bambara
stringlengths 2
595
| french
stringlengths 4
659
|
---|---|
Bana min tɛ yɛlɛma | Maladie non infectieuse |
Sariyasen 27 | Article 27 |
Ɲinw ni ɲintaraw tangacogo | Le soin des dents et des gencives |
Den dɔw bɛ wolo ni kolɛ ye. | Certains bébés naissent avec une lèvre de lièvre |
Sigida 7 Banakisɛfagalanw ye mun ye ani u bɛ ta cogodi? | Chapitre 7 Les antibiotiques: Qu’est-ce que c’est, Comment s’en server? |
Nɔjɛmanbɔ (tɛgɛ, kan ni ɲɛda la) | Le vitiligo |
Bananku | Manioc |
Nuguw | Intestin |
Jɛ tɛ kɛ ni fɛn min ye k’a sababu kɛ laada ye. | Qui est évité ou interdit, en raison d’une croyance culturelle. |
Sariyasen 20 | Article 20 |
Aw ye banabagatɔ gɛlɛnw tɔpɔtɔ, | Soyez particulièrement bon avec les personnes gravement malades ou mourantes. |
Ni aw ma gafe in kɔnɔ daɲɛ dɔ faamu: | Si vous ne comprenez pas la signification de certains mots du livre : |
Farigan | Fièvre |
I man kan n’o josira ye n’i nɔminɛkun ye ko jugu kɛli de ye jaati forobasariya la walima kɛwale minnu bɛ Kabilatɔn kuntilenna n’a daliluw sɔsɔ. | Ce droit ne peut être invoqué dans le cas de poursuites réellement fondées sur un crime de droit commun ou sur des agissements contraires aux buts et aux principes des Nations Unies. |
Jolisirafunu | Varices |
Ka bɔ ko kalama | Conscience |
Kokɔnnen | Tabou |
Bana walima kisɛkisɛni minnu bɛ kɛ golo la. | Infection ou irritation de la peau. |
Kɔnɔnatumu | Ascaris |
Sariyasen 25 | Article 25 |
Ɲɛ joginni | Blessure aux yeux |
Miligaramu | Milligramme (mg) |
Bana mɛnta tɛ. | Le contraire de chronique. |
Den mɔjateminɛsɛbɛn | Fiche de croissance de l’enfant |
Sigida 14 Mɔgɔw wajibiyalen don ka taa dɔgɔtɔrɔso la banajugu minnu na | Chapitre 14 Maladies graves qui nécessitent absolument une consultation médicale |
Sariyasen 28 | Article 28 |
Wale min bɛ sigi sen kan ka bana kubɛn sani a ka daminɛ. | Mesures prises pour empêcher qu’une maladie se déclare. |
Tumu minnu bɛ don biɲɛ ni farisogo yɔrɔ wɛrɛw la ka bana bila mɔgɔ la. | Des vers qui infectent le foie ou d’autres parties du corps et causent des maladies différentes. |
Jolimisɛnni ni kisɛkisɛni nɛmaw | Les petites lésions qui contiennent du pus |
Sigidamɔgɔw | Communauté |
Waati dafa | Date d’expiration |
Sariyasen 9 | Article 9 |
Birintili walima joli ɲɛyeelendonda la | Égratignure, ulcère, ou cicatrice dans la cornée |
N’o y’a sɔrɔ aw ni dɔgɔtɔrɔso cɛ tɛ lɛri tilancɛ taama bɔ, aw bɛ taa n’a ye yen joona. | Si vous vous trouvez à moins d’une demi-heure d’un centre médical, il serait prudent de l’y amener d’urgence. |
Basi bɔnni | Hémorragie (saignements abondants) |
Banakisɛw | Bactéries |
Jolidɛsɛbana suguya dɔ don min bɛ sɔrɔ bangebagaw fɛ jamana damadɔw dɔrɔn de la. | Forme d’anémie héréditaire qui ne se rencontre que dans certains pays. |
Waleya min bɛ fangadɔgɔya juguman walima ɲɛnamini, wɔsiji sumalen, dusukun tantan sumaya bila mɔgɔ la; | Une condition dangereuse faiblesse grave ou inconscience, sueur froide, et rapide, pouls faible. |
Fɛn min bɛ mun farikolo la. | Une pommade ou lotion à utiliser sur la peau. |
Sigida 13 Bana minnu bɛ mɔgɔ minɛ ka caya | Chapitre 13 Maladies très courantes |
Misali la, oestrogène ni progestérone ye furaw ye minnu bɛ muso ka kalolabɔ ni densɔrɔ nɔgɔya. | Par exemple, l’œstrogène et la progestérone sont des hormones qui déterminent les règles de la femme, ainsi que ses chances de tomber enceinte. |
