", "question": "Què lamenta la crítica de vegades d'Spielberg?" }, { "answers": [ { "text": "massa comercial", "answer_start": 437 } ], "id": "P_325_C_1945_Q3", "question": "Com qualifiquen a Spielberg com a director a vegades?" }, { "answers": [ { "text": "com una indústria i no com un art", "answer_start": 652 } ], "id": "P_325_C_1945_Q4", "question": "Com considera el cinema Spielberg segons el públic?" }, { "answers": [ { "text": "Tauró", "answer_start": 789 } ], "id": "P_325_C_1945_Q5", "question": "Quin gran èxit de la història del cinema va realitzar Spielberg?" } ] }, { "context": "El 1998, treu una nova pel·lícula històrica: Saving Private Ryan, rodat per 70 milions de dòlars, que explica la història d'una unitat americana, encarregada de salvar un paracaigudista, els tres germans més grans del qual havien mort en les últimes vint-i-quatre hores d'acció a França, durant l'Operació Overlord. Tom Hanks, Matt Damon i Barry Pepper contribueixen a l'èxit comercial (va recaptar 481 milions de dòlars a tot el món) i de crítica de la pel·lícula, que guanya alguns premis, entre els quals cinc Oscars, incloent-hi el del millor director per Spielberg. La descripció gràfica, realista de la violència de combat va influir pel·lícules de guerra posteriors com Black Hawk abatut o Enemy at the Gates. La pel·lícula va ser també el primer èxit per DreamWorks, que coproduïa la pel·lícula amb la Paramount Pictures. Més tard, Spielberg i Tom Hanks produïen una minisèrie per la TV basada en el llibre de Stephen Ambrose Band of Brothers. La minisèrie de HBO en part seguia la Easy Company del 506è Regiment d'Infanteria de Paracaigudistes de la 101a Divisió Aerotransportada. La sèrie va guanyar alguns premis als Globus d’Or i als Emmys.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1998", "answer_start": 3 } ], "id": "P_325_C_1946_Q1", "question": "Quin any Spielberg va fer Saving Private Ryan?" }, { "answers": [ { "text": "70 milions de dòlars", "answer_start": 76 } ], "id": "P_325_C_1946_Q2", "question": "Quant va costar el rodatge de Saving Private Ryan?" }, { "answers": [ { "text": "481 milions de dòlars", "answer_start": 399 } ], "id": "P_325_C_1946_Q3", "question": "Quant va recaptar a tot el món Saving Private Ryan?" }, { "answers": [ { "text": "Tom Hanks, Matt Damon i Barry Pepper", "answer_start": 316 } ], "id": "P_325_C_1946_Q4", "question": "Qui va contribuir a l'èxit de Saving Private Ryan?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 508 } ], "id": "P_325_C_1946_Q5", "question": "Quants Oscars va guanyar Saving Private Ryan?" } ] }, { "context": "Les llargues absències del seu pare eren també una font de profund dolor i amargor en el jove Spielberg;[12] l’absència del pare i les dificultats en les relacions entre adults i nens i entre pares i fills van ser presents més tard en els seus films. Sempre va estar fascinat per la indústria del cinema, des que va veure L'espectacle més gran del món el 1952. Als 7 anys va començar a fer pel·lícules d'aventures en 8 mm, amb els seus amics i companys de classe fent d’actors (algunes escenes d'aquestes pel·lícules s'han inclòs en una edició extra del DVD de Saving Private Ryan).[13] De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes de blat de moro.[8] Als 11 anys roda el seu primer curt, The Last Train Wreck (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als 12 anys ja tenia acabada la seva primera producció amb guió i actors inclosos: The Last Gun (1959), un western de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8 mm del seu pare. Un any després, als 13 anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol de Escape to Nowhere, basada en una batalla a l’est d’Àfrica. El 1963, als 16 anys, la seva producció de 140 minuts anomenada Firelight,[14] basada en la història d'un atac d’OVNIs, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar Encontres a la tercera fase, i que tenia un pressupost de 500 dòlars. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, generant 1 dòlar de beneficis.[15][16] També va fer diverses pel·lícules de la Segona Guerra Mundial inspirades en les històries que son pare li contava.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Les llargues absències del seu pare", "answer_start": 0 } ], "id": "P_325_C_1947_Q1", "question": "Què produïa dolor en el jove Spielberg?" }, { "answers": [ { "text": "Als 7 anys", "answer_start": 361 } ], "id": "P_325_C_1947_Q2", "question": "Quan va començar a fer pel·lícules d'aventures en 8 mm Spielberg?" }, { "answers": [ { "text": "Als 11 anys", "answer_start": 800 } ], "id": "P_325_C_1947_Q4", "question": "Quan va rodar Spielberg el seu primer curt?" }, { "answers": [ { "text": "The Last Train Wreck", "answer_start": 837 } ], "id": "P_325_C_1947_Q5", "question": "Com es titulava el primer curt que va rodar Spielberg Als 11 anys?" } ] }, { "context": "El 1974, a Spielberg li van confiar la realització del seu primer llargmetratge per al cinema, el telefilm pilot d'un programa anomenat Savage, dirigit i protagonitzat per Martin Landau. La pel·lícula de Spielberg es va estrenar com The Sugarland Express, i tracta d’un matrimoni (interpretats per Goldie Hawn i William Atherton) que és perseguit per la policia quan la parella intenta recuperar la custòdia del seu nadó. La fotografia de Spielberg de la persecució policial va ser elogiada pels crítics, i The Hollywood Reporter va afirmar que \"un nou gran director és a l'horitzó\".[29] No obstant això, la pel·lícula va tenir mala resposta a la taquilla.[30] Segons altres informacions,[31] Universal hauria sabotejat la seva sortida per privilegiar la sortida de El cop, amb Paul Newman, Robert Redford i Robert Shaw.[32] Aquesta pel·lícula marca també el començament d'una col·laboració única en els annals del cinema: John Williams signa la primera de les seves 22 composicions per a una pel·lícula de Steven Spielberg. The Sugarland Express és un road movie, que li va valer elogis de la crítica i va ser guardonat com el millor guió al Festival de Cannes[33] La pel·lícula és un atac als media de l'època, en línia amb el pessimisme general i el drama del cinema del New Hollywood. El fracàs de Sugarland Express va portar el director a crear pel·lícules escapistes que atraurien un públic més ampli.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1974", "answer_start": 3 } ], "id": "P_325_C_1948_Q1", "question": "Quin any li van confiar a Spielberg la realització del seu primer llargmetratge?" }, { "answers": [ { "text": "de la persecució policial", "answer_start": 449 } ], "id": "P_325_C_1948_Q3", "question": "Quina part de la fotografia d'Spielberg van elogiar els crítics de la seva primera pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "John Williams", "answer_start": 923 } ], "id": "P_325_C_1948_Q4", "question": "Qui signa la banda sonora de The Sugarland Express?" }, { "answers": [ { "text": "el millor guió", "answer_start": 1125 } ], "id": "P_325_C_1948_Q5", "question": "Quin premi va guanyar The Sugarland Express al Festival de Cannes?" } ] }, { "context": "El mateix any 1993, realitza un projecte molt més personal: La llista de Schindler. Sobre el fons de l’holocaust, la pel·lícula explica com un industrial alemany, membre del partit nazi (Oskar Schindler) va salvar una mica més d'un miler d'éssers humans dels camps de la mort. Una obra que l’American Film Institute classifica com la novena principal pel·lícula americana de la història en el seu Top 100 de l'American Film Institute. Al contrari, Jean-Luc Godard en les seves Histoire(s) du cinéma diu que amb aquesta pel·lícula el radical «això mai més» de la postguerra (sobretot amb les pel·lícules de Roberto Rossellini) s'ha transformat en un « és el que hi ha» molt convenient. Jugant amb la sobrietat del blanc i negre i de les seqüències d'emoció La Llista de Schindler guanya una multitud de premis: set oscars, entre els quals els de l’Oscar a la millor pel·lícula i Oscar al millor director.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La llista de Schindler", "answer_start": 60 } ], "id": "P_325_C_1949_Q1", "question": "Quin projecte va realitzar el 1993?" }, { "answers": [ { "text": "molt més personal", "answer_start": 41 } ], "id": "P_325_C_1949_Q2", "question": "Com era aquest projecte?" }, { "answers": [ { "text": "set", "answer_start": 810 } ], "id": "P_325_C_1949_Q3", "question": "Quants Oscars va guanyar La llista de Schindler?" }, { "answers": [ { "text": "novena", "answer_start": 334 } ], "id": "P_325_C_1949_Q4", "question": "En quina posició està La llista de Schindler en el Top 100 de l'American Film Institute?" }, { "answers": [ { "text": "amb la sobrietat del blanc i negre i de les seqüències d'emoció", "answer_start": 692 } ], "id": "P_325_C_1949_Q5", "question": "Amb què juga La llista de Schindler?" } ] } ] }

{ "title": "Il viaggio a Reims", "paragraphs": [ { "context": "Il viaggio a Reims sorgeix arran d'un encàrrec realitzat a Rossini el 1825 —llavors recentment nomenat director musical i escènic del Teatre Italià de París— amb motiu de la coronació com a rei de França, a la catedral de Reims, de Carles X, l'últim Borbó francès.[4] Atès que l'òpera va ser escrita per a aquesta ocasió específica, amb una trama sobre aristòcrates europeus, oficials —i una poetessa— de camí per a unir-se a les festivitats, Rossini mai va pretendre que tingués una vida més enllà d'unes poques representacions a París. El compositor més tard va reutilitzar una bona part de la música per a Le Comte Ory.[5] Es considerava que no tenia la consistència dramàtica d'una òpera, ja que amb catorze cantants solistes la va concebre més aviat per al lluïment dels principals intèrprets de l'època davant el nou monarca.[4] Alguns l'han considerat una gran peça concertant per a catorze solistes.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Teatre Italià de París", "answer_start": 134 } ], "id": "P_526_C_3151_Q1", "question": "De quin teatre van nomenar director musical i escènic a Rossini el 1825?" }, { "answers": [ { "text": "la coronació com a rei de França, a la catedral de Reims, de Carles X", "answer_start": 171 } ], "id": "P_526_C_3151_Q2", "question": "Per quin motiu li van encarregar a Rossini Il viaggio a Reims?" }, { "answers": [ { "text": "a la catedral de Reims", "answer_start": 205 } ], "id": "P_526_C_3151_Q3", "question": "On van coronar Carles X rei de França?" }, { "answers": [ { "text": "reutilitzar una bona part de la música per a Le Comte Ory", "answer_start": 564 } ], "id": "P_526_C_3151_Q4", "question": "Què va fer Rossini amb Il viaggio a Reims?" }, { "answers": [ { "text": "la consistència dramàtica d'una òpera", "answer_start": 654 } ], "id": "P_526_C_3151_Q5", "question": "Què no tenia Il viaggio a Reims?" } ] }, { "context": "Al balneari Al Giglio d'Oro (al·lusiu a la flor de lis, símbol reial dels Borbons)[12] coincideixen viatgers de diferents nacionalitats que es dirigeixen a Reims per assistir a la solemne coronació del rei Carles X de França. La propietària de l'establiment, Madama Cortese, s'ocupa que tots els clients siguin atesos amb la màxima atenció. Un accident ha destrossat l'equipatge de la Comtessa de Folleville, segons li comunica el seu cosí el jove Luigino. La coqueta dama es nega a anar a Reims si no pot lluir les seves últimes gales... però, afortunadament, el seu barret s'ha salvat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al Giglio d'Oro", "answer_start": 12 } ], "id": "P_526_C_3153_Q1", "question": "Com es diu el Balneari?" }, { "answers": [ { "text": "a la flor de lis", "answer_start": 38 } ], "id": "P_526_C_3153_Q2", "question": "A què al·ludeix el nom del balneari?" }, { "answers": [ { "text": "dels Borbons", "answer_start": 69 } ], "id": "P_526_C_3153_Q3", "question": "De qui era símbol a la flor de lis?" }, { "answers": [ { "text": "assistir a la solemne coronació del rei Carles X de França", "answer_start": 166 } ], "id": "P_526_C_3153_Q5", "question": "Què van a fer a Reims els viatgers?" } ] }, { "context": "Com a obra de circumstàncies, el tema que tracta proporciona una perspectiva històrica i política interessant alhora que divertida. L'obra és la història d'un grup de convidats de diferents països d'Europa que assistiran a la catedral de Reims per la coronació de Carles X com a rei de França, i coincideixen en un balneari en el seu camí a Reims. Per diversos motius, no poden emprendre la marxa, però organitzen una festa en homenatge a la família reial, cada un amb l'estil característic de la seva nació d'origen.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de circumstàncies", "answer_start": 11 } ], "id": "P_526_C_3154_Q1", "question": "Quin tipus d'obra és?" }, { "answers": [ { "text": "per la coronació de Carles X", "answer_start": 244 } ], "id": "P_526_C_3154_Q2", "question": "Per a què han estat convidats els protagonistes?" }, { "answers": [ { "text": "en un balneari", "answer_start": 309 } ], "id": "P_526_C_3154_Q3", "question": "On coincideixen els convidats?" }, { "answers": [ { "text": "emprendre la marxa", "answer_start": 378 } ], "id": "P_526_C_3154_Q4", "question": "Què no poden fer els convidats?" }, { "answers": [ { "text": "organitzen una festa", "answer_start": 403 } ], "id": "P_526_C_3154_Q5", "question": "Què organitzen al balneari en veure que no poden emprendre la marxa?" } ] }, { "context": "D'altra banda, la poetessa ha conquistat el cor del cavaller Belfiore, que la importuna amb les seves propostes amoroses. Mentrestant, el criat Gelsomino fa gestions per aconseguir uns cavalls que no aconseguirà reunir, pel que finalment caldrà cancel·lar el viatge. Però no tot s'ha perdut, perquè Madama Cortese consola els viatgers oferint una celebració al seu hostal. El gran banquet es costeja amb els fons per al viatge. El comte Libenskof fa les paus amb la marquesa Melibea, en al·lusió al fet que Rússia i Polònia signen un tractat de pau. I com en tota celebració o banquet que es preï, fan la seva aparició uns ballarins contractats en l'últim moment per Trombonok per iniciar la festa. Un brindis de cadascun dels convidats a la manera del seu país i l'elogi de Carles X, rei de França, posen fi a aquesta divertida òpera.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la poetessa", "answer_start": 15 } ], "id": "P_526_C_3156_Q1", "question": "Qui ha conquistat el cor de Belfiore?" }, { "answers": [ { "text": "amb les seves propostes amoroses", "answer_start": 88 } ], "id": "P_526_C_3156_Q2", "question": "Com importuna Belfiore a la poetessa?" }, { "answers": [ { "text": "criat", "answer_start": 138 } ], "id": "P_526_C_3156_Q3", "question": "Què és Gelsomino?" }, { "answers": [ { "text": "uns cavalls", "answer_start": 181 } ], "id": "P_526_C_3156_Q4", "question": "Què vol aconseguir Gelsomino?" }, { "answers": [ { "text": "Madama Cortese", "answer_start": 299 } ], "id": "P_526_C_3156_Q5", "question": "Qui és la propietària de l'hostal?" } ] } ] }

{ "title": "Atemptat d'Enpetrol", "paragraphs": [ { "context": "A partir del moment de la detonació, es van alliberar més 10.000 metres cúbics de líquids i gasos inflamables,[9] entre els quals 1.800 tones de cru, 1.100 tones de fueloil i 50 de naftalina. A més a més, es va donar l'escapament de substàncies com etilè, propilè, gas liquat i gasolines.[1] Aquests components van provocar un incendi amb flames de fins a 50 metres d'alçada —l'equivalent a un bloc de més de 15 pisos—,[1] que van poder ser albirades a una distància de 20 quilòmetres i van provocar el pànic de la població dels municipis més propers.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més 10.000", "answer_start": 54 } ], "id": "P_573_C_3433_Q1", "question": "Quants metres cúbics de líquids i gasos inflamables es van alliberar a partir del moment de la detonació?" }, { "answers": [ { "text": "etilè, propilè, gas liquat i gasolines", "answer_start": 249 } ], "id": "P_573_C_3433_Q2", "question": "Quines substàncies es van escapar en la detonació?" }, { "answers": [ { "text": "fins a 50 metres", "answer_start": 349 } ], "id": "P_573_C_3433_Q3", "question": "A quina alçada arribaven les flames generades per la detonació?" }, { "answers": [ { "text": "20 quilòmetres", "answer_start": 470 } ], "id": "P_573_C_3433_Q4", "question": "Des de quina distància es podien albirar les flames?" }, { "answers": [ { "text": "1.800", "answer_start": 130 } ], "id": "P_573_C_3433_Q5", "question": "Quantes tones de cru es van alliberar a partir del moment de la detonació?" } ] }, { "context": "Els primers serveis de socors que van acudir al lloc dels fets van ser els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol, que van intentar succionar el flux de productes vessats a través dels tubs danyats. També van protegir de les radiacions de calor els edificis i instal·lacions més propers.[15] Durant les hores immediates a la deflagració, els esforços es van centrar a impedir que el foc es propagués als magatzems perifèrics al rack, concretament a uns dipòsits de 20.000 tones de propilè cadascun que la multinacional química BASF tenia ubicats a escassos metres de la zona crítica de l'atac.[19] Afortunadament, gràcies al fet que el vent no bufava amb intensitat i que l'ona expansiva de l'explosió havia estat arran de terra, es va evitar una catàstrofe de dimensions molt més greus.[1][2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol", "answer_start": 71 } ], "id": "P_573_C_3434_Q1", "question": "Quins van ser els primers efectius que van acudir al lloc dels fets?" }, { "answers": [ { "text": "el flux de productes vessats a través dels tubs danyats", "answer_start": 157 } ], "id": "P_573_C_3434_Q2", "question": "Què van intentar succionar els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol?" }, { "answers": [ { "text": "de les radiacions de calor", "answer_start": 233 } ], "id": "P_573_C_3434_Q3", "question": "De què van protegir els bombers els edificis i instal·lacions més propers?" }, { "answers": [ { "text": "propilè", "answer_start": 496 } ], "id": "P_573_C_3434_Q4", "question": "Què contenien els dipòsits que tenia BASF a pocs metres de la zona crítica de l'atac?" }, { "answers": [ { "text": "20.000", "answer_start": 480 } ], "id": "P_573_C_3434_Q5", "question": "Quantes tones de propilè contenien cadascun dels dipòsits de la multinacional BASF?" } ] }, { "context": "La mateixa matinada de l'atemptat es va activar també el Pacte d'Ajuda Mútua (PAM), constituït el 1978 i que tenia com a finalitat sumar esforços de tots els cossos de seguretat de les empreses del Complex Petroquímic en cas de risc per possibles accidents.[18] També es van posar a disposició de l'empresa efectius dels parcs públics de bombers de Cambrils, Reus, Valls, el Vendrell, Móra d'Ebre, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa, Amposta, Vilanova i la Geltrú, Martorell, Vilafranca del Penedès, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Balaguer, Lleida, Tàrrega, Bellaterra i Cervera,[2] repartits en 27 dotacions mòbils.[19] Segons el Govern Civil, es van mobilitzar un total de 400 agents.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1978", "answer_start": 98 } ], "id": "P_573_C_3435_Q1", "question": "Quan es va constituir el Pacte d'Ajuda Mútua?" }, { "answers": [ { "text": "sumar esforços de tots els cossos de seguretat de les empreses del Complex Petroquímic en cas de risc per possibles accidents", "answer_start": 131 } ], "id": "P_573_C_3435_Q2", "question": "Quina finalitat tenia el Pacte d'Ajuda Mútua?" }, { "answers": [ { "text": "27", "answer_start": 623 } ], "id": "P_573_C_3435_Q3", "question": "Quantes dotacions mòbils dels parcs públics de bombers es van posar a disposició de l'empesa?" }, { "answers": [ { "text": "La mateixa matinada de l'atemptat", "answer_start": 0 } ], "id": "P_573_C_3435_Q4", "question": "Quan es a activar el Pacte d'Ajuda Mútua?" } ] }, { "context": "L'ajuntament de la ciutat va convocar el dia 17 una gran manifestació pel dilluns 19 de juny, una setmana després de l'atemptat i amb motiu de condemna pel mateix. Recasens va convidar a tots els partits polítics excepte els que havien donat suport a Herri Batasuna les passades eleccions,[33] cosa que va suposar la presència d'AP, CiU, CDS, ENE, ERC, PCC, PSC i PSUC. Institucionalment també van fer acte de presència el Sindicat de Químiques de Comissions Obreres, UGT i Unió Sindical Obrera, així com més de 100 entitats cíviques i representants de comitès d'empresa d'Enpetrol d'arreu d'Espanya. En total, la protesta, que va començar a les 20.00 hores a la plaça de la Font i va recórrer els principals carrers de la ciutat fins a prendre com a destí la Plaça Imperial, va concentrar unes 10.000 persones davant el Govern Civil a primera hora de la nit. Allà es van llegir manifests en contra del terrorisme.[34][35][36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pel dilluns 19 de juny", "answer_start": 70 } ], "id": "P_573_C_3436_Q1", "question": "Per quan va convocar l'ajuntament de la ciutat una manifestació?" }, { "answers": [ { "text": "a tots els partits polítics excepte els que havien donat suport a Herri Batasuna les passades eleccions", "answer_start": 185 } ], "id": "P_573_C_3436_Q2", "question": "A qui va convidar Recasens a la manifestació?" }, { "answers": [ { "text": "AP, CiU, CDS, ENE, ERC, PCC, PSC i PSUC", "answer_start": 330 } ], "id": "P_573_C_3436_Q3", "question": "Quines forces polítiques van tenir presència a la manifestació?" }, { "answers": [ { "text": "a la plaça de la Font", "answer_start": 659 } ], "id": "P_573_C_3436_Q4", "question": "On va començar la protesta contra l'atemptat?" }, { "answers": [ { "text": "unes 10.000", "answer_start": 791 } ], "id": "P_573_C_3436_Q5", "question": "Quantes persones es van concentrar davant el Govern Civil a primera hora de la nit?" } ] }, { "context": "Pel que fa a la primera presa de contacte amb la zona afectada, segons la versió d'Enpetrol els tècnics de l'empresa van presentar-se al lloc dels fets transcorreguts 15 minuts de les explosions, i es va posar en marxa el protocol d'emergència al cap de 20 minuts després de l'atemptat.[9] A través del comunicat que va fer públic el grup petrolier, s'assegurava que els serveis de seguretat privada d'Enpetrol es van mobilitzar ràpidament per a començar a sufocar el foc de la refineria i que van intentar, sense èxit, contactar amb Protecció Civil del Morell, terme municipal en què es trobava la fàbrica de l'empresa.[19] Per contra, diverses institucions com l'ajuntament de Tarragona, les forces de seguretat estatals i les associacions veïnals van rebatre aquestes declaracions, i van criticar durament l'actuació de la directiva d'Enpetrol, a la que van acusar de tardar més d'una hora a personar-se a les instal·lacions i de no facilitar cap informació sobre la naturalesa dels gasos escapats.[23] En aquell moment, el director del complex, Lluís Armet Obach (i que una dècada abans havia estat responsable de la construcció del mateix) es trobava viatjant en tren cap a Madrid i va haver de precipitar la seva tornada a Tarragona.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al cap de 20 minuts després de l'atemptat", "answer_start": 244 } ], "id": "P_573_C_3437_Q1", "question": "Quan es va posar en marxa el protocol d'emergència segons Enpetrol?" }, { "answers": [ { "text": "Morell", "answer_start": 554 } ], "id": "P_573_C_3437_Q2", "question": "En quin terme municipal es troba la fàbrica de l'empresa?" }, { "answers": [ { "text": "diverses institucions com l'ajuntament de Tarragona, les forces de seguretat estatals i les associacions veïnals", "answer_start": 637 } ], "id": "P_573_C_3437_Q3", "question": "Qui va criticar durament l'actuació de la directiva d'Enpetrol?" }, { "answers": [ { "text": "Lluís Armet Obach", "answer_start": 1049 } ], "id": "P_573_C_3437_Q4", "question": "Qui era en aquell moment el director del complex?" }, { "answers": [ { "text": "viatjant en tren cap a Madrid", "answer_start": 1156 } ], "id": "P_573_C_3437_Q5", "question": "On es trobava en el moment dels fets Lluís Armet?" } ] }, { "context": "La situació anterior, unida a complicacions meteorològiques, va dur al fet que el dia 16 es publiqués un comunicat d'alerta en què s'afirmava que l'extinció total no es donaria per acabada en els terminis previstos i s'allargaria força jornades més.[21] Aquest avís, emès per un comitè format per l'alcalde de Tarragona, el delegat del govern de la Generalitat, el director d'Enpetrol i un representant del Govern Civil informava de la situació del rack, que seguia cremant de manera reduïda i controlada.[22] La metodologia que es va seguir —i va perdurar fins al final de l'incendi— va ser deixar cremar els gasos escapats i mantenir les flames, mentre que, paral·lelament, es va procedir a refrigerar totes les conduccions amb espuma a pressió.[9][15] Nogensmenys, en certs moments es va haver de sufocar la intensitat de les flames per la força del vent, el que va provocar un retard en el consum dels combustibles i la corresponent extinció definitiva, que va finalitzar al cap de 22 dies del sinistre.[22][13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "deixar cremar els gasos escapats i mantenir les flames, mentre que, paral·lelament, es va procedir a refrigerar totes les conduccions amb espuma a pressió", "answer_start": 592 } ], "id": "P_573_C_3438_Q1", "question": "Quina metodologia es va seguir per controlar l'incendi?" }, { "answers": [ { "text": "al cap de 22 dies del sinistre", "answer_start": 976 } ], "id": "P_573_C_3438_Q2", "question": "Quan es va extingir definitivament l'incendi?" }, { "answers": [ { "text": "16", "answer_start": 86 } ], "id": "P_573_C_3438_Q3", "question": "Quin dia es va publicar un comunicat d'alerta?" }, { "answers": [ { "text": "que l'extinció total no es donaria per acabada en els terminis previstos i s'allargaria força jornades més", "answer_start": 142 } ], "id": "P_573_C_3438_Q4", "question": "Què informava el comunicat d'alerta?" }, { "answers": [ { "text": "l'alcalde de Tarragona, el delegat del govern de la Generalitat, el director d'Enpetrol i un representant del Govern Civil", "answer_start": 297 } ], "id": "P_573_C_3438_Q5", "question": "Qui va participar en l'avís que es donava en el comunicat d'alerta?" } ] } ] }

{ "title": "Programa San Marco", "paragraphs": [ { "context": "El document que per primera vegada estableix els àmbits de competència de les dues nacions d'una manera oficial va ser signat el 31 de maig de 1962 a Ginebra per representants de la Commissione Spaziale Italiana del CNR, el professor Broglio i el cap de la NASA H. L. Dryden. El memoràndum d'entesa articulava el programa de cooperació en tres etapes: la primera consistia en la prova dels instruments científics del satèl·lit, la segona fase en la posada en òrbita d'un prototip final del complex de Wallops Island, mentre que la tercera fase pretenia llançar un satèl·lit científic amb l'equip necessari per realitzar experiments en l'alta atmosfera i la ionosfera. L'avanç del projecte depenia de l'acord mutu entre les parts que es van comprometre a difondre lliurement la informació obtinguda i de no intercanviar qualsevol quantitat de diners. Aquest memoràndum, però, no va ser oficialment aprovat pels governs d'Itàlia i els Estats Units, ja que havia de tenir l'aprovació final del Ministre d'Afers Exteriors i del Departament d'Estat dels EUA.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 339 } ], "id": "P_296_C_1771_Q1", "question": "En quantes etapes s'articulava el programa de cooperació?" }, { "answers": [ { "text": "en la prova dels instruments científics del satèl·lit", "answer_start": 373 } ], "id": "P_296_C_1771_Q2", "question": "?En què consistia la primera etapa del programa de cooperació?" }, { "answers": [ { "text": "segona", "answer_start": 431 } ], "id": "P_296_C_1771_Q3", "question": "A quina fase del programa de cooperació corresponia la posada en òrbita d'un prototip final?" }, { "answers": [ { "text": "d'Itàlia i els Estats Units", "answer_start": 918 } ], "id": "P_296_C_1771_Q4", "question": "Quins països no van aprovar oficialment el memoràndum?" }, { "answers": [ { "text": "en l'alta atmosfera i la ionosfera", "answer_start": 632 } ], "id": "P_296_C_1771_Q5", "question": "On es volien realitzar experiments en la tercera fase?" } ] }, { "context": "El naixement oficial del projecte es va dur a terme el 7 de setembre de 1962 a Roma, quan el llavors canceller italià Attilio Piccioni i el vicepresident dels EUA Lyndon B. Johnson van signar l'acord.[13] Quan va ser obtinguda la identificació oficial en l'inici del projecte, el govern italià va aprovar la llei especial núm. 123 amb un finançament de 4.500 milions de lires, a subdividir en tres anys.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "7 de setembre de 1962", "answer_start": 55 } ], "id": "P_296_C_1772_Q1", "question": "Quan va néixer oficialment el projecte?" }, { "answers": [ { "text": "Roma", "answer_start": 79 } ], "id": "P_296_C_1772_Q2", "question": "On va néixer oficialment el projecte?" }, { "answers": [ { "text": "el llavors canceller italià Attilio Piccioni i el vicepresident dels EUA Lyndon B. Johnson", "answer_start": 90 } ], "id": "P_296_C_1772_Q3", "question": "Qui va signar l'acord?" }, { "answers": [ { "text": "va aprovar la llei especial núm. 123", "answer_start": 294 } ], "id": "P_296_C_1772_Q4", "question": "Què va fer el govern Italià?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 393 } ], "id": "P_296_C_1772_Q5", "question": "En quants anys s'havia que subdividir els 4.500 milions de lires?" } ] }, { "context": "Amb la signatura de l'acord entre els governs d'Itàlia i dels Estats Units va començar la formació d'enginyers aeroespacials italians. Entre 1962 i 1964 es van enviar 70 tècnics als EUA, que es van repartir entre el Goddard Space Flight Center (GSFC), el Langley Research Center (LRC), el conglomerat Ling-Temco-Vought (LTV) i el complex de la NASA a Wallops Island, amb el propòsit que s'especialitzessin en el disseny dels satèl·lits, en el seu muntatge i en l'equilibri dels coets transportadors i les tècniques de llançament.[14] A principis de 1963, el CRA es va establir a l'Aeroport d'Urbe amb instal·lacions per a les simulacions aerodinàmiques i tèrmiques de les fases de llançament i reentrada. Els laboratoris de Via Salaria estaven equipats per a aquests tipus d'instal·lacions, que incloïen un simulador format per una càmera de 3 metres de diàmetre, una font solar i un sistema de buit capaç d'assolir 10 −7 mmHg, un agitador electrodinàmic capaç de generar forces de fins a 50.000 N (a freqüències entre 10 i 1.500 Hz) i màquines que operaven en horitzontal i en vertical per a l'equilibrat estàtic i dinàmic dels satèl·lits i les seves càrregues.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "70", "answer_start": 167 } ], "id": "P_296_C_1773_Q1", "question": "Quants tècnics italians es van enviar als EUA?" }, { "answers": [ { "text": "Wallops Island", "answer_start": 351 } ], "id": "P_296_C_1773_Q2", "question": "On és el complex de la NASA?" }, { "answers": [ { "text": "3 metres", "answer_start": 842 } ], "id": "P_296_C_1773_Q3", "question": "Quin diàmetre té la càmera del simulador?" }, { "answers": [ { "text": "de fins a 50.000 N", "answer_start": 979 } ], "id": "P_296_C_1773_Q4", "question": "Quines forces és capaç de generar l'agitador electrodinàmic a freqüències entre 10 i 1.500 Hz?" }, { "answers": [ { "text": "en horitzontal i en vertical", "answer_start": 1058 } ], "id": "P_296_C_1773_Q5", "question": "Com operaven les màquines per a l'equilibrat dels satèl·lits i les seves càrregues?" } ] }, { "context": "En qualsevol cas, el Projecte San Marco va procedir al llançament del satèl·lit San Marco 3 el 28 d'abril de 1971 a les 7:32 UTC.[30] Els experiments italians sobre densitat atmosfèrica es van integrar, per primera vegada, a dos més dels experiments dels Estats Units: el primer tenia la intenció d'estudiar la composició química de l'atmosfera superior, i es va muntar al Goddard Space Flight Center (GSFC). El segon experiment, realitzat a través de la cooperació del GSFC i la Universitat de Michigan, va ser dissenyat per mesurar la temperatura de les molècules i la distribució del nitrogen. Mitjançant la combinació de les dades obtingudes va ser possible mesurar amb precisió la temperatura cinètica de l'atmosfera entre 200 i 400 km d'altura.[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "28 d'abril de 1971 a les 7:32", "answer_start": 95 } ], "id": "P_296_C_1774_Q1", "question": "Quan es va procedir al llançament del satèl·lit San Marco 3?" }, { "answers": [ { "text": "densitat atmosfèrica", "answer_start": 165 } ], "id": "P_296_C_1774_Q2", "question": "Sobre què tractaven els experiments italians?" }, { "answers": [ { "text": "a dos més dels experiments dels Estats Units", "answer_start": 223 } ], "id": "P_296_C_1774_Q3", "question": "On es van integrar els experiments italians sobre densitat atmosfèrica?" }, { "answers": [ { "text": "per mesurar la temperatura de les molècules i la distribució del nitrogen", "answer_start": 522 } ], "id": "P_296_C_1774_Q4", "question": "Per a què va ser dissenyat el segon experiment dels Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "Mitjançant la combinació de les dades obtingudes", "answer_start": 597 } ], "id": "P_296_C_1774_Q5", "question": "Com va ser possible mesurar la temperatura cinètica de l'atmosfera entre 200 i 400 km d'altura?" } ] }, { "context": "El 1974 va resultar ser un any de grans canvis per a les activitats espacials italianes. La llei núm. 388 del 2 d'agost i la llei núm. 390 del 6 d'agost de 1974 va transferir al Ministre pel Coordinament de la Recerca Científica i Tecnològica la tasca de presentar al Parlament els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale. En aquest període es va fer evident el pas a segon pla del projecte San Marco davant dels programes espacials més recents, amb la distribució dels fons assignats per a la investigació espacial (a través de l'esmentada llei núm. 388). La Universitat La Sapienza va rebre finançament per valor de 6.650 milions de lires destinat a la continuació del Projecte i dividit en tres exercicis financers.[33]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale", "answer_start": 278 } ], "id": "P_296_C_1775_Q1", "question": "Quins informes havia de transmetre el Ministre pel Coordinament de la Recerca Científica i Tecnològica?" }, { "answers": [ { "text": "al Parlament", "answer_start": 265 } ], "id": "P_296_C_1775_Q2", "question": "A qui havia de presentar el Ministre pel Coordinament de la Recerca Científica i Tecnològica els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale?" }, { "answers": [ { "text": "San Marco", "answer_start": 394 } ], "id": "P_296_C_1775_Q3", "question": "Quin projecte va passar a segon pla?" }, { "answers": [ { "text": "Universitat La Sapienza", "answer_start": 563 } ], "id": "P_296_C_1775_Q4", "question": "Quina Universitat va rebre finançament per valor de 6.650 milions de lires?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 696 } ], "id": "P_296_C_1775_Q5", "question": "En quants exercicis financers estava dividit el finançament que va rebre la Universitat La Sapienza?" } ] }, { "context": "A data de 2017, tot i que el Centro di Ricerca no havia participat en el llançament de satèl·lits des de 1988, tenia dos macroprojectes en curs. El primer tenia l'objectiu de desenvolupar programari per al processament i la informació de les imatges obtingudes per satèl·lit.[43] El segon se centrava en la creació d'un sistema d'aviònica adequat per a un microsatèl·lit de baix cost i realitzable en instal·lacions com un laboratori de la universitat.[44]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "des de 1988", "answer_start": 98 } ], "id": "P_296_C_1776_Q1", "question": "Des de quan no havia participat el Centro di Ricerca en el llançament de satèl·lits?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 117 } ], "id": "P_296_C_1776_Q2", "question": "Quants macroprojectes tenia en curs el Centro di Ricerca l'any 2017?" }, { "answers": [ { "text": "en instal·lacions com un laboratori de la universitat", "answer_start": 398 } ], "id": "P_296_C_1776_Q3", "question": "On es podia realitzar el segon macroprojecte?" }, { "answers": [ { "text": "de baix cost", "answer_start": 371 } ], "id": "P_296_C_1776_Q4", "question": "Com havia de ser el sistema d'aviònica del segon macroprojecte?" }, { "answers": [ { "text": "per a un microsatèl·lit", "answer_start": 347 } ], "id": "P_296_C_1776_Q5", "question": "Per a qui era adequat el sistema d'aviònica del segon macroprojecte?" } ] } ] }

{ "title": "David (Donatello)", "paragraphs": [ { "context": "Així doncs, David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura però, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets[13] i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la mà com a única arma. Goliat se'n va riure de David perquè era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va col·locar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va llançar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra; llavors, David va anar ràpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cap on era Goliat", "answer_start": 32 } ], "id": "P_347_C_2077_Q1", "question": "Cap on va anar David?" }, { "answers": [ { "text": "amb una armadura", "answer_start": 76 } ], "id": "P_347_C_2077_Q2", "question": "Com anava vestit David inicialment?" }, { "answers": [ { "text": "cinc palets", "answer_start": 220 } ], "id": "P_347_C_2077_Q3", "question": "Què va agafar David d'un torrent proper?" }, { "answers": [ { "text": "la seva fona", "answer_start": 272 } ], "id": "P_347_C_2077_Q4", "question": "Quina era l'única arma de David?" }, { "answers": [ { "text": "a la mà", "answer_start": 285 } ], "id": "P_347_C_2077_Q5", "question": "On duia la fona David?" } ] }, { "context": "Al llarg del segle XV va aparèixer a Itàlia el període anomenat el quattrocento o el rinascimento dell'antichità, moviment artístic que evolucionà les tècniques de la pintura, especialment el dibuix. En el quattrocento s'utilitzà la perspectiva com a mitjà per aconseguir una major exactitud en l'expressió de la realitat des d'un determinat punt de vista,[5] i es perfeccionà la tècnica a l'oli. L'arquitectura va inspirar-se en les maneres de l'art grec, amb unes línies més pures i amb cànons d'una gran harmonia; igualment, a l'escultura, es pot observar un retorn a la imitació de la figura clàssica, amb l'anatomia com a centre d'atenció, i cercant la perfecció del cos humà. Grans artistes, com els arquitectes Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, els pintors Masaccio, Sandro Botticelli, Filippo Lippi, Piero della Francesca i els escultors Ghiberti o Donatello, van contribuir a l'esplendor de l'art d'aquesta època.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al llarg del segle XV", "answer_start": 0 } ], "id": "P_347_C_2079_Q1", "question": "Quan va aparèixer a Itàlia el quattrocento?" }, { "answers": [ { "text": "el rinascimento dell'antichità", "answer_start": 82 } ], "id": "P_347_C_2079_Q2", "question": "Com es coneix també al quattrocento?" }, { "answers": [ { "text": "evolucionà les tècniques de la pintura", "answer_start": 136 } ], "id": "P_347_C_2079_Q3", "question": "Què va fer el quattrocento?" }, { "answers": [ { "text": "en les maneres de l'art grec", "answer_start": 427 } ], "id": "P_347_C_2079_Q4", "question": "Amb què va inspirar-se l'arquitectura del quattrocento?" }, { "answers": [ { "text": "un retorn a la imitació de la figura clàssica", "answer_start": 559 } ], "id": "P_347_C_2079_Q5", "question": "Què s'observa en l'escultura del quattrocento?" } ] } ] }

{ "title": "Procés de Reorganització Nacional", "paragraphs": [ { "context": "Durant la guerra, el govern va excitar el xovinisme nacionalista de la població[101] amb una campanya mediàtica[106] destinada a alimentar el triomfalisme de la població i a difondre informacions falses en relació al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions més importants publicaven frases com ESTAMOS GANANDO, ¡SEGUIMOS GANANDO! o ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITÁNICA (Revista Gente) o EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACIÓN DE LAS MALVINAS (Diari Clarín) o BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA! (Crónica). Els canals de televisió, monopoli de l'Estat, també van participar en la campanya mediàtica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasió en diverses entrevistes televisives.[107] El canal 7 de l'Argentina va transmetre tant les notícies de la guerra, mitjançant l'informatiu 60 minutos (a càrrec de Carlos Gómez Fuentes) com un programa especial, 24 horas por Malvinas,[108] destinat a recaptar fons de tot tipus (joies, abrics de pell, diners, etc.) per l'anomenat Fondo Patriótico (Decret 753/82)[109] un fons especial que suposadament estaria destinat a finançar les operacions, però que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.[110]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el xovinisme nacionalista", "answer_start": 39 } ], "id": "P_204_C_1219_Q1", "question": "Què va excitar el govern?" }, { "answers": [ { "text": "amb una campanya mediàtica", "answer_start": 85 } ], "id": "P_204_C_1219_Q2", "question": "Com ho va fer?" }, { "answers": [ { "text": "falses", "answer_start": 196 } ], "id": "P_204_C_1219_Q3", "question": "Quines informacions volien difondre?" }, { "answers": [ { "text": "Els canals de televisió", "answer_start": 539 } ], "id": "P_204_C_1219_Q4", "question": "Qui va participar també en la campanya mediàtica?" }, { "answers": [ { "text": "a la invasió", "answer_start": 681 } ], "id": "P_204_C_1219_Q5", "question": "A què van donar suport les personalitats?" } ] }, { "context": "Finalment, i després d'una execució plena d'errors de tota classe,[16] l'Argentina va signar la rendició el 14 de juny del mateix any. Del costat argentí, van morir aproximadament uns 700 combatents i 1.300 van resultar ferits.[101] L'exèrcit britànic va sofrir pèrdues molt menors, encara que més de 200 combatents van perdre la vida,[111] i quasi 800 ferits.[107]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "plena d'errors", "answer_start": 36 } ], "id": "P_204_C_1220_Q1", "question": "Com va ser l'execució?" }, { "answers": [ { "text": "l'Argentina", "answer_start": 71 } ], "id": "P_204_C_1220_Q2", "question": "Qui va signar la rendició?" }, { "answers": [ { "text": "14 de juny", "answer_start": 108 } ], "id": "P_204_C_1220_Q3", "question": "Quan la va signar?" }, { "answers": [ { "text": "700", "answer_start": 184 } ], "id": "P_204_C_1220_Q4", "question": "Quants combatents argentins van morir?" }, { "answers": [ { "text": "800", "answer_start": 349 } ], "id": "P_204_C_1220_Q5", "question": "Quants soldats britànics van ser ferits?" } ] }, { "context": "Es coneix per conflicte del Beagle les diferències entre l'Argentina i Xile sobre la sobirania d'aigües oceàniques, illes i terres al canal de Beagle i Terra del Foc. Aquest conflicte, que té les seves arrels en el segle xix, va arribar el 1978 (governs de Videla i de Pinochet) al seu màxim nivell de tensió,[93] quan l'Argentina no acceptà la decisió de l'arbitratge de la reina d'Anglaterra, Elisabet II, amb implicacions molt greus per als interessos argentins a la zona. Aquesta situació va generar una sèrie de mobilitzacions a la frontera i fins i tot un intent d'invasió per part de l'Argentina[94] (l’Operación Soberanía,[95] \"Operació Sobirania\" en català) que preveia envair les ciutats més importants de Xile, inclosa la seva capital, Santiago de Xile.[96]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'Argentina i Xile", "answer_start": 57 } ], "id": "P_204_C_1221_Q1", "question": "Qui té diferències sobre la sobirania d'aigües?" }, { "answers": [ { "text": "segle xix", "answer_start": 215 } ], "id": "P_204_C_1221_Q2", "question": "Quan té les arrels aquest conflicte?" }, { "answers": [ { "text": "1978", "answer_start": 240 } ], "id": "P_204_C_1221_Q3", "question": "Quan va arribar al màxim nivell de tensió?" }, { "answers": [ { "text": "del Beagle", "answer_start": 24 } ], "id": "P_204_C_1221_Q4", "question": "Com es coneix el conflicte?" }, { "answers": [ { "text": "l'arbitratge de la reina d'Anglaterra", "answer_start": 356 } ], "id": "P_204_C_1221_Q5", "question": "Què no va acceptar l'Argentina?" } ] }, { "context": "En l'àmbit econòmic, van nomenar com a ministre a José Alfredo Martínez de Hoz, descendent d'una adinerada família ramadera i nét del fundador de la Sociedad Rural Argentina.[57] Va romandre al càrrec des de 1976 fins al 1981 (la quasi totalitat del Proceso, que acabà dos anys després, el 1983). Durant la seva gestió, i fruit d'una política de lliure importació de productes, les petites i mitjanes empreses argentines van acabar reduïdes a una tercera part de les que hi eren.[57]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "José Alfredo Martínez de Hoz", "answer_start": 50 } ], "id": "P_204_C_1223_Q1", "question": "Qui va ser anomenat ministre d'economia?" }, { "answers": [ { "text": "d'una adinerada família ramadera", "answer_start": 91 } ], "id": "P_204_C_1223_Q2", "question": "De qui era descendent?" }, { "answers": [ { "text": "la Sociedad Rural Argentina", "answer_start": 146 } ], "id": "P_204_C_1223_Q3", "question": "Què va fundar el seu avi?" }, { "answers": [ { "text": "des de 1976 fins al 1981", "answer_start": 201 } ], "id": "P_204_C_1223_Q4", "question": "Quan va romandre al càrrec?" }, { "answers": [ { "text": "a una tercera part", "answer_start": 441 } ], "id": "P_204_C_1223_Q5", "question": "Com es van reduir les empreses argentines?" } ] }, { "context": "Les diferents juntes militars van estar en el poder des del 1976 fins al 1980. La primera Junta Militar va ser conformada, com totes les següents, per un representant de cada força (exèrcit de terra, força aèria, armada) estant el representant de l'exèrcit, Jorge Rafael Videla, el cap de govern. Els altres integrants del triumvirat van ser Emilio Eduardo Massera (armada) i Orlando Ramón Agosti (força aèria).[56]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "des del 1976 fins al 1980", "answer_start": 52 } ], "id": "P_204_C_1224_Q1", "question": "Quan van estar al poder les diferents juntes militars?" }, { "answers": [ { "text": "per un representant de cada força", "answer_start": 147 } ], "id": "P_204_C_1224_Q2", "question": "Com estaven conformades?" }, { "answers": [ { "text": "exèrcit de terra, força aèria, armada", "answer_start": 182 } ], "id": "P_204_C_1224_Q3", "question": "Quines són les tres forces?" }, { "answers": [ { "text": "Jorge Rafael Videla", "answer_start": 258 } ], "id": "P_204_C_1224_Q4", "question": "Qui va ser el representant de l'exercit en la primera Junta Militar?" } ] } ] }

{ "title": "Tecnologies de la informació i la comunicació", "paragraphs": [ { "context": "Tornant a l'educació, aquesta ha de replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i didàctiques. Les mateixes forces tecnològiques que faran tan necessari l'aprenentatge, el faran agradable i pràctic. Actualment les escoles, com altres institucions, estan reinventant-se al voltant de les oportunitats obertes per la tecnologia de la informació. Les xarxes educatives virtuals s'estan transformant en les noves unitats bàsiques del sistema educatiu, que inclouen el disseny i la construcció de nous escenaris educatius, l'elaboració d'instruments educatius electrònics i la formació d'educadors especialitzats en l'ensenyança en un nou espai social.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i didàctiques", "answer_start": 36 } ], "id": "P_16_C_91_Q1", "question": "Què ha de fer l'educació?" }, { "answers": [ { "text": "reinventant-se", "answer_start": 260 } ], "id": "P_16_C_91_Q2", "question": "Què estan fent escoles i altres institucions?" }, { "answers": [ { "text": "oportunitats", "answer_start": 293 } ], "id": "P_16_C_91_Q3", "question": "Què ens obre la tecnologia de la informació?" }, { "answers": [ { "text": "Les xarxes educatives virtuals", "answer_start": 350 } ], "id": "P_16_C_91_Q4", "question": "Quines són les noves unitats del sistema educatiu?" } ] }, { "context": "La invenció de la televisió és bastant recent comparat amb la humanitat, ja que es va crear al segle xx, el qual va ser creada per l'inventor John Logie Baird. Però si mirem des d'un punt de vista més general, la televisió no podria haver estat inventada si no hi hagués diversos invents abans que aquest. L'invent que va donar el primer pas a la invenció de la televisió es remunta fins a Galileo Galilei, ja que el telescopi fou essencial per la invenció de la televisió. Un altre invent important per a la invenció de la televisió fou disc Nipkow. I l'invent clau fou l'iconoscopi. Dit així potser el funcionament de la televisió sembla molt més simple del que sembla, però en realitat des de la gravació fins a arribar a la pantalla del televisor, és un difícil i llarg progrés. El televisor fou un dels aparells imprescindibles per a la llar domèstica i encara ho segueix sent. I és des de només l'any 1930 que va entrar al mercat. Actualment quasi totes les llars tenen una. Des de la seva creació, el món de la informació ha evolucionant increïblement, fins a arribar a un punt en la qual pots arribar a saber qualsevol cosa rellevant que passi a l'altre punt del planeta. Encara l'evolució de les TIC, hi ha moltes llars que segueixen preferint la TV a utilitzar Internet o altre mètode d'obtenció d'informació. La televisió tècnicament no ha evolucionat res en el seu funcionament com a aparell electrònic, ja que el seu mètode de transmissió d'imatges en moviment, però en canvi els seus components han anant evolucionant sense parar, des d'un televisor amb pantalla petita i sense color, fins a un televisor de plasma gegant amb color i imatges en HD.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al segle xx", "answer_start": 92 } ], "id": "P_16_C_92_Q1", "question": "Quan es va crear la televisió?" }, { "answers": [ { "text": "John Logie Baird", "answer_start": 142 } ], "id": "P_16_C_92_Q2", "question": "Qui la va inventar?" }, { "answers": [ { "text": "telescopi", "answer_start": 417 } ], "id": "P_16_C_92_Q3", "question": "Quin altre invent va ser essencial per la invenció de la televisió?" }, { "answers": [ { "text": "l'iconoscopi", "answer_start": 571 } ], "id": "P_16_C_92_Q4", "question": "Quin fou l'invent clau que va permetre la invenció de la televisió?" }, { "answers": [ { "text": "1930", "answer_start": 907 } ], "id": "P_16_C_92_Q5", "question": "Quin any va entrar al mercat la televisió?" } ] }, { "context": "En gairebé tots els països de la Unió Europea, el grau de disponibilitat de llars amb línia telefònica és molt alt, excepte a Àustria, Finlàndia i Portugal. En aquests països és molt fort l'efecte de substitució de la línia fixa per una de mòbil.[20] De tota manera, a Espanya, l'accés a Internet per la xarxa telefònica bàsica (banda estreta) pràcticament ha desaparegut. El 2003 la meitat de les connexions a Internet eren de banda estreta. En l'actualitat, el 97% dels accessos a Internet són ja per Banda Ampla. Gairebé el 95% és superior o igual a 1 Mbps.[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pràcticament ha desaparegut", "answer_start": 344 } ], "id": "P_16_C_93_Q2", "question": "Actualment hi ha connexions de banda estreta?" }, { "answers": [ { "text": "mòbil", "answer_start": 240 } ], "id": "P_16_C_93_Q3", "question": "Per quina línia substitueixen, en gran mesura, a Àustria, Finlàndia i Portugal la línia fixa?" }, { "answers": [ { "text": "Ampla", "answer_start": 509 } ], "id": "P_16_C_93_Q4", "question": "En l'actualitat quina banda predomina?" }, { "answers": [ { "text": "superior o igual a 1 Mbps", "answer_start": 534 } ], "id": "P_16_C_93_Q5", "question": "Quina velocitat és majoritària?" } ] }, { "context": "Durant l'any 2008 s'ha assistit al naixement del concepte del netPC, netbook o subnotebook que té el seu origen en la iniciativa OLPC (One Laptop per Child, Un ordinador per a cada nen) propulsada pel guru Nicholas Negroponte a fi de fer accessible la Societat de la Informació als nens del Tercer Món mitjançant la fabricació d'un ordinador de baix cost. El seu desenvolupament ha permès dues coses: tecnologies d'equips a un cost molt inferior al tradicional i incentivació els fabricants per intentar capturar un mercat incipient i d'enorme abast potencial. Seguint aquest concepte, els fabricants porten desenvolupant en els últims anys diversos models en aquesta línia. Aquesta nova categoria d'equips, petits ordinadors portàtils que incorporen tots els elements bàsics d'un ordinador clàssic però amb mides notablement més petites i el que és més important, un preu bastant inferior. El precursor ha estat l'Eee PC d'Asus,[48] que ha estat l'únic d'aquests dispositius disponible en el mercat, tot i que durant la segona meitat de 2008 s'ha produït una autèntica allau d'ordinadors en aquest segment de múltiples fabricants.[49]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fer accessible la Societat de la Informació als nens del Tercer Món", "answer_start": 234 } ], "id": "P_16_C_95_Q1", "question": "Què busca la iniciativa OLPC ( Un ordinador per a cada nen)?" }, { "answers": [ { "text": "mitjançant la fabricació d'un ordinador de baix cost", "answer_start": 302 } ], "id": "P_16_C_95_Q2", "question": "Com volen aconseguir l'objectiu?" }, { "answers": [ { "text": "Nicholas Negroponte", "answer_start": 206 } ], "id": "P_16_C_95_Q3", "question": "Qui propulsa la iniciativa?" }, { "answers": [ { "text": "tots els elements bàsics d'un ordinador clàssic", "answer_start": 751 } ], "id": "P_16_C_95_Q4", "question": "Què incorporen aquests petits ordinadors portàtils?" }, { "answers": [ { "text": "l'Eee PC d'Asus", "answer_start": 913 } ], "id": "P_16_C_95_Q5", "question": "Quin és el precursor d'aquest tipus d'ordinadors?" } ] }, { "context": "La indústria de l'entreteniment ha canviat. L'escenari tradicional on música i cinema encapçalaven ha canviat i ara dominen els videojocs. Sobretot la consola, utilitzant principalment jocs fora de línia. Hi ha una tendència a fer servir cada cop menys l'ordinador personal com a plataforma de jocs. Malgrat la crisi econòmica, hi ha un augment en el volum de vendes de jocs i consoles.[81]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "videojocs", "answer_start": 128 } ], "id": "P_16_C_96_Q1", "question": "Què domina la indústria de l'entreteniment?" }, { "answers": [ { "text": "música i cinema", "answer_start": 70 } ], "id": "P_16_C_96_Q2", "question": "Què encapçalava l'escenari tradicional de l'entreteniment?" }, { "answers": [ { "text": "fora de línia", "answer_start": 190 } ], "id": "P_16_C_96_Q3", "question": "Quins jocs s'utilitzen principalment?" }, { "answers": [ { "text": "l'ordinador personal", "answer_start": 253 } ], "id": "P_16_C_96_Q4", "question": "Quina plataforma de jocs cada cop es fa servir menys?" }, { "answers": [ { "text": "jocs i consoles", "answer_start": 370 } ], "id": "P_16_C_96_Q5", "question": "Què ha augmentat el volum de vendes?" } ] } ] }

{ "title": "Dragó lleopard", "paragraphs": [ { "context": "Posseeix l'òrgan de Jacobson, un òrgan auxiliar del sentit de l'olfacte. Es localitza al vòmer, entre el nas i la boca. Les neurones sensorials dins d'aquest l'òrgan detecten diferents compostos químics, habitualment grans molècules. Això li permet a través del seu llenguatge, captar les partícules oloroses i analitzar el seu entorn. Per tant, és capaç de reconèixer la presa o el sexe dels seus congèneres.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'òrgan de Jacobson", "answer_start": 9 } ], "id": "P_334_C_1999_Q1", "question": "Quin òrgan posseeix?" }, { "answers": [ { "text": "del sentit de l'olfacte", "answer_start": 48 } ], "id": "P_334_C_1999_Q2", "question": "De què és l'òrgan de Jacobson?" }, { "answers": [ { "text": "al vòmer, entre el nas i la boca", "answer_start": 86 } ], "id": "P_334_C_1999_Q3", "question": "On es localitza l'òrgan de Jacobson?" }, { "answers": [ { "text": "diferents compostos químics", "answer_start": 175 } ], "id": "P_334_C_1999_Q4", "question": "Què detecten les neurones de l'òrgan de Jacobson?" }, { "answers": [ { "text": "captar les partícules oloroses i analitzar el seu entorn", "answer_start": 278 } ], "id": "P_334_C_1999_Q5", "question": "Què li permet fer l'òrgan de Jacobson?" } ] }, { "context": "El sexe dels dragons lleopard és determinat per la temperatura. Certes investigacions mostren que amb temperatures baixes (entre 26 i 30 °C) neixen femelles, mentre que amb temperatures més altes (entre 34 i 35 °C) neixen mascles. Amb temperatures mitjanes (entre 31 i 33 °C) en poden néixer d'ambdós sexes, però les femelles nascudes dins d'aquest barem tèrmic poden tenir les hormones i la conducta alterades; amb temperatures més altes, tanmateix, també poden néixer femelles, però són més agressives i estèrils, és a dir, que no seran capaces de reproduir-se. Hom anomena aquests individus \"femelles calentes\".[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la temperatura", "answer_start": 44 } ], "id": "P_334_C_2000_Q1", "question": "Per què és determinat el sexe dels dragons lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "mascles", "answer_start": 222 } ], "id": "P_334_C_2000_Q3", "question": "Quin sexe tenen al néixer els dragons lleopard amb temperatures altes?" }, { "answers": [ { "text": "en poden néixer d'ambdós sexes", "answer_start": 276 } ], "id": "P_334_C_2000_Q4", "question": "Quin sexe tenen al néixer els dragons lleopard amb temperatures mitjanes?" }, { "answers": [ { "text": "femelles calentes", "answer_start": 595 } ], "id": "P_334_C_2000_Q5", "question": "Com es diuen les femelles de dragons lleopard nascudes amb temperatures més altes?" } ] }, { "context": "El dragó lleopard (Eublepharis macularius) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels eublefàrids, nocturn i terrestre, propi dels deserts del sud de l'Afganistan, del Pakistan i de les zones nord-occidentals de l'Índia.[1] És una espècie pràcticament insectívora i generalment d'un color groc amb taques negres, d'aquí el seu nom, per l'esquena i el cap, l'abdomen és de color blanc, fa entre 20 i 25 cm, sent el mascle una mica més gran. A diferència de la majoria de dragons, el dragó lleopard posseïx parpelles.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una espècie de sauròpsid", "answer_start": 46 } ], "id": "P_334_C_2001_Q1", "question": "Què és el dragó lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "dels eublefàrids", "answer_start": 102 } ], "id": "P_334_C_2001_Q2", "question": "De quina família són els dragons lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "generalment d'un color groc amb taques negres", "answer_start": 287 } ], "id": "P_334_C_2001_Q3", "question": "Com és l'espècie de dragons lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "blanc", "answer_start": 399 } ], "id": "P_334_C_2001_Q4", "question": "De quin color és l'abdomen dels dragons lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "entre 20 i 25 cm", "answer_start": 410 } ], "id": "P_334_C_2001_Q5", "question": "Quant mesuren els dragons lleopard?" } ] }, { "context": "Com que els dragons lleopard no són capaços per enfilar-se per les parets, l'alçada del terrari no és molt important, no obstant no ha de fer menys de 30cm, en part pel muntatge i el sistema d'il·luminació. Quant a la base per un sol dragó la mida estàndard és aproximadament de 40x60cm i per un petit grup (3-4) de 60x80cm. La parella ha d'estar formada per dues femelles o per un mascle i una femella, ja que són animals territorials i tenir dos mascles en un espai tan petit pot comportar problemes.[55]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "capaços per enfilar-se per les parets", "answer_start": 36 } ], "id": "P_334_C_2003_Q1", "question": "Què no són capaços de fer els dragons lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "no ha de fer menys de 30cm", "answer_start": 129 } ], "id": "P_334_C_2003_Q2", "question": "Quina alçada ha de tenir un terrari per a dragons lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "aproximadament de 40x60cm", "answer_start": 261 } ], "id": "P_334_C_2003_Q3", "question": "Quina mida ha de tenir la base del terrari per un dragó lleopard?" }, { "answers": [ { "text": "per dues femelles o per un mascle i una femella", "answer_start": 355 } ], "id": "P_334_C_2003_Q4", "question": "Per qui ha d'estar formada la parella que convisqui en un terrari?" }, { "answers": [ { "text": "problemes", "answer_start": 492 } ], "id": "P_334_C_2003_Q5", "question": "Què pot comportar tenir dos macles de dragó lleopard en un espai petit?" } ] }, { "context": "El dragó lleopard es pot confondre fàcilment amb altres espècies del gènere Eublepharis: Eublepharis angramainyu, Eublepharis fuscus, Eublepharis hardwickii i Eublepharis turcmenicus. De fet, aquests taxons són morfològicament tan propers que les barreres entre aquestes espècies són encara objecte de debat en la comunitat científica. Per tant, la millor manera de diferenciar aquestes espècies és conèixer el seu lloc d'observació.[60]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "propers", "answer_start": 231 } ], "id": "P_334_C_2004_Q2", "question": "Com són els taxons entre aquestes espècies d'Eublepharis?" }, { "answers": [ { "text": "les barreres entre aquestes espècies", "answer_start": 243 } ], "id": "P_334_C_2004_Q3", "question": "Què es objecte de debat en la comunitat científica sobre aquestes espècies?" }, { "answers": [ { "text": "conèixer el seu lloc d'observació", "answer_start": 399 } ], "id": "P_334_C_2004_Q4", "question": "Quina és la millor manera de diferenciar aquestes espècies?" } ] } ] }

