text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
El 70% de la població és sedentària, un dels problemes de salut actuals més greus, segons han alertat avui els metges de capçalera de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària de Catalunya (CAMFiC).
Amb motiu de la commemoració demà del Dia Mundial de l'Activitat Física, la CAMFiC vol sensibilitzar la població sobre les greus conseqüències que implica el sedentarisme.
Segons els metges, el sedentarisme ja es considera com un dels factors de mortalitat més rellevants, empitjorant la salut i disminuint la qualitat de vida de les persones.
A més, és el factor de risc que genera més malalties com l'obesitat, la hipertensió arterial, la diabetis, l'increment del colesterol que causen infarts o ictus, però també incrementa alguns càncers, malalties mentals o de l'aparell locomotor (com artrosi, osteoporosi o fibromiàlgia).
"Les persones físicament actives viuen més i millor, consumeixen menys fàrmacs i són més feliços", ha explicat la doctora Montserrat Romaguera, coordinadora del grup d'exercici físic i salut de la CAMFiC.
Segons Romaguera, estar actius físicament és favorable quan ens plantegem deixar de fumar, o davant el risc de pèrdua de calci dels ossos.
"No hem de confondre exercici saludable amb esport i competició.
No pretenem convertir en atletes els nostres pacients, sinó adaptar a la seva edat, aptitud física, preferències i recursos les alternatives que ofereix el nostre entorn".
La doctora Romaguera ha fet una crida als professionals de la salut perquè prescriguin exercici físic des de les consultes.
"Hem constatat que aproximadament en un 80% de les històries clíniques no es recull cap dada sobre l'activitat física dels pacients, i això no pot ser", ha afegit.
L'OMS recomana als adults 30 minuts d'activitat moderada cinc dies la setmana, mentre que en nens i adolescents aconsella 60 minuts tots els dies de la setmana, que poden ser en un entorn laboral, en desplaçaments o en activitats lúdiques.
Segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya del 2014, el 15% dels adults i el 12% dels menors de 12 anys presenten obesitat.
A més, un 48% dels adults té sobrepès, així com un 19% dels menors entre 6 i 12 anys. |
Investigadors de la Universitat de Berna a Suïssa han descobert que almenys una espècie de peix es comunica amb altres de la seva classe utilitzant substàncies químiques en la seva orina.
Investigacions anteriors han demostrat que algunes espècies d'animals utilitzen l'orina com un mitjà per comunicar-se entre si.
En aquest nou esforç, els investigadors van buscar saber si els peixos també podrien fer-ho, perquè semblava lògic: no són capaços de parlar i podrien transmetre fàcilment productes químics a través de l'aigua a través de l'orina.
Per esbrinar-ho, es va inserir una partició al centre d'un tanc de peixos que impedia als peixos a banda i banda interactuar físicament entre si.
En alguns escenaris, la barrera tenia forats petits per permetre que l'aigua passés entre els costats, mentre que en altres no.
A més, algunes barreres eren opaques i altres transparents.
A més, els investigadors van injectar als peixos amb un colorant blau que els va permetre veure i mesurar l'orina expulsada pels peixos un cop en el tanc.
Els investigadors van mesurar la quantitat d'orina expulsada en una varietat de situacions --en què només hi havia un peix a l'tanc; en la qual hi havia dos, però no podien veure; en el qual hi havia dos i podien veure entre si, però eren o no eren capaços de comunicar-se a través de l'orina a través de la barrera-- i l'equip també va utilitzar una varietat de mides de peixos i observar el comportament dels peixos a al llarg de cada prova.
Els investigadors van observar que quan dos peixos es veien en el tanc, aixecaven les seves aletes i s'acostaven d'una manera agressiva, i tots dos van emetre més orina que quan no van poder veure l'altre peix.
A més, van descobrir que només quan es permetia que l'orina es mogués a través de la barrera hi va haver un notable canvi en el comportament del peix: en aquests casos, els peixos més petits generalment van reduir la seva agressivitat, cedint davant el més gran.
Curiosament, els investigadors també van observar que quan l'orina no era capaç de passar a través de la barrera i els peixos eren capaços de veure un a l'altre, tots dos van emetre més orina que en qualsevol altre escenari, aparentment conscients que el seu missatge no estava passant. |
Cartell del 57 Aplec de la Sardana que tindrà lloc al Parc Nou d'Olot.
Foto: Agrupació Sardanista Olot
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Vilaverd és un poble de la comarca de la Conca de Barberà a cavall entre aquesta i l'Alt Camp.
En aquesta petita guia hi trobareu tot el més interessant. |
El que per a molts ha estat una terrible notícia aquests dies, per als nostres companys de Save the Children a les costes italianes és a més el seu dia a dia.
Ells s'encarreguen d'assistir els supervivents d'aquests viatges infernals per la Mediterrània i escolten relats que necessiten ser explicats.
Acompanyar i assessorar persones que arriben desorientades i exhaustes, informar-los dels seus drets.
Els nostres companys tenyeixen el viatge d'una humanitat que fins aquell moment gairebé no ha existit.
En Berhane* té 17 anys i ve des Eritrea.
Va viatjar en una furgoneta que portaven uns traficants mentre consumien drogues pel desert durant diversos dies.
Cada vegada que paraven per qualsevol motiu, si veien alguna cosa que no els agradava, mataven algun dels que anava a la furgoneta.
A vegades simplement els ruixaven amb benzina i els calaven foc fins que morien.
Quan van arribar a Líbia eren colpejats amb barres de metall o decapitats.
En aquest trajecte Berhane va veure com mataven més de 60 persones, 25 d'elles decapitades.
"Vam viure durant quatre mesos prop de Trípoli en una fàbrica de sardines.
Hi havia més de 1.000 persones com nosaltres.
Menjàvem només una vegada al dia i no podríem fer res.
Si algú parlava amb un amic o un veí era colpejat.
Tot això era per aconseguir que els donéssim diners.
Et feien trucar a casa dient que t'estaves morint, i mentrestant et pegaven perquè la teva família pogués escoltar els crits"
Em terroritza pensar que aquestes situacions existeixen i són reals.
Quan penso que aquest viatge l'ha hagut de viure un menor, quan revisc aquesta història amb els ulls del meu jo de 17 anys, sense família, sola...
Tant de bo aquesta història fos l'única i l'única violència succeís durant el viatge, però en molts casos l'infern és la continuació d'una situació de violència igual de terrible.
Molts dels nens que perden la vida al mar vénen de països en conflicte, només miren de fugir de la violència i la misèria que envolta el seu dia a dia, com en el cas de l'Edwin*.
Vivia a Nigèria i es va quedar sense família.
És més, va veure morir el seu germà en una explosió.
Com és normal no s'ho va pensar dues vegades per sortir del seu país, ell ja sabia que no tenia cap futur allà.
Després de creuar el desert del Sàhara sense menjar ni beguda la situació es va complicar encara més.
"Quan vam arribar a Gatron, el primer estat de Líbia després del Sàhara, vaig ser raptat pels traficants perquè no tenia diners.
Em van fer trucar a la meva família perquè m'enviessin diners, però no tenia ningú a qui pogués trucar.
Així que em feien descàrregues elèctriques amb varetes tota l'estona".
Com l'Edwin* també hi ha en Yusuf*, de 17 anys, que vivia a Gaza, on no va poder tenir una infància normal.
Aquests nens han viscut una autèntica tortura abans de pujar a la barca que els portarà per la Mediterrània.
Un incert destí amb un perillosíssim viatge, amb onades de 10 pisos d'altura, amuntegats, sense menjar, aigua o sent llançats per la borda.
Un viatge que ningú hauria d'haver de fer.
La notícia aquests dies ens sorprenia, més de 1.000 persones han desaparegut a la Mediterrània en una setmana.
Infants i famílies innocents que són víctimes d'unes polítiques migratòries que els estan deixant morir ofegats a la Mediterrània.
Aquestes morts es podrien haver evitat, aquestes morts es poden evitar, aquestes morts s'han d'evitar.
Al juny la Comissió Europea es reunirà per adoptar una nova Agenda de Migració.
Espanya, i en concret el president del Govern, pot tenir un paper important, ha de tenir una postura clara sobre què fer en aquesta situació.
Les operacions de recerca i rescat han enfortir-se, a més han de protegir als nens que arriben a Europa, sobretot els no acompanyats.
Les polítiques migratòries han d'aplicar-se prioritzant la vida de les persones per sobre dels controls fronterers.
Els nostres equips seguiran treballant sense descans per ajudar els supervivents dels naufragis, però és urgent que es reiniciïn les tasques de rescat.
Com a organització i ciutadans li demanem al president del Govern, Mariano Rajoy, que defensi i promogui amb fermesa aquestes mesures.
La teva signatura pot ajudar a que així sigui.
Per això et demanem que signis la nostra petició.
* Noms modificats per protegir la identitat de les menors
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El cineasta Ventura Pons feia molts anys que volia explicar la vida d'Anna Maria Dalí, la germana del pintor.
'És una història amagada –diu–.
I aquestes sempre són les més interessants.'
El seu nou film, Miss Dalí, arriba al Festival de cinema de Guadalajara, on Pons ha estat homenatjat amb un guardó.
El film fa un repàs de la vida d'Anna Maria Dalí i dels records que té del seu germà.
A l'inici, la protagonista és visitada per una amiga i comença a recordar moments de la vida de la família.
'La gent sap les ximpleries que feia el pintor, però ignora la relació amb la seva família, que és molt interessant –ha afegit Pons–.
Tenia unes sortides genials, però no voldria tenir ningú com ell a la família!'
Sobre Salvador Dalí, Pons diu: 'Dalí va trair tothom.
Quan va dir que escopia sobre la tomba de la seva mare, va trair la seva família; després va trair Picasso, Buñuel, Lorca...
S'inventava coses molt divertides que a vegades tenien efectes col·laterals.'
Pel que fa a la figura d'Anna Maria Dalí, destaca que tenia un món interior propi molt interessant.
Al film, doncs, hi havia moltes coses a explicar: el republicanisme dels anys trenta, el 'triangle' amb Lorca, la història amb Buñuel i Gala, la 'tragèdia grega de dos germans que s'estimaven'...
I afegeix: 'Condensar-ho tot en una pel·lícula de gairebé tres hores no era pas fàcil.'
Pons va conèixer amb profunditat Dalí i Gala.
Diu que en té moltes històries personals que no ha pogut posar a la pel·lícula.
Considera que, a banda de director, el seu paper al film ha estat de notari: ha llegit una vintena de llibres que hi tenen relació i assegura que al film no hi ha res que no sigui veritat, a banda dos personatges de ficció.
Al film, del qual també s'ha fet una petita sèrie, hi treballen actors catalans, britànics, francesos i espanyols, com ara Siân Philips, Josep Maria Pou, Claire Bloom, Vicky Peña, Joan Carreras, Joan Pera, Eulàlia Ballart, Jose Carmona, Allan Corduner i Minnie Marx.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Consell Comarcal del Vallès Occidental, ens que gestiona els ajuts de menjador a la comarca, està treballant amb els Departaments d'Educació i de Treball, Afers Socials i Famílies, així com amb els ajuntaments de la comarca, per tal de garantir la suficiència alimentària dels infants que estan rebent un ajut de menjador.
Segons ha comunicat el govern català aquesta setmana, es podran distribuir targetes moneder a través d'un acord amb una entitat bancària, carregada amb l'import de la prestació de cada família, el corresponent als deu dies que no es prestarà el servei de menjador, durant el temps previst de tancament dels centres.
A la comarca del Vallès Occidental se'n distribuiran més de 17.000, i concretament a Rubí, 1.782.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Dia: dilluns, 23 de març de 2009
Lloc: Aula de Graus de l'edifici Ramon Llull
Amb motiu de la celebració de l'Any Darwin, des de la UIB s'ha realitzat un DVD on es presenta l'impacte de la teoria de l'evolució de Darwin de manera clara i divulgativa.
La cinta es titula La millor que tenim i té una durada de 8 minuts.
El guió, realització i producció és del doctor Antoni Amengual, professor de Física de la UIB i membre del comitè organitzador de l'Any Darwin a les Illes Balears.
L'obra es publica amb una llicència que permet copiar-la, distribuir-la i comunicar-la lliurement.
El DVD inclou també La millor que tenim: On the origin of images, un audiovisual on s'indiquen els noms de les espècies, els personatges i els objectes que figuren en la presentació.
El DVD es publica en català, castellà i anglès i inclou imatges d'una cinquantena de fotògrafs.
La locució en català l'ha realitzada l'autor, Antoni Amengual, en anglès, el professor Marcos Nadal, i en castellà, el professor Alberto Ortiz, tots professors de la UIB.
La música és de Diego Massanti.
Entre d'altres difusions, el DVD es mostrarà a la Fira de la Ciència del 26 al 28 de març a Menorca, es distribuirà a escoles i instituts, es mostrarà en el cicle de cinema de Sa Nostra i es lliurarà als participants en actes organitzats amb motiu de l'Any Darwin.
Addicionalment, el contingut del DVD es podrà visualitzar i descarregar des de la pàgina web « www.anydarwin.cat ». |
El portaveu adjunt de JxSí al Parlament Roger Torrent ha criticat la decisió de la Justícia d'admetre a tràmit la querella contra la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i ha lamentat que "és una judicialització vergonyant de la política".
"És una persecució del debat, és una persecució de les idees, és una persecució, en definitiva, de la mateixa democràcia.
Estan posant en risc la democràcia", ha argumentat en declaracions als periodistes des dels passadissos del Parlament.
Torrent ha defensat que l'actuació judicial contra Forcadell demostra "l'actitud antidemocràtica del Govern de l'Estat i el seu braç executor, els tribunals", i ha assegurat que és una cosa que haurien de lamentar tots els demòcrates, no només els independentistes.
Sobre la petició de dimissió de la presidenta que han formulat PP i C's, Torrent ha criticat que la volen apartar per ser independentista, però ha advertit que això no frenarà el procés sobiranista: "No desistirem, no ens apartaran".
El diputat ha explicat que estan "al costat de Forcadell", com aquest dimarts han estat al costat dels regidors de Badalona investigats per haver obert l'Ajuntament el 12-O, o com aquest dilluns van estar donant suport al regidor de la CUP a Vic investigat per l'Audiència Nacional, Joan Coma.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Jordi Bardalet, jugador del FC Vilobí i coordinador del Club Esportiu Riudarenes, ha mort aquest dilluns al matí en un accident mentre esquiava a l'estació de La Molina.
Bardalet, de 26 anys, era veí de Sils i molt conegut al municipi, on havia treballat a la Brigada Jove.
Els responsables de l'estació han rebut l'avís de l'accident a les 9:50 hores i ràpidament s'han desplaçat a la zona de Coll de Pal els equips d'emergències, que no han pogut fer res per salvar la vida al jove, que havia impactat contra unes tanques de protecció.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes de l'accident.
Des de La Molina han lamentat la mort del jove i han dit que es tracta "d'un accident amb un desenllaç fatal".
Un cop s'ha conegut la identitat del jove, han començat a multiplicar-se els missatges de condol, sobretot per part de clubs de futbol.
Des del club lamentem profundament la pèrdua de Jordi Bardalet, jugador del i entrenador del futbol base del.
Ens ha deixat en JORDI BARDALET, Coordinador del, ha mort esquiant a la Molina, el s'uneix al dol del nostre club veí i ens oferim per ajudar en el que faci falta...
El Girona vol expressar el seu condol per la mort de Jordi Bardalet, coordinador del CE Riudarenes.
La nostra entitat s'uneix a les mostres de condol pel traspàs de Jordi Bardalet, jugador del i coordinador del.
Ànims i força a tots els familiars i amics!
L' vol expressar el seu condol al per la pèrdua del seu jugador Jordi Bardalet, i trasllada el més sincer afecte cap a la família i amics.
El CEM s' uneix a dol de familiars i amics per la mort de Jordi Bardalet, coordinador del.
Des del club els hi enviem tota la força i escalf en aquests moments tant durs.
Comunicat | La UE Centelles vol expressar el seu condol per la mort de Jordi Bardalet, |
Si encara no formes part de la comunitat:
L'obra narrativa completa d'una de les escriptores més influents i carismàtiques del segle XX.
lliure i anticonvencional, dotada d'una sensibilitat finíssima, que es va revelar com un dels més grans
talents narratius de la seva època, malgrat morir als 34 anys.
Els seus contes van saber captar la subtilesa
del comportament humà i van obrir una via que han seguit tants escriptors i escriptores del segle
Mercè Rodoreda en va reconèixer el mestratge, com Hemingway, Salinger i Cheever.
recull per primer cop la seva obra narrativa completa, això vol dir els reculls En una pensió alemanya,
Felicitat, Festa al jardí, Un niu de tórtores i Una mica infantil, en traduccions noves o bé revisades de
Marta Pera, Pep Julià i Anna Llisterri.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Algunes sales o festivals com ara el Temporada Alta, el Jamboree, el CCCB, l'Escenari Joan Brossa, el Jove Teatre Regina, entre d'altres, ja havien anunciat que secundaven la protesta
Finalment, el Liceu i el Palau de la Música cancel·len les actuacions d'aquest divendres
El Mago Pop, nou amo del Victòria, va arrencar ahir 'Nada es imposible'
L'empresa 3xtr3s ha comptabilitzat fins a 7 milions d'espectadors en els seus 33 anys d'explotació del Teatre Victòria
Fira Tàrrega, que va néixer d'una intuïció dels Comediants el 1981 i de l'alcalde de Tàrrega Eugeni Nadal, ara és una cita indispensable escènica del sud d'Europa.
'Atlàntida 92 (un espectacle que fa aigües)' compartirà sala fins al maig amb l'obra sobre Rusiñol 'Orationibus '
El director reduirà el nombre d'espectacles i avança que la programació no girarà artísticament entorn seu "sinó de les necessitats de la societat"
El Patronat del Teatre Lliure, que semblava que s'inclinava per oferir la direcció a una dona, opta per Juan Carlos Martel, que vol renovar l'equip des de dins
Són dades que presenta la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, formada per 52 municipis catalans amb una seixantena de grups de Pastorets, que cada any mouen unes 7.000 persones
El grec 2017 ha passat de 140 a 102 espectacles programats en relació a l'edició passada.
L'anterior director Ramón Simó afavoria la quantitat d'oferta, Cesc Casadesús ha invertit el procés... |
Si encara no formes part de la comunitat:
Joan Margarit (Sanaüja, la Segarra, 1938) és poeta i arquitecte, catedràtic jubilat de Càlcul d'Estructures de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
En l'àmbit de la literatura catalana li han estat concedits, entre d'altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d'Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008.
Pel conjunt de la seva obra, el 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino —conjuntament amb el mexicà José Emilio Pacheco— i el 2017 a Xile el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda.
Joan Margarit reflexiona sobre la poesia, sobre com cal llegir-la i on cal trobar-la.
Margarit ha reflexionat i ha abocat en aquest llibre el seu punt de vista i la seva experiència com a poeta i com a lector i traductor de poesia.
reflexions són escrites fa anys, com les Noves cartes a un jove poeta, però d'altres són escrites recentment, amb la saviesa dels anys.
Una magnífica tria de poemes comentats i contextualitzats; la relació entre els seus poemes i la ciutat de Barcelona; textos sobre la poesia de Joan Maragall, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i
Pol, Joan Vinyoli, Thomas Hardy i Elizabeth Bishop... sempre amb el to directe i desacomplexat de Margarit. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
—Avui fa tants anys que va néixer en Tal.
Una obra mestra, aquell llibre seu, eh.
—També fa tants anys que es va morir en Tal Altre...
—Saps que a més avui fa tants anys que es va publicar Allò?
—També he llegit que falta una setmana perquè arribi Allò Altre a les llibreries.
—Per cert, que avui és els Dia Mundial dels Malalts d'Aquella Cosa.
—Doncs també és el dia europeu contra els Dallonses.
—Entre tots hi hem de posar remei.
—I Aquella Injustícia, què en penses?
—I el premi que ha guanyat Aquella?
—I el premi que va guanyar Aquell Altre?
Ja saps que ha passat Això ara mateix?
—Ai, aquesta matinada s'ha mort en Tal d'Allà.
—Jo el vaig veure un dia en un ascensor.
—Jo la vaig veure de passada, fent zàping, però era horrorosa.
—Has llegit aquella frase d'Aquell d'Allà Lluny?
—Després hi ha Aquella que ha dit Allò...
—I l'Altra que li respon Allò Altre.
—Quina mania a voler dir-hi la seva en tot el que passa, oi?
Els dos parlants d'aquests quinze petits diàlegs podrien ser sempre els mateixos o sempre diferents.
Els dos parlants d'aquests quinze petits diàlegs podrien parlar avui o ahir o demà.
Els dos parlants d'aquests quinze petits diàlegs érem, som i serem tu i jo.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Peguera (Islas Baleares).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Peguera per organitzar la teva escapada rural. |
Et queda la mateixa cara d'incredulitat que al llegir un tuit de Bertín Osborne.
Ets allà, al mig dels carrers, somrient a un grafiti amb intensitat de primera cita.
És que s'ha posat a fer-te petons amb forma de cor.
Compte, que últimament es veu més atrafegament per les parets dels carrers de Barcelona que als armaris de Poltergeist.
Els grafitis han començat a reviure amb més afany que els zombis de The walking dead.
Et fan sentir més desubicat que Iniesta en un solàrium.
És el crit de guerra d'una nova 'app': Beyond Street Art.
"És la primera app de street art de realitat augmentada ", treuen pit els seus creadors.
Això vol dir que et permet veure la vida real amb ciència-ficció.
És el que pretenen: "Dur-te més enllà de la realitat ", diuen.
Fa tot just un mes que es pot descarregar.
Ja té centenars d'usuaris i 15 grafitis animats deambulant pel Gòtic i el Born.
Katrina Affleck –no, no és família de Ben– és a la que li brillen els ulls a l'estil Candy Candy al parlar de street art. T'oferirà quadros fins i tot per sopar.
Tant t'organitza una ruta artística com un menú amb plats inspirats en obres d'art. Fa dos anys que va fundar la plataforma online Artspace Tours.
En un d'aquests tours va conèixer el desenvolupador de l' app: Emanuele Fortunati.
"M'encanta la teva passió per l' street art –li va dir ell.
Dos mesos després del "d'acord" ja estaven muntant un xou de realitat augmentada a la galeria Haimney.
Van reviure quadros de Cane, que ara caminen gesticulant per les parets de la galeria Base Elements.
I s'hi va unir un tercer cofundador: Luke Shahinian, dissenyador gràfic i animador.
L' app es va estrenar a l'agost, quan Pez era per aquí celebrant el seu aniversari.
Pez, l'artista urbà; "decorador de ciutats", que diu ell.
Fa 20 anys que els seus peixos somrients ensenyen més dents que la Pantoja.
Cal posar-se en guàrdia al creuar-se amb els somriures de Pez, els caps sagnants de Cane, els gelats amb ulls de KonAir.
El que fa petons a discreció és un dels rostres eteris de BL2A (és a dir, Baldosa).
Es concentren bastantes parets animades entre les galeries Base Elements (Palau, 6) i Artevistas (passatge del Crèdit, 4), dos centres neuràlgics de l' street art.
És una excusa per parar-te a mirar.
D'acord, i també per fer postureig a Instagram.
Et deixarà la mateixa cara d'incredulitat que al llegir un tuit de Bertín Osborne.
Obres l' app, busques al mapa un grafiti a reviure, l'emmarques amb la càmera i clic.
Prems el botó AR (són les sigles en anglès de 'realitat augmentada') i el grafiti pren vida al mòbil.
O t'hi apareix l'artista pintant-lo.
El vídeo es pot gravar i compartir a les xarxes directament des de l'aplicació.
Al segon grafiti que es mou a traïció comences a caminar pel carrer amb pas d'explorador i la mirada vidriosa d' Els goonies.
T'atures on solies passar de llarg.
Busques a les parets amb la intensitat de la nena de Stranger things.
"Aconseguir donar vida als meus personatges és una passada", confessa Pez.
"Implica que la gent reaccionarà d'una altra manera, i això és molt positiu".
"Em sembla una idea genial que probablement acostarà a l' street art molta més gent –apunta ell– o almenys els donarà una visió diferent".
L'app inclourà ben aviat una ruta d'art.
Per jugar amb els grafitis al Pokémon Go.
També preveuen estendre aquest street art zombi a altres ciutats en mode virus apocalíptic: Londres, Lisboa, Berlín.
"Així la gent quan viatgi –proposen– podrà utilitzar l' app com una eina nova per descobrir la ciutat".
Sens dubte serà un turisme més animat. |
40 alts càrrecs de l'àmbit local de Lleida han participat en un curs que, sota el nom La perspectiva de gènere, estratègia per dissenyar les polítiques públiques al s.
XXI, té per objectiu impulsar un lideratge polític que tingui consciència de gènere.
El curs és organitzat per l' Institut Català de les Dones i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
El delegat territorial del Govern a Lleida, Ramon Farré, i la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones (OCD) a Lleida, Carme Castelló, l'han inaugurat aquest dilluns a la Delegació Territorial del Govern a Lleida.
El curs vol avançar cap a un lideratge polític amb consciència de gènere propi d'una societat justa i igualitària
Les persones participants pertanyen a les comarques del Segrià, Pallars Sobirà, Noguera, Urgell, Pla d'Urgell, Garrigues, Segarra, Alt Urgell, Pallars Jussà, i son representants dels municipis de Cervera, Guissona, Montferrer i Castellbó, Menàrguens, Balaguer, Corbins, Bellpuig, Ivars d'Urgell, Tàrrega, Tírvia, Els Alamús, Sort, Tremp, Lleida, Gimenells i Pla de la Font, Cogul, Alcoletge, Puigverd de Lleida, Torre de Cabdella, Bellvís, Alcarràs, Àger, i Alt Àneu.
L'experta Mònica Gelambí ha aprofundit sobre la legislació d'igualtat de gènere, l'erradicació de la violència masclista, les eines i estratègies per al disseny de polítiques públiques, i els recursos i els serveis per actuar en aquests camps
El curs s'adreça a càrrecs polítics amb responsabilitat en els consistoris i s'imparteix a tots els territoris
Aquest curs forma part del Pla Director de Formació en equitat de gènere de Catalunya 2017-2020, que té per objectiu fer arribar la formació d'una manera tranversal als diversos col·lectius professionals que participen en polítiques públiques.
La formació del Pla considera tres col·lectius prioritaris: l'alta direcció i la línia de comandament, els i les professionals dels circuits de violència masclista, i els referents d'igualtat de cada Departament i de les altres administracions públiques. |
Un total de 13 entitats cristianes catalanes han criticat aquest dimarts la intervenció sobre Catalunya anunciada pel Govern central, que han considerat "un greu atemptat als principis democràtics i una violació del dret a l'autogovern del poble de Catalunya i les seves institucions".
"Les institucions catalanes són anteriors i no deriven de la Constitució espanyola del 1978.
El mateix pacte constitucional reconeix el respecte al dret a l'autogovern", han defensat en un comunicat, en el qual han afirmat que com a cristians no poden romandre aliens al que afecta els drets i les llibertats de la societat.
Han expressat la seva profunda decepció perquè les reiterades crides al diàleg no hagin donat cap fruit, i han opinat que "la falta de resposta política a les demandes majoritàries de la societat catalana és el que ha conduït a la greu situació que viu el país, i han provocat situacions de tensió extrema, i a una preocupant incomprensió entre els pobles de l'Estat".
Les entitats han demanat que es parin les respostes judicials i les mesures penals que pateixen els representants d'entitats socials, en referència als presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i han subratllat que Amnistia Internacional ha vist "excessives" la seva presó provisional i la presentació de càrrecs per sedició.
La destitució del Govern català, la intervenció sobre la Generalitat i la limitació legislativa del Parlament "suposen pràcticament una suspensió de l'autogovern", han considerat, en un manifest en el qual s'han compromès a defensar les institucions catalanes i l'autogovern, com a representants dels anhels i les aspiracions legítimes que consideren que tenen la majoria de catalans.
"La discrepància política no pot fer-se front des del rancor o amb sentiments de revenja", han afirmat signatàries com Justícia i Pau de Catalunya, Grup Sant Jordi de Drets Humans, Federació de Cristians de Catalunya, Escola Pia de Catalunya i Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
També han secundat el manifest la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Associació Bíblica de Catalunya, Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, Fundació Educativa de les Dominiques de l'Anunciata del Pare Coll, Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació, Grup de Juristes Roda Ventura, Agència Cristiana de Notícies Flama i Fundació Doctor Albert Bonet.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
T'expliquem com aconseguir una divertida vaixella en un capítol del Fes-t'ho tu!
Cada dissabte a l'Ara estiu a la secció 'Fes-t'ho tu!' descobrim algunes manualitats fàcils de fer durant les vacances.
Aquesta setmana us expliquem com donar un efecte marbrejat a la vostra vaixella.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La investigació en aquest camp permetrà donar múltiples usos als residus, des de transformar-los en combustible per al cotxe fins a construir pròtesis mèdiques assequibles |
Disposar de les dades correctes beneficia la comunicació i al mateix temps garanteix i protegeix als socis en l'exercici dels seus drets.
Per tant, si ha canviat de domicili, de telèfon, de domiciliació bancària o ha modificat qualsevol altra dada segueixi el següent procediment:
A. Canvi de dades bancàries quan el titular del carnet de soci i del compte bancari són la mateixa persona:
B. Canvis de dades bancàries quan el titular del carnet no sigui el titular del compte bancari:
A més del procediment esmentat en l'apartat anterior i per raons de seguretat, caldrà adjuntar a la documentació esmentada, una autorització del titular del compte bancari.
C. Modificacions de dades personals (adreça, telèfon, etc.)
Actualitza les teves dades de soci: |
Aquest matí ha tingut lloc a la seu del Conselh Generau d'Aran la Comissió Bilateral entre la Generalitat de Catalunya i el govern aranès, presidida per la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el síndic d'Aran, Francés Boya.
La consellera Budó ha volgut agrair al síndic i consellers i conselleres aranesos "la seva acollida en aquesta comissió, que el que planteja és treballar de forma conjunta quines han de ser les matèries de traspàs per donar compliment a la Llei d'Aran".
En aquesta reunió s'ha aprovat l'acord de traspàs de funcions de la Generalitat al Conselh Generau en matèria de gestió de grans carnívors de la fauna salvatge protegida a l'Aran.
Aquesta competència inclou l'execució de les actuacions de gestió dels grans carnívors mitjançant el seguiment de les seves poblacions i el desenvolupament de les polítiques de prevenció i compensació dels danys produïts per aquests animals a les activitats ramaderes presents al territori.
Davant aquest acord, el síndic ha manifestat la seva "satisfacció per aquest traspàs que permetrà agilitzar tota la tramitació de les ajudes als ramaders del territori i, molt especialment, totes aquelles mesures que puguin ajudar a conciliar la ramaderia del país amb la presència de l'ós".
