text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
En una primera sentència, el presumpte agressor va ser condemnat a quatre anys de presó i indemnitzar la víctima amb 3.000 euros
Seu del Tribunal Constitucional. / ARXIU
El Tribunal Constitucional ha procedit a anul·lar l'absolució de l'home que presumptament va abusar sexualment d'una noia discapacitada el novembre del 2010.
L'agressor va ser condemnat en un primer judici celebrat el 25 de gener del 2018, a quatre anys de presó, dos d'ells de caràcter ferm, i els restants com a condicionals, a més d'una indemnització cap a la víctima de 3.000 euros.
Posteriorment, el 22 de maig del 2018, la representació processal de l'acusat va interposar un recurs contra aquesta sentència.
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar aleshores una nova sentència en què decidia revocar la decisió de la primera instància i absoldre l'imputat.
La Sala del Penal va concloure al·legant que l'acusat "no era conscient de la discapacitat de la víctima", primera raó per la qual no havia oposat suficient resistència per evitar la presumpta agressió.
En conseqüència, el Tribunal de Corts va practicar tot un seguit de proves a la noia, arribant a la conclusió que les seves discapacitats eren "fàcilment detectables per simple apreciació sensorial o visual."
També va afegir que "el consentiment de participar en una relació sexual va ser negat de manera clara davant els intents de l'acusat".
Tot i aquesta argumentació el Tribunal Superior de Justícia va seguir mantenint l'absolució.
Finalment, el Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Fiscalia i ha anul·lat la decisió del Tribunal Superior d'absoldre l'acusat ja que, segons ha argumentat, "s'hauria d'haver escoltat a les dues parts implicades".
En conseqüència, s'ha demanat que el judici es torni a repetir vuit anys després dels fets, deixant ben clar, això sí, que "es garanteixin els drets que anteriorment van ser vulnerats".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
He llegit íntegre, senyora fiscal general, el seu discurs en la inauguració de l'any judicial i voldria fer-li algunes matisacions.
Abans, però, permeti'm expressar alguns conceptes que crec seran del tot necessaris més endavant.
La llibertat és aquell estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Podem parlar de molts tipus de llibertat però, sens dubte, els que esmento a continuació són els que mouen avui dia la societat moderna.
Llibertat d'expressió: és la llibertat per difondre els pensaments, idees o opinions.
Llibertat d'opinió: tenir una postura diferent i expressar-la sense cap inconvenient.
Llibertat religiosa o de culte: professar qualsevol religió o creença lliurement.
Llibertat de manifestació: capacitat d'expressar en públic idees polítiques.
Llibertat d'associació: la possibilitat que les persones es reuneixin per tractar temes.
Alguna de les seves asseveracions, per no dir-ne amenaces, m'han fet recordar algunes frases cèlebres, que detallo a continuació:
"La llibertat consisteix en ser amos de la pròpia vida"
"La llibertat i la democràcia no consisteixen a aixafar a l'adversari"
"Perquè un poble fos lliure caldria que els governats fossin savis i els governants déus"
"Quan algú compren que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a persona, ninguna tirania podrà dominar-lo".
Al llarg del temps, molts personatges han fet referència a la llibertat, Sèneca, Descartes, Ramón Llull, Kant... i cap d'ells, sent tan intel·ligents han tingut la gosadia de dir, com ha fet vostè davant Felip VI i un munt de jutges el següent: "No és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei".
Tinc l'edat suficient per saber, per haver-ho viscut, que les llibertats abans esmentades no sempre s'han pogut exercir perquè lleis injustes no ho permetien.
La seva declaració, per tant, la desqualifica d'entrada, ja que coarta la llibertat del poble català i les seves ànsies d'Independència, ja que, a l'empara de la Constitució queden al marge de la llei segons la seva interpretació.
El seu discurs m'ha fet entendre dues coses.
La primera que la democràcia i la llibertat no es poden exercir a causa d'una llei que ho impedeix.
La segona ha estat la demostració del que molts de nosaltres sospitàvem, que no és altra que la nul·la independència del poder judicial.
Els seus raonaments no eren jurídics, sinó més aviat polítics.
Gràcies per haver confirmat les nostres sospites.
Només l'apreciació que Ramon en català és sense accent.
Sort que tots els fiscals no son com la Sra.Madrigal |
L'investigador Constantí Stefanescu dóna una interessant col·lecció amb milers d'exemplars d'aquest ordre d'insectes, majoritàriament, papallones recollides al Vallès Oriental.
L'1 de desembre s'inaugura el nou edifici del Museu de Ciències Naturals de Gr
Uns 7.500 exemplars de lepidòpters formen part des d'aquesta setmana del Museu de Ciències Naturals de Granollers gràcies a la donació feta pel reconegut investigador Constantí Stefanescu.
Aquesta donació la integren 166 caixes de lepidòpters que Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha recollit, durant anys, majoritàriament, papallones del Vallès Oriental.
Aquesta col·lecció s'acompanya d'informació rellevant sobre aquests insectes, com ara, documentació, registres i inventaris, que en permeten un bon coneixement.
Amb aquesta col·lecció el fons del Museu de Ciències Naturals de Granollers passa a ser de 21.500 papallones.De fet, aquest Museu lidera l'estudi de les papallones.
Des de l'any 1994, coordina el programa de seguiment de papallones diürnes CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) com a bioindicadors de qualitat ambiental.
Entre les aportacions més recents del CBMS sobre el canvi climàtic, destaca que, per primera vegada, ha permès concretar com responen papallones i ocells a l'escalfament global.
Aquest treball, publicat aquest any a la prestigiosa revista Nature Climate Change, va comptar, precisament, amb la participació d'Stefanescu, juntament amb investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de l'Institut Català d'Ornitologia.
Amb aquest estudi, s'ha demostrat que tant els ocells com les papallones europees viuen, cada vegada més, allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes, un fet que posa en perill ambdues comunitats d'animals.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
El periodista Federico Jiménez Losantos ha anunciat que demandarà el diari El País per assegurar que el seu portal d'Internet, Libertad Digital, havia rebut diners de Luis Bárcenas.
"Després de guanyar els tres últims judicis a Montes, al comissari Ruiz i, oh, casualitat, a Juan Luis Cebrián, pensava no tornar pels jutjats.
Ha estat difícil sobreviure al setge que des de l'11-M hem patit alguns periodistes dels tres mitjans que vam defensar la investigació real de la massacre: El Mundo, Libertad Digital i l'antiga Cope ", ha indicat en un article a El Mundo.
"Però, és clar, davant la mentida, interposaré immediatament les corresponents demandes de protecció del dret a l'honor contra els mentiders, els seus altaveus i els seus altaguitzes.
En els tribunals ens veurem", ha reblat.
I El País ho sap, o si més no, va poder saber-ho.
Però a diferència dels polítics que cobraven i dels empresaris que suposadament donaven diners al PP, ningú d' El País no va tenir tan sols la cautela deontològica (...) de posar-se en contacte amb mi o amb Libertad Digital per veure si això dels pagaments era cert".
Aixó es posa interesant, com a caníbals que són s ́acabaran deborant entre ells.
El Mundo també ha rebut subvencions i tracte de favor.
A les Illes, uns 8 milionets amb en Matas.
Si tenen tota la raó, que ho facin!
Que no es quedin amb les amenaces, o és que no ho tenen clar?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La recollida selectiva de residus d'envasos de vidre, a través del contenidor verd, va assolir les 47.537 tones el 2019 a les Illes Balears, segons les dades facilitades per Ecovidrio.
Aquesta xifra comporta un increment del 5,2 % respecte del 2018 i del 39 % en els darrers cinc anys.
A causa de l'alta població flotant pel turisme, a les Illes Balears no es calcula el percentatge de quilos reciclats per habitants, sinó que es fa tenint en compte l'índex de pressió humana (IPH).
Així, el 2019, l'arxipèlag va reciclar 31,6 kg/IPH d'envasos de vidre, una xifra bastant superior a la mitjana estatal, de 19 kg/habitant.
Per illes, Eivissa i Formentera registren la xifra més alta (42,5 kg/IPH), seguida de Menorca (26,3 kg/IPH) i Mallorca (25,6 kg/IPH).
Cal destacar, a més, que Palma (21,7 kg/IPH) se situa com una de les deu capitals de província amb millors xifres de reciclatge de vidre.
Segons els càlculs d'Ecoembes, les 47.537 tones de vidre reciclat el 2019 han evitat els fets següents:
- L'emissió de 26.411 tones de CO 2, que equivalen a retirar més de 12.800 cotxes de les carreteres durant un any.
- Evitar l'extracció de 54.447 tones de matèries primeres.
- L'estalvi de 33.951 MW d'energia, equivalents al consum energètic de tots els hospitals de l'arxipèlag durant gairebé quatre mesos.
Durant 2019, Ecovidrio va instal·lar 177 contenidors verds nous a l'arxipèlag, els quals sumen un total de 5.774.
Aquesta xifra situa la ràtio per habitant en un contenidor per a cada 199 habitants.
En aquest sentit, les Illes Balears se situen per sobre de la mitjana estatal (un contenidor per 204 habitants).
El director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, celebra aquests resultats: «creim que la col·laboració entre Ecovidrio i les diferents administracions és bona i dona els seus fruits.
Estam convençuts que l'aposta de dedicar esforços i recursos als grans generadors com són bars i restaurants, centrats especialment a l'estiu, és la més adequada.
Cal seguir en aquesta línia per avançar encara més i fer efectius els objectius ambiciosos i les directrius que marca la Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears». |
Les dents de llet podrien arribar a salvar la vida dels nens quan són adults, ja que contenen cèl·lules mare.
Així ho assegura un estudi del Centre Nacional per a la Biotecnologia dels Estats Units.
Els científics han trobat en aquestes primeres peces dentals cúmuls de cèl·lules mare que podrien ajudar a regenerar qualsevol altre òrgan del cos en un futur, molt similars a les que es troben en la medul·la òssia, fins ara principal font per aconseguir-les però amb un accés molt més difícil.
També han demostrat que les cèl·lules mare presents en les dents de llet han estat menys exposades a danys mediambientals, i això les fa especialment valuoses.
Les cèl·lules mare tenen la facultat de poder convertir-se en qualsevol cèl·lula del cos, i s'estan començant a emprar en tractaments de càncer, per prevenir atacs de cor, regenerar el fetge, ossos, cèl·lules neuronals, teixit ocular o tractar la diabetis.
Això sí, no és tan fàcil com guardar les dents en un calaix.
Perquè siguin útils per extreure'n cèl·lules mare, les peces s'haurien congelar en nitrogen líquid tan bon punt cauen.
A més, de seguida, s'haurien de traslladar a una empresa de manteniment especialitzada.
Ja n'hi ha algunes que ofereixen aquest servei i treballen al costat dels dentistes per assegurar que la dent es manté en bon estat.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Us convidem, un any més, a la festa que hem organitzat per celebrar la cloenda dels cursos de català.
Aquest any us hem preparat un seguit d'activitats ben especials i diferents que esperem que us agradin:
Volem agrair molt especialment la col·laboració i implicació del personal del Departament de Cultura i del Museu de Sant Boi, per cedir-nos les instal·lacions d'una manera tan generosa i organitzar les visites teatralitzades expressament per als nostres alumnes, i de Roser Roig, antiga professora del SLC de Sant Boi de Llobregat i acordionista, que també ens ha volgut acompanyar desinteressadament en aquesta festa.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
La cúpula judicial espanyola és fruit dels nomenaments dels polítics
Europa, eina per netejar la justícia bruta / JULIEN WARNAND / EFE
Quan s'estudia dret anglosaxó ( common law ) s'acostuma a fer molt d'èmfasi en la categoria dels juristes que han anat fixant la interpretació de les lleis mitjançant sentències –el que s'anomena precedents –.
Als països de tradició romana amb vernís napoleònic –tota l'Europa continental, incloent-hi Rússia– les lleis estan compendiades en Codis (Civil, Penal, Laboral, Mercantil, etc.).
Són guies que no deixen gaire marge d'interpretació als jutges.
En el dret anglosaxó –gairebé el de totes les antigues colònies britàniques, inclosos els Estats Units– les lleis no es compendien en codis i la interpretació es deixa en mans dels jutges, que fan evolucionar les lleis segons l'època, l'entorn social, l'estat de la tecnologia, etc. Les lleis s'interpreten.
Un dels juristes més esmentats en el món anglosaxó és William Blackstone (1723-1780), perquè va actualitzar i ampliar la interpretació de la famosa in dubio pro reo (en cas de dubte, cal interpretar els fets a favor del processat) quan aquest principi s'ha de projectar en l'àmbit de la democràcia liberal: "És preferible que deu culpables s'escapin [de la llei] abans que un innocent pateixi [condemna]".
Com s'ha posat en evidència, a Espanya, en la praxi jurídica –i en altres temes també–, s'acostuma a agafar el pitjoret de cada casa.
Determinats jutges interpreten les lleis passant-se els codis per l'aixella –cosa que no els correspon– i, a sobre, quan ho fan, apliquen el principi contrari a l'expressat per William Blackstone.
Ha quedat clar que aquí, pel que fa al Procés, ha regit l'"és preferible que deu innocents pateixin condemna abans que un possible culpable se n'escapi".
Farien bé els nostres nous diputats a Estrasburg impulsant una directiva que forcés els canvis en el sentit del que recomana el Greco
La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat dels senyor Junqueras, i que té efectes per als senyors Puigdemont i Comín, ha posat finalment en evidència tot el procediment del Procés i, de fet, tots els actes que la justícia espanyola –que inclou la Fiscalia– ha dut a terme en contra dels processats.
Si fem cas del TJUE i de l'opinió dels juristes, el Tribunal Suprem espanyol delinqueix retenint el senyor Junqueras.
I els seus membres no només potser no rectificaran ni compensaran els mals provocats, sinó que ni tan sols rebran cap càstig.
Aquesta immunitat judicial, en un estat democràtic de dret, no és dolenta si el jutge actua seguint una bona praxi.
Un jutge pot errar, però l'esmena a la seva decisió només té lloc en base a recursos i apel·lacions.
Si els jutges paguessin pels seus errors, actuarien sempre atemorits i les seves sentències resultarien distorsionades.
Han de ser els mateixos jutges els que castiguin aquell que es demostra reiteradament incompetent o prevaricador –apartant-lo del servei, processant-lo, etc.–.
Però és com la immunitat parlamentària: s'ha de promoure que els diputats no siguin perseguits per l'exercici de la seva professió.
En democràcia hi ha principis que, a voltes, semblen forassenyats, però no ho són –un altre clar exemple és el del secret periodístic a l'hora de revelar les fonts d'informació–.
La democràcia és fruit d'un equilibri molt delicat i sofisticat que va molt més enllà del fet de, simplement, votar cada quatre anys.
Esclar que aquesta excepcionalitat no serveix de res si a la cúpula de la judicatura hi arriben prevaricadors i altres corruptes.
Quan el sistema no és capaç de destil·lar els malèvols perquè el sistema sencer se sustenta en la laxitud i en l'incompliment de la llei, aleshores estem davant del desgavell en estat pur.
I és aquí on ha arribat Espanya.
La cúpula judicial espanyola és fruit dels nomenaments dels polítics.
D'un sistema malgirbat que prima els partits.
I aquests partits van pactar, tàcitament això sí, mantenir una cúpula judicial trufada de famílies i castes franquistes mal reciclades a canvi de no endreçar les seves finances.
Avui, doncs, tenim uns partits als quals la justícia pot castigar –només deixant que les investigacions dels jutges de base segueixin el seu curs– o bé beneficiar –apartant jutges com ara Baltasar Garzón o Elpidio José Silva–.
Amb el temps ha esdevingut una cúpula judicial desbocada que, com ha quedat demostrat, prevarica des de dalt.
Europa ha començat a detectar que la cúpula judicial espanyola és perillosa.
Però el sistema de nomenaments del poder judicial no el canviaran ara els partits polítics espanyols –qui ho fes seria acusat de catalanofília–.
Només des d'Europa poden imposar-se aquests canvis.
Farien bé els nostres nous diputats a Estrasburg –ells que en pateixen les conseqüències– de treballar per impulsar una directiva que forcés els canvis en el senti del que, fa anys, recomana el Greco (Grup d'Estats contra la Corrupció).
Suport europeu no crec que els en falti.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Amb els principals ministres del Govern i la llegenda del rock Johnny Halliday fent-li costat, Nicolas Sarkozy es va presentar ahir als francesos com el candidat incontestable de la dreta a les eleccions presidencials del 2007.
No solament la posada en escena va ser presidencial, sinó que el discurs també ho va ser.
Tot i que encara no ha estat oficialment proclamat, Sarkozy va aprofitar la clausura de la universitat d'estiu del seu partit, la UMP (Unió per a un Moviment Popular), que va tenir lloc a Marsella, per exposar les grans línies del seu programa posant l'accent en la idea de la "ruptura" amb el sistema heretat de la generació sorgida de la revolució del maig del 68.
L'aspirant a succeir Jacques Chirac al palau de l'Elisi té raons per confiar en el seu lideratge.
L'últim sondeig revela que el 45% dels francesos prefereixen Sarkozy com a candidat a la presidència davant del 8% que opta pel seu fins ara principal rival intern i primer ministre, Dominique de Villepin.
Durant la seva compareixença, en què va ser aclamat al crit de "Sarko president", el líder de la UMP i ministre d'Interior va fer abstracció de l'actual poder de la dreta --ni tan sols va esmentar Chirac-- i va proposar "reinventar" la República.
Segons el parer de Sarkozy, França necessita una nova revolució que superi el "pensament únic" i l'"igualitarisme" instaurats per l'esquerra.
Va acusar, a més a més, els socialistes d'haver traït la ideologia que va inspirar la revolució de maig del 68 promovent el "menyspreu pel treball" amb mesures com les 35 hores setmanals "forçoses" i sembrant la llavor del fracàs escolar fent creure als joves que "tot és gratuït" i només tenen drets i no obligacions.
La recepta de Nicolas Sarkozy consisteix a abandonar la política de petits canvis progressius, que ha estat la divisa de Dominique de Villepin, i començar de cap i de nou.
El líder de la UMP va proposar acabar amb l'estat de "dependència i d'assistència" amb propostes liberals com que les hores extres estiguin lliures de càrregues fiscals, així com un mercat de treball més flexible.
La República "reinventada" de Sarkozy inclou nous drets --com la formació continuada o una segona oportunitat per estudiar-- i noves obligacions, com ara un servei "cívic" obligatori de sis mesos de durada per a tots els joves d'entre 18 i 30 anys.
L'aspirant al palau de l'Elisi combina mesures perquè els professors recuperin l'autoritat i l'escola la seva "excel·lència", amb propostes per gravar les empreses que contaminin i fer-les responsables dels delictes ecològics que cometin les seves filials.
Idees com la discriminació positiva per integrar els joves procedents de la immigració o de zones conflictives amb plantejaments inspirats en els Estats Units --"un gran país d'immigrants"-- com reivindicar l'inici de la jornada escolar amb el cant de la marsellesa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Fins el 23 d'abril es fa al Palau Robert de Barcelona l'exposició 'El Celler de Can Roca, de la terra a la llunya', que commemora els trenta anys de la creació del restaurant
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Arribar a la lluna, trepitjar la lluna, tocar la lluna... són maneres que tenim de dir arribar a un impossible.
Jules Verne es va imaginar un viatge a la lluna en el seu llibre de ciència-ficció De la terra a la lluna, que va publicar en fascicles en un diari el 1865.
En aquella història, Verne imaginava que tres homes arribaven a la lluna.
Com la majoria de somnis, allò era, al segle XIX, un impossible.
Però n'hi ha molts, de prodigis imaginats en altre temps, que s'han acabat fent realitat.
Tocar la lluna és fer realitat el somni.
I és jugant amb aquesta idea, aquesta metàfora aventurera, que el gastrònom, historiador de l'alimentació i director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, ha construït el fil narratiu de 'El Celler de Can Roca, de la terra a la lluna', una exposició que s'acaba d'inaugurar al Palau Robert, dedicada a aquest restaurant que fa trenta anys que van fundar tres germans, Joan, Josep i Jordi (de fet el petit s'hi incorporà més tard, l'any 2000), en un barri obrer d'una ciutat de províncies com era Girona el 1986.
I per això l'exposició comença amb un pop up gegant, que reprodueix el retallable del bar de la família Roca, un dels plats de la història del celler, el plat 'Memòria d'un bar.
Som a la terra, tocant de peus a terra, amb tres joves que creixen entre fogons, taules i porrons.
I que després passen per l'Escola d'Hostaleria de Girona.
Tres joves que estudien un ofici, que reben una formació professional i que en l'exposició la reivindiquen, amb el poema de Joan Maragall 'Elogi del viure':
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me. [...]
No sabem si és intencionat o no, però és significatiu que en l'exposició la literatura hi transiti gairebé com un baix continu (potser dir-ho així és un pèl exagerat).
No s'hi mostren únicament molts llibres de cuina i de gastrònoms reputats (com Josep Pla o Néstor Luján), sinó que també hi van apareixent escriptors ben diversos en formes i formats diferents: ja hem anomenat Verne i Maragall, però també hi ha Proust i el Cyrano de Bergerac i Walt Whitman i més i tot.
Després de la formació, comença el viatge a la lluna: l'ascensió per les escales del Palau Robert, cap a la planta de dalt, dóna suport simbòlic a l'ascensió del restaurant, amb un audiovisual molt net, gens barroc, que presenta un plat per a cada any dels trenta que té el Celler de Can Roca.
És una manera ràpida i efectiva de veure d'un cop d'ull l'evolució culinària d'aquest restaurant, dues vegades nomenat millor restaurant del món, el 2013 i al 2015.
Això és tocar la lluna o arribar-hi.
L'últim esglaó de l'escala ens situa davant una lluna enorme, la lluna de l'espectacle El somni.
I, una vegada a la lluna, l'exposició es dedica a explicar com es passa de la tradició més popular a l'avantguarda més innovadora.
Per entendre-ho, el comissari, Toni Massanés, presenta una primera sala que és com un joc de miralls, on hi ha un espai primigeni, anomenat calidoscopi, que situa els tres germans Roca encarats, i en la cara de cadascun s'hi produeix un muntatge audiovisual, on se superposen atributs.
És clar que un dels èxits d'aquest trident és que es reparteixen els papers, juguen rols diferents, alhora que es respecten, s'admiren i es complementen.
Si en Joan és la racionalitat, en Josep és l'esperit i en Jordi la rauxa.
Però també s'hi veuen associacions més insòlites i sorprenents.
Per exemple: si cada germà hagués d'adoptar un dels personatges dels germans Marx, en Josep seria en Groucho, en Joan en Chico i en Jordi en Harpo.
I són aquestes personalitats diferents les que es projecten com un calidoscopi fèrtil i creatiu.
És clar que les tres potes del Celler han madurat i evolucionat durant aquestes tres dècades i en Joan ha acabat excel·lint en la cuina, en Josep en el món del vi i en Jordi en la pastisseria.
El seu treball posat en comú s'ha acabat teoritzant i sintetitzant en un procés creatiu, que és el que s'activa a l'hora de crear un plat.
Combinen setze línies creatives que s'agrupen en dos eixos, el temps i l'espai.
Els setze àmbits creatius són: memòria, tradició, academicisme, innovació tecnològica, transversalitat i Masia (el darrer espai creat al Celler, com una incubadora de creativitats i eina de gestió de coneixements).
Aquests són els espais que agrupa l'eix 'Temps'.
Mentre que l'eix 'Espai' es concreta en els àmbits següents: paisatge, producte, vi, cromatisme, dolç, perfum, llibertat, atreviment, màgia, sentit de l'humor i poesia.
Tot plegat és una mena d' Ars combinatoria d'homenatge a Ramon Llull.
Durant l'exposició, anem recorrent la personalitat de cada germà.
Podem veure l'evolució de Jordi Roca preguntant-se primer com fer unes postres a partir d'un perfum per acabar pensant com fer unes postres a partir d'un gol espectacular de Leo Messi.
O també trobem un Nuits Saint Georges de Jacques-Frédéric Muganier, una ampolla triada per Josep Roca, que l'ha acompanyat en un dels seus viatges arreu del món, vi fet per un elaborador que era pilot d'avions i que a més és un vi de la mateixa regió on beuen els protagonistes del viatge a la lluna de Verne.
També s'expliquen els viatges que els germans Roca i tot el seu equip han fet durant tres anys consecutius per mig món, des del 2014.
Un projecte que Toni Massanés considera que s'ha explicat poc i que cal entendre bé.
També es mostra d'una manera enginyosa i discreta El somni, el seu projecte creativament més transversal i ambiciós, per no desequilibrar l'exposició: cal posar el cap dins una escletxa a la paret on es veu la filmació del banquet multisensorial des del punt de vista que tenien els periodistes que van assistir a l'esdeveniment.
La part final de l'exposició permet de fer-se una idea de com es treballa al Celler de Can Roca, a través d'unes càmeres que han filmat tota la feina que es fa simultàniament i en diversos espais del Celler, un dia de cada dia.
I, com no podia ser de cap més manera, perquè és una mena de marca de la casa, tots tres germans recorden per tancar que després de pujar a la lluna cal tornar a posar els peus a terra.
I per això expliquen que cada dia dinen al bar dels pares, amb tot l'equip, que no volen que l'excel·lència se'ls enfili al cap. És el memento mori.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Aquest dissabte 5 de juliol es compleixen 4 anys de l'entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l'Embaràs que va implantar un sistema de terminis amb avortament lliure en les primeres 14 setmanes, en plena polèmica sobre la seva futura derogació, prevista pel Ministeri de Justícia per tornar aquesta qüestió al Codi Penal, on va estar regulada entre 1985 i 2010.
Malgrat que han passat quatre anys, només existeixen dades oficials sobre el resultat de l'aplicació d'aquesta norma corresponents a 2011, quan es van practicar 118.359 avortaments, i 2012, quan la xifra s'ha reduït fins a 112.390, entorn d'un 5% menys.
Les dades de 2013 no es donaran a conèixer fins a finals d'aquest any.
Per a les organitzacions de dones que veuen en aquesta llei un avanç en la consolidació dels drets sexuals i reproductius, la reducció va treure la raó als qui defensaven que l'avortament lliure dispararia les xifres a Espanya.
Les mateixes entitats han vingut lamentant que el que anava a ser l'eix de la legislació, la promoció de la salut sexual, no es desenvolupés amb la profunditat esperada.
Per la seva banda, les organitzacions antiavortistes, han vingut reclamant la derogació immediata de la norma perquè considera que es tractava d'una barbaritat impròpia d'un país civilitzat permetre l'eliminació lliure de vides en gestació.
Respecte del "colador" que segons la seva opinió suposava la llei de 1985, l'anomenada 'Llei Aído' és segons la seva opinió, "aberrant".
La norma, generada a l'extint Ministeri d'Igualtat i gestionada actualment per la cartera de Sanitat, permet a més avortar fins a la setmana 22 "sempre que existeixi risc de greus anomalies en el fetus" i en qualsevol moment de la gestació si el que es detecten són "anomalies fetals incompatibles amb la vida" o "una malaltia extremadament greu i incurable" en el no nascut.
Aquest aspecte va motivar una recomanació a Espanya del Comitè de les Nacions Unides per als Drets de les Persones amb Discapacitat, esperant que modifiqués la llei de manera que no s'establissin terminis més elevats per als gestats que patissin algun mal discapacitant.
Aquest era també un dels arguments que va esgrimir un grup de diputats del Partit Popular en recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional, institució que encara no s'ha pronunciat ni té previst fer-ho a curt termini.
El Consell d'Estat, consultat durant l'elaboració de la norma, ha dit que aquesta encaixava a l'ordre constitucional.
El Partit Popular va guanyar les eleccions de 2011 amb la promesa de reformar la norma i, en concret, "canviar el model actual de la regulació de l'avortament per reforçar la protecció del dret a la vida així com de les menors", tal com deia el seu programa.