{ "title": "Retaule de Sant Vicenç de Sarrià", "paragraphs": [ { "context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal i que són considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un pintor gòtic català", "answer_start": 47 } ], "id": "P_270_C_1615_Q1", "question": "Qui fou Jaume Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca", "answer_start": 102 } ], "id": "P_270_C_1615_Q2", "question": "Com va evolucionar l'estil de Jaume Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "a Barcelona", "answer_start": 407 } ], "id": "P_270_C_1615_Q3", "question": "On va desenvolupar la seva màxima activitat a partir de 1448?" }, { "answers": [ { "text": "els seus deixebles i també membres de la família Vergós", "answer_start": 643 } ], "id": "P_270_C_1615_Q4", "question": "A qui va incorporar Jaume Huguet al seu taller?" }, { "answers": [ { "text": "s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien", "answer_start": 832 } ], "id": "P_270_C_1615_Q5", "question": "Què ha passat amb una gran part de la seva obra?" } ] }, { "context": "De fet, la part del treball que Jaume Huguet havia fet no la va arribar a cobrar completament i després de la mort de l'artista, la seva vídua Joana Baruta, reclamava el que segons ella se li devia per la feina feta. El 4 de maig de 1493 la vídua i els feligresos de Sarrià varen designar un arbitratge. Les diferències varen continuar i la reclamació la va continuar Eulàlia Huguet, filla del pintor, sense arribar a cap acord. Això explica que, a diferència d'altres obres inacabades d'Huguet, com el Retaule de Granollers, aquest no va ser continuat pel taller dels Vergós.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joana Baruta", "answer_start": 143 } ], "id": "P_270_C_1616_Q1", "question": "Com es deia la vídua de Jaume Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "4 de maig de 1493", "answer_start": 220 } ], "id": "P_270_C_1616_Q2", "question": "Quan van designar un arbitratge la vídua i els feligresos de Sarrià?" }, { "answers": [ { "text": "Eulàlia Huguet", "answer_start": 368 } ], "id": "P_270_C_1616_Q3", "question": "Qui va continuar la reclamació?" }, { "answers": [ { "text": "filla", "answer_start": 384 } ], "id": "P_270_C_1616_Q4", "question": "Què era Eulàlia Huguet de Jaume Huguet?" } ] }, { "context": "L'obra va ser finalitzada a inicis del segle XVI pel mestre de Castelsardo, un pintor que va treballar sobretot a Sardenya en un moment de fort domini feudal de la noblesa catalana a l'illa, amb un habitual intercanvi d'artistes actius a Barcelona cap a l'illa, i a l'inrevés.[2] A finals del segle XVIII es renovà l'església i s'instal·là un retaule barroc de l'escultor Nicolau Travé, i el d'Huguet va ser traslladat a un altar lateral. L'any 1902, la Junta de Museus de Barcelona va realitzar una exposició d'art sacre on s'exposaven algunes de les taules del Retaule de Sant Vicenç i, un cop finalitzada l'exposició, les taules es varen dipositar als museus municipals de Barcelona, per acord de la Junta de Museus i el bisbe de Barcelona, Enric Reig. El rector de la parròquia de Sarrià, Joan Basany, es va mostrar en desacord amb la decisió i reclamava la seva venda al museu, una disputa que va durar fins al 1921 amb diverses reunions i la creació d'una comissió d'experts entre els quals figurava Carles Pirozzini i Jeroni Martorell. La negociació, en la que el bisbat estava al costat del museu, va acabar amb una compensació a la parròquia amb objectes religiosos propietat del museu entre les quals destaca una pica beneitera.[3] S'han mantingut al Museu Nacional d'Art de Catalunya des d'aquell moment i, el febrer de 2010, el museu en va fer unes reproduccions de les taules per instal·lar-les en una de les capelles laterals de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.[4][5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a inicis del segle XVI", "answer_start": 26 } ], "id": "P_270_C_1617_Q1", "question": "Quan va ser finalitzada l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Castelsardo", "answer_start": 63 } ], "id": "P_270_C_1617_Q2", "question": "Qui va finalitzar l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "l'església", "answer_start": 315 } ], "id": "P_270_C_1617_Q3", "question": "Què es va renovar a finals del segle XVIII?" }, { "answers": [ { "text": "al costat del museu", "answer_start": 1085 } ], "id": "P_270_C_1617_Q4", "question": "En quina posició es trobava el bisbat en la negociació?" }, { "answers": [ { "text": "amb una compensació a la parròquia amb objectes religiosos propietat del museu", "answer_start": 1116 } ], "id": "P_270_C_1617_Q5", "question": "Com va acabar la negociació?" } ] }, { "context": "Es conserven cinc taules d'Huguet, tres peces del mestre de Castelsardo i una novena taula pintada per un artista anònim d'inferior categoria. Encara faltarien tres taules, avui desaparegudes, fins a completar les dotze que s'estima tenia el retaule original. Hagiogràficament, les taules que es conserven d'Huguet estarien intercalades amb les que es conserven dels altres dos autors, com per exemple la taula huguetiana de la Peregrinació al sepulcre de Sant Vicenç és cronològicament posterior a les taules dels martiris del mestre de Castelsardo. D'altra banda, es troben a faltar escenes de la seva joventut i la coneixença de sant Valeri. La primera taula ja correspon a l'ordenació del sant com a diaca. Tampoc hi ha taules amb escenes relatives a les aventures sofertes pel seu cos després de la seva mort. Per contra hi ha, proporcionalment, moltes escenes sobre el seu martiri, fins i tot es pot pensar en una certa duplicitat en el martiri del foc que, a la taula d'Huguet no incorpora les graelles, potser per estar molt associades amb sant Llorenç, mentre que la taula del mestre de Castelsardo li dóna un protagonisme important. Es pot observar una repetició entre Huguet i el mestre de Castelardo del recurs dels àngels salvadors; a la taula d'Huguet apagant el foc, i a l'altra recollint l'ànima del sant expirant.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 13 } ], "id": "P_270_C_1619_Q1", "question": "Quantes taules d'Huguet es conserven?" }, { "answers": [ { "text": "un artista anònim d'inferior categoria", "answer_start": 103 } ], "id": "P_270_C_1619_Q2", "question": "Qui va pintar la novena taula?" }, { "answers": [ { "text": "desaparegudes", "answer_start": 178 } ], "id": "P_270_C_1619_Q3", "question": "On estan les tres taules que falten avui en dia?" }, { "answers": [ { "text": "sobre el seu martiri", "answer_start": 866 } ], "id": "P_270_C_1619_Q4", "question": "De què hi ha moltes escenes en les taules de sant Valeri?" }, { "answers": [ { "text": "entre Huguet i el mestre de Castelardo", "answer_start": 1173 } ], "id": "P_270_C_1619_Q5", "question": "Entre qui es pot observar una repetició del recurs dels àngels salvadors?" } ] } ] }

{ "title": "Papa Eusebi", "paragraphs": [ { "context": "D'altra banda, hi ha alguns elements dispersos del pontificat esmentats al Liber Pontificalis. L'obra diu que Eusebi va descobrir alguns heretges a Roma, però que els va reconciliar amb l'Església pel ritu de la imposició de mans, quelcom que resulta versemblant en tant que és una fórmula ritual ja emprada en aquella època.[10] A més, se li atribueixen cinc decretals, incloses en les col·leccions canòniques, i tres cartes, que són falses però interessants per a la disciplina eclesiàstica i el dret canònic. En una de les cartes es dirigeix als bisbes de la Gàl·lia, i diu que els heretges o apòstates que tornen a l'Església només han de rebre la imposició de les mans per part del bisbe, el que significa que atribuir aquest ritu a Eusebi era quelcom recurrent. A la mateixa carta també s'esmenta la prohibició als laics d'acusar els sacerdots. La mateixa tesi es repeteix en la tercera carta.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pel ritu de la imposició de mans", "answer_start": 197 } ], "id": "P_115_C_685_Q2", "question": "Com va reconciliar Eusebi els heretges amb l'església?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 355 } ], "id": "P_115_C_685_Q3", "question": "Quants decretals se li atribueixen a Eusebi?" }, { "answers": [ { "text": "de la Gàl·lia", "answer_start": 556 } ], "id": "P_115_C_685_Q4", "question": "A quins bisbes es dirigeix Eusebi en una carta?" }, { "answers": [ { "text": "acusar els sacerdots", "answer_start": 829 } ], "id": "P_115_C_685_Q5", "question": "Què es prohibia als laics?" } ] }, { "context": "Finalment, el 28 d'octubre del 306 a Roma es produeix l'autoproclamació de Maxenci com a emperador. Poc després aquest usurpador va declarar la fi de la persecució i una primerenca tolerància envers els cristians de l'imperi, però no els va tornar les propietats confiscades durant la persecució de Dioclecià. Amb aquest nou clima, més procliu al cristianisme, Maxenci va permetre la celebració de la nova elecció del bisbe de la ciutat el 18 d'abril del 308. Timothy Barnes afirma que el pontificat es produeix el 308, però contempla també les opcions proposades per altres autors.[8] Independentment de la divergència en les dates proposades de pontificat, hi ha consens en considerar que Eusebi va ser escollit bisbe de Roma després d'una vacant de tres mesos.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "declarar la fi de la persecució", "answer_start": 132 } ], "id": "P_115_C_686_Q2", "question": "Què va fer Maxenci?" }, { "answers": [ { "text": "durant la persecució de Dioclecià", "answer_start": 275 } ], "id": "P_115_C_686_Q3", "question": "Quan van confiscar els bens als cristians?" }, { "answers": [ { "text": "18 d'abril del 308", "answer_start": 440 } ], "id": "P_115_C_686_Q4", "question": "Quan es va elegir el nou bisbe?" }, { "answers": [ { "text": "Eusebi", "answer_start": 691 } ], "id": "P_115_C_686_Q5", "question": "Qui va ser escollit bisbe?" } ] }, { "context": "S'ha afirmat tradicionalment que durant el seu pontificat l'emperadriu Helena de Constantinoble, mare de Constantí el Gran, durant un viatge de pelegrinatge a Terra Santa va trobar la Vera Creu al mateix lloc on s'havia produït la crucifixió de Jesús a Jerusalem.[10][11] No obstant això, les dates que s'esmenten de la suposada troballa, que es produeixen durant el regnat de Constantí, no coincideixen amb el pontificat d'Eusebi, que mor abans de regnar aquest emperador, i, probablement, el seu nom va substituir el d'Eusebi de Nicomèdia, bisbe de Nicomèdia i Constantinoble.[12] Tanmateix, el relat de troballa ha estat posat en dubte,[3] i tampoc és esmentat per Eusebi de Cesarea en la seva obra, malgrat que era una persona propera a l'emperador Constantí i la seva mare. De fet, els primers a esmentar aquesta troballa són sant Ambrosi i sant Joan Crisòstom, a final de segle iv i inici del segle v.[13] Quan es descobrí que el període de pontificat d'Eusebi no coincidia amb la troballa de la creu per l'emperadriu i ni tan sols amb el regnat de Constantí, va ser canviat pel papa Silvestre I.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Helena de Constantinoble", "answer_start": 71 } ], "id": "P_115_C_687_Q1", "question": "Qui va trobar la Vera Creu?" }, { "answers": [ { "text": "el relat de troballa", "answer_start": 594 } ], "id": "P_115_C_687_Q3", "question": "Què ha estat posat en dubte?" }, { "answers": [ { "text": "sant Ambrosi i sant Joan Crisòstom", "answer_start": 831 } ], "id": "P_115_C_687_Q4", "question": "Qui van ser els primers a esmentar la troballa?" }, { "answers": [ { "text": "amb el pontificat d'Eusebi", "answer_start": 404 } ], "id": "P_115_C_687_Q5", "question": "Amb què no coincideix el regnat de Constantí?" } ] }, { "context": "La seva tomba, de fet, està gairebé connectada directament a l'exterior, i per la seva situació, està oposada a la del papa Gai. Erigit com a monument de peregrinació pel papa Damas en la segona meitat del segle iv, el conjunt consta de diverses sales, la més gran probablement per acollir els peregrins. D'altra banda, la tomba estava ricament decorada, vorejada amb marbre i formada per tres arcosolis, amb un nínxol decorat amb mosaic en estuc cadascun, un element decoratiu que no acostuma a aparèixer en aquesta catacumba. En un dels nínxols devia haver-hi la inscripció de Damas anteriorment esmentada que explica el pontificat d'Eusebi. A la mateixa sala s'hi enterrarà posteriorment un bisbe africà, Optat de Vesceter, ciutat de la Mauritània Sitifiense, durant la persecució de Genseric el 439. La tomba va ser probablement víctima de les destruccions dels pobles germànics al segle vi.[5][15] Autors antics diuen que en l'església de Sant Sebastià de Roma, connectada amb la catacumba de Calixt, s'hi veneren a Eusebi i a Eutiquià. Fonts espanyoles del segle xvii afirmen que el cos d'Eusebi fou dut a Espanya, mentre que les romanes afirmen que van mantenir-se a l'església de Sant Sebastià i en la San Lorenzo Panisperna.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'exterior", "answer_start": 59 } ], "id": "P_115_C_688_Q1", "question": "On connecta la seva tomba?" }, { "answers": [ { "text": "com a monument de peregrinació", "answer_start": 136 } ], "id": "P_115_C_688_Q2", "question": "Com la va erigir el papa Damas?" }, { "answers": [ { "text": "per acollir els peregrins", "answer_start": 278 } ], "id": "P_115_C_688_Q3", "question": "Per a què servia la sala més gran?" }, { "answers": [ { "text": "amb mosaic", "answer_start": 427 } ], "id": "P_115_C_688_Q4", "question": "Com estan decorats els nínxols?" }, { "answers": [ { "text": "Optat de Vesceter", "answer_start": 708 } ], "id": "P_115_C_688_Q5", "question": "Quin bisbe hi ha enterrat a la mateixa sala?" } ] }, { "context": "Com s'ha esmentat, fruit de la persecució de Dioclecià el nombre d'apòstates del cristianisme van augmentar. Hi ha poques dades sobre aquest fenomen. Una de les fonts històriques és l'epitafi de la tomba del mateix Eusebi, que fou col·locada pel papa Damas I. De la inscripció se'n destil·la que amb la fi de la persecució i l'arribada la pau, hi hagué una gran dissensió interna dins l'Església romana per la controvèrsia de readmissió dels apòstates. Cal esmentar que aquest epitafi ha arribat a època contemporània gràcies a transcripcions antigues perquè només s'han conservat 46 fragments de l'original, juntament amb una còpia de marbre del segle vi, realitzada per reemplaçar l'original. Aquestes troballes a la cripta d'Eusebi, dins la catacumba de Sant Calixt, foren obra de l'arqueòleg italià Giovanni Batista de Rossi entre 1852 i 1856.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el nombre d'apòstates", "answer_start": 55 } ], "id": "P_115_C_690_Q1", "question": "Què va augmentar amb la persecució de Dioclecià?" }, { "answers": [ { "text": "una gran dissensió", "answer_start": 353 } ], "id": "P_115_C_690_Q2", "question": "Què es va produir dins l'església romana amb la fi de la persecució?" }, { "answers": [ { "text": "gràcies a transcripcions", "answer_start": 518 } ], "id": "P_115_C_690_Q3", "question": "Com ha arribat aquest epitafi als nostres dies?" }, { "answers": [ { "text": "46", "answer_start": 581 } ], "id": "P_115_C_690_Q4", "question": "Quants fragments es conserven de l'original?" }, { "answers": [ { "text": "Giovanni Batista de Rossi", "answer_start": 803 } ], "id": "P_115_C_690_Q5", "question": "Qui va fer aquestes troballes?" } ] } ] }

{ "title": "Eugeni Xammar i Puigventós", "paragraphs": [ { "context": "Els seus darrers anys es caracteritzen per la lluita contra el dolor que li produïa l'herpes i les seves limitacions de mobilitat. Tal com ho descriu a les seves memòries: «Jo cada dia amb menys ganes de moure'm, sobretot a l'hivern, vaig i vinc d'un llit molt còmode a un seient que també ho és força i d'una cambra de dormir espaiosa a una cambra de bany suficient».[18] Econòmicament sempre havia patit escassetat, però els seus darrers anys va tenir seriosos problemes econòmics. Un cop més va ser Josep Badia qui el va ajudar aconseguint que un prohom local, en Maties Barres, li fes una pensió vitalícia per la seva casa de Can Feliu i, amb això, va poder viure els últims temps.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dolor", "answer_start": 63 } ], "id": "P_232_C_1387_Q1", "question": "Què li produïa l'herpes?" }, { "answers": [ { "text": "escassetat", "answer_start": 406 } ], "id": "P_232_C_1387_Q2", "question": "Què havia patit sempre econòmicament?" }, { "answers": [ { "text": "Josep Badia", "answer_start": 502 } ], "id": "P_232_C_1387_Q3", "question": "Qui el va ajudar?" }, { "answers": [ { "text": "Maties Barres", "answer_start": 567 } ], "id": "P_232_C_1387_Q4", "question": "Qui li va fer una pensió vitalícia?" }, { "answers": [ { "text": "per la seva casa de Can Feliu", "answer_start": 610 } ], "id": "P_232_C_1387_Q5", "question": "Per què li van fer la pensió vitalícia?" } ] }, { "context": "Quan es va instal·lar al seu retir de Can Feliu a l'Ametlla del Vallès, Xammar vivia el present sense que el preocupés la posteritat, sense tenir interès a perpetuar els seus coneixements en forma de llegat. No guardava res del seu passat, ni documents ni manuscrits. Tot el que era i havia estat, ho tenia al seu cap. En paraules seves: «vaig prendre la decisió de retirar-me a l'Ametlla dedicat a l'autofàgia».[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'Ametlla del Vallès", "answer_start": 48 } ], "id": "P_232_C_1388_Q1", "question": "On era Can Feliu?" }, { "answers": [ { "text": "la posteritat", "answer_start": 119 } ], "id": "P_232_C_1388_Q2", "question": "Què no li preocupava a Xammar?" }, { "answers": [ { "text": "res del seu passat", "answer_start": 220 } ], "id": "P_232_C_1388_Q3", "question": "Què no guardava Xammar?" }, { "answers": [ { "text": "al seu cap", "answer_start": 307 } ], "id": "P_232_C_1388_Q4", "question": "On tenia tot el que havia estat Xammar?" }, { "answers": [ { "text": "a l'autofàgia", "answer_start": 397 } ], "id": "P_232_C_1388_Q5", "question": "A què es dedicava Xammar a l'Ametlla?" } ] }, { "context": "A l'inici de la guerra civil es trobava a Berlín i l'octubre de 1940, un jutge de Barcelona va ordenar la confiscación de todos los bienes y el extrañamiento perpetuo del territorio nacional del señor Eugenio Xamnar por rojo y catalanista. Aquest fet el condemnà a un llarg exili fins a 1950 i a la pèrdua de la seva desitjada finca a Catalunya. Anys més tard, Fèlix Millet i Maristany, nou propietari de Can Xammar de Dalt, el va ajudar a recuperar-la. A partir de 1960 la vida de Xammar va transcórrer bàsicament a l'Ametlla en una mena d'exili interior, renunciant a escriure com a mostra de fidelitat a una Catalunya sense llibertat.[15] És un període que alterna amb algunes estades a dispesa a la Fonda Europa de Granollers, de la família Parellada, amb la qual mantenia una gran amistat. Per casa seva van passar alguns dels seus companys de generació com Jaume Miravitlles o Avel·lí Artís-Gener, que el visitaven per a reconèixer el seu mestratge professional i l'exemple de la seva independència ideològica.[16] Explica Ramon Parellada, actual propietari de l'Europa, que era un nen quan el va conèixer, l'alt nivell intel·lectual dels dinars de Nadal quan s'ajuntaven Xammar i la seva primera esposa Amanda, Pla, Fernando Cottet i la seva família i els Vinyamata, comtes d'Alba de Liste. Pla i Xammar s'instal·laven a mitjan desembre fins ben passat Reis i els temes de conversa anaven de la història a l'economia mundial. L'estreta relació que va mantenir amb la família Parellada la va reconèixer nomenant-los marmessors seus al testament.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Berlín", "answer_start": 40 } ], "id": "P_232_C_1389_Q1", "question": "On era Xammar a l'inici de la guerra civil?" }, { "answers": [ { "text": "por rojo y catalanista", "answer_start": 216 } ], "id": "P_232_C_1389_Q2", "question": "Per què li van confiscar tots els bens a Xammar?" }, { "answers": [ { "text": "fins a 1950", "answer_start": 280 } ], "id": "P_232_C_1389_Q3", "question": "Fins quin any va estar exiliat Xammar?" }, { "answers": [ { "text": "de la família Parellada", "answer_start": 731 } ], "id": "P_232_C_1389_Q4", "question": "De qui és la Fonda Europa de Granollers?" }, { "answers": [ { "text": "marmessors seus al testament", "answer_start": 1522 } ], "id": "P_232_C_1389_Q5", "question": "Què va anomenar Xammar a la família Parellada?" } ] }, { "context": "A la fi del 1971, el seu amic i cronista municipal, el mestre de l'Ametlla Josep Badia i Moret, el va convèncer per a recollir la seva vida en un llibre.[58] Badia va contractar unes col·laboradores que mecanografiaven directament el que Xammar explicava. Aquest mètode va permetre recollir bona part de les seves memòries, però la dispersió i poca formalitat del personatge, va aconsellar Badia a enregistrar les seves converses en cinta magnetofònica a fi de capturar el màxim de coneixement d'en Xammar abans les forces no l'abandonessin definitivament.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Josep Badia i Moret", "answer_start": 75 } ], "id": "P_232_C_1391_Q1", "question": "Qui era cronista municipal de l'Ametlla?" }, { "answers": [ { "text": "per a recollir la seva vida en un llibre", "answer_start": 112 } ], "id": "P_232_C_1391_Q2", "question": "Per a què el va convèncer Josep Badia a Xammar?" }, { "answers": [ { "text": "unes col·laboradores", "answer_start": 178 } ], "id": "P_232_C_1391_Q3", "question": "Qui mecanografiava el que Xammar explicava?" }, { "answers": [ { "text": "en cinta magnetofònica", "answer_start": 430 } ], "id": "P_232_C_1391_Q4", "question": "Com va enregistrar les converses Badia?" }, { "answers": [ { "text": "capturar el màxim de coneixement d'en Xammar", "answer_start": 461 } ], "id": "P_232_C_1391_Q5", "question": "Què volien aconseguir Badia enregistrant les converses de Xammar?" } ] }, { "context": "A partir dels anys 1960, Xammar i Pla van reprendre el contacte i refan la seva amistat. L'obra feta per Pla en tots aquests anys era molt positiva per la defensa de la llengua i la cultura catalana i Xammar ho va reconèixer. Van sovintejar les visites a Llofriu i a Granollers, fent parada a l'Hostal de la Gavina i la Fonda Europa, respectivament.[55]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A partir dels anys 1960", "answer_start": 0 } ], "id": "P_232_C_1392_Q1", "question": "Quin any van refer la seva amistat Xammar i Pla?" }, { "answers": [ { "text": "la llengua i la cultura catalana", "answer_start": 166 } ], "id": "P_232_C_1392_Q2", "question": "Què defensava l'obra feta per Pla en tots aquests anys?" }, { "answers": [ { "text": "a Llofriu i a Granollers", "answer_start": 253 } ], "id": "P_232_C_1392_Q3", "question": "On van sovintejar les visites Xammar i Pla?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Hostal de la Gavina", "answer_start": 291 } ], "id": "P_232_C_1392_Q4", "question": "A quin hostal feien parada Xammar i Pla?" }, { "answers": [ { "text": "Fonda Europa", "answer_start": 320 } ], "id": "P_232_C_1392_Q5", "question": "A quina fonda feien parada Xammar i Pla?" } ] } ] }

{ "title": "Casa Trinxet", "paragraphs": [ { "context": "El projecte de la casa és del 25 de març de 1902[2] i es va acabar el 1904. L'any següent, va merèixer un accèssit al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.[3] Puig va comptar amb els col·laboradors habituals. Gaspar Homar va dissenyar la decoració interior amb dissenys florals i de fulls d'olivera; Manuel Ballarín i Lancuentra es va encarregar de la forja; les escultures de fusta i de fosa artística va ser realitzada per Alfons Juyol i les escultures principals en pedra podrien haver estat obra d'Eusebi Arnau, si bé no hi consta documentat. L'escultura que hi ha documentada era una marededéu en fusta obra de Josep Llimona que decorava el començament de la barana de l'escala principal, tot i que pot tractar-se d'un afegit posterior.[3] Els vitralls emplomats que decoraven totes les portes interiors així com la lluerna del pati central, eren de la casa Rigalt i Granell. Les columnes de pedra amb capitells florals que hi havia a l'interior eren obra de Josep M. Barnadas.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1904", "answer_start": 70 } ], "id": "P_266_C_1591_Q1", "question": "Quan es va acabar el projecte de la casa?" }, { "answers": [ { "text": "Gaspar Homar", "answer_start": 236 } ], "id": "P_266_C_1591_Q2", "question": "Qui va dissenyar la decoració interior?" }, { "answers": [ { "text": "de la forja", "answer_start": 373 } ], "id": "P_266_C_1591_Q3", "question": "De què es va encarregar Manuel Ballarín i Lancuentra?" }, { "answers": [ { "text": "el començament de la barana de l'escala principal", "answer_start": 670 } ], "id": "P_266_C_1591_Q4", "question": "Què decorava la marededéu en fusta?" }, { "answers": [ { "text": "Josep M. Barnadas", "answer_start": 991 } ], "id": "P_266_C_1591_Q5", "question": "De qui eren obra les columnes de pedra de l'interior?" } ] }, { "context": "Una bona part va anar a parar a les germanes Josefina i M. Dolors Saula, propietàries de la finca \"Gall d'Or\" a Calella i varen aprofitar per a fer obres reincorporant els materials comprats. Bàsicament es tractava dels vitralls de les portes, les escultures de la xemeneia i de l'escala, obra de Llimona, així com algunes columnes.[19] L'any 2002, les propietàries varen decidir enderrocar la finca per a fer un edifici d'habitatges i, després d'un enfrontament amb l'ajuntament, l'edifici es va enderrocar i als materials de la Trinxet varen seguir un destí no documentat.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "germanes", "answer_start": 36 } ], "id": "P_266_C_1592_Q1", "question": "Què eren Josefina i M. Dolors Saula?" }, { "answers": [ { "text": "\"Gall d'Or\"", "answer_start": 98 } ], "id": "P_266_C_1592_Q2", "question": "De quina finca eren propietàries les germanes Josefina i M. Dolors Saula?" }, { "answers": [ { "text": "Calella", "answer_start": 112 } ], "id": "P_266_C_1592_Q3", "question": "On és la finca \"Gall d'Or\"?" }, { "answers": [ { "text": "2002", "answer_start": 343 } ], "id": "P_266_C_1592_Q4", "question": "Quan van decidir les propietàries enderrocar la finca?" }, { "answers": [ { "text": "per a fer un edifici d'habitatges", "answer_start": 400 } ], "id": "P_266_C_1592_Q5", "question": "Per a què les propietàries van decidir enderrocar la finca?" } ] }, { "context": "Era un moment de poca sensibilitat envers el patrimoni arquitectònic només defensat per uns pocs i amb una legislació gens favorable. La consideració artística es fonamentava en una llei de 1953 sobre la protecció del tesoro artístico del estado, competència del ministerio de Educación Nacional i que exigia una antiguitat mínima de cent anys per a catalogar una obra, una mesura vàlida per obres arqueològiques, però excessiu per a obres arquitectòniques. D'altra banda, la configuració original com a casa aïllada l'havia perduda en quedar bloquejada entre una casa de pisos i un garatge-estació de servei, que feia que perdés part de l'atractiu original i no fos tan mal vista la seva substitució per una obra més pròpia de l'Eixample.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en una llei de 1953 sobre la protecció del tesoro artístico del estado", "answer_start": 175 } ], "id": "P_266_C_1593_Q1", "question": "En què es fonamentava la consideració artística?" }, { "answers": [ { "text": "de poca sensibilitat", "answer_start": 14 } ], "id": "P_266_C_1593_Q2", "question": "Com era el moment envers el patrimoni arquitectònic?" }, { "answers": [ { "text": "uns pocs", "answer_start": 88 } ], "id": "P_266_C_1593_Q3", "question": "Qui defensava el patrimoni arquitectònic?" }, { "answers": [ { "text": "gens favorable", "answer_start": 118 } ], "id": "P_266_C_1593_Q4", "question": "Quina consideració tenia la legislació amb el patrimoni arquitectònic?" }, { "answers": [ { "text": "la configuració original com a casa aïllada", "answer_start": 473 } ], "id": "P_266_C_1593_Q5", "question": "Què havia perdut la casa en quedar bloquejada entre una casa de pisos i un garatge-estació de servei?" } ] }, { "context": "La relació va acabar trencada després de fortes tensions. Mir va comptar amb la mediació dels seus amics Pere Coromines i Miguel Utrillo, que varen aconseguir, el 1919, signar un acord amb Francesc Trinxet, el fill d'Avel·lí que ja havia mort el 1917. La mala relació ja havia estat comentada per Josep Pla a la seva biografia del pintor.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "després de fortes tensions", "answer_start": 30 } ], "id": "P_266_C_1594_Q1", "question": "Quan va acabar la relació?" }, { "answers": [ { "text": "Pere Coromines i Miguel Utrillo", "answer_start": 105 } ], "id": "P_266_C_1594_Q2", "question": "Qui eren els amics de Mir?" }, { "answers": [ { "text": "1919", "answer_start": 163 } ], "id": "P_266_C_1594_Q3", "question": "Quant es va signar l'acord amb Francesc Trinxet?" }, { "answers": [ { "text": "d'Avel·lí", "answer_start": 215 } ], "id": "P_266_C_1594_Q4", "question": "De qui era fill Francesc Trinxet?" }, { "answers": [ { "text": "La mala relació", "answer_start": 252 } ], "id": "P_266_C_1594_Q5", "question": "Què havia estat comentat per Josep Pla?" } ] } ] }

{ "title": "Katsushika Hokusai", "paragraphs": [ { "context": "Va ser autor d'una obra molt vasta, immensa i variada. Per exemple, en l'Hokusai Manga (北斎まんが, Hokusai Manga) (1814-1849),[n. 1] mostra la vida diària de la seva vila amb una gran exactitud i sentit de l'humor.[4] Cal fer esment dels seus gravats de paisatges, les Trenta-sis vistes del mont Fuji (富嶽三十六景, Fugaku Sanjūroku-kei) (ca. 1830-1833)[5] i les Cent vistes del mont Fuji (1834),[4] que reflectien en part una fixació personal amb el mont Fuji.[6] Van ser unes obres d'aquesta sèrie, La gran ona de Kanagawa (神奈川沖浪裏, Kanagawa Oki Nami Ura) i Fuji en dies clars (凱風快晴, gai kaze kaisei), les que van assegurar la fama d'Hokusai, tant dins del Japó com a l'estranger.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la vida diària de la seva vila", "answer_start": 136 } ], "id": "P_357_C_2137_Q1", "question": "Què mostra l'autor en l'Hokusai Manga?" }, { "answers": [ { "text": "amb una gran exactitud i sentit de l'humor", "answer_start": 167 } ], "id": "P_357_C_2137_Q2", "question": "Com mostra l'autor de Hokusai Manga la vida diària de la seva vila?" }, { "answers": [ { "text": "amb el mont Fuji", "answer_start": 434 } ], "id": "P_357_C_2137_Q3", "question": "Amb què tenia una fixació personal l'autor?" }, { "answers": [ { "text": "tant dins del Japó com a l'estranger", "answer_start": 634 } ], "id": "P_357_C_2137_Q4", "question": "On va tenir fama Hokusai?" } ] }, { "context": " L'any 1839, mentre el seu treball començava a ser eclipsat pel d'Hiroshige, el seu estudi es va incendiar, destruint la majoria de les seves obres.[13] Malgrat els seus precs per continuar vivint una dècada més, el dia 18 del quart mes (del calendari japonès) del 1849,[14] «el vell enutjat amb la pintura», com ell mateix es definia, va morir als 89 anys.[13] No havia arribat a completar la seva recerca de l'última veritat sobre la pintura.[3] Molts anys abans de morir, en el prefaci de la publicació de Cent vistes del mont Fuji, va deixar escrit el següent:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Hiroshige", "answer_start": 66 } ], "id": "P_357_C_2138_Q1", "question": "Qui va eclipsar el treball de l'autor?" }, { "answers": [ { "text": "el seu estudi", "answer_start": 77 } ], "id": "P_357_C_2138_Q2", "question": "Què es va incendiar?" }, { "answers": [ { "text": "«el vell enutjat amb la pintura»", "answer_start": 275 } ], "id": "P_357_C_2138_Q3", "question": "Com es definia ell mateix?" }, { "answers": [ { "text": "als 89 anys", "answer_start": 345 } ], "id": "P_357_C_2138_Q4", "question": "Quan va morir?" }, { "answers": [ { "text": "la majoria de les seves obres", "answer_start": 118 } ], "id": "P_357_C_2138_Q5", "question": "Què es va destruir en l'incendi de l'estudi?" } ] }, { "context": "De jove, Hokusai va decidir treballar com a venedor en una prestigiosa llibreria i, a partir dels 15 anys, i fins als 18, va entrar com a aprenent de gravador en un taller. Aquest entrenament primerenc en el món del llibre, del comerç i de les tècniques d'impressió van contribuir al desenvolupament d'Hokusai com a impressor.[1] L'any 1778, amb 18 anys, es va convertir en deixeble del mestre de l'escola ukiyo-e, Katsukawa Shunsho, amb el qual va aprendre la tècnica del gravat sobre planxes de fusta (xilografia), especialitzant-se en el retrat d'actors kabuki.[7] L'any següent, el 1779, el jove Hokusai va publicar els seus primers treballs amb el nom de Shunro (勝川 春朗),[8] que consistien en unes invitacions impreses per al teatre kabuki. En aquestes obres, demostra que ja dominava perfectament el gènere de l'escola Katsukawa.[7][1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en una prestigiosa llibreria", "answer_start": 52 } ], "id": "P_357_C_2139_Q1", "question": "On va treballar de jove Hokusai?" }, { "answers": [ { "text": "entrenament primerenc en el món del llibre, del comerç i de les tècniques d'impressió", "answer_start": 180 } ], "id": "P_357_C_2139_Q2", "question": "Què va contribuir al desenvolupament d'Hokusai com a impressor?" }, { "answers": [ { "text": "1778", "answer_start": 336 } ], "id": "P_357_C_2139_Q4", "question": "Quan es va convertir Hokusai en deixeble del mestre de l'escola ukiyo-e, Katsukawa Shunsho?" }, { "answers": [ { "text": "Shunro", "answer_start": 660 } ], "id": "P_357_C_2139_Q5", "question": "Amb quin nom es van publicar els primers treball d'Hokusai el 1779?" } ] }, { "context": "En aquest període, l'obra d'Hokusai cobrí tota la gamma de l'art ukiyo-e: targetes, surimono, llibres il·lustrats, il·lustracions d'antologies de versos, llibres eròtics, pintures a mà i llibres d'esbossos. Dins dels temes tractats, en escasses ocasions va competir amb Utamaro, el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses. Malgrat aquesta limitació conscient, Hokusai va mirar d'inspirar-se en una gran diversitat temàtica. De manera especial, va posar èmfasi en la representació de paisatges i escenes històriques, en les quals la figura humana exercia un paper secundari. Cap a finals de segle, va introduir en el seu estil la tècnica de la perspectiva i el tractament dels colors occidental. Va publicar una sèrie de retrats femenins titulats Cançons d'Itako.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Utamaro", "answer_start": 270 } ], "id": "P_357_C_2141_Q1", "question": "Amb qui va competir Hokusai en escasses ocasions?" }, { "answers": [ { "text": "el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses", "answer_start": 279 } ], "id": "P_357_C_2141_Q2", "question": "Com era considerat Utamaro?" }, { "answers": [ { "text": "en una gran diversitat temàtica", "answer_start": 399 } ], "id": "P_357_C_2141_Q3", "question": "En què va mirar Hokusai d'inspirar-se?" }, { "answers": [ { "text": "secundari", "answer_start": 571 } ], "id": "P_357_C_2141_Q4", "question": "Quin paper exercia la figura humana en les representacions de paisatges i escenes històriques d'Hokusai?" }, { "answers": [ { "text": "Cap a finals de segle", "answer_start": 582 } ], "id": "P_357_C_2141_Q5", "question": "Quan va introduir Hokusai la tècnica de la perspectiva?" } ] }, { "context": "La muntanya ha servit d'inspiració a molts poetes i ha aparegut en una infinitat de representacions pictòriques. L'obra més antiga que es coneix és un dibuix en paper que hi ha en una porta corredissa del segle XI.[19] Ha estat objecte d'un tractament especial pels pintors japonesos del segle XIX i, a més de l'obra d'Hokusai,[20] també fou la inspiració d'un altre gran artista, Hiroshige (1797-1858), que presentà les Cinquanta-tres estacions del Tokaido (1833-1834), publicades en diverses edicions originals fins al 1857; també va pintar dues sèries personals amb el nom de Trenta-sis vistes del mont Fuji.[21] En el mateix període, Utagawa Kuniyoshi (1798-1861) va realitzar algunes representacions del Fuji. Més recentment, entre d'altres, destaquen dues obres: Fuji, de Kokei Kobayashi (1883-1957), i Aka-Fuji (Fuji vermell), de Yokoyama Misao (1920-1973).[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La muntanya", "answer_start": 0 } ], "id": "P_357_C_2142_Q1", "question": "Què ha servit d'inspiració a molts poetes?" }, { "answers": [ { "text": "en una infinitat de representacions pictòriques", "answer_start": 64 } ], "id": "P_357_C_2142_Q2", "question": "On ha aparegut la muntanya?" }, { "answers": [ { "text": "un dibuix en paper que hi ha en una porta corredissa del segle XI", "answer_start": 148 } ], "id": "P_357_C_2142_Q3", "question": "Quina és l'obra més antiga que es coneix?" }, { "answers": [ { "text": "Hiroshige", "answer_start": 381 } ], "id": "P_357_C_2142_Q4", "question": "Qui presenta les Cinquanta-tres estacions del Tokaido?" }, { "answers": [ { "text": "Yokoyama Misao", "answer_start": 837 } ], "id": "P_357_C_2142_Q5", "question": "De qui és l'obra Aka-Fuji?" } ] } ] }

{ "title": "Jadeïta", "paragraphs": [ { "context": "La jadeïta cristal·litza en el sistema cristal·lí monoclínic. El seu grup espacial és C2/ c, amb unes dimensions de cel·la: a = 9,418Å, b = 8,562Å i c = 5,219Å;[10][8][9] aquestes dimensions de cel·la poden variar segons les condicions de formació del mineral; per a espècimens formats a 1500 °C i 50 Kb, els paràmetres de cel·la són: a = 9,692Å, b = 8,874Å, c = 5,301Å, β = 106,85° i V = 436,37Å3;[15] amb un grup espacial C2/c. La seva estructura és semblant a la que tenen altres piroxens com ara el diòpsid,[16] que estan formats per capes paral·leles d'alumini coordinat octaèdricament i poliedres de sodi connectats amb cadenes de sílice paral·leles a l'eix c. Les distàncies catió-oxigen són per als diferents elements: Si-O = 1,623Å, Al-O = 1,928Å, i Na-O = 2,469Å.[16] Quan se sotmet un cristall de jadeïta a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia: ", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en el sistema cristal·lí monoclínic", "answer_start": 25 } ], "id": "P_324_C_1939_Q1", "question": "Com cristal·litza la jadeïta?" }, { "answers": [ { "text": "segons les condicions de formació del mineral", "answer_start": 214 } ], "id": "P_324_C_1939_Q2", "question": "Per què poden variar les dimensions de cel·la de la jadeïta?" }, { "answers": [ { "text": "el diòpsid", "answer_start": 500 } ], "id": "P_324_C_1939_Q3", "question": "A quin altre piroxè es semblant l'estructura de la jadeïta?" }, { "answers": [ { "text": "s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia", "answer_start": 840 } ], "id": "P_324_C_1939_Q5", "question": "Què passa quan se sotmet un cristall de jadeïta a difracció de raigs X?" } ] }, { "context": "El jade (i per tant la jadeïta) va ser identificat per primer cop al Canadà per pobladors xinesos l'any 1886 a la Columbia Britànica. Durant aquesta època el jade va ser considerat poc rendible, ja que el que es buscava era l'or. El jade no va ser comercialitzat al Canadà fins a la dècada de 1970.[61] Actualment el jade s'explota en mines i es transporta en blocs de 10 tones per a un millor emmagatzemament.[62]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pobladors xinesos", "answer_start": 80 } ], "id": "P_324_C_1940_Q2", "question": "Qui va identificar per primer cop el jade?" }, { "answers": [ { "text": "poc rendible", "answer_start": 181 } ], "id": "P_324_C_1940_Q3", "question": "Com van considerar el jade en aquella època?" }, { "answers": [ { "text": "a la dècada de 1970", "answer_start": 278 } ], "id": "P_324_C_1940_Q4", "question": "Quan es va començar a comercialitzar el jade al Canadà?" }, { "answers": [ { "text": "de 10 tones", "answer_start": 366 } ], "id": "P_324_C_1940_Q5", "question": "Quant pesen els blocs en que es transporta el jade?" } ] }, { "context": "Entre l'any 500 i el 700 dC, els indígenes que habitaven el territori de l'actual Costa Rica, varen produir objectes de jadeïta, quars, calcedònia, òpal, àgata, omfacita i serpentina, coneguts genèricament com a jade.[59] Els objectes eren fabricats fent servir tècniques i motius autòctons. Aquests artefactes sovint eren utilitzats com a ofrenes funeràries, associats a individus amb cert rang social i amb presència de mites mitico-religiosos. S'han trobat documents que deien que aquests objectes també s'empraven per a rites curatius, com ara per a curar pedres de ronyó.[60] També s'han trobat objectes de jade a altres països com Guatemala, Belize o Mèxic.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Entre l'any 500 i el 700 dC", "answer_start": 0 } ], "id": "P_324_C_1941_Q1", "question": "Quan van produir objectes de jade els indígenes de Costa Rica?" }, { "answers": [ { "text": "jadeïta, quars, calcedònia, òpal, àgata, omfacita i serpentina", "answer_start": 120 } ], "id": "P_324_C_1941_Q2", "question": "Quins materials es coneixen genèricament com a jade?" }, { "answers": [ { "text": "fent servir tècniques i motius autòctons", "answer_start": 250 } ], "id": "P_324_C_1941_Q3", "question": "Com eren fabricats els objectes pels indígenes de Costa Rica?" }, { "answers": [ { "text": "com a ofrenes funeràries", "answer_start": 334 } ], "id": "P_324_C_1941_Q4", "question": "Com eren utilitzats els objectes de jade que produïen els indígenes de Costa Rica?" }, { "answers": [ { "text": "per a rites curatius", "answer_start": 518 } ], "id": "P_324_C_1941_Q5", "question": "Per què s'empraven els objectes de jade que produïen els indígenes de Costa Rica?" } ] }, { "context": "La jadeïta és un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, també coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopiroxè.[10][8][9] Les classificacions de Nickel-Strunz i Dana coincideixen en classificar el mineral dins el grup dels silicats.[10][8][9] La jadeïta se sol formar a elevades pressions i temperatures moderades; típicament en ambients de subducció cortical com ara la costa Pacífica de Sud-amèrica o l'est del Japó. Sovint es forma per la transformació de l'albita en quars i jadeïta a conseqüència de les elevades pressions. Se sol trobar en ambients altament metamorfitzats de roques serpentinítiques riques en sodi. La jadeïta ha estat i és un mineral important i rellevant, tant culturalment com econòmicament, ja que és un dels principals minerals formadors del famós jade, molt emprat tant actualment com en el passat. La seva fórmula és NaAlSi2O6 o Na(Al,Fe3+)Si2O6.[10][8][9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la classe dels silicats", "answer_start": 37 } ], "id": "P_324_C_1942_Q2", "question": "A quina classe pertany la jadeïta?" }, { "answers": [ { "text": "a elevades pressions i temperatures moderades", "answer_start": 356 } ], "id": "P_324_C_1942_Q3", "question": "Com es sol formar la jadeïta?" }, { "answers": [ { "text": "en quars i jadeïta", "answer_start": 556 } ], "id": "P_324_C_1942_Q4", "question": "En què es transforma l'albita jadeïta a conseqüència de les elevades pressions?" } ] }, { "context": "L'ús del jade, la jadeïta i altres minerals i roques de coloració verda és una tradició ancestral a Península de Corea. Sovint se sol delimitar la fabricació rellevant d'objectes de jade entre els anys 850 aC i 668 dC. A Corea, el jade se sol trobar en antigues cerimònies funeràries, sobretot en objectes tubulars en forma de coma. Aquests objectes sovint presentaven quantitats rellevants de microclina i jaspi entre d'altres; i són típics de mitjans del període de la ceràmica Mumun (850–550 aC).[70] Les formes tubulars abans esmentades es poden observar en algunes corones d'or com ara les del regne de Silla (300/400–668 dC) o en els enterraments de l'elit dels Tres regnes de Corea. Després que el regne de Silla s'unifiqués amb els altres regnes de la Península de Corea l'any 668, la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir, i com a conseqüència va disminuir l'ús del jade en els rituals funeraris.[70]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en antigues cerimònies funeràries", "answer_start": 250 } ], "id": "P_324_C_1943_Q2", "question": "On es troba el jade a Corea?" }, { "answers": [ { "text": "les del regne de Silla", "answer_start": 591 } ], "id": "P_324_C_1943_Q3", "question": "En quines corones d'or podem trobar jade en forma tubular?" }, { "answers": [ { "text": "la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir", "answer_start": 790 } ], "id": "P_324_C_1943_Q4", "question": "A conseqüència de què va disminuir l'ús del jade en els rituals funeraris a la Península de Corea?" } ] }, { "context": "Els arqueòlegs han descobert dos tipus d'objectes de jade, concretament dos tipus d'arracades: unes amb decoració abstracta i les altres amb motius animals. Aquestes arracades es troben al cinturó format per Taiwan, Filipines, l'est de Malàisia i el centre i el sud del Vietnam. Les anàlisis isotòpiques de carboni daten aquests materials entre el 500 aC i el 500 dC.[71] Les anàlisis de microsonda dutes a terme indiquen que el jade emprat prové de Taiwan.[71]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "unes amb decoració abstracta i les altres amb motius animals", "answer_start": 95 } ], "id": "P_324_C_1944_Q2", "question": "Com són els dos tipus d'arracades?" }, { "answers": [ { "text": "entre el 500 aC i el 500 dC", "answer_start": 339 } ], "id": "P_324_C_1944_Q3", "question": "Entre quins anys estan datats aquests materials?" }, { "answers": [ { "text": "de Taiwan", "answer_start": 447 } ], "id": "P_324_C_1944_Q4", "question": "D'on provà el jade d'aquestes arracades?" } ] } ] }

{ "title": "Andrea Chénier", "paragraphs": [ { "context": "Sonzogno era la competència de Ricordi, i, com aquest, tenia els seus acòlits. De poc li van servir en aquesta ocasió, ja que els de Ricordi li van guanyar el pols el dia de l'estrena d'Andrea Chenier, dos anys després: la funció, a La Scala milanesa, va ser sonorament escridassada. Per cert, l'obra no s'hauria estrenat si un altre amic de Giordano, Pietro Mascagni, no hagués intercedit davant Sonzogno, que s'havia tornat a fer enrere poc abans de la primera data programada. Andrea Chenier acaba sent, doncs, un producte dels amics de Giordano; la seva òpera més famosa no hauria vist la llum sense ells.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "acòlits", "answer_start": 70 } ], "id": "P_113_C_673_Q2", "question": "Què tenia Sonzogno?" }, { "answers": [ { "text": "escridassada", "answer_start": 270 } ], "id": "P_113_C_673_Q3", "question": "Com va ser la funció a l'Scala?" }, { "answers": [ { "text": "Pietro Mascagni", "answer_start": 352 } ], "id": "P_113_C_673_Q4", "question": "Qui va intercedir davant Sonzogno?" }, { "answers": [ { "text": "poc abans de la primera data programada", "answer_start": 439 } ], "id": "P_113_C_673_Q5", "question": "Quan s'havia fet enrere Sonzogno?" } ] }, { "context": "A Illica li va interessar el tema per a una òpera, i es va oferir a Alberto Franchetti per escriure el llibret. Franchetti estava en aquell moment al cim de la seva breu i afortunada carrera, acabava d'estrenar amb molt èxit Asrael i Cristoforo Colombo a La Scala. En canvi, Giordano acabava de sortir d'un rotund fracàs de la seva segona òpera Regina Diaz, que li havia ocasionat la pèrdua del suport econòmic del seu mentor, l'editor Sonzogno.[7] El seu futur com a músic era incert. L'abril de 1984, Franchetti, que estava a Nàpols per representar Fior d'Alpe, va coincidir amb Giordano i Illica. El mateix Giordano explicarà més tard que «Franchetti sembla interessar-se per la meva situació, i en un moment d'altruisme, m'ofereix i cedeix el llibret de Chénier que Ilica s'havia compromès a escriure per ell». Giordano al principi dubta, però després accepta.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Asrael i Cristoforo Colombo", "answer_start": 225 } ], "id": "P_113_C_674_Q3", "question": "Què acabava d'estrenar Franchetti?" }, { "answers": [ { "text": "Regina Diaz", "answer_start": 345 } ], "id": "P_113_C_674_Q4", "question": "Quina òpera va obtenir un rotund fracàs?" }, { "answers": [ { "text": "Sonzogno", "answer_start": 436 } ], "id": "P_113_C_674_Q5", "question": "Qui era mentor de Giordano?" } ] }, { "context": "S'obre la sala del tribunal per a realitzar el judici als acusats i s'observa una aglomeració de gent que s'apropa a veure'ls. Amb el silenzio! de Mathieu comença el judici mitjançant la crida dels acusats, d'un a un; quan arriba a Chénier, Fouquier-Tinville expressa els càrrecs contra el poeta que va expressar Gérard al principi del seu nemico de la patria? al que Chénier, indignat, interromp al jutge i es defensa valentament (Si, fui soldato) arribant a moments d'exaltació. Quan el jutge demana testimonis, apareix Gérard confessant la falsa acusació, però el jutge segueix acceptant l'acusació com a vàlida, provocant la ràbia contra el magistrat per part de l'antic servent (Qui la giustizia ha nome Tirannia) mentre que el poble assistent al judici observa atònit la situació. L'escena és inquietant amb un Gérard, fora de si, reclamant justícia a favor de Chénier però posant-se en contra al jutge i al poble (Odila, o popolo, là è la patria). No obstant això, la sentència és l'esperada: pena mort pel poeta amb la desesperació de Maddalena, que assistia al judici oculta (Andrea, Andrea, rivederlo!).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una aglomeració de gent", "answer_start": 78 } ], "id": "P_113_C_676_Q1", "question": "Què veiem a l'obrir-se la sala?" }, { "answers": [ { "text": "Mathieu", "answer_start": 147 } ], "id": "P_113_C_676_Q2", "question": "Qui diu silenzio!?" }, { "answers": [ { "text": "valentament", "answer_start": 419 } ], "id": "P_113_C_676_Q3", "question": "Com es defensa Chénier?" }, { "answers": [ { "text": "la falsa acusació", "answer_start": 540 } ], "id": "P_113_C_676_Q4", "question": "Què confessa Gérard?" }, { "answers": [ { "text": "atònit", "answer_start": 767 } ], "id": "P_113_C_676_Q5", "question": "Com observa la situació el poble?" } ] }, { "context": "Un brillant ritme ternari de l'orquestra anuncia l'arribada dels convidats i Maddalena se'n va a preparar-se; el novel·lista Fléville presenta dos amics a la Comtessa: el músic italià Flando Florinelli i el poeta Andrea Chénier. En veure l'Abat, la Comtessa es mostra impacient per conèixer les últimes notícies de París; l'Abat informa amb aires de marxa fúnebre de la debilitat del rei, del domini del tercer estat i de la destrucció de l'estàtua d'Enric IV. Fléville mira d'animar la vetllada aprofitant la inspiració del zèfir, que l'orquestra representa amb trinats de violins, i proposa cantar el bucòlic madrigal per a cor femení O Pastorelle, addio. La Comtessa convida Chénier a recitar un poema, però ell ho refusa. Torna la música de la introducció i Maddalena insisteix perquè accepti la invitació i en fa befa. Chénier, ofès, canta el famós improvviso Un dì all'azzurro spazio; un bell i extens monòleg acompanyat del trèmolo de la corda en què el poeta denuncia la impietat de les classes benestants. Maddalena, fascinada, li demana disculpes i Chénier surt commogut.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "brillant", "answer_start": 3 } ], "id": "P_113_C_677_Q1", "question": "Com és el ritme ternari?" }, { "answers": [ { "text": "a preparar-se", "answer_start": 95 } ], "id": "P_113_C_677_Q2", "question": "On se'n va Maddalena?" }, { "answers": [ { "text": "les últimes notícies de París", "answer_start": 291 } ], "id": "P_113_C_677_Q3", "question": "Què vol conèixer la Comtessa?" }, { "answers": [ { "text": "O Pastorelle, addio", "answer_start": 637 } ], "id": "P_113_C_677_Q4", "question": "Quina peça proposa cantar Fléville?" }, { "answers": [ { "text": "a recitar un poema", "answer_start": 686 } ], "id": "P_113_C_677_Q5", "question": "A què convida la Comtessa a Chénier?" } ] }, { "context": "Andrea Chénier és una òpera conceptuada com a verista entre altres raons perquè la seva creació i estrena (1896) s'escau en el moment més viu d'aquest corrent. Recordem Cavalleria rusticana (1890), Pagliacci (1892), La Bohème (1896), Tosca (1900) o Madama Butterfly (1904). I ho és pel seu context, perquè es basa en fets reals i perquè d'antuvi se situa en imatges versemblants. I sense haver de fer córrer gaire la imaginació, en la primera escena es mostra un àmbit tancat exultant de benestar amb el contrapès d'una altra realitat –el món dels desfavorits socials– colpidora. Però a part de tenir totes les característiques veristes, l'obra s'assembla molt a una òpera romàntica. Luigi Illica presenta un llibret en què el model de la Revolució Francesa que es mostra resulta fàcilment identificable amb el verisme, molt plausible, molt convincent. Tanmateix, la inclusió motriu de la trama amorosa, amb el seu protagonisme central, mena el discurs cap a un tot convencional, amb un argument decididament romàntic, en el qual l'amor justifica la immolació com a zenit de la història. Un final que Walter Scott, gran inspirador dels romàntics, l'hauria signat.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "verista", "answer_start": 46 } ], "id": "P_113_C_678_Q1", "question": "Com és conceptuada Andrea Chénier?" }, { "answers": [ { "text": "en fets reals", "answer_start": 314 } ], "id": "P_113_C_678_Q3", "question": "En què es basa Andrea Chénier?" }, { "answers": [ { "text": "a una òpera romàntica", "answer_start": 661 } ], "id": "P_113_C_678_Q4", "question": "A què s'assembla Andrea Chénier?" }, { "answers": [ { "text": "la immolació", "answer_start": 1047 } ], "id": "P_113_C_678_Q5", "question": "Què justifica l'amor a Andrea Chénier?" } ] } ] }