Aquest traspàs de funcions permetrà, entre d'altres, implementar mesures que ajudin a conciliar l'activitat ramadera i la presència de l'os a la zona.
El conseller de Territori, Paisatge i Gestió Ambiental, Francés Bruna, afirma que "des del govern del Conselh Generau d'Aran es va fer ja un primer pas per a millorar la convivència de la ramaderia i els grans carnívors amb la modificació del decret de danys amb la finalitat d'augmentar el valor indemnitzable dels atacs i equiparar-lo al de la resta de comunitats veïnes i França.
Amb aquest traspàs de competències esperem poder ser molt més eficaços a l'hora de solucionar les problemàtiques dels nostres ramaders".
Amb motiu d'aquest traspàs, es crearà una comissió de coordinació tècnica integrada per dues persones del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i dues més del Conselh Generau d'Aran.
Aquesta comissió, que es reunirà com a mínim dues vegades a l'any, tindrà com a objectius establir una estratègia de treball comú, i establir mecanismes de coordinació per a mantenir una acció conjunta en la gestió de la fauna salvatge, entre altres.
Per a fer efectiu aquest acord la Generalitat transferirà al Conselh una dotació de 173.000 euros anuals. |
El Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) organitza l'Espai de Formació La Nau dels Estudiants, una proposta formativa que es va crear l'any 1997 amb la finalitat de proporcionar a l'estudiantat un conjunt de coneixements pràctics i recursos per a la vida acadèmica.
Del 2 al 5 de setembre de 2019.
Escriu un missatge a [EMAIL] o telefona al 96 382.85.03, de 9:00 a 14:00.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Rutes en raquetes al Parc Natural de l'Alt Pirineu
Rutes amb raquetes, nordic walking, ascensió a cims, senderisme... qualsevol disciplina i qualsevol moment de l'any és perfecte per descobrir el Parc Natural de l'Alt Pirineu, un espai natural protegit situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell.
Amb 69.850 hectàrees, és el parc natural més extens de Catalunya, i en les seves serralades hi trobem les alçades màximes del territori català.
Així, de la mà de guies experts coneixedors de la zona, es poden descobrir, al ritme pausat que marca la muntanya, indrets tan impressionants com l'estany de Certascan, la pica d'Estats o el pla de Boavi.
25595 Llavorsí (Pallars Sobirà)
Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents.
Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
El primer que sobta en arribar a Llessui és la sensació d'amplitud.
Al capdamunt de la vall d'Àssua camps i panoràmiques s'obren al nostre davant.
Precisament, el desplaçament dels ramats a la primavera i a la tardor omple de bestiar els prats que assetgen el poble.
El camí que mena al bosc de Virós surt des del nucli d'Araós, poble del municipi d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà).
Tot just a tocar del poble cal travessar la Noguera de Vallferrera, que queda a la dreta, i, un cop passat el pont, prendre la pista forestal que s'enfila per...
Suspès a la part alta d'un turonet s'alça el nucli d'Unarre —nom, també, del riu i la vall que l'acompanyen.
Al capdamunt de les cases, sobresurt l'església de Sant Julià i just al darrere trobareu el sender que porta a Cerbi, un dels nuclis més elevats de la...
L'estany de Montcortès és tota una descoberta per als amants de la natura.
Encara més quan ens assabentem que es tracta d'un dels pocs estanys del país d'origen càrstic, no glacial.
Això vol dir que les seves aigües provenen d'una font interna, com en el cas de Banyoles.
Segurament els homes primitius que vivien al pla de Corts ja miraven la gran serra amb silueta de dona ajaguda mentre aixecaven dòlmens com el de la Mosquera.
La miraven, també, els habitants que fins al segle xi parlaven basc.
En queden els topònims que trobem al llarg de la ruta: Balestui...
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família.
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família. |
La interpretació segons la qual Eslovènia va obtenir la independència mitjançant la violència no té cap fonament real i denota ignorància dels fets.
La via eslovena cap a la independència estatal va ser...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els tràmits ordinaris que cal fer quan tens un fill i estàs de postpart són esgotadors
Què poden fer les ciutats per millorar els tràngols vitals?
Vaig tenir dos parts fàcils, agraïts, sense complicacions més enllà de tot el que acompanya donar a llum.
Els dos naixements van donar lloc a nits seguides d'eufòria, de vetlla emocionada que no em deixava tancar les parpelles malgrat el cansament.
Tinc, però, un mal record dels dos postparts, i té a veure amb la paperassa ingent i les anades i vingudes per fer els tràmits que marca el protocol.
Unes hores després del part vam rebre a l'habitació un informe mèdic i un tríptic en què ens demanaven informacions com la nostra professió i el nivell d'estudis.
En sortir, vam rebre l'alta mèdica i vam quedar eternament agraïts a un equip de metges i infermeres que ens van fer sentir molt acompanyats (llavors no sabíem que uns dies després els trobaríem a faltar per interpretar plors, desganes o regurgitacions que ens semblaven gravíssimes).
Per deixar constància administrativa del naixement de les nostres filles, ens va caldre anar al Registre Civil, a la plaça del Duc de Medinaceli, a dur tota la paperassa abans de set dies.
Això sembla un tràmit ordinari, però quan estàs de postpart, no has dormit, fa calor i no tens forces, agafar el metro i carregar el cotxet amunt i avall és un tràngol esgotador.
Feia una calor insuportable, a mi em feia mal tot, i les cues eren interminables.
Nosaltres vam sortir amb els papers i el llibre de família però hi havia famílies al nostre costat en tota mena de situacions diverses a qui no els feien els papers perquè s'havien deixat de portar, per exemple, una fotocòpia.
Hi ha professionals amabilíssims i comprensius, però en alguna ocasió hi ha persones a l'altra banda que renyen els ciutadans despistats que s'han oblidat "aquell document que, sembla mentida, està escrit a tot arreu, i com pot ser que no l'hagi portat; miri, faci el favor, torni un altre dia, aquí no es pot fer cap mena d'excepció".
En ple segle XXI no hauria de ser excepcional poder fer una fotocòpia i compulsar-la si es presenta amb l'original al mateix temps.
Per a quan la finestreta única, o, posats a proposar, la inscripció digital dels nadons des de l'hospital?
Després cal demanar els certificats a les empreses respectives dels pares per formalitzar els permisos de maternitat.
Més tard, cal donar d'alta el nadó al Padró Municipal a l'Ajuntament (si sou perspicaços, demaneu tres còpies del certificat d'empadronament per a tràmits posteriors, i us estalviareu un viatge).
Llavors cal anar a la Seguretat Social per sol·licitar la prestació per maternitat i paternitat, i demanar l'afiliació dels fills.
En acabat, cal anar al CAP per rebre la targeta sanitària.
És molt important anar-hi amb tota la documentació recollida en els tràmits anteriors.
Vull dir que si decidiu anar al CAP sense el certificat d'empadronament o el llibre de família, haureu de fer marxa enrere i passar per la casella del Registre i de la Seguretat Social.
Per acabar la ronda de visites, s'ha d'anar a l'Agència Tributària i sol·licitar l'exigu ajut mensual que rebem les mares treballadores.
Per no parlar de les prestacions econòmiques per a persones vulnerables que són competència de la Generalitat, que cal demanar a la finestreta corresponent.
Amb un nadó acabat de néixer, tots aquests tràmits que habitualment es podrien fer en unes hores requereixen dies o tardes senceres.
No vull ni imaginar que complicat deu ser fer aquests tràmits quan hi ha una família monoparental, una situació accidentada, un postpart amb complicacions mèdiques, naixements prematurs o altres situacions més greus.
Per a quan la finestreta única, o posats a proposar, la inscripció digital dels nadons des de l'habitació de l'hospital?
La retòrica de l'empoderament de les dones se suma al discurs publicitari que les ciutats són institucions molt més pròximes i atentes, però tot plegat dista molt de la realitat.
Hi ha prou eines digitals i recursos informàtics per unificar dades i tràmits i demostrar que és possible dissenyar una administració que estigui al servei de les persones, i no al revés.
Va explicar el seu propi trajecte vital, mare de tres criatures, d'origen libanès, poliglota, i amb un compromís excepcional amb el retorn de la indústria de les operadores telefòniques sobre el projecte social que és la ciutat.
Clarament, aquest és un repte molt concret que podria entomar la Fundació Mobile: el de posar els avenços digitals a l'abast de les administracions per fer una finestreta única per al naixement d'un fill.
Hi ha aplicacions digitals per a gairebé qualsevol àmbit, sobretot amb els relacionats amb el consum.
Però si Barcelona ha de ser ciutat digital mundial, ha de predicar amb l'exemple, sobretot quan més importa.
Nota: He escrit aquest article consultant la font que va ser la meva referència en ser mare les dues vegades: Tramitsnaixement.com, impulsada pel David i l'Esther, com a eina digital d'una versió en Word que havien fet circular entre amics, que, com jo, la deurien trobar utilíssima.
Perquè, malauradament, la seqüència òptima d'institucions i paperassa associada on s'ha d'anar a fitxar no l'explica cap administració.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La forta llevantada va obligar a desallotjar els nens d'una casa de colònies i causa danys en establiments i domicilis
Cambrils.-Cambrils i Salou, dos dels municipis de la Costa Daurada més afectats pels aiguats d'aquest dimarts a la nit i dimecres a la matinada, recuperen poc a poc la normalitat i fan recompte dels danys.
Els operaris d'Adif continuen encara treballant per restablir la circulació ferroviària pel corredor mediterrani, especialment afectat al tram del barranc de Barenys, a Salou, que es va desbordar i va tornar a inundar el barri de la Salut, causant nombrosos danys en domicilis, comerços i cotxes aparcats als carrers.
Les platges de Salou han quedat també força malmeses.
A la veïna Cambrils, on el cabal del barranc de l'Alforja va tombar una passarel·la de vianants, els bombers van haver de desallotjar 49 escolars i cinc mestres d'una casa de colònies.
L'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, ha reconegut que els danys encara s'estan quantificant però ha situat a l'entorn de la riera d'Alforja, i les altres sis rieres que creuen els municipi, els principals danys per l'episodi.
S'han malmès voreres o fanals, així com camins que han funcionat com a autèntics afluents.
Ha caigut una passarel·la de vianants a l'altura de la comissaria dels Mossos.
"Té una base de broma i amb 200 litres per metre quadrat i la ràbia de l'aigua que era tremenda... feia un soroll.
Menys mal perquè faltaven tres dits per rebentar la riera.
Si es desborda, parlem d'una altra cosa", ha declarat Miquel, veí de la zona.Els passos per sota de les vies del tren que connecten algunes urbanitzacions i partides han quedat negats per l'aigua.
"El més important és que no han hagut afectacions personals", ha certificat l'alcaldessa.
Un grup de 49 nens de segon de primària i com cinc mestres de l'escola Canigó de Sant Just Desvern, que es trobaven allotjats a la casa de colònies la Marinada van ser evacuats, en braços, pels efectius d'emergències i reallotjats al pavelló municipal.
Aquest dimecres al matí han esmorzat i han pogut tornar a casa, tal i com tenien previst.
"Vam intentar que ho passessin de la millor manera possible i no veiessin moviment", ha apuntat la directora de la casa, Lurdes Palau, qui ha remarcat que la situació va poder ser controlada en tot moment.
Tot i això, les pèrdues han estat quantioses en aquest equipament: un camp de futbol de gespa artificial nou ha quedat inundat, també l'aparcament, tanques i una embarcació.Al barri de la Salut de Salou, el desbordament del barranc de Barenys ha tornat a deixar un aspecte desolador.
Comerciants intentant salvar els seus estocs, veïns traient fang sense parar o intentant recuperar els seus cotxes malmesos.
En un càmping pròxim, un dels murs ha fet de represa i s'ha acabat ensorrant.
Canyes i objectes s'acumulaven a la via del tren, que ha quedat descalçada i plena de brossa en aquest tram.
També les platges i els equipaments instal·lats han patit els efectes del temporal de forma considerable, amb elements malmesos i residus escampats.
Tècnics de l'Ajuntament de Salou visitaven aquests espais durant aquest dimecres al matí per valorar els danys.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Carmela i la seva germana Loredana han estat molt atentes.
Sempre van mantenir comunicació i van estar pendents dels detalls.
L'apartament té una ubicació fantàstica i compta amb els serveis bàsics, per a aquest tipus d'estades.
Cuina equipada, tanc d'aigua, electrodomèstics, bona ubicació i internet.
El lloc és molt bonic, el departament és petit però amb tots els serveis, la zona és tranquil·la i segura, i té a una distància d'uns 200 metres a la rodona, superamercado, centre comercial i diferent tipus de locals comercials que venen productes de tot tipus, verdures, licors, productes importats, centres de copiat, restaurants, cinema etc. L'atencio dels amfitrions és extraordinària.
L'únic defecte que té és l'internet però no és culpa dels amfitrions sinó dels problemes de l'pais i els seus serveis, de manera que és recomanable tenir com a "reforç" dades d'aquest mòbil per quan falla l'internet de el departament, si aquesta desocupat, no busquin més i rentenlo, els garanteixo no es penediran
Un lloc còmode amb els serveis que es necessiten per sentir-se com a casa
vaig repetir novament en aquest allotjament, ja que la vegada anterior va ser realment estupenda l'experiència. espero seguir repetint
Excel·lent allotjament 100% recomanat |
A Moscou ja han tancat el Consolat AMB UN SOL VOT!
Hi ha 107 ciutadans que hi residim i que havíem pregat el vot.
I 18 dels que hi són temporalment.
A la majoria no ens han arribat les paperetes (la majoria podem ser 124 de 125!).
El vot pregat ho té tot: complica i no funciona.
Simplement perquè el sistema de vot pregat, a més de ser ridícul, no funciona.
Malgrat complir els terminis que ens dicten, una vegada més a Moscou no han arribat les paperetes.
L'hem demanat 107 persones i pràcticament ningú l'ha rebut.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Des del dilluns 4 d'abril i fins al proper dimecres 13 del mateix, el nostre centre acull la formació en Robòtica amb Lego Mindstorms impartida per Engijoc.
Aquesta formació reconeguda pel Read more |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Sigui el que sigui el que volem dir en dir Països Catalans, l'enunciat dictamina que no parlem d'un sol país.
Recordem que Josep Pla deia que el país és allà on quan tu dius "bon dia" se't contesta "bon dia", però la qüestió, sotmesa al raspall de la quotidianitat, es complica una mica.
Quan servidor, mallorquí, parlo del país, difícilment algun illenc entendrà que al·ludeixo a les Balears i Pitiüses.
S'entendrà que faig referència a Mallorca.
L'arxipèlag, amb les persistents solucions de continuïtat que el defineixen, presenta moltes dificultats per ser concebut i tingut com un tot.
El sistema de comunicacions actuals —i de sempre— afavoreix més la vinculació dels naturals de cada illa amb diferents metròpolis peninsulars que no entre ells mateixos.
Cert que aquestes comunicacions, tant com la desaforada dedicació de totes les illes al turisme, han desdibuixat els rigors de l'aïllament, però la illeïtat —vagi aquest concepte en record del geògraf Bartomeu Barceló Pons —, en contemplar causes i efectes de l'aïllament en els vessants econòmics i socials, tant pot reforçar com afeblir la idea de les illes com un sol país: depèn de quins components es prenguin en consideració i de com es valorin cadascun d'ells.
En aquella part que intervé en la formació d'una certa imago mundi des del medi illenc, servidor diria que queda molt de camí si és que tenim interès a ser algun dia un sol país, malgrat l'obstinat desmentit de la geografia física.
En la construcció de la imatge del món, s'hi esmercen materials de tota casta i procedència.
Però la cultura és el conglomerant que els uneix.
No es deu haver entès així en els cercles del poder autonòmic de l'arxipèlag.
O potser sí que s'ha entès: en aquest cas, deuen ser insuperables les dificultats per nodrir les polítiques amb el coneixement que s'hauria d'haver teixit sobre aquesta qüestió.
Si necessitem exemples per millor entendre les coses, com és el cas de qui ocupa aquest tros de paper, us diria que ara mateix el Museu de Menorca allotja una imprescindible exposició de Pasqual Calbó *.
Calbó és un artista singular, d'aquests que els grans països produeixen amb comptagotes.
Als illencs no ens en devia tocar cap fins d'aquí a un parell de segles, però els astres giraren al seu caprici per possibilitar la seva aparició a Menorca, concretament del 1752 al 1817.
Així, el seu atramuntanat país, en vida seva, va estar sota dominació britànica i francesa, de manera que, en caure en mans d'Espanya, l'artista ja havia absorbit les essències de la Il·lustració.
La seva vida, sempre amb Maó com a punt de partida i de tornada, va transitar els aires imperials vienesos i les calors humides del tròpic.
De tot el que veia, n'aprenia lliçons d'art i de vida.
Ens va deixar una galeria valuosa de retrats, de pintures religioses, de paisatges, d'escenes de costums d'una vivor bategant.
Si les illes Balears & Pitiüses fessin part d'un mateix país, Pasqual Calbó ocuparia un lloc distingit, sobretot per la seva peculiaritat, en el que en solem dir patrimoni cultural —deixem per a un altra estona la qüestió de quan uns béns artístics esdevenen realment patrimoni.
Si les autoritats regionals creguessin en la necessitat de fer un país, i si creguessin, com és de raó, que la cultura pot connectar els pobles per damunt de l'aïllament, aquesta és una de les exposicions que haurien recorregut com a mínim les tres illes majors.
Com amb tantes altres coses fonamentals, això no ha passat: l'exposició comença i acaba a Maó, i esdevé, així, metàfora d'unes polítiques que cultiven el localisme, per més que adesiara vulguin contradir aquesta realitat amb manifestacions de modernor estantissa, sovint amb bajanades copiades de grans centres culturals que fan bajanades cosmopolites.
Insistir en aquest assumpte, ja ho sabem, és d'una reiterada inutilitat, però cal insistir-hi perquè el signe distintiu de sigui quin sigui el nostre país consisteix a documentar minuciosament les coses abans de deixar-les morir.
*El Museu de Menorca ha editat un catàleg tan documentat com vistós amb motiu de l'Any Calbó.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
El coronavirus amenaça amb ampliar la bretxa de classe |
El comú ha organitzat un monogràfic de sandàlies que ha comptat amb la participació de cinc persones
Un moment del taller monogràfic de sandàlies dut a terme aquest dimarts a Encamp. / M. P. (ANA)
El departament de Cultura del comú d'Encamp ha celebrat aquest dimarts al vespre un monogràfic de sandàlies a càrrec de Cosas de Llü, que ha tingut lloc a l'edifici de la Valireta de la parròquia.
El taller, que ha comptat amb la participació de cinc persones, ha consistit en l'elaboració d'unes sandàlies Freesia, una sabata de temporada de primavera-estiu feta amb sola d'espart, teixides amb ganxet i subjectades amb cinta.
La monitora de ganxet Lluïsa Fernández, que ha estat l'encarregada de donar les directrius necessàries a les assistents, ha indicat que la majoria de les persones interessades són gent jove i que aquesta és una activitat en la qual cada vegada s'hi està adherint en major volum el gènere masculí.
El procediment per a crear les sandàlies és senzill.
A sobre de la sola d'espart es teixeixen dues peces amb la tècnica del ganxet mitjançant un fil gruixut de cotó que ajuda a donar-li la forma desitjada.
"Cadascú es fa la sandàlia personalitzada a la seva mida" i, per tant, l'objectiu és poder-les lluir al llarg dels calorosos dies d'estiu.
La monitora ha ressaltat que gràcies a una proposta que va fer al comú, on també treballa com a monitora de ganxet amb la gent gran de la parròquia, es va decidir tirar endavant amb el projecte i la voluntat és seguir fent aquest tipus de classes que, segons Fernández, tenen una gran demanda.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Chris Froome ha escrit una pàgina d ́or en la història del ciclisme modern.
Una actuació memorable que quedarà gravada a la retina de tots els aficionats a l ́esport.
El líder de l ́Sky ha destrossat el Giro d ́Itàlia 2018 amb un atac a 80 quilòmetres de meta i ha rebentat a tots els seus rivals per vestir-se amb la Maglia Rosa.
Froome, rememorant èpoques passades on el ciclisme era un esport totalment imprevisible, ha començat l ́etapa reina de la Corsa Rosa en quarta posició a 3 ́ 22 ́ ́ de Simon Yates i s ́ho ha jugat tot per arribar a Bardonecchia en solitari en una exhibició que ja és eterna.
L'èpica de la 19a jornada del Giro entre Venaria Reale i Bardonecchia ha començat a les rampes del terrible Col de la Finestre.
Froome ha posat a treballar a tota màquina al seu potent equip.
A les primeres rampes del colós italià, Simon Yates ha dit prou.
Després de dues setmanes a un nivell sensacional, la Maglia Rosa ha entrat en crisi i ha dit adéu a les seves opcions de victòria.
Però Froome no jugava per entrar al podi ni per desbancar Yates.
La seva aposta era al tot o res.
Un campió no es conforma amb la segona posició.
A 80 quilòmetres de meta, just abans d ́entrar al tram de sterrato del Col de la Finestre, Froome ha llançat una cornada que ha travessat la moral dels rivals.
El britànic ha marxat tot sol davant la mirada perplexa de Dumoulin i Pozzovivo, que no s ́acababen de creure el que veien.
La virulència de l'atac ha fet que Dumoulin el deixés fer, pensant que la seva aposta era una bogeria i que ho acabaria pagant.
Però Froome no ha mirat enrrere i la seva ambició ha anat in crescendo.
El campió britànic ha realitzat en solitari l ́ascens a Sestrière i ha anat guanyant temps en cada pedalada.
A l ́últim port del dia, Jafferau, Froome ja era virtualment líder del Giro d'Itàlia.
Per darrere, Pozzovivo, tercer a la general, també ha explotat i Dumoulin s ́ha quedat sol treballant amb l ́ajuda de Pinot, Reichenbach, Carapaz i López.
El vigent campió ha regulat bé el seu esforç i ha aconseguit defensar la diferència d ́un Froome desfermat.
Chris Froome, amb els aficionats dempeus davant de la televisió, ha creuat la meta en solitari i ha celebrat amb ràbia una exhibició que li obre les portes de la llegenda.
El líder de l'Sky s'ha vestit amb la Maglia Rosa de líder i ha tret 3' 20'' a Dumoulin.
A falta d'una etapa de muntanya per finalitzar la prova, Froome és líder a 38 d'un Dumoulin que li haurà de tornar la jugada a la 20a etapa de la Corsa Rosa.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El PSC avança que en la propera comissió proposarà el tancament del centre per repensar i despolititzar l'equipament
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aquest dimarts que el Born Centre Cultural mantingui la seva línia museística com a espai de reivindicació de la memòria històrica del 1714.
Així ho ha recollit una proposta presentada per ERC que ha comptat amb el suport dels regidors de CiU i la CUP i els vots en contra de Barcelona en Comú, Ciutadans, PSC i el PP a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
El text reclamava que l'equipament mantingués la línia museística com espai de memòria històrica de la Guerra de Successió, així com el seu nom i que qualsevol canvi significatiu fos aprovat pel plenari.
El grup municipal del PSC ha avançat que en la propera comissió proposarà el tancament temporal del centre per repensar i despolititzar-lo
Concretament, la proposta d'ERC instava a continuar i consolidar el Centre Cultural del Born en la línia iniciada com espai que conserva un patrimoni arqueològic visitable, amb la regulació de les visites que impedeixi el seu deteriorament i un conjunt arquitectònic, el mercat, únic a Barcelona.
Així mateix, reclamava programar exposicions temporals d'interès que posessin l'accent en el desenvolupament de la ciutat, conservar l'actual línia museística, com també el seu nom.ERC ha explicat que presentava la proposta arran de l'aparició d'algunes informacions que asseguraven que el govern municipal s'estava plantejant un canvi de nom, així com de les directrius expositives i discursives del Born Centre Cultural.
El regidor republicà Juanjo Puigcorbé ha defensat l'èxit del Born Centre Cultural, que va registrar el 2015 fins a 1'5 milions de visitants i es manté com el museu\/centre expositiu de gestió municipal més visitat de la ciutat.
En aquest sentit, ha recordat que "tot i ser un èxit com a espai de memòria històrica, no han cessat els intents de laminar o menystenir el CC Born per part d'alguns partits d'aquest consistori".
La regidora de C's Marilén Barceló ha lamentat viure "dia de la marmota" i assegura que al Born hi ha hagut un "excés de visibilitat" pel contingut ideològic "separatista" de l'equipament.
"Demanem un cop més que des del govern municipal i de l'ICUB s'abandonin els usos ideològics en el contingut museístics i les activitats del Born CC", ha afegit.
Tancament del Born CC per repensar-lo, a proposta del PSCDaniel Mòdol, del PSC, també ha lamentat tornar a tractar el futur del Born CC i ha qualificat la proposta d'ERC d'"intrusista" respecte la gestió del comissionat.
"Si hi ha tant de debat, podríem tancar l'equipament durant 300 anys, que es posin d'acord tots els grups o que es traslladin allà durant una temporada i així ens estalviarem haver-ne de parlar en futures comissions", ha asseverat.
Davant d'això, ha avançat que en la propera comissió proposaran el tancament temporal del Born perquè "pensin i reflexionin" i després "ja el tornarem a obrir".
"Així evitarem perdre més temps", ha dit.
En el torn de rèplica, ha insistit que la proposta era seriosa i que reclamen el tancament per "despolititzar" i fer un "debat serè" sobre l'equipament.
La regidora popular Ángeles Estaller ha esgrimit que el Born CC és el centre "més polititzat" de Barcelona, una "icona de l'independentisme".
"La Generalitat l'ha utilitzat per aconseguir les seves finalitats independentistes però l'ajuntament ho ha pagat tot", ha reblat.
La regidora de la CUP Maria Rovira ha reclamat que cal repensar el futur de l'equipament, consolidant el projecte museístic amb l'objectiu que articuli part de l'activitat cultural de la ciutat.
Així mateix, espera que sigui "una broma" la proposta del PSC.
De la seva banda, el comissionat de programes de la Memòria Històrica de Barcelona, Ricard Vinyes, ha afirmat que el darrer punt de la proposta d'ERC li causa "inquietud" per la vinculació que estableix entre política i cultura.
"L'intervencionisme, el tutelatge i el control és del tot inadequat", ha asseverat.
En aquesta línia, ha assegurat que l'equipament és "importantíssim" per la ciutat i ha lamentat la "broma" del regidor del PSC, una "falta de respecte cap al centre que ja han fet massa grups".
Així mateix, s'ha preguntat "qui ha decidit i per què que el Born CC sigui un centre especial".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unes 20.000 persones, segons els organitzadors, s'han manifestat aquest dijous 13 de desembre al centre de Barcelona per protestar contra el projecte de llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE) i les retallades, convocades per les 12 entitats que conformen el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE).
La manifestació, a la qual s'han sumat mestres, pares d'alumnes, sindicats i moviments de renovació pedagògica, ha comptat amb una important representació d'estudiants universitaris, convocats, en aquest cas, per la Plataforma Unitària de Defensa de la Universitat Pública (PUDUP).
Una pancarta, amb el lema "Per la cohesió social, ni Lomce, ni retallades", obria la manifestació, que ha transcorregut entre Plaça Universitat i plaça Sant Jaume, una protesta que coincidia amb una jornada de mobilitzacions convocada a tot l'Estat espanyol contra el projecte de llei que proposa el ministre d'Educació José Ignacio Wert.
La comunitat educativa catalana ha aprofitat per recordar a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que, malgrat que compta amb tot el seu suport en la defensa del model d'immersió lingüística, no el té, en canvi, amb la resta de la política educativa ni amb les retallades. |
L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, van signar el dia 17 de novembre, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, un protocol de col·laboració entre les dues institucions amb la finalitat d'atendre, amb la creació de noves places escolars, les necessitats de l'educació pública a la ciutat.
L'acord s'ha assolit després de mesos de treball conjunt Ajuntament-Generalitat per resoldre la situació de l'oferta educativa de la ciutat, que es va agreujar a l'inici del present curs escolar.
Una reunió mantinguda entre l'alcalde i el conseller el mes de setembre passat va servir per accelerar l'aplicació immediata de solucions. |
Eloi Palau (actual campió de Catalunya de trial i campió mundial júnior de 20" l'any 2016) i Sergi Llongueras (subcampió mundial d'elit 26" l'any 2018) van patir un accident a la part alta d'un glaciar a pocs minuts del telefèric entre Presena 3000 i Lagoscuro (Trentino, Itàlia).
Els dos pilots havien participat a la segona Copa del Món de Trial UCI disputada a Vermiglio, Val di Sole-Trentino entre els dies 23 i 25 d'agost.
Van dedicar el dilluns 26 a fer senderisme per les muntanyes del territori.
Els dos baixaven per la ruta entre Mandrone i el vall de Rendena.
Un cop van completar el descens, van entrar a una cavitat, dins la qual van trobar restes de la Primera Guerra Mundial, concretament traces de munició.
En aquell moment es va produir l'explosió, amb Palau patint diverses lesions en els dits de la mà dreta, ulls i diverses cremades, mentre que Llongueras va ser colpejat per la metralla.
L'explosió es va fer notar per diversos testimonis que eren a la zona i la alarma va ser comunicada a les 15:00h del dilluns 26 d'agost.
Afortunadament, la vida de cap dels dos corre perill, encara que han patit diverses cremades.
Eloi Palau va ser operat a la nit a l'hospital Santa Maria del Carmine (Rovereto-Trentino) dels ulls, on hi tenia restes de metralla, del seu dit i de diverses cremades, motius pels quals es manté a la unitat de cures intensives, amb bons pronòstics.
Llongueras va patir menys lesions i ja es troba recuperant-se.
Des de La Federació Catalana de Ciclisme ens sumem a Trialsport i la família del trial català en l'agraiment a Sergi Llongueras, Pol Tarrés i Marc Terol, a l'equip de rescat i a l'equip de doctors que l'està tractant. |
Aquesta és, d'ençà de segles, una terra d'acollida que ha rebut successives onades migratòries i que, a despit de les dificultats, les ha incorporades al teixit nacional, de manera que, avui, els cognoms de les persones ja no són, en general, indicatius de gairebé res.
Hi ha Milans, Bosch, Garriga, Borrell, Valls i d'altres de semblants no precisament partidaris de la nació catalana, i tot de Sánchez, González, Castro i Martínez que s'han jugat la pell en la seva defensa.
Des dels occitans i francesos que els segles XVI i XVII van arribar aquí i els procedents de diferents punts d'Espanya al llarg del segle XX, fins als darrers contingents de llatinoamericans, magrebins, senegalesos, romanesos, xinesos i filipins, entre altres, la suma de tots s'ha afegit a la població originària dels Països Catalans fins a fer-ne una sola societat nacional diferenciada.
