text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
La competitivitat és un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa, subsector o país per produir i vendre béns i serveis en els mercats interiors i exteriors. Segons l'àmbit, la competitivitat pot tenir els significants següents:
A nivell empresarial, la competitivitat és la capacitat de proveir els productes i els serveis tant o més eficientment i eficaç que no pas els competidors.
En el sector industrial i el comerç exterior, la competitivitat és la capacitat de les empreses de la mateixa indústria per a aconseguir l'èxit sostingut en comparació amb els competidors estrangers, sense cap mena de protecció i subsidis.
Per als estats, la competitivitat és la capacitat dels ciutadans per a aconseguir un nivell de vida alt i creixent, el qual és determinat per la productivitat en l'ús dels recursos naturals i la producció de l'economia per cada unitat de mà d'obra o capital que s'utilitza. | 2Economia
|
El materialisme, en el context individual, és la importància que una persona atribueix a l'adquisició i consum de béns materials. L'ús del terme materialista per descriure la personalitat d'un individu o d'una societat tendeix a tenir una connotació negativa o crítica. Sovint s'associa amb un sistema de valors que considera que l'estatus social està determinat per la riquesa (veure consum conspicu), així com la creença que les possessions poden proporcionar felicitat. L'ecologisme es pot considerar una orientació competencial al materialisme.També es pot considerar aquest materialisme com una forma pragmàtica d'interès personal il·lustrat basat en una comprensió prudent del caràcter de l'economia i de la societat que estan orientades al mercat. Tanmateix, els estudis han trobat que també s'associa amb comportament i depressió autodestructius. | 2Economia
|
Un clúster, districte industrial o clúster industrial, en l'àmbit econòmic, és una concentració geogràfica d'empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta agrupació crea unes economies de concentració que proporciona avantatges competitius. Segons Michael E. Porter és un grup nombrós d'empreses i institucions, totes elles relacionades amb la mateixa activitat econòmica i en el mateix entorn geogràfic.
Ja el 1890 Alfred Marshall va parlar del districtes industrials com a concentracions sectorials en un territori concret. Així mateix, el professor Giacomo Becattini ha tractat desenvolupat en profunditat l'estudi d'aquest fenomen en el context italià.
Però aquest concepte, rebatejat com a clúster, ha estat popularitzat pel professor Michael Porter al llibre "The Competitive Advantage of Nations". Paul Krugman, des del comerç internacional també ha fet notar la importància de la geografia. No obstant això, és un fenomen que, amb altres denominacions menys populars, ha estat profusament estudiat amb anterioritat per l'economia territorial.
Els clústers es beneficien de l'aparició d'economies d'aglomeració, que es manifesten en forma d'una sèrie d'avantatges per a les seves empreses. La presència d'un mercat prou ample de mà d'obra qualificada facilita la contractació de les empreses i permet que les pràctiques es difonguin entre el sector.
Aquesta alta densitat també ajuda a la creació d'institucions de formació i recerca especialitzades, així com a l'aparició d'uns valors i un context social que transmeten el coneixement tàcit, tant de tipus tècnic com empresarial, i una cultura que afavoreix l'emulació i la competència.
Finalment, la concentració sectorial permet que les empreses del sector diversifiquin els seus riscos derivats de la cadena de subministrament, en existir una base de proveïdors prou ampla.
En el món existeixen molts clústers d'indústries, com Silicon Valley en la informàtica i biotecnologia, Detroit en automoció o Bangalore en software.
Catalunya havia estat un clúster tèxtil d'importància (Barcelona, Sabadell, Terrassa). En l'actualitat hi té diversos clústers destacables: d'automoció, editorial i de mitjans de comunicació, químic (Tarragona), entre d'altres.
Els clústers són objecte d'atenció per part de les polítiques industrials, a través de polítiques específiques de base territorial, entre les que figuren la creació de xarxes sectorials d'empreses, instituts de recerca i formació especialitzats i la promoció de models d'innovació oberta. Amb aquesta darrera es fomenta el repartiment de costos de desenvolupament entre conjunts d'empreses, permetent-los de realitzar projectes més ambiciosos del que la seva capacitat financera individual els permetria. | 2Economia
|
La Medalla al treball President Macià és una distinció que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a aquelles persones que hagin destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball. La distinció de la Placa al treball President Macià s'atorga com a reconeixement a les empreses o organitzacions.Aquestes medalles i plaques porten el nom del president Francesc Macià i Llussà i van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors/ores individuals, sigui de les empreses. La concessió d'aquests guardons és oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a instància d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.
La concessió és anual i la relació de persones i d'entitats que reben aquesta distinció es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El disseny original de la medalla condecorativa és obra de Manuel Capdevila i Massana, guanyador del concurs convocat l' any 1981 pel Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya. La versió actual ha estat redissenyada pel també orfebre i joier Manel Capdevila Coral.
La Medalla al treball President Macià és presentada en el seu corresponent estoig juntament amb el botó de solapa que és la rèplica de l' anvers de la medalla. Al revers hi figura el símbol de la Generalitat de Catalunya, el títol de la medalla, el nom i cognoms de la persona distingida i, a la part inferior, l' any corresponent. | 2Economia
|
La Confederació Empresarial Valenciana és una organització de caràcter associatiu creada el 28 de setembre de 1977 amb la fusió de la Confederació Valenciana d'Empresaris, l'Agrupació Empresarial Independent i l'Agrupació Empresarial Valenciana. L'aprovació de la llei 19/77 que reconeixia la llibertat d'associació empresarial i liquidava formalment el Sindicat Vertical fou decisiva perquè es donara este pas. | 2Economia
|
Les Trente Glorieuses ('Trenta Gloriosos', en francès) són el període de fort creixement econòmic i la millora de les condicions de vida que conegué la gran majoria de països desenvolupats, majoritàriament membres de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), entre el 1946 i el 1975.
L'expressió fou encunyada a per Jean Fourastié el 1979 en record de les Trois Glorieuses.
Les Trente Glorieuses foren una revolució silenciosa però portadora de canvis econòmics i socials importants que marcaren el pas d'Europa a la societat de consum quaranta anys després dels Estats Units. El cas de França permet copsar en particular el sentit del subtítol del llibre de J. Fourastié, Révolution invisible, però el creixement també fou fort a Alemanya, Itàlia, el Canadà i el Japó, impulsat per la inversió el consum.
Després d'un inici difícil, els 28 anys que separen la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945 del xoc del petroli del 1973 es caracteritzen per:
la reconstrucció econòmica de països devastats en gran manera per la guerra
el retorn a una situació de plena ocupació a la gran majoria de països
un creixement fort de la producció industrial (creixement anual mitjà de la producció d'aproximadament el 5%)
una expansió demogràfica important (el baby boom) a certs països europeus i nord-americans (particularment França, l'Alemanya de l'Oest, els Estats Units i el Canadà).El fort creixement fou facilitat per un accés encara barat a les energies en general i les energies fòssils en particular, així com un tancament de la bretxa tecnològica (en relació amb els Estats Units) als països amb un capital humà (nivell d'educació i experiència dels treballadors) important.
Des del punt de vista econòmic, les Trente Glorieuses foren un període extremament brillant durant el qual el producte interior brut augmentà significativament:
Per ex.: l'índex de producció industrial a França, a preus constants (base 100 el 1938)És a dir, del 1938 al 1973, una multiplicació per 4,5, un creixement anual mitjà rècord del 5,9%.Al principi del període, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, els països afectats tenien les infraestructures destruïdes i l'economia devastada o orientada a la producció militar.
Al final d'aquest període es constata globalment que la societat s'havia remodelat profundament, esdevenint una societat de consum de masses i una societat de lleure. Aquest fenomen és en part una arribada tardana a l'estil de vida estatunidenc de la dècada del 1920. De la mateixa manera, el PIB per capita s'acostà al nivell estatunidenc (per a tornar-se'n a allunyar a la dècada del 1980). | 2Economia
|
El cicle de caixa és el temps que passa, en dies, des del moment en què es fa el pagament de les compres fins al moment en què rebem el cobrament dels clients. | 2Economia
|
La bretxa salarial és la diferència del salari mitjà de les dones respecte del salari mitjà dels homes expressada en forma de percentatge. És un indicador de discriminació retributiva atès que indica en quina mesura el salari dels homes és superior al salari de les dones.
Hi ha dues formes d'expressar aquest índex: bretxa salarial ajustada i no ajustada. La bretxa salarial ajustada té en compte aspectes com el lloc de treball, la formació, l'experiència, els horaris, etc. La bretxa salarial no ajustada és aquella que calcula la mitjana de sous de manera global, sense tenir en compte altres característiques. La bretxa salarial no ajustada sol ser molt superior a l'ajustada, ja que aquesta segona mesuraria la discriminació manifesta i il·legal contra les dones.
En anglès el terme és conegut com a gender pay gap. | 2Economia
|
En el món comercial i laboral, un viatjant o viatjanta és una persona que viatja per compte d'una empresa amb la finalitat de representar-la en operacions de compra i venda en les localitats visitades.La funció més típica era la de vendre, atendre directament les comandes dels clients consolidats i augmentar la cartera de clients.
Una figura familiar, des de temps antics (principalment des de la revolució industrial) fins als anys seixanta del segle vint, era la del viatjant català amb un maletí a la mà procurant vendre tota mena de productes en indrets propers i remots. | 2Economia
|
La política econòmica anticíclica o contracíclica consisteix en el conjunt d'accions governamentals dedicades a impedir, superar, o minimitzar els efectes del cicle econòmic.
Els cicles econòmics són fluctuacions de l'activitat econòmica inherents a l'economia i caracteritzades per l'alternança de períodes alcistes i de recessió. Els cicles econòmics són conseqüència de la sobreacumulació o sobreproducció, a la qual segueixen expectatives de disminució de la taxa de guany (o que la taxa de guany sigui menor que la taxa d'interès), la qual cosa provoca la reducció d'inversions i la desacceleració del nivell d'activitat. Diversos factors exògens, com les crisi del petroli o les crisis financeres, poden contribuir a revertir el cicle o a accentuar els seus efectes.
Les polítiques anticícliques generalment són defensades pels keynesianes, que consideren que el cicle econòmic no tendeix a l'equilibri general, com pensaven els neoclàssics. Segons l'escola keynesiana el dèficit i la inversió pública és el principal instrument de política econòmica per esmorteir els efectes del cicle. Així, durant la recessió, el govern ha d'intervenir, reduint tributs, promovent l'expansió del crèdit i augmentant la despesa, realitzant inversions que siguin capaces d'estimular l'economia.