L'encarregat de complir-lo no ha estat el titular de Sanitat, sinó el de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que ha optat per fer-ho derogant la llei del 2010 i recuperant un sistema de suposats despenalitzats en el Codi Penal semblant al qual figurava en 1985.
El seu avantprojecte, que arribarà aviat a segona volta al Consell de Ministres, només preveu com a legals l'avortament en cas de violació o de risc greu per a la salut física o psíquica de la mare, perill aquest que haurà d'acreditar amb tota una sèrie d'informes mèdics.
Tot i que tant el Consell General del Poder Judicial com el Consell Fiscal han recomanat que s'introdueixi també la despenalització de l'avortament en casos de malformació fetal, el Ministeri de Justícia no ha concretat sí ho farà, tot i que té clar que la discapacitat "mai" serà un suposat en si mateix.
S'estudia ara la possibilitat d'introduir una llista tancada de patologies fetals greus per a les que sí es donaria empar legal a l'avortament.
La iniciativa ha suscitat la resposta tant dels qui són contraris a derogar la legislació vigent, que consideren una involució, un retrocés i una agressió als drets de les dones, com dels qui esperaven una política d'avortament zero, per als qui la norma, ben encaminada, peca de poc ambiciosa.
L'última polarització social sobre aquesta qüestió es va escenificar aquest dijous al Congrés dels Diputats, on es van donar cita dos esdeveniments simultanis, un defensant el dret a decidir i un altre el dret a la vida, que van comptar amb diputats i representants de grups i partits diferents de l'arc parlamentari.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La Setmana del Llibre s'acaba demà passat, i ja friso per la de l'any que ve.
Perquè li llevin d'una vegada l'afegitó ('en Català') i perquè hi hagi autors nous que s'hagin llevat els prejudicis
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Anys enrere, un col·lega em va demanar un favor: que atengués un aspirant a escriptor que tenia un projecte molt peculiar i necessitava un cop de mà; ell no podia perquè anava de bòlit, però feia cara de ser interessant.
Quan l'aspirant en qüestió, un xicot jove de la comarca de la Selva, va venir a exposar-me la idea, vaig constatar que era molt peculiar, per no dir estrafolària, però que el noi venia amb prou empenta per intentar-ho.
Però tenia una pega insalvable: era en castellà.
En el moment que li vaig fer notar, bo i avisant-lo que no perdés més temps (ni me'n fes perdre a mi), que jo no col·laboraria amb cap iniciativa literària en la llengua que esclafa la meva, es va quedar de pasta de moniato.
No solament no entenia la meva negativa sinó que ni tan sols s'havia qüestionat la tria lingüística al moment de redactar el projecte.
Li agradava un cert tipus de literatura, devia trobar més material en castellà i li havia sortit així.
Davant l'intent de fer-li entendre el que em semblava una falta de respecte ('T'has mirat el meu currículum abans de venir-me a veure?
Si el teu projecte fos en català, hauries anat a demanar el cop de mà a un autor en castellà?'), va replicar, mig ofès, amb una frase que sempre més recordaré: 'Doncs els de Girona som més catalans que vosaltres, els barcelonins'.
M'he recordat de l'episodi aquests dies de Setmana del Llibre (m'emprenya que hi hagin d'afegir 'en Català', que li dóna aquell to folklòric tan empipador, com de fira del poltruc) perquè s'ha tornat a parlar d'un dels problemes greus de la indústria editorial del país: que només el trenta per cent dels llibres que es venen són en català.
Resulta, diuen les dades, que els catalans llegeixen aproximadament meitat i meitat en cada llengua (ara parlem de vendes, no de biblioteques), mentre que els castellans, de mitjana, només llegeixen un de cada deu llibres en la seva no-materna (també coneguda com 'la lengua de Verdaguer' o 'de Maragall', depèn del segle on es quedés l'articulista caspós).
Molt bé, els lectors es comporten així i les causes ja les sabem.
'Si escric en castellà arribaré a més gent' (en la versió per a millennials, substituïu 'escric' per 'youtubo').
És l'argument màgic que porta un bon nombre d'aspirants a novel·listes o assagistes d'aquí a convertir-se en novel·listes o assagistes d'allí (en un àmbit menys artístic, passa exactament igual amb els tuitaires: si piulo en castellà arribaré a més gent).
Sense aturar-se a pensar en la segona part de la premissa: 'però tindré més competència'.
Ho passo a números: si escrius (o fas vídeos) en català, aspires a un mercat potencial d'uns deu milions de parlants (seguint l'EULP2018 potser hauria de posar dotze o tretze, perquè els països de parla catalana són plens de gent que lo-entiende-pero-no-lo-habla i que, dedueixo, també es deu fer tips de consumir productes culturals en aquesta llengua que entenen tan i tan bé però que, ai las, no parlen).
En canvi, si escrius (o fas vídeos o piulades) en castellà, pots arribar a un mercat de... tres-cents?, quatre-cents?, l'òstia-cents? (això sempre fa de mal saber, car l'orgull patri dels veïns els porta a multiplicar aquesta xifra cada quan els rota, de manera que avui ja podríem estar a vuit o nou-cents milions, i vostè i jo sense saber-ho).
Qui seria tan carallot de preferir una mísera sardina a la brasa en comptes d'una costellada amb dotzenes de botifarres i braons?
Allò que no et diu ningú, però, és que la sardina us la disputeu mitja dotzena d'afamats, mentre que damunt la costellada s'hi abraonen milers i milers de morts de gana.
S'ha entès la metàfora? (encara que se m'hagi escapat una mica de les mans.
És que les imatges bíbliques em perden).
Quan tu tries competir en un (lliure) mercat més concorregut, has de tenir present que també tindràs més competidors.
Dit d'una manera més gràfica: el lector que entra a la llibreria a comprar un llibre en castellà (o a internet a buscar un vídeo o un tutorial) ha de triar davant d'una estesa infinita de milers i milers i milers de títols.
Les possibilitats que triï el teu són infinitesimals.
En qualsevol cas, molt més petites que no les del comprador en una llibreria en català.
No sé quina és la xifra exacta, però el nas em diu que la proporció d'escriptors per nombre de lectors potencials no deu diferir gaire.
Al capdavall, el mercat sempre s'acaba autoregulant.
El resultat és que el país és ple d'aspirants a escriptors que no han col·locat ni un trist exemplar, malgrat escriure en la llengua dels cuatrocientos millones.
Entre els quals tal vegada n'hi ha més d'un dels que es queixen que no reben subvencions de la Gene perquè no escriuen en català i que els escriptors catalans en castellà també tenen dret a frankfurt i tal i qual.
Amb un mercat potencial de deu milions de clients, no hauria de ser tan difícil, per poc que tinguis un mínim de talent i d'esforç, atènyer com a mínim un doble de cervela amb quètxup i mostassa.
(L'altre gran argument que acompanya l'anterior és el de la qualitat: 'és que la literatura en catalana en general no val re, són quatre gats i tots subvencionats', com si el fet d'escriure en una llengua dominant ja et conferís un plus de qualitat així, per art d'encanteri.
Però com que aquest argument té més a veure amb l'autoodi que altra cosa (generalment se sent en boca de gent que no ha llegit Moncada, ni Cabré, ni Monsó, ni Mira, ni Solsona), ho deixo per a un altre dia.
Només recordaré, per acabar l'article amb trempera, que el debat cíclic sobre la (mala) qualitat de les traduccions només afecta les catalanes, quan vostè i jo ens hem empassat una quantitat de solemnes tifes en versions castellanes que no ens ha bastat l'Omeprazol).
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Castellers, cantaires de l'Orfeó Català i públic omplen el recinte modernista per reivindicar dos Patrimonis Mundials de la Unesco
Barcelona (ACN).- El Palau de la Música felicitarà el Nadal i el nou any 2015 amb un espot publicitari en el que s'uneixen dos símbols culturals de Catalunya que compten, a més, amb la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
D'una banda, el recinte modernista ideat per Lluís Doménech i Muntaner, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997.
De l'altra, els castellers, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2010.
En el rodatge, han participat un miler de figurants fent de públic, 200 cantaires de l'Orfeó Català i un centenar de membres dels Castellers de Vilafranca.
L'anunci s'emetrà a partir de mitjans de desembre.L'espot publicitari està creat i produït per l'agència publicitària Vimema, i vol apropar la "cultura, la música, l'arquitectura i la identitat del país" i "compartir els seus valors traspassant fronteres" i "deixant volar la imaginació dels somnis".
Amb aquest objectiu, s'ha escollit un escenari emblemàtic de la cultura com és el Palau de la Música, que també està representat per l'Orfeó Català.
L'altre element simbòlic són els castellers, que en aquest cas han comptat amb la col·laboració de la colla dels Castellers de Vilafranca, que han aixecat una construcció a l'escenari de l'auditori modernista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Encara que la presidència de la Generalitat de Josep Tarradellas i Joan no escapa al debat lògic sobre un polític la gestió del qual va tenir llums i ombres des que va arribar a Barcelona procedent de l'exili, el 24 d'octubre del 1977, fins al dia que va abandonar el càrrec, el 8 de maig del 1980, res no té en ell tant valor com el fet d'haver estat el nexe que entronca amb la història.
Amb la derrota de la República i amb l'exili.
Amb la guerra i amb la dictadura.
Amb la pèrdua de les llibertats i amb l'intent d'esclafar qualsevol signe de catalanitat.
Tarradellas va resistir dret des del 7 d'agost del 1954, data en què va ser escollit president de la Generalitat a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic, després que Josep Irla dimitís del càrrec per problemes de salut.
Va ser aquest cordó umbilical amb la història el que va permetre l'únic fet revolucionari de la transició política espanyola.
Superior sens dubte al reconeixement del Partit Comunista d'Espanya, que tothom sabia que tard o d'hora s'acabaria duent a terme.
El retorn de Tarradellas fa 40 anys, fet històric la commemoració del qual s'ha iniciat solemnement aquest dilluns al Palau de la Generalitat, no era a l'agenda del govern d'Adolfo Suárez.
O no hi era com una qüestió prioritària.
Però en canvi sí que era al carrer.
Al teixit associatiu català, als partits que sortien de la clandestinitat, als sindicats, als col·legis professionals.
Tarradellas era la icona de manifestacions multitudinàries que demanaven Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia.
El president a l'exili, que va patir penes i austeritats, misèries i incomprensions, va fer un favor impagable amb la seva tossuderia que el més important a l'inici de la transició era el restabliment de la Generalitat.
Una cosa que es pot observar avui amb una grandesa superior a la d'aquell moment.
L'autonomia de Catalunya no deriva de la Constitució espanyola sinó d'un acord a tres bandes: entre el cap de l'Estat del moment, Joan Carles I, el president Suárez i el president Tarradellas.
L'autonomia de Catalunya és anterior a la Constitució.
Aquella lliçó que avui se'ns aproxima i ens interpel·la va tenir, sobretot, dos actors principals: el polític que va saber construir un relat dia a dia des del petit poble de Saint-Martin-le-Beau i la gent, infatigable i esperançada a parts iguals en la reclamació del retorn del seu president.
Perquè la història ens ensenya que la gent sempre ha estat la gran força motriu de l'evolució de Catalunya.
Els polítics, en diferents moments, han sabut canalitzar tota aquesta energia i vitalitat de reclamacions de vegades aparentment impossibles.
Aquell any 1977 s'assembla, en part, a aquest 2017.
El referèndum d'independència en un Estat democràtic no hauria de ser més difícil de materialitzar que el retorn d'un president republicà de l'exili en la d'una democràcia feble i tutelada pels militars.
Amb soroll de sabres a les casernes diàriament.
Però la gent va portar Tarradellas i sense saber-ho va fer no només un gest de dignitat sinó revolucionari.
Evidentment, no tots van formar part d'aquest retrobament de la Generalitat i el seu poble.
Curiosament, alguna de les organitzacions dels que avui es reclamen hereus de Tarradellas i reivindiquen el seny català com una manera de fer política, aquell 1977 van estar en contra del retorn del president exiliat.
Sort que encara queden hemeroteques per consultar! |
Maverick Viñales arrencarà des de la quarta posició de la graella en l'última prova del Mundial del MotoGP d'aquest any en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana.
El rosinc va quedar relegat al quart lloc, de manera que sortirà per davant del seu rival pel podi del Mundial, Àlex Rins, que partirà vuitè.
Ara mateix, Viñales avantatja amb 7 punts la diferència amb Rins en la classifcació general.
Va ser el francès Fabio Quartarao qui va aconseguir la pole position i avui partirà primer en el Circuit Ricardo Tormo de Xest.
Primer el sud-africà Jack Miller i poc després Quartararo van marcar la pauta de la sessió i es van situar al capdavant de la taula de temps, amb un Marc Márquez que va patir una caiguda sense conseqüències en els últims entrenaments lliures.
Finalment, el pilot francès va protagonitzar una última volta espectacular i es va converitir en l'únic pilot que va baixar de l'1:30, marcant un crono d'1:29.978.
Amb aquest temps es va assegurar la seva sisena pole de l'any per davant Márquez, segon i ja campió, i Miller, tercer.
D'altra banda, Albert Arenas partirà des de la vintena posició en Moto3 després de no poder classificar-se per a la Q2 en la repesca.
Amb 108 punts aconseguits aquest any, el gironí ja ha superat el seu rècord de punts.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Avui ja és una realitat descobrir feines i professions "noves", que fa pocs anys no existien.
Els diferents sectors estan portant a terme canvis profunds en quan a la concepció i organització dels treballs.
Només cal veure l'impacte de les noves tecnologies en les indústries i en els actors econòmics i el nostre deure com a educadors és preparar a infants i joves per ser feliços en el món que els hi tocarà viure en edat adulta.
És necessari aprendre a adaptar-se als canvis i la tecnologia és el motor de la majoria d'aquests canvis, pel que cal dotar a les generacions futures de les competències bàsiques per afrontar els reptes futurs com:
En un futur la capacitat d'adaptació als canvis serà imprescindible, juntament amb la facilitat per aprendre constantment. |
Lee White, el nou ministre d'Aigua i Boscos del Gabon, dirigia fins ara l'agència de parcs naturals. / STEVE JORDAN_AFP
U n ecologista britànic, nomenat ministre dels boscos al Gabon!
No només per la personalitat de l'home que ha pres la decisió, el president Ali Bongo Ondimba, fill d'un dels polítics més corruptes de l'Àfrica -i més complaents amb les xarxes de corrupció occidentals que el van mantenir al poder durant quaranta anys, i que ara fan el mateix amb el seu fill-, sinó també perquè el flamant ecologista, Lee White, nascut a Manchester, amb doble nacionalitat britànica i gabonesa, té la missió de salvar els boscos de la devastació a què estan sotmesos per la mateixa administració d'Ali Bongo.
Sembla ben raonable que els gabonesos es mostrin dubitatius i sorpresos i es plantegin -com ha fet entre línies la revista local Gabon Review - la pregunta sobre si l'ecologista ha estat nomenat perquè faci alguna cosa de profit o si serà prou mal·leable -i fàcil de corrompre- i se'l podrà utilitzar com un reclam publicitari d'una protecció forestal inexistent.
De fet, el nomenament presidencial arriba després que a finals de febrer es destapés una monumental trama de corrupció en l'exportació de fusta, protagonitzada pels ministeris d'Economia i d'Aigua i Boscos i un parell d'empreses xineses.
Tot va començar quan es van descobrir més de cinc mil metres cúbics de fusta de kevazingo preparats per exportar i emmagatzemats a les instal·lacions portuàries de dues empreses xineses que treballen al port d'Owendo, a Libreville.
La fusta de kevazingo - oven en llengua fang, bubinga per als occidentals-és una fusta d'una gran qualitat i bellesa.
A la Xina i al Japó és molt apreciada per fer les portes dels temples i els mobles, i a Occident també es fa servir per fabricar instruments musicals, però la seva explotació està limitada i protegida.
Un arbre de kevazingo, considerat sagrat, pot arribar a tenir més de 500 anys.
Als contenidors descoberts, un tampó oficial del ministeri d'Aigua i Boscos la feia passar per fusta d' okoumé, aquesta sí autoritzada per a l'exportació, i els papers que acompanyaven la càrrega havien estat falsificats als dos ministeris esmentats.
Una vegada descobert l'engany, els contenidors -fins a 353 en total- van ser requisats pel ministeri de Justícia... però es van volatilitzar misteriosament i, fins ara, només se n'han pogut recuperar 200.
El ministeri de Justícia acusa un important empresari xinès de ser "el cervell de la trama".
El 80% de la superfície del Gabon és forestal, i l'explotació de la fusta significa el 60% del PIB.
Els últims anys la depredació dels boscos ha estat denunciada per nombroses ONG, que hi veuen una trama criminal que implica l'administració -tal com ara s'ha pogut comprovar- i s'estén també a d'altres països com el Congo i el Camerun.
Lee White dirigia l'Agència Nacional de Parcs Naturals (ANP) des que el va nomenar l'any 2009 la família Bongo.
De fet, la premsa local el coneix com "el senyor verd dels presidents Bongo (pare i fill)".
Educat a Uganda -la seva biografia diu que jugava a l'escola amb el fill d'Idi Amin Dada-, té una bona consideració com a naturalista, però hi ha dubtes sobre les seves intencions i capacitats com a gestor.
"D'entrada -llegim les declaracions d'un antic col·laborador seu a la revista gabonesa esmentada- hi ha nombrosos fets que ens diuen que al senyor White no li agrada la llei: va obtenir la nacionalitat directament al gabinet del president, sense seguir el procediment normal; a l'ANP, ha estat cinc anys sense consell d'administració; porta un uniforme militar i no sabem quina llei o decret ha creat el cos de l'uniforme que vesteix; i que ens digui finalment per què els treballadors de l'ANP tenen dificultats salarials des de fa anys".
Sigui com sigui, el nou ministre, premiat per la reina d'Anglaterra pels seus "serveis a la protecció de la natura a l'Àfrica", haurà de demostrar si les seves conviccions d'ecologia política estan a l'altura de la seva formació com a naturalista.
A la família Bongo no li agrada que el ramat es descontroli.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Vols un restaurant per celebrar Sant Valentí?
REDACCIÓ | MANRESA Sant Valentí ens presenta una bona excusa per sortir a dinar o sopar amb la parella.
Si ets dels que fas plans a última hora, aquí tens un llistat de 8 restaurants de les nostres comarques on aquest dimecres, 14 de febrer, pots anar a fer un mos.
Fes clic sobre cada un d'ells per accedir a la fitxa amb la direcció i el telèfon.
Especialitzats en peix i marisc.
Menú diari 20 euros, tot inclòs (els dimecres obre als migdies, no a la nit).
Kursaal Espai Gastronòmic (Manresa)
Associació de veïns La Rambla-Eixample |
Els Jardins de Menéndez Pelayo han obert al públic una vegada han finalitzat les obres de pacificació que s'estaven duent a terme després de la construcció de l'aparcament de la xarxa B: SM situat al subsòl de la plaça.
Els jardins ocupen una superfície total de més de 5.000 m2, que es sumen a la plataforma de 1.000 m2 que pacifica el carrer Maignon.
Durant el període que han durat les obres, s'ha promogut un procés de participació amb presència veïnal, del Districte de Gràcia i de B: SM per tractar alguns ajustos del projecte i fer seguiment dels treballs en curs.
S'ha plantejat una solució d'integració dels diferents nivells que té el jardí, a la vegada que s'han assumit amb naturalitat tots els elements exteriors de l'aparcament, com les ventilacions o els badalots de sortida.
Així, s'ha treballat amb la topografia convertint-la en una seqüència de plans inclinats, amb rampes adaptades que salven els desnivells i resolen la continuïtat de cara al vianant.
S'ha posat èmfasi també en la vegetació, treballant amb arbres i arbustos típics del clima mediterrani i jugant amb les tonalitats de color de la floració
L'autoria del projecte executiu, així com l'assistència tècnica arquitectònica en obra han sigut de l'arquitecta Eva Monte de l'estudi d'arquitectura McSmartDuty.
Les obres han estat executades per la constructora OHL, i la Direcció de les Obres l'ha portat l'empresa TPF Ingenieria. |
L'última revolució d'Europa" és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l'expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39.
És una de les transformacions més radicals -d'arrel- i innovadores del segle XX.
Un documental d'investigació que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre 1936 i 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l'expropiació i gestió col·lectiva d'empreses per part dels seus treballadors i treballadores.
Les organitzacions obreres es van fer càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm.
El 80% de les indústries i els serveis van ser col·lectivitzats.
És una de les transformacions d'arrel més radicals i innovadores del segle xx.
Estem immersos en una crisi econòmica de grans proporcions i encara no sabem quan ni com acabarà.
Últimament, en el nostre país es parla cada vegada més d'economia col·lectiva i economia solidària com possibles alternatives al model actual. quins ensenyaments podem recollir de l'experiència col·lectivista? quines propostes d'anàlisis i intervenció i experiències pràctiques existeixen actualment en aquesta línia? quins són els reptes actuals per a una transformació socialista i llibertària de la economia?
Aquest documental s'ha finançat parcialment a través del micromecenatge i té llicencia Creative Commons.
"Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936 (...) és l'única i veritable revolució social moderna que conec".
[català] "Economia col·lectiva.
L'última revolució d'Europa" from Eulàlia Comas on Vimeo. |
Weatherall, que havia treballat amb grups com New Order i Happy Mondays, era habitual de festivals com el Primavera Sound i el Sónar
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
FOTOS i VÍDEO Així s'ha desplegat la gegantina estelada de la Patum al tram berguedà de la Diada https://t.co/B29CcUL4Tp pic.twitter.com/nJTV4fFYRI
El punt central de la manifestació ha estat la plaça Espanya fins on s'ha desplaçat l'estelada.
Joves berguedans al tram 10 de la manifestació.
Manifestants al tram 10, entre els quals el regidor d'Esquerra Berga, Ramon Camps.
L'estelada gegant al tram 10 de la manifestació.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La planta fotovoltaica d'Alcolea del Río (Sevilla), amb una producció anual prevista de 3 milions de quilowatts-hora (l'equivalent al consum anual d'electricitat d'unes 1.300 famílies) i un estalvi de 1.300 tonelades de CO2, ha estat possible gràcies a la Generació kWh, un iniciativa col·lectiva de la cooperativa amb seu a Girona Som Energia, que va néixer el 2015 i que ha aconseguit els 2 milions necessaris per al projecte a través de les aportacions de més de 1.700 socis.
«L'objectiu ha estat demostrar que és possible fer nous projectes en energies renovables i canviar el model», diu Nuri Palmada, responsable de projectes de Som Energia.
«Arribar fins aquí i posar en funcionament aquesta primera planta solar demostra que es poden superar les barreres a les energies renovables i a l'autoproducció individual que han paralitzat durant els últims anys els nous projectes de renovables al nostre país».
La planta fotovoltaica de Sevilla és el primer dels tres grans projectes d'energies renovables que es posa en funcionament amb el sistema de la Generació kWh de Som Energia.
L'objectiu passa per aconseguir un mix de diverses tecnologies -com la fotovoltaica, l'eòlica i la minihidràulica- i demostrar que un futur 100% renovable és possible.
La inversió prevista per als 3 projectes és de 5 milions d'euros.
El segon gran projecte de Generació kWh, la construcció comunitària d'un molí eòlic a prop de Barcelona,??acaba de rebre l'autorització administrativa (BOE) aquest mateix mes de maig per començar les obres.
En els projectes, cada participant decideix la quantitat de diners que desitja invertir i, amb la suma de les inversions recollides, s'impulsen els nous projectes renovables.
A partir d'aquí i durant 25 anys, cada inversor recupera la totalitat de l'aportació realitzada i obté un petit estalvi en la factura de la llum per accedir, a preu de cost, a l'electricitat verda produïda.
Per exemple, amb una inversió de 2.000 euros es pot generar, durant 25 anys, tota l'electricitat que fa servir anualment una llar tipus. |
Per accedir al màster s'ha de disposar del títol de Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural o un altre grau que habiliti per a l'exercici de la professió d'Enginyer Tècnic Agrícola (Ordre CIN/323/2009 ).
Els titulats en Enginyeria Tècnica Agrícola especialitat "Hortofructicultura i Jardineria" de la Universitat dels Illes Balears, previs a l'establiment dels estudis de grau, també poden accedir directament al màster.
Per a la resta de sol·licitants que compleixin els requisits d'accés, la Comissió Acadèmica del Màster establirà els complements formatius que hauran de completar i que, en qualsevol cas, es consideraran prerequisits per a l'admissió.
D'acord a l'Ordre CIN 325/2009, també, es permetrà l'accés al màster quan, el títol de grau de l'interessat, acrediti haver cursat el mòdul de formació bàsica i el mòdul comú a la branca, encara que no cobreixi un bloc complet del mòdul de tecnologia específica i si 48 crèdits dels oferits en el conjunt dels blocs de l'esmentat mòdul d'un títol de grau que habiliti per a l'exercici d'Enginyer Tècnic Agrícola, d'acord a l'Ordre CIN/323/2009.
En aquest cas la Comissió Acadèmica definirà els complements formatius que corresponguin.
Igualment, podran accedir a aquest màster els que estiguin en possessió de qualsevol títol de grau sense perjudici que en aquest cas, la Comissió Acadèmica estableixi els complements de formació prèvia que es considerin necessaris.
En el cas d'accedir des d'una titulació estrangera, cal aportar la Resolució d'Homologació d'aquesta titulació a un grau espanyol que atorgui les atribucions professionals d'Enginyer Tècnic Agrícola (en el seu corresponent especialitat, Ordre CIN/323/2009 ).
Criteris de valoració de mèrits, selecció i admissió.
Quan el nombre d'interessats preinscrits sigui superior al de places ofertes, la Comissió Acadèmica del Màster avaluarà les sol·licituds d'admissió i la documentació presentada, fent una selecció d'acord amb els següents criteris:
Els objectius genèrics són els recollits a l' Ordre CIN/325/2009, de 9 de febrer.
Per obtenir el títol, l'estudiant haurà d'haver adquirit les següents competències:
El Màster Universitari en Enginyeria Agronòmica és professionalitzant, i habilita per exercir la professió d'Enginyer Agrònom.
Al mateix temps, aquest màster pot habilitar per a la investigació, incorporant-se a un programa de doctorat.
Els enginyers tècnics agrícoles (Ordre CIN/323/2009 ) disposen de les atribucions professionals que els atorga la seva especialitat, mentre que els enginyers agrònoms ( Ordre CIN/325/2009 ) disposen de totes les atribucions de la professió.
Les sortides professionals són múltiples: assessorament i gestió d'explotacions agrícoles i ramaderes, indústria agroalimentària, exercici professional com a enginyer de disseny d'instal·lacions, actuacions paisatgístiques i mediambientals, cooperativisme, investigació i docència
El màster s'obté després d'haver superat 90 crèdits ECTS.
El màster es desenvolupa al llarg d'un any i mig (tres semestres).
En els dos primers semestres es realitzarà el gruix de la formació acadèmica, i en el tercer, les pràctiques d'empresa i, un cop superades la resta d'assignatures, l'elaboració del Treball Final de Màster.
Els mòduls i les assignatures del màster es poden trobar a l'apartat " Assignatures ".
La distribució de les assignatures per semestres i el nombre de crèdits de cada una són els següents:
L'obtenció del Màster implica la superació de totes les assignatures que el composen.
Se seguirà un sistema d'avaluació continuada seguint els criteris del professorat responsable de cada assignatura, definits a la guia docent corresponent.
Els criteris d'avaluació i exàmens seran els propis definits a cada guia docent que trobareu a l'apartat " Assignatures ". |
L'arc era la mort a distància, com la va denominar l'escriptor Pascal Quignard, «la mort inexplicable».
Era tan invisible com ho és encara avui la veu.