{ "title": "La gran onada de Kanagawa", "paragraphs": [ { "context": "El 1804 va adquirir gran popularitat quan, durant un festival a Tòquio, va fer un dibuix de 240 metres quadrats[12] d'un monjo budista que es deia Daruma. La seva fama el va portar a presentar-se poc després al shōgun Tokugawa Ienari en un concurs de talent, en què va competir contra un artista d'estil tradicional xinès, que ell va guanyar. Tres anys més tard va començar a il·lustrar tres llibres del novel·lista Takizawa Bakin, amb qui va tenir grans diferències. El 1812, a causa de la precària situació econòmica per la qual passava, va publicar Lliçons ràpides de dibuix simplificat i va començar a viatjar a Nagoya i Kioto per tractar d'aconseguir més alumnes. El 1814 va publicar el primer de quinze toms de sketches, anomenats manga, en els quals dibuixava coses que l'interessaven com persones, animals i Buda, entre altres coses. Durant els darrers anys de la dècada de 1820 va publicar la seva famosa sèrie Trenta-sis vistes del Mont Fuji i va ser tan popular que seguidament va haver d'afegir-hi deu estampes més.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'un monjo budista", "answer_start": 116 } ], "id": "P_280_C_1675_Q1", "question": "De què era el dibuix que va fer en un festival a Tòquio?" }, { "answers": [ { "text": "Daruma", "answer_start": 147 } ], "id": "P_280_C_1675_Q2", "question": "Com es deia el monjo budista?" }, { "answers": [ { "text": "240 metres quadrats", "answer_start": 92 } ], "id": "P_280_C_1675_Q3", "question": "Quina mida tenia el dibuix que va fer el 1804 en el festival a Tòquio?" }, { "answers": [ { "text": "Takizawa Bakin", "answer_start": 416 } ], "id": "P_280_C_1675_Q4", "question": "Per a quin novel·lista va il·lustrar tres llibres?" }, { "answers": [ { "text": "Nagoya i Kioto", "answer_start": 616 } ], "id": "P_280_C_1675_Q5", "question": "On va tractar de viatjar per aconseguir més alumnes?" } ] }, { "context": "És possible determinar el grau de dany que tenien les planxes al moment d'impressió d'una còpia determinada gràcies a l'anàlisi de dos punts característics. El primer d'ells es troba just al darrere del vaixell de la dreta que apareix en la imatge. En casos d'impressions amb planxes gastades, la línia no apareix de forma contínua. El segon punt està en el costat esquerre del requadre de la signatura, on les línies que el formen haurien d'aparèixer contínues.[50]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gràcies a l'anàlisi de dos punts característics", "answer_start": 108 } ], "id": "P_280_C_1676_Q1", "question": "Com es pot determinar el grau de dany que tenien les planxes al moment d'impressió d'una còpia?" }, { "answers": [ { "text": "just al darrere del vaixell de la dreta que apareix en la imatge", "answer_start": 183 } ], "id": "P_280_C_1676_Q2", "question": "On apareix el primer punt característic?" }, { "answers": [ { "text": "En casos d'impressions amb planxes gastades", "answer_start": 249 } ], "id": "P_280_C_1676_Q3", "question": "En quins casos la línia no apareix de forma contínua?" }, { "answers": [ { "text": "en el costat esquerre del requadre de la signatura", "answer_start": 352 } ], "id": "P_280_C_1676_Q4", "question": "En quin costat està el segon punt?" } ] }, { "context": "Hi ha vuit remers per embarcació, que s'aferren als seus rems. Hi ha dos passatgers més al davant del vaixell, cosa que fa que a la imatge hi hagi un total de trenta homes. Utilitzant com a referència els vaixells es pot fer una aproximació de la mida de l'onada: els oshiokuri-bune feien generalment entre 12 i 15 metres de llargada, i si es té en compte que Hokusai va reduir l'escala vertical un 30%, s'arriba a la conclusió que l'ona té entre 10 i 12 metres d'altura.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "vuit", "answer_start": 6 } ], "id": "P_280_C_1677_Q1", "question": "Quants remers hi ha per embarcació?" }, { "answers": [ { "text": "als seus rems", "answer_start": 48 } ], "id": "P_280_C_1677_Q2", "question": "On s'aferren els remers?" }, { "answers": [ { "text": "dos passatgers més", "answer_start": 69 } ], "id": "P_280_C_1677_Q3", "question": "Qui hi ha al davant del vaixell?" }, { "answers": [ { "text": "entre 12 i 15 metres", "answer_start": 301 } ], "id": "P_280_C_1677_Q4", "question": "Quina llargada feien generalment els oshiokuri-bune?" }, { "answers": [ { "text": "entre 10 i 12", "answer_start": 441 } ], "id": "P_280_C_1677_Q5", "question": "Quants metres d'altura té l'ona?" } ] }, { "context": "Gràcies a l'obra de Toyoharu, l'estampa japonesa de paisatges es va veure summament influenciada, evolucionant amb els treballs de Hiroshige —estudiant indirecte de Toyoharu a través de Toyohiro— i de Hokusai. Hokusai es va familiaritzar amb la perspectiva occidental des de la dècada de 1790 mitjançant les investigacions de Shiba Kōkan, dels ensenyaments del qual en va sortir beneficiat. Entre el 1805 i el 1810 va publicar una sèrie titulada Mirall d'imatges holandeses - Vuit vistes d'Edo.[43]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'estampa japonesa de paisatges", "answer_start": 30 } ], "id": "P_280_C_1678_Q1", "question": "Què es va veure summament influenciada gràcies a Toyoharu?" }, { "answers": [ { "text": "Toyohiro", "answer_start": 186 } ], "id": "P_280_C_1678_Q2", "question": "A través de qui Hiroshige va ser estudiant indirecte de Toyoharu?" }, { "answers": [ { "text": "des de la dècada de 1790", "answer_start": 268 } ], "id": "P_280_C_1678_Q4", "question": "Des de quan Hokuasi es va familiaritzar amb la perspectiva occidental?" }, { "answers": [ { "text": "Mirall d'imatges holandeses - Vuit vistes d'Edo", "answer_start": 446 } ], "id": "P_280_C_1678_Q5", "question": "Com es titulava la sèrie que va publicar Hokuasi?" } ] }, { "context": "Gràcies a moviments com la literatura ukiyo i els gravats, els ciutadans van començar a tenir més contacte amb els moviments artístics. Devers la meitat del segle XVIII, els artistes van començar a reflectir el que passava en els districtes de plaer, el kabuki, festivals i viatges. Aquests últims van donar naixement a guies turístiques que descrivien el més destacat tant de ciutats com del camp.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Gràcies a moviments com la literatura ukiyo i els gravats", "answer_start": 0 } ], "id": "P_280_C_1679_Q1", "question": "Per què van començar els ciutadans a tenir més contacte amb els moviments artístics?" }, { "answers": [ { "text": "el que passava en els districtes de plaer, el kabuki, festivals i viatges", "answer_start": 208 } ], "id": "P_280_C_1679_Q2", "question": "Què van començar a reflectir els artistes?" }, { "answers": [ { "text": "el més destacat tant de ciutats com del camp", "answer_start": 353 } ], "id": "P_280_C_1679_Q3", "question": "Què descrivien les guies turístiques?" } ] }, { "context": "Els dibuixos d'ukiyo-e, dits en japonès nikuhitsu ukiyo-e, eren obres úniques que feia el pintor amb pinzells directament sobre paper o seda. Aquests dibuixos permetien de veure l'obra final de forma total, tret de les línies i l'arranjament de color, que es perdien durant el procés.[8] Posteriorment l'artista, anomenat eshi, portava l'obra a un horishi, o gravador, el qual enganxava el dibuix sobre un panell de fusta, generalment de cirerer,[7] i ho eliminava tot en anar tallant amb cura el panell per formar un relleu amb les línies del dibuix.[9] Finalment, ja amb les planxes necessàries (normalment se n'utilitzava una per cada color necessari),[7] un surishi, o impressor,[8] duia a terme la feina d'impressió col·locant el paper d'estampació sobre les planxes consecutives. La impressió es realitzava fregant una eina anomenada baren sobre el dors de les fulles a imprimir.[10] Aquest sistema podia produir variacions de tonalitat en les estampes.[4] D'una sèrie de planxes se'n podien fer una gran quantitat de còpies, de vegades milers, fins que les planxes es desgastaven.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "nikuhitsu ukiyo-e", "answer_start": 40 } ], "id": "P_280_C_1680_Q1", "question": "Com es diuen en japonès els dibuixos d'ukiyo-e?" }, { "answers": [ { "text": "amb pinzells directament sobre paper o seda", "answer_start": 97 } ], "id": "P_280_C_1680_Q2", "question": "Com feia el pintor els dibuixos d'ukiyo-e?" }, { "answers": [ { "text": "enganxava el dibuix sobre un panell de fusta", "answer_start": 377 } ], "id": "P_280_C_1680_Q3", "question": "Què feia l'horishi o gravador?" }, { "answers": [ { "text": "cirerer", "answer_start": 438 } ], "id": "P_280_C_1680_Q4", "question": "De quina fusta era generalment el panell en el que el gravador enganxava el dibuix?" }, { "answers": [ { "text": "sobre les planxes consecutives", "answer_start": 754 } ], "id": "P_280_C_1680_Q5", "question": "On col·locava l'impressor el paper d'estampació?" } ] } ] }

{ "title": "Selecció sexual", "paragraphs": [ { "context": "La competència espermàtica és aquella en la qual la mateixa còpula d'un mascle actua impedint que els gàmetes d'altres mascles fecundin a la femella.[31] La competència espermàtica sembla la responsable de les diferències marcades entre els genitals d'espècies molt properes filogenèticament, especialment en insectes, i potser per això posseeixen un fort mecanisme d'especiació.[32] Existeixen nombrosos exemples d'aquest tipus de competència dins del món dels insectes. La libèl·lula Orthetrum cancellatum, per exemple, té una particular forma de reproducció on la femella s'aparella amb diversos mascles no sent immediatament fecundada per cap d'ells i guardant una espermateca al seu interior. Els mascles d'aquesta espècie han desenvolupat en el seu aparell reproductor una estructura preparada per extreure del cos de la femella l'espermateca dels mascles que l'han fecundat amb anterioritat. Una altra espècie similar, Crocethemus erythracea, injecta la seva espermateca amb gran força dins el cos de la femella gràcies a un apèndix especial del seu penis per situar-la per davant de la dels seus competidors.[33]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la mateixa còpula d'un mascle actua impedint que els gàmetes d'altres mascles fecundin a la femella", "answer_start": 49 } ], "id": "P_491_C_2941_Q1", "question": "Quan hi ha competència espermàtica?" }, { "answers": [ { "text": "amb diversos mascles", "answer_start": 586 } ], "id": "P_491_C_2941_Q2", "question": "Amb qui s'aparella la libèl·lula Orthetrum cancellatum?" }, { "answers": [ { "text": "una espermateca", "answer_start": 665 } ], "id": "P_491_C_2941_Q3", "question": "Què guarda al seu interior la femella de la libèl·lula Orghetrum cancellatum?" }, { "answers": [ { "text": "extreure del cos de la femella l'espermateca dels mascles que l'han fecundat amb anterioritat", "answer_start": 804 } ], "id": "P_491_C_2941_Q4", "question": "Quina funció té l'aparell reproductor dels mascles de la libèl·lula Orghetrum cancellatum?" }, { "answers": [ { "text": "gràcies a un apèndix especial del seu penis per situar-la per davant de la dels seus competidors", "answer_start": 1019 } ], "id": "P_491_C_2941_Q5", "question": "Com pot injectar Crocethemus erythracea la seva espermateca dins el cos de la femella?" } ] }, { "context": "D'aquesta manera sol acceptar que l'esforç parental, és a dir la contribució conjunta de tots dos sexes per al desenvolupament d'un descendent, recau en major mesura en un dels sexes, usualment, la femella. Alhora l'altre sexe, generalment el mascle, contribueix principalment en l'etapa anterior invertint en l'esforç d'aparellament, esforç per tenir la possibilitat d'apariar amb les escasses femelles.[18] En conseqüència sol admetre que el parental que inverteix més en la reproducció serà el responsable de l'elecció de la seva parella per assegurar la seva pròpia inversió mentre que el que inverteix menys ha de competir per l'accés a la còpula.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la femella", "answer_start": 195 } ], "id": "P_491_C_2942_Q1", "question": "En quin sexe recau usualment l'esforç parental?" }, { "answers": [ { "text": "en l'esforç d'aparellament", "answer_start": 307 } ], "id": "P_491_C_2942_Q2", "question": "En què inverteix l'esforç generalment el mascle?" }, { "answers": [ { "text": "escasses", "answer_start": 386 } ], "id": "P_491_C_2942_Q3", "question": "Quantes femelles hi ha?" }, { "answers": [ { "text": "el que inverteix menys", "answer_start": 590 } ], "id": "P_491_C_2942_Q4", "question": "Quin parental ha de competir per l'accés a la còpula?" }, { "answers": [ { "text": "assegurar la seva pròpia inversió", "answer_start": 545 } ], "id": "P_491_C_2942_Q5", "question": "Per què el parental que inverteix més en la reproducció serà el responsable de l'elecció de la seva parella?" } ] }, { "context": "És raonable pensar que, igual que en la resta d'espècies animals, la selecció sexual hagi actuat en l'evolució de l'ésser humà en major o menor mesura. Darwin ja va assenyalar un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual encara que avui dia es considera que aquest procés va ocupar un paper molt secundari a causa que els grups humans rarament s'han trobat aïllats genèticament, ja que ha existit un alt mestissatge al llarg de la seva evolució.[10] També va apuntar a la selecció sexual com a responsable de la pèrdua de vell corporal de manera similar al que ha passat en altres primats.[11] Diverses investigacions actuals relacionen les pautes humanes d'elecció de parella, conductes i preferències físiques amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un alt mestissatge", "answer_start": 422 } ], "id": "P_491_C_2943_Q1", "question": "Què existeix als grups humans al llarg de la seva evolució?" }, { "answers": [ { "text": "amb la selecció de caràcters que confereixin avantatges genètics a la descendència o amb trets identificables amb estats de salut de la parella", "answer_start": 737 } ], "id": "P_491_C_2943_Q2", "question": "Amb què relacionen diverses investigacions actuals les pautes humanes d'elecció de parella?" }, { "answers": [ { "text": "en major o menor mesura", "answer_start": 127 } ], "id": "P_491_C_2943_Q3", "question": "Com podria haver actuat en l'evolució de l'ésser humà la selecció sexual?" }, { "answers": [ { "text": "un probable origen de la varietat racial humana en la selecció sexual", "answer_start": 176 } ], "id": "P_491_C_2943_Q4", "question": "Què va assenyalar Darwin?" }, { "answers": [ { "text": "molt secundari", "answer_start": 316 } ], "id": "P_491_C_2943_Q5", "question": "Quin paper es considera actualment que va ocupar la varietat racial humana en la selecció sexual?" } ] }, { "context": "Existeixen també experiments que intenten demostrar la teoria que algunes femelles d'algunes espècies són capaces de triar al mascle amb millor genètica sense cap mena de demostració per part d'aquest, considerant que la millor genètica és aquella que augmenta la capacitat de supervivència dels descendents. En un d'aquests experiments van prendre diverses femelles de la mosca del vinagre i se les va dividir en dos grups. Un d'ells era forçat a aparellar-se amb un únic mascle pres pels investigadors a l'atzar mentre que a l'altre es mostraven a les femelles diversos mascles perquè pogués aparellar-se amb el que consideressin oportú. Posteriorment les cries d'ambdós grups van ser sotmeses a la pressió de depredadors mostrant les d'aquelles femelles que van tenir llibertat per aparellar millor capacitat de supervivència. Teòricament, i suposant que no hagués existit algun tipus de competència intraespecífica entre els mascles, les femelles que van poder triar van prendre als mascles més ben preparats i per això els seus descendents eren capaços de sobreviure a la depredació.[41]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 414 } ], "id": "P_491_C_2944_Q1", "question": "En quants grups es van dividir les femelles de la mosca del vinagre per realitzar l'experiment?" }, { "answers": [ { "text": "perquè pogués aparellar-se amb el que consideressin oportú", "answer_start": 580 } ], "id": "P_491_C_2944_Q2", "question": "Per què es mostraven diversos mascles a les femelles d'un dels grups de l'experiment?" }, { "answers": [ { "text": "les d'aquelles femelles que van tenir llibertat per aparellar", "answer_start": 733 } ], "id": "P_491_C_2944_Q3", "question": "Quines cries van tenir millor capacitat de supervivència quan van ser sotmeses a la pressió de depredadors?" }, { "answers": [ { "text": "als mascles més ben preparats", "answer_start": 983 } ], "id": "P_491_C_2944_Q4", "question": "A quins mascles van elegir les femelles del grup que podien triar?" }, { "answers": [ { "text": "que algunes femelles d'algunes espècies són capaces de triar al mascle amb millor genètica", "answer_start": 62 } ], "id": "P_491_C_2944_Q5", "question": "Quina teoria pretenien demostrar els experiments?" } ] }, { "context": "Finalment atès que hi va haver una selecció en les femelles per aparellar-se amb mascles de cua llarga el tret més important a transmetre deixarà de ser l'inicial, la capacitat de vol, per transmetre el tret de ser més atractiu davant les femelles. Així, encara que la grandària de la cua arribi a tal punt que comenci a ser un tret desfavorable per a l'espècie, això ja no tindrà importància. Les femelles de la vídua de cua llarga, predisposades ja a aparellar-se amb mascles atractius, han d'elegir aquests perquè els seus descendents siguin més atractius també davant d'altres femelles independentment de la seva capacitat de vol.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb mascles atractius", "answer_start": 466 } ], "id": "P_491_C_2945_Q1", "question": "Amb qui estan predisposades a aparellar-se les femelles de la vídua de cua llarga?" }, { "answers": [ { "text": "perquè els seus descendents siguin més atractius també davant d'altres femelles", "answer_start": 510 } ], "id": "P_491_C_2945_Q2", "question": "Per què les femelles de la vídua de cua llarga han d'elegir als mascles atractius?" }, { "answers": [ { "text": "la capacitat de vol", "answer_start": 164 } ], "id": "P_491_C_2945_Q3", "question": "Quin era el tret inicial més important a transmetre?" }, { "answers": [ { "text": "per aparellar-se amb mascles de cua llarga", "answer_start": 60 } ], "id": "P_491_C_2945_Q4", "question": "Per què hi va haver una selecció en les femelles?" } ] }, { "context": "Aquest mecanisme evolutiu es relaciona directament amb el dimorfisme sexual i la presència de trets morfològics exagerats. Molts d'aquests trets morfològics arriben a suposar una minva en les capacitats adaptatives i de supervivència dels animals que els posseeixen. Per explicar el seu desenvolupament, dins de la selecció sexual, es postulen dues hipòtesis denominades «de Fisher» i «del handicap», concebudes per Ronald Fisher i Amotz Zahavi respectivament. La primera explica aquest desenvolupament exagerat de les estructures fisiològiques en un sexe per la identificació directa d'aquestes amb genomes superiors per part de les seves parelles sexuals. La segona de les hipòtesis indica que la presència de trets morfològics exagerats llasten la supervivència dels organismes que els manifesten; les seves parelles sexuals sentirien preferència per ells per ser capaços de sobreviure tot i el handicap que els suposen aquestes característiques.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb el dimorfisme sexual i la presència de trets morfològics exagerats", "answer_start": 51 } ], "id": "P_491_C_2946_Q1", "question": "Amb que es relaciona directament aquest mecanisme evolutiu?" }, { "answers": [ { "text": "una minva en les capacitats adaptatives i de supervivència dels animals que els posseeixen", "answer_start": 175 } ], "id": "P_491_C_2946_Q2", "question": "Què arriben a suposar molts dels trets morfològics?" }, { "answers": [ { "text": "«de Fisher» i «del handicap»", "answer_start": 371 } ], "id": "P_491_C_2946_Q3", "question": "Com s'anomenen les hipòtesis que expliquen el desenvolupament dins de la selecció sexual?" }, { "answers": [ { "text": "Ronald Fisher", "answer_start": 416 } ], "id": "P_491_C_2946_Q4", "question": "Qui va concebre la hipòtesi de «de Fisher»?" }, { "answers": [ { "text": "per la identificació directa d'aquestes amb genomes superiors per part de les seves parelles sexuals", "answer_start": 556 } ], "id": "P_491_C_2946_Q5", "question": "Per què es dona un desenvolupament exagerat de les estructures fisiològiques en un sexe segons la hipòtesi de «de Fisher»?" } ] } ] }

{ "title": "I Rantzau", "paragraphs": [ { "context": "Després de l'estrena local de L'amico Fritz a Liorna, amb el compositor gaudint de trenta-sis aixecades de teló, Mascagni es va agafar uns dies de vacances amb la família i uns amics. Després va partir sol a Cerignola per aconseguir la tranquil·litat per reprendre el treball de Rantzau, que havia abandonat des de feia més d'un any. Sobretot a partir del febrer va començar a compondre febrilment. Les seves ambicions començaven a estar clares, després de compondre el duel del Kyrie, va escriure «serà un fresc desafiament per als escriptors d'òperes convencionals, i certs crítics amb ments closes al modernisme onejaran una bandera vermella». Mascagni estava determinat a escriure alguna cosa diferent, tal com escriure a Lina, «d'acord amb les formes modernes més audaces»[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Liorna", "answer_start": 44 } ], "id": "P_349_C_2089_Q1", "question": "On es va fer una estrena local de L'amico Fritz?" }, { "answers": [ { "text": "trenta-sis", "answer_start": 83 } ], "id": "P_349_C_2089_Q2", "question": "Quantes aixecades de teló hi va haver a l'estrena de Liorna?" }, { "answers": [ { "text": "a Cerignola", "answer_start": 206 } ], "id": "P_349_C_2089_Q3", "question": "On va buscar tranquiŀlitat Mascagni?" }, { "answers": [ { "text": "de Rantzau", "answer_start": 276 } ], "id": "P_349_C_2089_Q4", "question": "Quin treball volia reprendre Mascagni a Cerignola?" }, { "answers": [ { "text": "a partir del febrer", "answer_start": 343 } ], "id": "P_349_C_2089_Q5", "question": "Quan va començar a compondre febrilment Mascagni?" } ] }, { "context": "Curiosament es va recórrer a un mestre d'escola, d'altra banda bastant irrellevant per a la història, sovint utilitzat per als altres personatges per explicar-li coses que podrien perfectament contar els uns als altres.[5] Els millors moments són les escenes corals, que descriuen l'entorn camperol de la millor manera. En el segon acte el compositor utilitza dos cors oposats -un dins de la casa de Gianni i l'altre el dels pagesos que es troben fora, a la granja de Giacomo-. En aquest escenari dels cors, ressalta un efecte més aviat humorístic, quan un dels dos germans enfrontats pel control d'una parcel·la li demana al mestre que celebri el seu èxit amb una cançó. Però què pot cantar un pobre organista de poble?, pregunta ell. El que ningú s'espera és que el cor de l'interior canti un Kyrie eleison d'excitació extrema, contrapuntat tot seguit per una cançó popular pel cor de l'exterior, el que resulta un efecte de contrast curiós i una batalla de veu.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les escenes corals", "answer_start": 247 } ], "id": "P_349_C_2091_Q1", "question": "Quins són els millors moments?" }, { "answers": [ { "text": "l'entorn camperol", "answer_start": 281 } ], "id": "P_349_C_2091_Q2", "question": "Què descriuen les escenes corals?" }, { "answers": [ { "text": "dos cors oposats", "answer_start": 360 } ], "id": "P_349_C_2091_Q3", "question": "Què utilitza el compositor en el segon acte?" }, { "answers": [ { "text": "a la granja de Giacomo", "answer_start": 453 } ], "id": "P_349_C_2091_Q4", "question": "On és el cor dels pagesos?" }, { "answers": [ { "text": "un Kyrie eleison", "answer_start": 792 } ], "id": "P_349_C_2091_Q5", "question": "Què canta el cor de l'interior?" } ] }, { "context": "Durant els anys 1893 i 1894, va fer la ronda per als millors teatres d'Itàlia, Alemanya i Àustria. El seu èxit inicial, atribuït a la novetat de l'obra i per la fascinació del públic amb el compositor, no es va sostenir per gaire temps.[10] En general es va realitzar fins ben entrat el segle XX, i va ser especialment elogiada a Viena per la seva subtil orquestració.[5] Però va caure en l'oblit total i des de llavors només s'ha representat una única vegada a Liorna per celebrar el seu centenari el 1992.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per als millors teatres d'Itàlia, Alemanya i Àustria", "answer_start": 45 } ], "id": "P_349_C_2092_Q1", "question": "Per on va fer la ronda els anys 1893 i 1894?" }, { "answers": [ { "text": "a la novetat de l'obra", "answer_start": 129 } ], "id": "P_349_C_2092_Q2", "question": "A què van atribuir el seu èxit inicial?" }, { "answers": [ { "text": "fascinació", "answer_start": 161 } ], "id": "P_349_C_2092_Q3", "question": "Què sentia el públic per el compositor?" }, { "answers": [ { "text": "a Viena", "answer_start": 328 } ], "id": "P_349_C_2092_Q4", "question": "On va ser especialment elogiada?" }, { "answers": [ { "text": "a Liorna", "answer_start": 460 } ], "id": "P_349_C_2092_Q5", "question": "On es va representar el 1992?" } ] }, { "context": "La trama, una espècie de Romeu i Julieta amb un final feliç que passa en una petita ciutat situada a l'Alsàcia de principis del segle xix, va ser triada per ser el més diferent possible de la de Cavalleria. El fet que l'obra d'Erckmann i Chatrian havia estat ben rebuda va ser sens dubte un atractiu addicional. La conversió de l'obra en un llibret es va trobar amb diversos problemes, el primer és la seva trama: els seus quatre actes van resultar massa pesats per a una història tan fràgil: si bé Mascagni està a gust en aquest clima idíl·lic, els personatges es dibuixen, les passions són latents i hi ha una certa caiguda en el realisme.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una espècie de Romeu i Julieta amb un final feliç", "answer_start": 10 } ], "id": "P_349_C_2093_Q1", "question": "Com és la trama?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Alsàcia", "answer_start": 99 } ], "id": "P_349_C_2093_Q2", "question": "On és la ciutat on passa l'acció?" }, { "answers": [ { "text": "per ser el més diferent possible de la de Cavalleria", "answer_start": 153 } ], "id": "P_349_C_2093_Q3", "question": "Per què van triar aquesta trama?" }, { "answers": [ { "text": "ben rebuda", "answer_start": 259 } ], "id": "P_349_C_2093_Q4", "question": "Com havia estat l'obra d'Erckmann i Chatrian?" }, { "answers": [ { "text": "amb diversos problemes", "answer_start": 362 } ], "id": "P_349_C_2093_Q5", "question": "Amb què es van trobar al convertir l'obra en llibret?" } ] } ] }

{ "title": "Josep Maria Jujol i Gibert", "paragraphs": [ { "context": "La seva forma de col·laborar amb Gallissà primer, i amb Gaudí més tard, formalitza una activitat complementària a l'obra de l'arquitecte, una labor de «completador» de les obres que ve a afegir-li alguna cosa. De forma similar actua quan reforma can Negre a Sant Joan Despí i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelació i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses. És per això que hi dedica força anys, a aquestes edificacions, i que hi aplica amb una generosa llibertat creativa.[10] A cadascuna de les obres de Jujol es troba l'esperit renovador de la seva arquitectura que transforma l'espai i la matèria per a crear un món màgic, on barreja un traç innovador amb elements inhabituals, creant una metàfora visual. D'alguna forma, va avançar-se a moviments avantguardistes que li donen vigència i modernitat.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Sant Joan Despí", "answer_start": 256 } ], "id": "P_261_C_1561_Q1", "question": "On és can Negre?" }, { "answers": [ { "text": "l'esperit renovador de la seva arquitectura", "answer_start": 626 } ], "id": "P_261_C_1561_Q2", "question": "Què es troba a les obres de Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "a moviments avantguardistes", "answer_start": 845 } ], "id": "P_261_C_1561_Q3", "question": "A què es va avançar Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "amb Gallissà primer, i amb Gaudí més tard", "answer_start": 29 } ], "id": "P_261_C_1561_Q4", "question": "Amb qui va col·laborar Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "casa Bofarull", "answer_start": 279 } ], "id": "P_261_C_1561_Q5", "question": "Quina casa va reformar Jujol en els Pallaresos?" } ] }, { "context": "El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella, i s'instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona.[5] Del matrimoni varen néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria, que va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'única sortida de Jujol a l'estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però sí que havia viatjat per la península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1927", "answer_start": 3 } ], "id": "P_261_C_1564_Q1", "question": "Quan es va casar Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella", "answer_start": 20 } ], "id": "P_261_C_1564_Q2", "question": "Amb qui es va casar Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "rambla de Catalunya de Barcelona", "answer_start": 81 } ], "id": "P_261_C_1564_Q3", "question": "On es va instal·lar Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "Josep Maria", "answer_start": 174 } ], "id": "P_261_C_1564_Q5", "question": "Qui va fer de biògraf del pare de Jujol?" } ] }, { "context": "Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris, com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant, junt amb el seu domini de l'ús dels colors, fan singular la seva obra, que sovint es troba complementant la d'altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar amb les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "excel·lent", "answer_start": 10 } ], "id": "P_261_C_1566_Q1", "question": "Com era Jujol com aquarel·lista i dibuixant?" }, { "answers": [ { "text": "l'ús dels colors", "answer_start": 189 } ], "id": "P_261_C_1566_Q2", "question": "Què dominava Jujol?" }, { "answers": [ { "text": "amb les obres de Gaudí", "answer_start": 344 } ], "id": "P_261_C_1566_Q3", "question": "Quines van ser les col·laboracions de Jujol més conegudes?" }, { "answers": [ { "text": "mobles, llums o ascensors", "answer_start": 120 } ], "id": "P_261_C_1566_Q4", "question": "Quin tipus d'objectes complementaris creava Jujol?" } ] } ] }

{ "title": "Armida (Rossini)", "paragraphs": [ { "context": "Les opinions sobre Armida són divergents. Els biògrafs de Rossini generalment la consideren una obra d'èxit, tot i no pertànyer als èxits més grans del compositor. Rossini la va fer a corre-cuita i no a tot arreu va tenir una bona inventiva. També torna a carregar les gestes virtuoses de cant dissenyades per a Isabella Colbran i tres grans tenors: Nozzariego, Bonoldiego i Ciccimary. Els cors canten convencionalment, i la música de ballet no és molt interessant. No obstant això, hi ha excel·lents passatges en l'òpera, com duos d'amor. Es pot veure un major progrés en la factura tècnica: particularment interessant és la sorprenent originalitat d'harmonia d'Armida. Un nou llenguatge musical únic caracteritza un fragment del tercer acte, en el qual Armida davant la notícia de la fugida de Rinaldo es desmaia. L'impacte turbulent d'una vegada i una altra de la mateixa nota durant 19 cops semblen reflectir batecs del seu cor, i el compositor utilitza fins a cinc acords diferents per harmonitzar el so.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "divergents", "answer_start": 30 } ], "id": "P_362_C_2167_Q1", "question": "Com són les opinions sobre Armida?" }, { "answers": [ { "text": "Els biògrafs de Rossini", "answer_start": 42 } ], "id": "P_362_C_2167_Q2", "question": "Qui considera generalment Armida com una obra d'èxit?" }, { "answers": [ { "text": "grans tenors", "answer_start": 336 } ], "id": "P_362_C_2167_Q3", "question": "Què eren Nozzariego, Bonoldiego i Ciccimary?" }, { "answers": [ { "text": "tercer", "answer_start": 731 } ], "id": "P_362_C_2167_Q4", "question": "En quin acte apareix el nou llenguatge musical?" }, { "answers": [ { "text": "fins a cinc", "answer_start": 958 } ], "id": "P_362_C_2167_Q5", "question": "Quants acords diferents utilitza el compositor per harmonitzar el so?" } ] }, { "context": "Armida també aporta una gran quantitat d'innovació en termes de forma. L'obertura ja està adequada al tipus modern de preludi de l'òpera, en la qual el compositor abandona la sonata per una introducció lenta, donant al conjunt una forma de fantasia lliure. Desafiant les convencions existents, Rossini dimiteix finalment de la «prescrita» aria di bravura del personatge principal, i l'òpera acaba amb un cor de dimonis estimulats per la recerca de la venjança d'Armida amb Rinaldo.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en termes de forma", "answer_start": 51 } ], "id": "P_362_C_2168_Q1", "question": "En què aporta Armida una gran quantitat d'innovació?" }, { "answers": [ { "text": "al tipus modern de preludi de l'òpera", "answer_start": 99 } ], "id": "P_362_C_2168_Q2", "question": "A què està adequada l'obertura?" }, { "answers": [ { "text": "per una introducció lenta", "answer_start": 182 } ], "id": "P_362_C_2168_Q3", "question": "Per què abandona el compositor la sonata?" }, { "answers": [ { "text": "una forma de fantasia lliure", "answer_start": 227 } ], "id": "P_362_C_2168_Q4", "question": "Què li dona el compositor al conjunt abandonant la sonata per una introducció lenta?" }, { "answers": [ { "text": "amb un cor de dimonis", "answer_start": 397 } ], "id": "P_362_C_2168_Q5", "question": "Com acaba l'òpera?" } ] }, { "context": "El llibret fou escrit per una escenificació luxosa, incloent-hi el palau d'Armida i el jardí encantat. Calien moltes aparicions i desaparicions, així com balls de nimfes, querubins i dracs. Els amants d'Armida i Rinaldo descendeixen en un núvol que es converteix en el seu carro i, mentre agita la seva vareta, es converteix en el seu castell.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per una escenificació luxosa", "answer_start": 22 } ], "id": "P_362_C_2169_Q1", "question": "Per a què fou escrit el llibret?" }, { "answers": [ { "text": "el palau d'Armida i el jardí encantat", "answer_start": 64 } ], "id": "P_362_C_2169_Q2", "question": "Quina escenificació incloïa el llibret?" }, { "answers": [ { "text": "en un núvol", "answer_start": 233 } ], "id": "P_362_C_2169_Q3", "question": "Com descendeixen els amants d'Armida i Rinaldo?" }, { "answers": [ { "text": "en el seu carro", "answer_start": 263 } ], "id": "P_362_C_2169_Q4", "question": "En què es converteix el núvol?" }, { "answers": [ { "text": "la seva vareta", "answer_start": 295 } ], "id": "P_362_C_2169_Q5", "question": "Què agita?" } ] }, { "context": "Astarotte, una de les princeses de l'infern, ha portat al bosc a un grup de dimonis per ajudar a Armida. Ella arriba amb Rinaldo, que està completament encantat per ella (Duo: Dove son io!). Fins i tot quan ella li explica el pla que ha concebut amb Idraote, ell no es rebel·la en contra. Meravellat, Rinaldo veu com Armida converteix el bosc en un palau de plaers. Armida medita sobre el poder de l'amor (D'Amore al dolce impero) i li ofereix diversió a Rinaldo amb una pantomima sobre un guerrer seduït per un grup de nimfes. Rinaldo, que ha perdut tot el sentit de l'honor militar, es lliura als encants d'Armida.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Astarotte", "answer_start": 0 } ], "id": "P_362_C_2171_Q1", "question": "Qui és una de les princeses de l'infern?" }, { "answers": [ { "text": "un grup de dimonis", "answer_start": 65 } ], "id": "P_362_C_2171_Q2", "question": "Què ha portat Astarotte al bosc?" }, { "answers": [ { "text": "per ajudar a Armida", "answer_start": 84 } ], "id": "P_362_C_2171_Q3", "question": "Per què ha portat Astarotte un grup de dimonis al bosc?" }, { "answers": [ { "text": "sobre el poder de l'amor", "answer_start": 380 } ], "id": "P_362_C_2171_Q5", "question": "Sobre què medita Armida?" } ] }, { "context": "Composta especialment per la que havia de ser la seva dona, Isabella Colbran, és una obra mestra vocal, fins i tot per sobre i més enllà de les exigències habituals del compositor. Colbran aparentment tenia una veu de contralt natural que va anar guanyant notes més altes a mesura que anava madurant i en aquesta òpera es requereixen més de dues vuitenes, de pianissimo a fortissimo, així com una agilitat fenomenal i una gran facilitat amb la coloratura.[1] L'òpera té un altre problema que dificulta el repartiment: té sis papers escrits per a tenor i almenys tres d'ells han de ser de primer ordre, amb les mateixes qualitats que la soprano. Dos baixos s'afegeixen a la barreja que fa que la textura d'aquesta òpera sigui tan especial.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Isabella Colbran", "answer_start": 60 } ], "id": "P_362_C_2172_Q1", "question": "Qui havia de ser la seva dona?" }, { "answers": [ { "text": "notes més altes", "answer_start": 256 } ], "id": "P_362_C_2172_Q2", "question": "Què va anar guanyant la veu de Colbran a mesura que anava madurant?" }, { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 521 } ], "id": "P_362_C_2172_Q3", "question": "Quants papers per a tenor té escrits l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "una obra mestra vocal", "answer_start": 81 } ], "id": "P_362_C_2172_Q4", "question": "Com es considera l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "de contralt natural", "answer_start": 215 } ], "id": "P_362_C_2172_Q5", "question": "Quina veu tenia aparentment Colbran?" } ] } ] }

{ "title": "Josep Puig i Cadafalch", "paragraphs": [ { "context": "La primera experiència docent la va haver de la mà de Pompeu Fabra, amb qui es va associar el 1891 per muntar una acadèmia preparatòria per a l'ingrés a les escoles d'arquitectura i enginyers. A l'acadèmia, Fabra impartia les classes de matemàtiques i Puig les de dibuix.[6] La iniciativa va durar un any fins que el 1892 Puig va començar a exercir com a arquitecte municipal de Mataró, en substitució d'Emili Cabanyes. Va continuar en el càrrec fins al 1896.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pompeu Fabra", "answer_start": 54 } ], "id": "P_230_C_1375_Q1", "question": "Qui li va donar la seva primera experiència docent?" }, { "answers": [ { "text": "1891", "answer_start": 94 } ], "id": "P_230_C_1375_Q2", "question": "Quan es va associar amb Pompeu Fabra?" }, { "answers": [ { "text": "per a l'ingrés a les escoles d'arquitectura i enginyers", "answer_start": 136 } ], "id": "P_230_C_1375_Q3", "question": "Per a què van muntar una acadèmia preparatòria?" }, { "answers": [ { "text": "de matemàtiques", "answer_start": 234 } ], "id": "P_230_C_1375_Q4", "question": "Quines classes impartia Fabra a l'acadèmia?" }, { "answers": [ { "text": "Mataró", "answer_start": 379 } ], "id": "P_230_C_1375_Q5", "question": "De quin municipi va ser arquitecte municipal Puig el 1892?" } ] }, { "context": "Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà,[1] dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró.[2] Amb setze anys començà a fer col·laboracions literàries d'un regust neoromàntic i patriòtic. Puig es mostrava interessat pels moviments nacionals emergents de l'època i va identificar ràpidament la història com a element bàsic per a la creació d'una consciència nacional i per refermar la identitat de país enfront d'un parlamentarisme centralista. Als seus primers treballs es reflecteix aquest esperit:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà", "answer_start": 9 } ], "id": "P_230_C_1376_Q1", "question": "De qui era fill Puig?" }, { "answers": [ { "text": "a la fabricació de teles", "answer_start": 75 } ], "id": "P_230_C_1376_Q2", "question": "A què es dedicaven els pares de Puig?" }, { "answers": [ { "text": "setze anys", "answer_start": 221 } ], "id": "P_230_C_1376_Q3", "question": "A quina edat va començar a fer col·laboracions literàries Puig?" }, { "answers": [ { "text": "la història", "answer_start": 412 } ], "id": "P_230_C_1376_Q4", "question": "Què era bàsic per la creació d'una consciència nacional segons Puig?" }, { "answers": [ { "text": "pels moviments nacionals emergents", "answer_start": 338 } ], "id": "P_230_C_1376_Q5", "question": "Per què estava interessat Puig?" } ] }, { "context": "La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'època blanca (Racionalisme), que correspon als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. Puig troba el seu punt més equilibrat coincidint amb el moment de la institucionalització. Les obres no són ara monumentals, com la majoria de les del període anterior, sinó residencials. Es caracteritzen per un acurat estucat als exteriors i patis. Són edificacions amb un cert toc de Sezession: una ordenació simple i un estalvi decoratiu nous fins llavors en la seva obra. Mostren formes suaus, capcers arrodonits, pinacles en forma esfèrica i merlets trilobulats sense angles. Alguns elements són propis de l'empirisme britànic, amb finestres de petits vidres quadrats, i fins i tot de construccions residencials com la Hill House de Mackintosh.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'època blanca", "answer_start": 54 } ], "id": "P_230_C_1377_Q1", "question": "Com es coneix la segona etapa de l'arquitectura de Puig?" }, { "answers": [ { "text": "als gustos de la nova elit burgesa", "answer_start": 99 } ], "id": "P_230_C_1377_Q2", "question": "A què respon l'època blanca de Puig?" }, { "answers": [ { "text": "de Sezession", "answer_start": 439 } ], "id": "P_230_C_1377_Q4", "question": "Quin toc tenen les obres de l'època blanca de Puig?" }, { "answers": [ { "text": "suaus", "answer_start": 547 } ], "id": "P_230_C_1377_Q5", "question": "Com són les formes de l'època blanca de Puig?" } ] }, { "context": "La restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que ja havia tingut una primera intervenció en aquest sentit el 1891, però sense el ressò de Ripoll, i que va durar uns cinc anys, amb intervencions en la zona del claustre i substitució de cobertes, fou un encàrrec de l'Església, del llavors bisbe de Vic Josep Torras i Bages. Tanmateix es va poder comptar, com la vegada anterior, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, des del qual es van recollir diners per iniciar-ne la restauració. Per a aquesta segona etapa del projecte de restauració, Puig i Cadafalch va fer una sèrie d'estudis en planta i alçat de com havia estat l'edifici del segle xii, el qual s'havia ampliat al segle xv, després d'un terratrèmol que va causar-ne l'enderroc de certes parts. Tot i que Puig parlava de la necessitat de conservar les flors arrapades a la pedra, es van modificar cobertes i es van eliminar alguns afegits de l'absis que desvirtuaven la planta de creu llatina del monument, es van arrencar els retaules que tapaven els arcs romànics i es van obrir les finestres de l'absis. A la part exterior es van respectar el campanar i les torres tal com estaven. Aquestes últimes van fer pensar que possiblement hi havia hagut una galeria superior.[48] Es van eliminar decoracions barroques a l'interior de l'edifici.[49] A partir dels dibuixos fets per l'arquitecte es va justificar una actuació posterior feta en la postguerra i dirigida per Raimon Duran i Reynals, que seria el responsable de l'estat actual del monument, molt malmès d'altra banda durant la Guerra Civil, amb la remodelació de la capçalera i l'eliminació del cambril.[50] Cal esmentar que les investigacions en aquest monument van ajudar-lo a confirmar els lligams entre l'arquitectura catalana i francesa a l'edat mitjana.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Josep Torras i Bages", "answer_start": 315 } ], "id": "P_230_C_1378_Q1", "question": "Qui va encarregar la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses?" }, { "answers": [ { "text": "Centre Excursionista de Catalunya", "answer_start": 417 } ], "id": "P_230_C_1378_Q2", "question": "Qui va col·laborar en la restauració monestir de Sant Joan de les Abadesses?" }, { "answers": [ { "text": "de la necessitat de conservar les flors arrapades a la pedra", "answer_start": 811 } ], "id": "P_230_C_1378_Q3", "question": "De què parlava Puig?" }, { "answers": [ { "text": "de creu llatina", "answer_start": 970 } ], "id": "P_230_C_1378_Q4", "question": "Com era la planta del monestir de Sant Joan de les Abadesses?" }, { "answers": [ { "text": "el campanar i les torres", "answer_start": 1136 } ], "id": "P_230_C_1378_Q5", "question": "Què es va respectar a l'exterior del monestir de Sant Joan de les Abadesses?" } ] }, { "context": "En aquest sentit no podem deixar d'esmentar la figura d'Elies Rogent (1821–1897), fidel seguidor de les teories de Viollet-le-Duc. La seva influència en els restauradors de l'època va ser molt gran, també en Puig, el qual, format entre Catalunya i França, es va veure molt influenciat per les idees d'aquest arquitecte i tal com ja hem vist professor seu, que cercava, en ple moment de la Renaixença, les arrels catalanes en el seu passat medieval. L'obra culminant de Rogent on podem veure aplicats tots aquests criteris és la restauració del Monestir de Ripoll, per a la qual va elaborar un primer projecte el 1865 i un altre de definitiu el 1886, aprovat per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Viollet-le-Duc", "answer_start": 112 } ], "id": "P_230_C_1379_Q1", "question": "De quines teories era seguidor Elies Rogent?" }, { "answers": [ { "text": "en Puig", "answer_start": 205 } ], "id": "P_230_C_1379_Q2", "question": "En qui va influir Elies Rogent?" }, { "answers": [ { "text": "la restauració del Monestir de Ripoll", "answer_start": 525 } ], "id": "P_230_C_1379_Q3", "question": "Quina és l'obra culminant de Rogent?" }, { "answers": [ { "text": "entre Catalunya i França", "answer_start": 230 } ], "id": "P_230_C_1379_Q4", "question": "On es va formar Puig?" }, { "answers": [ { "text": "les arrels catalanes en el seu passat medieval", "answer_start": 401 } ], "id": "P_230_C_1379_Q5", "question": "Què cercava Elies Rogent?" } ] }, { "context": "Puig va col·laborar amb Prat de la Riba, que ocupava el càrrec de president de la Diputació de Barcelona des del 1907, en fer d'aquesta institució una organització dinàmica, llavor de la futura Mancomunitat. Va impulsar l'inici de les excavacions d'Empúries, a càrrec de la Junta de Museus i dirigides per l'arqueòleg valencià Emili Gandia, i va participar en la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquest període va continuar amb els seus viatges a Alemanya, Brussel·les i el migdia francès.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb Prat de la Riba", "answer_start": 20 } ], "id": "P_230_C_1380_Q1", "question": "Amb qui va col·laborar Puig?" }, { "answers": [ { "text": "president de la Diputació de Barcelona", "answer_start": 66 } ], "id": "P_230_C_1380_Q2", "question": "Quin càrrec tenia Prat de la Riba?" }, { "answers": [ { "text": "una organització dinàmica", "answer_start": 147 } ], "id": "P_230_C_1380_Q3", "question": "Què volien fer amb aquesta institució Puig i de la Riba?" }, { "answers": [ { "text": "les excavacions d'Empúries", "answer_start": 231 } ], "id": "P_230_C_1380_Q4", "question": "Quines excavacions van impulsar Puig i de la Riba?" }, { "answers": [ { "text": "Emili Gandia", "answer_start": 327 } ], "id": "P_230_C_1380_Q5", "question": "Qui va dirigir les excavacions d'Empúries?" } ] } ] }

{ "title": "Peter Grimes", "paragraphs": [ { "context": "Peter Grimes va ser la primera òpera estrenada pel compositor Benjamin Britten a Londres i va provocar una autèntica commoció en el món de la lírica europea. Primer, perquè Britten tenia llavors poc més de trenta anys. I, segon, perquè està basada en un llibret escrit per Montagu Slater, la tendència ideològica marxista del qual va arribar a ser temperada per Britten, que va aconseguir impregnar al protagonista de les seves pròpies obsessions, entre les quals no és possible obviar l'opressió viscuda des de la seva condició homosexual.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Londres", "answer_start": 81 } ], "id": "P_83_C_493_Q1", "question": "On es va estrenar Peter Grimes?" }, { "answers": [ { "text": "Peter Grimes", "answer_start": 0 } ], "id": "P_83_C_493_Q2", "question": "Quina va ser la primera òpera estrenada per Benjamin Britten a Londres?" }, { "answers": [ { "text": "una autèntica commoció en el món de la lírica europea", "answer_start": 103 } ], "id": "P_83_C_493_Q3", "question": "Què va provocar Peter Grimes?" }, { "answers": [ { "text": "poc més de trenta anys", "answer_start": 195 } ], "id": "P_83_C_493_Q4", "question": "Quants anys tenia Britten quan es va estrenar l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Montagu Slater", "answer_start": 273 } ], "id": "P_83_C_493_Q5", "question": "Qui va escriure el llibret en el que està basada Peter Grimes?" } ] }, { "context": "Peter Grimes, l'obra que va fer reviure la tradició operística britànica, va néixer als Estats Units. Una sèrie de factors van provocar que Benjamin Britten fugís del seu país d'origen. Com a socialista, perquè temia que l'ascens del feixisme a Europa. Com a pacifista, no estava còmode en un país a punt de declarar la guerra a l'Alemanya nazi i tampoc era còmode viure la seva homosexualitat en una Anglaterra que s'havia apartat molt poc dels estrictes codis morals victorians. Al començament de 1939, el col·laborador de Britten, W.H. Auden, es va traslladar a Amèrica amb el seu company, l'escriptor Christopher Isherwood. Tots dos van animar Britten a seguir-los. Britten pot haver anhelat l'anonimat i la llibertat d'una terra estranya i, mesos després, amb el seu company Peter Pears van travessar l'Atlàntic.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Estats Units", "answer_start": 88 } ], "id": "P_83_C_494_Q1", "question": "On va néixer l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "W.H. Auden", "answer_start": 534 } ], "id": "P_83_C_494_Q2", "question": "Qui era el col·laborador de Britten?" }, { "answers": [ { "text": "escriptor", "answer_start": 595 } ], "id": "P_83_C_494_Q3", "question": "Què era Christopher Isherwood?" }, { "answers": [ { "text": "del seu país d'origen", "answer_start": 163 } ], "id": "P_83_C_494_Q4", "question": "D'on va fugir Benjamin Britten?" }, { "answers": [ { "text": "Alemanya", "answer_start": 331 } ], "id": "P_83_C_494_Q5", "question": "A quin país estaven a punt de declarar la guerra?" } ] }, { "context": "Britten va néixer a la ciutat de Lowestoft, 25 milles al nord d'Aldeburgh, i va passar la major part de la seva vida vivint a Suffolk. Va sentir una forta connexió amb el paisatge marí i l'atmosfera de poble pesquer. Els seus interludis marins i la música de tempesta de Peter Grimes són representacions sonores brillants de la naturalesa i de la vida que coneixia tan bé des de les costes d'Anglaterra. En l'actualitat hi ha un monument a Benjamin Britten a la platja d'Aldeburgh amb una cita de Peter Grimes tallada a la part superior.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Lowestoft", "answer_start": 33 } ], "id": "P_83_C_495_Q1", "question": "En quina ciutat va néixer Britten?" }, { "answers": [ { "text": "25 milles", "answer_start": 44 } ], "id": "P_83_C_495_Q2", "question": "Quina distancia hi ha entre Lowestoft i Aldeburgh?" }, { "answers": [ { "text": "Suffolk", "answer_start": 126 } ], "id": "P_83_C_495_Q3", "question": "On va viure la major part de la seva vida?" }, { "answers": [ { "text": "el paisatge marí i l'atmosfera de poble pesquer", "answer_start": 168 } ], "id": "P_83_C_495_Q5", "question": "Què va fer que Britten sentís una forta connexió a Suffolk?" } ] }, { "context": "Britten i Pears van llegir el poema de Crabbe i van quedar colpits. Ambdós van tenir un paper rellevant en l'esbós inicial de la història, i en aquest procés el personatge de Grimes va esdevenir cada vegada més complex. En lloc de l'evident malvat que és a l'obra de Crabbe, va anar adquirint el seu caràcter de víctima del destí i dels convencionalismes socials, tot i conservar els més foscos aspectes de la seva personalitat.[6] És el públic qui ha de decidir quina de les dues versions s'aproxima més a la realitat, i avaluar l'ambigüitat o la netedat de caràcter de cada personatge.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el poema de Crabbe", "answer_start": 27 } ], "id": "P_83_C_496_Q1", "question": "Què van llegir Britten i Pears?" }, { "answers": [ { "text": "colpits", "answer_start": 59 } ], "id": "P_83_C_496_Q2", "question": "Com van quedar Britten i Pears quan van llegir Grabbe?" }, { "answers": [ { "text": "Ambdós", "answer_start": 68 } ], "id": "P_83_C_496_Q3", "question": "Qui va tenir un paper rellevant en l'esbós inicial de la història?" }, { "answers": [ { "text": "complex", "answer_start": 211 } ], "id": "P_83_C_496_Q4", "question": "Com va esdevenir cada vegada més el personatge de Grimes?" }, { "answers": [ { "text": "dues", "answer_start": 476 } ], "id": "P_83_C_496_Q5", "question": "Quantes versions hi ha sobre el personatge de Grimes?" } ] }, { "context": "En l'òpera de Britten, Grimes segueix sent un personatge marginal, però al mateix temps, és botxí i víctima en una societat hostil i inculta. L'altre gran protagonista de l'òpera de Britten és el mar. No obstant això, la mar de Peter Grimes és completament diferent de l'enlluernador prodigi marí de Debussy. El mar de la costa anglesa és boirós i amenaçant. Amb aquest element funest els ciutadans no volen tenir res a veure. Com a conseqüència, rebutgen, tant en la naturalesa com en la societat humana, tot el inclassificable, el incòmode, el anòmal, trets que Peter Grimes posseeix en gran manera. L'última opció per a Peter Grimes és el mar. El món dels homes empeny al marginat cap a la natura, que el pren, indiferent, per a si.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "L'altre gran protagonista", "answer_start": 142 } ], "id": "P_83_C_497_Q2", "question": "Què es el mar?" }, { "answers": [ { "text": "boirós i amenaçant", "answer_start": 339 } ], "id": "P_83_C_497_Q3", "question": "Com és el mar de la costa anglesa?" }, { "answers": [ { "text": "cap a la natura", "answer_start": 684 } ], "id": "P_83_C_497_Q5", "question": "Cap on empeny el món dels homes al marginat?" } ] }, { "context": "Encara que al principi el llibret va decebre a Montagu Slater, Britten va aconseguir adaptar-lo finalment a les seves intencions, i la veritat és que el text final de Peter Grimes és, com assenyalava Anthony Burgess, dels pocs que poden llegir-se amb gust per si mateix. Britten va treballar en l'obra entre 1943 i el 1945. El llibret és un treball extraordinàriament sòlid i dens pel que fa a l'ambient; és una brillant descripció de l'atmosfera opressiva del poble, envoltada sempre pel fragor de la mar; un poble en el qual els homes no poden acostar-se uns als altres, per més que ho desitgin en el més profund del seu cor. Britten, que havia projectat l'escenografia, va treballar també en la configuració del text, i va obtenir així el llibret que corresponia enterament a la seva concepció dramàtica i a la seva música.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Montagu Slater", "answer_start": 47 } ], "id": "P_83_C_498_Q1", "question": "A qui va decebre al principi el llibret?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1943 i el 1945", "answer_start": 302 } ], "id": "P_83_C_498_Q2", "question": "Quan va treballar Britten en l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "un treball extraordinàriament sòlid i dens", "answer_start": 338 } ], "id": "P_83_C_498_Q3", "question": "Com és el treball del llibret?" }, { "answers": [ { "text": "pel fragor de la mar", "answer_start": 485 } ], "id": "P_83_C_498_Q4", "question": "Per què està envoltada l'atmosfera del poble?" }, { "answers": [ { "text": "en el més profund del seu cor", "answer_start": 597 } ], "id": "P_83_C_498_Q5", "question": "On desitgin el homes no poder acostar-se uns als altres?" } ] } ] }

{ "title": "Samson et Dalila", "paragraphs": [ { "context": "Va ser Liszt, el gran amic de Saint-Saëns, qui va salvar l'obra. En un dels viatges a Alemanya, convidat per Liszt, Saint-Saëns quan estaven a punt d'acomiadar-se li va pregar que el permetés tocar-li alguns fragments de Samson. Liszt li va respondre: «No necessito escoltar el que vostè ha escrit, acabi la seva òpera i jo la faré representar». I així va passar.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gran amic", "answer_start": 17 } ], "id": "P_370_C_2215_Q2", "question": "Què era Saint-Saëns de Liszt?" }, { "answers": [ { "text": "que el permetés tocar-li alguns fragments de Samson", "answer_start": 176 } ], "id": "P_370_C_2215_Q3", "question": "Què li va pregar Saint-Saëns a Liszt?" }, { "answers": [ { "text": "quan estaven a punt d'acomiadar-se", "answer_start": 128 } ], "id": "P_370_C_2215_Q4", "question": "Quan va pregar Saint-Saëns a Liszt que el permetés tocar-li alguns fragments de Samson?" }, { "answers": [ { "text": "«No necessito escoltar el que vostè ha escrit, acabi la seva òpera i jo la faré representar»", "answer_start": 252 } ], "id": "P_370_C_2215_Q5", "question": "Què va respondre Liszt a Saint-Saëns quan li va pregar que el permetés tocar-li alguns fragments de Samson?" } ] }, { "context": "Dalila és un dels grans papers per a mezzosoprano. Saint-Saëns el va crear pensant en la mítica cantant Pauline Viardot. De fet va ser ella la que va organitzar la presentació privada, però Viardot ja era massa gran per cantar Dalila a l'estrena, de manera que van confiar el paper a Auguste von Müller, una intèrpret resident al teatre d'òpera de Weimar. Encara que va ser un èxit ressonant entre el públic i la crítica de Weimar, l'òpera no va ser reposada immediatament en cap altre teatre d'òpera.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un dels grans papers per a mezzosoprano", "answer_start": 10 } ], "id": "P_370_C_2216_Q1", "question": "Què és Dalila?" }, { "answers": [ { "text": "en la mítica cantant Pauline Viardot", "answer_start": 83 } ], "id": "P_370_C_2216_Q2", "question": "En qui estava pensant Saint-Saëns quan va crear el paper de Dalila?" }, { "answers": [ { "text": "al teatre d'òpera de Weimar", "answer_start": 327 } ], "id": "P_370_C_2216_Q4", "question": "On residia l'intèrpret Auguste von Müller?" }, { "answers": [ { "text": "un èxit ressonant entre el públic", "answer_start": 374 } ], "id": "P_370_C_2216_Q5", "question": "Com va resultar l'òpera?" } ] }, { "context": "L'òpera de Saint-Saëns té un marcat format musical d'oratori, especialment en el primer dels seus tres actes, on es destaca la vibrant arenga de Samsó (tenor dramàtic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressió filistea. El primer i últim acte són una mica rígids, i la barcarola del tercer acte sembla estranya a oïdes contemporànies. Però al segon acte, l'escena de la seducció de Samsó per part de Dalila, posseeix una gran inspiració. Dues àries de Dalila són particularment conegudes: Mon coeur s'ouvre à ta voix i Printemps qui commence. La primera se sol interpretar en recitals de concert i és la pàgina més apassionada que va escriure Saint-Saëns i en la qual la duplicitat amorosa de Dalila està magníficament descrita pel quatuor en què es recolzen sòlidament els recitats.[1] Un dels fragments més coneguts de l'òpera és la Bacanal del tercer acte, universalment coneguda com a peça de concert.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'oratori", "answer_start": 51 } ], "id": "P_370_C_2217_Q1", "question": "Quin format musical té l'òpera de Saint-Saëns?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 98 } ], "id": "P_370_C_2217_Q2", "question": "Quants actes té l'òpera de Saint-Saëns?" }, { "answers": [ { "text": "la vibrant arenga de Samsó (tenor dramàtic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressió filistea", "answer_start": 124 } ], "id": "P_370_C_2217_Q3", "question": "Què es destaca en el primer dels seus tres actes?" }, { "answers": [ { "text": "una mica rígids", "answer_start": 254 } ], "id": "P_370_C_2217_Q4", "question": "Com són el primer i últim acte?" } ] }, { "context": "En tornar a França el 1875, Saint-Saëns va presentar, el 26 de març, el primer acte al Théâtre du Châtelet de París, sota la direcció d'Édouard Colonne,[4] en un format similar a la representació del segon acte el 1870. L'obra va ser rebuda durament pels crítics musicals i no va aconseguir suscitar l'interès del públic. Aquell mateix any l'aclamada mezzosoprano Pauline Viardot, per a qui Saint-Saëns havia escrit el paper de Dalila, va organitzar i va interpretar en una representació privada l'acte segon a casa d'un amic a Croissy, amb el compositor al piano. Viardot era una gran admiradora de l'obra i confiava que aquesta interpretació privada animaria a Halanzier, el director de l'Òpera de París, que havia acudit a muntar tota la producció. Encara que Saint-Saëns va acabar la partitura el 1876, cap teatre d'òpera de França va mostrar cap desig de representar-la.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1875", "answer_start": 22 } ], "id": "P_370_C_2218_Q1", "question": "Quan va tornar Saint-Saëns a França?" }, { "answers": [ { "text": "el primer acte", "answer_start": 69 } ], "id": "P_370_C_2218_Q2", "question": "Què va presentar Saint-Saëns en tornar a França?" }, { "answers": [ { "text": "al Théâtre du Châtelet de París", "answer_start": 84 } ], "id": "P_370_C_2218_Q3", "question": "En quin teatre va presentar el primer acte Saint-Saëns?" }, { "answers": [ { "text": "Pauline Viardot", "answer_start": 364 } ], "id": "P_370_C_2218_Q4", "question": "Quina mezzosoprano era aclamada?" }, { "answers": [ { "text": "el director de l'Òpera de París", "answer_start": 674 } ], "id": "P_370_C_2218_Q5", "question": "Qui era Halanzier?" } ] }, { "context": "La primera reposició no va ser fins al 1882, que es va representar a Hamburg sota la direcció de Hans von Bülow, que va assegurar que era «el drama musical més important que havia vist la llum en els darrers anys».[4] A França l'òpera hauria de vèncer moltes resistències per utilitzar un tema bíblic. Després de nombrosos rebutjos en els seus primers anys, finalment va començar a atreure l'atenció dels grans teatres d'òpera en la dècada de 1890. El primer lloc fou el 3 de març de 1890 (tretze anys després de l'estrena de Weimar) al Théâtre des Arts de Rouen amb Carlotta Bossi com a Dalila i Jean-Alexandre Talazac com a Samsó. L'òpera va rebre l'estrena a París en un teatre secundari com era l'Éden-Théâtre el 31 d'octubre de 1890 amb Rosine Bloch com a Dalila i Talazac cantant de nou a Samsó, aquesta vegada amb una recepció molt més càlida pel públic parisenc. En els dos anys següents, es va representar a Bordeus, Ginebra, Tolosa, Nantes, Dijon, i Montpeller. L'Òpera de París finalment va representar l'òpera el 23 de novembre de 1892 en una representació sota la supervisió de Saint-Saëns dirigida per Édouard Colonne amb Blanche Deschamps-Jéhin com a Dalila i Edmond Vergnet com a Samsó, una representació que va ser lloada pels crítics i el públic.[7] Cinc anys més tard s'arribava a la representació número cent.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Hamburg", "answer_start": 69 } ], "id": "P_370_C_2219_Q1", "question": "On es va presentar la primera reposició?" }, { "answers": [ { "text": "1882", "answer_start": 39 } ], "id": "P_370_C_2219_Q2", "question": "Quan es va presentar la primera reposició?" }, { "answers": [ { "text": "moltes resistències", "answer_start": 252 } ], "id": "P_370_C_2219_Q3", "question": "Què hauria de vèncer l'òpera a França per utilitzar un tema bíblic?" }, { "answers": [ { "text": "Carlotta Bossi", "answer_start": 567 } ], "id": "P_370_C_2219_Q4", "question": "Qui va representar a Dalila en el Théâtre des Arts de Rouen?" }, { "answers": [ { "text": "Cinc anys més tard", "answer_start": 1268 } ], "id": "P_370_C_2219_Q5", "question": "Quant s'arribava a la representació número cent?" } ] }, { "context": "Aquest concepte antitètic del virtuosisme vocal agut es va manifestar amb la concessió a la mezzosoprano d'una importància que la va elevar des dels tradicionals papers secundaris (amiga, confident, dona, rival de menor quantia), als personatges principals, exercits antigament per la soprano. Des de Carmen de Bizet ja no és insòlit que la mezzo o contralt assumeixi el paper protagonista -les mezzo rossinianes són de diferent naturalesa humana i vocal- i l'heroïna de l'òpera ja no ha de ser necessàriament angelical. Dalila, amb el seu caràcter malèfic, confirma aquesta teoria i obrirà el camí a altres personatges importants amb veu greu. Seran, bé és cert, figures de diversa índole, però aquesta diversitat es produeix a conseqüència de l'àmplia capacitat expressiva que l'òpera francesa de finals del XIX atribueix a la mezzo, destinatària de tessitures que poden no diferenciar-se massa de les de soprano.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amiga, confident, dona, rival de menor quantia", "answer_start": 181 } ], "id": "P_370_C_2220_Q1", "question": "Quins eren els papers secundaris?" }, { "answers": [ { "text": "Des de Carmen de Bizet", "answer_start": 294 } ], "id": "P_370_C_2220_Q2", "question": "Des de quina òpera ja no és insòlit que la mezzo o contralt assumeixi el paper protagonista?" }, { "answers": [ { "text": "angelical", "answer_start": 510 } ], "id": "P_370_C_2220_Q3", "question": "Com no era necessari que fos l'heroïna de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "malèfic", "answer_start": 549 } ], "id": "P_370_C_2220_Q4", "question": "Com és el caràcter de Dalila?" }, { "answers": [ { "text": "a altres personatges importants amb veu greu", "answer_start": 599 } ], "id": "P_370_C_2220_Q5", "question": "A qui obrirà Dalila el camí?" } ] } ] }