D'aquesta forma, durant una recessió, on el capital privat no té expectatives de guany que fomentin la seva inversió, és el dèficit públic el que deu expandir-se per poder restablir l'equilibri econòmic. De la mateixa forma, l'invers deu ocórrer durant la fase creixent del cicle, en els períodes de prosperitat l'Estat deu augmentar la recaptació, creant un superàvit per pagar els seus deutes i formar un fons de reserva que pugui ser utilitzat durant els períodes de recessió o depressió econòmica. | 2Economia
|
En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda. L'existència d'un mercat assequible redueix els costos d'una transacció. Els diferents mercats es poden classificar segons els criteris següents:
Grau de concentració: Nombre d'empreses o venedors que hi ha al mercat. També el nombre de demandants.
Influència sobre el preu: Els preus poden estar marcats pel mercat o pot ser que les empreses hi puguin influir.
Grau d'homogeneïtat/ tipus de producte: Un mercat és homogeni quan els productes són intercanviables.
Intensitat de competència: La tensió en què les empreses lluiten dins el mercat per vendre més.
Grau de transparència / informació perfecta o imperfecta: Informació de què disposen tant venedors com compradors sobre el producte que es ven al mercat.
Barreres d'entrada o sortida: Obstacles que impedeixen sortir o entrar en el mercat (un paradigma de barrera són els aranzels). | 2Economia
|
C. S. Swan Hunter és el nom amb el qual antigament es coneixia a Swan Hunter & Wigham Richardson, una de les companyies navilieres més conegudes en el Regne Unit. Amb seu en Wallsend (Tyne i Wear, Anglaterra), aquesta companyia és coneguda per la construcció d'alguns dels majors navilis de principis del segle xx, entre els quals es troben el RMS Mauretania, vaixell al que es va atorgar la Banda Blava per ser el més ràpid a creuar l'oceà Atlàntic, i el RMS Carpathia, que va rescatar als supervivents del RMS Titanic. | 2Economia
|
Institute for Supply Management (Institut d'adquisició i subministrament) és una organització sense ànim de lucre que opera en el camp de l'educació i la investigació, i reuneix als professionals nord-americans relacionats amb l'adquisició i subministrament o gestió de compres. Va ser fundat el 1913 després d'una reunió organitzada per Thomas Register.
L'ISM publica la revista mensual Inside Supply Management, la qual inclou el «Manufacturing ISM Report on Business», anunciant el primer dia de negocis de cada mes el popular índex de compres Purchasing Managers Index (PMI). Des de juny del 1998 també recull dades del sector no-manufacturer. | 2Economia
|
En economia i comerç, consumidor final (també dit usuari final, per traducció del vocable anglès end-user) es defineix com la persona que realment utilitza un producte. El consumidor final difereix del client, que pot comprar el producte però no necessàriament consumir-lo; per exemple, en el cas de la roba infantil, un pare pot comprar peces com client d'un establiment però el consumidor final és el xiquet.
En els contractes, el terme consumidor final vol indicar que no s'està parlant d'un revenedor del producte sinó de l'última persona que ho va a posseir. Des d'aquesta perspectiva, el pare que va comprar la roba de xiquet seria el consumidor final i la tenda una no-consumidora final.
En matèria tributària, el consumidor final és qui haurà de suportar el gravamen de l'IVA (Impost al Valor Agregat o Impost sobre el Valor Afegit), degut al fet que aquest és un impost de translació, que el seu fet imposable és el consum.
En tecnologia de la informació, els consumidors finals no són "clients" en el sentit habitual, doncs solen ser empleats del client. | 2Economia
|
Fora balanç, palanquejament ocult o off-balanç sheet per la seva expressió en anglès, és una expressió comptable que fa referència a un actiu, deute o activitat financera d'una empresa que no apareix en el seu balanç comptable. | 2Economia
|
L'economia de la informació és la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informació afecta les decisions econòmiques. La informació té un paper especial, ja que és fàcil de produir-la, però difícil de controlar i avaluar la veracitat. L'economia de la informació estudia entre d'altres les asimetries de la informació, l'economia dels béns de la informació i l'economia de la tecnologia de la informació.
La informació té un paper creixent en l'economia. Tant que necessitava un support material (llibre, disc...) es podia tractar com qualsevol mercaderia, però per la desmaterialització dels supports esdevé una mercaderia atípica dins del sistema capitalista: per la informatització i l'internet, el cost de la seva reproducció i distribució ha esdevingut una part infima del cost de la seva producció. Per la seva immaterialitat creixent, no respon a les lleis del mercat de productes materials, malgrat el desenvolupament del concepte de propietat intel·lectual i lleis per protegir-la. Paral·lment al programari i el contingut propietari, es desenvolupa cada vegada més informació fora dels circuits comercials. Així per exemple, a un grup de músics, ja no li cal necessàriament una empresa discogràfica per difondre les seves creacions. | 2Economia
|
L'Octalysis és un model dissenyat per Yu-Kai Chou, un conferenciant en el camp de la ludificació. El nom Octalysis és una marca comercial que prové de la forma de «l'octàgon de la motivació».
Aquest model identifica vuit components de la motivació i permetria tant analitzar com definir processos relacionats amb la ludificació o processos orientats al canvi del comportament dels usuaris. L'objectiu de l'Octalysis és analitzar tot allò que fa que alguna cosa ens motivi, analitzar un procés o projecte determinat per identificar quin és el grau de motivació o interès que desperta en els seus usuaris, reals o potencials.
Segons Yu-Kai Chou, totes les nostres activitats es basen en una o més de les vuit unitats bàsiques dins de l'Octalysis. En cas que no hi fos present cap de les vuit unitats bàsiques, aquella acció no seria motivadora i no ens portaria a cap altra acció. | 2Economia
|
Un magatzem o almagatzem és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.En un magatzem es dipositen les primeres matèries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la següent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden també trobar embalatges, peces de recanvi, peces de manteniment... segons decisions de l'empresa. Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.
Generalment són construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de càrrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades són carregats directament de vies de tren, aeroports o ports marítims, així com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotació d'inventari, com prestatgeries, ponts grua, plataformes rotatòries, etc. | 2Economia
|
Euroinnova Formació és una escola de negocis, també coneguda com a "Euroinnova Business School" i especialitzada en cursos en línia per a oposicions i una altra de postgrau i màster d'educació superior. Va ser fundada l'any 2000, a Granada (Espanya), i actualment està present a sis països llatinoamericans; Argentina, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela. El resultat del seu creixement el 2012 es va convertir en el segon accionista més gran de la Corporación Dermoestética.Un estudi realitzat per INDIZE reflecteix l'abast de l'escola de negocis Euroinnova Business School i la seva presència internacional. Els seus alumnes estan dividits en més de 70 nacionalitats diferents. Des de 2010 han inscrit més de 25.000 estudiants de mitjana per any.Disposa de convenis amb la Universitat Antonio de Nebrija on es pot accedir als cursos de formació permanent del professorat, amb la Universitat Internacional de la Rioja, i la Universitat Francisco de Vitòria, a més de moltes altres homologacions.
És membre associat a la International Commission on Distance Education (UNESCO) i col·labora amb l' Associació Professional Espanyola de Naturopatia i bioteràpia (APENB). Ha col·laborat també activament amb la Fundació "la Caixa" per la integració de les persones amb discapacitat, on en els "Premis Incorpora" el jurat va donar una menció especial a l'entitat per la integració laboral d'aquest col·lectiu.
És soci Institucional de la Societat Espanyola de Pedagogia (SEP) i Disposa de segell de Confiança Online. Així mateix Euroinnova Business School es Membre de l'Associació Espanyola d'Escoles de Negocis . | 2Economia
|
La probabilitat d'incompliment (PD, del terme anglès probability of default) és un paràmetre utilitzat en el càlcul de capital econòmic o capital regulatori de Basilea II per a una institució bancària. Aquest és un atribut del client d'un banc. | 2Economia
|
L'economia de Costa Rica és l'onzena economia més gran de l'Amèrica Llatina després de la de Brasil, Mèxic, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, Xile, Perú, República Dominicana, Guatemala i Equador.
L'economia de Costa Rica tenia creixement estable abans de la crisi econòmica global. L'economia va sofrir una retracció d'1,3% el 2009, però va tornar a créixer aproximadament 4% a l'any entre 2010 i 2014.Mentre les exportacions agrícoles tradicionals - banana, cafè, sucre i carn - segueixen sent importants, el desenvolupament industrial i alguns productes agrícoles especialitzats van ampliar les exportacions en els últims anys. El sector turístic segueix portant divises al país, perquè la rica biodiversitat del país és un atractiu per l'ecoturisme.Els inversors estrangers són atrets per l'estabilitat política del país i per l'elevat nivell d'educació del seu poble. Malgrat això, segueixen problemes que dificulten els negocis, per exemple la gran burocràcia, incerteses legals a causa del gran nombre d'agències reguladores, dificultats d'executar contractes, i reduïda protecció a les inversions. | 2Economia
|
El sistema de Canton fou el règim regulador amb el qual l'Imperi Xinès controlà el seu comerç amb Occident des del 1757 fins a la fi de la Primera Guerra de l'Opi el 1842.
El nom ve del fet que el govern imperial xinès requeria que tot el comerç amb Occident es desenvolupés al port de la ciutat de Canton, al sud del país. En xinès mandarí el sistema és conegut com a Yīkǒu tōngshāng (一口通商, 'Relacions comercials d'un únic [port]'). La política sorgí el 1757 com a resposta als suposats riscos polítics i comercials que els emperadors xinesos percebien en els estrangers europeus.
Fou la culminació d'un procés gradual de restricció del comerç entre la Xina i Europa que havia començat a la segona meitat del segle xvii. A finals del segle xvii, una sèrie de clans i famílies comercials xineses, conegudes com a Hong (háng, 行 ), gestionaven tot el comerç amb Occident. El 1757, l'emperador Qianlong reorganitzà les operacions dels Hong convertint-los en un monopoli comercial conegut com a Cohong. A partir d'aquell moment, els comerciants xinesos havien de tractar amb els mercaders occidentals (coneguts com a yángháng (洋行, literalment 'mercaders de l'oceà', és a dir, 'mercaders d'ultramar' o 'mercaders estrangers') a través del Cohong, les activitats del qual eren regulades pel Supervisor de Duanes de Canton (Yuèhǎi guānbù jiàn dù, 粵海關部監督), conegut informalment com a Hoppo, i pel Virrei de Liangguang. | 2Economia
|
Tiratge o tirada és un terme que servia per a indicar el nombre d'exemplars o d'estampes que s'imprimien en la indústria editorial i les arts gràfiques. A poc a poc, el seu ús es va estendre a tota mena de productes. | 2Economia
|
La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps. Se sol referir a un territori concret, i així es parla de la història econòmica de Catalunya, per exemple. La disciplina està molt lligada a la història social, ja que el sistema econòmic determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar d'una època sol veure's reflectida en la seva economia. Per efectuar aquest estudi, la història econòmica utilitza diversos conceptes: la conjuntura i l'estructura de les societats i se centra en la investigació sobre els mecanismes del creixement i del desenvolupament i les fluctuacions.