Les cordes dels arcs eren com les cordes vocals: un tendó o un nervi d'animal que emet un so que mata a la llunyania.
La corda de l'arc va ser el primer cant, en paraules d' Homer, «semblant, per la veu, al de les orenetes».
El resum que en fa Quignard diu així: «Les cordes dels instruments de corda són cordes-de-lira-de mort».
Encara que Apol·lo segueix sent l'heroi arquer, no és segur que l'arc fos inventat abans que la música de corda.
Els sons són com els déus: no es toquen i tampoc es veuen.
La presa que queia a terra abatuda era per al so de la corda de l'arc el mateix que és el raig és per al so del tro.
Al Rigveda, es diu que l'arc porta la mort a la corda blegada, que canta com la dona que porta el fill al seu ventre.
L'himne X del Rigveda defineix els homes com aquells la terra dels quals, sense que ho adverteixin, és l'audició.
En l'obra de Virgili, la javelina de Catil vibra com una corda amb l'harmonia. |
El ple de Salt va viure ahir una picabaralla de l'equip de govern i els partits de l'oposició pels aldarulls que es van produir a la vila els dies 12 i 13 de novembre després del tall de l'AP-7 convocat per Tsunami Democràtic.
El PSC va presentar una moció d'urgència per condemnar «els fets violents i les situacions de tensió viscudes» al municipi quan diferents manifestants -una quarantena segons l'equip de govern- van cremar contenidors i van destrossar mobiliari urbà.
El text, però, no va ser debatut perquè ERC, JxSalt i IPS- CUP van votar en contra de la urgència de la moció.
Tot i això, la qüestió es va tractar al final del ple, en el torn de preguntes.
Tots els partits de l'oposició (el PSC, Vox i IPS-CUP) van demanar explicacions al govern de Salt.
Els cupaires van denunciar que la policia va perseguir i intimidar els veïns i que fins i tot es van identificar a estudiants que no havien anat a la manifestació.
En el sentit oposat, Vox va qualificar de «cinisme» que l'equip de govern donés «suport als CDRs» i que després «volgués ajudar la gent que va quedar atrapada a l'AP-7».
D'altra banda, el PSC va preguntar al govern de Salt si consideraven que els actes que es van viure eren violents o no.
El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Toni Vidal, va afirmar que es van viure «actes vandàlics» que no aprova.
El govern no va voler anar més enllà de la qüestió a l'espera de rebre informació sobre el Departament d'Interior i la Subdeleació del Govern sobre el dispositiu policial que es va dur a terme.
D'altra banda, ahir al ple es va fer un pas més per reconstruir la biblioteca d'en Massagran i convertir-la en un espai polivalent que aglutinarà el centre de lectura infantil ja existent i un centre cívic.
El pressupost total de l'actuació puja a la quantitat d'1.297.403 euros, part del qual serà pagat a través d'una subvenció.
La proposta consisteix a enderrocar l'edifici actual, que es troba en mal estat, i construir-ne un de nou de planta baixa més dos.
Un projecte que si es tira endavant finalitzarà el 2022.
Ahir al ple es va aprovar amb 16 vots a favor i cinc abstencions del PSC demanar aquesta subvenció.
El portaveu socialista, Joan Martín, va recriminar a l'equip de govern la falta d'informació d'aquesta «obra faraònica» als grups de l'oposició. |
La corporació lleidatana ha fet contactes amb varis touroperadors israelians i amb Aeroports de Catalunya per poder programar vols xàrter setmanals que enllacin Israel amb Lleida a través de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
El president de la Diputació de la Diputació de Lleida, Joan Reñé continua amb l'agenda de contactes a la Fira de Turisme FITUR de Madrid, que tenen com a objectiu divulgar les qualitats de les comarques de Lleida com a destinació turística.
Per aquest motiu, Reñé es va reunir aquest dijous amb el vicepresident de la Cambra de Comerç i Indústria Espanya-Israel i el director general de l'aerolínia d'Israel El-Al, Walter Wasercier.
Una reunió que respon l'estratègia de la Diputació de Lleida per incrementar l'interès de les companyies aèries per l'aeroport Lleida-Alguarie utilitzant el projecte de senyalització de les antigues rutes d'evasió de jueus durant l'Holocaust.
Segons Reñé, en cada trobada amb empreses o institucions israelianes que el projecte Perseguits i salvats genera un interès excepcional, alhora que obre possibilitats interessants per treballar per al foment de l'economia de les nostres terres.
Per aquest motiu, Reñé ha previst reunir-se de nou amb el president de la dita companyia, la qual és considerada actualment de les més importants internacionalment.
Reñé ha afegit que ens ha ofert la seva col·laboració per treballar conjuntament un calendari de propostes que permetin consolidar les comarques de Lleida com a referència pel turista israelià i hi treballarem en els pròxims mesos amb intensitat.
La corporació lleidatana també ha fet contactes amb varis touroperadors israelians i amb Aeroports de Catalunya per poder programar vols xàrter setmanals que enllacin Israel amb Lleida a través de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
Els tècnics del Patronat de Turisme s'han reunit amb diversos touroperadors de Rússia, la Gran Bretanya, França i la Xina especialitzats en varis productes de natura, cultura, turisme etc... |
En un comunicat fet públic avui matí, expliquen que "des d'Escoles
Mallorquines estam pendents del nomenament del nou conseller/a
d'Educació de les Illes Balears per sol•licitar immediatament una
reunió, davant la preocupant línia política que està prenent el Partit
Popular en termes lingüístics i educatius" i afegeixen que "des de
Mallorca, seguirem amb atenció els esdeveniments que es produeixin al
País Valencià i continuarem amb la nostra tasca en defensa de
l'ensenyament en català a les Illes, esperant que no es produeixi cap
retrocés ni atac en aquest sentit."
Mallorquines fan arribar el seu suport a Escola Valenciana davant
aquests moments difícils que viu la llengua catalana al País Valencià.
Alhora que els encoratja a seguir endavant en la lluita pels drets
Unes 400 es manifesten a Torrent per l'educació pública i en català
Mobilitzacions per l'ensenyament en català al País Valencià
Endavant proposa mobilitzacions per evitar la supressió de línia del català de l'ensenyament
El govern valencià assenta les bases per acabar amb el català a l'escola |
Disneyland Xangai, el primer parc temàtic Disney en territori xinès, obrirà les portes el proper 16 de juny al districte de Pudong, segons han anunciat la multinacional Walt Diney i el conglomerat estatal Shendi.
"El complex reflecteix les històries de Disney juntament amb la cultura xinesa, i mostra algunes de les experiències més creatives i innovadores que hem creat", ha afirmat el director executiu de la multinacional, Robert A. Iger.
El parc temàtic representa el projecte d'inversió estrangera més gran a Xangai i una de les inversions estrangeres més importants de la història de la Xina.
Shanghai Disneyland Resort va començar a construir-se el 2011.
El mes doctubre, el complex va iniciar la primera de diverses fires d'ocupació a gran escala destinada a la contractació del repartiment Disney.
El 2014, Disney i Shanghai Shendi Group, accionistes conjunts del resort, van anunciar un pla d'expansió accelerat per capitalitzar l'enorme creixement en el sector turístic de la Xina, i van afegir noves ofertes d'entreteniment per augmentar així les opcions del parc.
Shanghai Disneyland Resort finalment acollirà sis terres temàtiques: 'Aventura a l'illa', 'Els jardins de la imaginació', 'L'avinguda Mickey', 'La terra del demà', 'La cova del tresor' i la 'Terra de la fantasia', a part de comptar amb el 'castell encantat del llibre de contes' més gran de tots els parcs Disney, la construcció del qual es va acabar a la primavera.
Com en altres parcs temàtics, els visitants podran gaudir de nombroses atraccions emocionants i espectacles d'entreteniment en viu.
El complex també comptarà amb dos hotels temàtics: El 'Shanghai Disneyland Hotel' estarà inspirat en l'Art Nouveau, mentre que l''Hotel Toy Story' submergirà els hostes en un món inspirat en la pel·lícula de Disney-Pixar.
El districte comercial es dirà 'Disney Town', comptarà amb nombrosos restaurants i espais d'entreteniment i se situarà al costat de l'entrada del parc.
'Disney Town' inclourà el teatre Walt Disney, la llar de la primera producció en mandarí de l'èxit de 'Broadway' de Disney, 'El rei lleó'.
Les botigues de Disney oferiran nombrosos productes dissenyats especialment per a Shanghai Disneyland Resort.
Finalment, el parc comptarà amb una àrea de jardins anomenada 'Wishing Star Park', amb aproximadament 40 hectàrees.
Actualment, la multinacional Disney té parcs temàtics a Califòrnia, Florida, París, Hong Kong i Tòquio, a part de tenir la seva pròpia línia de creuers temàtics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Alumnes de les escoles Wagner i Torre Balldovina i de l'Institut Puig Castellar van ser premiats en el IX Certamen Literari de Llengües d'Origen dels Amics de la UNESCO.
Aquest esdeveniment, que arriba a la novena edició, premia textos escrits en la llengua materna dels alumnes.
Hi ha quatre categories i tres guardons per a cadascuna: un per a textos escrits en llengua catalana, un altre per a llengües comunitàries i un tercer per a llengües no comunitàries.
Els premiats hi van ser: Dayana Misnaza Vázquez (Escola Wagner) amb L'aigua curativa (cicle mitjà de primària, 2n premi, català); Mishal Hossain (Escola Torre Balldovina) amb L'aigua i el corb (cicle superior de primària, bengalí, accessit); classe de 6è de primària de l'Escola Wagner, amb Rius de Haikus i Gotes de Haikus (cicle superior de primària, premi especial), i Xiojing Xiang (Institut Puig Castellar) amb L'aigua a la llum de la Lluna (accèssit, xinès). |
El secretari general del Sindicat de Comandaments es mostra convençut que el responsable de la lesió "s'està amagant"
Barcelona.-El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, s'ha tornat a abonar aquest dilluns a la tesi que els dos mossos antiavalots jutjats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana, absolts aquest divendres, no en van ser els responsables i ha afirmat sobre les versions d'agents del cos en aquest cas: "M'agradi o no hi ha gent que fa trampes, de vegades no dient tota la veritat, com a tots els col·lectius".
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Trapero ha assegurat que obriran una altra via d'investigació sobre l'actuació policial que va comportar la mutilació de Quintana "si en qualsevol moment apareixen altres elements que permetin fer-ho" i ha lamentat que se'ls tractés "com una mena de trilers" quan van intentar contemplar altres possibilitats, com la del foam.
L'inspector i secretari general del Sindicat de Comandaments dels Mossos d'Esquadra, Jordi Dalmau, s'ha mostrat convençut a Catalunya Ràdio que "algú s'està amagant; no n'hi ha cap dubte, és evident".
Trapero ha reconegut aquest dilluns al matí a Catalunya Ràdio que persones del cos han mentit sobre com es va produir la lesió d'Ester Quintana durant la vaga general del novembre del 2012 i ha tornat a admetre errors dels Mossos d'Esquadra en aquest cas.
És la primera vegada, des que divendres es va conèixer la sentència absolutòria, que els Mossos valoren públicament la decisió judicial.El comissari en cap ha lamentat que quan s'estaven investigant els fets que van provocar la lesió de Quintana "ningú va voler veure res més".
"Havia de una pilota de goma, el sotsinspector i l'agent", ha dit.
Trapero ha afirmat que, quan els Mossos van intentar obrir altres vies d'investigació, es va pensar que ho feien per "descarregar responsabilitats al sotsinspector i l'agent o perquè no s'acabés amb les pilotes de goma".
Trapero ha insistit que els Mossos estaven "convençuts" que hi havia altres possibilitats, com que la mutilació va ser a causa d'un projectil de foam, que una altra furgoneta estava a la zona i que altres escopeters s'hi van ubicar.
El comissari en cap ha recordat que els antidisturbis del furgó 414 tenen un expedient obert amb mesures cautelars de trasllat.
"Els vam treure de la BRIMO perquè van mentir o no ho van dir tot sobre la situació del vehicle el dia dels fets", ha assenyalat.Sobre les declaracions d'Ester Quintana en recollir la sentència divendres passat, quan va retreure al Departament d'Interior "falta d'investigació" o "encobriment", Trapero ha tornat a dir que "no pot" donar més informacions sobre com van succeir els fets.
El comissari en cap ja havia lamentat l'abril passat el Dia de les Esquadres, que va coincidir amb l'inici del judici d'aquest cas, que el cos no podia donar "informació més precisa" del que va provocar la lesió de Quintana.
"No amaguem res, tan sols no en sabem més", havia afirmat el Dia de les Esquadres.
En la sentència coneguda divendres passat, els magistrats no veuen plenament demostrat que Quintana fos impactada per una pilota de goma i obren la porta que fos ferida per un projectil de foam.
Per això, absolen l'escopeter, perquè només podia disparar pilotes de goma, i el subinspector que li hauria donat l'ordre.El "màxim error": "Voler donar molta informació i massa de pressa" Trapero ha reconegut que els Mossos van "córrer molt a donar informació" i no en van facilitar de "precisa".
"Els comandaments no van tenir prou coratge per dir que no estaven en condicions de poder donar informació fiable", ha afirmat Trapero, que ha assegurat: "Vam aprendre la lliçó".
El comissari en cap ha explicat que els informes en van basar en la memòria dels agents i que, si no van saber ubicar el seu posicionament, segurament no va ser per "mala fe, sinó perquè no se'n recordaven".
Trapero ha subratllat que no era un requeriment aleshores saber exactament des d'on i quan s'havia disparat.
Va ser precisament arran d'aquells fets que es va convertir en una exigència.
El secretari general del Sindicat de Comandaments dels Mossos d'Esquadrta (SICME) també ha reconegut que el "màxim error" que van cometre va ser "voler donar molta informació, més de la que podíem, i massa de pressa, ja que requeria força temps poder donar una versió coherent".
"Vam voler córrer molt i no vam ser del tot rigorosos", ha admès Dalmau, que ha continuat: "Ningú va pensar que ens havíem pogut equivocar, sinó que estàvem mentint".
Dalmau avisa que si el cas d'Ester Quintana acaba aquí "es tancarà en fals" Tot i el convenciment que la mutilació d'un ull de Quintana va ser per una acció policial i que algú no ha assumit les seves responsabilitats, Dalmau ha defensat que la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra "va investigar a fons" els fets.
Els Mossos saben que "algú va disparar" però no poden dir qui.
Dalmau lamenta que si el cas acaba així "es tancarà en fals" perquè falta informació.
El secretari general del SICME ha afirmat que el sotsinspector i l'agent que han estat jutjats també són "dues víctimes" i considera que els dos mossos estaven imputats perquè van ser els únics que van reconèixer haver baixat del vehicle en el lloc dels fets i disparat salves.Dalmau s'ha referit a unes imatges de televisió que haurien pogut ajudar a esclarir els fets però que no han aparegut i ha retret a l'acusació particular que no volgués acceptar proves que els Mossos aportaven.
El secretari general del SICME ha posat l'exemple del peritatge d'una escopeta per demostrar que no podia disparar dos trets consecutius amb un interval molt breu de temps.
El jutge va acceptar finalment aquest peritatge i va demostrar que la mateixa escopeta no havia pogut disparar els dos trets.
Els mossos condemnats pel cas Benítez tenien "molta por" del procés amb jurat popularSobre l'acord a què van arribar el 9 de maig els vuit mossos acusats per la mort de Juan Andrés Benítez l'octubre del 2013, Trapero ha afirmat que no pot "admetre que es criminalitzin".
Tot i que van reconèixer un homicidi imprudent per arribar a l'acord, a Trapero li consta que alguns dels condemnats tenien "molta por" del procés, amb jurat popular, i que van signar el pacte "a contracor".
"Tenien molts números de tenir penes o la possibilitat de ser expulsats del cos", ha afirmat Trapero.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest dimecres l'IHC RIGAT torna als entrenaments per preparar el clàssic de dissabte al Blaugrana.
El més igualat de les últimes temporades.
Fins a aquesta desena jornada el Barça no ha aconseguit superar als arlequinats a la classificació.
Ara els de la capital són segons amb 24 punts, dos més que els "rigats".
La lluita es manté també en altres apartats.
Els dos equips repeteixen com a segon i tercer, per exemple, en el capítol golejador.
En aquest cas amb els papers canviats.
L'IHC com a segon equip més ofensiu amb 48 gols, mentre els de Edu Castro són tercers amb 46 (el Liceo li ha pres el primer lloc a l'Igualada gràcies al 10 a 1 contra el Girona que l'ha fet pujat fins als 51).
En l'individual la lluita entre blaugranes i arlequinats és igual d'aferrissada.
Destaca, per sobre de tots, el duel entre Jordi Méndez, pitxixi de la lliga amb 15 gols i els 14 de Pablo Álvarez.
I per darrera apareixen Joao Rodrigues amb 13 i Sergi Pla amb 12.
Francesc Linares tindrà la baixa per aquest segon entrenament de la setmana d'Aleix Marimón, Gerard Riba i Guillem Torrents que tenen control amb la selecció estatal sub-19.
El tècnic ha explicat que haurà de tornar a utilitzar als joves al Palau Blaugrana, però que no està preocupat perquè a la selecció també entrenaran.
Aquest dimecres els igualadins seguiran donant forma al joc que han de fer a Barcelona per ser molt intensos per poder donar la cara.
Per cert aquest dimarts s'ha jugat un partit ajornat de la novena jornada de l'Ok Lliga.
El Girona s'ha imposat per a 0 al Lloret, en un partit especi per l'ex-IHC Jaume Llaverola que ha estat pare per primera vegada. la nissaga coninua amb en Met Llaverola castro.
Mentrestant l'entrenament de la selecció sub-19 es farà al CAR de Sant Cugat de 6 a 8 del vespre amb aquests jugadors:
Arnau Martínez, Manel Hernàndez, Oriol Llenas, Oriol Sebrià i Kylian Gil (FCB) (Joan Pascual ha estat baixa per lesió)
Oriol Codony, Pol Auguet i Dídac Alonso (Manlleu)
Dissabte, la secció de patinatge artístic de l'IHC va participar a les últimes jornades de proves de nivell que la Federació tenia preparades per aquest mes de Novembre.
La jornada és va celebrar dissabte a la tarda a la pista de St.
La Naia, s'avaluava del Nivell Iniciació B, aprovant sense dificultat i accedint al Nivell A.
La Laia i la Jana, s'avaluaven del Nivell C, també van aprovar i han accedit al Nivell B.
I la Maria, tot i que ho va fer molt bé, haurà d'esperar a la pròxima jornada per tornar-ho a intentar.
Podeu consultar tota l'actualitat del patinatge igualadí a aquesta adreça:
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Demà dijous, 4 de juliol, el camp municipal de futbol de Torreforta acollirà l'activitat « Jugger 3, 2, 1», que tindrà lloc de les 19 a les 21 h i amb entrada lliure per a tothom que vulgui iniciar-s'hi o provar-ho.
El jugger és un esport mixt de contacte entre dos equips de cinc jugadors, originat a Alemanya a principis de la dècada de 1990.
Tot i que en essència és molt semblant al rugbi, afegeix elements d'esgrima, minimitzant així el contacte entre jugadors.
La finalitat de cada equip és apoderar-se de la pilota al centre del camp i portar-la fins a la base contrària per marcar un gol.
L'equip que més anoti serà el guanyador.
Aquesta activitat esportiva està basada en la pel·lícula Sangre de héroes, estrenada l'any 1989.
Un dels valors principals d'aquest nou esport és que els equips són mixtos, fet que dona peu a la participació simultània de nois i noies.
Actualment, i des de fa un any, Tarragona compta amb un equip de jugger format per membres de l'Associació de Jugadors/es de Rol i Estratègia de Tarragona.
Imaginació, destresa, tàctica i creació d'equip s'uneixen per construir una forma alternativa de fer esport i salut.
L'activitat, emmarcada en la programació de l'Estiu Tarragonajove de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona, està coorganitzada amb el Patronat Municipal d'Esports, el Club de Fútbol Deportivo Cultural de Torreforta i el Club de Futbol Sant Pere i Sant Pau.
El dia 11 de juliol, de 19 a 21 h, n'hi haurà una segona sessió, també gratuïta, al camp de futbol de Sant Pere i Sant Pau.
Per a més informació es pot consultar el web www.tarragonajove.org.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Addenda al conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Educació i Cultura i la Universitat de les Illes Balears amb relació a les pràctiques que els alumnes dels estudis de mestre de la Universitat de les Illes Balears han de realitzar en centres d'educació infantil i primària i centres d'educació especial sostinguts amb fons públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
D'una banda, el senyor Francesc J. Fiol Amengual, conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, nomenat pel Decret 7/2003, de 30 de juny de 2003 (BOIB núm. 93, de 01-07-2003).
I de l'altra, el senyor Avel·lí Blasco Esteve, rector de la Universitat de les Illes Balears, com a representant d'aquesta segons el que estableix la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i el Decret 170/2003 de 26 de setembre, pel qual s'aproven els estatuts de l'esmentada universitat.
Que ambdues parts intervenen en nom i representació dels esmentats càrrecs que ocupen i es reconeixen mútuament plena capacitat jurídica i d'obrar.
Que el dia 12 de juliol de l'any 2000 el president del Govern de les Illes Balears i el rector de la Universitat de les Illes Balears varen signar un conveni marc de col·laboració.
Que en l'esmentat conveni marc es preveu la possibilitat de desenvolupar protocols d'actuació que, en forma d'addenda, passaran a formar part integrant del referit conveni marc.
Que a la Conselleria d'Educació i Cultura li correspon la formació permanent del professorat mentre que a la Universitat de les Illes Balears li correspon la formació acadèmica per a l'obtenció de les corresponents titulacions universitàries necessàries per al desenvolupament de la tasca docent.
Que el Pràcticum és una matèria troncal dels plans d'estudis de mestre i que aquestes pràctiques s'han de desenvolupar en centres d'educació infantil i primària i centres d'educació especial.
Que amb l'objectiu de regular les línies de col·laboració per dur a terme l'esmentat Pràcticum, ambdues parts subscriuen la present addenda amb sotmetiment a les següents
La Conselleria d'Educació i Cultura posarà a disposició de la Universitat de les Illes Balears centres d'educació infantil i primària i centres d'educació especial, sostinguts total o parcialment amb fons públics, per al desenvolupament del Pràcticum que han de realitzar els alumnes de les diferents especialitats dels estudis de mestre de la UIB.
La Universitat de les Illes Balears, en el mes de gener, comunicarà a la Conselleria d'Educació i Cultura la previsió del nombre d'alumnes de les diferents especialitats dels estudis de mestre que hauran de realitzar el Pràcticum durant l'any acadèmic següent.
La Conselleria d'Educació i Cultura, a través de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació del Professorat, durant el mes de febrer farà públiques les convocatòries necessàries per a la selecció dels centres d'ensenyament indicats a la clàusula primera en els qual els estudiants de la Universitat podran realitzar les pràctiques.
Així, els centres d'ensenyament interessats a tenir estudiants de la UIB en pràctiques podran presentar a la Conselleria d'Educació i Cultura, amb l'acord favorable del claustre, la corresponent sol·licitud d'acord amb les condicions que s'estableixin a la convocatòria.
Per a la resolució de l'esmentat concurs es constituirà una comissió paritària integrada per representants de la Conselleria d'Educació i de la Universitat.
Els centres seleccionats seran considerats "centres de formació en pràctiques" per als anys escolars que estableixin les convocatòries corresponents.
Transitòriament, per cobrir necessitats derivades de les diferents especialitats (educació musical, educació física, llengua estrangera i educació especial) es podrà comptar amb "centres col·laboradors", que podran tenir un nombre inferior d'alumnes en pràctiques que els centres de formació en pràctiques.
La resolució de les esmentades convocatòries es comunicarà a la UIB i es farà pública durant el mes de maig.
La Conselleria d'Educació i Cultura, a través de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació del professorat, organitzarà, juntament amb la UIB, les activitats de formació inicial adreçades al professorat i, en el seu cas, als directors o a les persones en qui deleguin la funció de coordinador amb la Universitat per al desenvolupament del Pràcticum.
La Universitat de les Illes Balears, durant el mes d'octubre, comunicarà a la Conselleria d'Educació i Cultura la relació d'alumnes que han de fer les pràctiques i el nom dels centres on les han de realitzar.
Per al desenvolupament del Pràcticum, la Universitat de les Illes Balears aportarà als centres docents on els estudiants universitaris realitzin el període de pràctiques la quantitat d'11,50 euros per cada alumne i per cada crèdit de l'assignatura de pràctiques, i 60 euros en concepte de coordinació per cada mes en què hi hagi alumnes en pràctiques en el centre, en la forma i en el termini que s'estableixi a la resolució de convocatòria per a la selecció de centres.
Aquestes quantitats, fixades per a l'any acadèmic 2006-2007, s'actualitzaran anualment durant la vigència de la present addenda d'acord amb l'increment de l'IPC dels dotze mesos anteriors a l'inici del període de pràctiques de cada any escolar.
La Conselleria d'Educació i Cultura anualment concedirà als professors que siguin tutors dels estudiants en pràctiques i al director del centre, o persona en qui delegui, la coordinació de les pràctiques en el centre educatiu, els crèdits de formació que corresponguin de conformitat amb el que es preveu a la normativa vigent referida a la formació permanent del professorat.
La Universitat cobrirà amb una assegurança la responsabilitat civil dels seus alumnes per les incidències que es puguin produir en els centres docents amb un total d'1.440.034,90 euros per sinistre.
La present addenda començarà a vigir l'endemà d'haver-se signat i serà vigent fins a l'any acadèmic 2009-2010, és a dir, fins al 30 de setembre de 2010.
Es prorrogarà de forma tàcita, any acadèmic per any acadèmic, si cap de les parts signants no el denuncien amb una antelació mínima d'un mes de la data de finalització de la seva vigència.
Es constituirà una comissió integrada per dos representants de la Conselleria d'Educació, nomenats pel Conseller d'Educacció I Cultura, i dos de la UIB, nomenats pel Rector de la UIB, per al seguiment de la present addenda.
Cada una de les parts es compromet a procurar les condicions necessàries per donar compliment a la present addenda, així com també a què en tots els actes i activitats que realitzin en el marc del mateix es farà menció expressa a les dues institucions participants.
La convocatòria per a les pràctiques del curs 2006-2007 a què es refereix la clàusula tercera del present conveni es farà pública durant el mes d'abril de 2006 i la resolució es farà pública durant el mes de juny.
I, en prova de conformitat, ambdues parts signen la present addenda en el lloc i la data abans esmentats.
Per la Conselleria d'Educació i Cultura
La present addenda la va aprovar el Consell de Direcció de data 12 d'abril de 2006 i el va ratificar el Consell de Govern en data 16 de juny de 2006, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
En l'anomenada Trobada d'Entrenadors i Gent del Futbol Català, que tindrà lloc dissabte a Castell-defels en la seva setena edició, serà homenatjat l'exfutbolista i exentrenador manresà Joan Martínez Vilaseca.
Nascut el març del 1943, Joan Martínez Vilaseca es va formar entre el Gimnàstic i el Manresa i, després de destacar en el primer equip blanc-i-vermell, va fitxar per l'Espanyol, on va jugar del 1963 al 1972.
Va començar d'extrem esquerre però posteriorment va jugar de mig i de lateral esquerre.
Va tancar la seva etapa com a jugador professional al Llevant, tot i que després, com a aficionat, encara va defensar les samarretes de l'Europa i de l'Hospitalet.
Com a entrenador, va iniciar-se a l'infantil de l'Espanyol i va dirigir la selecció catalana de la mateixa categoria.
El 1979 va passar a treballar a les categories inferiors del FC Barcelona i va entrenar el Barcelona Atlètic (1984-87).
Va continuar en el futbol de base del Barça, del qual va ser nomenat director (1995), i es va mantenir a l'equip tècnic del club blaugrana fins al 2008.
Actualment, la seva funció en el futbol és la de caça-talents.
La Trobada d'Entrenadors i Gent del Futbol Català tindrà lloc al restaurant Buffet Lliure Orenes, a la rambla Marisol de Castelldefels.
Qui vulgui reservar una plaça pot trucar al telefon 638 06 81 89.
En l'acte també seran homenatjats José Maria Calzón, delegat de l'Espanyol, i Titi Cam úñez, directora esportiva del femení de l'Espanyol.
En una edició anterior de la Trobada qui va rebre l'homenatge va ser el bagenc Arcadi Prat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Entre que l'himne d'Espanya va sonar a tota pastilla per la supermegafonia del flamant Wanda Metropolitano i que els aficionats del Sevilla, més equilibrats en nombre que fa dos anys al Calderón, es van entestar a donar el do de pit en el «lo, lo, lo» amb què van acompanyar l'antiga Marcha de Granaderos, el cas és que la xiulada dels seguidors del Barcelona no es va sentir tant com altres vegades.
Seguidors del Barcelona demanen llibertat per als polítics catalans presos / PIERRE PHILIPPE MARCOU (AFP)
Iniesta aixeca la Copa del Rei ttras rebre-la de mans del Rey / JORDI COTRINA
Bona notícia per a l'organització, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), però escàs consol per al rei Felip VI, que sap del cert que ni la seva presència ni l'himne espanyol seran mai ben rebuts per la gran majoria dels seguidors catalans del Barça.
I això que l'equip blaugrana no fa res més que guanyar les finals de Copa que juga amb ell presidint la vetllada a la llotja.
Quatre de quatre n'ha aconseguit el conjunt barcelonista en el mateix nombre de finalíssimes presidides pel monarca.
Tampoc li va servir de gaire alleujament a Felip VI que en els sectors de la grada que van ocupar els aficionats culers no s'hi veiessin tantes samarretes grogues independentistes ni estelades com podia preveure's.
Les forces policials van donar un cop de mà en aquest aspecte i en els controls d'accés a l'estadi de l'Atlètic es van dedicar a requisar les peces amb el lema «Ara és l'hora» i les banderes independentistes, així com algunes pancarta amb la llegenda «Llibertat presos polítics».
La mateixa RFEF havia demanat que no s'impedís entrar estelades al recinte «per no inflamar encara més la delicada situació política que travessa Espanya», però es va fer igualment.
Els xiulets no es van sentir com altres vegades, però la immensa pancarta de «Barça, Barça, Barça» sobre fons dels colors de la senyera, es va veure a tot el món mentre Felip VI feia la cara de circumstàncies de sempre mentre sonava l'himne.
La mateixa expressió dels seus acompanyants més pròxims a la llotja, el ministre Íñigo Méndez de Vigo i el president de la gestora de la federació, Marcelino Maté, que per descomptat no dona el joc del defenestrat Ángel María Villar.
El que almenys li devia agradar al monarca va ser no haver de ser complimentat per altres polítics que no fossin gairebé exclusivament els governamentals.
Amb Carles Puigdemont a Alemanya i bona part de la seva antiga plana major en presó preventiva, la Generalitat i el Parlament de Catalunya no van enviar ningú i Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, també va tenir coses millors que fer.
Igual com Manuela Carmena, que està d'oportú viatge per Costa Rica.
A qui no li hagués importat retratar-se amb Felip VI hauria sigut a Cristina Cifuentes, la presidenta madrilenya, però les recomanacions de la Casa del Rei i del seu mateix partit a devien fer desistir, no fos que des de la grada els donés als aficionats per retreure-li les seves presumptes trampes acadèmiques en l'assumpte del màster de la Universitat Rei Joan Carles.
Tampoc va hi va ser Javier Tebas, el president de la Lliga.
No es privarà de tornar a repetir, malgrat tot, que ell aplicaria el 155 dins del Wanda Metropolitano o de qualsevol altre estadi en què es produïssin els episodis de «violència verbal» que segons el seu parer constitueixen els xiulets a l'himne i al Rei.
Política a part, és de suposar que Felip VI disfrutés com qualsevol aficionat al futbol amb l'exhibició del Barça, en especial amb la que va fer Iniesta, el nom del qual segur que també li van entrar ganes de corejar, com no es van resistir a fer fins i tot uns quants seguidors del Sevilla. |
Els jugadors del PROINOSA Igualada tornen aquest dimarts a la feina, després d'haver pogut disfrutar d'un dia de descans amb la satisfacció d'haver superat la prova d'Alcoi.
Primera victòria de la temporada i primera en un desplaçament (una de les assignatures pendents de les tempordaes anteriors.
Al Francisco Laporta els igualadins van fer un partit seriós, molt concentrats, amb capacitat de lluita i patiment i el punt necessari de qualitat per remuntar un marcador i després mantenir-lo.
Qualitats totes aquestes que defineixen el joc d'un dels homes que més va destacar a Alcoi, l'eternament eficaç Edu Fernàndez.
P- Era una victòria molt necessària, Edu.
Són els 3 primers punts i a més necessitàvem fer un partit més seriós que el que vam jugar a les Comes contra el Lloret.
Mica a mica anirem afinant més el joc i ens anirem coneixent millor amb els nous.
Hem d'acabar desenvolupant un joc que ens permeti treure el millor rendiment de la plantilla que tenim.
P- A Alcoi vas tornar a ser un dels més destacats.
Em va tocar jugar molts minuts per l'expulsió del Jordi Bargalló.
Estic content pel rendiment i sobre tot pels 3 punts.
La veritat és que anem agafant la forma tots.
A Alcoi tothom va estar molt bé.
P- Ara hem de mantenir la progressió contra un rival dels que costen a casa, el Vigo.
EDU- Si. és un partit molt perillós.
Ells en principi lluitaran per no baixar i nosaltres intentarem fer-ho pels títols.
Per això ells vindran amb molt poca pressió i nosaltres per qualitat i perquè juguem a casa hem de guanyar.
Haurem de vigilar molt, perquè els accidents com el del Lloret no es poden repetir.
P- Pel que s'està veient de moment en aquesta lliga els rivals renuncien a crear i ho fien tot a la contra.
La veritat és que som jugadors que necessitem aquest joc d'intentar crear en atac.
Tenim bons creadors i força finalitzadors.
I, és clar, els altres equips ho intenten aprofitar per fer una defensa molt tancada i dura i treure contratacs.
De tota manera si nosaltres juguem bé les nostres armes, estem forts en defensa i som intel·ligents al davant hem d'acabar tirant els partits endavant.
P- De tota manera la clau per poder desplegar un joc creatiu són els arbitratges.
I la veritat és que de moment no ajuden gens.
Ja t'has fet a la idea que rebràs moltíssim i que no veuran la majoria dels penals i faltes que et fan?.
El dia del Lloret em vaig acabar encenent amb els àrbitres i això em va perjudicar perquè em van treure del partit.
A Alcoi vaig intentar-ho aguantar i vaig tenir la recompesa dels 2 gols.
Per molt que em facin falta i no la pitin, jo seguiré al 200 per cent i sino els marquem de penal els farem d'una altra manera.
EDU- ës que això és el que fa més ràbia.
El que queda clar és que els àrbitres no deuen tenir moltes ganes de pitar penals a favor de l'IHC.
I és curiós: som els més nets i no paren d'ensenyar-nos targetes.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, aquest 23/10/2016 a la sortida del Comitè Federal del PSOE.
"Desobeïm i estem disposats a aguantar les conseqüències", ha assegurat aquest dilluns el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en declaracions a RAC1.
El socialista ha reiterat el 'no' dels socialistes catalans a la investidura del candidat del PP, Mariano Rajoy, tot i la decisió del comitè federal del PSOE d'abstenir-se i ha assegurat que el que està "en dubte" és "si el PSOE és capaç d'entomar-ho".
"Votarem a la primera com tots els socialistes i a la segona votarem que 'no', votin el que votin els altres", ha reiterat Iceta, que ha explicat que el PSC celebrarà un consell nacional aquest dimarts per debatre i votar aquest posicionament.
D'altra banda, ha assegurat que el PSOE "té dret" a repensar la relació amb el PSC i ha plantejat que això pot resultar en quatre escenaris, un dels quals podria ser la relació que tenen la de la CDU i la CSU alemanyes.
Tot i això, Iceta ha continuat defensant que "la millor" solució és mantenir la relació federal actual.
Iceta ha explicat que ell va anar al comitè federal del PSOE d'aquest diumenge ha explicar el seu posicionament pel 'no' a Rajoy.
Ha destacat que aquest no canviarà i que per això estan disposats a acceptar les conseqüències que el seu vot contrari comporti.
En aquest sentit, ha recordat "casos curiosos en que no es volen entomar les conseqüències" d'una desobediència.
Tot i això, ha apuntat que no s'està davant d'un cas en que un diputat trenca la disciplina de vot sinó que és tota una formació política, el PSC, qui pren la decisió "col·lectivament".
Ha explicat que si el PSOE demana repensar la relació establerta al protocol del 1978 s'haurà de parlar i que això obre quatre escenaris, el primer dels qual és continuar com fins ara, per a Iceta "el millor".
En segon lloc, ha apuntat la possibilitat d'establir una relació com la de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), que estableix dos partits "independents" que poden votar diferent però tenen una sindicació i treballen com a grup parlamentari.
El socialista ha dit que aquesta opció "no està malament".
Les dues darreres serien que el PSOE es tornés a organitzar com a partit a Catalunya tenint relació o no amb el PSC.
Iceta s'ha mostrat partidari en general de la disciplina de vot, però ha dit que "té algun límit", on també ha situat a l'ex primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez, a qui ha dit que no se li pot demanar que s'abstingui en la investidura de Rajoy quan ha estat defensant el contrari i això "li ha costat el càrrec".
"Si li diuen això hi ha un punt d'insensatesa", ha declarat, al temps que no s'ha mostrat partidari de que entregui la seva acta de diputat.
Sobre el futur del PSOE, ha situat que les dues persones que podrien exercir com a cap de l'oposició són Antonio Hernando i Eduardo Madina, i ha afegit que creu que més aviat serà el primer.
Iceta ha reconegut que sobre el paper mana la gestora del PSOE però que hi ha "uns poders que són majoria dins del partit", entre els que ha situat els líders d'Andalusia, País Valencià, Aragó i Extremadura.
Iceta ha alertat que no es pot dirigir el PSOE "des de Ferraz" sinó que hi ha d'haver "negociacions i equilibris", equilibris on ha reconegut que ara mateix el PSOE andalús "té un paper molt important".
Davant d'això, ha alertat que si volen representar el conjunt del socialisme també "han d'entendre que hi ha altres visions".
El socialista ha assegurat que era conscient que tard o d'hora es produiria un xoc amb el PSOE, tot i que ha dit que mai hauria pensat que seria per una investidura d'un candidat del PP.
El líder del PSC ha explicat que creia que aquestes discrepàncies vindrien pel debat sobre l'encaix territorial.
Tot i aquestes discrepàncies, ha assegurat que al comitè federal se l'escolta molt, se l'estima "bastant", però ha finalitzat dient: "després fan el que volen".
En ser preguntat per aquells que li retreuen l'abstenció del PSC pel govern de CiU d'Artur Mas, Iceta ha assegurat que no és la mateixa situació que l'actual i que llavors es va fer "després de negociar un document".
A més, ha dit que a posteriori han comprovat que va ser un "error" i que això no avala que ara el PSOE pugui cometre el mateix error.
"M'agradaria una certa entesa, gratis total no m'agrada perquè te l'estàs jugant molt", ha declarat.
Sobre el possible govern de Rajoy, ha alertat que el popular voldrà una legislatura llarga, durant la qual ha assegurat que la intenció del PSC és "votar amb el PSOE tantes vegades" com sigui possible i ha volgut deixar clar que el votar diferent ara no vol dir que sempre en el futur sigui així.
En aquest sentit, ha posat en dubte que el PP pugui presentar uns pressupostos amb els que el PSOE, i el PSC, hi estiguin d'acord, per la qual cosa ha dit que el PSOE "té molt difícil fer el que vol fer".
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Des de la perspectiva occidental, el nou segle està resultant un segle de pau; no perquè no hi hagi guerres, sinó perquè una de les grans troballes de la nostra civilització ha consistit a externalitzar-les cap a llocs que els grans estrategs probablement consideren "enderrarits" o fins i tots "bàrbars"... |
Llicenciada en Biologia al 2005 i en Bioquímica (premi extraordinari de llicenciatura) al 2007 per la Universitat de les Illes Balears (UIB), té el Certificat d'Aptitud Pedagògica (Curs de postgrau), i és Doctora per la UIB des de l'any 2010 (Programa de doctorat interuniversitari en Nutrició i Metabolisme) amb la qualificació d'excel·lent Cum Laude i amb menció de Doctora Europea.
L'any 2006, va obtenir una beca pre-doctoral de 4 anys del Govern de les Illes Balears (Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació).
Durant la seva formació com doctoranda va realitzar, a més, una estada de formació pre-doctoral al Centre d'Investigació de Nutrició Humana a la Universitat de Newcastle al Regne Unit, durant 14 setmanes, el que li va permetre adquirir la formació en tecnologies d'anàlisi d'epigenètica.
Després de la seva tesi doctoral, va iniciar la seva etapa com a investigadora post-doctoral al Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia (LBNB) des d'octubre de 2010 fins a novembre de 2014.
A posteriori, va entrar a formar part com a investigadora TORRES-QUEVEDO en l'empresa de base tecnològica spin-off de la UIB, ALIMENTOMICA S.L. (Spin-off 001 de la UIB), dins el Subprograma Estatal de Formació i en el Subprograma Estatal d'Incorporació, del Programa Estatal de Promoció del Talent i la seva Empleabilitat, en el marc del 'Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació 2013-2016 '.
Al gener de 2018 va entrar com a professora ajudant doctora de la UIB, i actualment és professora contractada doctora en el departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB (des de febrer al 2019).
Palou s'ha realitzat essencialment en el LBNB de la UIB, dirigit pel Prof.
Les seves principals línies d'investigació són: obesitat, regulació del pes corporal i homeòstasi energética, i programació perinatal del pes corporal i la salut metabólica.
Pel que fa a la productivitat científica, la seva investigació ha resultat en un total de 27 articles d'investigació publicats en revistes internacionals indexades a JCR, 4 articles de revisió i 3 patents.
Ha presentat nombroses comunicacions en congressos/reunions científiques Nacionals i Internacionals (més de 70).
Ha participat de manera continuada com a membre de l'equip investigador en projectes d'investigació finançats pel govern espanyol i per la Unió Europea.
A més, és membre de la xarxa d'excel·lència europea NuGO, ' The European Nutrigenomics Organization '.
També, és membre del Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn), des del 2008 i de l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), des de setembre de 2018.
També, ha estat membre de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular i també de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (2011-2016).
Palou ha codirigit una tesi doctoral i actualment n'està co-dirigint 2 més dins el programa de doctorat de Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada de la UIB.
A més, ha cotutoritzat (7) treballs de fi de màster, del Màster oficial en Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada de la UIB.
Així mateix, imparteix classes a la UIB en els Graus de Biologia, Bioquímica i Infermeria i en el Màster en Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada.
A més, ha format part del comitè organitzador de diversos seminaris d'estiu i simposis nacionals i internacionals. |
El PDC sotmetrà a votació de la militància el nou nom del partit durant la segona quinzena d'octubre, i s'apunta que dissabte 22 és el dia que té més possibilitats que la consulta es porti a terme.
Així ho han explicat fonts del partit a Europa Press, després que el ministeri de l'Interior acceptés en el registre de partits Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) com nou nom per a l'extinta CDC.
La recerca del nom de l'antiga Convergència es remunta al congrés fundacional que van celebrar el juliol d'aquest any, quan els llavors militants han rebutjat, no sense polèmica, les propostes de la direcció --Més Catalans i Catalans Convergents]--, i finalment una majoria van elegir que el futur partit s'anomenarà Partit Demòcrata Català (PDC).
Tot i això, el ministeri de l'Interior ha rebutjat registrar aquest nom al·legant risc de confusió amb el d'altres formacions, com també sostenien des de Demòcrates de Catalunya, el partit dels exmilitants independentistes d'Unió.
Per aquesta raó, la direcció del PDC ha plantejat a Interior afegir la paraula 'Europeu' a la denominació i aconseguir així el seu aval, necessari per poder-se presentar a unes possibles terceres eleccions.
El procés d'elecció podria portar-se a terme a través d'una votació electrònica i presencial, de manera que es faria de forma descentralitzada, com ja han fet altres vegades, l'última per escollir als dirigents dels quadres territorials.
En la consulta es posarà a votació el nom de PDECat així com altres que la direcció del partit mantenen en secret, segons apunten altres fonts consultades per Europa Press, i està per veure si es posaran a sobre de la taula noms ja descartats al congrés com el de Partit Nacional Català --el que va perdre front el de PDC--.
Altres dels noms que van arribar a l'últim 'round' del congrés fundacional ha estat Junts per Catalunya, que va quedar en tercer lloc davant dels més de 400 que es van posar llavors a votació.
Al congrés no van prosperar noms com Convergents --opció que defensava Nova Convergència, la plataforma de Germà Gordó--, i Catalunya Estat, de la mà de Reagrupament.
Les propostes havien de superar el tall del 60% de vots, un percentatge que no van superar altres denominacions com Junts, Som, SomCat i Catalunya Llibertat, entre moltes altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els llibres han declarat la revolució.
Diferents llibres de les nostres biblioteques han decidit proclamar i escampar la revolució per la ciutat de Reus.
Al crit de Volem ser llegits!, els revolucionaris de paper han decidit amagar-se per diversos llocs emblemàtics de la geografia reusenca, esperant a ser trobats per lectors afamats d'històries revolucionàries.
El tema d'enguany del Joc de lectura de l'estiu ha estat seleccionat per les bibliografies ClijCat, i els llibres corresponen a part d'aquesta bibliografia.
El joc consisteix en trobar deu llibres que s'han amagat en diversos espais de la ciutat.
Un cop trobats, els participants se'ls podran endur a casa en préstec.
El guanyador/a del joc de lectura de l'estiu és aquell/a participant que més llibres hagi trobat i llegit.
Com trobaran els participants del joc els llibres amagats?
Els trobaran gràcies a deu codis QR que indiquen les coordenades precises de la ubicació dels llibres.
Aquests codis es poden trobar al final d'aquesta pàgina. en una cartilla de paper (demaneu-la a les biblioteques) i a les xarxes socials de les biblioteques.
Un cop tingueu els Codis QR, els haureu d'escanejar amb qualsevol aplicació de lectura de Qr's que trobareu a i a l' i us indicaran a través de l'aplicació on es troben exactament els llibres.
Els 10 codis QR amb la posició exacta dels llibres són els següents: |
La mostra, que s'inaugurarà el pròxim dissabte a la Sala Daura, proposa una sèrie inèdita on el 'no-color' és el protagonista
Monistrol de Montserrat.-El pintor Jaume Ribas (Granollers, 1944) convida l'espectador a tancar els ulls per contemplar els seus quadres.
En la seva nova exposició al Museu de Montserrat, l'artista proposa "un joc de silenci i reflexió" al voltant del seu art i centra el seu treball en dos conceptes: la geometria i el color.
"La geometria vol dir ordre, pau i contemplació", ha explicat.
Sota el títol d'Absis', l'exposició estableix un diàleg entre l'obra anterior de Ribas i el seu treball més recent, en el qual l'artista ha decidit fer un gir i suprimir el color per centrar-se únicament en la construcció de l'obra.
Així, Ribas juga amb el 'no-color' i construeix a partir del blanc i el negre.
L'exposició, que s'inaugurarà el pròxim dissabte, es podrà veure fins el 19 de març a la Sala Daura.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els fets van ocórrer a Reus ahir al migdia quan un home es va precipitar al buit des d'un cinquè pis.
Els Mossos d'Esquadra, alertats pels veïns de la presència del cos de l'home al carrer, van trobar el cadàver de la noia degolladaal seu domicili.
El presumpte homicida, va ser traslladat a l'hospital Joan XXIII de Tarragona on va morir posteriorment com a conseqüència de les ferides causades per la caiguda.
Els Mossos continuen investigant el cas.
En cas de confirmar-se, aquesta seriala primera dona assassinada a Catalunya aquest 2019 víctima de violència masclista.
A Espanya ja en són 6 des de principis d'any, i 981 des que se'n van iniciar els registres oficials, el 2003.
L'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts recorda que totes les dones que es troben en situació de violència masclista tenen al seu abast el Serveid'Atenció a la Dona 'A prop teu' (SIAD), un espai que acull les dones i on reben tot tipus de suport.
A més, l'Institut Català de la Dona disposa d'un telèfon d'atenció les 24 hores del dia, gratuït i confidencial per atendre les demandes relacionades ambqualsevol forma de situació de violència contra les dones: 900 900 120.
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? |
Ambdues modalitats compten amb serveis comuns:
Si a més contractes BBVA Trader Pro, afegiràs serveis especialitzats: |
L'equip organitzatiu de la 10a edició del Festival de l'Audiovisual Català Som Cinema, que tindrà lloc a la ciutat de Lleida del 22 al 27 d'octubre, ha presentat les nou persones que formaran part dels diferent jurats corresponents a les diferents seccions oficials.
La cineasta Laura Jou -directora de 'La vida sense la Sara Amat' -, la guionista, professora i analista de guions Coral Cruz -script editor de 'Pa Negre' i coautora d ''Incerta Glòria' - i el gerent del Circuit Urgellenc, Pere Ramon Aumedes -membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català- seran les persones que conformaran el jurat de les seccions oficials de llargmetratges i curtmetratges de ficció.
En el concurs de curtmetratges "Som Secundària", dirigit a l'alumnat de tots els centres educatius de secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i ensenyaments post obligatoris (no universitaris) de les terres de Lleida, les integrants seran tres professionals graduades en Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la UdL: Jeny Montagut -productora i gestora d'esdeveniments audiovisuals i culturals-, Laura Grau -actriu, ajudant de direcció i membre de l'equip del programa 'L'amo del Poble' - i Anna Pifarré -periodista en diferents mitjans i de comunicació corporativa.
"Som Secundària" és una plataforma per donar a conèixer i reproduir el material audiovisual que han anat realitzant durant el curs lectiu.
Per la seva banda, l 'assessora artística del festival, Judit Vives, ha subratllat "la voluntat dels organitzadors de comptar amb un jurat que fos paritari " -finalment, set dones i dos homes - així com el fet que "siguin professionals en actiu que amb la seva feina també mostren la bona salut de l'audiovisual català".
Els membres de l'organització de festival fan èmfasi en que la composició dels jurats del Som Cinema dona suport i visibilitat al talent emergent del cinema i l'audiovisual català, combina professionals molt joves amb altres d'àmplia experiència. |
Imatge de l'obra "La Desaparició de Wendy" Foto: Olot Cultura
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Per ventura és vera que la paciència és una virtut, però en el Govern balear l'han acabada.
I sobretot qui ja no aguanta més és la seva presidenta, Francina Armengol.
Vol el Règim Especial de Balears ( REB ) aprovat de forma imminent.
Per assolir l'objectiu ha intensificat tot el que ha pogut la pressió davant del Govern espanyol.
Exigeix que si, com diu l'Executiu de Sánchez, no hi ha cap problema per aprovar-lo, aleshores que s'aprovi d'una vegada.
Pedro Sánchez ha avançat les eleccions generals, convocant-les per al 28 d'abril.
Armengol ja ho sabia abans, almenys que avançaria els comicis –si bé és possible que no sapigués la data exacta-, i per això decretà l'última ofensiva per assolir el REB, algun REB, qualsevol REB abans dels comicis.
Madrid els ha estat donant llargues als socialistes baleàrics durant mesos i mesos, posant excuses diverses i deixant passar el temps.
Cal recordar que el setembre passat, durant el debat de Política General, en el Parlament illenc, Armengol assegurà que "abans de novembre" es tindria aprovat –per part del Govern espanyol- el REB.
Després, el Govern va dir que seria el gener...
Han passat els mesos, no s'ha aprovat i ha crescut el nerviosisme.
A la fi els socialistes ja només exigien a Sánchez que aprovi algun tipus de REB, encara que no fos el que havien anunciat que seria, però que ho faci de forma immediata.
Ho diu el portaveu parlamentari, Andreu Alcover, quan assegura a EL TEMPS que "el que és important és s'aprovi ara el REB, després ja podrem augmentar el seu contingut", deixant entendre que per ventura ja saben que no serà el que varen dir que seria.
El dissabte dia 9 de febrer, la vicepresidenta Carmen Calvo es desplaçà a Mallorca per participar en un acte del PSIB a Inca, en el qual assegurà que "s'aprovarà el REB de forma immediata".
Tanmateix en el Govern no se'n refien gens ni mica.
I quan al cap de dos dies Armengol va saber que s'avançarien les eleccions generals, es posà mans a la feina.
Tant ella com la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, han intensificat durant tota la setmana els contactes amb l'Executiu central perquè aprovi el REB a través d'un decret llei que, després, pugui ser convalidat, en el termini d'un mes, segons marca la norma, per la Diputació Permanent del Congrés.
Els socialistes illencs creuen que encara és possible assolir l'objectiu.
Tot i així, la desconfiança existeix.
"Nosaltres hem fet tot el que havíem de fer", ha dit aquesta setmana Cladera.
Són les mateixes paraules que emprà nou dies abans Armengol.
No volen engrunar-se més els dits.
Estam farts d'anunciar la bona nova i que després "l'amic" Sánchez els deixi en mala posició.
Mentrestant, la pressió política de l'oposició i, en el que és pitjor, dels socis de Govern, Més per Mallorca, augmenta per aquest assumpte.
De fet, el candidat ecosobiranista a la presidència del Govern, Miquel Ensenyat –president del Consell de Mallorca - insistia dijous en criticar implícitament Armengol quan deia que "si acaba la legislatura sense el REB, PP i PSOE hauran demostrat que tenen el mateix interès per a Balears: cap".
Amb aquestes paraules –i d'altres per l'estil- els socis del PSIB en el Govern connoten que no creuen que s'acabi aprovant el REB o que, si s'aprova, sigui un REB –com diuen, en privat, que temen- "descafeïnat".
Els nervis augmenten entre la parròquia socialista i per això Armengol i Cladera no han volgut esperar res.
I fan treure fum als telèfons, cridant a Madrid: exigeixen que el "govern amic", segons va dir Armengol després de la moció de censura, aprovi d'una vegada el REB.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Una persona ensenya als més petits com es separen les diferents parts d'un porc.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El president del PP català, Xavier García Albiol, ha considerat que el més important del discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha qualificat d'aquelarre independentista, no són les seves "amenaces", sinó la reacció del Govern de Pedro Sánchez, a qui ha acusat de no voler veure la realitat a Catalunya.
En roda de premsa aquest dimecres, Albiol també ha criticat la presència del PSC durant el discurs que va fer Torra al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), per la qual cosa ha demanat explicacions al primer secretari del partit, Miquel Iceta, i ha exigit a Sánchez que "no s'autoimposi una bena als ulls" i que expliqui el seu programa perquè els independentistes no se surtin amb la seva
"Que s'autoimposin la bena per no veure la realitat ens sembla molt greu.
Davant de les amenaces, que la resposta sigui que es crea una comissió bilateral, veiem que Pedro Sánchez viu en una altra dimensió.
No s'assabenta de la realitat del que passa a Catalunya", ha lamentat Albiol.
En aquest sentit, ha afirmat que no es pot parlar amb qui nega el diàleg, es nega a escoltar i que ho vol tot o res: "No es pot dialogar amb els que l'única cosa que volen és la ruptura d'Espanya: o al comptat o a terminis".
"Què farà quan comencin les mobilitzacions i surtin al carrer a coaccionar?
Què farà per a la tranquil·litat i seguretat d'aquells que no duguin el llacet groc?", s'ha preguntat Albiol, que ha acusat el Govern central d'actuar en vista a les properes eleccions.
"Sánchez no es pot moure en paràmetres electorals perquè el que ens juguem a Catalunya no són les eleccions, sinó la convivència d'aquelles persones no-independentistes.
No poden sortir al carrer en normalitat a manifestar els seus sentiments.
Hi ha parts a Catalunya on l'Estat de Dret i la llibertat no existeixen.
Això és del que s'ha de preocupar", ha asseverat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dimecres 21 de novembre, de 11h a 16h, vaga, assemblea i manifestació dels conductors d'autobusos de Transports Municipals de Barcelona per a reclamar dos dies de descans setmanals.
El col·lectiu de conductors ha anat retardant tot el que ha estat possible la vaga per a no agreujar la situació de caos dels trens de rodalia creada per les obres de l'AVE.
Desgraciadament, després de mesos de peticions i cartes a la Direcció de TMB i al propi Ajuntament de Barcelona, el col·lectiu de conductors no ha rebut cap resposta.
D'aquesta manera, la irresponsabilitat i la intransigència de les caps empresarials i polítics no ha deixat altra possibilitat als treballadors que la mobilització.
Dimecres 21 de novembre, els conductors d'autobusos de TMB realitzaran una vaga de 11 del matí a 4 de la tarda per a mostrar el seu descontentament per la manca de descansos i per a reclamar dos dies de descans setmanals.
Durant l'aturada els conductors es reuniran en la Plaça Universitat a partir de les 13h per a realitzar una assemblea, per a més tard marxar en manifestació cap a la Plaça Sant Jaume.
Sembla que l'Ajuntament i TMB no han après res de la crisi de rodalies Renfe, esperant amb un silenci absolut que la situació de manca de descansos en els autobusos de TMB acabés explotant i perjudicant a l'usuari del transport públic.
Volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la qual han de conduir l'endemà només amb un dia d'antelació.
El col·lectiu de conductors realitza només 5 dies de descans al mes.
Els conductors i conductores d'Autobusos treballen a l'any: 1690 hores efectives, 83 hores de presència mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de treball en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a any, més les festes oficials, quan la mitjana en el sector és de 220 dies a l'any.
Aquesta situació de manca de descans està provocant:
Una conciliació de vida familiar i laboral molt difícil de dur.
No és una casualitat que cada vegada són més els treballadors i treballadores que s'acullen a la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.
Altra dada que confirma aquesta manca de conciliació familiar és l'augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per a poder estar més amb la família.
Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d'agressions que sofrim com col·lectiu.
El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos a causa de la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d'alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora.
(35 agressions físiques en 2006, 28 fins al dia d'avui el 2007.
En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).
L'alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.).
Segons l'Informe de Salut de l'any 2002-2004, les malalties psicològiques eren la segona causa de baixes en l'empresa, després de les muscoesqueletiques.
A dia d'avui encara no tenim dades de l'Informe del 2004-2006. |
L'estació de metro de Ciutat de la Justícia de l'L10 Sud de Barcelona ha entrat en funcionament aquest dissabte a les 15.00 hores, i ha estat inaugurada pel president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Núria Marín.
La instal·lació ha suposat una inversió de 80 milions d'euros, és la setena estació de l'L10 Sud i la dinovena a l'Hospitalet de Llobregat, i està previst que registri uns 5.600 viatgers diaris i que "es deixi d'emetre 415 tones de CO2", ha explicat Calvet en l'acte d'inauguració.
El conseller, igual que Torra, ha recordat l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Josep Rull, que van trobar la manera de posar més estacions en servei "rascant dels pressupostos", i ha valorat que van pensar amb ambició, en les seves paraules.
"No puc deixar de pensar en el planeta", ha sostingut Calvet, qui ha assegurat que el Govern és responsable de gestionar un racó del món i que hi ha una emergència climàtica, per la qual cosa ha apostat per la descarbonització de la mobilitat.
Ha dit que la recepta de la mobilitat sostenible és complexa, però que té com a ingredient principal la millora del transport públic, i ha destacat que, amb l'obertura d'aquesta estació, hi haurà "1.500 nous usuaris" de metro.
Calvet ha defensat que la mobilitat és un dret que han de garantir les administracions i que "entre tots amb els impostos" s'ha de fer possible, i ha recordat que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) també ha incorporat nou material mòbil, com ara autobusos.
L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, ha celebrat la inauguració d'aquesta parada com una "reivindicació col·lectiva" dels veïns, l'Ajuntament i les formacions polítiques, i ha manifestat que està molt contenta per la seva posada en servei, perquè era una petició de fa molts anys, ha dit.
Ha agraït el compromís de Calvet i de l'anterior equip de govern, així com del president Torra, i ha assegurat que es va pactar un calendari i s'està complint: "Ens donem per satisfets".
"Crec que la suma i treballar junts és la fórmula que fa avançar una societat i una ciutat", ha destacat Marín, qui ha afegit que estarà encantada d'assistir a l'obertura en els propers mesos de la parada de la Zona Franca, on van a treballar moltes persones de l'Hospitalet, ha indicat.
Marín també ha reivindicat "amb la boca petita" la posada en marxa pròximament de l'estació d'Ernest Lluch, i ha demanat la implicació de totes administracions per treballar en els objectius de desenvolupament sostenible, lluitar pel transport públic de qualitat i ha cridat a sumar sinergies en aquest sentit.
Aquesta nova estació, situada al barri de Santa Eulàlia, compta amb dues entrades de metro, està a més de 40 metres de profunditat i compta amb sis ascensors de gran capacitat i dos per a persones amb mobilitat reduïda.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La CUP ha presentat aquest divendres una denúncia als jutjats de Barcelona contra la Policia Nacional per l'"intent d'assalt" a la seva seu el 20 de setembre --el mateix dia de l'operatiu de la Guàrdia Civil en seus del Govern per impedir l'1-O-- en considerar que va ser un atac a la llibertat política dels seus membres, ha informat el partit.
En la denúncia, recollida per Europa Press, la CUP atribueix a la Policia els presumptes delictes contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties a la intimitat comesos per funcionaris públics i coaccions greus.
Asseguren que va ser una actuació "més pròpia d'una organització mafiosa que d'un organisme públic com és la policia en una societat democràtica".
Consideren que va haver-hi coaccions quan els policies van actuar contra la lliure circulació dels membres de la seva organització política en constituir el cordó policial que es va instaurar durant sis hores i l'"intent d'assalt" a la seu sense ordre judicial.
Així mateix, veuen un delicte contra la inviolabilitat domiciliària i altres drets en la confiscació del material polític sense ordre judicial, sense aixecar cap acta, "sense empara legal o jurídica", i l'intent d'entrar a la seva seu, recordant que són una organització política i que mereixen especial protecció.
Consideren que l'actuació policial "compromet el sistema de drets civils", suposa un atac a la llibertat política, al conjunt de la seva militància amb un setge de més de sis hores i clarament vulneradora dels drets fonamentals, així com un acte de censura.
Segons la CUP, el 20 de setembre a les 13.30 hores es van presentar a la seva seu una dotzena d'agents de paisà de la Policia Nacional que van requisar material de propaganda que s'estava carregant en un vehicle sense lliurar cap acta.
Posteriorment, una patrulla va intentar accedir al local de la CUP, on els treballadors i militants els van requerir una ordre judicial per entrar: "Ni en aquest moment ni en cap altre al llarg de la tarda va ser exhibida cap ordre".
Allà es van anar congregant militància i altres simpatitzants, fins a arribar a unes 2.000 persones, per la qual cosa es va ampliar el dispositiu policial --que va durar de les 14 a les 20 hores-- i en el qual al final es va disparar una escopeta de pilotes de goma.
Durant tot aquest temps, en diverses ocasions van intentar parlar amb els agents, sense èxit, representants de la CUP i després representants d'un "legal team" format per membres de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), el president de l'Institut Català de Drets Humans, diputats de la CUP i el tinent d'alcalde de drets humans de Barcelona, Jaume Asens.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Desafiant l'aritmètica, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han acordat formar un govern de coalició.
Potser aconsegueixin el plàcet de Congrés o potser no; però la mera enunciació del pacte ha deixat atònits els seus adversaris i fins i tot a part dels seus votants.
Temen els més conservadors que aquesta aliança? novedosa? sigui una reedició del Front Popular dels anys trenta.
En realitat, es tracta tan sols de constituir un govern merament autonòmic que haurà de sotmetre el seu programa i els seus pressupostos a la més alta autoritat de la Unió Europea, cosa que deixa poc marge de maniobra.
El veritable Estat de les autonomies és el que té la seva capital a Berlín i seu monetària a Frankfurt.
Les decisions sobre assumptes d'importància les pren l'anomenat eix francoalemany.
La UE és un club de conservadors, liberals i socialdemòcrates que fixa estrictes regles a l'economia dels seus socis.
No hi ha lloc per aventures de tipus llatinoamericà que se surtin d'aquests paràmetres: i tots, sense excepció, estan obligats a complir amb els objectius de dèficit que se'ls marquin.
La temptació d'anar per lliure és severament castigada per Brussel·les, com bé sap l'ultradretà italià Salvini, a qui li van tombar els seus pressupostos.
I després va caure el tal Salvini pròpiament dit.
El mateix els passaria, si aconsegueixen acoblar un Consell de Ministres, als voluntariosos Pedro i Pablo d'Espanya.
Els queda, com a molt, la possibilitat de gestionar algunes de les competències autonòmiques que la UE ha deixat als seus estats membres.
Apanyar un salari mínim, aprovar lleis en matèria de costums, dedicar temps al canvi climàtic, atorgar subvencions i coses així.
També, és cert, governar els afers territorials de país, entre els quals s'inclou el complicat problema de Catalunya.
Aquest és assumpte literalment intern en el qual no entra, ni vol entrar, la UE; que en tot cas ha deixat clara la seva al·lèrgia al desmembrament de qualsevol Estat, després de la trista experiència de Iugoslàvia.
Excepte aquesta delicada matèria, acotada per la mateixa Constitució, la sobirania d'Espanya? com la de qualsevol altre membre del club? ha estat transferida en l'essencial a la UE.
Les decisions sobre la moneda les pren un governador a Frankfurt, els pressupostos «nacionals» els aprova o suspèn Brussel·les; i fins els exèrcits estan subordinats a les estratègies de l'OTAN.
Sense control sobre la moneda ni possibilitat de dissenyar una economia sobirana, els estats queden reduïts al modest rang de comunitats autònomes.
No és qüestió d'esquerres o dretes.
Zapatero, per exemple, no va dubtar a rebaixar sous, congelar pensions i retirar xecs-nadó tan aviat va ser comminat a fer-ho pel veritable Govern, a Berlín.
El conservador Rajoy es va limitar a seguir obeint instruccions amb una reforma laboral que difícilment revertiran? sota pena que Merkel s'enfadi? |
El mestre Daniele Callegari dirigeix l'Orquestra i el Cor del Liceu en aquesta versió concert que també comptarà amb Gabriele Vivani, Josep Fadó, Ruben Amoretti i Alejandro González del Cerro.
El tenor Pavol Breslik i la soprano Jessica Pratt interpreten la parella protagonista acompanyats d'altres estrelles com el baríton Paolo Bordogna o el 'basso buffo' Roberto de Candia.
El director, que es va incorporar al Teatre l'octubre de 2013, ha contribuït al sanejament econòmic de la institució -amb equilibri pressupostari des de fa 3 temporades-, i a la recuperació de la imatge i caràcter social, dins del Pla Estratègic del Liceu 2014-2017.
Aquesta prova pilot, que compta amb la col·laboració de l'empresa BlackBinder, és pionera en els Teatres d'Òpera.
La companyia de ballet de Sant Petersburg farà 5 úniques funcions d'aquest emocionant drama de la dansa basat en el clàssic de Lev Tolstoi.
El llegendari artista al capdavant de la seva banda oferirà dos concerts a Barcelona els dies 30 i 31 de març.
L'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i el seu director, Josep Pons, actuaran demà per primera vegada a la seu de les Nacions Unides de Ginebra sota la cúpula de Miquel Barceló, en un esdeveniment organitzat per la Fundació ONUART i produït per MEDIAPRO.
Per quart any consecutiu el Suite Festival aposta de nou per portar al Liceu els principals noms propis de la música nacional i internacional: Els Amics de les Arts, Norah Jones, Luz Casal, Gregory Porter, Love of lesbian, Pablo López, Antonio José i Tony Hadley.
Luca Salsi s'ha vist obligat a cancel·lar la producció degut a la complicada combinació del rol amb el de Gérard a Andrea Chénier que interpretarà durant el mateix període al Teatro alla Scala de Milà.
Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida 2017 el Liceu es suma un any més a la iniciativa de la Fundació Lluita contra la Sida il·luminant la façana de vermell.
(Patrimoni Digital de Catalunya) |
Es soluciona instal·lant el certificat
Després de clicar "Aceptar" apareix el missatge següent:
Fer els passos que apareixen al document següent.
A més, al document s'inclou com fer la instal·lació del Citrix Workspace |
Estructura solidària encarregada de gestionar els programes de Cooperació Universitària al Desenvolupament (CUD) i de voluntariat, i altres activitats que puguin sorgir en aquests àmbits o d'altres relacionats amb la solidaritat.
Responsable: Carlos Moreno Gómez, professor del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia.
Analitzar les necessitats de capacitació en fisioteràpia i capacitar a cuidadors/es en l'atenció integral a joves i infants amb necessitats especials i capacitats diferents en la regió de Somoto - Telpaneca.
Els objectius específics que es plantejaren són els següents:
Quantitat assignada: 11.900 euros en el marc del conveni amb el Govern de les Illes Balears. |
La Caixa, a través de Caixa Capital Risc, i el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, a través d'Enisa, han lliurat aquest divendres els VIII Premis Emprenedor XXI, una de les convocatòries de referència per a projectes d'innovació a Espanya, a cinc empreses en la seva etapa inicial o de primers anys de creixement: Torus i Devicare 'ex aequo', VOptica, Smartick i Orache Desinfection.
Han estat les guanyadores, respectivament, en les categories Emprens (per a pimes i microempreses innovadores amb menys de dos anys al mercat) i Creixes (empreses en fase de creixement amb menys de set anys); aquesta última es divideix en les tres subcategories de Ciències de la Vida, Tecnologies Digitals i Tecnologies Industrials.
A més, s'ha lliurat un accèsit de l'Ambaixada d'Israel a Espanya a la gallega Torus, que desenvolupa un nou protocol de comunicacions substitutiu del protocol d'internet (IP), i un altre accèsit de la Fundació La Caixa a l'impacte social per a Irisbond, que reconeix el moviment de l'ull per moure's per la pantalla de l'ordinador.
Respecte a la resta de guanyadores, la catalana Devicare desenvolupa productes innovadors per a pacients amb càlculs renals crònics, i la murciana VOptica permet la personalització de solucions per a la visió amb un instrument únic per a la caracterització necessita de l'òptica de l'ull.
L'andalusa Smartick incrementa l'agilitat mental, autoestima, concentració i hàbit d'estudi de nens de 4 a 14 anys a través de l'aprenentatge en línia de matemàtiques, i l'aragonesa Orache Desinfection desenvolupa nous productes químics en pastilla per a la higiene i la desinfecció, com pastilles substitutives del lleixiu líquid.
Les guanyadores reben en conjunt més de 400.000 euros en premis en metàl·lic, programes de formació, i l'accés a ponts d'internacionalització en centres de referència com Cambridge, Silicon Valley, Tel Aviv i Nova York.
L'edició 2014 dels Premis Emprenedor XXI han rebut 738 candidatures, i des de la seva creació el 2007 han participat en aquesta iniciativa un total de 3.928 empreses de nova creació.
El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que ha presidit la lliura de premis, ha destacat la importància de l'afany emprenedor i la innovació per al creixement econòmic, ha considerat que ja ha passat el temps que els joves aspiraven a ser funcionaris, i ha afirmat que el Govern espanyol "persistirà en el full de ruta reformista", que ja està donant resultats amb la millora de les taxes de desocupació, per construir un marc perquè els empresaris espanyols puguin actuar per crear activitat i ocupació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ha tingut lloc l'acte de presa de possessió dels degans de les facultats de la UIB i de la directora de l'Escola Politècnica Superior de la UIB. |
Amb l'objectiu de regular les proves d'admissió als ensenyaments universitaris oficials de grau, el Consell de Govern de la UIB, en sessió ordinària del dia 25 de juliol de 2019, i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat la normativa general de les proves d'admissió als ensenyaments universitaris oficials de grau.
Segons l'acord normatiu, s'entén per prova d'admissió l'avaluació específica de coneixements i/o competències amb la finalitat de modificar les condicions que estableixen l'ordre de prelació en l'adjudicació de places.
A partir d'ara, perquè un estudi de grau tingui una prova d'admissió específica que modifiqui les condicions que estableixen l'ordre de prelació en l'adjudicació de places en el procediment d'admissió, el centre al qual està adscrit haurà de fer una proposta d'aquesta prova.
Aquesta proposta, amb el vistiplau del Consell de Direcció, l'ha d'aprovar el Consell de Govern.
Per poder organitzar la realització material de les proves d'admissió a grau es constituirà una comissió organitzadora de les proves d'admissió a la Universitat (a partir, d'ara comissió organitzadora), formada per:
President: el vicerector de Docència.
Secretari: el coordinador de les proves d'admissió, nomenat pel Consell de Direcció.
Vocals: la vicerectora d'Estudiants.
Els degans de les facultats i els directors dels centres, o persones que deleguin, que
tinguin estudis amb proves d'admissió.
El director tècnic de l'oficina d'accés.
El Consell de Govern de la UIB aprova la proposta de la prova d'admissió per als estudis de Grau d'Educació Infantil i Grau d'Educació Primària |
Inici -> Informació pública -> Urbanisme -> Planejament en tràmit
La Junta de Govern Local de la corporació de data 4 de febrer de 2020 va aprovar inicialment l'Estudi de Detall de l'illa 11 del Sector Residencial X del Lledoner.
L'objecte d'aquest planejament és definir el desenvolupament del sector industrial 125 delPOUM de Granollers, inclòs dins dels sectors de sòl urbanitzable delimitat.
Aquestdesenvolupament s'ajustarà als objectius del POUM al sector, consistents en: dotar deserveis urbanístics les preexistències industrials, fent possible la continuïtat i l'ampliació deles activitats existents; dotar de nou sòl productiu en un àmbit estratègicament comunicat, atenent al poc sòl vacant industrial en els polígons de la ciutat; i l'obertura del vial d'unióentre la Via Interpolar i els sectors industrials situats al Coll de la Manya.
El Ple de la corporació de data 27 de novembre de 2018 va APROVAR inicialment la Modificació puntual del POUM de Granollers, en l'àmbit delimitat pels carrers Girona, Minetes i Agustina d'Aragó, així com la SUSPENSIÓ de llicències d'acord amb els articles 73 i 74 del Text refós de la Llei d'urbanisme.
El Ple de la corporació de data 30 d'octubre de 2018 va aprovar la modificació puntual del POUM de Granollers en l'àmbit de nova centralitat a l'entorn de la plaça de Josep Barangé.
Consulta el planejament derivat en tràmit al tauler d'edictes |
La formació taronja diu que treballar perqu la ciutat no es converteixi en un aquelarre independentista
Tarragona.-El portaveu de Cs a Tarragona, Rubén Viñuales, ha assegurat que treballaran perqu la ciutat no es converteixi en un aquelarre independentista", després que En Comú Podem hagi optat per investir Pau Ricom (ERC) com a futur alcalde de Tarragona.
Viñuales ha alertat que els comuns confirmen la cap de llista de la CUP, Laia Estrada, com a futura alcaldessa a l'ombra".
A més, el candidat ha criticat que En Comú Podem "hagi trat la majoria del seu votants no independentistes ".
Sembla que "aix de 'la nova Tarragona' era en realitat un tot per una cadira a canvi de lliurar Tarragona als independentistes, que soblidaran de la majoria de ciutadans i dels barris", ha lamentat Viñuales.
Tanmateix, el portaveu municipal de Cs ha criticat que l'actual alcalde Ballesteros sigui tan tou i que no hagi deixat de cedir als xantatges independentistes.
Viñuales shi ha referit per l'autorització concedida a mnium Cultural per a installar una pantalla gegant a la Rambla Nova, dimecres, per seguir en directe la declaració dels polítics independentistes que es jutgen al Tribunal Suprem.
Segons Cs, aix és un tracte de favor pel qual demanaran una explicació formal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En els ecosistemes terrestres, els organismes vius contribueixen a controlar els cicles del carboni, l'aigua i nutrients, tant a escales locals (ecosistemes) com a nivell de tota la Terra (Biosfera).
Aquest fet determina molts dels serveis ecosistèmics que en rebem les persones.
A escala global, per exemple, els boscos absorbeixen un 25% de les emissions humanes de CO2 a l'atmosfera, ajudant a reduir l'efecte hivernacle.
Estudiar com l'aigua, el carboni i els nutrients entren, circulen i surten dels ecosistemes terrestres és essencial per entendre el funcionament dels ecosistemes i les seves variacions en l'espai i en el temps, així com per predir com aquest funcionament es pot veure modificat en un context de canvi global.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
El sindicat Uso ha convocat sis dies de vaga a la base de Finnair a l'Aeroport de Barcelona, la principal a Espanya, els dies 18, 19, 25 i 26 d'agost, i l'1 i 2 de setembre, una mesura de protesta amb la qual volen reclamar millores salarials i laborals, ha informat en un comunicat aquest dijous.
Precisament aquest divendres se celebrarà un acte de mediació a la Conselleria de Treball de la Generalitat entre la subcontractació de Finnair i els representants sindicals per intentar frenar la vaga, encara que si no s'arriba a un acord el sindicat, que aglutina tota la representació a la base, assegura que anirà a vaga.
Segons la delegada d'Uso Catalunya a Finnair-Barcelona, Yasmina Maté, els 50 treballadors de la companyia a Barcelona, molts d'ells temporals, porten patint durant cinc anys i mig la precarietat de la companyia: "Ens té contractats a través d'una empresa temporal, que ni tan sols ens reconeix la categoria de tripulant de cabina" --apareixen com a auxiliars administratius, assegura--.
Ha afirmat que els treballadors estan contractats per l'empresa Atlas, dependent d'Adecco Outsourcing, que els aplica un conveni d'empresa que "no reconeix les particularitats del sector aeri".
"No només és un problema de sou, sinó de compliment de la normativa de seguretat.
Com auxiliars administratius, no se'ns reconeixen els riscos de la professió ni els protocols de prevenció concordes al lloc que realment exercim", ha apuntat.
A més, ha criticat la situació en la qual es troben les embarassades: "Res més que es coneix un embaràs, en aviació et donen la baixa immediata, des del dia 1, ja que la feina en vol és especialment perillosa per les gestants.
Aquí, no obstant això, en ser considerades auxiliars administratives, resulta molt difícil que els facultatius donin la baixa per aquesta causa".
Pel que fa a la remuneració, Mató ha lamentat que malgrat que molts dels treballadors acumulen entre 20 i 30 anys d'experiència en companyies aèries regulars, el seu sou com a tripulant de cabina se situa al voltant dels 1.200 euros al mes, 1.500 si és un sobrecàrrec, fet que ha considerat "salaris per sota fins i tot de les pitjors companyies de baix cost".
Finnair duu a terme quatre trajectes diaris, dos en cada sentit, entre Barcelona i Hèlsinki, i sis trajectes els dissabtes i diumenges, el nombre de passatgers afectats per vol ascendeix a uns 200.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Diputació de Lleida ha començat a treballar amb el monestir de les Avellanes per fer possible la reproducció dels sepulcres dels comtes d'Urgell, que actualment es troben a la galeria The Cloisters de Nova York.
Joan Reñé, president de la Diputació, s'ha reunit avui amb Robert Porta, director del monestir, per definir les bases d'aquest projecte.
El museu nord-americà s'ha compromès a escanejar en 3D els sepulcres i digitalitzar-los per a poder treballar en la seva reproducció.
La fase de digitalització dels sepulcres està en període de tramitació i que es preveu que estigui enllestida abans de l'estiu aprofitant que ''hi ha una bona predisposició per part de The Clositers per tal de poder compartir una realitat artística, patrimonial i identitària ", assegura Reñé.
El projecte s'està gestant des de fa més d'un any, tot i que la intenció de recuperar els sepulcres ja fa temps que estava present entre els responsables del monestir.
Robert Porta ha destacat que el monestir va ser ''un cas emblemàtic de com es va espoliar el patrimoni'' i que ara vol ser també ''un cas emblemàtic de com podem retornar aquest patrimoni'', aprofitant el benentès amb la galeria novaiorquesa.
Els quatre sepulcres gòtics dels comtes d'Urgell van ser venuts per Agustí Santesmasses, propietari del monestir l'any 1906, a un antiquari de Vitòria que va ser qui finalment els va vendre a The Cloisters.
Ara, tant el monestir com la Diputació, volen que els sepulcres puguin seguir a Nova York però que a la vegada es puguin visitar les seves reproduccions al seu lloc d'origen. |
El pròxim 29 de febrer, Perpinyà acollirà la mobilització convocada pel Consell per la República amb Puigdemont com a protagonista.
L'acte serà un moment àlgid per a una part de l'independentisme, i Òmnium i l'ANC ja han confirmat més de 500 autocars.
Tot i l'expectativa aixecada, a la Catalunya Nord, el paisatge polític, econòmic i social difereix molt de la resta dels Països Catalans.
Aquí teniu un humil intent d'explicar quina és la realitat del territori i què fa possible aquesta visita.
La Catalunya Nord és un petit territori que limita al sud amb l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, a l'oest amb la Baixa Cerdanya i l'Arièja occità i al nord amb l'Aude.
No, Carcassona no és una ciutat nord-catalana.
A les comarques del nord (el Capcir, la Cerdanya, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir) hi viuen 481.691 persones segons l'informe de l'Institut Nacional d'Estadística i d'Estudis Econòmics (Insee) francès de l'any 2019.
La superfície que ocupa és de 4.116 km2.
Perquè us en feu una idea, les comarques gironines ocupen uns 5.910 km2.
Per tant, estem parlant d' un territori petit amb un pes demogràfic molt baix tant en relació amb l'Estat francès com amb la resta dels Països Catalans.
La Catalunya Nord és un territori perifèria: de París, de Montpeller i Tolosa i de Barcelona
La delimitació administrativa estatal, el Departament, està clarament marcada per la Revolució Francesa (allò d'"el poble més llunyà ha d'estar com a màxim a un dia de cavall de la capital") i coincideix amb el territori històricament catalanoparlant (exceptuant la Fenolleda occitana, una mena de "Val d'Aran", per entendre'ns).
Tanmateix, malgrat aquesta coincidència de les divisions administratives, una mostra de la complexa identitat d'aquest territori és la multitud de noms que serveixen per definir-lo: 'Pyrenées-Orientales', per la divisió administrativa estatal del Departament.
'Pays Catalan', el nom reutilitzat amb què s'intentà acompanyar el nom de la Région Occitanie l'any 2016.
'Catalunya del Nord', el nom normatiu en català.
'Catalunya Nord', un nom de caràcter polític proposat per Llorenç Planes ( El petit llibre de Catalunya Nord, 1974) amb la premissa "nom anòmal per a una situació anòmala" acceptat per bona part del moviment associatiu i pel Departament.
Totes aquestes denominacions serveixen per posar nom a un territori que és perifèria de París si pensem en l'Estat, perifèria de Montpeller i/o Tolosa si pensem en la Regió Occitanie i perifèria de Barcelona.
Aquesta condició, la retrobem en diversos àmbits i una bona mostra en són les connexions ferroviàries.
Per exemple, els TGV procedents de l'Estat francès no circulen a alta velocitat fins a partir de Nimes.
I el Govern, que fomenta aquest tipus de trànsit ferroviari, demostra que aquest tram no és prioritari endarrerint-lo, com a mínim, fins a l'any 2030.
Si ens girem cap al sud, tot i que l'alta velocitat permet arribar de Barcelona a Perpinyà en una hora i vint minuts, els horaris estan pensats per connectar París i Barcelona i dificulten que algú de Perpinyà pugui treballar diàriament depenent del tren.
I l'oferta que complementa l'alta velocitat és poca i poc competitiva: la sola alternativa a la connexió d'alta velocitat amb l'Estat espanyol són els trens via Portbou-Cervera amb horaris que no faciliten el transbord internacional.
Com a colofó per il·lustrar aquesta condició de perifèria estatal, podem parlar del poble de Mentet, al Conflent.
Té el dubtós honor de ser el darrer poble de tot l'Estat francès a estar connectat a la xarxa elèctrica: l'any 1983.
La realitat actual de Catalunya Nord està molt marcada per la Primera i sobretot la Segona Guerra Mundial, que van servir per fomentar el sentiment de pertinença nacional a partir dels morts pour la France.
A diferència de l'Estat espanyol, la primera manera d'atacar la diversitat cultural i lingüística va ser legislar perquè, en nom del progrés social, les llengües dites minoritàries fossin apartades.
Un bon exemple d'això és la llei de Jules Ferry.
Aprovada l'any 1882, va fer realitat l'escola gratuïta, obligatòria i laica.
Aquesta llei descaradament progressista va suposar una eina important per a l'homogeneïtzació lingüística i cultural de l'Estat, un fet que passava per l'eliminació de les altres llengües que no fossin el francès.
Sense cap dubte, aquest es consolida encara avui, a través de l'escola i entre altres vectors, com un dels principals eixos vertebradors de l'Estat i de la República.
La Catalunya Nord és un territori marcat per la pobresa on més de 44.000 llars viuen amb menys de 1.071 euros mensuals
En matèria de desenvolupament econòmic, el centralisme va començar amb la Revolució Francesa.
La Revolució Industrial arriba a l'Estat francès a la primera part del segle XIX i es caracteritza pel fet de reservar per als territoris no explotables per les mines extractives un paper complementari.
A Catalunya Nord, les mines de ferro presents a la falda del Canigó no tindran per raons orogràfiques la mateixa importància que les grans conques mineres del nord de l'Estat.
És així com la plana del Rosselló se centrarà en la producció agrícola especialitzada en la viticultura que té per objectiu alimentar i embriagar els obrers del nord.
Aquesta estructuració estatal en termes econòmics és una de les pràctiques que defineixen el centralisme de l'Estat francès, en el qual des de París es decideix, s'atorguen funcions i es distribueixen els recursos en conseqüència.
Robèrt Lafont, el lingüista i historiador occità, utilitza el terme 'colonialisme interior' per descriure aquest fenomen.
A banda de vinyes i camps, no es pot entendre la Catalunya Nord del segle XXI sense parlar de turisme.
Un turisme que aprofita l'enorme patrimoni natural existent (9 reserves naturals, 2 parcs naturals regionals, 1 gran site de France ) en part gràcies a la manca d'industrialització.
Però el boom turístic no es pot entendre sense la Mission Racine, que l'Estat va impulsar l'any 1963 amb l'objectiu d'aturar la fuga de turistes cap a l'Estat espanyol.
Aquesta iniciativa va implicar la construcció dels grans centres de vacances a la costa rossellonesa (així com en altres poblacions de la costa occitana), cosa que va suposar la destrucció d'una bona part del litoral, així com el punt de partida a l'actual monocultiu del sector serveis especialitzat en el turisme.
De la mateixa manera, aquesta realitat fa que la Catalunya Nord s'hagi convertit en un paisatge idoni per a la jubilació d'una part de la població de l'Estat, un fet que fa que el sector sociosanitari també hi sigui molt rellevant.
Aquest monocultiu s'ha caracteritzat per un tipus de turisme molt particular: de costa (Argelers de la Marenda és el municipi d'Europa amb més càmpings i pot arribar als 150.000 habitants a l'estiu, mentre que normalment en té 10.000) i de baix cost, un fet que aboca els treballadors d'aquest sector a la temporalitat i a la precarietat.
En l'actualitat, la Catalunya Nord és un territori marcat per la pobresa on més de 44.000 llars viuen amb menys de 1.071 euros mensuals, una xifra significativa si tenim en compte que el llindar de la pobresa a l'Estat francès se situa en els 970 euros mensuals.
Les principals capes administratives a la Catalunya Nord són el municipi, les 13 mancomunitats de municipis, el Departament, la Regió i, evidentment, l'Estat.
Si comencem la radiografia del poder polític municipal a la Catalunya Nord, podem centrar-nos en la seva capital.
Perpinyà està governada per la dinastia Alduy des que Paul Alduy va arribar al poder l'any 1959.
El seu fill Jean-Paul va prendre el relleu l'any 1993 i el batlle actual, Jean-Marc Pujol, té el càrrec des de l'any 2009, quan va reemplaçar Alduy a mig mandat.
Actualment, el consell municipal està governat per Pujol ( Les Républicains ) i la sola oposició és l'RN ( Rassemblement National, el nou nom del Front National de Marine Le Pen), guanyador de la primera volta l'any 2014 i que no va accedir a la batllia gràcies a la retirada del Parti Socialiste i al front republicà concentrat en la figura de Pujol en la segona volta.
Les pròximes eleccions del març del 2020 són un focus d'atenció a escala estatal perquè Perpinyà té possibilitats de ser la primera ciutat de més de 100.000 habitants a caure en mans de l'RN amb l'aposta que suposa que un dels referents estatals del partit es presenti (sense etiqueta) per tercera vegada als comicis perpinyanencs.
Els sondejos li donen fins a un 30% dels vots. mentre que el batlle actual arribaria a un 19%.
Una pancarta amb el lema "Pel respecte dels drets i les llibertats" ha penjat a la façana del Departament
Si ens fixem en el Departament (el 66 pel que fa a la numeració en ordre alfabètic), està governat per una coalició del Parti Socialiste (PS) i el Parti Communiste Français (PCF) des de l'any 1998.
Cal subratllar que l'Ajuntament de Perpinyà i el Departament són institucions amb colors polítics oposats que destaquen per una hostilitat mútua prou rellevant que els impedeix establir polítiques conjuntes pel bé d'ambdues institucions.
Pel que fa al Sud, cal destacar també el posicionament marcat del Departament a l'hora de reclamar la llibertat per als presos i preses polítiques catalans: durant mesos, una pancarta amb el lema "Pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals" penjava a la façana acompanyada de dos llaços grocs (dels quals actualment encara en queda un).
A això cal sumar-hi que, durant els darrers dos anys, 100 batlles nord-catalans han anat signant un manifest per reclamar l'alliberament dels presos polítics catalans i una resolució democràtica del conflicte, un fet inèdit en una realitat estatal que veu, estranyada, com càrrecs electes de la République es posicionen sobre problemàtiques alienes.
Dit això, que aquests posicionaments institucionals no ens confonguin: l'artista Pascal Comelade ho afirmava fa algunes setmanes en una entrevista a Vilaweb: "La gran població a la Catalunya Nord menja, dorm, pixa i pensa a la francesa, amb premsa francesa i televisió francesa".
Si parlem de la Regió, cal destacar que, com el Departament, no pot aprovar lleis.
I, per fer-se una idea de la capacitat operativa, el seu pressupost és d'uns 3.000 milions i mig d'euros mentre que el de la Generalitat de Catalunya és d'uns 31.000 milions.
L'any 2016, una reforma territorial va agrupar les antigues Régions Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrenées en la nova Région Occitanie, que està governada per una coalició entre el PS, el PCF i Europe Ecologie – Les Verts.
Com deia abans, Perpinyà és l'única ciutat de més de 100.000 habitants que podria caure en mans de l'RN en les properes municipals després d'una legislatura en què la dreta extrema al govern (LR) ha tingut la sola oposició de l'extrema dreta (RN) al Consell Municipal.
Enguany, la llista de Louis Aliot (el candidat de l'RN) incorpora antics regidors de la majoria de govern, així com personalitats del món literari local, en el que suposa la darrera etapa de la "desdiabolització" del partit.
Jean-Paul Carrère, militant històric als barris populars de la ciutat, explica que "als barris populars fins al 2015 l'FN no era una opció per a una part de la gent del barri.
Ara ja ha esdevingut una possibilitat més de vot: 'Ja ho hem provat tot i res no ha funcionat".
Amb tot, i contràriament a una extrema dreta que no té militants actius al carrer, a la Catalunya Nord existeix un teixit associatiu i militant gens negligible si parlem d'acollida de refugiats i d'antiracisme, arribant allà on la institució és incapaç d'arribar (o no hi vol arribar), ja sigui donant suport legal, esbotzant panys i ocupant edificis per allotjar-hi les famílies o bloquejant la PAF (Policia de Fronteres) perquè no deporti famílies.
Perpinyà és l'única ciutat de més de 100.000 habitants que podria caure en mans de l'RN, el nou nom del partit de Le Pen
En aquest sentit, i enfront del nou tipus de governança imposada per Macron, la revolta dels armilles grogues, que en un inici s'atribuïa a la pujada del preu del carburant, també tenia un fort component de crítica al model centralista de l'Estat i la seva aplicació als territoris.
En particular, amb el model urbanístic que buida els centres per habitar unes perifèries que, allà on no hi ha molta població ni mitjans, requereix transport privat.
Després de l'esclat del novembre del 2018, les mobilitzacions i les assemblees als giratoris més mobilitzats encara continuen, amb un moviment molt menys massiu però més estructurat i organitzat que mira d'incidir de manera molt activa, per exemple, en les mobilitzacions contra la reforma de les pensions.
Aquest moviment també ha anat prenent consciència ecologista en unes comarques amb una llarga tradició de defensa del territori.
En la darrera dècada hi ha hagut importants mobilitzacions que han aconseguit aturar els projectes que denunciaven.
Les més importants han anat lligades al sud pel fet de ser un territori de frontera afectat, particularment, per macroprojectes supraestatals.
La línia de molt alta tensió (MAT) i el gasoducte STEP-MidCat en són un bon exemple.
Actualment no hi ha cap mobilització rellevant d'aquest tipus.
La visita de Puigdemont, Comín i Ponsatí pot ser un bon moment per tornar a posar en relleu la Catalunya Nord com una terra que amaga les urnes i que ha estat al llarg de la història (i encara és) terra d'exili i rereguarda.
Res d'això no seria possible sense un entramat subterrani d'avantguardes quotidianes, i els grans contrastos que afecten tots els àmbits de la nostra societat.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
El bàsquet a un segon i set dècimes del final de Dubljevic va acabar sentenciant l ́Uni ahir a Fontajau, però abans la tripleta arbitral ja havia començat a posar el peu al coll de les gironines amb un criteri arbitral incomprensible.
I rematat amb un minut final on, directament, es van empassar el xiulet i van mirar cap a un altre costat.
Però el que no et mata et fa més fort i, com deia Èric Surís als vestidors, que no va voler «perdre el temps» valorant l ́actuació dels portuguesos Pedro Coelho i Paulo Marques i de la noruega Viola Györgyi, Europa ha enfortit l ́equip i el club malgrat la decepció d ́haver tingut a tocar una històrica classificació per a les semifinals de l ́Eurocup.
Queden, encara, per sort, molt més guerres on combatre.
Començant per la Lliga, que diumenge es reprèn a la pista del Cadí.
A Fontajau tot estava preparat per viure una nit per al record.
D ́aquelles per estampar la foto a la samarreta i inscriure-hi el lema «Jo hi vaig ser».
Com aquell 23 d ́abril de 2015 quan es va guanyar la Lliga contra el Perfumerías.
El pavelló va lluir (i rugir) com en les grans ocasions, amb 3.000 aficionats a la grada que no van parar de donar suport a l ́equip.
Els membres de GirUNIns i de la Penya Jovent Gironí lideraven la festa.
El partit era igualadíssim i l ́afició exercia de sisena jugadora.
A la llotja tampoc s ́ho van voler perdre ni l ́entrenador del Girona, Pablo Machín, ni el seu ajudant, Jordi Guerrero.
Per al record, el selfie que es van fer el tècnic de Sòria i la regidora d ́Esports Isabel Muradàs.
La frustració per l ́eliminació, tant el què com el com, van donar pas ràpidament a l ́orgull i al reconeixament a la feina de l ́equip.
L ́afició es va quedar a aclamar les jugadores.
Surís parlava als vestidors i encara retronaven els aplaudiments.
S ́havia dit adèu a Europa però s ́havia fet un pas més a l ́hora de tenir l ́estima i el suport dels seguidors.
Parant l ́orella i llegint les xarxes socials, havia sigut un adéu amb el cap ben alt i tres culpables que en un final igualat van voler mirar a un altre costat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El premi es lliurarà a la cloenda de la festa de l'oli 'La Primera Premsada.
Oli, art i gastronomia', de la Granadella
El Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya (CCOC) i el Museu de l'Oli de Catalunya (MuOC) han distingit el grup de recerca d' Antioxidants del Departament de Tecnologia d'Aliments, de la Universitat de Lleida, amb el premi 'Primera Premsada 2016', en reconeixement a les aportacions fetes al sector de l'oli.
Aquest grup, nascut l'any 1995 per iniciativa de les professores Ma José Motilva i Ma Paz Romero, investiga el camp de l'oli d'oliva verge d'arbequina.
Acredita una àmplia experiència en la millora de la qualitat de l'oli d'oliva i, des de fa uns anys, ha ampliat el seu horitzó de treball i ha reforçat la seva activitat en l'estudi de diferents compostos bioactius que tenen especial interès en el desenvolupament i la formulació d'aliments funcionals.
El premi es lliurarà dins de l'acte de cloenda de la festa de l'oli ¡La Primera Premsada.
Oli, art i gastronomia, que tindrà lloc el proper diumenge 6 de novembre a la Granadella. |
Grup de conversa per practicar l'anglès en un ambient distès i relaxat, entendre els altres i fer-nos entendre, així com perdre la vergonya de parlar tot ampliant el nostre vocabulari. |
El Palau de la Música Catalana oferix en aquest espai continguts divulgatius relacionats amb la música, el cant coral i el nostre patrimoni.
Un espai obert a tothom, on el fil conductor és el coneixement i el gaudi entorn el fet musical. |
El centre comercial Espai Gironès de Salt (Gironès) ha arrencat l'any amb embranzida i durant els dos primers mesos ha incrementat un 3% les vendes en comparació amb el mateix període del 2016.
A la pràctica, això suposa que el conjunt de botigues i locals que aixopluga han ingressat, en conjunt, més de 20 milions d'euros.
Tot i que l'augment de vendes s'ha registrat arreu –en part, gràcies a la campanya de rebaixes- els responsables del centre subratllen "el molt bon comportament de la zona de restauració".
Aquí, els ingressos han augmentat un 5%.
Aquest divendres, l'Espai Gironès celebra la seva primera 'Shopping Night'.
El centre obrirà fins a la mitjanit i hi ha més de 60 establiments que oferiran descomptes i promocions especials.
Bon inici d'any per a l'Espai Gironès.
El centre comercial, que ja va tancar el 2016 amb un increment de vendes superior al 3%, ha mantingut l'embranzida durant els primers mesos d'aquest 2017.
Entre gener i febrer, segons dades facilitades pels seus responsables, les més de 120 botigues, restaurants i serveis (com ara els cinemes) que s'hi apleguen han ingressat més de 20 milions.
Traslladades en percentatges, aquestes vendes suposen un increment del 3% en comparació amb el gener i febrer de l'any passat.
Sobretot, motivades per la campanya de rebaixes i també per l'obertura de l'Fnac (que es va instal·lar a l'Espai Gironès el novembre passat).
Tot i que l'augment de vendes s'ha registrat arreu, els responsables del centre comercial volen destacar un sector en especial, que sobresurt per damunt dels altres.
En concret, el de la zona dedicada a la restauració (on durant els darrers mesos, el local de la cadena König ha duplicat superfície o s'hi ha obert el restaurant 'La Temporada').
En aquesta àrea en concret, situada al primer pis, l'increment d'ingressos dels locals ha estat del 5%.
Les xifres d'aquest principi del 2017 s'han donat a conèixer, precisament, el dia en què l'Espai Gironès engega una nova promoció: la 'Shopping Night'.
El centre comercial de Salt obrirà avui fins a la mitjanit i més de 60 establiments ja han anunciat que oferiran descomptes i promocions especials.
La temàtica al voltant de la qual girarà aquesta primera 'Shopping Night' seran els anys 80.
Per això, l'Espai Gironès ha previst un programa d'activitats amb propostes per a tota la família (entre les quals hi haurà concursos, flashmobs, animació, cinema i música).
El programa comença a les sis de la tarda, amb la projecció de 'La la land' per 4 euros.
Un braçalet de record per als clients, un concurs que escollirà el millor vestit dels anys 80 (entre els visitants que vagin en consonància amb l'època) o una flashmob de 'Dirty dancing' són altres activitats programades.
I per als amants de les xarxes socials, l'Espai Gironès també farà un concurs en línia a través del Facebook.
En aquest cas, cada vegada que escoltin pels altaveus la música d'una sèrie dels any 80, els visitants s'hauran de connectar al Facebook Live, on apareixerà la foto d'un premi i d'un punt de l'Espai.
La primera persona que es presenti en aquell lloc del centre comercial amb un tiquet de compra de més de 30 euros guanyarà el regal (una Nintendo, tocadiscs, sèries dels 80 o dos vals de 100 euros, entre d'altres).
Còmics que faran gags, un DJ que posarà música en directe dels 80 o un photocall completen la programació d'aquesta primera 'Shopping Night'. |
El rei Felip VI viurà aquest diumenge a Barcelona la que és, segurament, la protesta institucional més important del seu regnat, que no arriba a quatre anys.
Però també la plantada més sonada dels 43 anys de la monarquia espanyola restaurada el 1975.
La primera visita a Catalunya de Felip VI des del seu discurs del passat 3 d'octubre, tan sols dos dies després del referèndum de l'1 d'octubre i la repressió policial, adquireix així una dimensió diferent de la de qualsevol viatge anterior a Barcelona.
En un moment en què el Govern català no està encara constituït després de les eleccions del 21-D, les dues principals autoritats són el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de la capital, Ada Colau.
Ambdós no l'esperaran a la porta amb les autoritats estatals i es trobaran dins de la sala del sopar de gala com uns convidats il·lustres més del Mobile World Congress.
No seran les úniques absències, ja que els càrrecs de la Generalitat no cessats pel govern de Rajoy i el 155, però que han estat convidats al sopar del Palau de la Música, tampoc hi seran presents.
Igual que la presidenta de la Diputació de Barcelona i altres autoritats.
Quan s'han complert més de quatre mesos del desafortunat discurs de Felip VI aquell 3 d'octubre, és del tot evident la fractura que s'ha produït a Catalunya i l'enorme distanciament d'una part de la societat catalana amb el monarca.
Aquella nit, no només una gran majoria dels independentistes van trencar emocionalment amb la Corona espanyola, una part del catalanisme temperat es va sentir molt lluny i abandonat pel discurs reial.
Des d'aquell dia res no ha canviat, i el que s'ha mogut ha estat a pitjor.
Els Jordis van ingressar a la presó; el Govern va ser destituït amb membres de l'executiu català a l'exili, a la presó o en llibertat amb fiança; i la pèrdua de llibertats fonamentals es va estendre com una taca d'oli i va despertar l'atenció d'organismes internacionals, ONG de drets humans i mitjans de comunicació de referència.
No hi ha hagut tacte per part de la Corona sinó alineament amb el govern del PP fins al punt de difuminar-se el paper arbitral del cap de l'Estat. |
Excrrecs de la Generalitat per a la difusió en l'Exterior i dos dels supsits observadors internacionals en el referndum independentista de el 1 d'octubre de 2017 estan cridats a declarar aquest dimecres en el judici pel procés independentista en el Tribunal Suprem, si bé és previsible que dos d'ells, imputats en el Jutjat de Barcelona que instrueix encara la causa per l'organització de la consulta, rebutgin contestar a les preguntes i siguin exonerats.
El primer citat, per les 10.00 hores, és Jaume Mestre, que va ser responsable de Difusió Institucional de l'exGovern de Carles Puigdemont.
Estava inicialment previst que a Mestre el seguís l'exdelegat de la Generalitat davant la Unió Europea Amadeu Altafaj, si bé aquest finalment no declarar, han informat fonts jurídiques.
Es dóna la circumstncia que l'advocada d'Altafaj en la causa del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona és Judith Gené, que forma part de les defenses en el judici del Suprem i que ha aprofitat aquesta circumstncia per avisar el tribunal que el seu client, resident a Brusselles, no té intenció de declarar.
La lletrada d'administració de justícia del tribunal ha ests una diligncia d'ordenació deixant constncia de la condició d'investigat d'Altafaj i afegint que, en comunicació telefnica, el testimoni ha confirmat la seva intenció de no declarar.
Per tot aix el tribunal confirmar previsiblement que no ser necessria la seva presncia.
El tercer en la llista de testimonis del dimecres és Albert Royo Mariné, que va ser secretari general del Consell de la Diplomcia Pública (Diplocat) i amb la targeta de la qual es van abonar, segons la Gurdia Civil, les despeses dels observadors internacionals en el seu viatge a Catalunya.
Segons un dels informes aportats a la causa del Jutjat 13 de Barcelona la Generalitat va destinar 217.656 euros a pagaments pels observadors i les despeses que va generar l'estada d'aquests a Catalunya.
D'aquesta quantitat, es van realitzar dos pagaments des d'un compte de la delegació de la Generalitat en la UE, el responsable de la qual era Amadeu Altafaj.
Part de les despeses, que sumen 119.700 euros, van aconseguir ser documentats per la Gurdia Civil, ja que els diners corresponia a dues transferncies concretes realitzades per la delegació del Govern de la Generalitat a Brusselles a la societat The Hague Centri for Strategic Studies, que va enviar als observadors.
Per a la sessió de la tarda s'ha citat a a dos supsits observadors internacionals que seguirien el referndum, el director del Centre d'Estudis Estratgics de l'Haia Paul Sinning i Helna Catt.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Policia Federal brasilera ha trobat aquest dimarts maletes i caixes plenes de diners en un apartament que segons sembla va ser utilitzat per l'exministre Geddel Vieira Lima, antic col·laborador del president brasiler, Michel Temer, i que està detingut per suposada corrupció.
Els diners, encara no quantificats, eren dins d'almenys vuit grans maletes i cinc caixes, d'acord amb fotografies divulgades per la Policia Federal després d'una operació a la ciutat de Salvador, capital de l'estat de Bahia, d'on és oriünd Vieira Lima.
Les autoritats han explicat que van arribar a aquest apartament gràcies a informacions recollides durant una investigació sobre corrupció, segons les quals l'immoble era "utilitzat" habitualment per Vieira Lima, tot i que encara no és clar qui n'és el propietari.
L'exministre compleix un règim de presó domiciliària a Salvador, acusat d'intents d'obstruir l'acció de la justícia en investigacions sobre suposat desviaments de diner públic.
Segons l'acusació, Vieira Lima va fer suposades maniobres per dificultar les investigacions d'una trama corrupta enquistada al banc públic Caixa Econòmica Federal, que segons sembla desviava recursos d'un fons d'inversió d'aquesta institució.
Fins al novembre passat, Vieira Lima era ministre de la Secretaria de Govern en el Gabinet de Temer, però es va veure obligat a renunciar enmig de fortes pressions sorgides per sospites que hauria incorregut en el suposat delicte de tràfic d'influències.
Vieira Lima, un polític que manté amb Temer una antiga i estreta amistat, va ocupar una de les vicepresidències de la Caixa Econòmica Federal durant la gestió de l'expresidenta Dilma Rousseff i va ser ministre d'Integració Nacional entre el 2007 i el 2010, en el Govern de Luiz Inácio 'Lula' da Silva. |
Va ser bonic mentre va durar, però el debat sobre el debat ha resultat tan intens com fugaç.
Algú li hauria de dir a Pedro Sánchez que s'hauria evitat moltes molèsties i una bona sufocació si, com hauria hagut de fer, hagués acceptat el debat a cinc a la televisió privada i a quatre a la televisió pública, en comptes de tenir la matussera ocurrència de triar els debats en funció de Vox hi era o no.
Ara tindria una cosa molt semblant al que buscava: un sol debat a la pública, en comptes de les dues tasses de debat que s'ha de prendre ara de mala gana i per força.
Posats a fer, algú li hauria d'aclarir a A3media que, si els valia la decisió de Sánchez quan eren els seus beneficiaris i no els semblava que patissin la llibertat, la democràcia o el periodisme per anar només al seu canal, no val queixar-se hissant les mateixes banderes quan la decisió et perjudica.
Que hàgim d'explicar-li-ho a una televisió privada resulta tan irònic com sorprenent.
Posats a fer, el consell d'informatius de RTVE hauria de procurar aclarir-se a si mateix per a qui treballa, si per a la televisió pública o per a Antena3, atesa la seva defensa aferrissada del dret dels seus competidors a fer el debat quan els vingui bé i després d'haver-se mofat fins a l'extenuació de tenir el monopoli del debat.
Que els periodistes mai no són la notícia sembla haver-se convertit en l'excepció, no en la regla.
Un tampoc no pot deixar de pensar en l'infern que seria la política espanyola si totes les forces polítiques fessin el mateix i es passessin la campanya buscant llocs on demostrar que els xiulen i no els deixen parlar
Fins que arribi l'anada i la tornada dels debats no ens queda més remei que preparar-nos per al pitjor: amb paciència de confrares, retornar al tedi d'una campanya que s'ha convertit en una guia de llocs on la dreta s'ha entossudit a demostrar que si hi van, els xiulen.
Un s'imagina els estrategs taronges i blaus tornant-se bojos sobre un mapa en 3D d'Espanya, elegint amb cura el pròxim lloc on anar a dir xenòfobs i supremacistes a mig poble i després donar-se la raó a si mateixos quan els contesten malament.
Un tampoc no pot deixar de pensar en l'infern que seria la política espanyola si totes les forces polítiques fessin el mateix i es passessin la campanya buscant llocs on demostrar que els xiulen i no els deixen parlar.
Sostenen els experts que en aquesta campanya sentim poques idees i menys propostes perquè la cosa va de sentiments.
He de ser molt insensible perquè a mi només em produeix un tedi esgotador tanta candidata i candidat practicant el cunyadisme més obvi i terrible, mentre es creuen Gary Cooper a Solo ante el peligro i declamen el seu text com si l'hagués escrit en persona Calderón de la Barca. |
La 5a edició del certamen, que tindrà lloc aquest cap de setmana, preveu l'assistència d'uns 5.000 visitants
Sant Fruitós de Bages.-El sucre, els llegums, els fideus, les algues o la cuina al microones són alguns dels temes que es tractaran en els 90 tallers que la Fundació Alícia prepara per a la cinquena edició de la Festa Alicia't, que se celebrarà aquest cap de setmana al Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages.
El seu director, Toni Massanés, ha explicat que Alicia't és un festa i, per tant, l'objectiu és que la gent s'ho passi bé, però sense oblidar la tasca principal de la fundació: aconseguir millorar la salut de les persones a través de l'alimentació.
A banda dels tallers, el certamen també programa altres activitats com l'aula dels sabors, demostracions de cuina en directe, mercat, música i teatre, entre d'altres.
La 5a edició espera superar els 5.000 visitants de l'any passat.
La meitat dels tallers de cuina que la Fundació Alícia té programats per aquest dissabte ja estan plens, i els del diumenge gairebé també.
L'èxit d'aquesta proposta ha fet que Alícia els hagi gairebé doblat des de la primera festa.
En aquesta edició, no hi faltaran els tallers per a tecnoxefs on es prepararan esferificacions i escumes, d'altres que parlen sobre temes d'actualitat com el sucre, considerat l'enemic alimentari número 1, o les algues, i d'altres que permetran que pares i fills puguin cuinar junts.
Per als més petits, s'han preparat també activitats en què es fomenten els bons hàbits alimentaris a través del joc, amb talers com ara 'Creps de colors', 'Energia de butxaca', o 'És l'hora del sushi'.
L'Aula dels Sabors La festa tindrà també un espai per als aficionats a la gastronomia i el turisme mitjançant l'Aula dels Sabors, on es duran a terme tastos guiats dels productes alimentaris més singulars de les comarques de Barcelona.
Les activitats relacionades amb aquest espai són: 'Vies Blaves: turisme i aliments excel·lents a la llera del Llobregat', 'Els 10 productes imprescindibles de Barcelona', 'La carretera del vi: paisatge amb història, cultura i vinya', 'Formatges singulars i cerveses artesanes: ferments mil·lenaris', i 'Les tines del vi, monuments de pedra seca'.
A banda dels tallers i l'Aula dels Sabors, la festa també proposta tot un conjunt d'activitats paral·leles que no necessiten cap tipus d'inscripció prèvia.
El certamen espera arribar als 5.000 visitants de l'any passat.
Accés per Navarcles L'accés a Món Sant Benet per la carretera de Sant Fruitós està tancada per culpa d'una esllavissada que va tenir lloc el passat mes de març.
L'accés alternatiu passa per Navarcles, que estarà correctament indicat per facilitar el pas.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les organitzacions STEI Intersindical, FETE-UGT, FE-CCOO, COAPA i la plataforma d'Estudiants de les Illes Balears, convocants de la vaga estatal de dia 9 de maig contra la "LOMCE" i contra les retallades en educació, volem denunciar la insensibilitat del Govern Central del Partit Popular presidit pel senyor Rajoy davant l'expressió del rebuig per part de la comunitat educativa tant a les Illes com a la resta de l'Estat en el dia de vaga i les nombroses manifestacions a l'avantprojecte de LOMCE i reclamant l'obertura d'un vertader diàleg en totes les organitzacions representatives de l'àmbit educatiu.
La Plataforma estatal per l'escola pública, de la qual formam part ahir va lliurar un escrit al President del Govern reclamant:
La resposta del govern presidit pel Sr.
Rajoy és l'aprovació avui del projecte de LOMCE sense atendre el clam de la comunitat educativa ni les observacions i recomanacions substancials del Consell d'Estat i altres organismes consultius.
Reiteram la nostra oposició a un projecte de Llei que propugna una educació elitista, segregadora, sexista, recentralitzadora, que ataca la nostra llengua, que menysprea les competències educatives de les Comunitats Autònomes i anul·la la democràcia en el sí dels centres i què, durà més retallades i pèrdua de drets als membres de la comunitat educativa, alumnat, professorat, pares i mares.
En el cas de les Illes el Govern Autonòmic a través del decret TIL ja publicat avancen en la línia dels menyspreu en l'ensenyament en la llengua catalana i pretén a través de futures lleis com la de convivència i dels símbols implementar una política repressiva i no de diàleg i consens.
Per tot l'exposat les organitzacions que subscrivim aquest comunitat ens comprometem de forma decidida i unitària a dur a terme les accions que calguin tant a l'àmbit del nostre territori com de l'Estat per fer front a aquests atemptats d'ambdós governs a l'ensenyament inclusiu, en català i en drets.
L'STEI proposa un full perquè els membres de la comissió de coordinació pedagògica, que són els encarregats d'elaborar el projecte de tractament integrat de llengües, puguin expressar la seva disconformitat amb un instrument legal que preveu la llei de funció pública.
El professorat no ha acollit amb bons ulls el Decret de tractament integral de llengües i molt manco una aplicació precipitada i no programada.
Molts dels col·lectius de la comunitat educativa han expressat el seu rebuig.
Estam TOTS a favor de reforçar l'aprenentatge de les llengües estrangeres, DE REFORÇAR L'ÀREA LINGÜÍSTICA D'ANGLÈS, amb desdoblaments, ratios baixes i valoram molt positivament la feina que s'ha fet als centres amb la implantació de les seccions europees.
Després d'haver rebut les queixes per part de molts de centres docents, des de l'STEI exigim que les proves s'elaborin amb uns criteris ben planificats i consensuats amb la comunitat educativa.
Rebutjam frontalment els desnivells considerables que s'observen a les proves, amb una clara intencionalitat política, per tal de llevar arguments a les al·legacions que ara es presenten en contra del Decret de Tractament Integrat de Llengües.
La seva única intenció és falsificar les dades reals del grau de coneixement de les llengües oficials per part dels alumnes dels centres educatius de les Illes Balears.
Tampoc podem admetre que des de l'Administració s'empri un material a l'hora de fer les proves que atempta contra els valors que s'intenten promoure a l'escola i que, a més, sigui de lectura obligatòria per a alumnes de quart de primària.
Des de l'STEI reclamam la paralització d'aquestes proves fins que l'objectivitat i l'adequació als programes reals i establerts vigents, que s'han desenvolupat fins ara als centres amb professionalitat i rigor, siguin avaluats correctament.
Roda de premsa per a la convocatòria de la jornada de lluita del 9 de maig
La jornada de lluita a nivell estatal d'avui, 9 de maig, és convocada per tota la comunitat educativa per exigir la retirada de l'esborrany de la LOMCE, de les normatives autonòmiques que afecten l'àmbit educatiu com són el Decret de Tractament Integrat de Llengües, la Llei de Convivència i Autoritat del professorat i la Llei de símbols, per reclamar que aturin les retallades a Educació i per una inversió que garanteixi un sistema educatiu de qualitat.
La vaga, que es desenvolupa sense cap incidència, és seguida pel 65% dels i de les docents de les Illes Balears de l'ensenyament públic.
Per illes Eivissa i Formentera són les que tenen el seguiment més alt amb més del 70%.
Aquestes dades demostren que tant els i les treballadores de l'Ensenyament, com les famílies i l'alumnat defensen un sistema educatiu digne, igualitari, cohesionador i integrador i que està en contra de polítiques impositores i repressives.
Per l'horabaixa d'avui hi ha previstes manifestacions a totes les illes a les 18.00h:
Funcionaris en pràctiques 2019-20
Funcionaris en pràctiques 2018-19
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears.
Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49. |
La Generalitat va reafirmar ahir el seu «compromís inequívoc» amb la celebració aquest any d'un referèndum independentista i va retreure la postura del líder dels «comuns» al Congrés, Xavier Domènech, de rebutjar una consulta unilateral i advertir que Catalunya «necessita eleccions ja».
Una setmana i mitja després que partits independentistes i els «comuns» d'Ada Colau escenifiquessin la seva unitat al voltant de la defensa d'un referèndum acordat, a la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum celebrada al Parlament el 23 de desembre, Domènech va plantejar ahir un avançament electoral, atès que el president català, Carles Puigdemont, «no compleix els compromisos».
En una entrevista en la Cadena Ser, el portaveu d'En Comú Podem al Congrés va rebutjar la proposta de referèndum unilateral plantejada per JxSí i la CUP en no veure diferències amb la consulta sobiranista del 9-N del 2014.
«No aportaria res de nou», va advertir.
Per això, Domènech va demanar «eleccions ja» i va acusar Puigdemont de mantenir-se en el càrrec «sota compromisos que és clar que no complirà» com «aconseguir la independència per al 2017» o defensar ara un referèndum que «considerava una pantalla passada».
Però des de la Generalitat, la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Neus Munté, va instar Domènech i els «comuns» a «no defugir» el compromís del referèndum i va insistir que el Govern manté la voluntat de convocar-lo aquest any, fet que «no és contradictori» amb pactar.
En la roda de premsa posterior a la primera reunió del Govern del nou any, Munté va ser contundent en reiterar que la Generalitat «manté el compromís inequívoc de celebrar un referèndum a Catalunya el 2017».
«A Domènech li suggeriria que pensi si ens podem permetre defugir aquesta amplíssima voluntat del 80% de ciutadania i 83 diputats del Parlament, entre els que estan els de la seva família política.
No podem defugir aquesta voluntat i no ens fa cap por seguir endavant amb aquests treballs, mantenir la mà estesa per a un referèndum acordat i treballar per a poder-ho fer efectivament», va afirmar.
Preguntada per si el Govern descarta anticipar aquestes eleccions, Munté va evitar en tot moment respondre de manera directa. |
L'euga que diumenge va morir als Tres Tombs de Torrelles de Llobregat no ho va fer per sobreesforç ni per maltractaments.
Així ho assenyala la necròpsia practicada a l'animal, segons l'Ajuntament, que...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
MADRID, 25 maig (EUROPA PRESS) -
'The Economist' tem que la "fatiga reformista" del Govern de Mariano Rajoy per continuar impulsant la competitivitat de l'economia espanyola pugui fer pols els signes de millora d'Espanya cap a la recuperació.
Al seu últim número, la revista britànica considera que Espanya es podria convertir en la "gran prova" del projecte de l'euro i de la UE, ja que les enquestes mostren la desafecció dels espanyols cap a les institucions comunitàries.
"És crucial per al futur de la UE", assenyala 'The Economist', que recorda les paraules del ministre d'Economia, Luis de Guindos, en les que apuntava que la batalla de l'euro es deslliurava a Espanya amb els dubtes sobre la banca espanyola disparades i que derivarien en la sol·licitud del rescat bancari.
La publicació valora les reformes del Govern de Rajoy en el sector financer, la reducció del dèficit públic des de l'11% al 7% del PIB, així com les mesures destinades a potenciar la competitivitat de l'economia espanyola.
Ara bé, adverteix que encara cal que el salari es rebaixi en algunes comunitats autònomes i fins i tot recomana que es facilitin els coneguts com a 'minijobs' i es redueixi la "càrrega" de les pensions.
"No és clar que Rajoy tingui l'instint per empènyer cap a aquestes reformes", sospita.
Sobre aquesta qüestió, 'The Economist' adverteix que una taxa d'atur elevada i sostinguda a llarg termini reduirà la qualitat de la força de treball a Espanya i apunta que el finançament a les pimes espanyoles segueix sent "escàs i més car" que el de les seves competidores del Nord d'Europa.
Com a tercer problema que podria enderrocar els avenços en la sortida de la crisi a Espanya, la revista britànica assenyala la debilitat de la demanda interna.
Tot i el creixement de les exportacions i el seu pes en l'evolució del PIB, avisa que si el consum intern a Espanya no repunta, i amb aquest l'activitat econòmica, es podria propiciar un "ràpid retorn" a la contracció del crèdit i als problemes sobre els balanços de les entitats financeres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha afirmat sobre els combatents gihadistes procedents de zones de conflicte com Síria que "som conscients que ens enfrontem a un perill real i de greus conseqüències que requereixen també d'accions operatives concretes".
Fernández Díaz ho ha dit després de participar a Luxemburg a una reunió del Consell de Ministres de Justícia i Assumptes d'Interior de la Unió Europea on s'ha tractat el fenomen dels combatents gihadistes retornats de països en conflicte.
"Hem de continuar amb la cooperació reforçada i donar un pas cap endavant per compartir i intercanviar la informació basant-nos en la confiança mútua", ha afirmat el ministre de l'Interior, apostant així per l'ajuda en matèria antiterrorista entre els països membres de la Unió Europea.
En aquest sentit, Fernández Díaz ha apuntat que a l'Estat espanyol li preocupa l'amenaça terrorista procedent de la regió del Sahel com d'altres zones de conflicte, tot recordant que entre 2001 i 2014 van dur a terme 19 operacions contra el terrorisme gihadista amb un total de 98 detinguts, 22 dels quals relacionats amb Síria.
Faria gràcia (sinó fos patètic) que els sionistes ianquis i la seva minyona israeliana hagin exportat una guerra a Síria i després siguin ells els mateixos els que es queixen de la violència.
I mentrestant seguim deixant que ens envaeixin musulmans arribats de tot el planeta, dels que percentualment segur que en traiem un 0,1% que és fanàtic i assassí terrorista en potència.
Si ni han uns dos milions a Espanya, són 2.000 els que poden fer-ne una de grossa.
Vejam si parant-hi l'atenció necessària evitem desgràcies com les que hi ha hagut.
A finals del 2003 el CNI va avisar repetidament Interior de l'alt risc d'atemptat, indicant inclús el cap del comando.
I l'Acebes mirant cap a una altra banda
Terraxa, quants anys necessitaràs per entendre que la guerra de Síria és una violència imposada pels occidentals, els mateixos anys que t'han calgut per entendre el problema de la manipulaCiÚ i la "pèrdua" de 9.000 milions d'euros a TV3?.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El moviment feminista observa cada cop amb més perplexitat el ressò mediàtic que està tenint Femen.
Es tracta d'un grup de dones que va néixer fa cinc anys a Ucraïna per denunciar la pornografia i la prostitució al seu país d'origen.
Ara, però, amb centenars de seguidores arreu del món, es dedica a combatre un ventall més ample d'injustícies.
Fa unes setmanes tres de les seves activistes irromperen al Congrés dels Diputats per mostrar el seu rebuig a la reforma de la llei de l'avortament del ministre Gallardón.
Sorprengué constatar quina és la seva principal arma reivindicativa: pits al descobert amb consignes pintades.
Aquesta estètica recorda molt la de les amazones, considerades les precursores del feminisme a l'antiguitat.
La mitologia ens diu que les amazones vivien prop de les costes del mar Negre.
Eren filles d'Ares, el déu de la guerra, i de la nimfa Harmonia.
Segons una etimologia molt popular, però poc fiable, el seu nom significaria, en grec, dones "sense pit" (a+mazos).
No debades, tenien per costum tallar-se'n o cremar-se'n un per dominar millor l'arc, el seu temut instrument de guerra.
Curiosament, però, no hi ha indicis de tal pràctica en les obres d'art, on les amazones sempre són representades amb ambdós pits, encara que amb un freqüentment cobert.
Aquestes intrèpides dones mantenien una societat matriarcal i sense homes.
Un cop l'any, per evitar l'extinció de la seva espècie, organitzaven incursions sexuals als pobles veïns.
Els nins que naixien d'aquests encontres eren sacrificats o enviats als seus pares; les nines, en canvi, es quedaven amb elles i, ja de petites, eren ensinistrades en l'art de la caça i la guerra.
Ben aviat, dalt de portentosos cavalls, les amazones intentaren estendre els seus dominis per tot Turquia, reencarnant així un nou prototip de femme fatale.
Tanmateix, a pesar de la seva aparent força bruta, el més habitual era que patissin derrotes severes.
Per a alguns estudiosos, això vendria a ratificar que, en l'imaginari grec, fortament misogin, qualsevol intent femení d'insurrecció acabava essent sufocat.
La força literària de les amazones exerciria una gran influència al llarg del temps.
Fins i tot haurien estat presents en la ment dels colonitzadors d'Amèrica.
Al 1541, en endinsar-se per un riu d'Equador, l'extremeny Francisco de Orellana fou rebut amb fletxes enverinades.
Les cròniques de l'expedició apunten que moltes d'elles provenien d'un grup de dones altes i de pèl llarg.
Atesa la seva semblança amb les guerreres gregues, aquell riu s'hauria batejat com l'Amazones.
Amb tot, la majoria d'historiadors són més partidaris d'associar el nom amb la paraula indígena amassona ("destructor de naus").
En la mitologia escandinava, les amazones serien identificades amb les belles valquíries, que es dedicaven a atendre els herois caiguts en batalla.
En època moderna, la seva figura tornaria a ser evocada per Marianne, la jove símbol de la República francesa representada amb un o dos pits al descobert.
En el seu cas, aquesta part del cos al·ludiria al coratge i a la llibertat, però també al poder de nodrir els seus fills, el poble francès, i amb això al desig d'abundància i protecció.
La inèrcia mimètica de la història faria que recentment, al país gal, el rostre de la líder de Femen, la ucraïnesa Inna Xevtxenko, hagi servit d'inspiració per al nou segell de Marianne, la qual cosa ha generat una forta polèmica.
A les "noves amazones", les crítiques no només els arriben des dels sectors més conservadors.
La mateixa militància feminista no entén que una dona reivindiqui els seus drets mostrant els pits, tradicional objecte de desig masclista.
Femen, per contra, considera que la seva nova forma d'activisme, batejada com a "sextremista", és la millor manera per captar l'atenció mediàtica de la situació de la dona al món.
Resta importància al fet que només s'exhibesquin en topless aquelles rebels de cossos joves i esculturals.
Tanmateix, hi ha qui recorda que aquest grup tan provocador s'ha d'analitzar tenint en compte el seu país d'origen, d'on moltes femens s'han hagut d'exiliar per evitar la presó.
Ucraïna és un estat que ha passat del comunisme al neoliberalisme i que no ha viscut les lluites feministes dels anys 70 ni cap política pública d'igualtat.
Ara, essent víctima de les xarxes d'explotació sexual, la dona ucraïnesa s'ha imbuït de l'esperit emancipador de les amazones, el qual ha arrossegat per a la causa altres indignades de tot arreu.
Només caldrà esperar que tenguin millor sort que les seves predecessores mitològiques.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Des de Castellserà, actuarà a la primera edició de Rodautors la cantautora Sissa Viva.
Viva fica música a temes propis i a poemes d'altres, especialment de poetesses de Ponent d'avui.
Compta amb la seva esquena amb el seu primer disc 'Filla de la Terra' (2016), i actualment està immersa en el segon.
Manresà de naixement i igualadí d'adopció, en Primozon és compositor i cantant en diverses formacions musicals.
Dur a la seva esquena amb dos discs auto-editats en solitari: '[Invierno]' (2015) i 'Astronauta' (2017).
La seva música barreja estils com el pop, el rock i la psicodèlia.
Les seves cançons parlen del món que l'envolta, del que la preocupa i l'inquieta.
Actualment treballa en la gravació del seu primer EP.
Cantautora empordanesa que remet, amb les seves composicions, a les històries d'amor, a la lluita, a l'esperança i a l'harmonia.
La seva proposta és aparentment delicada, però amaga una gran força al darrere.
De veu commovedora, fa viatjar al món de la música amb ritmes de pop, rock, folck i la chanson francesa.
Més informació: Madamme Mustash
El rock, la ranxera, el folk, l'havanera,... cada cançó necessita d'una sonoritat diferent i pròpia.
Les seves lletres són directes, viscerals, poètiques, crítiques i, sobretot, sinceres.
Més informació: Borraz con Zeta
Vingut des de la Plana Baixa, actuarà a Penelles el cantautor Josep Lluís Notari.
La trajectòria de Notari pren força al voltant de 2008, actuant pels circuits de música valencians i concursant amb èxit a molts concursos musicals.
A la seva esquena ja du dos discs: 'D'Espadà i altres Versos' (2013) i L'Arcàdia de Syntagma' (2016), i actualment treballa en el tercer, titulat 'Murs invisibles'.
Més informació: Josep Lluís Notari
Actuant a casa, a les terres de Ponent, pujarà a l'escenari de Penelles el cantautor Kenneth Batiste.
Més informació: Kenneth Batiste
Tot i que la música sempre ha estat present a la seva vida, el treball amb la composició i la veu no es donà en Chicharro fins ben entrada d'adolescència.
Des de llavors, ha actuat en molts bars i sales barcelonines, però no fou fins al novembre del 2015 que definitivament apostà per la seva carrera en solitari.
Les llibretes de la Marina Gil estan plenes d'històries, d'indrets i de personatges fets cançó.
Caminera de professió, ha decidit donar lletra a totes aquestes percepcions i així compartir amb el públic la banda sonora de la seva vida.
L'Albert Martí és el nom real de Lo Martí de Térmens, un cantautor noguerí que fica música a cançons tradicionals i a composicions pròpies.
Tot i que utilitza tot tipus de gèneres, com el folk, en el seu estil predominant és la rumba catalana.
Als concerts sempre actua acompanyat d'una guitarra i una harmònica, i proposa un directe divertit i participatiu.
Més informació: Lo Martí de Térmens |
Les altes temperatures i, en alguns casos, el llançament de petards han continuat obligant els Bombers al llarg d'aquest divendres a fer diferents sortides a la Catalunya Central per petits incendis de vegetació.
A la tarda, a 2/4 de 6, s'ha declarat un petit foc de vegetació a Sant Joan de Vilatorrada, a la vora del riu Cardener, just al costat de l'empresa de construccions Macocersa i del pàrquing del supermercat Bonpreu.
Fins a l'indret s'hi han desplaçat tres dotacions dels Bombers.
L'incendi ha afectat lleument l'interior del recinte de Macocersa.
Durant el dia, també s'han declarat incendis lleus a Balsareny (al costat del pavelló) i a Súria (en un descampat), segons els Bombers.
A Berga, s'ha cremat un transformador abandonat, als terrenys de l'antiga bòbila.
A l'Anoia, un incendi ha cremat a la tarda al voltant d'una hectàrea de superfície a la Pobla de Claramunt, al costat del riu.
En l'extinció de l'incendi hi han participat quatre mitjans aeris i dotze dotacions terrestres dels Bombers.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El departament d' Empresa i Coneixement ha autoritzat el Pla d'Inversió anual presentat per la distribuïdora elèctrica Endesa per al 2018 després que l'empresa hagi incrementat un 50% les partides destinades a millorar la qualitat del subministrament elèctric a les comarques de Lleida.
Segons informa la conselleria en un comunicat, aquest augment de la inversió -que passarà dels 14 als 21 milions d'euros - té com a objectiu millorar la qualitat del subministrament elèctric de la zona i ha de comportar la reducció dels microtalls que afecten els usuaris i que perjudiquen tant el benestar de les persones com la competitivitat de les empreses.
Precisament, el departament també ha informat que ha obert un expedient a la companyia pels microtalls registrats a Lleida i Albesa els dies 2 i 9 de juny d'aquest 2017.
El nou Pla d'Inversió recull actuacions com la instal·lació de telecomandaments a la xarxa de mitja tensió, la renovació d'aïllaments o el mallat de línies
Segons el comunicat d'Empresa i Coneixement, el nou Pla d'Inversió elaborat per Endesa recull actuacions com la instal·lació de telecomandaments a la xarxa de mitja tensió, la renovació d'aïllaments o el mallat de línies, entre d'altres, que han de contribuir a reduir el nombre d'interrupcions i a facilitar la reposició del servei.
Aquestes mesures s'aplicaran a les comarques de la Noguera, l'Urgell, l'Alt Urgell, el Segrià, el Pallars Jussà, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà.
Endesa va presentar el seu pla anual d'inversió per a l'any 2018 el passat mes de febrer, i la Generalitat va emetre un informe favorable condicionat a l'execució de les obres necessàries per pal·liar els efectes de la nevada del mes de març, i a la realització d'estudis sobre la qualitat del producte i sobre l'estat de la xarxa a les comarques de Lleida.
Les modificacions presentades per Endesa donen resposta a aquests condicionants plantejats per la Generalitat.
Empresa i Coneixement obre un expedient informatiu a la companyia pels microtalls registrats al juny a Lleida i Albesa
D'altra banda, el departament d'Empresa i Coneixement ha obert un expedient informatiu a Endesa a conseqüència de diferents petites interrupcions o microtalls del subministrament elèctric a diversos abonats de Lleida i Albesa entre els dies 2 i 9 de juny de 2017.
L'objectiu és recopilar tota la informació necessària per determinar la causa d'aquestes interrupcions i si són constitutives de deficiència en el servei de subministrament elèctric.
La conselleria també recorda que des del passat mes de setembre està tramitant un expedient sancionador a Endesa per la interrupció del subministrament elèctric que es va produir a la demarcació de Lleida els dies 24, 25, 26 i 27 de març.
L'expedient parteix de la consideració que la companyia va interrompre el subministrament i va incomplir els terminis de reposició del servei, supòsits qualificats de molt greus, i proposa una sanció de 2,8 milions d'euros. |
Pla obert del 3 de 9 amb folre i l'agulla descarregat pels Castellers de Vilafranca a la diada de la Bisbal del Penedès.
Els Castellers de Vilafranca han demostrat aquest dilluns el seu bon estat de forma a la diada de la Mare de Déu d'Agost de la Bisbal del Penedès.
Els Verds han descarregat al carrer Doctor Robert el primer 3 de 8 aixecat per sota de la seva història, una construcció que fins ara només havia assolit la Vella de Valls.
Els vilafranquins han completat la seva actuació amb un 3 de 9 amb folre i l'agulla, i un 4 de 9 amb folre, al qual voldran afegir un pis més de cara a Sant Fèlix.
Al seu torn, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha descarregat el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre i l'agulla, i també ha pogut carregar el 5 de 9 amb folre.
Per la seva banda, la Colla Joves dels Xiquets de Valls ha completat la seva primera tripleta màgica de la temporada.
La colla local, els Bous de la Bisbal, han coronat el 3 de 7, el primer castell de set pisos de la seva curta història, ja que la seva fundació es remunta tot just al març de l'any passat.
La Bisbal ha viscut aquest dilluns quatre castells inèdits a la seva plaça.
La Colla Castellera de la Bisbal del Penedès ha aprofitat la diada de la seva festa major per exhibir el seu màxim nivell.
Els Bous han descarregat el 3 de 7, el primer castell de set pisos de la seva trajectòria.
Si bé la construcció ha avançat amb lentitud i s'ha hagut de treballar, els locals han celebrat amb eufòria la consecució d'aquesta fita.
Després de les celebracions, els Bous han donat pas a les tres colles convidades a la diada de la Mare de Déu d'Agost.
La Colla Joves dels Xiquets de Valls ha obert plaça amb un sòlid 3 de 9 amb folre.
Idèntica construcció ha descarregat, també en primera ronda i amb comoditat, la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Finalment, els Castellers de Vilafranca han culminat amb força solvència el 3 de 9 amb folre i l'agulla, el seu tercer d'aquesta temporada.
Els Verds han brindat a la Bisbal un castell que mai no s'havia provat al carrer Doctor Robert, que ha tornat a viure avui una emocionant i calorosa jornada.
En segona ronda, les colles han tingut més dificultats per completar amb agilitat les seves construccions.
La Joves de Valls ha apostat pel 4 de 9 amb folre.
Després de desmuntar dos peus, la construcció ha patit una mica i s'ha hagut de treballar, sobretot a l'alçada de terços i quarts.
Finalment, però, l'han pogut descarregar per tercer cop aquesta temporada.
També amb un peu desmuntat, la Vella de Valls ha culminat el 4 de 9 amb folre i l'agulla, una construcció que tampoc no s'havia viscut mai a la Bisbal.
Per tancar la segona ronda, els Verds han canviat a l'últim moment un 2 de 9 amb folre i manilles per un sorprenent 3 de 8 aixecat per sota.
Aquesta construcció, que fins ara només havia descarregat la Vella de Valls en cinc ocasions, no s'intentava en una plaça castellera des del 2007.
Després de defensar la descarregada, els vilafranquins s'han anotat aquest gamma extra per primera vegada en la seva història, desfermant l'eufòria entre els castellers de la camisa verda.
En tercera ronda, la Joves de Valls ha tancat la seva actuació amb un sòlid 5 de 8, que li ha permès signar la primera tripleta màgica de la temporada.
Per completar la diada, la Vella ha tornat a apostar per un castell inèdit a la Bisbal: el 5 de 9 amb folre, mantenint un altíssim nivell.
Els de la camisa rosada, però, només l'han pogut carregar, ja que la construcció s'ha acabat trencant després de la sortida de la canalla.
Per la seva banda, els Verds han tancat ronda descarregant el 4 de 9 amb folre, un castell que continuen provant amb la intenció d'alçar-lo un pis més per Sant Fèlix.
En la ronda de pilars, les colles han reduït les seves pretensions.
Tot i així, els Verds han completat el pilar de set amb folre.
Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha alçat dos pilars de cinc i, la Joves, el vano de cinc.
La colla local ha arrodonit la seva festa major particular amb un pilar de cinc aixecat per sota.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La regidora del grup a l'Ajuntament de Barcelona Sonia Sierra considera que els manters de Salou han tingut una "actitud salvatge"
La regidora de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Sierra, ha demanat "sentit comú" a l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, en relació amb el 'top manta'.
Sierra ha contestat les declaracions de Colau, que ha dit en una entrevista al 3/24 que les grans superfícies són un problema "molt més gran" que el fenomen del 'top manta', i ha dit que l'alcaldessa està "desubicada" en aquest tema.
"Els centres comercials treballen de forma legal, pagant impostos i amb productes que passen controls", ha advertit Sierra.
"S'han d'atacar les màfies i donar una solució a allò que pot donar problemes", ha dit Sierra, que ha afirmat que en els fets de Salou hi ha hagut una "actitud salvatge" dels manters.La regidora de Ciutadans ha dit que "els manters són l'esglaó més feble de la cadena" i ha instat a atacar "les màfies que hi ha al darrere, les autèntiques responsables".
Segons ha dit Sierra a l'inici del pregó de les festes de Gràcia, el 'top manta' és un tema "complex" que no pot resoldre's amb un eslògan i que cal analitzar-lo bé per "trobar les solucions adequades".
Sierra ha demanat que "la policia faci la seva feina i que hi hagi mesures socials" per abordar el fenomen.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els nens i nenes d'entre quatre i set anys són els menors d'edat que més temps passen davant el televisor, gairebé tres hores al dia, segons apunten les dades de l'Informe Televisió i Menors 2015, elaborat per l'Associació d'Usuaris de la Comunicació (AUC), a partir de dades de Kantar Mitjana.
En la mateixa línia, l'estudi Kids TV Report, de la consultora Eurodata TV Worldwide, reflecteix que els nens i nenes residents a Espanya estan en els primers llocs de països europeus que més temps dediquen a veure la televisió, superant la mitjana europea de 2 hores i 14 minuts, molt per davant dels menors a Anglaterra i França i bastant lluny de l'hora i 33 minuts que dediquen els nens i nenes a Alemanya.
En aquest marc s'ha generat en els últims 30 anys una gran preocupació pel tema de la publicitat infantil televisiva i els seus efectes.
A Europa, Suècia és el país més estricte en matèria de regulació.
Des de 1991 va prohibir la publicitat televisiva dels productes destinats als menors de dotze anys, al mateix temps que advoca per que es generalitzi aquesta prohibició a tots els països de la Unió Europea.
Tal com s'assenyala al llibre Marketing Madness de Jacobson i Mazur, els menors es converteixen en un objectiu publicitari especialment senzill a causa de la seva fragilitat emocional.
"La base de la publicitat és fer que la gent senti que sense el producte s'és un perdedor.
Els nens són molt sensibles a això.
Si se'ls diu simplement que comprin alguna cosa no obeiran, però si se'ls diu que seran uns parias si no ho compren, s'haurà aconseguit la seva atenció".
A Espanya, el principal estudi el va realitzar el professor José Manuel Esteve, qui va utilitzar una metodologia consistent a computar les comandes realitzades pels nens en les "cartes als reis mags" (2.029 cartes estudiades) i correlacionar aquest còmput amb el volum de publicitat aparegut en televisió.
Es va trobar una correlació molt alta (95%), la qual cosa demostra que les preferències dels nens i nenes mantenen una relació directa amb les marques de joguines que gaudeixen en televisió de major presència i major pressupost.
Ara bé, si centrem els efectes de la publicitat en la seva influència en l'acte imatge corporal, estudis com el de Zaida Salazar (2007), que analitzen el contingut dels productes publicitats a diversos mitjans han trobat que el 36% corresponia a articles o pràctiques per modificar el cos i obtenir una figura més acord al patró prim que dicta la moda actualment, per exemple productes d'alimentació light, cirurgia estètica, plàstica o reconstructiva i tractaments per embellir que inclouen la pèrdua de pes.
No obstant això, els mitjans llancen missatges contradictoris promocionant sovint conductes i protocols poc saludables o amb alt contingut de greixos i sucres durant la programació infantil.
Dos segments completament diferenciats per les estratègies mediàtiques: continguts que mostren nens feliços gràcies al consum de sucres i greixos en forma de brioixeria, llaminadures o menjar ràpid, enfront d'aquells en els quals apareixen adults feliços i prims mercès, bàsicament, al consum d'aliments de baixes calories. "
Aquesta contradicció acaba influint en el públic infantil que, en edats primerenques, rebutja la seva imatge corporal, iniciant dietes restrictives que poden conduir-los a trastorns alimentaris."
A aquestes dades hi podem afegir que, segons resultats de la Girl's Attitude Survey 2016 (elaborat sobre nenes d'entre 7 i 10 anys del Regne Unit), el 50% de les enquestades no està satisfeta amb el seu cos, i fins i tot el 40% se senten avergonyides d'ell sovint, la qual cosa confirma que l'educació mediàtica es configura com una eina imprescindible, que ha d'aplicar-se en l'entorn escolar i la llar, on els nens i nenes viuen experiències fonamentals per al desenvolupament de l'autoestima, l'autopercepció i els hàbits saludables.
En aquest sentit els docents i els pares tenen una gran responsabilitat, no només tenint en compte el nombre d'hores que els menors passen davant del televisor, sinó ajudant-los a entendre que els missatges de la publicitat són intencionats i tenen com a objectiu atreure l'atenció i despertar l'interès de l'espectador amb la finalitat de moure-li al desig d'adquirir els productes anunciats.
Per això, i perquè creiem que es necessària la reflexió però també poder tenir eines per treballar l'educació mediàtica amb els nens i nenes, des de MediaCorp estem organitzant per al proper 12 de juliol a la Universitat Pompeu Fabra una jornada gratuita d'intercanvi d'experiéncies, presentació d'eines i reflexió entre els actors implicats en el repte d'educar als nens i nenes per fer d'ells i elles persones crítiques amb el consum dels mitjans, amb especial énfasis a la publicitat i la seva influència en la construcció de la imatge personal.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Foment del Treball creu que Espanya pot complir els objectius de dèficit del 2015 gràcies a la millora de l'economia i les mesures ja aplicades durant la crisi, segons el director d'Economia de la patronal catalana, Salvador Guillermo, que ha presentat aquest dimarts l'informe de conjuntura de l'entitat corresponent al segon semestre del 2014 i perspectives del 2015.
En roda de premsa, ha exposat que "la marxa de l'economia i les mesures aplicades són suficients per als objectius marcats", ja que s'han emprès reformes estructurals i les administracions recaptaran més impostos pel creixement econòmic, de manera que ha coincidit amb la tesi del Govern espanyol que no calen noves iniciatives d 'austeritat.
Malgrat la petició de la Comissió Europea (CE) a Espanya de mesures addicionals el 2015 per assegurar el compliment del dèficit, Guillermo ha insistit que massa austeritat pot perjudicar la recuperació econòmica: "Si la dieta es fa excessiva no tindrem forces per fer l'exercici que beneficia a aquesta dieta".
Respecte al repartiment dels objectius de dèficit entre l'administració central i les autonomies, ha considerat que es tracta d'un "criteri polític" sobre el qual han de posar-se d'acord, i ha recordat que Foment del Treball sempre ha estat partidària d'ajustar els objectius a les realitats i esforços de les diferents comunitats autònomes, com es va fer el 2013.
"No té lògica que hi hagi un únic objectiu de dèficit per a totes les comunitats autònomes.
Hauria estat més difícil políticament però més adequat" repetir el 2014 els objectius diferenciats entre autonomies.
Guillermo ha celebrat que la recuperació estigui "agafant cos tant a Espanya com a Catalunya" i que el creixement se situarà per sobre de la mitjana de la zona euro el 2015.
Ha reconegut que la recuperació de l'economia europea està sent més lenta del que es preveia i anirà agafant força però de manera molt gradual, cosa que tindrà impacte en l'economia espanyola i catalana perquè el soci comercial prioritari és Europa, però ha afegit que Espanya i Catalunya tenen "factors interns positius".
Ha repassat la reducció de la desocupació, la millora del consum intern, el final de la caiguda i "símptomes de recuperació" del sector de la construcció i el creixement de la indústria i el turisme, i ha augurat que l'avanç de l'economia espanyola se situarà més a prop del 2% que preveu el Govern espanyol que de l'1,7% que calcula la CE per a Espanya; també ha vist possible el 2,2% que augura la Generalitat per a Catalunya pel seu dinamisme industrial més gran.
Després de preguntar-li pels 2.500 milions d'euros que la Generalitat espera rebre de l'Estat el 2015 per quadrar els Pressupostos, Guillermo ha vist "difícil que es compleixin tots" perquè depenen de la negociació política.
Respecte a la possibilitat d'un acord entre patronal i sindicats per apujar salaris després de les reduccions dels últims anys, ha explicat que les negociacions estan en la seva fase inicial i que ja hi ha sectors amb marge per augmentar salaris, mentre que altres encara estan patint la crisi i "han de parlar de manteniment i fins i tot disminució", per la qual cosa la millora dependrà de cada sector i empresa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
El 5 de febrer ha tingut lloc al CSUC la presentació de l'Open Access Account Dashboard de Wiley, organitzada per les àrees de Ciència Oberta...
Els dies 6-8 de maig ha tingut lloc a Burgos una reunió de la mesa espanyola dels 5 consorcis de biblioteques (BUCLE, BUGalicia, CBUA, CSUC...
Prop d'una quarantena de persones que treballen a les biblioteques de les universitats del CSUC s'han reunit el 8 de juliol a Barcelona per participar... |
Puc garantir que els tres diputats de SI es guanyen el sou de llarg, els he vist treballar al Parlament i al carrer i he quedat parat de la feina realitzada.Molts catalans hauriem d'aprendre.
La idea (independència) ho val.
Gràcies diputats de SI, meu tornat a donar confiança amb els polítics.
Home Pepe, si un partit politic es com una petita empresa i rep subvencions, de l'estat o de la Generalitat, per al seu funcionament.
Crec que el portatil deu ser del partit, per a us del parlamentari.
Per tant no crec que l'hagi pagat de la seva butxaca.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Acredita el domini de l'ús de la llengua que permet expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i que permet produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació, com també entendre i crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos rellevants i representatius dels àmbits acadèmics i laboral.
Podeu consultar un model d'examen en format PDF.
La finalitat de la prova és acreditar que els examinands poden expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i que són capaços de produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació, com també d'entendre i crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos rellevants i representatius dels àmbits acadèmic i laboral.
La prova consta de tres àrees: Comprensió lectora i expressió escrita, Ús de la llengua (gramàtica i vocabulari) i Comprensió lectora i expressió oral.
ÀREA DE COMPRENSIÓ LECTORA I EXPRESSIÓ ESCRITA
L'examinand ha de poder comprendre textos diversos i manipular-los, adaptar-los, transferir-los, argumentar-los, valorar-los i integrar-los a un nou tipus de text, a una determinada estructura, a uns nous destinataris, a una nova funció comunicativa o a un nou registre, amb un control de correcció gramatical alt i utilitzant un lèxic ampli, complex, precís i acurat.
Així mateix, ha de poder crear i organitzar de manera clara un text complex sobre temes diversos, amb una estructura lògica i clara, en què es destaquin les idees rellevants de manera coherent, amb una bona distribució en paràgrafs significatius i un fil conductor clar que ajudin el lector a entendre el text.
b) Tasca de síntesi i valoració
L'examinand ha de demostrar que té un bon domini del sistema lingüístic i que usa amb correcció, precisió, destresa i flexibilitat les formes, les estructures i el vocabulari de la llengua catalana.
També ha de demostrar que disposa d'un repertori lingüístic molt ampli i que ha adquirit i sap utilitzar adequadament combinacions lèxiques pròpies del discurs professional i acadèmic, col·locacions, extensions de significat, usos figurats i locucions.
Consta de tres exercicis, amb què s'avalua:
a) El coneixement de la gramàtica
c) El coneixement d'unitats lèxiques pluriverbals
ÀREA DE COMPRENSIÓ LECTORA I EXPRESSIÓ ORAL
L'examinand ha de poder sintetitzar arguments procedents de diverses fonts i utilitzar i integrar informació de diferents textos per justificar idees, informacions i opinions, valorar pros i contres de determinats plantejaments i argumentar amb voluntat persuasiva.
També ha de poder produir un text amb arguments complexos en què el fil de l'argumentació sigui coherent, ben desenvolupat i defensat de manera convincent, amb un control de correcció gramatical alt i utilitzant un lèxic ampli, complex, precís i acurat.
Ha de poder fer front amb seguretat a aportacions o preguntes controvertides, imprevistes o provocadores, i utilitzar adequadament estratègies de cortesia lingüística.
a) Presentació o argumentació formal (part monologada)
b) Discussió amb l'examinador/a (part d'interacció)
Hi ha dues qualificacions: apte i no apte.
Per superar la prova cal obtenir una puntuació total mínima de 60 punts sobre 100.
Trobareu una selecció bibliogràfica per nivells de materials útils per a l'aprenentatge de la llengua catalana (mètodes i materials complementaris) aquí.
Podeu consultar, també, materials per preparar-vos les àrees de comprensió lectora i expressió escrita (àrea 1) i de comprensió lectora i expressió oral (àrea 3), i mostres de textos orals i escrits avaluats i comentats aquí.
Si hi segueix navegant considerarem que n'està acceptant el seu ús.
D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.
Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:
Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents.
Les galetes de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web.
Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.
Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté.
Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.
Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi.
Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.
Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web.
La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.
També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts.
Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/.
Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout? hl=en
Si desitja rebre informació addicional sobre l'activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.
Gestionar les galetes al meu navegador
També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu.
Pot trobar informació sobre com fer-ho a: |
La cadena de gimnasos 'low-cost' VivaGym creix a Espanya amb l'adquisició de Duet Fit, una operació que ha liderat el fons britànic Bridges Fund Management --accionista majoritari-- i que suposa incorporar els seus 13 centres, tots ells situats a Barcelona, ha informat la companyia aquest divendres en un comunicat.
De manera gradual, Duet Fit passarà a operar sota el nom VivaGym amb Juan del Río Nieto, conseller delegat de VivaGym Group des del 2016, al capdavant del grup, publica 'Expansión'.
Amb aquesta adquisició, VivaGym també suma 40.000 socis als seus 280.000 abonats, els 13 centres de Duet Fit s'incorporaran a la seva xarxa de 79 gimnasos i la seva plantilla arribarà als 1.000 treballadors després de veure's augmentada amb els 140 treballadors de Duet Fit.
VivaGym Group es va fundar l'any 2011, amb l'obertura del seu primer club a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), i el 2018 va adquirir a Portugal la cadena Fitness Hut.
"Els nostres objectius per al 2019 contemplaven consolidar la nostra posició a Catalunya, i més en concret a Barcelona, perquè és una regió amb un potencial enorme", ha destacat Del Río Nieto.
La cadena va tancar l'exercici 2018 amb una facturació superior als 60 milions d'euros, un 21% més en relació amb el 2017, i les previsions per aquest 2019 són facturar 90 milions i assolir els 320.000 socis.
De cara al 2020, VivaGym s'ha marcat l'objectiu de superar la barrera dels 110 gimnasos i facturar 115 milions d'euros: "2020 serà un any per assegurar-nos posicions, reforçar la marca a Espanya i Portugal i continuar oferint un producte de qualitat, apte per a totes les butxaques", ha assegurat el seu conseller delegat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Comissió Europea contempla la possibilitat de crear un nou impost als plàstics de cara al proper pressupost plurianual de la Unió Europea, el primer en què el Regne Unit ja no formarà part del bloc comunitari, amb l'objectiu doble d'augmentar els ingressos i de reduir l'ús d'aquest material.
El comissari de Pressupostos i Recursos Humans, Günther Oettinger, ha presentat aquest dimecres en roda de premsa les idees que Brussel·les barreja de cara a la proposta que presentarà al maig pel Marc Financer Plurianual (MFF, per les seves sigles en anglès) per al període 2021-2027.
Aquest pla pressupostari serà el primer des que Londres abandoni la Unió Europea, el març de 2019, la qual cosa suposa una pèrdua d'entre 12.000 i 14.000 milions d'euros anuals en ingressos que l'Executiu comunitari vol compensar a parts iguals entre retallades i nous ingressos.
És a dir, un tall per al pressupost d'entre 6.000 i 7.000 milions anuals i un increment dels ingressos de la mateixa quantitat.
Pel costat dels nous ingressos, Brussel·les "reflexiona" sobre la possibilitat d'introduir un nou impost als plàstics, encara que Oettinger no ha donat més detalls sobre aquesta nova taxa.
"Es tracta de veure com podem reduir la quantitat total de plàstic, cal veure quin seria millor enfocament", ha assenyalat.
També ha afirmat que cal plantejar excepcions sobre productes de primera necessitat, com els envasos de llet.
L'altra opció exposada pel comissari en aquest camp és canviar el funcionament del comerç europeu d'emissions (MTS, per les seves sigles en anglès), els ingressos del qual ara es recapten a nivell nacional, perquè passin a ser fonts de finançament a nivell comunitari en lloc de per als Estats membres.
També pel costat dels ingressos, l'alemany ha reiterat que serà necessari augmentar l'aportació dels Estats membres al pressupost comunitari per sobre de el 1% del PIB actual.
En concret, ha afirmat que la nova xifra hauria de situar-se entre l'1,1% i l'1,2%.
En qualsevol cas, Oettinger ha advertit que tots els programes es veuran afectats per retallades pressupostàries excepte el programa Erasmus+ i el programa Horitzó 2020, el pla de la UE per a la investigació i el desenvolupament.
Les retallades, per tant, afectaran a la Política Agrària Común (PAC) i a la política de cohesió, encara que seran menors al 15%, ha subratllat Oettinger.
Fonts comunitàries han especificat que la reducció per a aquestes dues partides serà d'entre el 6% i el 8%.
L'objectiu de la Comissió Europea amb aquestes retallades i noves fonts d'ingressos és fer front al "doble buit" dels propers pressupostos que representen la sortida del Regne Unit del club i l'existència de noves despeses que no estaven prevists en el marc actual, que correspon al període 2014-2020.
Entre aquestes "noves tasques" que han d'estar cobertes pel proper pressupost comunitari el comissari de Pressupostos ha citat el control i protecció de les fronteres europees, les noves despeses en defensa, la migració i els refugiats, l'ajuda al desenvolupament o la investigació.
Oettinger també ha estimat que aquestes partides hauran de rebre uns 10.000 milions anuals.
Finalment, l'Executiu comunitari ha insistit en l'opció de condicionar l'entrega de fons comunitaris a les capitals a qüestions com el respecte a l'Estat de dret, una idea que Brussel·les ja va exposar al juny quan va presentar un primer document de reflexió sobre el futur del pressupost comunitari.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Reial Societat i Mirandés inauguren aquesta nit (21 hores) la segona semifinal de la Copa del Rei, un duel que d'entrada considera com a favorit el conjunt entrenat per Imanol Alguacil, que espera aprofitar el primer partit a casa per deixar encarrilada l'eliminatòria.
Tanmateix, els burgalesos, dirigits per Andoni Iraola, han eliminat ja tres conjunts de la màxima categoria ( Celta, Sevilla i Vila-real) i no renuncien a res.
L'objectiu és el d'arribar a la que seria una final històrica per emular el Reial Madrid Castella, l'únic conjunt de Segona que va disputar l'últim partit del torneig.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
És la pitjor contradicció de la nostra època.
Vivim enganxats a l'ordinador, o al telèfon intel·ligent.
Treballem amb el correu electrònic... |
Mohamed El Amrani (Chef Chaouen, Marroc, 1992) és una de les cares dels nous catalans d'orígen magribí.
Entusiasta i proactiu, aquest jove lluita per intentar teixir més ponts de diàleg entre la comunitat catalana i la magribina i defensa que tenen moltíssims punts en comú.
El vilafranquí Àlex Resta és un dels afectats i no va dubtar en presentar una queixa formal a l'Ajuntament en veure la seva desagradable vinculació amb els nous contenidors.
Resta va formular una instància en què assegurava que "el fet de tenir el cognom associat a un contenidor de brossa atempta la nostra imatge pública i afavoreix conductes com bullying a les escoles en vers als nens".
Vilafranca del Penedès és una de les deu poblacions catalanes que compta amb una Jove Cambra Internacional (JCI) pròpia.
Aquest tipus d'entitats van néixer als Estats Units fa quasi cent anys i, posteriorment, van fer el salt a Europa.
Sense ànim de lucre, apartidistes políticament i aconfessionals, actualment tenen molta força a països tant allunyats com Alemanya o el Japó.
Esther Vivas és un dels rostres prominents de l'activisme social a Catalunya, revigoritzat pel terrabastall que ha suposat la crisi.
Davant d'un model global econòmic i social que considera injust i desequilibrat, Vivas (Sabadell, 1975) s'atreveix a plantejar alternatives.
En temes relacionats amb seguretat, amb els Mossos d'Esquadra, el nucli depèn de tres comissaries diferents; en temes educatius, de tres delegacions diferents; de dos Plans Territorials; en definitiva, per resoldre els problemes dels veïns cal traspassar fronteres administratives.
Viure única i exclusivament de la pintura és un privilegi reservat a molt pocs artistes a nivell nacional o estatal.
La majoria d'ells, combinen la seva passió artística amb altres tasques.
És el cas del vilafranquí Lluís Masachs, de prestigiosa trajectòria molt vinculada al folklore i al seu entorn vitivinícola.
Les vinyes amb ceps de nova plantació han brotat acompanyades d'un cilindre, generalment de color blanc, que proporciona una imatge inèdita a la zona fins a l'actualitat.
El que es pot observar a les nostres vinyes és un protector de cep que els pagesos s'han vist obligats a emprar per protegir les noves plantacions dels conills.
Des de principis de segle XXI l'assistència als cinemes de Catalunya ha disminuït pràcticament a la meitat, descens del qual no en són alienes les sales de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, que lluiten dia a dia contra una situació que en alguns casos amenaça clarament en fer abaixar la persiana.
Un cotxe el va atropellar quan va sortir a córrer per Vilafranca, el març de l'any passat, i va caure en coma: "els metges no donaven un duro per mi".
"Quan em vaig despertar no sabia ni si tornaria a caminar, no m'hagués imaginat mai que 13 mesos després estaria fent una prova com els 7 Cims"
Això és el que ha hagut de fer molta gent en el darrer lustre a causa de la crisi, sobretot, en quedar-se sense feina.
N'hi ha però, que han canviat el seu modus vivendi per motius ben diferents i quan renunciar a l'estabilitat econòmica sembla tota una temeritat.
El periodista Jaume Barberà presenta aquests dies 9N 2014 (Edicions B), continuació natural de S'ha acabat el bròquil (2013, Edicions B), sota la mateixa fórmula literària de conversa amb el seu amic, l'escriptor Josep Maria Fonalleras.
Com a periodista de llarga trajectòria i contrastada solvència, Jaume Barberà s'ha distingit els darrers temps per alçar la seva indignada veu.
Tot garantint la gratuïtat de l'actualitat informativa diària així com d'altres serveis públics del mitjà, hem apostat per un mitjà híbrid amb informació oberta a tothom i amb serveis de pagament que garanteixin la viabilitat econòmica del projecte.
Aprofita aquest descompte especial de llançament del 50%
Subscriu-te ara per només 1€ al mes. |
La Federació de Famílies nombroses ha fet lliurament al Congrés dels Diputats de 182.152 firmes amb les quals demana al Govern que impulsi a Europa la rebaixa de l'IVA dels bolquers al tipus superreduït del 4%.
La presidenta de la federació, Eva Holgado, ha destacat el suport de la ciutadania, ja que les firmes es van aconseguir en "a penes 15 dies".
Segons la seva opinió, aquesta disposició mostra l'interès de la societat per aquesta reivindicació que es realitza "des de fa anys".
Holgado ha explicat que, aquest tema es porta a l'Ecofin, per la qual cosa la mesura s'ha traslladat diverses vegades a la UE.
"Però mai acaba d'aprovar-se perquè ha d'haver altres prioritats.
El que volem és que això sigui una prioritat per al nostre Govern" i que "impulsi dins de la Unió la rebaixa de l'IVA dels bolquers", ha declarat davant dels mitjans a la cambra baixa.
Actualment els bolquers estan gravats com "un cotxe o com qualsevol article normal" i no com un "de primera necessitat", ha explicat la presidenta de la Federació de Famílies Nombroses.
En aquest sentit, ha recordat que els bolquers són imprescindibles "per a tots els nadons fins a l'any i mig o dos anys de vida".
De la mateixa manera, ha apuntat que la despesa mitjana en bolquers d'una família és d'entre 400 i 600 euros a l'any.
Una xifra que pot variar enormement depenent de la marca del producte, de l'edat del nen (com més petit més bolquers s'usen) o si a casa hi ha més d'un nadó.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Experts iranians i ucraïnesos van investigar ahir l'accident de l'avió de l'aerolínia Ukraine International, en el qual van morir els 176 ocupants, i que segons l'informe preliminar de l' Iran va tenir un incendi abans d'estavellar-se.
Les primeres investigacions fetes públiques tracten de posar fi a les especulacions que el Boeing 737 que cobria la línia Teheran-Kíev es va estavellar al sud de la capital iraniana a causa d'un atac i no d'una fallada tècnica, encara que s'ha d'esperar a la lectura de les caixes negres.
En coincidir el sinistre amb el bombardeig de l'Iran contra una base a l'Iraq que allotja tropes nord-americanes i en tractar-se d'un avió ucraïnès han circulat rumors que l'aparell podria haver estat derrocat i entre les teories figura un míssil rus.
L'Organització de l'Aviació Civil de l'Iran va indicar que testimonis de l'accident, tant persones que eren en terra com tripulació d'altres vols, van observar un incendi en l'aparell i que la posterior explosió va ser a causa de la col·lisió contra el sòl.
Segons les seves dades, l'avió inicialment es dirigia cap a l'oest i «després d'ocórrer el problema va girar a la dreta i en el moment de la caiguda estava en ruta de retorn a l'aeroport» internacional Imant Jomeiní, al sud de Teheran.
L'aparell va desaparèixer dels radars als pocs minuts de l'enlairament quan es trobava a una altitud de 8.000 peus, segons l'informe, que apunta que «no es va rebre cap missatge de ràdio del pilot sobre circumstàncies inusuals».
El ministre iranià de Transport, Mohamad Eslamí, va afirmar que el Boeing 737 es va estavellar a causa d'«una fallada tècnica» i que els rumors sorgits sobre un atac terrorista o un tret a l'avió són «falsos».
«Si els rumors haguessin estat certs, l'avió hauria d'haver explotat a l'aire, però això no ha succeït, perquè l'avió es va incendiar a causa d'una fallada tècnica que va provocar que els seus sistemes de comunicacions i control deixessin de funcionar», va subratllar.
També el portaveu de l'Exèrcit iranià, Abolfazl Shekarchí, va rebutjar en les últimes hores que un míssil hagués derrocat l'avió i va descriure aquestes informacions com a «ridícules» i «una mentida absoluta».
Encara que inicialment les autoritats ucraïneses van dir que l'accident havia estat fruit de la fallada d'un dels motors, posteriorment van eliminar aquesta declaració.
El president d'Ucraïna, Vladímir Zelenski, que va decretar el dia d'ahir duel nacional per les víctimes de l'accident aeri, va prometre als seus conciutadans que es durà a terme una recerca exhaustiva i independent de les causes del sinistre. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Programa del 1r Congrés Internacional INDEST: Desenvolupament Social i Territorial
Text: Suigeneris Comunicació Creativa |