{ "title": "L'adoració de l'Anyell Místic", "paragraphs": [ { "context": "L'obra gaudeix d'un gran realisme en les formes i els detalls, una característica de l'autor que es pot atribuir al canvi de les tendències teològiques del moment. A l'edat mitjana, la doctrina oficial havia restat valor a les realitats terrenals situant-les en l'escala més baixa de la creació però durant el segle xv, sota la influència dels místics, es produeix un canvi en el pensament religiós i es començà a interpretar el món sencer com l'obra de Déu, un Déu font de tota creació i present en cada element per insignificant que fos. Si abans l'art s'havia focalitzat en el món no visible, en allò que està més enllà del món tangible, l'art de Van Eyck potencia l'observació per sobre de la imaginació, cercant en cada persona, en cada detall, un signe per a interpretar la veritat espiritual i una forma de revelar la dimensió metafísica mitjançant la glorificació dels elements de la creació.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al canvi de les tendències teològiques del moment", "answer_start": 113 } ], "id": "P_19_C_109_Q1", "question": "A què atribuïm el realisme de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "com l'obra de Déu", "answer_start": 440 } ], "id": "P_19_C_109_Q2", "question": "Com es comença a interpretar el món al segle XV?" }, { "answers": [ { "text": "en cada element", "answer_start": 497 } ], "id": "P_19_C_109_Q3", "question": "On trobem Déu?" }, { "answers": [ { "text": "en el món no visible", "answer_start": 574 } ], "id": "P_19_C_109_Q4", "question": "En què es focalitzava l'art abans?" }, { "answers": [ { "text": "l'observació per sobre de la imaginació", "answer_start": 668 } ], "id": "P_19_C_109_Q5", "question": "Què potencia l'art de Van Eyck?" } ] }, { "context": "El Crist porta un fermall amb la paraula «Sabaoth» que vol dir «Senyor dels exèrcits»; a la túnica, escrit en alfabet grec i llatí barrejat, apareixen les paraules «Rex Regum Dominus Dominatium».[34] Als seus peus hi ha dipositada una corona amb una inscripció a cada banda: «Vida sense mort al seu cap» i «Joventut sense vellesa al seu front».[35] Està representat en Maiestas Domini, una forma molt popular dins l'art romà d'Orient. L'expressió Rex Mundi, que apareix brodada als seus vestits, recorda lleugerament a la cultura dels càtars, que la feien servir per designar al governador del diable. La imatge està ricament vestida de vermell, portant una triple tiara papal i un ceptre, l'emblema de la seva sobirania; la seva mà s'aixeca en el gest de la Segona Vinguda. El medalló rodó que porta al pit està decorat amb quatre gemmes, que formen una creu, i una gemma en forma de punta de diamant al centre.[36] Els motius de la tela amb brocat d'or que hi ha darrere seu simbolitzen el sacrifici de Crist: raïm, i un pelicà que alimenta les cries amb la sang que brolla del seu propi pit.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un fermall", "answer_start": 15 } ], "id": "P_19_C_110_Q1", "question": "Què porta el Crist?" }, { "answers": [ { "text": "Senyor dels exèrcits", "answer_start": 64 } ], "id": "P_19_C_110_Q2", "question": "Què vol dir Sabaoth?" }, { "answers": [ { "text": "grec i llatí", "answer_start": 118 } ], "id": "P_19_C_110_Q3", "question": "En quins alfabets estan escrites les paraules de la túnica?" }, { "answers": [ { "text": "per designar al governador del diable", "answer_start": 563 } ], "id": "P_19_C_110_Q4", "question": "Per què feien servir l'expressió Rex Mundi els càtars??" }, { "answers": [ { "text": "vermell", "answer_start": 637 } ], "id": "P_19_C_110_Q5", "question": "De quin color està vestida la imatge?" } ] }, { "context": "Amb el retaule tancat, a la caixa alta presenta l'escena de l'Anunciació a Maria. A la caixa baixa, es pot veure als panells exteriors el retrat dels donants i als dos panells interiors, les imatges en grisalla de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Al capcer hi ha una mena de llunetes amb les imatges dels profetes Zacaries i Miquees, i les sibil·les Cumes i Eritrea. El format del retaule fa referència al domus (casa), que en la interpretació medieval de la Bíblia es relaciona amb l'església. La distribució del retaule en la posició tancada podria estar inspirada en manuscrits il·luminats medievals com el Liber Avium de l'any 1200.[30]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'Anunciació a Maria", "answer_start": 60 } ], "id": "P_19_C_111_Q1", "question": "Què ens presenta la caixa alta?" }, { "answers": [ { "text": "el retrat dels donants", "answer_start": 135 } ], "id": "P_19_C_111_Q2", "question": "Què veiem als panells exteriors de la caixa baixa?" }, { "answers": [ { "text": "al domus (casa)", "answer_start": 414 } ], "id": "P_19_C_111_Q3", "question": "A què fa referència el format del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "Zacaries i Miquees", "answer_start": 325 } ], "id": "P_19_C_111_Q4", "question": "Quins profetes trobem al capcer?" }, { "answers": [ { "text": "1200", "answer_start": 642 } ], "id": "P_19_C_111_Q5", "question": "De quin any és el Liber Avium?" } ] }, { "context": "Els dos grups del fons surten dels boscos caminant cap al centre de la composició. El grup de la dreta el formen les sagrades verges, algunes de les quals es poden reconèixer pels atributs que porten. Es pot identificar a Agnès (xai), Bàrbara (torre), Caterina (espasa i roda), Dorotea (pom de flors) i Úrsula; la majoria porten corones de flors i la palma del martiri. Finalment, el grup de l'esquerre està compost pels confessors de la fe, un grup compacte en el que gairebé tots vesteixen molt luxosament i de color blau.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dels boscos", "answer_start": 30 } ], "id": "P_19_C_112_Q1", "question": "D'on surten els dos grups del fons?" }, { "answers": [ { "text": "cap al centre de la composició", "answer_start": 51 } ], "id": "P_19_C_112_Q2", "question": "Cap a on caminen els dos grups del fons?" }, { "answers": [ { "text": "les sagrades verges", "answer_start": 113 } ], "id": "P_19_C_112_Q3", "question": "Qui forma el grup de la dreta?" }, { "answers": [ { "text": "molt luxosament i de color blau", "answer_start": 492 } ], "id": "P_19_C_112_Q4", "question": "Com vesteixen els confessors de la fe?" }, { "answers": [ { "text": "pels atributs que porten", "answer_start": 175 } ], "id": "P_19_C_112_Q5", "question": "Com podem reconèixer les sagrades verges?" } ] }, { "context": "Al fons de tot de l'escenari, darrere dels boscos, hi ha una ciutat que representa la Jerusalem Celestial esmentada a l'Apocalipsi de Sant Joan (cap. 21). Té una estètica clarament contemporània, si bé a l'angle superior esquerra es pot observar la torre de sant Anastasi de Jerusalem, que figurava com a principal edifici en les guies de viatge medievals.[43]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Jerusalem Celestial", "answer_start": 86 } ], "id": "P_19_C_113_Q1", "question": "Quina ciutat hi ha representada darrera els boscos?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Apocalipsi de Sant Joan", "answer_start": 116 } ], "id": "P_19_C_113_Q2", "question": "On s'esmenta la ciutat de Jerusalem Celestial?" }, { "answers": [ { "text": "contemporània", "answer_start": 181 } ], "id": "P_19_C_113_Q3", "question": "Com és l'estètica de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "la torre de sant Anastasi de Jerusalem", "answer_start": 246 } ], "id": "P_19_C_113_Q4", "question": "Què hi trobem a la part superior esquerra?" }, { "answers": [ { "text": "com a principal edifici", "answer_start": 299 } ], "id": "P_19_C_113_Q5", "question": "Com figurava la torre de sant Anastasi de Jerusalem en les guies de viatge medievals?" } ] }, { "context": "Per sobre d'ells, unes grisalles representen Caín i Abel. En una, Abel està sacrificant el primer anyell en ofrena a Déu mentre que Caín ofereix una part de les seves collites al Senyor. En l'altra, es representa l'assassinat d'Abel que és atacat per Caín amb una maixella de ruc; segons la Bíblia, Caín estava gelós després que el Senyor valorés més l'ofrena d'Abel. Van Eyck va fer les pintures simulant estàtues per així donar més profunditat a la imatge.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Caín i Abel", "answer_start": 45 } ], "id": "P_19_C_114_Q1", "question": "Qui representen les grisalles?" }, { "answers": [ { "text": "en ofrena a Déu", "answer_start": 105 } ], "id": "P_19_C_114_Q2", "question": "Per què sacrifica l'anyell?" }, { "answers": [ { "text": "amb una maixella de ruc", "answer_start": 256 } ], "id": "P_19_C_114_Q4", "question": "Amb què és atacat Abel?" }, { "answers": [ { "text": "simulant estàtues", "answer_start": 397 } ], "id": "P_19_C_114_Q5", "question": "Com va fer les pintures Van Eyck?" } ] } ] }

{ "title": "Ian Thorpe", "paragraphs": [ { "context": "L'ascens d'Ian continuà en viatjar a Kuala Lumpur al setembre per disputar els Jocs de la Commonwealth. La primera prova que disputà fou la dels 200 m lliures, on aconseguí l'or amb un temps d'1'46\"70 min, una centèsima per sota del rècord mundial de l'italià Giorgio Lamberti. Participà amb Klim, Kowalski i Matt Dunn en els relleus 4x200 estil lliure trencant el record mundial establert per l'Equip Unificat en els Jocs Olímpics de Barcelona per 9 centèsimes de segon.[34] La ratxa d'Ian acabà en establir un nou rècord personal de 50\"21 segons en els 100 m estil lliure, on només va poder ser quart. Posteriorment s'adjudicà la quarta medalla d'or en els 400 metres estil lliure amb un altre rècord personal de 3'44\"35 min, 0.55 s més lent que la marca de Kieren Perkins de 1994[7][8][35][36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "setembre", "answer_start": 53 } ], "id": "P_75_C_445_Q1", "question": "Quan va viatjar Ian a Kuala Lumpur?" }, { "answers": [ { "text": "Jocs de la Commonwealth", "answer_start": 79 } ], "id": "P_75_C_445_Q2", "question": "Com es deien els Jocs va disputar Ian a Kuala Lumpur?" }, { "answers": [ { "text": "200 m lliures", "answer_start": 145 } ], "id": "P_75_C_445_Q3", "question": "Quina fou la primera prova que disputa Ian?" }, { "answers": [ { "text": "Klim, Kowalski i Matt Dunn", "answer_start": 292 } ], "id": "P_75_C_445_Q4", "question": "Amb qui va participar Ian en els relleus 4x200 estil lliure?" } ] }, { "context": "Quan Thorpe superà el rècord olímpic dels 200 m a les eliminatòries el matí següent,[65] el seu principal rival l'holandès Pieter van den Hoogenband declarà \"No estic pensant realment en l'or. Només vull una medalla i estar present al podi\". Malgrat les declaracions l'holandès rebaixà en poc més d'un segon la seva marca personal en la seva semifinal, superant el rècord de Thorpe per només 16 centèsimes (1'45\"35 min). Thorpe qualificà només 2 centèsimes més lent i es trobà sota gran pressió per guanyar l'or l'endemà després dels dos ors aconseguits la primera nit.[66]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pieter van den Hoogenband", "answer_start": 123 } ], "id": "P_75_C_446_Q1", "question": "Qui era el principal rival de Thorpe?" }, { "answers": [ { "text": "al podi", "answer_start": 232 } ], "id": "P_75_C_446_Q2", "question": "On volia estar present Pieter van den Hoogenband?" }, { "answers": [ { "text": "la seva marca personal", "answer_start": 308 } ], "id": "P_75_C_446_Q3", "question": "Què va rebaixar Pieter van den Hoogenband en la seva semifinal?" }, { "answers": [ { "text": "sota gran pressió", "answer_start": 477 } ], "id": "P_75_C_446_Q5", "question": "Com es trobava Thorpe per guanyar l'or l'endemà?" } ] }, { "context": "Thorpe és especialment popular a Àsia, sobretot al Japó. Fou identificat l'any 2000 per TV Asahi com el nedador que s'adjudicaria més triomfs en el proper Campionat Mundial de Natació del 2001, que s'havia de disputar a Fukuoka, destacant-se la seva capacitat d'atracció mediàtica i publicitària. L'australià visità el Japó abans dels Campionats promocionant una sèrie de televisió sobre el mateix Campionat.[2][144][152][153] L'any 2002, durant una cerimònia en record a les víctimes dels atacs terroristes de l'11 de setembre, fou nomenat per la Comissió de Turisme Australiana com ambaixador turístic al Japó. Aquesta campanya incloïa una trobada amb Junichiro Koizumi, Primer ministre del Japó, a fi de promocionar el turisme japonès a Austràlia.[154][155][156] L'any 2005 la companyia japonesa Yakult tragué una beguda energètica al mercat batejada com a 'Thorpedo' prestant Thorpe la imatge a la botella.[157]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Fukuoka", "answer_start": 220 } ], "id": "P_75_C_447_Q2", "question": "On s'havia de disputar el Campionat Mundial de Natació del 2001?" }, { "answers": [ { "text": "ambaixador turístic al Japó", "answer_start": 584 } ], "id": "P_75_C_447_Q3", "question": "Com va ser nomenat Thorpe per la Comissió de Turisme Australiana?" }, { "answers": [ { "text": "Junichiro Koizumi", "answer_start": 654 } ], "id": "P_75_C_447_Q4", "question": "Qui era el Primer ministre del Japó?" }, { "answers": [ { "text": "una beguda energètica", "answer_start": 813 } ], "id": "P_75_C_447_Q5", "question": "Què era Thorpedo?" } ] }, { "context": "Després de la celebració del Campionat Pan Pacific Ian Thorpe anuncià la ruptura amb Frost per passar a entrenar amb un dels seus assistents, Tracey Menzies, sense experiència internacional. Thorpe admeté que hi havia tensió entre tots dos, però assegurà que la separació mantenia un caire amistós: \"He decidit que, o feia aquest canvi, o anunciava la retirada\".[95] Amb el canvi d'entrenador, Thorpe buscava millorar la seva habilitat en els sprints. Abandonà els 800 metres lliures sent el campió regnant i posseïdor del rècord, encara que els seus temps en 200 i 400 metres empitjoraren durant la primera etapa d'entrenaments amb Menzies.[96]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Després de la celebració del Campionat Pan Pacific", "answer_start": 0 } ], "id": "P_75_C_448_Q1", "question": "Quan va anunciar Ian Thorpe la ruptura amb Frost?" }, { "answers": [ { "text": "Tracey Menzies", "answer_start": 142 } ], "id": "P_75_C_448_Q2", "question": "Amb qui va passar Thorpe a entrenar?" }, { "answers": [ { "text": "els sprints", "answer_start": 439 } ], "id": "P_75_C_448_Q3", "question": "Què buscava millorar Thorpe amb el canvi d'entrenador?" }, { "answers": [ { "text": "200 i 400 metres", "answer_start": 560 } ], "id": "P_75_C_448_Q4", "question": "Quins temps Thorpe va empitjorar durant la primera etapa amb Menzies?" }, { "answers": [ { "text": "800 metres lliures", "answer_start": 465 } ], "id": "P_75_C_448_Q5", "question": "En quin estil posseïa Thorpe el rècord?" } ] }, { "context": "El Campionat Pan Pacific començà menys d'un mes després a Yokohama, amb l'especulació de la premsa sobre la situació personal entre Thorpe i Frost. Thorpe inicià la seva participació amb una victòria sobre Hackett en els 400 m lliures amb un temps relativament mediocre, a 5 segons de la marca mundial. Poc després, els dos nedadors declararen que havien decidit conservar energia per participar en millors condicions en els 4x100 lliures que es disputava la mateixa nit. Austràlia s'endugué la victòria, amb Thorpe superant Jason Lezak en els darrers 50 metres.[90]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Yokohama", "answer_start": 58 } ], "id": "P_75_C_449_Q1", "question": "On començà el Campionat Pan Pacific?" }, { "answers": [ { "text": "la situació personal entre Thorpe i Frost", "answer_start": 105 } ], "id": "P_75_C_449_Q2", "question": "Què especulava la premsa?" }, { "answers": [ { "text": "la mateixa nit", "answer_start": 456 } ], "id": "P_75_C_449_Q3", "question": "Quan es disputaven els 4x100 lliures?" }, { "answers": [ { "text": "Hackett", "answer_start": 206 } ], "id": "P_75_C_449_Q4", "question": "A qui va guanyar Thorpe en els 400 m lliures?" }, { "answers": [ { "text": "relativament mediocre", "answer_start": 248 } ], "id": "P_75_C_449_Q5", "question": "Com va ser el temps que va aconseguir Thorpe en els 400 m lliures?" } ] }, { "context": "La primera gran competició on Thorpe participà sent entrenat per Menzies fou el Campionat Australià disputat a Sydney el mes de març. El nedador no baté cap rècord mundial, acabant els relleus 4x200 metres estil lliure a més de dos segons del seu millor temps. Malgrat haver superat Hackett en ambdues carreres per revalidar els seus títols,[97] admeté estar \"molt decebut\" amb les seves actuacions. Thorpe trobà consol imposant un nou rècord de la Commonwealth en els 200 metres combinats, fixant la marca en 2'00\"11 min, la cinquena més ràpida de l'any.[98] Les crítiques cap a Thorpe s'incrementaren quan es retirà del Duel a la Piscina, repte entre nedadors nord-americans i australians, per un problema mèdic, malgrat haver creuat l'oceà amb causes comercials i de caritat.[99][100]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Campionat Australià", "answer_start": 80 } ], "id": "P_75_C_450_Q1", "question": "Què es disputà a Sydney el mes de març?" }, { "answers": [ { "text": "Hackett", "answer_start": 283 } ], "id": "P_75_C_450_Q2", "question": "A qui va superar Thorpe en ambdues carreres?" }, { "answers": [ { "text": "imposant un nou rècord de la Commonwealth en els 200 metres combinats", "answer_start": 420 } ], "id": "P_75_C_450_Q3", "question": "Com trobà consol Thorpe?" }, { "answers": [ { "text": "per un problema mèdic", "answer_start": 692 } ], "id": "P_75_C_450_Q4", "question": "Per què es va retirar Thorpe del Duel a la Piscina?" }, { "answers": [ { "text": "Sydney", "answer_start": 111 } ], "id": "P_75_C_450_Q5", "question": "On es va disputar el Campionat Australià?" } ] } ] }

{ "title": "The Piper at the Gates of Dawn", "paragraphs": [ { "context": "La gravació va començar el 21 de febrer[48] amb sis preses[49] de «Matilda Mother», llavors anomenada «Matilda's Mother».[39][50] La setmana següent, el dia 27,[51] la banda va enregistrar cinc preses de «Interstellar Overdrive»,[nota 2][nota 3][53] i «Chapter 24».[51][54] El 16 de març, la banda va tornar altre cop a l'enregistrament de «Interstellar Overdrive», en un intent de crear una versió més curta,[55] i a «Flaming» (originalment anomenat «Snowing»), que es va registrar en una sola presa[56] amb una expressió vocal.[38] El 19 de març es van registrar sis preses de «The Gnome».[38][57] Un dia després, la banda va gravar «Take Up Thy Stethoscope and Walk» de Waters.[57][58] El 21 de març, el grup va ser convidat a veure com els Beatles gravaven «Lovely Rita».[59][60] L'endemà van gravar «The Scarecrow» en una sola presa.[61][62] Les tres pistes següents —«Astronomy Domine»,[nota 4] «Interstellar Overdrive» i «Pow R. Toc H.»— es van treballar extensivament entre el 21 de març i el 12 d'abril,[65] havent estat inicialment llargues cançons instrumentals.[63] Entre el 12 i el 18 d'abril,[66] la banda va gravar «Percy the Rat Catcher»[nota 5] i una cançó que actualment encara no s'ha publicat anomenada «She Was a Millionaire».[69][70][71]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "21 de febrer", "answer_start": 27 } ], "id": "P_205_C_1225_Q1", "question": "Quin dia va començar la gravació?" }, { "answers": [ { "text": "Flaming", "answer_start": 419 } ], "id": "P_205_C_1225_Q3", "question": "Quin tema es va enregistrar amb una sola presa el 16 de març?" }, { "answers": [ { "text": "Lovely Rita", "answer_start": 762 } ], "id": "P_205_C_1225_Q4", "question": "Quina gravació van anar a veure?" }, { "answers": [ { "text": "de Waters", "answer_start": 670 } ], "id": "P_205_C_1225_Q5", "question": "De qui és el tema Take Up Thy Stethoscope and Walk?" } ] }, { "context": "Aproximadament tres setmanes després, la banda es va presentar als principals mitjans de comunicació.[nota 1] El comunicat de premsa d'EMI afirmava que la banda era «portaveus musicals per a un nou moviment que implica l'experimentació en totes les arts», però EMI va intentar distanciar-se entre ells i l'escena underground on es va originar la banda afirmant que «Pink Floyd no sap què entén la gent per pop psicodèlic i no estan intentant crear efectes al·lucinatoris al seu públic.»[23][24] La banda va tornar a l'estudi Sound Techniques per gravar el seu següent senzill, «See Emily Play», el 18 de maig.[25][26] El senzill va ser editat gairebé un mes més tard, el 16 de juny, i va aconseguir el número sis en les llistes britàniques.[27][28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "als principals mitjans de comunicació", "answer_start": 63 } ], "id": "P_205_C_1226_Q1", "question": "Quan es van presentar tres setmanes després?" }, { "answers": [ { "text": "distanciar-se entre ells i l'escena underground", "answer_start": 277 } ], "id": "P_205_C_1226_Q2", "question": "Què va intentar EMI?" }, { "answers": [ { "text": "efectes al·lucinatoris", "answer_start": 448 } ], "id": "P_205_C_1226_Q3", "question": "Què no vol crear Pink Floyd al seu públic?" }, { "answers": [ { "text": "See Emily Play", "answer_start": 578 } ], "id": "P_205_C_1226_Q4", "question": "Quin senzill van gravar?" }, { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 709 } ], "id": "P_205_C_1226_Q5", "question": "Quin número va aconseguir en les llistes britàniques?" } ] }, { "context": "L'emergent fotògraf de societat Vic Singh va ser contractat per fotografiar la banda per a la portada de l'àlbum. Singh va compartir un estudi amb el fotògraf David Bailey, i era amic amb el guitarrista dels Beatles George Harrison. Singh va demanar a Jenner i King que vestissin la banda amb la roba més brillant que poguessin trobar. A continuació, Vic Singh els va disparar amb una lent de prisma que li havia donat Harrison.[93] La portada era destinada a semblar un viatge d'LSD, un estil que es va afavorir en aquell moment.[94] El 2017, la lent va ser exhibida al Victoria and Albert Museum, com a part de l'exposició Pink Floyd: Their Mortal Remains.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fotògraf de societat", "answer_start": 11 } ], "id": "P_205_C_1228_Q2", "question": "Quin tipus de fotògraf era Vic Singh?" }, { "answers": [ { "text": "George Harrison", "answer_start": 216 } ], "id": "P_205_C_1228_Q3", "question": "De quin membre dels Beatles era amic?" }, { "answers": [ { "text": "amb la roba més brillant que poguessin trobar", "answer_start": 289 } ], "id": "P_205_C_1228_Q4", "question": "Com va demanar que vestissin la banda?" }, { "answers": [ { "text": "una lent de prisma", "answer_start": 381 } ], "id": "P_205_C_1228_Q5", "question": "Amb quin tipus de lent va disparar?" } ] } ] }

{ "title": "Parcs i jardins de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "La vegetació és de tipus mediterrani, amb predomini d'espècies perennes. El bosc típic és l'alzinar (Quercus ilex), i també es donen algunes espècies subtropicals, que necessiten un rec constant per viure a l'aire lliure, com el taronger (Citrus × sinensis), el llimoner (Citrus × limon), la mimosa (Acacia dealbata), l'araucària (Araucaria heterophylla), l'eucaliptus (Eucalyptus globulus) i la palmera (Phoenix dactylifera). S'han aclimatat algunes espècies originàries del Japó, que té un clima semblant al mediterrani però amb més pluges a l'estiu, com el pitòspor (Pittosporum tobira) i l'evònim (Euonymus japonicus). De coníferes, la que més s'adapta és el cedre de l'Atles (Cedrus atlantica), així com el xiprer (Cupressus sempervirens) i la tuia (Thuja standishii). També s'han adaptat espècies d'altres regions del món amb clima mediterrani, com Califòrnia, Sud-àfrica, Austràlia i Xile.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'alzinar", "answer_start": 90 } ], "id": "P_572_C_3427_Q2", "question": "Quin és el bosc típic?" }, { "answers": [ { "text": "un rec constant per viure a l'aire lliure", "answer_start": 179 } ], "id": "P_572_C_3427_Q3", "question": "Què necessiten les espècies subtropicals?" }, { "answers": [ { "text": "semblant al mediterrani però amb més pluges a l'estiu", "answer_start": 498 } ], "id": "P_572_C_3427_Q4", "question": "Com és el clima del Japó?" }, { "answers": [ { "text": "Califòrnia, Sud-àfrica, Austràlia i Xile", "answer_start": 855 } ], "id": "P_572_C_3427_Q5", "question": "De quines altres regions amb clima mediterrani s'han adaptat espècies?" } ] }, { "context": "Amb l'arribada del segle XX l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs per a un pla d'enllaços entre l'Eixample i els municipis recentment agregats a la ciutat, guanyat el 1905 per Léon Jaussely, el qual va dissenyar un pla que preveia grans infraestructures viàries (passejos de ronda, diagonals, passejos marítims), parcs, enllaços ferroviaris i àrees de serveis. Tot i que tan sols es va realitzar parcialment, va inspirar l'urbanisme barcelonès durant gran part del segle. En les primeres dècades del segle xx, gràcies a l'impuls d'una nova exposició, l'Exposició Internacional del 1929, es va condicionar la muntanya de Montjuïc, amb un projecte del paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, autor del Parc de Maria Lluïsa a Sevilla, on va posar de moda l'anomenat «estil neosevillà», caracteritzat per l'ús del maó i la rajola, i on són essencials l'aigua i elements com pèrgoles i emparrats, així com escales i terrasses per a dinamitzar els terrenys. Forestier fou un pregoner del jardí com a obra d'art, i entre les seves premisses es trobava la del màxim aprofitament dels recursos locals, pel que en les seves obres a Espanya va treballar essencialment amb vegetació de tipus mediterrani, tot i que també va introduir algunes espècies d'Amèrica del Sud —on havia treballat—, com la tipuana, la jacaranda i la bellaombra.[34] A Montjuïc va comptar amb la col·laboració de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, arquitecte i paisatgista, amb el qual va realitzar un conjunt de marcat caràcter mediterrani i de gust classicista, centrat en la constitució dels Jardins de Laribal (1917-1924) i de Miramar (1919-1923). L'equip format per Forestier i Rubió va deixar diverses realitzacions més a la ciutat, com l'enjardinament de la Plaça d'Armes del Parc de la Ciutadella (1915) i el Parc del Guinardó (1918). Per altra banda, al fil de l'exposició es va constituir el 1930 el Jardí Botànic de Barcelona, instal·lat al fons d'una pedrera situada darrere del Palau Nacional de Montjuïc, amb una magnífica col·lecció de plantes exòtiques recopilada pel botànic Pius Font i Quer.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per a un pla d'enllaços entre l'Eixample i els municipis recentment agregats a la ciutat", "answer_start": 79 } ], "id": "P_572_C_3428_Q1", "question": "Per a què va organitzar un concurs l'Ajuntament de Barcelona a l'arribada del segle XX?" }, { "answers": [ { "text": "Léon Jaussely", "answer_start": 189 } ], "id": "P_572_C_3428_Q2", "question": "Qui va guanyar el concurs que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona el 1905?" }, { "answers": [ { "text": "grans infraestructures viàries (passejos de ronda, diagonals, passejos marítims), parcs, enllaços ferroviaris i àrees de serveis", "answer_start": 244 } ], "id": "P_572_C_3428_Q3", "question": "Què preveia el pla que va dissenyar Léon Jaussely?" }, { "answers": [ { "text": "Jean-Claude Nicolas Forestier", "answer_start": 683 } ], "id": "P_572_C_3428_Q4", "question": "Qui va ser el paisatgista autor del Parc de Maria Lluïsa a Sevilla?" }, { "answers": [ { "text": "l'ús del maó i la rajola", "answer_start": 825 } ], "id": "P_572_C_3428_Q5", "question": "Què caracteritza l'anomenat «estil neosevillà»?" } ] }, { "context": "El primer jardí públic de Barcelona es va crear el 1816: el Jardí del General, una iniciativa del capità general de Catalunya, Francisco Javier Castaños. Estava situat entre l'actual avinguda del Marquès de l'Argentera i la Ciutadella, davant d'on avui es troba l'Estació de França, i tenia una extensió de 0,4 hectàrees. Lamentablement, aquest espai va desaparèixer el 1877.[24] Durant el segle XIX continuà l'obertura de passejos i avingudes, com el Passeig de Gràcia, les obres del qual s'iniciaren el 1821 amb la plantació d'acàcies, plàtans, pollancres, moreres, baladres i alzines.[25] En aquest passeig es van situar el 1848 els Jardins de Tívoli, entre els carrers València i Consell de Cent, que comptava amb un viver de flors i plantes aromàtiques;[26] el 1853 es va instal·lar també entre els carrers Aragó i Rosselló els anomenats Camps Elisis, que comptaven amb un jardí, un llac amb barques, un teatre i un parc d'atraccions amb muntanya russa;[27] altres jardins van ser els del \"Criadero\", de la Nimfa, d'Euterpe i del \"Prado Catalán\". Aquests jardins van desaparèixer pocs anys després en anar urbanitzant-se el Passeig de Gràcia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1816", "answer_start": 51 } ], "id": "P_572_C_3429_Q1", "question": "Quan es va crear el primer jardí públic de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "el Jardí del General", "answer_start": 57 } ], "id": "P_572_C_3429_Q2", "question": "Quin va ser el primer jardí públic que es va crear en Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "Francisco Javier Castaños", "answer_start": 127 } ], "id": "P_572_C_3429_Q3", "question": "De qui va ser iniciativa la creació del Jardí del General?" }, { "answers": [ { "text": "0,4 hectàrees", "answer_start": 307 } ], "id": "P_572_C_3429_Q4", "question": "Quina extensió tenia el Jardí del General?" } ] }, { "context": "Durant l'alcaldia d'Ada Colau es va impulsar un programa de naturalització i gestió ecològica dels espais verds de la ciutat, amb l'objectiu d'incrementar la superfície verda i fomentar la biodiversitat. Entre altres actuacions, es va procedir a incrementar la vegetació, protegir les espècies autòctones, podar amb menys freqüència els arbres i deixar créixer les plantes dels escocells. L'objectiu era incrementar els espais verds en 160 hectàrees fins al 2030, amb la meta d'aconseguir 1 m² per persona. A més d'augmentar els espais verds es van instal·lar 80 instal·lacions per a insectes i més de 260 nius d'ocells. També es va eliminar l'ús d'herbicides químics i es van reduir els tractaments fitosanitaris.[42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de naturalització i gestió ecològica dels espais verds de la ciutat", "answer_start": 57 } ], "id": "P_572_C_3430_Q1", "question": "Quin programa es va impulsar durant l'alcaldia d'Ada Colau?" }, { "answers": [ { "text": "incrementar la superfície verda i fomentar la biodiversitat", "answer_start": 143 } ], "id": "P_572_C_3430_Q2", "question": "Amb quin objectiu Ada Colau va impulsar el programa de naturalització i gestió ecològica dels espais verds?" }, { "answers": [ { "text": "en 160 hectàrees fins al 2030", "answer_start": 433 } ], "id": "P_572_C_3430_Q3", "question": "En quantes hectàrees es volia incrementar els espais verds segons el projecte d'Ada Colau?" }, { "answers": [ { "text": "260", "answer_start": 602 } ], "id": "P_572_C_3430_Q4", "question": "Quants nius d'ocells es van instal·lar?" }, { "answers": [ { "text": "químics", "answer_start": 660 } ], "id": "P_572_C_3430_Q5", "question": "Quin tipus d'herbicides es van deixar d'utilitzar?" } ] } ] }

{ "title": "L'amico Fritz", "paragraphs": [ { "context": "Els autors de L'ami Fritz eren tots dos nascuts a Alsàcia –Émile Erckmann el 1822 a Phalsbourg, Alexandre Chatrian el 1826 a Grand-Soldat (avui Abrenschviller)–, els dos escriptors es van conèixer el 1847 com a companys de treball del diari Le Républicain alsacien. Les mateixes creences republicanes van consolidar la seva amistat i l'any següent els dos van començar a publicar les primeres històries de la seva fluida producció amb la signatura Erckmann-Chatrian. El 1889, quan la seva col·laboració de quaranta anys es dissoldria després d'una acalorada disputa sobre «qui fa què» i els drets d'autor, ja havien publicat una seixantena de novel·les, contes, i obres de teatre. L'ami Fritz va ser publicat per Hachette el 1864 a París amb gran èxit, que dotze anys més tard va ser reviscut quan Chatrian, en solitari, en va fer una adaptació teatral que va representar la il·lustre Comédie-Française el 1876.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alsàcia", "answer_start": 50 } ], "id": "P_116_C_691_Q1", "question": "On van néixer els autors?" }, { "answers": [ { "text": "1847", "answer_start": 200 } ], "id": "P_116_C_691_Q2", "question": "Quin any es van conèixer?" }, { "answers": [ { "text": "Le Républicain alsacien", "answer_start": 241 } ], "id": "P_116_C_691_Q3", "question": "A quin diari treballaven?" }, { "answers": [ { "text": "Erckmann-Chatrian", "answer_start": 448 } ], "id": "P_116_C_691_Q4", "question": "Quina signatura utilitzaven?" }, { "answers": [ { "text": "1864", "answer_start": 725 } ], "id": "P_116_C_691_Q5", "question": "Quin any van publicar L'ami Fritz?" } ] }, { "context": "L'amico Fritz va ser, després de Cavalleria, l'èxit més gran de la seva carrera malgrat traslladar-nos una feble història. El mateix Gustav Mahler la va presentar el 16 de gener de 1892 amb gran èxit a Hamburg; a Londres el 23 de maig 1892 a la Royal Opera House, Covent Garden.[8] La consagració definitiva de l'òpera va arribar el setembre 1892, quan va ser representada a Viena i el crític Eduard Hanslick, àrbitre de les opinions musicals a la capital austrohongaresa, va escriure sobre Mascagni: «No hi ha hagut cap altre dels grans que hagi rebut aquests honors, demostracions i ovacions com les que s'han fet a aquest il·lustre hereu de la música italiana».[7] A Austràlia la van poder veure el 19 d'octubre 1893 al Teatre de la Princesa a Melbourne.[8] Va ser representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 8 de desembre de 1894.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cavalleria", "answer_start": 33 } ], "id": "P_116_C_692_Q1", "question": "Quin va ser el seu èxit més gran?" }, { "answers": [ { "text": "feble", "answer_start": 107 } ], "id": "P_116_C_692_Q2", "question": "Com era la història de L'amico Fritz?" }, { "answers": [ { "text": "Gustav Mahler", "answer_start": 133 } ], "id": "P_116_C_692_Q3", "question": "Quin la va presentar a Hamburg?" }, { "answers": [ { "text": "Royal Opera House", "answer_start": 245 } ], "id": "P_116_C_692_Q4", "question": "On es va representar a Londres?" }, { "answers": [ { "text": "8 de desembre de 1894", "answer_start": 841 } ], "id": "P_116_C_692_Q5", "question": "Quan va ser represntada per primer com al Liceu?" } ] }, { "context": "El nom de Mascagni va rebre un impuls meteòric el 17 de maig de 1890 amb la seva primera òpera, Cavalleria rusticana; de fet, gairebé es podria dir que a partir de llavors el camí va ser costa avall. De les disset obres que va escriure per a l'escenari només L'amico Fritz i Iris han sobreviscut en el repertori habitual i principalment en els teatres italians. No va ajudar el fet que Mascagni canviés constantment les seves fórmules operístiques. Immediatament es va allunyar d'utilitzar els ingredients de Cavalleria rusticana en una altra òpera.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "17 de maig de 1890", "answer_start": 50 } ], "id": "P_116_C_695_Q1", "question": "Quan va rebre un impuls meteòric?" }, { "answers": [ { "text": "disset", "answer_start": 207 } ], "id": "P_116_C_695_Q3", "question": "Quantes òperes va escriure?" }, { "answers": [ { "text": "italians", "answer_start": 352 } ], "id": "P_116_C_695_Q4", "question": "En quins teatres han sobreviscut L'amico Fritz i Iris?" }, { "answers": [ { "text": "les seves fórmules operístiques", "answer_start": 416 } ], "id": "P_116_C_695_Q5", "question": "Què canviava constantment Mascagni?" } ] }, { "context": "El sensacional èxit de Cavalleria havia augmentat les esperances d'una reactivació de l'òpera italiana després de més de deu anys de crisi. L'any següent, Mascagni hi va contribuir amb aquest segon títol, amb un resultat triomfal per al públic en el moment en què es veia com el compositor més prometedor de la jove generació. La seva primera peça havia estat àmpliament admirada, però Mascagni volia descartar que la reputació de Cavalleria se centrés massa en el llibret i la història i que finalment aigualís la seva entrada com a compositor.[5] Per evitar la comparació amb el treball previ, Mascagni va canviar decisivament la poesia realista i va preferir la tradició de la commedia lirica, o sentimental. L'ambient serè i l'ambientació campestre suggereixen un exemple tardà del gènere semiserio, entre l'òpera seriosa i l'òpera bufa.[2] Mentre que l'òpera anterior està pintada en tons foscos, Fritz tendeix a ser banyada en colors més clars, en colors pastel. L'òpera, amb el seu entorn rural i la història de la recerca de l'amor veritable, té un final feliç, i fins i tot un bon tipus (David) que resulta ser jueu.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més de deu", "answer_start": 114 } ], "id": "P_116_C_696_Q1", "question": "Quants anys portava en crisi l'òpera italiana?" }, { "answers": [ { "text": "triomfal", "answer_start": 221 } ], "id": "P_116_C_696_Q2", "question": "Com va ser el resultat per al public?" }, { "answers": [ { "text": "la commedia lirica", "answer_start": 677 } ], "id": "P_116_C_696_Q3", "question": "Quina tradició va preferir?" }, { "answers": [ { "text": "pastel", "answer_start": 961 } ], "id": "P_116_C_696_Q4", "question": "En quins colors és banyada Fritz?" }, { "answers": [ { "text": "l'amor veritable", "answer_start": 1033 } ], "id": "P_116_C_696_Q5", "question": "Quina recerca hi trobem en la història de Fritz?" } ] } ] }

{ "title": "Baixa Cerdanya", "paragraphs": [ { "context": "La Baixa Cerdanya és una zona que presenta una gran varietat natural, podent-se trobar a la plana de la vall del Segre des d'espècies típiques de la fauna àrtica fins a les pròpies de zones àrides. A mesura que es penetra a les valls laterals (la Llosa, l'Ingla, Meranges,…), els prats comencen a deixar pas a boscos de pins vermells i roures que són substituïts per pins i avets a mesura que s'eleva el terreny, convivint amb fauna adaptada al fred i la neu. Passats els 2.000 metres d'altitud, la presència dels arbres és escassa, estant presents plantes pròpiament alpines.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "des d'espècies típiques de la fauna àrtica fins a les pròpies de zones àrides", "answer_start": 119 } ], "id": "P_11_C_61_Q1", "question": "Quines espècies podem trobar a la Baixa Cerdanya?" }, { "answers": [ { "text": "una gran varietat natural", "answer_start": 43 } ], "id": "P_11_C_61_Q2", "question": "Què ens trobem a la Baixa Cerdanya?" }, { "answers": [ { "text": "Passats els 2.000 metres", "answer_start": 460 } ], "id": "P_11_C_61_Q3", "question": "A quina altitud comença ser escassa la presència d'arbres?" }, { "answers": [ { "text": "plantes pròpiament alpines", "answer_start": 549 } ], "id": "P_11_C_61_Q4", "question": "Què hi trobem a partir dels 2000 metres?" }, { "answers": [ { "text": "pins i avets", "answer_start": 367 } ], "id": "P_11_C_61_Q5", "question": "Quins arbres trobem a mesura que s'eleva el terreny?" } ] }, { "context": "A la mort de Jaume I el Conqueridor el 1276 i en aplicació del seu testament de 1262 es deixaven a l'infant Jaume les possessions que formaven la Corona de Mallorca com una entitat separada de la Corona d'Aragó. El regne esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què el primer es declara vassall del segon. Pere el Cerimoniós reincorporà les terres de la Corona de Mallorca a la d'Aragó el 1343, expropiant els béns a Jaume III mitjançant una sentència en el procés per incompliment de deures vassallàtics, i després vindrien les accions bèl·liques i la mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor (1349). La reincorporació es féu definitiva mitjançant el Jurament per les Illes.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1276", "answer_start": 39 } ], "id": "P_11_C_62_Q1", "question": "Quin any va morir Jaume I el Conqueridor?" }, { "answers": [ { "text": "les possessions que formaven la Corona de Mallorca", "answer_start": 114 } ], "id": "P_11_C_62_Q2", "question": "Què li van deixar a l'infant Jaume?" }, { "answers": [ { "text": "fins al Tractat de Perpinyà", "answer_start": 249 } ], "id": "P_11_C_62_Q3", "question": "Fins quan el regne esdevé independent?" }, { "answers": [ { "text": "reincorporà les terres de la Corona de Mallorca a la d'Aragó", "answer_start": 350 } ], "id": "P_11_C_62_Q4", "question": "Què va fer Pere el Cerimoniós?" }, { "answers": [ { "text": "Llucmajor", "answer_start": 612 } ], "id": "P_11_C_62_Q5", "question": "A quina batalla va morir Jaume III?" } ] }, { "context": "Per la seguretat que donava la regió muntanyosa a l'alta edat mitjana va ésser una comarca molt poblada, des del segle xiii es va iniciar un retrocés demográfic degut principalment als conflictes amb els albigesos. Al segle xiv Puigcerdà és el principal mercat del Pirineu i es troba entre les set poblacions catalanes amb més població, a la comarca continua el retrocés per les guerres del segle xvii i la divisió del territori pel tractat dels Pirineus (1659). Cap a finals del segle xviii va tenir un increment fins a mitjan segle xix. Des dels anys seixanta del segle xx ha anat creixent la demografia de la comarca.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Per la seguretat que donava la regió muntanyosa", "answer_start": 0 } ], "id": "P_11_C_63_Q1", "question": "Per què va ser una comarca molt poblada?" }, { "answers": [ { "text": "segle xiii", "answer_start": 113 } ], "id": "P_11_C_63_Q2", "question": "A partir de quin segle es va iniciar un retrocés demogràfic?" }, { "answers": [ { "text": "conflictes amb els albigesos", "answer_start": 185 } ], "id": "P_11_C_63_Q3", "question": "Què va produir el retrocés demogràfic?" }, { "answers": [ { "text": "el principal mercat del Pirineu", "answer_start": 241 } ], "id": "P_11_C_63_Q4", "question": "Què era Puigcerdà?" }, { "answers": [ { "text": "tractat dels Pirineus", "answer_start": 433 } ], "id": "P_11_C_63_Q5", "question": "Quin tractat va produir la divisió del territori?" } ] }, { "context": "Al segle i aC Iulia Lybica, l'actual Llívia, fou un centre romà molt important amb funció militar i capital del territori. L'ocupació romana portà una gran prosperitat amb la construcció de vies de comunicació, com la Strata Ceretana, datada de l'any 250 aC, i la reorganització del món rural. Hi hagué nombrosos assentaments rurals, necròpolis i altres elements romans a Talló, Prats, Alp, Bolvir i Urtx. Documents escrits als segles VII i viii recorden l'existència del castell de Llívia, que fou reconstruït al segle xi i a la fi de la guerra civil catalana contra Joan II, el rei francès, Lluís XI, féu destruir el castell l'any 1479.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Iulia Lybica", "answer_start": 14 } ], "id": "P_11_C_65_Q1", "question": "Com es deia Llívia al segle i aC?" }, { "answers": [ { "text": "militar", "answer_start": 90 } ], "id": "P_11_C_65_Q2", "question": "Quina funció tenia Llívia?" }, { "answers": [ { "text": "prosperitat", "answer_start": 156 } ], "id": "P_11_C_65_Q3", "question": "Què porta l'ocupació romana?" }, { "answers": [ { "text": "Lluís XI", "answer_start": 593 } ], "id": "P_11_C_65_Q4", "question": "Qui va fer destruir el castell de Llívia?" }, { "answers": [ { "text": "vies de comunicació", "answer_start": 190 } ], "id": "P_11_C_65_Q5", "question": "Què hi van construir els romans?" } ] }, { "context": "Vers el 1500 aC augmentà el nombre de poblats a l'aire lliure i continuaren d'altres d'existents, aterrassats a la plana a l'entitat de població de Sanavastre. Les coves s'empraven per enterrar i com lloc d'emmagatzematge o hàbitat temporal. A les coves d'Olopte, a la muntanya del Montcurto, hi ha indicis d'ocupació humana durant la fi del Paleolític inferior o el Paleolític mitjà. A una de les coves es pot fer un recorregut de 232 metres, on es varen trobar una fulla de sílex, un punxó i ceràmica.[18]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1500 aC", "answer_start": 8 } ], "id": "P_11_C_66_Q1", "question": "Quan augmentà el nombre de poblats?" }, { "answers": [ { "text": "Montcurto", "answer_start": 282 } ], "id": "P_11_C_66_Q2", "question": "A quina muntanya trobem les coves d'Olopte?" }, { "answers": [ { "text": "Paleolític inferior o el Paleolític mitjà", "answer_start": 342 } ], "id": "P_11_C_66_Q3", "question": "En quina època van estar ocupades les coves?" }, { "answers": [ { "text": "una fulla de sílex, un punxó i ceràmica", "answer_start": 463 } ], "id": "P_11_C_66_Q4", "question": "Què hi van trobar en una de les coves?" }, { "answers": [ { "text": "temporal", "answer_start": 232 } ], "id": "P_11_C_66_Q5", "question": "Quin tipus d'habitat eren les coves?" } ] } ] }

{ "title": "Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt", "paragraphs": [ { "context": "La consulta rebé un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A més a més, 86 personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Glòria Bordons, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Simó, Mathew Tree, Ernest Benach[28] donaren suport exprés a la consulta a través de la seva adhesió a un manifest de suport.[29] Les formacions polítiques que donaren suport a la celebració de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.[30][31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "catalanista i sobiranista", "answer_start": 46 } ], "id": "P_570_C_3415_Q1", "question": "Quins sectors van recolzar la consulta?" }, { "answers": [ { "text": "86", "answer_start": 86 } ], "id": "P_570_C_3415_Q2", "question": "Quantes personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial van donar suport exprés a la consulta?" }, { "answers": [ { "text": "a través de la seva adhesió a un manifest de suport", "answer_start": 336 } ], "id": "P_570_C_3415_Q3", "question": "Com van manifestar el seu suport les personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial?" }, { "answers": [ { "text": "Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya", "answer_start": 477 } ], "id": "P_570_C_3415_Q4", "question": "Quines formacions polítiques van donar suport a la celebració de la consulta?" } ] }, { "context": "La manifestació de la Falange va ser molt minoritària i no va tenir cap efecte intimidatori. Només es van presentar dos autocars (58 persones),[15] que van quedar rodejats per un cordó de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants que van corejar consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda Terra Lliure.[59] L'únic fet de violència constatat contra Falange va ser el trencament del vidre d'un dels autobusos amb un cop de roc.[56] Acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.[56][57][60]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 116 } ], "id": "P_570_C_3416_Q1", "question": "Quants autocars es van presentar a la manifestació de la Falange?" }, { "answers": [ { "text": "per un cordó de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants", "answer_start": 172 } ], "id": "P_570_C_3416_Q2", "question": "Per què van quedar rodejats els participants de la manifestació de la Falange?" }, { "answers": [ { "text": "consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda Terra Lliure", "answer_start": 250 } ], "id": "P_570_C_3416_Q3", "question": "Què van corejar els manifestants que rodejaven els manifestants de la Falange?" }, { "answers": [ { "text": "amb un cop de roc", "answer_start": 443 } ], "id": "P_570_C_3416_Q4", "question": "Amb què van trencar el vidre d'un dels autobusos?" }, { "answers": [ { "text": "Acabat l'acte", "answer_start": 466 } ], "id": "P_570_C_3416_Q5", "question": "Quan van marxar els manifestants?" } ] }, { "context": "El PSC va denunciar públicament tant que van rebre amenaces telefòniques[36] com també la inscripció de diverses pintades a la façana del seu local, la qual va aparèixer embrutada diverses vegades al llarg de diversos dies. En aquestes pintades se'ls titllava de \"feixistes\",[37] apareixia la paraula \"falange\" amb una fletxa apuntant cap a l'escut de la seva organització,[36] i també l'expressió Gora ETA.[38] Motivat per aquesta sèrie d'amenaces i actes vandàlics, el PSC va emetre un comunicat de condemna el 5 de setembre.[39] En declaracions a EFE, l'alcalde del municipi, Carles Móra, va condemnar les pintades.[38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El PSC", "answer_start": 0 } ], "id": "P_570_C_3417_Q1", "question": "Qui va denunciar que havia rebut amenaces telefòniques?" }, { "answers": [ { "text": "embrutada", "answer_start": 170 } ], "id": "P_570_C_3417_Q2", "question": "Com va aparèixer la façana de la seu local del PSC diversos dies?" }, { "answers": [ { "text": "\"feixistes\"", "answer_start": 263 } ], "id": "P_570_C_3417_Q3", "question": "Com es titllava al PSC en les pintades de la façana de la seva seu local?" }, { "answers": [ { "text": "cap a l'escut de la seva organització", "answer_start": 335 } ], "id": "P_570_C_3417_Q4", "question": "Cap on apuntava la fletxa que apareixia junt a la paraula \"falange\" en la façana de la seu local del PSC?" }, { "answers": [ { "text": "5 de setembre", "answer_start": 513 } ], "id": "P_570_C_3417_Q5", "question": "Quan va emetre el PSC un comunicat de condemna front a les amenaces i actes vandàlics que rebia?" } ] }, { "context": "El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritzà la marxa falangista canviant-ne la ubicació, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels veïns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, interior rectificà la seva decisió, ajornant una setmana la concentració per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic, en tenir constància d'una contramanifestació independentista.[22][23] Malgrat això, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibició.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joan Saura", "answer_start": 71 } ], "id": "P_570_C_3418_Q1", "question": "Qui presidia el departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "la marxa falangista", "answer_start": 93 } ], "id": "P_570_C_3418_Q2", "question": "Què va autoritzar Joan Saura?" }, { "answers": [ { "text": "una setmana", "answer_start": 316 } ], "id": "P_570_C_3418_Q3", "question": "Quant de temps va ajornar interior la marxa falangista?" }, { "answers": [ { "text": "per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic", "answer_start": 344 } ], "id": "P_570_C_3418_Q4", "question": "Per què va ajornar interior la concentració falangista?" }, { "answers": [ { "text": "d'una contramanifestació independentista", "answer_start": 417 } ], "id": "P_570_C_3418_Q5", "question": "De què va tenir constància interior que va fer que ajornés la concentració falangista?" } ] }, { "context": "El 10 de setembre, el president José Montilla va dir que \"la consulta dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola\", i defensà el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge mentre esquivà donar suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Els organitzadors replicaren que el PSC també és la caverna.[46] El mateix dia de la votació, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, intenta tirar aigua al vi. El socialista considera \"exagerada\" l'atenció a la consulta d'Arenys, ja que \"no porta enlloc\".[47]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "10 de setembre", "answer_start": 3 } ], "id": "P_570_C_3419_Q1", "question": "Quan va dir José Montilla que \"la consulta dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola\"?" }, { "answers": [ { "text": "el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge", "answer_start": 132 } ], "id": "P_570_C_3419_Q2", "question": "Què defensava José Montilla?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Ajuntament d'Arenys de Munt", "answer_start": 211 } ], "id": "P_570_C_3419_Q3", "question": "A qui va esquivar el seu suport José Montilla?" }, { "answers": [ { "text": "Jordi Hereu", "answer_start": 338 } ], "id": "P_570_C_3419_Q4", "question": "Qui era l'alcalde de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "\"exagerada\"", "answer_start": 424 } ], "id": "P_570_C_3419_Q5", "question": "Com considerà Jordi Hereu la consulta d'Arenys?" } ] } ] }

{ "title": "Lèmur mostela de dents petites", "paragraphs": [ { "context": "El lèmur mostela de dents petites és un membre del gènere dels lèmurs mostela (Lepilemur).[2][3] Fou descrit per primer cop el 1894 per Charles Immanuel Forsyth Major, basant-se en un espècimen trobat al bosc d'Ankafana, als districtes orientals de l'antiga província de Betsileo, al centre de Madagascar. Tot i que Forsyth Major no definí explícitament ni l'origen del nom científic ni el del vulgar, notà que l'animal tenia els queixals més petits que els altres lepilemúrids.[4] El nom específic microdon deriva del grec antic micro-, «petit»,[5] i -odon, «dent».[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dels lèmurs mostela", "answer_start": 58 } ], "id": "P_546_C_3271_Q1", "question": "De quin gènere és el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "Charles Immanuel Forsyth Major", "answer_start": 136 } ], "id": "P_546_C_3271_Q2", "question": "Qui va descriure per primer cop el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "el 1894", "answer_start": 124 } ], "id": "P_546_C_3271_Q3", "question": "Quan van descriure per primer cop el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "els queixals més petits", "answer_start": 426 } ], "id": "P_546_C_3271_Q4", "question": "Què va veure que tenia Forsyth Major el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "del grec antic", "answer_start": 515 } ], "id": "P_546_C_3271_Q5", "question": "De quin idioma deriva el nom especific microdon?" } ] }, { "context": "Entre el 2006 i el 2009 es publicaren tres estudis per determinar les relacions filogenètiques entre els lèmurs mostela. Els estudis citogenètics i moleculars del 2006 i el 2008 conclogueren que el parent més proper del lèmur mostela de dents petites és el lèmur mostela de Milne-Edwards (L. edwardsi).[18][19] El 2009, un estudi examinà totes les espècies conegudes (incloent-hi les espècies recentment descrites) fent servir dues parts de l'ADNmt: el bucle de desplaçament i un conjunt de gens conegut com a fragment PAST. Les dades resultants situaren els lèmurs mostela en quatre grups: la Secció A, del nord i nord-oest de Madagascar; la Secció B, del nord-oest de Madagascar; la Secció C, del centre-oest i sud de Madagascar; i la Secció D, de l'est de Madagascar. Tan sols el lèmur mostela de dents petites generà resultats conflictius quan es compararen els resultats de les dades de l'ADNmt i les del bucle de desplaçament.[20] Les dades del PAST l'ubicaven a la Secció B, mentre que les dades del bucle de desplaçament el col·locaven a la Secció C.[21] La relació entre el lèmur mostela de dents petites (una espècie de l'est de Madagascar) i un grup d'espècies de la costa occidental del país indica que la població ancestral de lèmurs mostela de dents petites es dispersà al seu àmbit de distribució actual des de l'oest seguint cursos fluvials. Tanmateix, les dades conflictives sobre les relacions dels lèmurs mostela de dents petites tant amb la secció B com amb la C fan que no es pugui determinar amb certesa el camí de dispersió exacte.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 38 } ], "id": "P_546_C_3272_Q1", "question": "Quants estudies es van publicar entre el 2006 i el 2009?" }, { "answers": [ { "text": "les relacions filogenètiques entre els lèmurs mostela", "answer_start": 66 } ], "id": "P_546_C_3272_Q2", "question": "Què volien determinar aquests estudis?" }, { "answers": [ { "text": "fent servir dues parts de l'ADNmt", "answer_start": 415 } ], "id": "P_546_C_3272_Q3", "question": "Com van comparar totes les espècies conegudes el 2009?" }, { "answers": [ { "text": "seguint cursos fluvials", "answer_start": 1333 } ], "id": "P_546_C_3272_Q4", "question": "Com es va dispersar el lèmur mostela de dents petites per Madagascar?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 577 } ], "id": "P_546_C_3272_Q5", "question": "Quants grups de lèmurs mostela van quedar després de l'estudi comparatiu?" } ] }, { "context": "El lèmur mostela de dents petites està inclòs a l'Apèndix I del CITES, la qual cosa en prohibeix el comerç internacional.[25][28] Al principi, la UICN classificà l'espècie com a en «risc baix», en primer lloc el 1996 a la subclassificació de «Risc mínim» i més tard, el 2000, a la subclassificació «Gairebé amenaçada». Abans que es produïssin els canvis taxonòmics que resultaren en l'aparició de moltes espècies noves de lèmur mostela, es considerava que el lèmur mostela de dents petites tenia una àmplia distribució, però actualment es creu que el seu àmbit és molt més petit.[25] Quan se'n féu la revisió més recent (2008), no es coneixien amb certesa ni la mida de la població, ni l'àmbit de distribució, ni altres factors, de manera que se'l classificà com a espècie amb «Dades insuficients».[25][29] A causa de les amenaces conegudes per a la supervivència de l'espècie i el fet que el seu àmbit de distribució es coneix cada cop millor, la UICN ha manifestat que en un futur pot merèixer l'estatus d'«Amenaçada».[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'Apèndix I del CITES", "answer_start": 46 } ], "id": "P_546_C_3273_Q1", "question": "On està inclòs el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "el comerç internacional", "answer_start": 97 } ], "id": "P_546_C_3273_Q2", "question": "Què prohibeix la inclusió d'una espècie a l'Apèndix I del CITES?" }, { "answers": [ { "text": "Gairebé amenaçada", "answer_start": 299 } ], "id": "P_546_C_3273_Q3", "question": "En quin risc està el lèmur mostela de dents petites des del 2000?" }, { "answers": [ { "text": "com a espècie amb «Dades insuficients»", "answer_start": 759 } ], "id": "P_546_C_3273_Q4", "question": "Com classificaren el lèmur mostela de dents pètites el 2008?" }, { "answers": [ { "text": "l'estatus d'«Amenaçada»", "answer_start": 996 } ], "id": "P_546_C_3273_Q5", "question": "Què pot merèixer l'espècie del lèmur mostela de dents petites en un futur?" } ] }, { "context": "El lèmur mostela de dents petites viu a l'interior del sud-est de Madagascar. El seu àmbit de distribució limita al sud-oest amb el Parc Nacional d'Andringitra[22], al nord amb el riu Namorona i al sud amb el riu Manampatrana, a partir del qual aparentment és reemplaçat pel lèmur mostela dels James.[25] Calen més estudis per determinar-ne amb certesa la distribució i les relacions amb altres lèmurs mostela del sud de Madagascar. L'espècie viu en selves pluvials denses.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'interior del sud-est de Madagascar", "answer_start": 38 } ], "id": "P_546_C_3274_Q1", "question": "On viu el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "en selves pluvials denses", "answer_start": 447 } ], "id": "P_546_C_3274_Q2", "question": "En quin hàbitat viu el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "lèmur mostela dels James", "answer_start": 275 } ], "id": "P_546_C_3274_Q3", "question": "Qui reemplaça el lèmur mostela de dents petites a partir del riu Manampatrana?" }, { "answers": [ { "text": "amb el Parc Nacional d'Andringitra", "answer_start": 125 } ], "id": "P_546_C_3274_Q4", "question": "Amb què limita al sud-oest l'àmbit de distribució del lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "amb el riu Namorona", "answer_start": 173 } ], "id": "P_546_C_3274_Q5", "question": "Amb què limita al nord l'àmbit de distribució del lèmur mostela de dents petites?" } ] }, { "context": "Com moltes espècies de lèmurs, està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat causada per l'artigatge i l'increment del nombre de caçadors. Se'l caça amb arpons i també se'l captura quan es tallen els arbres en els quals dorm en forats.[25] Se sap que el lèmur mostela de dents petites viu als parcs nacionals de Ranomafana i d'Andringitra, tot i que pot ser que també habiti el Parc Nacional de Midongy du sud. Tanmateix, aquest últim es troba a l'extrem meridional del seu àmbit de distribució, per la qual cosa els lèmurs mostela que hi viuen podrien ser en realitat lèmurs mostela de Fleurete.[29]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la pèrdua d'hàbitat", "answer_start": 49 } ], "id": "P_546_C_3275_Q1", "question": "Quina pèrdua amenaça aquesta espècie de lèmurs?" }, { "answers": [ { "text": "l'artigatge", "answer_start": 81 } ], "id": "P_546_C_3275_Q2", "question": "Què causa la pèrdua d'habitat d'aquesta espècie?" }, { "answers": [ { "text": "amb arpons", "answer_start": 141 } ], "id": "P_546_C_3275_Q3", "question": "Amb què es caça a aquesta espècie?" }, { "answers": [ { "text": "Ranomafana i d'Andringitra", "answer_start": 304 } ], "id": "P_546_C_3275_Q4", "question": "A quins parcs nacionals viu el lèmur mostela de dents petites?" }, { "answers": [ { "text": "quan es tallen els arbres en els quals dorm", "answer_start": 173 } ], "id": "P_546_C_3275_Q5", "question": "Quan es captura també als lèmurs?" } ] } ] }

{ "title": "Reixes de la catedral de Toledo", "paragraphs": [ { "context": "El ferrer Domingo no era altre que Domingo de Céspedes, veí de Toledo, conegut en l'àmbit com \"El mestre\" o mestre Domingo, nom amb el qual signava tots els seus treballs. El cognom Céspedes se li va aplicar posteriorment en la historiologia d'art. Als tres arquitectes se'ls va demanar, entre altres coses, la seva opinió sobre la matèria primera de les reixes: Andino preferia el bronze, mentre que Villalpando i Céspedes s'inclinaven pel ferro. La reixa del cor va ser contractada a Céspedes.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Domingo de Céspedes", "answer_start": 35 } ], "id": "P_108_C_643_Q1", "question": "Qui era el ferrer Domingo?" }, { "answers": [ { "text": "de Toledo", "answer_start": 60 } ], "id": "P_108_C_643_Q2", "question": "D'on era Domingo de Céspedes?" }, { "answers": [ { "text": "El mestre", "answer_start": 95 } ], "id": "P_108_C_643_Q3", "question": "Com se'l coneixia en l'àmbit?" }, { "answers": [ { "text": "el bronze", "answer_start": 379 } ], "id": "P_108_C_643_Q4", "question": "Què preferia Andino?" } ] }, { "context": "La reixa del cor de la catedral és una obra mestra del ferrer Céspedes (o del mestre Domingo, com li agradava signar) acabada l'any 1548. Va tenir com a ajudant al seu gendre Fernando Bravo. Sense estar entre les més espectaculars, és considerada com una de les més harmonioses del renaixement espanyol. Els balustres s'eleven estilitzats, amb un perfil molt fi i una silueta elegant. No està dividida en pisos. A dalt, abans de la cresteria, hi ha una petita divisió a manera d'imposta i, en aquest espai, s'hi troben tota una sèrie de medallons que van alternant-se amb el petit balustre que els separa. En el centre de la cresteria hi ha l'escut del cardenal Silíceo, enquadrat dins d'un oval. A ambdós costats es mantenen drets els candelers, perfectament treballats i d'harmonioses proporcions. La reixa del cor mostra una nova originalitat: en el centre hi ha col·locada una columna balustrada que dóna lloc a una doble entrada. En els seus orígens, la reixa estava platejada.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1548", "answer_start": 132 } ], "id": "P_108_C_645_Q1", "question": "Quin any van acabar la reixa del cor?" }, { "answers": [ { "text": "Fernando Bravo", "answer_start": 175 } ], "id": "P_108_C_645_Q2", "question": "Qui va ser el seu ajudant?" }, { "answers": [ { "text": "elegant", "answer_start": 376 } ], "id": "P_108_C_645_Q3", "question": "Com és la silueta?" }, { "answers": [ { "text": "l'escut del cardenal Silíceo", "answer_start": 641 } ], "id": "P_108_C_645_Q4", "question": "Què hi ha al centre de la cresteria?" }, { "answers": [ { "text": "una columna", "answer_start": 877 } ], "id": "P_108_C_645_Q5", "question": "Què hi ha al centre?" } ] }, { "context": "A ambdós costats de la reixa s'hi troben els dos púlpits de bronze que van ser encarregats el 1542 a Villalpando; estan situats sobre uns grius que es recolzen en dues gruixudes columnes de pòrfir. Són de forma octogonal, amb uns relleus molt bons, llaurats, que estan separats per atlants. Estan units a la reixa formant un tot. Existeix l'escriptura de concert, on es diu que es conservaran les columnes de jaspi que ja existien als púlpits anteriors.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "bronze", "answer_start": 60 } ], "id": "P_108_C_646_Q2", "question": "De quin metall són els púlpits?" }, { "answers": [ { "text": "Villalpando", "answer_start": 101 } ], "id": "P_108_C_646_Q3", "question": "A qui van encarregar els púlpits?" }, { "answers": [ { "text": "octogonal", "answer_start": 211 } ], "id": "P_108_C_646_Q4", "question": "Quina forma tenen?" }, { "answers": [ { "text": "de pòrfir", "answer_start": 187 } ], "id": "P_108_C_646_Q5", "question": "De què són les columnes?" } ] }, { "context": "L'obra es va començar l'any 1540 i es va acabar el 1548, segons consta a la mateixa reixa. És una obra magnífica, on els balustres s'eleven harmoniosament en forma lineal, jugant amb l'alternança dels nusos de manera molt equilibrada. A més de la perfecció dels mencionats balustres, cal tenir en compte la riquesa de les formes estatuàries: telamons —anomenats també atlants—, cariàtides i figures clàssiques que duen clàmides. La reixa està realitzada en ferro i bronze daurat, i està col·locada sobre un sòcol de jaspi i marbre. Forma uns relleus que representen històries sagrades que recorden els relleus florentins. Sobre els caps dels atlants hi ha un fris ornamentat de grotescs; tot seguit, un altre pis menys alt que el primer des del qual arrenquen els següents balustres que segueixen el mateix joc d'alternança dels nusos. A manera de divisió de carrers hi van intercalats uns balustres especials que són veritables canelobres; sobre aquests balustres s'estén un altre fris calat i enriquit amb busts, angelets i formes florals. Per sobre hi ha la cresteria, que forma una filigrana d'escuts, genis alats, medallons, canelobres i d'altres adorns platerescs. Al centre s'hi troba l'escut de Carles V amb l'àguila bicèfala i, per sobre, el canelobre llaurat que serveix de peanya al gran crucifix, demanat expressament com a terminació pel capítol catedralici.[1] Va ser signada per Villalpando en un racó amb les paraules Labor ubicumque (treball a totes parts).[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1548", "answer_start": 51 } ], "id": "P_108_C_647_Q1", "question": "Quin any van acaba l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "la riquesa", "answer_start": 304 } ], "id": "P_108_C_647_Q2", "question": "Què destaca de les formes estatutàries?" }, { "answers": [ { "text": "històries sagrades", "answer_start": 566 } ], "id": "P_108_C_647_Q3", "question": "Què representen els relleus?" }, { "answers": [ { "text": "Carles V", "answer_start": 1203 } ], "id": "P_108_C_647_Q4", "question": "De qui és l'escut que hi ha al centre?" } ] }, { "context": "L'autor de la reixa d'entrada a la Capilla de los Reyes Viejos és Domingo de Céspedes. Va construir aquesta reixa el 1529. Consta de tres pisos separats per dos frisos elaborats minuciosament: el superior, amb grius retallats que representen personatges mitològics alats i amb cua de peix; l'inferior, tanmateix, no és retallat, però els seus grotescs estan fets amb una gran precisió. El coronament final està realitzat amb una calavera a baix al centre (motiu molt renaixentista), on es recolza la punta de l'escut del cardenal Fonseca; el subjecten dos grans grius i, sobre seu, dos putti en actitud de pregària. A ambdós costats s'aixequen els canelobres, també molt treballats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Domingo de Céspedes", "answer_start": 66 } ], "id": "P_108_C_648_Q1", "question": "Qui va fer la reixa d'entrada a la Capilla de los Reyes Viejos?" }, { "answers": [ { "text": "1529", "answer_start": 117 } ], "id": "P_108_C_648_Q2", "question": "Quin any la va construir?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 133 } ], "id": "P_108_C_648_Q3", "question": "Quants pisos té?" }, { "answers": [ { "text": "mitològics alats i amb cua de peix", "answer_start": 254 } ], "id": "P_108_C_648_Q4", "question": "Quins personatges hi ha al fris superior?" }, { "answers": [ { "text": "molt treballats", "answer_start": 666 } ], "id": "P_108_C_648_Q5", "question": "Com són els canelobres dels costats?" } ] } ] }

{ "title": "Parc de la Ciutadella", "paragraphs": [ { "context": "Des del 1908 es van celebrar en el palau de Belles Arts els Jocs Florals i va sorgir la idea de col·locar com a colofó cada any un bust dedicat a un personatge il·lustre català, reprenent l'antic projecte d'un panteó de catalans il·lustres, encara que en aquest cas a l'aire lliure. Es va seguir aquest costum fins al 1913, ja que a l'any següent es va interrompre per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. En aquests anys es van col·locar els busts de Manuel Milà i Fontanals (1908), Emili Vilanova (1908), Marià Aguiló i Fuster (1909), Víctor Balaguer (1910), Lleó Fontova (1910), Teodor Llorente (1912) i Joan Maragall (1913). La majoria es troba en l'anomenat «jardí romàntic», en el sector occidental del parc.[58]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en el palau de Belles Arts", "answer_start": 29 } ], "id": "P_594_C_3559_Q1", "question": "On es van celebrar els Jocs Florals des del 1908?" }, { "answers": [ { "text": "a un personatge il·lustre català", "answer_start": 144 } ], "id": "P_594_C_3559_Q2", "question": "A qui està dedicat el bust que es col·loca cada any en el palau de Belles Arts?" }, { "answers": [ { "text": "en el sector occidental del parc", "answer_start": 683 } ], "id": "P_594_C_3559_Q4", "question": "On està el «jardí romàntic»?" } ] }, { "context": "Finalment, amb l'esclat de la Revolució de 1868 es va obrir el camí per a la demolició de la Ciutadella: el 12 de desembre de 1869 el govern del general Prim va aprovar el decret que cedia la fortalesa a la ciutat, amb la condició que el terreny anés destinat a un jardí públic i l'Ajuntament es fes càrrec del cost de la demolició.[11] Es va començar amb l'enderrocament de la torre de Sant Joan, la presó militar situada a la plaça d'armes de la Ciutadella. De la fortalesa original van quedar solament la capella (actual Parròquia Castrense), el palau del governador (actualment un institut d'educació secundària, l'IES Verdaguer) i l'arsenal, actual seu del Parlament de Catalunya. Les obres d'enderrocament van ser a càrrec de l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias.[23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el govern del general Prim", "answer_start": 131 } ], "id": "P_594_C_3560_Q1", "question": "Qui va aprovar el decret que cedia la Ciutadella a la ciutat?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'esclat de la Revolució de 1868", "answer_start": 11 } ], "id": "P_594_C_3560_Q2", "question": "Quan es va obrir el camí per a l'enderrocament de la Ciutadella?" }, { "answers": [ { "text": "el 12 de desembre de 1869", "answer_start": 105 } ], "id": "P_594_C_3560_Q3", "question": "Quan es va aprovar el decret que cedia la Ciutadella a la ciutat?" }, { "answers": [ { "text": "l'Ajuntament", "answer_start": 280 } ], "id": "P_594_C_3560_Q4", "question": "Qui s'havia de fer càrrec del cost de la demolició de la fortalesa?" }, { "answers": [ { "text": "torre de Sant Joan", "answer_start": 378 } ], "id": "P_594_C_3560_Q5", "question": "On estava la presó militar situada a la plaça d'armes de la Ciutadella?" } ] }, { "context": "Felip V va intentar recuperar la capital catalana el 1706, amb un exèrcit que va assetjar Barcelona per terra i mar, però va ser obligat a retirar-se.[8] Malgrat tot, l'èxit de l'ofensiva francesa en les batalles d'Almansa (1707), Brihuega i Villaviciosa (1710) i la retirada del pretendent austríac després de la seva entronització com a emperador el 1711 (tractat d'Utrecht, 1713), van deixar sola a Catalunya.[9] Barcelona va sofrir un setge perllongat (14 mesos), fins que la ciutat va ser presa l'11 de setembre de 1714.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Felip V", "answer_start": 0 } ], "id": "P_594_C_3561_Q1", "question": "Qui va intentar recuperar la capital catalana?" }, { "answers": [ { "text": "1706", "answer_start": 53 } ], "id": "P_594_C_3561_Q2", "question": "Quan va intentar Felip V recuperar la capital catalana?" }, { "answers": [ { "text": "per terra i mar", "answer_start": 100 } ], "id": "P_594_C_3561_Q3", "question": "Per on va assetjar Felip V Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "14 mesos", "answer_start": 457 } ], "id": "P_594_C_3561_Q4", "question": "Quant de temps va ser assetjada Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "11 de setembre de 1714", "answer_start": 502 } ], "id": "P_594_C_3561_Q5", "question": "Quan va ser presa la ciutat de Barcelona?" } ] }, { "context": "El 1927 el director de Parcs i jardins, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, deixeble de Forestier, va ampliar el traçat dissenyat pel paisatgista francès en els seus dos extrems, cap al llac i cap al passeig Militar. En cadascun d'aquests costats va situar també obres d'art: la Deessa de Josep Dunyach i el Monument als voluntaris catalans en la guerra de 1914, de Josep Clarà, ambdues d'estil noucentista. El costat oriental va ser posteriorment aglutinat al Zoo i l'escultura de Dunyach va ser traslladada al passeig dels Àlbers.[84]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Nicolau Maria Rubió i Tudurí", "answer_start": 40 } ], "id": "P_594_C_3562_Q1", "question": "Qui va ser el director de Parcs i jardins?" }, { "answers": [ { "text": "de Forestier", "answer_start": 79 } ], "id": "P_594_C_3562_Q2", "question": "De qui era deixeble Nicolau Maria Rubió?" }, { "answers": [ { "text": "cap al llac i cap al passeig Militar", "answer_start": 173 } ], "id": "P_594_C_3562_Q3", "question": "Cap on va ampliar en els seus dos extrems Nicolau Maria el traçat dissenyat pel paisatgista?" }, { "answers": [ { "text": "obres d'art", "answer_start": 257 } ], "id": "P_594_C_3562_Q4", "question": "Què va col·locar Nicolau Maria en cadascun dels costats?" }, { "answers": [ { "text": "noucentista", "answer_start": 389 } ], "id": "P_594_C_3562_Q5", "question": "De quin estil és l'obra la Deessa de Josep Dunyach?" } ] }, { "context": "Per a la seva construcció va ser necessari demolir part del barri de la Ribera: es van enderrocar 1200 cases, es va desviar el Rec Comtal i es van derruir diversos edificis d'interès artístic, com els convents de Sant Agustí, Santa Clara i Mare de Déu de la Pietat, l'església de Santa Marta i l'hospici de Montserrat.[12] En total es va desallotjar a unes 4500 persones, que no van rebre indemnització alguna i van ser abandonades a la seva sort. Algunes van ser recol·locades tres dècades més tard al nou barri de la Barceloneta, en uns terrens guanyats al mar.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "part del barri de la Ribera", "answer_start": 51 } ], "id": "P_594_C_3563_Q1", "question": "Què va ser necessari demolir per a la seva construcció?" }, { "answers": [ { "text": "1200", "answer_start": 98 } ], "id": "P_594_C_3563_Q2", "question": "Quantes cases es van enderrocar al barri de la Ribera?" }, { "answers": [ { "text": "els convents de Sant Agustí, Santa Clara i Mare de Déu de la Pietat, l'església de Santa Marta i l'hospici de Montserrat", "answer_start": 197 } ], "id": "P_594_C_3563_Q3", "question": "Quins edificis d'interès artístic es van derruir?" }, { "answers": [ { "text": "4500", "answer_start": 357 } ], "id": "P_594_C_3563_Q4", "question": "Quantes persones es van desallotjar?" }, { "answers": [ { "text": "al nou barri de la Barceloneta", "answer_start": 500 } ], "id": "P_594_C_3563_Q5", "question": "En quin barri van ser recol·locades tres dècades més tard algunes de les persones desallotjades?" } ] }, { "context": "El 1916 es va construir un casino entre el llac i la cascada, obra de l'arquitecte Josep Plantada en estil renaixentista francès. Tenia dos pisos, l'inferior destinat a cafè-restaurant i el superior on se situava el casino. Va ser enderrocat el 1964.[62]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un casino", "answer_start": 24 } ], "id": "P_594_C_3564_Q1", "question": "Què es va construir el 1916?" }, { "answers": [ { "text": "entre el llac i la cascada", "answer_start": 34 } ], "id": "P_594_C_3564_Q2", "question": "On es va construir el casino?" }, { "answers": [ { "text": "de l'arquitecte Josep Plantada", "answer_start": 67 } ], "id": "P_594_C_3564_Q3", "question": "De qui era obra el casino?" }, { "answers": [ { "text": "renaixentista francès", "answer_start": 107 } ], "id": "P_594_C_3564_Q4", "question": "En quin estil es va construir el casino?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 136 } ], "id": "P_594_C_3564_Q5", "question": "Quants pisos tenia el casino?" } ] } ] }

{ "title": "Mare de Déu del Roser (Murillo)", "paragraphs": [ { "context": "A partir del Concili de Trento, la Contrareforma catòlica va impulsar una gran ona de misticisme, meditació i d'oració personal, en particular del rosari. Amb això va augmentar la devoció i el culte a la Mare de Déu del Roser i per tant la demanda de representacions en imatges escultòriques i pictòriques. Tot i que Espanya, junt amb Itàlia, fou un dels països on hi va haver més demanda, se sap que el mateix fenomen es va estendre per altres països europeus; un exemple, és el que per combatre la plaga de la pesta es va demanar a van Dyck que «realitzés una pintura de la Mare de Déu del Roser».[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una gran ona de misticisme, meditació i d'oració personal, en particular del rosari", "answer_start": 70 } ], "id": "P_499_C_2989_Q1", "question": "Què va impulsar la Contrareforma catòlica a partir del Concili de Trento?" }, { "answers": [ { "text": "Espanya, junt amb Itàlia", "answer_start": 317 } ], "id": "P_499_C_2989_Q3", "question": "Quins països foren els que van tenir més demanda de representacions de la Mare de Déu del Roser?" }, { "answers": [ { "text": "per combatre la plaga de la pesta", "answer_start": 484 } ], "id": "P_499_C_2989_Q4", "question": "Per què es va demanar a Dyck que «realitzés una pintura de la Mare de Déu del Roser»?" } ] }, { "context": "Una de les característiques més importants de la pintura de Murillo és que va saber imprimir una capacitat d'inventiva en les seves composicions i va utilitzar amb encert les diferents fonts d'inspiració i coneixement. Dintre d'aquesta renovació va saber plasmar el sentit propi de l'art barroc donant moviment i dinamisme a la seva pintura. Va aconseguir tot això gràcies al fet que també era un dibuixant excel·lent i un bon observador de la realitat, a més de saber transmetre tota mena de gestos i actituds amb una gran naturalitat. El seu tractament de la llum evolucionà i passà d'una il·luminació uniforme en els seus inicis artístics a aconseguir uns efectes de contrast de clarobscur; a la vegada, mirava d'obtenir unes transicions suaus entre la penombra i la claror i d'aquesta manera obtenia unes gradacions que transmeten una sensació de profunditat. Les seves pinzellades, a més de ser aplicades de manera lliure, estan fetes amb una pintura espessa que permet que s'apreciïn les empremtes deixades pel pinzell.[14] La qualitat de la matèria tractada per Murillo en aquesta obra queda especialment demostrada en el virtuosisme amb què pinta el vel que cobreix lleugerament el cap de Maria i la voluminosa caiguda dels plecs de les seves vestidures.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el sentit propi de l'art barroc donant moviment i dinamisme a la seva pintura", "answer_start": 263 } ], "id": "P_499_C_2991_Q1", "question": "Què va saber plasmar Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "excel·lent", "answer_start": 407 } ], "id": "P_499_C_2991_Q2", "question": "Com era Murillo com a dibuixant?" }, { "answers": [ { "text": "amb una pintura espessa", "answer_start": 940 } ], "id": "P_499_C_2991_Q3", "question": "Amb quina pintura estan fetes les pinzellades de les obres de Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "que s'apreciïn les empremtes deixades pel pinzell", "answer_start": 975 } ], "id": "P_499_C_2991_Q4", "question": "Què permet la pintura que utilitza Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "voluminosa", "answer_start": 1208 } ], "id": "P_499_C_2991_Q5", "question": "Com és la caiguda dels plecs de les vestidures de Maria?" } ] }, { "context": "Murillo fou un pintor eminentment religiós, com ho demostra en les seves obres i en la seva ideologia personal. Així ho va recollir Vicente Carducho en els seus Diàlegs de la Pintura de 1633, on diu que «Murillo va representar els temes religiosos amb propietat i conveniència». Compromès amb la Contrareforma catòlica i treballant al seu servei, realitzà la major part de les seves obres per a ser posteriorment exposades en llocs públics, especialment en esglésies i monestirs. Els seus personatges mostren tendresa i afecte amb un estil senzill i sense dramatismes; per aquest motiu, el poble rebé el missatge present en la seva pintura d'una manera propera; ja en la seva època l'artista era comprès i la gent cercava en els seus personatges religiosos confiança i protecció. Els seus principals clients foren nombroses institucions eclesiàstiques i van posar les seves obres com a exemple del moviment contrareformista; també els rics comerciants les feien servir per a la seva devoció particular.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en les seves obres i en la seva ideologia personal", "answer_start": 60 } ], "id": "P_499_C_2992_Q1", "question": "On es demostra que Murillo fou un pintor eminentment religiós?" }, { "answers": [ { "text": "Vicente Carducho", "answer_start": 132 } ], "id": "P_499_C_2992_Q2", "question": "De qui són els Diàlegs de la Pintura de 1633?" }, { "answers": [ { "text": "amb la Contrareforma catòlica", "answer_start": 289 } ], "id": "P_499_C_2992_Q3", "question": "Amb què estava compromès Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "tendresa i afecte", "answer_start": 509 } ], "id": "P_499_C_2992_Q4", "question": "Què mostren els personatges de l'obra de Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "nombroses institucions eclesiàstiques", "answer_start": 814 } ], "id": "P_499_C_2992_Q5", "question": "Qui van ser els principals clients de Murillo?" } ] }, { "context": "L'obra presenta com a únics protagonistes a Maria i el seu fill Jesús, formant tots dos una composició piramidal d'un aspecte sòlid, monumental. Maria apareix representada molt jove, quasi com una adolescent; es troba en una posició estàtica, asseguda sobre un banc de pedra amb l'Infant en els seus braços, dempeus i recolzat sobre el genoll esquerre de la seva mare; tots dos sostenen un rosari amb les respectives mans dretes. La col·locació dels personatges en aquesta forma propicia la trobada de les dues cares –mare i fill–, a la mateixa alçada, amb les galtes fregant-se suaument. Aquesta imatge està plena d'una gran dolçor i tendresa. A diferència d'altres iconografies del mateix tipus pintades per Diego Velázquez o Alonso Cano, on els personatges tenen els ulls baixos o es creuen les mirades, Murillo presenta tant la mare com el fill amb la mirada cap al davant, dirigida en direcció a l'espectador. El nen està nu, cobert lleument amb un drap blanc que subjecta la seva mare. Maria porta unes robes de color vermell i blau, amb abundants plecs, i un vel lleuger cobreix els seus cabells i envolta el seu escot fins a caure sobre el seu maluc. Els vestits presenten molts plecs que estan realitzats amb unes pinzellades soltes, amb determinats tocs de llums col·locats en tota la roba que suggereixen un tipus de qualitat amb la influència de la pintura flamenca i genovesa de l'època. Tot el conjunt es troba sobre un fons neutre i obscur que ressalta el gran efecte de volum de l'obra.[12][13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Maria i el seu fill Jesús", "answer_start": 44 } ], "id": "P_499_C_2993_Q1", "question": "Qui són els protagonistes de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "l'Infant", "answer_start": 279 } ], "id": "P_499_C_2993_Q2", "question": "Què té Maria en els seus braços?" }, { "answers": [ { "text": "amb les respectives mans dretes", "answer_start": 397 } ], "id": "P_499_C_2993_Q3", "question": "Amb què sostenen el rosari Maria i Jesús?" }, { "answers": [ { "text": "cap al davant, dirigida en direcció a l'espectador", "answer_start": 863 } ], "id": "P_499_C_2993_Q4", "question": "Cap on dirigeix Murillo les mirades de Maria i de Jesús?" }, { "answers": [ { "text": "vermell i blau", "answer_start": 1024 } ], "id": "P_499_C_2993_Q5", "question": "De quin color són les robes que porta Maria?" } ] } ] }

{ "title": "Literatura fenício-púnica", "paragraphs": [ { "context": "Molts autors clàssics i, fins i tot, alguns de contemporanis han defensat la idea que en l'antiguitat només els romans havien desenvolupat la seua cultura suficientment com per a comprendre i traduir les obres gregues.[13] Paradoxalment, és precisament en l'obra Poenulus del comediògraf Plaute un dels pocs llocs on queda constància de traduccions d'obres gregues al púnic.[13] Amb l'apogeu de Cartago en el segle V aC, el fenici va esdevenir una llengua de prestigi en la Mediterrània, competint amb el llatí i el grec, cosa que va propiciar aquesta labor traductora. A continuació, se citen dos fragments del Poenulus ('El cartaginès'), traducció de l'obra grega ὁ Καρχηδόνιος (ho Karkhēdónios, 'El cartaginès'), possiblement del poeta Alexis de Thuris (ca. 375-275 aC) i en les quals Plaute va incloure fragments de la traducció d'aquesta mateixa obra al púnic, així com d'altres traduccions de què va tindre coneixement, per tal tant de divertir l'audiència amb el so estrany de la llengua com també perquè servira de base per a jocs de paraules i errors de traducció:[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els romans", "answer_start": 108 } ], "id": "P_131_C_781_Q1", "question": "Quin podia comprendre i traduir obres gregues?" }, { "answers": [ { "text": "de prestigi", "answer_start": 456 } ], "id": "P_131_C_781_Q3", "question": "Com era considerada la llengua fenícia?" }, { "answers": [ { "text": "el so estrany", "answer_start": 967 } ], "id": "P_131_C_781_Q5", "question": "Què divertia d'aquesta llengua a l'audiència?" } ] }, { "context": "Agustí d'Hipona, que va viure entre els segles III i IV dC, considerava el púnic com una de les principals llengües «sapiencials», juntament amb l'hebreu, el cananeu, el llatí i el grec. Sobre la literatura en púnic va comentar en una de les seues cartes: quae lingua si improbatur abs te, nega Punicis Libris, ut a viris doctissimus proditur, multa sapienter esse mandata memoriae («si rebutges esta llengua, estàs negant allò que han admés molts erudits: són moltes les coses que han sigut sàviament preservades de l'oblit gràcies als llibres escrits en púnic»).[2] Per a Agustí, esta literatura no era només antiga, sinó també coetània. Parla d'abecedària i salms compostos en púnic i que, de fet, tant donatistes com catòlics neopúnics escrivien llibrets en púnic que reunien testimonis de les sagrades escriptures. S'ha arribat a pensar que una part important de la Bíblia arribà a traduir-se al neopúnic.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una de les principals llengües «sapiencials»", "answer_start": 85 } ], "id": "P_131_C_782_Q1", "question": "Com considerava Agustí d'Hipona el púnic?" }, { "answers": [ { "text": "preservades de l'oblit", "answer_start": 502 } ], "id": "P_131_C_782_Q2", "question": "Com han sigut motes coses gracies als llibres en púnic?" }, { "answers": [ { "text": "tant donatistes com catòlics", "answer_start": 701 } ], "id": "P_131_C_782_Q3", "question": "Qui escrivia llibrets en púnic?" }, { "answers": [ { "text": "testimonis de les sagrades escriptures", "answer_start": 780 } ], "id": "P_131_C_782_Q4", "question": "Què reunien aquests llibrets?" }, { "answers": [ { "text": "una part important de la Bíblia", "answer_start": 846 } ], "id": "P_131_C_782_Q5", "question": "Què se suposa que es va traduir al neopúnic?" } ] }, { "context": "És un dels camps sobre el que es tenen més dades, ja que se sap que, una vegada acabada la Tercera Guerra púnica, el Senat de Roma va decidir traduir al llatí un tractat d'agronomia de caràcter enciclopèdic escrit per Magó, que va ser considerat per Columela com el pare de l'agronomia. Aquest tractat estava compost per 28 llibres, dels quals se n'han conservat 66 fragments.[1] El seu contingut comprèn aspectes de viticultura, topografia, medicina, veterinària, apicultura i arbres fruiters, a més d'indicacions en què defensa que les propietats no haurien de ser massa extenses i que el propietari no hauria d'absentar-se del lloc. De tota manera, Magó no degué ser l'únic tractadista cartaginés que incidí en aquest tema, ja que Columela indica expressament que existien diversos escriptors que se centraren en aquesta qüestió, per molt que, a excepció d'un tal Amílcar, no fa cap matisació sobre quins podien ser ni sobre la profunditat dels seus treballs.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un tractat d'agronomia", "answer_start": 159 } ], "id": "P_131_C_783_Q1", "question": "Què van traduir?" }, { "answers": [ { "text": "28", "answer_start": 321 } ], "id": "P_131_C_783_Q3", "question": "Quant llibres componien el tractat?" }, { "answers": [ { "text": "massa extenses", "answer_start": 567 } ], "id": "P_131_C_783_Q4", "question": "Com no haurien de ser les propietats?" }, { "answers": [ { "text": "el Senat de Roma", "answer_start": 114 } ], "id": "P_131_C_783_Q5", "question": "Qui va decidir fer la traducció?" } ] }, { "context": "Encara que amb prou feines se'n té constància, sembla probable que s'escrigueren textos de tema filosòfic, ja que se sap que tant a Cartago com a Gadir hi hagué escoles platòniques i pitagòriques, corrents que semblen haver gaudit d'una ampla acceptació en l'àmbit colonial fenici. Només es coneixen els escrits de Moderat, de l'escola gaditana, que escrivia en grec.[6] A Sancuniató, se li atribueix un tractat sobre filosofia del qual no en queda més constància que la simple menció.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de tema filosòfic", "answer_start": 88 } ], "id": "P_131_C_784_Q1", "question": "Quina mena de textos es van escriure probablement?" }, { "answers": [ { "text": "platòniques i pitagòriques", "answer_start": 169 } ], "id": "P_131_C_784_Q2", "question": "Quines escoles hi havia?" }, { "answers": [ { "text": "d'una ampla acceptació", "answer_start": 231 } ], "id": "P_131_C_784_Q3", "question": "De què gaudien aquests corrents?" }, { "answers": [ { "text": "de Moderat", "answer_start": 312 } ], "id": "P_131_C_784_Q4", "question": "De qui coneixem escrits?" }, { "answers": [ { "text": "gaditana", "answer_start": 336 } ], "id": "P_131_C_784_Q5", "question": "De quina escola era Moderat?" } ] }, { "context": "L'historiador jueu Flavi Josep fa referència als anuaris fenicis o tiris que suposadament va consultar per redactar les seues obres històriques. També Heròdot parla sobre l'existència d'uns llibres de Biblos i d'una Història de Tir conservada al temple d'Hèracles-Melqart de Tir.[6] A més, és possible trobar restes de la influència exercida per alguns escrits d'Ugarit sobre un cert nombre de llibres bíblics, tals com el Gènesi o el Llibre de Rut, en què es troben vestigis de composicions poètiques de temàtica religiosa, així com d'altres d'índole política amb un marcat perfil propagandístic o de natura filosòfica. Ruf Fest Aviè al·ludeix, així mateix, a uns vells anuaris púnics dels quals hauria extret els seus informes sobre el periple d'Himilcó.[6] De fet, les fonts grecoromanes parlen d'uns llibres púnics salvats in extremis del saqueig i incendi al qual fou sotmesa Cartago per les legions d'Escipió l'Africà la primavera de l'any 146 aC. Plini indica en la seva Història natural que, després de la caiguda de Cartago, moltes d'aquestes passaren als governants númides i que el Senat romà en va ordenar la traducció al llatí d'alguna, en concret l'obra agrícola de Magó, i creà una comissió dirigida per Dècim Juni Pisó.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Flavi Josep", "answer_start": 19 } ], "id": "P_131_C_785_Q1", "question": "Qui consultava els anuaris fenicis?" }, { "answers": [ { "text": "al temple d'Hèracles-Melqart", "answer_start": 243 } ], "id": "P_131_C_785_Q2", "question": "On es conservava una Història de Tir?" }, { "answers": [ { "text": "escrits d'Ugarit", "answer_start": 353 } ], "id": "P_131_C_785_Q3", "question": "Quins escrits sembla que van influir en el Gènesi?" }, { "answers": [ { "text": "el periple d'Himilcó", "answer_start": 735 } ], "id": "P_131_C_785_Q4", "question": "Sobre què van treure informes en anuaris púnics?" }, { "answers": [ { "text": "les legions d'Escipió l'Africà", "answer_start": 893 } ], "id": "P_131_C_785_Q5", "question": "Qui va sotmetre Cartago al saqueig i incendi?" } ] }, { "context": "Polibi, en les seues Històries, parla clarament d'historiadors cartaginesos, i Salusti afirma haver-se documentat amb els llibres púnics del rei númida Hiempsal.[6] L'obra històrica de Sancuniató, considerada la més extensa produïda en fenici, es va traduir al grec durant el segle II aC, encara que només se n'ha conservat un llarg fragment que tracta principalment de temes religiosos.[8][9] De tota manera, s'ha dubtat moltes vegades de l'autenticitat dels textos atribuïts a Sancuniató, sense que s'haja arribat a un consens clar.[1] En la literatura grega, es troben fins després del segle iii aC abundants referències a una Cosmogonia escrita per Moc de Sidó en el segle XIV aC.[1] S'ha assenyalat també la probable existència de biografies sobre Anníbal; segons Polibi i Tit Livi, aquest va fer gravar en fenici i grec les seues gestes l'any 205 aC al temple d'Hera de Lacini, i és molt probable que es limitara a continuar una antiga tradició en funció de la qual els generals cartaginesos solien escriure les seues gestes, fent donació d'aquestes a un santuari per tal que les preservara.[6] Un altre exemple d'aquest tipus de literatura és una inscripció sobre la presa d'Agrigent l'any 406 aC, de la qual es conserva un menut fragment d'un text que degué ser major:[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'historiadors cartaginesos", "answer_start": 48 } ], "id": "P_131_C_786_Q1", "question": "De què parla Polibi a les seves Històries?" }, { "answers": [ { "text": "L'obra històrica de Sancuniató", "answer_start": 165 } ], "id": "P_131_C_786_Q2", "question": "Quina és l'obra més extensa produïda en fenici?" }, { "answers": [ { "text": "temes religiosos", "answer_start": 370 } ], "id": "P_131_C_786_Q3", "question": "De què tracten els fragments que s'han conservat del Sancuniató?" }, { "answers": [ { "text": "Moc de Sidó", "answer_start": 653 } ], "id": "P_131_C_786_Q4", "question": "Qui va escriure Cosmogonia?" }, { "answers": [ { "text": "al temple d'Hera", "answer_start": 856 } ], "id": "P_131_C_786_Q5", "question": "On van gravar les gestes d'Anníbal?" } ] } ] }

{ "title": "Tauró de mans llargues", "paragraphs": [ { "context": "La temporada d'aparellament es produeix a principis de l'estiu al nord-oest de l'oceà Atlàntic i el sud-oest de l'oceà Índic, tot i que s'han trobat femelles capturades a l'oceà Pacífic amb embrions durant tot l'any, cosa que suggereix una temporada d'aparellament més llarga en aquesta regió.[7] És un tauró vivípar, és a dir, els embrions es desenvolupen in utero i són alimentats per un sac placentari. Té un període de gestació d'un any. La mida de la ventrada varia entre 1 i 15 individus, i quan les cries neixen mesuren uns 60 cm.[4] Quan assoleixen la maduresa sexual, els mascles fan uns 175 cm i les femelles uns 190.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "principis de l'estiu", "answer_start": 42 } ], "id": "P_56_C_331_Q1", "question": "Quina és la temporada d'aparellament del tauró?" }, { "answers": [ { "text": "oceà Pacífic", "answer_start": 173 } ], "id": "P_56_C_331_Q2", "question": "En quina regió es suggereix una temporada d'aparellament més llarga?" }, { "answers": [ { "text": "un any", "answer_start": 434 } ], "id": "P_56_C_331_Q3", "question": "Quin període de gestació tenen els taurons de mans llargues?" }, { "answers": [ { "text": "per un sac placentari", "answer_start": 383 } ], "id": "P_56_C_331_Q4", "question": "Com son alimentats els embrions?" }, { "answers": [ { "text": "uns 60 cm", "answer_start": 527 } ], "id": "P_56_C_331_Q5", "question": "Quant mesuren les cries de tauró quan neixen?" } ] }, { "context": "El tauró de mans llargues fou descrit originalment pel naturalista René-Primevère Lesson en el seu relat de les observacions realitzades durant la circumnavegació del món de Louis Duperrey entre el 1822 i el 1825 a bord de la corbeta Coquille. Lesson descrigué dos exemplars trobats a l'arxipèlag de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, i anomenà el tauró Squalus maou, utilitzant un mot polinesi per dir \"tauró\". Tanmateix, la descripció i el nom de Lesson foren oblidats.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "René-Primevère Lesson", "answer_start": 67 } ], "id": "P_56_C_332_Q1", "question": "Qui va descriure originalment el tauró de mans llargues?" }, { "answers": [ { "text": "Coquille", "answer_start": 234 } ], "id": "P_56_C_332_Q2", "question": "A bord de quina corbeta navegava René-Primevère Lesson?" }, { "answers": [ { "text": "a l'arxipèlag de les Tuamotu", "answer_start": 283 } ], "id": "P_56_C_332_Q3", "question": "On va trobar Lesson dos exemplars?" }, { "answers": [ { "text": "Squalus maou", "answer_start": 357 } ], "id": "P_56_C_332_Q4", "question": "Com anomenà Lesson el taurò?" } ] }, { "context": "El tauró de mans llargues sol ser solitari i de moviments lents, i tendeix a nedar a prop del cim de la columna d'aigua, travessant grans extensions d'aigua a la recerca de possibles fonts d'aliment.[6] Fins al segle XVI,[12] els mariners coneixien els taurons com a \"gossos de mar\",[13] i el tauró de mans llargues, el tauró seguidor de vaixells més comú,[7] presenta un comportament semblant al dels gossos quan es desperta el seu interès; quan és atret per quelcom que sembla menjar, els seus moviments esdevenen més àvids i s'hi acostarà amb precaució però tenaçment, reculant i mantenint una distància mínima de seguretat si se'l repel·leix, però preparat per a un atac de coratge si es presenta l'oportunitat. No es tracta d'un tauró ràpid, però és capaç d'efectuar esprints sorprenents. Se'l sol trobar competint per aliment amb taurons sedosos, compensant la seva natació lenta amb una actitud més agressiva.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "lents", "answer_start": 58 } ], "id": "P_56_C_333_Q1", "question": "Com solen ser els moviments del tauró de mans llargues?" }, { "answers": [ { "text": "gossos de mar", "answer_start": 268 } ], "id": "P_56_C_333_Q2", "question": "Com eren coneguts els taurons pels mariners fins al segle XVI?" }, { "answers": [ { "text": "el tauró de mans llargues", "answer_start": 290 } ], "id": "P_56_C_333_Q3", "question": "Quin es el tauró seguidor de vaixell més comú?" }, { "answers": [ { "text": "més àvids", "answer_start": 516 } ], "id": "P_56_C_333_Q4", "question": "Com son els moviments del tauró de mans llargues quan és atret per quelcom que sembla menjar?" }, { "answers": [ { "text": "esprints sorprenents", "answer_start": 772 } ], "id": "P_56_C_333_Q5", "question": "Què es capaç d'efectuar el tauró de mans llargues?" } ] }, { "context": "No sembla haver-hi segregació per sexe o mida com és el cas en altres espècies. Els taurons de mans llargues segueixen bancs de tonyina o de sèpies, i rastregen grups de cetacis com ara dofins i caps d'olla com a carronyaires de les seves preses. El seu instint rastrejador és tan marcat, com a resultat de mil·lennis de migracions de peixos esquer, que acompanyen vaixells transoceànics. Quan es feia caça de balenes en aigües càlides, els taurons de mans llargues eren sovint responsables de gran part dels danys que es produïen als cadàvers flotants.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "bancs de tonyina o de sèpies", "answer_start": 119 } ], "id": "P_56_C_336_Q1", "question": "Què segueixen els taurons de mans llargues?" }, { "answers": [ { "text": "El seu instint rastrejador", "answer_start": 247 } ], "id": "P_56_C_336_Q2", "question": "Què tenen molt marcat els taurons de mans llargues?" }, { "answers": [ { "text": "els taurons de mans llargues", "answer_start": 437 } ], "id": "P_56_C_336_Q3", "question": "Qui produïa danys a les balenes que havien estat caçades?" } ] } ] }

{ "title": "Hospital de la Santa Creu i Sant Pau", "paragraphs": [ { "context": "L'extrem on s'ubica la taula presidencial està decorat amb una estructura neogòtica en pedra amb una base —que fa de fons de la taula d'honor— en mosaic amb motius florals i una policromia de colors molt vius que simulen un cortinatge. A sobre hi ha una petita balconada en forma de galeria columnada i acabada, a l'alçada del primer pis, amb un timpà en forma semicircular, en el qual s'ubica un gran escut de Gargallo amb l'heràldica dels hospitals reunits, que està flanquejat per dos àngels i rematat per un elm i un rat penat. Les dovelles del timpà alternen el maó i la pedra obtenint un efecte decoratiu multicolor que recorda la porta de Sant Esteve de la Mesquita de Còrdova.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una estructura neogòtica", "answer_start": 59 } ], "id": "P_134_C_799_Q1", "question": "Què hi ha a l'extrem de la taula presidencial?" }, { "answers": [ { "text": "florals", "answer_start": 164 } ], "id": "P_134_C_799_Q2", "question": "Quins motius té?" }, { "answers": [ { "text": "un cortinatge", "answer_start": 221 } ], "id": "P_134_C_799_Q3", "question": "Què simulen?" }, { "answers": [ { "text": "de Gargallo", "answer_start": 408 } ], "id": "P_134_C_799_Q4", "question": "De qui és l'escut?" }, { "answers": [ { "text": "dels hospitals reunits", "answer_start": 436 } ], "id": "P_134_C_799_Q5", "question": "Quina heràldica hi ha a l'escut?" } ] }, { "context": "L'escala d'honor en forma helicoïdal i les columnes són obra de Joaquim Solé.[18] Els graons són en marbre de Macael i la contrapetja són peces de ceràmica vidriada groga amb relleu. La barana de pedra i treball gotitzant basat en florons perforats que alternen la «G» de Gil i la creu de l'hospital. Les parets són bicolors, alternant el vermell del maó amb el blanc d'unes tires de marbre com el dels graons ornamentades amb la simbologia habitual: la «P», la creu, la «G» i les barres barceloneses.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "helicoïdal", "answer_start": 26 } ], "id": "P_134_C_800_Q1", "question": "Quina forma té l'escala?" }, { "answers": [ { "text": "Joaquim Solé", "answer_start": 64 } ], "id": "P_134_C_800_Q2", "question": "De qui és obra l'escala?" }, { "answers": [ { "text": "Macael", "answer_start": 110 } ], "id": "P_134_C_800_Q3", "question": "De quin tipus de marbre estan fets els graons?" }, { "answers": [ { "text": "bicolors", "answer_start": 316 } ], "id": "P_134_C_800_Q4", "question": "Com són les parets?" }, { "answers": [ { "text": "la «P», la creu, la «G» i les barres barceloneses", "answer_start": 451 } ], "id": "P_134_C_800_Q5", "question": "Què hi trobem a les tires de marbre?" } ] }, { "context": "Es varen presentar tres projectes, sotmesos a la deliberació d'un tribunal format pels arquitectes Emili Sala i Cortés, Pere Falqués i Urpí i Josep Amargós i Samaranch. Aquests van emetre, l'abril de 1900, un informe a favor del projecte de Josep Domènech i Estapà i el varen lliurar als marmessors el 22 de maig. Aquests varen voler complementar la decisió amb un dictamen mèdic i tècnic, demanant a l'Ajuntament, la Reial Acadèmia de Medicina i l'Hospital de la Santa Creu que assignessin un metge per fer un informe sobre les condicions higièniques. La Reial Acadèmia de Medicina va nomenar a Emerencià Roig i Bonfill, l'Ajuntament a Bartomeu Robert i l'Hospital de la Santa Creu a Joaquim Duran i Trinxeria, que van fer un informe negatiu dels tres projectes, el 16 de desembre de 1900.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'abril de 1900", "answer_start": 189 } ], "id": "P_134_C_801_Q2", "question": "Quan van emetre l'informe?" }, { "answers": [ { "text": "amb un dictamen mèdic i tècnic", "answer_start": 358 } ], "id": "P_134_C_801_Q3", "question": "Com van voler complementar la decisió els marmessors?" }, { "answers": [ { "text": "sobre les condicions higièniques", "answer_start": 519 } ], "id": "P_134_C_801_Q4", "question": "Quin informe volien?" }, { "answers": [ { "text": "negatiu", "answer_start": 735 } ], "id": "P_134_C_801_Q5", "question": "Com va ser l'informe que van fer?" } ] }, { "context": "Al segon nivell hi ha uns grans finestrals amb uns arcs similars als de les portes d'accés, però amb una decoració en pedra treballada al seu voltant. Són finestres lobulades amb un disseny neogòtic, tripartida la central i bipartida les dues laterals amb uns fins pilars per separació i amb vitralls d'un modernisme moderat. Davant dels finestrals hi ha un balcó cerimonial corregut d'extrem a extrem.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "uns grans finestrals", "answer_start": 22 } ], "id": "P_134_C_802_Q1", "question": "Què hi ha al segon nivell?" }, { "answers": [ { "text": "similars als de les portes d'accés", "answer_start": 56 } ], "id": "P_134_C_802_Q2", "question": "Com són els arcs dels finestrals?" }, { "answers": [ { "text": "pedra treballada", "answer_start": 118 } ], "id": "P_134_C_802_Q3", "question": "Quina decoració tenen al voltant?" }, { "answers": [ { "text": "lobulades", "answer_start": 165 } ], "id": "P_134_C_802_Q4", "question": "Com són les finestres?" }, { "answers": [ { "text": "modernisme moderat", "answer_start": 306 } ], "id": "P_134_C_802_Q5", "question": "De quin estil són els vitralls?" } ] }, { "context": "L'any 1913, l'Ajuntament de Barcelona li va concedir el premi especial al millor edifici al concurs anual d'edificis artístics. Es tractava d'un premi especial per l'extraordinària obra, ja que el jurat considerava que cadascun dels edificis era per si sol mereixedor d'un premi. Per aquest motiu, en comptes de lliurar la tradicional placa de reconeixement que es col·locava a la façana, va crear-ne una de més gran i distingida, dissenyada per Manel Fuxà i Leal i que es va col·locar al vestíbul, al començament de l'escala d'honor. Coincidia amb el tercer guardó que rebia Domènech i Montaner, després d'obtenir-lo per la casa Lleó Morera i pel Palau de la Música Catalana, i per aquest motiu l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la medalla d'or de la institució.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "premi especial al millor edifici", "answer_start": 56 } ], "id": "P_134_C_803_Q1", "question": "Quin premi li van concedir el 1913?" }, { "answers": [ { "text": "per l'extraordinària obra", "answer_start": 160 } ], "id": "P_134_C_803_Q2", "question": "Per què era un premi especial?" }, { "answers": [ { "text": "que cadascun dels edificis era per si sol mereixedor d'un premi", "answer_start": 215 } ], "id": "P_134_C_803_Q3", "question": "Què considerava el jurat?" }, { "answers": [ { "text": "més gran i distingida", "answer_start": 408 } ], "id": "P_134_C_803_Q4", "question": "Com era la placa que van col·locar?" }, { "answers": [ { "text": "al començament de l'escala d'honor", "answer_start": 499 } ], "id": "P_134_C_803_Q5", "question": "On es va col·locar la placa?" } ] }, { "context": "Els vitralls de tots els pavellons, inclosos els de l'església i la casa de convalescència, varen ser produïts per la Casa Rigalt i Granell. Denoten un disseny menys sofisticat, propi d'un modernisme tardà. El disseny dels de la primera època correspon a Labarta i els del període de Domènech i Roura varen ser dissenyats pel pintor Miquel Farré i Albagés.[23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la Casa Rigalt i Granell", "answer_start": 115 } ], "id": "P_134_C_804_Q1", "question": "Qui va produir els vitralls de tots els pavellons?" }, { "answers": [ { "text": "menys sofisticat", "answer_start": 160 } ], "id": "P_134_C_804_Q2", "question": "Com és el disseny?" }, { "answers": [ { "text": "modernisme tardà", "answer_start": 189 } ], "id": "P_134_C_804_Q3", "question": "De quin estil són propis?" }, { "answers": [ { "text": "Labarta", "answer_start": 255 } ], "id": "P_134_C_804_Q4", "question": "Qui va dissenyar els de la primera època?" }, { "answers": [ { "text": "Miquel Farré i Albagés", "answer_start": 333 } ], "id": "P_134_C_804_Q5", "question": "Qui va dissenyar els del període de Domènech i Roura?" } ] } ] }