Feliçment no som una raça i l'adscripció a la nació catalana només és democràtica i depèn de la voluntat de cadascun dels seus integrants de formar-ne part.
No és una herència a la qual hom hagi de donar continuïtat, resignadament i en contra del seu parer, ni tampoc pot ser una obligació, sinó una elecció lliure: es pot triar ser català.
No cal haver nascut aquí, com no hi van néixer Jaume I, ni Àngel Guimerà, ni Pep Ventura, ni Raül Romeva.
Ni tan sols residir en territori català, com tants compatriotes que arreu del món no han renunciat a la seva catalanitat originària, la qual han fet compatible amb l'adscripció d'acollida al país on viuen.
Ni, als vinguts d'altres indrets, els cal abandonar la identitat amb què van arribar aquí, la seva llengua, la seva cultura, per a ser també catalans i adquirir una nova llengua i una cultura nova: la catalana.
Més enllà de disposar d'un territori concret, una estructura econòmica determinada i un sistema propi de partits polítics, una nació és, sobretot, un espai compartit d'interessos materials, de valors reconeguts, de referents comuns i d'emocions col·lectives, tot un univers amb els components del qual els connacionals d'un indret s'identifiquen.
Si alguna cosa caracteritza el procés polític actual és que es tracta d'un projecte nacional no essencialista ni ètnic, pensat no tan sols per als nacionalistes, una part de la població, sinó per als nacionals, és a dir, tothom qui, lliurement, en vulgui formar part.
El caràcter cívic de la idea de nació, tan diferent de l'espanyol, li atorga una força integradora extraordinària, ja que és un projecte en moviment, dinàmic, de portes obertes, una identitat projecte, amb intenció de futur, que pot anar incloent les noves aportacions i barrejar-les amb la identitat ja existent, acumulada, i que ve d'un passat de segles.
Aquesta circumstància, amb la realitat afegida de ser una societat tradicionalment de barreja, permet dir que estem forjant una identitat nacional catalana molt innovadora i atractiva, que va construint-se, a més, sense un estat propi i amb dos en contra.
Però una certa idea de nació, pretesament progressista, fa incís en una noció de mestissatge força esbiaixada, ja que sembla allunyar-se de tot reconeixement explícit d'una realitat catalana prèvia i acaba reforçant, en silenciar-la, conscientment o no, la substitució del component nacional català per l'espanyol i, de retruc, la llengua catalana per la castellana.
Aquesta pràctica és present també en alguns sectors de l'independentisme pragmàtic, entestats a minoritzar l'ús del català no emprant-lo i a substituir-lo pel castellà, públicament.
Em sembla d'una irresponsabilitat política enorme, més que res perquè la meva noció de ser d'esquerres més aviat consistia a col·locar-se al costat del feble i oprimit, però no pas a fer la gara-gara al fort i opressor.
De la mateixa manera que no és cert que els immigrants espanyols arribessin aquí amb les mans buides, ja que venien amb una llengua i una cultura, no ho és tampoc que la nostra identitat nacional pugui ser qualsevol cosa excepte allò que faci flaire de català.
Ni tampoc que és més progressista, cosmopolita i modern el que es vehicula en castellà que en català.
Al final, pot resultar que construïm un estat fantàstic, amb plenitud de drets socials, qualitat de vida material i democràcia participativa, però sense cap contingut nacional català.
Altrament dit, que caient en el parany etern –" lo catalán, cosa de la burguesía "– acabem aconseguint una independència sense nació, edificada sobre el no-res nacional o, més clarament, sobre la identitat nacional espanyola, és a dir, dos estats espanyols independents, l'un al costat de l'altre.
Sincerament, em pensava que això nostre anava de tota una altra cosa...
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La nostra capacitat destructora respecte la resta d'espècies amb qui compartim el planeta és demolidora.
Els grans incendis que devoren Austràlia ho evidencien de forma sagnant, amb els 480 milions...
Portem mesos mirant a l'horitzó per veure si arriba l'anunciada recessió econòmica mundial.
Les injeccions de la Reserva Federal aquest estiu - sumant 634.000 milions de dòlars- ha creat escola...
Encara recent la històrica divisió del Caixmir però sense repercussions almenys de moment, la llei de ciutadania és un nou atac del supremacisme hindú del govern de Narendra Modi contra la segona...
Aquest 2019, el suport a la independència a Escòcia ha crescut, tot i que lleugerament.
Excloent els indecisos, assoleix el 49%, segons una enquesta de What Scotland Thinks.
El fracàs de la cimera del clima de Madrid torna a evidenciar que el forat entre la ciutadania i els líders polítics mundials està esdevenint un abisme.
Els Estats Units, Brasil i Austràlia n'han...
Mentre els treballadors del transport mantenien ahir per quart dia França paralitzada, el president Macron estudiava la concreció del polèmic canvi del sistema de pensions, que donarà a conèixer dimecres....
Facin també preguntes als meus companys", demanava ahir Greta Thunberg als periodistes.
Endebades, quasi tots tenien sols preguntes per a ella.
La cara de circumstàncies del secretari general de l'OTAN mentre escoltava els insults del president Trump contra el seu homòleg francès qui, alhora, ha desqualificat l'aliança militar dient que...
La primera dona presidint l'executiva Comissió, Ursula von der Leyen i el jove però experimentat Charles Michel al front del Consell Europeu són un tàndem esperançador.... |
En un pot amb llet bullint es barregen les 12 cullerades de sucre i l'ou batut.
Tot això ha de fer-se lentament, amb molt de compte i remenant contínuament.
En aquesta barreja, ja freda, remullem les llesques de pa fins que estiguin ben xopes.
Es treuen i es fregeixen directament en oli no massa calent.
A part, es prepara un almívar fluix amb aigua, sucre, vi blanc molt bo i una branca de canyella (que després es treu ).
Amb ell es banyen les llesques amb ou ja disposades en una font adequada.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
El líder del PSC també ha volgut deixar clara la seva posició sobre la immersió lingüística
Miquel Iceta creu que s'ha de fer tot el possible per aconseguir l'abstenció dels republicans.
És per això que, en l'obertura del congrés que els socialistes fan aquest cap de setmana, el líder del PSC ha assegurat que pactar amb Esquerra és un objectiu de primera magnitud.
De fet, l'acte ha estat marcat per aquestes negociacions, que Iceta espera que tinguin un final feliç.
Que gràcies a una abstenció d'ERC puguem arrencar la legislatura.
Aquest és un objectiu polític de primera magnitud
Des del primer moment, Iceta també ha volgut deixar clara la seva posició sobre la immersió lingüística.
Ens estimem el català, perquè ens estimem el castellà, perquè ens estimem la igualtat i volem que els nens que van a la pública dominin l'anglès tan bé o millor que els que van a la concertada o a la privada.
L'objectiu és aquest, no una baralla de llengües
Reconèixer Catalunya com a nació, més finançament i competències són algunes de les solucions que els socialistes proposen per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Oriol Junqueras, ha dit aquest divendres en una entrevista a la Razón, diu que el terreny de joc per negociar és una taula entre governs on es pugui parlar de tot.
En aquesta línia, Pedro Sánchez comença ha fer alguna concessió cap als republicans.
El president del govern espanyol en funcions ha canviat el llenguatge, i enlloc de defensar el diàleg dins la Constitució ha passat a dir que defensa el diàleg "dins la seguretat jurídica".
Un terme utilitzat a la coneguda declaració de Pedralbes.
De moment, no hi ha notícies sobre com estan evolucionant les negociacions entre el PSOE i ERC.
Tot i així, fonts de Moncloa apunten que podrien encabir el ple d'investidura després de Nadal i abans de Cap d'An
y entre els dies 26 i 31 de desembre, amb la finalitat de tenir govern nomenat i en marxa abans de Reis.
I per tant, poder començar l'any, després de les vacances amb nou govern i legislatura arrencada. |
La policia turca ha detingut aquest dissabte a 132 persones, inclosos agents de policia, com a part d'una campanya contra l'organització del clergue Fetulá Gulen, han assenyalat fonts policials a l'agència L'Anatòlia.
Les forces de seguretat han realitzat batudes en 325 localitzacions, en 49 províncies en tot el país, en una operació que tenia com a objectiu 235 sospitosos, entre els quals hi ha 187 agents, ha assenyalat aquesta mateixa font.
Aquesta operació continua oberta per detenir a un altre centenar de sospitosos, segons aquesta informació.
El moviment de Gulen ha estat acusat per Ankara d'orquestrar el cop d'Estat fallit del mes de juliol passat.
L'intent va deixar 248 morts i més de 2.000 ferits.
Des d'aleshores, el Govern de Turquia ha apartat dels seus llocs a milers de funcionaris per la seva presumpta vinculació amb el moviment de l'influent clergue.
Ankara entén que Gulen, exiliat als Estats Units, té el comandament d'una 'estructura paral·lela' que pretén depurar amb la detenció i el cessament de desenes de milers de persones.
El clergue ha negat les acusacions i l'oposició veu interessos polítics en la campanya d'arrestos.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
dimecres, 18 de febrer del 2009 / 2213
1 Acte de batre's dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc.
2 Baralla produïda pel desacord entre dues o més persones.
De batre, del llatí battuere, vulgar battere, provinent probablement d'una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.
Se sentí, de sobte, l' espetec d'una metralladora i l'Oriol es va esgarrifar, s'arraulí rere la font, tremolant i, després d'uns instants, tragué les pestanyes, amb precaució, per veure què passava a l'altre cantó de la plaça.
Qui, com, per què l'havien descobert, si jo venia en so de pau, si jo només sóc un mestre que he estat entabanat pel maquis, jo no volia barrejar-me amb res que...
Els coloms, que havien emprès el vol esverats com ell, observaven la batussa des dels arbres.
Al dia següent de la batussa, la meva germana Mundeta em telefona, hem ingressat d'urgències la mare, inconscient, a Sant Pau.
I aquí em tens, avui, preguntant-me, davant el teu cos tolit, si de debò eres aquella dona fràgil, magra i poc arreglada que aparentaves, sempre a punt de vessar la llagrimeta, movent-te com una bestiola desorientada que no sap de qui ni on ni quan li arribarà el tret definitiu.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
De tant en tant, la publicació d'algun llibre, feta en base a una recerca rigorosa, té la capacitat d'enfrontar-nos a la pròpia ignorància.
Els primers anys de la República, malgrat el gran nombre de llibres i pel·lícules, continua essent, essencialment desconegut.
I no ho és tant sobre els fets en sí mateixos, relativament fàcil de conèixer per l'abundant documentació disponible, sinó per la manca d'un to adient, d'una sensibilitat especial, o simplement sobre l'orientació del focus que l'historiador té l'obligació de menar.
Un historiador canari, Jesús Giráldez, del qual no havia sentit a parlar, ha fet un llibre excel·lent sobre un fet del qual n'he parlat en el meu darrer llibre, i en canvi, desconeixia en la totalitat de la seva magnitud.
Els primers mesos del 1932, quan ja s'ha posat en evidència les limitacions de la República en matèria social, els miners i treballadors tèxtils, absolutament aïllats, de la conca alta del Llobregat, a partir de mecanismes de psicologia col·lectiva, a mitges impulsats pel ressentiment, a mitges per la desesperança, munten un happening que converteix un "ja n'hi ha prou" en una revolució.
La proclamació del comunisme llibertari, sense un tret ni una víctima, molt vinculada al desig de canviar radicalment una situació d'injustícia, alhora que potenciada per les dificultats de comunicació amb la CNT, fa que una protesta espontània sigui presentat com una revolució.
Tanmateix, el pitjor fou la repressió indiscriminada desfermada entre les forces de l'ordre i atiada per la burgesia catalanista (abans monàrquica) que veu en l'expressió de la protesta un perill per a la consolidació d'una república d'ordre i de voluntat estrictament capitalista.
El llibre narra els mecanismes de detenció, on dipositen en un vaixell a punt de desballestament, entre 104 i 117 pressumptes revolucionaris (perquè en cap moment són jutjats, sinó que s'aplica una arbitrària llei de defensa de la República) fins a una deportació que esdevé una veritable odissea moderna, una llarga marxa de quatre mesos (a València, Andalusia, Canàries, Sàhara Espanyol, Guinea Espanyola,...) que cap autoritat deixa desembarcar, fins que es produeix un terrible confinament en la caserna militar de Villa Cisneros.
L'escàndol a la premsa i les protestes (amb la mort d'un dels deportats per les malalties infeccioses en terribles condicions de confinament) provoca a l'opinió pública l'alliberament progressiu dels pressos.
La història explicada per Giráldez es pot considerar com a una crònica dels errors i discriminacions de la República de l'Ordre, terrible amb els "treballadors de totes les classes" que apareix al preàmbul de la constitució republicana.
Un dels deportats, sense càrrecs ni proves, és Durruti, el qual, un cop retornat a Barcelona, durant l'estiu del 1932 fa un discurs que anticipa amb gran clarividència allò que aviat s'esdevindria.
Un llibre excel·lent, que ens ajuda a entendre moltes coses dels complexos anys trenta.
I que ens il·lustra sobre una de les grans figures mítiques de l'anarquisme hispànic en general i català en particular.
Un Durruti carismàtic que bé es mereix ocupar un bon lloc en la memòria col·lectiva.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
FC Barcelona - Atlètic de Madrid i València CF - Real Madrid.
Aquest ha estat el resultat del sorteig de la Supercopa d'Espanya que s'ha celebrat aquesta tarda a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, seu de la Federació Espanyola de Futbol.
Enguany, s'estrenarà un nou format per la Supercopa d'Espanya, que consisteix en una final a quatre, entre els dies 8 i 12 de gener, a l'Aràbia Saudita.
La primera semifinal la disputaran, el dia 8 de gener, el València CF i el Real Madrid.
La segona semifinal serà el 9 de gener entre el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid.
La gran final d'aquesta competició se celebrarà el diumenge 12 de gener.
Els partits es disputaran a Yeda (Aràbia Saudita) a l'estadi Rei Abdullah.
Madrid) i José Luis Gayà (València CF), han estat els encarregats de treure les boles del sorteig.
L'Olímpic de Terrassa acollirà la final de la Copa Catalunya Absoluta
El Barça s'enfrontarà al Sevilla a les semifinals de la Copa de la Reina
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
La catalana Seat va comptabilitzar un benefici operatiu de 216 milions d'euros entre gener i juny d'aquest any, el que representa una xifra rècord i un increment del 1,9% en comparació amb els 212 milions d'euros que va guanyar en el mateix període de 2018.
Segons dades publicades pel grup Volkswagen, Seat va tancar els sis primers mesos de l'exercici actual amb un volum de negoci de 6.266.000 d'euros, el que es tradueix en una pujada del 8,3% respecte als 5.786.000 d'euros que va facturar a la primera meitat de 2018.
En l'acumulat de l'any fins al juny, la firma amb seu a Martorell (Barcelona) va superar per primera vegada en la seva història la barrera de les 300.000 unitats matriculades a tot el món, amb una xifra de 314.300 unitats, un 8,4% més.
Volkswagen destaca que l'evolució positiva del benefici, la facturació i les vendes de Seat en el que va d'any s'explica per la demanda "particularment sòlida" dels seus models tot camí Arona i Ateca.
Així mateix, ha subratllat que les millores comptabilitzades tant en el volum com en el 'mix' de vendes van impulsar un 1,9% el seu benefici operatiu semestral, el que va permetre més que compensar l'impacte negatiu vinculat a l'increment dels costos.
Des de la firma espanyola van indicar que la pujada dels guanys i de les matriculacions es va produir en un entorn de caiguda del mercat a Europa i van ressaltar l'efecte en el 'mix' gràcies a la comercialització dels tot camins, que ja representen el 43% de les vendes.
"Seat aspira a consolidar en el conjunt de 2019 els bons resultats financers que està aconseguint.
Al mateix temps, mantindrà la seva xifra d'inversions i despeses en R + D per a nous models, així com en màrqueting", van afegir des de l'empresa. |
L'Ajuntament de Sabadell ha obert la convocatòria de subvencions per fomentar, promocionar i abonar la participació de la gent gran; així com donar suport a les associacions i entitats que fomenten i organitzen activitats adreçades a la gent gran dels diferents barris de la ciutat.
Des de l'Ajuntament de Sabadell s'ha ofert diverses solucions alternatives al local que actualment l'Associació de Veïns de La Plana del Pintor utilitza com a espai vinculat a l'activitat de Carnestoltes però que no reuneix les condicions de seguretat necessàries.
Categories: Activitats culturals, Entitats, Participació ciutadana, Urbanisme i Habitatge
Una trentena de persones de diverses entitats de la ciutat han participat en un curs que tenia per objectiu introduir i capacitar les associacions en la comptabilitat bàsica i les seves obligacions.
Categories: Entitats, Participació ciutadana
La jornada forma part del procés participatiu per definir el nou servei municipal
Un total de 39 entitats i col·lectius de Sabadell han participat en una sessió de treball sobre la futura Oficina d'Entitats de Sabadell.
L'objectiu era analitzar els resultats del qüestionari Pensem l'Oficina d'Entitats, que va estar actiu a la plataforma Decidim Sabadell fins a finals d'octubrei, a més, recollir propostes per definir el funcionament del futur servei.
L'organització de la Festa Major del 2018 ja està en marxa.
Aquest any, la proposta sorgirà de la feina que duran a terme les comissions de treball integrades per ciutadans i tècnics municipals.
Les quatre comissions previstes són de Programació, Cultura Popular i Tradicional, Territori i Comunicació.
Categories: Activitats culturals, Entitats, Cultura i esport, Participació ciutadana
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
Cos A2-30, gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat.
9 DE OCTUBRE -TORRE 4 46018 València
A2 - Titulació universitària de grau (subgrup 2)
Titulació universitària de grau (subgrup 2)
Aspirants que hagen superat algun exercici de la fase d'oposició del procediment selectiu d'accés al subgrup A2, sector administració especial, cos superior de gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat, A2-30, convocatòries de torn lliure i promoció interna 1/15 i 2/15, que no es troben en actiu en el moment de la sol·licitud en llocs de treball pertanyents al Cos A2-30, Superior de Gestió de Tributs de l'Administració de la Generalitat les competències del qual en matèria de personal siguen exercides per la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques.
El personal funcionari interí desplaçat o cessat en llocs del Cos A2-30, Superior de Gestió de Tributs que hagen sigut coberts per la Direcció General de Funció Pública i que haja participat en el procediment selectiu anteriorment citat, cosa que es comprovarà d'ofici, no procedint la seua inclusió en cas contrari.
Únicament s'entendrà que una persona ha participat en el procediment selectiu quan el seu exercici haja sigut qualificat per l'Òrgan de Selecció de la dita convocatòria.
El personal funcionari de carrera que, havent participat en el procés selectiu d'accés al subgrup A2, sector administració especial, cos superior de gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat, A2-30,
convocatòries de torn lliure i promoció interna 1/15 i 2/15, haguera aprovat algun exercici en un procés selectiu anterior del cos superior de gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat, A2-30. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El prestigiós politòleg nord-americà conversa amb el director de VilaWeb a propòsit del seu darrer llibre, 'Identity'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Francis Fukuyama és un dels grans noms de la ciència política a escala mundial.
Professor a la Universitat de Stanford, on dirigeix el màster Ford Dorsey de política internacional, va saltar a la fama l'any 1992 amb la publicació de The End of History and the Last Man, un assaig sovint incomprès que va marcar una època, però que li va valer moltes crítiques.
En aquell text proclamava la victòria del capitalisme liberal, una proclamació que l'auge de l'autoritarisme en el món occidental avui posa en qüestió.
Després ha escrit diversos llibres, el darrer dels quals Identity, una repassada particularment interessant i documentada del paper de les polítiques d'identitat al món.
Parle amb el professor Fukuyama al seu despatx de la universitat californiana, un petit espai curull de llibres.
Sobre la taula té una maça cerimonial ucraïnesa, tan bonica com amenaçadora, que retirarà abans de començar a parlar.
La conversa no és senzilla: el fet de parlar amb un periodista català clarament el condiciona.
El professor Fukuyama té un discurs molt estructurat sobre la identitat, les nacions, la gestió de les diferències o la democràcia, però alhora calcula molt bé què diu.
Hi ha moments que alguns dels seus arguments se'm fan impossibles d'acceptar i li replique, però ell no defuig el debat en cap moment.
— Al principi del llibre expliqueu que, a parer vostre, allò que anomenem 'polítiques d'identitat' impliquen una amenaça per a les democràcies liberals.
És perquè insistiu en el fet que són els individus i no pas els grups els qui fan que la democràcia funcione.
Però no trobeu que sempre ha estat igual?
Les sufragistes eren un col·lectiu i no pas persones individuals.
Quina diferència hi veieu, ara?
—Avui dia la gran diferència és que molts dels grups en què hom s'organitza es basen en característiques fixes que no són voluntàries.
Si us afilieu a un sindicat, la decisió és vostra, com a individu.
Però si demostreu solidaritat –posem per cas– envers el vostre grup racial basant-vos en la vostra raça, aleshores això ja no és voluntari.
Als EUA, si passeu el carrer i veieu que ve un home negre, pensareu 'un negre' i no pas 'el Joe', o qualsevol altre tret personal.
I trobo que aquesta identificació que es basa en la raça o el grup ètnic és un problema.
En democràcia hi ha la idea que cada individu és un agent, una persona que pot prendre decisions de manera autònoma.
D'això es tracta, si volem que la societat funcioni.
— Però es pot ser negre sense tenir-ne consciència.
I les polítiques d'identitat només funcionen si les persones tenen consciència de la seua identitat.
—Les polítiques d'identitat que es basen en la raça, el grup ètnic o el gènere tenen un objectiu legítim.
Normalment apareixen quan hi ha col·lectius que són marginats dins la societat en general, que arrosseguen algun prejudici que fa que llur identitat particular no es tingui en consideració.
Per tant, cap objecció: hom aplica un estereotip a un grup determinat i els integrants d'aquest col·lectiu s'hi tornen exigint un tracte just, que els reconeguin i els tractin com tothom.
Això per a mi no és cap problema.
—A parer meu, el problema apareix quan aquesta identitat esdevé una mena de qualitat essencial d'una persona, l'element més important que en coneixem, i tots els seus actes i decisions es determinen en funció de la pertinença al grup.
I quan el grup comença a mostrar-se intolerant o agressiu envers els altres col·lectius, aleshores és problemàtic.
En general, aquest és el problema del nacionalisme.
— Penseu que, en general, el nacionalisme és intolerant?
—Crec que la primera manifestació de les polítiques d'identitat a escala mundial van ser els nacionalismes europeus, que van aparèixer després de la Revolució Francesa.
La Revolució Francesa té un vessant liberal, la dels drets de les persones, i també en té una de nacionalista: la defensa del poble francès.
Aquests dos vessants van entrar en conflicte i, per desgràcia, el principi nacional es va imposar.
Prenguem per cas el poble alemany.
Els alemanys estaven escampats per tot Europa central i oriental.
I se'ls va ocórrer d'aplegar-se dins un mateix estat i governar-se tots sols.
Però quan aquesta idea deriva cap a la intolerància, quan no accepten dins el país la gent que no és alemanya, aleshores acaben agredint els no alemanys de fora del país.
És a dir, que tenim un problema.
Aquesta mena de moviments poden començar a partir d'una reivindicació legítima, però pot ser que acabin caient en la intolerància.
— Però això només és una possibilitat.
Hi ha nacionalismes agressius, però també n'hi ha de tolerants, de defensius.
—A Europa el nacionalisme té molt mala premsa, especialment entre l'esquerra.
La majoria l'associen amb el nacionalsocialisme i moviments polítics molt intolerants.
Hi ha expressions del nacionalisme que són compatibles amb un sistema democràtic.
És més, penso que sense sentiment d'identitat nacional no hi pot haver democràcia.
Altrament no tindríem res en comú amb la gent amb qui compartim un mateix àmbit geogràfic.
Això passa a l'Orient Mitjà, on hom se centra en el seu grup ètnic i de fet no volen conviure dins el mateix estat amb més grups.
I en aquestes condicions és molt complicat de tenir una democràcia acceptable.
—Precisament era això que m'amoïnava de ser entrevistat per un periodista català!
—És que no tinc resposta a aquesta qüestió.
—Aquesta és una de les preguntes que la teoria política de la democràcia moderna no ha respost adequadament.
Penso que gairebé totes les nacions actuals es van crear en períodes predemocràtics i moltes són fruit de moltíssima violència.
Gran Bretanya, França, Alemanya... totes aquestes nacions van construir llur identitat nacional a còpia de neteges ètniques, assimilacions forçades i mètodes horrorosos!
I posteriorment aquestes mateixes nacions es van democratitzar.
Per això a l'Europa occidental les democràcies s'edifiquen sobre nacions relativament homogènies, com ara França, Itàlia o Espanya.
Però resulta que determinades nacions no ho són prou, d'homogènies.
I la cosa funciona mentre hi ha un règim autoritari, però és molt més difícil en democràcia.
Cal convèncer el poble de quina és la llengua nacional, cal muntar una història i tenir uns símbols comuns.
I trobo que això costa molt de fer, en democràcia.
— Joep Leerseen ha definit Europa com un dòmino: França inventà la nació, la qual cosa obligà Alemanya a esdevenir una nació, i a continuació Rússia, Polònia, etc. Aquesta definició posa l'accent en una perspectiva dinàmica de les nacions en el decurs de la història i fa que ens preguntem si la comunitat internacional disposa de normes, d'instruments per a respondre a aquesta dinàmica.
Potser el problema no és la identitat, sinó com respondre a aquestes identitats...
És bo que la política actuï seguint uns principis generals i, per exemple, hi ha tot un ventall de possibilitats respecte dels límits de la nació.
Però la teoria no ens serveix de gaire orientació.
Ernest Gellner sosté que el progrés econòmic al segle XIX va fer que Europa creés nacions.
Les unitats econòmiques més grans eren més eficients i calia disposar d'una llengua comuna, per exemple, per tal de treballar bé plegats.
Aquest és un dels motius que explica l'èxit del nacionalisme que pren la llengua com a pal de paller.
Gellner pensa que una de les raons que expliquen aquesta forma d'organització de base cultural és, també, de caràcter econòmic.
En el vostre llibre insistiu que la mundialització, l'economia nova, internet, etc., impliquen grans canvis.
És possible de mantenir aquest ordre antic quan tot allò que l'envolta canvia tant?
Fins a quin punt penseu que la idea d'identitat associada a la dignitat que apareix en el llibre es pot veure com una mena de millora per a les nostres societats democràtiques, precisament perquè l'entorn canvia tan de pressa?
—La mundialització i el creixement dels mercats mundials no respecten les antigues fronteres i les comunitats en què hom s'havia organitzat.
Hi ha moltes persones que viuen amb incomoditat en un món on, per exemple, el seu lloc de treball depèn de decisions que es prenen molt i molt lluny.
Això explica –en part– la resposta populista...
— La gent té la sensació que perd el control de la seua vida, de la societat on viu...
Aquest és un altre problema culpa de la mundialització.
Les unitats polítiques ja no coincideixen amb les econòmiques i per això les persones no manen sobre la seva vida econòmica.
I aquest problema esdevindrà crònic perquè costa molt de construir unitats més grans que coincideixin amb les econòmiques.
—La Unió Europea és l'intent més ambiciós d'aconseguir-ho.
Els països europeus no poden competir individualment amb els EUA, ni tan sols amb la Xina.
Per això Europa necessita una unitat de govern més gran.
Però cal que l'estat cedeixi prou sobirania a la Unió, si volem que funcioni eficientment.
— D'entrada això no és problema.
El problema és el funcionament de la Unió Europea.
Els grecs elegeixen un govern i rebutgen les polítiques d'austeritat en un referèndum.
Però aleshores l'Eurogrup, que ni tan sols té reconeixement jurídic en absolut, les imposa al poble grec.
—Efectivament, la Unió Europea té greus problemes de legitimitat.
Els elements més forts de l'estructura són els menys democràtics, com ara la Comissió i la burocràcia europea.
El parlament europeu, que té molta més legitimitat, sempre ha estat més feble.
— Curiosament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea encapçala una revolució, ampliant els drets dels ciutadans de la UE.
En són prova els casos recents dels europarlamentaris catalans i del matrimoni entre persones del mateix sexe a Romania.
—He seguit el tema amb els casos en què els governs dels estats han hagut d'obeir els dictàmens del Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Però, paradoxalment, aquests tribunals no són sotmesos a gens de control democràtic i envaeixen la sobirania de les nacions.
— No tinc clar si el verb 'envair' és massa fort, vist com al final del llibre defenseu la idea que les identitats es poden fer servir per a dividir, però també per a integrar...
—Si analitzem la formació de les identitats nacionals, veurem que s'hi arriba per camins diferents.
Quan es fa de baix a dalt, hi trobem una llengua nacional, poetes, músics, cinema, un relat sobre la nació i tot un seguit de referents compartits.
Però les identitats nacionals també es poden construir de dalt a baix: mitjançant l'escola, els governs creen un relat de construcció nacional.
Per això bona part dels conflictes sobre el concepte de nació són conflictes sobre la història.
I sorprèn de comprovar fins a quin punt aquesta mena de debats perduren en el temps.
Jo creia que aquí, als EUA, ja s'havien acabat.
— Per tal d'entendre millor el vostre punt de vista, m'agradaria afegir la qüestió de les dones a l'argument.
Als EUA i a l'estat espanyol l'extrema dreta s'hi mostra cada vegada més agressiva.
Fins a quin punt és possible de conciliar aquesta conducta agressiva amb la idea que les persones tenen drets i mereixen respecte?
De vegades la gent es pot convèncer.
De vegades cal que s'esdevingui un fet molt greu.
Recordeu el moviment dels drets civils [als EUA].
Va haver-hi situacions en què activistes pels drets civils foren assassinats i això va sacsejar la consciència de la població i va ajudar a canviar-ne la mentalitat.
Però, en tot cas, emprar la força genera una situació il·legítima que no s'aguanta durant gaire temps.
Quan desapareix la força, es torna a la situació anterior.
— Per tant, la força no és una alternativa real...
—Si estudiem els casos de construcció nacional que han reeixit, veurem que se sostenen més en incentius que no pas en la força.
Per exemple, el coneixement del francès a França o l'anglès als EUA proporciona un avantatge econòmic enorme.
Quan analitzem la unificació lingüística francesa al segle XIX, veiem que va ser fruit de l'avantatge econòmic que conferia saber francès, a més de l'accés a una cultura més elevada.
Per això la gent va decidir aprendre francès de bon grat.
Als catalans ens van obligar a parlar francès amb mètodes terribles...
—Sí, hi va haver coerció, especialment a causa del sistema escolar centralitzat.