Wolonugu | Organe creux situé dans le ventre d’une femme, où se fixe l’ovule fécondé et où se développe un enfant. |
Bange kɔfɛ basibɔn | Hémorragie du post-partum |
Litiri/Kɔnɔfɛrɛ | Volume |
Ɲɛdakololabanaw | Sinusite |
Golo fɛgɛmani don min bɛ bagan walima yiri fan dɔw datugu. | Tissu du corps mince et souple, qui enveloppe un organe ou recouvre les parois d’un organe. |
Golo kama. | Pour la peau. |
O yɔrɔw bɛ funu tuma caman. | Ce sont en fait des veines gonflées ou variqueuses. |
kisɛ 1 (graine) = mg 65 | 1 grain (gr.) = 65 mg |
Lafɔɔnɔfura | Émétique |
Kɛnɛyabaarakɛla ka baara fɔlɔ de ye ka mɔgɔw lakalan, | Comme agent de santé, votre première mission est d’enseigner. |
Lahalaya min b’a jira ko mɔgɔ tɛ dumuni caman sɔrɔ k’a dun. | Forme de malnutrition sévère. |
Dugumisɛnw lakɔlikaramɔgɔ: Gafe bɛ a to a ka se ka dɛmɛ don mɔgɔ joginnen ma ani ka tila ka ladilikan ɲumanw di a ma. A bɛ kɛ sababu ye karamɔgɔ ka se ka a ka sigidala denmisɛnw ni balikuw bɛɛ lakalan kɛnɛyako la, ani saniya ni dumuni nafama dunni na. | L’enseignant d’une école rurale. Ce manuel lui permettra de donner des conseils pratiques et de soigner un malade ou un blessé en cas de nécessité. Le livre donne aussi des indications sur la façon de parler et d’enseigner aux enfants et aux adultes de la communauté ce qu’il faut savoir sur les problèmes de santé, de propreté, et de nutrition. |
Aw bɛ nin gafe kalan sani a mako ka jɔ a la, kɛrɛnkɛrɛnnenya la Sigida 10, Furakɛli kunfɔlɔ, ani Sigida 4, Banabagatɔ ladoncogo. | Lisez ce livre à l’avance, avant que tout besoin ne se pose, surtout le chapitre 10, Premiers secours, et le chapitre 4, Soigner un malade. |
Nɛnjuru | Lingual |
Hadamaden josiraw dantigɛkan | Déclaration universelle des droits de l'homme |
Nugu labanyɔrɔ don ka bɛn banakɔtaa bɔyɔrɔ ma. | Extrémité du gros intestin juste avant l’anus. |
Nin lahalaya in bɛ tonso surunya den bɔda la ani k’a datugu. | Position anormale du placenta, quand il couvre le col de l’utérus au lieu d’être près du haut de l’utérus, à sa place normale. |
Pikiri ka kan ka kɛ bana cunnen minnu na aw masurunya dɔgɔtɔrɔso la | Les urgences qui nécessitent absolument l’administration de piqûres |
Ɲintaradimi | Infection des gencives (pyorrhée) |
Fiɲɛ bilalen kunsɛmɛ na o bɛ na ni fasaja basigilen ye. | Ayant des contractions musculaires chroniques et anormales dues au dommage au cerveau. |
Kunnafoni damadɔw ka ɲɛsin dugumisɛnw kɛnɛyabaarakɛlaw ma | Quelques mots à l’intention de l’agent de santé villageois |
Nugubakun | Annexe |
Ninnu ye walew ye ji sanuman minni ka ɲi minnu na kosɛbɛ ka tɛmɛ furaw kan | Situations dans lesquelles un usage correct de l’eau fera beaucoup plus de bien que des médicaments |
Misali minnu na fura dɔw tali ye farati ye | Quand ne faut-il pas prendre de médicaments ? |
Jolisira | Vaisseau |
Dɛmɛ fɔlɔ | Premier secour |
Jamana dungɔ de ye forobafanga daga; a dungɔ ka kan ka jira kalada jɛlenw sen fɛ, bɛɛ ka kan forobakalada minnu na, gundo la wali o ɲɔgɔnna siraw la minnu bɛ sagolasugandili tiimɛ. | La volonté du peuple est le fondement de l'autorité des pouvoirs publics; cette volonté doit s'exprimer par des élections honnêtes qui doivent avoir lieu périodiquement, au suffrage universel égal et au vote secret ou suivant une procédure équivalente assurant la liberté du vote. |