Entenem per conjuntura la combinació fortuïta d'esdeveniments o circumstàncies que afecten una societat. Per exemple: una onada de fred nòrdic que malmet una collita de préssecs, un atemptat contra un polític, la vaga d'un sector de treballadors que demana un augment salarial… Dintre del concepte global de conjuntura es troba la conjuntura econòmica, que s'entén com els canvis i els moviments dels components essencials de la vida econòmica. Per exemple: l'increment del consum, les oscil·lacions dels preus, les baixades de producció de béns manufacturats... S'anomena estructura al conjunt d'elements que caracteritzen una societat i que canvien molt lentament. Podem parlar de diferents estructures: social (components i organització de la societat), política (sistema i/o organització política) i econòmica (organització econòmica, sectors productius, etc.).
Com a creixement s'entén l'increment de la capacitat productiva i dels recursos que disposa una societat, és a dir, els seus canvis d'estructura econòmica. El creixement consisteix en l'augment quantitatiu de les xifres macroeconòmiques sense que afectin les expressions per capita i que no produeixin transformacions socials. Un exemple d'això pot ésser un país del tercer món que augmenti la seva producció d'arròs, però que s'incrementi la quantitat de famílies pobres en el mateix període.
S'anomena fluctuació econòmica a l'interludi de creixement econòmic i depressió. Les fluctuacions poden ésser de curta i de llarga durada. Les fluctuacions de curta durada poden ésser quotidianes (el consum de la campanya de Nadal), amb intervals de temps setmanals, mensuals, estacionals o interannuals. Quan una fluctuació es refereix a un període d'entre tres i quatre anys s'anomena cicle Kitchin i quan es referix a un període d'entre set i deu anys, cicle Juglar. Les fluctuacions de llarga durada que més s'estudien són el cicle Kondratieff o moviments intradesenals (cinquanta i seixanta anys) i la tendència secular que es refereix al període d'un segle, vers l'alça o vers la baixa.
Els sistemes econòmics de les societats primitives es basaven en la tradició. Tanmateix, ja en el tercer mil·lenni abans de Crist emergiren civilitzacions a Egipte, la Xina i l'Índia basades en el sistema d'economia autoritària. En aquestes economies l'autoritat central podia decidir l'ocupació de part de la població, de manera que es podien generar excedents de riquesa importants. Tot i que aquestes societats no es regien per un sistema de mercat, hi havia mercats per alguns productes. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà, el creixement del feudalisme i la formació dels estats nacionals, les societats a Europa passaren de la tradició i l'autoritat al sistema de mercat. Primerament, amb el mercantilisme dels segles xvii i XVIII, encara que en aquest període els preus i els salaris estaven regulats. Després seguí el capitalisme comercial, on la producció i distribució de béns i serveis ja quedava determinada pel mercat. A partir d'aquesta etapa, la societat es pot dividir clarament en un vessant econòmic i un de polític, donat que, a diferència dels sistemes tradicionals i autoritaris, en aquest sistema la manera de coordinar-se per a la producció i distribució de béns difereix del sistema d'organització de la resta d'activitats. Aquesta nova esfera econòmica limità el poder polític, i va impulsar així formes democràtiques de govern.
En el segle xix, la taxa de creixement de la producció s'incrementà enormement en aquells països on arribà la Revolució Industrial. Això generà diferències entre el nivell de vida d'aquests països i la resta del món. Donada la importància d'aquesta transformació aquesta etapa es coneix amb el nom de capitalisme industrial. Tanmateix, el creixement econòmic no era constant, sinó que es caracteritzava per les seves fluctuacions. En aquest sentit, l'episodi més important fou la Gran Depressió, que tingué lloc en la dècada de 1930. Per tal de fer front als problemes de la depressió i per avançar la recuperació els governs incrementaren i ampliaren el seu paper en el funcionament de l'economia. És a partir d'aquesta etapa que els governs es fan responsables del nivell de producció de l'economia i del benestar de la societat. Aquesta etapa es coneix com a capitalisme d'estat.
No tots els països seguiren aquestes etapes. A partir de 1917, es desenvolupà a Rússia una versió moderna del sistema autoritari anomenat sistema de planificació central. Es col·lectivitzà l'economia i s'eliminaren les empreses privades i els mercats capitalistes. El Comitè Central del Partit Comunista era qui establia els objectius econòmics que els diferents ministeris havien d'implementar. Aquest sistema permeté una ràpida industrialització del país i, després de la Segona Guerra Mundial, una ràpida recuperació de la guerra, però fracassà quan vingueren temps de pau. El 1985 hi hagué una reorganització del sistema, la perestroika, però també fracassà i la crisi econòmica que patiren a finals dels 80 conduí al trencament de la Unió Soviètica. A principis dels 90, els països de l'Europa Oriental i Central i Rússia iniciaren la transformació de les seves economies cap a un sistema de mercat. | 2Economia
|
Aquesta és una llista d'empreses destacades i situades a Guinea Equatorial, agrupades pel seu sector Industry Classification Benchmark. | 2Economia
|
El vot amb els peus és la capacitat de les persones de votar amb els peus, és a dir, allunyar-se de situacions que no els agraden o bé anant a les que troben interessants. Ilya Somin ho descriu com "una eina per a exercir la llibertat política: l'habilitat de les persones d'escollir el règim polític sota el qual desitgen viure". Es pot aplicar a persones individuals, col·lectius diversos, entitats i organitzacions diverses, incloent empreses. Per exemple, un banc que canvia la seva seu de ciutat per beneficiar-se d'una altra fiscalitat vota amb els peus o, com va comentar Vladimir Lenin, per a ell van votar amb els peus els soldats russos que van desertar de l'armada dels tsars.Aquest concepte va ser popularitzat per l'economista Charles Tiebout, que va descriure el conegut com a model de Tiebout, una teoria política positiva (una part de la teoria de l'elecció pública) que pretén que com a mínim hi ha una solució no política, en una governança local, al problema del polissó.
La teoria de Tibaut respecte als negocis és semblant a la de la demanda i l'oferta en un lliure mercat, i a la pràctica és igualment una idealització poc realista. A les seves premisses no té en compte per exemple els costos de desplaçament d'una comunitat a una altra, ni variacions en el cost de producció si augmenta el nombre de consumidors ni la complexitat de l'administració fiscal per a atendre el nombre de jurisdiccions que satisfacin òptimament les preferències de tots els ciutadans.Quant a ciutadans individuals, la idea és moure's on hi hagi un govern que agradi més en comptes de voler, confiar i esperar que el govern sigui més agradable. A la pràctica podria ser "tècnicament impossible que cada individu pugui formar part de l'estat que vulgui, en part perquè els estats actuals okupen el territori", en el sentit que, sense migrar i mantenint la seva vida en els seus indrets habituals, cada persona individualment es pugui adscriure al règim polític volgut. Per això alguns autors proposen fer-ho, com a mínim, a nivell municipal.
| 2Economia
|
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa. Es pot trobar o proposar en països amb els suficients recursos naturals per a no haver de disposar d'importacions de cap tipus. | 2Economia
|
La subscripció o abonament és un model de negoci en la qual una persona té dret a un servei a través del pagament d'una quota.
En lloc de vendre productes individualment, amb una subscripció es comercialitza intermitentment en períodes variables (mensualment, anualment o per temporades) el consum d'un producte o l'accés a un servei. Aquesta forma de negoci ha provat ser eficient en casos on una venda única es converteix en una venda repetitiva, que pot crear certa lleialtat cap a una marca i que acaba sent útil per rastrejar a un usuari subscrit o que va cancel·lar la seva inscripció. La renovació d'una subscripció pot ser periòdica i activada automàticament, de manera que el cost d'una nova subscripció es paga per un preu preautorizat mitjançant una targeta de crèdit o un compte corrent, ja sense la intervenció de l'usuari.
Entre les indústries que utilitzen aquest mètode de comerç es troben els clubs de lectura, les companyies telefòniques, els subministradors de televisió per cable, les empreses de telefonia mòbil, els proveïdors d'Internet, canals televisius de pagament per esdeveniment, distribuïdors de programari, empreses de serveis financers, gimnasos i la indústria farmacèutica, així com diaris tradicionals (en paper) i revistes. | 2Economia
|
Joseph Schumpeter (Třešť, 8 de febrer de 1883 – Connecticut, 8 de gener de 1950), economista austro-nord-americà, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920. Un dels seus majors èxits va ser l'aparició en el recent llibre de Robert Jessop "El futur de l'Estat capitalista", amb la definició de l'autor dels futurs Estats com 'Estats competitius schumpeterians'. | 2Economia
|
Un expositor és un moble en què s'exhibeixen productes destinats a la venda, o material promocional com fulletons, catàlegs sobre petites revistes disponibles per al client. Els expositors són mobles que se situen en el punt de venda per a exhibir i promocionar determinats productes. Consisteixen en diverses lleixes o prestatges combinats amb imatges i cartells publicitaris i tenen per finalitat provocar la venda d'un producte o informar sobre algun aspecte relacionat amb la promoció de la venda. Formen part del que es coneix com a PLV o publicitat en el lloc de venda. | 2Economia
|
LIBOR (London InterBank Offered Rate) és el tipus d'interès interbancari que s'aplica en el mercat de capitals de Londres. És la base dels tipus de préstec interbancari de Londres definida com el tipus d'interès per a grans transaccions interbancàries en el mercat bancari internacional. És una taxa que fluctua d'acord amb l'estat del mercat i depenent del termini del préstec i de la moneda contractada. | 2Economia
|
Actiu propi és tot bé o dret la titularitat del qual correspon a l'entitat comptable a conseqüència de fets passats. Inclou, per tant, els elements lliurats en cessió o en adscripció i exclou els rebuts en cessió o adscripció.Actiu és tot bé o dret integrat com a tal en la comptabilitat de l'entitat, siguin o no de la seva titularitat (per exemple, béns finançats mitjançant la fórmula del leasing), del qual s'espera que en un futur contribueixi directament o indirecta a la consecució dels objectius que constituïxen la seva activitat.
La comptabilitat de doble entrada assegura que l'actiu sigui sempre igual al passiu o, cosa que és el mateix, que els béns que té una entitat comptable siguin equivalents a les obligacions que ha contret per a obtenir-los (tant amb tercers, com amb els seus propis socis). | 2Economia
|
En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.
Típicament implica el préstec de diners per a la compra d'actius, accions o deute sense una anàlisi minuciosa o amb un baix marge de seguretat o un risc significatiu de la pèrdua de la inversió principal. El terme "especulació", que es defineix formalment
a l'obra Security Analysis de Benjamin Graham i David Dodd publicada l'any 1934, contrasta amb el terme "inversió", que és una operació financera que, amb una anàlisi minuciosa, promet seguretat de la inversió i un retorn satisfactori.Els especuladors poden confiar en la revalorització a causa d'un conjunt de factors com els gustos canviants dels consumidors, les condicions fluctuants de l'economia, les percepcions dels compradors per al canvi de valor d'un actiu, factors econòmics associats amb el temps del mercat, factors associats únicament basats en l'anàlisi i les moltes influències sobre el moviment a curt termini.
Hi ha també alguns vehicles financers que són, per definició, especulatius. Per exemple, contractes de futurs de primeres matèries com petroli, or, cacau, cafè, etc. La venda a curt termini és també, per definició, especulativa.
L'especulació financera pot implicar el comerç (compra, hòlding, venda) i venda curta d'existències, lligams, mercaderies, monedes, col·leccionables, bens immobles, derivats, o qualsevol instrument financer valuós per intentar beneficiar-se de fluctuacions en el seu preu sense tenir en compte el seu valor subjacent. La recerca contínua de diners en el curt termini per mitjà de l'especulació financera no està en conformitat amb la moral religiosa. | 2Economia
|
Sabio és una empresa britànica que es va fundar el 1998 amb l’objectiu d’ajudar a empreses a connectar millor amb els seus clients. Actualment està col·laborant amb 65 països diferents a transformar l'experiència del client, amb les seves últimes tecnologies digitals aplicades a CX. Aquesta tecnologia mesura com se sent els Client (economia)|clients respecte a una companyia, com pot ser la connexió emocional, física i Psicologia|psicològica que estableix amb una empresa. | 2Economia
|
El pressupost amb perspectiva de gènere (PPG), també conegut com pressupost amb sensibilitat o enfocament al gènere, consisteix a aplicar la transversalitat de gènere al procés d'elaboració de pressupostos. El pressupostat amb perspectiva de gènere és una estratègia i un procés que té com a fi, a llarg termini, aconseguir objectius d'igualtat de gènere. També s'analitza com es visibilitza l'equitat de gènere en els objectius i prioritats governamentals, com s'insereix la política d'equitat de gènere en aquestes prioritats i quin reflex té en l'execució de les polítiques públiques .
L’objectiu principal de l'eina és realitzar una anàlisi dels pressupostos basat en el gènere, amb la incorporació de la transversalitat de gènere a tots els nivells del procés pressupostari i la reestructuració dels ingressos i les despeses per tal de promoure la igualtat de gènere.El procés dels pressupostos de gènere es basa en:
Una visió present en tot el procés polític i pressupostari.
La importància del moment d’introducció de la perspectiva de gènere al procés. | 2Economia
|
El sistema de partida doble o comptabilitat de doble entrada és el mètode o sistema de registre de les operacions més utilitzat en comptabilitat. Seguint aquest sistema de partida doble, en cada operació que executa una empresa cal buscar sempre una doble modificació en els elements patrimonials d'aquesta. El registre comptable es fa anotant dues vegades la quantitat de l'operació: al deure d'un compte i a l'haver d'un altre compte. Per exemple, si ens concedeixen una subvenció, però ens la queden a deure i no ens la paguen fins tres mesos més tard, apuntarem l'ingrés en el moment de la concessió i el cobrament quan ens la paguin, i mentrestant aquesta quantitat estarà recollida en un compte de deutors, perquè tenim dret que ens la paguin. Quan s'empra aquest sistema, es diu que se segueix el criteri d'import, perquè s'apunten els ingressos i despeses quan neixen els drets i obligacions, al marge de quan s'efectuï el pagament o el cobrament. | 2Economia
|
El Pànic de 1873 es desencadenà per la fallida de l'entitat bancària de Filadèlfia Jay Cooke and Company als Estats Units d'Amèrica el 18 de setembre de 1873, conjuntament amb la caiguda, el 9 de maig de 1873, de la Borsa de Viena.
El pànic de 1873 va conduir a una dura depressió econòmica d'abast global, coneguda com a la "Llarga depressió" (Long Depression), que perdurà fins a l'any 1877. Va ser una de les moltes crisis econòmiques que es van produir al segle xix i començament del segle xx. | 2Economia
|
A una empresa, el director comercial és el màxim responsable del departament comercial. En dependència directa del director general de la companyia el Director Comercial és responsable del compliment dels objectius de vendes d'aquesta.
Del director comercial depenen dues àrees principals:
Vendes
Marketing | 2Economia
|
Una restricció voluntària d'exportacions (també coneguda com a VER, de l'anglès voluntary export restraint) és una limitació, establerta pel govern d'un estat, de la quantitat de béns que poden ser exportats a un altre país per un període determinat. Malgrat ser teòricament voluntàries, aquestes restriccions quantitatives són sovint implementades degut a la insistència dels països importadors. Són casos coneguts de VER les restriccions de les vendes d'automòbils japonesos als Estats Units i la Unió Europea durant la dècada dels vuitanta.
Les limitacions quantitatives que comporten les restriccions voluntàries d'exportacions poden induir, com a forma d'evitar-ne els efectes, processos d'inversió estrangera directa: les empreses dels estats que estableixen aquestes restriccions instal·len plantes de producció allà on veuen limitades llurs exportacions perquè així els seus béns hi tinguin la consideració de nacionals. | 2Economia
|
Aquest article inclou quatre llistes dels països del món ordenats pel seu producte intern brut per capita en valors nominals. Aquest és el valor de tots els béns i serveis finals produïts dins d'una nació en un any determinat, convertit, segons la taxa de canvi del mercat, en dòlars actuals, dividit per la població mitjana (o mitjans d'any) per al mateix any.
Les xifres que es presenten aquí no tenen en compte les diferències en el cost de vida en els diferents països, i els resultats poden variar molt d'un any a un altre, en funció de les fluctuacions en els tipus de canvi de la moneda del país. Aquestes fluctuacions poden canviar la classificació d'un país, d'un any a un altre, tot i que sovint hi ha poca o cap diferència respecte al nivell de vida de la població.
Per tant, aquestes xifres s'han d'usar amb precaució. El PIB per capita sovint es considera un indicador del nivell de vida d'un país; encara que això pot ser problemàtic, perquè el PIB per capita no és una mesura dels ingressos personals. Veure Interpretació del PIB per capita com a mesurament del benestar.
Les comparacions dels ingressos nacionals també es fan sovint sobre la base de la paritat de poder adquisitiu (PPA), per ajustar les diferències en el cost de vida en els diferents països (vegeu Llista de països per PIB (PPA) per capita). La PPA elimina en gran manera el problema del tipus de canvi, però té els seus propis inconvenients, ja que no reflecteix el valor de la producció econòmica en el comerç internacional, i també requereix més estimació que el PIB per capita. En general, les xifres de PPA per capita estan més estretament esteses que les xifres del PIB nominal per capita.
Les entitats no sobiranes (el món, la Unió Europea i alguns territoris dependents) s'inclouen en la llista perquè apareixen en les fonts. Aquestes economies no tenen aquí una classificació de rang en les llistes de resultats, però s'enumeren en seqüència pel PIB per a la comparació. Estan marcades en cursiva.
Totes les dades són en dòlars actuals dels Estats Units. | 2Economia
|
Els estats financers, també anomenats estats comptables, informes financers o comptes anuals, són informes que utilitzen les institucions per tal de reportar la situació econòmica i financera i els canvis que experimenta la mateixa en una data o període determinat. Aquesta informació resulta útil per a l'Administració, gestors, reguladors i altres tipus d'interessats com ara els accionistes, creditors o propietaris.
La majoria d'aquests informes constitueixen el producte final de la comptabilitat i són elaborats d'acord amb principis de comptabilitat generalment acceptats, normes comptables o normes d'informació financera. La comptabilitat és duta a terme pel comptable, en alguns països comptadors públics que, en la majoria dels països del món, han d'enregistrar-se en organismes de control públics o privats per a poder exercir la professió.
Els estats financers són les eines més importants amb què compten les organitzacions per a avaluar l'estat en què es troben. | 2Economia
|
El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. També s'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administració d'empreses el lideratge és l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma eficaç i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del procés administratiu de l'organització).
El Diccionari de Ciències de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les "qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus". Altres definicions són: - "El lideratge és un intent d'influència interpersonal, dirigit a través del procés de comunicació, a l'assoliment d'una o diverses metes"
El filòsof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: "L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un ésser humà, denominat líder, que per la seva acció es col·loca al servei de l'assoliment, a través d'una missió, d'un o diversos objectius proposats per una visió. L'esmentada visió ha d'alinear-se i subordinar-se necessàriament al Bé Últim de l'home. Els objectius proposats per la visió han d'incloure i considerar a aquells objectius que són individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que són organitzacionals".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigació del lideratge, assenyala que "existeixen gairebé tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aquí, s'entendrà el lideratge gerencial com el procés de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definició té quatre implicacions importants.
Implica que hi hagi una persona (líder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per això en els estudis sobre lideratge es fa èmfasi en la capacitat de persuasió i influència. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han conclòs que el carisma no té la importància que històricament se li havia atorgat i que també hi ha altres factors que són més determinants a l'hora de construir el veritable lideratge. | 2Economia
|
Una empresa 2.0 és aquella empresa que, per analogia amb la web 2.0, pren la referència d'aquesta pel que fa a l'ús d'eines de programari social. No obstant això, mentre que la web 2.0 suposa no només el simple ús d'aquestes eines sinó també canvis més profunds relacionats amb la identitat de les persones i les relacions entre elles, cal considerar a l'empresa 2.0 com una eina més per a gestió de negocis. Així doncs, englobaria l'ús dels principis i pràctiques de l'anomenada web social com a plataforma d'actuació. | 2Economia
|
Una obligació, bo mobiliari, o senzillament bo (de l'anglès: bond) és un valor mobiliari que representa la part alíquota d'un emprèstit i que dona dret a rebre interessos i a recuperar el capital al venciment de l'obligació a partir de cinc anys.
Els tipus d'obligació que podem trobar són:
Obligació amb opció de compra o warrant: Bo amb opció de compra sobre accions de l'empresa emissora de les obligacions.
Obligació/Bo convertible: Bo amb opció de convertir el seu valor en accions en una data concreta i a un preu determinat. Ofereix a canvi un cupó inferior al que tindria sense l'opció de conversió.
Obligació/Bo cupó-zero
Viccionari | 2Economia
|
L'escriptura de constitució d'una empresa és un document que recull les relacions jurídiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necessàries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tota mena de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentació de l'empresa. A través de l'escriptura de la constitució es pot extreure tota la informació necessària sobre les dades de la societat. | 2Economia
|
La flexibilitat laboral, flexibilització laboral o desregulació del mercat de treball fa referència a la fixació d'un model regulador flexible per al maneig dels drets laborals a l'interior de les empreses i organitzacions privades. L'aplicació de la flexibilitat laboral requereix un procés de desregulació del mercat laboral que usa de referent la llibertat de contractació i el contracte de treball, per a flexibilitzar els antics mecanismes aconseguits pels sindicats el segle xx, esperant amb això mantenir el creixement de tot el sector privat. Es permet així millorar els serveis, majors oportunitats a les empreses i a les persones, al món globalitzat on les estructures rígides i les legislacions voluminoses i complexes resultarien impediments a ser superats darrere major llibertat per a la població econòmicament activa.
Els mecanismes de flexibilització laboral s'han enfocat en la generació d'ocupació a través de la reducció del cost de la mà d'obra o del temps de jornada o de contractació. En tant s'assenyala, des de l'anàlisi econòmica del dret i altres fonts afins, que manca de sentit establir múltiple drets en favor de cada vegada menys persones, engendrant privilegis dels quals sol algunes persones gaudeixen justament (ex. sindicats) i que no beneficiarien en aquests temps a la major part d'ocupadors i treballadors. A la vegada aquest estalvi permet generar a les empreses un augment de la seva productivitat i, com a conseqüència, generar més places de treball, el que a la llarga tindria com a conseqüència l'increment de l'ingrés i el temps lliure.El procés de flexibilitat actual és paral·lel al pas cap a una economia post-industrialista i digital, on les fonts d'ocupació potencialment es diversifiquen i pluralitzen, sempre que existeixin les facilitats per desenvolupar-les. De la mateixa forma els problemes associats a la desregulació del mercat laboral prové de debilitats de les estructures jurídiques on s'aplica, que permeten treure avantatges més enllà del contracte o acord establert, la qual cosa torna necessària la consolidació de la seguretat jurídica com a pilar d'una economia de mercat. | 2Economia
|
El curriculum vitae (literalment, "camí de la vida" en llatí) o currículum, sovint simplificat amb les sigles CV, és una eina per fer recerca de feina. És el document en el qual, quan es cerca feina, es faciliten les dades personals, la formació acadèmica i l’experiència laboral per motivar l’interès d’alguna empresa i aconseguir una entrevista de selecció. Ha de ser clar, breu, ben ordenat i ben escrit; s'hi han de destacar les aptituds i d’eliminar-ne les dades supèrflues. Segons allò que interessi de remarcar, es pot escriure un currículum cronològic o funcional. Habitualment va acompanyat d'una carta de presentació, el text de la qual pot anar en un suport de paper o electrònic, tant enviat en un arxiu adjunt com introduït en el cos del correu electrònic.L'extensió del currículum variarà segons el país, però en general s'aconsella que sigui d'una sola pàgina o, com a màxim, de dues; en canvi, l'Europass (una iniciativa de la Unió Europea que té com a objectiu incrementar la transparència de la qualificació i mobilitat dels ciutadans a Europa) és molt detallat i extens. La inclusió o no de fotografia també depèn de la zona. A Catalunya no és imprescindible, però sí recomanable, i de vegades l'oferta de feina pot requerir una fotografia formal; en general, en els països llatinoamericans sol incloure-s'hi mentre que, en canvi, en els anglosaxons és recomanable no fer-ho per motius antidiscriminatoris.A la dècada del 2010 va començar a ser popular que els candidats féssin arribar una versió electrònica del seu currículum als empleadors, tant a través de portals d'ocupació com publicats a serveis de xarxa social orientades a la cerca de feina, com LinkedIn, XING o Viadeo. | 2Economia
|
El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.
Generalment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econòmic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacció entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producció, però aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sinó des de la productivitat marginal dels factors de producció, tornant així a la concepció clàssica del capital, però sobre més sòlids fonaments marginalistes. L'economista neoclàssic de referència és Alfred Marshall.
El terme serveix per a designar més o menys críticament el que es considera el pensament econòmic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat. Entre els neoclàssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous clàssics (molts dels quals són partidaris del monetarisme) i els adherents de la síntesi neoclàssica | 2Economia
|
En economia, una moneda local, és una moneda que es pot gastar en una àrea en particular en les organitzacions participants. En general, actuarà com una moneda complementària, a utilitzar sense substituir la moneda nacional. El propòsit és fomentar la despesa dins de la comunitat local, especialment amb empreses de propietat local. Això també pot ajudar a reduir la petjada mediambiental.La moneda no pot ser recolzada per un govern nacional o tenir un curs legal. Com a eina de localisme fiscal, la moneda local pot augmentar la consciència sobre l'estat de l'economia local. Són útils per a les persones que no estan familiaritzades o incòmodes amb la barata tradicional.Abasten una àmplia gamma de formes, tant física com econòmicament, i sovint s'associen amb un discurs econòmic en particular. | 2Economia
|
El maquinisme, va ser la introducció de maquinària i sistematització, als processos de fabricació, per facilitar l'elaboració de productes i reduir els costs. És un concepte històric que fa contacte amb el fenomen succeït durant el final de la Revolució industrial, coincidint amb la introducció massiva de maquinària per substituir o reduir el treball. El seu principal origen va ser al Regne Unit al segle xvii.Des de fins del segle xvii, la revolució maquinista va tenir, com fonamental escenari, Gran Bretanya on es van realitzar els més transcendentals progressos de caràcter mecànic. Es van inventar nous mitjans de comunicació i de transport. Es van crear artefactes d'ús domèstic que van modificar les condicions de vida diària. Finalment, es van perfeccionar les màquines de vapor i es van inventar els motors elèctrics i d'explosió.
La introducció de la tecnologia i la mecanització va suposar una autèntica revolució en la forma de fabricació, de manera que es van produir dràstics canvis laborals i socials. A Anglaterra, bressol de la Revolució industrial, es va donar el ludisme, un moviment obrer que cercava acabar amb el nou plantejament productiu mitjançant la destrucció de les màquines per mantenir el treball artesà. El maquinisme va ajudar a les indústries a produir-ne més en menys temps i menys despeses el que feia que el capital recaptat fos reinvertit. Això va constituir un canvi fonamental en la revolució industrial. | 2Economia
|
Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA) és una associació d'empresaris de locals de prostitució amb seu a València i amb relació amb l'extrema dreta (concretament España 2000). Es la principal organització relacionada amb la prostitució i un grup de pressió important en el seu àmbit.El model de negoci oficial dels clubs membres consisteix en permetre que les prostitutes treballen independentment del local pagant solament el lloguer d'habitacions i les copes. Segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, "els Mossos d'Esquadra i els testimonis de moltes treballadores sexuals" no és així.Els requisits per a ser soci són:
Ser empresari d'un local de companyia.
No estar involucrat en drogues il·legals.
No permetre involucrar menors. | 2Economia
|
El tràfic negrer era el transport forçat de negres esclaus cap a Amèrica o altres colònies europees durant el període colonialista.
L'esclavatge va ser practicat per molts pobles en diferents regions des d'èpoques antigues: a Egipte, a la Grècia Antiga, a Roma... Normalment eren esclavitzats els presoners de guerra.
Tanmateix durant l'Edat moderna, sobretot a partir del descobriment d'Amèrica, l'esclavatge va tenir com a objecte la població negre que va ser utilitzada com una mercaderia més, no com a éssers humans, que s'intercanviava per objectes per després fer-la treballar als camps de cotó o de sucre. Aquestes poblacions varen ser maltractades, menystingudes, matades, violades,... pels europeus colons (Regne de França, Regne de Portugal, Espanya, Holanda i Regne d'Anglaterra) dins d'un cercle comercial que porta el nom de “comerç triangular”. No se sap ben bé la quantitat de gent que va ser objecte d'aquest tracte, però se sap, aproximadament, que al segle xviii hi havia més de 6 milions de negres circulant d'un costat a l'altre. Més tard els Estats Units també van comercialitzar amb negres, cosa que fa provocar una guerra civil. Les embarcacions europees no tenien cap mena de miraments a descarregar la càrrega negrera (els esclaus negrers eren col·locats dins les càrregues dels vaixells com a mercaderia) si l'embarcació patia un enfonsament. La falta de condicions que se'ls va donar va provocar un alt percentatge de mort. Les malalties dins les embarcacions es multiplicaven. | 2Economia
|
Clementina Ródenas Villena (Aiora, 1949) és una professora i política valenciana, fou alcaldessa de València (1989-1991) i presidenta de la Diputació de València (1991-1995). | 2Economia
|
The Adecco Group és una companyia de recursos humans amb seu a Zuric, Suïssa. El Grup Adecco dona treball a aproximadament 700.000 treballadors amb contractes temporals i compta amb més de 34.000 empleats propis (a jornada completa) i 5.200 oficines en més de 60 països i territoris al voltant del món.
El Grup Adecco és l'empresa matriu d'un gran nombre de marques a nivell internacional, incloent Adecco, Modis, Spring Professional, Badenoch & Clark, Pontoon, General Assembly, Vettery, YOSS, Adia i Lee Hecht Harrison.
Ofereix diversos serveis que inclouen personal temporal, col·locació permanent, transició professional, re-capacitació i desenvolupament de talent, així com externalizació i consultoria. Els mercats clau del Grup Adecco són França, Amèrica del Nord, Regne Unit i Irlanda, Japó, Alemanya, Àustria, Itàlia, Benelux, Països Nòrdics, Iberia, Austràlia, Nova Zelanda, Suïssa.A Espanya operen amb les marques del grup: Adecco, Spring Professional, Lee Hecht Harrison i Modis. | 2Economia
|
Un agent econòmic és tota persona natural o jurídica que participa en l'economia exercint qualsevol classe d'activitat econòmica. Els agents econòmics poden ser entesos com els ens que actuen i prenen decisions dins d'un mercat. | 2Economia
|
Les barreres comercials són intervencions restrictives dels governs al comerç internacional. Les barreres poden prendre moltes formes, incloent les següents:
Aranzels
Barreres no-aranzelàries
Llicències d'importació
Llicències d'exportació
Quotes d'importació
Subvencions
Restriccions voluntària d'exportacions
Requisits de contingut local
Embargament
Devaluació de moneda
Obstacles tècnics al comerçLa major part de barreres comercials utilitzen el mateix principi: la imposició d'alguna classe de cost al comerç que fa incrementar el preu dels productes introduït o expedit. Quan dues o més nacions apliquen barreres al comerç de manera repetida entre elles, s'esdevé una guerra comercial.
La majoria d'economistes estan d'acord en afirmar que les barreres comercials tenen un efecte negatiu en l'eficàcia econòmica, això pot ser explicat per la teoria d'avantatge comparatiu. En teoria, el lliure comerç implica l'eliminació de totes les barreres, exceptuant potser aquelles considerades necessàries per salut o seguretat nacional. A la pràctica, tanmateix, inclús els països que promouen el lliure comerç de manera aferrissada tenen subvencionades certes indústries, com l'agricultura o la siderúrgia. | 2Economia
|
Antonio Tonzig (Pàdua, 1804) fou un comptable italià pertanyent a l'Escola Llombarda o Comptabilitat de gestió. Va proposar que la gestió i la comptabilitat són inseparables, no existeix l'un sense l'altre. Els comptes registraria les dades de l'administració i l'administració podria actuar sobre la base de les dades proporcionades pel comptable.
Tonzig és considerat com el precursor de l'economia moderna empresarial, que va ser desenvolupada posteriorment per altres autors italians. | 2Economia
|
Una moneda de curs legal és un mitjà de pagament admès per un sistema legal (definit per la llei d'un estat) que sigui vàlid per a complir amb una obligació financera. El paper moneda i les monedes són formes comunes de moneda de curs legal en molts països. La moneda de curs legal es defineix de diverses maneres en diferents jurisdiccions. Formalment, és tot el que extingeix el deute quan s'ofereix en pagament. Però, els xecs personals, les targetes de crèdit i els mètodes de pagament similars que no són en efectiu no es consideren moneda de curs legal. Les monedes i els bitllets del banc es defineixen generalment com a moneda de curs legal. Algunes jurisdiccions poden prohibir o limitar el pagament per qualsevol altre mitjà que no sigui la moneda de curs legal. Per exemple, una llei d'aquest tipus podria prohibir l'ús de monedes i bitllets de banc estrangers o bé requerir una llicència per realitzar transaccions financeres en una moneda estrangera. | 2Economia
|
Un creditor és aquella persona (física o jurídica) legítimament facultada per exigir el pagament o compliment d'una obligació contreta per dues parts amb anterioritat. És a dir, que encara que una de les parts es quedi sense mitjans per complir amb la seva obligació, aquesta persisteix. Per exemple, en cas de la fallida d'una empresa els seus creditors mantenen la facultat de requerir el compliment d'aquesta obligació.
Variants de creditors
Treballador són aquells creditors respecte dels crèdits contrets per un comerciant i la impossibilitat de meritar les seves salaris.
creditors bilaterals són els governs que atorguen préstecs atorgats o garantits per entitats oficials com els organismes de crèdit a l'exportació. Alguns creditors oficials participen en els acords de reprogramació de deutes que afavoreix el Club de París.
creditors multilaterals són institucions com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, i altres bancs regionals, com el Banc Africà de Desenvolupament i el Banc Interamericà de Desenvolupament. | 2Economia
|
Grenoble School of Management (Grenoble École de Management, GEM) és una escola de negocis europea amb seu a Grenoble. Va ser fundada l'any 1984. · GEM se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2015 va ocupar la 20a posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el 20a del món. A més a més, el seu MBA figura en 94a posició a escala mundial. GEM imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. · Per l'escola hi han passat més de 25.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. Actualment compta amb 7.000 alumnes i 50 programes des del grau fins al doctorat. | 2Economia
|
Un recurs d'ús comú (RUC) és un tipus de recurs, natural o produït pels humans, que forma part d'un sistema que, a causa de les seves dimensions o característiques, és gairebé impossible excloure algunes persones del seu ús o apropiació. A la vegada, quan una persona usa o s'apropia d'un d'aquests recursos, redueix la capacitat de fer-ho d'una altra persona.Els recursos d'ús comú són sovint sobreexplotats i sobreutilitzats, la qual cosa redueix l'eficiència del sistema i pot provocar-ne el col·lapse. Aquest fenomen s'ha anomenat la tragèdia dels comuns. | 2Economia
|
La Controvèrsia del capital de Cambridge, també coneguda com el debat de les dues Cambridge o Debat sobre el Capital va ser un debat sobre la naturalesa i mesurament del capital com a factor de producció i la influència de tal concepció en la distribució del producte resultant, entre diversos economistes associats, d'una banda, amb la Universitat de Cambridge en el Regne Unit (tals com Joan Robinson i Piero Sraffa) i, per l'altre amb l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a Cambridge, Massachusetts (Estats Units), amb autors tals com Paul Samuelson i Robert Solow. Altres autors que van participar inclouen, en el costat “europeu” Luigi Pasinetti i Nicholas Kaldor i, en el costat “nord-americà” David Levhari i Edwin Burmeister.
Com és obvi, aquests autors representen dos de les grans tendències en el desenvolupament de la disciplina en els començaments de la segona meitat del segle xx. Punt Robinson com Sraffa sent associats amb l'anomenat postkeynesianisme (exercint forta influència fins i tot en el present en l'economia heterodoxa) i Samuelson i Solow sent dues dels grans representants de l'anomenada síntesi clàssic-keynesiana, que va dominar el pensament econòmic en aquest període.
Alguns han suggerit que la major influència del debat va ser el desenvolupament d'alguns aspectes metodològics, però sense major importància en relació a matèries teòriques de fons en la disciplina. Per a uns altres, serveix, almenys potencialment, com a introducció a l'anàlisi d'alguns dels aspectes més complexos de l'economia de principis del segle XXI. Des d'aquest punt de vista es pot afirmar que no hi ha acord, fins i tot en el present, sobre la importància i conclusions del debat. | 2Economia
|
L'economia circular és un model, sistema o estratègia econòmica que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producció al principi. Així doncs, com que els recursos es fan servir més d'una vegada, s'utilitzen de manera més eficient.Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en els dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació dels materials i productes existents (així com amb la possibilitat de compartir-los), per minimitzar els recursos utilitzats i la fabricació de residus, la pol·lució i les emissions de diòxid de carboni. Es tracta d'un acostament regeneratiu que contrasta amb l'economia lineal, en què el model de producció se centra en: "extreure, produir, utilitzar i llençar". | 2Economia
|
L'Economia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat. Per tant, el repartiment de recursos es realitza entre ambdós sectors. L'economia mixta és una barreja entre dos sistemes econòmics: el de l’economia de mercat i l’economia planificada.
En aquest sistema, la gestió i administració dels béns és compartida entre el sector privat, en gran part, però al mateix temps, l’Estat intervé per evitar possibles fallides del mercat. | 2Economia
|
El PIMESTIC és un pla d'actuació de la Generalitat de Catalunya per a promoure la implantació i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'empresa catalana. Preveu diverses actuacions en l'àmbit territorial i sectorial (jornades comarcals, jornades sectorials, assessoraments tecnològics, ajuts...) amb la finalitat d'augmentar la percepció del valor de les TIC entre els empresaris catalans i accelerar-ne el procés d'adopció de noves solucions tecnològiques.
Des del seu web una micro petita o mitjana empresa pot autodiagnosticar l'estadi actual d'utilització de les TIC en diferents temàtiques: noves tecnologies, aspectes legals, comerç electrònic, eMàrqueting, mobilitat, seguretat informàtica i relació amb els clients. | 2Economia
|
La medicina del treball és una especialitat mèdica que té el seu precursor en l'anomenat Diploma de Medicina d'Empresa i que va ser creada pel Reial Decret 127/84 i que fa feina amb altres professionals de la salut laboral com els professionals d'infermeria d'empresa i altres professionals de la Prevenció, com els especialistes de seguretat, higiene, psicosociologia i ergonomia. El Metge i l'Infermer són els responsables de controlar els efectes sobre els treballadors dels Riscos Laborals. | 2Economia
|
Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva és un assaig de la filòsofa italiana Silvia Federici publicat originàriament en anglès el 2004, traduït al català per Marta Pera el 2018 i publicat de la mà de Virus Editorial.És una de les obres clau per entendre les nocions de gènere i família en el període d'acumulació originària de capital. En el marc de la tradició marxista feminista i del moviment autònom, el llibre ofereix una alternativa crítica a la teoria de l'acumulació primitiva de Karl Marx. Federici sosté que la caça de bruixes va servir per a reestructurar les relacions familiars i el paper de la dona a fi de satisfer les necessitats de la societat durant l'auge del capitalisme. Així, doncs, explica l'ús de l'extrema violència exercida contra les dones com un mètode sistemàtic de subordinació i com a fonament de l'Estat modern. | 2Economia
|
L'economia de l'Antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en consonància amb les característiques de la geografia de Grècia. Al començament del segle vi aC, es van desenvolupar l'artesania i el comerç (principalment marítim), que van tenir més rellevància durant el període clàssic.
Cal tenir en compte que el concepte «economia» des del punt de vista actual és relativament anacrònic i en aquells temps tenia un altre sentit. La paraula grega oikonomía (οἰκονομία) fa referència als oikos (οἶκος), que signifiquen la casa o el forn. Per tant, el diàleg de Xenofont titulat Oeconomicus està dedicat a la gestió de la llar i de l'agricultura. Els grecs no tenien un terme exacte per fer referència als processos d'elaboració de productes i intercanvi.
L'economista Murray Rothbard, però, comenta que si bé el concepte en si no existia, els antics filòsofs grecs tractaven amb qüestions que avui dia serien identificades com a econòmiques. | 2Economia
|
La difusió d'innovacions és una teoria sociològica que intenta explicar com, per què i a quina velocitat es mouen les noves idees (i tecnologies) per les diferents cultures. El concepte, el planteja per primera volta el sociòleg francés Gabriel Tarde (1890) i els antropòlegs Friedrich Ratzel i Leo Frobenius. Aquesta idea, aplicada inicialment a l'epidemiologia en termes d'influència interna, la formulà H. Earl Pemberton. S'entén com una explicació sobre com una innovació es comunica per certs canals, al llarg del temps, entre els membres d'un sistema social, i com aquesta "nova idea" s'accepta i divulga entre els seus membres de la xarxa social. La teoria es feu molt popular gràcies al text d'Everett Rogers Diffusion of Innovations (1962). És un tipus especial de comunicació en què els missatges corresponen a noves idees, es va aplicar multitudinàriament en l'àrea del màrqueting. | 2Economia
|
The Limits to Growth (Els límits del creixement) és un informe publicat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1972 que va ser una de les primeres publicacions que va posar en dubte el mite del creixement econòmic. És la primera simulació que va combinar el creixement de la població quasi infinit amb les primeres matèries finides.El 1992, 20 anys després de la publicació original, es va actualitzar en una nova versió de l'informe titulat Més enllà dels límits del creixement, en la qual, sobre la base de les dades recollides des de llavors, s'exposava que la humanitat ja havia superat la capacitat de càrrega del planeta per poder sostenir la seva població. Una versió actualitzada, amb el títol Els límits del creixement: 30 anys després, va ser publicada l'1 de juny del 2004 per la «Chelsea Green Publishing Company». En aquesta versió s'actualitzen i integren les dues versions precedents.
El 1973 va rebre el premi Friedenspreis de la Federació dels Llibreters alemanys (Börsenverein des Deutschen Buchhandels). | 2Economia
|
Intel·ligència empresarial, intel·ligència de negoci o BI (en anglès business intelligence) són el conjunt d'estratègies i eines enfocades a l'administració i creació de coneixement mitjançant l'anàlisi de dades existents a una organització o empresa. | 2Economia
|
L'aparadorisme és l'art decoratiu de compondre els productes i elements estètics (fons, disposició d'elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenció del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment. La persona que s'hi dedica professionalment és una aparadorista.
Els elements bàsics a tenir en compte a l'hora de realitzar un projecte d'aparadorisme són el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l'aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor. Una tendència actual en els aparadors és fer-los interactius. Així s'aconsegueix cridar més l'atenció dels vianants. Un exemple d'això va ser l'aparador de la botiga Levi's al Passeig de Gràcia amb Gran Via de Barcelona. | 2Economia
|
Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat. És la unitat de producció bàsica. | 2Economia
|
El capital Tier 1 (en anglès: Tier 1 capital) és la mesura central de la fortalesa financera d'un banc des del punt de vista del regulador. Es compon d'un capital bàsic, que consisteix principalment en les accions ordinàries i de les reserves declarades (o utilitats retingudes), però també pot incloure les accions preferencials no-acumulatives no-redimibles.
El capital en aquest sentit es relaciona amb, però és diferent del, concepte comptable de capital social. Tant el capital Tier 1 i Tier 2 es van definir per primera vegada en l'Acord de Capital Basilea I, essent substancialment les mateixes en l'Acord Basilea II. El capital Tier 2 és més gran que el Tier 1, però està subordinat als dpòsits i les afirmacions de l'assegurador de dipòsits. Això inclou accions preferents amb venciment fix i deute a llarg termini amb un mínim de venciment de més de cinc anys. | 2Economia
|
Un bitllet és un contracte econòmic que es fa entre dues parts on una és l'usuari i l'altre és el grup, persona o institució que es compromet a satisfer la demanda que contrau amb l'usuari que compra el bitllet.
El bitllet sol estar fet de paper o de cartró i és d'unes dimensions reduïdes per tal de donar facilitats per al seu ús, en un viatge o un espectacle, o bé per al seu intercanvi a l'hora d'adquirir-lo o bescanviar-lo per un producte contractat.
Un bitllet té un preu que aquell que vol contractar el servei o producte ha de pagar per tal d'accedir-hi. A més, els bitllets tenen una regulació que afecta a ambdues parts que contrauen aquest contracte, amb el compromís de respectar i complir les normes que cada part exigeix a l'altra.
Els bitllets generalment donen dret a entrar a un recinte, a seure en un lloc (són anomenats també entrades o tiquets), o a fer un viatge tant en transport privat (bitllets o passatges d'avió, de vaixell...) com en transport públic (autobús, tren...). També poden servir per acreditar la participació d'una persona en un esdeveniment, com ara un sorteig o rifa (bitllets de loteria). | 2Economia
|
El problema de la motxilla, altrament dit KP (en anglès, Knapsack Problem) és un problema d'optimització combinatòria. Modelitza una situació anàloga al fet d'omplir una motxilla, en la que no es pot posar més d'un cert pes, amb tot o una part d'un conjunt d'objectes. Aquests objectes tenen un pes i un valor determinat. Els objectes que es posen dins la motxilla han de maximitzar el valor total sense sobrepassar el pes màxim. | 2Economia
|
Canal de distribució és el circuit a través del qual els fabricants (o productors) posen a la disposició dels consumidors (o usuaris finals) els productes perquè els adquireixen.
La separació geogràfica entre compradors i venedors i la impossibilitat de situar la fàbrica enfront del consumidor fan necessària la distribució (transport i comercialització) de béns i serveis des del seu lloc de producció fins al seu lloc d'utilització o consum.
El punt de partida del canal de distribució és el productor. El punt final o de destinació és el consumidor. El conjunt de persones o organitzacions que estan entre productor i usuari final són els intermediaris. En aquest sentit, un canal de distribució està constituït per una sèrie d'empreses i/o persones que faciliten la circulació del producte elaborat fins a arribar a les mans del comprador o usuari i que es denominen genèricament intermediaris.
Els intermediaris són els que realitzen les funcions de distribució, són empreses de distribució situades entre el productor i l'usuari final; en la majoria dels casos són organitzacions independents del fabricant. | 2Economia
|
MSI (Micro Star International Co., Ltd, Xinès: 微星科技股份有限公司) és una empresa multinacional taiwanesa situada a Nou Taipei Ciutat, Taiwan. Dissenya, desenvolupa i proporciona maquinari d'ordinador, va relacionar productes i serveis, incloent portàtils, desktops, plaques base, targetes de gràfics, servidors, ordinadors industrials, perifèrics de PC, etc.
L'empresa té un llistat primari a la Borsa de valors de Taiwan i va ser establert dins agost 1986 per 5 fundadors – Hsu Xiang (un.k.Un. Joseph Hsu), Huang Jinqing (un.k.Un. Texans Huang), Lin Wentong (un.k.Un. Frank Lin), Yu Xian'neng (un.k.Un. Kenny Yu), i Lu Qilong (un.k.Un. Henry Lu). Primer començant el seu negoci a Taipei Ciutat, Taiwan, MSI més tard es va expandir a Mainland Xina, instal·lant el seu Baoan Planta a Shenzhen i establint recerca i facilitats de desenvolupament a Kunshan dins 2001. També proporciona servei de garantia global dins Amèrica del Nord, Amèrica del Sud/Central, Asia, Austràlia i Europa.L'empresa ha estat una patrocinadora per un número de eSports equips i és també l'amfitrió de l'internacional gaming Mestres de MSI de l'esdeveniment Gaming Camp (anteriorment sabut com MSI EL va Batre). El més primerenc EL va Batre el torneig pot ser remuntat a 2010, presentant Mal Geniuses guanyant el campionat.L'eslògan de l'empresa a l'any 2017 era: "CERT GAMING. ALGUNS SÓN PC, SOM GAMING." | 2Economia
|
Sant Carles Internacional (en francès, Saint-Charles International) és una plataforma europea multimodal de transport situada majoritàriament en el terme comunal de Perpinyà, tot i que el seu extrem nord-oest, sobretot el conjunt de vies de ferrocarril que el serveixen, entra en el de Toluges, tots dos de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Està situat a ponent de la ciutat de Perpinyà, just al nord d'Orla, a migdia del Mas Ducup i, a més distància, a ponent de Malloles. Té una extensió de 430 hectàrees.
És el principal centre de distribució de fruites i verdures del sud d'Europa. Està preparat per treballar amb transports de carretera i ferroviari, disposa de 150.000 metres quadrats de magatzems refrigerats, amb una secció destacada de productes ecològics. És a 10 quilòmetres de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes, a 30 quilòmetres de la frontera amb Catalunya i a 30 quilòmetres de port de Portvendres. És considerat el mercat majorista més important de venda de fruita i horta espanyoles a França. | 2Economia
|
Taxa rosa o taxa a la dona és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d'igual, però que no porta aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte sigui dirigit especialment per a dones fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l'única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com típicament les fulles d'afaitar, encara que només per a un 3% de dones aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, els quals el consideren un "impost ocult" discriminatori per a les dones, ja que les fa pagar de més pel mateix producte.A França, el col·lectiu Georgette Sand va presentar al Ministeri d'Economia prop de 50.000 signatures per a exigir l'aprovació de mesures per a posar fi a aquesta discriminació, basant-se en l'estudi sobre les diferències de preu de certs productes i serveis segons el gènere del públic a qui va dirigit, realitzat per la secretaria d'Estat dels drets de les dones i per la direcció general de la competència, del consum i de la repressió del frau. Aquest estudi no contempla alguns productes i serveis, com per exemple, la perruqueria, on també les dones solen pagar preus més alts que els homes. Una dona pot arribar a pagar prop de 1.400 euros més a l'any que els homes per productes similars. A França el salari mitjà de les dones és un 27% inferior al dels homes i a Catalunya, un 28%. La lluita contra la taxa rosa reivindica que les dones tenen dret al mateix poder econòmic que els homes, i no a cobrar menys i pagar més. A Catalunya la lluita contra la taxa rosa "comença a prendre volada". | 2Economia
|
La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen. Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos
Una productivitat més alta utilitzant els mateixos recursos permet augmentar la rendibilitat d'una empresa. Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjançant inversions i bones gestions i relacions laborals. | 2Economia
|
First In, First Out (primer a entrar, primer a sortir); (FIFO) és, en comptabilitat, un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la primera unitat de producte entrada al magatzem serà, també, la primera a sortir, a afectes d'inventari. | 2Economia
|
Contribució a la crítica de l'economia política (alemany: Zur Kritik der Politischen Ökonomie) és un llibre de Karl Marx, publicat per primera vegada el 1859. El llibre és principalment una anàlisi del capitalisme i la teoria de la quantitat de diners, obtinguda criticant el escrits dels principals exponents teòrics del capitalisme en aquella època: es tracta dels economistes polítics, actualment sovint coneguts com a economistes clàssics, Adam Smith (1723–90) i David Ricardo (1772-1823), que són els principals representants del gènere. | 2Economia
|
L'economia de Kiribati és una de les més pobres del món. El PIB per capita era de US$ 1420 el 2010. Els jaciments de fosfat es van esgotar el 1979, poc després de la independència del Regne Unit. El país depèn del turisme i de l'agricultura (principalment el coco). La moneda del país és el dòlar australià. | 2Economia
|
Liquid Paper és una marca comercial de corrector líquid opac, el qual s'usa per a ocultar els errors en un paper sense escriure de nou la fulla sencera. Era molt important quan el material estava escrit amb màquina d'escriure, però s'ha utilitzat menys des de l'adveniment del processador de text. Va ser inventat per Bette Nesmith Graham el 1951 i originalment dit Mistake Out (fora els errors). Graham era una mecanògrafa que va desenvolupar un tipus de pintura al tremp de color blanc a encobrir els seus errors. El seu primer lot va ser barrejat en una liquadora de cuina comuna. En la dècada de 1970, el producte estava disponible en altres colors, com el blau i verd, per al seu ús en formularis impresos en els colors. L'inventor del producte ofert a IBM, que es va reduir. Ella va vendre el producte, nomene Liquid Paper, de la seua casa durant 17 anys. El 1968, el producte era rendible i el 1979, va ser venut a la Global Gillette per $47,5 milions dòlars en regalies. Liquid Paper també es comercialitza en ploma. En el 2000, Liquid Paper i altres marques afins van ser adquirides per Newell Rubbermaid. | 2Economia
|
Apreciació és l'augment en el preu d'una moneda pel que fa a una altra o unes altres sota un règim de tipus de canvi flexible; és a dir, del tipus de canvi pel que fa al preu de les altres monedes al mercat de divises. El fenomen contrari en aquest règim (que una moneda perdi valor al mercat cambiario) es coneix com a depreciació.El comportament de la moneda local respecte a les altres es regeix per les lleis de l'oferta i demanda dins del mercat de canvi. | 2Economia
|
Thomas John "Tom" Sargent (Pasadena, Califòrnia, 19 de juliol de 1943) és un economista nord-americà, especialitzat en els camps de la macroeconomia, l'economia monetària i l'econometria. És conegut com un dels líders de la revolució de les expectatives racionals i com a autor de nombrosos treballs pioners. Al costat de Neil Wallace va desenvolupar la caracterització de l'estabilitat de "punt de sella" de l'equilibri de les expectatives racionals. En 2011 va ocupar el lloc 17º entre els economistes més citats del món. El 10 d'octubre de 2011 Sargent, al costat de Christopher A. Sims, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia. | 2Economia
|
La tecnoestructura és tot aquell grup de persones que prenen part en els processos de decisió d'una organització. El concepte fou enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre El nou estat industrial (1967).Galbraith argumenta que en l'empresa moderna, l'empresari individual com a tal ha perdut el poder de decisió. Per una banda s'ha separat la propietat de l'empresa de la gestió deixant aquesta una gerència professional. D'altra banda, la creixent complexitat dels nous processos productius i la creixent competència intercapitalista fa que la presa de qualsevol decisió requereixi cada cop més informació. Donat que és impossible que un sol individu poseeixi tots els coneixements que requereix una empresa moderna (des del disseny, la tria de materials i la producció del bé fins a la comercialització i les finances) això porta que l'empresa moderna acumuli tècnics amb coneixements específics sobre cada àrea i que participen en la presa de decisions.Evidentment no tots els individus que conformen la tecnoestructura tenen el mateix grau de jerarquia ni de responsabilitat. No obstant això, Galbraith dona una gran importància, dins la tecnoestructura, als quadres tècnics per sobre de la gerència, ja que el coneixement específic que aquests aporten és difícilment reemplaçable i els atorga un gran poder sobre decisions importants mentre que els individus que componen la gerència no són imprescindibles i poden ser reemplaçats amb una major facilitat.No s'ha de caure, però, en l'error de pensar que això només és vàlid per a productes d'alta tecnologia. Fins i tot productes senzills com el sabó, els detergents, els refrescos o els cereals exigeixen avui en dia grans programes de control de mercats, ja que la senzillesa i la uniformitat d'aquests productes exigeixen una important inversió en tècniques de recerca de mercats i diferenciació del producte. | 2Economia
|
Què és la propietat? Investigació sobre el principi del dret i del govern (en l'original francès: Qu'est-ce que la propriété? Ou recherche sud li principe du droit et du gouvernment) és el títol d'un llibre de l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon editat l'any 1840.És en aquest llibre on apareix la cita més cèlebre de Proudhon: «la propietat és el robatori», i altres menys conegudes com «la propietat és impossible». | 2Economia
|
La Gran Dimissió (en anglès, "Great Resignation" o "Big Quit") fa referència a la tendència actual que els empleats deixin voluntàriament la seva feina, des de la primavera 2021 fins a l'actualitat, com a reacció a la pandèmia de COVID-19. El terme la Gran dimissió va ser encunyat probablement per Anthony Klotz, un professor d'administració a la Mays Business School de la Universitat de Texas A&M. | 2Economia
|
El posicionament de marca és el "lloc" que ocupa una marca determinada en la ment del consumidor. Aquesta és la principal diferència entre una marca i la seva competència. La paraula posicionament va ser creada el 1969 per Jack Trout en el seu escrit : Trout, J., "Posicionamient" és el joc que utilitza la gent en l'actual mercat d'imitació o de jo-també", Industrial Marketing, Vol.54, No.6, (June 1969), pp.51-55. En el màrqueting s'evita per tots els mitjans que el posicionament esdevingui sense la planificació adequada, per aquest motiu s'utilitzen tènciques consistents en la investigació, la planificació i la comunicació de missatges directes i subjectius per a la construcció de la imatge i la identitat desitjada per la marca. També podem sentir a parlar de reposicionament. Consisteix a canviar la posició que el producte o servei té en la ment del consumidor. Les estratègies de posicionament es basen a adoptar per part del producte/servei un tret diferencial. Els posicionaments més habituals són:
posicionament basat en una característica determinada del producte
posicionament basat en solucions, beneficis o necessitats específiques
posicionament en una categoria determinada
posicionament en moments d'ús específics
posicionament contra un altre producte
posicionament per disseny
posicionament per preu
posicionament per franja d'edatUn procés de posicionament d'una marca pot comprendre els següents passos:
Identificar els atributs que defineixen el producte/servei.
Conèixer el sector i el mercat del producte/servei.
Identificar la competència i determinar quin posicionament té en la ment dels consumidors i quin posicionament vol tenir.
Conèixer els diferents públics per identificar quins són els atributs més rellevants segons els consumidors actuals i potencials d'aquest producte/servei.
Identificar "espais" buits en la ment del consumidor on posicionar el nostre producte/servei.
Escollir el posicionament més adequat. | 2Economia
|
Miguel Sebastián Gascón (Madrid, 1957) és un economista, polític i professor universitari espanyol. Ocupà el càrrec de Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç durant el segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero. | 2Economia
|
La Tenidoria o tenidoria de llibres és la part de la comptabilitat dedicada a la tècnica de dur els llibres de comptes d'una empresa o entitat. Actualment correspondria a la feina del comptable. | 2Economia
|
EDHEC Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Londres, Lilla, Niça i Singapur. Va ser fundada el 1906. EDHEC se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2015 va ocupar la vintè cinquè posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el divuitè del món. A més a més, el seu MBA figura a la 84a posició a escala mundial. EDHEC imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 30.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Delphine Arnault (Deputy CEO Louis Vuitton) i Jean-Jacques Goldman (Cantautor). | 2Economia
|
La col·laboració publicoprivada és tipus de contracte mitjançant el qual una empresa presta un servei públic i és finançada o organitzada a través d'una associació econòmica entre l'Estat (o qualsevol altra administració pública) i una o més empreses, ja sigui privades o socials. Aquests esquemes són de vegades abreujats (en anglès) com PPP o P3.
En alguns tipus de PPP el govern utilitza els ingressos dels impostos a fi de proveir el capital necessari per a la inversió, encara que les operacions siguin dirigides en forma conjunta amb els socis no governamentals. En altres tipus, la inversió l'efectua el sector privat sobre les bases d'un contracte amb l'Estat a fi de proveir els serveis determinats. La contribució estatal pot ser en béns, especialment la transferència de béns públics) o elements d'infraestructura. En projectes que tenen com a objecte la creació de tals béns públics, l'Estat pot proveir un subsidi, ja sigui a través d'una beca per a les despeses de capital o per als ingressos (que pot consistir en l'eliminació de règims especials d'impostos o en la garantia d'ingressos mínims per un cert període). | 2Economia
|
Segundo Bru Parra (Aiora, 1949) és un economista, professor i polític valencià. És casat amb la política i antiga alcaldessa de València Clementina Ródenas. | 2Economia
|
La discriminació retributiva és el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneració diferent per la realització d'un treball igual o d'igual valor; fent referència també a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'accés al treball i les possibilitats de promoció. La discriminació retributiva per raons de gènere és una de les facetes de discriminació laboral a la dona, i en particular la discriminació retributiva corresponent al salari, o discriminació salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.Les causes principals de la discriminació salarial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball que ocupen, una classificació professional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitjà anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% més alt, de 25.110 euros. A la Unió Europea, Espanya és un dels països on les diferències retributives entre homes i dones és més acusada. | 2Economia
|
La riquesa o riquea és l'abundància d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes. Generalment, la riquesa es refereix a propietats materials de tota classe i als diners. El mateix ús del terme assumeix que hi ha un mitjà socialment acceptat d'identificar el propietari de diners, terres o objectes varis. En altres paraules, cal una noció de propietat que es pugui invocar amb un esforç mínim per part del propietari. | 2Economia
|
Ocupant el nord-est d'Àfrica, l'Egipte és seccionat en dos per la fèrtil vall del Nil. La seva economia era molt centralitzada durant el període del president Gamal Abdel Nasser, però es va obrir durant els governs dels presidents Anwar Sadat i Hosni Mubarak.El govern va implantar agressives reformes entre el 2004 i el 2008 amb la intenció d'atreure la inversió estrangera i estimular el creixement, que va ser superior al 7% a l'any el 2007 i el 2008. No obstant això, el 2009 el creixement va caure per 4,7, com a resultat de la crisi financera global, que va afectar els sectors bolcats a l'exportació, especialment les manufactures i el turisme.La moneda del país és la lliura egípcia (EGP) amb taxa de canvi de 5,6 lliures per 1 US$ el 4 de maig de 2009. | 2Economia
|
Accions en circulació en finances són aquelles accions emeses per una empresa i detingudes per un inversor (que ha de ser una altra que l'empresa emissora).
Sota certes condicions jurídiques, una empresa pot redimir les seves pròpies accions. En aquest cas, aquestes accions deixen d'estar en circulació, i aleshores es parla d'accions en reserva (treasory stocks).
L'obligació d'informació financera de les empreses públiques que cotitzen també garanteix la publicació de les accions emeses i en circulació. Els informes solen estar disponibles a la secció de relacions amb inversors del lloc web de les empreses. | 2Economia
|