Hi ha molt pocs immigrants que vulguin continuar parlant vietnamita o khmer, per exemple.
El domini de l'anglès és entès com una eina que facilita una vida millor.
Volen trobar feina, formar part de la comunitat nacional i aquesta és una de les vies que formen la identitat.
— Però són situacions diferents.
Quan ens obliguen a canviar d'identitat per força, es crea un problema social i personal que costa de resoldre...
Però si ens fixem en el nombre de llengües que han desaparegut al món aquests darrers tres-cents anys, és innegable que això és una realitat i que continua passant.
— No us incomoda, que les llengües desapareguen?
—Penso que forma part de la mundialització.
És com ara queixar-nos que ja no vivim en llogarets.
Podem discutir-ho, però en un món ple de grans metròpolis, és un debat fals.
— No hi estic gens d'acord, però deixeu-me tornar-ho a provar parlant de les dones.
Penseu que la posició de determinats moviments de dretes, no solament respecte del feminisme, sinó també les dones, és una manera de menysprear la diferència?
I fins a quin punt és un perill per a la democràcia, atès que es fonamenta en l'individu i els individus mereixen respecte...
—Crec que forma part del procés d'acomodament a les condicions socioeconòmiques tan diferents en què vivim.
Als anys seixanta del segle passat les dones es van incorporar al mercat laboral molt ràpidament i això va generar relacions molt diferents entre els dos sexes.
A les fàbriques i els despatxos la gent es trobava treballant amb persones de l'altre sexe, però encara tenien els costums socials propis de quan les dones es quedaven a casa amb la família.
Per necessitats i motius econòmics, arran de la transició de la societat industrial a la post-industrial, era inevitable que la dona entrés als centres de treball i, per tant, també era inevitable que les normes socials s'hi adaptessin.
Tanmateix, hi ha determinades diferències biològiques entre homes i dones que no podem ignorar.
Aquestes diferències són reals.
— I els sentiments personals, què?
—Hi ha una branca del moviment identitari que pretén negar que tot té una base biològica.
Jo trobo que és una ximpleria, però certament aquesta serà una de les grans batalles ideològiques.
—Sí, però tindrà un cost: el moviment feminista es divideix entre els qui no posen entrebancs a remarcar que les dones i els homes són diferents i els qui defensen que aquestes diferències són una construcció social i que les persones podem triar.
— Fa un segle els moviments d'avantguarda (posem per cas, Picasso o Stravinski) ens mostraren que la nostra mirada, la visió que tenim, era la manera bàsica d'entendre el món.
Podem dir que, en darrer terme, aquesta visió cultural vol dir que en el món actual allò que importa és allò que jo vull ser?
—L'auge de l'individualisme modern ha posat l'accent en un aspecte de la personalitat humana: la capacitat de triar.
El problema és que, de fet, no som totalment autònoms.
Vivim en societat, depenem de més gent, hem de respectar les normes si volem assolir els objectius i també hem de conèixer els nostres límits.
Quin goig que em faria ser jugador de bàsquet, però sóc massa baixet!
Bromes a banda, penso que la realitat és que tots tenim una autonomia molt limitada i això fa que no siguem feliços.
— Però allò que avui dia la societat veu normal evoluciona constantment.
Per això no podem estar segurs de quin camí agafarà...
Tinc escrit un llibre sobre biotecnologia i estem d'acord en aquest punt.
— La identitat pot canviar amb el temps.
Mireu què passa a Hong Kong, on la identitat es fa servir per a defensar la democràcia.
Utilitzen la identitat local, que anomenen 'localisme', com a instrument per a defensar-se de l'autoritarisme.
Aquesta posició encara és més evident a Taiwan...
—En aquests casos la identitat té un paper positiu.
El dels kurds a l'Irac i Turquia.
S'enfronten a governs autoritaris i francament desagradables i crec que aquesta mena d'identitat nacional, aquest separatisme, és una manera de defensar la seva capacitat de decidir democràticament.
La majoria de països que vivien sota el jou de la Unió Soviètica van fer servir la identitat nacional com a manera d'autoprotegir-se.
— Aleshores aquest ús de la identitat seria acceptable a escala internacional?
—La majoria estaria en favor de la independència d'una regió si l'entitat política de rang superior fos un govern autoritari.
Penso que això no passa a Espanya perquè és un estat democràtic que és soci d'una democràcia encara més gran, la Unió Europea.
Per tant, això complica el càlcul moral.
Tanmateix, em consta que hi ha un debat sobre si Espanya és una democràcia de debò o no.
— I supose que també us consta que la Unió Europea ja ha reconegut que països com Polònia i Hongria no són democràcies de debò.
I en canvi són estats membres de la UE.
Avui dia formant part de la Unió Europea no n'hi ha prou per a poder dir que s'és una democràcia...
— Entenc que no voleu prendre partit en el debat sobre Catalunya.
Em costa moltíssim parlar d'aquesta qüestió, d'un punt de vista personal i teòric, perquè no trobo un conjunt de principis clar que em permeti judicar-hi.
Personalment, tinc amics catalans i espanyols i m'interessa d'escoltar-los.
— M'han dit que vau parlar amb el president Quim Torra fa temps.
Procuro parlar amb tantes persones destacades com puc.
— En tot el llibre insistiu constantment en el paper de la dignitat en la política...
—Hegel va dir que el conjunt del procés de la història és la lluita per la dignitat.
No vull excloure les motivacions econòmiques de la majoria de les lluites humanes, però, especialment en el nostre món modern, bona part de la política té a veure amb la dignitat: quina nació respectem, quina raça, quin gènere...
— Però aleshores quan hom comprèn que mereix ser tractat dignament, això té conseqüències polítiques.
—Per això trobo que el nacionalisme és tan perillós!
— Tanmateix això entra en contradicció amb el fet que, com heu reconegut fa un moment, el moviment pels drets civils als EUA va implicar lluita, confrontació i polarització a fi de desvetllar la societat.
Els moviments que cerquen la dignitat necessiten polaritzar per tal de ser entesos per la societat.
La ràbia serveix per a mobilitzar la població i fer que es polititzi i participi.
Però quan n'hi ha massa, s'arriba a un punt en què no pots negociar ni arribar a un pacte perquè l'enorme despesa emocional invertida en la teva dignitat esdevé un obstacle.
La democràcia, essencialment, és un sistema de normes que fem servir per a resoldre desacords.
Si els desacords són tan profunds que no deixen espai per a trobar un punt de trobada, aleshores hi ha un perill per a la societat.
— I què passa en aquests casos?
—Cal reconèixer que de vegades la construcció d'institucions liberals que no es basen en la identitat pot causar un conflicte de tal magnitud que finalment tothom s'adona que no hi ha manera de tirar endavant.
—Europa va crear la Unió Europea després de la Segona Guerra Mundial com una mesura per a prevenir més guerres.
El problema és que les persones tenim poca memòria i tendim a queixar-nos d'unes altres coses.
Per als nens que neixen avui a Europa, la perspectiva d'una guerra és abstracta i no n'esperen viure mai cap.
— Us preocupa que ens hàgem equivocat de camí?
Per exemple, penso que les eleccions nord-americanes seran el fet més important del 2020.
Si Donald Trump les torna a guanyar, les conseqüències seran negatives no solament per als EUA i l'ordre constitucional del país, sinó per al món sencer.
Si Trump és reelegit, farà com Modi a l'Índia.
Se sentirà legitimat per a fer totes aquestes bestieses que fa contra els immigrants, etc. I si això passa als EUA, donarem un patró a seguir a qualsevol altre líder autoritari que pugui ser elegit.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Germán Llorca Abad va completar la llicenciatura de Comunicació Audiovisual el 1998.
Després de treballar al departament de relacions públiques de Gateway Computers durant un any en Irlanda, va obtindre el Màster en Gestió de la Producció Audiovisual de la Universitat de València en 2000.
La seua experiència laboral la reparteix entre diversos mitjans de comunicació, entre ells Canal 9 - Televisió Valenciana durant dos anys i mig.
Des de 2002 ocupa un lloc de professor associat al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València.
En 2007 va obtindre el grau de Doctor en Comunicació Audiovisual amb una tesi monogràfica del urbanista i filòsof francés Paul Virilio.
Des de 2018 és Professor Titular de Comunicació Audiovisual.
Germán Llorca és autor de diversos articles publicats en revistes de comunicació nacionals i internacionals.
En 2004 va acudir com a professor invitat a la Universität des Saarlandes i ha impartit docència en diversos cursos de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant i el Centre d'Estudis Ciutat de la Llum d'Alacant. |
La comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la suspensió de llicències provisional d'hotels, hotels-apartaments i pensions en el nucli antic de la Vila de Gràcia, en el districte de Gràcia.
La suspensió, aprovada dimecres, afecta la zona compresa entre els carrers Príncep d'Astúries, Travessera de Dalt, Via Augusta, Diagonal, Còrsega i Escorial, ha detallat l'Ajuntament aquest divendres en un comunicat.
Amb una durada d'un any i sense afectar les llicències concedides o en tràmit, la suspensió té per objectiu analitzar aquestes activitats per incorporar-les en el Pla d'Usos de Gràcia, que establirà les condicions que hauran de complir aquests establiments.
El Pla d'Usos, que ha comptat amb un procés participatiu de tres mesos, tornarà a votar-se a la comissió de Govern i se sotmetrà a exposició pública abans que el ple municipal faci la votació definitiva.
El Govern municipal ha aprovat la suspensió per donar resposta a la "preocupació" que han expressat els veïns durant el procés participatiu per l'impacte que pot generar el turisme a la zona.
En aquest procés, fins a finals de febrer van participar en el canal de participació digital i en els tallers i activitats en els barris del districte un total de 28 entitats i col·lectius, a més de veïns a títol individual.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
ERC va accelerar ahir la proclamació oficial d' Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees del maig vinent, malgrat la predisposició de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a donar suport al líder d'Esquerra com a número u d'una llista unitària de l'independentisme.
Junqueras va ser proclamat ahir oficialment candidat dels republicans a les europees del 2019, un cop validats els 2.105 avals –xifra rècord a ERC– que va aconseguir el president del partit, davant el qual no es va presentar cap candidatura alternativa.
Els propers passos per configurar la candidatura d'ERC seran la ratificació de Junqueras per part del consell nacional del partit al novembre i, ja al febrer, la confecció de la resta de la llista.
Malgrat que ERC ja ha començat a definir la seva pròpia candidatura per a les europees, Artadi va advertir en declaracions a RAC1 que és «imprescindible» que JxCat i Esquerra vagin junts a les eleccions de maig.
Preguntada per si acceptaria JxCat una llista conjunta amb Junqueras al capdavant, va afirmar que «el problema en cap cas pot ser qui lidera aquesta llista», per això estan «oberts completament» a parlar de qualsevol opció.
La portaveu del Govern va destacar que Junqueras, «per tot el que representa, podria ser un molt bon candidat» i va subratllar que per a JxCat «no serà el problema».
El vicesecretari general d'Imatge i Comunicació d'ERC, Sergi Sabrià, no obstant això, va voler tallar d'arrel qualsevol especulació sobre una hipotètica llista conjunta per a les europees i es va mostrar partidari que «cadascú treballi bé des del seu espai». |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Consell d'Estat francès fa oficial el nom 'Occitània' per a la macroregió que inclou Catalunya
La proposta ha generat una gran protesta a Catalunya Nord...
Però avui, vist des de París i vist des de Madrid, estic segur que les preocupacions ja no es limiten de cap manera només al Princip...
Milers de persones als carrers de Perpinyà, en defensa de la catalanitat
La defensa d'institucions pròpies a la Catalunya Nord pren cos entre els manifestants...
Perpinyà reivindica avui amb una marxa la denominació 'Occitània-País Català' per a la macroregió
La mobilització, que aplega entitats i partits, començarà a les tres de la tarda a la plaça de Catalunya...
Catalunya Nord espera una participació 'massiva' a la manifestació de dissabte a favor de 'País Català'
Representants del món cultural, social, econòmic i polític reivindiquen que el nom de la macroregió inclogui la catalanitat...
Municipis del nord posen plaques de 'Pays Catalan', en protesta pel nom de la regió
Augmenta el to de la campanya, que reclama una entitat administrativa pròpia per la Catalunya Nord...
Els consellers regionals escullen avui el nom de la macroregió francesa que engloba la Catalunya del Nord
'Sí al País Català', que defensa la inclusió d'una referència a la catalanitat del territori en el nom definitiu de la regió, ha convocat una manifestació demà a Perpinyà...
La presidenta del departament català, contra el nom 'Occitània'
Hermeline Malherbe proposa Occitània-Pirineus-Mediterrània...
El nom de la regió occitano-catalana se sabrà avui
Es farà públic el resultat de l'enquesta resposta per dues-centes mil persones...
Òmnium defensa el nom 'Occitània-País Català' per la futura regió
Dues centes persones participen en la tradicional Nit de Sant Jordi a Perpinyà...
Els catalans sense telèfon francès no podran participar en la votació del nom de la nova macroregió
Es confirma Occitània-País Català com una de les cinc possibles denominacions de l'àrea que engloba Montpeller i Perpinyà...
La nova macroregió occitano-catalana optarà a dir-se Occitània - País Català
La comissió permanent del consell de la macroregió ha accedit a les reivindicacions dels catalanistes...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els compostos de l'oli són tan nombrosos i les seves interaccions, tan complexes que no és possible predir de manera absoluta la qualitat d'un oli només per la seva anàlisis química.
Per això, la disciplina científica que s'utilitza per avaluar-ne les característiques que són perceptibles pels sentits és el tast o l'anàlisi sensorial.
Però les anàlisis sensorials són realitzades per persones i les seves apreciacions poden ser subjectives.
Per això, els investigadors Jordi Tous-Pallarès i Camila Merma-Linares -del grup de recerca Metodolo del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona- i la investigadora Anna Pazdyka -de la Uniwersytet Kazimierza Wielkiego de Polònia- volen saber quins factors psicològics interfereixen en el diagnòstic de l'estat de l'oli.
Per aconseguir-ho, han posat en marxa el projecte Anàlisi de les variables psicològiques implicades en el tast d'oli d'oliva, l'objectiu del qual és millorar el procés de tast d'olis i, en conseqüència, augmentar la qualitat del producte final.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació URV han arribat a un acord de col·laboració per a l'impuls d'aquest projecte.
Fonts del DAAM han explicat que aquest s'emmarca en les seves línies de treball, que inclouen "donar servei i suport al sector productiu agroalimentari català i millorar-ne la comercialització".
Les sessions es duran a terme a les instal·lacions del Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva de Catalunya, adscrit al DAAM, mitjançant enquestes i tests per avaluar els trets psicològics i psicosocials dels tastadors que en formen part i les seves variacions en un període de tres mesos.
En el grup de variables psicològiques s'inclouen les diferències individuals de personalitat.
Dins de les variables psicosocials s'avalua el context i el grup, i també la percepció d'integració en l'equip, l'experiència en la tasca i l'organització del treball del tastador.
El treball s'iniciarà al maig i s'espera que els primers resultats, que es faran públics tant per la URV com pel DAAM, es coneguin abans de finals d'any.
"Esperem identificar les variables psicològiques i psicosocials comuns dels integrants dels panells de tast", explica l'investigador Jordi Tous-Pallarès.
"Pensem que les variables psicosocials dependran molt de l'experiència i de la percepció d'integració en l'equip.
Si fos així, indicarien que un bon clima de treball entre els companys del panell resulta clau en el bon judici".
Per avaluar els tastadors, els investigadors utilitzaran tres eines desenvolupades pel mateix grup de recerca Metodolo.
El panell de tast és un instrument objectiu de control format per un grup de tastadors prèviament seleccionats i entrenats d'acord amb tècniques sensorials preestablertes.
Serveix per substituir un judici individual pel criteri mitjà d'un grup, donant al resultat una base àmplia.
El tastador és la persona amb els coneixements, entrenament i experiència necessaris per avaluar un producte alimentari des del punt de vista sensorial.
Ha de seguir una disciplina en la tècnica de tast, ser objectiu i imparcial en el seu judici i formar-se contínuament.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Aquí teniu l'article de Narcís Comadira que ahir publicava El Periódico sobre el Divendres de Cendra, la Quaresma i la seva poètica.
L'autor creu que " la poètica de la quaresma és la poètica de l'austeritat.
La poètica de la reflexió, la de l'endinsament en un mateix.
Quin pal!, diran els joves, mentre troben totes les gràcies a les filosofies orientals, al budisme i al zen.
Algú ha fet molt malament els deures, a l'església catòlica.
Mira que deixar-se perdre aquest tresor espiritual tan arrelat en els costums, tan ben lligat al pas del temps ".
I que la Quaresma ha caigut en l'oblit. "
Un oblit caigut com un pesat teló sobre aquestes coses mentre ens realcen, quan toca, en els mitjans, el ramadà.
Quan comença, ens l'expliquen, en fan reportatges, com si ens el volguessin vendre.
Quan comença el ramadà, és notícia.
En canvi, la quaresma, que és el ramadà de la nostra cultura, es considera una nosa vella i antiquada.
El ramadà mola, la quaresma no, què hi farem ".
A destacar també la seva referència als poetes Maragall, Eliot o Garcés. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Els amants dels rellotges no n'han prescindit i els nous adeptes l'han adoptat com a accessori de moda; MAM Originals vols satisfer-los a tots.
La marca nascuda el 2015 obria botiga l'any passat al Born i ara l'espai llueix blanc i minimalista per presentar The stainless collection.
La fusta continua sent la principal aliada, però els nous models incorporen l'acer i el cuir tractat sense tòxics.
Els clients poden triar la seva combinació: el color de la corretja, el dial negre o blanc i el tipus d'esfera, de fusta de teca, banús o auró.
Els homes prefereixen les esferes petites; les dones, les grans.
I la majoria es decanta pel model Light teak, reconeix l'equip de disseny.
Per MAM la innovació és important, i renovar la col·lecció sovint, també (aviat llançaran un nou model íntegrament en fusta que presumeix de caixa superfina).
I per demostrar que cuiden els detalls, fixeu-vos en el tall de les manetes i la línia perfecta que dibuixen quan trepitgen les dotze. |
Sota el lema 'Defensem les pensions públiques.
No al pacte de Toledo', diversos sindicats de l'esquerra alternativa han convocat una concentració en suport a la vaga general que tindrà lloc aquest proper dijous a Euskal Herria.
La cita és a la plaça del Mercadal a les 7 de la tarda, amb la previsió que es llegeixi el manifest que podeu consultar al peu d'aquesta informació.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El Divina Joventut –a les baixes conegudes de Birgander, Miller i Zagars, s'hi van afegir les de Todorovic, per contractura al bessó, i Nogués, per petita commoció– va tornar a il·lusionar després d'arribar a dominar per 14 punts a la pista d'un equip tan potent com el València.
L'exhibició dels de Carles Duran, que només va tenir vuit jugadors, va arribar sobretot des de la línia de 6,75 metres en una primera part de fantasia en què van fer 10/14 triples, un d'aquests des de mitja pista en el darrer segon del primer quart de Ventura i un de Mathias impressionant (17 punts amb 5/6 triples).
La Penya va fer un 2-11, es va posar per sobre els 10 punts (28-39) i va arribar a dominar de 14 (32-46).
El València, però, va començar a mostrar el seu talent i va anar retallant fins al punt que a 6 segons pel final Thomas va empatar.
Però encara quedava temps perquè Xabi López-Arostegui rebés, guanyés línia de fons en un greu error defensiu i anotés la safata del triomf verd-i-negre.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va renovar dos llocs clau en la lluita contra la corrupció, nomenant Manuel Moix nou fiscal Anticorrupció i Jesús Alonso nou fiscal en cap de l'Audiència Nacional.
Moix, fins ara fiscal del Suprem i exfiscal en cap de Madrid, ocuparà la vacant que va deixar Antonio Salinas quan es va jubilar al novembre després de tretze anys en el càrrec, mentre que Alonso, fins ara tinent fiscal de l'Audiència Nacional i portaveu de l'Associació de Fiscals des de 2015, substituirà Javier Zaragoza, que ha estat en el càrrec durant els darerrs deu anys.
Paral·lelament, el fiscal general de l'Estat va proposar al Govern rellevar el fiscal superior de la Regió de Múrcia, Manuel López Bernal, qui investiga el president de la comunitat autònoma, Pedro Antonio Sánchez, en el cas Auditori i que ocupi el seu càrrec José Luis Díaz Manzanera.
Maza va fer aquesta proposta una vegada escoltat el Consell Fiscal, òrgan assessor de la Fiscalia, amb el que Díaz Manzanera, actual fiscal responsable de Medi Ambient de Múrcia, serà el nou fiscal superior.
També seran rellevats els fiscals del País Basc, Juan Ramón Calparsoro (substituït per Carmen Adán) i d'Andalusia, Jesús M. García Calderón (per Ana Tarragó). |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Tots els caps de setmana de juny, juliol i agost
El préssec de l'Ordal es troba entre els municipis de Subirats i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), i és un dels productes de més qualitat de la zona, en ser un préssec amb gust i aroma intens.
El mercat del préssec de l'Ordal es troba ubicat a la plaça Subirats de Sant Pau d'Ordal i permet l'intercanvi comercial directe entre els productors i els consumidors.
Finals de juny/principis de juliol
Setmana del Mar o Festes de Sant Pere (Vilanova i la Geltrú)
Una processó marinera, un concurs d'all cremat i una trobada d'embarcacions tradicionals són alguns dels actes de les Festes de Sant Pere, que engloben un gran nombre de propostes d'oci al voltant del mar, com concursos de pesca, batejos de caiac o en llança motora i un correfoc.
Festival de Llegendes de Catalunya a Sant Martí de Tous
"Tous és llegenda", afirma l'eslògan: encara hi cuegen un grapat de rondalles, que, com a cada poble, s'han anat transmetent de generació en generació.
Des del 2010, la història de les contrades dels Països Catalans passada pel sedàs de la imaginació popular -i, més en general, la nostra llengua i cultura- hi protagonitza tres misteriosos dies.
Al Fesllecat, la canalla és benvinguda.
Festes de la Baronia de Pinós i Mercat Medieval (Bagà)
El sopar medieval al pati del Palau de Pinós, per al que cal anar vestit d'època, és un dels grans atractius d'aquestes Festes i Mercat, en les què s'hi aboca la vila i on es poden veure escenificacions i oficis antics i molts d'ells desapareguts del nostre dia a dia.
Escaldàrium, la festa del foc i de l'aigua (Caldes de Montbui)
Tot un espectacle aquesta festa que reuneix els dos grans elements de Caldes de Montbui, l'aigua i el foc.
Perquè Caldes és coneguda per les seves aigües, però unes aigües que brollen a 76 graus.
L'activitat se celebra a la plaça de la Font del Lleó, i combina 6 danses de foc amb 3 d'aigua, amb música en directe i castell de focs.
Festa del Segar i del Batre (Avià)
Homenatjar la figura del pagès i recordar les funcions de la sega i la batuda són els principals objectius d'aquesta festa, que té lloc a l'era de Santamaria.
La trobada ja ha superat el quart de segle, i inclou també concerts, ball i una fira d'artesans.
Festival Internacional de Música de Cantonigròs
Un certamen en què les protagonistes són les corals, arribades d'arreu del món i que competeixen entre elles en cinc categories diferents, una de les quals, però, és per a les danses populars.
Després dels concursos, al vespre, els grups escollits duen a terme un concert.
Festival de Música Clàssica del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
El Festival es desenvolupa en els jardins d'un magnífic castell remodelat per l'arquitecte modernista Domènech i Montaner.
Aquest fet, i la qualitat dels concerts, fa que el certamen sigui cita obligada per als amants de la música clàssica, que el poden gaudir des de ja fa 15 anys.
Són milers els mataronins que cada any esperen amb candeletes la seva Festa Major, que se celebra en honor a les patrones de la ciutat, i que se saben de memòria els actes centrals de cada dia.
Perquè Les Santes és una festa amb una litúrgia pròpia i amb uns dies assenyalats, caiguin en el dia de la setmana que caiguin, i així com el 27 de juliol és el dia central de la festa, el 25 a la nit els carrers principals estan desbordats pels centenars de joves que ballen i compten fins a 15 amb els gegants al ritme de El Bequetero.
Campionats diversos de pesca al riu Ter, però també altres activitats, com concerts, sardanes, arrossades i sardinades, en aquesta Fira del Pescador del municipi osonenc, que compta, és clar, amb el seu espai firal relacionat amb la pesca.
Artesans arribats d'arreu fan parada a la vila maresmenca per oferir les seves produccions.
Hi ha estands de ceràmica tradicional i d'altres de ceràmica artística, amb un constant bullir de vianants, que també gaudeixen d'activitats paral·leles com l'aixecada de càntirs o la posta i benedicció del càntir de l'any.
Concurs internacional de gossos d'atura de Casteller de n'Hug
El nom ja ho diu pràcticament tot.
Quan l'agost fina, pastors arribats de diverses contrades a la bonica població berguedana competeixen per saber qui té el gos que millor mena els remats.
El pastor va vestit amb indumentària tradicional, i el concurs ha arribat a crear autèntics mites, com la gossa Coloma.
Al vencedor se li obre la possibilitat de participar en altres certàmens arreu d'Europa.
Festa Major de Blancs i Blaus (Granollers)
A la capital del Vallès Oriental tenen una manera singular de muntar la seva Festa Major.
Dos grups, els blancs i els blaus, competeixen de forma festiva per veure qui és capaç d'animar més la festa.
És així com organitzen dotzenes d'activitats per a totes les edats i gustos, i la fórmula, posada en marxa l'any 1983, és tot un èxit.
Un dels dos grups s'alça amb la victòria i s'emporta el privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.
Del 29 d'agost al 2 de setembre
Declarada Festa patrimonial d'interès nacional, la Festa Major de Vilafranca és una de les més tradicionals de Catalunya, atès que conserva una estructura similar des del segle XVII.
El punt àlgid de la festa és, sense dubte, el 30 d'agost, quan es celebra la Diada de Sant Fèlix, que converteix la capital de l'Alt Penedès en la plaça més castellera del país.
Alella és terra de vinyes i de vi i per tant el setembre és un mes especialment important per al municipi.
La Festa de la Verema serveix perquè els veïns es retrobin, però també per a donar a conèixer els vins de la denominació d'origen i fer diversos actes al voltant del sector, com visites al celler, conferències o trobades gastronòmiques.
Festa de la Fil·loxera (Sant Sadurní d'Anoia)
El foc i la música protagonitzen una festa que recorda un dels capítols més complicats de la història de l'Alt Penedès: l'arribada de la plaga de la fil·loxera, un insecte que va destruir totes les vinyes a finals del segle XIX.
Petits i grans participen en els diferents balls i entremesos dedicats a explicar, pas a pas, els diferents capítols del desastre que va comportar la plaga, i de la seva superació.
La música en directe pren els carrers, els locals i les places de la capital d'Osona durant tres dies, un aparador atapeït de propostes que fa les delícies dels assistents i anar de bòlit els programadors, a la recerca de grups, novells o no tant.
A les nits, la plaça Major acull els concerts més populars i multitudinaris.
Festival de Música Altaveu (Sant Boi de Llobregat)
Nascut el 1989, també és conegut com a Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat.
Hi tenen cabuda estils molt variats, des de la música d'autor com el pop-rock, el jazz, l'electrònica o el flamenc.
També atorga premis per promocionar nous artistes i grups i per reconèixer la tasca d'altres ja consolidats.
Alt Penedès Cal Ruget Biohotel Cal Ruget es una masia de principis del segle XX en una finca en la que no falten vinyes, un hort ecològic i un ampli jardí amb piscina.
Aquest allotjament té com a punt de partida el respecte al medi ambient i hi trobareu productes ecològics; així, el menjar de proximitat i de temporada és un dels al·licients per visitar-lo.
A més, ofereix un bon nombre d'activitats complementàries, com visites al mercat de Vilafranca i a cellers de la zona o sessions sobre cuina biològica.
Cava i Hotel Mas Tinell Un hotel de cinc estrelles amb àmplies i cuidades habitacions que donarà un toc d'elegància a la vostra visita a l'Alt Penedès.
Si us agrada l'arquitectura us trobareu amb un edifici de disseny inspirat en l'obra de Gaudí que no us deixarà indiferent, i que a més, està molt ben integrat en l'entorn.
També podreu visitar els seus cellers, atès que a la finca es produeixen tant vi com cava, i gaudireu d'unes vistes privilegiades de les vinyes.
El restaurant és molt recomanable.
Casa Torner i Güell En un edifici modernista del 1884 rehabilitat recentment i situat al bell mig de Vilafranca es troba aquest sofisticat hotel de quatre estrelles.
Si voleu allotjar-vos al centre del municipi aquest és el vostre lloc, un espai que combina història i disseny amb habitacions molt ben equipades que compten amb les últimes tecnologies pel que fa a domòtica.
La Casa Torner i Güell també disposa de cocteleria, d'un restaurant de cuina mediterrània tradicional i d'una
Alt Penedès El Cigró d'Or Al Penedès, el jove xef Oriol Llavina s'ha convertit en un referent de la cuina de mercat tradicional adaptada als nous temps.
Podríem dir que els arrossos -de tot tipus- són una de les seves especialitats, però no es queden enrere les amanides singulars amb ingredients de proximitat, els peus de porc ni el gall del Penedès.
El cigró d'or es troba en l'altell del Mercat de la carn de Vilafranca, un edifici del segle XIX rehabilitat que, com els plats de Llavina, també té el seu encant.
Sant Jordi Ca la Katy Si us agrada la cuina de caire tradicional podeu fer una visita a aquest restaurant, que ofereix xató, ànec mut del Penedès i suquet d'ànec amb llagostins i rovellons, uns plats típicament penedesencs.
Hi trobareu un menú diari molt digne i a preus assequibles, que a més té dues versions, en funció del tamany de la ració.
El restaurant també compta amb una extensa carta de vins del Penedès que us permetrà maridar a la perfecció menjar i beure.
Ca n'Ayxelà Aquest restaurant és prou conegut pels seus banquets i àpats en grup, però també per les seves calçotades, molt anomenades a l'Alt Penedès.
L'edifici és una típica masia catalana amb grans espais en un entorn de vinyes.
La cuina que hi trobareu és tradicional, amb carns a la brasa, cargols a la llauna, butifarra amb mongetes, etc. La seva ubicació és molt agradable i compta amb jardí i un parc infantil ideal perquè la canalla també gaudeixi de la vostra visita a la comarca.
48 hores a Osona Només amb la capital d'Osona ja hi podríem estar tot el cap de setmana.
I de fet hi passarem força hores en aquesta escapada, a Vic.
Aprofitarem també aquestes 48 hores per a acostar-nos a d'altres pobles de la Plana, com Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, o agafar la bicicleta o muntar a cavall per conèixer els entorns naturals.
