Datasets:

projecte-aina

/

catalan_textual_corpus

like 1

Follow

Projecte Aina 155

Eddie Murphy, comic, divertidissim i molt descriptiu del que passe entre polítics. També té missatge (defensa de medi ambient, entre altres, part 7 del film: ( www.youtube.com ) Les 4 o 5 primeres son una mica soses, però de la 6 o 7 es pose molt interessant, i una fínal molt bona. Pels que tingue temps i vulgueu practicar l'anglès amb humor.....comence amb www.youtube.com i segueixen 11 videos més. Bon cap de setmana i a fruir una mica del còmic Eddie Murphy!

Trucada del dia a l'actriu Merçè Martínez Txiqui Martí i el seu nou espectacle Entrevista a Txiqui Martí que ens presentarà el seu nou espectacte "Hot Cabaret" Les relacions a través d'Internet amb Mònica López. - 2008-04-03

l'ADI, (Associació de Disseny Industrial) convoca els professionals i les empreses a presentar els seus productes a la 32 convocatòria dels Premis Delta ADI-FAD 2007 de Disseny Industrial, amb l'objectiu de fer un reconeixement públic, a través de la selecció...

Reunió del Grup de Treball «Repensar les Polítiques Socials», amb Àngel Miret El grup de treball « Repensar les Polítiques Socials », impulsat pel diputat Carles Campuzano i el politòleg Antoni Biarnés, va organitzar una nova sessió amb Àngel Miret, gerent de l'àrea de Qualitat de vida, Igualtat i Esport de l'Ajuntament de Barcelona, per conèixer de primera mà com s'estan estructurant totes les polítiques socials a l'Ajuntament de Barcelona i en quin grau la crisi econòmica els ha obligat a repensar i redefinir les prioritats. Miret ha explicat que en el context actual és fonamental teixir complicitats de manera transversal entre els partits polítics i les associacions de la ciutat. Sobretot ha destacat l'important paper de les xarxes ciutadanes i el voluntariat a l'hora de resoldre alguns problemes que des de l'administració poden ser complicats de detectar. Miret ha subratllat la vital importància que té la inversió social en aquests moments de crisi ja que el retorn que generen a la societat pot arribar a superar, amb escreix, els diners inicialment invertits.

18-11-2013 09.01 | Resum d'incidències Protecció Civil de la Generalitat: es manté en fase d'ALERTA el Pla INUNCAT Es demana molta precaució a les comarques de Girona, especialment a prop de rius i rieres Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) manté en ALERTA el Pla INUNCAT pel risc derivat de la intensitat i acumulació de pluges. Es demana extremar la precaució allà on plogui fort i on s'hagi acumulat grans quantitats de pluja en els darrers dies. Des de que va començar el temporal, s'han superat els 100 l/m2 acumulats en 24 hores a la major part del litoral, i en les darreres 24 hores a la zona de Girona. Caldrà extremar les precaucions, especialment a les comarques gironines i evitar les zones pròximes a rius i rierols que poden baixar amb molta aigua. El Servei Català de Trànsit informa que les afectacions viàries per meteorologia adversa són: GIV-6226 a Garrigàs: tallada per inundacions C-240a: tallada entre Vilaverd i Riba per esllavissades BV-4031: obligatori cadenes entre Castellar de N'Hug i la Molina L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha emès avisos de risc hidrològic alt a la conca del Besòs perquè el riu Besòs porta un cabal alt a tota la conca i al seu pas per Santa Coloma de Gramanet ha assolit nivells alts. Es demana es vigili els accessos a la llera del riu, guals i punts baixos als municipis de: Montornès del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià del Besos. Els municipis han estat avisats. Hi ha també situació de risc hidrològic al Fluvià per creixement del riu aigües avall d'Esponellà. Es recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Esponellà, Cabanelles, Vilademuls, Navata, Pontós, Bàscara, Garrigàs, Vilaür, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Torroella de Fluvià, l'Armentera i Sant Pere Pescador. S'ha passat avís a tots els municipis mencionats. També situació de risc hidrològic a la conca de l 'Alt Ter per cabal molt alt al seu pas per Ripoll. Es recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Ripoll, Les Llosses, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Gurb, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles, Santa Maria de Corcó i Tavertet. S'ha avisat des de Protecció Civil de la Generalitat a tots els municipis mencionats. Altres incidències de la passada nit: Esllavissada a Torre Baró (Barcelona) una petita esllavissada es va endur un mur d'una finca anit. Bombers de Barcelona va anar-hi i va constatar que no hi havia ferits. A Cerdanyola han hagut de tallar la via que uneix Cerdanyola amb Badia (camí de Badia). Falta de subministrament elèctric: Sant Boi de Llobregat (3355 clients afectats). Cap a les 03.00 h. de la matinada ja s'havia resolt l'avaria. El telèfon d'emergències 112 ha atès Fins les 08.00 h del matí i des de l'inici del temporal, 1.335 trucades per incidències derivades del mal temps. Des de mitjanit fins les 08.00 h del matí han estat 107 les trucades ateses. En tot l'episodi, des de dissabte, el màxim número de trucades s'ha realitzat des del Vallès Occidental (249 trucades, el 18,65% del total), seguit de Barcelonès (212, el 15,88%), Baix Llobregat (133, el 9,96%), Vallès Oriental (107, el 8,01%) i Maresme (101, el 7,57%). Per municipis: Barcelona (132), Sabadell (108) i Badalona (29) són les ciutats des d'on s'han realitzat més trucades. Els Bombers de la Generalitat han estat alertats la passada nit (des de les 19.30 d'ahir) per 138 serveis per inundacions de baixos, revisió de degotalls i de carrers que baixaven plens d'aigua i en vies plenes de fang i pedres, d'instal·lacions elèctriques que treien guspires i d'arbres que havien quedat mig tombats i que calia retirar. També han ajudat algunes persones a sortir dels seus vehicles, on havien quedat atrapats per culpa de l'aiguat. Els serveis més destacables s'han fet a Sabadell, al Masnou i a Tortosa. A Sabadell s'han evacuat 3 blocs de pisos amb 92 veïns a la Ronda Santa Maria 46 i 48 i Església 97, degut a l'acumulació d'aigua a la teulada i a les filtracions que hi ha causat la pluja. La Policia Local i els Bombers van assistir els veïns, 79 dels quals s'han reallotjat en cases de familiars o coneguts i la resta en un hotel. Hi han treballat 3 vehicles dels Bombers, que van ser avisats pel telèfon 112 a les 20.36 h. Al Masnou, va caure anit un mur al carrer Sant Miquel, 67, trencant una canonada de gas i abonyegant 3 vehicles estacionats a la via pública. A Tortosa els Bombers de la Generalitat, amb membres del Grup D'actuacions Especials (GRAE ) han localitzat una parella fet la recerca d'una parella (una noia de 22 anys i un noi de 35) que havia sortit a fer una excursió al Caro i ja no va tornar a casa, on se'ls esperava ahir. S'han localitzat sans i estalvis al refugi de la Mola, on dissabte els va sorprendre una nevada i hi havien quedat totalment incomunicats. Els joves han estat traslladats al parc de Bombers d'Amposta, on els esperava la família. Distribució d'avisos per Regions d'Emergència les darreres hores: Els Bombers de Barcelona, des d'ahir a les 20.00 h fins avui a les 08.00 h han realitzat una desena de sortides relacionades amb incidències causades per la pluja, sobre tot incid`ncia en baixos i en la via pública. Clavegueram de Barcelona ha activat el pla d'emergències del Parc Fluvial del Besòs: A les 20.50 h passa a fase d'alerta A les 23.26 h passa a fase de crisi Sant Cugat del Vallès Situació de prealerta del Pla municipal de Protecció Civil pel risc de Pluja i Vent Sant Quirze del Vallès Situació de prealerta del Pla Bàsic d'Emergències municipal per seguiment de la situació de risc de pluges.

Any 42, núm. 11120-11131 (1-14 febr. L aigua de la font 'i del Bou, de Caldes de Bohi, us ga- i ranteix la salut i una llarga vida 4 Despatx i aip�sit: Passeig de Gr�cia, 84. Tel�fom W17� 11171 10 c�ntims L'actuaci� de ies Corts i la voluntat del pa�s Es un fet ja hist�ric, reconegut pel que fou President del pri- mer govern provisional de la Rep�blica, i per tots els observadors imparcials, que les Corts Constituents no representen avui, aut�n- ticament, la voluntat del pa�s. Aquest fet fou ja un fet inicial, un fet originari, per la forma d'elecci� adoptada, i pel campionat de radicalismes al qual es lliuraren els nuclis m�s nombrosos de la Cambra als primers mesos de la seva actuaci�. Una altra prova definitiva d'aquesta realitat ens l'ofe- reixen els mateixos que defensen la necessitat que aquestes Corts aprovin les lleis complement�ries de la Constituci�. L'�nic argu- ment que utilitzen a favor de llur tesi �s que cal que aquestes lleis complement�ries responguin al mateix esperit que informa la llei org�nica del pa�s. Es a dir, confessen que les Corts seg�ents no seran pas com aquestes. Per� si pel reconeixement un�nime, impl�cit o expl�cit, de tots els que en parlen, aquestes Corts no representen ja avui la verita- ble opini� del pa�s, cal observar que tampoc no representen ara ni k seva pr�pia voluntat. Fa moltes setmanes que les sessions trans- corren sense veritable mat�ria legislativa i �dhuc, quan n'hi ha, el nombre de diputats que hi assisteix �s ben esc�s. En una Cambra de m�s de 450 diputats, hi ha hagut votacions important�ssimes. de lleis atemptat�ries a la consci�ncia i a la fam�lia, de declaracions de confian�a en el Govern, que han estat decidides per un nombre de diputats que amb prou feines ha arribat als 150. Ha calgut, fins i tot, suspendre votacions perqu� el nombre de diputats no arri- bava al centenar. Es evident que una Cambra on els acords m�s importants s�n presos per una minoria dels seus diputats, per ab- s�ncia o abstenci� dels altres, ja no es representa ni ella mateixa. Es per aix� que les principals personalitats pol�tiques del pa�s, �ncloent-hi els ministres, malgrat tenir-hi seient, quan volen adre- �ar-se a l'oponi� p�blica, no parlen a les Corts. Parlen fora de les Corts, contradint l'ess�ncia mateixa del r�gim parlamentari, que requereix la contradicci� i la r�plica. Per� ho fan compel�lits per la necessitat de posar-se en contacte amb l'opini� p�blica, que ja no representen les Corts actuals. Tot aix�, tota aquesta realitat innegable, demostra, una vega- da m�s, la urg�ncia que sigui votada una llei electoral que pugui facilitar, al moment que sigui necessari, l'obligada consulta al pa�s. Com deia dies enrera, en aquestes mateixes columnes, el nos- tre volgut amic Llu�s Duran i Ventosa, els governants dignes d'aquest nom cal que tinguin sempre previstes les eventualitats de l'esdevenidor. Confessar que les Corts actuals no responen ja a les necessitats de l'hora, i no preocupar-se de crear l'instrument legal de llur possible substituci�, constitueix una manca de sentit pol�tic i pot incloure els m�s greus perills per a l� j funci� nor- mal de les noves institucions. COM DEFENSEN ELS INTERES- SOS DE BARCELONA ELS DI- PUTATS DE L'ESQUERRA REPUBLICANA El regidor regionalista senyor An- dreu Bausili digu� en la darrera ses- si� consistorial com defensen els in- teressos de Barcelona els diputats de l'Esquerra Republicana. El dia 5 de l'actual mes de febrer, a les quatre de la tarda, es reun� la Comissi� de Pressupostos per a trac- tar de l'autoritzaci� de la lectura de la proposici� de llei sobre subvenci� als Ajuntaments de Barcelona i Se- villa per a contribuir & liquidar les Exposicions. El senyor Torres Campana exigi que no fos autoritzada la lectura d'a- quella proposici� mentre no fossin lliurats a la Comissi� de Responsa- bilitats els comptes que havia dema- nat i que encara no havia rebut, malgrat haver assenyalat com a ter- mini per a fer-ho el 15 de gener. Tamb� ho demanaren els senyors Campalans, Dorado i d'altres. Es verament estrany que el senyor Campalans, diputat per Barcelona, s'opos�s a la lectura d'una proposi- ci� de llei que tan interessa a la nostra ciutat i que cap dels altres di- putats de l'Esquerra que hi ha a la Comissi� no fes res per a intentar contrarestar la petici� del senyor Torres Campana. � � � Per� encara hi ha m�s. Diu que no cal refiar-se de la re- ducci� de despeses, car a les grans ciutats espanyoles �s not�ria la insu- fici�ncia dels serveis p�blics i els pressupostos, doncs, han de tendir a augmentar. Tampoc no cal pensar gaire en nous impostos, perqu� la capacitat contributiva es troba a una pressi� que no permet molt grans esfor�os. Proposen, doncs, les amortitzacions. Per� no les proposen amb car�cter general, perqu� podria daiiar el Cr�- dito publico. Prefereixen que el dany sigui tan sols per al cr�dit munici- pal. Es a dir, per al cr�dit de Barce- lona. � � � No contents, per�, amb tota aquesta �brillant, actuaci�, els diputats de l'Esquerra Republicana, les cor.-orai- t�ncies dels quals amb els elements atiarco-sindicalistes s�n prou con-711- des de tothom, no han amagat a les Corts Constituents llur simpatia pels revoltat* de les conques de l'Alt Llo- bregat i del Cardoner. El senyor Beitrau de Quintana voldria que l'Ajuntament cobr�s 16 mil 671'65 pessetes pel que els t�cnics, en el cas menys favorable als interes- sos de l'Ajuntament, creuen oficial- ment que val 149.720'62. Com �s natu- ral, hi ha altres regidors, entre ells els de la minoria regionalista, que no s'hi conformen. Durant la tramitaci� d'aquest expe- dient, el senyor Bertran de Quintana volgu� que el senyor Llopart i ell tin- guessin una conversa per a compro- var els punts on divergien. Assistiren a la con- versa el senyor Sitjar, secretari del se- nyor Bertran de Quintana, en l'expe- dient dels Hotels de la Pla�a d'Espa- nya, i el senyor Ravent�s, t�cnic que ha intervingut en els assumptes de l'Exposici�, D'aquella conversa s'ai- xec�, a precs del senyor Bertran de Quintana, l'acta seg�ent: �Reunits els regidors don Josep Ber- tran de Quintana i don Amadeu Llo- part per tal d'exposar-se m�tuament els respectius punts de vista amb refer�ncia al fall recaigut en l'ex- pedient instru�t pel primer per a depurar certes den�ncies referents al mobiliari dels que foren Hotels de l'Exposici�, es manifesten les se- g�ents diverg�ncies: Pertocant les � canonades d e plom�, ei senyor Llopart adverteix que, sumant les partides consigna- des als quatre Hotels, segons l'in- ventari de l'arquitecte senyor Ra- vent�s, resulten 43.00674 ptes. en lloc de 45.000 ptes., com es diu a l'es- mentat fall. Afegeix que el plom no �s objecte consignat a l'inventa- ri de venda i per tal motiu procedeix per a poder deixar altra vegada el material al seu lloc i estat, que si- gui pagat per l'entitat �Hotel Ofi- cial� l'import que va costar a l'Ex- posici�, o sigui 45.00674 ptes. El senyor Bertran �llega, en defen- sa del seu fall, que si l'Exposici� va vendre les banyeres, rentamans, w�ters, etc, no �s de suposar que els vulgui tornar a instal�lar; reco� neixent l'error de suma de 6'74 ptes. Prestatges de cristall.�El senyor Llopart enA�n que aquests efectes no van compresos en els lavabos 1 ho recolza en qu� els cat�legs que van servir per avalorar l'inventari de material sanitari consignen el preu a part i que a les certificacions d'o- \ hra tamb� constava seperadSment El senvor Bertran s'at�n al criteri del fall. Prestatges de marbre.�El senyor Llopart 'sost� el mateix criteri quant a aquests efectes, refermat per tractar-se d'un material la instal�la- ci� del qual correspon a un ofici in- dependent. El senyor Bertran s'at�n al criteri del fall. Piques de marbre.�Ent�n el se- nyor Llopart que per no estar in- ventariades havien d'�sser reposades al seu lloc i estat, 0 pagat el seu total valor. Coronises de fusta tapa-canonades. � El senyor Llopart ent�n que el mateix criteri que va prevaler en el fall quant a les canonades qua tapaven aquestes coronises calia �s- ser aplicat a les esmentades coro- nises, o sigui la seva reinstaHaei� o abonament del cost d'aquesta, pe- r� que en el fall hi ha un error en dir: �pagar el seu valor, 1.757'50 pessetes�, ja que aquesta quantitat �s, segons l'inventari Ravent�s, el cost de la seva instal�laci� per� no el valor de les coronises. El senyor Bertran reconeix que, en efecte, al fall hi ha un error de redacci�. Ja que el que hauria de dir �s: �a pagar el valor de la seva reinstaHaei�, 1.737'50 ptes. El senyor Llopart encarrega al se- nyor Ravent�s, que est� present, que comprovi quants urinaris de tres places hi havia instal�lats als Hotels, perqu� diu que deu haver-hi un uri- nari d'aquests no inventariat, de preu 1.650 ptes. Bombetes.�Creu el senyor Llopart que no constitueixen mobiliari i que, per aix� i per no estar inventaria- des, procedeix la seva reinstaHaei� o el pagament total del seu valor fixat pel senyor Ravent�s. El senyor Bertran no comparteix aquest criteri i s'at�n al del fall. TuJipas. �Els senyors Hopart 'i Bertran sostenen els mateixos res- pectius criteris. Pintura general de parets.�Ent�n el senyor Llopart que, per haver arrancat objectes a qu� no tenia dret, l'�Hotel Oficial� ha de pagar els desperfectes de pintura consignats a la relaci� del senyor Ravent�s. Pintura- d'armaris.�El mateix cas que l'anterior, d'import 600 ptes. Col�locaci� de les portes d'aquests armaris.�El mateix cas: 230 ptes.: Ascensors i montac�rregues. � El senyor Llopart ent�n que s'han de reposar 0 pagar l'import i col�lo- caci� i reposar tamb� a pagar les proteccions, retornant l'� Hotel Ofi- cial� les quantitats percebudes per tals conceptes. R�tols. � A criteri del senyor Llopart, cal reposar-los al seu lloc o pagar l'import de la seva repo- sici�, cas que estiguin a peu d'obra, o. en cas contrari, pagar, a m�s, el seu import, que seprons addi- ci� dtel senyor Vifioly a l'inventari, importen 17.036 ptes. Moltes coses que escriv� aquest informe geni plebeu s�n caduqueu i inservibles, absurdes i ut�piques. Per� hi ha altres coses en les quals es tro- ba, avui m�s que ahir, una repercussi� vivent de la nostra vida actual. El Proudhon que dura, generalment parlant, �s l'observador pol�tic, l'escriptor que, meditant sobre els esdeveniments del seu temps, en treu conseq��ncies de car�cter general. Es de 1864, per� l'escriv� pensant en el 1848, �s a dir, aquell any 1848 del qual sort� tot el bo i dolent que pel que fa refer�ncia a realitats socials i pol�tiques s'ha viscut, de llavors en��, a Europa. Proudhon considera aquell any com el sementer de totes les doctrines i de totes les orientacions que els ciutadans i les classes han tractat d'implantar o de combatre posteriorment. El fet central d'aquella �poca agitada fou el problema constitucio- nal. Proudhon observa el problema en tant que treball dels espe- rits i dels corrents d'idees per destruir, per superar, per negar les constitucions una vegada fetes. A trav�s d'aquest treball, Proudhon pot resumir la hist�ria de Fran�a del 89 fins al seu temps. Quina actualitat t� en el nostre pa�s aquest diagn�stic amarg! La naci� francesa li sembla, a Proudhon, des del punt de vista de la lluita constitucional, un T�ntal martiritzat. Veu el seu pa�s anant d'un extrem a l'altre, insatisfet i desolat, incapa� de trobar una posici� enraonada. Home format en corrents molt distints de l'enciclop�dic i filos�fic � format, en gran part, per la realitat i la tradici� � Proudhon no creu en el progr�s de la humanitat po- l�tica. Tot el que els seus compatriotes alcen i enderroquen, edifi- quen i destrueixen, li sembla obra de boigs, fruit d'una in- quieta i irremeiable bogeria. Ens trobem sota l'acci� � diu en una p�gina t�pica � d'abominables experimentadors que tracten la mat�ria humana com els gossos i els cavalls, que amb un pretext cient�fic hom assassina a dotzenes en les facultats... �Tots els go- verns que Fran�a s'ha donat � escriu � han mort joves; cap d'ells nasqu� amb vitalitat...� La Monarquia Absoluta, la Revoluci�, amb les seves fases, del kerenskisme de Necker fins al Terror, Ther- midor, el Consulat, Brumari, l'Imperi, la monarquia absoluta al- tra vegada, la monarquia liberal, etc, etc... Fran�a ha estat un pa�s martiritzat per la lluita pol�tica i les faccions. Fran�a ha resistit l'esfor� enorme que han fet els seus pol�tics per destruir-la i ha pogut res�50r-lo per la seva enorme riquesa natural, per la qualitat del seu pag�s, pel seu clima fam�s. El triomf del romanticisme en pol�tica internacional ha projectat sobre Fran�a, en una mica m�s d'un segle, cinc in- vasions alemanyes. Fa cinc generacions que els francesos fan la guerra, que sempre ha d'�s-er la darrera, i que, naturalment, �s sempre una guerra per al dret i la civilitzaci�. De quina civilitzaci� parla la gent quan llen�a els llocs comuns usuals sobre la q�esti�? En el seu temps no existia epcara, complicada, com avui, aquesta cosa enorme: l'e- conomia, la interdepend�ncia econ�mica dels homes i de les nacions. Aix� fa que sigui absurd, estrictament criminal, prendre per model, en les f�rmules pol�tiques d'avui, la Revoluci� anglesa o la Revolu- ci� francesa. Qu� era l'economia angksa en temps del Protector? Qu� era, a finals del segle" XVIII, l'economia francesa? L'economia, avui, fins i tot l'economia d'un poble tan pobre com Espanya, no pot tolerar diletantismes, puerilitats revolucion�ries, frivolitats m�s o menys c�niques. Una paraula equivocada, encara que sigui expres- sada amb la m�s gran bona fe, pot fer caure sensiblement el to general de la vida del pa�s. Es aquest, avui, a Espanya, el panorama que desgraciadament presenciem. Els pol�tics que governen avui, s�n, si voleu, de bona fe, per� ignoren les beceroles de l'�poca en qu� vivim. Aquesta bona fe no els eximeix pas de responsabilitat; en tot cas, �s un fet que es pot arru�nar tot un pa�s anant perfecta- ment de bona fe. La pol�tica pot �sser avui un crim si s'exerceix ignorant el complex enorme de q�estions del segle en qu� hem nascut. La pol�tica cultural del r�gim actual, la pol�tica financiera, monet�ria, d'ordre p�blic, agr�ria, etc, etc, que ha realitzat, ha estat una tartarinada que ha acabat perempt�riament � l'any vinent ja en parlarem � apujant les contribucions i els impostos. Parlant una vegada a Madrid amb un dels innombrables re- presentants sovi�tics que hi ha en aquest pa�s, em deia amb un somriure enigm�tic. �Vous voulez faire une r�volution... Une r�volution c'est tres ch�re...� Aquest mot que vaig sentir el 14 o 15 d'abril de l'any passat, m'ha quedat a la mem�ria. L'actualitat d'aquest �ltim any l'ha confirmat de dalt a baix �ntegrament. Destruir ha estat molt f�- cil. S'ha confirmat una vegada m�s que si destruir est� a l'abast de totes les intel�lig�ncies, conservar �s la cosa m�s elevada i noble que es pot fer en aquest m�n. En tot cas, el compte ser� sa- lat i picantet.

"Les nostres clientes no són turistes, són viatgeres". Així definia l'experiència de recorre el món amb Focus on Women la fundadora d'aquesta agència de viatges amb perspectiva de gènere i consciència social, Alice Fauveau.

El Barça B visita aquest dissabte (20.00 hores, Esport3) Anxo Carro per disputar contra el Lugo la vint-i-tresena jornada de la Lliga Adelante. Els homes d'Eusebio Sacristán, que sumen quatre jornades consecutives sense perdre, aterren a l'estadi gallec amb la intenció de seguir sumant punts que els allunyin de la zona de descens, que tenen només un punt per sota. El filial blaugrana es presenta al duel amb optimisme després de sumar sis punts dels últims dotze possibles, que es desglossen en una victòria i tres empats, el darrer d'ells contra el Mirandés la passada jornada al Mini Estadi. Per aquest duel, el tècnic culé recupera Sandro Martínez, que ha superat els seus problemes musculars que l'han deixat tres setmanes fora dels terrenys de joc, i també Espinosa, que es va perdre la darrera jornada per sanció. Tot i això, no tindrà a la seva disposició a Dongou, convocat pel primer equip arran de la lesió de Neymar. Per la seva banda, el Lugo afronta el duel com a desè classificat amb dos punts més que el Barça B i amb la moral reforçada després d'aconseguir una balsàmica victòria contra el Numància la passada jornada (0-1), la qual trencava una dinàmica de set partits consecutius sense guanyar. A més, el conjunt dirigit per Quique Seitén, rival directe dels culés a la taula, no guanya des del passat 27 d'octubre davant de la seva afició, i obtenir un triomf aquest cap de setmana és un gran al·licient per donar una alegria als seguidors i, alhora, per apropar-se a les places de promoció d'ascens. Tot i això, l'entrenador del combinat gallec pateix les baixes del davanter Fran Sandaza i el migcampista Iván Pérez, mentre que el lateral David de Coz encara és dubte per unes molèsties musculars que arrossega. Els precedents a Anxo Carro són favorables al Barça B, perquè el filial no ha perdut encara en els tres enfrontaments que han protagonitzat a l'estadi gallec.

Un altre derbi a Sarrià 31 de maig, 2011 | El Punt La UE Sarrià i el Bordils superen els quarts de final i es trobaran diumenge a semifinals "No canviarà el nostre tarannà al govern" 26 de maig, 2011 | El Punt El grup d'ERC de Sarrià de Ter ha duplicat els vots respecte al mandat anterior i tindrà nou dels onze regidors al ple. La promoció econòmica i els serveis a les persones marcaran l'agenda política de Torrent Una casa a la italiana 15 de maig, 2011 | El Punt L'última campanya d'excavacions conclou que la vil·la romana del Pla de l'Horta ja era ja de gran envergadura des de la seva fundació i que imitava els models itàlics El POUM centra el debat dels candidats de Sarrià 11 de maig, 2011 | El Punt El PSC va criticar que encara no s'hagi aprovat i ERC diu que durant aquest mandat hi havia altres prioritats. CiU vol que es faci amb participació ciutadana i el PP vol requalificar el pla d'en Xuncla La guia del bateria extrem 06 de maig, 2011 | El Punt El sarrianenc Alfred Berengena, un dels millors bateries de música extrema de l'Estat, presenta avui el seu segon mètode de bateria, 'Doble bombo avanzado', a Sarrià de Ter Girona tindrà la seva fase 04 de maig, 2011 | El Punt El Sarrià i el Bordils jugaran per pujar de categoria el 14 i 15 al pavelló de Palau. A Gijón asseguraven que hi renunciarien, però finalment van entrar en la licitació

El proper dia 21 de Juliol tindrà lloc a la Taula una Assemblea General Extraordinària per a l'elecció dels càrrecs de la propera Junta Directiva p... El proper dia 21 de Juliol tindrà lloc a la Taula una Assemblea General Extraordinària per a l'elecció dels càrrecs de la propera Junta Directiva pel període de mandat 2005 – 2006. La Junta que surti escollida en aquesta assemblea tindrà la tasca de continuar treballant per impulsar els objectius globals de la Taula així com implementar el Pla de Treball aprovat anualment per l'assemblea d'entitats sòcies. La propera Junta Directiva tindrà la tasca de seguir treballant globalment per a la millora del benestar de les persones amb necessitats socials no cobertes i de manera prioritària per a la seva inclusió social, la consolidació de les pròpies entitats i el reconeixement de la seva acció per part dels sectors econòmics, les administracions públiques i el conjunt de la societat catalana, cercant la incidència en les polítiques socials a Catalunya.

El jutge Baltasar Garzón ha autoritzat recuperar els cossos de vuit republicans, set homes i una dona, que van ser enterrats sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars al Valle de los Caídos, que Francisco Franco va aixecar per a commemorar la seva victòria i homenatjar als morts del bàndol nacional. Segons informa El País, "van acabar allà perquè moltes vídues de soldats franquistes no van autoritzar el trasllat de les restes dels seus marits al monument de Franco. El règim necessitava cossos per a alimentar aquella enorme cripta, la construcció de la qual es va demorar 20 anys, i el Ministerio de la Gobernación els va demanar per carta a ajuntaments de tota Espanya. Molts municipis van contestar que no tenien morts del bàndol nacional, però sí foses de l'exèrcit 'rojo'. I Franco va canviar el seu criteri inicial". Van ser afusellats el 20 d'agost de 1936 per un grup de falangistes, llançats a un pou en desús en Aldeaseca, un poble proper, i desenterrats 23 anys després per un grup d'homes, que seguint ordres de la mateixa autoritat que havia determinat la seva mort, va desenterrar als set republicans i els va traslladar al Valle de los Caídos, quan faltava un mes per a inaugurar el monument.

Ribó demana al Govern que eviti "negar les evidències" i se centri a buscar solucions BARCELONA, 29 Ago. (EUROPA PRESS) - CiU ha acusat aquest dijous al Parlament al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, d'afavorir "l'alarmisme i la demagògia" amb el seu informe sobre malnutrició infantil, en què adverteix que 50.000 menors catalans no poden seguir una alimentació equilibrada per causes econòmiques. (EUROPA PRESS) - El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha afirmat aquest dijous que el límit de dèficit de l'1,58% per a Catalunya aquest any només permet "sobreviure" fins a final d'any, ja que el marge de l'1,2% plantejat inicialment ja està gairebé esgotat, ha afegit. Veu "gairebé diabòlic" negar aquest fenomen quan existeixen polítiques públiques per abordar-lo BARCELONA, 29 Ago. (EUROPA PRESS) - El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha afirmat aquest dijous al Parlament que Catalunya té un "problema real" de malnutrició infantil, pel que ha exigit solucionar els dèficits que tenen les polítiques públiques dissenyades per abordar aquest fenomen i ha demanat als diputats que siguin capaços de posar en marxa solucions. Revela que no tenia coneixement previ de l'article de Balmón sobre els crítics BARCELONA, 29 Ago. (EUROPA PRESS) - El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha fet aquest dijous una crida a la "unitat" en el partit, després de la polèmica oberta arran d'un articulo del secretari d'Acció Política socialista, Antonio Balmón, en què invitava als crítics a deixar el partit. La malnutrició infantil i la privatització de l'ATLL també entren a la sessió extraordinària BARCELONA, 28 Ago. (EUROPA PRESS) - El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, detallarà aquest dijous a la tarda davant de la Diputació Permanent del Parlament la pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat aquest any, que suposarà una retallada de 2.000 milions d'euros per intentar complir l'objectiu de dèficit de l'1,58%. (EUROPA PRESS) - Els consellers de la Generalitat Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement), Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, compareixeran aquest dijous a la Diputació Permanent del Parlament. En un comunicat, el Parlament ha informat que a les 11.00 hores compareixerà Ribó, per presentar el seu últim informe sobre malnutrició infantil a Catalunya. (EUROPA PRESS) - La plataforma Aigua és Vida, que aglutina a una quarantena d'entitats veïnals, socials, ecologistes i sindicals, ha demanat en una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, que rectifiqui la privatització de la gestió de l'empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL). (EUROPA PRESS) - El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha considerat aquest dimecres "un escàndol" que cap conseller del Govern vagi a la Diputació Permanent del Parlament per donar explicacions sobre l'informe del Síndic de Greuges que alerta que 50.000 nens catalans pateixen actualment problemes nutricionals. (EUROPA PRESS) - El diputat d'ICV al Parlament Josep Vendrell ha acusat aquest dimecres la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, d'"estar de vacances" i li ha exigit que acudeixi a la Diputació Permanent del 29 agost a rendir comptes sobre l'informe del Síndic de Greuges sobre nutrició infantil. (EUROPA PRESS) - La cap de llista del PSC en les últimes eleccions generals i excandidates la secretaria general del PSOE, Carme Chacón, ha acusat aquest dimarts CiU i ERC de "vendre's" mútuament "l'ànima" amb tal de seguir en el poder. En un missatge publicat en el seu compte personal de Twitter i recollit per Europa Press, Chacón critica a CiU que estigui "abraçant la independència" de Catalunya que sempre ha propugnat ERC i als republicans que hagin ajudat la Generalitat a esquivar les compareixences parlamentàries que demanava l'oposició per parlar de la malnutrició infantil en la comunitat.

Marc Màrquez ha acabat 2n a Malàisia i reforça una mica més el seu lideratge. Quan falten tres proves per acabar el mundial de motociclisme, el pilot de Cervera obre les seves opcions a guanyar el títol en Moto GP. Ara té 43 punts més que el segon classificat, Jorge Lorenzo, i 54 respecte Dani Pedrosa, que és tercer. En la cursa d'avui al Gran Premi Shell Advance de Malàisia, Pedrosa ha sumat la tercera victòria de la temporada, seguit de Màrquez, que ja podria proclamar-se campió d'aquí a una setmana a Phillip Island. Aquesta segona posició ha estat treballada després de disputar-se el lloc amb Lorenzo, qui ha creuat la meta tercer. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha donat l'enhorabona al Marc i al seu equip, amb el lleidatà Emili Alzamora, i els ha desitjat sort en les últimes curses que queden, que poden donar el títol de campió al lleidatà, que faria història al Campionat. L'alcalde també ha felicitat el germà del Marc, Àlex Màrquez, que ha estat quart a Sepang, posició que també ocupa a la classificació general de Moto3.