Gololabana don, min bɛ nɔ bila ɲɛda, disi walima kɔ la. A bɛ nɛn ta, tuma dɔw la a yɔrɔw bɛ fin. | Problème de peau causant l’apparition de petites bosses molles sur le visage, la poitrine ou le dos, qui forment de petites «têtes» blanches remplies de pus, ou parfois des «points noirs» qui contiennent des cellules mortes. |
Sariyasen 6 | Article 6 |
Sumuniw ni funuw | Les furoncles et les abcès |
Nimafɛnw | Organisme |
Jiginni gɛlɛyaw | Les accouchements difficiles |
Tumu jamajan minnu bɛ kɛ mɔgɔ nugu la n’u bɛ mɔgɔ tɔɔrɔ, k’i ka dumuni yɛlɛmani gɛlɛya, k’i fanga dɔgɔya wa tuma dɔw la fana a bɛ nugu geren. | Gros vers qui vivent dans les intestins et causent des nausées, des maux de ventre, des indigestions ou de la faiblesse, et parfois une occlusion intestinale (ou blocage de l’intestin). |
Sira nafamaw don, joli bɛ boli minnu fɛ ka bɔ dusukun na ka jɛnsɛn farikolo tɔ la. | Artère principale du corps humain. Voir Artère. |
Ɲɛjalandimi | Xérophthalmie |
Fɛn saniyalen | Stérile |
Mɔgɔ fasa bɛ bala ka ja ka sɔrɔ a se tɛ a la. | Contraction soudaine et incontrôlée d’un muscle. |
Butigitigiw walima furafeerelaw, minnu bɛ furaw ni kɛnɛya baarakɛminɛnw feere dugumisɛnw kɔnɔ. Fura minnu ka kan ka bana minnu furakɛ, o ɲɛfɔlen don gafe in kɔnɔ, farati bɛ fura minnu tali la walima nafa tɛ minnu yɛrɛ la, olu bɛɛ ɲɛfɔlen don fana gafe in kɔnɔ. Furaw tali farati ni yɛrɛtangacogow ɲɛfɔlen don ka a walawala. Ladilikan kɛrɛnkɛrɛnnenw dilen don farafinfuraw ni tubabufuraw tacogo kan furakɛli la. | Les pharmaciens ou les commerçants du village qui vendent des médicaments et des fournitures médicales. Il indique les médicaments qui sont le plus efficaces contre des maladies spécifiques, et signale ceux qui sont inutiles ou dangereux. Les risques et précautions à prendre y sont clairement expliqués. Des instructions sont données pour la bonne utilisation des médicaments traditionnels et modernes. |
Sukaro | Glucose |
Sugunɛ | Pipi |
Dulon | Inflammation |
Denmisɛnw ka kɛnɛyako gɛlɛyaw | Les problèmes de santé chez les enfants |
Fɛnw tɛmɛsira farikolo la | Tract |
Saniya | Hygiène |
Nuci | Les saignements de nez |
Kirinni, jali | La crise d’épilepsie et les convulsions |
Basibɔn | Les saignements |
Sigida 22 Mɔgɔkɔrɔba banaw | Chapitre 22 Les maladies des personnes âgées |
Bange sababu bɛ bɔ yɔrɔ minnu na, kɛrɛnkɛrɛnnenya na cɛya ni musoya. | Organes du système reproductif, surtout les organes sexuels. |
Kari ni nɛn ɲagaminen | Flegme |
Kun caman b’an bali k’an mako don an ka kɛnɛya la | La question des soins de santé a beaucoup de composantes |
Den nani a sen kan | Accouchement du siège |
Ninakili | La respiration |
Sigida 21 Denmisɛnw Ladonni | Chapitre 21 Le soin des enfants |
Dumuni ɲumanw, minnu da man gɛlɛn | Une meilleure alimentation, à bon marché |
Ladonni teliman fɔlɔ walima furakɛli teliman fɔlɔ min bɛ kɛ banabagatɔ walima mɔgɔ joginnen na. | Soins d’urgence à une personne qui est malade ou blessée. |
Ka sɔmi ka ko dɔ kɛ teliya la | Réflexe |
Kaliya | Spasme |
Funubana ni kɛn cayali mɔgɔ fari la | L’érysipèle et la cellulite |
Subsets and Splits