48 hores al Maresme Els hiverns al Maresme són d'allò més suaus, o sigui que ens atrevim a recomanar-vos en aquesta sortida un parell d'itineraris pels boscos de pins i alzines que cobreixen les seves muntanyes.
La majoria de propostes que us fem, però, transcorren per Mataró.
I als que us agrada el dolç us llepareu els dits, ja que començarem les nostres passes entrant a les pastisseries per a endrapar coca de Llavaneres o neules tradicionals.
48 hores al Vallès Occidental No és un mer coixí de ciment entre el cap i casal i la Catalunya Central amb un esplendorós passat tèxtil.
La segona comarca més poblada del Principat i l'única amb dues capitals –siameses i sempre com gat i gos– no amaga, només, quatre pins aprofitables, sinó tot un bosc espès de propostes urbanes i naturals que estalvien als barcelonins haver d'anar més enllà.
Doneu-nos la mà en un càlid volt hivernal pel paisatge de 12 de cada 100 catalans.
Si fins i tot en té forma, de cor!
Si l'entradeta pretengués ser més poètica que pràctica, no hauria arrencat pas amb la suada metàfora cardíaca.
El lloc és tan comú –i tan queco– com
Alt Penedès Museu d'Arqueologia de Catalunya a Olèrdola La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX.
Podreu visitar tant el recinte arqueològic com el Centre d'Interpretació, que ocupa part d'un edifici de nova planta.
El museu ofereix tant visites guiades com teatralitzades que permeten descobrir, entre altres elements, les tombes antropomorfes i la ciutat medieval, època en que es va construir el castell d'Olèrdola i la ciutat emmurallada.
Castell de Penyafort Es tracta d'un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església.
El castell va ser construït cap al segle XI.
Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort (1185 - 1275), dominicà i canonista, i conseller de Jaume I, canonitzat el 1601.
Les visites guiades es realitzen el segon diumenge de cada mes amb inscripció prèvia.
Al castell també comença la Ruta dels refugis antiaeris, que es fa el quart diumenge de cada mes, ja que el recinte forma part dels espais relacionats amb l'aviació i la guerra civil.
Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca Conegut com a Conjunt monumental de la Roca, aquest recinte inclou l'església romànica de Santa Maria, edificada el segle XII, el Castell de Sant Martí, construït el segle X, i el museu, que acull diverses col·leccions arqueològiques i etnològiques com un monument fu |
Lloc: Fundació la Caixa, plaça de Weyler, 3, Palma
La doctora Carme Orte, directora de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de la UIB, presentarà l' Anuari de l'envelliment.
Illes Balears 2012 als mitjans de comunicació interessats.
També hi intervindran alguns dels autors/investigadors de l'Anuari: Carme Orte Socias, Bernardo Garcia de Villa, Josefa Marín Marín, Maria Zaforteza, Ferran Lluch, Pere Salvà, Juan Ferrer, Marga Vives, Maria Antònia Gomila Grau i Lydia Sánchez
Lloc: sala d'actes de la Fundació la Caixa, plaça de Weyler, 3, Palma
El senyor Martí Sansaloni, conseller de Salut, Família i Benestar Social del Govern de les Illes Balears; la doctora Carme Orte, directora de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de la UIB; i la doctora Montserrat Casas, rectora de la UIB, presentaran l' Anuari de l'envelliment.
Tot seguit, la senyora Nina Gramunt, coordinadora de l'estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall, impartirà la conferència: « Recerca en la detecció precoç de la malaltia d'Alzheimer ».
Illes Balears 2012 és el cinquè que es publica, emmarcat en els objectius de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de la UIB.
L'obra és resultat d'un conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració i la UIB.
L'obra la conformen vint-i-tres treballs realitzats per cinquanta-dos autors que analitzen aspectes diversos de la realitat de la gent gran a les Illes Balears, com la població nonagenària, els drets, la sexualitat, els fàrmacs, el nou rol de la gent gran i el trencament progressiu del pacte intergeneracional, la figura absent en les campanyes contra la violència de gènere, entre altres. |
La Seca Espai Brossa de Barcelona portarà a escena a partir de dijous 'La tardor barcelonina', la novel·la més onírica del filòsof i escriptor Francesc Pujols, de la mà de l'actor i director Fèlix Pons, que s'ha referit al protagonista de l'obra com el "Hamlet català".
Pujols ha estat considerat per Salvador dalí el seu gran mestre i "gran filòsof català de la modernitat", han explicat aquest divendres Pons, el patró de la Fundació Francesc Pujols Francesc de Castro i el músic Jordi Busquets en roda de premsa.
L'obra, que Pons adapta, dirigeix i protagonitza al costat de Busquets, es podrà veure fins al 27 de gener amb motiu del 50 aniversari de la mort de Pujols, que a 'Una tardor barcelonina' --escrita el 1908 amb 20 anys-- bolca una "història senzilla, però transgressora, fascinant, onírica i rabiosament moderna", segons el director.
El considerat precursor del surrealisme reflexiona en el text sobre la lucidesa i amb humor sobre la impossibilitat d'estimar, el suïcidi, el fet català, i comença amb la crema de la seva masia amb la seva dona a l'interior.
Continua amb la seva fugida en tren a la capital catalana, on es farà passar per una dona per pispar a la policia i en aquest viatge coneixerà un poeta i diversos personatges, que interpreten Pons i el músic Busquets.
El projecte de petit format, i que Pons ha adaptat amb la companyia de la guitarra elèctrica de Busquets, es converteix en una sort de 'performance' que el protagonista passa a ser un artista plàstic, en lloc d'un poeta com en l'obra original.
Ha estat una "revelació, un descobriment" trobar aquesta obra, ha explicat Pons, que l'ha qualificat de bomba adossada en el cor el 'Noucentisme', i ha combinat el seu esperit artístic --després d'iniciar estudis d'Escultura a l'escola La Massana-- amb el d'actor per portar a escena l'obra, en un homenatge al desconegut Pujols i també al món de la imatge abans del naixement del cinema, ha assenyalat.
"És una història molt senzilla, però que serveix per desplegar el repertori estilístic de Pujols, que ha transcendit sobretot pels seus assajos i frases com 'Arribarà un dia que els catalans, pel simple fet de ser-ho, no anirem pel món i ho tindrem tot pagat'", ha parafrasejat Pons.
De Castro ha assenyalat que a Pujols li agradaria molt aquesta adaptació pel seu "component wagnerià, pel fet que la música incita a l'acció", ha indicat el patró de la fundació de l'escriptor.
El músic Busquets ha destacat que la peça musical a mida per a l'obra, que en alguns casos és molt 'rockera' i abraça diversos registres, ha estat "molt fàcil i fluida", i l'ha treballat per paisatges sonors a través de conceptes, i no tant per estructures, el que va disparar la seva imaginació i creació.
A l'escena, que transcorre a l'estudi de l'artista plàstic, es van combinant les explicacions del protagonista, les interpel·lacions de Busquets, que fa d'amic, poeta i altres papers més, així com la 'psicodèlia' de la seva guitarra i els seus diversos registres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Darrera actualització: 27 de març de 2020.
Sèries revisades el 31 de març de 2020.
Propera actualització: 7 de maig de 2020
El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori.
Hi ha tres òptiques per a l'estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i rendes.
Les sèries trimestrals s'han de considerar provisionals, tant a Catalunya com a Espanya, atès que la necessària coherència entre les estimacions anuals i les trimestrals obliga a modificar les estimacions trimestrals, com a mínim, mentre les estimacions anuals tinguin caràcter provisional.
La nova sèrie trimestral del PIB és congruent amb els Comptes econòmics anuals de Catalunya.
Les sèries trimestrals de la Revisió estadística 2019, que substitueixen les de la Base 2010, s'han elaborat a partir de l'actualització de les fonts estadístiques i dels mètodes d'estimació, dins d'un projecte de revisió impulsada per Eurostat i el Banc Central Europeu.
Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística a la metodologia. |
Un text punyent i divertit del s XVIII amb una nova companyia penedesenca en un espai modernista incomparable
Els propers 10 i 11 de juny arriba la sisena edició del Cantània, amb l'obra Al Bell mig de la terra, de Xavier Pagès i Carlota Subirós
Cal Bolet acollirà 5 obres de teatre dissabte 30 i diumenge 31 de maig
La coincidència amb la celebració del Corpus a La Geltrú ha aconsellat el canvi de dates d'aquesta interessant experiència teatral
Més de 500 persones van participar a les visites guiades programades
Cinc escoles de Vilafranca participaran en aquesta nova edició
Ja està confirmada la continuïtat de l'exitosa fórmula de la Marató de Teatre d'Època al Carrer, on enguany actuaran 5 companyies de teatre
Després de deu anys d'inactivitat i de la mort del seu director i fundador Josep Ma Font fa dos anys l'Elenc va tornar a sortir a escena
Aquesta obra, en què els titelles hi tenen un paper destacat, ens explica la història d'un viatge al·lucinant per un univers imaginari, que va des de la fruiteria d'en Ramon fins al Planeta Tumàcat
Els actes de celebració comencen dissabte amb un taller i un espectacle de circ i continuen diumenge a Cal Bolet amb l'espectacle musical Tom Sawyer detectiu
Conversaciones con mamá és una obra que parla d'una mare de vuitanta-dos anys i del seu fill Jaime, de cinquanta
Torna Robin Hood, de Teatre NU, i Puig i Fontanals, carters professionals, d'El que ma queda de teatre, són les dues representacions programades
La gran producció teatral de Jordi Casanovas sobre l'identitat vilafranquina donarà el tret de sortida a la Capitalitat de la Cultura Catalana Vilafranca 2015
La comèdia que va llançar Pitarra a la fama el 1864 i que et sorprendrà per la seva actualitat
La seva imitació d'Artur Mas, o "interpretació del personatge", com matisa el propi actor, l'ha convertit en un rostre molt popular a Catalunya
Aquesta és la història d'un bosc ple d'arbres, molts ocells i una tribu d'humans, tots units per un mateix destí.
L'editorial vilanovina El Cep i la Nansa inicia la col·lecció de poesia Olívia amb dos títols de Núria Albertí il·lustrats per Mercè Galí.
Potser cal començar per dir que aquest no és un llibre adreçat específicament a nens i nenes, sinó que va adreçat a famílies, escoles, esplais... grups de criatures amb adults, per iniciar-los en el món de l'horticultura.
Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha iniciat una col·lecció que porta per nom «Les aventures d'en Roc i la Bruna», escrita per Xavier Castanyer i il·lustrada per Òscar Julve.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Com cada any i durant els dies que s'allargui la Ruta de tapes, es podrà votar la millor tapa.
La votació de la millor tapa tindrà dos premis una pels restauradors de la tapa més votada, a més del sorteig d'un sopar per a dues persones entre totes les persones participants en la votació de la millor tapa 2019.
Per participar en aquest sorteig hauràs d'omplir el formulari que s'adjunta més avall i escollir entre les 25 diferents propostes gastronòmiques del ' Sant Cugat va de Tapes '.
El sopar que se sortejarà es farà en un dels 25 restaurants que aquest any han participat en el ' Sant Cugat va de tapes '.
Entre les suculentes propostes que es podran votar hi figuren el Trinxat de la Cerdanya amb cansalada ibèrica i ou de guatlla; l'Artifici de fals tomàquet de bandada de bacallà amb sora d'olivada; la Vedegustació de 3 torrades Brie, tomàquet semi sec i encenalls d'ibèric.
Botifarra d'ou amb mostassa i parmesà.
Sobrassada picant amb formatge de cabra; La Cua de llagostí embolicada amb carabassó arrebossat amb salsa oriental i El mini fondue de quatre formatges amb ceba crispy.
A banda també es podrà degustar el Pa de coca de Folgueroles amb sobrassada i brie fos, i amb reducció de melmelada de figues, mel, un toc de ceba cruixent i ruca; El Poke bowl d'arròs salvatge, quinoa, alvocat, salmó, mango, maionesa de soja o ili de sèsam i l'Aleta de pollastre cuita a baixa temperatura amb salsa kimchee feta al nostre estil, entre moltes altres, i sempre acompanyada d'un quinto o canya d' Estrella Damm ben fresc.
Si no veus bé el formulari, pots fer click aquí. |
Donem veu al joves, tant a escena, com en el pati de butaques
Aquesta creació escènica és el resultat del darrer curs de teatre social amb joves impulsat pel Consell Comarcal del Garraf i conduït per Tracart en el que hem tingut l'oportunitat de treballar directament amb un grup de joves migrants.
Un grup de joves dalt l'escenari.
La meitat nascuts aquí, l'altre meitat han vingut jugant-se la vida per arribar a la terra promesa, o per fugir de la violència i la mort, lluny de casa.
L'escenari esdevé un punt de trobada entre tots ells per crear un espectacle a partir de les seves experiències, amb l'objectiu de donar veu als joves i qüestionar el paper que tots juguem en una societat que conviu amb l'extrema dreta i el vell discurs de la por que els estigmatitza i deshumanitza.
Amb "Lluny de casa" continuem acostant-nos a la realitat de les persones que marxen lluny de les seves llars anhelant un futur millor.
En el marc del Dia Mundial del Teatre i el programa de suport a la creació, Singulart.
Regidoria de Cultura, Convivència i Equitat
Escola de l'Espectador: TROBADA POST FUNCIÓ AMB ELS ACTORS I ACTRIUS...
Després de la representació, us proposem una trobada amb els actors i actrius d'algunes de les obres de la temporada per tal de conèixer més de prop el procés de creació de l'obra.
Les xerrades de l'Escola de l'Espectador seran conduïdes per un/a crític/a del mitjà digital recomana.cat
Direcció: Montse Obrador i Salvador Cuéllar a partir del material produït pels actuants.
Agraïments: Joana Galindo, Fundació Diagrama, Clara Cabutí, Thérèse Lorenzo i Lluís Pascual.
Producció: Aula d'Activitats Teatrals Tracart.
Organitza: Consell Comarcal del Garraf i Teatre Principal, amb el suport de la Diputació de Barcelona. |
L' històric molí dels Paraires de Banyoles, situat a la placeta de Sant Pere, està vivint un període de canvi arran de la voluntat del consistori de la ciutat de restaurar-lo amb l'objectiu que sigui un punt d'interès cultural visitable pels ciutadans.
Segons el regidor d'Urbanisme i Activitats de l' Ajuntament de Banyoles, Albert Tubert, les obres van començar fa un mes i pretenen acabar abans de l'estiu.
Pel que fa als costos, el mateix puntualitza que «el pressupost d'obra civil i de subministrament de la turbina que generarà electricitat és de 80.000 euros, dels quals 50.000 provenen de la Diputació de Girona, mentre que la resta la finançarà el consistori».
Segons fonts municipals, el molí del gremi dels Paraires, també anomenat molí de la Victòria, està documentat de l'any 1337, malgrat que es creu que ja existia uns anys abans.
Segons el regidor d'Urbanisme, « l'ofici dels paraires, que són els treballadors de la llana, va ser el primer ús que es va donar al molí», i d'aquí vindria el nom de l'edifici, malgrat que al llarg de la història el molí va adoptar altres funcions aprofitant el salt d'aigua per generar energia.
Tubert comenta que les obres de rehabilitació integren diverses accions.
Alguns dels treballs són consolidar l'estructura, repicar pedra i restaurar les zones més degradades.
El regidor explica que fins ara la construcció comptava amb «un altell, que era l'estança del moliner, que s'ha eliminat perquè s'ha volgut deixar tot a un sol nivell, però es farà un voladís petit perquè es pugui veure el salt d'aigua de quatre metres del rec Major des de dalt, a banda de poder-lo observar des de la planta baixa de l'edifici, aconseguint així una doble perspectiva».
Una altra actuació és la neteja dels sediments que hi ha a la zona del salt d'aigua per tal de recuperar la seva alçada original de quatre metres.
El regidor comenta que «el molí en aquests moments no té electricitat, per aquest motiu una de les accions consisteix a habilitar corrent elèctric perquè l'espai sigui visitable».
En aquest sentit, també es vol canviar l'actual portal de fusta per una reixa de ferro en què es pugui veure el rec Major i l'antic salt del molí des de l'exterior.
Tubert esmenta que actualment s'està treballant en l'organització de les visites al molí i, paral·lelament, «s'està preparant una ruta pel rec Major de la ciutat a partir de panells informatius d'entre 10 i 12 molins i salts que estan repartits pel rec».
La voluntat és que es col·loquin els cartells informatius al davant de cada localització que ha donat i dona vida a un dels espais més emblemàtics i identitaris de la capital del Pla de l'Estany.
El regidor indica que aquesta iniciativa s'està duent a terme des de l'àrea d'Urbanisme del consistori, juntament amb diversos estudiosos locals, tenint en compte que «el rec Major és el principal rec industrial de Banyoles, perquè és el que té més cabal i salts».
El mateix afegeix que «des de l'època medieval sempre s'ha utilitzat la força de l'aigua del canal per tirar endavant indústries artesanes diverses i altres serveis més moderns».
A tall de recordatori, a principis de gener l'Ajuntament va informar que havia aconseguit rebre el darrer tram del rec Major amb l'objectiu de remodelar-lo i fer-hi un passeig perquè la zona pogués ser visitable, a banda de reformar un aparcament per habilitar-hi una zona verda. |
L'Estació Nacional d'Autobusos (ENA) segueix reivindicant un punt d'informació turística a les seves instal·lacions davant de les demandes continuades dels visitants que arriben al país per mitjà del servei de busos regulars.
Tal com va explicar en una entrevista a aquest rotatiu el gerent de l'ENA, Jaume Vidal, quan els turistes baixen de l'autobús es dirigeixen a les taquilles o el personal de l'estació per preguntar com arribar al seu hotel.
«Nosaltres responem sense problemes, però no és la nostra feina i ja no és només això, sinó que penso que no és una imatge de país arribar a l'estació i no tenir on acudir per demanar informació», va valorar Vidal.
Tot i que des de l'estació no paren d'insistir a Andorra Turisme per aconseguir aquest servei, la resposta de l'organisme, segons va fer saber el gerent, «és que ja va fer-se una prova pilot per veure si era rendible i va sortir malament».
De fet, va dur-se a terme ja fa més d'un any, entre finals de febrer i finals de març del 2018, i va consistir a tenir una persona durant vuit hores al dia a l'estació per atendre les possibles demandes dels passatgers.
«Penso que va fer-se fora de temps i d'horaris», va criticar Vidal tot remarcant que el moment de major necessitat és quan arriben els autobusos i que l'informador al vespre ja no hi era.
«Aquella persona estava avorrida com una ostra durant tot el matí perquè els passatgers que hi havia aleshores estaven allà per agafar un bus, ja que al matí hi ha més serveis de sortida que d'entrada, mentre que a les set de la tarda, l'hora punta, ja no hi havia ningú i continuàvem sent nosaltres qui ateníem els passatgers», va exposar el gerent el problema de la prova pilot.
Arran d'aquell resultat, Andorra Turisme va desestimar l'opció d'instal·lar un punt d'informació turística tot i que va apuntar que «ho tindria en compte per a properes ocasions».
«Però no se n'ha tornat a parlar i quan truquem per recordar-ho el primer que ens diuen és que la prova pilot va sortir malament», va lamentar Vidal tot subratllant que ells seguirien demanant-ho.
De fet, esdevé encara més necessari després de les xifres de passatgers del primer semestre del 2019.
Segons les dades facilitades des del Departament d'Estadística, entre els mesos de gener i juny s'han comptabilitzat fins a 178.388 viatges entre entrades i sortides a l'estació.
Pel que fa al nombre de passatgers durant aquest mateix període, van registrar-se'n una mitjana de 991 al dia.
I si ens fixem en la diferència entre un mes de temporada alta i un de baixa, al febrer va haver-hi una mitjana de 1.466 viatgers al dia i al juny, de 608.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Actualització: 30 de juny de 2018
Informació facilitada per: Direcció d'Estudis Parlamentaris |
Accés als documents i protecció de dades personals
Administració electrònica i gestió de documents electrònics
Fons, classificació i descripció
Transferència i ingressos de documents
Avaluació i eliminació de documents |
A les 9.30 h del dia 11 de novembre de 1997, a la sala de juntes de Cas Jai, es reuneix en sessió ordinària la Junta de Govern de la Universitat.
La presideix el Rector i hi assisteixen els senyors indicats al marge.
Punt 1: Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior
La Junta de Govern aprova per assentiment l'acta de la sessió ordinària del dia 25 de setembre de 1997.
Punt 2: Informació i ratificació, si escau, d'acords marc, convenis, protocols i contractes
El vicerector d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals inicia l'exposició dels distints textos presentats.
Seguidament la Junta de Govern ratifica per assentiment els següents acords marc, convenis, protocols i contractes generals aprovats pel Consell Executiu i pendents de signatura (annex 1):
-- Amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports i el Consell Assessor de RTVE.
-- Amb l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM).
-- Amb el Consell Insular de Mallorca (Comissió de Cultura i Patrimoni Històric) (CIM-CCPH).
-- Amb el Consell Insular de Mallorca (Comissió d'Esports i Joventut) (CIM-CEJ).
-- Amb l'Institut Josep Miquel Guàrdia d'Alaior (IJMGA).
-- Amb la Universitat Pedagògica Nacional de Santa Fe de Bogotá (Colòmbia).
-- Amb Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença (primer protocol).
-- Amb l'Escola de Mines d'Alès (França).
-- Amb la Societat Municipal Llar de Majors, SA, de Calvià.
-- Amb la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.
-- Amb l'Escola Superior Tècnica de Buenos Aires (Argentina) (segon protocol addicional al conveni signat el 17-I-1989).
-- Amb la Fachhochschule Kempten/Neu-Ulm (Alemanya).
A continuació la Junta de Govern ratifica per assentiment els següents acords marc, convenis, protocols i contractes generals aprovats pel Consell Executiu i signats (annex 2):
Amb l'Institut de Metal·lúrgia i Ciència dels Materials de l'Acadèmia Polonesa de la Ciència (IMMS).
Amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports.
Amb la Universitat de Los Lagos (Xile).
Amb la Conselleria de Treball i Formació i les fundacions MAPFRE i MAPFRE Medicina.
Amb les fundacions MAPFRE i MAPFRE Medicina.
Sobre el contingut dels acords marc amb el Consell Insular de Mallorca (Comissió d'Esports i Joventut) (CIM-CEJ), intervenen la professora Montserrat Casas, el senyor Joan Moranta, el professor Jordi Lalucat i el senyor Joan Josep Mateos.
Els contesten el Rector i el vicerector d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals.
Sobre el contingut del conveni amb Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença (primer protocol), intervenen els professors Gabriel Fiol i Llorenç Valverde.
Punt 3: Modificació de plantilla
El Rector dóna la paraula al vicerector de Professorat, el qual explica de forma detallada el contingut del document presentat i fa un afegitó al Departament de Psicologia: els efectes són a partir de l'1 d'octubre de 1997.
S'aprova per assentiment la modificació de plantilla presentada (annex 3).
Punt 4: Modificació del Reglament acadèmic
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica, que explica l'abast i el significat de la modificació del Reglament acadèmic i fa esment dels motius causants d'aquesta modificació.
A continuació, de forma detallada, explica els canvis proposats (que afecten els articles 61, 65 i 66).
S'obre un torn de paraules en el qual intervenen el senyor Jaume Reynés, el professor Pere Deyà, la professora Montserrat Casas i la senyora Joana M. Galmés.
Els respon el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
S'aprova per unanimitat la modificació proposada (annex 4).
Punt 5: Assignació de docència de Ciències Psicosocials Aplicades
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica, el qual explica la problemàtica sorgida amb l'assignació de la docència de l'assignatura Ciències Psicosocials Aplicades, corresponent a la diplomatura d'Infermeria.
Afegeix que l'assignatura precedent era la de Ciències de la Conducta, impartida pel Departament de Psicologia.
El vicerector explica que el criteri del Consell Executiu, vists els precedents d'altres universitats i el currículum del professorat implicat (v. gr. senyores Victòria Ferrer i Joana Fornés), és el següent: tres crèdits i mig teòrics al Departament de Psicologia i un crèdit teòric i dos de pràctics al Departament d'Infermeria (en constitució).
S'obre un torn de paraules en el qual intervenen els directors dels departaments implicats: Infermeria (en constitució) la directora del qual llegeix un text (annex 5) i Psicologia.
La professora Joana Fornés vol fer constar que no ha volgut fer acusacions velades en cap moment de la intervenció.
També intervé la senyora Joana M. Galmés, que indica que els representants dels estudiants consideren que la proposta de compartir la docència és la menys favorable per als alumnes.
El professor Francesc Torres considera que hauria estat convenient que aquesta proposta s'hagués posat a l'abast dels membres de la Junta de Govern amb més antelació.
La professora Joana Fornés vol fer constar que, abans de la integració dels estudis d'Infermeria a la UIB, l'assignatura en qüestió la impartia personal d'Infermeria, des de l'any 1985.
Tot seguit el Rector sotmet a votació la proposta presentada pel Consell Executiu, que s'aprova per vint-i-set vots a favor, set en contra i nou abstencions.
El senyor Joan Josep Mateos explica que els vots en contra dels representants dels estudiants obeeixen no a un rebuig de la proposta, sinó a la conveniència que l'assignatura l'imparteixi un sol departament.
El professor Perfecto Cuadrado també explica el sentit del seu vot.
Punt 6: Aplicació immediata del nou pla d'estudis d'Informàtica (enginyeria superior)
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica, el qual explica la petició del degà de la Facultat d'Informàtica i dels alumnes de la facultat esmentada relativa a l'aplicació immediata del nou pla d'estudis d'Informàtica (enginyeria superior).
S'obre un torn de paraules en el qual intervenen la senyora Joana M. Galmés i els professors Llorenç Valverde, Antoni Rodríguez, Perfecto Cuadrado, Gabriel Fiol i Francesc Torres.
El Rector sotmet a votació la proposta d'aplicació immediata del nou pla d'estudis d'Informàtica (enginyeria superior), que s'aprova per quaranta-dos vots a favor i una abstenció.
Aquest punt s'ajorna per a la propera sessió de la Junta de Govern, a fi que pugui ser discutit en profunditat i amb coneixement de causa, sens perjudici que també es pugui sotmetre al Claustre.
Punt 8: Elecció de representant del Consell de Direcció del Consorci per al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana, Pròpia de les Illes Balears
El Rector explica que al BOCAIB núm. 131, de 21 d'octubre, es va publicar el Decret 126/1997, de 3 d'octubre, de creació del Consorci per al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana, Pròpia de les Illes Balears.
Afegeix que l'article 7 d'aquest decret preveu que la UIB tindrà quatre representants al consell de direcció: el vicerector d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals, el delegat del Rector en matèria de política lingüística, el director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i un altre representant nomenat per la Junta de Govern.
Vist això, el Rector demana que es presentin candidatures per al nomenament que falta fer i el professor Llorenç Valverde presenta la seva.
Es procedeix a la votació, que té el resultat següent: trenta-tres vots a favor de la candidatura presentada, nou en blanc i dos de nul·ls.
Punt 9: Informació del Consell Executiu
El Rector dóna la paraula a la Secretària General, que explica l'estat d'elaboració de la normativa d'organització i funcionament del Registre de la UIB.
Assenyala que la motivació és doble: adaptar-se a les exigències de la LRJAP i PAC i desenvolupar el contingut de l'ANRU.
A continuació en comenta els aspectes més destacats (un Registre General amb diverses estacions, documents registrables, entre d'altres).
Així mateix, la Secretària General informa de la publicació al BOCAIB núm. 138, de 6 de novembre, del Decret 130/1997, de 24 d'octubre, de modificació de la disposició addicional cinquena dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, modificació ratificada pel Claustre universitari reunit en sessió extraordinària el dia 21 d'abril de 1997.
El Rector informa sobre distints temes els membres de la Junta de Govern.
a) L'enfrontament entre la CRUE i el MEC a causa de la creació d'una comissió per estudiar distints temes: reforma del títol V de la LRU, modificació del concepte crèdit, reforma del tercer cicle i Llei de finançament de les universitats.
b) Recorda que el termini per a la presentació de propostes dels nous títols acaba el dia 28 de novembre de 1997.
Així mateix, informa de les peticions que s'han rebut fins ara.
c) El Consell Superior d'Esports té interès a organitzar un campionat universitari el primer trimestre de l'any 1999, amb caràcter de prova i com a preparatori de la Universíada.
d) Informa sobre l'estat d'elaboració del Pressupost, sobre la partida destinada a la UIB, que és de quatre mil cinc-cents milions de pessetes, és a dir, la mateixa de l'any passat, sense increment.
Indica que la Conselleria ha fet saber que assumiria el 2,1 per cent d'increment del capítol I. El Rector vol manifestar que la mateixa universitat acabarà assumint aquest increment a través de les inversions previstes.
El vicerector d'Investigació informa sobre distints temes:
a) De l'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports del dia 17 d'octubre de 1997 per la qual es convoquen ajudes per a la realització de projectes d'investigació en tecnologies de la informació i de les comunicacions, i en sistemes d'informació geogràfica aplicats a la planificació educativa, publicada al BOCAIB núm. 135, de 30 d'octubre (annex 6).
b) De la propera convocatòria de beques FPI i de les beques UIB, si hi ha disponibilitats pressupostàries.
La Junta de Govern aprova la proposta de nomenament de col·laborador del Departament de Química del senyor Laszlo Marosi, per al curs 1997-98
La Junta de Govern aprova la proposta de nomenament de professors visitants referent als senyors que s'indiquen a continuació (annex 8):
-- Senyor Daniel Walgraef, de la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), adscrit a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, amb un contracte de dos mesos, de l'1 de març al 30 d'abril de 1998, i un nivell de retribució de catedràtic d'universitat.
-- Senyora María Cristina Apella, del Centro de Referencia para Lactobacilos (CERELA) i de la Facultat de Ciències Naturals i Institut Miguel Lillo de la Universitat Nacional de Tucumán (Argentina), adscrita al Departament de Química, amb un contracte de tres mesos, de l'1 de juny al 31 d'agost de 1998, amb nivell de retribució de titular d'universitat.
-- Senyor Juan Raúl Álvarez Idaboy, de la Facultat de Química de la Universitat de l'Havana (Cuba), adscrit al Departament de Química, amb un contracte de tres mesos, de l'1 de maig al 31 de juliol de 1998, i nivell de retribució de titular d'universitat.
-- Senyor Ángel Plastino, de la Universitat Nacional de La Plata (Argentina), adscrit al Departament de Física, amb un contracte d'un mes i mig, del 15 de juny al 31 de juliol de 1998, i nivell de retribució de catedràtic d'universitat.