Els responsables del Consell Promotor de la candidatura de les Terres de l'Ebre a la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la Unesco han demanat als ajuntaments del territori que aprovin mocions de suport als respectius plens per reforçar institucionalment la seva presentació. La candidatura vol implicar els consistoris en el projecte dissipant [...] El 15 de Setembre farà 10 anys de la creació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Una lluita sense precedents per la defensa del Riu, el Delta i el futur de les Terres de l'Ebre en conjunt. La Plataforma admet que han estat anys de sacrifici per a molta gent i alguna que [...] *Governació i l'Ajuntament de Tortosa han iniciat les obres de construcció de la xarxa, amb un pressupost superior als 1,5 milions d'euros El projecte de desplegament de la xarxa MAN (Metropolitan Area Network) al municipi de Tortosa permetrà la interconnexió de més de 40 seus d'entitats i organismes públics. Per a la realització d'aquest ambiciós projecte, [...] ACN.-La reconstrucció de les escales de la catedral de Tortosa enfila ja la recta final per estar a punt per estrenar-se per les festes majors de la Cinta, patrona de la ciutat. Les obres han anat a càrrec de l'empresa Urcotex S.A., i es van poder tirar endavant gràcies què un patrocinador, que s'ha volgut [...]

Tinc dret a alguna cosa, apart de certes simpaties i antipaties que ja hi eren abans? Què és (què cony és) una llarga malaltia? Tenir no sé quin percentatge de discapacitat ho demostra? Les treballadores socials serveixen per alguna cosa, a més de per liar-te i omplir-te de papers que no pots llegir? En definitiva, perdut com un pop en un garatge i amb una realitat diplòpica moooolt complicada al davant. De frases boniques, de somriuresprofidén, d'internet, d'explicar el que no es veu i la mare que els va parir. Aquesta entrada fou escrita el dimarts 21 abril 2009 a les 17:40 i desada a General.

Els resultats de català i castellà de l'alumnat de 6è de primària de Catalunya: una aproximació sociolingüística Els resultats de català i castellà de l'alumnat de 6è de primària de Catalunya: una aproximació sociolingüística pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 4 de febrer de 2011 | 18:13h El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu del Departament d'Educació (ara Ensenyament) de la Generalitat de Catalunya va publicar, tot just quan s'acabava la legislatura, el document L'avaluació de sisè de primària 2010..., on es presenta la síntesi de resultats de la segona prova externa i censal que s'ha fet (2010) a tot l'alumnat de 6è de primària per comprovar el nivell d'assoliment de les competències bàsiques lingüístiques i matemàtiques. En l'article adjunt analitzarem, des d'una mirada més sociolingüística, els resultats de llengua catalana i de llengua castellana. Nota: curiosament, en contextos socioeconòmics alts on predomina la llengua catalana s'obtenen, també, millors resultats de castellà (inclòs, és clar, l'alumnat que té el castellà com a llengua familiar) i en contextos socioeconòmics baixos on predomina la llengua castellana (inclosos, és clar, els alumnes que tenen el català com a llengua familiar) s'obtenen pitjors resultats de castellà. És evident que l'element determinant no és la llengua familiar sinó el nivell socioeconòmic. A l'hora d'analitzar les dades, la primera constatació que hem de fer és que no és del tot científic comparar els resultats de llengua catalana i de llengua castellana, ja que no es pot comparar allò que no és ben bé igual (pot canviar el grau de dificultat d'algunes preguntes, d'algun text... en una o altra llengua), però sí que ens pot donar alguns elements per veure'n les tendències. En primer lloc, cal destacar que les puntuacions mitjanes que obtenen els nostres alumnes tant en català com en castellà són força similars, estadísticament parlant. La puntuació global en competència lingüística en català és de 73,7 (sobre 100) mentre que en castellà s'ha obtingut un 71,2. Ara bé, si agafem les subcompetències avaluades –malauradament només la comprensió lectora i l'expressió escrita, i no l'expressió oral, per exemple–, podem observar algunes dades significatives. Malgrat que la mitjana sigui superior en català, s'obté un millor resultat en castellà en comprensió lectora (un 77,9 del castellà enfront d'un 77,1 en català). En canvi, l'expressió escrita és superior en català (68,9 enfront d'un 63,5 del castellà). Una primera conclusió sembla indicar-nos que, en aquesta etapa educativa, està un xic –només un xic!– més consolidada la llengua vehicular del sistema educatiu, el català, com, d'altra banda, no deixa de ser lògic si és la llengua més utilitzada per impartir les matèries. Ara bé, això no implica que la comprensió lectora sigui igual de bona –o, fins i tot, una mica millor– en castellà, ja que és una llengua omnipresent en tots els àmbits de la societat (especialment els mitjans de comunicació que consumeixen els nostres joves). La pregunta ens la podríem fer al revés: què passaria si el català no fos la llengua vehicular del nostre sistema educatiu? Quins resultats obtindríem d'expressió escrita?... Un altre element interessant és analitzar el percentatge d'alumnat situat en els diversos trams de competència en llengua catalana i en llengua castellana segons el nivell socioeconòmic dels centres. Partim de les premisses següents: · A nivell de mitjana de Catalunya, pel que fa a la llengua catalana, els 28,2% obté un nivell alt de resultats, un 43,4% l'obté mitjà i un 28,4, baix. · Els centres de Catalunya s'han subdividit, segons el nivell socioeconòmic de l'alumnat, en baix, mitjà i alt. No sembla erroni afirmar que, a més nivell socioeconòmic, més presència d'alumnat que té com a llengua familiar el català. · També s'han subdividit els centres segons la titularitat: privada, privada concertada i pública. Cal pensar que, especialment en ciutats grans i mitjanes, hi ha més presència de catalanoparlants a l'escola privada que no pas a la pública, per raons molt i molt diverses (barri o zona on està ubicada l'escola, "fugida" d'unes certes famílies d'escoles amb força presència d'immigrants extracomunitaris, tradició familiar, ofertes curriculars aparentment més atractives. Doncs bé, segons el nivell socioeconòmic trobem que el 48,3% de l'alumnat de nivell baix es troba en un tram també baix de competència en llengua catalana. I, pel que fa al castellà, un 47,1% de l'alumnat d'aquest nivell també té un nivell baix en aquesta llengua. Per tant, no sembla que la llengua familiar marqui una tendència clara, ja que, quan menys nivell socioeconòmic, menys competència tant en català com en castellà. Paral·lelament, el 39,4% de l'alumnat de nivell socioeconòmic alt té un nivell alt de castellà i un 37,5% el té en català. Curiosament, doncs, en contextos teòricament més catalans es treuen més bon resultats en castellà. Per tant, sembla evident que el nivell de coneixement del castellà i del català no depèn tant de la llengua familiar sinó del nivell socioeconòmic familiar (l'indicador que sempre acaba marcant les tendències a l'hora d'analitzar els resultats de l'alumnat). Pel que fa a la titularitat, els resultats van per la mateixa línia. Tenen un nivell més baix en castellà els alumnes de la pública que no pas els de la privada, com, de fet, també el tenen més baix en català. En canvi, arriben a un nivell alt de competència en castellà un 46,3% de la privada, un 35'8 de la privada concertada enfront, només, d'un 24,1% de la pública. En el cas del nivell alt de competència en català, el percentatge canvia una mica, ja que la privada obté un 32'4, la privada concertada un 34,2 i la pública un 24,5. Potser el canvi és a causa del fet que moltes privades suposadament d'elit no tenen el català com a llengua vehicular de la seva escola o, com a mínim, la presència d'una llengua estrangera o de la llengua espanyola com a llengües també vehiculars de continguts és molt alta –en decrement, és clar, del català– malgrat les normatives que, teòricament, fan del català la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, tret de casos relativament puntuals en què es poden fer continguts curriculars en una llengua estrangera i/o en castellà, i sempre segons el Projecte Lingüístic del centre educatiu? Una altra dada significativa és veure el percentatge d'alumnat situat en els trams de competència en llengua catalana i en llengua castellana segons la nacionalitat. El fet que hi hagi uns resultats força semblants de català que de castellà (64,4 enfront d'un 62,4) ens indica que, malgrat que el català sigui la llengua d'acollida al nostre sistema educatiu, el castellà s'acaba aprenent quasi al mateix nivell. Curiosament, l'alumnat procedent de l'Europa occidental treu més bon resultats de castellà que l'alumnat d'origen llatinoamericà (altra cop la situació socioeconòmica és la que marca les diferències). També treuen més bon resultats en castellà l'alumnat de nacionalitat espanyola (on hi ha inclosos tots els catalanoparlants) que no pas aquest alumnat llatinoamericà, amb 7,5 punts de diferència!). En definitiva, unes dades que continuen confirmant que el capital socieconòmic –i, afegiríem sociocultural– de les famílies és determinant per analitzar els resultats de l'alumnat i no ho és tant la llengua familiar. Les dades també ens indiquen que, per mantenir el nivell de llengua catalana, és imprescindible que continuï sent la llengua vehicular del nostre sistema educatiu.

Sort de les desenes de senyeres que he vist a la rambla i el carrer unió que demostren que no està tot aplanat a Tarragona. Collons si que han fet aviat els comptes. La festa ha costat més de 500.000 euros els números del ajuntament son els de la lechera Si ho diu l'alcalde, llavors estem tranquils I a Salou, que és on s'ha allotjat la majoria dels equips, també han deixat molts diners... A més, la gràcia és ser arribada de la Vuelta no sortida. La sortida dura 20 segons i no se la mira ningú... Que ràpid han canviat les xifres, aquest socialistes son més mentiders..., aquest matí a Tarragona Ràdio i podeu escoltar-ho a la web, la Floria ha dit 600.000 €!!!! hi ha molta diferència d'euros en tant sols 4 hores no? Es bo per una ciutat aparéixer en esdeveniments esportius de relleu, però donar xifres no contrastades és molt poc rigurós. Per què s ́ha donat prioritat a aquesta inversió en plena crisi? No han d ́anar les polítiques socials o els equipaments permanents al davant que el lluiment d ́un dia? Repeteixo que està molt bé situar a la ciutat en el món però cal tenint present el cost d ́oportunitat. En definitva, menys fotos i propaganda partidista i més treball productiu de cara a ajudar a sortir d ́uns moments difícils Joder que ràpid que han passat comptes. A mi no hem surten aquests números i veurem quan em pagaran les habitacions i que ja se sap el que triga l¡'ajuntament en pagar. M'emprenya que un voluntari amb una samarreta amb l'escut del nàstic tingui autoritat per desviar-me de la circul·lació...tenim un mobiliari urbá que es diu guardia urbana. A no ser que sigui un dels jugadors que paguem amb els impostos que fa alguna cosa per la ciutat a més de ser un subvencionat en un club que hauria de ser privat. No hi ha cap miracle de pans i peixos. "Pans i peixos" eren les sigles dels oradors que predicaven la religió de Jesucrist i que la multitud tenia "gana" de saber i aprendre. En realitat es van multiplicar els oradors i predicadors. Jo no sé vostès, però a mi ni un duro, es més un embolic desde les 9 del matí, una ruxada a les cames quan van engegar els "suritdors" de rec a la rambla i una bruticia a les Palmeres que a les 9 de la nit estava infame. Això si "foto" ballesteril i cosanil.

Millores en el servei públic de transport especial "porta a porta" per a persones amb mobilitat reduïda El passat dia 7 d'abril, el Consell Metropolità de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), va adjudicar el Servei Públic de Transport Especial... El passat dia 7 d'abril, el Consell Metropolità de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), va adjudicar el Servei Públic de Transport Especial per a Persones amb Mobilitat Reduïda, per al municipi de Barcelona, a l'empresa Transports Ciutat Comtal, SA (TCC), la qual ja feia aquest servei fins ara. Aquest servei preveu una sèrie de millores que es concreten en els punts següents: – AMPLIAR LA COBERTURA TERRITORIAL DE PRESTACIÓ DEL SERVEI, DE L'ACTUAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA A UN CONJUNT DE MUNICIPIS DEL SEU ENTORN (Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), com a primer pas d'una expansió que en el futur hauria d'arribar a tot l'àmbit de l'EMT. És a dir, els ciutadans i les ciutadanes empadronats a Barcelona podran demanar serveis per anar a aquests municipis, sempre que no hi hagi transport públic regular adaptat per fer el mateix recorregut que sol·liciten. – AMPLIAR LA COBERTURA HORÀRIA I FER-LA COINCIDIR AMB LA DEL METRO. – AVISAR TELEFÒNICAMENT A L'USUARI, QUAN EL VEHICLE ES DIRIGEIXI CAP AL PUNT DE RECOLLIDA. Per aquest motiu, es demanarà que l'usuari o usuària disposi d'un sistema ràpid i eficaç de localització per fer possible aquesta prestació (telèfon mòbil). – Emfatitzar la qualitat en la prestació del servei, de manera que es pugui COMPLIR ESTRICTAMENT EL TEMPS MÀXIM DE PERMANÈNCIA D'UN USUARI ALS MICROBUSOS, o que se'n MILLORI LA PUNTUALITAT. – PROMOURE L'AMPLIACIÓ DE LA FLOTA DE TAXIS ADAPTATS AL TERRITORI DE L'EMT, de manera que el creixement en volum del servei no estigui limitat per la disponibilitat d'aquest tipus de vehicle. L'ampliació de taxis adaptats representa una millora de qualitat, tant per al servei de persones amb mobilitat reduïda, com per al conjunt de la ciutadania. A més, per facilitar la incorporació d'aquestes millores, s'ha renovat i s'ha ampliat la flota de microbusos, passant de 10 a 19 unitats, amb els quals es faran els serveis. Aquestes unitats són: – 3 MICROBUSOS PETITS, i també adaptats, que ja es van posar en funcionament fa uns mesos – 16 MICROBUSOS QUE S'HAN POSAT EN FUNCIONAMENT AQUEST MES DE JUNY, LES PRESTACIONS TÈCNIQUES DELS QUALS SÓN MOLT SIMILARS A LES DELS AUTOBUSOS REGULARS DE PIS BAIX: – accés amb rampa per la porta lateral – sistema de climatització amb calefacció i aire condicionat – espais reservats per a cadires de rodes i per a seients convencionals – cinturó de seguretat incorporat als mateixos seients – optimització dels espais interiors: per tal de complir amb la normativa vigent i reservar el màxim d'espais per a cadires de rodes, la meitat posterior del vehicle és una plataforma elevada per sobre el pas de les rodes, a la qual s'accedeix per un elevador que hi ha a l'interior del vehicle. Així, ara, s'obre un nou període que ha d'estar marcat per la qualitat i la millora de la gestió.

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha criticat la posada en escena del president del Govern, Artur Mas, en la cimera contra la crisi. En un apunt al seu bloc diu que "hom tenia la sensació d'estar fent de figurant d'un guió d'aquells que David Madí cuinava tan bé, de fet, molts es pregunten si va tornar, esporàdicament, per fer tot el muntatge! Dos exemples del muntatge, presses i escenificació de cara a la galeria ho il·lustren perfectament". "En primer lloc, -apunta- vaig advertir la cara de pànic governamental quan alguns ponents van demanar allargar la reunió una hora per poder discutir millor el document final. Si s'allargava la cimera es feia de nit i les imatges casablanquianes d'Artur Mas se n'anaven en orris". I afegeix que "quan servidor va voler preparar la conferència de premsa posterior en la mateixa taula de la cimera va ser convidat a desallotjar la sala amb una pressió insistent. Que a la foto casablanquina apareix la porta de la sala de reunions mig oberta. El missatge a traslladar era clar: el Molt Honorable presideix i treballa. Tot plegat un intent de barreja entre Obama i Kennedy!" El Casal,19h.--Altre comentari fet ahir i no publicat,¿ Problemas tecnics..?..No, dons un cop enviat el nostre comentari, rebem notificació de comentari rebut...Dons que pase..? Son del tot correctes, potser durs, axó ya es interpretatiu...¿ Es de la direcció..?Potser algun becari enfadat..?No enten Jo he vist un Sant Jordi a Pedralbes amb en Maragall al mateix lloc i els convidats fent besamanos que es mes patetic i en Puigcercos no va dir res, estava a la cua. En el proper espot, l'Artur Mas es pintarà la cara i les mans de negre, que fa més Obama o es posarà un barret, per semblar més ianqui. Si fer país vol dir, fer-se fotos amb aires de grandiloqüència anem apanyats. Si ens n'enfotem de la espanya de pandereta, això és la catalunya del flabiol!!!!! Doncs els d'Esquerra hauríeu de pendre nota de com es fa país! Millor fer el provincià, Pucci?, Barcelona. Creia que un independentista sentiria orgull de tenir un president Mas presidencialista i amb aires de cap d'Estat, però veig que ho deixa per Zapateros castellans. Cada cop veig més clars els talps d'ERC. puigcercos, en lloc de criticar tant l'escenari de l'Artur Mas Pagaria la pena que busqués els diners que varen malbaratar el tripartit i que vareu fer amb el dèficit fiscal!! això interessa la gent que no arriba a final de mes i no el no, mbre de senyeres que el president ensenya. o Molt ben fet Juanito!, ja se sap: qui no te feina el gat pentina, i els vostres gats deuen lluir uns pentinats impecables.

Actualitzat a les 16:15 h 18/01/2012 Kameni no s'entrena amb l'Espanyol, amb permís per gestionar el traspàs al Màlaga Carlos Kameni ja no s'ha entrenat amb l'Espanyol aquest dijous al matí. El club li ha donat permís per gestionar el seu traspàs al Màlaga. Una operació que dimecres ja es donava per feta, perquè els clubs estan d'acord en el traspàs, però que encara no té la conformitat del porter camerunès. La resta de la plantilla de l'Espanyol ha fet bàsicament treball de recuperació després de la classificació aconseguida per als quarts de final de la Copa amb la victòria sobre el Còrdova. Mentrestant Walter Pandiani, que després d'unes quantes setmanes de baixa per lesió ja està a punt per poder tornar a jugar, ha elogiat el gran partit jugat pel davanter Álvaro. Abans de començar l'entrenament, Mauricio Pochettino ha reunit els seus jugadors per corregir alguns aspectes del partit de Copa. Una nota de seriositat, que ha donat pas a uns instants de molta més distensió i bon humor entre els titulars que van eliminar el Còrdova. Els més contents, el porter debutant Edgar i el gran artífex de la remuntada, Álvaro, que ha rebut els elogis del seu company Walter Pandiani. Després d'estar dos mesos de baixa per una lesió al quàdriceps de la cama dreta, Pandiani ja està en disposició de tornar a la convocatòria i poder ajudar novament l'equip. També podria tornar a l'equip la setmana vinent Juan Albín, que ja ha rebut l'alta mèdica després de l'operació que li van fer a començaments de setembre per una lesió al recte anterior de la cama dreta. D'altra banda, una nova exploració ha confirmat que Cristian Álvarez té un trencament al bessó de la cama esquerra, però el club no ha informat encara del temps previst de recuperació.

Aquest any no hi han estat a temps, però si la situació social no millora, potser els contenidors que els manifestants cremin als carrers de Barcelona durant el Mobile World Congress 2013 ja els apagaran uns bombers sensoritzats: la Generalitat s'apunta a la internet de les coses amb, un projecte amb Telefónica que equipararà els vestits del personal d'emergències amb un detector de gasos perillosos que alerta per mòbil el mateix bomber i el centre de gestió. El dispositiu també pot enregistrar i transmetre vídeo. Els estudiants indignats van complicar ahir la circulació dels congressistes per la ciutat. En alguns moments no es podia entrar ni sortir del recinte de la Fira pels accessos principals de la plaça Espanya: ho vam patir els periodistes convidats a l'Hotel Miramar per assistir a la presentació mundial de Windows 8 Consumer Preview, una versió gairebé definitiva del nou sistema operatiu de Microsoft per a ordinadors. Dissenyat per funcionar en tots els dispositius Com ja va fer fa dos anys amb la seva plataforma de software per a mòbils, l'empresa renuncia a seguir apedaçant el Windows que ja coneixem i proposa un sistema creat de cap i de nou, tant en l'aspecte com en el funcionament intern. Steven Sinofsky, vicepresident de la divisió Windows de Microsoft, va dedicar gran part de la seva intervenció a demostrar com el nou sistema funciona igual de bé en tota mena de dispositius: ordinadors de sobretaula, portàtils i tablets, en uns casos amb teclat i ratolí i en d'altres amb gestos tàctils. Fins i tot el van ensenyar en un gran monitor que va resultar ser un PC amb pantalla tàctil de 82 polzades, probablement l'ordinador més gran que s'ha vist fins ara. Windows 8 adopta la interfície d'usuari Metro que ja coneixen els usuaris de telèfons Windows Phone: requadres actius de colors vius que serveixen per accedir a les aplicacions i les dades, però també poden presentar informació per si mateixos. Windows 8 no s'assembla en res a les versions anteriors: el botó d'inici nascut amb Windows 95 ha passat a millor vida. El sistema arrenca en menys de 10 segons en alguns equips i ho fa amb una pantalla inicial personalitzable que presenta la cita següent de l'agenda i un indicador de la quantitat de missatges que tenim pendents de llegir. La fitxa dels contactes que tenim al directori presenta la seva activitat a les xarxes socials. Tots els programes permeten compartir contingut per totes les vies (correu, Twitter, Facebook) que tinguem activades. Els programes existents segueixen funcionant com sempre, però Windows 8 inclou una botiga d'aplicacions per descarregar-ne de noves. La versió preliminar de Windows 8 es pot descarregar de l'adreça http://preview.windows.com i funcionarà fins que arribi la definitiva a la tardor, a temps per ser incorporat als equips que es venguin el Nadal vinent. Si la instal·leu podreu comprovar que el PC s'ha rendit definitivament al mòbil.

Rectifiquen les classificacions que amagaven la victòria de Catalunya Tres dies després dels Sky Games, l'organització d'aquests jocs dels esports de muntanya disputats la setmana passada a la Ribagorça, ha reaccionat a la polèmica per la victòria sense medalla d'or de Jessed Hernàndez, que corria amb la selecció catalana en la mitja marató de muntanya, la Sky Race. L'organització ha rectificat el document de classificacions, de tal manera que ara Hernàndez hi apareix com a únic guanyador. Però això no li atorga la medalla d'or, que és per al segon, el japonès Matsumoto, tal com consta en la nota oficial de la federació internacional. Els organitzadors dels Sky Games diuen ara que 'hi ha una única classificació', que el vencedor de la prova va ser Jessed Hernàndez, i que 'en cap cas no fou desposseït de la victòria'. Ho prova, diuen, 'el lliurament de premis posterior a la Sky Race', en què Jessed Hernàndez era al capdamunt del podi (de fet, no hi va ser perquè va delegar la recollida del premi), de la mateixa manera que Mònica Ardid, que en la categoria femenina tampoc no va constar com a primera en la classificació oficial. Però hi ha proves evidents que, tot i haver estat els guanyadors, per la federació internacional de curses de muntanya ( ISF, en les sigles en anglès) no ho són. N'és la raó que la ISF no reconeix la selecció catalana, i aquesta, per més que competeixi, no és tinguda en compte. La nota oficial apareguda a la web de la ISF, publicada diumenge mateix, el dia de les últimes proves dels considerats jocs olímpics de la muntanya. La nota diu que, efectivament, el japonès Dai Matsumoto va ser segon a la Sky Race, en destaca l'actuació amb una foto i atorga l'or al Japó, però no diu ni piu de Jessed Hernàndez. En canvi, l'organització dels Sky Games ha fet arribar a VilaWeb aquesta nota: 'Volem recordar que la prova de la Sky Race era una prova 'open' i que no hi havia en joc el títol de campió del món. Per tant, no hi havia diferència entre els atletes. El títol de campió del món requeia en [el guanyador de] la Sky Marathon'. Però ja hem vist que la nota de la federació internacional atorga la medalla d'or al Japó, a Matsumoto, per la cursa Sky Race, i no pas a Jessed Hernàndez. De la nota dels Sky Games es desprèn que la Sky Race era una simple cursa de muntanya, on hi havia uns guanyadors, sense campions del món. Així mateix consta en la nova classificació, publicada tres dies després de la competició i de tot el rebombori per la 'desaparició' de Jessed Hernàndez del primer lloc oficial. Però diumenge no hi havia pas una única classificació com ara ( document de classificacions de diumenge ); n'hi havia dues: una d'oficial, en què Jessed Hernàndez no apareixia, i en què el primer classificat era el japonès Matsumoto; i una altra classificació, la de la modalitat 'open', amb els corredors no oficials, els de clubs, centres excursionistes... i la selecció catalana. En aquesta classificació Hernàndez sí que era el primer. A més, com es pot comprovar en aquesta crònica de la cursa que us vam oferir fent el seguiment dels comptes de Twitter oficials de l'organització i de les federacions esportives, la federació internacional d'esports de muntanya feia desaparèixer Jessed Hernàndez del primer lloc. Com explica l'organització dels Sky Games que hi hagués aquella classificació que ara ha rectificat? Diuen fonts de l'organització, que s'han posat en contacte amb VilaWeb per mirar de rectificar la crònica de la cursa de diumenge, que la federació internacional ho va demanar així. No ho saben explicar, però diuen que té a veure amb les puntuacions en els rànquings de la ISF. En unes declaracions a VilaWeb, els responsables de la Federació Catalana d'Entitats Excursionistes (FEEC) diuen que des de bon començament sabien que competirien sense la possibilitat de ser campions oficials, ni en aquesta cursa, la Sky Race, ni en cap altra. En Jessed Hernàndez també ho sabia bé, però en aquesta entrevista amb VilaWeb va dir que ell se sentia campió de totes maneres, que ja sabia que podia passar això, i que li sabia greu que ni ell, pel fet de córrer amb Catalunya, ni cap participant que no corregués amb una selecció nacional oficial no tinguessin l'opció de ser campions amb medalla. Ara Jessed Hernàndez consta com a únic guanyador en les classificacions de la web dels Sky Games; i Mònica Ardid també. Però, com que per la federació internacional és molt clar qui són els guanyadors, deixa de banda un atleta campió pel fet de ser de la selecció catalana. Ho diu clarament en la nota informativa dels resultats dels Sky Games. Una nota amb un títol que ja ho diu tot: 'Espanya triomfa a tot arreu'.

Salou acull el II Seminari de Formació i sensibilització en educació La regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Salou en col·laboració amb el Pla Educatiu d'Entorn de Salou i el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han organitzat unes jornades sobre educació intercultural: 'Mirades al món' es tracta del segon seminari de formació i sensibilització. El seminari anirà a càrrec de la sociòloga Margarita García, que ens parlarà sobre el sistema educatiu als països d'Amèrica Llatina. Durant la sessió s'identificaran aquells elements dels sistemes educatius de Bolívia, Equador, Colòmbia i República Dominicana que cal tenir present a l'hora de treballar per a la millora de la integració de l'alumnat nouvingut a les aules catalanes. Margarita García és investigadora de la Fundació Jaume Bofill; Formadora del Centre Unescocat i de l'Escola d'Administració Publica de Catalunya. Ha desenvolupat la seva experiència professional com a formadora i investigadora en el camp de les Migracions i la Diversitat Cultural en diverses entitats de renom com el Centre UNESCO de Catalunya, Caritas Migraciones, Instituto de Investigaciones de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas, entre molts d'altres. Tots aquells que estigueu interessats us esperem el dilluns dia 15 de març a la sala Xavier Turull de l'escola de música situada a l'Ajuntament de Salou a les 17.30 hores. Cal recordar que el dilluns dia 22 de març es continuarà amb el seminari, per tal de que totes aquelles persones que no hagin pogut assistir al primer ho puguin fer, però aquest cop a la sala Costa Daurada de l'Ajuntament a les 17.30 hores. Tothom hi està convidat, molt especialment els professors.

Victòria còmoda de les noies de l'Escola en un partit de mer tràmit disputat al Vilar davant el Cusa La Granja. El partit va ser lent, sense gaire tensió per part d'ambdós equips i amb un joc bastant avorrit. Malgrat això, les noies van tornar a demostrar ofici i serietat ja que tot i no realitzar el seu millor partit, el van treure endavant i van aconseguir un marcador ampli que les permet finalitzar la lliga amb uns números impressionants. El primer gol va arribar al voltant del primer quart d'hora de joc quan Judit va encertar en rematar un córner tret des de la banda esquerra. Deu minuts després, Gemma L. va aconseguir un dels gols més bonics del partit quan va engaltar una pilota des de fora de l'àrea que va entrar per tot l'escaire de la porteria visitant. Poc després, Gemma L. va tornar a marcar, aquesta vegada amb l'ajuda de la portera, que no va atrapar una pilota que en principi no tenia massa perill. La segona part va començar igual que la primera. Joc lent, sense massa elaboració i sense jugades clares de perill. Així les coses, el quart gol va arribar de la mateixa manera que el primer, després d'un córner tret des de l'esquerra que va rematar de cap Andrea imposant el seu gran físic. Laura va fer el cinquè entrant des de la banda dreta i creuant molt bé la pilota. Ja passat l'equador de la segona part, Anna va recollir una pilota dins de l'àrea i amb molta sang freda, va realitzar dos grans retalls a la defensora i, un cop batuda, va afusellar a la portera establint el 6-0 que seria definitiu.

Projecte "Inncorpora 2011": Impuls a la innovació a les grans empreses i pimes La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia ha llançat en aquest dies el projecte "INNCORPORA 2011". Un projecte que té com objectiu movilitzar a les empreses a incorporar en les seves plantilles personal qualitificat i que proporcioni un alt nivell de innovació en el núcli de les empreses. El projecte INNCORPORA 2011 es troba dintre de la Estratègia Estatal de Innovació que porta a terme el Ministeri de Ciència i Innovació, és un projecte força ambiciós que mourà grans subvencions durant el període 2011-2014. Des de Nodus Barberà volem unir-nos a la coesponsorització d'aquest projecte, per tal de donar-lo a conèixer entre les petites i mitjanes d'empreses del nostre municipi i de la comarca. Aquest projecte pot servir d'impuls per potenciar la innovació entre el teixit empresarial del municipi. Si voleu més informació sobre en què consisteix el projecte "INNCORPORA 2011" podeu accedir Aquí Trobareu també la forma per poder demanar les subvencions i unir-se al projecte "INNCORPORA 2011".

Persecució de pel·lícula a Madrid La Policia Nacional deté un conegut especialista en allunatges després de caçar-lo per terra i aire durant més d'una hora Agents de la Policia Nacional han detingut Juan María G. P., de 25 anys, un conegut especialista en allunatges --autor de robatoris pel mètode d'estavellar un vehicle contra l'aparador--, pels voltants de l' aeroport de Barajas després d'una persecució per terra i aire que ha durat més d'una hora, ha informat la Prefectura Superior de Policia de Madrid. L'individu i una acompanyant es van fugar per carrera a l'advertir la presència policial en una zona d'oci de la ciutat dilluns a la matinada. Després de recollir el seu vehicle en un aparcament pròxim, van arrencar la barrera de seguretat i van emprendre la fugida en direcció contrària després d'esquivar un radiopatrulla que els va intentar donar l'alto. El conductor va fugir pel carrer 30 a gran velocitat i va apagar els llums per intentar despistar els vehicles policials que el perseguien. L'automòbil canviava de carril constantment, sense senyalitzar les maniobres i de forma brusca, actitud que va posar en perill tots els vehicles que circulaven a aquella hora per la circumval·lació. Moments després, els agents van perdre de vista el turisme. Els policies van difondre el model i la placa del vehicle per l'emissora i van establir un dispositiu per intentar localitzar-lo. Gairebé dues hores després, dos agents de paisà el van tornar a observar i van iniciar un seguiment discret fins al districte de Vallecas. El turisme va fugir de nou en direcció a la A-3. En aquell moment es va incorporar a la persecució l' helicòpter de la Policia Nacional per coordinar des de l'aire, radiant per l'emissora les zones per on fugia el fugitiu: des de la A-3 en direcció a la M-45, la seva sortida per la A-2 i, finalment, a l'altura de l'aeroport de Barajas, va abandonar el turisme i es va fugar a peu. Els agents el van veure travessar la mitjana de l'autovia i intentar accedir a algun dels turismes que s'aturaven. El jove va pujar a un vehicle estacionat al voral per una col·lisió que s'havia produït instants abans i va tractar de continuar la fugida, però a causa del trànsit va haver de abandonar també aquest turisme i va ser llavors quan els policies el van atrapar. Va ser detingut i ha estat posat a disposició judicial, i també va ser arrestada la jove de 22 anys que el va acompanyar durant tota la persecució.

Llistes d'admesos i exclosos de la convocatòria de 16 habitatges de protecció oficial La Societat Municipal d'Habitatge de Vilafranca del Penedès, SLU, col·labora en l'adjudicació de 16 habitatges de Protecció Oficial de Règim General que construeix l'empresa RASA. La Societat Municipal d'Habitatge de Vilafranca del Penedès, SLU col·labora amb l'empresa RASA a través de la signatura d'un conveni per a l'adjudicació 16 habitatges de Protecció Oficial, Règim General, situats al carrer Lluís Maria Güell, al sector de la GIRADA II. El sorteig és realitzarà el mes de setembre. Les llistes d'admesos i no admesos es podran consultar a les oficines de la Societat Municipal d'Habitatge, al carrer Banys, 11, baixos de Vilafranca del Penedès de 10:00 a 14:00 (de dilluns a divendres), o bé, en aquesta mateixa pàgina.

L'Executiu sol·licitarà 5.023 milions euros per afrontar els pressupostos i els venciments de deute Homs defensa que les condicions "no poden ser altres que els plans d'ajust ja aprovats" El Govern català ha anunciat aquest dimarts la seva sol·licitud formal de ajuda al fons de liquiditat autonòmic del Ministeri d'Hisenda. La precària situació de les arques de la Generalitat ha portat l'Executiu català a no demorar més la sol·licitud d'aquest mecanisme malgrat que no es coneixen totes les obligacions que comportarà el rescat. En tot cas, "les condicions no poden ser altres que complir amb els plans d'ajust que ja estan aprovats i no seguir contrapartides polítiques ", ha explicat el portaveu del Govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després de les vacances d'estiu. El portaveu de l'Executiu ha confirmat que se sol·licitaran 5.023 milions d'euros per afrontar els pressupostos i els venciments previstos per a l'últim trimestre de l'any. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja havia manifestat en diverses ocasions que la Generalitat necessita liquiditat i que era pràcticament inevitable que s'hagi de recórrer al fons creat pel Govern central. Amb ell s'intentarà suavitzar el deute que acumulen les arques públiques catalanes (uns 42.000 milions d'euros) i sufragar part dels venciments corresponents al segon semestre d'aquest any (5.775 milions). El Govern assegura no estar disposat que aquesta sol·licitud del fons de liquiditat impliqui una sèrie de contrapartides i obligacions que vinguin fixades des de Madrid i afectin l'autogovern. "Es tracta dels diners dels catalans. No hem de donar les gràcies", ha proclamat Homs. "Ningú li escriu el guió a Catalunya", va advertir al juliol Mas-Colell, malgrat admetre seguidament que la petició del rescat sí que implicaria la necessitat d'aplicar nous ajustos econòmics.