{ "title": "Bartolomé Esteban Murillo", "paragraphs": [ { "context": "La sèrie –originàriament deuria estar formada per cinc quadres dels quals solament se'n coneixen quatre–, al segle XVIII, es trobava a Madrid en poder del marquès de Santiago, i a començaments del segle xix ja havia quedat dispersada. Ara com ara es localitzen dues de les històries en el Museu de l'Hermitage, les que representen Jacob beneït per Isaac i L'escala de Jacob. Les altres dues, són als Estats Units: Jacob cerca els ídols domèstics a la botiga de Raquel, conservada en el Cleveland Museum of Art, i Jacob posa les vares al ramat de Laban, propietat del Meadows Museum de Dallas. Aquest tipus de paisatges amplis –especialment aquests dos darrers que estan ordenats al voltant d'un motiu central i oberts a un llunyà fons lluminós sobre el qual es retallen els perfils difusos de les muntanyes–, suggereixen el coneixement de paisatgistes flamencs com Joos de Momper o Jan Wildens;[44] potser també coneixia els paisatges italians de Gaspard Dughet, un pintor contemporani. Pel que fa a l'atenció que dóna al bestiar, que és nombrós en tots dos quadres, sembla remetre a Pedro de Orrente però adaptat a l'estil de Murillo.[33] Al Jacob posa les vares al ramat de Labán, amb un gran naturalisme, hi ha representat fins i tot l'apariament de les ovelles, acte al qual fa al·lusió el text bíblic (Gènesi, 30, 31), i que per qüestions de pudor fou ocultat en posteriors pintures, fins a tornar a ser incorporat ja al segle xx.[42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 50 } ], "id": "P_587_C_3517_Q1", "question": "Quants quadres deurien formar la sèrie?" }, { "answers": [ { "text": "en el Museu de l'Hermitage", "answer_start": 283 } ], "id": "P_587_C_3517_Q2", "question": "On es troben actualment les històries que representen Jacob beneït per Isaac i L'escala de Jacob?" }, { "answers": [ { "text": "Cleveland Museum of Art", "answer_start": 486 } ], "id": "P_587_C_3517_Q3", "question": "En quin museu està conservada la pintura Jacob cerca els ídols domèstics a la botiga de Raquel?" }, { "answers": [ { "text": "Meadows Museum de Dallas", "answer_start": 567 } ], "id": "P_587_C_3517_Q4", "question": "Qui és el propietari de la pintura Jacob posa les vares al ramat de Laban?" }, { "answers": [ { "text": "Jacob posa les vares al ramat de Laban", "answer_start": 513 } ], "id": "P_587_C_3517_Q5", "question": "En quin quadre està representada una escena de l'apariament de les ovelles?" } ] }, { "context": "Segons Palomino, en deixar el taller de Juan del Castillo, Murillo estava prou qualificat per a «mantenir-se pintant de fira (això aleshores prevalia molt), i va fer una partida de pintures per carregar cap a les Índies. Havent-hi adquirit per aquest mitjà un «tros de cabal», va passar a Madrid, on amb la protecció de Diego Velázquez, el seu paisà (...), va veure moltes vegades les eminents pintures de Palau».[11] Encara que no és improbable que en els seus començaments, com d'altres pintors sevillans, pintés quadres de devoció per al lucratiu comerç americà,[nota 2] res no indica que viatgés a Madrid en aquestes dates, com tampoc és probable que realitzés el viatge a Itàlia que li va atribuir Sandrart. El mateix Palomino va desmentir ja aquest viatge, després d'investigar la qüestió, segons deia, amb «exacta diligència». Fora d'això, la infundada suposició d'un viatge a Itàlia, segons pensava el cordovès, naixia del fet «que els estrangers no volen concedir en aquest art el «llorer de la Fama» a cap espanyol, si no ha passat per les duanes d'Itàlia: sense advertir, que Itàlia s'ha transferit a Espanya en les estàtues, pintures eminents, estampes, i llibres; i que l'estudi del natural –amb aquests antecedents– a totes parts abunda».[6] El mateix Palomino, que havia arribat a conèixer-lo encara que no el tractés, deia haver escoltat altres pintors que en els seus primers anys «s'havia estat tancat tot aquell temps a casa seva estudiant pel natural, i que d'aquesta sort havia adquirit l'habilitat». Aquesta habilitat artística és la que, en exposar les seves primeres obres públiques, pintades per al convent dels franciscans, va fer possible que es guanyés el respecte i l'admiració dels seus paisans, els quals fins aquest moment res no sabien de la seva existència i progressos en l'art.[12] En qualsevol cas, l'estil que es manifesta a les seves primeres obres importants, com són les citades pintures del claustre petit del convent de sant Francesc, va poder aprendre-ho sense sortir de Sevilla estudiant els artistes de la generació anterior, com Zurbarán i Francisco Herrera el Vell.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Velázquez", "answer_start": 326 } ], "id": "P_587_C_3518_Q1", "question": "Qui era paisà de Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "per al convent dels franciscans", "answer_start": 1617 } ], "id": "P_587_C_3518_Q2", "question": "Per a qui va pintar Murillo les seves primeres obres d'exposició pública?" }, { "answers": [ { "text": "els artistes de la generació anterior, com Zurbarán i Francisco Herrera el Vell.", "answer_start": 2033 } ], "id": "P_587_C_3518_Q3", "question": "Quins artistes estudià Murillo a Sevilla?" }, { "answers": [ { "text": "Sevilla", "answer_start": 2015 } ], "id": "P_587_C_3518_Q4", "question": "On va aprendre Murillo l'estil que es manifesta a les seves primeres obres importants?" }, { "answers": [ { "text": "Juan del Castillo", "answer_start": 40 } ], "id": "P_587_C_3518_Q5", "question": "De qui era el taller on pintava Murillo?" } ] }, { "context": "Sevilla era a començaments del segle xvii el «paradigma de ciutat». Ostentava el monopoli del comerç amb les Índies i comptava amb la Reial Audiència de Sevilla, diversos tribunals de justícia —entre ells el de la Inquisició—, l'arquebisbat, la Casa de la Contractació d'Índies, la Casa de Moneda, consolats i duanes.[13] Encara que els 130.000 habitants amb els quals comptava a la fi del segle XVI havien disminuït a conseqüència de la pesta de 1599 i l'expulsió dels moriscs, quan va néixer Murillo continuava sent una ciutat cosmopolita, la més poblada a Espanya i una de les més grans del continent europeu. A partir de 1627 van aparèixer alguns símptomes de crisi a causa de la disminució del comerç amb les Índies, que lentament es desplaçava cap a Cadis, de l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys i de la separació de Portugal. Però el problema més greu va arribar amb la pesta de 1649, d'efectes devastadors, en la que el pintor podria haver perdut algun fill. La població es va reduir a la meitat, comptabilitzant-se uns 60.000 morts, i ja no es va recuperar: àmplies zones urbanes, sobretot al voltant de les parròquies populars de la zona nord, van quedar semidesertes i les seves cases convertides en solars.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "130.000", "answer_start": 337 } ], "id": "P_587_C_3520_Q1", "question": "Quants habitants tenia Sevilla a finals del segle XVI?" }, { "answers": [ { "text": "el monopoli del comerç amb les Índies", "answer_start": 78 } ], "id": "P_587_C_3520_Q2", "question": "Què ostentava Sevilla a començaments del segle xvii?" }, { "answers": [ { "text": "a conseqüència de la pesta de 1599 i l'expulsió dels moriscs", "answer_start": 417 } ], "id": "P_587_C_3520_Q3", "question": "Per què va disminuir la població sevillana en el segle XVII?" }, { "answers": [ { "text": "devastadors", "answer_start": 905 } ], "id": "P_587_C_3520_Q5", "question": "Quins efectes va tenir la pesta de 1649?" } ] }, { "context": "Encara que la crisi va afectar de manera desigual els diversos segments de la població, el nivell de vida general va disminuir. Les classes populars, les més afectades, van protagonitzar el 1652 un motí de curt abast causat per la fam; però, a grans trets, la caritat va funcionar com a pal·liatiu de la injustícia i la misèria, que afectava uniformement tant als captaires que s'amuntegaven a la vora del palau episcopal per rebre el pa rodó que repartia l'arquebisbe, com als centenars de pobres «vergonyants» comptabilitzats en cada parròquia o en institucions específicament dedicades a la seva atenció. Entre aquestes institucions va destacar la Germandat de la Caritat, revitalitzada després de 1663 per Miguel Mañara, qui el 1650 i 1651 havia actuat com a padrí de baptisme de dos dels fills de Murillo. El pintor era un home devot com ho demostra el seu ingrés a la Confraria del Roser el 1644; a més, va rebre l'hàbit de l'orde de Sant Francesc el 1662 i es dedicava freqüentment al repartiment de pa organitzat per les parròquies a les quals successivament va estar adscrit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de manera desigual", "answer_start": 31 } ], "id": "P_587_C_3521_Q1", "question": "Com va afectar la crisi als diversos segments de la població?" }, { "answers": [ { "text": "Les classes populars", "answer_start": 128 } ], "id": "P_587_C_3521_Q2", "question": "Quines van ser les classes més afectades per la crisi?" }, { "answers": [ { "text": "la fam", "answer_start": 228 } ], "id": "P_587_C_3521_Q3", "question": "Què va originar el motí de les classes populars el 1652?" }, { "answers": [ { "text": "pa rodó", "answer_start": 435 } ], "id": "P_587_C_3521_Q4", "question": "Què repartia l'arquebisbe al palau episcopal?" }, { "answers": [ { "text": "Miguel Mañara", "answer_start": 710 } ], "id": "P_587_C_3521_Q5", "question": "Qui va revitalitzar la Germandat de la Caritat després del 1663?" } ] }, { "context": "Dins l'àmplia producció de Murillo es recullen també al voltant de 25 pintures de gènere, principalment amb motius infantils tot i que no exclusivament. Les primeres notícies que es tenen de quasi tots ells procedeixen de fora d'Espanya, el que fa pensar que foren realitzats per encàrrec de comerciants flamencs establerts a Sevilla, clients també de pintures religioses; entre ells, podria tractar-se de Nicolás de Omazur, un important col·leccionista d'obres del pintor, i que tingués interès en aquest tipus de pintures laiques per al mercat nòrdic com a contrast amb les dedicades a la infància de Jesús.[69] Algunes d'elles, com Nens jugant als daus (Alte Pinakothek de Munic), ja van aparèixer citades a nom de Murillo en un inventari efectuat a Anvers el 1698. A començaments del segle XVIII foren adquirides per Maximilià de Baviera per a la col·lecció reial bavaresa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Nicolás de Omazur", "answer_start": 406 } ], "id": "P_587_C_3522_Q1", "question": "Qui era un dels col·leccionistes de les obres del Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "en un inventari efectuat a Anvers", "answer_start": 726 } ], "id": "P_587_C_3522_Q2", "question": "On van aparèixer pintures citades a nom de Murillo?" }, { "answers": [ { "text": "1698", "answer_start": 763 } ], "id": "P_587_C_3522_Q3", "question": "Quan es va realitzar l'inventari efectuat a Anvers?" }, { "answers": [ { "text": "A començaments del segle XVIII", "answer_start": 769 } ], "id": "P_587_C_3522_Q4", "question": "Quan va adquirir Maximilià de Baviera les pintures per a la col·lecció reial bavaresa?" }, { "answers": [ { "text": "al voltant de 25", "answer_start": 53 } ], "id": "P_587_C_3522_Q5", "question": "Quantes pintures de gènere es recullen en la producció de Murillo?" } ] } ] }

{ "title": "Aureliano in Palmira", "paragraphs": [ { "context": "La reina Zenobia, el seu amant Arsace i els sacerdots ofereixen sacrificis al temple d'Isis i preguen per l'alliberament del perill que representa l'exèrcit romà que s'acosta. El general Oraspe entra al so de la música marcial i anuncia que l'exèrcit d'Aureliano està als afores de Palmira. Arsace ofereix les seves tropes perses per defensar la ciutat, però després d'una escena de batalla fora de la ciutat, els perses són derrotats. Mentre els soldats romans celebren la seva victòria, Aureliano arriba i interroga a Arsace, ara pres, i aquest li respon amb dignitat que li agrada Zenobia i està disposat a morir per ella.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'exèrcit romà", "answer_start": 147 } ], "id": "P_217_C_1297_Q2", "question": "Quin exercit s'acosta?" }, { "answers": [ { "text": "als afores de Palmira", "answer_start": 268 } ], "id": "P_217_C_1297_Q3", "question": "On és l'exercit d'Aureliano?" }, { "answers": [ { "text": "són derrotats", "answer_start": 421 } ], "id": "P_217_C_1297_Q4", "question": "Què els passa als perses a la batalla fora de la ciutat?" }, { "answers": [ { "text": "a morir", "answer_start": 608 } ], "id": "P_217_C_1297_Q5", "question": "Què està disposat a fer Arsace per Zenobia?" } ] }, { "context": "Zenobia ha amagat els tresors del regne a les criptes sota el palau. Decideix oferir amb les seves tropes una última resistència a l'invasor. Ella sol·licita una entrevista a Aureliano per tal d'alliberar els presoners. Quan Aureliano es nega, ella demana veure a Arsace per última vegada, cosa que accepta. Aureliano interromp la conversa entre Zenobia i Arsace i anuncia que Arsace serà alliberat si renuncia a Zenobia, però ho refusa; Arsace llavors és condemnat a mort. Els dos exèrcits es preparen per a una última batalla.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els tresors", "answer_start": 18 } ], "id": "P_217_C_1298_Q1", "question": "Què ha amagat Zenobia?" }, { "answers": [ { "text": "a les criptes sota el palau", "answer_start": 40 } ], "id": "P_217_C_1298_Q2", "question": "On els ha amagat?" }, { "answers": [ { "text": "alliberar els presoners", "answer_start": 195 } ], "id": "P_217_C_1298_Q3", "question": "Què vol aconseguir Zenobia amb l'entrevista amb Aureliano?" }, { "answers": [ { "text": "si renuncia a Zenobia", "answer_start": 399 } ], "id": "P_217_C_1298_Q4", "question": "Quan serà alliberat Aureliano?" }, { "answers": [ { "text": "ho refusa", "answer_start": 427 } ], "id": "P_217_C_1298_Q5", "question": "Què fa Arsace amb l'oferiment d'Aureliano?" } ] }, { "context": "El llibret en el qual el llibretista va ser acreditat només portava les inicials \"G. F. R.\". El llibret ha estat generalment atribuït al prolífic Giuseppe Felice Romani,[3] però de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli,[4][5] poeta principal del teatre la Scala abans del nomenament de Romani. En tot cas, Felice Romani va proporcionar els llibrets per a les tres comissions de Rossini per a La Scala, les altres dues serien Il turco in Italia (1814), i Bianca e Falliero (1819). Romani fou molt conegut i apreciat pels seus molts llibrets per a Donizetti i Bellini. La majoria dels llibrets de Romaní van ser establerts per diversos compositors, encara que els tres llibrets que va escriure per Rossini només van ser per ell.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Giuseppe Felice Romani", "answer_start": 146 } ], "id": "P_217_C_1299_Q1", "question": "A qui s'atribueix el llibret generalment?" }, { "answers": [ { "text": "Donizetti i Bellini", "answer_start": 555 } ], "id": "P_217_C_1299_Q3", "question": "Per a qui més va fer llibrets Romani?" }, { "answers": [ { "text": "les inicials", "answer_start": 68 } ], "id": "P_217_C_1299_Q4", "question": "Què hi havia per acreditació del llibretista?" }, { "answers": [ { "text": "Gian Francesco Romanelli", "answer_start": 203 } ], "id": "P_217_C_1299_Q5", "question": "Qui era poeta principal de la Scala abans de Romani?" } ] }, { "context": "L'escena final té lloc en una gran sala del palau. Els líders i els sacerdots de l'imperi derrotat es reuneixen per implorar a Aureliano. Oraspe, Arsace i Zenobia són portats a l'habitació encadenats. Mentrestant, la postura d'Aureliano ha canviat, allibera els captius i dóna a Arsace i Zenobia la possibilitat que regnin en tot l'Imperi de Palmira com a fidels aliats de l'Imperi Romà. El cor final canta les bondats d'Aureliano i dóna curs a la seva alegria.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en una gran sala del palau", "answer_start": 23 } ], "id": "P_217_C_1300_Q1", "question": "On passa l'escena final?" }, { "answers": [ { "text": "encadenats", "answer_start": 189 } ], "id": "P_217_C_1300_Q3", "question": "Com són portats a l'habitació?" }, { "answers": [ { "text": "allibera els captius", "answer_start": 249 } ], "id": "P_217_C_1300_Q4", "question": "Què fa finalment Aureliano?" }, { "answers": [ { "text": "la possibilitat que regnin en tot l'Imperi de Palmira", "answer_start": 296 } ], "id": "P_217_C_1300_Q5", "question": "Què dona a Arsace i Zenobia?" } ] }, { "context": "Amb vint-i-un anys, Rossini va compondre aquesta història d'amor i guerra ambientada a la Roma imperial el 1813, un any que també va veure l'estrena de Il signor Bruschino, L'italiana in Algeri i Tancredi. Els crítics van veure en Aureliano una òpera menor -especialment en comparació amb el Tancredi rebut amb entusiasme- i va caure en l'oblit a partir de 1830, fins al renaixement del 1980, a Gènova. El declivi d'aquesta òpera també es va veure accelerat per l'èxit d'Il Barbiere di Siviglia, en la qual Rossini recicla parts significatives d'Aureliano, més notablement l'obertura, que sembla que s'ajusti molt millor a una comèdia estrident que a un dramma serio ambientada a l'antiga Roma.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "vint-i-un", "answer_start": 4 } ], "id": "P_217_C_1301_Q1", "question": "Quants anys tenia quan va compondre aquesta obra?" }, { "answers": [ { "text": "una òpera menor", "answer_start": 241 } ], "id": "P_217_C_1301_Q2", "question": "Què van veure en Aureliano els crítics?" }, { "answers": [ { "text": "1813", "answer_start": 107 } ], "id": "P_217_C_1301_Q3", "question": "Quin any es va estrenar?" }, { "answers": [ { "text": "Il Barbiere di Siviglia", "answer_start": 471 } ], "id": "P_217_C_1301_Q4", "question": "En quina operà recicla parts d'Aureliano?" }, { "answers": [ { "text": "a una comèdia estrident", "answer_start": 621 } ], "id": "P_217_C_1301_Q5", "question": "A què s'ajusta més l'obertura?" } ] } ] }

{ "title": "El Senyor dels Anells: Les dues torres", "paragraphs": [ { "context": "L'estrena mundial de la pel·lícula en cinemes va tenir lloc el 18 de desembre de 2002, rebent la qualificació PG-13 (contingut no apropiat per a menors de 13 anys) per la Motion Picture Association of America, l'associació nord-americana encarregada de la classificació per edat de les pel·lícules.[38] El repartiment, la direcció i part de l'equip de producció va acudir aquell dia a l'estrena de Wellington, per a la que Weta Workshop havia elaborat una figura gegant de Gòl·lum intentant assolir l'Anell i l'havia col·locat sobre l'Embassy Theatre, lloc on s'anava a emetre Les dues torres. Uns dies abans, el 5 de desembre, l'equip de la pel·lícula havia assistit també a la premiere mundial, celebrada a Nova York, Estats Units.[39]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "18 de desembre de 2002", "answer_start": 63 } ], "id": "P_177_C_1057_Q1", "question": "Quan es va estrenar la pel·lícula en cinemes?" }, { "answers": [ { "text": "PG-13", "answer_start": 110 } ], "id": "P_177_C_1057_Q2", "question": "Quina qualificació va rebre la pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "l'associació nord-americana encarregada de la classificació per edat de les pel·lícules", "answer_start": 210 } ], "id": "P_177_C_1057_Q3", "question": "Què és la Motion Picture Association of America?" }, { "answers": [ { "text": "gegant", "answer_start": 463 } ], "id": "P_177_C_1057_Q4", "question": "Com era la figura de Gòl·lum que havia elaborat Weta Workshop?" }, { "answers": [ { "text": "sobre l'Embassy Theatre", "answer_start": 527 } ], "id": "P_177_C_1057_Q5", "question": "On estava col·locada la figura de Gòl·lum?" } ] }, { "context": "Per a facilitar la materialització per pantalla de les grans hosts militars que apareixen a la pel·lícula, Steven Regelous, un dels treballadors de Weta, va dissenyar el programari Massive. Aquest programa és capaç de crear milers de criatures per ordinador a les quals a més n'atorga una intel·ligència artificial per afegir conductes individuals i dotar de moviment els individus. D'altra banda, John Allitt va desenvolupar un programari conegut com a Creador d'Orcs, que era capaç de crear orcs de diferents característiques físiques perquè fossin generats per Massive, i aquest darrer establia uns paràmetres aleatoris perquè cap urc no fos igual.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Steven Regelous", "answer_start": 107 } ], "id": "P_177_C_1058_Q1", "question": "Qui va dissenyar el programari Massive?" }, { "answers": [ { "text": "Weta", "answer_start": 148 } ], "id": "P_177_C_1058_Q2", "question": "On treballava Steven Regelous?" }, { "answers": [ { "text": "criatures per ordinador a les quals a més n'atorga una intel·ligència artificial", "answer_start": 234 } ], "id": "P_177_C_1058_Q3", "question": "Què crea el programari Massive?" }, { "answers": [ { "text": "Per a facilitar la materialització per pantalla de les grans hosts militars que apareixen a la pel·lícula", "answer_start": 0 } ], "id": "P_177_C_1058_Q4", "question": "Per a què es va dissenyar el programari Massive?" }, { "answers": [ { "text": "de diferents característiques físiques", "answer_start": 498 } ], "id": "P_177_C_1058_Q5", "question": "Com eren els orcs que creava el programari Creador d'Orcs?" } ] }, { "context": "El guió de la segona pel·lícula de la trilogia, escrit per Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh, va ser considerat per ells mateixos com el més difícil d'elaborar. En comparació amb La Germandat de l'Anell que és més lineal, 'Les dues torres' segueix tres línies argumentals diferents, dues d'elles enllaçades a la novel·la (llibre III del Senyor dels Anells) però la tercera completament a part (llibre IV). Els guionistes van haver de buscar una forma d'enllaçar les tres línies de manera que en la història general no es perdés la intriga. Stephen Sinclair també apareix en els crèdits com a guionista, encara que no va participar en el guió de New Line, sinó en el de l'empresa Miramax. No obstant això, es van conservar algunes de les seves frases i van decidir incloure'l.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh", "answer_start": 59 } ], "id": "P_177_C_1059_Q1", "question": "Qui va escriure el guió de la segona pel·lícula de la trilogia?" }, { "answers": [ { "text": "com el més difícil d'elaborar", "answer_start": 156 } ], "id": "P_177_C_1059_Q2", "question": "Com van considerar el guió els seus escriptors?" }, { "answers": [ { "text": "en el de l'empresa Miramax", "answer_start": 686 } ], "id": "P_177_C_1059_Q4", "question": "En quin guió va participar Stephen Sinclair?" }, { "answers": [ { "text": "algunes de les seves frases", "answer_start": 748 } ], "id": "P_177_C_1059_Q5", "question": "Què es va conservar de Stephen Sinclair en el guió de New Line?" } ] }, { "context": "La pel·lícula comença amb un conjunt de flash-backs de la primera pel·lícula, en l'escena on Gàndalf lluita amb Balrog al Pont de Khazad-dûm. Aquesta vegada però, les imatges es prenen des de la perspectiva de Gàndalf, amb una càmera que segueix als dos contrincants mentre cauen en picat des d'una torre molt alta. La caiguda final desperta en Frodo del somni i continua el viatge amb el seu lleial amic Sam. Llavors, són atacats per Gòl·lum que desitja recuperar el seu anell d'aquells que, creu, li han robat. Els hòbbits el sotmeten i el lliguen amb la corda èlfica que Sam havia rebut de l'anciana Galàdriel a Lórien. Sam desconfia de Gòl·lum i desitja abandonar-lo, però Frodo entén la dissort de la criatura i li sap greu. Adonant-se que estan perduts a l'Emyn Muil i que necessiten un guia, Frodo persuadeix Gòl·lum de portar-los a la Porta Negra de Mórdor.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb un conjunt de flash-backs de la primera pel·lícula", "answer_start": 22 } ], "id": "P_177_C_1060_Q1", "question": "Com comença la pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "al Pont de Khazad-dûm", "answer_start": 119 } ], "id": "P_177_C_1060_Q2", "question": "On lluita Gàndalf amb Balrog?" }, { "answers": [ { "text": "recuperar el seu anell", "answer_start": 455 } ], "id": "P_177_C_1060_Q5", "question": "Què desitja el Gòl·lum?" } ] }, { "context": "New Line volia un nou pròleg per a aquesta part en el qual es recordés el que havia passat a La Germandat de l'Anell, però els guionistes es van negar per evitar un excés d'informació. L'escena inicial de la lluita entre Gàndalf i el balrog estava pensada des dels guions inicials que es van oferir a Miramax i havia de ser més llarga, mostrant un balrog fet de fang a causa de la seva caiguda a l'aigua de les Muntanyes Ennuvolades. No obstant això, a causa de l'alt pressupost que suposaven els efectes especials d'aquesta escena (uns 50.000 dòlars, segons Jackson) es va decidir eliminar-la.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "New Line", "answer_start": 0 } ], "id": "P_177_C_1061_Q1", "question": "Qui volia un nou pròleg que recordés el que havia passat a La Germandat de l'Anell?" }, { "answers": [ { "text": "per evitar un excés d'informació", "answer_start": 151 } ], "id": "P_177_C_1061_Q2", "question": "Per què es van negar els guionistes al nou pròleg?" }, { "answers": [ { "text": "Miramax", "answer_start": 301 } ], "id": "P_177_C_1061_Q3", "question": "A qui es van oferir els guions inicials?" }, { "answers": [ { "text": "un balrog fet de fang", "answer_start": 345 } ], "id": "P_177_C_1061_Q4", "question": "Què havia de mostrar l'escena inicial de la lluita entre Gàndalf i el balrog?" }, { "answers": [ { "text": "uns 50.000", "answer_start": 533 } ], "id": "P_177_C_1061_Q5", "question": "Quants dòlars segons Jackson suposava el pressupost dels efectes especials de l'escena?" } ] }, { "context": "D'altra banda, i a causa de la dificultat que suposava articular el rostre de la marioneta de Barbarbrat, l'equip de Weta va usar fons d'acció per canviar la cara per una altra de digital. Per això, van fer un escàner del cap de la marioneta i van crear un mecanisme d'animació facial similar al que van usar amb Gòl·lum. La resta d'ents va ser creat a partir de nou dissenys d'Alan Lee, als quals Weta va fer algunes modificacions per formar nombrosos ents diferents.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fons d'acció", "answer_start": 130 } ], "id": "P_177_C_1062_Q1", "question": "Què es va utilitzar per canviar la cara per una altra de digital?" }, { "answers": [ { "text": "a causa de la dificultat que suposava articular el rostre de la marioneta de Barbarbrat", "answer_start": 17 } ], "id": "P_177_C_1062_Q2", "question": "Per què l'equip de Weta va usar fons d'acció per canviar la cara per una digital?" }, { "answers": [ { "text": "amb Gòl·lum", "answer_start": 309 } ], "id": "P_177_C_1062_Q4", "question": "On van utilitzar un mecanisme d'animació facial?" }, { "answers": [ { "text": "Alan Lee", "answer_start": 378 } ], "id": "P_177_C_1062_Q5", "question": "Qui va fer els nous dissenys de la resta d'ents?" } ] } ] }

{ "title": "Lleó", "paragraphs": [ { "context": "Les preses són principalment mamífers grans, amb una preferència pels nyus, impales, zebres, búfals i facoquers a Àfrica i nilgaus, senglars i diverses espècies de cérvols a l'Índia. Els lleons també cacen moltes altres espècies, segons la disponibilitat. Això concerneix principalment ungulats amb un pes d'entre 50 i 300 quilograms, com ara el cudú, el búbal, l'òrix del Cap i l'eland.[44] A vegades, cacen espècies relativament petites com la gasela de Thomson o la gasela saltadora. Els lleons que viuen a prop de la costa namíbia s'alimenten en gran manera de foques.[45] Els lleons que cacen en grup són capaços d'abatre la majoria d'animals, fins i tot adults sans, però rarament ataquen preses molt grans com ara mascles de búfal o girafes adultes a causa del risc de prendre mal.[46]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mamífers grans", "answer_start": 29 } ], "id": "P_199_C_1189_Q1", "question": "Com són les preses?" }, { "answers": [ { "text": "ungulats", "answer_start": 286 } ], "id": "P_199_C_1189_Q2", "question": "Què són el cudú, el búbal, l'òrix del Cap i l'eland?" }, { "answers": [ { "text": "entre 50 i 300 quilograms", "answer_start": 308 } ], "id": "P_199_C_1189_Q3", "question": "Quin pes tenen els ungulats que cacen els lleons?" }, { "answers": [ { "text": "en gran manera de foques", "answer_start": 547 } ], "id": "P_199_C_1189_Q4", "question": "Com s'alimenten els lleons que viuen a prop de la costa de Namíbia?" }, { "answers": [ { "text": "a causa del risc de prendre mal", "answer_start": 756 } ], "id": "P_199_C_1189_Q5", "question": "Per què els lleons rarament ataquen girafes adultes?" } ] }, { "context": "Quan s'integren a la resta de l'esbart, al principi els cadells manquen de confiança quan es troben davant de lleons adults que no són la seva mare. Tanmateix, aviat comencen a participar en la vida de grup, jugant entre ells o intentant començar a jugar amb els adults. Les lleones que tenen cries tenen més probabilitats de ser tolerants envers les d'altres lleones que les que no en tenen. La tolerància dels mascles vers els cadells varia; a vegades, un mascle pot deixar pacientment que les cries juguin amb la seva cua o crinera, mentre que un altre pot grunyir i fer fora els cadells.[69]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "manquen de confiança", "answer_start": 64 } ], "id": "P_199_C_1190_Q1", "question": "Com estan els cadells quan s'integren a la resta de l'esbart?" }, { "answers": [ { "text": "aviat", "answer_start": 160 } ], "id": "P_199_C_1190_Q2", "question": "Quan comencen els cadells a participar en la vida de grup?" }, { "answers": [ { "text": "jugant entre ells o intentant començar a jugar amb els adults", "answer_start": 208 } ], "id": "P_199_C_1190_Q3", "question": "Com participen els cadells en la vida de grup?" }, { "answers": [ { "text": "Les lleones que tenen cries", "answer_start": 271 } ], "id": "P_199_C_1190_Q4", "question": "Qui són més tolerants en vers les cries?" }, { "answers": [ { "text": "amb la seva cua o crinera", "answer_start": 509 } ], "id": "P_199_C_1190_Q5", "question": "Amb què deixen alguns lleons jugar a les cries?" } ] }, { "context": "Quan estan en repòs, els lleons realitzen actes socials per mitjà d'una sèrie de comportaments i mostren moviments expressius molt desenvolupats. Tenen un conjunt d'expressions facials i postures corporals que són gestos visuals.[81] Els gestos pacífics més comuns són el de fregar-se el cap i les llepades socials,[82] que han estat comparades a l'empolainament dels primats.[83] Fregar-se el cap, tot utilitzant el musell per acariciar el front, la cara i el coll d'un altre lleó, sembla una mena de salutació,[84] car s'observa sovint quan un animal ha estat separat dels altres, o després d'un combat o conflicte. Els mascles tendeixen a fregar altres mascles, mentre que els cadells i les femelles freguen altres femelles.[85] Les llepades socials solen produir-se en combinació amb els fregaments de cap; generalment són mútues i el receptor sembla mostrar plaer. El cap i el coll són les parts del cos que es llepen més habitualment, cosa que podria ser per motius pràctics, car un lleó, ell mateix, no es pot llepar aquestes zones.[86]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "moviments expressius molt desenvolupats", "answer_start": 105 } ], "id": "P_199_C_1191_Q1", "question": "Què mostren els lleons quan realitzen actes socials?" }, { "answers": [ { "text": "fregar-se el cap i les llepades socials", "answer_start": 275 } ], "id": "P_199_C_1191_Q2", "question": "Quins són els gestos pacífics més comuns?" }, { "answers": [ { "text": "a l'empolainament dels primats", "answer_start": 345 } ], "id": "P_199_C_1191_Q3", "question": "Amb què han estat comparades les llepades socials?" }, { "answers": [ { "text": "tendeixen a fregar altres mascles", "answer_start": 630 } ], "id": "P_199_C_1191_Q4", "question": "A qui freguen els mascles?" }, { "answers": [ { "text": "plaer", "answer_start": 863 } ], "id": "P_199_C_1191_Q5", "question": "Què mostra el receptor dels fregaments de cap?" } ] }, { "context": "Els lleons continuen apareixent a la literatura moderna, des del messiànic Aslan d'El lleó, la bruixa i l'armari i els llibres posteriors de la sèrie de Nàrnia, escrita per Clive Staples Lewis,[192] fins al còmic lleó covard d'El màgic d'Oz.[193] L'advent de les pel·lícules veié la continuació del simbolisme dels lleons; un dels lleons més icònics i reconeguts és Leo the Lion, la mascota dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que ha estat utilitzada des de la dècada del 1920.[194] La dècada del 1960 fou testimoni de l'aparició de la que és probablement la lleona més cèlebre, l'animal de Kenya Elsa a la pel·lícula Nascuda lliure,[195] basada en la història real del best-seller internacional homònim.[196] El paper del lleó com a rei dels animals ha estat utilitzat en dibuixos animats, des del manga de la dècada del 1950 que donà origen als primers dibuixos animats en color japonesos, Kimba the White Lion, Leonardo Lion de King Leonardo and his Short Subjects, ambdós de la dècada del 1960, fins a la pel·lícula de Disney The Lion King,[197][198] que incloïa la popular cançó The Lion Sleeps Tonight a la banda sonora. Un lleó apareix als bitllets de 50 rands de Sud-àfrica.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la literatura moderna", "answer_start": 32 } ], "id": "P_199_C_1192_Q1", "question": "On apareixen els lleons?" }, { "answers": [ { "text": "Clive Staples Lewis", "answer_start": 173 } ], "id": "P_199_C_1192_Q2", "question": "Qui va escriure la sèrie de Nàrnia?" }, { "answers": [ { "text": "dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer (MGM)", "answer_start": 391 } ], "id": "P_199_C_1192_Q3", "question": "De qui és la mascota Leo the Lion?" }, { "answers": [ { "text": "Nascuda lliure", "answer_start": 622 } ], "id": "P_199_C_1192_Q4", "question": "En quina pel·lícula apareix Elsa?" }, { "answers": [ { "text": "Un lleó", "answer_start": 1131 } ], "id": "P_199_C_1192_Q5", "question": "Què apareix als bitllets de 50 rands?" } ] }, { "context": "Tant els mascles com les femelles defensen l'esbart dels intrusos. Alguns lleons sovint encapçalen la defensa contra els intrusos, mentre que d'altres es queden enrere.[33] Aquests «covards» no són castigats pels líders; possiblement tenen altres funcions al grup i els líders els perdonen.[34] Una hipòtesi alternativa és que existeix alguna mena de recompensa associada al fet de ser un líder que foragita els intrusos.[35] El mascle o els mascles sovint defensen l'esbart de mascles aliens que intenten apropiar-se de l'esbart. Les femelles formen una unitat social estable i no toleren femelles alienes;[36] la composició femenina d'un grup només canvia amb el naixement i la mort de les lleones,[37] tot i que algunes femelles deixen l'esbart i esdevenen nòmades.[38] En canvi, els mascles subadults abandonen l'esbart quan assoleixen la maduresa, a l'edat d'uns 2-3 anys.[38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'esbart dels intrusos", "answer_start": 43 } ], "id": "P_199_C_1193_Q1", "question": "Què defensen els mascles i les femelles?" }, { "answers": [ { "text": "estable", "answer_start": 569 } ], "id": "P_199_C_1193_Q2", "question": "Com és la unitat social que formen les femelles?" }, { "answers": [ { "text": "amb el naixement i la mort de les lleones", "answer_start": 658 } ], "id": "P_199_C_1193_Q3", "question": "Quan canvia la composició femenina d'un grup?" }, { "answers": [ { "text": "nòmades", "answer_start": 760 } ], "id": "P_199_C_1193_Q4", "question": "Com poden esdevenir algunes lleones?" }, { "answers": [ { "text": "a l'edat d'uns 2-3 anys", "answer_start": 853 } ], "id": "P_199_C_1193_Q5", "question": "Quan assoleixen la maduresa els mascles subadults?" } ] }, { "context": "A l'edat mitjana, l'espècie ja havia estat erradicada de Palestina i després de gairebé tota la resta d'Àsia amb l'arribada d'armes de foc fàcils d'aconseguir al segle xviii. Al pas del segle xix al xx s'extingí a l'Àfrica del Nord i el Prò xim Orient. A final del segle xx ja havia desaparegut de Turquia i gran part del nord de l'Índia,[25][119] mentre que l'última observació d'un lleó asiàtic viu a l'Iran fou el 1941 (entre Shiraz i Jahrom, província de Fars), tot i que el 1944 es trobà el cadàver d'una lleona a la riba del riu Karun (Khuzestan). Des d'aleshores, no hi ha hagut informes fiables d'Iran.[55] Actualment, la subespècie ja només sobreviu a dins i als voltants del Bosc de Gir, al nord-oest de l'Índia.[104] Aproximadament uns 300 lleons viuen en un santuari de 1.412 km² a l'estat de Gujarat, que cobreix gran part del bosc. Les poblacions estan augmentant a poc a poc.[120]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "armes de foc", "answer_start": 126 } ], "id": "P_199_C_1194_Q1", "question": "Què eren fàcils d'aconseguir al segle xviii?" }, { "answers": [ { "text": "A final del segle xx", "answer_start": 253 } ], "id": "P_199_C_1194_Q2", "question": "Quan va desaparèixer de Turquia?" }, { "answers": [ { "text": "entre Shiraz i Jahrom, província de Fars", "answer_start": 423 } ], "id": "P_199_C_1194_Q3", "question": "On es va veure l'última observació d'un lleó asiàtic a l'Iran?" }, { "answers": [ { "text": "Aproximadament uns 300", "answer_start": 728 } ], "id": "P_199_C_1194_Q4", "question": "Quants lleons viuen en el santuari situat a l'estat de Gujarat?" }, { "answers": [ { "text": "poc a poc", "answer_start": 880 } ], "id": "P_199_C_1194_Q5", "question": "Com estan augmentant les poblacions?" } ] } ] }

{ "title": "Ferrer Bassa", "paragraphs": [ { "context": "Va començar la nova petició reial per realitzar el 1344 un retaule per l'altar major de la capella de Santa Àgata dedicat a la Mare de Déu i Jesús, una obra avui desapareguda.[51] La nota està signada a les calendes d'octubre de 1344 per Ferrer Bassa, pietor civis Barchinone, en Bernardo de Olzinellas. És una carta de pagament, pel preu del retaule encàrrec del rei Pere, i que va dirigida a Olzinellas, de la reial cúria, mana pagar «per l'encàrrec de la cort reial d'un retaule per a la capella del nostre palau amb subtils imatges de Jesucrist i la seva mare la Mare de Déu».[nota 4][52][53]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Mare de Déu i Jesús", "answer_start": 127 } ], "id": "P_161_C_961_Q3", "question": "A qui està dedicat l'altar major de la capella de Santa Àgata?" }, { "answers": [ { "text": "desapareguda", "answer_start": 162 } ], "id": "P_161_C_961_Q4", "question": "Com està l'obra avui en dia?" }, { "answers": [ { "text": "rei Pere", "answer_start": 364 } ], "id": "P_161_C_961_Q5", "question": "Qui va encarregar el retaule?" } ] }, { "context": "La seva vida personal ha estat relacionada amb un estil llibertí i amant de la bona vida, considerat per alguns historiadors un «Filippo Lippi a la catalana». El rei Jaume II, el 1315 i a instàncies de la seva esposa, Maria de Xipre, el va perdonar per l'assalt a tres donzelles.[2] També se l'associa amb un ciutadà amb el seu mateix nom de Les Gunyoles (Penedès), que apareix esmentat en un document de 1320 acusat d'ofenses, un delicte que va suposar que Bernat de Fonollar ordenés la confiscació dels seus béns i un exili temporal.[3] En cas de tractar-se d'ell, la seva vinculació amb Les Gunyoles podria ser d'origen familiar, ja que consta que el 1160 els comanadors de la preceptoria del Temple de les Gunyoles van atorgar unes terres per artigar i construir unes cases al terme del castell del municipi d'Olèrdola; a començaments del segle xiii, un tal Pere de Bassa era el veguer de Vilafranca,[4] i també es coneix un dret de propietat a favor d'un tal Ferrer Bassa el 1243, és a dir, s'identifiquen antecedents des de quasi dos segles abans.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "llibertí i amant de la bona vida", "answer_start": 56 } ], "id": "P_161_C_962_Q1", "question": "Amb quin estil ha estat relacionada la seva vida personal?" }, { "answers": [ { "text": "Filippo Lippi a la catalana", "answer_start": 129 } ], "id": "P_161_C_962_Q2", "question": "Com el consideraven alguns historiadors?" }, { "answers": [ { "text": "Maria de Xipre", "answer_start": 218 } ], "id": "P_161_C_962_Q3", "question": "Qui era l'esposa del rei Jaume II?" }, { "answers": [ { "text": "1243", "answer_start": 980 } ], "id": "P_161_C_962_Q4", "question": "De quin any es el dret de propietat a favor de Ferrer Bassa?" }, { "answers": [ { "text": "per l'assalt a tres donzelles", "answer_start": 249 } ], "id": "P_161_C_962_Q5", "question": "Per què el va perdonar el rei Jaume II?" } ] }, { "context": "La relació del monestir amb Ferrer Bassa no es va limitar a aquest encàrrec, ja que el 1348, Francesca Saportella, la mateixa abadessa de l'encàrrec de la cel·la de Sant Miquel, va demanar a Ferrer i al seu fill Arnau Bassa la construcció de diversos retaules. Un d'ells dedicat a Sant Antoní de Pàmies per a ubicar a la cel·la de Santa Isabel i Sant Antoni.[58] Probablement no era un retaule de grans dimensions, sinó més aviat una taula, tal com rectifica el contracte unes línies més avall quan esmenta una tabula.[59] També els va encarregar pintar la paret dels peus de l'església amb l'arbre de la vida, els dotze apòstols i els goigs de Nostra Senyora. Aquesta obra, encarregada l'11 d'abril de 1348 i amb un cost de 1.000 sous, la va assumir Arnau Bassa, probablement perquè el seu pare havia mort.[60] Aquestes obres o bé no es van arribar a fer per la prematura mort dels pintors el mateix 1348 o bé s'han perdut.[61]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Francesca Saportella", "answer_start": 93 } ], "id": "P_161_C_963_Q1", "question": "Qui va demanar a Ferrer i al seu fill la construcció de retaules?" }, { "answers": [ { "text": "a la cel·la de Santa Isabel i Sant Antoni", "answer_start": 316 } ], "id": "P_161_C_963_Q3", "question": "On s'havia d'ubicar el retaule dedicat a Sant Antoní de Pàmies?" }, { "answers": [ { "text": "1.000 sous", "answer_start": 725 } ], "id": "P_161_C_963_Q4", "question": "Quin cost tenien les pintures de la paret dels peus de l'església?" }, { "answers": [ { "text": "11 d'abril de 1348", "answer_start": 689 } ], "id": "P_161_C_963_Q5", "question": "Quan es van encarregar les pintures de la paret dels peus de l'església?" } ] }, { "context": "Al taller dels Bassa també van treballar-hi figures destacades com el seu fill Arnau Bassa o el seu continuador Ramon Destorrents, així com els encara no identificats Mestre de l'Escrivà i Mestre de Baltimore.[21] Sovint es fa difícil discernir les diferents mans que van intervenir en una obra. En altres casos, s'acaba trobant l'autoria d'alguns treballs atribuïts inicialment al seu taller, com el cas del Retaule de Sant Marc de la Seu de Manresa atribuït a Arnau Bassa. Així mateix es creu que la traça del Mestre de l'Escrivà i la del Mestre de Baltimore es manifesta en bona part de les miniatures dels dos volums del Decretum Gratiani de la biblioteca Britànica[22][23] i també en alguns motius decoratius del Llibre Verd,[24] dues obres que no consten documentalment encarregades al seu taller.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ramon Destorrents", "answer_start": 112 } ], "id": "P_161_C_964_Q1", "question": "Qui va ser el continuador de Bassa?" }, { "answers": [ { "text": "Mestre de l'Escrivà i Mestre de Baltimore", "answer_start": 167 } ], "id": "P_161_C_964_Q3", "question": "A qui no s'ha identificat encara?" }, { "answers": [ { "text": "les diferents mans que van intervenir", "answer_start": 245 } ], "id": "P_161_C_964_Q4", "question": "Què es fa difícil distingir de vegades en una obra?" }, { "answers": [ { "text": "Seu de Manresa", "answer_start": 436 } ], "id": "P_161_C_964_Q5", "question": "On està el Retaule de Sant Marc?" } ] }, { "context": "El relat iconogràfic s'estructura en tres parts: el cicle de la Passió de Crist, els Set Goigs de Maria i una col·lecció de retrats de sants. Les vint-i-cinc escenes, que cobreixen els setanta-cinc metres quadrats dels murs de la petita capella d'oració, estan realitzades seguint l'estil de l'escola senesa i presenten algunes innovacions com la combinació de tècniques pictòriques i la incorporació de detalls metàl·lics per ressaltar punts específics de les escenes. Les pintures són un conjunt extraordinari i un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura gòtica catalana.[66]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el cicle de la Passió de Crist, els Set Goigs de Maria i una col·lecció de retrats de sants", "answer_start": 49 } ], "id": "P_161_C_965_Q2", "question": "Quines són les parts en les que s'estructura el relat iconogràfic?" }, { "answers": [ { "text": "vint-i-cinc", "answer_start": 146 } ], "id": "P_161_C_965_Q3", "question": "Quantes escenes cobreixen els murs de la capella d'oració?" }, { "answers": [ { "text": "gòtica catalana", "answer_start": 570 } ], "id": "P_161_C_965_Q4", "question": "Dins de quin panorama s'enquadren les pintures?" }, { "answers": [ { "text": "setanta-cinc metres quadrats", "answer_start": 185 } ], "id": "P_161_C_965_Q5", "question": "Quina superfície tenen els murs de la capella d'oració?" } ] }, { "context": "El 1343 és un any amb molts encàrrecs que li ocuparan els anys vinents. D'una banda, signa el 18 d'agost de 1343 el primer contracte amb l'abadessa del monestir de Pedralbes, Francesca Saportella, neboda de la reina Elisenda de Montcada fundadora del monestir, per a pintar la cel·la de Sant Miquel; de l'altra banda, el rei Pere li encarrega sengles retaules per a les capelles dels seus palaus: el castell de Lleida, la Capella de Santa Àgata a Barcelona, el castell de Perpinyà i pel de Mallorca, regne que acabava de conquerir aquell any. L'encàrrec del monestir va quedar ajornat per les pressions reials.[50]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Francesca Saportella", "answer_start": 175 } ], "id": "P_161_C_966_Q1", "question": "Amb qui va signar un contracte el 18 d'agost de 1343?" }, { "answers": [ { "text": "neboda", "answer_start": 197 } ], "id": "P_161_C_966_Q2", "question": "Quin parentesc tenia Francesca Saportella amb la reina Elisenda de Montcada?" }, { "answers": [ { "text": "Francesca Saportella", "answer_start": 175 } ], "id": "P_161_C_966_Q3", "question": "Qui era l'abadessa del monestir de Pedralbes?" }, { "answers": [ { "text": "sengles retaules per a les capelles dels seus palaus", "answer_start": 343 } ], "id": "P_161_C_966_Q4", "question": "Què li encarregà el rei Pere?" }, { "answers": [ { "text": "Barcelona", "answer_start": 447 } ], "id": "P_161_C_966_Q5", "question": "On està la capella de Santa Àgata?" } ] } ] }

{ "title": "Palau de la Música Catalana", "paragraphs": [ { "context": "A l'època modernista es va comptar amb l'art del vitrall per part dels arquitectes com una activitat decorativa per les seves construccions. Domènech i Montaner ho fomentà en tots els seus edificis, però al Palau de la Música, a més a més d'aquesta decorativitat té una funció material arquitectònica. És en aquesta obra on s'expressa la gran realitat del vitrall català, en aconseguir una perfecta unió entre l'arquitecte i el vitraller Antoni Rigalt i Blanch.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'art del vitrall", "answer_start": 39 } ], "id": "P_518_C_3103_Q1", "question": "Amb quin art comptaven els arquitectes a l'època modernista?" }, { "answers": [ { "text": "com una activitat decorativa per les seves construccions", "answer_start": 83 } ], "id": "P_518_C_3103_Q2", "question": "Per què usaven els arquitectes modernistes l'art del vitrall?" }, { "answers": [ { "text": "Domènech i Montaner", "answer_start": 141 } ], "id": "P_518_C_3103_Q3", "question": "Qui va fomentar l'art del vitrall en tots els seus edificis?" }, { "answers": [ { "text": "material arquitectònica", "answer_start": 277 } ], "id": "P_518_C_3103_Q4", "question": "Quina funció té el vitrall en el Palau de la Música a part de la decorativa?" }, { "answers": [ { "text": "Antoni Rigalt i Blanch", "answer_start": 438 } ], "id": "P_518_C_3103_Q5", "question": "Qui va ser el vitraller del Plau de la Música?" } ] }, { "context": "A l'exterior es barregen elements escultòrics, que fan al·lusió al món de la música, amb elements arquitectònics de caràcter modernista barroc. A l'interior, l'arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcció amb ceràmica i vidre. La sala i l'escenari formen un conjunt harmònic, en el qual un s'integra en l'altre. L'escenari està dominat a la seva part superior pels tubs de l'orgue, que es converteixen al seu torn en un element decoratiu. L'embocadura de l'escenari està emmarcada per il·lustracions escultòriques espectaculars, ambdues al·legories de la música culta i de la música popular: a la dreta, un bust de Ludwig van Beethoven entre columnes dòriques que sostenen uns núvols dels quals emergeix la cavalcada de les valquíries (clara referència al wagnerisme imperant llavors entre el públic català); a l'esquerra, unes noies vora una font i al peu d'un salze, entre les branques del qual apareix el bust de Josep Anselm Clavé, constitueixen una al·legoria al text de la cançó Les flors de maig d'aquest autor.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al món de la música", "answer_start": 64 } ], "id": "P_518_C_3104_Q1", "question": "A què fan al·lusió els elements escultòrics de l'exterior?" }, { "answers": [ { "text": "de caràcter modernista barroc", "answer_start": 113 } ], "id": "P_518_C_3104_Q2", "question": "Com són els elements arquitectònics de l'exterior?" }, { "answers": [ { "text": "amb ceràmica i vidre", "answer_start": 235 } ], "id": "P_518_C_3104_Q3", "question": "Amb què va combinar l'arquitecte diversos materials de construcció?" }, { "answers": [ { "text": "un conjunt harmònic", "answer_start": 285 } ], "id": "P_518_C_3104_Q4", "question": "Què formen la sala i l'escenari?" }, { "answers": [ { "text": "un bust de Ludwig van Beethoven", "answer_start": 634 } ], "id": "P_518_C_3104_Q5", "question": "Què hi ha a la dreta de la boca de l'escenari?" } ] }, { "context": "Comença a l'octubre de 1904 amb l'encàrrec d'un projecte de l'Orfeó Català a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner per construir un edifici destinat a ubicar la seva seu social.[3] Aquest projecte, encarregat per l'aleshores president de l'entitat en Joaquim Cabot, i el seu pressupost corresponent, havia estat aprovat per l'assemblea el 31 de maig de 1904. Abans d'acabar l'any es realitzà la compra del claustre del convent de Sant Francesc, amb una superfície de 1.350,75 m² i a un preu final de 240 322,60 pessetes, amb la intenció de destinar aquest espai a la construcció de l'edifici.[4] L'any següent, concretament el 23 d'abril de 1905, es realitzà l'acte de col·locació de la primera pedra de les obres, finançades amb un emprèstit de 600 000 pessetes en obligacions amortitzables, al portador, en dues sèries de 500 i 1000 pessetes, a l'interès anual del 4%.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner", "answer_start": 75 } ], "id": "P_518_C_3105_Q1", "question": "A qui va encarregar el projecte l'Orfeó Català?" }, { "answers": [ { "text": "a ubicar la seva seu social", "answer_start": 150 } ], "id": "P_518_C_3105_Q2", "question": "A què volia destinar l'edifici l'Orfeó Català?" }, { "answers": [ { "text": "Joaquim Cabot", "answer_start": 252 } ], "id": "P_518_C_3105_Q3", "question": "Qui era el president de l'Orfeó Català en aquell moment?" }, { "answers": [ { "text": "240 322,60 pessetes", "answer_start": 501 } ], "id": "P_518_C_3105_Q4", "question": "Quant va costar comprar el claustre del Convent de Sant Francesc?" }, { "answers": [ { "text": "el 23 d'abril de 1905", "answer_start": 625 } ], "id": "P_518_C_3105_Q5", "question": "Quin dia es va col·locar la primera pedra de l'edifici?" } ] }, { "context": "Al llarg de la seva història, el Palau també ha acollit actes no relacionats amb la música. La vida política catalana hi ha trobat una evident manifestació simbòlica que arriba fins avui i passant per les assemblees de Solidaritat Catalana, per la clausura de quatre mesos ordenada per la dictadura de Primo de Rivera entre el 24 de juny i el 13 d'octubre de 1925, i per la dura postguerra, moment en què el seu nom és castellanitzat i pel gentilici.[6] Així, el 2 d'abril de 1940, la Falange organitza un festival amb la intervenció del «Orfeón que dirige el maestro Millet» -segons deia el programa i per evitar escriure el nom real- que va haver de començar amb l'himne feixista Cara al sol, que Millet va dirigir amb els braços immòbils contra el cos.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una evident manifestació simbòlica", "answer_start": 131 } ], "id": "P_518_C_3106_Q1", "question": "Què ha trobat la vida política catalana en el Palau?" }, { "answers": [ { "text": "Solidaritat Catalana", "answer_start": 219 } ], "id": "P_518_C_3106_Q2", "question": "Qui havia organitzat assemblees al Palau?" }, { "answers": [ { "text": "la dictadura de Primo de Rivera", "answer_start": 286 } ], "id": "P_518_C_3106_Q3", "question": "Qui va ordenar que es clausures el Palau quatre mesos?" }, { "answers": [ { "text": "2 d'abril de 1940", "answer_start": 463 } ], "id": "P_518_C_3106_Q4", "question": "Quin dia la Falange va organitzar un festival al Palau?" }, { "answers": [ { "text": "Orfeón que dirige el maestro Millet", "answer_start": 539 } ], "id": "P_518_C_3106_Q5", "question": "Què van posar els de la Falange al programa per evitar posar el nom de l'Orfeó Català?" } ] } ] }

{ "title": "Dmitri Mendeléiev", "paragraphs": [ { "context": "Identificà el lantani (La) amb l'element desconegut de massa atòmica 180 (actualment el hafni, Hf), per la qual cosa el situà erròniament. Al seu lloc hi posà l'element Di (didimi), que posteriorment es descobrí que era una mescla de praseodimi (Pr), neodimi (Nd) i samari (Sm). Tanmateix, sí que deixà lloc per a situar-hi els lantànids o terres rares, que encara no s'havien descobert (Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Tm, Yb, Lu), però mal ubicats. També deixà cinc llocs per als elements transurànids no descoberts (Np, Pu, Am, Cm i Bk), amb massa atòmica superior a la de l'urani (U), i per a altres elements que es descobririen amb posterioritat: Tc, Re, Po, At, Fr, Ra, Ac i Pa, a més dels ja indicats a la taula periòdica del 1869: escandi (Sc), gal·li (Ga) i germani (Ge). En total deixà 31 llocs buits per a elements encara no descoberts el 1871.[43]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb l'element desconegut de massa atòmica 180", "answer_start": 27 } ], "id": "P_59_C_349_Q1", "question": "Amb què identificà el lantani (La)?" }, { "answers": [ { "text": "hafni, Hf", "answer_start": 88 } ], "id": "P_59_C_349_Q2", "question": "Com es coneix actualment l'element de massa atòmica 180?" }, { "answers": [ { "text": "Di (didimi)", "answer_start": 169 } ], "id": "P_59_C_349_Q3", "question": "Quin element era una mescla de praseodimi (Pr), neodimi (Nd) i samari (Sm)?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 467 } ], "id": "P_59_C_349_Q4", "question": "Quants llocs deixà per als elements transurànids no descoberts amb massa atòmica superior a l'urani (U)?" }, { "answers": [ { "text": "31", "answer_start": 800 } ], "id": "P_59_C_349_Q5", "question": "Quants llocs deixà buits l'any 1871 per als elements encara no descoberts?" } ] }, { "context": "El mateix any del naixement de Mendeléiev, el seu pare, que tenia 51 anys, quedà cec per cataractes i hagué de retirar-se. Com que la pensió era insuficient, la seva esposa anà a dirigir la fàbrica de vidre de la seva família a Aremziànskoie, a 32 quilòmetres de Tobolsk. Maria descendia d'una família acomodada que s'havia instal·lat a Tobolsk a principis del segle XVIII i havia introduït a Sibèria les primeres manufactures de paper i vidre. L'avi de Mendeléiev fundà el 1787 el primer diari de Sibèria, Irtix. Mendeléiev començà a estudiar als 7 anys, era bon estudiant i destacà en matemàtiques, física, història i geografia, però tenia dificultats amb el llatí, el grec i la teologia. Durant aquests anys passà moltes hores a la fàbrica de vidre amb el químic Timofei, que li ensenyà els secrets de la manufactura del vidre i li inculcà la idea que «tot en el món és art». Rebé també la influència de Nikolai Vassílievitx Bassarguín[3] (1799-1861), espòs des del 1847 de la seva germana gran Olga (1815-1866),[4] que amb els seus amics acudia assíduament a visitar els Mendeléiev car tenien una casa confortable amb una rica biblioteca.[3] Bassarguín el 1826 havia sigut condemnat a 20 anys de treballs forçats i desterrament a Sibèria per pertànyer al grup de militars de la revolta decabrista o desembrista. Havien descobert les idees il·lustrades d'Europa Occidental en la guerra contra Napoleó, i el 26 de desembre de 1825 protagonitzaren una insurrecció contra el tsar Nicolau I, amb la intenció de forçar tot un seguit de reformes per abolir la servitud que patien els mugics i aconseguir una constitució que garantís la llibertat d'expressió i d'opinió, que fou durament reprimida. El 1830 la seva condemna a treballs forçats fou reduïda a 10 anys, fins al 1836, però no la d'exili.[5] De Bassarguín i els seus companys decabristes descobrí les idees liberals, aprengué ciències naturals i li quedà la idea que «tot en el món és ciència».[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "51", "answer_start": 66 } ], "id": "P_59_C_350_Q1", "question": "Quants anys tenia el pare de Mendeléiev quan va néixer ell?" }, { "answers": [ { "text": "cataractes", "answer_start": 89 } ], "id": "P_59_C_350_Q2", "question": "Quina infermetat va tenir el pare de Mendeléiev que el va deixar cec?" }, { "answers": [ { "text": "Aremziànskoie", "answer_start": 228 } ], "id": "P_59_C_350_Q3", "question": "On estava situada la fàbrica de vidre?" }, { "answers": [ { "text": "L'avi de Mendeléiev", "answer_start": 445 } ], "id": "P_59_C_350_Q4", "question": "Qui va fundar el primer diari de Sibèria?" }, { "answers": [ { "text": "matemàtiques, física, història i geografia", "answer_start": 587 } ], "id": "P_59_C_350_Q5", "question": "En quines matèries destacava Mendeléiev quan era estudiant?" } ] }, { "context": "Presentà la tesi el 9 de setembre de 1856 i aconseguí un excel·lent informe del tribunal de la Universitat Imperial de Sant Petersburg. L'octubre presentà una nova tesi, Sobre l'estructura de les combinacions silícies, que li permeté ser nomenat encarregat de curs de la càtedra de química de la Universitat de Sant Petersburg. El gener de 1857 impartia classes de química orgànica però, com que els seus ingressos li eren insuficients, acceptà un lloc de professor de química a l'Institut Pedagògic i impartí, també, classes particulars.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1856", "answer_start": 37 } ], "id": "P_59_C_351_Q1", "question": "Quin any presentà la tesi?" }, { "answers": [ { "text": "Universitat Imperial de Sant Petersburg", "answer_start": 95 } ], "id": "P_59_C_351_Q2", "question": "De quina Universitat era el tribunal del qual va aconseguir un informe excel·lent?" }, { "answers": [ { "text": "Sobre l'estructura de les combinacions silícies", "answer_start": 170 } ], "id": "P_59_C_351_Q3", "question": "Quina era la nova tesi que presentà a l'octubre?" }, { "answers": [ { "text": "química orgànica", "answer_start": 365 } ], "id": "P_59_C_351_Q4", "question": "De què impartia classes en la Universitat de Sant Petersburg?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Institut Pedagògic", "answer_start": 477 } ], "id": "P_59_C_351_Q5", "question": "En quin institut va ser professor de química?" } ] }, { "context": "En les investigacions que realitzà al seu laboratori a Heidelberg descobrí la temperatura absoluta d'ebullició, que més tard rebria el nom de temperatura crítica, i que no depenia de la pressió. Amb això explicà el problema que hi havia amb certs gasos (hidrogen, nitrogen, oxigen, metà, monòxid de carboni, etc.) que no podien liquar-se malgrat que se'ls sotmetés a pressions molt elevades. Mendeléiev indicà que aquests experiments es realitzaven per sobre de les temperatures absolutes d'ebullició i que per liquar el gas calia, a més d'augmentar la pressió, disminuir també la temperatura. El 1861 publicà un article relacionat amb tot plegat en alemany[16] i en francès, titulat Sobre la cohesió d'alguns líquids i sobre el paper de la cohesió molecular en les reaccions químiques dels cossos.[3] La temperatura absoluta d'ebullició s'anomena actualment temperatura crítica, que fou el nom que li posà Thomas Andrews, que en feu un estudi més complet publicat el 1869[17] i que el mateix Mendeléiev observà que ell ja ho havia descobert.[18][1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Heidelberg", "answer_start": 55 } ], "id": "P_59_C_353_Q1", "question": "On era el laboratori de Mendeléiev?" }, { "answers": [ { "text": "Sobre la cohesió d'alguns líquids i sobre el paper de la cohesió molecular en les reaccions químiques dels cossos", "answer_start": 684 } ], "id": "P_59_C_353_Q3", "question": "Com es deia l'article que va publicar Mendeléiev l'any 1861?" }, { "answers": [ { "text": "Thomas Andrews", "answer_start": 907 } ], "id": "P_59_C_353_Q4", "question": "Qui va posar el nom de temperatura crítica?" }, { "answers": [ { "text": "1869", "answer_start": 968 } ], "id": "P_59_C_353_Q5", "question": "En quin any es va publicar l'estudi que va fer Thomas Andrews?" } ] } ] }

{ "title": "Nombre π", "paragraphs": [ { "context": "Per a qualsevol circumferència amb radi r i diàmetre d = 2r, el perímetre és πd i l'àrea és πr2. A més, π apareix en fórmules d'àrees i volums de moltes altres formes geomètriques basades en circumferències, com el·lipses, esferes Cons, i torus.[44] En conseqüència, π apareix en les integrals definides que calculen el perímetre, l'àrea o el volum de formes generades per circumferències. En el cas més elemental, la meitat de l'àrea del cercle de radi unitat ve donat per:[45]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "πd", "answer_start": 77 } ], "id": "P_244_C_1459_Q1", "question": "Quin és el perímetre d'una circumferència amb diàmetre d?" }, { "answers": [ { "text": "πr2", "answer_start": 92 } ], "id": "P_244_C_1459_Q2", "question": "Quin és l'àrea d'una circumferència amb radi r?" }, { "answers": [ { "text": "en circumferències", "answer_start": 188 } ], "id": "P_244_C_1459_Q3", "question": "En què s'ha de basar la forma geomètrica perquè al càlcul de l'àrea hi aparegui π?" }, { "answers": [ { "text": "en les integrals", "answer_start": 277 } ], "id": "P_244_C_1459_Q4", "question": "On apareix π per calcular el perímetre de formes generades per circumferències?" } ] }, { "context": "El fet que aquesta proporció sigui constant, independentment de la mida de la circumferència, és el que permet que π es pugui definir. Per exemple, si una circumferència té un diàmetre doble que un altre també té doble perímetre, per tant el quocient entre les dues magnituds és el mateix. Això és una conseqüència de les propietats de les figures semblants. Euclides estableix que en les figures semblants totes les distàncies entre els punts homòlegs guarden la mateixa proporció.[23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "constant", "answer_start": 35 } ], "id": "P_244_C_1460_Q1", "question": "Com és la proporció?" }, { "answers": [ { "text": "que aquesta proporció sigui constant", "answer_start": 7 } ], "id": "P_244_C_1460_Q2", "question": "Què permet que π es pugui definir?" }, { "answers": [ { "text": "la mateixa proporció", "answer_start": 461 } ], "id": "P_244_C_1460_Q4", "question": "Què guarden totes les distàncies entre els punts homòlegs en les figures semblants segons Euclides?" } ] }, { "context": "Hi ha diverses formes empíriques de trobar el valor de π: dibuixeu un quadrat de costat 1 a la paret. Tireu un dard dins el quadrat tantes vegades com pugueu sense apuntar enlloc més que a dins del quadrat. Dibuixeu un cercle de diàmetre 'l' inscrit en el quadrat. Compteu 'nc' el nombre de vegades que el dard ha anat dins la circumferència, i 'nq' nombre de vegades que el dard ha anat dins del quadrat però fora de la circumferència. Per probabilitat i relacionant l'àrea dels dos polígons es pot deduir que π ≅ 4*nc/(nc+nq), i que és més exacte –o sigui, apareixen més decimals–, com més vegades hàgim tirat el dard. Aquesta prova també es pot fer sobre paper quadriculat comptant les interseccions com a punts on ha anat el dard.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "diverses", "answer_start": 6 } ], "id": "P_244_C_1461_Q1", "question": "Quantes formes empíriques hi ha per trobar el valor de π?" }, { "answers": [ { "text": "a la paret", "answer_start": 90 } ], "id": "P_244_C_1461_Q2", "question": "On s'ha de dibuixar el quadrat de costat 1?" }, { "answers": [ { "text": "un dard", "answer_start": 108 } ], "id": "P_244_C_1461_Q3", "question": "Què s'ha de tirar dins del quadrat?" }, { "answers": [ { "text": "'l'", "answer_start": 238 } ], "id": "P_244_C_1461_Q4", "question": "Quin diàmetre ha de tenir el cercle que dibuixeu inscrit en el quadrat?" }, { "answers": [ { "text": "sobre paper quadriculat comptant les interseccions com a punts on ha anat el dard", "answer_start": 652 } ], "id": "P_244_C_1461_Q5", "question": "Com es pot fer també aquesta prova?" } ] }, { "context": "A més, π també és un nombre transcendent, tal com ho va demostrar Ferdinand von Lindemann el 1882 i a conseqüència del teorema de Lindemann-Weierstrass. Això vol dir que no hi ha cap polinomi amb coeficients racionals tal que π sigui una de les seves arrels.[37] Una conseqüència important del fet que π sigui transcendent és que no és construïble. Com que les coordenades de tots els punts que es poden construir amb regle i compàs són nombres constructibles, és impossible de quadrar el cercle: és a dir, és impossible, fent servir només compàs i regle, construir un quadrat tal que la seva àrea sigui igual que l'àrea d'un cercle donat.[38] Històricament, això és significatiu, atès que la quadratura del cercle és un dels problemes fàcils d'entendre de geometria elemental que van quedar pendents de resoldre de l'antiguitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un nombre transcendent", "answer_start": 18 } ], "id": "P_244_C_1462_Q1", "question": "Què va demostrar Ferdinand von Lindemann el 1882 que és π?" }, { "answers": [ { "text": "que no hi ha cap polinomi amb coeficients racionals tal que π sigui una de les seves arrels", "answer_start": 166 } ], "id": "P_244_C_1462_Q2", "question": "Què vol dir que π és un nombre transcendent?" }, { "answers": [ { "text": "que no és construïble", "answer_start": 326 } ], "id": "P_244_C_1462_Q3", "question": "Quina conseqüència important té que π sigui un nombre transcendent?" }, { "answers": [ { "text": "la quadratura del cercle", "answer_start": 690 } ], "id": "P_244_C_1462_Q4", "question": "Quin problema de geometria elemental va quedar pendent de resoldre de l'antiguitat?" }, { "answers": [ { "text": "un quadrat tal que la seva àrea sigui igual que l'àrea d'un cercle donat", "answer_start": 566 } ], "id": "P_244_C_1462_Q5", "question": "Què no es pot construir?" } ] }, { "context": "El 1761 Johann Heinrich Lambert va demostrar que π és irracional.[3] Això vol dir que és un nombre real que no es pot expressar com a quocient de dos nombres enters. Al segle xx es van trobar demostracions que no necessiten coneixements que vagin mès enllà del càlcul integral. Una d'aquestes demostracions, la deguda a Ivan Niven, és amplament coneguda.[34][35] Una demostració similar lleugerament anterior la va obtenir Mary Cartwright.[36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Johann Heinrich Lambert", "answer_start": 8 } ], "id": "P_244_C_1463_Q1", "question": "Qui va demostrar que π és irracional?" }, { "answers": [ { "text": "que és un nombre real que no es pot expressar com a quocient de dos nombres enters", "answer_start": 82 } ], "id": "P_244_C_1463_Q2", "question": "Què significa que un nombre sigui irracional?" }, { "answers": [ { "text": "Al segle xx", "answer_start": 166 } ], "id": "P_244_C_1463_Q3", "question": "Quan es van trobar demostracions que no necessiten anar més enllà del calcul integral?" }, { "answers": [ { "text": "amplament coneguda", "answer_start": 335 } ], "id": "P_244_C_1463_Q4", "question": "Com és la demostració que va obtenir Ivan Niven?" } ] }, { "context": "Els geòmetres de l'antiguitat, d'Egipte, Babilònia, Índia i Grècia, ja coneixien el fet que la proporció entre el perímetre i el diàmetre és una constant per a totes les circumferències i que és lleugerament més gran que 3. Les aproximacions més antigues conegudes es remunten al 1900 aC; són 25/8 (Babilònia) i 256/81 (Antic Egipte), les dues amb un error de menys de l'1% del valor real.[3] El text indi Shatapatha Brahmana assigna a π el valor 339/108 ≈ 3.139. La Bíblia sembla que suggereixi, en el Primer Llibre dels Reis, que π = 3, d'altra banda una estimació clarament més dolenta que d'altres disponibles a l'època en què es va escriure, cap als 600 aC. La interpretació d'aquest passatge és controvertida.[4][5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "constant per a totes les circumferències", "answer_start": 145 } ], "id": "P_244_C_1464_Q1", "question": "Com és la proporció entre perímetre i diàmetre?" }, { "answers": [ { "text": "Els geòmetres de l'antiguitat", "answer_start": 0 } ], "id": "P_244_C_1464_Q2", "question": "Qui coneixia el fet de que la proporció entre perímetre i diàmetre és una constant?" }, { "answers": [ { "text": "al 1900 aC", "answer_start": 277 } ], "id": "P_244_C_1464_Q3", "question": "A quan es remunten les aproximacions més conegudes de π?" }, { "answers": [ { "text": "Shatapatha Brahmana", "answer_start": 406 } ], "id": "P_244_C_1464_Q4", "question": "En quin text indi hi trobem un valor de π?" }, { "answers": [ { "text": "en el Primer Llibre dels Reis", "answer_start": 497 } ], "id": "P_244_C_1464_Q5", "question": "On trobem una assignació de π a la Bíblia?" } ] } ] }

{ "title": "Ninja", "paragraphs": [ { "context": "Els moviments preliminars van consistir en una sèrie d'atacs i setges a diversos castells com ara el de Fushimi que estava custodiat pel clan Torii, liderat per Torii Mototada. Les Forces de l'«Exèrcit de l'Oest», comandades per Ishida Mitsunari van començar l'atac el 27 d'agost de 1600, el qual és conegut com a Setge de Fushimi.[33] Les forces de Mototada eren sobrepassades en gran nombre de manera que els esforços es van reduir a retardar el més possible l'exèrcit de Mitsunari amb l'objecte que Tokugawa Ieyasu tingués temps suficient de fugir i rearmar un exèrcit de grans proporcions. Per realitzar aquesta tasca, Mototada va comptar amb el suport de centenars de guerrers de Koga,[32] alguns dins del castell mentre que d'altres feien «guerra de guerrilles» als voltants.[32] Prop de cent d'aquests ninges van morir en els enfrontaments i una vegada que hi va haver acabat la batalla de Sekigahara, Ieyasu va oferir un servei per als seus esperits.[34]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pel clan Torii", "answer_start": 133 } ], "id": "P_256_C_1531_Q1", "question": "Per qui estava custodiat el castell Fushimi?" }, { "answers": [ { "text": "Torii Mototada", "answer_start": 161 } ], "id": "P_256_C_1531_Q2", "question": "Qui liderava el clan Torii?" }, { "answers": [ { "text": "l'«Exèrcit de l'Oest»", "answer_start": 191 } ], "id": "P_256_C_1531_Q3", "question": "Quines forces comandava Ishida Mitsunari?" }, { "answers": [ { "text": "27 d'agost de 1600", "answer_start": 269 } ], "id": "P_256_C_1531_Q4", "question": "Quan van començar l'atac les forces de l'«Exèrcit de l'Oest»?" }, { "answers": [ { "text": "Prop de cent", "answer_start": 786 } ], "id": "P_256_C_1531_Q5", "question": "Quants ninges van morir en els enfrontaments?" } ] }, { "context": "La majoria dels acadèmics concorden en què va ser durant la rebel·lió Shimabara del 1637, un aixecament armat de conversos catòlics, que els ninges van tenir la seva última gran participació.[27][39][40] Durant el conflicte, prop de 40.000 rebels van ocupar el castell Shimabara,[39] situat a l'illa de Kyūshū, pel que un grup de ninges es va introduir al castell per lliurar informes detallats de la seva construcció,[38] ubicació de la fossa,[38] robar contrasenyes[41] i queviures.[41] Van ser els ninges a més, que van confirmar que la situació dins del castell era crítica a causa de la manca d'aliments i provisions, per la qual cosa es va decidir realitzar l'atac final, on els rebels van ser vençuts.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1637", "answer_start": 84 } ], "id": "P_256_C_1532_Q1", "question": "Quan va succeir la rebel·lió Shimabara?" }, { "answers": [ { "text": "un aixecament armat de conversos catòlics", "answer_start": 90 } ], "id": "P_256_C_1532_Q2", "question": "Què va ser la rebel·lió Shimabara?" }, { "answers": [ { "text": "40.000", "answer_start": 233 } ], "id": "P_256_C_1532_Q3", "question": "Quants rebels van ocupar el castell Shimabara?" }, { "answers": [ { "text": "a l'illa de Kyūshū", "answer_start": 291 } ], "id": "P_256_C_1532_Q4", "question": "On estava situat el castell Shimabara?" }, { "answers": [ { "text": "crítica", "answer_start": 570 } ], "id": "P_256_C_1532_Q5", "question": "Com era la situació dins del castell Shimaraba?" } ] }, { "context": "La referència més antiga que es compta al dia d'avui de ninges vestits tot de negre es troba a la il·lustració d'un llibre del 1801 on s'observa un ninja escalant un castell.[51] Un aspecte que cal remarcar, és que probablement d'aquesta representació prové la imatge actual de la vestimenta ninja, que molt segurament va derivar d'una convenció artística molt recurrent al Japó, sobretot en el bunraku, on vestir un titella de negre donava la idea a l'espectador que no la podia veure.[51] Els mateixos titellaires utilitzen vestimentes com les descrites amb la mateixa finalitat.[52] De totes maneres, no és d'estranyar que durant incursions nocturnes, la vestimenta ideal fora de colors foscos,[51] preferiblement blau marí.[53] De la mateixa manera, durant les nevades en els hiverns del Japó el color preferible seria tot de blanc, a causa de la naturalesa ninja de camuflar-se amb l'entorn.[54]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1801", "answer_start": 127 } ], "id": "P_256_C_1533_Q1", "question": "De quin any és la referència més antiga de ninges vestits tots de negre?" }, { "answers": [ { "text": "a la il·lustració d'un llibre", "answer_start": 93 } ], "id": "P_256_C_1533_Q2", "question": "On es troba la referència més antiga de ninges vestits tots de negre?" }, { "answers": [ { "text": "un castell", "answer_start": 163 } ], "id": "P_256_C_1533_Q3", "question": "Què està escalant el ninja a la il·lustració del llibre?" }, { "answers": [ { "text": "que no la podia veure", "answer_start": 464 } ], "id": "P_256_C_1533_Q4", "question": "Quina idea donava a l'espectador en el bunraku vestir un titella de negre?" }, { "answers": [ { "text": "blanc", "answer_start": 830 } ], "id": "P_256_C_1533_Q5", "question": "Quin seria el color preferit dels ninges durant les nevades en els hiverns del Japó?" } ] }, { "context": "La batalla de Sekigahara va començar a primeres hores d'un ennuvolat 21 d'octubre (15 de setembre segons l'antic calendari xinès) de 1600. La batalla es va allargar tot el dia i les úniques accions dels ninges en el camp de combat curiosament no van ser les de l'exèrcit d'Ieyasu, sinó l'actuació de shinobi al servei del clan Shimazu del domini de Satsuma, que lluitaven en contra de l'«Exèrcit de l'Est» de Tokugawa. Al final del combat, els samurais de Satsuma es van veure obligats a retirar-se abans que fossin atacats pels «dimonis vermells» de Li Naomasa per evitar la derrota. L'exèrcit de Satsuma va idear un pla, en el qual semblava que alguns elements s'endarrerien quan emprenien la retirada, però en realitat era un parany, ja que aquests eren tiradors experimentats. Quan Ii Naomasa es va acostar a un d'ells, aquest li va disparar tret al seu cavall i al moment de la caiguda se li va destrossar el colze esquerre. En aquest moment va aparèixer un altre ninja: Miura Yo'emon, vassall principal de Naomasa, que li va brindar ajuda mèdica i li va donar algun remei de color negrós per aturar el sagnat.[34]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1600", "answer_start": 133 } ], "id": "P_256_C_1534_Q1", "question": "En quin any va començar la batalla de Sekigahara?" }, { "answers": [ { "text": "tot el dia", "answer_start": 165 } ], "id": "P_256_C_1534_Q2", "question": "Quant va durar la batalla de Sekigahara?" }, { "answers": [ { "text": "l'«Exèrcit de l'Est» de Tokugawa", "answer_start": 385 } ], "id": "P_256_C_1534_Q3", "question": "Contra qui lluitava el clan Shimazu?" }, { "answers": [ { "text": "els samurais de Satsuma", "answer_start": 440 } ], "id": "P_256_C_1534_Q4", "question": "Qui es van veure obligats a retirar-se del combat?" }, { "answers": [ { "text": "un pla", "answer_start": 615 } ], "id": "P_256_C_1534_Q5", "question": "Què va idear l'exercit de Satsuma?" } ] }, { "context": "Es diu que mentre que Kenshin es trobava a la latrina, un ninja enviat per Nobunaga es trobava dins de la fossa esperant el moment oportú per atacar-lo. Segons la llegenda, just en el moment crucial el ninja li va clavar una espasa o una llança a l'anus.[76] Aquest mite es desprèn d'un recull de la història del clan anomenada Kenshin Gunki, en la qual assegurava: \"al novè dia del tercer mes (Uesugi Kenshin) va tenir un fort mal de panxa al bany. Malauradament, va persistir fins al tretzè dia quan va morir \".[76] Més enllà del mite, una entrada al diari de Kenshin, escrita aproximadament un mes abans de l'incident, dóna una clara pista del que li va passar en la realitat. Kenshin va fer una anotació en la qual va relatar que estava molt prim i que sentia un dolor al pit com una «bola d'acer», de manera que molts historiadors han deduït que en realitat Kenshin va morir a causa d'un càncer d'estómac, un patiment molt comú al Japó.[76]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dins de la fossa", "answer_start": 95 } ], "id": "P_256_C_1535_Q1", "question": "On era el ninja mentre Kenshin es trobava a la latrina segons la llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "Nobunaga", "answer_start": 75 } ], "id": "P_256_C_1535_Q2", "question": "Qui va enviar el ninja per a que atacara a Kenshin segons la llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "una espasa o una llança", "answer_start": 221 } ], "id": "P_256_C_1535_Q3", "question": "Què li va clavar el ninja a Kenshin segons la llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "a causa d'un càncer d'estómac", "answer_start": 880 } ], "id": "P_256_C_1535_Q4", "question": "De què creuen els historiadors que va morir Kenshin?" }, { "answers": [ { "text": "que estava molt prim i que sentia un dolor al pit com una «bola d'acer»", "answer_start": 730 } ], "id": "P_256_C_1535_Q5", "question": "Què va relatar Kenshin en l'anotació que va escriure?" } ] }, { "context": "L'arma més important per a un ninja era la típica espasa japonesa coneguda comunament com a katana,[55] també anaven amb una versió més curta i recta de l'usual,[55] anomenada ninjatō o shinobigatana. Com que aquesta espasa podia ser usada tant ofensivament com defensivament, no hi havia necessitat d'utilitzar cap tipus d'escut i això facilitava que aquests guerrers viatgessin més lleugerament.[55] A diferència dels samurais que solien portar-la al cinturó, a causa a la mobilitat que requerien els shinobi, l'espasa era portada a l'esquena, amb la Tsuka (mànec) propera a l'orella esquerra i el fil cap a fora.[55]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la típica espasa japonesa", "answer_start": 40 } ], "id": "P_256_C_1536_Q1", "question": "Quina era l'arma més important per a un ninja?" }, { "answers": [ { "text": "katana", "answer_start": 92 } ], "id": "P_256_C_1536_Q2", "question": "Quin nom rep la típica espasa japonesa?" }, { "answers": [ { "text": "ninjatō o shinobigatana", "answer_start": 176 } ], "id": "P_256_C_1536_Q3", "question": "Com s'ànomena la versió més curta i recta de la katana?" }, { "answers": [ { "text": "cap tipus d'escut", "answer_start": 312 } ], "id": "P_256_C_1536_Q4", "question": "Què no utilitzaven els ninges que els feia viatjar més lleugerament?" }, { "answers": [ { "text": "a l'esquena", "answer_start": 533 } ], "id": "P_256_C_1536_Q5", "question": "On portaven l'espasa els shinobi?" } ] } ] }

{ "title": "Jaume Vicens i Vives", "paragraphs": [ { "context": "Publicada el 1952 pel centre d'Estudis Històrics Internacionals, Vicens va seguir els criteris dels Annales. L'autor va pretendre disposar d'un llibre de referència per als seus alumnes i deixebles, de forma que fos una mena de \"presentació de la problemàtica general per a abordar la història d'Espanya evitant fàcils estructures ideològiques\".[48] Aquesta obra junt amb Notícia de Catalunya publicada dos anys més tard, constitueixen els dos assaigs que aporten una interpretació global de la realitat espanyola i catalana i del perquè de la guerra civil.[27]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dels Annales", "answer_start": 95 } ], "id": "P_166_C_991_Q1", "question": "Quins criteris va seguir Vicens?" }, { "answers": [ { "text": "dos anys més tard", "answer_start": 403 } ], "id": "P_166_C_991_Q2", "question": "Quan es va publicar Notícia de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "una interpretació global de la realitat espanyola i catalana i del perquè de la guerra civil", "answer_start": 464 } ], "id": "P_166_C_991_Q3", "question": "Què aporten els dos assaigs?" }, { "answers": [ { "text": "centre d'Estudis Històrics Internacionals", "answer_start": 22 } ], "id": "P_166_C_991_Q4", "question": "Qui va publicar l'assaig el 1952?" }, { "answers": [ { "text": "disposar d'un llibre de referència per als seus alumnes i deixebles", "answer_start": 130 } ], "id": "P_166_C_991_Q5", "question": "Què pretenia l'autor del llibre?" } ] }, { "context": "Vicens va encapçalar un projecte encarregat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carles Pi i Sunyer, el 1938 per a presentar la història de Catalunya seguint els criteris de la geopolítica. El projecte es va avortar amb el final de la guerra. Però bona part del material cartogràfic va ser reutilitzat per Vicens en la confecció de la seva obra España: geopolítica del estado y del imperio, amb una primera part dedicada als \"fonaments de la geopolítica peninsular\" que era tota una novetat.[47] [2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Carles Pi i Sunyer", "answer_start": 101 } ], "id": "P_166_C_992_Q1", "question": "Qui va encarregar el projecte que va encapçalar Vicens?" }, { "answers": [ { "text": "1938", "answer_start": 124 } ], "id": "P_166_C_992_Q2", "question": "Quin any Carles Pi i Sunyer va encarregar el projecte?" }, { "answers": [ { "text": "conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 48 } ], "id": "P_166_C_992_Q3", "question": "Quin càrrec ocupava Carles Pi i Sunyer?" }, { "answers": [ { "text": "España: geopolítica del estado y del imperio", "answer_start": 365 } ], "id": "P_166_C_992_Q4", "question": "En quina obra Vicens va reutilitzar bona part del material cartogràfic?" }, { "answers": [ { "text": "als \"fonaments de la geopolítica peninsular\"", "answer_start": 441 } ], "id": "P_166_C_992_Q5", "question": "A què estava dedicada la primera part de España: geopolítica del estado y del imperio?" } ] }, { "context": "El Tribunal de Responsabilidades Políticas núm. 3 de Barcelona proposava una \"separació definitiva\" de la professió, però Vicens Vives va aconseguir reduir sensiblement la proposta gràcies als nombrosos avals presentats. El 14 d'agost de 1941 li varen decretar la inhabilitació per a càrrecs directius i el seu trasllat fora de Catalunya, sanció no prevista en cap dels diferents decrets que regulaven la depuració, ja que el trasllat es limitava a l'àmbit provincial. [26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una \"separació definitiva\" de la professió", "answer_start": 73 } ], "id": "P_166_C_993_Q1", "question": "Què proposa el Tribunal de Responsabilidades Políticas núm. 3 de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "gràcies als nombrosos avals presentats", "answer_start": 181 } ], "id": "P_166_C_993_Q2", "question": "Com va aconseguir Vicens Vives la proposta?" }, { "answers": [ { "text": "14 d'agost de 1941", "answer_start": 224 } ], "id": "P_166_C_993_Q3", "question": "Quan li van decretar a Vicens Vives la inhabilitació per a càrrecs directius?" }, { "answers": [ { "text": "fora de Catalunya", "answer_start": 320 } ], "id": "P_166_C_993_Q4", "question": "On van traslladar a Vicens Vives?" }, { "answers": [ { "text": "a l'àmbit provincial", "answer_start": 447 } ], "id": "P_166_C_993_Q5", "question": "Fins on es limitava el trasllat en els decrets que regulaven la depuració?" } ] }, { "context": "Comença una etapa de plenitud del seu magisteri i de la tasca investigadora. Va simultaniejar aquestes activitats amb la direcció de la secció barcelonesa de l'institut «Jerónimo Zurita» del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. El curs 1949 va crear, dins la universitat, el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i va començar a editar la revista Estudios de Historia Moderna, que va ser una de les publicacions més prestigioses de l'especialitat i l'Índice Histórico Español (1953), instrument imprescindible per a la normalització del treball historiogràfic i que el centre continua publicant periòdicament.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1949", "answer_start": 248 } ], "id": "P_166_C_994_Q1", "question": "Quan va crear el Centre d'Estudis Històrics Internacionals?" }, { "answers": [ { "text": "dins la universitat", "answer_start": 263 } ], "id": "P_166_C_994_Q2", "question": "On va crear el Centre d'Estudis Històrics Internacionals?" }, { "answers": [ { "text": "Estudios de Historia Moderna", "answer_start": 363 } ], "id": "P_166_C_994_Q3", "question": "Quina revista va començar a editar?" }, { "answers": [ { "text": "instrument imprescindible per a la normalització del treball historiogràfic", "answer_start": 500 } ], "id": "P_166_C_994_Q4", "question": "Què és l'Índice Histórico Español?" }, { "answers": [ { "text": "periòdicament", "answer_start": 611 } ], "id": "P_166_C_994_Q5", "question": "Quant publica el centre l'Índice Histórico Español?" } ] }, { "context": "El 1933 va formar part del \"creuer universitari pel Mediterrani\" organitzat per la Universitat de Madrid, on també viatjava Roser Rahola, una estudiant seva de primer curs de Filosofia i Lletres.[22] Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914), de família burgesa d'origen empordanès i vigatà,[23] s'havia incorporat a la universitat el 1933 i no va poder acabar la carrera per culpa de la guerra, llicenciant-se finalment el 1951.[22] Era filla de Baldiri Rahola i Llorens i neboda del membre de la Lliga Regionalista, Pere Rahola i Molinas.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la Universitat de Madrid", "answer_start": 80 } ], "id": "P_166_C_995_Q1", "question": "Qui va organitzar el creuer universitari pel Mediterrani?" }, { "answers": [ { "text": "Filosofia i Lletres", "answer_start": 175 } ], "id": "P_166_C_995_Q3", "question": "Què estudiava Roser Rahola?" }, { "answers": [ { "text": "empordanès i vigatà", "answer_start": 287 } ], "id": "P_166_C_995_Q4", "question": "Quin era l'origen tenia la família de Roser Rahola?" }, { "answers": [ { "text": "1951", "answer_start": 440 } ], "id": "P_166_C_995_Q5", "question": "Quant es va llicenciar Roser Rahola?" } ] }, { "context": "A Catalunya durant el franquisme, es conservaven nuclis de burgesia empresarial amb un grau de marginalitat de les direccions de polítiques estatals. En conseqüència es produïen intents aïllats de l'empresariat dirigides a preparar el postfranquisme.[36] Vicens va exercir una influència destacable sobre un grup de joves empresaris amb inquietuds polítiques que s'agrupaven entorn del \"Club Comodín de Ajedrez\" liderat per Carles Ferrer Salat.[4] El 16 d'octubre de 1958 Vicens Vives va pronunciar una conferència al Club titulada El capitán de industria español en los últimos cien años. En ella invitava a aquest grup de joves a portar a terme una transformació. Els manifestava \"Sou vosaltres, la nova generació, els que completareu la Revolució Industrial, ja iniciada, tal com han fet els italians entre el 1945 i el 1955, un cas proper a nosaltres\". Aquesta conferència i l'impuls de Vicens Vives es consideren el fet fundacional del Cercle d'Economia a partir del Club Comodín.[30]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Carles Ferrer Salat", "answer_start": 424 } ], "id": "P_166_C_996_Q1", "question": "Qui liderava el Club Comodín de Ajedrez?" }, { "answers": [ { "text": "un grup de joves empresaris amb inquietuds polítiques", "answer_start": 305 } ], "id": "P_166_C_996_Q2", "question": "Què era el Club Comodín de Ajedrez?" }, { "answers": [ { "text": "El capitán de industria español en los últimos cien años", "answer_start": 532 } ], "id": "P_166_C_996_Q3", "question": "Com es deia la conferència que Vicens Vives va pronunciar al Club?" }, { "answers": [ { "text": "el fet fundacional del Cercle d'Economia", "answer_start": 918 } ], "id": "P_166_C_996_Q4", "question": "Què es considerada la conferència?" }, { "answers": [ { "text": "1958", "answer_start": 467 } ], "id": "P_166_C_996_Q5", "question": "Quin any va pronunciar Vicens Vives la conferència al Club?" } ] } ] }

{ "title": "Tríptic de Mérode", "paragraphs": [ { "context": "El tractament acurat dels detalls que fa Campin fa difícil poder diferenciar on acaba la simple realitat i on comença la simbologia. Un exemple són els petits lleons tallats al banc on es recolza Maria. Es pot suposar que formen part de la decoració d'un moble d'una estança benestant o com una iconografia del poder de Déu que situaria el banc com a Sedes sapientiae o tron de Salomó. Aquesta interpretació seria vàlida segons els místics que desitjaven veure a Maria com la «Reina del Cel», un ésser que estava al pensament de Déu des que Eva va cometre el pecat original. Però, de forma contrària, Maria ha estat presentada per les Escriptures com una donzella humil i senzilla, elegida per a ser la Mare de Déu precisament per aquesta discreció. Un perfil que s'assembla més al personatge que ens presenta el pintor, amb una Maria asseguda a terra, fora del banc, amb una vestimenta sense brodats ni pedreries –només un petit fistó–; i tota l'escena esdevé dins del saló d'una llar, no dins d'un temple com molts altres exemples d'aquest tema, fins i tot del mateix Campin.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El tractament acurat dels detalls", "answer_start": 0 } ], "id": "P_361_C_2161_Q1", "question": "Què fa difícil diferenciar on acaba la realitat i on comença la simbologia en l'obra de Campin?" }, { "answers": [ { "text": "al banc", "answer_start": 174 } ], "id": "P_361_C_2161_Q2", "question": "On es recolza Maria?" }, { "answers": [ { "text": "petits", "answer_start": 152 } ], "id": "P_361_C_2161_Q3", "question": "Com són els lleons que estan tallats en el banc on es recolza Maria?" }, { "answers": [ { "text": "dins del saló d'una llar", "answer_start": 961 } ], "id": "P_361_C_2161_Q5", "question": "On esdevé tota l'escena?" } ] }, { "context": "Des de la finestra rodona situada a la part superior esquerra penetren uns rajos de sol que fan al·lusió a la perpètua virginitat de Maria, utilitzant l'al·legoria popular de sant Bernat «Així com la llum penetra a través de la finestra de vidre sense alterar-lo i travessa la seva forma sòlida amb subtilesa imperceptible, ni danyant-lo quan entra ni destruint-lo quan emergeix, així també la paraula de Déu, l'esplendor del Pare, es consigna a la cambra de la Mare de Déu per després sortir del seu interior». En moltes escenes de l'Anunciació, Déu es mostra en l'enviament del colom, símbol de l'Esperit Sant irradiant feixos de llum en presència de Maria. En aquest cas, els set rajos de sol que es veuen representen els set dons de l'Esperit Sant, però s'han substituït les tradicionals representacions de l'Esperit Sant per la presència del Fill de Déu que descendeix per la llum i porta una petita creu que anuncia la seva missió salvadora.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la part superior esquerra", "answer_start": 34 } ], "id": "P_361_C_2163_Q1", "question": "On està situada la finestra rodona?" }, { "answers": [ { "text": "a la perpètua virginitat de Maria", "answer_start": 105 } ], "id": "P_361_C_2163_Q3", "question": "A què fan al·lusió els rajos de sol que penetren per la finestra rodona?" }, { "answers": [ { "text": "irradiant feixos de llum en presència de Maria", "answer_start": 612 } ], "id": "P_361_C_2163_Q4", "question": "Com es mostra Déu en moltes escenes de l'Anunciació?" } ] }, { "context": "Al panell de l'esquerra es mostren els comitents de l'obra, identificables com a membres de la burgesia de Mechelen per la documentació del 1427 existent a Tournai, i per l'escut d'armes que s'observa al vitrall de la finestra del plafó central.[20] Es tracta de Pieter Ingelbrechts i la seva esposa Gretgin Schrinmechers.[16] Estan agenollats al seu jardí emmurallat, però amb la porta entreoberta per poder observar la vida quotidiana. A través de la finestra mig oberta estan contemplant el misteri que s'està produint a l'interior d'una estança que podria tractar-se de la seva pròpia. La comitent, però, no mira directament l'escena sinó que té els ulls abaixats en un gest de pietat, tot i que si mirés directament tampoc no veuria l'escena de l'Anunciació en tenir el seu marit al davant, un gest que ha estat relacionat amb l'exclusivitat masculina per a participar dels esdeveniments sagrats.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els comitents de l'obra", "answer_start": 35 } ], "id": "P_361_C_2165_Q1", "question": "Què es mostra al panell de l'esquerra?" }, { "answers": [ { "text": "al vitrall de la finestra del plafó central", "answer_start": 201 } ], "id": "P_361_C_2165_Q2", "question": "On s'observa l'escut d'armes?" }, { "answers": [ { "text": "Gretgin Schrinmechers", "answer_start": 300 } ], "id": "P_361_C_2165_Q3", "question": "Qui és l'esposa de Pieter Ingelbrechts?" }, { "answers": [ { "text": "emmurallat", "answer_start": 357 } ], "id": "P_361_C_2165_Q4", "question": "Com està el jardí?" }, { "answers": [ { "text": "de pietat", "answer_start": 679 } ], "id": "P_361_C_2165_Q5", "question": "Quin tipus de gest fa la comitent?" } ] }, { "context": "Al panell dret es mostra la imatge de sant Josep treballant al seu taller de fusteria; hi ha uns grans finestrals darrere per on es veu un espai urbà, identificat amb la plaça de la ciutat d'Arràs. La presència de sant Josep dins una Anunciació és molt estranya, ja que es considera que Josep estava al càrrec de la família del seu germà Alfeu o Clopas[n. 2] i que la convivència de Josep amb Maria és posterior a l'Anunciació.[21] Aquesta excepcional composició es podria vincular a un desig dels comitents, ja que el cognom de l'esposa, Schrinmechers, vol dir «constructor d'altars» en neerlandès.[16][17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la imatge de sant Josep", "answer_start": 25 } ], "id": "P_361_C_2166_Q1", "question": "Què es mostra al panell dret?" }, { "answers": [ { "text": "al seu taller de fusteria", "answer_start": 60 } ], "id": "P_361_C_2166_Q2", "question": "On està treballant sant Josep?" }, { "answers": [ { "text": "grans", "answer_start": 97 } ], "id": "P_361_C_2166_Q3", "question": "Com són els finestrals per on es veu l'espai urbà?" }, { "answers": [ { "text": "de la família del seu germà Alfeu o Clopas", "answer_start": 310 } ], "id": "P_361_C_2166_Q4", "question": "De qui estava a càrrec sant Josep?" }, { "answers": [ { "text": "«constructor d'altars»", "answer_start": 562 } ], "id": "P_361_C_2166_Q5", "question": "Què vol dir el cognom Schrinmechers?" } ] } ] }

{ "title": "Antoni Tàpies i Puig", "paragraphs": [ { "context": "El 1994 Tàpies rebé l'encàrrec per la Universitat Pompeu Fabra d'adequar un espai com a capella laica, és a dir, com a espai de recolliment per la reflexió i la meditació. L'espai formava part de l'Àgora Rubió i Balaguer de la universitat, dissenyada per l'arquitecte Jordi Garcés, que uneix subterràniament els antics edificis dels quarters de Roger de Llúria i Jaume I, i que a més de la capella conté un auditori i una sala d'exposicions. Tàpies va concebre l'espai com a refugi del món exterior, deixant l'estructura arquitectònica tal com estava, amb parets de formigó, instal·lant una sèrie d'intervencions artístiques per complementar l'aire de recolliment de la capella: el mural Díptic de la campana i l'escultura Serp i plat, així com unes cadires de boga penjades d'una paret i una catifa d'arpillera, tot per produir un ambient de meditació i repòs. L'escultura se situa sobre un altar, amb un gran plat de porcellana sobre el que se situa la serp; podem albirar l'antecedent del projecte del mitjó per al Palau Nacional, que també s'hauria situat sobre un altar.[46]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la Universitat Pompeu Fabra", "answer_start": 35 } ], "id": "P_517_C_3097_Q1", "question": "Qui li va fer un encàrrec a Tàpies el 1994?" }, { "answers": [ { "text": "Jordi Garcés", "answer_start": 268 } ], "id": "P_517_C_3097_Q2", "question": "Qui va dissenyar l'Àgora Rubió i Balaguer?" }, { "answers": [ { "text": "com a refugi del món exterior", "answer_start": 469 } ], "id": "P_517_C_3097_Q3", "question": "Com va concebre Tàpies l'espai de la capella?" }, { "answers": [ { "text": "artístiques", "answer_start": 613 } ], "id": "P_517_C_3097_Q4", "question": "Quin tipus d'intervencions va fer Tàpies per complementar l'aire de recolliment de la capella?" }, { "answers": [ { "text": "l'estructura arquitectònica", "answer_start": 508 } ], "id": "P_517_C_3097_Q5", "question": "Què va deixar tal com estava Tàpies?" } ] }, { "context": "Entre els seus últims actes públics cal destacar, l'any 2005, la seva col·laboració amb José Saramago en defensa del grup pacifista basc Elkarri, o la donació el mateix any de la seva obra 7 de novembre al Parlament de Catalunya amb motiu del 25 aniversari de la restauració d'aquest.[21] L'octubre de 2007, cedí una obra original[22] seva a la campanya contra el tancament de les emissions de TV3 a València perquè es venguessin les seves reproduccions a deu euros i així, sufragar la multa imposta a ACPV per la Generalitat Valenciana. El mateix any deixà un missatge a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes que no s'obrirà fins al 2022.[23][24] El 9 d'abril de 2010 fou nomenat marquès de Tàpies pel rei Joan Carles I.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb José Saramago", "answer_start": 84 } ], "id": "P_517_C_3098_Q1", "question": "Amb qui va col·laborar Tàpias el 2005?" }, { "answers": [ { "text": "7 de novembre", "answer_start": 189 } ], "id": "P_517_C_3098_Q2", "question": "Quin dia va donar Tàpies una obra al Parlament de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes", "answer_start": 570 } ], "id": "P_517_C_3098_Q3", "question": "On va deixar un missatge el 2007 Tàpies?" }, { "answers": [ { "text": "2022", "answer_start": 644 } ], "id": "P_517_C_3098_Q4", "question": "Quin any s'obrirà el missatge que va deixar Tàpies a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Carles I", "answer_start": 717 } ], "id": "P_517_C_3098_Q5", "question": "Qui el va nomenar marquès de Tàpies?" } ] }, { "context": "Als anys 1990 rebé una sèrie d'encàrrecs institucionals: el 1991 realitzà Les quatre cròniques, a la Sala Tarradellas del Palau de la Generalitat de Catalunya.[41] El 1992 s'encarregà de la decoració mural dels pavellons de Catalunya i del Comitè Olímpic Internacional per l'Exposició Universal de Sevilla.[8] Aquell mateix any se suscità una forta polèmica pel projecte encarregat per l'Ajuntament de Barcelona per decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del MNAC. Tàpies projectà una escultura en forma de mitjó, de 18 metres d'altura; segons ell, la seva significació era la d'\"un humil mitjó a l'interior del qual es proposa la meditació i amb el qual vull representar la importància en l'ordre còsmic de les coses petites\". Malgrat tot, a causa del rebuig popular al projecte i a l'oposició de la Generalitat de Catalunya, l'obra finalment no es dugué a terme. Tot i així, anys més tard l'artista reprengué el projecte i construí la seva obra a la terrassa de la Fundació Antoni Tàpies, com a principal obra representativa de la Fundació després de la seva reobertura el 2010, després de dos anys de reforma del museu. Malgrat tot, no es construí el projecte original de 18 metres, sinó una versió reduïda de 2,75 metres.[45]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Les quatre cròniques", "answer_start": 74 } ], "id": "P_517_C_3099_Q1", "question": "Què realitza Tàpies el 1991 per a la Sala Tarradellas?" }, { "answers": [ { "text": "de mitjó", "answer_start": 522 } ], "id": "P_517_C_3099_Q2", "question": "Quina forma tenia l'escultura de Tàpies per decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "no es dugué a terme", "answer_start": 862 } ], "id": "P_517_C_3099_Q3", "question": "Què va passar finalment amb el projecte del mitjó de Tàpies per la Sala Oval del MNAC?" }, { "answers": [ { "text": "el 2010", "answer_start": 1090 } ], "id": "P_517_C_3099_Q4", "question": "Quan es va reobrir la Fundació Tàpies?" } ] }, { "context": "Tàpies fou fill de l'advocat Josep Tàpies i Mestres i de Maria Puig i Guerra, filla d'una família de polítics catalanistes, i nét del llibreter Francesc Puig i Alfonso. Fou alumne del Col·legi Alemany de Barcelona,[3] i de 1939 a 1943 acabà el batxillerat a l'Escola Pia de Balmes.[4] Durant la infància de l'artista, la professió del seu pare i les relacions de la seva família materna amb membres de la vida política catalana propiciaren un ambient liberal. Tàpies sempre remarcà que la confrontació entre l'anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare el conduïren a la recerca personal d'una nova espiritualitat, que trobà en les filosofies i religions orientals, principalment el budisme zen.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Josep Tàpies i Mestres", "answer_start": 29 } ], "id": "P_517_C_3100_Q1", "question": "Com es deia el pare de Tàpies?" }, { "answers": [ { "text": "d'una família de polítics catalanistes", "answer_start": 84 } ], "id": "P_517_C_3100_Q2", "question": "De qui era filla la mare de Tàpies?" }, { "answers": [ { "text": "del Col·legi Alemany de Barcelona", "answer_start": 180 } ], "id": "P_517_C_3100_Q3", "question": "De quin col·legi fou alumne Tàpies?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Escola Pia de Balmes", "answer_start": 256 } ], "id": "P_517_C_3100_Q4", "question": "On va acabar el batxillerat Tàpies?" }, { "answers": [ { "text": "en les filosofies i religions orientals", "answer_start": 653 } ], "id": "P_517_C_3100_Q5", "question": "On trobà Tàpies una nova espiritualitat?" } ] }, { "context": "El 1948 fou un dels fundadors de la revista i del moviment coneguts com a Dau al Set, relacionat amb el surrealisme i el dadaisme. El líder d'aquest moviment fou el poeta català Joan Brossa i, amb Tàpies, també van figurar Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Joan Ponç, Arnau Puig i posteriorment Juan-Eduardo Cirlot. La revista perdurà fins a l'any 1956,[2] però Tàpies, que ja havia marxat a París, ja només hi col·laborà de forma escadussera i el grup com a tal es pot considerar dissolt el 1951.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Dau al Set", "answer_start": 74 } ], "id": "P_517_C_3101_Q1", "question": "Quin moviment va fundar Eàpies el 1948?" }, { "answers": [ { "text": "amb el surrealisme i el dadaisme", "answer_start": 97 } ], "id": "P_517_C_3101_Q2", "question": "Amb què estava relacionat el moviment Dau al Set?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Brossa", "answer_start": 178 } ], "id": "P_517_C_3101_Q3", "question": "Qui va ser el líder de Dau al Set?" }, { "answers": [ { "text": "poeta", "answer_start": 165 } ], "id": "P_517_C_3101_Q4", "question": "Què era Joan Brossa?" }, { "answers": [ { "text": "1956", "answer_start": 351 } ], "id": "P_517_C_3101_Q5", "question": "Fins quin any va perdurar la revista?" } ] } ] }

{ "title": "Spilocuscus", "paragraphs": [ { "context": "Les espècies de Spilocuscus tenen una mida relativament gran en comparació amb els altres cuscussos. La seva llargada corporal és de 338-640 mm, la cua fa 315-590 mm i el pes dels animals varia entre dos i set quilograms. Sembla que S. wilsoni és l'espècie més petita, però no es pot determinar amb certesa perquè els únics espècimens ben conservats d'aquesta espècie són d'individus immadurs. D'altra banda, el cuscús roig-i-negre és l'espècie més grossa, no només de Spilocuscus, sinó de tots els falangèrids. A diferència d'altres espècies properes, els Spilocuscus presenten dimorfisme sexual tant en les dimensions (les femelles solen ser més grosses que els mascles) com en la coloració (cada sexe té un color diferent, sent S. papuensis el que presenta menys diferències i S. rufoniger i S. kraemeri els que en presenten més). Mentre van creixent, les cries van patint una sèrie de canvis de coloració.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "315-590 mm", "answer_start": 155 } ], "id": "P_152_C_907_Q1", "question": "Quina mida fa la cua de les espècies d'Spilocuscus?" }, { "answers": [ { "text": "l'espècie més grossa", "answer_start": 435 } ], "id": "P_152_C_907_Q2", "question": "Què és el cuscús roig-i-negre?" }, { "answers": [ { "text": "diferent", "answer_start": 716 } ], "id": "P_152_C_907_Q3", "question": "Com és la coloració de cada sexe?" }, { "answers": [ { "text": "les cries", "answer_start": 855 } ], "id": "P_152_C_907_Q4", "question": "Qui pateix canvis de coloració mentre creix?" }, { "answers": [ { "text": "entre dos i set quilograms", "answer_start": 194 } ], "id": "P_152_C_907_Q5", "question": "Quant pesa un exemplar d'Spilocuscus?" } ] }, { "context": "Spilocuscus ('cuscús tacat'[1]) és un gènere de pòssums nocturns de mida mitjana-gran de la família dels falangèrids, que es caracteritzen per la seva viva coloració. És un dels quatre gèneres els membres dels quals s'anomenen vulgarment cuscussos. N'hi ha cinc espècies repartides per Indonèsia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia. Quatre d'aquestes espècies estan amenaçades en major o menor mesura i dues d'elles (S. wilsoni i el cuscús roig-i-negre) es troben en perill crític d'extinció.[2][3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "falangèrids", "answer_start": 105 } ], "id": "P_152_C_908_Q1", "question": "A quina família pertanyen els Spilocuscus?" }, { "answers": [ { "text": "viva", "answer_start": 151 } ], "id": "P_152_C_908_Q2", "question": "Com és la coloració dels falangèrids?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 257 } ], "id": "P_152_C_908_Q3", "question": "Quantes espècies hi ha a Indonèsia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia?" }, { "answers": [ { "text": "S. wilsoni i el cuscús roig-i-negre", "answer_start": 422 } ], "id": "P_152_C_908_Q4", "question": "Quines espècies es troben en perill crític d'extinció?" }, { "answers": [ { "text": "un gènere de pòssums nocturns", "answer_start": 35 } ], "id": "P_152_C_908_Q5", "question": "Què són els Spilocuscus?" } ] }, { "context": "El primer i el segon dit de cada mà són oposables (es poden plegar envers els altres dits, com els polzes dels humans), cosa que ajuda els Spilocuscus a agafar-se a les branques dels arbres als quals s'enfilen. Les urpes de les potes anteriors són corbades i estan ben afilades per ajudar a escalar. En canvi, les potes posteriors manquen d'urpa, el primer dit està oposat als altres i els dits II i III són petits i estan fusionats. La cua també resulta útil per agafar-se, car és prènsil i està dotada de calls que en milloren l'adherència.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El primer i el segon", "answer_start": 0 } ], "id": "P_152_C_909_Q1", "question": "Quins dits de la mà del Spilocuscus són oposables?" }, { "answers": [ { "text": "a les branques dels arbres als quals s'enfilen", "answer_start": 163 } ], "id": "P_152_C_909_Q2", "question": "On s'agafen els Spilocuscus?" }, { "answers": [ { "text": "corbades i estan ben afilades", "answer_start": 248 } ], "id": "P_152_C_909_Q3", "question": "Com són les urpes de les potes anteriors dels Spilocuscus?" }, { "answers": [ { "text": "per ajudar a escalar", "answer_start": 278 } ], "id": "P_152_C_909_Q4", "question": "Per què tenen els Spilocuscus les urpes anteriors corbades i afilades?" }, { "answers": [ { "text": "urpa", "answer_start": 341 } ], "id": "P_152_C_909_Q5", "question": "Què no tenen les potes posteriors dels Spilocuscus?" } ] }, { "context": "Pel que fa a S. wilsoni, la seva illa nadiua de Biak és la més densament poblada de totes les illes de Papua Occidental i la tala de boscos intensiva ha destruït grans superfícies de bosc a les dècades recents,[20] mentre que els boscos muntanyosos de Supiori estan menys pertorbats. El 1992, una expedició de recerca sobre mamífers de dues setmanes no aconseguí observar S. wilsoni. La seva raresa aparent és destacable, car S. maculatus i S. kraemeri són relativament comuns arreu del seu àmbit de distribució, fins i tot en àrees pertorbades o amb una pressió de caça extremament elevada.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Biak", "answer_start": 48 } ], "id": "P_152_C_911_Q1", "question": "Quina és la illa més densament poblada de Papua Occidental?" }, { "answers": [ { "text": "la tala de boscos intensiva", "answer_start": 122 } ], "id": "P_152_C_911_Q2", "question": "Què ha destruït grans superfícies de bosc?" }, { "answers": [ { "text": "els boscos muntanyosos de Supiori", "answer_start": 226 } ], "id": "P_152_C_911_Q3", "question": "Quins boscos estan menys afectats per la tala intensiva?" }, { "answers": [ { "text": "1992", "answer_start": 287 } ], "id": "P_152_C_911_Q4", "question": "Quan es va fer una expedició de recerca sobre mamífers?" }, { "answers": [ { "text": "La seva raresa", "answer_start": 384 } ], "id": "P_152_C_911_Q5", "question": "Per què destaca S. wilsoni?" } ] }, { "context": "Els Spilocuscus són animals arborícoles nocturns i tímids, coneguts pels seus moviments lents. Es passen les hores del dia reposant en una branca de cobricel. La seva dieta es compon de fruites, flors, fulles i a vegades també ous, tot i que les seves llargues dents canines han estat interpretades com a prova d'un cert grau de carnivorisme i els exemplars en captivitat es mengen pollastre i menjar de gos en llauna.[13] Exceptuant les mares que viuen amb les seves cries, són animals solitaris. Els mascles són especialment agressius i no se'ls pot mantenir junts en captivitat, per evitar que es barallin entre ells. Solen marcar el seu territori per mantenir a ratlla els altres mascles, emetent una penetrant olor de mesc tant del seu cos com de les excrecions de les seves glàndules odoríferes. Deixen saliva a les branques i branquillons dels arbres per informar els altres del seu territori i mitjançar les interaccions socials. Si troben un altre mascle a la seva àrea, fan lladrucs, refilets i xiscles i es posen dempeus per defensar el seu territori. També són agressius envers els seus depredadors, com ara pitons i aus de presa i se'n defensen amb esgarrapades, mossegades i puntades de peu.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "arborícoles nocturns", "answer_start": 28 } ], "id": "P_152_C_912_Q1", "question": "Quin tipus d'animals són els Spilocuscus?" }, { "answers": [ { "text": "lents", "answer_start": 88 } ], "id": "P_152_C_912_Q2", "question": "Com són els moviments dels Spilocuscus?" }, { "answers": [ { "text": "pollastre i menjar de gos en llauna", "answer_start": 382 } ], "id": "P_152_C_912_Q3", "question": "Què poden menjar els exemplars de Spilocuscus en captivitat?" }, { "answers": [ { "text": "per mantenir a ratlla els altres mascles", "answer_start": 651 } ], "id": "P_152_C_912_Q4", "question": "Per què marquen els Spilocuscus el seu territori?" }, { "answers": [ { "text": "Si troben un altre mascle a la seva àrea", "answer_start": 938 } ], "id": "P_152_C_912_Q5", "question": "Quan fan lladrucs, refilets i xiscles els Spilocuscus?" } ] } ] }

{ "title": "Il matrimonio segreto", "paragraphs": [ { "context": "Cimarosa va escriure dues òperes més per Viena, però les partitures s'han perdut. Se sap que no van ser tan aplaudides com Il matrimonio segreto, fet que va influir en la seva decisió de tornar a Nàpols. La primera d'aquestes òperes es va dir La calamita dei Cuori, amb un llibret de Carlo Goldoni que el 1753 Baldassare Galuppi havia musicat per al Teatro San Samuele de Venècia i que De Gamerra havia reelaborat per Salieri el 1744. La versió cimarosiana es va estrenar a la Hofoper a la tardor de 1792. La segona òpera, Amor rende sagace, amb llibret de Bertati, va ser estrenada també en la Hofoper el 4 d'abril de 1793 i reposada un dia després al Teatro di Porta Carinzia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cimarosa", "answer_start": 0 } ], "id": "P_366_C_2191_Q1", "question": "Qui va escriure dues òperes més per Viena?" }, { "answers": [ { "text": "les partitures", "answer_start": 53 } ], "id": "P_366_C_2191_Q2", "question": "Què s'ha perdut?" }, { "answers": [ { "text": "La calamita dei Cuori", "answer_start": 243 } ], "id": "P_366_C_2191_Q3", "question": "Com es va dir la primera de les òperes que va escriure Cimarosa?" }, { "answers": [ { "text": "Carlo Goldoni", "answer_start": 284 } ], "id": "P_366_C_2191_Q4", "question": "De qui era el llibre de La calamita dei Cuori?" } ] }, { "context": "Tant en els moviments més lents i malenconiosos com en els més àgils i ràpids, l'orquestra és sinònim d'instrumentació refinada. El disseny instrumental se superposa al de les veus. Així, sedueix el motiu confiat als violins i oboès al fons de la veu de Geronimo en els seus primers versos de l'ària en un matrimonio nobile / concluso è per lei già, i produeix uns efectes gairebé estranys en la inesperada floritura melòdica que subjau al brunzit del Comte i Geronimo en el duet del segon acte.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'instrumentació refinad", "answer_start": 102 } ], "id": "P_366_C_2192_Q1", "question": "De què és sinònim l'orquestra?" }, { "answers": [ { "text": "instrumental", "answer_start": 140 } ], "id": "P_366_C_2192_Q2", "question": "Com és el disseny que es superposa al de les veus?" }, { "answers": [ { "text": "estranys", "answer_start": 381 } ], "id": "P_366_C_2192_Q3", "question": "Quins efectes produeix en la inesperada floritura melòdica?" }, { "answers": [ { "text": "al brunzit del Comte i Geronimo", "answer_start": 437 } ], "id": "P_366_C_2192_Q4", "question": "On subjau la inesperada floritura melòdica?" }, { "answers": [ { "text": "segon", "answer_start": 484 } ], "id": "P_366_C_2192_Q5", "question": "En quin acte es troba el brunzit del Comte i Geronimo?" } ] }, { "context": "En plena nit, Carolina i Paolino es disposen a partir, però senten un soroll i tornen a la seva habitació. Elisetta en la seva tasca de vigilància, també ha sentit un soroll, però creu que es tracta del comte que ha entrat a l'habitació de Carolina. Convoca el pare i la tia i els explica la malifeta del comte, el qual surt dignament de la seva pròpia habitació deixant-los a tots sense arguments i avergonyits. Elisetta insisteix i truca a la porta de l'habitació de Carolina. De dins surten els esposos secrets, que s'agenollen davant el pare. Don Geronimo vol fer-los fora de casa, però Elisetta, veient que no té rival en realitat, li demana que els perdoni. La tia Fidalma, que ja veu que el seu somni d'amor se n'ha anat en orris, també decideix demanar indulgència per als joves. El comte, que encara que no oblida el dot, admira Elisetta, es declara disposat a casar-se, amb la qual cosa tothom està content i amb aquesta celebració joiosa es posa punt final a l'òpera.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Carolina i Paolino", "answer_start": 14 } ], "id": "P_366_C_2193_Q1", "question": "Qui es disposa a partir en plena nit?" }, { "answers": [ { "text": "a la seva habitació", "answer_start": 86 } ], "id": "P_366_C_2193_Q2", "question": "On tornen Carolina i Paolino quan senten un soroll?" }, { "answers": [ { "text": "vigilància", "answer_start": 136 } ], "id": "P_366_C_2193_Q3", "question": "Quina tasca té Elisetta?" }, { "answers": [ { "text": "fer-los fora de casa", "answer_start": 564 } ], "id": "P_366_C_2193_Q5", "question": "Què vol fer Don Geronimo a Carolina i Paolino?" } ] }, { "context": "El comte, per la seva banda, està esforçant-se per fer creure a Elisetta que és un home d'un caràcter horrible, i que per a ella és molt millor no casar-se amb ell, però exagera de tal manera que la noia no ho creu i encara s'entesta més en les noces amb el comte. El primer que ha de fer és fer desaparèixer a Carolina, i d'acord amb la tia Fidalma, pensa demanar-li al seu pare que la posi en un convent. Primer el pare es resisteix, però quan aquesta va al comte per demanar-li ajuda i ell li besa la mà, el pare veu clar que ha d'enviar Carolina al convent amb urgència. Així doncs, don Geronimo li diu a Paolino que tingui tot disposat per portar Carolina al convent l'endemà. Es retiren tots a descansar, però Elisetta no cessa de vigilar, constància que deixa admirat al comte.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El comte", "answer_start": 0 } ], "id": "P_366_C_2194_Q1", "question": "Qui s'esforça per fer creure a Elisetta que per a ella és millor no casar-se?" }, { "answers": [ { "text": "fer desaparèixer a Carolina", "answer_start": 292 } ], "id": "P_366_C_2194_Q2", "question": "Què és el primer que ha de fer Elisetta?" }, { "answers": [ { "text": "en un convent", "answer_start": 392 } ], "id": "P_366_C_2194_Q3", "question": "On pensa demanar al seu pare Elisetta que posi a Carolina?" }, { "answers": [ { "text": "tia Fidalma", "answer_start": 338 } ], "id": "P_366_C_2194_Q4", "question": "Qui està d'acord en posar a Carolina en un convent?" }, { "answers": [ { "text": "amb urgència", "answer_start": 561 } ], "id": "P_366_C_2194_Q5", "question": "Com veu clar el pare que ha d'enviar a Carolina al convent?" } ] }, { "context": "Il matrimonio segreto va tenir una gran influència en les òperes posteriors per tots els assoliments aconseguits pel compositor. Cimarosa consagra els números de conjunt (trios, quartets, quintets, etc.) en qualsevol lloc de la partitura, en lloc de reservar-los només pel final dels actes. Amb Don Geronimo, crea la figura del baix bufo, personatge que Rossini va explotar per excel·lència en les seves òperes bufes. Forma definitiva del típic i tumultuós final del primer acte, amb repeticions i acceleracions, que trobem també, i augmentades, en les òperes de Rossini. Introducció del clarinet com a instrument predilecte per les escenes amoroses. Utilització dels instruments decoratius (de fusta i metall) amb una soltesa fins llavors inèdita. I, sobretot, va embolcallar cada personatge d'una personalitat pròpia, segurament assolit pel seu recent contacte amb l'obra de Mozart.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els números de conjunt", "answer_start": 147 } ], "id": "P_366_C_2195_Q1", "question": "Què consagra Cimarosa?" }, { "answers": [ { "text": "en qualsevol lloc de la partitura", "answer_start": 204 } ], "id": "P_366_C_2195_Q2", "question": "On consagra Cimarosa els números de conjunt?" }, { "answers": [ { "text": "la figura del baix bufo", "answer_start": 314 } ], "id": "P_366_C_2195_Q3", "question": "Quina figura crea amb Don Geronimo?" }, { "answers": [ { "text": "clarinet", "answer_start": 588 } ], "id": "P_366_C_2195_Q4", "question": "Quin és l'instrument predilecte de Rossini per les escenes amoroses?" }, { "answers": [ { "text": "d'una personalitat pròpia", "answer_start": 793 } ], "id": "P_366_C_2195_Q5", "question": "De què va embolcallar Rossini cada personatge?" } ] }, { "context": "Des de llavors i fins al final del segle, l'obra va ser representada més de setanta vegades només a Viena i immediatament va aconseguir fama internacional: els dos primers anys després de l'estrena es va fer a Leipzig, Dresden, París, Berlín, Milà, Florència, Nàpols, Torí, i Lisboa. A Catalunya s'estrenà el 22 de maig de 1793,[13] al teatre de la Santa Creu de Barcelona. També va arribar a Calcuta el 1870 i va ser representada a la Biblioteca del Congrés a Washington el 1933.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més de setanta", "answer_start": 69 } ], "id": "P_366_C_2196_Q1", "question": "Quantes vegades va ser representada l'obra a Viena fins a finals de segle?" }, { "answers": [ { "text": "fama internacional", "answer_start": 136 } ], "id": "P_366_C_2196_Q2", "question": "Què va aconseguir l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "a Leipzig, Dresden, París, Berlín, Milà, Florència, Nàpols, Torí, i Lisboa", "answer_start": 208 } ], "id": "P_366_C_2196_Q3", "question": "On es va fer l'obra els dos primers anys després de l'estrena?" }, { "answers": [ { "text": "22 de maig de 1793", "answer_start": 309 } ], "id": "P_366_C_2196_Q4", "question": "Quan s'estrena l'obra a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "de la Santa Creu de Barcelona", "answer_start": 343 } ], "id": "P_366_C_2196_Q5", "question": "En quin teatre es va estrenar l'obra a Catalunya?" } ] } ] }

{ "title": "Història de l'escultura", "paragraphs": [ { "context": "Del període Jōmon (segle VII aC) s'han trobat, junt amb la ceràmica, petites estàtues religioses o funeràries amb decoració geomètrica, i del període Yayoi (segle III) uns ídols de terracota de forma animal anomenats haniwa. Va ser al període Asuka, amb l'arribada del budisme, que l'escultura va aconseguir una gran importància, quan l'escultor Kuratsukuri Tori –d'ascendència xinesa– va entrar al servei de l'emperador. Altres escultors van aportar influències coreanes, i tots ells van treballar amb bronze, fusta i terracota en imatges de Buda, que al Japó adquireix noms propis com el de Maitreya. Durant el període Nara va canviar poc l'escultura: la fusta es va tractar amb laca i guix policromat. Al segle xi, durant el període Kamakura, l'escultor Jōcho va aconseguir un gran renom i va tenir nombrosos deixebles que van formar tallers en els quals realitzaven divinitats amb aspecte terrible per tal d'espantar les forces malèfiques. L'escultura va tenir una aplicació cada vegada més petita a causa de l'apogeu que va adquirir la pintura en aquella època. Al període Azuchi-Momoyama es van realitzar algunes escultures de monjos zen i màscares per a actors del teatre Noh.[76]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "petites estàtues religioses o funeràries", "answer_start": 69 } ], "id": "P_333_C_1993_Q1", "question": "Què es va trobar del període Jōmon?" }, { "answers": [ { "text": "animal", "answer_start": 200 } ], "id": "P_333_C_1993_Q2", "question": "Quina forma tenen els ídols de terracota del període Yayoi?" }, { "answers": [ { "text": "al període Asuka", "answer_start": 232 } ], "id": "P_333_C_1993_Q3", "question": "En quin període l'escultura va aconseguir una gran importància?" }, { "answers": [ { "text": "Jōcho", "answer_start": 757 } ], "id": "P_333_C_1993_Q4", "question": "Quin escultor va adquirir renom al període Kamakura?" }, { "answers": [ { "text": "l'apogeu que va adquirir la pintura en aquella època", "answer_start": 1013 } ], "id": "P_333_C_1993_Q5", "question": "Què va fer que cada cop l'escultura tingués una aplicació més petita?" } ] }, { "context": "A les Noves Hèbrides l'escultura està relacionada amb les cerimònies religioses: les estàtues representen figures dels seus morts i les màscares són utilitzades per a cerimònies funeràries. A Nova Irlanda la majoria d'objectes estan relacionats amb actes rituals, i són de fusta tallada closques, escorces d'altres arbres i pedres inserides. A les illes Salomó, encara que realitzen màscares, el més destacat són les figures humanes o d'animals. A les illes Marqueses es va arribar a un gran virtuosisme a la construcció de canoes en les quals la proa i la popa estaven completament adornades amb talles; en aquestes illes antigament es tallaven imatges amb pedra volcànica, i a les illes Cook les imatges venerades mostraven uns rostres amb grans ulls i boca i la resta del cos amb una proporció molt petita.[78]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb les cerimònies religioses", "answer_start": 50 } ], "id": "P_333_C_1994_Q1", "question": "Amb què es relaciona l'escultura a les Noves Hèbrides?" }, { "answers": [ { "text": "figures dels seus morts", "answer_start": 106 } ], "id": "P_333_C_1994_Q2", "question": "Què representen les estàtues a les Noves Hèbrides?" }, { "answers": [ { "text": "per a cerimònies funeràries", "answer_start": 161 } ], "id": "P_333_C_1994_Q3", "question": "Per a què s'utilitzen les màscares les Noves Hèbrides?" }, { "answers": [ { "text": "amb actes rituals", "answer_start": 245 } ], "id": "P_333_C_1994_Q4", "question": "Amb què es relacionen la majoria d'objectes a Irlanda?" }, { "answers": [ { "text": "amb talles", "answer_start": 593 } ], "id": "P_333_C_1994_Q5", "question": "Amb què adornaven la proa i la popa de les canoes a les illes Marqueses?" } ] }, { "context": "Entre els dos conflictes bèl·lics mundials del segle XX es va produir a Itàlia un moviment escultòric amb un sentit de la tradició de la figuració italiana. Arturo Martini en va ser el més destacat i també va ser qui va influir en altres dos excel·lents escultors, Marino Marini i Giacomo Manzù. En aquest període d'entreguerres també va destacar l'alemany Ernst Barlach. Tant el barceloní Juli González com Pau Gargallo van mostrar en les seves primeres obres un caràcter modernista; a partir de 1927 van realitzar els seus treballs en ferro, i Juli González, amb la innovació de la soldadura autògena, va passar a un estil experimental i abstracte.[63]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Itàlia", "answer_start": 70 } ], "id": "P_333_C_1995_Q1", "question": "On es va produir un moviment escultòric els dos conflictes bèl·lics mundials del segle XX?" }, { "answers": [ { "text": "Arturo Martini", "answer_start": 157 } ], "id": "P_333_C_1995_Q2", "question": "Qui va ser l'escultor mes destacat d'aquest moviment escultòric?" }, { "answers": [ { "text": "Ernst Barlach", "answer_start": 357 } ], "id": "P_333_C_1995_Q3", "question": "Quin escultor alemany va destacar en aquest període d'entreguerres?" }, { "answers": [ { "text": "modernista", "answer_start": 473 } ], "id": "P_333_C_1995_Q4", "question": "Quin caracter hi havia a les primeres obres de Juli González?" }, { "answers": [ { "text": "la soldadura autògena", "answer_start": 581 } ], "id": "P_333_C_1995_Q5", "question": "Quina innovació va fer servir l'escultor Juli González?" } ] }, { "context": "A l'antic Egipte s'empraren materials duradors com la pedra. A aquesta civilització la caracteritza la jerarquia social establerta i una forta creença religiosa en l'altra vida. Com a resultat, van organitzar d'una manera molt professional l'explotació de pedreres i van arribar a realitzar unes escultures altament perfeccionades que van romandre inalterades durant molts segles. L'escultura tallada depenia molt del bloc cúbic del qual podien disposar.[22] En les seves obres, en general, representaren les divinitats mitològiques, els faraons i d'altres personatges importants; també realitzaren, però, petites peces de figures en les quals quedaven reflectits els treballs domèstics. Moltes d'aquestes obres es col·locaven a les cambres sepulcrals.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "materials duradors", "answer_start": 28 } ], "id": "P_333_C_1996_Q1", "question": "Quins material s'empraren en l'antic Egipte?" }, { "answers": [ { "text": "en l'altra vida", "answer_start": 161 } ], "id": "P_333_C_1996_Q2", "question": "Quina forta creença religiosa caracteritza la civilització egípcia?" }, { "answers": [ { "text": "d'una manera molt professional", "answer_start": 209 } ], "id": "P_333_C_1996_Q3", "question": "Com va organitzar la civilització egípcia l'explotació de pedreres?" }, { "answers": [ { "text": "del bloc cúbic del qual podien disposar", "answer_start": 414 } ], "id": "P_333_C_1996_Q4", "question": "De què depenia l'escultura tallada en la civilització egípcia?" }, { "answers": [ { "text": "les divinitats mitològiques", "answer_start": 505 } ], "id": "P_333_C_1996_Q5", "question": "Què representaven en general les escultures tallades en la civilització egípcia?" } ] }, { "context": "Les estàtues que representaven als faraons es realitzaven sempre dempeus, amb els braços enganxats al cos o recolzats als genolls si estaven asseguts. Quan la representació era amb la família, els dos esposos solien estar agafats de les mans. Uns altres personatges molt representats eren els «escribes» els quals, en la majoria dels casos, apareixien asseguts a terra amb les cames creuades i amb els braços una mica separats del cos, mostrant en la seva composició una perfecta simetria.[23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sempre dempeus", "answer_start": 58 } ], "id": "P_333_C_1997_Q1", "question": "Com es realitzaven les estàtues que representaven als faraons?" }, { "answers": [ { "text": "solien estar agafats de les mans", "answer_start": 209 } ], "id": "P_333_C_1997_Q2", "question": "Com estaven els esposos si la representació era en família?" }, { "answers": [ { "text": "els «escribes»", "answer_start": 289 } ], "id": "P_333_C_1997_Q3", "question": "Quina altres personatges eren molt representats?" }, { "answers": [ { "text": "asseguts a terra amb les cames creuades i amb els braços una mica separats del cos", "answer_start": 352 } ], "id": "P_333_C_1997_Q4", "question": "Com apareixien els escribes en les escultures?" }, { "answers": [ { "text": "una perfecta simetria", "answer_start": 467 } ], "id": "P_333_C_1997_Q5", "question": "Què mostraven les representacions del escribes?" } ] }, { "context": "Un dels primers escultors del dadaisme, junt amb el seu fundador Hans Arp, va ser Marcel Duchamp, que l'any 1913 va realitzar escultures amb objectes ja existents i vulgars: se l'anomenà art trobat o ready-made. La primera obra va ser una roda de bicicleta damunt un tamboret. Duchamp va aconseguir que en treure l'objecte del seu ús quotidià perdés el seu valor funcional i adquirís un valor artístic.[59]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Marcel Duchamp", "answer_start": 82 } ], "id": "P_333_C_1998_Q1", "question": "Qui va ser un dels primers escultors del dadaisme junt amb el seu fundador?" }, { "answers": [ { "text": "escultures amb objectes ja existents i vulgars", "answer_start": 126 } ], "id": "P_333_C_1998_Q2", "question": "Quines escultures va realitzar Duchamp el 1913?" }, { "answers": [ { "text": "art trobat o ready-made", "answer_start": 187 } ], "id": "P_333_C_1998_Q3", "question": "Com s'anomenaven les escultures amb objectes ja existents?" }, { "answers": [ { "text": "una roda de bicicleta damunt un tamboret", "answer_start": 235 } ], "id": "P_333_C_1998_Q4", "question": "Quina va ser la primera escultura de l'art trobat?" }, { "answers": [ { "text": "un valor artístic", "answer_start": 384 } ], "id": "P_333_C_1998_Q5", "question": "Què va aconseguir Duchamp que adquirís l'objecte al perdre el seu valor funcional?" } ] } ] }

{ "title": "Batalla de Muret", "paragraphs": [ { "context": "Montfort va anar ocupant progressivament les viles al voltant de Tolosa, fins que aquesta va caure. Entre les vil·les ocupades a tal fi hi havia Muret, que havia conquerit sense resistència el 1212.[6] La seva situació estratègica entre la confluència de la Garona i la Loja determinà que fos escollida per Simó de Montfort com base d'operacions, deixant-hi una guarnició d'entre 30 i 60 cavallers[7] i mil dos-cents peons d'infanteria.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Muret", "answer_start": 145 } ], "id": "P_141_C_841_Q2", "question": "Quina vila havia estat ocupada?" }, { "answers": [ { "text": "entre la confluència de la Garona i la Loja", "answer_start": 231 } ], "id": "P_141_C_841_Q3", "question": "On està situat ?" }, { "answers": [ { "text": "base d'operacions", "answer_start": 328 } ], "id": "P_141_C_841_Q4", "question": "Quina funció feia?" }, { "answers": [ { "text": "mil dos-cents", "answer_start": 403 } ], "id": "P_141_C_841_Q5", "question": "Quants peons hi havia?" } ] }, { "context": "A Occitània, durant tot el segle xiii i l'inici del segle xiv, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers càtars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia càtara va ser finalment aniquilada després d'anys de croada.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els càtars", "answer_start": 63 } ], "id": "P_141_C_842_Q1", "question": "Qui va patir una dura persecució?" }, { "answers": [ { "text": "la Inquisició", "answer_start": 122 } ], "id": "P_141_C_842_Q2", "question": "Qui va dur a terme la persecució?" }, { "answers": [ { "text": "Catalunya", "answer_start": 286 } ], "id": "P_141_C_842_Q3", "question": "Cap on es van escapar els Càtars?" }, { "answers": [ { "text": "Guilhem Belibasta", "answer_start": 436 } ], "id": "P_141_C_842_Q4", "question": "Qui va ser un dels darrers càtars coneguts?" } ] }, { "context": "El mateix 10 de setembre els tolosans van iniciar el setge amb manganells i altres peces d'artilleria de setge. D'aquesta manera prengueren una de les dues portes de la ciutat, una de les torres i la vila nova, forçant d'aquesta manera als cavallers francesos a retirar-se cap a la vila vella i el castell. Quan el rei Pere va tenir notícia que Montfort s'aproximava a Muret va ordenar la retirada de la infanteria assetjant per evitar que fos presa per la rereguarda. En arribar l'endemà per l'oest amb nou-cents cavallers,[4] els croats van poder entrar a la fortalesa de Muret per una de les portes que no estaven controlades pels tolosans.[7] Al vespre encara va arribar el petit contingent de Payen de Corbeil.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "10 de setembre", "answer_start": 10 } ], "id": "P_141_C_845_Q1", "question": "Quin dia es va iniciar el setge?" }, { "answers": [ { "text": "a retirar-se", "answer_start": 260 } ], "id": "P_141_C_845_Q3", "question": "A què van forçar als cavallers francesos?" }, { "answers": [ { "text": "Montfort", "answer_start": 345 } ], "id": "P_141_C_845_Q4", "question": "Qui s'aproximava a Muret?" }, { "answers": [ { "text": "per l'oest", "answer_start": 489 } ], "id": "P_141_C_845_Q5", "question": "Per on van arribar?" } ] } ] }

{ "title": "Mew (Pokémon)", "paragraphs": [ { "context": "Molts jugadors aprofitaren que els videojocs de la primera generació de Pokémon tenien molts errors transitoris al codi per capturar Mew de manera il·legítima. El més famós d'aquests mètodes permet atrapar qualsevol Pokémon, però es coneix amb el nom popular d'«error de Mew» perquè sovint es fa servir per capturar aquest Pokémon. Les generacions posteriors de videojocs tenen molts menys errors transitoris, però alguns jugadors han continuat utilitzant sistemes de trucs com ara GameShark i Action Replay per obtenir Mew.[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de manera il·legítima", "answer_start": 137 } ], "id": "P_338_C_2023_Q1", "question": "Com es podia capturar Mew en els videojocs de la primera generació de Pokémon?" }, { "answers": [ { "text": "molts errors transitoris al codi", "answer_start": 87 } ], "id": "P_338_C_2023_Q2", "question": "Què tenien els videojocs de la primera generació de Pokémon que permetien capturar Mew de manera il·legítima?" }, { "answers": [ { "text": "atrapar qualsevol Pokémon", "answer_start": 198 } ], "id": "P_338_C_2023_Q3", "question": "Què permet el més famós dels mètodes per capturar Mew de manera il·legítima?" }, { "answers": [ { "text": "molts menys errors transitoris", "answer_start": 378 } ], "id": "P_338_C_2023_Q4", "question": "Quants errors transitoris tenen les posteriors generacions del videojoc Pokemon?" }, { "answers": [ { "text": "GameShark i Action Replay", "answer_start": 482 } ], "id": "P_338_C_2023_Q5", "question": "Quin sistemes de trucs es fan servir per obtenir Mew en generacions posteriors del videojoc Pokemon?" } ] }, { "context": "A diferència dels primers personatges de la franquícia Pokémon, el desenvolupament de Mew no fou supervisat per Ken Sugimori, sinó per Shigeki Morimoto, programador de Game Freak. Morimoto programarà Mew al joc sense dir-ho a ningú per tal de fer una broma al personal de l'empresa just abans que es llancés el joc al Japó, amb la intenció que fos un Pokémon que només pogués ser conegut i obtingut pels treballadors de Game Freak.[2] Afegí Mew a l'últim moment del desenvolupament de Pokémon Red i Blue, quan el sistema de depuració ja havia estat eliminat, cosa que deixava prou espai lliure per afegir el personatge, tot i que li havien dit que no fes cap més canvi al joc. Tot i que els desenvolupadors no volien que els jugadors poguessin obtenir Mew, una fallada tècnica féu que sí que poguessin fer-ho.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Shigeki Morimoto", "answer_start": 135 } ], "id": "P_338_C_2024_Q1", "question": "Qui va supervisar el desenvolupament de Mew?" }, { "answers": [ { "text": "sense dir-ho a ningú", "answer_start": 211 } ], "id": "P_338_C_2024_Q3", "question": "Com va programar Mew Shigeki Morimoto?" }, { "answers": [ { "text": "fer una broma al personal de l'empresa", "answer_start": 243 } ], "id": "P_338_C_2024_Q4", "question": "Què volia fer Shigeki Morimoto programant Mew sense dir-ho a ningú?" }, { "answers": [ { "text": "a l'últim moment del desenvolupament de Pokémon Red i Blue", "answer_start": 445 } ], "id": "P_338_C_2024_Q5", "question": "Quan va afegir Mew al joc Shigeki Morimoto?" } ] }, { "context": "S'ha citat la revelació i distribució de Mew a esdeveniments organitzats com a un dels principals factors en l'èxit de la sèrie al Japó.[4][7] L'«Oferta de Pokémon Llegendari» llançada al Japó atragué més de 78.000 participants, molt per sobre de la previsió inicial de 3.000.[5][41] El conseller delegat de Nintendo, Satoru Iwata, atribueix l'èxit dels videojocs a l'«Oferta de Pokémon Llegendari». A partir d'aquesta promoció, les vendes setmanals de Red i Green igualaren les vendes mensuals d'abans de l'oferta i, més endavant, les superaren per un factor de tres o quatre.[3] Tanmateix, la revista Computer and Video Games criticà durament que Nintendo només volgués distribuir Mew als seus esdeveniments, alhora que assenyalava que ja no tenia sentit perquè de totes maneres Mew es podia aconseguir mitjançant l'ús de mecanismes per fer trampes, com ara el Pro Action Replay.[42] Molts jugadors compraren mecanismes per fer trampes amb l'únic objectiu de capturar Mew.[8] UGO.com inclogueren Mew a la seva llista d'«Els 25 Personatges Amagats Més Guais» en sisena posició.[43] Els autors Tracey West i Katherine Noll consideraren que Mew era el millor Pokémon llegendari i el cinquè millor Pokémon en general.[44]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a esdeveniments organitzats", "answer_start": 45 } ], "id": "P_338_C_2025_Q1", "question": "Com es distribuïa Mew?" }, { "answers": [ { "text": "a l'«Oferta de Pokémon Llegendari»", "answer_start": 364 } ], "id": "P_338_C_2025_Q2", "question": "A què atribueix l'èxit dels videojocs Satoru Iwata?" }, { "answers": [ { "text": "conseller delegat de Nintendo", "answer_start": 287 } ], "id": "P_338_C_2025_Q3", "question": "Què era Satoru Iwata?" }, { "answers": [ { "text": "capturar Mew", "answer_start": 961 } ], "id": "P_338_C_2025_Q5", "question": "Quin era l'objectiu dels jugadors al comprar mecanismes per fer trampes?" } ] }, { "context": "Encara que Mew a Pokémon Red i Pokémon Blue hi ha un diari a la Cinnabar Mansion que diu que Mew es troba a la Guyana, al principi, l'única manera lícita d'aconseguir Mew als videojocs Pokémon era participar en esdeveniments promocionals en els quals Nintendo el distribuïa.[19] Mew fou revelat i posat a disposició dels jugadors per primera vegada al número d'abril del 1996 de CoroCoro Comics. La revista contenia una promoció anomenada «Oferta de Pokémon Llegendari», gràcies a la qual 20 participants elegits a l'atzar pogueren enviar el seu cartutx a Nintendo perquè l'empresa afegís Mew al seu joc. Altres jugadors se'l pogueren descarregar en esdeveniments promocionals organitzats per Nintendo poc després del llançament de Pokémon Red i Pokémon Blue.[29] Aquest període s'acabà quan sortí My Pokémon Ranch, un joc en el qual es pot obtenir Mew de manera legítima i sense necessitat d'assistir a un esdeveniment.[19] Es pot transferir un Mew d'una versió anterior a les edicions Pokémon Diamond, Pokémon Pearl, Pokémon Platinum, Pokémon HeartGold i Pokémon SoulSilver mitjançant el Pal Park.[30] Es poden fer servir sistemes similars a Pokémon Black, Pokémon White, Pokémon Black 2, Pokémon White 2, Pokémon X, Pokémon Y, Pokémon Omega Ruby i Pokémon Alpha Sapphire per passar un Mew a aquestes versions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "abril del 1996", "answer_start": 361 } ], "id": "P_338_C_2026_Q2", "question": "Quan va ser posat Mew a disposició dels jugadors?" }, { "answers": [ { "text": "My Pokémon Ranch", "answer_start": 798 } ], "id": "P_338_C_2026_Q3", "question": "Quin va ser el primer joc de Pokemon on es pot obtenir Mew de manera legitima?" }, { "answers": [ { "text": "d'una versió anterior", "answer_start": 950 } ], "id": "P_338_C_2026_Q4", "question": "D'on es pot transferir Mew al Pokemon Diamond?" }, { "answers": [ { "text": "Pal Park", "answer_start": 1090 } ], "id": "P_338_C_2026_Q5", "question": "Què cal tenir per transferir Mew d'una versió anterior a Pokémon Pearl?" } ] }, { "context": "La primera aparició important de Mew a l'anime Pokémon fou com a un dels protagonistes Pokémon: The First Movie. A la pel·lícula es considerava que estava extint des de feia molt de temps i que havia sigut «un Pokémon rar i llegendari, el més fort que mai ha existit».[12] Després d'anys de recerca, un equip de científics aconsegueixen recombinar l'ADN de Mew per crear Mewtwo,[17] un clon de Mew millorat mitjançant enginyeria genètica que es converteix en l'antagonista principal de la pel·lícula.[12] La trama secundària de Pokémon: Lucario and the Mystery of Mew gira al voltant de la misteriosa història de Mew i com arribà a ser tan poderós.[34] A la pel·lícula es pot veure un «arbre genealògic» dels Pokémon:[35] el primer que hi apareix és Mew i l'últim és Ho-Oh.[34] Mew també ha sortit a la sèrie de televisió de Pokémon, primer a l'especial The Mastermind of Mirage Pokémon (com a Pokémon miratge) i seguidament a l'episodi A Lean Mean Team Rocket Machine! (com a fantasia del Meowth del Team Rocket). Aquesta última aparició significa que tots els Pokémon de la primera generació ja han sortit almenys una vegada a la sèrie.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com a un dels protagonistes", "answer_start": 59 } ], "id": "P_338_C_2027_Q1", "question": "Com a pareixia Mew a Pokémon: The First Movie?" }, { "answers": [ { "text": "un Pokémon rar i llegendari, el més fort que mai ha existit", "answer_start": 207 } ], "id": "P_338_C_2027_Q2", "question": "Com es considerava que havia sigut Mew a Pokémon: The First Movie?" }, { "answers": [ { "text": "recombinar l'ADN de Mew", "answer_start": 337 } ], "id": "P_338_C_2027_Q3", "question": "Què fan per aconseguir crear Mewtwo a Pokémon: The First Movie?" }, { "answers": [ { "text": "un clon de Mew millorat", "answer_start": 383 } ], "id": "P_338_C_2027_Q4", "question": "Què est Mewtwo?" }, { "answers": [ { "text": "en l'antagonista principal de la pel·lícula", "answer_start": 456 } ], "id": "P_338_C_2027_Q5", "question": "En què es converteix Mewtwo a Pokémon: The First Movie?" } ] }, { "context": "Mew és un dels personatges de la sèrie de manga de Pokémon Pokémon Adventures. Mew, que al manga també és conegut com a 'Pokémon fantasma', apareix al primer capítol, quan una organització criminal, el Team Rocket, intenta capturar-lo. L'entrenador de Pokémon Red també prova d'atrapar-lo, però Mew el derrota amb facilitat.[36] Els capítols següents revelen que el Team Rocket vol aconseguir l'ADN de Mew per acabar de crear Mewtwo, de manera que Red i un altre entrenador, Green, uneixen forces per evitar que els criminals puguin capturar-lo.[37][38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Pokémon Pokémon Adventures", "answer_start": 48 } ], "id": "P_338_C_2028_Q1", "question": "De quina sèrie de maga és un dels personatges Mew?" }, { "answers": [ { "text": "'Pokémon fantasma'", "answer_start": 120 } ], "id": "P_338_C_2028_Q2", "question": "Com es coneix també Mew al manga?" }, { "answers": [ { "text": "L'entrenador de Pokémon Red", "answer_start": 236 } ], "id": "P_338_C_2028_Q4", "question": "Qui vol atrapar a Mew al primer capítol de Pokémon Pokémon Adventures?" }, { "answers": [ { "text": "vol aconseguir l'ADN de Mew", "answer_start": 378 } ], "id": "P_338_C_2028_Q5", "question": "Què veiem que vol fer el Team Rocket en capítols posteriors?" } ] } ] }

{ "title": "Missa glagolítica", "paragraphs": [ { "context": "Concretament, en aquesta tertúlia, Janáček es va reunir amb l'arquebisbe d'Olomouc, Leopold Prečan i el polític catòlic Jan Srámek.[10] No obstant això, immers com estava en els preparatius de l'estrena de l'òpera Kàtia Kabànova i en nous títols operístics com La guineueta astuta, El cas Makropoulos, encara van passar uns anys fins que Janáček comencés la composició de la Missa. Entremig també compongué la Sinfonietta.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "polític catòlic", "answer_start": 104 } ], "id": "P_87_C_517_Q2", "question": "Què era Jan Srámek?" }, { "answers": [ { "text": "Kàtia Kabànova", "answer_start": 214 } ], "id": "P_87_C_517_Q3", "question": "Quina obra de Janáček anava a estrenar-se?" }, { "answers": [ { "text": "uns anys", "answer_start": 320 } ], "id": "P_87_C_517_Q4", "question": "Quant de temps va passar fins que Janáček comencés la composició de la Missa?" } ] }, { "context": "La Introducció (Úvod) és instrumental i recorda l'esperit cívic de la Sinfonietta amb les fanfàrries que estableixen des del principi l'ambient festiu de la composició. El Kyrie (Gospodi pomiluj) és veritable música de teatre en la qual alternen els cors i els solos amb un sentiment humà més que transcendental fins que entra la soprano proclamant el Glòria (Slava), la succeeix el tenor, després els solistes i els cors es van alternant en proclamacions declamatòries fins a l'exaltat amén. El Credo (Veruju) és la part més extensa de l'obra, fins al punt que de vegades ha estat descrit com una cantata autònoma dins de la mateixa obra. Té una estructura cíclica derivada de la repetició de les paraules Jo crec. Enmig del Credo trobem un ampli intermedi instrumental tripartit en què alguns analistes han volgut veure una evocació primera (flauta i violoncel) de la vida de Crist en el desert, seguida d'una exaltada entrada de Crist a Jerusalem al so de les fanfàrries, i un solo d'orgue que expressa l'agonia de Crist. Després d'aquest intermedi, torna el Credo amb la recurrència del Jo crec i després un triomfal sobre els metalls.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El Credo", "answer_start": 493 } ], "id": "P_87_C_518_Q1", "question": "Quina és la part més extensa de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "la repetició de les paraules Jo crec", "answer_start": 678 } ], "id": "P_87_C_518_Q2", "question": "Què fa que El Credo tingui una estructura cíclica?" }, { "answers": [ { "text": "un solo d'orgue", "answer_start": 977 } ], "id": "P_87_C_518_Q3", "question": "Quin so expressa l'agonia de Crist?" }, { "answers": [ { "text": "des del principi", "answer_start": 117 } ], "id": "P_87_C_518_Q5", "question": "Quan estableixen les fanfàrries a la Sinfonietta l'ambient festiu de la composició?" } ] }, { "context": "Janáček no pretenia fer tant una obra pretesament litúrgica com subratllar l'expressió de fe de tot un poble amb una alegria primitiva i poderosa que podria molt bé titllar-se de pagana.[5] Com tants altres compositors ateus, al final de la seva vida Janáček va compondre una Missa. Però cal remarcar que, si bé el text és religiós, el caràcter de l'obra no ho és pas, com ja es desprèn les paraules del mateix compositor citades prèviament. Sembla que Janáček hauria dit en una ocasió: ", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una Missa", "answer_start": 272 } ], "id": "P_87_C_519_Q1", "question": "Què va compondre Janáček al final de la seva vida?" }, { "answers": [ { "text": "religiós", "answer_start": 323 } ], "id": "P_87_C_519_Q2", "question": "Quin tipus de text conté la Missa que va compondre Janáček?" }, { "answers": [ { "text": "pagana", "answer_start": 179 } ], "id": "P_87_C_519_Q3", "question": "Com podria titllar-se l'alegria primitiva i poderosa?" } ] }, { "context": "L'estrena va tenir lloc el 5 de desembre de 1927 a Brno, dirigida per Jaroslav Kvapil, i va ser tot un èxit.[10] Va ser interpretada pel Cor Beseda de Brno i l'Orquestra Nacional del Teatre de Brno. Els solistes van ser: Alexandra Čvanová (soprano), Casa Hloušková (mezzosoprano), Stanislav Tauber (tenor), Ladislav Nemecek (baríton) i Bohumil Holub (orgue).[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "5 de desembre de 1927", "answer_start": 27 } ], "id": "P_87_C_520_Q1", "question": "Quin dia va tenir lloc l'estrena?" }, { "answers": [ { "text": "Alexandra Čvanová", "answer_start": 221 } ], "id": "P_87_C_520_Q2", "question": "Qui va ser la soprano de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "tot un èxit", "answer_start": 96 } ], "id": "P_87_C_520_Q4", "question": "Com va resultar l'estrena de l’obra?" }, { "answers": [ { "text": "pel Cor Beseda de Brno i l'Orquestra Nacional del Teatre de Brno", "answer_start": 133 } ], "id": "P_87_C_520_Q5", "question": "Per qui va ser interpretada?" } ] }, { "context": "Els mateixos solistes, director, cor i orquestra la van executar el 8 d'abril de 1928 a Praga. El 28 de febrer de 1929 es va escoltar a Berlín, interpretada per l'Acadèmia de la Música dirigida per Alexander von Zemlinsky. Al cap d'un mes, el 8 d'abril, Jaroslav Kvapil la va tornar a dirigir a Ginebra, al Festival de la SIMC, amb el cor de la Filharmònica de Brno i l'Orquestra de la Suisse Romande. En aquest darrer cas, l'Intrada es va tocar només al començament i la Missa va acabar amb l'epíleg del solo d'orgue.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Praga", "answer_start": 88 } ], "id": "P_87_C_521_Q1", "question": "On es va executar l'obra el 1928?" }, { "answers": [ { "text": "l'Acadèmia de la Música", "answer_start": 161 } ], "id": "P_87_C_521_Q2", "question": "Qui va interpretar l'obra a Berlín?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'epíleg del solo d'orgue", "answer_start": 488 } ], "id": "P_87_C_521_Q4", "question": "Com va acabar la Missa a Ginebra?" }, { "answers": [ { "text": "Festival de la SIMC", "answer_start": 307 } ], "id": "P_87_C_521_Q5", "question": "En quin festival es va executar l'obra en Ginebra?" } ] }, { "context": "El Sanctus (Svet) comença amb lirisme i la triple aclamació serà exposada primer per la soprano en agut i després pel tenor i el baix desembocant tot en una mena de marxa que es va fent més frenètica i que acaba per semblar més una dansa popular que un passatge realment religiós. L'obra acaba amb dues peces instrumentals. Primer, una peça d'orgue com solia ser el comiat habitual en la litúrgia (Varhany solo) que adquireix forma de passacaglia sobre un breu motiu repetitiu que dóna origen a una peça impetuosa i dinàmica. Paradoxalment, al final de la Missa, Janácek l'anomena Intrada. És una brillant peça instrumental en la qual retrobem l'esperit de la introducció i el de la Sinfonietta com si l'autor ens volgués recordar que no ens trobem davant d'una música d'església sinó davant d'una peça d'exaltació cívica que hauria de tocar-se en una plaça on ressaltessin les fanfàrries i els carillons. Tant per aquest esperit com per la seva forma, pel seu tractament i alguns detalls més, ens trobem davant d'una obra molt particular que s'assembla a poques i que és, fora del teatre, la més perfecta expressió de simfonisme del seu autor i del pensament patriòtic i paneslau que el va animar.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en agut", "answer_start": 96 } ], "id": "P_87_C_522_Q1", "question": "Com exposarà la soprano la triple aclamació?" }, { "answers": [ { "text": "una peça d'orgue", "answer_start": 332 } ], "id": "P_87_C_522_Q2", "question": "Quin solia ser el comiat habitual en la litúrgia?" }, { "answers": [ { "text": "a poques", "answer_start": 1054 } ], "id": "P_87_C_522_Q3", "question": "A quantes s'assembla aquesta obra?" }, { "answers": [ { "text": "més una dansa popular que un passatge realment religiós", "answer_start": 224 } ], "id": "P_87_C_522_Q4", "question": "Què acaba semblant la marxa?" }, { "answers": [ { "text": "amb dues peces instrumentals", "answer_start": 294 } ], "id": "P_87_C_522_Q5", "question": "Amb què acaba l'obra?" } ] } ] }

{ "title": "Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó", "paragraphs": [ { "context": "La porta de la capella de Santa Maria l'Antiga, a La Seu Vella de Lleida, és d'estil plateresc realitzada per Jeroni Xanxo cap a 1562, i està formada per un arc de mig punt entre parells de columnes de fusts estriats. Les columnes s'aixequen sobre plataformes ornamentades, i sustenten un entablament amb un fris decorat i cornisa. Sobre aquesta portada s'obren unes fornícules buides.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a La Seu Vella de Lleida", "answer_start": 48 } ], "id": "P_272_C_1627_Q1", "question": "On és la capella de Santa Maria l'Antiga?" }, { "answers": [ { "text": "plateresc", "answer_start": 85 } ], "id": "P_272_C_1627_Q2", "question": "De quin estil és la porta de la capella de Santa Maria l'Antiga?" }, { "answers": [ { "text": "Jeroni Xanxo", "answer_start": 110 } ], "id": "P_272_C_1627_Q3", "question": "Qui va realitzar la porta de la capella de Santa Maria l'Antiga?" }, { "answers": [ { "text": "cap a 1562", "answer_start": 123 } ], "id": "P_272_C_1627_Q4", "question": "Quan va realitar Jeroni Xanxo la porta?" }, { "answers": [ { "text": "unes fornícules buides", "answer_start": 362 } ], "id": "P_272_C_1627_Q5", "question": "Què s'obre sobre la portada de la capella de Santa Maria l'Antiga?" } ] }, { "context": "Per la seva gran quantitat d'encàrrecs, va haver d'associar-se amb altres imatginers, com el contracte que va signar amb Joan Masiques i el francès Joan de Tours, amb els quals va treballar als retaules per a les poblacions de Mollet del Vallès i Dosrius. Es va dedicar també a revisions i taxacions. L'any 1531 el mestre valencià Forment es va associar amb ell, per realitzar el retaule dels Sants Just i Pastor, de Barcelona, seguint el model «romà»,[Notes 10] presentat per Forment, aquest va trencar la societat, però el retaule ho van executar Martín Díez i Joan de Tours, continuant el traçat del valencià.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb altres imatginers", "answer_start": 63 } ], "id": "P_272_C_1628_Q1", "question": "Amb qui es va associar?" }, { "answers": [ { "text": "Per la seva gran quantitat d'encàrrecs", "answer_start": 0 } ], "id": "P_272_C_1628_Q2", "question": "Per què es va associar amb altres imatginers?" }, { "answers": [ { "text": "Mollet del Vallès i Dosrius", "answer_start": 227 } ], "id": "P_272_C_1628_Q3", "question": "En quines poblacions va treballar amb Joan Masiques i el francès Joan de Tours?" }, { "answers": [ { "text": "el retaule dels Sants Just i Pastor", "answer_start": 377 } ], "id": "P_272_C_1628_Q4", "question": "Quin retaule va presentar Forment en Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "Martín Díez i Joan de Tours", "answer_start": 549 } ], "id": "P_272_C_1628_Q5", "question": "Qui va executar el retaule continuant el traçat del valencià?" } ] }, { "context": "El retaule per a la Basílica del Pilar es considera com una de les peces escultòriques més rellevants del renaixement de tota la Península. L'execució material va suposar comptar amb un gran equip de bons professionals dirigit per Damià Forment i treballant tots al seu taller. Aquest equip estava format per gent que va arribar de diferents punts peninsulars, a més dels propis de la terra i altres de procedència francesa. Forment va aplicar a més en el treball el sistema de sotsarrendament en la persona de Miguel Arabe (o Àrabe) que era un entallador en pedra. A aquest escultor li va encarregar el 1515 els dos tabernacles dels carrers laterals. Arabe va morir sense acabar l'obra i Forment va contractar Juan de Segura. El sistema del disseny va ser molt important per al treball col·lectiu al taller. En una paret d'aquest gran taller hi havia una mostra del retaule traçada en carbó. També hi havia una altra mostra en llenç penjada en una paret de l'església del Pilar. Aquesta era el dibuix aprovat.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El retaule per a la Basílica del Pilar", "answer_start": 0 } ], "id": "P_272_C_1629_Q1", "question": "Quina peça es considerada en la Península com a de les més rellevants del renaixement?" }, { "answers": [ { "text": "Damià Forment", "answer_start": 231 } ], "id": "P_272_C_1629_Q2", "question": "Qui va dirigir l'equip que va executar la peça?" }, { "answers": [ { "text": "de diferents punts peninsulars", "answer_start": 329 } ], "id": "P_272_C_1629_Q3", "question": "D'on van arribar els membres de l'equip de Damià Forment?" }, { "answers": [ { "text": "Miguel Arabe", "answer_start": 511 } ], "id": "P_272_C_1629_Q4", "question": "A quin escultor va encarregar Forment els dos tabernacles dels carrers laterals?" }, { "answers": [ { "text": "1515", "answer_start": 604 } ], "id": "P_272_C_1629_Q5", "question": "Quan va encarregar Forment a Miguel Arabe els dos tabernacles?" } ] }, { "context": "A les seves obres s'aprecia la gran influència de Miquel Àngel, com a la Dormició de la Mare de Déu per a l'església de Sant Miquel de Barcelona (1555), avui conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en una de les seves obres mestres el Sant Enterrament (1539-1544) a la Catedral de Terrassa.[41] Un dels seus últims retaules va ser el de la Mare de Déu del Roser per a l'església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt (1576), que va fer seguint l'exigència per part del client de fer la imatge de la Mare de Déu «amb la mateixa perfecció a una realitzada pel mateix autor pel retaule de Castellar del Vallès». Una altra obra que es conserva d'aquest autor és la Verge de la Victòria en alabastre, que va realitzar per a l'antic retaule major de l'església del Palau Menor de Barcelona.[42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Miquel Àngel", "answer_start": 50 } ], "id": "P_272_C_1630_Q1", "question": "De qui s'aprecia una gran influència en les seves obres?" }, { "answers": [ { "text": "al Museu Nacional d'Art de Catalunya", "answer_start": 169 } ], "id": "P_272_C_1630_Q2", "question": "On es conserva la Dormició de la Mare de Déu?" }, { "answers": [ { "text": "església de Sant Julià de Lliçà d'Amunt", "answer_start": 381 } ], "id": "P_272_C_1630_Q3", "question": "Per a quina església era el retaule de la Mare de Déu del Roser?" } ] }, { "context": "Al retaule de l'any 1550 per a la capella de la Pietat de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, de l'escultor Jeroni Xanxo -que es conserva al Museu Diocesà d'Urgell- es nota un canvi en el sentit narratiu i didàctic de les obres realitzades amb l'esperit de la contrareforma, i hi presenta els misteris de Goig, Dolor i Glòria. Al carrer central es troba el grup de la Pietat, on demostra el coneixement del model de La Pietat de Miquel Àngel, dins d'una gran fornícula adornada amb sis caps d'angelets. En relleu es representen els restants dolors de Maria: Circumcisió, Fugida a Egipte, Jesús entre els doctors de la Llei, Camí del Calvari, Crucifixió i el Descendiment de la Creu. Tots es troben emmarcats entre columnes de fust estriat amb capitells corintis.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Catedral de Santa Maria d'Urgell", "answer_start": 61 } ], "id": "P_272_C_1632_Q1", "question": "En quina Catedral és la capella de la Pietat?" }, { "answers": [ { "text": "Jeroni Xanxo", "answer_start": 109 } ], "id": "P_272_C_1632_Q2", "question": "De quin escultor és el retaule de la capella de la Pietat?" }, { "answers": [ { "text": "al Museu Diocesà d'Urgell", "answer_start": 139 } ], "id": "P_272_C_1632_Q3", "question": "On es conserva el retaule de la capella de la Pietat?" }, { "answers": [ { "text": "misteris de Goig, Dolor i Glòria", "answer_start": 294 } ], "id": "P_272_C_1632_Q4", "question": "Quins misteris presenta el retaule de la capella de la Pietat?" }, { "answers": [ { "text": "el grup de la Pietat", "answer_start": 355 } ], "id": "P_272_C_1632_Q5", "question": "Què es troba al carrer central?" } ] } ] }

{ "title": "Velociraptor", "paragraphs": [ { "context": "Després que als equips nord-americans no se'ls permetés entrar a la Mongòlia comunista durant la Guerra Freda, expedicions soviètiques i poloneses, en col·laboració amb científics mongols, recuperaren més exemplars de Velociraptor. El més cèlebre és part del llegendari exemplar de «dinosaures combatents» (GIN 100/25), descobert per un equip polonès-mongol el 1971. Aquest fòssil preserva un únic Velociraptor en mig d'un combat contra un únic Protoceratops.[9][13][14] Aquest exemplar és considerat un tresor nacional de Mongòlia, però el 2000 fou cedit al Museu Americà d'Història Natural de Nova York per incloure'l en una exposició temporal.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la Mongòlia comunista", "answer_start": 63 } ], "id": "P_443_C_2653_Q1", "question": "On no es permetia entrar als equips nord-americans?" }, { "answers": [ { "text": "durant la Guerra Freda", "answer_start": 87 } ], "id": "P_443_C_2653_Q2", "question": "Quan no es permetia entrar als equips nord-americans?" }, { "answers": [ { "text": "exemplars de Velociraptor", "answer_start": 205 } ], "id": "P_443_C_2653_Q3", "question": "Què van recuperar les expedicions soviètiques i poloneses?" }, { "answers": [ { "text": "un tresor nacional de Mongòlia", "answer_start": 501 } ], "id": "P_443_C_2653_Q4", "question": "Com es considera el fòssil trobat el 1971?" }, { "answers": [ { "text": "en mig d'un combat", "answer_start": 411 } ], "id": "P_443_C_2653_Q5", "question": "Com estan el Velociraptor i el Protoceratops en el fòssil trobat el 1971?" } ] }, { "context": "Quan fou descrit originalment el 1924, Velociraptor fou classificat dins la família dels megalosàurids, com era el cas de la majoria de dinosaures carnívors en aquell temps (els megalosàurids, com Megalosaurus, eren una mena de tàxon «calaix de sastre», on s'agrupaven moltes espècies sense relació entre elles).[6] A mesura que es multiplicaren els descobriments de dinosaures, Velociraptor fou posteriorment reconegut com a dromeosàurid. Tots els dromeosàurids han estat assignats a la família dels arqueopterígids per almenys una autoritat (cosa que, en efecte, convertiria Velociraptor en un ocell no volador).[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1924", "answer_start": 33 } ], "id": "P_443_C_2654_Q1", "question": "Quin any es va descriure originalment el Velociraptor?" }, { "answers": [ { "text": "la majoria de dinosaures carnívors", "answer_start": 122 } ], "id": "P_443_C_2654_Q3", "question": "Quins dinosaures s'hi incloïen en els megalosàurids?" }, { "answers": [ { "text": "en un ocell no volador", "answer_start": 590 } ], "id": "P_443_C_2654_Q5", "question": "En què convertiria al Velociraptor la inclusió a la família dels arqueopterígids?" } ] }, { "context": "Steven Spielberg també podria haver augmentat la mida dels Velociraptor de la pel·lícula com a llicència dramàtica.[38] A més, les potes anteriors dels dinosaures de la pel·lícula diferien en estructura i postura de les dels dromeosàurids reals, i les seves cues eren massa curtes i flexibles, errors anatòmics que contradiuen directament els indicis fòssils. La versió de la pel·lícula de Velociraptor també estava coberta d'escates. En la vida real, el Velociraptor, com molts altres teròpodes maniraptors, estava cobert de plomes. A Parc Juràssic III, els Velociraptor són representats amb estructures semblants a plomes a la part posterior del cap i del coll, que emperò no s'assemblen a les plomes semblants a plomissol que tenien els dromeosàurids reals, i els ancoratges de ploma trobats en alguns exemplars de Velociraptor demostren que tenien plomes ben desenvolupades semblants a la dels ocells moderns.[11] També a Parc Juràssic III, el Doctor Alan Grant, interpretat per Sam Neill, afirma que Velociraptor eren més intel·ligents que els dofins, balenes i alguns primats. Basant-se en els indicis fòssils, això és altament improbable. És més versemblant que, en despit de ser intel·ligents per ser dinosaures, fossin menys intel·ligents que els fèlids actuals.[39]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "podria haver augmentat la mida", "answer_start": 23 } ], "id": "P_443_C_2655_Q1", "question": "Què podria haver fet Steven Spielberg amb els Velociraptor de la pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "d'escates", "answer_start": 424 } ], "id": "P_443_C_2655_Q2", "question": "De què estava coberta la versió de Velociraptor de la pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "de plomes", "answer_start": 523 } ], "id": "P_443_C_2655_Q3", "question": "De què estava cobert el Velociraptor a la vida real?" }, { "answers": [ { "text": "a la part posterior del cap i del coll", "answer_start": 624 } ], "id": "P_443_C_2655_Q4", "question": "On tenen estructures semblants a plomes els Velociraptors de Parc Juràssic III?" }, { "answers": [ { "text": "Sam Neill", "answer_start": 983 } ], "id": "P_443_C_2655_Q5", "question": "Qui interpreta al Doctor Alan Grant a Parc Juràssic III?" } ] }, { "context": "L'exemplar de «dinosaures combatents», descobert el 1971 a Mongòlia, preserva un V. mongoliensis i un Protoceratops andrewsi en combat, i ofereix una prova directa del comportament predador. Quan se'l descrigué per primer cop, es teoritzà que els dos animals s'havien ofegat.[14] Tanmateix, com que els animals estaven conservats en dipòsits de dunes de sorra molt antics, actualment es creu que els animals quedaren enterrats en sorra, o bé a causa del col·lapse d'una duna o a causa d'una tempesta de sorra. L'enterrament devia haver estat extremament ràpid, a jutjar de les posicions naturals en què quedaren preservats els animals. Manquen les dues potes anteriors i una pota posterior del Protoceratops, cosa que ha estat interpretada com a prova que animals carronyers trobaren els cadàvers després de morts.[28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Mongòlia", "answer_start": 57 } ], "id": "P_443_C_2656_Q1", "question": "On es va descobrir l'exemplar de «dinosaures combatents»?" }, { "answers": [ { "text": "del comportament predador", "answer_start": 164 } ], "id": "P_443_C_2656_Q2", "question": "De què és una prova l'exemplar de «dinosaures combatents»?" }, { "answers": [ { "text": "s'havien ofegat", "answer_start": 259 } ], "id": "P_443_C_2656_Q3", "question": "Què es va pensar que havia passat amb els dos animals al principi?" }, { "answers": [ { "text": "en dipòsits de dunes de sorra", "answer_start": 330 } ], "id": "P_443_C_2656_Q4", "question": "On estaven conservats els dos animals?" }, { "answers": [ { "text": "en dipòsits de dunes de sorra", "answer_start": 330 } ], "id": "P_443_C_2656_Q5", "question": "Com devia ser l'enterrament dels dos animals?" } ] }, { "context": "En el passat s'han assignat altres espècies de dromeosàurid al gènere Velociraptor, incloent-hi Deinonychus antirrhopus i Saurornitholestes langstoni. Com que Velociraptor fou el primer a ser descrit, aquestes espècies foren anomenades Velociraptor antirrhopus i Velociraptor langstoni.[5] Tanmateix, les úniques espècies de Velociraptor actualment reconegudes són V. mongoliensis[7][8][27] i V. osmolskae.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dromeosàurid", "answer_start": 47 } ], "id": "P_443_C_2657_Q1", "question": "Quines espècies van ser assignades al gènere Velociraptor en el passat?" }, { "answers": [ { "text": "V. mongoliensis[7][8][27] i V. osmolskae.[20]", "answer_start": 365 } ], "id": "P_443_C_2657_Q2", "question": "Quines són les úniques espècies de Velociraptor actualment?" } ] }, { "context": "Tots els exemplars coneguts de Velociraptor mongoliensis foren descoberts a la formació de Djadokhta de la província mongola d'Ömnögovi i la regió xinesa de la Mongòlia Interior. Una espècie de Velociraptor, possiblement V. mongoliensis, també està preservada a la formació de Barun Goyot de Mongòlia, que és lleugerament més recent.[21] S'estima que aquests jaciments paleontològics daten de l'estatge faunal Campanià (aproximadament fa 83-70 milions d'anys)[22] de l'època del Cretaci superior.[23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la formació de Djadokhta", "answer_start": 74 } ], "id": "P_443_C_2658_Q1", "question": "On es van descobrir tots el exemplars de Velociraptor mongoliensis?" }, { "answers": [ { "text": "a la formació de Barun Goyot", "answer_start": 260 } ], "id": "P_443_C_2658_Q2", "question": "On han trobat també una espècie de Velociraptor?" }, { "answers": [ { "text": "de l'estatge faunal Campanià", "answer_start": 390 } ], "id": "P_443_C_2658_Q3", "question": "De quan daten aquests jaciments paleontològics?" } ] } ] }

{ "title": "Lluna", "paragraphs": [ { "context": "El camp gravitatori de la Lluna ha estat mesurat mitjançant el rastreig del desplaçament Doppler de senyals de ràdio emesos per naus en òrbita. Les característiques principals de la gravetat lunar són les concentracions de massa, grans anomalies gravitatòries que s'associen amb algunes de les grans conques d'impacte, parcialment causades pels densos fluxos de lava basàltica que les omplen.[60][61] Aquestes anomalies influencien en gran manera l'òrbita de naus espacials al voltant de la Lluna.[62]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mitjançant el rastreig del desplaçament Doppler de senyals de ràdio emesos per naus en òrbita", "answer_start": 49 } ], "id": "P_82_C_487_Q1", "question": "Com ha estat mesurat el camp gravitatori de la Lluna?" }, { "answers": [ { "text": "les concentracions de massa", "answer_start": 201 } ], "id": "P_82_C_487_Q2", "question": "Quines són les característiques principals de la gravetat lunar?" }, { "answers": [ { "text": "grans anomalies gravitatòries", "answer_start": 230 } ], "id": "P_82_C_487_Q3", "question": "Què són les concentracions de massa?" }, { "answers": [ { "text": "pels densos fluxos de lava basàltica", "answer_start": 340 } ], "id": "P_82_C_487_Q4", "question": "Per què son causades parcialment algunes de les grans conques d'impacte?" }, { "answers": [ { "text": "en gran manera l'òrbita de naus espacials al voltant de la Lluna", "answer_start": 432 } ], "id": "P_82_C_487_Q5", "question": "En què influeixen les anomalies?" } ] }, { "context": "La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé completament de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta actualment a un ritme de 3,82±0,07 cm per any.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en rotació síncrona", "answer_start": 18 } ], "id": "P_82_C_488_Q1", "question": "Com es troba la Lluna en relació a la Terra?" }, { "answers": [ { "text": "La Lluna", "answer_start": 0 } ], "id": "P_82_C_488_Q2", "question": "Quin és l'objecte més lluminós després del Sol?" }, { "answers": [ { "text": "La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases", "answer_start": 448 } ], "id": "P_82_C_488_Q3", "question": "Què ha convertit la Lluna en una important influència cultural?" }, { "answers": [ { "text": "les marees oceàniques i el petit allargament del dia", "answer_start": 691 } ], "id": "P_82_C_488_Q4", "question": "Quins efectes produeix la influència gravitatòria de la Lluna?" }, { "answers": [ { "text": "3,82±0,07 cm per any", "answer_start": 1111 } ], "id": "P_82_C_488_Q5", "question": "A quin ritme augmenta actualment la distància lineal de la Terra a la Lluna?" } ] }, { "context": "La Lluna està molt present en moltes mitologies i creences populars, i sovint s'ha associat a deïtats femenines. Per tant, J. R. R. Tolkien l'ha inclosa a la seva mitologia de la Terra Mitjana, amb Tilion, el déu de la Lluna i d’Arien, la deessa del sol. Així, la Lluna té un paper important en les obres escrites, però també en les sonores, com la cançó popular francesa anomenada Au clair de la Lune ('Llum de la lluna'), com també dins del món audiovisual, amb exemples en el cinema de terror, com Frankenstein i Freddy Krueger. Però el més antic de tots és Història vertadera de Llucià de Samosata.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en moltes mitologies i creences populars", "answer_start": 27 } ], "id": "P_82_C_489_Q1", "question": "On està molt present la Lluna?" }, { "answers": [ { "text": "el déu de la Lluna", "answer_start": 206 } ], "id": "P_82_C_489_Q2", "question": "Qui és Tilion?" }, { "answers": [ { "text": "Au clair de la Lune", "answer_start": 382 } ], "id": "P_82_C_489_Q3", "question": "Com es diu la cançó popular francesa?" }, { "answers": [ { "text": "Llucià de Samosata", "answer_start": 583 } ], "id": "P_82_C_489_Q4", "question": "De qui és Història vertadera?" }, { "answers": [ { "text": "cinema de terror", "answer_start": 479 } ], "id": "P_82_C_489_Q5", "question": "Què és Frankenstein?" } ] }, { "context": "En l'islamisme, la Lluna està personificada com algú que durant la nit cus peces lluminoses, i al matí en cus unes altres de plata i d'or. En les religions cristianes, s'associa la Lluna amb la Mare de Déu. Altres llegendes, però, diuen que la cara de la Lluna no sempre té un aspecte amable i és degut a la creença que els déus s'han enfadat amb els humans. En algunes religions antigues, el fet d'assenyalar les estrelles amb el dit, o fer-hi algun gest, podrien ser considerats com una indignitat i una falta de respecte tant al Sol com a la Lluna. Els antics hebreus semblen haver estat igualment supersticiosos sobre aquest punt,[112] i els perses creien que contreure lepra era un càstig dels que havien comès alguna ofensa contra el Sol. En una d'aquestes llegendes, es diu que antigament sota la llum de la lluna plena, i en el mateix moment en què un lladre era condemnat pels jutges, queia una clau roent del cel a la galta del lladre i li deixava a la cara una marca que portaria per sempre. D'aquí, va sorgir el costum en l'antiguitat de marcar amb un ferro roent els lladres. Una altra creença sobre la Lluna és que està relacionada amb la superstició i la bruixeria. L'endevinació, els fets sobrenaturals i els encanteris eren ja temes populars entre els antics hebreus, i també entre els grecs i els romans. [s] L'efecte que donava la imatge de la bruixeria va créixer molt ràpidament per tots els pobles de l'antiguitat i en èpoques posteriors.[113]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que contreure lepra era un càstig dels que havien comès alguna ofensa contra el Sol", "answer_start": 660 } ], "id": "P_82_C_490_Q1", "question": "Què creien els perses?" }, { "answers": [ { "text": "amb la Mare de Déu", "answer_start": 187 } ], "id": "P_82_C_490_Q2", "question": "Amb qui s'associa la Lluna en les religions cristianes?" }, { "answers": [ { "text": "amb un ferro roent", "answer_start": 1057 } ], "id": "P_82_C_490_Q3", "question": "Amb què marcaven en l'antiguitat als lladres?" }, { "answers": [ { "text": "entre els antics hebreus, i també entre els grecs i els romans", "answer_start": 1259 } ], "id": "P_82_C_490_Q4", "question": "Entre qui eren populars l'endevinació, els fets sobrenaturals i els encanteris?" }, { "answers": [ { "text": "els déus", "answer_start": 320 } ], "id": "P_82_C_490_Q5", "question": "Qui es creu que s'han enfadat amb la Lluna?" } ] }, { "context": "L'escorça de la Lluna és coberta per una superfície ben esmicolada i sotmesa a jardineria per impactes, que es coneix amb el nom de regolita, formada a partir de processos d'impacte. La regolita més fina –el sòl lunar de vidre de diòxid de silici– té una textura com la de la neu i fa una olor semblant a la de pólvora gastada.[web 21] La regolita de superfícies més antigues és, en general, més espessa que la de superfícies més joves: varia en gruix des de 10–20 m als altiplans fins a 3–5 m als mars.[48] Sota la capa de regolita finament comminutada, hi ha la capa de megaregolita, una capa d'un llit rocós altament fracturat de quilòmetres de gruix.[49]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una superfície ben esmicolada i sotmesa a jardineria per impactes", "answer_start": 37 } ], "id": "P_82_C_491_Q1", "question": "Què cobreix l'escorça de la LLuna?" }, { "answers": [ { "text": "el sòl lunar de vidre de diòxid de silici", "answer_start": 205 } ], "id": "P_82_C_491_Q3", "question": "Quina és la regolita més fina?" }, { "answers": [ { "text": "semblant a la de pólvora gastada", "answer_start": 294 } ], "id": "P_82_C_491_Q4", "question": "Quin olor fa la regolita més fina?" }, { "answers": [ { "text": "quilòmetres", "answer_start": 633 } ], "id": "P_82_C_491_Q5", "question": "Quina mida té la megaregolita?" } ] }, { "context": "Les marees terrestres són generades en gran manera pel gradient de la intensitat de l'atracció gravitatòria lunar d'un costat de la Terra a l'altre (força de marea), el qual causa dues «protuberàncies» de marea; aquestes es poden notar clarament en el nivell de l'aigua dels oceans.[77] Com que la Terra gira unes 27 vegades més ràpid que la Lluna es mou al seu voltant, les «protuberàncies» es desplacen juntament amb la superfície terrestre més ràpidament que la Lluna es mou al seu voltant; giren al voltant de la Terra un cop per dia.[77] Les marees oceàniques resulten magnificades per altres factors: l'acoblament friccional de l'aigua amb la rotació terrestre mitjançant el sòl oceànic, la inèrcia del moviment de l'aigua, les conques oceàniques que esdevenen menys profundes prop de la terra i les oscil·lacions entre les diferents conques oceàniques.[78] L'atracció gravitatòria del Sol sobre els oceans terrestres és gairebé la meitat de la lunar, i l'acció conjunta de les dues és responsable de les marees vives i mortes.[77]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en el nivell de l'aigua dels oceans", "answer_start": 246 } ], "id": "P_82_C_492_Q1", "question": "On es poden notar les protuberàncies de marea?" }, { "answers": [ { "text": "27", "answer_start": 314 } ], "id": "P_82_C_492_Q2", "question": "Quantes vegades gira més ràpid la Terra que la Lluna es mou al seu voltant?" }, { "answers": [ { "text": "prop de la terra", "answer_start": 783 } ], "id": "P_82_C_492_Q3", "question": "On esdevenen menys profundes les conques oceàniques?" }, { "answers": [ { "text": "gairebé la meitat de la lunar", "answer_start": 927 } ], "id": "P_82_C_492_Q4", "question": "Com és l'atracció gravitatòria del Sol sobre els oceans terrestres?" }, { "answers": [ { "text": "vives i mortes", "answer_start": 1018 } ], "id": "P_82_C_492_Q5", "question": "Quins tipus de marees hi ha?" } ] } ] }