-- Senyora Aurora Vicens Joglar, adscrita al Departament de Física, amb un contracte de vuit mesos, de l'1 de gener al 31 d'agost de 1998, i nivell de retribució d'associat de tres hores.
c) Membres de les comissions que han de jutjar les places dels cossos docents.
La Junta de Govern aprova per unanimitat les comissions que s'indiquen tot seguit (annex 9):
Àrea de coneixement: Economia Financera i Comptabilitat
Perfil: Matemàtiques de les Operacions Financeres
Perfil: Finances Empresarials: Inversió i Finançament
Àrea de coneixement: Economia Aplicada
Àrea de coneixement: Comercialització i Investigació de Mercats
Àrea de coneixement: Organització i Direcció d'Empreses
Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Àrea de coneixement: Història de l'Art
La Junta de Govern acorda que els tribunals 9 i 10 es constituiran com un únic tribunal per jutjar dues places.
Pel que fa al tribunal corresponent al Departament de Química, que ha de jutjar una plaça de CU de l'àrea de coneixement de Química Orgànica, amb perfil de docència de l'àrea (annex 10), abans de sotmetre la proposta a votació, el Rector llegeix un escrit presentat pel senyor José M. Saá Rodríguez (annex 11).
També intervenen el professor Pere M. Deyà i el senyor Joan Moranta.
S'aprova la proposta presentada per vint-i-quatre vots a favor i setze abstencions.
La Junta de Govern acorda per assentiment de concedir una llicència per estudis a l'ajudant d'universitat Tomàs M. Sintes Olives pel període comprès entre l'1 d'octubre de 1997 i el 30 de gener de 1998 al Forschungszentrum Jülich (Alemanya) i amb unes retribucions del vuitanta per cent de les seves remuneracions (annex 12).
e) Aplicació de l'article 105.2 dels Estatuts.
El vicerector de Professorat explica que el Consell Executiu, reunit en sessió ordinària el dia 30 de setembre de 1997, va acordar de contractar la senyora M. Magdalena Bisquerra Sans com a professora associada (tres hores), als efectes d'exempció de les activitats docents de la senyora Maria A. Riera Jaume, tot i que no és llicenciada.
Afegeix que l'article 105.2 dels Estatuts estableix que els professors associats hauran de posseir el títol de llicenciat, arquitecte o enginyer, però que en casos especials i ateses les circumstàncies concurrents en els candidats, la Junta de Govern podrà eximir d'aquest requisit.
La Junta de Govern, considerades les circumstàncies que concorren en la senyora M. Magdalena Bisquerra, l'eximeix de posseir el títol de llicenciada.
f) Sol·licituds de canvi d'àrea de coneixement.
La Junta de Govern acorda d'informar favorablement sobre el canvi d'àrea de coneixement de Filologia Espanyola a Literatura Espanyola del professor del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina Antonio Bernat Vistarini (annex 13).
La Junta de Govern aprova la proposta de premi extraordinari de llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials (Secció Empresarials), corresponent al curs acadèmic 1993-94, per al senyor Francisco Javier Lozano Ibáñez (annex 14).
El senyor Joan Josep Mateos fa diverses preguntes sobre el finançament de la Universitat, sobre l'equip de rugbi, sobre els campionats universitaris centralitzats i sobre la Universíada cultural, i, finalment, vol agrair la feina de l'Oficina d'Informació.
Li responen el Rector i la vicerectora d'Alumnes i Campus.
El professor Eugeni Aguiló vol pregar al Consell Executiu que informi sobre l'aplicació de l'article 11 de la LRU, en el sentit que sembla que a la UIB existeixen fórmules societàries tendents a eludir l'aplicació de les previsions estatutàries.
La senyora Joana M. Galmés fa un prec sobre l'EMT i la problemàtica del carnet d'estudiant.
Li respon la vicerectora d'Alumnes i Campus.
El senyor Joan Moranta fa una pregunta sobre l'Ecoauditoria.
Així mateix, fa una pregunta sobre la dedicació dels professors associats que imparteixen assignatures quadrimestrals.
El professor Jordi Lalucat fa un prec i una pregunta en relació amb el POA real dels departaments per àrees de coneixement i sobre el seu control.
Li respon el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
La professora Montserrat Casas fa un prec al vicerector d'Ordenació Acadèmica, que li respon.
El professor Andreu Palou fa una pregunta sobre la identificació del personal docent de la UIB.
També fa un prec sobre les actuacions conjuntes amb la FUEIB, relatives a l'organització dels cursos.
Li contesten el Rector i el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
Finalment, fa un prec sobre l'orientació professional i una pregunta sobre la càrrega docent prevista i real dels departaments.
El professor Antoni Rodríguez incideix en el tema de l'article 11 de la LRU, també fa una pregunta sobre les enquestes i la seva valoració.
La senyora Teresa Sureda fa un prec sobre els alumnes de Mestre d'Educació Primària i el tractament que la Direcció Provincial del MEC fa a la seva especialitat.
També fa una pregunta sobre l'Escoleta a la UIB.
Li contesta el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
El senyor Jaume Reynés fa dos precs: un, relacionat amb les beques i altres beneficis per a estudiants de les illes menors i de la Part Forana, i l'altre relatiu a la necessitat d'agilitar els tràmits per constituir el proper curs la Facultat de Psicologia.
El professor Perfecto Cuadrado fa un prec sobre les assignatures compartides i sobre la situació actual de les Humanitats a l'Estat.
I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.25 h.
De totes les quals coses, com a Secretària, don fe. |
Les representacions mentals que avui tenim els catalans inclouen conceptes materials, com diari o ordinador, i d'altres més intangibles com pacte fiscal, dret a decidir o transició nacional, que no podrien...
Cada dia es publiquen dotzenes de treballs científics, però només aquells que signifiquen un avenç considerable en un camp que generi interès, curiositat o preocupació reben cobertura mediàtica....
La ment humana es mou entre la raó i l'emotivitat, i les nostres accions i pensaments en són un reflex.
Malgrat ser aspectes complementaris, a vegades intentem entendre o alternativament atacar la raó...
Fa dues setmanes va tancar el Festival Temporada Alta amb l'espectacle Jungles, de Patrice Thibaud, una reflexió sobre l'animalitat dels homes i la humanitat dels animals.
Segons l'ONU, el 31 d'octubre el nombre de persones que compartim la Terra va assolir l'esfereïdora xifra de 7 mil milions.
Se'n va parlar molt aquella setmana, especialment de les implicacions que tindrà...
Una de les pedres angulars per a l'avenç de la ciència és el mètode científic, una aproximació metodològica, ordenada i racional, aplicable a qualsevol problema que hom es plantegi.
Un dels grans plaers intel·lectuals de què m'agrada gaudir és el teatre.
La setmana passada ho vaig fer plenament amb Llum de guàrdia, una obra dirigida pel sempre interessant i incisiu Julio Manrique...
Sovint, quan estem cansats o massa enfeinats, diem, no sempre encertadament, que estem estressats.
Des d'un punt de vista psicològic l'estrès es defineix com la tensió mental o corporal provocada per...
La discriminació en totes les seves vessants –per motiu de gènere, ètnia, creença, llengua, tendència sexual, etc.– és una xacra social.
Segons una informació de fa dues setmanes, l'any 2010... |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible.
De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d'especialistes.
Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intel·lectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d'altres.
També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un dels municipis de l'illa, que sempre inclouen apartats de geografia, història, economia i vida social.
Així mateix, l'entrada Mallorca ofereix una amplíssima visió de conjunt de l'illa, amb apartats dedicats al medi físic, el medi i la vida, el medi i l'home, l'economia i el treball, l'ordenació del territori, la història, la religió, el pensament, la història d'algunes disciplines tècniques, les arts, les llengües, la cultura popular, la premsa i els esports.
També té una gran extensió l'entrada dedicada a la capital de l'illa, Palma.
Es tracta d'una vasta obra que conjuga la sistematització del que ja se sabia amb l'aportació de dades noves mitjançant la recerca directa.
Les entrades van signades pels autors o bé són obra de l'equip de redacció.
Profusament il·lustrada, inclou un gran nombre de mapes, taules, dibuixos i fotografies, tant d'arxiu com realitzats amb motiu d'aquesta obra.
D'altra banda, es completa amb un apèndix, un índex i l' Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Es començà a editar al desembre del 1988, en forma de fascicles setmanals de 16 pàgines inclosos en el setmanari Brisas al seu torn, era un suplement dominical dels diaris Última Hora i Baleares, la qual cosa implicava un tiratge extraordinari.
Cal indicar que al maig del 1996 el Baleares es transformà en Diari de Balears, un periòdic editat en llengua catalana.
Al començament del 1998, finalitzà la publicació de l' Enciclopèdia pròpiament dita, que ocupava 19 volums.
La publicació de l' Atles es perllongà fins el 1999 i suposà tres volums més.
A més de la publicació setmanal, també se'n feu una edició de luxe amb els volums ja relligats.
Així mateix, Mallorca (1993) i Palma (1995) també s'editaren en volums a part.
L'empresa que edità l' Enciclopèdia fou Promomallorca Edicions, vinculada al Grup Serra.
Comptà amb la col·laboració del govern autonòmic de les Illes Balears, del Consell Insular de Mallorca, de l'Ajuntament de Palma, de la Banca March i de Gas i Electricitat SA, entre altres institucions i entitats.
S'imprimí a Gràfiques Garcia (Inca, Mallorca).
El nucli impulsor era format pel president del Grup Serra, el periodista i escriptor Pere Antoni Serra i Bauçà, els escriptors Llorenç Capellà Fornés, Guillem Frontera Pascual i Carles Garrido Torres, i l'historiador Josep Mascaró i Passarius.
Pere A. Serra, que s'implicà directament en l'obra, n'ocupà la direcció editorial.
Capellà, Frontera, Mascaró i l'investigador Damià Ferrà-Ponç constituïren el consell de direcció.
Entre el 1989 i el 1991 també formà part d'aquest organisme de direcció la filòloga Aina Moll i Marquès.
La direcció general fou encomanada al catedràtic i filòleg Miquel Dolç i Dolç.
La planimetria anà a càrrec de J. Mascaró.
Paral·lelament, es formà un cos de redacció format per un grup de joves llicenciats en filologia, geografia, història i història de l'art, sota la coordinació de la historiadora de l'art Maria Josep Mulet Gutiérrez i la direcció executiva del mestre Ferran Aguiló Sureda.
Inicialment, tingué un caràcter inestable però, amb el temps, s'anà estabilitzant.
Entre d'altres, passaren per aquesta redacció els filòlegs Gabriel Seguí Trobat, Carme Bennàssar Ferragut, Catalina Sureda Vallespir, Catalina Company Vidal i Carme Llull Verd, el geògraf Bernat Campins Llabrés, els historiadors Arnau Company Matas, David Ginard Féron, Jaume March Bisbal, Antoni Marimon Riutort, Josep Merino Santisteban i Emilià Pàez Cervi, i la historiadora de l'art Antònia Sastre Pallicer.
Altres membres de la redacció foren Marta Aspachs Pagès, Margalida Frau Mates, Marc Boix Aragonès i Joana Maria Fullana Puigserver.
A més, aviat es comptà amb la col·laboració de pràcticament tota la intel·lectualitat de l'illa, inclosos bona part del professorat de la Universitat de les Illes Balears.
El 1990, s'encarregaren de la coordinació els filòlegs Antònia Cirer Rosselló i Gabriel Colom Coll.
Al març del 1991, la direcció executiva passà a l'arqueòloga Lourdes Mazaira Cabana-Verdes.
Al desembre d'aquell mateix any la direcció executiva passà a l'historiador Pere Fullana Puigserver.
Pel que fa a la coordinació, passà a la historiadora de l'art Margalida Tur Català.
Aquest equip directiu es mantingué fins al final de l'obra principal.
La coordinació de la veu Mallorca anà a càrrec dels historiadors Lleonard Muntaner Mariano i Antoni Marimon Riutort, i de la de la veu Palma se n'encarregà aquest darrer.
Pel que fa a la part gràfica, cal esmentar els fotògrafs Jesús Jurado Gallardo, Josep Mascaró i Passarius, Tomàs Monserrat Domingo i Joan Torres Costa i el dibuixant Vicenç Sastre Arrom.
En el transcurs de l'obra moriren Miquel Dolç i Dolç (1994) i Josep Mascaró i Passarius (1996).
Pel que fa a l' Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la direcció editorial també correspongué a Pere A. Serra, amb un consell de direcció format pels ja esmentats Capellà, Ferrà-Ponç, Frontera, Fullana i pel mateix Serra.
La direcció fou a càrrec de a la geògrafa Antònia Ripoll Martínez i en foren autors l'esmentat A. Company, els geògrafs Miquel Grimalt Gelabert i Antoni Ordinas Garau i el topògraf Joan Antoni Llauger Rosselló.
L'èxit d'aquesta obra impulsà la realització d'una sèrie d'obres de divulgació i investigació històrica que tenien en comú l'empresa editora, la seva publicació en fascicles en els diaris Última Hora i Baleares (des del 1996 Diari de Balears ), l'ús de la llengua catalana i el fet que part del seu personal procedís de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Entre d'altres, es pot esmentar la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears (1996-98), en quatre volums, sota la direcció general de l'escriptor Guillem Frontera; Memòria Viva.
Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995 (1995-96), dirigida per l'historiador i periodista Miquel Payeras Femenias, i Els barris de Palma (1994-95), coordinada per l'historiador Pere Fullana Puigserver.
La Gran Enciclopèdia de Mallorca ha rebut el premi Gabriel Alomar atorgat per l'Obra Cultural (1998) i ha estat un dels motius que s'ha al·legat en les diverses distincions que ha rebut l'editor Pere Antoni Serra i Bauçà.
El seu impacte en la societat illenca ha estat molt gran.
S'ha convertit en una eina de consulta bàsica en tots els nivells educatius i fins i tot en el món de la investigació.
També ha contribuït positivament a la normalització lingüística. |
Biel Garrote campió infantil escolar de Catalunya.
Bon paper dels representants del Garraf de tennis taula, tots ells vinculats al CTT Vilanova en els jocs escolars de Catalunya que han finalitzat aquest cap de setmana a Borges.
Desprès de la disputa de la fase comarcal del Garraf al pavelló de les Casernes de Vilanova i la Geltrú.
Dels guanyadors en benjamí Pol Espejo, aleví Set Daranes, infantil Biel Garrote i cadet Samuel Encuentra es van classificar per a les finals de la territorial barcelonesa.
Així a Ripollet tres jugadors van pujar al podi i classificar-se per les finals catalanes Set Daranes, Biel Garrote i Samuel Encuentra.
Qui es va classificar al quadre quedant campiò va ser Biel Garrote, aconseguint l'èxit mès rellevant fins al moment que ha tingut.
Marc Cervello al top català benjamí
Primera participació al top català per Marc Cervelló.
La competició que aplega als 8 millors de cada categoria.
El vilanoví va ocupar la setena posició final guanyant 2 partits i perdent 5.
En un triple empat fins i tot a sets va fer que per punts quedes en aquest lloc en empat amb el cinquè i sisè.
Marc va demostrar encara estar una mica per sota dels tres primers classificats i competint de tu a tu amb tota la resta.
Ara caldrà preparar el campionat d'Espanya que ja s'acosta i es disputarà a Almería.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El poeta publica 'Des d'on tornar a estimar', un recull de poemes en què reflexiona sobre el pas del temps
Joan Margarit torna a l'escena literària amb 'Des d'on tornar a estimar' (Proa), un recull de poemes engendrats des de la lucidesa de la senectut que, a estones, reculen fins a la innocència tendra dels seus primers anys de vida.
Es tracta, segons Margarit, dels dos períodes vitals que aporten 'serenitat', una sensació que equipara amb la 'tranquil·litat' de la seva ciutat musa, Barcelona, 'els dies nets que permeten de veure el mar'.
En una entrevista a l'ACN, reflexiona sobre el tram final de la vida, que és lluny de 'grandiloqüències i mites': 'Qui té por de morir és el jove, perquè el cos se li revela.
El vell és conscient que l'espelma s'acaba i això és un descans.'
Al seu entendre, la infància és un període 'net perquè així te'l donen', però la vellesa 'serà neta només si no has estat net i clar al llarg de la vida'.
D'aquesta manera el poeta viu més llegit de la literatura catalana posa a 'Des d'on tornar a estimar' la mirada en el passat per a reflexionar sobre el pas dels anys.
La vellesa té, per ell, el mateix problema que l'art, 'on gairebé res no té solució': 'Quan l'espifies, ho has d'admetre i continuar.'
Així, ironitza que els errors 'no serveixen per a res perquè mai no se n'aprèn': 'Mentre penses ara arreglaré aquell error, no te n'adones i ja en comets un altre.'
El pas dels anys també aporten una certa indiferència, explica.
Un concepte que allunya de la connotació negativa i l'associa a la serenitat: 'Amb els anys, cada vegada hi ha menys estacions per a baixar i el tren va més de pressa.'
El lloc per a tornar a estimar es busca tota la vida
De l'experiència, no sempre se n'aprèn.
De fet, segons Margarit, quan estimes no serveixen les experiències anteriors, tot sempre és nou.
Els factors que ens fan estimar algú, 'la bondat i l'admiració', es mantenen: 'No pots estimar algú que no admiris i estimar no és senzill ni tou.'
Margarit ha hagut de tornar a estimar la seva ciutat, Barcelona, moltes vegades.
La ciutat, que admira i el fa enfadar a parts iguals, el remunta als seus inicis i, per això, li dedica un poema en el nou recull, 'Barcelona'.
Per Margarit, estimar és donar i no és fàcil: 'És més fàcil rebre', assegura, i per això recomana destinar totes les energies a l'amor.
Si pots llegir el diari, pots llegir poesia
Preguntat sobre per què costa que els joves s'interessin per la poesia, ho té clar: la interpretació que requereix la poesia no la reclama cap art més.
Per això és lògic que hi hagi menys lectors de poesia, 'perquè hi ha menys gent interessada a fer un esforç: en la poesia no es regala res'.
Malgrat això, creu que un poema no pot necessitar un lector especialment capacitat per a llegir.
'Si és així ens hem equivocat', assevera.
Així, creu que si algú és capaç de llegir el diari pot llegir un poema, sempre que sigui conscient que el poema li requerirà més atenció.
Fer poemes és la manera com el poeta, arquitecte de formació, troba per 'estimar a més gent', aquella que no coneix.
Només he de saber buscar dins meu allò que no és sols meu, que és teu i meu', exemplifica.
Margarit que explica que ell sap 'què li passa a un xinès quan perd un fill' i, per això, pot escriure un poema sobre això sense preocupar-se per saber a qui va dirigit.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Sant Feliu de Guíxols disposa de multitud de cales i platges de característiques excepcionals, entre les quals destaquen la Badia de Sant Feliu i la Platja de Sant Pol, amb les seves casetes de bany característiques.
Són platges per viure-les: on a part de gaudir del bany i del sol, us convidem a practicar alguna de les moltes activitats nàutiques per descobrir el fons marí o gaudir de l'encant de les petites cales, fent submarinisme, caiac, vela, windsurf, paddle surf, snorkel... amb una àmplia oferta d'activitats per totes les edats; com també us proposem fer una excursió en vaixell per passar unes hores a alta mar, i conèixer la seva costa des de mar endins.
Badia oberta al mar amb aigües poc profundes.
Molt adequada per a famílies amb nens ja que consta d'una zona infantil de jocs al Parc de les Dunes i un Club Infantil a la platja durant la temporada d'estiu.
Hi ha zones abalisades per a banyistes.
En aquesta badia es conserven unes de les darreres formacions de dunes litorals de la Costa Brava.
Empreses de serveis: lloguer de casetes de bany, escola de vela i caiac, windsurf, esquí nàutic, submarinisme, lloguer d'embarcacions, de boies i amarratges.
Destaca el conjunt arquitectònic modernista de les cases del passeig Marítim.
Cala de roca situada a ponent de la platja de Sant Pol, just al inici del Camí de Ronda de Sant Pol a Sant Feliu.
Aquesta cala és accessible per a persones amb mobilitat reduïda ja que s'accedeix per la platja de Sant Pol a través de la passera de fusta que marca l'inici del Camí de Ronda.
Ideal per a la pràctica de l'snorkel.
Petita cala de sorra amb aigües profundes propera a la platja de Sant Pol.
S'hi accedeix mitjançant unes escales que es troben al costat de la carretera de Sant Feliu a Sant Pol per la costa.
Envoltada d'abundant vegetació (pins, alzines i alzines sureres).
Ens podem apropar en cotxe per la carretera de costa de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol i baixar les escales d'accés a la cala.
Cales molt estretes, llargues i encaixonades.
S'hi accedeix des del Camí de Ronda.
La zona de bany és de fet el tram de costa rocosa i plana que s'estén entre la Cala Ametller i la mateixa Cala d'es Cranc.
El nom de la cala del Peix ve del fet que l'any 1912 hi va quedar embarrancada una balena rorqual de 18 m de llargada i vuit tones de pes.
Són ideals per a la pràctica de l'snorkel.
Petita cala rocosa situada en un espai natural protegit dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN).
S'hi accedeix per unes escales de pedra que neixen en el mateix Camí de Ronda al seu pas per aquest espai, on el camí es converteix en un corriol boscà.
Ideal per a la pràctica de l'snorkel i el submarinisme.
Envoltada d'un bonic paisatge format per pinedes mediterrànies.
Ens podem apropar per la carretera de costa de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol i accedir-hi a peu pel camí de ronda.
S'hi accedeix des de l'esplanada que hi ha just darrera de l'edifici del Club Nàutic, a l'inici del camí de Ronda a Sant Pol on hi trobem una zona de picnic amb taules i bancs de fusta.
Unes escales de ferro baixen des d'aquest punt fins a la cala.
Al final del tram d'escales cal salvar un petit desnivell sense esgraons.
Els esculls i lloses la fan poc accessible per mar però molt interessant per a practicar-hi snorkel i submarinisme.
Ubicada en el casc urbà de la població.
Protegida dels vents per l'escullera del moll al nord i per la Punta de Garbí al sud.
La part sud és ideal per a famílies amb nens.
A la part nord hi ha un tram de zona portuària destinat a petites embarcacions i on està prohibit el bany.
Hi ha zones abalisades i línies de vida per a banyistes.
Les empreses d' activitats nàutiques ofereixen: escola de vela i caiac, windsurf, esquí nàutic, lloguer d'embarcacions i submarinisme.
Hi consta d'una zona infantil de jocs a la platja i un Punt de Trobada-Club Infantil.
Cala rocosa situada a peu del Camí de Ronda (quasi desaparegut en aquesta zona a causa de la urbanització del sector), en el tram entre el carrer de Garbí i el carrer de Port Salvi.
Aquesta zona disposa d'un fons marí de gran riquesa que atrau nombrosos amants del submarinisme.
Ideal per a la pràctica de l'snorkel i la natació ja que s'ha habilitat un canal de natació.
S'hi accedeix a peu des del final del carrer Jaume Vicens i Vives en direcció al mar.
Al final del carrer comença un tram d'escales de pedra força llarg i de pendent pronunciada que zigzagueja durant uns 5 o 10 min. fins arribar a la cala.
Davant d'aquesta cala trobem la pradera de posidònia oceànica més important del municipi.
Juntament amb la zona de Port Salvi configuren un entorn marítim de gran valor natural, inclòs dins de la Xarxa Europea d'Espais Naturals Protegits, la Xarxa Natura 2000.
És una cala mixta i és permet la pràctica del nudisme.
Platja de còdols situada a l'alçada de la urbanització Punta Brava.
Els dos accessos per arribar-hi caminant es troben dins la mateixa urbanització.
El primer accés el trobem baixant pel carrer d'entrada a la urbanització (carrer del Sard) i continuant pel carrer de Can Pey cap a l'esquerra.
Després d'uns 150 metres, a mà esquerra hi ha una pineda i unes escales de pedra que porten fins a la platja.
El segon accés es troba al final del carrer de la Juliola, a la part més baixa de la urbanització.
Cala de còdols situada al bell mig de l'espai protegit del massís de l'Ardenya, en un entorn natural i paisatgístic privilegiat.
S'hi accedeix per un estret corriol que travessa una comalada amb un recorregut d'uns 10 o 15 minuts de baixada fins al mar.
Cal indicar que hi ha un parell de punts en el camí que no són de fàcil accés.
Aquest corriol s'agafa des de la carretera de Sant Feliu a Tossa de Mar: a tocar del mirador que hi ha a peu de carretera, just després de la urbanització Punta Brava, a la tercera corba de la carretera a mà esquerra hi ha un replà des d'on, si hom es para, veurà sortir-ne aquest corriol.
L'única cala de sorra del litoral de ponent del municipi.
És estreta i llarga, amb aigua neta i profunda, sense roques ni esculls.
Inclosa també dins de l'espai natural del massís de l'Ardenya, envoltada de pins i alzines, s'hi accedeix des de la Urbanització Rosamar, ja en el terme de Santa Cristina d'Aro.
L'accés amb vehicle durant l'època d'estiu està sotmès a una taxa per part de la urbanització, que té caràcter privat.
No obstant, pels ciutadans empadronats a Sant Feliu i Santa Cristina d'Aro, l'accés en vehicle és gratuït prèvia presentació de la identificació corresponent.
Itinerari de muntanya esportiu de 480 m, traçat en un massís rocós al costat del mar, fet que la fa única a Europa.
Consta de dos trams de dificultat: baixa i mitjana.
Per utilitzar aquestes instal·lacions cal llicència federativa de muntanya o assegurança que cobreixi l'activitat.
El fons marí és un dels punts d'immersió més importants del mediterrani.
L'snorkel, el submarinisme i l'apnea són molt fàcils i segurs de practicar ja que es troben a menys de vint minuts del port, i gràcies a que tenim profunditats que oscil·len dels 2 als 40 metres, que permeten la pràctica del busseig tant a aquells que comencen com als més avançats.
La seva fauna representa el 90% de la fauna litoral que es pot observar a la mediterrània.
L'absència de sediments, fa que les seves aigües gaudeixin d'una visibilitat mitja de 20 metres.
Sant Feliu de Guíxols és un racó del Mediterrani on la biodiversitat sorprèn a experts i aventurers subaquàtics novells.
Sense limitacions a l'hora de deixar les habitacions: A casa nostre teniu...
Hotel d'estil mediterrani ideal per gaudir d'una escapada de relax en una...
Situat a la Costa Brava, a la localitat de Platja d'Aro.
Amb més de 50 anys d'història, és un càmping on es respira...
Càmping completament pla amb molta ombra.
Disposa d'unes magnífiques instal·lacions, 4 piscines,...
El càmping Cala Gogo disposa d'àmplies parcel·les per tendes i caravanes, i...
Pizzeria mediterrània situada a 200m del mar, al passeig de Palamós.
El restaurant cocteleria La Gruta es troba al centre de Tossa de...
Gaudeix d'una estada tranquil·la i confortable en el nostre petit i càlid...
El Restaurant La Calèndula està ubicat a l'antic teatre del poble medieval...
És l'únic Hotel a Cala Sa Tuna, racó mimat per la natura...
Casa catalana de finals de 1700, amb capella, on s ́exposen autòmats, pòsters,...
L'objectiu del Museu de la Pesca és ser un espai de diàleg...
Ofereix diverses activitats relacionades amb la navegació: pedagògiques, turístiques, esportives, lúdiques, gastronómiques,...
Dolphin's Diving Center t'ofereix una nova manera de descobrir el món submarí....
A Xarai Experience creiem que, de vegades, les persones necessitem sortir de...
Mogut per un esperit d'aventura i per la fascinació per els globus,...
El centre està situat a uns 100 m de la platja i...
Teniu ganes de conèixer el món de la màgia?
Aquest mes des de femturisme us ho posem fàcil!
Sortejarem 9 pacs de 2 invitacions cada un per poder visitar el Gran Museu...
A finals del segle XVI i fins a, aproximadament, principis del...
El sender, de 6,5 quilòmetres, recorre el litoral des...
L'itinerari proposat d'aquest mes ens suggereix resseguir les...
Gaudeix dels nostres descomptes per estades en mòbil-homes 2020!
Gaudeix dels nostres descomptes per estades en parcel·la al 2020: Parcel·les Del 04/04 al 06/07 i del 23/08...
Deixa la caravana muntada en el càmping i gaudeix de tots els caps de setmana, ponts i festius!
Descobreix grans oportunitats de vacances durant tot l'any a partir de 3 nits (temporada...
La temporada de l'Auditori Josep Carreras arrenca amb força amb una programació completa i variada fins el mes de juliol a Vila-seca.
Engega la programació del cicle Batecs Culturals, a l'auditori Valentí Fuster de Cardona.
De març a desembre, aquesta iniciativa portarà fins a sis propostes escèniques...
Torna la Mitja Marató de Salou en un nou circuit més pla, ràpid i atractiu.
La cursa d'aquest any, que celebra la quinzena edició, serà majoritàriament pel costat...
Aquest acte ha estat anul·lat, per a més informació, contacteu amb l'entitat organitzadora.
Davant la importància històrica i social, l'any 1969, les representacions...
T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més.
Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic! |
Acostar-se més als veïns i els concerts per la llengua seran els objectius de la festa del districte barceloní que se celebrarà del 15 al 21 de maig
Barcelona.-La Festa Major de Nou barris tindrà lloc del 15 al 21 de maig i durant una setmana els carrers del districte barceloní s'ompliran d'activitats per a tothom.
Els grans protagonistes d'enguany seran, però, els concerts per la llengua a Ciutat Meridiana a les 18 h, on entre d'altres, hi haurà les actuacions de Mishima, Mazoni i La iaia.
Segons el govern municipal, l'objectiu d'aquesta festa és continuar estenent als barris les activitats importants de la ciutat i acostar-les més als veïns.
El pregó, que se celebrarà el pròxim divendres a les 19:30?h, anirà a càrrec d'Amparo Iturriaga, presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes.
Les activitats, que estaran repartides per tot el districte, les han organitzat les entitats i associacions del barri per aconseguir així una celebració "plural i transversal".
El programa però, a més dels concerts aplega també, entre d'altres, activitats de dansa, tradicions populars, circ, teatre, foc, tallers, focs, una festa de l'escola pública i una desfilada de mascotes del barri.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Bassat i Gaudí, una bona excusa per anar a Mataró.
Vegem, la col·lecció de Lluís Bassat és una de les més importants en art català de la segona meitat del segle XX.
Va començar el 1968, quan el publicista va sucumbir davant una peça d' Àngel Jové que va haver de comprar a terminis.
Uns anys més tard, el 1973, va invertir en la Galeria Adrià, i el seu tancament el va deixar amb 250 quadros als magatzems.
Per una altra banda, la Nau Gaudí té la gràcia de ser el primer treball que va executar el genial arquitecte molt poc després d'acabar la carrera, el 1878.