Segurament, una de les millors gratificacions per a un dissenyador, sigui la de poder treballar amb llibertat. Sembla que amb l'última portada dels Rolling Stones: Rolled Plus Gold, l'Àlex Trochut n'ha acomplert el somni. Net del tipògraf Joan Trochut i ex treballador de Vasava, actualment compta amb una espectacular cartera de clients, entre els quals destaquen Nike, The Guardian o British Airwais. Un treball meticulós, d'admiració dels anys 60 i 70 i un cert horror vacui, defineixen la impremta personal d'aquest jove dissenyador. I preguntat per la línia divisòria entre dissenyador gràfic, il·lustrador i artista, Trochut elimina fronteres: 'les vies artístiques, més personals o expressives, són una sortida davant la necessitat del dissenyador a expressar-se. Al final, les etiquetes d'art, il·lustració i disseny, provenen en certa mesura d'un context que les situa, i avui les fronteres ja no són tan definides'.

(J.Roig/T.G.).-Com vàrem informar des de La Plana Ràdio a finals del passat mes de Juliol,l' ajuntament de Santa Bàrbara estrenava, en aquella data, nova cara a la pàgina web municipal -santabarbara.cat- després de veure la necessitat d'actualitzar, no solament l' imatge sinó també les opcions d 'accessibilitat i dinàmica. Desprès del mesos estiuencs i en reprendre [...] Personal i usuaris del centre hospitalari preparen fortes mobilitzacions per denunciar la pèrdua de serveis i treballadors (ACN).- La direcció de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa ha comunicat l'acomiadament de part del personal interí un cop feta la primera retallada de personal eventual que ha costat la feina a 41 persones. · La droga s'ha decomissat en quatre actuacions policials fetes a Xerta, Tivissa i Sant Carles de la Ràpita (Redacció/J.Roig).-Mossos d'Esquadra de la comissaria del Baix Ebre van desmantellar, el passat 10 de setembre, una important plantació de marihuana a la localitat de Xerta, concretament a la llera del riu Ebre. Una exhaustiva investigació per part dels Mossos [...] A hores d 'ara, la documentació per a poder ser considerada oficialment municipal, esta "encallada a algun lloc" deia el president de la Unió Musical Jaume Balmes. (J.Roig).-Si al decurs de la setmana hem fet un repàs a l' inici de curs als diferents centres educatius de Santa Bàrbara, avui toca parlar també d' un altra escola,l 'escola [...]

EsportCatalà.cat.- El IV Premi Quim Regàs de periodisme s'ha lliurat aquest dimecres al Parlament de Catalunya. El ninotaire Òscar Nebreda ha rebut, de mans de la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, el guardó. El jurat, integrants per periodistes de renom català i altres destacades personalitats, ha coincidit que reconeix Nebreda per "la seva trajectòria de sàtira política, social i esportiva, en tots els formats i amb la passió, l'exigència i la innovació que van presidir la trajectòria professional de Quim Regàs". Envoltat de personalitats de l'àmbit polític, social i del periodisme, el creador, entre d'altres, del Jordi Culé s'ha mostrat molt molest amb la situació actual, ja que "s'ha banalitzat i la pèrdua de sentit crític de la societat". El Premi Quim Regàs el van fundar un grup d'amics d'aquest periodista mort el 2007. Un any després va ser concedit el primer guardó al redactor en cap del diari El País, Ramon Besa. Va continuar a la directora de TV3, Mónica Terribas, i l'any passat al director de Rac 1, Eugeni Sallent.

La conferència Externalreference.com donarà el tret de sortida aquest dimecres a la vuitena edició de les Jornades d'Interiorisme Yazoo, que anualment organitza l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus. Durant tres dies, s'hi oferiran conferències d'experts en el món de l'interiorisme i del disseny en general, adreçades als alumnes del centre i també al públic en general. L'objectiu de les jornades és, d'una banda, dotar els alumnes de noves eines per a la seva formació i, de l'altra, establir un fòrum de reflexió social sobre l'art. Els actes de dimecres començaran amb la conferència de la formació Externalreferences Architects, a les 4 de la tarda, seguida de la de l'interiorista Lluís Clotet, a les 6. Dijous, serà el torn d'Alfons Tost i els seus espais gastronòmics, a les 4 de la tarda, i dels arquitectes de ADD+Arquitectura, a les 6. Les Jornades d'Interiorisme Yazoo finalitzaran divendres, dia 10, amb la conferència 'Què fem després d'estudiar?', d'Andrea Arrieta, i els projectes d'arquitectura efímera i museografia d'Ámbito 0. L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus està situada al passeig de la Boca de la Mina, 35-39.

Com cada any es demana la formalització d'una fitxa i el material corresponent. L'àmbit dels premis és la Península Ibèrica i les Illes Balears i contempla els projectes realitzats al llarg del 2007. Qualsevol persona, entitat o institució interessada en aquests premis, pot proposar els treballs que consideri oportuns i que seran valorats pel jurat.

Abu Dhabi és un dels set emirats que formen els Emirats Àrabs Units. Té una extensió de 67.000 metres quadrats i una població d'un milió i mig d'habitants. L'economia se sustenta principalment de l'extracció de cru, 100 milions de tones l'any i la ciutat-estat és la principal competidora de Dubai, centre econòmic del país, coneguda per les Palm Islands, les World Islands, el luxós hotel Burj-al-arab, el gratacels Burj Dubai o el recentment estrenat Ski Resort. Amb la idea de competir amb el turisme de luxe de Dubai, els darrers mesos els representants polítics d'Abu Dhabi estan signant diversos acords amb diferents museus d'arreu del món, entre els quals el Louvre de París, amb el qual han signat un acord de mil milions d'Euros o el Guggenheim de Nova York, que s'encarregarà d'un nou Museu d'Art Contemporani. Segons diverses fonts, el nou Louvre tindrà la seu en un luxós hotel a l'illa d'Al Saadiyat, a uns cinc-cents metres de la capital. L'edifici, encarregat a l'arquitecte Jean Nouvel, tindrà vint-i-quatre mil metres quadrats i les obres finalitzaran l'any 2012. La ciutat però té altres construccions projectades a la ciutat. A més de diversos hotels, s'han projectat cinc teatres, una òpera i altres museus, entre els quals hi haurà un museu de la marina, un altre que retratarà la història del país i un més d'art contemporani, del que s'encarregarà el Guggenheim de Nova York. Els edificis més emblemàtics seran realitzats per arquitectes de renom, entre els quals destaquen la iraquiana Zaha Hadid, el japonès Tadao Ando i el nord-americà Frank Ghery.

El Govern, el CSIC i la UAB creen un gran centre de recerca en agrogenòmica La inversió del DURSI serà de 2.050.000 euros durant el període 2004-2006 El rector de la UAB; el conseller Solà; el conseller Siurana; i el president del CSIC durant la presentació del centre El Departament de Recerca, Universitats i Societat de la Informació (DURSI), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Recerca i de Tecnologia Agroalimentaria (IRTA), i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han presentat avui dilluns el centre que acollirà el Laboratori CSIC-IRTA de Genètica Molecular Vegetal i la cessió de la UAB al CSIC del terreny que ocuparà la nova seu d'aquest Laboratori. Aquest equipament suposa una inversió de 13 milions d'euros. El personal investigador que hi treballarà prové dels departaments de Genètica Vegetal de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC) i de l'Institut de Recerca i de Tecnologia Agroalimentària (IRTA), pioners en genètica molecular de plantes a l'estat espanyol, amb més de 20 anys treballant en aquesta àrea. El 2003 es va consolidar la col·laboració entre ells amb la creació del consorci Laboratori CSIC-IRTA de Genètica Molecular Vegetal, on treballen més de 140 persones, i amb projectes en marxa per un pressupost de cinc milions d'euros. La construcció del nou edifici es farà durant els propers 24 mesos, i dotarà el Laboratori d'una única seu i de la infraestructura necessària per esdevenir un centre d'excel·lència investigadora i formativa. La participació de la UAB permetrà millorar la projecció de l'activitat docent del Laboratori, tant en l'àmbit de titulats superiors com de postgrau. A més, facilitarà la relació amb el centres de recerca del campus i la participació en el Laboratori d'investigadors universitaris de les àrees de biologia molecular de plantes i genètica animal, així com la participació de personal del Laboratori en programes docents de la UAB.

Segadors ecosocialistes i amb jersei de llana No tinc cap dubte que la gent d'ICV és, amb diferència, la que vesteix millor de la campanya. No es tracta de si vesteixen marques cares o no. És l'elegància a l'hora de conjuntar colors i peces de roba. El míting central d'ICV ahir a Barcelona n'és el millor exemple. Era una combinació entre anunci d'Ikea i la inauguració d'una exposició d'un artista nepalès al Raval. Molta llana i colors de tardor, i nens educats amb llibres sobre ecologia i joguines de fusta made in Germany. I no oblidem l'escenari: el centre d'art contemporani Fabra i Coats. Modernitat artística i tradició proletària tot en un. ICV va filar uns discursos socials de nivell, res a veure amb el vídeo de promoció de la vaga general en què apareixien els seus diputats ballant Ska-P. Ska-P és la meva adolescència, de quan tens entre 16 i 20 anys i beus Xibeca al carrer. CiU era l'objectiu de les intervencions, molt dures. Hortènsia Grau, candidata a Tarragona: "Vivim una campanya esotèrica. "Si és cara, és culpa de Madrid; si és creu, del tripartit. I jo no tinc comptes a Suïssa". Juan Miguel Mena: "Artur Mas és el primer de la classe a atracar, atracar els treballadors". I primus inter pares, Marc Vidal, candidat a Girona amb el discurs més marxista: "Què més poden fer si han venut la nostra aigua per un plat de llenties quan demanen estructures d'estat". Vidal també va recordar els seus rivals a l'esquerra: "La CUP, quan hi és, diu que no ha trencat mai un plat. Esclar, perquè no n'han netejat cap!" Herrera va abaixar l'excitació, no perquè sigui menys dur sinó perquè té una manera d'expressar-se similar a la del nou professor d'institut motivat i que potser es passa de didàctic. Quan ja em disposava a marxar, sonen Els segadors. Ni una bandera entre el públic, però sona l'himne nacional en versió llarga. Tothom, fins i tot l'exfiscal Villarejo, el canta, i hi ha algun crit de "Visca Catalunya lliure". El món, com fa Ikea amb el teu pis, canvia ràpid.

Wert: "No m'agrada gens ser el ministre més mal valorat" "Si hagués depès de mi, és evident que no hauria proposat la pujada de l'IVA cultural", afirma El titular d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha reconegut avui que no li agrada gens ser el ministre més mal valorat del Govern i ha anunciat que la llei de mecenatge es podria tramitar en el primer període de sessions de l'any que ve. En una entrevista amb Tele 5, Wert ha admès que, si hagués depès d'ell apujar l'IVA cultural al 21%, "per descomptat que no ho hauria proposat", si bé ha matisat que entén que, en una situació d'"exigència de consolidació fiscal" com l'actual, s'hagi fet per part del Ministeri d'Hisenda. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al seu escó al Congrés, el 26 de setembre. "Totes les decisions fiscals són del Ministeri d'Hisenda", ha recordat, encara que ha precisat que "això no vol dir que un membre del Govern, com és natural, les accepti". Wert ha indicat que, quan un s'encarrega d'una cartera, "intenta defensar la seva clientela", i ha afegit que ell, "per descomptat, és evident que no hauria proposat" la pujada de l'IVA cultural, encara que ha considerat que s'ha generalitzat "en excés" al parlar d'aquest increment, quan hi ha "moltes manifestacions culturals" que tenen "IVA zero". Ha anunciat que hi ha "un compromís" d'Hisenda perquè la llei de mecenatge es tramiti en el primer període de sessions de l'any que ve, si bé ha precisat que seria molt millor aprovar aquesta norma "en una situació fiscal una mica més relexada que l'actual, perquè el dèficit obliga a actuar sobre les despeses, però també sobre els ingressos". Per Wert, "és molt més greu el tema de la pirateria que el de l'IVA", i ha considerat que en el cas del cine la repercussió de l'increment de l'IVA sobre l'entrada no és tan important com en altres àmbits culturals. "A mi no m'agrada gens" ser el ministre més mal valorat del Govern, ha reconegut el titular de Cultura, que pensa que això és a causa, en part, de la incapacitat de l'Executiu per "comunicar bé" les seves polítiques. No obstant, ha assenyalat que "algun mèrit propi" deu tenir per estar en aquest qualificació negativa per part dels enquestats, si bé ha precisat que, en una cartera com la d'Educació i en època de crisi, ell ha optat per "fer alguna cosa" en lloc de "privilegiar" la seva imatge personal "i no fer res".

Últimament les Mamzelles ens ataquen per terra, mar i aire perquè llencem cada envàs on toca. Amb un aire retro dels 50 malden per fer-nos més sostenibles amb jingles que tenen gràcia, ritme i s'enganxen. La campanya sembra dubtes en l'atribolat reciclador entre harmonies que freguen la dissonància. "Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs" és una revelació que ens complica la vida i posa en crisi creences arrelades. A canvi, reforça un punt clau de la sintaxi: la tematització o desplaçament a l'esquerra d'un locatiu regit pel verb, en aquest cas al (contenidor) groc, exigeix un hi de represa. Però la publicitat institucional és una font constant de neguits, i ahir mateix, en aquest mateix diari, llegia en lletres ben grosses: "Si no ets envàs, al groc no vas". La cosa no acaba aquí perquè en la versió llarga de l'anunci sentim com una mamzelle li diu a un bric de llet: "Al groc vas... i fet!" I aquest cop sona perfecte i ens sonaria fatal que li hagués dit "Al groc hi vas... i fet!" Ho explicaré amb la següent conversa. A París és informació nova i rellevant; i a Roma, coneguda i redundant. Només a Roma està tematitzat i exigeix pronom de represa. Igualment, a la pregunta (explícita o implícita) "A quin contenidor no vaig?" hi puc respondre "Al groc no vas", però si ja parlem d'aquest contenidor (com crec que és el cas), he de dir i escriure: "Si no ets envàs, al groc no hi vas".

Quinze jubilats morts i trenta de ferits és el balanç d ́una topada entre un autocar i un camió articulat a la variant de la N340 a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Les víctimes eren de diverses poblacions de Castelló i tornaven cap a Peníscola, on passaven uns dies de vacances, després de fer una excursió pel delta de l ́Ebre.

Fa uns anys, el Mercedes Technology Center de Sindelfingen, Alemanya, plantejà la idea de crear un concept car a partir d'un model biònic. Amb aquesta premissa, contactaren amb Ronald Fricke, cap del departament d'Ichthyology del Museu Rosenstein de Stuttgart. Inicialment pensaren en aquells peixos més aerodinàmics com la tonyina, però ràpidament s'adonaren que era més important prioritzar aspectes com el de la capacitat, la confortabilitat o la seguretat. És per això que es fixaren amb el boxfish o peix caixa. Una espècie ja analitzada pels biòlegs per al disseny de vehicles submarins. Les característiques del peix el fan extremadament estable gràcies a una estructura molt resistent, i curiosament al que podria semblar, té molt poca resistència a l'aigua, concretament un coeficient de 0.06, mentre que el d'un pingüí és de 0.19. La resistència a la fricció d'un cotxe suposadament ben dissenyat té un coeficient de 0.26. A més, les característiques del peix, permeten que es mogui amb una despesa energètica mínima. El resultat de tot això és un cotxe ràpid, estable, resistent i ampli, que demostra que l'anàlisi de les solucions que la natura ens aporta, ens permet trencar tòpics i millorar aquells objectes que dissenyem.

Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa. Emigrat el 1956 a l'Argentina, país on s'establí, hi treballà a l'Editorial Poseidón, de Joan Merli. Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l'anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels s. Rebé el Premi de la Generalitat per les seves versions de La fira de les vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens(1993), i el Premi Nacional de Traducció (1994). És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980), i participà en els congressos de teatre (1985), de la llengua catalana (1986), del PEN Club (1992) i els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).

CCOO planteja a l'empresa acceptar la rebaixa salarial del 20% per a nous treballadors a canvi de dedicar part de la jornada a formació Una nova proposta sindical plantejada en les últimes hores a la direcció de Nissan pot permetre que es desbloquegi l' acord que exigia la multinacional per assignar a la fàbrica de Barcelona un nou model que permetrà crear 1.000 llocs de treball. El sindicat CCCO, que els últims dies ha estat blanc de dures crítiques per part dels directius europeus de la companyia, ha replantejat la doble escala salarial que proposava l'empresa introduint hores de formació. La proposta de CCOO accepta el màxim de 25.514 euros que demana la direcció de Nissan per als nous treballadors, que suposa una diferència d'un 20% amb la plantilla actual, a canvi que dediquin a formació laboral un percentatge equivalent de la seva jornada laboral. La fórmula ha estat traslladada a la resta de sindicats amb representació al comitè i a la direcció de Nissan, que havia reclamat a CCOO que assumís la seva responsabilitat per impedir la pèrdua d'una inversió de 130 milions per produir a la Zona Franca un nou turisme compacte. El responsable de CCOO a Nissan, Raúl López, ha emplaçat la companyia a reprendre les negociacions amb una proposta que té "plena validesa jurídica i permet salvar el bloqueig existent". Un portaveu de la direcció de Nissan ha afirmat que "l'empresa continua oberta al diàleg però l'única proposta que hi ha sobre la taula de negociació per ara és l'última que va fer la companyia". Pedro Ayllón, màxim dirigent del sindicat majoritari a Nissan (SIGEN-USOC), també ha apel·lat a l'empresa perquè segueixi negociant i perquè doni "garanties que els 380 temporals que hi ha a la fàbrica podran seguir treballant quan arribi el nou model". En la proposta també es preveu que el sou d'ingrés a la fàbrica sigui de 19.900 euros, tal com proposava la multinacional, xifra que suposa un 62% del nivell actual. A partir d'aquí, el sindicat planteja que vagi pujant de forma progressiva durant sis anys fins a l'equiparació o bé fins a arribar al màxim actualitzat de 25.514 euros. A més, proposa modificar el sistema de categories professionals per adaptar-lo a un nou esquema de sis grups professionals.

El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Pere Izquierdo, ha dimitit del seu càrrec -al qual va accedir el febrer del 2007-, per "la impossibilitat de redreçar la greu situació del museu amb els mitjans disponibles i sense suport polític, i també en la manca de sintonia entre les polítiques de patrimoni que desplega la conselleria i les propostes que he estat defensant públicament durant els darrers vint anys, i que esperava poder aplicar al MAC". Izquierdo havia críticat el pla de Museus del conseller Tresserras, segons el qual el MAC esdevindria un macromuseu de ciències socials, i també havia estat crític amb la retallada de pressupostos acordat pel govern per fer front al dèficit de finançament. A la carta de comiat enviada als mitjans, el ja exdirector expressa que "vaig entomar aquesta feina fa dinou mesos i vuit dies amb molta il·lusió, però conscient de l'estat lamentable en què es trobava el museu en totes les seves seus. Esperava que les principals dificultats serien internes, però em negava a acceptar les veus de Cassandra que diuen que el MAC no té remei. I encara penso que hauria estat possible donar-li el tomb si hagués tingut una mica més de suport per part dels qui regeixen la política cultural d'aquest país. En aquest sentit, Pere Izquierdo manifesta que "he de reconèixer, però, que he fracassat. He fracassat perquè no he estat capaç de convèncer els meus superiors jeràrquics de l'enorme potencial d'aquesta institució, de la qualitat del seu equip humà i de la necessitat de fer-li una empenta, per superar anys i anys de desídia, d'escassedat pressupostària i de canvis constants de directors i de projectes". "Demà tornaré al meu lloc com a funcionari de carrera de la Diputació de Barcelona, a l'Oficina de Patrimoni Cultural", conclou. Els essencialistes de l'arqueologia sovint s'obliden de les finalitats de la museologia: conservar patrimoni, sí, però també més coses Ara a Empúries estarem encara més desamparats. Esteve, podries deixar de ser anònim? Pere, hauries d'anar a la presó per difamar les persones amagant-te darrere d'anònims a Internet. Fas fàstic, com tota la cúpula sectària i amontillada d'ERC. En P. Izquierdo ha estat víctima del procés obsessiu de desconstrucció nacional que s'ha proposat el tripartit. Va voler un Museu Nacional però Cultura només vol unes instal·lacions econòmicament rendibles. Tot el reconeixement per la seva feina. En Voltes està treballant perquè el pla de museus incorpori el model "forum" socialista. L'han fet fora perquè era militant d'ERC i els socialistes han demanat de posar-ne un dels seus com tots els altres responsables de cultura. En Pere és un tècnic de prestigi, una persona que té el model de museus republicà com objectiu. S'havia convertit en una rémora, en una màquina de conspirar i de difondre rumors falsos. Un mal paio menys i una sort per a la política de museus.

Una vegada més el ninotaire Toni Batllori resumeix avui esplèndidament la cerimònia de la confusió en que el PSOE i el PSC han volgut convertir la qüestió de les inversions en infraestructures a Catalunya. Les que figura que estan incloses en el pressupost de l'Estat per a 2007 i les que no hi són, com ara aquest conveni d'inversions ferroviàries entre el Ministerio de Fomento i el Govern de la Generalitat, en el que sembla que es confonen inversions ja realitzades, altres que estan en procés de realització o ja programades i algunes de noves; i en les que es barrejen inversions en rodalies amb les del TAV (Tren d'Alta Velocitat). Així, el Conseller Castells diu que no ha tingut temps d'estudiar les xifres sobre la inversió regionalitzada, que era la utilitzada fins ara per a calcular quin percentatge del PIB representava la inversió de l'estat en infraestructures a Catalunya, però al mateix temps afirma amb contundència que "la inversió en infraestructures prevista pels pressupostos compleix escrupolosament el que diu l'Estatut"; a quina xifra es refereix, però, a la que dóna el Ministre Solbes o a la que dóna ell mateix, tenint en compte que no coincideixen??. El Ministre Solbes no s'està de punyetes: ens diu que l'Estatut es respecta al milímetre i que aquest en cap moment no parla d'inversió total regionalitzable. De fet té raó i els responsables en són el Sr Mas i CiU que ho varen pactar, així com el PSC i ICV que ho varen acceptar de forma entusiasta. Ara bé, el Sr Solbes no diu que ha canviat el criteri de càlcul que s'havia utilitzat fins ara: la inversió total regionalitzable. Però, ell defensa els interessos del Govern de Madrid i de l'estat espanyol. Del que es tracta és de tenir titulars als diaris en els que surtin xifres quan més grans millors, així com que hi hauran descomptes en alguns peatges. Per cert, aquests últims s'inclouen dintre de la xifra total d'inversions estatals promesa, quan fins ara tenien un fons especial de rescat a més de les inversions previstes i, a més, al "nou" estatut es preveïa que el rescat de peatges es faria si no es complien els compromisos d'inversions. Amb el rescat de peatges també hi sortim perdent, tant respecte a la situació actual com en relació al que preveu el "nou" Estatut. Com dèiem ahir el punt fonamental, però, és que respecte a la inversió total regionalitzada, les inversions que es faran a Catalunya només representen el 14% del PIB espanyol, un 0,6% menys que el 2006, quan hauria de ser el 18,8%. D'això la "psoevergència" política i mediàtica no en parla. Com diu avui en Saül Gordillo en el seu article de El Punt, "Més peix al cove", (que també es pot trobar al seu bloc ): "La història es repeteix i l'espectacle d'aquests dies -els socialistes són més llestos i introdueixen un caramelet anomenat "supressió de peatges"- demostren que el "nou" Estatut no evita l'estratègia pujolista de peix al cove". I va molt més enllà en una conclusió que comparteixo plenament: "El ball de xifres i el resultat decebedor de la inversió estatal inclosa en els pressupostos de 2007 per a Catalunya..... deixen en evidència la reforma estatutària que va entrar en vigor l'agost passat, així com els partits que hi van donar suport enèrgic i incondicional".

L'escriptor, fill de Leopoldo Panero i germà Leopoldo María Panero, va morir dilluns a Torroella de Montgrí als 71 anys Dimecres, 18 de setembre del 2013 - 16:21h. El poeta Juan Luis Panero ha mort a Torroella de Montgrí als 71 anys víctima d'un càncer, segons fonts pròximes al literat. Panero, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 1985 per 'Antes que llegue la noche', va morir dilluns passat i aquest dimecres ha estat incinerat al tanatori de Palafrugell, en una cerimònia íntima i amb absoluta discreció. Fill de Leopoldo Panero i germà de Leopoldo María Panero, tots dos també poetes, va ser guardonat el 1998 amb el premi internacional de poesia de la Fundació Loewe per l'obra 'Galerías y fantasmas', amb què va arribar a ser finalista del Premio Nacional de Poesía del 1989. També es va encarregar de les antologies de Pablo Neruda i Octavio Paz. Des del 1985 vivia a Torroella de Montgrí i no havia escrit cap nova creació en l'última dècada, si bé fa quatre anys es va editar la seva antologia poètica 'La memoria y la muerte'. Va publicar el seu primer llibre de poemes, 'A través del tiempo', el 1968 i també és autor, entre altres obres, de 'Juegos para aplazar la muerte', 'Enigmas y despedidas', 'Los viajes sins fin' i 'Los mitos y las máscaras', a més de responsable de la selecció, el pròleg i les notes de l'antologia de l'obra del seu pare, Leopoldo Panero. En els seus textos, el temps, la mort, el destí i la memòria solen aparèixer en els versos i en la seva obra poètica, en què es reconeix la influència d'autors com Borges, Paz, Eliot i Rulfo. Nascut a Madrid el 1942, va començar a estudiar Dret i Filosofia i Lletres, però no va acabar cap de les dues carreres. Posteriorment es va traslladar a París i Londres, on va estudiar Literatura i Llengua francesa i anglesa. Impenitent viatger, especialment pels països d'Amèrica, al llarg de la seva vida, a més de la tasca literària, va col·laborar amb poemes i com a crític literari en diferents revistes espanyoles i estrangeres, i va traduir diverses obres del francès i de l'anglès. El 1975 va intervenir amb la seva mare i els seus germans en la pel·lícula de Jaime Chávarri 'El desencanto', una obra de culte, símbol d'una època. Posteriorment, amb els seus germans, va participar el 1994 en el rodatge de 'Después de tantos años', el segon film en què la família Panero era protagonista, dirigida per Ricardo Franco.

Bharatanatyam és una classe de ball clàssic indi, que prové de Tanjore, de Tamil Nadu, al sud de l'Índia. És una classe de dansa tradicional coneguda per la seva gràcia, puresa i tendresa i per les seves posicions estructurals i acompanyada, generalment de música clàssica. En la seva forma contemporània, també es practica com a natya yoga, una tradició de meditació sagrada. Ponent: Sohini Roychowdhury va començar a estudiar dansa clàssica india als vuit anys sota la tutela de Thankamani Kutty i del Gurú Venkitt, els gurús més respectats i amb més nom de Bharatnatyam i Mohiniattam. Sohini actua amb regularitat a l'Índia, però tambié a Nova York, Berlin i Espanya, entre d'altres llocs.

Avui us ensenyem els de mates d'aquesta tanda. Quan tothom ja els ha fet tots, canviem! Aquest és el taller de figures. Amb aquestes 4 eles que veieu (són hexàgons) cal fer-ne una altra d'igual aperò més gran. En aquest taller també hi havia l'Eli que no surt a la foto. Aquest és el taller de tàngram. L'any passat n'havíem fet moltes de figures de tàngram a l'ordinador, però aquest any són de veritat. Seguim unes intruccions i dibuixem un camí, o veiem un camí i hem d'escriure les instruccions. Aquesta vegada al taller de papiroflèxia fem un barret. No és difícil, però aquest cop aprenem a interpretar les instruccions. Després els guarnim i queden espectaculars.

El govern paquistanès demana ajuda internacional per evitar una catàstrofe humanitària Les greus inundacions que afecten la província de Jíber-Pajtunjwa, al nord-oest del Paquistan, han causat fins ara vuit-cents morts i desenes de desapareguts ( vídeo ). Més, han destrossat milers d'habitatges i es calcula que un milió de persones han sigut evacuades. Unes pluges monsòniques molt intenses han causat les inundacions, que són les més grans que ha viscut la regió en vuit dècades. La frontera afganesa amb aquesta regió també ha patit els greus efectes de les inundacions. Pel cap baix hi ha seixanta-quatre morts i desenes de desapareguts. El govern paquistanès demana l'ajut de la cooperació internacional per evitar una catàstrofe humanitària, perquè molts ciutadans estan totalment aïllats i no té recursos per respondre-hi amb urgència.

La il•luminació, la distància de càmera i els enquadraments estan molt aconseguits. L'actor protagonista i la seva actuació són excel•lents. A més, segurament l'elecció del blanc i negre li hauria agradat molt a Samuel Beckett. Són paraules del desaparegut Jerôme Lindon, director de Éditions de Minuit i marmessor literari de Beckett, referides a la pel•lícula L'última cinta, de Tom Skipp, versió cinematogràfica de l'obra de teatre homònima del cèlebre autor de Tot esperant Godot. És una opinió que sembla guanyar força, ja que el Centre Pompidou, a París, ha seleccionat el llargmetratge per a formar part de la gran exposició que li dedicarà a Samuel Beckett al març de 2007. L'última cinta retrata la solitud de Krapp, un home de seixanta-nou anys que escolta uns enregistraments realitzats a manera de diari quan era més jove, i que relaten les experiències i decisions que li han dut al seu present estat. Vaig Intentar destacar la temàtica maniqueista que transpira l'obra de teatre i dotar la profunda foscor que envolta al personatge d'una presència gairebé tàctil. Així, el protagonista, Krapp, només existeix quan està il•luminat; quan s'allunya senzillament desapareix, empassat per les ombres, assenyala el crític, escriptor i ara realitzador Tom Skipp. Encara que l'obra resulta rigorosament minimalista, per al rodatge es va utilitzar tecnologia punta, per exemple una grua controlada per ordinador per a seguir al detall, com si d'una coreografia es tractés, els moviments del protagonista. Aquesta nova versió cinematogràfica es va rodar en un estudi de Madrid i està protagonitzada per Peter Shreve, artista i actor, resident des de fa anys en el madrileny barri de Lavapiés. Per a fer la pel•lícula el director anglès Tom Skipp, que també resideix a Madrid, va decidir tenir en compte les indicacions que el dramaturg va deixar escrites per a una producció televisiva de l'obra. En elles, Beckett va suggerir la utilització de dos càmeres; una d'elles, segons l'autor, havia de ser simplement un ull que veu; l'altra, un ull salvatge que investigués el decorat i els detalls sobre la taula, les mans, el rostre, la gravadora, el quadern, la caixa i les cintes, i que a més pogués ser utilitzada com una manera per a distingir els moments que a Krapp li importen poc o gens dels quals li importen molt o moltíssim, afegeix el realitzador. La qualitat d'aquest acostament a l'obra de Beckett, i el suport de Jerôme Lindon han estat determinants perquè el projecte fora aprovat per The Beckett Estigues, molt poc inclinat a permetre versions filmades de les obres de teatre.

Absolts els 4 independentistes mallorquins encausats pels incidents de la Diada del 2010 La jutgessa explica a la sentència que no s'ha acreditat de forma clara "que els acusats concentrats haguessin planejat cremar la bandera, ni tampoc haguessin acordat impedir que la policia ho pogués evitar" Els 4 de Palma envoltats per un centenar de solidaris i per mitjans de comunicació Els quatre independentistes mallorquins encausats pels incidents durant la Diada de Mallorca de l'any 2010 han estat absolts dels càrrecs dels que se'ls imputava, segons ha dictat la sentència del jutjat Penal número 2 de Palma feta pública avui. Els quatre encausats s'enfrontaven a una petició fiscal de 9 anys de presó en total i més de 13.000 euros de multa. En relació a aquells incidents, també s'investigava la possible relació dels encausats en la crema d'una bandera espanyola. De fet el fiscal assegurava que era una acció pactada amb antelació a la manifestació que tots coneixien. En relació a això, la jutgessa Magdalena Ferrete explica a la seva sentència que no s'ha acreditat de forma clara "que els acusats concentrats haguessin planejat cremar la bandera, ni tampoc haguessin acordat impedir que la policia ho pogués evitar", segons informa Diari de Balears. Robert, Sílvia, David i Guillem, coneguts com "Els 4 de Palma", estàven acusats de danys, desordres, ultratge a Espanya i atemptat a l'autoritat per exercir de servei d'ordre durant la manifestació de l'Esquerra Independentista. Els fets van ocórrer durant la manifestació de la diada del 2010 quan després que es cremés una bandera espanyola diverses persones que miraven la manifestació des de fora va intentar agredir els manifestants i el servei d'ordre va intervenir per evitar enfrontaments. Per tot plegat, els acusaven de cremar una bandera espanyola i d'atemptar contra agents de la policia espanyola. Aquest cas repressiu es va donar a conèixer arreu de l'illa gràcies a la campanya Absolució Independentistes Mallorquins. Es feren xerrades per molts indrets de Mallorca per sensibilitzar a la ciutadania del cas així com altres activitats com concerts i barres antirepressives Per la seva banda, Alerta Solidària i Endavant (OSAN) -organització on militen dos dels encausats- van manifestar abans del judici que aquest cas "era la mostra més clara i fefaent de la persecució policial i judicial que pateix l'Esquerra Independentista de Mallorca", a qui les forces espanyoles avisen "que qui s'organitzi i lluiti per la independència i el socialisme serà perseguit i repressaliat fins i tot amb amenaces de presó".

Xerrada a la Seu d'Urgell sobre les reformes de la Seguretat Social i les pensions de jubilació L'acte tindrà lloc aquest dijous a la sala Sant Domènec En serà la ponent l'especialista en dret laboral Mònica Ricou La sala Sant Domènec de la Seu d'Urgell acollirà aquest dijous, 7 d'abril, dues reunions informatives públiques que tractaran el nou marc legal de la Seguretat Social i les pensions de jubilació. Els actes, que són organitzats per l'Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell, tindran lloc de forma consecutiva a les vuit i a les nou del vespre i formen part del cicle de xerrades econòmico-tecnològiques del programa L'Alt Urgell en Xarxa. En serà la ponent Mònica Ricou, especialista en dret laboral. Els temes que s'exposaran en relació a la Seguretat Social seran l'afiliació, les altres i les baixes de treballadors en règim general, les situacions assimilades a l'alta, els subjectes obligats a cotitizar, la durada de l'obligació a cotitzar, les bases de cotització i la permanència d'alta sense percebre retribucions. Pel que fa a les pensions de jubilació, es tractaran els pactes socials, la problemàtica de l'edat de jubilació i els principis de contribució i solidaritat com a base per calcular la quantitat de la pensió.

Com acostuma a passar cada any, Tarragona no ha estat agraciada en el sorteig de la loteria de Nadal. El número 76.058 ha estat premiat aquest dissabte amb la Grossa de la rifa de Nadal. Ha estat el primer premi en sortir aquest any, ja que ho ha fet a les 10.07 del matí. La major part dels dècims, 130 sèries de 180, s'han venut en l'administració número 12 d'Alcalà de Henares, a Madrid, i la resta ha estat molt repartit, on Barcelona també ha estat una de les agraciades. El segon premi ha estat per al número 42.260, venut a Aranda de Duero (Burgos). El 64.084 ha estat el tercer premi, que ha estat molt repartit per tota la geografia. Aquesta ha estat l'última rifa que es reparteixen premis lliures d'impostos, ja que a partir de l'any vinent els premis superiors a 2.500 euros estaran gravats amb el 20%. Cal destacar que la protesta social també ha fet acte de presència durant el sorteig, on han estat desallotjats treballadors de Telemadrid i s'han sentit crits a favor de la sanitat pública. -En aquest enllaç poden comprovar si els seus dècims han estat premiats. Redacció TT - 22/12/2012 - 11:54h L'últim que he vist és aparcaments de color carabassa, això és ja com els diferents contenidors de colors per tirar la brossa.

Autor Tema: Petit qüestionari sobre llibres (Llegit 7210 cops) Avans que l'admin ens fagi un toc (ens renyi), a tots/es que us interessi sobre el llibre que comentavem amb helenabonals i Viu i llegeix el continü a l'apartat sobre l'autor Kundera Milan (apartat autours), d'acord. El llibre que estàs llegint: El consol d'Anna Gavalda L'últim llibre que has llegit: L'ampla mar dels Sargassos de Jean Rhys El llibre que començaràs aviat: El vuit de Katherine Neville El llibre amb el títol més estrambòtic que has llegit: Un submarí a les estovalles de Joan Barril El llibre amb el millor inici: El Palau de la lluna de Paul Auster El llibre el millor final:? Jane Eyre El llibre que més vegades deus haver llegit: Ningú és perfecte de Jane Green El llibre favorit de la teva infància (o que ara recordis amb més afecte): Pinotxo de Carlo Collodi Recomana'm un llibre que no sigui ficció: Treballs de camp de Lluís Gavaldà El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de riure): Sin noticias de Gurb de Eduardo Mendoza El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de tristesa):? Diari d'Anna Frank El llibre que et va fer encongir-te de por:? Dràcula de Bram Stoker El llibre que et va fer venir ganes de llençar-lo per la finestra: La Constitució Espanyola Recomana'm una col•lecció: alguna de l'Agatha Christie Un llibre que t'agradaria haver escrit: El compte de Montecristo de Dumas Un llibre que vas abandonar (sense acabar): Windows on the world Un llibre que agrada, i molt, a tothom, però a tu no: Postdata T'estimo Un llibre perfecte: EL RETRAT DE DORIAN GRAY; Wilde Un llibre que et van obligar a llegir i vas acabar odiant: Alicia en el país de les meravelles Un llibre que et van obligar a llegir i et va agradar molt: Quin curs el meu tercer d'Oriol Vergés Porto des del primer dia que vau obrir aquest forum intentant respondre el qüestionari, però mai no puc quedar-me amb un sol llibre, em resulta impossible. Com que veig que no sóc l'única a qui li passa això, faré un darrer esforç i a veure què surt... Ânims Carla No cal pas que us ho agafeu tan a la valenta, vull dir, és tracta de fer un petit recull dels que ens venen al cap en diveres àrees. Cap llista és, ni serà definitiva, i menys en qüestió de gustos lectors El llibre que estàs llegint: Els homes que no estimaven les dones L'últim llibre que has llegit: Trilogia de Nova York de Paul Auster El llibre que començaràs aviat: Doña Flor y sus dos maridos El llibre amb el títol més estrambòtic que has llegit: I al meu nebot Albert li deixo l'illa que vaig guanyar a Fatty Hagan en una partida de poker El llibre amb el millor inici: El siglo de las luces de Alejo Carpentier El llibre el millor final: Cien años de soledad El llibre que més vegades deus haver llegit: Cien años de soledad El llibre favorit de la teva infància (o que ara recordis amb més afecte): El Robinson suizo Recomana'm un llibre que no sigui ficció: El mundo de ayer de Zweig El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de riure): La conjura de los necios El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de tristesa): Aloma de la M. Rodoreda El llibre que et va fer encongir-te de por: Cemeteri d'animals de S. King El llibre que et va fer venir ganes de llençar-lo per la finestra: El Codi Da Vinci Un llibre que t'agradaria haver escrit: El carrer estret de Pla Un llibre que vas abandonar (sense acabar): Octubre Octubre de Jose Luís Sampedro Un llibre que agrada, i molt, a tothom, però a tu no: El nen del pijama de ratlles Un llibre perfecte: El petit princep Un llibre que et van obligar a llegir i vas acabar odiant: Acros the river and under the trees Un llibre que et van obligar a llegir i et va agradar molt: Tiempo de silencio A mi l'abecedari del crim ja em va cansar de seguida, no vaig passar de la A Suposu que voleu dir els de Sue grafton de A de adulterio etc... o són uns altres? Si són els que dit nomès també en vaig llegir alguns i sense orde (A, B, C...) de la biblioteca però ja parlu dels anys 1997... que ja ha plogut un temps. Cansar cansar de llegi'ls no però no en deviem enganxar massa quan en falten bastants per llegir. A la recerca del temps perdut no l'he llegit sencer encara, però ja arribarà, vaig fent poc a poc. Et diré el que diu un amic meu Més val avorrir-se amb Proust que divertir-se amb un altre. En quant a L'alfabeto del crimen, sí és la Sue Grafton. Passa que a mi sempre m'ha agradat molt la novel·la negra, crec que és un génere que està subvalorat. Una trama ben treballada i amb uns personatges creïbles la trobo tan difícil d'escriure com qualsevol altra, vaig començar com tothom amb l'Agata, i vaig anar buscant escriptors més actuals, però la Sue em va semblar molt divertida i de seguida em va començar a avorrir. El llibre que estàs llegint: "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", Stieg Larson L'últim llibre que has llegit: "El ejército perdido", V. M. Manfredi El llibre que començaràs aviat: "La adivina de Roma", de Steven Saylor El llibre amb el títol més estrambòtic que has llegit: "Pare de rates" de Joan Barceló i Cullerés El llibre amb el millor inici: "Cien años de soledad", de García Márquez El llibre amb el millor final:? El llibre que més vegades deus haver llegit: Qualsevol d'Agatha Christie El llibre favorit de la teva infància (o que ara recordis amb més afecte): Els de Jules Verne, sobretot "20.000 llegües de viatge submarí" i "El viatge meravellós d'en Nils Holgersson a través de Suècia", de Selma Lagerlöf Recomana'm un llibre que no sigui ficció: "Hatshepsut", de Christiane Desroches Noblecourt (conservadora general d'antiguitats egípcies del Louvre i investigadora especialitzada en l'antic Egipte) El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de riure): "Wilt", de Tom Sharpe El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de tristesa): (quan era petita) "Oliver Twist", de Dickens El llibre que et va fer encongir-te de por: "Històries de fantasmes d'un arqueòleg", de M.R. James El llibre que et va fer venir ganes de llençar-lo per la finestra: "El jardí dels set crepuscles", de Miquel de Palol Recomana'm una col•lecció: A tot vent, d'Ed. Un llibre que t'agradaria haver escrit: "El petit príncep", de Saint-Exupéry Un llibre que vas abandonar (sense acabar): "El perfum" de Suskind Un llibre que agrada, i molt, a tothom, però a tu no: Aquest darrer mateix... Un llibre perfecte: "El Senyor dels anells" de Tolkien Un llibre que et van obligar a llegir i vas acabar odiant: "Laura a la ciutat dels sants", de Miquel Llor Un llibre que et van obligar a llegir i et va agradar molt: "Laia", de Salvador Espriu La sèrie de llibres que més et va enganxar: De petita, els Cinc d'Enid Blyton; de gran, el Montalbano de Camilleri, el Brunetti de Donna Leon i Roma sub rosa de Steven Saylor. La sèrie que va perdre interès:? La sèrie completa que tens exposada amb orgull: Tots els Asterix, tots els Tintin, totes les Mafalda, tots els Maigret, tots els Verne... i n'afegiria alguna altra, encara. Recomana'm un llibre: L'ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafón; El llibre que estas llegint: 1* Com parlar dels llibres que no hem llegit de Pierre Bayard; 2* Retorno a Bridishead de Evelyn Waugh; 3* El joc de l'àngel de Carlos Ruiz Zafón; L'últim llibre que has llegit: Viajera de Diana Gabaldon; El llibre que començaras aviat: 1* Brisingr de Christopher Paolini; 2* El casalot de Charles Dickens; El llibre amb el títol més estrambòtic que has llegit:? El llibre amb el millor inici: L'atles fortiu d'Alfred Bosch; El llibre que més vegades deus haver llegit: Mes aviat alguns comics com Charli Brown, Mafalda, Roberto Alcazar y Pedrin; El llibre favorit de la teva infància (o que ara recordis amb més afecte): Bon viatge Pitblanc d'Empar de Lanuza; Recomana'm un llibre que no sigui ficció: La maternitat d'Elma de Assumpta Montellà; El llibre que et va fer saltar llàgrimes (de riure): Els veïns de d'alt de d'Albert Om; El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de tristesa): * Els ponts de Madison Country de Robert James Waller; * No hay amor mas grande de Danielle Steel; El llibre que et va fer encongir-te de por: Un de Stephen King; No n'he llegit cap mes d'ell. El llibre que et va fer venir ganes de llençar-lo per la finestra: Sin noticias de Gurb de Eduardo Mendoza; Recoman'am una col·lecció: Els grumets de la galera(potser ara ja no existeix). Un llibre que t'agradaria haver escrit:? Un llibre que vas abandonar (sense acavar): El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon; Un llibre que agrada, i molt, a tothom, però a tu no: Sin noticias de Gurb de Eduardo Mendoza; Un llibre perfecte: La Dama de blanc de Wilkie Collins; Un llibre que et van obligar a llegir i vas acabar odiant:? Un llibre que et van obligar a llegir i et va agradar molt: Polvorón de Josep Vallerdú; Recomana'm un còmic/novel·la gràfica: Charlie Brown per Shuclz i Mafalda per Quino; Un/a autor/a que vuilguis reivindicar:? Un/a autor/a inesgotable per tu: Jane Austen; Un/a autor/a que mai decep: Alexandre Dumas i Sebastia Serrano; Un/a autor/a que no pots veure ni per la televisió: Maria de la Pau Janer; Recomanan'm una biografia/autobiografia: Josephine Bonaparte; La sèrie de llibres que més va enganxar: Punk(èpòca juvenil), Agatha Christie, Donna Leon, Andreu Martin; La sèrie que va perdre interès: Els Hollisters; La sèrie completa que tens exposada amb orgull: Agatha Christie, Josep Pla i Harry Potter; Saps què passa, amb això de les col·leccions? Que quan un autor m'agrada molt, m'agafa una dèria terrible per llegir tot el que escriu i, au!, cada vegada que entro en una llibreria busco un llibre nou seu, i, així, vinga engruixir les sèries... És absolutament compulsiu, no sé si hauria de consultar un especialista. Ah! i Simenon m'agrada amb Maigret i sense. Sóc bastant francòfila, i em costa molt poc imaginar-me els escenaris, la gent, etc. dels seus llibres. Has llegit una petita joia, per mi, que es diu "Set creus en un quadern"? També és policíaca, però sense Maigret.

La tasca d'un dissenyador consisteix en la definició dels paràmetres formals i funcionals dels objectes què dissenya. Els paràmetres funcionals definiran formalment a l'objecte en virtut d'unes necessitats ergonòmiques, d'interacció amb l'usuari i l'entorn, o simplement relatives al seu procés... Segona edició -revisada- de l'emblemàtic llibre publicat l'any 1992. L'autora ens explica Què és el disseny, els seus orígens i el seu futur, així com la seva situació actual en les diverses vessants, tant culturals com socioeconòmiques, de l'activitat. Un llibre de la col·lecció Hipótesis de l'editorial Gustavo Gili, on l'assessor i pedagog de disseny, Norberto Chaves, reflexiona sobre la relació entre la pràctica del disseny... Des de ja fa anys, i possiblement per una certa síndrome d'Estocolm, hem arribat a conviure amb l'spam. Centenars de correus electrònics que mensualment rebem i què tot i filtrar-los, sovint aconsegueixen col·lar-se a la safata d'entrada. La Caixa inaugurà fa uns dies, una exposició de la dissenyadora de roba, llibretes, cadires i fundes per a mòbils, Ágatha Ruiz de la Prada. Si bé és curiosa la sel·lecció què han fet: De la Prada, Pertegaz i Armani... Dissenyador, arquitecte i escultor, Rafael Marquina és un dels històrics impulsors del Disseny Industrial a casa nostra, principalment com a membre fundador de l'ADI, l'Associació de Dissenyadors Industrials, branca del disseny industrial del FAD. El museu Plagiarius obre les portes al públic amb l'exposició de 300 peces i les seves respectives còpies, que quedaran d'aquesta manera, exposades en una seu fixa. El museu, situat a la ciutat alemanya de Solingen, s'inaugura trenta anys després... El portal www.designboom.com i la productora italiana de mobles Depadova, convoquen el Premi Vico Magistretti de Mobiliari, amb el lema: 'living simplicity in furniture design'. L'objectiu del concurs és premiar la innovació en qualsevol tipus de mobiliari, amb l'excepció de...

Informació publicada al diari "El Dia", del 22-7-1934, sobre unes declaracions del conseller de la Generalitat Ventura Gassol en relació a la possible construcció d'una Escola de Mines a la ciutat.

El PUOSC 2008-2012 rep 6.770 sol·licituds, un 43% més que en la convocatòria anterior El nombre d'ens locals que ha fet la sol·licitud per via electrònica ha augmentat un 582% respecte la darrera convocatòria La convocatòria de sol·licituds del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) 2008¬2012, que va finalitzar el 9 de gener d'enguany, ha rebut 6.770 peticions, un 43% més que la convocatòria anterior en què se'n van presentar 4.740. En aquesta darrera edició, els ajuntaments han presentat 6.153 sol·licituds, els consells comarcals 237; les entitats municipals descentralitzades (EMD's) 170; les mancomunitats 77; els consorcis 132,i la comunitat de municipis, 1. D'altra banda, 1.112 ens locals han fet la sol·licitud digitalment, un 582% més que en la convocatòria anterior, en què ho van demanar 191. Totes aquestes sol·licituds s'han tramitat electrònicament a través de l'EaCat, la plataforma digital de comunicació entre les administracions catalanes, fet que representa un èxit de bones pràctiques interadministratives a escala europea. Pel que fa al nombre d'ens que han fet la sol·licitud de subvencions del PUOSC, s'han incrementat en 68 respecte l'anterior convocatòria. La comparativa de la presentació de sol·licituds de les dues últimes convocatòries és la següent: Sol·licituds de les dues últimes convocatòries Sol·licituds de consells comarcals Sol·licituds de comunitat de municipis Sol·licituds d'entitats metropolitanes Ens que han fet la sol·licitud PUOSC Ens que ho han sol·licitat per via electrònica El PUOSC 2008-2012, impulsat des del Departament de Governació i Administracions Públiques treballa per millorar l'equilibri territorial en la prestació dels serveis municipals i adaptar els recursos disponibles a la realitat socioeconòmica de cada municipi. Així, el PUOSC subvencionarà actuacions destinades als serveis públics, obres de rehabilitació, obres i serveis que ampliïn el seu àmbit d'actuació i les adquisicions de béns que serveixin per al foment d'activitats de les entitats locals. El Departament de Governació i Administracions Públiques aporta 600 milions d'euros al Pla dels propers cinc anys i, per primera vegada, s'hi inclouen les obres de suport a infraestructures de telecomunicacions, que passen a ser considerades serveis bàsics per a la població. Pel que fa als canvis qualitatius del nou Pla s'amplia un any la seva durada i s'obre una convocatòria quinquennal per tal que els nous equips de govern puguin planificar millor les actuacions. L'objectiu d'aquesta mesura és afavorir la solidesa dels projectes ja que, en ampliar-ne la durada, es distancia el moment de la presentació de les sol·licituds de la celebració dels comicis locals.

Divendres els explicava el cas d'un aturat que va anar a deixar el currículum en un súper de Barcelona quan l'encarregat, en un rampell, li va dir que no s'esforcés, que allà només contractaven "gent de fora". Jo escrivia que potser abans de la crisi "els de fora acceptaven les pitjors feines", però que ja ens repartim la misèria entre tots. I que, per tant, potser l'amo havia pres aquesta decisió pels possibles...

Memoria.cat/presos, el darrer web de l'Associació, es presenta en societat El nostre darrer web, "La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes" fou presentat dilluns passat en un acte que va comptar amb una presència nombrosa de públic i que es va convertir en un homenatge a les persones que es van veure privades dels seus drets més essencials durant la dictadura. El web inclou 41 entrevistes: 23 a persones que van patir privació de llibertat i 18 a familiars d'empresonats. També inclou uns 800 documents, una cronologia i una bibliografia sobre el tema.

Nelson Ballarín, el millor en la Batalla de Porters a l'Atlètic Segre El regidor Larrosa ha lliurat els premis de la tercera edició del torneig, que s'ha disputat aquest Divendres Sant amb la participació de 115 porters en les diferents categories, des de prebenjamins fins a sèniors La Batalla de Porters, que s'ha celebrat aquest Divendres Sant a l'Atlètic Segre de Lleida, ja té nou campió. Nelson Ballarín, del CDJ Tamarite, ha estat el millor en la categoria sènior d'aquesta tercera edició, que ha comptat amb la participació de 115 porters en les diferents categories, des de prebenjamins fins a sèniors. El regidor de Turisme, Fèlix Larrosa, ha felicitat els guanyadors de totes les categories, els jugadors que hi han competit i els organitzadors per posar en relleu la figura del porter. Larrosa ha lliurat els premis del torneig amb el president del club que l'acull, Ramon Farrús; el preparador de porters de l'Atlètic Segre, Jordi Gómez, i el gerent de Futgol, Jordi Mayoral, aquests dos últims organitzadors de la "batalla". A les finals hi han arribat: (1r i 2n classificats) Prebenjamí: Joan Penella i Didac Salvador Aleví B: Albert Tomàs i Miquel Lara Uns cinquanta clubs d'arreu de Catalunya i d'Aragó s'han inscrit a la Batalla dels Porters, entre els quals sis són de la ciutat: l'Atlètic Segre (amb 22 porters), el Lleida Esportiu, el Pardinyes, el Bordeta, el Balàfia i l'AEM. La festa dels porters s'ha fet durant tot el dia a les instal·lacions de l'Atlètic Segre, amb les diferents sèries que han classificat els competidors. Les finals s'han disputat a la tarda. El format s'ha mantingut amb partits de dos minuts, encara que enguany se li ha donat més dinamisme poden aprofitar els refusos dels rivals. A més, s'ha innovat amb un triangular final en què hi competien dos porters a cada porteria. Durant la jornada s'han fet diversos sortejos de material esportiu.

La pel·lícula Barcelona 1714 ja porta gravat el 35% de les escenes La pel·lícula Barcelona 1714, dirigida per la tarragonina Anna M. Bofarull, ja ha rodat el 35 % de les escenes de la pel·lícula. Aquest film original, relacionat amb els fets històrics del setge de la ciutat de Barcelona durant la guerra de Successió del segle XVIII, es roda quasi íntegrament a la ciutat de Valls. La implicació de la ciutat en aquest projecte és important, tal com ho demostra la visita al plató del regidor d'Empresa i Ocupació, i responsable de la promoció de la ciutat, Joan Carles Solé, i de la regidora de Via Pública i Barris, Dolors Farré. Solé i Farré van assistir al rodatge de diverses escenes protagonitzades per dues de les protagonistes de la pel·lícula. L'actriu mallorquina, Alba Brunet, que interpreta el personatge d'Agnès, i l'actriu Cristina Pacareu, que interpreta la Queralt, van rodar tres escenes durant la visita dels regidors vallencs. Les accions 86, 101 i 217 d'aquest moment del rodatge de Barcelona 1714 tenen en comú escenes de complicitat entre els dos personatges en passatges especialment difícils de la trama. Les tres escenes tenen lloc en dos espais ben diferents: la platja i el monestir de Sant Pere de les Puel·les, i són accions on es transmeten el dolor i el malestar de la gent durant el setge de la ciutat de Barcelona per la manca de recursos i d'aliments. Barcelona 1714 és una pel·lícula que situa la seva trama en el moment històric en què Catalunya va perdre les seves institucions i les seves llibertats, i tracta l'episodi del setge que va viure la capital catalana fa tres segles per part de les tropes castellanes i franceses, a través d'una història d'amor. L'Ajuntament de Valls participa molt activament en aquest projecte mitjançant la cessió d'una part de l'espai del Kursaal per rodar la pel·lícula des d'aquest estiu fins a la primavera de 2014, i col·laborant puntualment amb altres recursos tècnics i humans municipals.

Actualitzat a les 10:27 h 16/09/2011 El Barça podria paralitzar el projecte de la graderia jove d'animació al Camp Nou El Barça podria paralitzar, per raons de seguretat, el projecte de la graderia jove, amb el que pretén integrar a diferents grups d'animació al Camp Nou, si la iniciativa no rep l'aprovació i l'aval dels Mossos d'Esquadra. Segons fonts del club barcelonista, "fa un any que es treballa conjuntament en aquest afer i es portarà a votació a l'assemblea de compromissaris [el 24 de setembre] però, tot i que s'aprovi, existeix la possibilitat que no es porti ha terme". Els incidents provocats a Mònaco a la Supercopa d'Europa per part d'aficionats radicals, que van encendre bengales a l'estadi, van posar en alerta els Mossos d'Esquadra. A més, la UEFA va obrir expedient al Barça. Les bengales que alguns aficionats del Barça van mostrar a la Supercopa d'Europa han creat dubtes sobre la viabilitat de la graderia jove. Jordi Cardoner, vicepresident de l'àrea social del Barça, ha assegurat que el club "no té cap pressa" per crear una graderia d'animació al Camp Nou i que només es concretarà el projecte amb el suport dels socis i la conformitat absoluta dels Mossos d'Esquadra. La grada d'animació al Camp Nou és un dels projectes presentats durant la campanya electoral per Sandro Rosell. Cardoner ha comentat que, si no hi hagués risc a portar a terme la iniciativa, "el projecte s'hauria tirat endavant fa un any". Cardoner ha explicat que la policia catalana ha analitzat les imatges de vídeo obtingudes durant la final de la Supercopa d'Europa. "És una realitat que es poden establir controls d'accés al nostre estadi, però no controlar els seguidors en els desplaçaments. Els informes no han estat positius", ha informat.

El 17è Concurs de Curtmetratges "Ciutat de Valls" omple de gom a gom la Biblioteca Popular El passat cap de setmana es van iniciar les projeccions del 17è Concurs de Curtmetratges "Ciutat de Valls" amb una molt bona acceptació. Durant aquests tres primers dies de projeccions es van poder veure una seixantena de les 96 pel·lícules que han estat seleccionades per l'edició d'enguany del festival i avui divendres i demà dissabte es duran a terme les dues darreres sessions de projeccions. Les sessions són gratuïtes i tenen lloc a partir de les 9 del vespre a la Biblioteca Popular. En la sessió del passat divendres, la sala de projeccions de la Biblioteca Popular es va omplir de gom a gom, però major va ser el nombre d'assistents l'endemà dissabte, que molts es van haver de quedar drets per poder gaudir dels curtmetratges. També va tenir bona acceptació la sessió de diumenge, una sessió que, recordem, s'afegia com a novetat enguany en vista del gran nombre de curts presentats al concurs i, també, per tal d'ampliar l'horari de projeccions i fer que més gent hi pogués tenir accés. Avui i demà, últims dies de projeccions Com dèiem, entre avui divendres i demà dissabte es duran a terme les últims projeccions d'aquest 17è Concurs de Curtmetratges. Un cop fetes les projeccions d'aquest cap de setmana, el jurat es reunirà per tal de fer la deliberació final i, d'aquesta manera, atorgar els premis als curtmetratges guanyadors del concurs, els quals es donaran a conèixer en un acte de clausura el proper dissabte 26 de novembre al Teatre Principal de Valls a les 21.30 hores. Recordem que l'edició d'enguany del Concurs de Curtmetratges "Ciutat de Valls" ha batut rècord quant a pel·lícules presentades, ja que han estat dues-centes noranta-vuit, tant d'argument com d'animació i documental. Es tracta de pel·lícules representatives de tot el cinema que es fa avui en dia a l'Estat espanyol i, de fet, en molts dels films podem trobar-hi actors i actrius de les més importants sèries de televisió que s'estan fent en aquests moments, començant per Hugo Silva, Fernando Tejero, Fernando Guillén Cuervo, actors de les series Bandolera, El Barco, Hispania, La que se avecina, Doctor Mateo, Aquí no hay quien viva, El cor de la ciutat, Ventdelplà, El Inernado, Un paso adelante, etc. A més, cal recordar que en les sessions passades es va poder veure un parell de films amb representació vallenca.

La violència de gènere és un problema que castiga la nostra societat i que té un profund arrelament ja que ha format part dels pilars fonamentals que la sostenen des de sempre: així ha trobat cobertura i justificació històrica des de l'educació, la difusió del coneixement, els patrons culturals, la publicitat, el cinema, la literatura...fins i tot el Dret. La violència de gènere ha existit sempre però, com diu l'autora, no sempre ha estat reprobable, no sempre ha sigut visible com a problema. Només a partir de les últimes dècades, quan les dones comencen a ser conscients dels drets que les assisteixen i començen a reclamar-los activament, la violència masclista es torna visible i esdevé aquella xacra social que l'Estat no pot seguir tolerant durant més temps. Amb la intenció d'avançar en el camí de la seva erradicació, a partir dels anys 90 entren en vigor successives normes jurídiques que obliguen a posar en pràctica un complicat sistema d'enjudiciament per aquest problema. Aquest llibre pretén abordar els diferents problemes i les importants qüestions jurídiques que presenta l'enjudiciament de la violència de gènere avui en dia a l'estat espanyol. Aquest llibre ofereix una visió panoràmica de la pedagogia i de l'educació social des de diferents òptiques i perspectives. S'hi presenten tant els fonaments d'aquestes disciplines com les principals metodologies i escenaris on es duen a terme. Aquesta obra se centra en l'estudi dels continguts essencials, teòrics i pràctics de l'acció socioeducativa i els seus objectius s'orienten a atendre les necessitats de formació dels professionals que treballen en l'àmbit social, preferenment en l'educació no formal, i que dediquen els seus esforços a millorar el seu treball, derivat de les actuals demandes socials, d'acord amb les polítiques innovadores de l'Unió Europea. Aquestes polítiques tenen el seu origen en la necessitat d'integrar i cohesionar la societat europea i promoure el principi d'igualtat d'oportunitats, la cooperació i la solidaritat intercultural, tot això encaminat a aconseguir uns nivells de convivència social més justos. Per primera vegada en la seva història i a diferència de l'experiència nordamericana, Europa ha rebut milions de persones d'altres països. Algunes de cultures, religions i idiomes radicalment diferents als paràmetres dels europeus; altres, amb més o menys similituds, però totes patint per una realitat que incideix singularment en les seves vides: insertar-se en les societats receptores. L'Europa que rep la immigració és, avui en dia, un espai politic i cultural format per ciutadans lliures i sobirans. L'immigrant que arriba a aquest espai mantenint la seva identitat originària pretén, alhora que la seguretat d'una feina, encaixar en aquest ambient polític com a ciutadà. Aquest desig només podrà aconseguir-se després d'un llarg i problemàtic procés d'immersió en el que tots els engranatges principals de l'Estat de dret han d'actuar conjunta i ordenadament. En aquesta llarga aventura l'immigrant es trobarà amb problemes importants d'identitat jurídica, de realitats educatives, de situacions de complexitat cultural o de difícils compromisos polítics. En aquest llibre es recullen propostes concretes a alguns d'aquests problemes tant des de l'òptica europea com des de la realitat espanyola. Avui en dia, els fills entren a la pubertat més aviat, però se'n van de casa més tard. El doctor Michael Carr-Gregg, una de les veus de més prestigi a Austràlia en temes de conducta dels adolescents, ens presenta aquest manual clar i realista, basat en les seves experiències i coneixements. L'autor ofereix consells sobre els temes més delicats que han d'afrontar els pares amb fills adolescents: sexualitat, conductes de risc, apatia, problemes a l'institut i amb els estudis i moltes més situacions. A més conté recomanacions pràctiques per a la supervivència diària que ens ajudaran a: comunicar-nos més efectivament amb els adolescents, evitar els conflictes familiars, fixar límits, acabar amb l'estrès dels pares, eliminar errors habituals, etc. Videovigilància, fitxers, empremtes genètiques, escoltes, xips RFID... En els règims democràtics es multipliquen les més diverses tècniques d'intrusió en la vida quotidiana dels individus, en nom de la lluita contra les "noves amenaces". La "guerra contra el terrorisme" ha aconseguit, segons l'autor, que aquest món sigui més opressiu i s'acosti al que George Orwell va imaginar a 1984. Com hem arribat a aquesta situació? Com és que les societats democràtiques han acceptat que els seus drets i llibertats quedin amputats, de mica en mica, per dispositius de vigilància cada vegada més sofisticats? Des de l'antropometria del segle XIX fins a la Patriot Act, passant per l'anàlisi de les doctrines militars i el projecte Echelon, Armand Mattelart construeix una genealogia d'aquest nou poder de control i estudia la dinàmica de la seva globalització. Demostra, que en nom de la defensa de la llibertat i dels imperatius de la seguretat nacional, els estats han construit i imposat una definició de l'enemic cada vegada més borrosa; tan borrosa que ha permès i segueix permetent tots els abusos. Mai com ara els nens han gaudit, en els països desenvolupats, de tantes atencions, drets i consideracions i malgrat això, cada dia augmenten el nombre de denúncies i d'investigacions per suposats maltractaments i creix, en la mateixa proporció, el nombre de professionals que els investiguen. Per entendre com s'ha arribat a aquesta situació, en aquest llibre s'examina el procés de construcció del maltractament, el paper que hi té la família i la normativa legal. A més a més, a les seves pàgines es posa en entredit la tasca de professionals i institucions, perquè no sempre el que és legal coincideix amb la defensa del que és just. Per això l'autor es planteja la necessitat d'aplicar valors avui en dia deixats de banda, propis de l'humanisme i vol demostrar que és possible aplicar-los a la pràctica diària de la protecció de menors. Javier Martín Hernández és psicòleg clínic i terapeuta familiar. Des de fa deu anys desenvolupa la seva tasca professional com a tècnic d'un Servei de protecció de menors. Aquest és un llibre per prevenir la violència en la parella. Està formulat en positiu ja que promou els valors que han de guiar les nostres relacions interpersonals. Amb aquests materials es busca l'aprenentatge de bones pràctiques i habilitats per tal de millorar les relacions entre gèneres. Es basen en la capacitat de les persones per gestionar l'afectivitat en base a valors com la igualtat entre homes i dones, l'autonomia personal, la resolució no violenta de conflictes, la llibertat per decidir sobre les pròpies vides, etc. Per això, contenen també una vessant crítica contra mites i concepcions de l'amor i la parella que condicionen negativament la manera de viure els nostres afectes. Són instruments per a una elecció més conscient en el pla emocional, per tal que cadascú pugui dibuixar els seu full de ruta personal. La Ley recull en aquesta obra un rigurós i exhaustiu recull d'esquemes processals del dret civil, penal i concursal espanyol, que fan d'aquesta obra una eina útil per als professionals del dret: advocats, jutges, fiscals i procuradors, ja que facilita el coneixement de les vies processals adequades. També és útil per als estudiants de dret i els seus professors; als primers els suposarà comptar amb un resum dels seus llibres de text i als segons els ajudarà a explicar a les seves classes l'entramat de les fases processals. Els pedòfils existeixen i cal desenvolupar maneres de conviure i entendre aquest fet alhora que assegurem la seguretat dels nostres infants. Aquest llibre innovador i trencador desmitifica la pedofília i intenta trobar nous mètodes de tractament per reduir aquest tipus de delicte. S'inclouen en el llibre els següents capítols: Entenent els pedòfils; Pedòfils en xarxa; Elaborant i posant en funcionament un projecte de tractament d'adults que se senten atrets per nens; Construint i negociant identitats; Atracció i fantasies; Experiències de suport per evitar la reincidència; Debat i diferències d'opinió dins la comunitat pedòfila a internet; Protegint els infants, etc.

Òmnium Cultural, amb el suport d'alguns dels guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, demana que en la pròxima edició de la Fira del Llibre de Frankfurt, on la convidada d'honor serà la cultura catalana, es posi un èmfasi especial a donar a conèixer els textos escrits en català. Òmnium creu que s'ha de fer així perquè els escriptors en català tenen menys oportunitats de projectar-se internacionalment que els que publiquen en castellà. Pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, "la literatura catalana és la que s'escriu en llengua catalana", però la protagonista de la Fira de Frankfurt serà la cultura catalana i no únicament la seva literatura. Òmnium entén per cultura catalana "qualsevol realitat cultural present a Catalunya", per la qual cosa l'entitat defensa que els autors catalans que escriuen en castellà estiguin també presents a la Fira. Però indica que algunes manifestacions culturals "no es poden presentar com a exponents de la cultura catalana perquè, ni es consideren a si mateixes ni són percebudes ni internament ni externament com a catalanes", com és el cas d'alguns escriptors que no es consideren catalans. Jordi Porta ha assegurat que "seria francament contradictori" que s'emmarquin aquest tipus de manifestacions en el concepte de cultura catalana, aprofitant una de les poques oportunitats que té aquesta de projectar-se internacionalment. En aquest sentit, la declaració subratlla la necessitat que "l'Institut Ramon Llull, creat per difondre internacionalment la llengua i la cultura catalanes, presenti això que s'autodefineix i és concebut com a part de la cultura catalana", independentment del lloc de procedència del seu autor.

Sempre m'ha fascinat el Hummer, aquest cotxe tot-terreny sobredimensionat, de geometria cúbica més aviat anti-aerodinàmica, amb pneumàtics i parafangs acerats tan grans que fan ridícul qualsevol altre vehicle que se li apropi. Cada cop que en localitzo un, m'encanta de contemplar-lo estona, ja estigui aparcat o bé seguint-lo en moviment; transmet una sensació de bastió inexpugnable, com una torre de defensa hieràtica que se'n riu dels intents d'assalt de l'enemic. Aquest cop em va avançar per la comarcal de manera majestuosa, amb una accelerada prepotent, fent-me reaccionar de pressa si volia gaudir de la visió d'aquella bèstia tecnològica de color negre metal·litzat. En apropar-m'hi prement a fons el pedal del gas, vaig patir un xoc: en la part de darrera de l'automòbil hi havia una enganxina que resava: Blanques juguen i guanyen, amb la posició a resoldre perfectament especificada sobre l'escaquer estampat a sota. M'encantava resoldre problemes d'escacs, i sumar a aquest plaer el de la visió del meu cotxe preferit significava per a mi assolir uns nivells d'endorfines en sang que intentaria d'allargar el màxim de temps possible. A fi de poder esbrinar la posició de les peces en el problema, em vaig veure obligat a reduir tant la distància de seguretat entre els dos cotxes que quasi s'anul·lava el meu temps de reacció si s'alterava la velocitat del de davant. I, efectivament, el que havia de passar va succeir en una fracció de segon: el Hummer va desviar-se cap a una pista forestal i, en desaparèixer rere un revolt tancat, vaig empassar-me'l en una frenada en sec que no va evitar l'impacte per culpa de l'aturada inesperada de la meva presa. D'aquell elefant de llauna n'eixí una persona que va fer que continent i contingut contrastessin fortament: una dona de fenotip "tap de bassa", aquells que són més alts asseguts que dempeus. S'acostà cap a mi, que ja estava preparat per a rebre el xàfec corresponent per haver topat contra el seu castell amb rodes. Amb un somriure als llavis, del tot inesperat donada la situació en què ens trobàvem, em digué: - Què, ja has resolt el problema? Un senzill tema indi per a un jugador com tu, oi? Em vaig quedar tan parat que no vaig reaccionar. Tenia raó: s'anomena tema indi el problema d'escacs en el que la solució consisteix en interceptar la trajectòria d'una peça que manté l'ofegament teòric del rei negre amb una altra peça blanca, acció que permet al rei negre sortir momentàniament de la seva posició desesperada tan sols per a morir immediatament. El tema fou introduït pel pastor anglicà Loveday, que va viure a l'Índia la primera meitat del segle dinou. I, cal confessar-ho, era bonic de resoldre: per les blanques, Rc1, Te2, Ac5, Cb3, a3, c2, d3; per les negres: Ra2, c3, d5 i la solució: 1.Af8 d4 (única) 2.Te7 (emmascarament indi de la torre) Rxa3 3.Ta7 mat. Una delícia de maniobra en un entorn enrarit. - I ara, fa una partideta? - insistí amb amabilitat i posat distès. Si jo estava sorprès per la reacció del meu interlocutor, més ho estava encara pel meu propi comportament, i em preguntava: com pot ser que després d'un cotxe xafat i una culpable riallera encara tingui esma de jugar una partida d'escacs amb ella? És que la meva afició pel Hummer i la meva bogeria pels escacs apaivaguen qualsevol set de venjança? És possible que el plaer de contemplar un automòbil fora de sèrie i de resoldre un problema d'escacs siguin més forts que la mala jeca que acostuma a gastar la gent després d'un accident de trànsit? Evidentment, en aquells moments tot eren preguntes sense resposta. - I si m'hi nego? - vaig contestar empès per un instint primari a una proposició deshonesta. - Amb el que t'agrada aquest joc? Només viciats com tu són capaços de perseguir un problema enganxat darrera d'un cotxe fins a resoldre'l, una prova inequívoca que em trobo davant d'un fanàtic de l'art de l'escaquer; i jo sé com fer que, malgrat l'accident, et trobis molt millor jugant una partideta amb mi. - Amb tot això, què hi guanyo? I si faig mitja volta i m'oblido de tot? - vaig respondre d'una manera ben poc convincent, sense la vehemència necessària en aquests casos, feblesa molt fàcil de ser detectada per qualsevol dona amb un mínim de psicologia. - Mira, veus aquell casalot d'allà baix? És el meu taller mecànic, on arreglo tot tipus de cotxes de la comarca. Si jugues amb mi, t'arreglaré la planxa a un preu tan econòmic que no caldrà ni que avisis a l'assegurança, mantenint net com una patena el teu historial impol·lut de conductor expert, el que no deixa de tenir molts avantatges a l'hora de renovar la pòlissa. A banda, t'ho puc fer ara mateix, així que acabem la partida, i podràs marxar amb el cotxe lluent com el primer dia i com si no hagués passat res. I per si encara no et tinc convençut, et deixaré conduir una estona el meu tot-terreny mentre jo faig feina. Allò era massa llaminer com per a declinar la proposta: una partida d'escacs i uns quilòmetres dalt del meu cotxe preferit en una mateixa tarda! El resultat és el de menys: vaig guanyar en menys de trenta jugades, i vaig aconseguir de fer-li un tema indi a la seva posició, en una rematada de bandera, el que va situar la meva autoestima en nivells estratosfèrics, la qual cosa em feia oblidar encara més la visió de la planxa abonyegada. La conducció del Hummer va afegir-se al festival de sentits d'aquella inesperada vetllada: aquell monstre es conduïa amb un dit al volant, responent dòcilment a tots i cadascuns dels requeriments d'usuari a què vaig sotmetre'l, era una andròmina de ferro embolcallada en un guant de seda. Aleshores, en tornar quan ja feia una estona que la dona remenava pel taller, el meu cotxe va fer acte de presència, amb un aspecte com si fos nou de trinca. En contemplar-lo per tots els angles, vaig adonar-me que a la part de darrera hi tenia una enganxina que resava: Negres juguen i guanyen, amb el diagrama d'un nou atractiu problema. - Ep, mestre, que això no hi era quan vaig arribar aquí! Què vol dir tot plegat?! - M'he permès la llicència de fer-te partícip de la meva societat. Amb aquesta enganxina, atrauràs d'altres conductors que, com tu, estan ferits d'amor pels escacs. Només cal que, cada vegada que en detectis un que faci estona que et segueix, me'l menis cap aquí, reproduint el que t'ha succeït: frenada en sec al revolt i topada al canto. - Pretens que em xafin el cotxe ara que sembla com sortit de fàbrica? Què ets boja, potser? - Espera que t'ho aclareixi. Per cada conductor que em portis, jo t'arreglaré de franc el teu cotxe i et permetré de jugar als escacs amb la teva víctima, a més de deixar-te fer una volteta dalt del meu Hummer. Com pot suposar, cobraré la reparació del nouvingut, un ingrés que sempre va bé encara que el cost de l'hora de taller sigui irrisòria. Ell marxarà tan content com tu ho faràs ara mateix, després de la satisfacció de resoldre el problema, de l'emoció de la partida, d'admirar el seu vehicle restaurat del tot i, el detall més important, batejat amb una nova enganxina al darrera, satisfet de difondre la sana afició pel joc-ciència. I així ja haurem fet un nou adepte, perquè ell també portarà nous clients al garatge i ampliarà la llista de rivals a vèncer. No ho trobes un excel·lent mètode per a fer més popular els escacs, passar una bona estona i fer uns calerons? No recordo si vaig arribar a acomiadar-me de la meva heroïna. Desconcertat, l'única cosa que em va passar pel cap fou la frase d'en Pallanga en la representació dels Pastorets quan aquest torna de visitar l'infern: "Prou que n'he vist de meravelles, els diables són femelles!". Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Harry Potter, debuta al teatre amb 'Equus', de Shaffer Publicat per El Periódico 30/01/2007 Daniel Radcliffe, l'intèrpret del jove mag Harry Potter, debuta al teatre amb el famós psicodrama Equus, de Peter Shaffer. Radcliffe, que ja ha fet 17 anys, serà Alan Strang, el mosso d'estable que es dedica a encegar els cavalls, al teatre Gielgud, de la capital britànica. L'obra s'estrenarà el 27 de febrer, i Radcliffe hi apareixerà totalment nu. Segons Thea Sharrock, responsable del muntatge d'aquesta peça teatral, als assajos Radcliffe no va dubtar ni un moment a desprendre's de tota la seva roba per fer el seu primer paper al West End londinenc. Equus es va estrenar amb gran èxit al teatre Old Vic el juliol del 1976, es va muntar a l'any següent a Nova York, va guanyar diversos premis, i el 1977 el va portar al cine Sidney Lumet.

Fa deu dies Patrícia Gabancho publicava un article a l' Avui, memorable, com tot el que escriu aquesta senyora, en què dibuixava una diagnosi acurada i precisa de la situació del català en l'actualitat i les condicions històriques que l'hi han portat. Avui, l'endemà de les eleccions a Bèlgica, m'agradaria fer algunes reflexions sobre la situació particular del català. Cada estiu, quan viatjo per Europa, veig una cosa que m'agradaria molt veure a casa nostra: que la llengua que parla la gent al carrer, la de l'Administració pública, la dels mitjans de comunicació i la de l'etiquetatge dels productes, és la mateixa. Com que, igualment com Joan B. Culla, professo una gran admiració pels països nòrdics i protestants, tan bon punt poso els peus a Catalunya, penso que m'hauria agradat quedar-me a viure al lloc on he passat les vacances. Uns dies després, però, baixo del núvol i m'adono que és una utopia. A Catalunya, d'ençà de la Transició els polítics i bona part de la societat han entronitzat el bilingüisme com una panacea, com un bé superior intocable que ens ha de satisfer a tots, si us plau per força. Però qualsevol que pensi una mica, sap que la realitat no és gens afalagadora per al català, perquè el terreny no és pla sinó que fa baixada a favor del castellà, que és la llengua de l'Estat que no ens vol deixar ser nació. Aneu a qualsevol quiosc: quantes publicacions hi ha en català i quantes en castellà? La mateixa pregunta la podem aplicar a les televisions, i no cal dir-ho, al cinema, cavall de batalla ja tronat. I a sobre ens diuen que hem de ser tolerants i que el català no s'ha d'imposar a ningú. Que el castellà no ens l'han imposat a nosaltres, des de Felip V fins a Franco? O és que això es veu normal, i en canvi, voler la meitat de pel·lícules en català no? -incís: ahir vaig anar al cinema i el primer anunci que van fer, així que es va il·luminar la pantalla, va ser el de la revolta dels exhibidors contra la llei del cinema de la Generalitat. Avui llegia que la regió de Brussel·les-Halle-Vilvoorde malda per fer-hi perviure el neerlandès, que actualment està molt en reculada per l'avenç imparable del francès. Els governants flamencs estan prenent mesures dràstiques per redreçar la situació, però no sé si se'n sortiran: en aquesta regió no deixen que els funcionaris -bilingües tots- es dirigeixin als ciutadans en francès, es deixen de subvencionar biblioteques públiques si el 75% de la seva col·lecció no és en neerlandès, o bé s'envien inspectors a controlar que els plens municipals de la regió es facin en neerlandès. Aquesta darrera mesura és estrambòtica, però segurament necessària per garantir la pervivència del neerlandès a la perifèria de Brussel·les. Ara fem un paral·lelisme amb Catalunya. Algú s'imagina que les autoritats municipals, o la Generalitat, apliquessin aquestes mesures a la perifèria de Barcelona perquè el català hi és en clara reculada? Em sembla que el resultat seria una batalla campal amb morts i tot. Als catalans ens dirien que som xenòfobs, feixistes, autoritaris i indignes de dir-nos persones. El català, a més a més, té una diferència molt grossa respecte el neerlandès que l'en fa inferior: l'idioma dels flamencs compta amb un Estat que el protegeix perquè n'és l'idioma oficial, que és Holanda, i això dóna a la llengua un estatus que el català no té. Algú em dirà que el català és oficial a Andorra, però vist que ni allà no és la llengua dominant, és com si no existís. Fa molt de temps que penso que la solució, independència a banda, fóra que el català es declarés única llengua oficial a Catalunya, fins i tot en el marc d'un Estat espanyol confedral (és un oxímoron, però és el que pretén per a Bèlgica el partit que ha guanyat les eleccions, l'N-VA). D'altra banda, a Bèlgica les dues comunitats, lingüístiques i polítiques, estan clarament diferenciades: Flandes i Valònia. A Espanya això com s'hauria de traduir? La clau per diluir la personalitat nacional de Catalunya i el País Basc va ser la creació de l'Estat de les autonomies, tal com igualment molts personatges van exposar al documental El laberint, que TV3 va emetre dijous passat. Per mi s'haurien d'haver restituït els Països Catalans, Euskal Herria i Castella com a estats independents dins d'una confederació. Dins Bèlgica parlem de Flandes i Valònia. No és clar, nítid, i això és el que interessa als espanyols, diluir-nos en el magma centralista per tal que renunciem a les nostres aspiracions nacionals, polítiques, lingüístiques i culturals. Però l'independentisme és més viu que mai.

Els propietaris de gossos, gats i fures estan obligats a censar-los a l'Ajuntament del municipi on resideixin habitualment, dins el termini màxim de 3 mesos comptats a partir de la data de naixement. Per tal de censar el seu animal de companyia cal presentar al departament de Salut: Cartilla sanitària actualitzada Quan s'hagi realitzat el cens, es facilitarà una placa on hi figura el nom de l'animal, el número de registre censal i al revers el telèfon del propietari. Aquesta placa, tal i com és preceptiu, l'ha de dur l'animal sempre posada. D'acord amb la legislació apareguda en els darrers anys, els ajuntaments han de dur un control específic d'aquells gossos que per les seves característiques morfològiques, de raça, de comportament agressiu, o bé per què han estat ensinistrats per a defensa i atac. Tots els exemplars han d'estar registrats, i els seus propietaris i/o conductors habituals per la via pública han de reunir una sèrie de condicions per tal de sol·licitar i renovar la preceptiva i obligatòria llicència administrativa. Concretament, s'ha de presentar la següent documentació: Acreditació de majoria d'edat de l'interessat mitjançant fotocòpia del DNI, passaport o carnet de conduir. (Es sollicita des de l'Ajuntament) Certificat de no haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus amb alguna de les sancions accessòries de les que preveu l'article 13.3 de la llei de les Corts Generals 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d'animals potencialment perillosos. Certificat de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença de gossos potencialment perillosos. Còpia de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 150.253 € i rebut acreditatiu del pagament de la mateixa. Acreditació de la identificació de l'animal mitjançant microxip. Hi ha determinats tipus de gossos classificats com a potencialment perillosos per el seu caràcter i morfologia general.

Una de les sensacions que tenim la gent del carrer és la de que en realitat, com més grossa la fas, més fàcil que no passi res. Si fas una petita irregularitat administrativa, si deixes de declarar 100€ a hisenda, si corres a 110 enlloc de a 100 km/h, fins hi tot si robes una cartera et pot caure el cel al damunt. Però si la teva acció és prou grossa, pot ser que d'entrada te'n surtis. Hi ha impunitat en els corruptors del poder polític i els càrrecs públics i impunitat en els corromputs. Excessos en l'obra pública, comissions, sobrecostos, concursos i adjudicacions poc transparents, poc creïbles. Obres que al final valen dues, tres o fins a deu vegades el preu d'adjudicació. Un dels últims exemples el cas de Sacyr i el canal de Panamà. Una baixa temerària i l'aval de l'estat espanyol han portat a una possible aturada de les obres. O a una possible i imprevista despesa amb càrrec als ciutadans. Hi ha impunitat en els excessos verbals, els insults, en les mentides, en les difamacions. S'ha acusat als catalans, als participants en el procés sobiranista de nazisme, de manipulació, de tantes i tantes barbaritats! Hi ha impunitat en les trames que tenen a veure amb el finançament irregular dels partits polítics i amb l'enriquiment sobtat de personatges intermediaris. Casos coneguts com Bárcenas, Gürtel, Millet, o l'Urdangarin i la Cristina, són casos en mans de la justícia on fins hi tot havent-se autoinculpat hi ha gent que encara circula lliurement pel carrer. Però un dels principals problemes és la falta de mitjans. De recursos, d'inversions. i això depèn dels polítics, és cosa de les prioritats en fer els pressupostos. Hi de moment les coses passen a camera lenta, i pocs tenen pressa a abocar-hi els cabals necessaris. Hi ha impunitat en la gestió del sistema bancari. El Banc d'Espanya va permetre un desgavell impressionant en bancs i caixes. I els responsables de les entitats van aprofitar per seguir collant als ciutadans.. Preferents, hipoteques, desnonaments, i mentre tant cal salvar bancs i caixes amb diner públic: caja Madrid, caixa Laietana, caixa Galicia, Unnim, CatalunyaCaixa, caixa del Mediterrani, caja Castilla la Mancha... la llista és molt llarga. Hi ha impunitat en les promeses electorals fetes a la babalà i sense preveure'n el seu compliment, sense pensar ni per un moment en que potser caldria retre comptes d'aquestes agosarades promeses. I també n'hi ha en els incompliments dels programes electorals que perpetren els governants. Ningú passa comptes, ningú se sent al·ludit. Només es demanen explicacions als adversaris, no se sap que és l'autocrítica ni la revisió de les pròpies accions. Espero però que les properes eleccions si que castiguin d'alguna manera als qui practiquen aquestes impunitats que ens han maltractat tant als ciutadans. Perquè si no passa res caldrà fer-s'ho mirar molt.

La vila del Masnou, al sud de la comarca del Maresme, entre Premià de Mar i Montgat, té una forma allargada que ressegueix la costa. Més de 3 quilòmetres de platja, han marcat la seva estreta relació amb el mar, la pesca i les activitats nàutiques. El Masnou també compta amb un important patrimoni arquitectònic i cultural, testimoni d'un passat gloriós en què part de la població, capitans i navegants, van fer les Amèriques per omplir, després, la vila d'impressionants cases modernistes i noucentistes. el Casino o l'actual Casa de Cultura en són alguns exemples. Destaquen les zones verdes, en un municipi que està construint un eix blau-verd, que permet caminar des del mar fins al parc Vallmora, connectant amb la Serralada Marina. Durant segles, la població del Masnou es dedicava, bàsicament, a la pagesia o la pesca i preferia viure als pobles d'Alella o Teià, a recer dels atacs dels pirates. Poc a poc, es van establir comunitats de pescadors a la platja i es van construir masos fortificats a prop del mar. Els primers pobladors es van instal·lar a la vil·la de Cal Ros de les Cabres i d'aquestes platges sortien vaixells carregats d'àmfores del famós vi de la Laietània. Avui la població del Masnou és molt diferent de la vila comercial i marinera de segles passats, tot i que encara conserva records de fa més de cent anys. La proximitat amb Barcelona i, a la vegada, gaudir de la tranquil·litat han fet del Masnou un lloc per viure i per visitar-lo en qualsevol època de l'any. Actualment, els testimonis que mantenen la tradició marinera són les activitats industrials relacionades amb la nàutica, els centres esportius com el Club Nàutic El Masnou o el Club Ocata Vent. El municipi té dues platges, la del Masnou i la d'Ocata, que destaquen per les aigües tranquil·les de color blau i una sorra de gra fi i daurat. La platja d'Ocata, guardonada diversos anys amb el distintiu Bandera Blava és la principal, per la seva ubicació, grandària i amplada. La platja del Masnou, situada al sud del port esportiu, és més estreta i tranquil·la. A ambdues platges s'hi pot accedir fàcilment des del centre urbà i estan ben comunicades amb transport públic. Babel se centra en tres conjunts interrelacionats de situacions i personatges, i molts esdeveniments es revelen fora de seqüència. El següent resum de la trama l'he simplificat per això no es correspon amb la seqüència exacta dels esdeveniments a la pantalla. La història comença mentre un home d'edat avançada camina al desert del Marroc, Abdullah és un venedor. En aquest cas té un rifle i 300 municions per vendre al seu veí Hassan, que té 3 fills i una esposa, i es dedica a la criança de cabres. Mentre Abdullah mostra el rifle a Hassan, li diu que pot arribar fins a 3 quilòmetres amb un tir, i el més gran dels dels germans ho prova, encara que sense bona punteria, el fill menor també dóna un tret i encerta. La compra del rifle era ja un fet, l'utilitzarien per defensar les cabres dels animals que volen menjar. Els dos germans posen a prova l'eficàcia del rifle. El gran no té bona punteria i el menor ho intenta i el seu tir pega a una roca. De totes maneres no estan convençuts que el rifle pugui disparar fins a 3 quilòmetres, per la qual cosa busquen objectius més llunyans, com un vehicle que anava sobre la carretera. Veuen un autocar lluny i el menor dispara i encara que al principi sembla que no ha aconseguit encertar el seu tir, als pocs segons l'autocar s'atura i ells fugen cap a casa, i amaguen el rifle per evitar un càstig. A Richard, el marit, li comenten que l'hospital més proper és a 4 hores de camí, i Richard intenta, sense èxit, detenir un vehicle que passava pel lloc per demanar-li ajuda. Richard i Susan estaven en un viatge per renovar els seus vots de parella, després d'una crisi per la mort del seu fill menor mentre dormia. Després, hi ha notícies de que el govern nord-americà ha denunciat un atemptat terrorista i exigeix??al govern del Marroc que persegueixi els culpables. La policia local comença amb les investigacions i troba els cartutxos utilitzats des de la muntanya, i donen amb Hassan, que era l'amo del rifle. Hi ha un nexe entre la història que es desenvolupa al Marroc amb el Japó, ja que el rifle utilitzat pels nens del Marroc va ser un obsequi d'un home japonès que anava de cacera al seu país i que generosament va regalar a un home per ser el seu guia, el mateix que temps després el va vendre al pare d'aquests. En el moment que els petits ataquen amb el rifle l'autocar on viatjaven els nord-americans, s'obre una línia d'investigació al Marroc; es rastreja l'arma que tenia registre a Tòquio, i d'aquí la història fa un gir cultural, ja que a diferència del Marroc, al Japó, recreen a la perfecció la vida quotidiana dels seus habitants en l'actualitat, els exorbitants avenços tecnològics als que han arribat però al tètric retrocés que ha patit la felicitat dels japonesos. El seu personatge principal és Rinko Kikuchi, una adolescent sordmuda, filla del caçador japonès que obsequia el rifle, i que porta a terme escenes amb alt contingut depressiu, dramàtic i reflexiu que donen a conèixer un retrat social que emmarca als japonesos en un tètric i accelerat ritme de vida. Els fets tenen lloc a la ciutat de Houston on una mexicana cuida a dos nens americans, els pares dels quals es troben de vacances al Marroc. La mainadera ha d'assistir al casament del seu fill a l'altre costat de la frontera, del costat mexicà, i decideix portar-se als nens americans amb ella. Al final de la festa el nebot de la mainadera i els nens americans creuen cap al territori nord-americà on, una sèrie de problemes, els porta a deixar als nens sols al desert. Aquesta part de la pel · lícula dóna a conèixer els tipus de cultura dels dos països així com la complexa i entrellaçada situació que es viu a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, afortunadament sense conseqüències fatals per als nens en aquesta ocasió. En el 2003, l'agent de la CIA Valerie Plame (Naomi Watts) treballa per al Departament contra la proliferació d'armes i la seva nova missió consisteix a investigar l'armament de l'Iraq. El seu marit, el diplomàtic Joseph Wilson (Sean Penn), conclou en un dels seus estudis que és impossible que l'urani enriquit hagi sortit del Níger en direcció a l'Iraq sense que el govern dels Estats Units ho sàpiga. Per això, quan el govern de Bush li declara la guerra a l'Iraq amb aquesta excusa, decideix publicar els seus estudis al New York Times perquè tothom sàpiga que és mentida. Però, aquest fet no li agrada gens al govern nord-americà i la vida del matrimoni i la de la seva família corre perill. Poc després, un periodista de Washington revela la identitat de Valerie. En aquestes circumstàncies, la protagonista haurà d'afrontar una dura batalla per treure a la llum la veritat, salvar la seva impecable reputació, la seva carrera i la seva vida privada. Narra la història real de Valerie Plame, una agent de la CIA, la identitat de la qual va ser revelada per membres de la Casa Blanca per desacreditar al seu marit, que l'any 2003 havia escrit un polèmic article al New York Times. En aquest article, el marit de Plame acusava l'administració Bush d'haver manipulat a l'Agència Central d'Intel · ligència pel que fa a l'existència d'armes de destrucció massiva per part del règim de Saddam Hussein, per poder així justificar la invasió de l'Iraq. L'escola ha de ser el lloc on nens i nenes aprenen a identificar els sentiments propis i aliens, valorar i gestionar les diferències dels altres, per així eliminar el domini d'un sexe sobre un altre i la violència que es deriva d'aquest model tan profundament arrelat en les nostres societats. Tant la mateixa pràctica dels professors com els últims estudis científics han destacat la importància que té l'escola en el desenvolupament dels sentiments, la forma d'entendre la convivència i les actituds davant les diferències, sobretot les de gènere. Per aquest motiu la pràctica pedagògica ha posat de relleu la importància d'ensenyar a estimar a l'escola, de desenvolupar la capacitat de respecte, empatia i diàleg, i la de resoldre els conflictes de forma negociada evitant l'ús de la violència, ja des dels primers anys. Entre els objectius d'aquest llibre: subratllar la importància d'un model coeducatiu que ensenyi a cooperar en lloc de competir, a reconèixer el valor de la diversitat contra un únic model d'èxit, a defensar els drets i el benestar de totes les persones, col · laborant en la construcció del bé comú... En el 1865, després de l'assassinat d'Abraham Lincoln, vuit persones són detingudes i acusades de conspirar per matar el president, el vicepresident i el secretari d'Estat. Entre elles està Mary Surratt (Robyn Wright), la propietària d'una pensió, on John Wilkes Booth (Toby Kebbell), l'autor material del magnicidi, i els seus còmplices es van reunir i van planejar l'atemptat. Mentre el ressentiment contra el Sud domina les autoritats de Washington, el jove advocat Frederick Aiken (James MacAvoy), heroi de guerra unionista, es veu obligat a defensar a Surrat davant un tribunal militar. No obstant això, molt aviat comença a sospitar que la seva defensada podria estar sent utilitzada com a producte i ostatge per capturar al seu fill John (Johnny Simmons). Durant els deu primers minuts, la pel · lícula recrea amb fidelitat sorprenent els esdeveniments que van tenir lloc la nit d'aquell fatídic 14 d'abril de 1865, on es produeix l'assassinat de Lincoln i els intents d'assassinat del vicepresident Andrew Johnson i del secretari d'Estat William H Seward, fins en els detalls més minuciosos. Així, veiem John Wilkes Booth (personatge digne d'una de les tragèdies de Shakespeare) deixar els cavalls a la sortida del Teatre Ford, penetrar sense problemes en un local on estava acostumat a representar els més diversos papers en la seva faceta de conegudíssim actor i integrant d'una família d'actors, penetrar sense dificultats a la llotja presidencial, barrar la porta amb un faristol de fusta, disparar contra el president, apunyalar al braç esquerre al major Rathbone, saltar cap a l'escenari i, després del seu crit de Sic Semper Tyrannis (lema de l'estat de Virgínia) fugir de l'escena del crim. Kitty (Naomi Watts) és una jove anglesa de l'alta societat que, per escapar del seu ambient familiar, es casa amb Walter Fane (Edward Norton), un prometedor metge. El matrimoni es trasllada a Xangai, on Kitty té una aventura amb un nord-americà (Liev Schreiber). Quan Walter descobreix la infidelitat de la seva esposa, decideix traslladar-se amb ella, que l'acompanya de manera forçosa, a una de les regions més remotes de la Xina, per intentar lluitar contra una mortal epidèmia de còlera. Durant el viatge coneixen llocs que mai haurien imaginat i comencen a reflexionar sobre com havia estat la seva vida. Narra l'enfrontament que van mantenir el famós periodista de la CBS Edward R. Murrow (David Strathairn) i el seu productor Fred Friendly (George Clooney) contra el senador Joseph McCarthy, fet que va determinar el final de la "caça de bruixes". El títol de la pel·lícula fa referència a la frase que Murrow utilitzava per acomiadar els seus programes. És la crònica de l'autèntic enfrontament entre Edward R. Murrow (David Strathairn), presentador de les notícies, i el senador Joseph McCarthy i el Comitè d'Activitats Antiamericanes. Amb la ferma voluntat d'informar dels fets i il·lustrar a l'audiència, Murrow i el seu incondicional equip, capitanejat pel seu productor Fred Friendly (George Clooney) i Joe Wershba (Robert Downey Jr) des de la sala de redacció de la CBS fan front a les pressions corporatives i dels patrocinadors per examinar les mentides i les tàctiques alarmistes perpetrades per McCarthy durant la seva "caça de bruixes" comunista. Quan el senador reacciona acusant el presentador de ser comunista, s'erigeix??una enorme indignació pública. En aquell clima de por i repressió, l'equip de la CBS va seguir endavant sense atendre a precs. La seva tenacitat finalment va valer la pena quan el mateix McCarthy va haver de presentar-se davant el Senat i va ser desposseït de poder una vegada que les seves mentides i abusos van quedar per fi al descobert. Una passejada pel municipi de Vilassar de Mar ens permet albirar la seva llarga història. Des de la remota prehistòria, documentada amb restes arqueològiques, fins la seva època de màxima lluentor quan els coneguts com indianos o americanos van construir les magnífiques cases modernistes que avui podem veure passejant vora el mar, la història ha estat llarga i complexa. Les troballes d'època prehistòrica d'El Molí, pertanyen al Neolític, i la Rajoleria Robert, de l'Edat de Bronze, constitueixen, a hores d'ara, les evidències més antigues de la presència humana en el terme de Vilassar de Mar. Les restes de l'època romana són més nombroses i entre elles trobem una pedra mil·liar, una vil·la i una necròpolis, situades molt a prop de la Via Augusta, testimonis de l'intens procés de romanització que va experimentar la nostra costa. A partir del S. III començà un període de decadència, que es perllonga durant els anys de les invasions dels visigots i els àrabs, època que va beneficiar el poblament en llocs resguardats de possibles atacs com el castell de Vilassar de Dalt, documentat des de l'any 978, en detriment dels espais oberts de la plana costanera. Des de finals del S. XV, amb l'afebliment del feudalisme, pobladors de Vilassar de Dalt, Cabrils i altres indrets de l'interior van començar a baixar cap a la costa per dedicar-se a l'agricultura i la pesca. Per protegir-se de la pirateria turca construïren tres torres de defensa, una d'elles la Torre d'en Nadal molt present en la vida del municipi, i poc a poc, es van crear els primers carrers que començaren a constituir el que seria el precedent del veïnat de mar, documentat des de l'any 1606. Aprofitant la presència de l'antic Camí Ral, l'actual carretera N-II, s'hi va construir un hostal. Durant el S. XVIII, el veïnat de mar, que encara pertanyia al municipi de Vilassar, experimenta una gran creixement demogràfic, lligat a l'agricultura, la pesca i la producció de vi i aiguardent, fins al punt que el 1726 s'aconsegueix la llicència per a la construcció d'una església, consagrada el 1745. L'any 1784, aquest veïnat, format per un miler de persones, es separa del nucli original i esdevé un municipi independent, Vilassar de Mar. El S. XIX continua i amplia aquesta expansió amb la indústria tèxtil, la marina i el comerç, que s'afegeixen a una agricultura centrada en la producció de la vinya. Però sense cap mena de dubte, la marina constitueix el motor del poble, amb unes drassanes que construeixen velers que navegaven cap a Amèrica, en mans de mariners, pilots i capitans vilassarencs que comercien amb productes agrícoles i industrials del país i, que culminarà, amb la fundació de l'Escola Nàutica-Mercantil de Joan Monjo el 1876. La puixança econòmica derivada d'aquest comerç amb ultramar i l'aparició de l'americano, determinen un canvi en la fesomia del poble, que veu com es construeixen moltes cases d'estil modernista a finals de segle. La flor i l'estiueig, els nous protagonistes Vilassar de Mar comença el S. XX amb uns 3000 habitants, empès per uns nous aires de canvi. Davant la decadència de la marina i l'estancament de la indústria tèxtil, l'agricultura abandona la vinya en favor de l'horta, la patata i la flor tallada, que serà introduïda per Beniamino Farina el 1923. Progressivament, el poble també esdevindrà un centre d'estiueig. Després del parèntesi de la guerra i la postguerra, es produeix la recuperació, i durant els anys 60 arriben immigrants d'arreu de la península, la majoria per treballar en el sector de la flor, que exporta els seus productes arreu d'Europa. A partir dels anys 70 el poble experimenta un gran creixement demogràfic, lligat principalment a l'arribada de nous residents de l'àrea metropolitana. L'agricultura es reconverteix novament, aquesta vegada a favor de la flor i la planta que es comercialitzen a través del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, que es crea l'any 1983, però cedeix tot el protagonisme al sector serveis en un poble que esdevé cada cop més municipi residencial i supera els 19000 habitants el 2008.

En tan sols 20 anys l'ésser humà ha estat el protagonista de com un dels majors llacs del món (o mar interior) s'ha vist reduït fins a límits insospitats. Isabel Coixet (directora de cinema) ens presenta un recull de fotografies impactants sobre aquesta dramàtica desaparició. Un cop feta la visita tindrem l'oportunitat de veure el documental que amb aquest mateix títol es va presentar al 58è Festival de San Sebastián. Més informació: regio7.cat/cultures/2010/09/21/coixet-denuncia-drama-daral/104290.html CiU presenta un espot que no amaga el candidat nacionalista i on sí que surt l'Alcalde actual, en un missatge que confronta la crisi de model i lideratge dels socialistes a la capital catalana amb l'alternativa sòlida i compromesa de Convergència i Unió per Barcelona En l'últim ple de la legislatura, el Parlament ha aprovat la llei de l'aranès amb els vots a favor del tripartit i CiU. La norma dota la llengua occitana d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i regula la seva oficialitat a Aran i a Catalunya. L'aranès, per tant, es converteix en la tercera llengua oficial de Catalunya, juntament amb el català i el castellà, i en llengua d'"ús preferent" a la Vall d'Aran. El trofeu podria instal·lar-se al Saló de Cent, on els aficionats espanyols podrien retratar-se amb la Copa, en el que a la pràctica suposaria una desfilada de rojigualdes dins l'edifici de l'Ajuntament.... L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 13 dies de presó i a una multa de 540 euros el noi que no es va presentar a la mesa electoral on havia de ser les últimes eleccions espanyoles al·legant objecció de consciència, per independentista. El noi va al·legar que formar part de la mesa -li va tocar ser vocal segon suplent- entrava en conflicte amb la seva ideologia, independentista, i li provocava un "conflicte greu de consciència". A Barcelona s'acosten les festes de la Mercè i en el programa d'actes no hi falta la música en directe, protagonista a molts espais de la ciutat durant. Hem fet una tria de concerts entre els 87 programats. Estem acostumats a pagar quotes molt altes per tenir connexió a la xarxa i s'ha estés la idea errònia que Internet és de les operadores. Però Internet és de tots i ens l'hem de fer nostre. Amb aquesta idea va néixer Guifi.net, la xarxa de telecomunicacions lliure i oberta més gran del món. A Barcelona, els que estiguin interessats en unir-se a la xarxa, els trobaran els dijous a la tarda a les reunions que es fan al local del carrer de la Riereta 5, al barri del Raval. Una altra opció és inscriure's a la llista de correu del barcelonès. Avui divendres a les 13.00 es farà la inauguració oficial de la 59a edició de la Fira del llibre d'ocasió antic i modern que fins al 3 d'octubre restarà oberta al Passeig de Gràcia de Barcelona. Enguany, l'historiador Josep Termes farà la lectura del pregó i, posteriorment, afegirà la seva signatura al Monument del Llibre. Els promotors de Barcelona Decideix porten setmanes intentant que algú els agafi el telèfon, els respongui un mail o els doni justificant de recepció de la carta que els van enviar fa un mes i mig per reclamar concrecions en aquesta col·laboració: "A la vista que la vostra entitat va aprovar en Junta la cessió de les instal·lacions, crec que seria adequat contrastar aquesta decisió amb les realitats actuals i estudiar la millor manera de donar-li compliment". Aquest estiu, tal com explicàvem fa dues setmanes, el diari ABC ha instigat una agressiva i barroera campanya per implicar el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i de retruc l'Església catalana, en el tema de l'avortament. No era cap casualitat, com s'ha anat demostrant, que els atacs s'hagin produït poques setmanes abans de la vinguda del Sant Pare a Catalunya per consagrar el temple de la Sagrada Família. Els responsables de Som Ràdio han negat avui estar interferint les emissions de cap altra cadena en emetre pel 94.2 de la FM a Barcelona, tal com s'havia indicat en algunes informacions, que apuntaven que la Generalitat els havia obert un expedient per aquest motiu. En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), els impulsors de Som Ràdio han admès que no disposen d'un permís específic per emetre, però han indicat que aquesta és una situació habitual. Fa unes setmanes us vam parlar del jTomtom, un programa per a actualitzar el GPS TomTom des de GNU/Linux. En aquells moments, l'únic que podia actualitzar el programa era la situació dels satèl·lits, però des de fa poc ja ens proporciona una nova utilitat. Ara també pot actualitzar en el nostre dispositiu GPS la situació dels radars de trànsit d'Espanya (fins fa poc, només hi havia disponibles els de França). La Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha obert un expedient de tancament a Som Ràdio, l'emissora de caràcter independentista que va començar a emetre fa algunes setmanes a l'àrea de Barcelona i rodalies pel 94.2 de la FM, impulsada pel Cercle Català de Negocis (CCN). La fiscalia de l'Audiència ha rebut ja l'informe dels Mossos d'Esquadra sobre els fets que van esdevenir durant la Diada de Catalunya al Fossar de les Moreres. La fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha obert diligències per tal d'investigar la crema de fotografies del monarca i de la bandera espanyola (i també una de francesa) el darrer dissabte, en el marc de la celebració de l'Onze de Setembre a Barcelona, al Fossar de les Moreres. En Brian Pesin té 21 anys i estudia Ciències de la Comunicació a la Universitat de Stanford. Aquest quadrimestre, però, el passarà a Barcelona, estudiant al CASB. Igual que la seva companya, Sasha Levine, que estudia Relacions Internacionals, abans d'arribar a la capital de Catalunya sabia ben poca cosa de la identitat i la cultura catalanes.... Un estudi elaborat per investigadors de la Unitat del Son de l'Hospital Clínic de Barcelona demostra que els pacients amb trastorn del son en fase REM tenen més d'un 50% de probabilitats de tenir Parkinson. De fet, els investigadors han trobat la manera d'identificar les persones que d'aquí a pocs anys podrien tenir Parkinson. Coincidint amb la conferència de premsa que realitzarem el proper 16 de setembre, voldríem que els veïns i veïnes i les entitats i associacions que ens esteu recolzant i us heu implicat en la promoció i organització de la Consulta sobre la Independència del proper 10-A vingueu a fer acte de presència per a fer ben visible el suport del teixit associatiu que ja compta Ciutat Vella Decideix. L'objectiu d'aquesta assemblea és doble. D'una banda, farem balanç de la feina feta fins ara, i de l'altra, volem posar damunt la taula una proposta de pla de treball que estem elaborant i que sotmetrem a votació entre tots els assistents. Serà un pla de treball engrescador, que ens servirà per treballar amb motivació, rigor, eficiència, i en el qual esperem que tothom s'hi senti còmode.

Les polítiques governamentals s'endureixen i afloren els discursos obertament xenòfobs / Els vint-i-set posen cada vegada més baldes a les portes per reduir la pressió migratòria Nicolas Sarkozy seguirà expulsant gitanos romanesos i búlgars de França amb el silenci còmplice, per no dir-ne aval o benedicció, dels seus 26 socis de la Unió Europea (UE), que han optat per fer el desentès en un assumpte, el de la immigració, que ha demostrat una vegada més que és una bomba de rellotgeria en temps de crisi. A l'empara de la recessió econòmica, es consolida un sentiment contra els immigrants que reflecteixen molt bé les enquestes i que, depenent dels països, es tradueix en l'enduriment de les polítiques governamentals i en l'auge de partits obertament xenòfobs, quan no directament en brots de racisme. Silent o de manera sorollosa, segons convingui, l'Europa dels Vint-i-set, governada en bona part per la dreta, posa cada vegada més baldes a les portes. El rebuig de les regularitzacions massives com la portada a terme pel Govern espanyol el 2004 és l'eix del pacte sobre la immigració que van firmar el 2008 els Vint-i-set, sota la presidència francesa. Va ser aquella la primera pedra que va marcar un canvi de rumb que s'ha traduït en un blindatge cada vegada més gran de les fronteres a través d'acords bilaterals com els firmats per Espanya amb Mauritània i el Senegal o entre Itàlia i Líbia. CAUEN ELS NÚMEROS / Resultat de tot plegat va ser que l'any passat es va reduir per primer cop la pressió migratòria sobre Europa. Fins a un 20% menys d'immigrants van creuar il·legalment la frontera i un 20% van baixar les inadmissions dels països de la UE, segons dades de Frontex, agència de la Unió Europea de Fronteres. A les més de 34.000 persones que van deixar de venir, se'ls van sumar les 500.000 que es van quedar a les portes del somni europeu al ser rebutjades a les fronteres. Però en una Europa en recessió amb 12 milions de persones extracomunitàries i la mateixa xifra sense papers -el seu nombre és molt difícil d'establir- vivint dins de les seves fronteres, immigració, atur i delinqüència configuren un còctel de mal combinar però que molts polítics, coneixedors dels seus rèdits electorals, miren d'agitar. No és casualitat, doncs, que a poc més de dos mesos de les eleccions catalanes, el PP intenti posar sobre la taula el debat de la immigració, que fa uns quants mesos va posar a prova la tolerància en localitats com Vic, per l'amenaça municipal de deixar d'empadronar estrangers en situació irregular, o Salt, on les protestes per la inseguretat van degenerar en un brot xenòfob. Ni Nicolas Sarkozy a França ni Silvio Berlusconi a Itàlia van amb miraments a l'hora de relacionar delinqüència i immigració. Va ser Berlusconi el primer a col·locar al centre de la diana els gitanos romanesos i a tornar-los al seu país, a més a més d'autoritzar les patrulles ciutadanes nocturnes. Al nord d'Itàlia, diversos alcaldes de la governamental Lliga Nord han aprovat ordenances antiimmigrants i s'han arribat a eliminar bancs públics als parcs perquè no hi dormin. Publicitant les expulsions de gitanos romanesos, Sarkozy mire que no se li escapin vots per la dreta. El Front Nacional torna a guanyar terreny a les enquestes i no és França l'únic país on la ultradreta guanya força atiant el foc de la immigració. ¿Què passa en aquella liberal i tolerant Holanda, on l'islamòfob Geert Wilders és capaç de convertir el seu partit en la tercera força del Parlament proposant prohibir l'Alcorà i l'expulsió de musulmans? A Alemanya, on la memòria del nazisme ha limitat fins ara la influència de l'extrema dreta, la fundació a Berlín d'un nou partit ultra, Llibertat, ha originat un petit terratrèmol a la cancelleria. Els experts adverteixen del risc que comporta aquest discurs polític que explota la por de la gent: els sentiments sobre la immigració són realment molt profunds i pot ser que no desapareguin quan l'economia s'hagi recuperat.

Carod, durant una visita a la Bressola El Govern, mitjançant el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, ha aprovat una subvenció a l'Associació Amics de la Bressola per un import de 594.510 euros per "realitzar projectes educatius de la Bressola i activitats relacionades amb l'ensenyament en català als territoris de la Catalunya nord durant aquest any 2010". L'entitat compta amb 7 escoles de primària i una de secundària i més de 700 alumnes matriculats l'actual curs acadèmic. L'Associació Amics de la Bressola és l'entitat que aglutina i canalitza des del Principat tots els suports econòmics cap als projectes de la Bressola. Des de fa més d'una dècada compta amb el suport de la Generalitat. Fran, perque dones per sentat que el 20% de poblacio que són (com a 1a opció) independentistes no paguen impostos? No saps que pel pressupost d'un govern com el de Catalunya 600 000 € és el 0,0015% del pressupost? Això no treu que sigui una sigui una situació anòmala: ho hauria de fer l'estat francès.

El govern ha iniciat 214 procediments sancionadors i d'inspecció i control contra emissores de ràdio i televisió sense llicència entre gener i setembre. L'última, aquesta mateixa setmana: Intereconomia. Els fets van passar durant el mes d'agost, quan en aquest municipi es van registrar diversos robatoris amb força a interior de domicilis amb la particularitat que totes les cases afectades estan situades en un radi de 250 metres.

Extracte dels acords de la sessió de la junta de govern local del dia 12/02/2013 Número d'expedient: N112-2013-44 Aprovar la signatura del conveni de col·laboració empresarial en activitats d'interès general, a subscriure entre l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l'empresa GARRO SA Infància, adolescència i familia Aprovació de la pròrroga del conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, regulador del finançament de la contractació del personal tècnic i administratiu destinat a l'Equip d'atenció a la Infància i adolescència (EAIA III) del Baix Llobregat per a l'exercici 2013. Aprovar l'atorgament de subvencions a les entitats per a la Campanya Cavalcada de Reis de l'any 2014. ÀREA D'ACTUACIÓ POLÍTICA DE SERVEIS GENERALS Aprovar desestimar el recurs de reposició interposat per NAEKO LOGÍSTICS SL contra l'acord PCG130711 adoptat per la Junta de Govern Local en la sessió de data 22 de juliol de 2013.

Ahir ens van comunicar, que a l'escola dels meus fills, deixarien de donar porc al servei de menjador. El motiu: com que cada vegada hi ha més nens de religió musulmana el servei de cuina te que elaborar dobles menús i això porta molta feina. Fins aquí la informació i a partir d'aquí el cabreig monumental que em dura encara a hores d'ara. Anem a pams, o jo m'estic fent gran o això és el mon al revés. A veure en primer lloc no estem en un estat aconfessional? I en aquesta escola pública que paguem entre tots, fem els menús en funció (encara) d'una minoria? El motiu de la religió em sembla com a mínim increïble, el porc forma part de la nostra cultura i tradició culinària i ara els nostres fills, els dels agnòstics, el dels ateus, els dels cristians i els dels budistes... no menjaran porc. S'han acabat els fantàstics llibrets de llom, s'han acabat les llonganissetes tendres i les salsitxes, les hamburgueses de porc i vedella i els macarrons amb carn de porc i vedella com els de tota la vida, el pernil dolç i el salat o els patés per berenar. És el primer pas de què?, potser d'aquí a uns anys els meus nets a escola faran obligatòriament el ramadà, clar perquè fer menjar al migdia per tant poquets.... La multiculturalita es meravellosa potser si, però quan una cultura en aquest cas mutila l'altre és per pensar-s'ho. Què passa quan la llibertat de l'altre arrassa la teva. Dietèticament parlant el porc és un aliment que és molt apte per dinars però que a partir de la tarda és millor no prendran perquè els seus greixos son difícils de cremar en repòs i per tant s'acumulen a l'organisme, per tant si no es menja per dinar per sopar no es aconsellable. I tot i que estic segura que no son els pares dels nens musulmans que han demanat això, i penso que ha estat el servei de cuina que ha optat per dir, eliminem el porc, que els catalanets son pocs i tranquils. Si que penso que si la opció hagués estat fer un sol menú i els nens haguessin estat obligats a dinar el que estes programat per aquell dia... llavors si que hi hagués hagut moguda i l'escola hagués sortit a la premsa, al defensor del poble i el departament hi hagués intervingut. Però nosaltres no farem res...som gent educada, parlem ens castellà sempre que cal i ara deixarem que els nostres fills no mengin porc, no fos cas que encara en sortíssim escaldats i se'ns titlles com a mínim d'intolerants i com a màxim de racistes. vale ok millor pesticides i antibiotics que microones tu que ets ecologista ho deus tenir ben mesurat i suposo que el mobil ni tocarlo que funciona amb microones tambe....aixo es una.... Una coseta mes per pensar-hi...empatica i tal...es allo de som 10 i 2 son vegetarians que fem? a)anar a la braseria argentina i els dos que es fotin son minoria b) anar al vegetaria, tots contents que faries si et passes en un sopar amb amics? a la escola esta clar que als dos vegetarians els donaries pel sac.....egoooo egoooooooooo.....i poca empatia.... i per acabar de rematar-ho "de feina ja en tinc més del que puc i del que vull fer!!!" IIEEEEEPPPP que parlem de alimentar els teus fills eeeh!!!! Quina prioritat ocupa per tu aixo?????? egooo egooooooo....cony no cosat res preparar el dinar.... Nostradamus ( ja em sap greu no citar Socrates o Descartes, ells encara no sabien massa res dels àrabs....) 2022 problemes greus d'europa amb els àrabs. El dia que això passi recordareu el meu bloc del porc i quan us treieu el burka o reseu cara la meca.... pensareu aixxx quan tornaré a mejar un filetet de porc amb ceps i salsa a l'oporto... quanta rao tenia l'erratica.... i tot va començar en una escola de poble.... Per una vegada, o per dos, i sense serveixi de precedent estic totalment d'acord amb tu. Aquí si menges carn ets una assassina, si parles de sexe una puta i si demanes justicia una censuradora......., així sí... jutjar els altres pel que fan o deixan de fer.... això és ser defensor de les llibertats. el centre no es comanche, per sort hi ha una mesa de matriculació molt compensada i on visc jo, tots els centres fins i tot els concertats tenen el mateix nombre d'immigrans, i el centre ( no perquè hi porti els meus fills) es molt obert i es treballa molt d'acord amb els pares. Just per això que no vaig entendre aquesta decisió. Però matem'ho aqui, ja se que parlar de porc no es el mateix que fer-ho de poesia teatre o cimeres internacionals.... Tinc dues germanes directores d'escoles en zones COMANCHE, però COMANCHE ( què s'ha de tenir molta moral... ) i cap de les dues ni s'ha plantejat adoptar semblant mesura. SEGUR que aquesta REGLA DE TRES la fan servir per altres situacions del centre, de les quals no us arriba cap coneixement. I la teva emprenyamenta és per aquest motiu. Que et porti la contrària el Cetic i la Vegana doncs estàs més que acostumada. l'Estat espanyol es incompetent i te que apendre d'altres països, com per exemple Austràlia..http://cucoal meria.net/2008/04/carta-p rimer-ministro-australia/ Això del porc a les escoles es un dels molts efectes provocat per una mala gestió des dels inicis. I amb el temps, els divendres voldran unes hores per anar a la mezquita a fer pregar (on jo treballo, ja ho estan demanant, de moment no ho han aconseguit ara van a través del comitè d'empresa.. la meva pregunta es.. si la gent treballa a torns, qui treballi el diumenge i sigui catòlic sortirà per anar a Misa també, oi?).. definitivament, tot ve d'un mateix punt. Erratiqueta; tu tranquila q jo et faig costat...si cal ja muntarem una pagina, amb menys intel·letualitat d ́aparador, i on segurament hi haurà més ironia. I molt probablement més sentit de la realitat. Pq....tu et sents cómode entre aquesta pleyade d petits larousse...?? que us penseu que soc idiota, clar que faré altres accions, però igual que ens posem a debatir sobre egos, sobre sopars xaterils, sobre patria i sobre mil i una coses em va semblar un bon tema per comunicar. I el meu emprenyament es perquè estimats companys blocaires us heu quedat a l'èlit del problema i no heu arribat a la realitat del dia a dia. Però no passa res... si filosofar tb es bó. si tant emprenyada estàs i tant et molesta aquest no és el lloc per canalitzar la teva frustració, Erràtica: Agafes et fas presidenta de l'AMPA i amiga de la directora o el director! Solventes la situació i tots contents amb una bona presidenta a l'AMPA, la directora té una amiga nova i tu porc! Si tu dones rebràs, exigint res de res. m'alegro que pensis que la puresa no existeix perquè estava patint. Per altra banda, això que dius que les llengües no són compartiments tancats tens total la raó però a Catalunya el nivell tan de català com de castellà cada dia és més lamentable. La majoria dels meus amics viuen i han nascut a Barcelona i són universitaris, i fan barbarisme amb català i amb castellà. No sóc filòleg, de tant en tant puc fer alguna falta en català o amb castellà. Però una cosa és que el català o qualsevol llengua incorpori paraules angleses com stop (qui se'l salta pot tenir accidents), facebook (marca registrada), o paraules que venen del descobriment d'Amèrica (tomàquet, patata, etc), o paraules d'altres idiomes que s'ha integrat a la llengua d'acollida per contacte (cas d'algunes paraules castellanes, duro. no n'estic segur, però segur que n'hi ha unes quantes) i altres llengües. Però una altra cosa és la diglòssia que en Sinn comentava anteriorment que des de fa tants anys viu el català. I algun dia la diversitat que tan es defensa, serà la diversitat amb un sol idioma, amb amazigh, amb urdu,... no siguem ingenus, amb castellà, evidentment. Fa uns dies vaig posar una frase de l'escriptor Amin Maalouf, que fa poc ha estat a Barcelona presentat el seu últim llibre, la torno a posar perquè la trobo adient en aquest cas: "...si estudio la llengua de l'altre i l'altre no respecta la meva, parlar la seva llengua deixa de ser un gest d'obertura per transformar-se en un acte de vassallatge i de submissió" (Les identitats que maten, A. Maalouf) que aqui el tribunal de savis...., la aristocràcia activista del xat, ja té el veredicte final; ha decidit q ets una xenòfoba i una mare q malcria els seus fills per menjar porc....ahhh.i no t'ho perdis, tb han decidit q ets escandalosament pija, per denunciar una discriminació (real). Al final aquests activistes sectaris/ radicals, q llegeixen més q miren i miren, més q no veuen, encara em faran agafar simpaties pels toreros (...)pq tota coincidència amb ells, em fa dubtar...... Creure amb una idea (la q sigui), està bé, fer-ne proselitisme...s'accepta, però que aquests set ciències, intentin remoure consciencies i vulguin adoctrinar amb el seu discurs progre (de pobre), a qui no pensa com ells, em sembla excessiu i sobretot......avorridíssim. Pq és q a sobre ells es creuen fermament, q són els indis (víctimes) i naltros els vaqueros (dolents, dolents, dolents) Ja ho has llegit erràtica..., tu no canviaras res parlant-ne al blog, en canvi la brigitte bardot i el sèquit de greanpeace q pul·lula per aquí, arreglaran el món sencer ( i part de l'extranger), a partir de 4 copiar i pegar q pengen per aquí..... Ho sento companys megahipersupercaligragilisticoespialitosos de tolerància.... una cosa és ser hospitalari, i l'altre és fer el prèssec..... I és que al final, als catalans ja no ens caldrà ni vaselina...... Salut a tots i una abraçada per alguns menys pq tot és mestissatge, i el català d'aquí a 20 anys inclourà paraules tamazigths, urdús i poloneses -de Polònia- segurament, pq jo no ho sé. Ja ho fa amb les angleses, i continua sent català, i ho serà d'aquí a 20 anys, 40 o 100, si sabem defensar i conservar la nostra llengua, i deixi de ser minoritària. La llengua no es pot perdre, pq es perdria el que sóm, però les llengües, i les cultures, no són compartiments estancs, on hi poden entrar només expressions chachipirulis d'origen anglo, sempre benvingudes. Les llengues, les pàtries, les cultures, els costums i jo mateix estic contaminat i sóc mestís. Cabrero: Sobre això que dius aqui "Però mola, i molt, la conservació de la puresa, de la llengua i dels costums, que ja no sé quins són... però tinc una cosa segura: Catalunya és el que és ara mateix, no en temps de la Renaixença ni en 1714" Fins aquí ningú havia parlat de cap "puresa", i no sé perquè hem de parlar sobre el fet català. Però si hem de parlar sobre la llengua que es parla no enganyarem a ningú si diem que és el castellà qui domina la majoria d'esferes socials. I altra cop, la minoria catalana (la "pura" és la senyalada. I perquè "pura", això no em queda clar, o si.. La Victoria Camps va fer un llibre feminista interessant sobre el fet feminista, "discriminació positiva" és el que demanava per les dones. Doncs jo demano discriminació positiva cap al català). ESCLAR: molts immigrants parlem, escrivim idefensem millor el català, amb fets, "és clar" Em podries citar alguns si et plau, són molt ambigües aquestes paraules. Jo crec que el més fàcil és que la gent que ho patiu us organitzeu per tal que es respectin les diferències individuals de cada criatura, sigui per religió, color, número de dits del peu esquerre o conceptes ètics. Digues-me activista, però segur que explicant-ho en un bloc al xat no arregles el que passa en aquesta escola. algo com quina puta merda que ens manipulin els menús per un precepte religiós ( que no per economia, perque si volien un sol menu haver deixat el que hi havia) i a sobre per una religio minoritària.... però es més fàcil parlar de congressos, de dietètica de purins fins i tot del català ( i mira que m'agrada el tema) que no ser politicament incorrecta... encara estic més emprenyada que al matí... apa a dormir tranquils que no us han titllat de racistes i heu quedat molt multiculturals Aquest vídeo explica molt bé el tema dels "danys colaterals" de l'alimentació que comentes... (i recordo que Catalunya és la fàbrica més gran de porcs d'Holanda... aquí ens quedem els purins... i és que no deixem de ser el sud del nord) suposo que parles amb mi, em pots dir pel nom, dona, o insultar-me, que no m'importa. No pensó quedar amb ningú que no sigui activista i que no jerarquitzi dimonitzant els més desafavorits en comptes de fer front comú per lluitar per interessos comuns contra els més grans. Sóc així d'estúpida i discriminatòria. erratica efectivament...el capitalisme a mutilat la tendre llihertat dels teus fills amb aixo si que vinc d'acord perque es mes important no gastar en menjar per tots que no pas menjar lliurement....pero aixo que els hi expliquin als continent de sota nostre....que ho pateixen pero a lo bestia..... Wednesday, October 7th 2009, 7:23 PM...poden parlar i escriure el català perquè no han mamat cap altre català que l'acadèmic. No com els de la meva generació, que em crescut enmig d'un tot social pràcticament en castellà. I encara ara el cinema, la premsa, la tele, etc, està en castellà. Cal recordar que només 30 anys enrera només es permetia el castellà arreu. Tal com estàn les coses, se'ls acabarà espatllant... De fet, a Catalunya la gent no parla ni escriu bé, ni el català ni el castellà (!). I com el català, també hi ha una majoria d'immigrants que escriuen millor el castellà que la mitjana castellana a Catalunya. Per la senzilla raó que no han rebut influència del català. Algú s'imagina un holandés parlant malament la seva llengua, perquè l'alemany ha estat imposat políticament? Doncs és el que passa a Catalunya... Més de la mitat de congresistes americans per no tenir, no tenen ni han tingut mai passaport; ja et diuen quina mentalitat tenen... què si, què si t'estant esperant... En tot cas, l'important no és actuar 10 vegades sinó 1 però amb eficàcia, pensant. doncs si nomes son diners i es tracta de fer un menú.... algú em pot dir perquè el menú escollit és el que limita la varietat gastronomica en bé de les creences religioses d'un grup? i que hauria passat si fos al revés??? Que totes les vostres reflexions em semblen molt adients però al cap i a la fi la llibertat dels altres ha mutilat la dels meus fills... ( que tragic que m'ha quedat;)... jo estic molt d'acord amb el cabrero... per cert erratica ja que vam parlar del ego i lligant el tema com creus que s'anomena la persona que es incapaç d'entendre la filosofia de vida dels demes....com per exemple els animanlistes. dedicant-me al tema de la diversitat intercultural o com la vulgueu anomenar, i no sé què dir del tema. Perquè el tema és només que una empresa de càtering es vol estalviar peles i fer només un menú. Aquest fet es reprodueix amb altres minories, cel·líacs, diabètics, gent gran a les residències que tenen necessitats alimentàries específiques... Potser el tema, l'únic tema de veritable interès, sigui aquest: centrar-se en reclamar-li a l'empresa, segurament catalana, que faci més d'un menú, dos o els que calguin per atendre la tan manida diversitat cultural. Però mola, i molt, la conservació de la puresa, de la llengua i dels costums, que ja no sé quins són... però tinc una cosa segura: Catalunya és el que és ara mateix, no en temps de la Renaixença ni en 1714. I es parlen moltes llengües, tenim monges, punkies -ara pocs-, mods, heavies, frikies, nenes vestides de primera comunió i gent que va amb corbata amb 40o a l'ombra. I, si us plau, no ens fiquem amb el masclisme dels musulmans, perquè ens sortiran els colors a tots plegats. Erràtica: no sé què tens darrerament, però mous amb els teus articles tot aquest galliner que conformen el xat. P.D.: la majoria dels meus alumnes universitaris musulmans escriu bastant millor que la mitjana catalana el català. Diversitat et remetrà a tots el eufemismes que creguis idonis per dir el que vols dir, però a l'escola la diversitat està molt clara i crec que s'ha d'aplicar, tal com se'ns demana, tant a dins les aules com al menjador. A dins de l'aula: atendre a tots els alumnes amb necessitats educatives diferents segons la seva capacitat. Al menjador: atendre a tots els alumnes amb necessitats alimentàries diferents segons la seva religió. I....per què el que se'ns demana a l'aula, no es compleix al menjador????????????????????????????? no ho entenc. Wednesday, October 7th 2009, 2:13 PM...aquesta paraula és un eufemisme per no dir la malsonant "colonialisme". Els polítics ho permeten per què saben que els immigrants representaràn un mínim de votants futurs, que podrien marcar la diferència entre guanyar o perdre eleccions. No obligaràn els immigrants a assumir responsabilitats i obligacions, no fos que es molestessin i no els votessin. Insisteixo en l'arrel del problema: hi han immigrants perquè hi han dictadures, guerres i interessos. Tothom té dret a treballar al seu país. Una altra cosa és que el sistema econòmic actual no pogui donar feina a tothom -o no vulgui-... Però si que es veritat que ens perdem en el tema multicultural, com tants d'altres perquè queda bé. I a nivell d'escola i immigració hi ha tants temes que grinyolen i això ho puc dir perquè ho visc des de les dues prespectives, de mare i professora, només em faltaria la d'alumne... aquests per sort son els que viuen més feliços que d'això es tracta... ho trobo realment increïble que en una escola pública es decideixi treure el porc de la cuina senzillament perquè hi ha nens musulmans. Entenc que aquests no el mengin, però perquè els altres nens (amb educació catòlica, budista, hinduista, atea, etc han d'estar-se de menjar-ne???) Si truques al programa dels Matins el Cuní i la Rahola et fan una entrevista, t'ho asseguro. Jo estic molt cansat de tots/es aquests multiculturetes que ens governen, però molt. La diversitat que vivim és una realitat i penso que tenim un repte que passa per integrar totes aquestes diferents maneres culturals que han arribat a casa nostra i alhora respectar les seves maneres culturals, però amb alguns matisos. (les nenes han de poder fer gimnàsia a escola, la burca jo no la permetria, no sé, és complex, però som nosaltres la societat d'acollida. No m'imagino una dona amb top less a les platges de Karachi) Si a l'escola alguns nens no poden menjar porc doncs que no en mengin, però això no pot ser motiu per obligar a tots a seguir la mateixa dieta. I potser es pot rebatre que nosaltres celebrem el nadal, la pasqua, etc etc. Però aquestes festes no només són festes religioses, també són festes populars. Als multiculturetes que governen (els del sms del toston, amb això tenia tota la raó!) els diria que la diversitat és positiva ja que suma, però cal tenir present el marc de referència cultural del país on estem, i aquest Marc és el que han de tenir present alhora de fer polítiques educatives. El marc no pot ser ni el Marroc, ni Alemanya, ni el Paquistan, ni els EUA, ni... Podem matar i cuinar els islàmics i servir-los amb una poma a la boca (per allò de menjar fruita) per als blanquets ateus o creients, així acabem amb l'especisme (per fi ens adonem que carn és carn sigui de qui sigui) i amb la xenofòbia (pq ja no voldran venir més en pateres per ser trinxats pel camí o en arribar). O_o...amb lu tranquilet que m'he presentat Per començar recalcar el coment del B sobre els motius economics de tot plegat...tot es fa per pasta...i no italiana Pero perl que jo he dit erratica es el de sempre ens passem la vida discutint i lluitant per banalitats enlloc de anar al tema central.....postser ho veus com un imposible pero collons en una societat humana perque es tant incomode voler viure be com a humans. Cony ja maltractem el medi ambient, els animals, etc... pero tambe ens em de automaltractar com a especie allunyant els nostres fills de la nostre educacio com a pares? Tant imporntant es que algu no pugui treballar on vol? o que un nen pugui anar a escola prop dels seus pares? Ens compliquem la vida que te cagas....i acabem enfadats per no menjar porc....enlloc de emprenyarnos per coses realtment trascendent.....i jo desquicio??????? els temps canvien, d'aquí uns anys serem xinumoros i ens amoïnaran drets molt més fonamentals més que no haver de mejar merda... perqueee la cosa de la llibertat va xunga... encara que diguin que la sobirania és la de la majoria, o no som majoria els treballadors eeh? això sí, continuarem cridant Independencia en urdu amb un kebab amb cocacola entre dents i recordarem la darrera avia que parlava català amb nostàlgia, en alguna cosa haurem de creure, ni que sigui en Déu... segur que els espanyols encara existiran amb tanta peli apocalíptica no deixo de pensar que jo vull per mi una nau espacial tamany clic Pensa que fa cinc-cents anys i escaig els habitants de dintre d'un vaixell (o tres) eren clara minoria i van cristianitzar tot un continent (que, de fet, semblen dos). El que ja no tinc tan clar es si empadronant a dos dotzenes de nanos a qualsevol estat on predomini l'islam, si resoldrien que tots els nanos menjessin porc per estalviar feina. Que al final no será una qüestió gastronòmica, sino de calers en aquest món que és pensa desenvolupat... Que la taxa d'atur és alta, no? Que jo sóc vegetarià i no en menjaré pas. es que no puc eh? ja hi tornes, que hi ha coses que per més que siguin injustes no canviaran... i no negare que l'ideal seria que jo treballés a la ciutat on visc i pogués quedar-me els meus fills a dinar a casa.. però coi es que no es el temaaaaaa celtic... renunciar no eh? que això cada dia es més divertit bertran, no era la dietètica el tema, era la llibertat...... estic totalment d'acord amb el tema de que ja mengen prou carn però es que a mi la carn de vedella tampoc em sembla adient... i el porc per sopar menys... per tant si aquest canvi hagués estat en funció de la salut l'entendria, en funció d'una religió no, sigui la que sigui l'estat no es ateu ni aconfesional ni pollas...vivm en un estat catolic...que la religio no tingui un seient al parlament no vol dir que no influiexi social, economica o politicament....que hi hagi llibertat de culta no vol dir que el catolcisime estigui tutelat per l'estat....i sino qui paga reformes a les esglesies, com es que les escoles religioses son concertades???? santa innocencia...i encara ens preocupem pel porc??? no voleu porc pos aneu a protestar per una horari laboral i familiar digne que ens permeti una cosa tant basica com alimentar els nostres fills.....uis pero aixo no...mola mes que quidin al menjador i queixarse del menjador....abans que anar per feina i demanar una solucio potent sempre hem de fer el pamplines amb gilipollades.....sempre estem ben entretinguts..... nomes era un comentari absurd...com parlem sempre antropocentricament......:S la meva critica era aquesta pel tema dels bitxos ja esta la vegana repartint llenya.....:S jo nomes em carrego la visio antropocentrica humana sempre amb els seus mals de caps superimportants sobre si menjar porc o no al cole.... Pero ara que dius aixo que ja triaran lliurement quant siguin grans es com educar dins la religio catolica i dir que quant siguin grans ja triaran la religio que els conve pero despres estan marcats ja per aixo.... Els pares eduquem ens agradi o no em de pendre decisions perque els nens siguin el mes lliure possibles clar que si pero aixo no treu responsabilitzar-se de decisions com aquesta.... a ell li encantava ser el puntal de la nostra cuina... aquelles matances... aquella carn de perol.... aquelles butifarres.... era com una corrida però sense capa ni banderillas.... cetic no vagis per aqui, t'ho diu una pseudovegetariana que quansi no menja carn... i moltes vegades es sent propera a les tesis de l'alimentació ovolacteovegetaria.... el porc poc hi te a dir, però si que penso que es bó que els nens mengin de tot i variat i de grans ja escolliran... sempre que la religió els ho permeti... per això a casa som com l'estat, aconfessionals i llavors de grans que es privin del que vulguin per el deu que sigui..... o no... Als vegetarians, vegans i altres possiblement els alegrarà... Als ramaders, que no son pocs, s'estiraran del cabell i en faran alguna de grossa si la cosa s'esten per altres IES, CEIP... Els dietistes, que habitualment recomanen menjar carn només dos cops per setmana, provablement se n'alegrin tenint en compte que menjem molta més carn de la recomanada... que degut a la majoria de musulmans a les escoles, s'eliminarà la ja minoritària i optativa religió per falta de d'alumnes i s'imposarà l'Islam per estalviar professors.. És una pena que les minories acabin desapàreixent... A partir d'ara, ja veurem si per poder donar carn vermella a les escoles optaran per la no tan econòmica vedella o, directament, a menjar aus cada dia!!!!!!

COMPARTINT LA CULTURA NO VAL RES: La fotografia és sens dubte una de les disciplines artístiques més populars de l'actualitat. El seu origen es remunta a la modernitat, tot i que era considerada més aviat com un procés mecànic que artístic llavors. CaixaFòrum, juntament amb la National Gallery de Londres, ens acompanyen en un passeig que repassa la seva història. COMPARTINT CAOSMAGAZINE: Tenir fills no vol dir deixar de fer tot el que t'emocionava abans, com pugui ser anar de concerts. Emporta't els més petits de la casa a escoltar el directe de grups com Petit Pop. Ens hem posat amb tons èpics per la blogosfera d'aquest dilluns, i és que s'acaba d'estrenar la tercera temporada d'una de les sèries més populars dels darrers anys: Game of Thrones. Les aventures de grans famílies com els Stark, els Lannisters o els Baratheon tornen a la petita pantalla (aquí a Canal+) per fer-nos vibrar. El regne continua en una lluita sagnant pel poder dels set regnes i a l'altra banda de l'oceà tres dracs comencen a crèixer. 05/04/2013.La fotògrafa Raquel Calvo fa temps que es mou còmodament dins del món de l'espectacle, sobretot del món de la música. I ara publica la seva particular experiència en forma de llibre il·lustrat: Live is life. COMPARTINT LAMONO: Diuen que segones parts mai no foren bones, però la revista LaMono ha decidit inaugurar de nou una exposició col·lectiva de fotografies, amb artistes que us deixaran bocabadats. COMPARTINT FORFREE.CAT: Meditar és simplement no fer res. I això sembla gairebé impossible d'aconseguir avui en dia. L'estrès i el ritme frenètic que portem acaben per esgotar-nos, però amb aquests cursos tornem al bon camí.

VÍDEO: 'Sé que un mosso amb un projectil em va fer això' 'Anava amb en Lluís, creuant el Passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre'l i vaig veure furgons i policies. I vaig notar l'impacte a la cara, i molt de mal. Són paraules d'Ester Quintana, la dona que el vespre del 14 de novembre, la jornada de vaga general, va rebre un impacte de bala de goma dels mossos que li va fer perdre l'ull. Ester necessita ajuda: Amics i amigues INFERMERS, a l'Ester Quintana li està fent les cures la seva mare cada vuit hores perquè no li queda un altre. Si algú es pot encarregar d'aquesta tasca ben segur que ella i la seva mare estaran agraïdes. [EMAIL] Aquests són algunes de les explicacions d'Ester Quintana en el vídeo que el col·lectiu del 15-M de Barcelona ha publicat: 'No m'hauria posat en un lloc en què hi hagués gent que provocava. Al passeig de Gràcia amb Gran Via hi havia gent, però la gent era per allà acomiadant-se, fins que ens van rodejar els mossos i la gent va començara a córrer. Estava tallat per baix, no podíem passar, vam tirar amunt, van arribar furgons a la Gran Via i tothom va començar a córrer creuant el passeig de Gràcia perquè no hi havia cap més lloc on anar. Anàvem en direcció al carrer Casp. Anava amb cinc o sis amics i cadascú va tirar ca a una banda. Anava amb el Lluís, creuant el Passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre'l i vaig veure furgons i policies. I vaig notar impacte a la cara, i molt de mal. Vaig dir a en Lluís que m'havien tocat, em vaig posar la mà a la cara i ja està. Vam estar una estona i va aparèixer un guàrdia urbà. Em va preguntar què passava i li vaig ensenyar l'ull. Al cap d''una estona l'ambulància no venia, no la deixaven passar. La gent cridava perquè vingués, van anar a buscar gel. Em va portar al cotxe el guàrdia urbà. Vaig seure al seient del conductor. I li deien que l'ambulància no la deixaven passar. Li vaig dir digues-li que no estic conscient perquè vinguessin ja. I al dia següent em vaig despertar al box, on hi havia la família. M'havien reconstruït el globus ocular. Tinc tots els ossos del pòmul trencats. El nervi òptic el tinc seccionat, i em van dir que m'haurien de fer una segona intervenció per una placa, que ho havien de valorar el que em farien quan em baixés inflamació. Em van dir que aquesta visió que havia perdut ja no la recuperaria mai més. Aquest nervi seccionat fa que no tingui sensibilitat. Només puc menjar per un cantó i no puc ni badallar. Però em van dir que no, que la visió ja no la tornaria a tenir, i que l'ull s'havia de treure. No em van oferir assistència psicològica tot i que la vaig demanar. Ningú de l'administració s'ha interessat per mi. Ni trucada, ni correu, ni missatge, ni ningú s'ha personat pel que m'havia passat. No sé si és el procediment normal, però no és humà. La meva família i jo necessitem molt suport. Necessitàvem que algú de l'administració respongués per això. Ho vaig veure, i en sóc la prova. He vist que Puig deia que allà no hi havia hagut cap càrrega. Sé que un mosso amb un projectil és qui em va fer això. Si ell no va donar l'ordre, qui el va donar'. Si algú es pot encarregar d'aquesta tasca ben segur que ella i la seva mare estaran agraïdes [EMAIL]

Entrades amb l'etiqueta 'Notícies' A cavall entre Granada i Madrid s'està gestant el llançament d'una nova i interessant App per als nostres mòbils que ens permetrà demanar des del telèfon sense haver de veure-te a empentes a la barra. Aquesta nova funcionalitat per al client es dirà WhatsBar i aportarà al seu torn una vessant positiva per a la gestió de les locals, que ara disposaran d'un sistema de gestió de comandes que imprimirà major agilitat i millor servei al consumidor. I és que amb l'arribada massiva dels smartphones a la població, rar serà el grup de familiars o amics que no disposi d'un telèfon intel · ligent per demanar des de la terrassa o la sala del seu local favorit, sense haver d'aixecar. Aquesta nova # App estarà disponible per a plataforma Android i iPhone abans que acabi la tardor, de forma gratuïta, i entrarà en servei en establiments de tota mena, especialment en aquells que compten amb amplis salons, menjadors, terrasses i vetlladors, on els cambrers podran estalviar, segons els càlculs dels promotors de la idea, fins a un 40 per cent dels 'viatges' cap a cada taula

Les sales que programen cabaret veuen la botella mig buida. Tot i que l'Ajuntament, com informava ahir a El Punt, ja ha admès el projecte de reforma d'El Molino, el món del cabaret subsisteix a Barcelona en horaris i espais fora de prime time. El director del Teatreneu, Josep Salvatella, argumenta la mala salut del gènere amb el fet que el mateix Pavlovsky (que figura en la nòmina del local de Gràcia) ha d'actuar a París perquè no troba sala a Barcelona. Josep Maria Coll, director artístic de la Sala Muntaner, manté una doble programació amb què conjumina el teatre de text amb el més distès. En segona hora actua ara Dani Pérez i, pròximament, hi serà Godoy amb un nou títol. És una bona notícia la futura reobertura d'El Molino? Sí, però el panorama va a contrapèl. Barcelona s'enorgulleix de la història del Paral·lel, una avinguda plena de teatres que absorbia un públic popular amb espectacles de revista. Avui els directors artístics de la Sala Muntaner i del Teatreneu coincideixen a denunciar que la programació d'estrelles de la revista com ara Ángel Pavlovsky i Godoy els penalitzi. Salvatella protesta per la por dels programadors: No hem de tenir por del fet que l'administració no ho consideri teatre, ens hem de lamentar de la seva mirada estreta, en tot cas. Coll denuncia que l'administració parla del cabaret amb la boca petita, com un gènere que no és cultura. Recorda quan, a mitjan anys noranta, les institucions comparaven La Maña i el seu espectacle amb el del Bagdad. Avui la cartellera és inusual ja que presenta dues peces amb regust de cabaret (cal dir que sales com ara el Llantiol i altres d'emergents n'acostumen a programar amb una certa assiduïtat). Des del cap de setmana passat, Pavlovsky s'està al Teatreneu, allunyat del Paral·lel i del centre neuràlgic. El director de la Muntaner es refereix a la intel·lectualitat de Xavier Albertí (el director del muntatge) per distanciar-se del malvist sentit popular. Coll veia clar, feia una setmana, un desinterès de les institucions. Ara, mentre el projecte de reforma d'El Molino (una reivindicació històrica del sector) ja és a exposició pública, es constata que sí que aposten per la recuperació d'un espai que recordi l'època brillant del Paral·lel. Coll, de totes maneres, aclareix que els teatres avui valorats com a patrimoni són difícils de conservar ja que eren barraques sense fonaments, pensats per a la seva explotació durant deu anys. La reobertura de l'Arnau, comenta qui va ser-ne un dels últims gestors, implicaria una reforma integral molt costosa. Salvatella, per la seva banda, celebra que El Molino torni a posar-se en marxa, tot i que desconeix l'empresa privada que ho gestionarà. Sí que tem la competència deslleial que pugui fer el nou Teatre Paral·lel, a partir de la primavera vinent: l'antic Español (i posteriorment Scenic) comprat per l'Ajuntament i explotat per concurs per la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). La programació del nou equipament la farà l'empresa privada Anexa, diu Salvatella. El director del Teatreneu critica que ell ha de programar pensant en el cost de la hipoteca i Anexa estarà alleugerida financerament. La programació del Teatreneu té una fórmula de multicinema: hi ha modificacions constants a la cartellera, depenent de l'èxit o el fracàs de cada espectacle. El públic marca l'oportunitat de continuar en cartell. Aquest format permet mantenir un títol tant temps com faci falta, fins i tot si durant una època té una crisi d'ocupació. Això sí, el darrer nom històric de la revista musical al Teatreneu, Joan Gimeno, va ser a la Sala Xavier Fàbregas presentant un espectacle que –reconeix Salvatella– no va funcionar. Pavlovsky s'estarà al Teatreneu després d'haver fet dues temporades, amb força èxit, al Teatre Borràs. Per Salvatella, més que l'espai on es representi Alas furtivas, el que cal és preguntar-se per què l'actor no pot viure amb dignitat a Catalunya amb un muntatge produït i estrenat al prestigiós Teatre María Guerrero de Madrid. Xavier Albertí reconeix que, efectivament, avui costa trobar teatres interessats en el cabaret literari. El director exposa que el teatre del Paral·lel del segle passat no només era de pit i cuixa, també hi havia reflexions crítiques. Tampoc està d'acord que es concebi el cabaret com l'alemany, ja que hi ha una tradició arrelada a Catalunya. La marca d'aquests artistes era tan profunda que, als anys trenta, va haver-hi una davallada de públic al Paral·lel, ja que els empresaris havien optat per importar espectacles de la Gran Via de Madrid. Albertí, en aquest sentit, aclareix que els monòlegs de Buenafuente no difereixen gens dels de Josep Santpere: el que sembla un producte actual de masses troba les arrels profundes i evidents en el teatre català.

Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre neonazis més per l'agressió brutal a un jove antifeixista en una sala de Manresa. Els arrestats van planificar l'atac després dels greus enfrontaments que hi van haver el 12 d'octubre de 2011 a les portes d'un local del Poblenou, quan un grup d'encaputxats van boicotejar un concert impulsat per grups d'extrema dreta. Un jutjat de Barcelona ha condemnat el director de la revista 'Intemperie' a un any de presó per la difusió d'idees genocides. Ho feia a través de la publicació i de la pàgina web del partit d'extrema dreta Estat Nacional Europeu (ENE). Segons la sentència, la revista ridiculitza, trivialitza i justifica l'holocaust. L'extrema dreta s'ha reunit a Montjuïc per celebrar el Dia de la Hispanitat i homenatjar la bandera espanyola. Avui però, els grups d'ultradreta també han ocupat un altre escenari: un partit d'extrema dreta s'ha trobat al centre de la ciutat per presentar els seus candidats a les eleccions. Simpatitzants d'un i altra grup s'han manifestat a la plaça d'Urquinaona i a la plaça d'Espanya per demanar la unitat d'Espanya. Les dues protestes s'han comunicat al Departament d'Interior, amb el qual els organitzadors han pactat un canvi de recorregut.

Anuncis similars LLogo pis amb pocs veïns.... lloga apartament dúplex a la zona centro de llançà. molt ben comunicat, amb tots els serveis i comerços a pocs metres. zona tranquil·la amb aparcament públic al costat. el dúplex té entrada pròpia des del carrer i no té veïns... doble amb gran armari encastat. el pis és completament exterior amb finestres... Llogo habitació a terrassa a 300. l'habitació està totalment moblada. el pis té aire condicionat i calefacció en el menjador. és un 3o amb ascensor. situat a 5 minuts caminant de la upc i 10 de la renfe, a una zona molt tranquil·la. amb pocs veïns... Llogo habitació a terrassa a 300. l'habitació està totalment moblada. el pis té aire condicionat i calefacció en el menjador. és un 3o amb ascensor. situat a 5 minuts caminant de la upc i 10 de la renfe, a una zona molt tranquil·la. amb pocs veïns...... lloga atico en el vendrell. zona centrica i al costat de... de 20 m2, calefaccion en tot el pis. totalment moblat i equipat amb electrodomesticos. 3o pis. finca amb pocs veïns. sense ascensor.zona...

Aquest càrrec és el que, ha admès Pelegrí, dificulta l'acord entre CiU, el PSC i els populars per repartir-se les sis places de la CCMA. CiU proposa ocupar tres places, que el PSC n'ocupi dues i el PPC ocupi la vicepresidència. Pelegrí ha admès el malestar dels socialistes: "El PSC té dificultats per acceptar una participació del PPC i demana que hi hagi una presència de dues persones per la seva part. I el PPC lluita per tenir més", ha afirmat el dirigent d'Unió, que ha al·legat que el repartiment respon a la proporció de presència de partits al Parlament. Respecte a la imatge de repartiment partidista que es pot estar generant amb aquesta negociació, Pelegrí ha dit: "El que fem ara és conseqüència de la llei, aquesta reflexió s'hauria d'haver fet abans".

Nintendo tornava a la primera divisió de les consoles tot presentant la consola Wii. I només dos dies després que Sony presentés la PS3. Nous temps, noves necessitats, devien pensar els estrategs de la firma nipona, quan presentaven un nou concepte de comandament sensible al moviment. El funcionament consisteix en un sensor que detecta cadascun dels nostres moviments i els trasllada al vídeo joc, de tal manera que el comandament es converteix en una raqueta, una espasa o un pal de golf. Ja fa un cert temps de l'existència de la tecnologia que permet aquest sistema, però una forta inversió ha permès la reducció tant dimensional com de costos, tot portant-la a mans de milions d'usuaris que la companyia preveu que compraran una d'aquestes consoles aquests propers mesos. Podeu veure un explotat del comandament en aquest article del New York Times, on ens explica el funcionament d'aquest impressionant comandament. El funcionament es deu a dues petites peces de silici que flexionen a l'oscil·lar el comandament. Moviments pràcticament imprescindibles, però d'una gran precisió. S'aplica una càrrega elèctrica entre les peces de silici en moviment i dos sensors propers. Les fluctuacions d'aquestes càrregues són percebudes per un processador que les tradueix en un reflex del moviment del comandament. Ambdues peces tenen funcionaments diferents. Una detecta els moviments de costat i davant i darrera (x,y) i l'altre en detecta el moviment vertical (z), de tal manera que aconsegueixen entre les dues, detectar el moviment de forma tridimensional. Finalment, una càmera d'infrarojos permet detectar la ubicació exacte i de forma constant del comandament respecte a la pantalla. Un nou pas per al món de les consoles que permetrà a Nintendo esgarrapar uns quants milions dels ja avui ex usuaris de la PS2.

M'ha arribat aquesta taula de sous professionals segons les titulacions...Jo he tingut el títol de CCNP de Cisco, (no el vaig renovar), i et puc assegurar que en aquest pais no es paga, ni tan sols, el que paguen els nostres veins europeus... I no s'ha apropa ni de lluny a el que marca la llista (OJALÀ).

El DKV Joventut està concentrat a Ordino en l'habitual "stage" de pretemporada que des de fa uns anys fa en terres andorranes. L'únic home amb qui no pot comptar el tècnic, Aíto García Reneses, és l'australià Martin Cattalini, que hagut de tornar al seu país per problemes familiars. Cattalini és un dels sis nous fitxatges de la Penya per a aquesta temporada. Ahir al matí van ser presentats tots ells en un acte conjunt a Badalona.

Els Consells de la Formació Professional de Catalunya s'han reunit avui a l'Hospitalet de Llobregat amb l'objectiu de treballar conjuntament per a la millora i la innovació de la formació professional. Les ciutats de Lleida, Barcelona, Terrassa, Mataró, Hospitalet de Llobregat i Granollers han signat aquest matí un acord marc que consolida el treball ja desenvolupat fins a l'actualitat en la matèria i crea un fòrum estable de col•laboració entre els diferents Consells de la Formació Professional de Catalunya. Aquest fòrum pretén, en primer lloc, treballar des de la proximitat del territori, aportant el coneixement que dóna la relació habitual amb els agents locals, per tal de millorar la formació professional a les ciutats signants de l'acord. En segon lloc, amb aquest acord es pretén ser els interlocutors necessaris als territoris, a les institucions i als organismes competents per tal d'avançar en una visió integrada de la Formació Professional. I, en tercer lloc, es determina els consells com els responsables d'elaborar les demandes i propostes dels respectius territoris en relació a la planificació i coordinació de la formació professional i l'ocupació, potenciant el compromís de treballar coordinadament, facilitant la transferència de coneixements i experiències entre els mateixos. El tinent d'alcalde i responsable de Promoció Econòmica i Treball de l'Ajuntament de Lleida, Josep Presseguer, ha posat de manifest "el lideratge de Lleida en el foment de la formació professional a Catalunya". En aquest sentit, ha destacat que Lleida és la única ciutat de la Catalunya interior en firmar aquest acord marc pel foment de la Formació Professional". Presseguer ha explicat que "els Consells de Formació Professional tenen molt recorregut des d'un punt de vista de planificació i orientació professional", i ha afegit que "la creació d'aquest acord marc facilitarà la creació d'altres Consells de Formació Professional arreu del territori català". A l'acte de signatura de l'acord marc hi ha participat el tinent d'alcalde i regidor de Promoció Econòmica i Treball i President del Institut Municipal d'Ocupació de Lleida, Josep Presseguer, el tinent d'alcalde i regidor d'Educació i vicepresident del Consell de la FP de l'Hospitalet de Llobregat, Lluís Esteve, el tinent d'alcalde i ponent de l'àrea de Promoció Econòmica i vicepresident del Consell de la FP de l'Hospitalet, Alfons Bonals, la regidora d'Educació i vicepresidenta primera del Consell de la FP de Barcelona, Montserrat Ballarín, el regidor d'Educació i president de la comissió permanent del Consell de la FP de Terrassa, Josep Pàmies, la regidora d'Educació i vicepresidenta de la Taula de la FP de Mataró, Conxita Calvo, la regidora de Promoció Econòmica i vicepresidenta de la Taula de la FP de Mataró, Alicia Romero, i la regidora d'Educació i vicepresidenta del Consell de la FP de Granollers, i Pietat Sanjuán. En matèria de foment de la Formació Professional, cal destacar que la ciutat de Lleida disposa, des del passat mes de febrer, del primer viver per a emprenedors d'FP en un parc científic a l'Estat espanyol. El Viver té una superfície útil de 500 metres quadrats i espai per acollir 20 empreses de joves emprenedor provinents dels estudis de Formació Professional. Aquest equipament promogut per l'Ajuntament de Lleida amb la col•laboració de l'Obra Social de La Caixa i del Programa europeu Indetec neix amb la vocació de ser un lloc que permeti als estudiants que hagin cursat estudis d'FP plantejar la seva idea de negoci, estudiar la seva viabilitat tècnica i financera, preparar el seu pla d'empresa i iniciar la seva activitat econòmica.

Els pescadors gironins han començat la veda Els pescadors dels ports de Llançà, Port de la Selva, Roses, Palamós, Blanes i Arenys de Mar van començar dimecres l'aturada biològica en la modalitat de pesca d'arrossegament. L'objectiu d'aquestes vedes és facilitar la reproducció, supervivència i repoblació d'alguna de les espècies de peixos el nombre dels quals han disminuït considerablement els últims anys. A Catalunya i a la resta del Mediterrani aquest tipus de mesures de gestió pesquera s'estan duent a terme amb "efectivitat contrastada des de l'any 1991", segons el Departament d'Agricultura, que assegura que l'establiment de les aturades ha estat consultat i consensuat amb el sector pesquer català.

Valoració positiva de la Jornada de Salut Laboral realitzada a Barcelona el 3 de desembre El 3 de desembre es va realitzar a Barcelona la Segona Jornada de Salut Laboral a la Sala Costa i Font del local de CGT a Via Laietana, organitzada per l'Àrea de Formació del SP i el CESL, participant en la mateixa el company Desiderio Martín, Secretari de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT. El Secretari General de CGT-Catalunya Bruno Valtueña, va obrir la jornada donant la benvinguda als assistents, va explicar els motius pels quals l'Àrea de Formació havia organitzat aquesta Jornada, així com els objectius d'aquesta, formar i posar en comuna experiències entre els delegats i delegades de Prevenció de la CGT. La jornada es va desenvolupar entorn dels Incompliments empresarials en la Prevenció i els riscos laborals i l'actuació sindical de la CGT davant aquest fet. Després d'una primera sessió on Llorenç Vergés (tècnic superior de prevenció i formador) va fer una exposició als drets i deures dels delegats/des de prevenció, contestant als participants en el torn de preguntes. En la seva exposició Desiderio Martín va remarcar que en aquesta societat de lliure mercat l'accident és considerat com inevitable, estant els/les treballadors/es exposats als actuals paràmetres de competitivitat que fan impossible acabar amb els accidents per l'avarícia dels empresaris. Entre altres coses va denunciar que mentre es dediquen 7,5 bilions d'euros a salvar a les finances, es neguen els recursos (45.000 MM d'euros) per a eliminar la fam. Va posar l'accent que la Salut Laboral té una escletxa que no tenen altres àmbits laborals, tenint un camp els delegats i delegades de la CGT per a actuar. La següent sessió va córrer a càrrec de les seccions sindicals de ITES, SEAT Martorell, Gearbox i Correos Barcelona, que van exposar casos pràctics en la seva acció sindical, sent de destacar el presentat per aquesta última en relació a una aplicació de l'article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, paralització de l'activitat per risc imminent. La sessió de la tarda va continuar amb els casos pràctics de les Seccions Sindicals de FNAC i SEAT Zona Franca, sobre el mapa de riscos psicosocials i mecanismes d'acció sindical en prevenció dels riscos i la salut respectivament. A continuació José Luís Martínez Campillo, inspector cap de Salut Laboral de la Inspecció de Treball de Barcelona, va fer la seva exposició sobre l'estructura, funcions i actuacions de la Inspecció de Treball, amb el corresponent debat i preguntes que va demostrar l'interès dels participants de la Jornada. Des del SP fem una valoració positiva que es fa d'aquest acte, reflectint-se en la important participació, més de 100 inscrits de 23 Sindicats i 41 Seccions Sindicals d'empreses de Catalunya. Un altre factor per a considerar van ser els debats que es van desenvolupar en totes les sessions de la Jornada, que es va allargar una hora de l'horari previst. Les impressions que ens van manifestar molts dels companys i companyes van ser de satisfacció i ens van demanar que han de repetir-se jornades com les desenvolupades, per la utilitat de les mateixes que serveixen per a l'aplicació de la nostra acció sindical.

Per la Siddarta, amb un polsim de malícia, tot i dessitjant que els esperits ens il·luminin a tots plegats Júpiter desitjava aquella dona jueva com mai no n'havia desitjat cap altra. Es convertí en el noi més bell, més intel•ligent, més simpàtic i més atractiu que hom pugui imaginar però la noia el rebutjà perquè havia decidit fer-se vestal i consagrar la seva virginitat a Júpiter. No cal dir que quan Júpiter li va dir que Júpiter era ell, la noia es va posar a riure i va dir que era molt simpàtic, però que tothom sabia que Júpiter era un llamp i no un marrec per molt atractiu i simpàtic que fos. Llavors Júpiter es va presentar sense disfressa humana, es a dir, com a llamp i la noia li va dir que deixés de fer jocs de màgia blasfems i anés a perseguir altres mosses que ella només es consagraria a Júpiter. No cal dir que tots els Déus i sobretot les deesses de l'Olimp s'ho estaven passant pipa davant els intents de Júpiter de lligar-se a una devota seva sense cap resultat. Finalment Júpiter ordenà al cel que portés núvols i als núvols que ploguéssin i ell esdevingué quatre gotes de pluja. Dues gotes de pluja entraren al cos de la futura vestal per la part anterior del seu cos i dues gotes per la part posterior. Les quatre feren un viatge pel que qualsevol mascle hagués donat la vida. Pogueren baixar pel seu coll, obrir-se camí per les seves sines fins fer el cim dels seus mugrons, baixar per les seves espatlles, continuar fent camí per la gran plana de la seva esquena, travessar el bosc públic com dues esploradores intrèpides, pujar als turons de les seves natges i, finalment, convertir-se en una sola gota a la vagina de la futura vestal. No cal dir que aquesta gota deixà en estat la vestal i la seva carrera com a verge dedicada en cos i ànima se n'anà en orris. L'endemà del dia que s'assabentà que estava embarassada, però, el mateix noi que li havia dit que ell era Júpiter se li presentà i li explicà la història del que havia hagut de fer per a deixar-la prenyada. Ella, que perseverava en la seva incredulitat, el tornà a engegar a fer punyetes. Li digué que algú li havia donat un somnífer molt fort i que havia fet de ella el que havia volgut mentre dormia. I que ara els seus pares ja ho tenien tot arreglat per tal que es casés amb un tal Josep que feia de fuster i que, malgrat que estava prenyada, l'havia acceptat per dona sempre que es convertís al judaisme. No cal dir que Júpiter no podia marxar més emprenyat. I això que no tenia ni punyetera idea de l'embolic en el que s'havia posat.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) no assumí ni volgué fer públic un comunicat redactat pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística en el qual es defensava la continuïtat de Ràdio i Televisió de Mallorca i lamentaven l'eliminació de l'equip d'assessorament lingüístic a la televisió autonòmica IB3. En el manifest demanaven al Consell de Mallorca que no es tanqui RTVM i es queixaven de la no renovació del contracte dels lingüistes a la televisió autonòmica. L'escrit fou enviat a l'equip rectoral fa gairebé quinze dies, en plena polèmica pel tancament de [M] amb la intenció que la UIB l'assumís i el fes públic. Quinze dies més tard, el rectorat els contestà, als filòlegs, i explicà que a causa de les negociacions en marxa amb el Govern durant els darrers dies, considerava que publicar aquest manifest obstaculitzaria aquestes converses. Finalment, el Departament de Filologia Catalana de la UIB ha decidit que el manifest es publiqui en els propers dies. Els filòlegs de la UIB lamenten que el conveni de la Universitat amb IB3 es cancel·làs perquè la televisió autònomica no pagava pel seu servei a la institució. A més, demanaven al Consell que no continuàs amb el tancament de RTVMallorca per tres motius: el Departament qualificava d'impecable la tasca de la ràdio i televisió quant al pluralisme informatiu i d'opinió. A més, considerava [M] i Ona uns mitjans de proximitat molt importants a les Illes. I també explicava que el tancament actuava contra dos articles de la Llei de Normalització Lingüística. Per una banda, el departament considera que el tancament va contra l'article 23, que diu que "els poders públics donaran suport econòmic als mitjans de comunicació en llengua catalana". I també a l'art.27, que explica que "el Govern ha de promoure el coneixement i desenvolupament de la llengua i cultura catalanes, en tots els mitjans de comunicació social". La UIB no cobra per aquests serveis. Quant a això de "ccmissaris", per favor. Són lingüistes fent la seva feina i punt, els espanyols són qui han prohibit l'ús del català i han perseguit qui gosava servir-se'n. Quant de cinisme acusar les víctimes dels crims dels botxins! D'assessors n'hi ha a tots els mitjans de comunicació i no té res de polític. Més valdria que t'ananassis a queixar-te als de la tele espanyola, on permeten parlar en públic gent grollera i analfabeta que destrossa la llengua de Cervantes i on no hi ha programes culturals. A mi m'agradava la programació del canal, que és un dels pocs que tenc sobre la meva illa. Si a tu no t'agrada, no el miris o ves-te'n a Alcorcón a veure TeleMadrid, que segur que no hi parlen aquesta llengua nostra que tant odies. Heus ací el preu de la integritat. De la integritat de la persona i de la d'una institució com al Universitat. És clar, que aquesta direcció de la UIB no votarà a favor d'una opció unitària que tregui el país del llot i dela vergonya. Si no els partits no presenten una opció de PAÍS, la qual inclogui tots els partits nacionals (qualsevulla la comunitat autònoma en què estan confinats gràcies a l'estat espanyol) que no em cerquin. Davant l'agressió a la nació, unió. Aquesta és l'única opció contra un enemic que sí va unit. Si hem de morir com a cultura m'estim més que sia per la meva mà i en unitat amb els meus, i no per la cama de verro d'aqueix engominat de la foto. Gràcies a aquests "defensors i creadors del saber", encara es farà bona la maleïda expressió sobre "l'eutanàsia per al català".

Arxiu de la categoria: AULA D'ACOLLIDA Els alumnes de l'aula d'acollida hem trobat un còmic d'en Massagran amb les bafarades en blanc i ens hem inventat una història per als dibuixos que hi veiem. Aquí teniu el còmic amb les bafarades en blanc, per si vosaltres... Després d'haver estat treballant els aliments, la Vivian i la Zineb de tercer han anat de compres al mercat de l'aula d'acollida de la nostra escola. Han estat treballant de manera activa, constructiva i divertida, i els ha agradat força.... El grup taronja de l'aula d'acollida ha realitzat un treball sobre les entrevistes i hem fet entrevistes fictícies a diferents personatges. Cliqueu i mireu la presentació Escolteu l'entrevista Els alumnes de l'aula d'acollida de la nostra escola ens hem inscrit a l'activitat col·laborativa "Voltem pel món." "Voltem pel món" és una activitat col·laborativa entre professorat i alumnat al voltant de competències transversals en general, especialment les comunicatives.

Comence l'any tornat a obrir un nou bloc a més Vilaweb, després d'una curta absència. En aquesta ocasió, serà un nou bloc dedicat únicament a parlar de temes d'art, educació en general i educació artística, lletres, literatura, cultura visual, patrimoni i altres temes semblants, que és allò que m'interessa de forma especial. En primer lloc cal que em presente, sóc professor, historiador de l'art, també llicenciat en belles arts i artista visual, a més d'experimentar amb la narrativa de tant en tant. Investigue el mòn de la cultura visual i de l'educació artística, fins i tot en vaig doctorar en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València. Ara inaugure de nou un bloc ací, després d'estructurar la meua presència a la xarxa per mitjà d'alguns dominis propis, a més de les xarxes socials, que podeu trobar a la secció d'enllaços d'aquest mateix bloc. A més de les seccions d'art, educació i recerca artística que aniré penjant a poc a poc, aquest bloc també serà per mi com una ferramenta d'experimentació creativa i literària. Aniré penjant i compartint narracions completes en funció de com van essent creades, i que a la llarga es convertiran en novel·les o narracions construïdes a la xarxa, que potser arriben a ser llibres. També informaré de la meua obra de producció visual, pintura i electrografia artística, que de vegades es presentarà fusionada amb la narrativa. Tot un plaer estar ací i compartir aquesta aventura amb vosaltres, llegir-vos i ser llegits dins la comunitat de Vilaweb i d'aquest país de països d'allargada i mediterrània geografia que compartim, massa vegades, per desgràcia, com a germans mal avinguts que com a amics i veïns en condicions d'igualtat.

Rebutja limitar els sous dels alcaldes si s'utilitza per desprestigiar la política La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, es reunirà aquest dilluns amb el Secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, per conèixer de primera mà la modificació de la llei de règim local que prepara el govern espanyol. Una llei que, d'entrada, com ha apuntat Ortega, "és anticonstitucional, vulnera l'autonomia municipal i totes les competències de la Generalitat". La vicepresidenta aprofitarà la reunió per exposar a Beteta el model català "d'equilibri territorial" i "que passa per no usurpar els serveis als ajuntaments". Ortega ha defensat que cal mancomunar les prestacions a través dels consells comarcals. "La sopa d'all la tenim inventada, si de cas la podem exportar", ha dit. · Joana Ortega entra ala seu del Consell Comarcal del Baix Camp La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat que dilluns es reunirà, de manera informal, amb el Secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, per conèixer de primera mà en què consisteix la futura modificació de la llei de règim local que el govern espanyol preveu aprovar aquest mes de juliol. Ortega ha explicat que traslladarà al Secretari d'Estat les iniciatives que es preparen des de Catalunya a partir de la redacció de la nova llei catalana de governs locals. La reunió ha de servir també per mostrar a Beteta "el mapa asimètric" de Catalunya, amb 947 municipis dels quals només 63 superen els 20.000 habitants, i amb 26 comarques sense cap població que superi aquesta xifra demogràfica marcada per l'estat espanyol per mantenir els serveis. "Això ens deixaria en una situació molt complicada en quant a repartiment de competències", ha apuntat la vicepresidenta. "Creiem en el model de proximitat i de mancomunació dels serveis comarcal com a exemple a seguir i com ha exemple a exportar a la resta de l'estat espanyol", ha argumentat Ortega. Aquest model propi és el que es traslladarà dilluns a Beteta. Ortega ha assegurat que tal i com ha pogut valorar d'un primer esborrany, la modificació de la llei de règim local estatal "és totalment anticonstitucional, vulnera l'autonomia municipal, la carta europea d'autonomia local, i les competències de la Generalitat". Per a la vicepresidenta, amb aquesta reforma "s'obvia la realitat del territori i del territori català". Ortega ha defensat que "el servei des de la proximitat és més efectiu i eficient" i que la supressió de municipis no suposa un estalvi per a les administracions. Ortega traslladarà al Secretari d'Estat el malestar dels alcaldes davant de la modificació de la llei, "perquè tothom veu vulnerades les seves competències", i que la Generalitat estarà al costat dels Ajuntaments. "Farem pinya totes les entitats municipalistes per fer front a l'avantprojecte de llei i tenir totes les esmenes preparades en el moment que es posi sobre la taula", ha explicat la vicepresidenta. En cas que la reforma vulnerés les competències de la Generalitat, Ortega ha avançat que el Govern esgotarà en primer lloc la via del diàleg i la via legislativa parlamentària, "però de cap manera la Generalitat permetrà que es vulnerin les seves competències i tancarem files en favor del nostre autogovern i del nostre país", ha sentenciat. Ortega rebutja limitar el sous dels alcaldes si s'utilitza per desprestigiar la política La vicepresidenta del Govern ha defensat que es puguin establir paràmetres que permetin fixar uns sous homogenis entre els representants municipals. D'aquesta manera s'està estudiant d'incloure en la nova llei catalana de governs locals. "Si aquesta ha de ser una eina per ajudar als alcaldes i a dignificar la política, endavant", ha dit Ortega. En canvi, la vicepresidenta rebutja que s'estableixi un sou als regidors i alcaldes si es converteix "en una eina de demagògia", que posi en qüestió les institucions municipals i desprestigi la política. "Si no volem que la política sigui una cosa de rendistes hem de donar-hi valor i hem de permetre que la gent s'hi pugui dedicar i per tant que tingui un sou", ha demanat.

L'exdirector de La Gazzetta dello Sport, Candido Cannavò, ha mort aquest diumenge a les 8.48 h. El periodista italià, que va rebre el Premi Vázquez Montalbán fa dues setmanes, havia tingut una hemorràgia cerebral el dijous. La seva àmplia i exitosa trajectòria professional va ser guardonada el 6 de febrer passat amb el Premi Vázquez Montalbán de Periodisme Esportiu, convocat per la Fundació del FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. La capella ardent quedarà instaurada a la Sala Montanelli del palau de la RCS a Milà. La mateixa ciutat albergarà l'enterrament el dimarts. Serà a les 14.45 h, a l'església de San Pietro (Piazza Wagner). L'esport italià farà un minut de silenci en totes les competicions que es disputin aquest diumenge en homenatge a Candido Cannavò, tota una institució al país transalpí. Des de dijous, quan el periodista va patir l'hemorràgia cerebral, el lloc web de La Gazzeta dello Sport ha rebut milers de missatges d'usuaris lloant la seva figura. Una representació institucional del Barça assistirà a l'enterrament de Candido Cannavò a Milà. A més, el club emetrà tres cartes de condol: una en nom de l'entrenador, una de la primera plantilla signada pel capità Carles Puyol i una altra del President i la Junta Directiva.

Un jutjat de Barcelona ha condemnat a un any i tres mesos de presó l'imam de Fuengirola Mohamed Kamal Mustafà, per un delicte de provocació a la violència per raó de sexe que va cometre en escriure un llibre en què aconsellava com pegar les dones sense deixar rastre. La sentència no implica l'ingrés a la presó del líder religiós musulmà, considerat un dels grans savis de l'Islam a Espanya. L'advocat de l'imam ha anunciat que recorrerà contra la sentència a l'Audiència en considerar-la "injusta" i ha declarat que creu que ha estat condemnat "per la pressió mediàtica que hi havia sobre el cas". El jutjat del penal número 3 de Barcelona ha condemnat a un any i tres mesos de presó l'imam de Fuengirola, Mohamed Kamal Mustafà, per un delicte d'incitació a la violència per raó de sexe que va cometre en escriure un llibre en què aconsellava com maltractar les dones sense deixar-los maruques. La sentència no implica, però, l'ingrés a presó del líder religiós musulmà, considerat un dels grans savis de l'Islam a Espanya. L'advocat de l'imam, José Luis Bravo, ha anunciat que recorrerà contra la sentència a l'Audiència en considerar-la "injusta", i ha declarat que creu que ha estat condemnat "per la presió mediàtica que hi ha hagut sobre el cas". L'imam va ser denunciat el juliol del 2000 pel Consell de la Dona de la Comunitat de Madrid, que agrupa unes 80 associacions, la Federació de Dones Divorciades i Separades, que n'integra una desena més, l'Associació de Dones Magrebines de Catalunya (Amal), les Dones per la Igualtat de Premià de Mar i l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment, entre altres entitats. La denúncia contra l'imam va estar paralitzada durant més d'un any i mig per un conflicte de competències, ja que el jutjat de Barcelona considerava que el competent era el de Fuengirola i viceversa. El llibre va ser distribuït, principalment, al Centre Cultural Islàmic de Madrid, el Centre Cultural Islàmic Sohail de Fuengirola (Màlaga) i a La Casa del Llibre Àrab de Barcelona. L'editor va ser el president de la Federació Islàmica de Catalunya, Mowafak Kanfach. En el llibre, l'imam de Fuengirola recomana que els cops a les dones "s'han administrar a unes parts concretes del cos, com els peus i les mans, i s'ha d'utilitzar una vara no gaire grossa, és a dir, fina i lleugera, perquè no deixi cicatrius ni blaus".

Barreteria Obach, un negoci familiar fundat l'any 1924 La barreteria Obach es va fundar l'any 1924. Després de gairebé un segle de vida no ha deixat mai de ser a mans de la mateixa família. Ara està regentada pels néts del fundador, en Ramon Obach, qui va decidir obrir aquest establiment perquè no trobava barrets a la seva mida. Tot i que portar barrets ha tingut alts i baixos, ara sembla que són bons temps per a aquests establiments. "La botiga va néixer, segons explica la llegenda, del meu avi. Tenia un cap potent, o sigui una mida... i no trobava barrets a la seva mida i va dir: 'muntem una botiga i així podré tenir barrets de la meva mida'. A l'època del meu pare hi havia una època que tothom portava barret. Es va trencar una miqueta durant la guerra civil i després va venir l'època aquesta de dir, els senyors van amb barrets i els obrers amb gorra, i després, ja va arribar quan ja era el final del franquisme que va arribar el 'sin sombrerismo' que es va dir i després ja ha arribat un punt que ja és moda i una cosa pràctica també. El meu avi en teoria va muntar la botiga perquè no trobava barrets a la seva mida, o sigui, abans aquí començaven les mides a la talla 54 i acabaven a la 61, i ara acaben a la 65, cosa que abans amb els espanyols o els catalans no es donava i ara també dóna."

La manca de pluges també afecta el calibre de la clementina (Tvon)Les olives, el raïm i també les clementines estan patint els efectes de la sequera acumulada al territori. La manca de pluges ha afectat el calibre d'aquests cítrics, dels quals a les Terres de l'Ebre se'n produeixen 50 milions de quilos. Segons ha explicat el propietari [...] En el mateix període,l 'any passat en van caure 336. (J.Roig).La sequera extrema que està patint el nostre terme municipal i el territori en general és un obvietat. Solament cal veure la sequedat del terreny i l 'estat llastimós dels conreus que no són de regadiu i que en el cas de l' olivera fan [...] L'equipament, de 3.000 metres quadrats, obrirà portes al públic el pròxim mes de desembre després de quinze anys d'actuacions i una inversió de 3,15 MEUR El Museu Comarcal del Montsià es convertirà en el Museu de les Terres de l'Ebre després de finalitzar un important procés de renovació i ampliació de les instal·lacions així com [...] A les comarques del Camp i l'Ebre es produeix el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya. Aquesta important producció energètica es concentra en set termes municipals: Ascó, La Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Tivissa, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Vilalba dels Arcs, on hi ha tres centrals nuclears, una [...]

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha manifestat en roda de premsa que "tenim ganes de servir a Catalunya i els 280.000 catalans que ens han votat". Rivera ha fet aquesta afirmació en la primera roda de premsa de la nova legislatura després de fer-se la foto oficial de grup. La formació ha passat a les darreres eleccions de tres diputats a nou, fet que els permetrà tenir grup parlamentari propi i poden optar fins i tot a un escó de senador a Madrid en representació de la cambra catalana. Rivera exercirà de president de grup, Jordi Cañas de portaveu i Carina Mejías, que havia estat portaveu del PP, de portaveu adjunta. Rivera -en la roda de premsa- ha insistit que, en la seva opinió, el govern que surti del pacte entre CiU i ERC és "el govern de la divisió, de la fractura". Hi deu haver un problema, perquè no es pot servir als territoris i en segon lloc perquè aquests senyors són nacionalistes catalans, sino per què no deixen els seus llocs a UPD, que són els veritables defensors dels drets dels ciutadans espanyols perquè es presenten a tot arreu? ai el fet diferencial! Inadaptats!!! pobrets s'enyoren del país més cutre del món. Ciutadans, el primer partit fundat i creat a Catalunya que no depèn d una seu central a Madrid ni es llença als braços de l independentisme o el nacionalisme català. C's són el clar exemple de l espanyolisme català sense complexes. Els participants d'aquest rórum sou una colla de ploramiques.Passe-lo bé. Al servei dels Ciutadans de Catalunya?. Ondia Alberto, si us vareu canviar el nom, precisament, eliminant el "de Catalunya" per simplement "Ciutadans" i afegint "Partido de la Ciudadania". Ja sé que voleu servir als que estan d'esquena al pais, es a dir, als que no son catalans. Ciutadans es l'unic partit que promou l'odi entre persones, només cal veure els comentaris, tan de catalans com espanyols: son els més exaltats d'e-noticies. Nois, perque no marxeu a madrid i ens deixeu ben tranquils als catalans? Cs, portaran mol mala marò a Catalunya, i si arriba a ser una mica mes bèl·lica, el PP no sortira tacat. Per que Cs, no esta implantat a altres llocs de Espanya?, per que no els i cal, a Valencia i a Balears, s`han imposat per els castellans, ara aquí també o volen fer. En una Nació Catalana independent, Ciudad anos es el partit necessari per defensar els interessos dels espanyols. El problema es d'aquest partit? Constitucions i Llibertats Catalanes. Ni tu ni cap dels 280.000 talibans que t'han votat és posaran mai al servei de Catalunya. sou espanyols, intolerants radicals i anticatalans viscerals que si pugéssiu ens mataríeu a tots els catalans. a qui mes voleu enganyar? Només escoltant al maleducat del Cañas en un debat i els sofismes demagògics del Ribera, te n'adones que el himne de Sabina és pura disfressa. Això sí, en castellà, propi dels colonitzadors que no respecten la llengua i la cultura mil·lenària del país que trepitgen. Ramon, van votar amb els peus per fugir a CAT. sí, jo votaria perquè els servissin carajillos, de bon matí, que és una cosa ben ecscañola. Aquests Ciudadanos que comencin a comprar caixes de bicarbonat sòdic perquè hauran de pair moltes coses que se'ls indigestaran. Amb 280000 votants que han votat amb la fel per tot el que passa què faran? Com no torneu al vostre país o us entregueu a la comisaria dels mossos més propera, dubto que feu cap servei al país apart d'intentar destruïrlo com a bons quintacolumnistes anticatalans. Ah, però, hi ha algú que se senti català, que els hagi votat? Jo tinc algun conegut que ho ha fet i són d'aquells que estan "por el bilingüismo" però sempre que els bilingües siguem els catalanoparlants. A veure,280000 que hauran de rascar-se una mica, amb el tema de la immersió. Esta molt be saber la quantitat d ́amargat, inadaptat que hi ha a Catalunya, be a la periferia de BCN, i costa de Tarragona. A la resta de Catalunya crec que la majoria dels votants son televidens d ́intereconomia. freedomfor9barris el dia del referèndum us montarem una festa rociera i feria de abril a 50km d'on voteu, i tots els macarenos preferireu el gitaneo que anar a votar.. A andalusia porten més de 30 anys comprant-vos el vot, i els sociates d'aqui encara és pensen que voten al felipe..Sou molt curtets Per a ells servir a Catalunya és col·laborar en que ens robin 20.000 milions a l'any, ajudar a que matin el català i imposin el castellà, intentar eliminar la tradició castellera i fomentar toros i sevillanes... Tret del Riverita que es pren pastilles els demes quan escolten o han de parlar en català els agafen arcades, com l ́espasa. Albert Rivera, jo escolliria millor els companys de partit, alguns són impresentables i de dubtosa ideologia i historial "democràtic" El primer mitjà que ho va publicar va tenir que rectificar..2 català, bcn. home millor això que no xarnegos com montilla.1 María Jesús, Barcelona. Al servei de Catalunya, al servei de l'alliberament. El servei? si al fons a la dreta. L'única manera que C'nos pot servir a la seva gent es anant a casa d'els seus a fer la neteja. Perqué al parlament els seus 9 diputats no valen per res. Nifunifa, no és un problema de Democracia, és un problema de Matemàtiques, 9 de 135 no pinten res a menys de que la seva suma determini alguna votació, i si sumés i restes no hi ha cap combinació possible en la que siguin determinants..1 Ni fu ni fa, Barna. Valen el mateix que els altres, no? Només un antidemòcrata pot dir que els diputats representants (del partit que sigui) no valen res. Segurament pensaràs que els teus sí que valen, oi? Son un partit unicament metropolità no pas representatitu de Catalunya, Només subsisteix de la immigració inadaptada. Ell somien amb el pays catalan on només es parla la llengua imperial de l'Estat i el català és un simple patuès q s'escolta parlar als avis de la muntanya. 1...2 Saps lleguir? primer cal comprendre el q un llegueix per jutjar i després insultar sinó es fa el ridicul. En cap cas he tret valor als seus vots sinó poso de manifest q son un partit metropolità, jacobí nacional i cultural i per tant no tenen res a veure amb el q exposa el titular..5 -emilio, a. Emilio i si Franco no hagués colonitzat Catalunya enviant el milloret de cada casa a l'àrea metropolitana, ciudadanos no trauria ni 2000 vots.. Que un vot del yoyas valgui igual que el d'en Sala i Martin ja és poc seriós, peró que a sobre al 2on se li prohibeixi votar per estar a usa..És delictiu..3 -emilio, a. Què els seus vots i els seus representants tenen menys valor que els que tu votes? Aquesta és la norma democràtica. Els teus comentaris tenen un tuf xenòfob i antidemocràtic que espanta VIsca visca, peró un 2% de vots a Lleida i ni un acte en públic en tot lleida durant la campanya.. Teniu por o us fa vergonya que la vostra família i coneguts vegin que sou uns genocides anticatalans?.1 Francesc, Badalona. Mai he entés perquè li dieu 'Ciutadans' si després ho dieu tot en castellà. Serieu més creibles si us autoanomanessiu ciudadanOs, sense vergonya, home. Evidentment es posen al servei de la Catalunya espanyola, la residual. Menys demagogia, que només us riuen les gracies a els mitjans patriotics espanyols aixo sol ja diu molt del partit dels inadaptats..1 Farts, Bcn. Són aquests comentaris, dient que els catalans que ens sentim espanyols som residuals, que fan que partits com C's vagin triplicant resultats. Potser no ho pots entendre, però hi ha gent que està farta que la menysprein simplement per tenir una altra identitat a més de la catalana. Ciudadanos odia tot el que exhali la mes mínima aroma de llibertat, independència, democràcia i catalanisme. Son la reencarnació mes pura i genuïna del franquisme pur i dur. La seva tàctica es utilitzar la demagògia mes bruta i repugnant. el problem a de la immersió ́es que censura el que no interessa per això dius les burrades que dius.1 Ieeepa, Barcelona. Si no t'agraden no els votis i prou. Aquest paio està mahara fins i tot vestit... però no havíem quedat que tot els que us han votat ho han fet perquè, tant ells com vosaltres, sou ecscañols d'Ecscaña? Al servei de l'status quo amb la seva simpatia habitual. Jo pensava que un polític havia de tenir vocació de servir a tota la ciutadania i no només als que els havien votat. Situar ciudadanos al mateix nivell de qualsevol altra partit diu molt poc de tu. A tot el Món hi ha partits que es belluguen per interés propi però hi ha teme s de País on es fa pinya i l'ensenyament n'es un. La demagògia de ciudadanos els situa a la alçada d'una banda llatinoamericana de corbata..1 manel, Barcelona. Tens raó: tots haurien de ser com CiU, que governa pensant en tots nosaltres i mai en benefici propi. direu Ciudadanos, així en latinoamericà no us deixeu enganyar: es posen al servei del que volen que Catalunya no deixi de ser una colonia d'Espanya, i d'Espanya, tot aixo maquillat dient que ells no es preocupen d'identitat sino dels problemes reals de la gent, que queda molt xupi i molta gent s'ho empassa

EL SIGLO DEL 1 AL 13 D'ABRIL EXPOSICI� -------- I VENDA DE -------- NOVETATS -------- DE ----� PRIMAVERA Models d'alta novetat en Vestits, Bruses, Faldilles, Eefajos, Abrics, Bates, Cotilles, Pitets, Cal�ats VANOS � OMBREL�LES - BASTONS Importants reduccions de preus RENOVACI� LLIQUERA �ls periodistes del regionalisme fan cabrio- les i contorsions i jocs d'equilibri inestable per a tractar de fernos creure que un Govern format pels capitostos deia vells partits pol�- tics pot �sser fondament renovador. Ahir el portaveu a Barcelona de la Lliga donava tamb� la gota cotidiana de mel als -eus lectors, descubrint en accents pat�tics les g.osses dificultats que-s recolten en la cartera de Foment. b'aix� l'orgue regionalista en diu sacrifici Claude Debussy Segons n ticies te; 3 ha mort a Pa- r�s una de les. primer >s de l'art musi- cal franc�s, el quefe de la n * im- pressionista: En Claudi Debussy. El �cu nom es soberadament conegut ha assolit una envejable popularitat, ja que pocs son els concerts sinfonics de c�mei:>. o reci- tal de cant o piano en que no s'executi algu- na de ses original�ssimes obres. Aquestes si b� en general, no son d'una grau profunditat, si no tenen a voltes una en- lairada inspiraci�, tenen un canvi sempre un sagell carasteristic, un loharmei especial protiuit d'una p i� ori- ginal i biaarra tra una riquesa r�tmica nI^�,K^^lp�^la*depat^iatLay�u, aflligranadaq�eeorprenal dent i fa liatil I d'En Debussy atractiu i inconfundi; lo In | iatil inflja, brodat, delicat, describint mara- i �. ellosameiu les sobtllitata mes a: nables de i la vid:l po ------ LA ESTABILISACI� NOTICIARI POL�TIC Ha mort el catedr�tic i exsenador carlista En Manuel Polo Peyrol�n. L'agrupaci� regionalista d'Almeria ha feli- citat an en Camb� per haver acceptat el c�- rrec de ministre. pensa en Espanya. Hi ha encara una anomalia en l'article es- mentat. Que en- tendriu per Nacionalisme el homes de la' Lligar1 Ser� aquest potser un nacionalisme renovador i per conseg�ent f�ra de l'abast I dels que som nacionalistes. I El que m�s ers ha emocionat �s aquesta definici� del ministeri de Foment que l'es- mentat diari dona als seus impert�rrits lle- gidors. R�s, ni que fossin mainada. �Per aix� ell ha triat��o que era la s�vs vocaci� de temps�i els seus companys de Govern l'hi han adjudicat, el ministeri de Foment � Perqu� avui dia podem dir que aquest es el ministeri cent, al. Ja que no cura simple- ment de carreteres com el vidgus suposa, si- n� de tota l'economia general, mii aiit de ca- ra al pais, aix� com el ministeri d' 1 lisenda en oura mirant de cara a l'Erari de l'Estat. Mes en situaci� mixta com la d'Espan- ya ara, �o es, en situaci� de neutralitat afec- tada de totes les commocions d'ordre eco- n�mic, aquest ministeri �s, com d�iem, el central en tota actuaci� de govern.� No l'hi ha costat gaire a la Lliga enipadro- nurse a Madrid. Sense cap esfors s'han anat mudant de capa, per a bollutrarse en els mi- nisteris. Ells tenen la impresi� d'haver puiat i aixis es guarden Catalunya amb un cert aire de neglig�ncia que arrib� a fernos riure. 6 La Veu�, acaba de descobrir que aquest nacionalisme que'ns serveixen de la cort, ho es on l'� alt sentit de la paraula�. La era gloriosa del nacionalisme es aquesta que des dol ministeri do Foment, ens fa en llengua ca tcllana i geste centralista, l'Excm. senvor Francesc de A. Camb�. Dijous de la vinenta setmana es reuniran a Madrid els presidents de les diputacions vis- caines per a tractar del missatge que endre- �aran al govern demanant l'autonomia. En la orquestraci� ha fet verdaderes troba- lles i ha tingut origiaaliss: ms encerts. En Debussy nasqu� a Saint-�lermaln-Layo l'any 1 Als dotze anys comensa els seus estudis musicals al Copsen atori de Paris, sota! l'En Lavlgnac pel solfeig i d'En Mar- montel pel pia: Aprengu� l'armonia amb Kn Durand i la composici� amb en Quirand, de qui fou el de.xoblc predileue. L'any 188. iiestes obres obtingueren geceral acceptaci�. EL BARATO Palau del Colsot Unic Bfl�flR a Espanya que presenta en els seus aparadors 1500 MODELS DE CAL�ATS DE NOVETAT PER A SENYORA. Per a cal�ar amb eleg�ncia i dis- tinci� es precis ser client del Palau del Cal�at Un nou fr� autom�tic t�aci� Els republicans del districte de La Bisbal progecten celebrar un �pet en obsequi al seu digne representant En Salvador Albert, el qual sembla quo tindr� lloc en la pintoresca ermita de Sant Sebasti� de Palafrugell. EI fet que preveiem l'altre dias'harealitzat suara, mes aviat si's voi del que'ls mes obti- mistes podien desitjar. �$gp� E) replec franco brit�nic, no ha deixat pas un moment de revestir els car�cters d'una ac- ci� conjunta i org�nica. La situaci� pot pre- cisarse matem�ticament establint que'l front occidental torna a �sser ara el que fou en els ) Alguns soldats de l'ex�rcit d'�frica que's primers mesos de 1916 i troben recluits en correccionals o que sofrei- moment�niament posaat a contribuci� enor- cluits en el projecte d'anmist�a. Argumenten mes contingents de forces, si l'adversari mes-; a favor seu, el fet d'haver sigut concedits in- Centre Autonomista de Dependents del C�- rners i de la Ind�stria tre dels seus moviments ha pres la postura mes adequada per a poguer respondre en la mateixa forma tant prompte com les circuns- tanciea es presentin favorables. 1 aqueix moment comensa ja a pre'udiarse �ar �1 retentiment de l'acci� teutona indica ben a les clares que les trinxeres franco bri- t�niques se son reforsat d'una fais� molt ra- onable. ' En realitat el perill mes gros, pels aliats le �nic que revestia car�cters de desfeta estava en la p�rdua de l'Oise, car seguint les sevea marges no sempre f�cilment defensables el cami de Par�s restava dreturer i ben fressat. Be digu�rem nosaltres al afirmar que aquei xa no era pas la batalla de la pau; molt al contrari ara comensa a veures que la fase de- cissiva de la guerra es dissortadament assata llunyana. Dif�cilment els imperis del centre podran en endevant preparar un cop m�s ferm que'l '�ue ara acaben de donar. Els aliats, per la Hur banda continuen ferms en la llur tasca i aixls en l'aven� d'altres vegades com en la reculada d'aquests dies la moral del comba- tent resta ben ferma i ben serena. La efic�cia del concurs americ� no ha tampoc de trigar gaire a fer-se sentir. Si fins aleshores els im- peris del centre no han sspigut aprofitar un moment diplom�tic i estrat�gic, prop�cia la victCria, dincilment podriu trobar-lo m�s tard, quan les energies coaligades de l'Entente ha- gin assolit la llur plena florec^ncia. Esguar- dant resignadament els camps de batalla ei neutre a seques, el que deritg� la pau solament per la pau me'eixa no pot pas tro- r motius d'alegria. El moment pacificador lluny dols camps dults als militars que-serveixen en la Pen�n- sula i haver-se oblidat d'ells que son els que estan subgeetes a m�s penalitats. Ha sigut posar en Uibertat el distingit pe- I riodiste N'Emili Palomo, enxicrat a conse- I q�encia d'uns articles que public� el passat mes de Mars contra En La Cierva. Es quasi segur que'l diputat per Figueres senyor Pi i Suiier, assistir� a l'anunciada fes- j ta que la Joventut Nacionalista Republicana i de Reus celebrar� avui diumenge, en honor i de les dones reusenques que generosament, han ofert una bandera a aquella valenta en-, titat. Avui. diumenge, a les nou del mat�, tindr� Uoc el repartiment de lots de pa i arr�s que tots el anys amb motiu do celebrar-se les i i a la mateixa hora tindr� lloc al looal del Centre lobertura de l'exposici� de fotografies, organitzada per la Secci� Especial de Fotografia, l'esmentada exposici� se podr� visitar fins el dia �> del vinent abril. A les quatre de la tarda tindr� lloc un concurs de �Lawn-Tennis� al camp del t en- tre, carrer d'Alfons; X1I, \1, cantonada La- forja. I >om�, primer d'abril, a les quatre de la tar- da, en la sala d'actes del local social hi tin- dr� lloc una audici� de sardanes, la qual ser� executada per la cobla �La Principal Barce- lonina*, i a dos quarts de deu del vespre aca- baran les festes en celebraci� dol XI aniver sari de la fundaci� de tan benem�rita entitat, tenint lloc una gran vetllada de teatre catal�, la qual va o�rrec do la companyia de l'actor Antoni Piera, i en la que's representar� el drama �El ferrer de tall� i el di�lee patri�tic �Jordi Erin�, en el teatre aixecat en la sala d'actes. Ei jove professor de la Escola de Teixj Badalona don C. Kold� i Amigo est� donant cont�nuament pfobes de la seva profunda amor al ostudi i �els bons resultats que la se- va activitat intel�lectual assolci.\,a: nb la mul- titut de treballs que dona a llum sobte les es- pecialitats dels seus coneixements. Llegint aquestes produccions es reb l'im- presi� de que's tracta d'un autor soliuament documentat, que ha esmer�at temps i paci�n- cia en tasques de recerca hist�ric i que te constantment e! bon gust d'ajuntar ala t�eni- Sortosament a Catalunya sempre hi ha qui es preocupa per a ponar a la maquinaria t�x- til la major perfecci� possible, resultant en benefici de la producci� rd mateix temps de �sser un estalvi de temps pels operaris enca- rregats del funcionament de les m�quines. D'uns quants anys en aquesta part han sigut tantes les millores introduides a les m�qui- \ nes de producci� t�xtil, que pot dir-se que s'ha aribat a un perfeccionament importan- tissim i dipno de tenir-se en consideraci�. Darrerament l'expert mec�nic Kn Jaume Borr�s (Carrer Nou, j, Igualada), ha inventat amb resultats positius i satisfact�riament un fr� autom�tic aplicable a qualsevol teler, � quedant suprimits el pesos, romanes, cadenes i i soports. Reunint aquest nou aparell tan grans ventatjes, es fa molt necess�ria la seva:�diatn aplioac L'obrer, tant si es troba a la davantera com a la part rev�ssa del teler, amb un lleuger e peu pot disparar el fr�, sense n> iii llrap. Mato Premi Rep�blica Argentin;: A la llista de treballs, rebut* que obten a aquest premi, de�;�m afegir-hi oer haver arri- bat ara per� amb timbre d i al 19 del corrent el treball que queda registrat amb el numero o portant per lema: La Perfecci� �s la mesura del ce', la volun- jat de perfecci � es la de l'home�. GOETHE. ca dels teixits l'inter�l de tot el que's refereb! tat d'�sser ajudat per. ltie persona. Com que a la seva hist�ria i a la seva est�tica. La se.a darrera obra �El arte de la Tapiee- ria en la antiguedad�, que ara acaba de pu- blicar-se pel patrocini de los mes il�lustres personalitats do l'ind�stria i de la p l�tica catalanes, e; una de les m�s brillants demos- tracions do l'alta v�lua de que parlem i a la vegada constitueix un estimable tribut a la cultura do la nostra p�tria. Fer tot aix� mereix �sser consignada la aparici un fet de doble inter�s professional i patriotlo, ja que amb ell s'aporten dades curioses sobre l'evoluci� de la confecci� dels tapi� en as temps antics i es proporcionen observacions ati;, sobre la mateixa amb les qual bueix sons dupte a la m�a encertada i rientaci� que sser necess�ria ai per�eooionatnent de �ta iniportant�ssima branca de la nostra iria. li. doncs, assenyalada aquella en co- lehraci� del nou pas que l'erudit eserip: donat aiib olla en la ceva brillant carrera, i adem�s pel 'nt de valor que la cultu- ra p�tria atia obtingut. Que no es �nicament en la reduida es'era dels afectes a la pro �si� del teixit a on deu celebrar-^e aquesta pub icaci�, rsi que tamb� en la m�s dilatada dei general inter�s talunya. es d�na cl cas que els contra- mestre iues no poden �sser mo- lcstats i.lors, aquests poden pres. n- dir dol seu auxili tota vedada que el mateix >osar i treuro l'aparell del. teler a pesar d rtjr el fr� autom�tic al mercat. Per tractar-se d'un aparell d'importants rc-! sultats per a la ind�stria t�xtil, �s segurisBim \ que el seu inventor trobar� un gener�s patri- I el que li pro litats per a donar con�ixer el nou fr� als fabricants de teixita | els quals es eonvencer�n do que es tracta-! d'un aparell que aplicat a qualsevolteler rens deix grans beneficis. iitt �i Mm Seguint la oonsuetut establerta, l'�Asso ci� Protectora de la Ensenyan�a Cataiana� organitza ur. FI ("ur^et anir� a o�rreg del professor En Ferran -- ble ila, i les conferencies del ma- teix tindran lloc al sal� d'Actes del Centre irsionista de Catalunya, carter del Para- d�E, tuts els dissabtes a les cine de la tarda. La primera lli�� ser� el proper dia 6. disposats a entrar-hi una de la pol�tica activa catalana. De tanta en las princlpaloa farmaolas dol enuncio y en Serrano, 90, MAOftC, tisG�ls donde bo remUea f�llstcs i quien los pidi Les bones obres E! pabell� de Sant Rafel de l'Hospital de Sant Pau Degut u la generositat de la distingida se- nvora Concepci� Rabod, viuda de Romaiiue- r� i cumplint aixi la voluntat del seu pare l'il�lustre filantrop En Pafeii Rabell (q, e. p. d.) ha sigut acabat en el nou Hospital da Sant Pau. el pabell� de Sant Rafe, poguent ja �sser aquest habilitat per la instalaoi� de ma- lai U. Dem�, dilluns, a les 5 de la tarda, tindr� lloc la solemne inauguraci� oficial, en la qual han sigut atentament invitades les au- toritats, totes les corporacions ben�fiques i filantr�piques i la premsa de Barcelona. MUSICALS Associaci� de Vi�stca da Camera El pr�xim diraart abril tindr� iiet � tres quarts deu del vespre, en el Palau, Jules Mass: ne.: �Absence�, �Hymne a la croix� tgran ai segons Sant Mateu', J. 8. ltaoh, a l'Aruiand Crabb� i Josep Sabater. Aquestes si b� en general, no son d'una grau profunditat, si no tenen a voltes una en- lairada inspiraci�, tenen un canvi sempre un sagell carasteristic, un loharmei especial protiuit d'una p i� ori- ginal i biaarra tra una riquesa r�tmica nI^�,K^^lp�^la*depat^iatLay�u, aflligranadaq�eeorprenal dent i fa liatil I d'En Debussy atractiu i inconfundi; lo In iatil inflja, brodat, delicat, describint mara- i �. ellosameiu les sobtllitata mes a: nables de i la vid:l po ------ LA ESTABILISACI� NOTICIARI POL�TIC Ha mort el catedr�tic i exsenador carlista En Manuel Polo Peyrol�n. Per tractar-se d'un aparell d'importants rc-! sultats per a la ind�stria t�xtil, �s segurisBim \ que el seu inventor trobar� un gener�s patri- I el que li pro litats per a donar con�ixer el nou fr� als fabricants de teixita els quals es eonvencer�n do que es tracta-! d'un aparell que aplicat a qualsevolteler rens deix grans beneficis. iitt �i Mm Seguint la oonsuetut establerta, l'�Asso ci� Protectora de la Ensenyan�a Cataiana� organitza ur.