L'edifici, a més, té dues particularitats: és l'única obra industrial que es coneix del pare de la Sagrada Família i és on va utilitzar per primera vegada l'arc parabòlic.
Des de fa set anys, el fantàstic espai exhibeix les més de 2.500 obres que formen la col·lecció de Bassat.
No les mostra de cop sinó per dècades i seguint un ordre cronològic.
La d'ara és la setena de les exposicions i la segona que posa el focus en la dècada dels 80.
Reuneix 95 obres, entre pintura i escultura, de 32 artistes.
Alguns no necessiten presentació, com Ràfols-Casamada, Guinovart i Tom Carr; i altres, tot i la seva qualitat, són autèntics desconeguts, com Jean Budz i Francesc Subarroca.
Veure què es coïa a la cuina de l'art en aquella època és una opció; delectar-se amb l'obra de Gaudí, una altra.
La peça és inèdita, com la gran majoria d'obres de Francesc Subarroca.
Un 'outsider' del món de l'art per voluntat pròpia: no he volgut mai exposar ni vendre.
La peça de Josep Ginovart, adquirida recentment, inclou un casset intervingut pictòricament amb una gravació de la pionera del jazz. |
El síndic de greuges, Rafael Ribó, assegura que prohibir fer topless a les piscines municipals és discriminatori vers les dones.
Creu que el fet d'imposar unes normes de vestimenta específiques per a les dones incompleix la igualtat de gènere.
Destaca que les normes només se centren a regular la indumentària femenina, la majoria restrictives.
En canvi, el síndic de greuges recorda que no hi ha cap piscina que limiti l'ús del banyador tipus eslip o tanga per als homes.
El síndic respon així a una queixa de la plataforma Mugrons Lliures contra l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.
El consistori va consultar a les dones empadronades del municipi si s'havia de permetre aquesta pràctica als centres públics.
El síndic assegura que no hi ha una regulació específica sobre la qüestió en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
La legislació catalana no prohibeix el topless, ni tan sols el menciona.
Això sí, existeix un decret mitjançant el qual les administracions locals tenen les competències de regulació de les piscines municipals, per exemple, en l'establiment de certes restriccions d'ús o en vigilància i control.
En la resolució, el síndic recomana, textualment, "a tots els municipis que disposen de piscines de caràcter municipal que en revisin la normativa d'ús amb perspectiva de gènere, i respectant la llibertat d'expressió de les persones usuàries, amb les úniques limitacions que, previstes per la llei, tinguin per objecte la salvaguarda de l'ordre, la seguretat, la moral i la salut pública de manera justificada i proporcionada".
A Barcelona tampoc no hi ha cap normativa municipal que prohibeixi aquesta pràctica a les piscines municipals.
La direcció de cada centre estableix les seves normes internes i és qui en marca la regulació.
Ara cap centre de la ciutat no prohibeix a les dones fer topless, tot i que en alguns casos es regula en funció de l'espai i de l'ús de les instal·lacions.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Quan al migdia els membres de la candidatura Eines de País –impulsada per l' ANC - feien temps a les portes de la Cambra de Comerç de Barcelona, poc s'esperaven que acabarien la nit de dimecres –que va ser llarga- com a guanyadors absoluts de les eleccions.
31 dels 40 epígrafs (representants al Ple) que ahir estaven en joc seran independentistes, el que els garanteix una majoria amb independència del que passi amb els altres vint que estan en joc.
Un avanç important per a un moviment que si alguna cosa va acusar les beceroles de l' 1 d'octubre va ser la manca de pes en sectors estratègics de l'economia catalana.
Les Cambres de Comerç, en especial la barcelonina, són un d'aquests espais clau.
En elles s'agrupen totes les empreses del país, a diferència de les patronals que són de lliure adscripció.
Així doncs, la Cambra té entre les seves capacitats la de ser la veu de tot l'empresariat català, especialment a partir del seu centre d'estudis.
També té presència les agrupacions internacionals de cambres o a sectors estratègics de l'economia catalana com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca.
Fins ara, tot això ha estat, durant disset anys, en mans de Miquel Valls, empresari de tarannà contrari a l'emancipació nacional catalana.
Ara, serà un dels 31 electes d' Eines de País -32 si es té en compte que el president de Bon Preu, Joan Font, escollit per la llista d' Enric Crous ha comunicat també el seu suport a l'ANC- qui haurà de liderar la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona.
Entre els noms més destacats hi ha l'actor i empresari cultural Joel Joan, el propietari de Petrolis Independents, Joan Canadell, Pere Barrios de Recam Làser SL o Mònica Roca d' isardSAT SL.
La resta del ple estarà conformat per cinc representants de la candidatura d' Enric Crous –tot i que ell no ha estat escollit-, tres de la de Carles Tusquets i un de la candidatura 50-50 que aposta per la igualtat de representació entre homes i dones al ple de la cambra.
Han quedat fora tots els candidats de la llista de Ramon Macià que també aspirava a presidir la cambra.
Dels altres vint seients del Ple, sis aniran repartits entre candidats de Foment del Treball i PIMECA i catorze són per a les empreses que compren el seu seient comprometent-se a pagar 75 mil euros en quatre anys.
Aquestes empreses seran, si tot va com és previst, CaixaBank, Criteria Caixa, Naturgy, Abertis, Aigües de Barcelona, Banc Sabadell, Banco Mediolanum, Indra, Deloitte, PwC, Hoteles Catalonia, Damm, el RACC i Magma Disseny.
La majoria d'elles haurien de donar suport a Carles Tusquets que, malgrat tot, tampoc tindria possibilitats d'accedir a la presidència de la Cambra.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Són dos quarts de dotze del migdia i el pati de l'Escola Guillem de Mont-rodon de Vic (a la fotografia) comença a omplir-se de nens i nenes de 2n de primària... |
La defensa de l'expresident de la Generalitat i exministre Eduardo Zaplana, a presó provisional a la presó de Picassent des del passat 24 de maig pel cas Eria l ha demanat per quarta vegada la seva llibertat o un arrest domiciliari per la gravetat i l'empitjorament de la seva salut.
El cas Erial investiga delictes de blanqueig de capitals, suborn, malversació i prevaricació en relació amb adjudicacions del Pla Eòlic valencià i d'estacions d'ITV en l'etapa de Zaplana com a president de la Generalitat Valenciana.
En un comunicat han explicat que després de l'última revisió a què va ser sotmès a l'hospital de La Fe de València, el metge que el tracta des del seu trasplantament de medul·la el 2015, Guillermo Sanz, va advertir de la "probabilitat d'infecció greu amb risc vital propera al cent per cent" i que un retard d'hores en el seu diagnòstic i tractament adequat "comprometria seriosament la seva vida".
Aquest informe del cap de secció d'Hematologia Clínica i de la Unitat de Trasplantament Hematopoètic alerta de l'empitjorament de salut de Zaplana i demana que es prenguin "les mesures necessàries per evitar un deteriorament més important".
Es tracta del tercer informe mèdic que certifica el perill per a la vida de l'exministre, segons les mateixes fonts, que apunten que, per això, la defensa de Zaplana va reiterar la titular del Jutjat d'Instrucció número 8 de València que investiga el cas de la necessitat de deixar-lo en llibertat o en arrest domiciliario.
"No podem assegurar que els canvis continus de tractament que es realitzen en totes les visites a aquest centre s'actualitzin de forma immediata al centre penitenciari", afegeix l'escrit mèdic, que incideix que pel que sembla "les actualitzacions de tractament no s'efectuen de forma immediata a causa de les mancances de personal facultatiu del centre".
El comunicat recorda que l'Agrupació dels Cossos de l'Administració d'Institucions Penitenciàries va denunciar que en els últims quatre anys la pèrdua d'un 15% de la plantilla a la presó de Picassent. |
El nou responsable de la universitat ha instat a convertir-la en "referent nacional i internacional sobre com ensenyar en el segle XXI"
Vic.-El Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) ha aprovat aquest dilluns nomenar a Josep-Eladi Baños nou rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) després que el Claustre validés la seva candidatura amb un suport d'un 79,4% el dimarts 11 de desembre.
En la sessió que ha tingut lloc aquesta tarda, els patrons han votat per unanimitat la proposta que va presentar la comissió de selecció a l'executiva del Patronat després de rebre 13 candidatures i se'n seleccionessin, inicialment, tres.
Baños assumirà el càrrec per als propers quatre anys a partir del pròxim 7 de gener, després que el rector en funcions Joan Masnou entomés l'encàrrec de dirigir acadèmicament la institució després de la renúncia d'Oriol Amat per motius personals el juny passat.
En la roda de premsa que s'ha fet acabada la reunió, la presidenta de la FUB i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha explicat que aquesta elecció suposa "l'inici d'una nova etapa per continuar situant la UVic-UCC com a referent territorial".
Baños, en la seva primera intervenció després de ser nomenat, ha explicat que el suport de la comunitat "em crea gratitud i una gran responsabilitat" per desenvolupar una tasca que passa per "situar la UVic-UCC com un referent nacional i internacional sobre com ensenyar en el segle XXI".
A més, ha revelat que va optar a la plaça de rector de la UVic-UCC perquè "és un repte interessant que ha de permetre tirar endavant projectes que a les universitats públiques no es poden fer fàcilment".
El seu antecessor, el rector en funcions Joan Masnou, ha agraït la confiança que ha rebut i ha assegurat sentir-se un "privilegiat per haver pogut posar un granet de sorra" en el creixement de la institució.Per la seva banda, el president de la comissió de selecció i patró de la FUB Josep Arimany ha mostrat la seva satisfacció pel fet que el candidat que va presentar la comissió rebés un suport de quasi un 80% del Claustre de la Universitat i ha assegurat que avui era "el final d'un procés que ens ha de permetre estar satisfets per Osona i el Bages.
La regidora de Manresa i patrona de la FUB, Mercè Rosich, ha demanat a Baños que es faci seva la federació universitària i que la lideri "per consolidar-la", ja que segons ella, "ha estat un acord històric que ens ha permès sumar esforços i projecte".
Finalment, el secretari general d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Francesc Xavier Grau, ha destacat que "Baños coneix el sistema universitari català i el sistema universitari el coneix bé a ell".
A més, ha assegurat que el procés de selecció del rector "ha estat interessant com a model de governança" i ha explicat que "és un exemple a tenir en compte a l'hora de renovar el sistema de governança públic del sistema universitari".
Més ingressos tot i la disminució de l'aportació de la Generalitat El Patronat ha aprovat la liquidació auditada del pressupost del curs passat que va tancar en -186.413 €, però quedant positiu a nivell acumulat en + 176.988 € aplicant les provisions i els romanents acumulats durant els exercicis anteriors.
El curs 2017-2018, la FUB va augmentar els seus ingressos en 1,4 milions d'euros xifra que suposa un creixement d'un 3,75% respecte als comptes del 2016-2017, malgrat la disminució conjuntural de la partida dels objectius de l'aportació de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a les despeses, aquestes també van créixer bàsicament per l'increment salarial pactat amb el comitè d'empresa que correspon a un 2,05% més.
Pel que fa a les inversions, es van destinar 307,4 mil euros a millores de l'àrea TIC i la nova xarxa wifi, entre d'altres, i uns 800 mil euros per actuacions de millora en infraestructures i aules docents.
També es van invertir 1,6 milions d'euros en obres d'adequació de l'edifici de Can Baumann per acollir la Facultat de Medicina, finançades a través del mecenatge.Aquest darrer Patronat de l'any no ha debatut el projecte de pressupost per aquest curs 2018-2019 ja que les negociacions encara estan obertes amb la Generalitat per tancar el contracte programa per als pròxims anys.
L'any passat es va extingir el que estava en vigor i en aquests moments i degut a la situació política dels darrers mesos, la Universitat i el govern català estan realitzant la negociació per iniciar un nou contracte programa que permetrà definir el pressupost per aquest curs 2018-2019.
Nomenaments de nous patronsEn aquesta sessió plenària s'han nomenat dos patrons nous que substitueixen l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i la de Berga, Montse Venturós.
En el primer cas es tracta de Jordi Masquef, que assumirà el càrrec de batlle, i en el segon cas és Oriol Camps, que ho fa de manera accidental degut a la inhabilitació de l'alcaldessa durant sis mesos.D'altra banda, s'ha renovat Núria Simó com a representant del personal docent i investigador (PDI) del Patronat de la FUB a proposta del Claustre de la UVic-UCC del passat 24 d'octubre.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El sotssecretari de Política Regional i Local del PP, Javier Arenas, ha advertit aquest dissabte que "no són temps de tebiesa" davant una "república de l'odi a Espanya, que no triomfarà perquè l'estat de dret i els seus instruments no ho toleraran", i perquè hi ha una "majoria silenciosa" que no està d'acord amb "aquest desvari i aquesta bogeria".
Així s'ha pronunciat Arenas durant l'acte d'inici del curs polític del PP de Sevilla, a la localitat de Carmona, en el qual ha assegurat que "no són temps de tebiesa perquè s'està amb la llei i la democràcia o no s'està", al mateix temps que ha insistit que Catalunya "és molt més que els separatistes".
"No són governants ni mereixen portar els comptes públics ni defensar l'interès dels ciutadans els qui volen que els ciutadans comentin delictes", ha defensat el dirigent 'popular', acusant els separatistes i als seus "còmplices", entre els quals ha citat Bildu, Otegui i Podemos", de voler "carregar-se la democràcia".
Al costat d'això, ha demanat a els qui volen que Catalunya deixi de formar part d'Espanya que expliquin "qui pagarà les pensions i els subsidis a Catalunya i el deute d'aquesta comunitat".
"Estaria bé que contestessin això", ha assenyalat el sotssecretari del PP.
Després d'afirmar que vivim en l'actualitat un dels "moments més delicats en l'ordre institucional" perquè alguns volen provocar "una crisi institucional monumental", Arenas ha dit que la missió d'un governant és resoldre els problemes dels ciutadans i ser "exemplar" en el compliment de les lleis.
En aquest context, ha indicat que els separatistes plantegen "fora mesura la història en inventar-se guerres i mites que no han existit; un fora mesura a l'ètica perquè diuen ser els únics bons catalans, alguna cosa inadmissible; i un fora mesura a la veritat democràtica perquè representen el més antidemocràtic".
"Diuen que defensen la democràcia quan la democràcia és la llei i la llibertat i abans de ser separatista cal ser demòcrata, cosa que no són perquè ataquen diàriament la llibertat i la democràcia", ha sostingut Arenas, qui s'ha mostrat convençut que a Catalunya "triomfarà la majoria silenciosa".
També sobre aquest assumpte, ha considerat que "la faula separatista no té límits" després d'haver canviat la bandera senyera, "la de tots", per l'estelada, "una bandera d'una part", i d'"insultar i perseguir periodistes, empresaris, alcaldes i funcionaris que no estan d'acord" amb les seves tesis, la qual cosa suposa un "model del feixisme".
Així, després de destacar que la democràcia és respectar les normes i no excloure els oponents, el dirigent del PP ha qualificat com a "herois de la democràcia" a tots aquests alcaldes que estan "donant la cara pel respecte a la legalitat i la pluralitat malgrat les amenaces".
Ha considerat també un "exemple de valentia" l'ofert per aquells funcionaris que s'estan negant a "signar il·legalitats", i ha cridat l'unitat entre PP, PSOE i Cs per donar una resposta davant aquest desafiament sobiranista.
"Hem d'aparcar les petites qüestions que ens separen per unir-nos en aquesta qüestió", ha subratllat.
Al costat d'això, Arenas ha dit que els espanyols són "afortunats" de tenir un president del Govern com Mariano Rajoy, que està responent aquest desafiament amb "fermesa, serenitat, proporcionalitat i no entrant en les provocacions dels radicals".
En la seva opinió, ha quedat demostrat que el PP "fa més falta que mai" perquè és un partit que suposa "una garantia".
"En aquests moments en els quals alguns pretenen la inestabilitat, els espanyols miren al PP perquè tenim una ideologia i tothom sap on estem.
No som un meló per calar i no canviem ni una coma el nostre discurs a cap territori", ha conclòs Arenas.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Es guanyava la seva confiança i també els havia robat objectes personals i targetes de crèdit
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dilluns un home que havia estafat almenys 17 dones amb qui havia mantingut una relació i que tenia diverses ordres de cerca i captura.
"Es guanyava la seva confiança de diferents maneres per tenir algun tipus de benefici econòmic i també els sostreia efectes personals, targetes i números de compte que utilitzava per algun tipus de frau", ha assenyalat el sergent Ignasi Hortelano, de la Unitat d'Investigació de l'Eixample.
La detenció es va produir al carrer de Londres, a la via pública, després que els Mossos d'Esquadra rebessin una informació anònima que identificava aquest home buscat per la justícia.
A.C. ha passat a disposició judicial aquest dimarts i ha quedat en llibertat provisional.
Els Mossos sospiten que hi podria haver més víctimes d'aquest estafador.
L'home havia estafat amb freqüència des del 2016, si bé ja se'l tenia identificat des del 2013.
L'home utilitzava aplicacions per conèixer les dones i s'amagava darrere de diferents noms.
El jutjat d'instrucció 25 de Barcelona, en funcions de guàrdia, ha rebut el detingut aquest dimarts, amb diversos procediments oberts per suposades estafes contra diferents dones.
Després de passar a disposició judicial, el jutjat de guàrdia ha acordat la llibertat provisional per un delicte d'estafa en relació a les diligències que el detingut tenia obertes al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
El detingut també ha declarat al jutjat d'instrucció 2, on també hi havia una causa oberta contra ell, i s'ha decretat la llibertat provisional per un delicte d'estafa.
Els jutjats penals 1 i 3, que tenien cursades ordres de cerca i captura del detingut, han pogut notificar-li personalment les citacions per als judicis oberts contra ell.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Els millors pronòstics no s'han complert.
Oriol Junqueras i Joaquim Forn seguiran en presó amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Tot i haver acceptat la intervenció sobre el Govern català a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, per al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els arguments no han estat suficients per procedir a l'alliberament.
Tampoc el fet que dues d'aquestes quatre persones es presenten a les llistes de les eleccions del 21 de desembre, tal com és el cas d'Oriol Junqueras i Jordi Sànchez.
En canvi, la resta de consellers abandonaran la presó quan dipositen la fiança imposada pel Tribunal Suprem.
D'aquesta manera, Carles Mundó, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull podran tornar a casa.
Tots ells, a excepció de Borràs, es presenten també a les eleccions.
La interlocutòria torna a fer un balanç del treball desenvolupat pels partits independentistes i per les entitats Òmnium i Assemblea, referint-se als escenaris hipotètics assenyalats.
Per exemple, "donat que l'escenari per celebrar eleccions plebiscitàries i constituents es deia que davant la possibilitat que la Generalitat de Catalunya fos 'intervinguda políticament i jurídica per l'Estat espanyol i/o algun partit sobiranista il·legalitzat', s'afirmava que en aquests escenaris 'la ciutadania emergeix com el agent polític que impulsa el procés d'independència'".
En aquest sentit, i pel que fa als fets dels dies 20 i 21 de setembre, pels quals foren empresonats els 'Jordis', la interlocutòria reconeix que "resulta evident el civisme que acompanyà les desenes de milers de ciutadans que es mobilitzaren davant les nombroses crides que reberen (del que fou prova incontestable els limitats efectes lesius sorgits d'unes mobilitzacions multitudinàries)", tot i que "es va constatar la infiltració de nombrosos comportaments violents i agressius que reflectien el germen que arriscava expandir-se i que, des del moment en què alguns foren impulsats i capitanejats per l'investigat sol·licitant, mostren indicis de responsabilitat que es neguen en l'escrit de llibertat que ara s'analitza".
La interlocutòria rebutja l'argument dels acusats pel que fa al risc de fugida, ja que considera que la gravetat del delicte pot motivar a aquesta acció; i la negació de la reiteració delictiva, malgrat haver acatat l'aplicació de l' article 155 i de la voluntat de "modificar anteriors estratègies d'actuació limitades a mecanismes pacífics i respectuosos amb l'ordre legal".
Un fet que els permetria, segons les defenses, abandonar la presó a canvi d'una fiança.
En canvi, segons el Tribunal Suprem, "l'al·legació no pot ser compartida amb plenitud" per "la lesivitat del delicte que es tem", de tal manera que " la presó és l'únic mitjà per evitar-ho ".
Entre altres coses, perquè "tots els investigats en el procediment comparteixen -i reconeixen que encara mantenen-, l'aspiració que impulsà el comportament que s'investiga, això és, la voluntat que el territori de la Comunitat Autònoma on resideixen, constituesca la base territorial d'una nova república ".
Els investigats són acusats de "dissenyar una estratègia de manipulació social " per "impulsar gradualment una mobilització social que facilite conduir de manera efectiva els diferents individus en funció del seu pensament".
"En tots els escenaris es contemplava persistir en el conflicte fins que l'Estat no tinguera més alternativa que l'autorització de la independència".
Segons aquesta interlocutòria del Tribunal Suprem, el perill del delicte "és ben diferent en les distintes aportacions realitzades per cada partícip.
Aquest és el punt que singularitza una diferent cautela per cadascun dels investigats, amb fixació de fiança per a uns i prisió incondicional per a uns altres, per més que tots ells expressen la voluntat" de treballar sobre la legalitat.
Per exemple, l'actuació de la presidenta i dels membres de la Mesa del Parlament "consistí a afavorir la proclamació d'una falsa legislació paral·lela.
És cert que va participar d'una intencionalitat compartida i que va menysprear el valor de les institucions catalanes i afavorir la ruptura social que avui patim (sic), però no generà en si mateixa danys immediats, instantanis i irreparables que sí que poden acompanyar a la reiteració dels comportaments d'uns altres investigats".
"D'aquesta manera, donar credibilitat als investigats que afirmen que no tornaran a actuar il·legalment, suposa assumir un confiat pronòstic que només es justifica per la importància del dret a la llibertat en contrast amb la certesa que, si tornaren al delicte, el comportament podria corregir-se completament i immediata només adoptant la decisió de modificar les mesures cautelars que apostaren per la seua llibertat".
La interlocutòria, però, assenyala especialment la responsabilitat d' Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, "les aportacions dels quals estan directament vinculades a una explosió violenta que, reiterant-se, no deixa marge de correcció o satisfacció als qui se'n vegen perjudicats".
Per tant, "el risc de reiteració de les seues conductes imposa a aquest instructor un major grau de rigor i de cautela".
Entre més coses, Llarena assenyala l'existència del Comitè Estratègic, "que ha desenvolupat una funció definitòria de com i quan dur a terme cadascuna de les actuacions del procés i, conseqüentment, de la violència i dels tumults que es detallaren en l'anterior resolució (mobilització ciutadana creixent), elements que constitueixen l'essència dels delictes de rebel·lió o sedició que s'investiguen".
Segons detalla el magistrat, d'aquest comitè formaven part Junqueras, Sànchez i Cuixart, "però no la resta dels investigats ara contemplats".
Forn, en canvi, és assenyalat com a conseller d'Interior per "afavorir o no desplegar cap actuació" a través dels Mossos d'Esquadra per evitar els fets dels dies 20 i 21 de setembre.
Una actitud que "es constata en unes altres mobilitzacions socials patides, com la que va impedir el registre de l'entitat Unipost, o les que tallaren carreteres o constituïren muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació" de l'1 d'octubre, "fent sovint recular els cossos policials, apedregant els seus vehicles o forçant els agents a emprar una força que haguera resultat innecessària d'una altra forma".
"Per això, en aquests investigats, el risc de reiteració delictiva reflecteix la probabilitat que han de reproduir-se actes greus, immediats i d'irreparables conseqüències per a la comunitat.
D'aquesta manera, el perill no desapareix amb la formal afirmació que abandonaran l'estratègia d'actuació i amb la determinació judicial de reconsiderar la situació personal si les seues afirmacions resulten falses, sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs haja, efectivament, desaparegut ".
Una nova interpretació judicial que allarga aquest estat irrespirable en què viu Catalunya i que es podia agreujar si el 14 de desembre el jutge belga decideix extradir el president Carles Puigdemont i la resta de consellers en l'exili: Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
La notícia semblava d'una altra època: Iberdrola deixa sense llum 14 famílies pobres al Cabanyal.
Ho denunciaven el passat 22 de novembre nou entitats socials de l'antic barri de pescadors de València.
Uns talls d'improvís i amb suport de la Policia Local per protegir les mans que sostenien les tenalles.
I sense la presència d'un sol tècnic dels Serveis Socials que emparara drets i necessitats dels més vulnerables.
Tampoc, per descomptat, cap polític ni membre de l'equip de Govern.
Precisament aquella gent que, quan feia oposició, acudia a borbolls a lamentar la deshumanització galopant del Partit Popular al barri.
I això torna a passar als blocs dels Portuaris, la més genuïna zona zero de la ineficàcia municipal.
Ja s'ho poden imaginar: 168 habitatges, dels quals 77 són públics, repartits en diferents administracions.
Molts estan ocupats des de fa anys per famílies sense recursos.
També hi ha pisos de bancs que se'ls han autovenut a fons voltors.
I propietaris que denuncien la desolació del lloc i assenyalen directament els ocupants.
Un brou que ha anat bullint durant els 24 anys de degradació induïda per l'exalcaldessa Rita Barberà en l'afany per enderrocar bona part del Cabanyal, també els blocs, i perllongar l'avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar.
I ara amb cinc anys de govern d'esquerres que, lluny d'apagar el foc, l'ha accelerat amb un informe ad hoc on es determina que el bloc té problemes estructurals i que la millor solució és enderrocar-lo.
Els propietaris podrien obtindre, a canvi, casa nova per 30.000€ en tercera línia de platja, però la resta de famílies s'haurien de buscar la vida.
Així és l'estranya botànica que creix a vora mar.
Si continuen imaginant, no els serà difícil visualitzar els blocs com un espai viciat, ple de sotsobra, però molt ric en matisos per a qui busca la notícia sensacionalista, el victimisme veïnal de xarxa social o, senzillament, la xifra que permeta tancar l'any amb bons resultats.
De fet, és l'única explicació plausible per entendre l'obstinada presència policial als Portuaris durant setmanes sense més rendiment que 14 famílies amb la llum tallada i un grapat de denúncies lleus per frau elèctric.
Alguns agents, de pura quotidianitat, acabaren confessant als veïns que no sabien què feien allà a diari.
Potser omplir atestats perquè aquest 2 de desembre el regidor del ram, l'ufanós Aarón Cano, quadrés la suma dels 2.956 serveis en tres mesos, "la dada objectiva de com estem treballant al barri", i que permet constatar que, amb els deures fets, els torrons fan més bona digestió.
Res no coneixem de la qualitat dels sucs gàstrics dels habitants dels 12 habitatges ocupats que Cano destaca que s'han recuperat en aquest temps fins a fer-ne un total de 63 des de 2015.
Mai no sabrem qui eren ni què se n'ha fet d'ells o d'elles ni si els serveis municipals oferiren cap alternativa.
Així són les xifres: fredes, deshabitades.
I en aquest ball prenadalenc es poden ajuntar sense complexos 2.956 serveis policials, 14 famílies sense llum i 767 gats i gossos adoptats.
Una esquizofrènia on tampoc no manquen els bons propòsits tan adients al calendari.
Els habitatges públics són propietat de la Generalitat i de l'Ajuntament a través del servei de patrimoni, l'empresa Aumsa i el Pla Cabanyal-Canyamelar.
Una multiplicitat de veus desafinades que l'alcalde Joan Ribó i el conseller de Vivenda, Rubén Martínez Dalmau, proposaren harmonitzar aquest 7 d'octubre en reconfigurar l'oficina del Pla Cabanyal-Canyamelar com a finestra única, "de caràcter fonamentalment social", on es gestione de forma unitària, a més, tot el patrimoni públic dels blocs Portuaris.
Un altre contrasentit si atenem a les declaracions que Vicent Gallart, gerent d'aquest ens, va realitzar el passat setembre en una entrevista a l' Agència EFE, on va proposar vendre no sols els 187 immobles que administra, sinó la totalitat del parc immobiliari públic que hi ha al barri: 230 cases disperses, 79 edificis complets i 172 solars.
Tot amb l'argument que aquesta propietat pública "és responsable de la imatge de degradació del barri" i que el mercat privat "és una ferramenta clau" perquè "va com un tret".
Cinc anys a raó de vora 70.000€ anuals de salari per arribar a aquesta conclusió?
De veritat que la regeneració del barri passa per desfer-se d'aquest patrimoni precisament en una ciutat amb un greu dèficit d'habitatge pública, amb més de 10 anys en llistes d'espera per obtindre lloguer social?
És Gallart el més indicat per gestionar, amb un "caràcter fonamentalment social", les propietats que en realitat vol alienar?
És cert que hi ha enigmes del tot inaccessibles.
O potser tot és una qüestió de matemàtiques.
Quants gats i gossos podrien adoptar-se mentre una família del Cabanyal s'escola per les canonades del sistema?
Encara som a tres anys de meditar la resposta.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Cronista i periodista valencià.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
L'horari d'aquest servei de l'Hospital Joan XXIII es va ampliar a l'octubre, però el sindicat CGT ho considera insuficient.
Vora 6.500 signatures reclamen l'obertura, les 24 hores del dia, del servei d'hemodinàmica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Malgrat que aquest servei va ampliar l'horari —des del 15 d'octubre obre 12 hores al dia, de vuit del matí a vuit del vespre—, el sindicat CGT no es dóna per satisfet i continua considerant-ho insuficient.
«Estem al final d'una etapa, però la guerra no la guanyarem fins que estigui obert les 24 hores», ha declarat Agustí Aragonès, delegat sindical de la CGT.
Culmina un any d'accions de protesta setmanals i la recollida de milers de signatures, que aquest dimarts, 29 de gener, s'han lliurat als Serveis Territorials de Salut.
En un punt d'inflexió, ara el sindicat es plantejarà noves acciones.
La perfomance prevista per a aquest dimarts, 29 de gener, al vestíbul de l'hospital no s'ha pogut dur a terme, i la vintena de membres del sindicat i de l'assemblea 15M han optat per desplegar una pancarta i iniciar la marxa fins a Salut.
El sindicat reitera que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb més de 800.000 habitants, són l'única demarcació que no té un servei les 24 hores del dia.
«Perquè a Barcelona hi ha cinc centres amb aquest horari i a Tarragona cap», es pregunta Aragonès.
«Els infarts vénen quan vénen i, a més, agafar un helicòpter o una ambulància medicalitzada per anar a Barcelona, a part de poder comportar seqüeles per al pacient, resulta més car», declara Aragonès.
Com informava delCamp.cat, l'ampliació de l'horari de funcionament de la unitat d'hemodinàmica cardíaca a 12 hores al dia durant tota la setmana ha permès atendre, en dos mesos i mig, 26 pacients que abans es derivaven a Barcelona. |
Per treballs d'Aigües de Manresa a la xarxa de distribució d'aigua.
L'actuació tindrà una durada de cinc dies
La Secció de Planificació de la via pública ha comunicat que, el proper dilluns 20 de novembre, AIGÜES DE MANRESA, SA iniciarà uns treballs de substitució de xarxa d'aigua potable al carrer de Puigterrà de Dalt núm. 29-31.
Amb motiu d'aquests treballs es tallarà al trànsit de vehicles el carrer Puigterrà de Dalt entre els carrers Sant Salvador i pl. Lladó.
És previst que aquests treballs durin 5 dies. |
"A la fira es podrà vendre i comprar, però sobretot ensenyar i aprendre a fer aquest tipus de manualitats", diu Margarita Wessells, impulsora de La Segona Volta.
"La idea és crear objectes bonics, útils i divertits a partir de molts tipus de materials: paper i cartró, plàstic, fusta, roba, vidre, ceràmica, oli usat, etc", continua.
I és que d'aquests materials, que la gent sol llençar a les escombraries, se'n poden fer joguines, decoració nadalenca, joies, bosses i tot allò que es desitgi.
"La imaginació i la creativitat no tenen límits", diu Wessells.
Tot i que la fira està oberta a tots els perfils de persones, els xiquets tindran un paper destacat.
De fet, durant aquest any que porta funcionant La Segona Volta, els més menuts sempre han tingut un protagonisme preponderant.
"El nostre sentit comú ja ens diu que sempre serà millor donar un nou ús, una segona volta, a un objecte que llençar-lo, i, els xiquets això ho entenen molt bé.
Els fa molta il·lusió que la roba, els llibres, les joguines i peluixos que donen a La Segona Volta, en lloc d'anar a la deixalleria, acaben fent feliç a un altre xiquet".
I és que els xiquets han estat un dels col·lectius habituals en els espais de La Segona Volta.
"Els xiquets han vingut a portar coses que ja no necessiten, a comprar, a jugar al nostre 'Racó del cafè' i a participar en els tallers creatius que hem organitzat".
Entre les activitats més populars per a xiquets, està el taller 'EcoArtist' organitzat per unes voluntàries d'origen britànic.
Es tracta de tallers creatius totalment en anglès per a xiquets a partir de 7 anys.
"No són classes d'anglès, són tallers de manualitats on només es parla anglès i on, de manera lúdica, els xiquets es poden familiaritzar amb aquest idioma", diu Wessels.
De cara al 2015, a banda de continuar amb els tallers 'EcoArtist', hi ha previstes dues noves activitats per al públic jove.
Es tracta d'uns tallers per a xiquets a partir de 10 anys, on podran experimentar amb petits aparells elèctrics i electrònics i, així, aprendre els funcionaments bàsics de mecànica i electrònica.
Finalment, a sol·licitud d'un col·legi, es començarà a fer xerrades sobre el tema del reciclatge, combinat amb tallers creatius amb materials reciclats per a alumnes de primària. |
Els viatgers que utilitzin la Línia 9 (L9) del Metro de Barcelona per viatjar des de o a l'aeroport del Prat hauran de pagar un suplement de preu, segons ha anunciat aquest dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que ha confirmat que el tram fins a l'aeroport estarà en servei en la primavera del 2016.
Vila, acompanyat pels alcaldes del Prat, Lluís Tejedor, i de Barcelona, Xavier Trias, ha viatjat aquest dijous en el comboi que ha iniciat el període de proves de la L9 entre els terminals T-1 i T-2 de l'aeroport del Prat.
A preguntes dels mitjans de comunicació, Vila ha explicat que "en la mateixa dinàmica que en altres entorns metropolitans, l'accés a l'aeroport tindrà un suplement".
Segons el conseller, l'ATM encara no ha acordat l'import d'aquest suplement, però "tot el món sap que aquest tipus de serveis especials que tenen vocació d'excel·lència i de connectivitat amb l'aeroport justifiquen l'existència d'un suplement".
Pel que fa a la posada en funcionament del tram entre la Zona Universitària de Barcelona i l'Aeroport del Prat, ha reiterat que "serà a la primavera del 2016 i es farà el possible i l'impossible perquè en l'edició del Congrés de Mòbils d'aquest any la línia estigui operativa".
Fa unes quantes setmanes, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha iniciat la fase de proves de la L9 amb un comboi que circula entre els terminals T-1 i T-2 de l'aeroport.
La fase de proves durarà durant més d'un any amb circulacions fins a la Zona Universitària de Barcelona, totalitzant 3.700 protocols de proves que afecten a les instal·lacions elèctriques i de seguretat, les estacions, la ventilació, l'energia, les comunicacions i les portes automàtiques.
Paral·lelament, la Generalitat està analitzant les alternatives d'explotació d'aquest tram, amb una previsió de freqüències de pas de set minuts.
El nou tram de la L9 donarà servei a Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat i a equipaments com Fira de Barcelona, Mercabarna i la Ciutat de la Justícia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Comparteix aquest grau amb els teus amics:
Dia: dijous 25 de juliol de 2019
Lloc: aula Q1/1011 - primera planta de l'Escola d'Enginyeria (Campus de Bellaterra)
Finalitat: Aclariment de dubtes sobre la matrícula (formes de pagament, bonificacions, beques, horaris dels estudis, lliurament de la documentació de matrícula...)
Adreçat a: estudiants admesos al Grau que han de formalitzar la matrícula.
Si no has pogut assitir a la sessió informativa, consulta la següent presentació.
Els estudiants que no siguin titulars del compte bancari en el que domiciliïn el pagament de la matrícula hauran d'adjuntar aquest document signat pel titular del compte.
Dades de contacte amb la Gestió Acadèmica: [EMAIL]
Full de prematrícula 1r curs - pla 951
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
La sala defensa el polèmic "molt millor" de Marchena i la pregunta que va fer-li a Trapero i que no havia permès a la fiscalia
Barcelona.-El Tribunal Suprem nega en la sentència totes les vulneracions del principi d'igualtat d'armes entre acusacions i defenses que havien plantejat els lletrats dels processats.
Tampoc no veu desequilibris en la seva permissivitat a l'hora de permetre que els testimonis oferissin valoracions personals.
Tot i això, el Suprem evita valorar les expressions d'alguns policies que parlaven de "les cares d'odi dels votants" i carrega durament contra el polèmic testimoni de la filòsofa Marina Garcés, que creu que seguia un guió i era del tot "imprescindible".
A més, la sentència nega que Marchena fos més permissiu amb Rajoy, Santamaría i Zoido que no pas amb la dissenyadora del web del Pacte Nacional pel Referèndum, Teresa Guix, o amb el responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre.
El tribunal nega haver vulnerat la igualtat d'armes tal com la plantejaven algunes defenses pr haver permès a algunes acusacions interrogar a acusats i testimonis sobre la seva ideologia política, com ara preguntar-los a quin partit polític militen -en el cas de Rufián- o si són socis d'alguna entitat independentista, i per contra no deixar preguntar a la lletrada del jutjat número 13, Montserrat del Toro, si era seguidora de webs d'extrema dreta.
D'una banda, el tribunal considera que la militància de Rufián és notòria i que Marchena va haver d'interrompre el diputat d'ERC al Congrés perquè va voler formular "un discurs polític" i en valoracions "prescindibles per al tractament del judici dels fets".
Per contra, la sala veu justificat no preguntar a la secretària judicial si seguia webs d'extrema dreta perquè cal "preservar el dret de tot testimoni a no declarar públicament sobre la seva ideologia, religió o creences".Pel que fa a les preguntes als testimonis per la seva condició de membres de l'ANC o Òmnium, el tribunal fa notar que les pròpies defenses presentaven la condició de militant d'alguna d'aquestes associacions en les llistes de testimonis que van oferir a la sala perquè els cités, i que el propi Cuixart va precisar que l'ens no tenia una posició "en el que fa referència als temes de polítics".
El tribunal evita valorar el "clima insurreccional" de Baena però carrega contra la filòsofa Marina Garcés Les defenses també van mostrar malestar pel fet que "a molts policies que declaraven a petició de les acusacions se'ls permetia exposar valoracions personals sobre les 'cares d'odi' dels votants o el 'clima hostil' que van haver de viure l'1-O en comparació amb la situació que van viure fa uns anys al País Basc", o el "clima insurreccional" que va esmentar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena.
Per contra, criticaven que en el cas dels testimonis de les defenses, com la filòsofa Marina Garcés, "totes les valoracions similars van ser tallades d'arrel pel president".
El Suprem justifica que "un testimoni valora i no opina" i ha de limitar el seu relat a "allò que va veure i percebre pels sentits", per la qual cosa defensa interrompre'l quan entra en un terreny valoratiu.
Tot i això, el tribunal no entra a valorar si es poden equiparar els exemples que posa la defensa ni quines frases considera judicis de valor o no.
Sí que valora i critica el testimoni de la filòsofa Marina Garcés, que considera irrellevant "en referir-se a percepcions o sentiments que en res enriqueixen el relat de fets provats".
"És comprensible que en el moment que un testimoni arribi a un punt que pretengui explicar el seu grau d'al·lucinació sobre el que va passar l'1-O -com la frase "vaig al·lucinar" que va etzibar Garcés- el president interrompi i aclareixi que aquestes matisacions que no són sobre els fets, sinó sobre la seva valoració personal, no interessen al tribunal", rebaten els magistrats.
El tribunal defensa el polèmic "molt millor" de Marchena Pel que fa al polèmic "molt millor" que Marchena va etzibar quan l'advocat Benet Salellas va deixar d'interrogar a Garcés, la sentència matisa que l'expressió exacta va ser "correcte, molt millor".
I diu la sentència que "té tota la lògica, ja que quan un lletrat decideix d'insistir en un interrogatori inútil, construït a partir de percepcions personals, de tall valoratiu que, per si fos poc, s'ajusten a un guió escrit prèviament, aquesta decisió és correcta i molt beneficiosa per al millor desenvolupament de procés".
El tribunal també nega tracte diferenciat i indefensió entre el secretari segon de la Mesa del Parlament, el socialista David Pérez, i la filòsofa.
Sobre el primer diu que li van dir expressament que no llegís les respostes i que només podia consultar notes.
En canvi, veu creu que Garcés no duia unes notes sinó "un guió on es fins i tot el temps que feia que 'no es prenia un cafè' amb Jordi Cuixart, el seu estat febril o el grau d'al·lucinació que li va produir la prohibició jurisdiccional del referèndum de l'1-O".
Marchena no va introduir cap element nou a la pregunta que va fer a Trapero i que no havia permès a la fiscaliaD'altra banda, el tribunal també nega vulneració del principi d'igualtat d'armes per la pregunta que va formular Marchena al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i que anteriorment havia impedit formular a la fiscalia sobre les raons que van motivar la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017.
Segons les defenses, el president va assumir un rol inquisitiu i va ser signe d'imparcialitat, però el tribunal argumenta que la pregunta formulada no va introduir cap element que no hagués estat objecte "de debat creuat entre les parts", atès que Trapero havia sigut àmpliament interrogat sobre la reunió.
La sentència esgrimeix que Marchena només va buscar depurar els fets sobre els quals el testimoni ha declarat i "concloure que aquesta pregunta implicava un prejudici del president sobre la culpabilitat de qualsevol acusat no té el més mínim sentit".
A més, la sala afirma que la resposta de Trapero va ser "totalment prescindible" als efectes de construir el relat de fets provats.
El Suprem nega haver estat més permissiu amb Rajoy, Santamaría o ZoidoUn altre dels episodis controvertits en el judici van ser les declaracions testificals de l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy; de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría i del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.Segons les defenses, serien un exemple de "l'actitud permissiva" de la sala pels seus oblits o faltes d'explicació, i ho contraposen amb els testimonis de la dissenyadora del web del Pacte Nacional pel Referèndum, Teresa Guix, o amb el responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, que van ser advertits per Marchena.
Després de revisar les compareixences dels testimonis, els magistrats assenyalen "l'evident actitud de Marchena encaminada a reforçar la claredat de les respostes de Santamaría" o que Zoido va declarar durant més de dues hores i que el president del tribunal "va intervenir per a exigir-li major concreció".
A més, la defensa protesta perquè Rajoy va "eludir reiteradament respondre a la pregunta relativa a si havia atès al lehendakari Urkullu quan aquest va voler actuar de mediador entre el govern espanyol i la Generalitat".
Els magistrats afirmen que la resposta "va existir" i que l'expresident del govern espanyol va admetre que Urkullu va ser una de les moltes persones amb qui va contactar a la recerca d'una solució política, però que no podia precisar si el contacte va ser personal, telefònic o per missatge.
El tribunal apunta que Rajoy va justificar la falta de memòria per "l'existència d'una pluralitat de persones amb qui va arribar a contactar amb el mateix objectiu".
"En cap cas va admetre l'existència d'una intermediació formalment concebuda com a tal.
Rajoy va admetre els contactes polítics amb Urkullu però no va poder precisar si van ser contactes personals o mitjançant telèfon o via telemàtica", insisteix la sala.
A més, recorda que Marchena va preguntar a Rajoy si s'havia comunicat amb els testimonis o si havia vist el judici en 'streaming'.Per contra, el tribunal destaca que la dissenyadora Teresa Guix des del primer moment va rebutjar donar resposta a les preguntes de la fiscalia amb un reiteratiu "no ho recordo" o un "perquè ha passat molt de temps.
Considera que això no és comparable al fet que Rajoy no pogués precisar el tipus de contacte que va mantenir amb Urkullu.
Alhora, recorda que la declaració del secretari de Difusió del Govern, Jaume Mestre, va ser "un continu 'no sé res' o 'no me'n recordo'" i que la sala decidirà sobre la possible deducció de testimoni en una resolució a banda.
El tribunal tampoc no veu indefensió en no deixar explicar a Torrent com va viure l'1-OSobre la restricció de l'abast dels interrogatoris a les defenses per no haver permès el tribunal preguntar al president del Parlament, Roger Torrent, sobre com va viure els fets de l'1-O.
La sala recorda que era un testimoni sol·licitat per l'acusació popular i que, en aquest sentit, la resta de parts poden preguntar "a la vista de els seves respostes".
Així doncs, retreu a les defenses que, si tan important era la seva vivència de la jornada del referèndum, el podien haver proposat elles com a testimoni.
El tribunal recorda que sobre aquell dia han declarat més de 100 testimonis i que no es pot parlar d'indefensió pel fet que Torrent no pugui explicar el seu cas.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"Com puc conèixer el que penso fins que no vegi el que dic?"
Des que Alfred Marshall publicarà els seus 'Principles', allà per l'any 1890, catalogant l'economia com a disciplina específica, els factors de producció consignats tradicionalment han estat tres: terra, treball i capital.
Tots ells considerats com a recursos escassos i susceptibles d'usos alternatius per aconseguir l'objectiu de satisfer les necessitats humanes.
Fins i tot, una de les seves estirps teòriques més influents, la que va des d'Adam Smith a Carlos Marx, passant per David Ricardo i Pierre-Joseph Proudhon, va postular que el "treball" ocupava el centre del sistema, i que de la seva quantia i adequada administració depenia el cost de producció de les mercaderies.
En gran manera, aquesta concepció valor-treball va informar l'etapa de la civilització industrial, en els seus diferents i continuats episodis de renovació, donant lloc a una dinàmica social que gravitava sobre la dualitat entre treball i capital.
Les organitzacions obreres sorgeixen i s'institucionalitzen a la calor d'aquesta perspectiva alhora antagònica i concurrent.
No obstant això, avui aquestes certeses d'antany s'estan esvaint a marxes forçades.
El treball ja no gaudeix de la condició de bé intrínsecament necessari sinó que, per contra, comença a ser excedentari i fins i tot superflu.
Diferents ones de la revolució tecnològica han mutat la vella concepció del 'homo faber' com a ciment social.
La utopia d'una robòtica liberalitzadora que permetés a la gent dedicar-se a coses més plaenteres ja és formalment una realitat, però arriba com distopia usurpadora.
Irromp per disputar "la dignitat del treball" a les persones, excloent-les del procés productiu i qüestionant el seu paper protagonista per "guanyar-se la vida".
Inútils i prescindibles per la seva limitada eficàcia, el paradigma de la història basada sobre el sagrat principi del treball toca a la seva fi.
Els símptomes estan a la vista.
El desmantellament del fugaç "Estat de Benestar", erigit gràcies a les aportacions d'assalariats i empresaris (treball i capital) en períodes de desenvolupament sostingut i ocupació generalitzada, no és solament l'efecte d'una brusca crisi econòmico-financera.
La seva envestida anticipa l'obsolescència del factor humà en l'àmbit mercantil davant l'abassegadora presència de les màquines intel·ligents.
La societat inspirada en la litúrgia de la força de treball es bat en retirada.
El treball remunerat, raó vital de la humanitat contemporània, és cada vegada més ínfim i degradant.
La seva desequilibrada i feroç competència entre oferta i demanda fa estralls on abans brillava la solidaritat dels productors.
El declivi dels partits socialistes i els sindicats de classe, atrinxerats en els seus respectius numerus clausus, són espasmes d'aquesta transformació imparable que progressa aniquilant ocupació.
Una guerra que el Capital està guanyant sense amb prou feines haver de donar la batalla perquè portem a l'enemic en les hormones.
Sempre s'ha ritualitzat el treball com un referent universal, amb el seu correlat disciplinari de jerarquització, coerció i obediència.
Sense distincions ideològiques.
Des de la dreta a l'esquerra, liberals i feixistes, tots els 'ismes' polítics coneguts des de la Revolució Industrial han sustentat les seves propostes d'organització social sobre l'altar del treball.
És la idea força que tot ho justifica.
D'aquí la resignació sistèmica de moltes persones feliçment "ocupades" davant el letal avanç de l'atur i l'exclusió entre els més vulnerables i desfavorits del seu entorn.
O la fermesa amb que treballadors fixos defensen el seu lloc en empreses i activitats nocives i sovint criminals (centrals nuclears, fàbriques d'armament, indústries contaminants, i un llarg etcètera).
No hi ha consciència de classe ni lluita de classes perquè el món del treball que hem conegut defalleix.
L'hegemonia de l'automatització i la robòtica significa a la llarga l'inexorable declivi de categories polítiques com a "alienació" i "explotació", pilars de la doctrina socialista, la que predicava "de cadascun segons la seva capacitat i a cadascun segons el seu treball".
També introdueix un biaix de negativitat en la distribució de la riquesa d'acord amb la contribució dels factors productius, ja en plena minusvaloració de l'actiu treball.
D'aquí la creixent precarització de l'existència en la societat capitalista del segle XXI i la seva exponencial desigualtat freturosa de la necessària racionalitat.
El grau de desocupació prevista en la maduresa del capitalisme d'última generació per l'impacte combinat de la financiarització de l'economia, les noves tecnologies i la robòtica s'aproximen a l'atur massiu del primer capitalisme fabril, encara que les característiques d'ambdues etapes són diametralment oposades, d'abundància en un període i d'estretors en un altre.
És com si la llei de rendiments decreixents s'hagués instal·lat funestament en el procés civilitzatori contra la majoria assalariada, un "exèrcit de reserva" abandonat a la seva sort, la qual cosa comporta un imaginari social en el qual la dominació, lluny de desaparèixer, adquirirà formes d'expressió més sofisticades i inhumanes.
Però no hauria de ser així de prevaler les formulacions d'autodeterminació que van fonamentar la Primera Internacional de Treballadors, l'única que va saber intuir el context opressiu inserit en l'ideari estajanovista i la servitud annexa a la dependència tecnològica.
Des d'aquest punt de vista la fi del treball assalariat hauria d'il·luminar l'era de l'autorealització.
El nou imperatiu moral està en l'amortització del treball, un terme que en la seva etimologia llatina 'tripalium' s'utilitzava per designar l'aparell utilitzat per a la tortura i el càstig dels esclaus.
Però per a aquest abordatge es necessita una nova mentalitat i un altre instrumental cívic.
I sobretot, no valen les institucions actuals la funció principal de les quals és preservar el statu quo.
Els senyals d'identitat de la societat del post-treball han de prefigurar-se, en la teòrica i en la pràctica, des de l'experiència de la lliure associació, posant tot el potencial que ofereix l'arsenal tecnològic al servei d'un autèntic estat de benestar generalitzat.
En aquest marc la pregunta òbvia és saber si el sindicalisme que enrola a treballadors serà part de la solució o del problema.
Si sabrà reinventar-se per assumir els reptes de la invasió de les màquines com a criatures del capital o s'enrocarà en les seves essències.
Una tasca vedada a aquelles organitzacions que romanen ancorades en la mística del treball i permeable a aquelles altres que, com l'anarcosindicalisme, van néixer amb metes menys corporatives.
Per la seva trajectòria històrica, l'anarquisme i el moviment llibertari haurien de liderar la gran reflexió sobre la convivència d'anar més enllà del mercat laboral, aquí i d'ara endavant.
I això perquè solament des de la seva òptica rupturista es pot construir un escenari conseqüent contra la dominació del capital.
El que no significa renunciar a trams reformistes com la renda bàsica universal o la dràstica rebaixa de la jornada laboral sense minvament salarial.
Aspectes que haurien de considerar-se com una gimnàstica de manteniment per avançar teleològicament cap a la desconnexió mental.
Seria un mal negoci assumir aquests canvis imprescindibles a costa de privatitzar serveis públics essencials com la sanitat i l'educació, o consolidar regressions en drets com el de la prestació d'atur, les pensions i uns altres fins a abans-d'ahir inserits en el marc de l'ara repudiat Estat de Benestar.
Això suposaria una transferència de renda desfavorable i confiscatòria per al conjunt de la població sota l'espècie d'un populisme altruista, la nova cara del panòptic capitalista en l'era robòtica.
També els animals són part de la classe treballadora.
Igual que la revolució, el treball té un pedestal en l'esdevenir del moviment obrer.
Sol i ombra d'una mateixa realitat, ha acompanyat a les seves lluites durant segles.
Ni tan sols en la disputa entre socialistes autoritaris i antiautoritaris es va posar en qüestió el valor-treball.
Marx i Bakunin ho inserien al centre de l'emancipació, i els llibertaris van aconseguir el seu major ascendent social sota el format anarcosindicalista, com a organització en defensa dels drets i llibertats dels treballadors enfront del capital.
Però fossilitzar avui aquesta taxonomia, per cert també reivindicada en el seu moment per l'extrema dreta amb el vehicle del nacional-socialisme, comença a ser un anacronisme.
Això ja ho van entendre els primers demòcrates grecs en la seva forma pervertida, i revolucionaris compromesos com Paul Lafargue.
La perspectiva de l'automatització, la informatització i la robòtica assenyala en la direcció d'una exigència: la d'emancipar-nos del treball-mercaderia.
Perquè de perpetuar-se la primacia del 'homo faber' correm el risc, com tem Viviane Forrester, d'acabar creient que "hi ha alguna cosa pitjor que l'explotació de l'home per l'home: l'absència d'explotació".
És el temps de pensar en un món sense 'treballs forçats' i per tant sense submissió ni plusvàlua.
El món nou sempre pressentit per la humanitat. |
La peça es va recuperar d'un antiga fàbrica d'armes i es va iniciar una investigació
Sabadell.-Una investigació ha revelat que la sirena que va alertar del bombardeig de Gernika el 1937 es va fabricar als tallers de La Electricidad SA, ubicada a Sabadell.
La sirena va sonar a Gernika el 26 d'abril de 1937 per alertar del bombardeig imminent de l'aviació de la Legió Còndor de l'exèrcit nazi.
La descoberta ha estat fruit d'una investigació que ha dut a terme el Museu d'Història en el fons de l'Arxiu Històric de Sabadell.
A principis d'any, un col·lectiu de la població Gernika-Lumo (País Basc) es va posar en contacte amb el Museu d'Història de Sabadell per tal d'informar-lo que tenien una sirena d'alarma que havien recuperat d'una antiga fàbrica d'armes i que portava una placa d'identificació on constava 'La Electricidad SA Sabadell'.
Arran d'aquest contacte es va fer una recerca exhaustiva a l'Arxiu Històric de Sabadell i es va treballar de forma conjunta amb alguns membres de col·lectius de Gernika.
El resultat de la recerca ha confirmat que la sirena de la va fabricar l'empresa sabadellenca de la La Electricidad, molt probablement entre l'estiu i l'hivern de 1936, durant la Guerra Civil espanyola.A més de la sirena fabricada a Sabadell, aquell 26 d'abril van sonar també una altra sirena construïda en una altra fàbrica i les campanes de l'església del poble.Aquest dijous s'inaugurarà una exposició en un dels espais de la fàbrica Astra, on es va trobar la sirena, en l'elaboració de la qual ha col·laborat el Museu d'Història de Sabadell.
El dissabte 30 d'abril, el tècnic i historiador del museu Genís Ribé participarà en una xerrada sobre la història i les característiques tècniques de la sirena, conjuntament amb l'historiador local José Ángel Etxaniz.
Per últim, el museu ha participat en els continguts d'un breu reportarge documental de memòria història.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'albira un canvi de paradigma en el futbol mundial.
El futbol posicional perfeccionat per Pep Guardiola i heretat per nombrosos equips guanyadors està deixant pas al vertigen de Klopp, l'entrenador de moda.
El relleu, però, serà complet quan el Liverpool, el màxim exponent de l'obra del tècnic alemany, ompli les vitrines amb títols a cabassos ja que les lletres d'or en els llibres d'història només estan reservades als guanyadors que en un moment determinat semblen perennes i indestructibles.
El conjunt red, darrer guanyador de la Champions i dominador amb mà de ferro de l'actual lliga estatal més difícil del món, té l'objectiu de refermar el seu regnat amb una competició amb més nom que competitivitat: el mundial de clubs.
El Liverpool, com a representant europeu, l'Esperance de Tunísia (africà), l'Al-Hilal de l'Aràbia Saudita (asiàtic), el Monterrey mexicà (Amèrica del Nord i Amèrica Central), el Flamengo brasiler (Sud-amèrica), l'Al-Sadd qatarià (amfitrió) i el ja eliminat Hienghène de Nova Caledònia (Oceania) són els participants d'aquesta edició.
L'Al-Sadd de Xavi Hernández va guanyar en la pròrroga el conjunt d'Oceania i entra en la segona eliminatòria que es disputarà avui (13 h, Al-Hilal - Esperance Tunis; 16.30 h, Monterrey - Al-Sadd) per una plaça a les semifinals.
Allà hi esperen el Flamengo i el Liverpool, que tenen el privilegi d'aterrar més tard (dimarts).
Tot, per un lloc en la final del dissabte 21.
"No sento cap tipus de pressió.
Ho veig com una gran oportunitat perquè no es juga per un títol d'aquestes característiques sovint", va declarar el tècnic Jürgen Klopp.
Els red mai han guanyat aquesta competició en la seva història.
Ni tampoc la competició que la va precedir, la copa Intercontinental, tot i que hi van quedar a prop el 1984 i el 1981 quan van perdre contra l'Independiente i el Flamengo.
Precisament, l'equip brasiler és qui li disputa la condició de favorit, ja que el Mengão, campió només en una ocasió, ha reunit un equip d'estrelles del futbol sud-americà per a una temporada històrica.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquesta és la pàgina de Despeidas De Soltera Y Soltero En Meson El Cantaro.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Málaga. |
A Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema «Som una nació.
Nosaltres decidim»amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte el PPC i C's), i dels sindicats i prop de 1.600 entitats.
Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural
Les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte.
Més tard, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.
En total, 1.600.000 manifestants van participar a la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Fonts de la Guàrdia Urbana de Barcelona xifren en 1.8 milions de persones els assistents a la "V" catalana.
Aquesta xifra contrasta amb les dades de la Delegació del Govern que estimen una participació entre 470.000 i 520.000 persones.
Via Lliure a la República Catalana organitzada per ARA ÉS L'HORA
Concentracions simultànies de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a Lleida, Berga, Girona, Tarragona i Barcelona
Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Més de 45.000 catalans, segons la policia belga, es manifesten a Brussel·les en la marxa més important que s'ha fet mai a la ciutat |
Fou un dels primers artistes del moviment informalista català que es desenvolupà a la fi dels anys cinquanta.
A mitjan de la dècada dels setanta compartí la seva residència habitual amb estades, cada cop més freqüents, a Alcanar.
La seva pintura, eminentment matèrica, també contempla la utilització del collage amb papers, cartrons, teles i elements extrapictòrics, amb els que aconsegueix una gran varietat de textures visuals.
Treballa el color tant per aconseguir delicades harmonies com impactants i forts contrastos. |
L'Ajuntament de Vilafranca habilitarà Punts Lila els cinc dies de Festa Major.
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, a través de la regidoria d'Igualtat, ha presentat la campanya de sensibilització i prevenció d'agressions sexistes i LGTBIfòbiques durant la propera celebració de la Festa Major.
Del 28 d'agost a l'1 de setembre s'instal·larà el Punt Lila, itinerant segons la ubicació dels actes de nit, ampliant l'horari de funcionament i amb l'atenció de quatre persones -dues fixes al Punt Lila i dues que es mouran per la zona-, que aniran identificades amb una samarreta i un braçalet de la campanya.
Com a novetat, aquest any es realitzen unes sessions formatives a diferents col·lectius de la festa, com a mesura de suport a les tasques de sensibilització i resposta dels agents lila.
Concretament, es formaran responsables de cadascuna de les barres de Festa Major que gestionen els Administradors de la FM, i a membres dels balls i colles castelleres.
Aquestes sessions oferiran eines de sensibilització i actuació en cas d'agressió sexista o LGTBIfòbica, així com de prevenció de riscos en el consum.
La regidora d'Igualtat, solidaritat i cooperació, Montse Arroyo, ha explicat que s'ha cregut "oportú fer aquestes formacions perquè hi hagi persones pendents de conductes no desitjables, que puguin reforçar el paper del Punt Lila".
Arroyo ha afegit que el Punt Lila "és un espai de denúncia, però també de sensibilització" i fa una "crida a la corresponsabilitat de tothom".
Les ubicacions del Punt Lila seran:
Nits del 28 i 30 d'agost i 1 de setembre, de 00.30 a 4.30h, a la rambla de Sant Francesc.
Nits del 29 i 31 d'agost, de 00.30 a 6h, a la zona esportiva municipal.
D'altra banda, hi ha un telèfon d'atenció actiu les 24 hores del dia, el Telèfon Lila: 664 848 133.
Finalment, als carrers propers a la celebració dels actes festius es reforçarà la comunicació de prevenció amb la col·locació de 240 banderoles amb missatges contra les agressions sexistes i LGTBIfòbiques.
El dispositiu s'activa un any més per Festa Major i coordina els serveis de la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Vilafranca, el SIAD, Administradors de la FM, Policia Local i Mossos d'Esquadra.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |