diff --git "a/test.json" "b/test.json"
--- "a/test.json"
+++ "b/test.json"
@@ -1 +1,3 @@
-{"version": "1.0.1", "data": [{"title": "Der Zwerg", "paragraphs": [{"context": "Zemlinsky va demanar el 1911 a Franz Schreker, compositor que escrivia els seus propis llibrets i que havia estat recentment treballant en la versi\u00f3 de ballet del conte d'Oscar Wilde The Birthday of the Infanta, que li prepar\u00e9s un llibret sobre \u00abel drama d'un home lleig\u00bb. Schreker va comen\u00e7ar a treballar en un llibret que al final va decidir utilitzar-lo ell mateix per posar-hi m\u00fasica, Die Geizeichneten. Com a compensaci\u00f3, li va preparar un altre llibret basat en The Masque of the Red Death d'Edgar Allan Poe, que Zemlinsky va rebutjar.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Franz Schreker", "answer_start": 31}], "id": "P_543_C_3253_Q2", "question": "Quin compositor escrivia els seus propis llibrets?"}, {"answers": [{"text": "The Birthday of the Infanta", "answer_start": 183}], "id": "P_543_C_3253_Q3", "question": "Sobre quin conte Franz Schreker va fer un ballet?"}, {"answers": [{"text": "el drama d'un home lleig", "answer_start": 246}], "id": "P_543_C_3253_Q4", "question": "Quin tema volia Zemlinsky per al llibret?"}, {"answers": [{"text": "va decidir utilitzar-lo ell mateix", "answer_start": 333}], "id": "P_543_C_3253_Q5", "question": "Qu\u00e8 va decidir fer Schreker amb el llibret de l'home lleig?"}]}, {"context": "Per\u00f2 en \u00faltima inst\u00e0ncia va ser el dramaturg menor Georg Klaren, despr\u00e9s de preparar la monografia Geschlecht und Charakter, sobre el vol\u00e0til i misogin Otto Weininger, que va adaptar la hist\u00f2ria de Wilde, de manera que el car\u00e0cter del nan s'assembl\u00e9s al de Zemlinsky i el de la jove infanta exemplifiqu\u00e9s la personificaci\u00f3 m\u00e9s cruel de la condici\u00f3 de dona. D'aquesta manera, el mig nan ara tindria or\u00edgens nobles i seria un m\u00fasic fam\u00f3s. L'\u00f2pera es va convertir en un dels molts treballs inc\u00f2modament \u00edntims, com Der Traumg\u00f6rge i Die Seejungfrau, que retraten el cop dur que va rebre Zemlinsky quan la seva estimada, Alma Schindler, es va casar amb Gustav Mahler el 1902.[3] Alma havia sigut alumna de composici\u00f3 de Zemlinsky, admirava la seva m\u00fasica i la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i estava fascinada pel seu magnetisme er\u00f2tic. Van mantenir una hist\u00f2ria d'amor tempestuosa que va quedar escrita al diari d'Alma, on es reflecteix com va comen\u00e7ar (\u00abAlex, el meu Alex. Et vull com a font baptismal. Aboca tota la teva abund\u00e0ncia dins meu\u00bb)[7] i com va acabar (\u00abera un gnom horrible\u00bb).[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Georg Klaren", "answer_start": 51}], "id": "P_543_C_3254_Q1", "question": "Qui va preparar la monografia Geschlecht und Charakter?"}, {"answers": [{"text": "Otto Weininger", "answer_start": 152}], "id": "P_543_C_3254_Q2", "question": "Sobre qui era Geschlecht und Charakter?"}, {"answers": [{"text": "al de Zemlinsky", "answer_start": 251}], "id": "P_543_C_3254_Q3", "question": "A qui s'assemblava el car\u00e0cter del nan en l'adaptaci\u00f3 de Georg Klaren?"}, {"answers": [{"text": "amb Gustav Mahler", "answer_start": 644}], "id": "P_543_C_3254_Q4", "question": "Amb qui es va casar Alma Schindler?"}]}, {"context": "Que el llibretista, George Klaren, es va inspirar en un relat d'Oscar Wilde no impedeix que es tracti d'una nova variaci\u00f3 sobre el tema que ja havia arrodonit Rainer Maria Rilke en El Rei Bohusch, un dels Relats de Praga, on apareix ja perfilat psicol\u00f2gicament un nan amb el seu corresponent amor impossible. I \u00e9s probable que al compositor li rond\u00e9s al cap, en lloc de la d'una infanta espanyola, la imatge d'aquella Alma a la qual van estimar tots els homes que eren alg\u00fa a la Viena de la seva \u00e8poca. Aquesta vegada el nan ha d'experimentar el seu enamorament, el seu desig d'expandir-se i el seu frac\u00e0s en un palau reial, envoltat del seguici que acompanya la dol\u00e7a i cruel infanta, per a qui ell \u00e9s nom\u00e9s un buf\u00f3. La seva mort es produir\u00e0 davant el mirall en el qual per primera vegada veu reflectida la seva espantosa imatge, la qual cosa quadra molt b\u00e9 amb uns temps que tamb\u00e9 caminaven agitats a causa de la psicoan\u00e0lisi.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un relat d'Oscar Wilde", "answer_start": 50}], "id": "P_543_C_3255_Q1", "question": "En qu\u00e8 es va inspirar George Klaren?"}, {"answers": [{"text": "Rainer Maria Rilke", "answer_start": 159}], "id": "P_543_C_3255_Q2", "question": "Qui va escriure El Rei Bohusch?"}, {"answers": [{"text": "un nan", "answer_start": 261}], "id": "P_543_C_3255_Q3", "question": "Qui apareix perfilat psicol\u00f2gicament a El Rei Bohusch?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s un buf\u00f3", "answer_start": 703}], "id": "P_543_C_3255_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el nan pel seguici de la infanta?"}, {"answers": [{"text": "dol\u00e7a i cruel", "answer_start": 663}], "id": "P_543_C_3255_Q5", "question": "Com \u00e9s la infanta?"}]}, {"context": "El 3 de maig de 1921, Alexander Zemlinsky va rebre el seg\u00fcent telegrama: \u00abHem llegit la seva \u00f2pera El nan amb gran gaudi, Col\u00f2nia est\u00e0 disposada a acceptar els drets exclusius per a la presentaci\u00f3 mundial, estaria disposat a confiar el seu treball a Klemperer\u00bb.[1] Der Zwerg va ser estrenada un any despr\u00e9s, el 28 de maig de 1922 a Col\u00f2nia sota la direcci\u00f3 d'Otto Klemperer. Durant aquesta \u00e8poca de canvi, el p\u00fablic va mostrar un entusiasme creixent per la Zeitoper (\u00f2pera de l'\u00e8poca), el neoclassicisme i la Nova Objectivitat.[1] Aparentment exagerada, la m\u00fasica rom\u00e0ntica tardana de Der Zwerg va comen\u00e7ar a perdre popularitat. Despr\u00e9s d'una s\u00e8rie d'actuacions, l'obra va desapar\u00e8ixer dels escenaris durant mig segle i nom\u00e9s va fer un retorn triomfal als programes de concerts el 1981, juntament amb Eine florentinische Trag\u00f6die.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 3 de maig de 1921", "answer_start": 0}], "id": "P_543_C_3256_Q1", "question": "Quin dia va rebre el telegrama Alexander Zemlinsky?"}, {"answers": [{"text": "Otto Klemperer", "answer_start": 359}], "id": "P_543_C_3256_Q3", "question": "Qui va dirigir l'estrena de Der Zwerg a Col\u00f2nia?"}, {"answers": [{"text": "rom\u00e0ntica tardana", "answer_start": 564}], "id": "P_543_C_3256_Q4", "question": "Com \u00e9s la m\u00fasica de Der Zwerg?"}, {"answers": [{"text": "popularitat", "answer_start": 616}], "id": "P_543_C_3256_Q5", "question": "Qu\u00e8 va perdre la m\u00fasica rom\u00e0ntica tardana?"}]}, {"context": "La Infanta rep un nan deforme entre els regals pel seu divuit\u00e8 aniversari. El buf\u00f3 no \u00e9s conscient de la seva deformitat. Es creu un gran cavaller i en una burla cruel, les dames de la Infanta l'animen a cantar. La mateixa infanta, consentida i sense cor, li demana que canti per a ella premiant-lo amb una rosa i ballant amb ell, per aix\u00f2 el nan s'imagina que ha conquistat el cor de la princesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "un nan deforme", "answer_start": 15}], "id": "P_543_C_3257_Q1", "question": "Qu\u00e8 rep la Infanta de regal pel seu aniversari?"}, {"answers": [{"text": "de la seva deformitat", "answer_start": 99}], "id": "P_543_C_3257_Q2", "question": "De qu\u00e8 no \u00e9s conscient el nan?"}, {"answers": [{"text": "un gran cavaller", "answer_start": 130}], "id": "P_543_C_3257_Q3", "question": "Qu\u00e8 es creu que \u00e9s el nan?"}, {"answers": [{"text": "a cantar", "answer_start": 202}], "id": "P_543_C_3257_Q4", "question": "Qu\u00e8 l'animen a fer les dames de la Infanta?"}, {"answers": [{"text": "consentida i sense cor", "answer_start": 232}], "id": "P_543_C_3257_Q5", "question": "Com \u00e9s la Infanta?"}]}, {"context": "Der Zwerg (El nan) \u00e9s una \u00f2pera en un acte d'Alexander von Zemlinsky sobre un llibret de Georg C. Klaren, basat en The Birthday of the Infanta d'Oscar Wilde. L'obra va ser composta entre el 1919 i el 1921. L'estrena va ser dirigida per Otto Klemperer el 28 de maig de 1922 a l'\u00d2pera de Col\u00f2nia.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Alexander von Zemlinsky", "answer_start": 45}], "id": "P_543_C_3258_Q2", "question": "Qui va compondre Der Zwerg?"}, {"answers": [{"text": "Georg C. Klaren", "answer_start": 89}], "id": "P_543_C_3258_Q3", "question": "De qui \u00e9s el llibret de Der Zwerg?"}, {"answers": [{"text": "en The Birthday of the Infanta", "answer_start": 112}], "id": "P_543_C_3258_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basa el llibret de Der Zwerg?"}, {"answers": [{"text": "el 28 de maig de 1922", "answer_start": 251}], "id": "P_543_C_3258_Q5", "question": "Quan es va estrenar Der Zwerg?"}]}]}, {"title": "Llaunes de sopa Campbell's", "paragraphs": [{"context": "Andy Warhol: Oh D\u00e9u, s\u00ed, \u00e9s veritat, les flors de llauna estaven fetes amb aquestes llaunes de fruita, aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual vaig fer les meves primeres pintures de llaunes... Agafes una llauna, com m\u00e9s gran sigui la llauna millor, com les de mida familiar on v\u00e9nen meitats de pr\u00e9ssec, i crec que les talles amb tisores. \u00c9s molt senzill i simplement fas flors amb elles. La meva mare sempre tenia munts de llaunes al voltant, incloent les llaunes de sopa.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb aquestes llaunes de fruita", "answer_start": 71}], "id": "P_245_C_1465_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 diu Andy Warhol que estaven fetes les flors de llauna?"}, {"answers": [{"text": "com m\u00e9s gran sigui la llauna millor", "answer_start": 203}], "id": "P_245_C_1465_Q2", "question": "Com diu Andy Warhol que ha de ser la llauna per fer flors de llauna?"}, {"answers": [{"text": "amb tisores", "answer_start": 316}], "id": "P_245_C_1465_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 creu Andy Warhol que s'ha de tallar la llauna per fer flors de llauna?"}, {"answers": [{"text": "molt senzill", "answer_start": 332}], "id": "P_245_C_1465_Q4", "question": "Com diu Andy Warhol que \u00e9s fer flors de llauna?"}, {"answers": [{"text": "munts de llaunes", "answer_start": 405}], "id": "P_245_C_1465_Q5", "question": "Qu\u00e8 diu Andy Warhol que tenia seva mare al voltant?"}]}, {"context": "El maig de 2006, Llauna de sopa Campbell's amb petit esquin\u00e7ament (carn d'olla de pebre) \u2014Small Torn Campbell Soup Can (Pepper Pot) \u2014, obra de Warhol de 1962, va ser venuda per 11.776.000 d\u00f2lars i va establir el r\u00e8cord en subhasta per una pintura de la s\u00e8rie de llaunes de sopa Campbell's.[57][58] L'obra va ser unida a la col\u00b7lecci\u00f3 d'Eli Broad,[59] un home que una vegada va establir el r\u00e8cord per la m\u00e9s gran transacci\u00f3 amb targeta de cr\u00e8dit quan va adquirir El... ho sento (\u00abI... I'm Sorry\u00bb) de Lichtenstein per 2,5 milions de d\u00f2lars amb una targeta American Express.[60] La venda de Warhol d'11,7 milions de d\u00f2lars va ser part de les vendes d'impressionisme, art modern, postguerra i art contemporani de la casa de subhastes Christie's la primavera de 2006, que en total va recaptar 438.768.924 d\u00f2lars.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "11.776.000 d\u00f2lars", "answer_start": 177}], "id": "P_245_C_1466_Q2", "question": "Per quant van vendre Llauna de sopa Campbell's amb petit esquin\u00e7ament (carn d'olla de pebre) el 2006?"}, {"answers": [{"text": "el r\u00e8cord en subhasta per una pintura de la s\u00e8rie de llaunes de sopa Campbell's", "answer_start": 209}], "id": "P_245_C_1466_Q3", "question": "Qu\u00e8 va establir per la seva venda Llauna de sopa Campbell's amb petit esquin\u00e7ament (carn d'olla de pebre) el 2006?"}, {"answers": [{"text": "1962", "answer_start": 153}], "id": "P_245_C_1466_Q5", "question": "Quin any va pintar Llauna de sopa Campbell's amb petit esquin\u00e7ament (carn d'olla de pebre)?"}]}, {"context": " Pensava que s'havia centrat en les llaunes de sopa perqu\u00e8 componien un aliment b\u00e0sic de la seva dieta di\u00e0ria.[38] Altres van fer l'observaci\u00f3 que Warhol simplement pintava coses que li eren pr\u00f2ximes sentimentalment. Gaudia menjant sopa Campbell's, tenia predilecci\u00f3 per la Coca-cola, estimava els diners i admirava els actors de cinema. D'aquesta manera, tot aix\u00f2 es va tornar part del seu treball. Una altra hist\u00f2ria diu que els seus dinars diaris al seu estudi consistien en una sopa Cambpell's i Coca-cola, i aix\u00ed, la seva inspiraci\u00f3 va venir de veure les llaunes i les ampolles buides acumulades al seu escriptori.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "perqu\u00e8 componien un aliment b\u00e0sic de la seva dieta di\u00e0ria", "answer_start": 52}], "id": "P_245_C_1467_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es pensaven que Warhol s'havia centrat en les llaunes de sopa?"}, {"answers": [{"text": "coses que li eren pr\u00f2ximes sentimentalment", "answer_start": 173}], "id": "P_245_C_1467_Q2", "question": "Qu\u00e8 pintava Warhol segons algunes persones?"}, {"answers": [{"text": "els actors de cinema", "answer_start": 316}], "id": "P_245_C_1467_Q3", "question": "Qu\u00e8 admirava Warhol?"}, {"answers": [{"text": "per la Coca-cola", "answer_start": 267}], "id": "P_245_C_1467_Q4", "question": "Per quina beguda tenia predilecci\u00f3 Warhol?"}, {"answers": [{"text": "l seu escriptori", "answer_start": 602}], "id": "P_245_C_1467_Q5", "question": "On acumulava llaunes i amples buides Warhol?"}]}, {"context": "Irving Blum va fer possible que els trenta-dos llen\u00e7os originals fossin exposats p\u00fablicament a trav\u00e9s d'un acord amb la National Gallery of Art a Washington DC, en cedir-los en pr\u00e9stec permanent dos dies despr\u00e9s de la mort de Warhol.[36][54] Tanmateix, les Llaunes de sopa Campbell's originals s\u00f3n part de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent del Museu d'Art Modern de Nova York.[2] Unes pintures anomenades Llaunes de sopa Campbell's II s\u00f3n part de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent del Museu d'Art Contemporani de Chicago. 200 llaunes de sopa Campbell's, de 1962 (acr\u00edlic sobre llen\u00e7), a la col\u00b7lecci\u00f3 privada de John i Kimiko Power, \u00e9s la pintura individual m\u00e9s gran de totes les pintures de llaunes de sopa Campbell's. Es compon d'una quadr\u00edcula de deu files i vint columnes de llaunes de nombrosos gustos de sopa. Els experts la situen com una de les obres m\u00e9s significatives del pop art, sent tant una representaci\u00f3 pop com una conjunci\u00f3 amb els seus predecessors immediats com Jasper Johns i els moviments successors de l'art minimalista i conceptual.[55] La molt similar 100 llaunes \u00e9s part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Albright-Knox.", "qas": [{"answers": [{"text": "els trenta-dos llen\u00e7os originals", "answer_start": 32}], "id": "P_245_C_1468_Q1", "question": "Qu\u00e8 va cedir Irving Blum a la National Gallery of Art?"}, {"answers": [{"text": "dos dies despr\u00e9s de la mort de Warhol", "answer_start": 195}], "id": "P_245_C_1468_Q2", "question": "Quan va cedir els trenta-dos llen\u00e7os originals Irving Blum?"}, {"answers": [{"text": "del Museu d'Art Modern de Nova York", "answer_start": 330}], "id": "P_245_C_1468_Q3", "question": "De quina col\u00b7lecci\u00f3 permanent formen part les Llaunes de sopa Campbell's ?"}, {"answers": [{"text": "200 llaunes de sopa Campbell's", "answer_start": 502}], "id": "P_245_C_1468_Q4", "question": "Quina \u00e9s la pintura m\u00e9s gran de totes les pintures de llaunes de sopa Campbell's?"}, {"answers": [{"text": "una de les obres m\u00e9s significatives del pop art", "answer_start": 822}], "id": "P_245_C_1468_Q5", "question": "Com consideren els experts 200 llaunes de sopa Campbell's?"}]}, {"context": "En molts dels altres treballs, incloent-hi la s\u00e8rie original, Warhol va simplificar radicalment el medall\u00f3 d'or que apareix a les llaunes de sopa Campbell's, reempla\u00e7ant la parella de figures al\u00b7leg\u00f2riques incloses dins del medall\u00f3 amb un disc groc sense cap detall.[40] A la majoria de les variacions, l'\u00fanica insinuaci\u00f3 de tridimensionalitat venia de l'ombrejat a la tapa de la llauna; d'una altra forma, la imatge seria plana. Les obres amb etiquetes esquin\u00e7ades s\u00f3n percebudes com a met\u00e0fores de la vida en el sentit que fins i tot el menjar empaquetat ha de trobar la seva fi. S\u00f3n freq\u00fcentment descrites com a expressionistes.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "el medall\u00f3 d'or", "answer_start": 96}], "id": "P_245_C_1469_Q1", "question": "Qu\u00e8 va simplificar Warhol en molts treballs de llaunes de sopa Campbell's?"}, {"answers": [{"text": "amb un disc groc sense cap detall", "answer_start": 232}], "id": "P_245_C_1469_Q2", "question": "Per qu\u00e8 va reempla\u00e7ar Warhol les figures incloses dins del medall\u00f3 de les llaunes Campbell's?"}, {"answers": [{"text": "tridimensionalitat", "answer_start": 325}], "id": "P_245_C_1469_Q3", "question": "Qu\u00e8 aconsegueix l'ombrejat de la tapa de la llauna?"}, {"answers": [{"text": "met\u00e0fores de la vida", "answer_start": 487}], "id": "P_245_C_1469_Q4", "question": "Com es perceben les obres amb etiquetes esquin\u00e7ades?"}, {"answers": [{"text": "com a expressionistes", "answer_start": 609}], "id": "P_245_C_1469_Q5", "question": "Com s\u00f3n descrites aquestes obres de Warhol?"}]}, {"context": "Warhol li va enviar a Blum trenta-dos llen\u00e7os de 50,8 \u00d7 40,6 cm amb representacions de llaunes de sopa Campbell's, cada un retratant un dels diferents gustos disponibles en aquella \u00e8poca.[2] Les trenta-dues pintures s\u00f3n molt similars: cada una \u00e9s una representaci\u00f3 realista de la ic\u00f2nica llauna de sopa Campbell's vermella i blanca serigrafiada sobre un fons blanc. Les pintures tenen variacions menors als noms que indiquen el gust de cada sopa. La majoria d'aquests noms estan escrits amb lletres vermelles; no obstant aix\u00f2, quatre varietats porten a m\u00e9s unes altres lletres negres, acompanyant les vermelles: la Sopa de clo\u00efsses (Clam Chowder) t\u00e9 lletres negres sota el nom de la varietat que diuen \u00abEstil Manhattan\u00bb (\u00abManhattan Style\u00bb), cosa que indica que la sopa t\u00e9 una base de tom\u00e0quet i brou en comptes del tradicional estil New England basat en crema; la de Carn de bou (Beef) t\u00e9 lletres negres sota el nom de la varietat que diuen \u00abAmb vegetals i ordi\u00bb (\u00abWith Vegetables and Barley\u00bb); la de Brou escoc\u00e8s (Scotch Broth) t\u00e9 tamb\u00e9 lletres negres sota el nom de la varietat que diuen \u00abUna sopa abundant\u00bb (\u00abA Hearty Soup\u00bb) i la de Minestrone, que igualment t\u00e9 lletres negres que diuen \u00abSopa de vegetals estil itali\u00e0\u00bb (\u00abItalian-Style Vegetable Soup\u00bb). Hi ha dues varietats que presenten, a m\u00e9s, paraules entre par\u00e8ntesis amb lletres vermelles, sota del nom de la varietat: Brou de bou (Beef Broth), la paraula entre par\u00e8ntesis \u00e9s \u00abBouillon\u00bb, i Consom\u00e9 (Consomm\u00e9), que indica \u00abBeef\u00bb. La mida de la lletra nom\u00e9s difereix lleugerament al nom de les varietats; tanmateix, hi ha unes quantes difer\u00e8ncies notables al seu estil. La de Tom\u00e0quet i arr\u00f2s estil tradicional (Old-fashioned Tomato Rice) \u00e9s l'\u00fanica varietat on el nom est\u00e0 escrit amb min\u00fascules.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "trenta-dos", "answer_start": 27}], "id": "P_245_C_1470_Q1", "question": "Quants llen\u00e7os li va enviar Warhol a Blum?"}, {"answers": [{"text": "representacions de llaunes de sopa Campbell's", "answer_start": 68}], "id": "P_245_C_1470_Q2", "question": "Qu\u00e8 contenia els llen\u00e7os que Warhol va enviar a Blum?"}, {"answers": [{"text": "un dels diferents gustos disponibles en aquella \u00e8poca", "answer_start": 133}], "id": "P_245_C_1470_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi havia representat en cada un dels trenta-dos llen\u00e7os?"}, {"answers": [{"text": "molt similars", "answer_start": 220}], "id": "P_245_C_1470_Q4", "question": "Com son les trenta-dues pintures?"}]}]}, {"title": "Enric Sagnier i Villavecchia", "paragraphs": [{"context": "El 1912 comen\u00e7a la construcci\u00f3 de la Capella Francesa del carrer del Bruc, amb una cripta dividida en tres naus i una esgl\u00e9sia superior d'estil neorom\u00e0nic, acabada el 1927 segurament pel seu fill Josep Maria. El mateix any realitz\u00e0 la Casa Llu\u00eds-Eduard Peller\u00edn, a Balmes, 170 / Diagonal, 490-500, nova mostra de classicisme d'influ\u00e8ncia francesa. Tamb\u00e9 el 1912 constru\u00ed el Palau del Marqu\u00e8s d'Alella, a Muntaner, 282-290 / Mari\u00e0 Cub\u00ed, conjunt d'edificis de filiaci\u00f3 plateresca, amb pintures de Josep Maria Sert. L'Escola de les Dames Negres, al Passeig de Gr\u00e0cia, 33 (1913-1916), \u00e9s un edifici d'estil neorom\u00e0nic que destaca per la seva austeritat i solidesa. Entre 1916 i 1936 \u2013amb finalitzaci\u00f3 del seu fill Josep Maria\u2013 realitz\u00e0 un conjunt d'edificis per a la Junta Provincial de Protecci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia i Repressi\u00f3 de la Mendicitat, que ocuparen una illa de cases a la zona del Bogatell; l'arquitecte disseny\u00e0 un equipament ambici\u00f3s distribuint els pavellons amb fa\u00e7ana als diversos carrers, reservant l'interior per a patis. Enderrocat en la seva majoria el 1970, tan sols en queda el pavell\u00f3 actualment dedicat a pres\u00f3 de Wad-Ras.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "Casa Llu\u00eds-Eduard Peller\u00edn", "answer_start": 235}], "id": "P_133_C_793_Q2", "question": "Quina construcci\u00f3 \u00e9s una mostra del classicisme d'influ\u00e8ncia francesa?"}, {"answers": [{"text": "Josep Maria Sert", "answer_start": 495}], "id": "P_133_C_793_Q3", "question": "Qui va fer les pintures del Palau del Marqu\u00e8s d'Alella?"}, {"answers": [{"text": "austeritat i solidesa", "answer_start": 638}], "id": "P_133_C_793_Q4", "question": "Per qu\u00e8 destaca l'edifici de L'Escola de les Dames Negres?"}, {"answers": [{"text": "a pres\u00f3", "answer_start": 1117}], "id": "P_133_C_793_Q5", "question": "A qu\u00e8 es dedica l'\u00fanic pavell\u00f3 no enderrocat?"}]}, {"context": "Sense dubte, la seva obra m\u00e9s important durant la seva joventut ser\u00e0 el Palau de Just\u00edcia de Barcelona (1887-1911), projectat conjuntament amb Josep Dom\u00e8nech i Estap\u00e0. El Palau ser\u00e0, despr\u00e9s de la Universitat de Barcelona, un dels primers edificis p\u00fablics de la ciutat concebut amb car\u00e0cter monumental, en un solar a\u00efllat i a escala del nou Eixample. El conjunt havia d'acollir l'Audi\u00e8ncia de Barcelona i els jutjats municipals i de primera inst\u00e0ncia de la capital. L'edifici es compon de dos cossos quadrangulars coronats per unes c\u00fapules peraltades, a banda i banda d'un cos central. Els cossos laterals acullen les depend\u00e8ncies dels jutjats, mentre que el central cont\u00e9 l'acc\u00e9s principal, l'escala d'honor i les grans depend\u00e8ncies p\u00fabliques, on destaca la Sala dels Passos Perduts, de 20 metres d'altura, coberta amb un sistema d'arcs de ferro, i decorada amb pintures murals de Josep Maria Sert. El Palau destaca per la gran quantitat d'obra escult\u00f2rica; en la seva realitzaci\u00f3 intervingueren la major part d'escultors de l'\u00e8poca: els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, Eduard Alentorn, Rafael Atch\u00e9, Miquel Blay, Pere Carbonell, Manel Fux\u00e0, etc. El programa decoratiu de l'exterior del palau consta de 48 figures relacionades amb el dret, 22 relleus amb temes jur\u00eddics i hist\u00f2rics, un grup (Mois\u00e8s amb les Taules de la Llei) al coronament del frontispici, d'Agust\u00ed Querol, i una gran figura de quatre metres que representa la Just\u00edcia, d'Andreu Aleu. Ser\u00e0 tamb\u00e9 important en el disseny de l'edifici la utilitzaci\u00f3 del ferro, present tant en obres de forjat com en els espais del cos central, especialment a la sala axial que divideix l'edifici en dues zones.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Palau de Just\u00edcia de Barcelona", "answer_start": 69}], "id": "P_133_C_794_Q1", "question": "Quina \u00e9s la seva obra de joventut m\u00e9s important?"}, {"answers": [{"text": "amb Josep Dom\u00e8nech i Estap\u00e0", "answer_start": 139}], "id": "P_133_C_794_Q2", "question": "Amb qui va projectar el Palau de Just\u00edcia de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "peraltades", "answer_start": 540}], "id": "P_133_C_794_Q3", "question": "Com s\u00f3n les c\u00fapules que coronen cada un dels cossos?"}, {"answers": [{"text": "Sala dels Passos Perduts", "answer_start": 759}], "id": "P_133_C_794_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi destaca al cos central?"}, {"answers": [{"text": "per la gran quantitat d'obra escult\u00f2rica", "answer_start": 917}], "id": "P_133_C_794_Q5", "question": "Per qu\u00e8 destaca el Palau?"}]}, {"context": "D'estil ecl\u00e8ctic, amb una certa tend\u00e8ncia classicista, estigu\u00e9 proper al modernisme de moda en l'\u00e8poca a la capital catalana, per\u00f2 interpretant-lo d'una manera s\u00f2bria i funcional. La seva principal font d'inspiraci\u00f3 \u00e9s l'arquitectura medieval, sobretot rom\u00e0nica i g\u00f2tica; en canvi, no \u00e9s procliu a estils ex\u00f2tics de moda en aquell moment, com el neomud\u00e8jar o els estils \u00e0rabs i orientals.[3] Es poden distingir a la seva traject\u00f2ria tres etapes: abans de 1900 treballa amb un estil ecl\u00e8ctic, monumental i grandiloq\u00fcent; de 1900 a 1910 s'apropa m\u00e9s al modernisme, cosa que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influ\u00e8ncia de l'art rococ\u00f3; i des de 1910 roman en un estil classicista d'influ\u00e8ncia francesa, allunyat de les modes del moment.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "s\u00f2bria i funcional", "answer_start": 160}], "id": "P_133_C_795_Q2", "question": "De quina manera va interpretar el modernisme?"}, {"answers": [{"text": "medieval", "answer_start": 234}], "id": "P_133_C_795_Q3", "question": "Quina arquitectura el va inspirar?"}, {"answers": [{"text": "a estils ex\u00f2tics", "answer_start": 296}], "id": "P_133_C_795_Q4", "question": "A qu\u00e8 no va ser procliu?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 433}], "id": "P_133_C_795_Q5", "question": "Quantes etapes podem distingir en la seva traject\u00f2ria?"}]}, {"context": "En l'\u00e0mbit religi\u00f3s, Sagnier reb\u00e9 diversos enc\u00e0rrecs dels Salesians, com ara el Santuari de Santa Maria Auxiliadora (1889-1901), compost per un cor per a 300 persones i una esgl\u00e9sia de tres naus separades per doble filera de sis columnes; per al seu disseny, Sagnier s'inspir\u00e0 en la casa central dels Salesians a Tor\u00ed. Entre 1892 i 1897 realitz\u00e0 el col\u00b7legi de Jes\u00fas-Maria, al passeig de Sant Gervasi, 15, d'estil neog\u00f2tic, i entre 1892 i 1894 el col\u00b7legi del Sagrat Cor de Jes\u00fas, a la cantonada Diputaci\u00f3 amb Bail\u00e9n, sobre una edificaci\u00f3 anterior de Josep Vilaseca. Al barri del Clot constru\u00ed el Centre de la Mare de D\u00e9u del Carme i Sant Pere Claver (1899-1903), conjunt destinat a escoles i tallers d'oficis per a joves obrers, desaparegut el 1936. Igualment, com a arquitecte dioces\u00e0 de Barcelona constru\u00ed diverses parr\u00f2quies als barris obrers de la ciutat: Sagrat Cor al Poblenou (1895-1926), Sant Joan a Horta (1909-1917), Sant Francesc d'Ass\u00eds al Poblenou (1914-1917), Mare de D\u00e9u de Montserrat al Guinard\u00f3 (1920-1924), Mare de D\u00e9u del Roser a Fort Pius (1923-1924), Crist Rei a La Sagrera (1924-1931), Santa Engr\u00e0cia a Verdun (1925-1928), Sant Ramon Nonat a Collblanc (1925-1935); aix\u00ed com a diverses poblacions de la di\u00f2cesi: Santa Maria a Castelldefels (1903-1909), Santa Margarida a Santa Margarida i els Monjos (1920-1924), Sant Pere a Masquefa (1922-1925) i Santa Maria a Vilob\u00ed del Pened\u00e8s (1925-1933).[18] Tamb\u00e9 va acabar l'esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere de Ribes (1910) iniciada per Josep Codina.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 185}], "id": "P_133_C_796_Q2", "question": "Quantes naus t\u00e9 el Santuari de Santa Maria Auxiliadora?"}, {"answers": [{"text": "neog\u00f2tic", "answer_start": 414}], "id": "P_133_C_796_Q3", "question": "De quin estil \u00e9s el col\u00b7legi de Jes\u00fas-Maria?"}, {"answers": [{"text": "als barris obrers", "answer_start": 829}], "id": "P_133_C_796_Q4", "question": "On constru\u00ed parr\u00f2quies?"}, {"answers": [{"text": "Horta", "answer_start": 909}], "id": "P_133_C_796_Q5", "question": "On va construir Sant Joan?"}]}, {"context": "El 1915 conceb\u00e9 un projecte \u2013amb August Font\u2013 per a la urbanitzaci\u00f3 de la zona de Miramar, a la muntanya de Montju\u00efc, que finalment no es dugu\u00e9 a terme. El mateix any realitz\u00e0 la Casa Ignasi Coll Portabella, a l'Avinguda del Tibidabo, 24-28 (1915-1918), que presenta una l\u00ednia classicista amb elements decoratius d'influ\u00e8ncia plateresca. Entre 1915 i 1920 constru\u00ed una esgl\u00e9sia i convent per als Escolapis a Camag\u00fcey (Cuba), en estil neog\u00f2tic.[39] En aquesta \u00e8poca realitz\u00e0 tamb\u00e9 dos enc\u00e0rrecs a la pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona: la remodelaci\u00f3 de l'Hotel Col\u00f3n (1916), avui desaparegut, en qu\u00e8 substitu\u00ed l'anterior edifici modernista, obra d'Andreu Audet i Puig, per un d'estil classicista; i l'edifici de la Banca Arn\u00fas (1918-1927), posteriorment Banco Central Hispanoamericano i avui dia depend\u00e8ncies d'El Corte Ingl\u00e9s, tamb\u00e9 d'estil classicista. En l'\u00e0mbit de l'habitatge, la Casa Manuel Doncel, a Pare Fidel Fita, 10-16 (1917), \u00e9s una casa unifamiliar que segueix la tipologia de la masia catalana, amb ornamentaci\u00f3 novament d'estil plateresc.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "Miramar", "answer_start": 82}], "id": "P_133_C_798_Q1", "question": "Quina zona va projectar urbanitzar?"}, {"answers": [{"text": "plateresca", "answer_start": 326}], "id": "P_133_C_798_Q2", "question": "Quina influ\u00e8ncia tenen els elements decoratius de la Casa Ignasi Coll Portabella?"}, {"answers": [{"text": "Escolapis a Camag\u00fcey", "answer_start": 396}], "id": "P_133_C_798_Q3", "question": "Per a qui va construir una esgl\u00e9sia a Cuba?"}, {"answers": [{"text": "Hotel Col\u00f3n", "answer_start": 552}], "id": "P_133_C_798_Q4", "question": "Quin hotel va remodelar a la pla\u00e7a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "masia catalana", "answer_start": 990}], "id": "P_133_C_798_Q5", "question": "Quina tipologia segueix la Casa Manuel Doncel?"}]}]}, {"title": "Bioremediaci\u00f3 de residus radioactius", "paragraphs": [{"context": "Existeixen diverses esp\u00e8cies de microorganismes reductors indirectes que produeixen agents segrestants i quelants espec\u00edfics, com els sider\u00f2fors. Aquests agents segrestants s\u00f3n crucials en la complexaci\u00f3 dels radion\u00faclids i en l'increment de la seva solubilitat i biodisponibilitat. Un exemple \u00e9s Microbacterium flavescens, que creix en pres\u00e8ncia de radiois\u00f2tops com el plutoni, el tori, l'urani o l'americi i produeix aquests \u00e0cids org\u00e0nics i sider\u00f2fors que possibiliten la dissoluci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 dels radion\u00faclids a trav\u00e9s del s\u00f2l. A m\u00e9s a m\u00e9s, sembla que els sider\u00f2fors de la superf\u00edcie bacteriana tamb\u00e9 li servirien per a facilitar l'entrada d'aquests elements a l'interior cel\u00b7lular. Pseudomonas aeruginosa, per altra banda, secreta agents quelants a l'exterior que complexen l'urani i el tori quan creix en un medi amb aquests elements. En general, tamb\u00e9 s'ha concl\u00f2s que les enterobactines s\u00f3n molt eficients en solubilitzaci\u00f3 dels \u00f2xids de plutoni.[3][5]", "qas": [{"answers": [{"text": "agents segrestants i quelants espec\u00edfics", "answer_start": 84}], "id": "P_165_C_985_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els sider\u00f2fors?"}, {"answers": [{"text": "en la complexaci\u00f3 dels radion\u00faclids i en l'increment de la seva solubilitat i biodisponibilitat", "answer_start": 186}], "id": "P_165_C_985_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s\u00f3n crucials els agents segrestants?"}, {"answers": [{"text": "Microbacterium flavescens", "answer_start": 297}], "id": "P_165_C_985_Q3", "question": "Quin agent creix en pres\u00e8ncia del plutoni?"}, {"answers": [{"text": "agents quelants", "answer_start": 741}], "id": "P_165_C_985_Q4", "question": "Qu\u00e8 secreta a l'exterior Pseudomonas aeruginosa?"}, {"answers": [{"text": "en solubilitzaci\u00f3 dels \u00f2xids de plutoni", "answer_start": 919}], "id": "P_165_C_985_Q5", "question": "En qu\u00e8 s\u00f3n molt eficients les enterobactines?"}]}, {"context": "El cas de la bioacumulaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia a la captaci\u00f3 dels radion\u00faclids cap a l'interior cel\u00b7lular, on queden retinguts per complexacions amb components intracel\u00b7lulars de c\u00e0rrega negativa, precipitacions o formacions de gr\u00e0nuls. A difer\u00e8ncia de la biosorci\u00f3, aquest \u00e9s un proc\u00e9s actiu: dep\u00e8n d'un sistema de transport depenent d'energia.[25] Alguns metalls o formes radioactives poden ser absorbits de manera accidental pels bacteris a causa de la seva semblan\u00e7a a elements essencials imprescindibles pel funcionament metab\u00f2lic. Diversos radiois\u00f2tops de l'estronci, per exemple, s\u00f3n reconeguts com a an\u00e0legs del calci i incorporats a l'interior de Micrococcus luteus.[5] L'urani, en canvi, no t\u00e9 cap funci\u00f3 coneguda i es creu que la seva entrada a l'interior cel\u00b7lular podria raure per la seva toxicitat (capa\u00e7 d'incrementar la permeabilitat de la membrana).[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la captaci\u00f3 dels radion\u00faclids cap a l'interior cel\u00b7lular", "answer_start": 41}], "id": "P_165_C_986_Q1", "question": "A qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia el cas de la bioacumulaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "negativa", "answer_start": 181}], "id": "P_165_C_986_Q2", "question": "Com \u00e9s la c\u00e0rrega dels components intracel\u00b7lulars?"}, {"answers": [{"text": "bacteris", "answer_start": 427}], "id": "P_165_C_986_Q3", "question": "Qui pot absorbir de forma accidental alguns metalls?"}, {"answers": [{"text": "a l'interior de Micrococcus luteus", "answer_start": 634}], "id": "P_165_C_986_Q4", "question": "On s\u00f3n incorporats diversos radiois\u00f2tops de l'estronci?"}, {"answers": [{"text": "no t\u00e9 cap funci\u00f3 coneguda", "answer_start": 692}], "id": "P_165_C_986_Q5", "question": "Quina funci\u00f3 t\u00e9 l'urani?"}]}, {"context": "La biosorci\u00f3 i la bioacumulaci\u00f3 s\u00f3n dues accions metab\u00f2liques que es basen en l'habilitat de concentrar radion\u00faclids mil cops per sobre de la concentraci\u00f3 de l'ambient. Consisteixen en la complexaci\u00f3 dels residus radioactius amb fosfats, compostos org\u00e0nics i sulfits de manera que es tornen insolubles i menys exposats a la radiotoxicitat. Tenen especial utilitat en bios\u00f2lids per finalitats agr\u00e0ries i d'esmena de s\u00f2ls, malgrat que gaireb\u00e9 no es coneixen les propietats d'aquests bios\u00f2lids.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "accions metab\u00f2liques", "answer_start": 41}], "id": "P_165_C_987_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n la biosorci\u00f3 i la bioacumulaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "mil", "answer_start": 117}], "id": "P_165_C_987_Q2", "question": "Quants cops per sobre de la concentraci\u00f3 ambiental poden concentrar radion\u00faclids?"}, {"answers": [{"text": "en bios\u00f2lids", "answer_start": 364}], "id": "P_165_C_987_Q3", "question": "En qu\u00e8 tenen especial utilitat?"}, {"answers": [{"text": "agr\u00e0ries i d'esmena de s\u00f2ls", "answer_start": 392}], "id": "P_165_C_987_Q4", "question": "Quines finalitats tenen els bios\u00f2lids?"}, {"answers": [{"text": "fosfats, compostos org\u00e0nics i sulfits", "answer_start": 229}], "id": "P_165_C_987_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es produeix la complexaci\u00f3 dels residus radioactius?"}]}, {"context": "La pres\u00e8ncia de residus radioactius al medi pot ocasionar un efecte a llarg termini a causa de l'activitat i el per\u00edode de semidesintegraci\u00f3 dels radion\u00faclids, per la qual cosa el seu impacte creix amb el temps.[3] Aquestes part\u00edcules existeixen en diversos estats d'oxidaci\u00f3 i es troben en forma d'\u00f2xids, coprecipitats, o com a complexos org\u00e0nics o inorg\u00e0nics, segons la seva proced\u00e8ncia i mitj\u00e0 d'alliberament. El m\u00e9s habitual \u00e9s trobar-les en forma oxidada, la qual les fa m\u00e9s solubles en aigua i per tant m\u00e9s m\u00f2bils.[5] A difer\u00e8ncia dels contaminants org\u00e0nics, per\u00f2, no es poden destruir i han de ser convertides a una forma estable o extrets del medi.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "un efecte a llarg termini", "answer_start": 58}], "id": "P_165_C_988_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot ocasionar la pres\u00e8ncia de residus radioactius al medi?"}, {"answers": [{"text": "oxidada", "answer_start": 452}], "id": "P_165_C_988_Q2", "question": "Quina \u00e9s la forma m\u00e9s habitual de trobar les part\u00edcules?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s solubles en aigua", "answer_start": 476}], "id": "P_165_C_988_Q3", "question": "Com resulten les part\u00edcules en forma oxidada?"}, {"answers": [{"text": "han de ser convertides a una forma estable o extrets del medi", "answer_start": 594}], "id": "P_165_C_988_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'ha de fer amb els residus radioactius?"}]}, {"context": "Algunes esp\u00e8cies vegetals s\u00f3n capaces de transformar (sense patir efectes) l'estat dels radiois\u00f2tops o b\u00e9 concentrant-los a diferents zones de l'organisme, o b\u00e9 fent-los precipitar a trav\u00e9s de les arrels, o fins i tot fent-los vol\u00e0tils o estabilitzant-los al s\u00f2l. An\u00e0logament als bacteris, existeixen procediments d'enginyeria gen\u00e8tica vegetal i de bioestimulaci\u00f3 \u2014anomenada fitoestimulaci\u00f3\u2014 que han perm\u00e8s millorar i accelerar aquests processos, sobretot pel que fa a plantes de creixement r\u00e0pid.[35] L'\u00fas d'Agrobacterium rhizogenes, per exemple, \u00e9s prou est\u00e8s i incrementa notablement la captaci\u00f3 de radion\u00faclids per les arrels.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "Algunes esp\u00e8cies vegetals", "answer_start": 0}], "id": "P_165_C_989_Q1", "question": "Qui \u00e9s capa\u00e7 de transformar l'estat dels radiois\u00f2tops?"}, {"answers": [{"text": "a diferents zones de l'organisme", "answer_start": 122}], "id": "P_165_C_989_Q2", "question": "On concentren les esp\u00e8cies vegetals els radiois\u00f2tops?"}, {"answers": [{"text": "Agrobacterium rhizogenes", "answer_start": 509}], "id": "P_165_C_989_Q3", "question": "Qu\u00e8 incrementa la captaci\u00f3 de radion\u00faclids per les arrels?"}, {"answers": [{"text": "de les arrels", "answer_start": 190}], "id": "P_165_C_989_Q4", "question": "A trav\u00e9s d'on precipiten les esp\u00e8cies vegetals els radiois\u00f2tops?"}, {"answers": [{"text": "fitoestimulaci\u00f3", "answer_start": 375}], "id": "P_165_C_989_Q5", "question": "Com \u00e9s anomenada la bioestimulaci\u00f3?"}]}, {"context": "La baixa inversi\u00f3 econ\u00f2mica a l'hora de realitzar tractaments de bioremedaci\u00f3 de radion\u00faclids \u00e9s un dels motius principals pels quals es duen a terme cada cop amb major recurr\u00e8ncia. L'avaluaci\u00f3 de costos, comparada amb les estrat\u00e8gies convencionals de tipus abi\u00f2tic, resulta extremadament favorable.[45] Els procediments cl\u00e0ssics \u2014extraccions de s\u00f2ls, bombeigs d'aig\u00fces, perforacions i excavacions, cobertures amb asfalt, intercanvis i\u00f2nics, etc.\u2014 i el conseg\u00fcent transport obligat dels grans volums de residus a cementiris nuclears tenen costs d'operaci\u00f3 no efectius que s'estima que podrien superar els 50 milions de lliures al Regne Unit i que als EUA, amb uns 350 projectes d'aquest tipus en marxa i sense contemplar cap contratemps t\u00e8cnic, podrien assolir els 300 mil milions de d\u00f2lars.[2][3][46]", "qas": [{"answers": [{"text": "baixa", "answer_start": 3}], "id": "P_165_C_990_Q1", "question": "Com \u00e9s la inversi\u00f3 econ\u00f2mica per realitzar tractaments de bioremedaci\u00f3 de radion\u00faclids?"}, {"answers": [{"text": "tractaments de bioremedaci\u00f3 de radion\u00faclids", "answer_start": 50}], "id": "P_165_C_990_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s du a terme cada cop amb major recurr\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "L'avaluaci\u00f3 de costos", "answer_start": 182}], "id": "P_165_C_990_Q3", "question": "Qu\u00e8 resulta extremadament favorable?"}, {"answers": [{"text": "50 milions de lliures", "answer_start": 605}], "id": "P_165_C_990_Q4", "question": "Quin cost s'estima al Regne Unit que podria superar el transport dels residus?"}, {"answers": [{"text": "350", "answer_start": 664}], "id": "P_165_C_990_Q5", "question": "Quants projectes hi ha en marxa als EUA?"}]}]}, {"title": "Fonts de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "En aquest per\u00edode es van crear diverses fonts arreu de la ciutat, per a assegurar un subministrament regular a la poblaci\u00f3. Aix\u00ed com l'\u00fas industrial de l'aigua estava assegurat amb el Rec Comtal i la canalitzaci\u00f3 de l'aigua de Montju\u00efc fins al Pla de la Boqueria, el consum dom\u00e8stic s'efectuava principalment a trav\u00e9s de pous, que depenien de la pluviometria i provocaven escassetat de subministrament en \u00e8poques de sequera. Aix\u00ed, en aquesta \u00e8poca es van obrir diverses fonts, la majoria de car\u00e0cter eminentment utilitari, pel que no hi hagu\u00e9 molt lloc per a la creaci\u00f3 art\u00edstica.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "subministrament regular a la poblaci\u00f3", "answer_start": 85}], "id": "P_219_C_1309_Q1", "question": "Qu\u00e8 volien assegurar les fonts de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fas industrial de l'aigua", "answer_start": 133}], "id": "P_219_C_1309_Q2", "question": "Qu\u00e8 estava assegurat?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de pous", "answer_start": 309}], "id": "P_219_C_1309_Q3", "question": "Com s'efectuava el consum dom\u00e8stic?"}, {"answers": [{"text": "de la pluviometria", "answer_start": 340}], "id": "P_219_C_1309_Q4", "question": "De qu\u00e8 depenien els pous?"}, {"answers": [{"text": "en \u00e8poques de sequera", "answer_start": 402}], "id": "P_219_C_1309_Q5", "question": "Quan hi havia escassetat de subministrament?"}]}, {"context": "A finals de segle se celebr\u00e0 un esdeveniment que supos\u00e0 un gran impacte tant econ\u00f2mic i social com urban\u00edstic, art\u00edstic i cultural per la ciutat, l'Exposici\u00f3 Universal de 1888. Tingu\u00e9 lloc entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i es va dur a terme al parc de la Ciutadella.[49] Aquest certamen va ser el banc de proves d'un nou estil art\u00edstic, el modernisme, que fins a comen\u00e7aments del segle XX fou el que imper\u00e0 en l'\u00e0mbit arquitect\u00f2nic i art\u00edstic a la ciutat, i va convertir a la Barcelona modernista, juntament amb la g\u00f2tica, en l'estil m\u00e9s definitori de la ciutat comtal.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Exposici\u00f3 Universal de 1888", "answer_start": 146}], "id": "P_219_C_1310_Q1", "question": "Quin esdeveniment es celebr\u00e0 a finals de segle?"}, {"answers": [{"text": "econ\u00f2mic i social com urban\u00edstic, art\u00edstic i cultural", "answer_start": 77}], "id": "P_219_C_1310_Q2", "question": "Quin impacte supos\u00e0 per la ciutat l'Exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888", "answer_start": 189}], "id": "P_219_C_1310_Q3", "question": "Quan tingu\u00e9 lloc?"}, {"answers": [{"text": "al parc de la Ciutadella", "answer_start": 256}], "id": "P_219_C_1310_Q4", "question": "On es va fer?"}, {"answers": [{"text": "modernisme", "answer_start": 355}], "id": "P_219_C_1310_Q5", "question": "De quin estil va ser un banc de proves?"}]}, {"context": "En la mateixa Exposici\u00f3 destac\u00e0 l'anomenada font M\u00e0gica, un precedent de la de Montju\u00efc, que supos\u00e0 tota una innovaci\u00f3 per l'\u00e8poca i fou una de les principals atraccions del certamen. Estava situada a la pla\u00e7a ubicada enfront del Palau de la Ind\u00fastria, el principal de l'Exposici\u00f3, i fou projectada per l'arquitecte Josep Torres i Argullol, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la companyia The Anglo American Brush Electric Light Corporation. La font estava situada en un estany rectangular amb un cos central de forma octogonal, del que sorgien 15 brolladors d'aigua. Estava decorada amb una il\u00b7luminaci\u00f3 de llums de colors, i acompanyada de focs artificials i m\u00fasica, tocada per la banda municipal de la ciutat. Segons testimonis d'aleshores, era un espectacle sense parang\u00f3 per les gents de l'\u00e8poca, que van quedar extasiades amb els jocs d'aigua i llum. La font va ser desmuntada despr\u00e9s de la finalitzaci\u00f3 de l'Exposici\u00f3.[52]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'anomenada font M\u00e0gica", "answer_start": 32}], "id": "P_219_C_1311_Q1", "question": "Qu\u00e8 destac\u00e0 en l'Exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una innovaci\u00f3", "answer_start": 105}], "id": "P_219_C_1311_Q2", "question": "Qu\u00e8 supos\u00e0 per l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "Josep Torres i Argullol", "answer_start": 316}], "id": "P_219_C_1311_Q3", "question": "Qui la va projectar?"}, {"answers": [{"text": "15", "answer_start": 531}], "id": "P_219_C_1311_Q4", "question": "Quants brolladors hi havia?"}, {"answers": [{"text": "un espectacle sense parang\u00f3", "answer_start": 734}], "id": "P_219_C_1311_Q5", "question": "Com van qualificar l'espectacle de les fonts testimonis d'aleshores?"}]}, {"context": "En aquest per\u00edode Barcelona pass\u00e0 a formar part del nou regne d'Espanya sorgit de la uni\u00f3 de les corones de Castella i Arag\u00f3. En general, fou una \u00e8poca d'una certa decad\u00e8ncia econ\u00f2mica i cultural, accentuada per conflictes socials i b\u00e8l\u00b7lics com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successi\u00f3. La ciutat seguia encotillada a les seves muralles \u2014l'\u00fanica ampliaci\u00f3 fou cap a la platja, el barri de la Barceloneta\u2014, malgrat que al final del per\u00edode tenia quasi 100.000 habitants.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la uni\u00f3 de les corones de Castella i Arag\u00f3", "answer_start": 79}], "id": "P_219_C_1312_Q1", "question": "D'on va sorgir el nou regne d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 18}], "id": "P_219_C_1312_Q2", "question": "Quina ciutat en va passar a formar part?"}, {"answers": [{"text": "la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successi\u00f3", "answer_start": 246}], "id": "P_219_C_1312_Q3", "question": "Quines guerres hi va haver en aquest per\u00edode?"}, {"answers": [{"text": "cap a la platja", "answer_start": 369}], "id": "P_219_C_1312_Q4", "question": "Cap a on es va ampliar la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "les seves muralles", "answer_start": 327}], "id": "P_219_C_1312_Q5", "question": "Qu\u00e8 encotillava a la ciutat?"}]}, {"context": "El 1784 es va construir la font de Nept\u00fa (o font de la Duana), obra de Joan Enrich promoguda pel comte de l'Asalto, situada al costat de la Duana, a la ubicaci\u00f3 de l'actual Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a. Representava al d\u00e9u Nept\u00fa dempeus sobre uns dofins i un pedestal amb baixos relleus, enmig d'una tassa d'aigua. L'est\u00e0tua va ser destru\u00efda en la revolta popular de la Cam\u00e0ncia (1843) i substitu\u00efda per una c\u00f2pia efectuada per un picapedrer, fins que el 1877 la font va ser desmuntada; tan sols se'n va conservar el baix relleu del pedestal, que es troba al Museu d'Hist\u00f2ria de Barcelona.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "1784", "answer_start": 3}], "id": "P_219_C_1313_Q1", "question": "Quan es va construir la font de Nept\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "Joan Enrich", "answer_start": 71}], "id": "P_219_C_1313_Q2", "question": "Qui la va dissenyar?"}, {"answers": [{"text": "en la revolta popular de la Cam\u00e0ncia", "answer_start": 331}], "id": "P_219_C_1313_Q3", "question": "Quan va ser destru\u00efda l'est\u00e0tua?"}, {"answers": [{"text": "1877", "answer_start": 444}], "id": "P_219_C_1313_Q4", "question": "Quin any la van desmuntar?"}, {"answers": [{"text": "al Museu d'Hist\u00f2ria de Barcelona", "answer_start": 545}], "id": "P_219_C_1313_Q5", "question": "On es conserva el baix relleu del pedestal?"}]}, {"context": "Del mateix any \u00e9s la font de Can Gaig, situada a la Sagrera, a la llavors vila independent de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als. Obra de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, constava d'una tassa a nivell de terra i dos blocs de pedra adossats a la paret, un amb un mascar\u00f3 amb l'aixeta per a l'aigua, i altre amb l'escut de Sant Mart\u00ed. El 2004 es va desmuntar i guardar en un magatzem municipal, a l'espera d'una remodelaci\u00f3 de la zona.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Sagrera", "answer_start": 47}], "id": "P_219_C_1314_Q1", "question": "On \u00e9s la font de Can Gaig?"}, {"answers": [{"text": "Antoni Rovira i Trias", "answer_start": 141}], "id": "P_219_C_1314_Q2", "question": "De qui \u00e9s obra aquesta font?"}, {"answers": [{"text": "a nivell de terra", "answer_start": 185}], "id": "P_219_C_1314_Q3", "question": "On era la tassa?"}, {"answers": [{"text": "l'escut de Sant Mart\u00ed", "answer_start": 303}], "id": "P_219_C_1314_Q4", "question": "Quin escut hi havia?"}, {"answers": [{"text": "2004", "answer_start": 329}], "id": "P_219_C_1314_Q5", "question": "Quin any la van desmuntar?"}]}]}, {"title": "Retaulet amb la Mare de D\u00e9u i sants", "paragraphs": [{"context": "El retaulet va entrar al Museu Episcopal en una data indeterminada de finals del segle XIX provinent d'una casa particular de Vic.[1] Probablement \u00e9s per aix\u00f2 que es troba en un estat de conservaci\u00f3 molt bo. Alguns historiadors havien especulat amb la possibilitat que fos la part central d'un tr\u00edptic, tesi descartada per Ainaud, ja que l'estructura d'imatges de la taula ja la configura com un miniretaule.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una data indeterminada de finals del segle XIX", "answer_start": 41}], "id": "P_167_C_997_Q1", "question": "Quan va entrar el retaulet al Museu Episcopal?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Episcopal", "answer_start": 22}], "id": "P_167_C_997_Q2", "question": "On va entrar el retaulet?"}, {"answers": [{"text": "d'una casa particular de Vic", "answer_start": 101}], "id": "P_167_C_997_Q3", "question": "D'on provenia el retaulet?"}, {"answers": [{"text": "molt bo", "answer_start": 199}], "id": "P_167_C_997_Q4", "question": "Com \u00e9s l'estat de conservaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Ainaud", "answer_start": 323}], "id": "P_167_C_997_Q5", "question": "Qui va descartar que el retaulet fos la part central d'un tr\u00edptic?"}]}, {"context": "El Retaulet amb la Mare de D\u00e9u i sants \u00e9s una obra g\u00f2tica de 1470 atribu\u00efda al pintor Jaume Huguet. \u00c9s un retaule de devoci\u00f3 personal dedicat a la Mare de D\u00e9u. Una sedes sapientiae ocupa la imatge central amb un posat que recorda molt la Mare de D\u00e9u del Retaule de l'Epifania, especialment el pentinat i l'expressi\u00f3 infantil del rostre de la Verge tan t\u00edpicament huguetiana. La imatge central est\u00e0 rodejada per dues escenes del cicle de la Passi\u00f3 de Crist i sis imatges de sants.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jaume Huguet", "answer_start": 86}], "id": "P_167_C_998_Q1", "question": "A qui s'atribueix El Retaulet  amb la Mare de D\u00e9u i sants?"}, {"answers": [{"text": "1470", "answer_start": 61}], "id": "P_167_C_998_Q2", "question": "De quin any \u00e9s l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a la Mare de D\u00e9u", "answer_start": 142}], "id": "P_167_C_998_Q3", "question": "A qui est\u00e0 dedicada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Una sedes sapientiae", "answer_start": 160}], "id": "P_167_C_998_Q4", "question": "Qui ocupa la imatge central de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 458}], "id": "P_167_C_998_Q5", "question": "Quants sants rodegen la imatge central?"}]}, {"context": "A la taula central del pis superior hi ha la figura de Crist clavat a la creu, sol, enmig d'un paisatge deshabitat, que transmet pulsi\u00f3 de mort i desolaci\u00f3. \u00c9s una escena buida de tots els personatges habituals dels bigarrats calvaris de l'obra huguetiana. El paisatge, tot i ser molt m\u00e9s erm, recorda l'orografia del que es mostra al Retaule de la Transfiguraci\u00f3 de la catedral de Tortosa, ja que m\u00e9s que situar la Creu al mont G\u00f2lgota sembla que estigui en una vall entre dues muntanyes que l'artista perllonga a les taules laterals del pis superior. En aquestes dues taules hi ha sant Joan Baptista i Maria Magdalena, dos dels deixebles m\u00e9s estimats de Jes\u00fas i presents a la seva crucifixi\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "A la taula central del pis superior", "answer_start": 0}], "id": "P_167_C_999_Q1", "question": "On est\u00e0 la figura de Crist clavat a la creu?"}, {"answers": [{"text": "Joan Baptista i Maria Magdalena", "answer_start": 588}], "id": "P_167_C_999_Q2", "question": "Qui est\u00e0 en les dues taules?"}, {"answers": [{"text": "dos dels deixebles m\u00e9s estimats de Jes\u00fas", "answer_start": 621}], "id": "P_167_C_999_Q3", "question": "Qu\u00e8 eren Joan Baptista i Maria Magdalena?"}, {"answers": [{"text": "pulsi\u00f3 de mort i desolaci\u00f3", "answer_start": 129}], "id": "P_167_C_999_Q4", "question": "Qu\u00e8 transmet el paisatge deshabitat?"}, {"answers": [{"text": "l'orografia del que es mostra al Retaule de la Transfiguraci\u00f3 de la catedral de Tortosa", "answer_start": 302}], "id": "P_167_C_999_Q5", "question": "A qu\u00e8 recorda el paisatge?"}]}, {"context": "L'estructura de les imatges respon a una distribuci\u00f3 tripartita desplegada a Catalunya a mitjan segle xv. Als costats de la taula central, que \u00e9s de mida m\u00e9s gran, se situen imatges de cos sencer d'altres devocions, mentre que les imatges narratives del titular del retaule passen al pis superior i a la predel\u00b7la.[3] Com \u00e9s habitual en l'obra madura d'Huguet, els cels del fons de les escenes s\u00f3n daurats. El to general dels personatges \u00e9s d'una gran senzillesa comparada amb altres obres del mateix pintor. Per exemple, la dalm\u00e0tica de color verd de l'\u00e0ngel custodi no t\u00e9 res a veure amb les riques vestimentes que llueix a la taula central del Retaule de Sant Bernard\u00ed i l'\u00c0ngel Custodi de la catedral de Barcelona, o l'austeritat del tron de la Mare de D\u00e9u en comparaci\u00f3 amb la rica decoraci\u00f3 del Retaule de Vallmoll; de fet, l'estructura p\u00e8tria amb un respatller de roba amb brocat s'assembla al de Maria Magdalena del Retaule de Perteg\u00e0s, actualment a la Fundaci\u00f3 G\u00f2dia.", "qas": [{"answers": [{"text": "imatges de cos sencer d'altres devocions", "answer_start": 174}], "id": "P_167_C_1000_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha als costats de la taula central?"}, {"answers": [{"text": "al pis superior i a la predel\u00b7la", "answer_start": 281}], "id": "P_167_C_1000_Q2", "question": "On passen les imatges narratives del titular del retaule?"}, {"answers": [{"text": "daurats", "answer_start": 398}], "id": "P_167_C_1000_Q3", "question": "Com s\u00f3n els cels dels fons de les escenes?"}, {"answers": [{"text": "verd", "answer_start": 544}], "id": "P_167_C_1000_Q4", "question": "De quin color \u00e9s la dalm\u00e0tica de l'\u00e0ngel custodi?"}, {"answers": [{"text": "Retaule de Vallmoll", "answer_start": 801}], "id": "P_167_C_1000_Q5", "question": "Quin retaule t\u00e9 una rica decoraci\u00f3?"}]}, {"context": "La predel\u00b7la tamb\u00e9 t\u00e9 tres taules per\u00f2 de dimensions diferents a les dels pisos superiors. La taula central, seguint un eix central amb episodis de Crist, mostra la imatge del Senyor dels Dolors, un Christus patiens gregori\u00e0, \u00e9s a dir, una representaci\u00f3 simb\u00f2lica de Crist amb els atributs de la mort, per\u00f2 encara viu. \u00c9s una imatge de sacrifici freq\u00fcent a partir del segle XIII.[6] Es mostra Crist dins la sepultura rodejat dels elements de la Passi\u00f3, les arma Christi: llan\u00e7a, columna de la flagel\u00b7laci\u00f3, martell i claus. Darrere seu un \u00e0ngel l'est\u00e0 sostenint, una iconografia utilitzada a partir del segle XV a la Corona d'Arag\u00f3, tot i que en algunes obres flamenques \u00e9s la mateixa Mare de D\u00e9u que sost\u00e9 el seu fill.", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 22}], "id": "P_167_C_1001_Q1", "question": "Quantes taules t\u00e9 la predel\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "un Christus patiens gregori\u00e0", "answer_start": 196}], "id": "P_167_C_1001_Q2", "question": "Qui \u00e9s el Senyor dels Dolors?"}, {"answers": [{"text": "dels elements de la Passi\u00f3", "answer_start": 425}], "id": "P_167_C_1001_Q3", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 rodejat Crist dins la sepultura?"}, {"answers": [{"text": "Darrere seu", "answer_start": 524}], "id": "P_167_C_1001_Q4", "question": "On est\u00e0 situat l'\u00e0ngel que sost\u00e9 a Crist?"}, {"answers": [{"text": "el seu fill", "answer_start": 707}], "id": "P_167_C_1001_Q5", "question": "Qu\u00e8 sost\u00e9 la Mare de D\u00e9u en algunes obres flamenques?"}]}]}, {"title": "Monestir de La R\u00e1bida", "paragraphs": [{"context": "No es pot precisar amb seguretat la data de la seva construcci\u00f3. L'edifici est\u00e0 compost per tres parts principals: l'\u00fanica nau principal, el presbiteri/capella major i la capella de Santa Maria de La R\u00e1bida - Nostra Senyora dels Miracles.[7] Un dels elements m\u00e9s antics que s'hi conserven \u00e9s un arc que d\u00f3na entrada a una petita capella. S'hi poden veure alguns frescos originals que s\u00f3n peces d'art d'un gran valor. El sostre est\u00e0 cobert per un teginat de fusta policromada d'influ\u00e8ncia mud\u00e8jar, del segle xix, obra de Ricardo Vel\u00e1zquez Bosco, que va eliminar l'anterior volta de can\u00f3, constru\u00efda al segle xviii.[10] Sobre les parets hi ha deu quadres del pintor Juan de Dios Fern\u00e1ndez, del segle xviii, amb representacions de la vida de sant Francesc. Presidint l'altar major hi ha l'escultura d'un Crist, del segle xv, que en va substituir una d'anterior m\u00e9s antiga, destru\u00efda durant la guerra civil espanyola. Al costat nord del presbiteri hi ha una porta que el comunica amb l'actual sagristia, que \u00e9s de planta rectangular i est\u00e0 presidida per un crucificat d'Antonio Le\u00f3n Ortega de 1962, el Cristo del Mayor Dolor.[28] Al mur sud hi ha una petita capella dedicada a la patrona de La R\u00e1bida, la Mare de D\u00e9u dels Miracles. L'esgl\u00e9sia es comunica amb el claustre de la porteria per mitj\u00e0 d'uns arcs de clara influ\u00e8ncia almohade.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "No es pot precisar amb seguretat la data", "answer_start": 0}], "id": "P_590_C_3535_Q1", "question": "Quan es va construir l'edifici?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 92}], "id": "P_590_C_3535_Q2", "question": "Quantes parts principals formen l'edifici?"}, {"answers": [{"text": "per un teginat de fusta policromada", "answer_start": 439}], "id": "P_590_C_3535_Q4", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 cobert el sostre?"}, {"answers": [{"text": "Juan de Dios Fern\u00e1ndez", "answer_start": 664}], "id": "P_590_C_3535_Q5", "question": "De quin pintor s\u00f3n els deu quadres que hi ha a les parets?"}]}, {"context": "Mart\u00edn Alonso Pinz\u00f3n est\u00e0 enterrat en aquest monestir. Va arribar a la seva vila natal, despr\u00e9s del primer viatge colomb\u00ed, greument malalt. Va morir als quinze o vint dies de la seva tornada i va ser enterrat a l'esgl\u00e9sia del monestir de La R\u00e1bida, als peus de la Mare de D\u00e9u dels Miracles i amb un h\u00e0bit francisc\u00e0 com a sudari, segons la seva voluntat.[13][14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mart\u00edn Alonso Pinz\u00f3n", "answer_start": 0}], "id": "P_590_C_3536_Q1", "question": "Qui est\u00e0 enterrat en aquest monestir?"}, {"answers": [{"text": "greument malalt", "answer_start": 123}], "id": "P_590_C_3536_Q2", "question": "Com va arribar Mart\u00edn Alonso despr\u00e9s del primer viatge colomb\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "als quinze o vint dies", "answer_start": 149}], "id": "P_590_C_3536_Q3", "question": "Quants dies despr\u00e9s de la tornada del viatge colomb\u00ed va morir Mart\u00edn Alonso?"}, {"answers": [{"text": "monestir de La R\u00e1bida", "answer_start": 226}], "id": "P_590_C_3536_Q4", "question": "En quin monestir va ser enterrat Mart\u00edn Alonso?"}, {"answers": [{"text": "un h\u00e0bit francisc\u00e0", "answer_start": 296}], "id": "P_590_C_3536_Q5", "question": "Qu\u00e8 duia com a sudari Mart\u00edn Alonso quan va ser enterrat?"}]}, {"context": "La imatge de la Mare de D\u00e9u va ser coronada pel Papa Joan Pau II el 14 de juny de 1993.[24] Els padrins de la coronaci\u00f3 van ser els reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la Infanta Cristina. \u00c9s l'\u00fanica imatge de la Mare de D\u00e9u coronada pel Papa polon\u00e8s a Espanya. La Mare de D\u00e9u tamb\u00e9 va rebre el t\u00edtol d'\"alcaldessa perp\u00e8tua de la ciutat\".[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Papa Joan Pau II", "answer_start": 48}], "id": "P_590_C_3538_Q1", "question": "Qui va coronar la imatge de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "14 de juny de 1993", "answer_start": 68}], "id": "P_590_C_3538_Q2", "question": "Quan va ser coronada la imatge de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "els reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia", "answer_start": 128}], "id": "P_590_C_3538_Q3", "question": "Qui van ser els padrins de la coronaci\u00f3 de la imatge de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "la seva filla la Infanta Cristina", "answer_start": 187}], "id": "P_590_C_3538_Q4", "question": "Qui va representar a la coronaci\u00f3 els reis d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "\"alcaldessa perp\u00e8tua de la ciutat\"", "answer_start": 336}], "id": "P_590_C_3538_Q5", "question": "Quin t\u00edtol va rebre la Mare de D\u00e9u?"}]}, {"context": "Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856.[3] Va mer\u00e8ixer, a m\u00e9s, la declaraci\u00f3 de Primer Monument Hist\u00f2ric dels Pobles Hisp\u00e0nics el 1949.[4] El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada la Medalla d'Or d'Andalusia per part de la Junta.[5] En la declaraci\u00f3 de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana, es va recon\u00e8ixer La R\u00e1bida com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "1856", "answer_start": 44}], "id": "P_590_C_3540_Q1", "question": "Quan va ser declarat Monument Nacional d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "Primer Monument Hist\u00f2ric dels Pobles Hisp\u00e0nics", "answer_start": 90}], "id": "P_590_C_3540_Q2", "question": "Quina declaraci\u00f3 se li va donar a l'edifici el 1949?"}, {"answers": [{"text": "la Medalla d'Or d'Andalusia", "answer_start": 192}], "id": "P_590_C_3540_Q3", "question": "Qu\u00e8 se li va atorgar a l'edifici el 28 de febrer de 1992?"}, {"answers": [{"text": "la Junta", "answer_start": 232}], "id": "P_590_C_3540_Q4", "question": "Quina instituci\u00f3 va atorgar la Medalla d'Or d'Andalusia a l'edifici?"}, {"answers": [{"text": "com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions", "answer_start": 371}], "id": "P_590_C_3540_Q5", "question": "Com es va recon\u00e8ixer La R\u00e1bida en la declaraci\u00f3 de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana?"}]}]}, {"title": "Andy Warhol", "paragraphs": [{"context": "A mitjan anys seixanta, Warhol \u00abva adoptar\u00bb una banda anomenada The Velvet Underground. Els va convertir en un element crucial de l'exposici\u00f3 d'art multim\u00e8dia que organitzava: l'Exploding Plastic Inevitable, i va donar a Paul Morrissey el c\u00e0rrec d'agent seu. A m\u00e9s, els va presentar Nico el qual s'uniria al grup a petici\u00f3 de Warhol. Aix\u00ed, el 1966 va produir el seu primer disc, titulat The Velvet Underground and Nico, i va pintar-ne la decoraci\u00f3.[63] La producci\u00f3 de Warhol, per\u00f2, es va limitar a pagar per l'estudi d'enregistrament. Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 d'aquest \u00e0lbum, Warhol i el l\u00edder de la banda, Lou Reed, van comen\u00e7ar a dissentir sobre la direcci\u00f3 que la banda havia de prendre i aquesta tensi\u00f3 hauria pogut ser la causant del final de la seva bona relaci\u00f3 art\u00edstica.", "qas": [{"answers": [{"text": "un element crucial", "answer_start": 108}], "id": "P_534_C_3199_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser la banda en l'exposici\u00f3 d'art multim\u00e8dia que va organitzar Warhol?"}, {"answers": [{"text": "Exploding Plastic Inevitable", "answer_start": 178}], "id": "P_534_C_3199_Q3", "question": "Com es deia l'exposici\u00f3 d'art multim\u00e8dia que va organitzar Warhol?"}, {"answers": [{"text": "1966", "answer_start": 343}], "id": "P_534_C_3199_Q5", "question": "Quin any Warhol va produir el primer disc de The Velvet Underground?"}]}, {"context": "L'Artists Rights Society (l'equivalent a la SGAE espanyola) \u00e9s la representant legal dels drets de propietat de les obres de la Fundaci\u00f3, amb l'excepci\u00f3 d'alguns fotogrames de pel\u00b7l\u00edcules de Warhol.[73] El representant legal dels mencionats fotogrames \u00e9s el Museu Warhol de Pittsburgh.[74] D'altra banda, la fundaci\u00f3 t\u00e9 acords relatius a les seves imatges d'arxiu. Totes les imatges digitalitzades d'obra de Warhol s\u00f3n propietat de Corbis, mentre que les imatges en diapositiva s\u00f3n gestionades per Art Resource.[75] La fundaci\u00f3 Andy Warhol va publicar el seu informe anual especial del 20\u00e8 aniversari el 2007. Aquest est\u00e0 dividit en tres volums: Vol. I, 1987-2007; Vol. II, Assist\u00e8ncies i exposicions; i Vol. III, Programa de Llegat.[76] La fundaci\u00f3 continua sent el m\u00e9s gran donant de beques per a les arts visuals als Estats Units.[77]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Museu Warhol de Pittsburgh", "answer_start": 255}], "id": "P_534_C_3201_Q1", "question": "Qui \u00e9s el representant legal dels fotogrames de Warhol?"}, {"answers": [{"text": "L'Artists Rights Society", "answer_start": 0}], "id": "P_534_C_3201_Q2", "question": "Qui \u00e9s el representant legal dels drets de propietat de les obres de la Fundaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de Corbis", "answer_start": 429}], "id": "P_534_C_3201_Q3", "question": "De qui s\u00f3n propietat les imatges digitalitzades de l'obra de Warhol?"}, {"answers": [{"text": "les imatges en diapositiva", "answer_start": 451}], "id": "P_534_C_3201_Q4", "question": "Quines imatges gestiona Art Resource?"}, {"answers": [{"text": "el 2007", "answer_start": 601}], "id": "P_534_C_3201_Q5", "question": "Quan va publicar el seu informe de 20\u00e8 aniversari la fundaci\u00f3?"}]}, {"context": "Durant els anys 50 es va fer fam\u00f3s gr\u00e0cies als seus dibuixos de sabates. Aix\u00ed \u00e9s com les sabates es converteixen en el motiu m\u00e9s fam\u00f3s de la seva obra inicial. Apareixen per primer cop al llibre A la Recherche du Shoe perdu (A la recerca de la sabata perduda) el 1955. Durant uns anys va estar realitzant diverses s\u00e8ries sobre aquest mateix tema. Una de les m\u00e9s conegudes va ser la de les Sabates daurades, realitzades amb collages amb pa d'or i que estaven dedicades a personatges famosos i estrelles de cinema, com ara Judy Garland i Elvis Presley.[8] Alguns d'aquests dibuixos encara es poden veure a la Bodley Gallery de Nova York. Durant aquesta \u00e8poca, RCA Records va contractar Warhol com a freelance per a dissenyar alguna de les portades dels seus vinils.[9] Per\u00f2, sobretot, destaca la seva primera exposici\u00f3 individual a una galeria de Nova York el 1952: \u00abAndy Warhol: Cinquanta dibuixos basats en els escrits de Truman Capote\u00bb.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "dibuixos de sabates", "answer_start": 52}], "id": "P_534_C_3202_Q1", "question": "Per quins dibuixos es va fer fam\u00f3s Warhol els anys 50?"}, {"answers": [{"text": "en el motiu m\u00e9s fam\u00f3s de la seva obra inicial", "answer_start": 113}], "id": "P_534_C_3202_Q2", "question": "En qu\u00e8 es van convertir les sabates en l'obra de Warhol?"}, {"answers": [{"text": "A la Recherche du Shoe perdu", "answer_start": 195}], "id": "P_534_C_3202_Q3", "question": "En quin llibre apareixen les sabates de Warhol per primer cop?"}, {"answers": [{"text": "la de les Sabates daurades", "answer_start": 379}], "id": "P_534_C_3202_Q4", "question": "Quina s\u00e8rie de sabates \u00e9s de les m\u00e9s conegudes de Warhol?"}, {"answers": [{"text": "amb pa d'or", "answer_start": 432}], "id": "P_534_C_3202_Q5", "question": "Amb quin material Warhol va fer la s\u00e8rie de les Sabates daurades?"}]}, {"context": "Warhol tamb\u00e9 estimava les celebritats i, per aix\u00f2, va decidir pintar-les. Aquests primers passos en el m\u00f3n art\u00edstic van anar definint a poc a poc la seva empremta personal, que consistia precisament a evitar l'empremta de l'artista a favor d'uns temes que encara que eren considerats \u00abanti-art\u00edstics\u00bb, constitu\u00efen l'ess\u00e8ncia de la cultura de la societat del benestar nord-americana. Warhol va utilitzar freq\u00fcentment la serigrafia i, quan s'hi veia obligat, ho feia calcant d'una diapositiva. A mesura que es consolidava la seva carrera com pintor, Warhol va anar contractant diversos assistents que l'ajudessin a processar les seves imatges, i poder fer variacions i versions sobre el mateix tema.", "qas": [{"answers": [{"text": "les celebritats", "answer_start": 22}], "id": "P_534_C_3203_Q1", "question": "A qui estimava tamb\u00e9 Warhol?"}, {"answers": [{"text": "pintar-les", "answer_start": 62}], "id": "P_534_C_3203_Q2", "question": "Qu\u00e8 va decidir fer Warhol amb les celebritats?"}, {"answers": [{"text": "la seva empremta personal", "answer_start": 146}], "id": "P_534_C_3203_Q3", "question": "Qu\u00e8 van definir els primers passos de Warhol en el m\u00f3n art\u00edstic?"}, {"answers": [{"text": "anti-art\u00edstics", "answer_start": 285}], "id": "P_534_C_3203_Q4", "question": "Com eren considerats els temes de Warhol?"}, {"answers": [{"text": "la serigrafia", "answer_start": 416}], "id": "P_534_C_3203_Q5", "question": "Qu\u00e8 va utilitzar freq\u00fcentment Warhol?"}]}, {"context": "Warhol va ser enterrat al costat de la seva mare i el seu pare. Unes setmanes m\u00e9s tard es va repetir un ofici commemoratiu per a Warhol a Manhattan. El seu testament llegava tota la seva propietat -llevat d'alguns modestos detalls- als membres de la seva fam\u00edlia, i els instava a crear una fundaci\u00f3 dedicada \u00aba l'aven\u00e7 de les arts visuals\u00bb. Warhol tenia tantes possessions, que Sotheby's va necessitar nou dies per subhastar els seus b\u00e9ns despr\u00e9s de la seva mort. La suma total excedia els 20 milions de d\u00f2lars i la seva riquesa total era encara m\u00e9s gran si es tenien en compte les astutes inversions que havia realitzat al llarg de tota la seva vida.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la seva mare i el seu pare", "answer_start": 33}], "id": "P_534_C_3204_Q1", "question": "Al costat de qui va ser enterrat Warhol?"}, {"answers": [{"text": "a Manhattan", "answer_start": 136}], "id": "P_534_C_3204_Q2", "question": "On van fer un ofici commemoratiu per a Warhol?"}, {"answers": [{"text": "als membres de la seva fam\u00edlia", "answer_start": 232}], "id": "P_534_C_3204_Q3", "question": "A qui va llegar pr\u00e0cticament tota la seva propietat Warhol?"}, {"answers": [{"text": "a crear una fundaci\u00f3", "answer_start": 278}], "id": "P_534_C_3204_Q4", "question": "A qu\u00e8 va instar als membres de la seva fam\u00edlia Warhol?"}, {"answers": [{"text": "a l'aven\u00e7 de les arts visuals", "answer_start": 309}], "id": "P_534_C_3204_Q5", "question": "A qu\u00e8 havia d'estar dedicada la fundaci\u00f3 que havia de crear la fam\u00edlia de Warhol?"}]}]}, {"title": "Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s d'una complicada producci\u00f3, L'Imperi contraataca va ser estrenada el 21 de maig de 1980. Al principi va rebre cr\u00edtiques mixtes, tot i que des de la seva estrena an\u00e0 guanyant punts fins a esdevenir la m\u00e9s aclamada de la saga per la cr\u00edtica i una de les pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s altament qualificades de tots els temps.[3][4][5][6] La pel\u00b7l\u00edcula ha recaptat m\u00e9s de 538 milions de d\u00f2lars a tot el m\u00f3n entre la seva estrena original i les m\u00faltiples reedicions. Si es t\u00e9 en compte l'ajustament degut a la inflaci\u00f3, es tracta de la 12a pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s taquillera dels Estats Units i Canad\u00e0 de tots els temps fins a l'any 2012.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "21 de maig de 1980", "answer_start": 77}], "id": "P_55_C_325_Q1", "question": "Quin dia es va estrenar la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 538 milions de d\u00f2lars", "answer_start": 355}], "id": "P_55_C_325_Q2", "question": "Quants diners ha recaptat la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "complicada", "answer_start": 14}], "id": "P_55_C_325_Q3", "question": "Com va ser la producci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "12a", "answer_start": 525}], "id": "P_55_C_325_Q4", "question": "Quina posici\u00f3 ocupa entre les pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s taquilleres dels Estats Units i Canada fins a l'any 2012?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula va ser remasteritzada novament en una edici\u00f3 limitada el 12 de setembre de 2006 i el 31 de desembre del mateix any on s'inclo\u00efa tant la nova versi\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula com l'original. Va ser reeditada un cop m\u00e9s juntament amb tota la trilogia el 4 de novembre de 2008. Hi va haver certa controv\u00e8rsia al voltant de la versi\u00f3 original pel fet que els DVD anam\u00f2rfics no van comptar amb versions de les pel\u00b7l\u00edcules originals basades en comunicats de LaserDisc de 1993 (en comparaci\u00f3 a la nova remasteritzaci\u00f3 que es troba en alta definici\u00f3). At\u00e8s que les transfer\u00e8ncies no anam\u00f2rfiques no poden fer un \u00fas complet de la resoluci\u00f3 disponible en els televisors de pantalla ampla, molts fans es van sentir decebuts amb aquesta elecci\u00f3.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant la nova versi\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula com l'original", "answer_start": 142}], "id": "P_55_C_326_Q1", "question": "Qu\u00e8 inclo\u00efa la remasteritzaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula que es va fer l'any 2006?"}, {"answers": [{"text": "4 de novembre de 2008", "answer_start": 257}], "id": "P_55_C_326_Q2", "question": "En quina data va ser reeditada la pel\u00b7l\u00edcula juntament amb tota la trilogia?"}, {"answers": [{"text": "de la versi\u00f3 original", "answer_start": 322}], "id": "P_55_C_326_Q3", "question": "Al voltant de qu\u00e8 va haver certa controv\u00e8rsia?"}, {"answers": [{"text": "molts fans", "answer_start": 684}], "id": "P_55_C_326_Q4", "question": "Qui es van sentir decebuts?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula de George Lucas del 1977 Una nova esperan\u00e7a va superar totes les expectatives pel que fa a guanys, va revolucionar la ind\u00fastria dels efectes especials i va tenir una resson\u00e0ncia inesperada com a fenomen cultural. Lucas esperava ser independent a la ind\u00fastria de Hollywood finan\u00e7ant-se ell mateix la pel\u00b7l\u00edcula amb un pressupost de 33 milions de d\u00f2lars entre pr\u00e9stecs i els beneficis de la pel\u00b7l\u00edcula anterior, anant aix\u00ed en contra dels principis de molts productors de Hollywood.[12] Aquesta vegada amb una possessi\u00f3 total de l'empresa Star Wars, Lucas va decidir no dirigir L'Imperi contraataca degut a les seves funcions de productor, incloent la supervisi\u00f3 de l'empresa d'efectes especials Industrial Light & Magic (ILM) i la gesti\u00f3 del finan\u00e7ament. Lucas va oferir el paper de director a Irvin Kershner, un dels seus antics professors de la USC School of Cinematic Arts.[13] Kershner en un principi s'hi va negar, argumentant que la seq\u00fcela mai seria tan bona i original com el film original. Va trucar el seu agent, i li va demanar que agaf\u00e9s la feina immediatament.[12] A m\u00e9s a m\u00e9s, Lucas va contractar Lawrence Kasdan i Leigh Brackett perqu\u00e8 escrivissin el gui\u00f3 basant-se en la seva idea original.[12] Brackett va acabar el seu projecte el febrer de 1978, abans de morir de c\u00e0ncer, i Lucas va escriure el segon abans de contractar Kasdan, de qui li va impressionar el seu treball a A la recerca de l'arca perduda.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "degut a les seves funcions de productor", "answer_start": 610}], "id": "P_55_C_327_Q1", "question": "Per qu\u00e8 Lucas va decidir no dirigir L'Imperi cotraataca?"}, {"answers": [{"text": "33 milions de d\u00f2lars", "answer_start": 345}], "id": "P_55_C_327_Q2", "question": "Amb quin pressupost comptava Lucas?"}, {"answers": [{"text": "Irvin Kershner", "answer_start": 810}], "id": "P_55_C_327_Q3", "question": "A qui va oferir Lucas el paper de director?"}, {"answers": [{"text": "c\u00e0ncer", "answer_start": 1299}], "id": "P_55_C_327_Q4", "question": "Quina infermetat va matar a Brackett?"}, {"answers": [{"text": "A la recerca de l'arca perduda", "answer_start": 1407}], "id": "P_55_C_327_Q5", "question": "Quin treball havia fet Kasdam?"}]}, {"context": "Com a part de la celebraci\u00f3 dels 20 anys el 1997, L'Imperi contraataca juntament amb Una nova esperan\u00e7a i El retorn del jedi van ser digitalment remasteritzats i posats a la venda en el pac The Star Wars Trilogy: Special Edition. Lucas va aprofitar l'ocasi\u00f3 per realitzar un seguit de canvis menors en la triologia. Entre aquests canvis s'inclouen la visi\u00f3 del cos sencer del wampa que ataca Luke a Hoth, la creaci\u00f3 d'una traject\u00f2ria de vol del Falc\u00f3 Mil\u00b7lenari m\u00e9s complexa quan s'apropa a la ciutat dels n\u00favols i les substitucions de certs di\u00e0legs. Una petita seq\u00fc\u00e8ncia del retorn de Vader al superdestructor despr\u00e9s del duel amb Luke va ser afegida, va ser creada a partir d'angles alternats d'escenes de El retorn del jedi. La majoria dels canvis van ser petits i est\u00e8tics; malgrat tot, certs fans van considerar que aquesta remasteritzaci\u00f3 era un deteriorament de la pel\u00b7l\u00edcula.[10] La pel\u00b7l\u00edcula es va tornar a presentar tamb\u00e9 a la MPAA per a la qualificaci\u00f3, i va ser novament qualificat com PG.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "1997", "answer_start": 44}], "id": "P_55_C_328_Q1", "question": "En quin any es va posar a la venda el pac The Star Wars Trilogy: Special Edition?"}, {"answers": [{"text": "a la ciutat dels n\u00favols", "answer_start": 489}], "id": "P_55_C_328_Q2", "question": "On s'apropa el Falc\u00f3 Mil.lenari?"}, {"answers": [{"text": "petits i est\u00e8tics", "answer_start": 759}], "id": "P_55_C_328_Q3", "question": "Com van ser la majoria dels canvis que Lucas va fer en la trilogia?"}, {"answers": [{"text": "PG", "answer_start": 999}], "id": "P_55_C_328_Q4", "question": "Quina qualificaci\u00f3 va rebre la pel\u00b7l\u00edcula de la MPAA?"}, {"answers": [{"text": "un deteriorament de la pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 849}], "id": "P_55_C_328_Q5", "question": "Com van considerar alguns fans la remasteritzaci\u00f3?"}]}, {"context": "Durant els tres mesos que es va estar emetent L'Imperi contraataca, Lucas va recuperar els 33 milions de d\u00f2lars que va invertir i en va distribuir 5 m\u00e9s als seus empleats.[12] La pel\u00b7l\u00edcula va recaptar 10.840.307 d\u00f2lars el primer cap de setmana. Quan va ser reestrenada el 1997 va recaptar 21.975.993 d\u00f2lars m\u00e9s, tamb\u00e9 el seu primer cap de setmana. Fins a l'actualitat, la pel\u00b7l\u00edcula ha obtingut uns ingressos a tot el m\u00f3n de 538.375.067 d\u00f2lars.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres mesos", "answer_start": 11}], "id": "P_55_C_329_Q1", "question": "En quant de temps es va recuperar la inversi\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "10.840.307 d\u00f2lars", "answer_start": 202}], "id": "P_55_C_329_Q2", "question": "Quants diners va recaptar la pel\u00b7l\u00edcula el primer cap de setmana?"}, {"answers": [{"text": "1997", "answer_start": 273}], "id": "P_55_C_329_Q3", "question": "En quin any va ser reestrenada la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "538.375.067 d\u00f2lars", "answer_start": 426}], "id": "P_55_C_329_Q4", "question": "Quins han estat els ingressos generats per la pel\u00b7l\u00edcula fins a l'actualitat?"}]}, {"context": "En la publicitat, la pel\u00b7l\u00edcula simplement era nomenada com L'Imperi contraataca, per\u00f2 les lletres d'obertura comencen amb Episodi V.[24] La pel\u00b7l\u00edcula original de La guerra de les gal\u00e0xies va passar de dir-se Star Wars a Star Wars: Una nova esperan\u00e7a, i a partir de l'edici\u00f3 de 1981, es va afegir l'Episodi IV. Igual que en Una nova esperan\u00e7a, L'Imperi contraataca va ser catalogada com a PG per l'Associaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica dels Estats Units i catalogada com a U al Regne Unit. La versi\u00f3 original va ser llen\u00e7ada en disc de capacitat electr\u00f2nica el 1984[25] en VHS i LaserDisc en diverses ocasions durant les d\u00e8cades de 1980 i 1990.", "qas": [{"answers": [{"text": "Episodi V", "answer_start": 123}], "id": "P_55_C_330_Q2", "question": "Amb quines lletres d'obertura comen\u00e7ava la publicitat?"}, {"answers": [{"text": "Star Wars: Una nova esperan\u00e7a", "answer_start": 222}], "id": "P_55_C_330_Q3", "question": "Com va passar a dir-se la pel\u00b7l\u00edcula original de La guerra de les gal\u00e0xies?"}, {"answers": [{"text": "PG", "answer_start": 390}], "id": "P_55_C_330_Q4", "question": "Quina catalogaci\u00f3 va obtenir L'Imperi contraataca de l'Associaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica dels Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "1984", "answer_start": 551}], "id": "P_55_C_330_Q5", "question": "En quin any va ser llan\u00e7ada en disc de capacitat electr\u00f2nica la versi\u00f3 original? "}]}]}, {"title": "Diego Vel\u00e1zquez", "paragraphs": [{"context": "Els \u00abseminus\u00bb tenen una anatomia molt estudiada, segurament per influ\u00e8ncia de l'obra de la volta de la capella Sixtina de Miquel \u00c0ngel. La llum principal, com es dedueix per les ombres que s'aprecien, ve de davant de l'escena. En aquest quadre, ja s'observa l'inici de l'abandonament del clarobscur naturalista de la seva \u00e8poca sevillana.[45] Els focus de llum que m\u00e9s destaquen formen una composici\u00f3 entre la corona d'Apol\u00b7lo, la llum de les flames del foc i els reflexos de l'armadura. Vel\u00e1zquez aconsegueix una profunditat d'espai m\u00e9s gran amb un fons molt m\u00e9s suau i amb m\u00e9s color; \u00e9s diferent que en l'elecci\u00f3 dels colors obscurs de les seves primeres obres. Les pinzellades d'una t\u00e8cnica m\u00e9s fluida junt amb una emprimaci\u00f3 m\u00e9s lleugera, fan que aconsegueixi uns millors efectes de llum.[46] Existeix un esb\u00f3s del cap d'Apol\u00b7lo amb un tra\u00e7 m\u00e9s efeminat que el que es pot veure a la pintura definitiva.[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt estudiada", "answer_start": 33}], "id": "P_235_C_1405_Q1", "question": "Com \u00e9s l'anatomia dels \u00abseminus\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "de la seva \u00e8poca sevillana", "answer_start": 311}], "id": "P_235_C_1405_Q2", "question": "De quina \u00e8poca \u00e9s t\u00edpic el clarobscur naturalista en l'obra de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "de davant de l'escena", "answer_start": 204}], "id": "P_235_C_1405_Q3", "question": "D'on prov\u00e9 la llum principal del quadre?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s suau i amb m\u00e9s color", "answer_start": 560}], "id": "P_235_C_1405_Q4", "question": "Com \u00e9s el fons que aconsegueix Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s efeminat", "answer_start": 845}], "id": "P_235_C_1405_Q5", "question": "Com \u00e9s el tra\u00e7 de l'esb\u00f3s del cap d'Apol\u00b7lo?"}]}, {"context": "La r\u00e0pida ascensi\u00f3 de Vel\u00e1zquez va provocar el ressentiment dels pintors m\u00e9s veterans, com Vicente Carducho i Eugenio Caj\u00e9s, que l'acusaven que nom\u00e9s era capa\u00e7 de pintar \u00abcaps\u00bb. Segons va escriure Jusepe Mart\u00ednez, Vel\u00e1zquez reaccion\u00e0 afirmant que li feien un gran compliment, ja que ell no coneixia cap pintor que sab\u00e9s pintar b\u00e9 un cap. Aquest conflicte va provocar que el 1627 es convoqu\u00e9s un concurs entre Vel\u00e1zquez i els altres tres pintors reials: Carducho, Caj\u00e9s i Alejandro Nardi.[32] El guanyador seria escollit per pintar el llen\u00e7 principal del Sal\u00f3n Grande de l'Alc\u00e1zar. El motiu del quadre era l'expulsi\u00f3 dels moriscs de Val\u00e8ncia que succe\u00ed el 1609.[33] El jurat decid\u00ed entre els esbossos presentats i va declarar vencedor Vel\u00e1zquez. El quadre va ser penjat a l'Alc\u00e1zar tot i que es va perdre posteriorment quan es va incendiar l'edifici. Aquest concurs va contribuir al canvi del gust de la cort, abandonant el vell estil de pintura i acceptant-ne la nova.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "ressentiment", "answer_start": 47}], "id": "P_235_C_1406_Q1", "question": "Qu\u00e8 va provocar l'ascensi\u00f3 de Vel\u00e1zquez en els pintors m\u00e9s veterans?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s era capa\u00e7 de pintar \u00abcaps\u00bb", "answer_start": 144}], "id": "P_235_C_1406_Q2", "question": "De qu\u00e8 acusaven a Vel\u00e1zquez els pintors m\u00e9s veterans?"}, {"answers": [{"text": "un concurs", "answer_start": 392}], "id": "P_235_C_1406_Q3", "question": "En qu\u00e8 van participar Vel\u00e1zquez i els altres tres pintors reials el 1627?"}, {"answers": [{"text": "quan es va incendiar l'edifici", "answer_start": 818}], "id": "P_235_C_1406_Q5", "question": "Quan es va perdre el quadre que va pintar Vel\u00e1zquez pel Sal\u00f3n Grande de l'Alc\u00e1zar?"}]}, {"context": "De car\u00e0cter mitol\u00f2gic, representa el moment en qu\u00e8 Apol\u00b7lo, comunica a Vulc\u00e0 l'adulteri de la seva dona, Venus, amb Mart, per a qui est\u00e0 forjant una armadura. Tanmateix, el pintor situa en un clar protagonisme el d\u00e9u Apol\u00b7lo, que destaca per la llum que l'envolta i pel color del mantell. El tema es presenta com en una instant\u00e0nia: el missatge d'Apol\u00b7lo deixa Vulc\u00e0 amb la cara de sorpresa i encara sost\u00e9 a les seves mans les eines; \u00e9s un moment que reflecteix la interrupci\u00f3 del treball i s'aprecia tamb\u00e9 en els rostres dels altres treballadors la for\u00e7a emocional del moment.[43] Per a la composici\u00f3, es creu que Vel\u00e1zquez es va inspirar en un gravat sobre el mateix tema d'Antonio Tempesta, i la composici\u00f3 en forma de fris indica una clara influ\u00e8ncia de Guido Reni.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "mitol\u00f2gic", "answer_start": 12}], "id": "P_235_C_1407_Q1", "question": "De quin car\u00e0cter \u00e9s el quadre de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "amb Mart", "answer_start": 112}], "id": "P_235_C_1407_Q2", "question": "Amb qui va cometre adulteri Venus?"}, {"answers": [{"text": "per la llum que l'envolta i pel color del mantell", "answer_start": 238}], "id": "P_235_C_1407_Q3", "question": "Per qu\u00e8 destaca Apol\u00b7lo en el quadre?"}, {"answers": [{"text": "amb la cara de sorpresa", "answer_start": 367}], "id": "P_235_C_1407_Q4", "question": "Com deixa en el quadre a Vulc\u00e0 el missatge d'Apol\u00b7lo?"}, {"answers": [{"text": "la for\u00e7a emocional del moment", "answer_start": 547}], "id": "P_235_C_1407_Q5", "question": "Qu\u00e8 es reflecteix en els rostres dels altres treballadors en el quadre?"}]}, {"context": "Les figures retratades a l'aire lliure van representar per a Vel\u00e1zquez un nou estudi dels fons dels quadres, com es pot copsar en els retrats eq\u00fcestres. El paisatge de l'\u00faltim pla de la pintura, el pintor el tracta com una unitat, i canvia els contrasts de la il\u00b7luminaci\u00f3, detalls que s'aprecien en els seus primers retrats, per l'\u00fas del color i el contrast dels tons freds amb els calents. En aquests grans retrats eq\u00fcestres, la figura \u00e9s la que mostra una tonalitat c\u00e0lida, sigui de color groc, vermell suau o marr\u00f3, i el paisatge \u00e9s d'un to fred, amb l'\u00fas de blaus. Amb la llum del dia repartida amb uniformitat per tot el llen\u00e7 aconsegueix separar les figures del fons; el color del cavall s'afirma en el primer pla amb un to concret, davant el to del color del fons.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "un nou estudi dels fons dels quadres", "answer_start": 71}], "id": "P_235_C_1408_Q1", "question": "Qu\u00e8 van representar per a Vel\u00e1zquez les figures retratades a l'aire lliure?"}, {"answers": [{"text": "com una unitat", "answer_start": 215}], "id": "P_235_C_1408_Q2", "question": "Com tracta Vel\u00e1zquez el paisatge de l'\u00faltim pla de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "una tonalitat c\u00e0lida", "answer_start": 455}], "id": "P_235_C_1408_Q3", "question": "Quina tonalitat mostra la figura en els grans retrats eq\u00fcestres de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "Amb la llum del dia repartida amb uniformitat per tot el llen\u00e7", "answer_start": 570}], "id": "P_235_C_1408_Q5", "question": "Com aconsegueix Vel\u00e1zquez separar les figures del fons?"}]}, {"context": "Durant aquests anys, el pintor va continuar rebent altres c\u00e0rrecs de la cort que l'obligaven al servei diari del rei i a determinades funcions del cerimonial de palau. L'any 1633, rep un \u00abpas de vara d'algutzir\u00bb, pas que estava valorat, segons Palomino, en quatre mil ducats. El 1634, se li pagaren mil ducats per la taxaci\u00f3 d'uns quadres del pintor Francisco de Rioja; a m\u00e9s, se li conced\u00ed el lloc d'ajudant de guarda-roba que s'encarregava del seguiment i control dels mobles, quadres i tapissos per a la decoraci\u00f3 de les estances reials. Aquest mateix any, i amb motiu del casament de la seva filla Francisca amb el pintor Juan Bautista Mart\u00ednez del Mazo, ced\u00ed el c\u00e0rrec d'\u00abuixer de cambra\u00bb al seu gendre. L'any 1643, se'l nomen\u00e0 \u00abajudant de cambra sense servei\u00bb i el 9 de juny se li conced\u00ed la direcci\u00f3 de les obres reials perqu\u00e8, com cita Carl Justi: \u00ab... sota la m\u00e0 del marqu\u00e8s de Malpica assisteixi a la superintend\u00e8ncia de les obres particulars que Sa Majestat assenyal\u00e9s\u00bb.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "del cerimonial de palau", "answer_start": 143}], "id": "P_235_C_1409_Q1", "question": "A quines funcions obligaven els c\u00e0rrecs de la cort al pintor?"}, {"answers": [{"text": "Francisco de Rioja", "answer_start": 350}], "id": "P_235_C_1409_Q2", "question": "De qui va taxar quadres el pintor el 1634?"}, {"answers": [{"text": "ajudant de guarda-roba", "answer_start": 401}], "id": "P_235_C_1409_Q3", "question": "Quin lloc se li va concedir al pintor?"}, {"answers": [{"text": "al seu gendre", "answer_start": 694}], "id": "P_235_C_1409_Q4", "question": "A qui va cedir el c\u00e0rrec d'\u00abuixer de cambra\u00bb el pintor?"}, {"answers": [{"text": "de les obres reials", "answer_start": 807}], "id": "P_235_C_1409_Q5", "question": "Quina direcci\u00f3 se li va concedir el 1643 al pintor?"}]}, {"context": "El seu fill Cupido t\u00e9 a les seves mans una cinta rosa de seda, que est\u00e0 doblegada sobre el mirall que sost\u00e9. S'interpreta com el s\u00edmbol de l'amor ven\u00e7ut per la bellesa. S'usen els colors vermells, blanc i gris; estudis recents han demostrat que el llen\u00e7ol gris fosc era, de fet, d'un color malva intens. Anys m\u00e9s tard, Vel\u00e1zquez tornar\u00e0 a fer servir el recurs del mirall que reflecteix el rostre de la dea en Las Meninas; els retrats de Felip IV i la seva esposa apareixen reflectits al mirall que apareix a la pintura. En la Venus del mirall, per damunt de tot, apareixen pinzellades soltes i no es concreten les formes. Aquesta lleugeresa permet de veure les correccions que va realitzar l'artista en el seu moment, com el gest del bra\u00e7 de Venus que al principi es trobava en una posici\u00f3 m\u00e9s alta; tamb\u00e9 va corregir els contorns del mirall, el tra\u00e7 de l'espatlla i el dors de Cupido. No s'ha conservat cap m\u00e9s nu de Vel\u00e1zquez, per\u00f2 se sap que per enc\u00e0rrec de Felip IV va realitzar-ne d'altres amb una tem\u00e0tica similar, com el de Venus i Adonis i Cupido i Psique.[88]", "qas": [{"answers": [{"text": "una cinta rosa de seda", "answer_start": 39}], "id": "P_235_C_1410_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 a les mans Cupido?"}, {"answers": [{"text": "com el s\u00edmbol de l'amor ven\u00e7ut per la bellesa", "answer_start": 122}], "id": "P_235_C_1410_Q2", "question": "Com s'interpreta la cinta rosa de seda?"}, {"answers": [{"text": "soltes", "answer_start": 585}], "id": "P_235_C_1410_Q3", "question": "Com s\u00f3n les pinzellades que apareixen en la Venus del mirall de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "les correccions que va realitzar l'artista en el seu moment", "answer_start": 657}], "id": "P_235_C_1410_Q4", "question": "Qu\u00e8 ens permet veure la lleugeresa de les pinzellades en alguns quadres de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "les formes", "answer_start": 610}], "id": "P_235_C_1410_Q5", "question": "Qu\u00e8 no es concreten en la Venus del mirall de Vel\u00e1zquez?"}]}]}, {"title": "Uruguai", "paragraphs": [{"context": "El terreny uruguai\u00e0 \u00e9s pampe\u00e0 (vegeu sabana uruguaiana), lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gaireb\u00e9 tot el terreny est\u00e0 situat al nivell del mar, \u00e9s a dir, de 0 a 10 m. No obstant aix\u00f2, al centre del pa\u00eds s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com a cuchillas. La cuchilla d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana s\u00f3n les m\u00e9s importants. Presenten una capa de pedres s\u00f2lida, argilenca i amb vegetaci\u00f3 al seu voltant.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "pampe\u00e0", "answer_start": 23}], "id": "P_341_C_2041_Q1", "question": "Com \u00e9s el terreny uruguai\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "al nivell del mar", "answer_start": 213}], "id": "P_341_C_2041_Q2", "question": "On est\u00e0 situat gaireb\u00e9 tot el terreny uruguai\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "cuchillas", "answer_start": 368}], "id": "P_341_C_2041_Q3", "question": "Com es coneixen les cadenes de turons del centre d'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "La cuchilla d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana", "answer_start": 379}], "id": "P_341_C_2041_Q4", "question": "Quines son les cuchillas m\u00e9s importants de l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "vegetaci\u00f3", "answer_start": 505}], "id": "P_341_C_2041_Q5", "question": "Qu\u00e8 tenen al voltant les cuchillas de l'Uruguai?"}]}, {"context": "Quant a la gastronomia, l'Uruguai tamb\u00e9 destaca per la seva graellada, parrillada (o barbacoa). Els chinchulines, les entranyes, i tota mena de carn bovina, ovina i porcina, es consumeixen amb certa regularitat. \u00c9s com\u00fa organitzar una \"parrillada\" (com un esdeveniment social) entre amics o familiars i consumir carn feta a la brasa o en una estufa de llenya.[78] Un reguitzell de vins i altres begudes alcoh\u00f2liques solen servir-se per a la sobretaula. En aquesta l\u00ednia, la grappamiel uruguaiana (grappa italiana amb mel), se serveix com a beguda forta.[79]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la seva graellada", "answer_start": 48}], "id": "P_341_C_2042_Q1", "question": "Per qu\u00e8 destaca la gastronomia d'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "les entranyes", "answer_start": 114}], "id": "P_341_C_2042_Q2", "question": "Qu\u00e8 son els chinchulines?"}, {"answers": [{"text": "bovina, ovina i porcina", "answer_start": 149}], "id": "P_341_C_2042_Q3", "question": "Quina carn es consumeix amb regularitat a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "un esdeveniment social", "answer_start": 253}], "id": "P_341_C_2042_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s una parrillada a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "grappa italiana amb mel", "answer_start": 497}], "id": "P_341_C_2042_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la grappamiel?"}]}, {"context": "Molts europeus, sobretot d'Espanya i It\u00e0lia, van buscar refugi a l'Uruguai durant el franquisme i les dictadures militars de mitjan segle xx. Entre ells destaquen els catalans Margarida Xirgu, actriu, i l'arquitecte Antoni Bonet; Enriqueta Compte y Riqu\u00e9, mestra barcelonina; i il\u00b7lustres fam\u00edlies de Catalunya, Gal\u00edcia i It\u00e0lia, que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament econ\u00f2mic, pol\u00edtic i social del pa\u00eds. La fam\u00edlia Batlle, ori\u00fcnda de Sitges, donaria quatre presidents a l'Uruguai en tres segles. Jos\u00e9 Batlle y Ord\u00f3\u00f1ez, fill de Lorenzo Batlle y Grau, que va separar l'esgl\u00e9sia de l'Estat, va modernitzar el pa\u00eds i el va portar a un per\u00edode de prosperitat financera que li va valer el nom de la \"Su\u00efssa d'Am\u00e8rica\".[53]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobretot d'Espanya i It\u00e0lia", "answer_start": 16}], "id": "P_341_C_2043_Q1", "question": "D'on eren els europeus que van buscar refugi a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "Margarida Xirgu", "answer_start": 176}], "id": "P_341_C_2043_Q2", "question": "Quina actriu destaca entre els refugiats a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "de Catalunya, Gal\u00edcia i It\u00e0lia", "answer_start": 298}], "id": "P_341_C_2043_Q3", "question": "D'on provenien les fam\u00edlies il\u00b7lustres que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament econ\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "La fam\u00edlia Batlle", "answer_start": 433}], "id": "P_341_C_2043_Q4", "question": "Quina fam\u00edlia va donar quatre presidents a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "de Lorenzo Batlle y Grau", "answer_start": 553}], "id": "P_341_C_2043_Q5", "question": "De qui era fill Jos\u00e9 Batlle y Ord\u00f3\u00f1ez?"}]}, {"context": "La ind\u00fastria de tecnologies de la inform\u00e0tica \u00e9s puixant a l'Uruguai. Els principals exponents s\u00f3n els productes GeneXus (Artech), Bantotal (DeLarrobla i associats) Memory. La ind\u00fastria del programari \u00e9s una de les majors exportadores del pa\u00eds. I malgrat les dificultats de la zona, aquesta ind\u00fastria \u00e9s una de les que presenta un creixement m\u00e9s gran i un futur m\u00e9s prometedor, sent l'\u00fanica ind\u00fastria amb desocupaci\u00f3 zero a tot el pa\u00eds. Un dels projectes privats m\u00e9s importants dels \u00faltims anys ha estat \"Zonamerica\".", "qas": [{"answers": [{"text": "La ind\u00fastria de tecnologies de la inform\u00e0tica", "answer_start": 0}], "id": "P_341_C_2045_Q1", "question": "Quina industria \u00e9s puixant a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "La ind\u00fastria del programari", "answer_start": 173}], "id": "P_341_C_2045_Q2", "question": "Quina industria \u00e9s de les majors exportadores de l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "La ind\u00fastria del programari", "answer_start": 173}], "id": "P_341_C_2045_Q3", "question": "Quina \u00e9s l'\u00fanica industria amb desocupaci\u00f3 zero a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "Zonamerica", "answer_start": 505}], "id": "P_341_C_2045_Q4", "question": "Quin ha estat un dels projectes privats m\u00e9s importants dels \u00faltims anys a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "gran", "answer_start": 346}], "id": "P_341_C_2045_Q5", "question": "Com \u00e9s el creixement que presenta la ind\u00fastria del programari l'Uruguai?"}]}, {"context": "El matrimoni Pereira-Rossell va fundar l'hospital p\u00fablic que avui porta el seu nom, a Montevideo. Emilio Reus, empresari madrileny, va invertir molt capital en la construcci\u00f3 de nous habitatges destinats al comer\u00e7 i la resid\u00e8ncia. El pintor Joaquim Torres-Garcia, fill de pare catal\u00e0, va ser una de les icones art\u00edstiques m\u00e9s importants de l'Uruguai -i de Catalunya- al llarg del segle XX. Hi ha tamb\u00e9 un Casal Catal\u00e0 a Montevideo, on es va celebrar el Congr\u00e9s de Catalans de les Rep\u00fabliques del Plata el 1936.", "qas": [{"answers": [{"text": "Pereira-Rossell", "answer_start": 13}], "id": "P_341_C_2046_Q1", "question": "Quin matrimoni va fundar una hospital p\u00fablic a l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "Joaquim Torres-Garcia", "answer_start": 241}], "id": "P_341_C_2046_Q3", "question": "Qui va ser una de les icones art\u00edstiques m\u00e9s importants de l'Uruguai?"}, {"answers": [{"text": "el Congr\u00e9s de Catalans de les Rep\u00fabliques del Plata", "answer_start": 450}], "id": "P_341_C_2046_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va celebrar al Casal Catal\u00e0 de Montevideo el 1936?"}, {"answers": [{"text": "Emilio Reus", "answer_start": 98}], "id": "P_341_C_2046_Q5", "question": "Quin empresari madrileny va invertir molt capital en la construcci\u00f3 de nous habitatges?"}]}]}, {"title": "Zelmira", "paragraphs": [{"context": "Antenore se'n va del palau seguit de tot el seguici, encara que Leucippo es queda una mica endarrerit. Apareix Ilo, que va buscant al seu fill. Leucippo s'adona de la seva pres\u00e8ncia: el palau est\u00e0 ara desert, pel que \u00e9s el moment idoni per a assassinar-lo. Agafa un punyal i corre cap a ell per matar-lo per\u00f2 Zelmira arriba a temps d'evitar el crim. Leucippo, veient-se descobert, demana a Ilo a crits que es protegeixi, ja que s'ha adonat que Zelmira pret\u00e9n matar-lo. La dona queda sorpresa davant les paraules de Leucippo per\u00f2 aquest li assegura a Ilo que si hagu\u00e9s trigat un minut m\u00e9s a arribar, ja estaria mort. L'home creu les paraules del malvat i repudia la seva dona. Emma, Antenore i el seguici entren al palau alarmats pel xivarri i Leucippo informa a tots de l'intent d'assassinat de Zelmira. Tots queden molt sorpresos davant la not\u00edcia i Antenore, despr\u00e9s de tornar a acusar Zelmira de la mort de Polidor i Azor, la condemna a mort i ordena que sigui empresonada immediatament. La consternaci\u00f3 general posa punt final a l'acte I (Final: Il figlio mio, stelle, dov'\u00e8?).", "qas": [{"answers": [{"text": "del palau", "answer_start": 17}], "id": "P_120_C_715_Q1", "question": "D'on marxa Antenore?"}, {"answers": [{"text": "al seu fill", "answer_start": 131}], "id": "P_120_C_715_Q2", "question": "A qui busca Ilo?"}, {"answers": [{"text": "la seva dona", "answer_start": 662}], "id": "P_120_C_715_Q4", "question": "A qui repudia Ilo?"}]}, {"context": "A la cripta en la qual s'oculta Polidor hi ha baixat Ilo, amb l'objectiu de buscar un lloc tranquil per pensar. Polidor, meditabund, passeja per l'amagatall i sospita que Zelmira ha estat capturada. Sogre i gendre es troben, descobrint Ilo en aquest moment que Polidor segueix encara amb vida. El rei narra a Ilo tot l'esdevingut a Lesbos en la seva abs\u00e8ncia, quedant doncs demostrada la innoc\u00e8ncia de Zelmira. Ilo li assegura que tornar\u00e0 d'aqu\u00ed a poc al costat de les seves tropes per alliberar-lo per\u00f2 Polidoro li demana que salvi abans a la seva filla. Ilo obeeix i marxa r\u00e0pidament del lloc (Duo: In estasi di gioia).", "qas": [{"answers": [{"text": "A la cripta", "answer_start": 0}], "id": "P_120_C_716_Q1", "question": "On s'oculta Polidor?"}, {"answers": [{"text": "la innoc\u00e8ncia de Zelmira", "answer_start": 385}], "id": "P_120_C_716_Q3", "question": "Qu\u00e8 queda demostrat?"}, {"answers": [{"text": "Sogre i gendre", "answer_start": 199}], "id": "P_120_C_716_Q4", "question": "Quina relaci\u00f3 tenen Polidor i Ilo?"}, {"answers": [{"text": "a la seva filla", "answer_start": 539}], "id": "P_120_C_716_Q5", "question": "A qui li demana que salvi Polidor?"}]}, {"context": "Tot seguit Zelmira arriba a la pla\u00e7a. La dona experimenta inquietud en tornar a veure el seu marit i decideix no revelar res dels terribles esdeveniments ocorreguts a Lesbos. Ilo corre per abra\u00e7ar-la per\u00f2 immediatament s'adona del dolor que la seva dona sent en el seu interior. La interroga per\u00f2 ella no li aclareix res. A continuaci\u00f3 dubte si Zelmira la segueix estimant, cosa que ella afirma rotundament. Finalment li pregunta si ja ha informat al seu pare de la seva tornada, el que fa que la dona es posi encara m\u00e9s nerviosa. Ilo l'exhorta que el condueixi davant el seu sogre per\u00f2 en aquest moment apareix Emma al costat d'un grup de donzelles i informen Zelmira que Antenore ha fet c\u00f3rrer per tot el regne el rumor que ha estat ella l'assassina d'Azor. Ilo, que no sap res del que ha passat, queda molt estranyat davant la not\u00edcia i demana explicacions a la seva esposa per\u00f2 ella li prega que torni a la seva terra natal i l'abandoni al seu inexorable dest\u00ed. La incertesa d'Ilo \u00e9s ara m\u00e0xima. Emma i les donzelles aconsellen Zelmira que es posi fora de perill com m\u00e9s aviat mentre ella se sent lacerada pel dolor (Duo: Ah che quei tronchi accenti?).", "qas": [{"answers": [{"text": "a Lesbos", "answer_start": 165}], "id": "P_120_C_717_Q2", "question": "On van oc\u00f3rrer els esdeveniments que Zelmira no vol revelar?"}, {"answers": [{"text": "Antenore", "answer_start": 673}], "id": "P_120_C_717_Q3", "question": "Qui escampa que Zelmira ha estat l'assassina d'Azor?"}, {"answers": [{"text": "estranyat", "answer_start": 810}], "id": "P_120_C_717_Q4", "question": "Com queda Ilo davant la not\u00edcia?"}, {"answers": [{"text": "que torni a la seva terra natal", "answer_start": 896}], "id": "P_120_C_717_Q5", "question": "Qu\u00e8 li demana Zelmira a Ilo?"}]}, {"context": "El complicat argument s'articula entorn de la figura de Zelmira, filla de Polidoro, rei de l'illa de Lesbos i estimat pel poble, i del pr\u00edncep Ilo, marit de la protagonista. Abans dels fets que s'hi narren, en abs\u00e8ncia d'Ilo, partit per defensar la seva terra natal, Azorre, senyor de Mitilene, a qui Polidoro havia negat la m\u00e0 de la seva filla, ha enva\u00eft Lesbos en un intent d'assassinar l'anci\u00e0 rei. Zelmira ha reeixit a amagar son pare en una tomba reial, i fingint cedir als prop\u00f2sits d'Azorre, l'enganya fent-li creure que son pare s'ha amagat al temple de Ceres. Azorre fa calar foc al temple creient que aix\u00ed ha donat mort al seu rival. Per\u00f2 Antenore, aspirant al trom de Mitilene i enemic d'Azorre, havent-se unit a la conquesta de Lesbos fa assassinar aquest. Nom\u00e9s el providencial retorn del valer\u00f3s Ilo far\u00e0 possible l'expulsi\u00f3 del nou usurpador i restablir al seu tron el savi rei Polidoro.", "qas": [{"answers": [{"text": "complicat", "answer_start": 3}], "id": "P_120_C_718_Q1", "question": "Com \u00e9s l'argument?"}, {"answers": [{"text": "en una tomba reial", "answer_start": 439}], "id": "P_120_C_718_Q5", "question": "On amaguen a Polidoro?"}]}, {"context": "Muralles de la ciutat de Lesbos. Est\u00e0 clarejant. Un grup de soldats es lamenten de l'assassinat d'Azor, usurpador del tron de Lesbos (Cor: Oh sciagura! O infausto evento!). Leucippo es presenta davant els militars i, despr\u00e9s de saber qu\u00e8 ha passat, pregunta per l'autor del crim per\u00f2 ning\u00fa sap qui ha estat. Arriba a continuaci\u00f3 Antenore, tamb\u00e9 molt afligit per la mort del pr\u00edncep i jura donar mort a l'assass\u00ed. Leucippo manifesta llavors el seu desig que sigui Antenore el nou rei de Lesbos, decisi\u00f3 que secunden tots els guerrers (Cavatina: Che vidi! Amici! Oh eccesso!).", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'assassinat d'Azor", "answer_start": 80}], "id": "P_120_C_719_Q1", "question": "De qu\u00e8 es lamenten els soldats?"}, {"answers": [{"text": "ning\u00fa", "answer_start": 284}], "id": "P_120_C_719_Q3", "question": "Qui sap qui ha estat l'autor del crim?"}, {"answers": [{"text": "donar mort a l'assass\u00ed", "answer_start": 389}], "id": "P_120_C_719_Q4", "question": "Qu\u00e8 jura Antenore?"}]}, {"context": "Tots dos parteixen i l'escena queda solit\u00e0ria durant uns instants. Fa la seva aparici\u00f3 Emma, que fuig espaordida de Zelmira. La dona persegueix a la seva confident per\u00f2 ella li diu que no vol saber res d'una parricida. Zelmira li fa saber que est\u00e0 molt equivocada i li demana que la segueixi per poder demostrar-li tot el contrari sota jurament de guardar en secret tot el que vegi. Emma accepta i les dones surten.", "qas": [{"answers": [{"text": "solit\u00e0ria", "answer_start": 36}], "id": "P_120_C_720_Q1", "question": "Com queda l'escena?"}, {"answers": [{"text": "de Zelmira", "answer_start": 113}], "id": "P_120_C_720_Q2", "question": "De qui fuig Emma?"}, {"answers": [{"text": "d'una parricida", "answer_start": 202}], "id": "P_120_C_720_Q3", "question": "De qui no vol saber res Emma?"}, {"answers": [{"text": "guardar en secret tot el que vegi", "answer_start": 348}], "id": "P_120_C_720_Q4", "question": "Qu\u00e8 li fa jurar Zelmira?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 7 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "La companyia impuls\u00e0 una gran modernitzaci\u00f3 de la l\u00ednia. Al juliol del 1996 es pos\u00e0 en marxa el \"Metro del Vall\u00e8s\", \u00e9s a dir, l'augment dels serveis i la freq\u00fc\u00e8ncia de pas dels trens, acompanyat d'un canvi d'imatge. En quatre mesos l'augment de passatgers va ser de mig mili\u00f3 de persones als serveis de la L\u00ednia Barcelona-Vall\u00e8s.[44] Va suposar la inversi\u00f3 de 15.000 milions de pessetes. Els serveis es van numerar, comen\u00e7ant a utilitzar per a la l\u00ednia 7 el color marr\u00f3 i la identificaci\u00f3 \"U7\" (\"U\" d'urb\u00e0).[45] L'any 2003, juntament amb la posada en funcionament de la l\u00ednia 11 del FMB, la U7 es reanomena al nom actual, L7 (\"L\" de l\u00ednia).[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al juliol del 1996", "answer_start": 57}], "id": "P_53_C_313_Q1", "question": "Quan es pos\u00e0 en funcionament el \u201cMetro del Vall\u00e8s\u201d?"}, {"answers": [{"text": "mig mili\u00f3", "answer_start": 266}], "id": "P_53_C_313_Q2", "question": "Quin augment de passatgers va tenir en quatre mesos la L\u00ednia Barcelona-Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "15.000 milions de pessetes", "answer_start": 360}], "id": "P_53_C_313_Q3", "question": "Quina inversi\u00f3 va suposar la construcci\u00f3 de la L\u00ednia Barcelona-Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "marr\u00f3", "answer_start": 464}], "id": "P_53_C_313_Q4", "question": "Quin color es va utilitzar per a la l\u00ednia 7?"}, {"answers": [{"text": "L7", "answer_start": 622}], "id": "P_53_C_313_Q5", "question": "Com es va reanomenar la \u201cU7\u201d?"}]}, {"context": "El \"Ferrocarril de Sarri\u00e0 a Barcelona\" popularment conegut com a tren de Sarri\u00e0 constru\u00eft per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri\u00e0 va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci\u00f3 a vapor, en superf\u00edcie i ample ib\u00e8ric antic (1672 mm). La concessi\u00f3 de la l\u00ednia data del 1856 i tenia una longitud de 4,72 km per unir Barcelona amb els municipis de Gr\u00e0cia, Sant Gervasi de Cassoles i Sarri\u00e0. El projecte inicial es va replantejar, ja que el trajecte tallava per la meitat les illes projectades per Ildefons Cerd\u00e0, fent que pass\u00e9s pel carrer de Balmes i Via Augusta.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "tren de Sarri\u00e0", "answer_start": 65}], "id": "P_53_C_314_Q1", "question": "Com es conegut el \u201cFerrocarril de Sarri\u00e0 a Barcelona\u201d?"}, {"answers": [{"text": "1863", "answer_start": 168}], "id": "P_53_C_314_Q2", "question": "Quan va ser inaugurat el \u201cFerrocarril de Sarri\u00e0 a Barcelona\u201d?"}, {"answers": [{"text": "1856", "answer_start": 274}], "id": "P_53_C_314_Q3", "question": "De quin any data la concessi\u00f3 de la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "4,72 km", "answer_start": 303}], "id": "P_53_C_314_Q4", "question": "Quina longitud tenia la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "Gr\u00e0cia, Sant Gervasi de Cassoles i Sarri\u00e0", "answer_start": 351}], "id": "P_53_C_314_Q5", "question": "Amb quins municipis unia a Barcelona la l\u00ednia?"}]}, {"context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[38] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les l\u00ednies a Ferrocarriles de V\u00eda Estrecha de forma provisional,[21] mentre el Ministeri d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya, la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el r\u00e8gim d'explotaci\u00f3 d'aquesta xarxa.[39] A causa de la indefinici\u00f3 es va produir una degradaci\u00f3 del material i les instal\u00b7lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralitzaci\u00f3 de l'explotaci\u00f3.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 23 de maig de 1977", "answer_start": 0}], "id": "P_53_C_315_Q1", "question": "En quina data es va anunciar la clausura de la xarxa?"}, {"answers": [{"text": "les l\u00ednies a Ferrocarriles de V\u00eda Estrecha", "answer_start": 175}], "id": "P_53_C_315_Q3", "question": "Qu\u00e8 es van transferir per Reial Decret el 17 de juny de 1977?"}, {"answers": [{"text": "degradaci\u00f3 del material", "answer_start": 498}], "id": "P_53_C_315_Q4", "question": "Qu\u00e8 va provocar la indefinici\u00f3 de les administracions p\u00fabliques?"}]}, {"context": "El 1924 va ser l'any amb m\u00e9s nombre de viatgers per\u00f2 el tr\u00e0fic va anar disminuint a causa de les mol\u00e8sties per les obres de soterrament del Tren de Sarri\u00e0, que havien obligat a canviar l'empla\u00e7ament habitual de les estacions de Barcelona i Gr\u00e0cia.[27] El 1929 s'obria el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "1924", "answer_start": 3}], "id": "P_53_C_316_Q1", "question": "Quin va ser l'any amb m\u00e9s nombre de viatgers?"}, {"answers": [{"text": "les obres de soterrament del Tren de Sarri\u00e0", "answer_start": 111}], "id": "P_53_C_316_Q2", "question": "Quina va ser la causa que va provocar la disminuci\u00f3 del tr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner", "answer_start": 268}], "id": "P_53_C_316_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va obrir l'any 1929?"}]}]}, {"title": "Genji Monogatari", "paragraphs": [{"context": "Per ra\u00f3 de les difer\u00e8ncies culturals, llegir una versi\u00f3 del Genji amb anotacions \u00e9s molt com\u00fa, incl\u00fas entre els japonesos. Hi ha diverses versions amb anotacions de novel\u00b7listes, incloent-hi Seiko Tanabe, Osamu Hashimoto i Jakucho Setouchi.[24] Moltes obres, incloses s\u00e8ries de manga i diferents serials televisius, s'ha derivat del \"Conte de Genji\". Com a m\u00ednim s'han editat cinc adaptacions del Genji al manga.[25] La versi\u00f3 manga feta per Waki Yamato, Asakiyumemishi (Genji Monogatari en catal\u00e0), \u00e9s molt llegit entre la joventut japonesa, i una altra versi\u00f3 feta per en Miyako Maki va guanyar el Shogakukan Manga Award l'any 1989.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "llegir una versi\u00f3 del Genji amb anotacions", "answer_start": 38}], "id": "P_378_C_2263_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s molt com\u00fa per ra\u00f3 de les difer\u00e8ncies culturals?"}, {"answers": [{"text": "diverses", "answer_start": 129}], "id": "P_378_C_2263_Q2", "question": "Quantes versions hi ha amb anotacions de novel\u00b7listes?"}, {"answers": [{"text": "Moltes obres, incloses s\u00e8ries de manga i diferents serials televisius", "answer_start": 245}], "id": "P_378_C_2263_Q3", "question": "Quines obres s'han derivat del \"Conte de Genji\"?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 376}], "id": "P_378_C_2263_Q4", "question": "Quantes adaptacions del Genji al manga s'han editat com a m\u00ednim?"}, {"answers": [{"text": "Miyako Maki", "answer_start": 574}], "id": "P_378_C_2263_Q5", "question": "Qui va fer la versi\u00f3 que va guanyar el Shogakukan Manga Award l'any 1989?"}]}, {"context": "Un altre aspecte del llenguatge usat \u00e9s la import\u00e0ncia d'utilitzar poesia en les conversacions. Modificar o reescriure un poema cl\u00e0ssic d'acord amb la situaci\u00f3 actual era el comportament esperat en la vida de la cort Heian, i sovint, servia per a comunicar fines al\u00b7lusions de forma oculta. Els poemes al Genji apareixen sovint en la forma Tanka de la cl\u00e0ssica poesia japonesa Waka. Molts dels poemes s\u00f3n ben coneguts pel p\u00fablic, i generalment nom\u00e9s en llegir les primeres l\u00ednies ja es d\u00f3na per suposat que el lector ser\u00e0 capa\u00e7 de completar el text per si mateix, de la mateixa forma que avui en dia si es diu \u00absi vas a Roma...\u00bb i deixar de forma t\u00e0cita la resa de la frase (\u00ab... fes com els romans\u00bb).", "qas": [{"answers": [{"text": "per a comunicar fines al\u00b7lusions de forma oculta", "answer_start": 241}], "id": "P_378_C_2264_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 servia reescriure un poema cl\u00e0ssic en la vida de la cort Heian?"}, {"answers": [{"text": "de forma oculta", "answer_start": 274}], "id": "P_378_C_2264_Q3", "question": "Com es comunicaven les fines al\u00b7lusions en la vida de la cort Heian?"}, {"answers": [{"text": "en la forma Tanka de la cl\u00e0ssica poesia japonesa Waka", "answer_start": 328}], "id": "P_378_C_2264_Q4", "question": "Com apareixen sovint els poemes al Genji?"}, {"answers": [{"text": "pel p\u00fablic", "answer_start": 418}], "id": "P_378_C_2264_Q5", "question": "Per qui s\u00f3n ben coneguts els poemes del Genji?"}]}, {"context": "El manuscrit original escrit per Murasaki Shikibu ja no existeix. Existeixen nombroses c\u00f2pies, que segons Ikeda Kikan ronden les 300, amb algunes difer\u00e8ncies entre elles. Es creu que Shikibu sovint va tornar enrere i va editar els primers manuscrits introduint-hi algunes discrep\u00e0ncies amb les primeres c\u00f2pies.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Murasaki Shikibu", "answer_start": 33}], "id": "P_378_C_2265_Q1", "question": "Per qui est\u00e0 escrit el manuscrit original?"}, {"answers": [{"text": "ja no existeix", "answer_start": 50}], "id": "P_378_C_2265_Q2", "question": "On \u00e9s el manuscrit original escrit per Murasaki Shikibu?"}, {"answers": [{"text": "ronden les 300", "answer_start": 118}], "id": "P_378_C_2265_Q3", "question": "Quantes c\u00f2pies del manuscrit existeixen segons Ikeda Kikan?"}, {"answers": [{"text": "algunes discrep\u00e0ncies amb les primeres c\u00f2pies", "answer_start": 264}], "id": "P_378_C_2265_Q4", "question": "Qu\u00e8 es creu que va introduir Shikibu en l'edici\u00f3 dels primers manuscrits?"}]}, {"context": "El debat sobre quina part del Genji va ser realment escrita per Murasaki Shikibu ha estat vigent durant cent\u00faries i segurament, mai finalitzar\u00e0 llevat que es realitzi un gran descobriment hist\u00f2ric. Est\u00e0 acceptat de forma general que el conte va finalitzar-se, en la forma que el podem veure actualment, l'any 1021, quan l'autor de Sarashina Nikki va escriure una coneguda entrada al seu diari sobre la joia que li produ\u00efa el fet d'haver adquirit una c\u00f2pia completa del conte. Ella va escriure que eren aproximadament cinquanta cap\u00edtols i menciona un personatge introdu\u00eft cap al final del treball; per tant, si altres autors a part de Murasaki Shikibu van treballar en el conte, el treball va ser realitzat en una data molt pr\u00f2xima al moment en qu\u00e8 es va escriure l'entrada del diari. El mateix diari de Murasaki Shikibu inclou refer\u00e8ncies a l'obra en q\u00fcesti\u00f3, i de fet, en destaca l'aplicaci\u00f3 a si mateixa del nom de Murasaki al\u00b7ludint al personatge femen\u00ed principal de l'obra. Aquesta entrada del diari confirma que una part, si no tota l'obra, estava disponible el 1008 quan evid\u00e8ncies internes suggereixen de forma convincent que l'entrada va ser escrita.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant cent\u00faries", "answer_start": 97}], "id": "P_378_C_2266_Q1", "question": "Durant quant de temps ha estat obert el debat de si realment Genji va ser escrita per Murasaki Shikibu?"}, {"answers": [{"text": "mai", "answer_start": 128}], "id": "P_378_C_2266_Q2", "question": "Quan finalitzar\u00e0 segurament el debat de si realment Genji va ser escrita per Murasaki Shikibu?"}, {"answers": [{"text": "un personatge introdu\u00eft cap al final del treball", "answer_start": 547}], "id": "P_378_C_2266_Q3", "question": "A qui menciona Sarashina Nikki al seu diari?"}, {"answers": [{"text": "cap al final del treball", "answer_start": 571}], "id": "P_378_C_2266_Q4", "question": "On va ser introdu\u00eft el personatge que menciona Sarashina Nikki?"}, {"answers": [{"text": "al personatge femen\u00ed principal de l'obra", "answer_start": 936}], "id": "P_378_C_2266_Q5", "question": "A qui al\u00b7ludeix Murasaki?"}]}, {"context": "Genji i la seva esposa Lady Aoi es reconcilien i ella d\u00f3na a llum a un fill, per\u00f2 ella mor poc despr\u00e9s. Genji es troba afligit i trist per\u00f2, troba consol en Murasaki, amb qui es casa. El pare de Genji, l'Emperador, mor; i els seus enemics pol\u00edtics, el \"Ministre de Dret\" i la nova mare de l'Emperador (\u00abKokiden\u00bb) prenen el poder del govern. Aleshores un altre assumpte secret dels amors de Genji surt a la llum: Genji i una concubina del seu germ\u00e0, l'Emperador Suzaku, s\u00f3n descoberts quan es troben en secret. L'Emperador confia en la seva pr\u00f2pia diversi\u00f3 de Genji amb la dona (\u00abOborozukiyo\u00bb), per\u00f2 t\u00e9 el deure de castigar el seu mig germ\u00e0. Genji \u00e9s exiliat a la ciutat de Suma a les zones rurals de la prov\u00edncia de Harima (ara part de Kobe dins la prefectura de Hy\u014dgo). All\u00e0, un pr\u00f2sper home d'Akashi, prov\u00edncia de Settsu (conegut com el novell d'Akashi) entret\u00e9 a Genji, i Genji t\u00e9 una relaci\u00f3 amorosa amb la filla d'Akashi. Ella d\u00f3na a llum una filla. L'\u00fanica filla de Genji, es converteix m\u00e9s tard en l'Emperadriu.", "qas": [{"answers": [{"text": "Lady Aoi", "answer_start": 23}], "id": "P_378_C_2267_Q1", "question": "Qui \u00e9s l'esposa de Genji?"}, {"answers": [{"text": "Murasaki", "answer_start": 157}], "id": "P_378_C_2267_Q2", "question": "Amb qui es casa Genji despr\u00e9s de la mort de Lady Aoi?"}, {"answers": [{"text": "quan es troben en secret", "answer_start": 484}], "id": "P_378_C_2267_Q4", "question": "Quan son descoberts Genji i la concubina del seu germ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a la ciutat de Suma", "answer_start": 658}], "id": "P_378_C_2267_Q5", "question": "On es exiliat Genji?"}]}, {"context": "Genji visita Kitayama, l'\u00e0rea muntanyosa i rural al nord de Kyoto, on   troba una preciosa nena de 10 anys. Ell se sent fascinat per aquesta petita nena (\u00abMurasaki\u00bb), i descobreix que ella \u00e9s una neboda de la \"Senyora Fujitsubo\". Finalment ell la segresta, la porta al seu propi palau i l'educa per a ser la seva dona ideal; com la \"Senyora Fujitsubo\". Durant aquest temps, Genji tamb\u00e9 es troba de forma secreta amb la Lady Fijutsubo, i ella engendra al seu fill. Tothom excepte els dos enamorats creuen que el pare de la criatura \u00e9s l'Emperador. Despr\u00e9s, el noi es converteix en l'hereu a la corona i Senyora Fujitsubo en l'Emperadriu, per\u00f2 Genji i Fujitsubo juren mantenir el secret.", "qas": [{"answers": [{"text": "Kitayama", "answer_start": 13}], "id": "P_378_C_2268_Q1", "question": "Qu\u00e8 visita Genji?"}, {"answers": [{"text": "al nord de Kyoto", "answer_start": 49}], "id": "P_378_C_2268_Q2", "question": "On \u00e9s Kitayama?"}, {"answers": [{"text": "10", "answer_start": 99}], "id": "P_378_C_2268_Q3", "question": "Quants anys t\u00e9 la nena que troba Genji a Kitayama?"}, {"answers": [{"text": "Lady Fijutsubo", "answer_start": 419}], "id": "P_378_C_2268_Q5", "question": "Qui engendra el fill de Genji?"}]}]}, {"title": "N\u00favol d'Oort", "paragraphs": [{"context": "Per explicar l'\u00f2rbita de Sedna, els seus descobridors han proposat la hip\u00f2tesi que el n\u00favol d'Oort s'est\u00e9n fins a una dist\u00e0ncia molt m\u00e9s propera al Sol del que es pensava fins ara. Aquest \"n\u00favol d'Oort intern\" estaria situat al mateix pla que el cintur\u00f3 de Kuiper i s'estendria fins a tan sols uns pocs centenars d'unitats astron\u00f2miques del Sol.[61] En cas de ser certa, aquesta hip\u00f2tesi implicaria que, durant la seva formaci\u00f3, el Sol no era una estrella a\u00efllada sin\u00f3 que formava part d'un c\u00famul d'estrelles properes entre si. Durant la formaci\u00f3 del n\u00favol d'Oort, els objectes que eren expulsats pels gegants gasosos cap a l'exterior del sistema solar, com per exemple Sedna, s'haurien vist afectats per la interacci\u00f3 gravitat\u00f2ria amb aquestes estrelles tan pr\u00f2ximes i les seves \u00f2rbites s'haurien estabilitzat a una dist\u00e0ncia molt m\u00e9s propera al Sol del que prediu la teoria actual.", "qas": [{"answers": [{"text": "al mateix pla que el cintur\u00f3 de Kuiper", "answer_start": 225}], "id": "P_98_C_583_Q1", "question": "On estaria situat el n\u00favol d'Oort intern?"}, {"answers": [{"text": "fins a tan sols uns pocs centenars d'unitats astron\u00f2miques", "answer_start": 278}], "id": "P_98_C_583_Q2", "question": "A quina dist\u00e0ncia del Sol s'estendria el n\u00favol d'Oort intern?"}, {"answers": [{"text": "no era una estrella a\u00efllada sin\u00f3 que formava part d'un c\u00famul d'estrelles properes entre si", "answer_start": 436}], "id": "P_98_C_583_Q3", "question": "Qu\u00e8 implicaria per al Sol de ser certa la hip\u00f2tesi del n\u00favol d'Oort?"}, {"answers": [{"text": "de Sedna", "answer_start": 22}], "id": "P_98_C_583_Q4", "question": "Quina \u00f2rbita es volia explicar quan es va proposar la hip\u00f2tesi del n\u00favol d'Oor?"}, {"answers": [{"text": "pels gegants gasosos", "answer_start": 597}], "id": "P_98_C_583_Q5", "question": "Per qu\u00e8 eren expulsats els objectes cap a l'exterior del sistema solar durant la formaci\u00f3 del n\u00favol d'Oor?"}]}, {"context": "Encara que, segons Oort, el nombre d'objectes del n\u00favol seria d'uns 1011, les estimacions actuals donen un nombre for\u00e7a m\u00e9s elevat: al voltant dels 1013 objectes, que es mantenen estables perqu\u00e8 la radiaci\u00f3 solar \u00e9s molt d\u00e8bil en aquelles dist\u00e0ncies. Quan una estrella passa relativament a prop del n\u00favol, el camp gravitatori de l'estrella modifica les \u00f2rbites d'alguns objectes i els llan\u00e7a cap a l'interior del sistema solar. Aix\u00ed, el n\u00favol proporciona una font cont\u00ednua de material cometari que reempla\u00e7a els cometes destru\u00efts. Actualment, s'estima que la massa total de cometes al n\u00favol d'Oort podria ser d'unes 40 vegades la massa de la Terra.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'uns 1011", "answer_start": 62}], "id": "P_98_C_584_Q1", "question": "Quin seria el nombre d'objectes del n\u00favol segons Oort?"}, {"answers": [{"text": "1013", "answer_start": 148}], "id": "P_98_C_584_Q2", "question": "Quants objectes donen les estimacions actuals?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 la radiaci\u00f3 solar \u00e9s molt d\u00e8bil en aquelles dist\u00e0ncies", "answer_start": 188}], "id": "P_98_C_584_Q3", "question": "Com es mantenen estables els objectes?"}, {"answers": [{"text": "modifica les \u00f2rbites d'alguns objectes i els llan\u00e7a cap a l'interior del sistema solar", "answer_start": 340}], "id": "P_98_C_584_Q4", "question": "Qu\u00e8 passa quan una estrella passa relativament a prop del n\u00favol?"}, {"answers": [{"text": "d'unes 40 vegades la massa de la Terra", "answer_start": 609}], "id": "P_98_C_584_Q5", "question": "Quina massa total de cometes al n\u00favol d'Oort s'estima actualment?"}]}, {"context": "Els models computacionals suggereixen que les col\u00b7lisions de les restes dels cometes ocorregudes durant el per\u00edode de formaci\u00f3 exerceixen un paper molt m\u00e9s important del que anteriorment es creia. D'acord amb aquests models, durant les fases m\u00e9s primerenques del sistema solar, van succeir una gran quantitat de col\u00b7lisions, que molts cometes van ser destru\u00efts abans d'arribar al n\u00favol d'Oort. Aix\u00ed doncs, la massa acumulada en l'actualitat en el n\u00favol d'Oort \u00e9s molt menor del qual es pensava.[33] Es calcula que la massa del n\u00favol d'Oort \u00e9s nom\u00e9s una petita part de les 50-100 masses terrestres de material expulsat.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant les fases m\u00e9s primerenques del sistema solar", "answer_start": 225}], "id": "P_98_C_585_Q1", "question": "Quan van succeir una gran quantitat de col\u00b7lisions?"}, {"answers": [{"text": "Els models computacionals", "answer_start": 0}], "id": "P_98_C_585_Q2", "question": "Qu\u00e8 suggereixen que les col\u00b7lisions de les restes dels cometes durant el per\u00edode de formaci\u00f3 tenen un paper molt important?"}, {"answers": [{"text": "molts cometes", "answer_start": 329}], "id": "P_98_C_585_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ser destru\u00eft abans d'arribar al n\u00favol d'Oort?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s una petita part de les 50-100 masses terrestres de material expulsat", "answer_start": 543}], "id": "P_98_C_585_Q4", "question": "Quina es creu actualment que \u00e9s la massa del n\u00favol d'Oort?"}]}, {"context": "Les forces de marea es produeixen a causa que la gravetat que exerceix un cos decreix amb la dist\u00e0ncia. L'efecte m\u00e9s quotidi\u00e0 s\u00f3n les marees que la Lluna provoca sobre els oceans terrestres, que causen que aquests pugin o baixin segons la seva proximitat al sat\u00e8l\u00b7lit.[43][44] En cas de la mateixa manera, la Via L\u00e0ctia exerceix aquestes forces de marea sobre el n\u00favol d'Oort, deformant-la lleugerament cap al centre de la gal\u00e0xia (per la qual cosa el n\u00favol d'Oort no \u00e9s una esfera perfecta). En el sistema solar interior, aquesta marea gal\u00e0ctica \u00e9s \u00ednfima, ja que la gravetat solar hi predomina, per\u00f2 com m\u00e9s gran \u00e9s la llunyania al Sol es torna cada vegada m\u00e9s perceptible. Aquesta petita for\u00e7a \u00e9s suficient per pertorbar el moviment d'alguns membres del n\u00favol, i una part d'aquests s\u00f3n enviats cap al Sol.[45][46][47]", "qas": [{"answers": [{"text": "a causa que la gravetat que exerceix un cos decreix amb la dist\u00e0ncia", "answer_start": 34}], "id": "P_98_C_586_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es produeixen les forces de marea?"}, {"answers": [{"text": "la Lluna", "answer_start": 145}], "id": "P_98_C_586_Q2", "question": "Qui provoca les marees sobre els oceans terrestres?"}, {"answers": [{"text": "\u00ednfima", "answer_start": 550}], "id": "P_98_C_586_Q4", "question": "Com \u00e9s en el sistema solar interior la marea gal\u00e0ctica?"}, {"answers": [{"text": "cap al Sol", "answer_start": 797}], "id": "P_98_C_586_Q5", "question": "On s\u00f3n enviats una part dels membres del n\u00favol?"}]}, {"context": "Els cometes de per\u00edode curt poden dividir-se en dos tipus: els de la fam\u00edlia J\u00fapiter i els de la fam\u00edlia Halley (tamb\u00e9 anomenats cometes tipus Halley). La seva principal difer\u00e8ncia radica en el per\u00edode; els primers triguen menys de vint anys a completar-lo i tenen semieixos majors entorn de 5 UA, i els segons hi triguen m\u00e9s de vint anys i el seu semieix major sol ser de m\u00e9s de 10 UA. Tamb\u00e9 es pot utilitzar el par\u00e0metre de Tisserand per a diferenciar-los,[nota 5] \u00ab      T  p    = 2   {\\displaystyle {T_{p}}=2}  \u00bb la frontera de separaci\u00f3 entre tots dos, encara que la seva efectivitat est\u00e0 disputada. A m\u00e9s, els cometes de la fam\u00edlia J\u00fapiter tenen inclinacions orbitals baixes, d'uns 10\u00ba de mitjana, mentre que els de tipus Halley tenen inclinacions orbitals molt desiguals, encara que generalment molt pronunciades, d'uns 41\u00ba de mitjana. Totes aquestes difer\u00e8ncies tenen lloc a causa del seu origen: els cometes de la fam\u00edlia J\u00fapiter es van formar en la seva major part en el disc dispers, mentre que els de la fam\u00edlia Halley es van originar en el n\u00favol d'Oort.[40] Es creu que aquests \u00faltims van ser cometes de per\u00edode llarg que van ser capturats per la gravetat dels planetes gegants i enviats al sistema solar interior.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "els de la fam\u00edlia J\u00fapiter i els de la fam\u00edlia Halley", "answer_start": 59}], "id": "P_98_C_588_Q2", "question": "Quins s\u00f3n els tipus en que es poden dividir els cometes de per\u00edode curt?"}, {"answers": [{"text": "menys de vint anys", "answer_start": 223}], "id": "P_98_C_588_Q3", "question": "Quants anys triguen els cometes de la fam\u00edlia J\u00fapiter en completar el per\u00edode?"}, {"answers": [{"text": "el par\u00e0metre de Tisserand", "answer_start": 410}], "id": "P_98_C_588_Q4", "question": "Qu\u00e8 es pot utilitzar per diferenciar els cometes?"}, {"answers": [{"text": "baixes", "answer_start": 674}], "id": "P_98_C_588_Q5", "question": "Com s\u00f3n les inclinacions orbitals dels cometes de la fam\u00edlia J\u00fapiter?"}]}]}, {"title": "Simfonia n\u00fam. 8 (Mahler)", "paragraphs": [{"context": " El so augmenta gradualment en un crescendo, mentre les veus solistes s'uneixen o contrasten amb els cors. Quan el cl\u00edmax s'acosta, molts temes s\u00f3n repetits: el \u00abtema de l'amor\u00bb, la can\u00e7\u00f3 de Margarida i l'\u00abAccende\u00bb de la Part I. Finalment, mentre el cor conclou amb \u00abLa feminitat eterna ens portar\u00e0 cap al cel\u00bb, la secci\u00f3 de metalls situada fora de l'escenari reapareix amb un \u00faltim tribut al motiu Veni Creator, per acabar la simfonia amb una triomfant fanf\u00e0rria. Potser no ser\u00e0 el millor, per\u00f2 probablement es tracta del finale m\u00e9s espectacular de tota la hist\u00f2ria del simfonisme.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un crescendo", "answer_start": 28}], "id": "P_406_C_2431_Q1", "question": "Com augmenta el so?"}, {"answers": [{"text": "s'uneixen o contrasten amb els cors", "answer_start": 70}], "id": "P_406_C_2431_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan les veus solistes?"}, {"answers": [{"text": "molts temes s\u00f3n repetits", "answer_start": 132}], "id": "P_406_C_2431_Q3", "question": "Qu\u00e8 passa quan el cl\u00edmax s'acosta?"}, {"answers": [{"text": "amb \u00abLa feminitat eterna ens portar\u00e0 cap al cel\u00bb", "answer_start": 262}], "id": "P_406_C_2431_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 conclou el cor?"}, {"answers": [{"text": "Veni Creator", "answer_start": 399}], "id": "P_406_C_2431_Q5", "question": "A quin motiu fa tribut la secci\u00f3 de metalls al final?"}]}, {"context": "La secci\u00f3 de Instrument de vent de fusta per a la Vuitena consisteix en dos flautins (un que dobla la cinquena flauta), quatre flautes, quatre obo\u00e8s, un corn angl\u00e8s, tres clarinets en si bemoll, almenys dos requints en mi bemoll, un clarinet baix en si bemoll, quatre fagots i un contrafagot. La secci\u00f3 de vent-metall compr\u00e8n vuit trompes, quatre trompetes, quatre trombons, una tuba i un conjunt \u00aba part\u00bb de quatre trompetes (la primera pot ser doblada) i tres trombons. Els efectius de percussi\u00f3 consisteixen en dos jocs de timbales, dos de platerets, bombo, gong, triangle i campanes tubulars de registre greu. Mahler tamb\u00e9 hi va afegir un glockenspiel durant els assajos finals. Tamb\u00e9 s'hi inclouen altres instruments: un orgue, un harm\u00f2nium, un piano (tamb\u00e9 afegit a posteriori durant els assajos), dues arpes (tot i que quatre serien preferibles), una celesta i almenys una mandolina (per\u00f2 millor diverses). Mahler va suggerir que, en sales molt grans, el primer instrument de cada secci\u00f3 de vent de fusta fos doblat i que els efectius de la secci\u00f3 de cordes tamb\u00e9 s'incrementessin.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 326}], "id": "P_406_C_2432_Q2", "question": "Quantes trompes t\u00e9 la secci\u00f3 de vent-metall per a la Vuitena?"}, {"answers": [{"text": "dos jocs", "answer_start": 514}], "id": "P_406_C_2432_Q3", "question": "Quantes timbales t\u00e9 la secci\u00f3 de percussi\u00f3 per a la Vuitena?"}, {"answers": [{"text": "un glockenspiel", "answer_start": 640}], "id": "P_406_C_2432_Q4", "question": "Quin instrument va afegir Mahler durant els assajos finals a la secci\u00f3 de percussi\u00f3 per a la Vuitena?"}, {"answers": [{"text": "un piano", "answer_start": 747}], "id": "P_406_C_2432_Q5", "question": "Quin altre instrument van afegir durant els assajos per a la Vuitena?"}]}, {"context": "La primera fase del desenvolupament comen\u00e7a quan el cor de dones dels \u00e0ngels joves invoca la \u00abfeli\u00e7 companyia de nens benaurats\u00bb que han de portar al cel l'\u00e0nima de Faust. Els nens benaurats reben l'\u00e0nima amb alegria, les seves veus s'uneixen a la del Doctor Marianus(tenor), el qual acompanya el cor abans de trencar en un arrabassat himne en mi major dirigit a la Mater Gloriosa, \u00abla reina del cel\u00bb. Quan l'\u00e0ria acaba, les veus masculines del cor fan d'eco de les paraules del solista en un fons orquestral de tr\u00e8molos de viola, un passatge qualificat per De La Grange d'\u00abemocionalment irresistible\u00bb.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "portar al cel l'\u00e0nima de Faust", "answer_start": 140}], "id": "P_406_C_2433_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha de fer els nens Benaurats?"}, {"answers": [{"text": "el cor de dones dels \u00e0ngels joves", "answer_start": 49}], "id": "P_406_C_2433_Q2", "question": "Qui invoca els nens benaurats?"}, {"answers": [{"text": "amb alegria", "answer_start": 205}], "id": "P_406_C_2433_Q3", "question": "Cop reben l'anima de Faust els nens benaurats?"}, {"answers": [{"text": "a la del Doctor Marianus", "answer_start": 243}], "id": "P_406_C_2433_Q4", "question": "A quina veu s'uneix la dels nens benaurats?"}, {"answers": [{"text": "a la Mater Gloriosa", "answer_start": 361}], "id": "P_406_C_2433_Q5", "question": "A qui dirigeix un himne el Doctor Marianus?"}]}, {"context": "Amb l'\u00fas d'elements vocals durant tota la composici\u00f3, m\u00e9s que en episodis al final o prop d'ell, l'obra va ser la primera simfonia completament coral que es va escriure.[14] Mahler no va tenir dubtes sobre el car\u00e0cter innovador de la simfonia i la va qualificar com a la cosa m\u00e9s gran que havia fet. Mahler mantenia que totes les seves simfonies anteriors no eren m\u00e9s que un preludi d'aquesta: \u00abtractin d'imaginar l'univers sencer comen\u00e7ant a sonar i ressonar. Ja no hi ha veus humanes, sin\u00f3 planetes i sols girant\u00bb. Va ser el seu \u00abregal a la naci\u00f3 [...] un gran portador d'alegria\u00bb.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant tota la composici\u00f3", "answer_start": 27}], "id": "P_406_C_2434_Q1", "question": "Quan es fan servir els elements vocals en aquesta simfonia de Mahler?"}, {"answers": [{"text": "com a la cosa m\u00e9s gran que havia fet", "answer_start": 262}], "id": "P_406_C_2434_Q2", "question": "Com va qualificar aquesta simfonia Mahler?"}, {"answers": [{"text": "innovador", "answer_start": 218}], "id": "P_406_C_2434_Q3", "question": "Quin car\u00e0cter tenia la simfonia segons Mahler?"}, {"answers": [{"text": "un preludi d'aquesta", "answer_start": 372}], "id": "P_406_C_2434_Q4", "question": "Com considerava Mahler que eren totes les simfonies que havia fet anteriorment?"}]}, {"context": " A la seg\u00fcent secci\u00f3, \u00abInfirma nostri corporis virtute firmans perpeti\u00bb (\u00abInfon en la nostra feble carn la for\u00e7a perp\u00e8tua\u00bb), torna a la tonalitat principal de la mi bemoll amb una variaci\u00f3 del tema principal. La secci\u00f3 s'interromp per un breu interludi orquestral en qu\u00e8 s'escolten les campanes tubulars greus, donant un to ombr\u00edvol a la m\u00fasica.[56] Aquest nou ambient menys segur \u00e9s superat en reprendre el tema \u00abInfirma nostri corporis\u00bb, aquest cop sense els cors, en un t\u00e8nue ress\u00f2 en re menor de la invocaci\u00f3 inicial.[52]  ", "qas": [{"answers": [{"text": "mi bemoll", "answer_start": 162}], "id": "P_406_C_2435_Q1", "question": "Quina tonalitat torna a la seg\u00fcent secci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb una variaci\u00f3 del tema principal", "answer_start": 172}], "id": "P_406_C_2435_Q2", "question": "Com torna la tonalitat en mi bemoll?"}, {"answers": [{"text": "un breu interludi orquestral", "answer_start": 235}], "id": "P_406_C_2435_Q3", "question": "Qu\u00e8 interromp la secci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les campanes tubulars greus", "answer_start": 282}], "id": "P_406_C_2435_Q4", "question": "Qu\u00e8 sentim en l'interludi orquestral?"}, {"answers": [{"text": "un to ombr\u00edvol a la m\u00fasica", "answer_start": 318}], "id": "P_406_C_2435_Q5", "question": "Qu\u00e8 ens donen les campanes tubulars greus?"}]}]}, {"title": "La scala di seta", "paragraphs": [{"context": "La primera cosa que crida l'atenci\u00f3 de La scala di seta \u00e9s la qualitat de l'obertura, que respecte les anteriors \u00e9s m\u00e9s madura, personal i plena de detalls de gran efecte. S'inicia amb una frase r\u00e0pida dels violins seguida per la corda, i a continuaci\u00f3 entra la secci\u00f3 de vents de fusta, liderada per un obo\u00e8, que dibuixa una melodia que completa una flauta. Tot el passatge est\u00e0 integrat i continuat pel conjunt d'instruments de vent de fusta i les trompes, que creen un episodi d'aspecte profundament germ\u00e0nic, un veritable passatge d'harmonia impossible de trobar en cap obra de Cimarosa, m\u00e0xim inspirador de Rossini.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "la qualitat de l'obertura", "answer_start": 59}], "id": "P_35_C_205_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el primer que crida l'atenci\u00f3 de La scala di seta?"}, {"answers": [{"text": "de detalls", "answer_start": 145}], "id": "P_35_C_205_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 plena l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "una frase r\u00e0pida", "answer_start": 185}], "id": "P_35_C_205_Q3", "question": "Qu\u00e8 fan els violins a l'inici?"}, {"answers": [{"text": "un obo\u00e8", "answer_start": 301}], "id": "P_35_C_205_Q4", "question": "Quin instrument lidera l'entrada de a secci\u00f3 de vents de fusta?"}, {"answers": [{"text": "profundament germ\u00e0nic", "answer_start": 490}], "id": "P_35_C_205_Q5", "question": "Com \u00e9s l'episodi que creen?"}]}, {"context": "El 1952 s'estren\u00e0 al Teatro Comunale de Flor\u00e8ncia amb Nicola Monti, Renato Capecchi i Franco Calabrese. Al Regne Unit l'estrena va ser el 1954 al Sadler\u2019s Wells Theatre de Londres. La Piccola Scala de Mil\u00e0 la va veure per primera vegada el 1961 dirigida Bruno Bartoletti amb Graziella Sciutti, Cecilia Fusco, Angelo Mercuriali, Luigi Alva, Sesto Bruscantini i Calabrese. El 15 de novembre de 1977 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[7] El 1984 l'estrena va tenir lloc a Perth, Ayr (Esc\u00f2cia), Stirling, Dundee, Dunfermline i Inverness en la traducci\u00f3 de Geoffrey Dunn per la Scottish Opera.", "qas": [{"answers": [{"text": "1952", "answer_start": 3}], "id": "P_35_C_206_Q1", "question": "Quin any s'estren\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Sadler\u2019s Wells Theatre", "answer_start": 146}], "id": "P_35_C_206_Q2", "question": "A quin teatre es va estrenar al Regne Unit?"}, {"answers": [{"text": "Bruno Bartoletti", "answer_start": 254}], "id": "P_35_C_206_Q3", "question": "Qui va dirigir la versi\u00f3 que es va estrenar a La Piccola Scala de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "El 15 de novembre de 1977", "answer_start": 371}], "id": "P_35_C_206_Q4", "question": "Quan es va estrenar a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "Geoffrey Dunn", "answer_start": 571}], "id": "P_35_C_206_Q5", "question": "Qui va fer la traducci\u00f3 per la Scottish Opera?"}]}, {"context": "La scala di seta es va estrenar el 9 de maig de 1812 al Teatro San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia amb un \u00e8xit moderat. La cr\u00edtica feta pel cronista del Giornale dipartimentale sobre l'estrena parla d'\u00e8xit en general amb qu\u00e8 es va rebre la farsa, la varietat i la sofisticaci\u00f3 del llenguatge de Rossini, caracteritzant els trets que el diferencien dels seus contemporanis.[5] Per\u00f2 despr\u00e9s d'un nombre limitat de r\u00e8pliques i de recuperar-se en teatres m\u00e9s petits, va desapar\u00e8ixer per complet del repertori, que es va reprendre nom\u00e9s despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. La simfonia de l'obra, per\u00f2, ha estat una pe\u00e7a molt popular del repertori simf\u00f2nic.", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatro San Mois\u00e8", "answer_start": 56}], "id": "P_35_C_207_Q1", "question": "A quin teatre es va estrenar a Ven\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "Giornale dipartimentale", "answer_start": 138}], "id": "P_35_C_207_Q2", "question": "Quin diari va publicar una cr\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "en teatres m\u00e9s petits", "answer_start": 425}], "id": "P_35_C_207_Q3", "question": "On la van recuperar?"}, {"answers": [{"text": "va desapar\u00e8ixer per complet del repertori", "answer_start": 448}], "id": "P_35_C_207_Q4", "question": "Qu\u00e8 va passar finalment?"}, {"answers": [{"text": "La simfonia de l'obra", "answer_start": 554}], "id": "P_35_C_207_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha estat una pe\u00e7a molt popular?"}]}, {"context": "Giulia no sap com alliberar-se de Germano i de la seva cosina Lucilla, que han vingut per anunciar-li que el seu tutor hi vol parlar. Finalment aconsegueix allunyar-se'n i fa sortir Dorvil del seu amagatall, amb qui s'ha casat en secret. El jove es presenta inquiet i recel\u00f3s, ja que s'ha assabentat que aquest mateix dia arribar\u00e0 Blansac, elegit per Dormont com a futur esp\u00f2s de Giulia. Aquesta tranquil\u00b7litza Dorvil i despr\u00e9s de donar-li cita per la mitjanit aconsegueix allunyar-se abans que el tutor entri a l'habitaci\u00f3. Dormont arriba queixant-se per haver esperat en va que baix\u00e9s la seva pupil\u00b7la. En aquest moment anuncien l'arribada d'aquest, i Dormont baixa a rebre'l. Giulia sap que la seva cosina Lucilla est\u00e0 secretament enamorada de Blansac i demana a Germano que tracti d'observar si aquesta tracta de conquistar al seu prom\u00e8s.", "qas": [{"answers": [{"text": "de Germano i de la seva cosina Lucilla", "answer_start": 31}], "id": "P_35_C_208_Q1", "question": "De qui vol alliberar-se Giulia?"}, {"answers": [{"text": "per la mitjanit", "answer_start": 445}], "id": "P_35_C_208_Q4", "question": "Per quan tenen una cita?"}]}, {"context": "La seva trama presenta Dormont qui ha prom\u00e8s en matrimoni a Blansac la seva pupil\u00b7la Giulia, per\u00f2 ella est\u00e0 casada secretament amb Dorville, al qual rep totes les nits a la seva cambra pujant per una escala de seda. Afortunadament, una cosina de Giulia, que viu tamb\u00e9 a la casa, estima a Blansac. Un criat embolica la situaci\u00f3 que, entre falses cites i in\u00fatils pesars d'enamorat, desemboca en el sextet final amb la reconciliaci\u00f3 de tots els amants.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la seva cambra", "answer_start": 168}], "id": "P_35_C_209_Q2", "question": "On rep a Dorville?"}, {"answers": [{"text": "per una escala de seda", "answer_start": 192}], "id": "P_35_C_209_Q3", "question": "Per on puja Dorville?"}, {"answers": [{"text": "a la casa", "answer_start": 268}], "id": "P_35_C_209_Q4", "question": "On viu una cosina de Giulia?"}, {"answers": [{"text": "Un criat", "answer_start": 297}], "id": "P_35_C_209_Q5", "question": "Qui embolica tota la situaci\u00f3?"}]}, {"context": "L'empresari Cera va posar al costat de Rossini de nou a Giuseppe Foppa el llibretista de L'inganno felice, el qual va oferir un pobre argument[6] que es va basar, com era costum, en el teatre franc\u00e8s per extreure el tema per a la nova farsa. L'elecci\u00f3 va recaure sobre L'\u00c9chelle de soie de Fran\u00e7ois-Antoine-Eug\u00e8ne de Planard, una obra c\u00f2mica representada a Par\u00eds el 22 d'agost de 1808, sobre un tema derivat d'altres com\u00e8dies i obres del segle xviii. Fins i tot els cr\u00edtics contemporanis han assenyalat la similitud del tema amb el de Il matrimonio segreto i Domenico Cimarosa i Giovanni Bertati,[2] i recentment s'ha assenyalat que, tant Foppa com Bertati tenien una font comuna, la com\u00e8dia The clandestine marriage de George Colman i David Garrick, inspirada en la s\u00e8rie de pintures de William Hogarth Le marriage \u00e0 la mode.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Giuseppe Foppa", "answer_start": 56}], "id": "P_35_C_210_Q1", "question": "Qui va escriure el llibret?"}, {"answers": [{"text": "L'\u00c9chelle de soie", "answer_start": 269}], "id": "P_35_C_210_Q2", "question": "En qu\u00e8 es va basar?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7ois-Antoine-Eug\u00e8ne de Planard", "answer_start": 290}], "id": "P_35_C_210_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'autor de l'obra original?"}, {"answers": [{"text": "c\u00f2mica", "answer_start": 335}], "id": "P_35_C_210_Q4", "question": "Quin tipus d'obra \u00e9s L'\u00c9chelle de soie?"}, {"answers": [{"text": "The clandestine marriage", "answer_start": 692}], "id": "P_35_C_210_Q5", "question": "Quina es creu que \u00e9s la font comuna?"}]}]}, {"title": "La Gioconda (Ponchielli)", "paragraphs": [{"context": "Boito va decidir d'adaptar el tema amb gran llibertat, introduint el personatge de Barnaba i donant un nou car\u00e0cter a la resta de personatges. El novembre de 1874 estaven enllestits els dos primers actes del llibret, i Ponchielli es va afanyar a iniciar la faena de composici\u00f3, per\u00f2 tenia molts dubtes, que el van acompanyar fins a la conclusi\u00f3 de l'obra. Malgrat la seva admiraci\u00f3 incondicional per Boito, Ponchielli temia que l'element dram\u00e0tic ultrapass\u00e9s el l\u00edric, cosa que podia portar a una reacci\u00f3 negativa del p\u00fablic. S'adonava, per altra banda, que l'aud\u00e0cia dramat\u00fargica i formal de Boito l'estava obligant a modificar el seu estil. En una lletra escrita el 3 de juny de 1875 a l'amic m\u00fasic Achille Formis, deia:", "qas": [{"answers": [{"text": "Barnaba", "answer_start": 83}], "id": "P_85_C_505_Q1", "question": "Quin personatge va introduir Boito?"}, {"answers": [{"text": "El novembre de 1874", "answer_start": 143}], "id": "P_85_C_505_Q2", "question": "Quan van estar enllestits els dos primers actes del llibret?"}, {"answers": [{"text": "negativa", "answer_start": 505}], "id": "P_85_C_505_Q4", "question": "Com creia Ponchielli que seria la reacci\u00f3 del p\u00fablic si l'element dram\u00e0tic ultrapassava el l\u00edric?"}, {"answers": [{"text": "a l'amic m\u00fasic Achille Formis", "answer_start": 686}], "id": "P_85_C_505_Q5", "question": "A qui va escriure una lletra Ponchielli el 1875?"}]}, {"context": "Gioconda, plena de vergonya, s'amaga, per\u00f2 Laura revela a l'estimat que ella li ha salvat la vida. Enzo la bene\u00efx, mentre apareix la barca amb els cantors cantant una serenata. Gioconda recorda la can\u00e7\u00f3 i el rosari donat a Laura per la mare; renova la benedicci\u00f3 sobre Laura, i la fa fugir en la barca en companyia d'Enzo vers Aquileia. Els dos j\u00f3vens, commocionats, la beneeixen mentre s'allunyen.", "qas": [{"answers": [{"text": "vergonya", "answer_start": 19}], "id": "P_85_C_506_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 la Gioconda que la fa amagar-se?"}]}, {"context": "Alvise descobreix la tra\u00efci\u00f3 de Laura i maquina d'assassinar-la (Si, morir ella d\u00e8!). Despr\u00e9s d'haver-la trucada, l'adula amagant a males penes la seua ira. Laura, sospitant, li demana el motiu de tanta crua ironia (Dal vostro accento insolito cruda ironia traspira...). Alvise, al zenit de la seua ira, l'obliga a dir la veritat, i despr\u00e9s crida que aviat morir\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "la tra\u00efci\u00f3 de Laura", "answer_start": 18}], "id": "P_85_C_507_Q1", "question": "Qu\u00e8 descobreix Alvise?"}, {"answers": [{"text": "assassinar-la", "answer_start": 50}], "id": "P_85_C_507_Q3", "question": "Qu\u00e8 maquina Alvise?"}, {"answers": [{"text": "l'obliga a dir la veritat, i despr\u00e9s crida", "answer_start": 304}], "id": "P_85_C_507_Q5", "question": "Quan va cridar Alvise que aviat moriria Laura?"}]}, {"context": "Gioconda, desesperada, agafa el ganivet, per\u00f2 es recorda de la mare, i tamb\u00e9 del pacte fet amb Barnaba. Prova de fugir, per\u00f2 de sobte entra alg\u00fa, que resulta ser Barnaba. \u00c9s el moment de pagar el preu: la cantant ha prom\u00e8s a canvi el seu cos a Barnaba, qui la convida a respectar el pacte. Per\u00f2, despr\u00e9s d'haver-lo enervat (V\u00f2 farmi pi\u00f9 gaia... pi\u00f9 fulgida ancora...), s'apunyala a si mateixa (Volesti il mio corpo, demon maledetto? E il corpo ti d\u00f2!).", "qas": [{"answers": [{"text": "desesperada", "answer_start": 10}], "id": "P_85_C_508_Q1", "question": "Com estava Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "el ganivet", "answer_start": 29}], "id": "P_85_C_508_Q2", "question": "Qu\u00e8 agafa Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "de la mare", "answer_start": 57}], "id": "P_85_C_508_Q3", "question": "De qui es recorda Giocanda?"}, {"answers": [{"text": "Gioconda", "answer_start": 0}], "id": "P_85_C_508_Q5", "question": "Qui s'apunyala a si mateixa?"}]}, {"context": "La Gioconda es va estrenar al Teatro alla Scala de Mil\u00e0 el 8 d'abril de 1876.[7] La direcci\u00f3 musical va anar a c\u00e0rrec de Franco Faccio, el m\u00e9s c\u00e8lebre director d'orquestra itali\u00e0 de l'\u00e8poca. Ponchielli, durant els assajos, es va declarar satisfet amb la companyia, en particular amb el baix Ormondo Maini i el tenor navarr\u00e8s Juli\u00e1n Gayarre (conegut a It\u00e0lia com Giuliano Gayarre i que acabava de ser presentat al p\u00fablic de Mil\u00e0 cantant La favorita), preveient l'\u00e8xit d'aquest darrer en la roman\u00e7a del segon acte Cielo e mar!. Aquesta previsi\u00f3 es va fer realitat, at\u00e8s que a la nit de l'estrena va ser aquesta pe\u00e7a una de les bisades a petici\u00f3 del p\u00fablic, junt amb el preludi.", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatro alla Scala de Mil\u00e0", "answer_start": 30}], "id": "P_85_C_509_Q1", "question": "On es va estrenar La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "8 d'abril de 1876", "answer_start": 59}], "id": "P_85_C_509_Q2", "question": "Quan es va estrenar La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "Franco Faccio", "answer_start": 121}], "id": "P_85_C_509_Q3", "question": "Qui es va encarregar de la direcci\u00f3 musical de La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "Giuliano Gayarre", "answer_start": 362}], "id": "P_85_C_509_Q4", "question": "Com era conegut a It\u00e0lia el tenor navarr\u00e8s Juli\u00e1n Gayarre?"}, {"answers": [{"text": "La favorita", "answer_start": 436}], "id": "P_85_C_509_Q5", "question": "Qu\u00e8 va cantar Juli\u00e1n Gayarre en Mil\u00e0 quan va ser presentat al p\u00fablic?"}]}, {"context": "El poble retorna de la regata (Gloria a chi vince il palio verde): el regatista Zuan\u00e9 \u00e9s qui ha perdut. Barnaba se li acosta i li insinua un dubte: ha estat una bruixa qui l'ha fet perdre? Llavors Barnaba acusa la Cega (La vidi staman gittar sul tuo legno un segno maliardo, un magico segno[...] la tua barca sar\u00e0 la tua bara!). La cal\u00famnia es difon entre el poble, que s'enfronta a la dona. Ni Gioconda ni l'home de qui est\u00e0 enamorada, Enzo[8] Aconsegueixen sostraure-la de la gentada (Assassini, quel crin venerando rispettate!). Aleshores interv\u00e9 Laura Adorno (de la qual est\u00e0 enamorat Enzo) i el seu marit Alvise Badoero, noble i inquisidor de l'Estat. Laura intercedeix davant del seu marit, qui accepta de salvar la Cega, la qual, en senyal de reconeixement, d\u00f3na a Laura un rosari (A te questo rosario, che le preghier aduna... ti porter\u00e0 fortuna). La gentada es dispersa.", "qas": [{"answers": [{"text": "Zuan\u00e9", "answer_start": 80}], "id": "P_85_C_510_Q1", "question": "Quin regatista ha perdut?"}, {"answers": [{"text": "una bruixa", "answer_start": 157}], "id": "P_85_C_510_Q2", "question": "Qu\u00e8 insinua Barnaba a Zuan\u00e9 que l'ha fet perdre?"}, {"answers": [{"text": "el poble", "answer_start": 356}], "id": "P_85_C_510_Q3", "question": "Qui s'enfronta a la dona?"}, {"answers": [{"text": "Laura Adorno", "answer_start": 550}], "id": "P_85_C_510_Q4", "question": "Com es diu l'enamorada d'Enzo?"}, {"answers": [{"text": "un rosari", "answer_start": 778}], "id": "P_85_C_510_Q5", "question": "Qu\u00e8 dona la Cega a Laura en senyal de reconeixement?"}]}]}, {"title": "Reparaci\u00f3 de l'ADN", "paragraphs": [{"context": "La resposta global general als danys de l'ADN implica l'expressi\u00f3 de m\u00faltiples gens responsables de la reparaci\u00f3 de malaparellament, la recombinaci\u00f3 hom\u00f2loga, la reparaci\u00f3 per excisi\u00f3 de nucle\u00f2tids, els punts de control de danys a l'ADN, l'activaci\u00f3 transcripcional global, els gens que controlen la descomposici\u00f3 de l'ARNm i molts altres. La immensa quantitat de danys provocats a la c\u00e8l\u00b7lula la deixen amb una decisi\u00f3 important; sofrir apoptosi i morir, o sobreviure amb un genoma modificat. Un augment de la toler\u00e0ncia als danys pot conduir a una taxa de superviv\u00e8ncia superior, cosa que permet una major acumulaci\u00f3 de mutacions. La Rev1 dels llevats i la polimerasa \u03b7 humana s\u00f3n membres de la fam\u00edlia Y d'ADN polimerases presents durant la resposta global als danys a l'ADN i s\u00f3n responsables d'una mutag\u00e8nesi millorada durant la resposta global als danys a l'ADN en els eucariotes.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "sofrir apoptosi i morir, o sobreviure amb un genoma modificat", "answer_start": 431}], "id": "P_197_C_1177_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot fer una c\u00e8\u0140lula molt danyada?"}, {"answers": [{"text": "Y d'ADN polimerases", "answer_start": 705}], "id": "P_197_C_1177_Q2", "question": "A quina fam\u00edlia pertanyen la Rev1 dels llevats i la polimerasa \u03b7 humana?"}, {"answers": [{"text": "m\u00faltiples", "answer_start": 69}], "id": "P_197_C_1177_Q3", "question": "Quants s\u00f3n els gens responsables de la reparaci\u00f3 de malaparellament?"}, {"answers": [{"text": "per excisi\u00f3 de nucle\u00f2tids", "answer_start": 172}], "id": "P_197_C_1177_Q4", "question": "Com es fa la reparaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Un augment de la toler\u00e0ncia als danys", "answer_start": 494}], "id": "P_197_C_1177_Q5", "question": "Qu\u00e8 pot dur a una taxa de superviv\u00e8ncia superior?"}]}, {"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules exposades a radiacions ionitzants, llum ultraviolada o subst\u00e0ncies qu\u00edmiques s\u00f3n propenses a adquirir m\u00faltiples punts de lesions de l'ADN voluminoses i trencaments bicatenaris. A m\u00e9s, els agents que danyen l'ADN tamb\u00e9 poden danyar altres biomol\u00e8cules com ara les prote\u00efnes, els carbohidrats, els l\u00edpids i l'ARN. L'acumulaci\u00f3 de danys, especialment de trencaments bicatenaris o adductes que obstaculitzen les forquetes de replicaci\u00f3, \u00e9s un dels senyals d'estimulaci\u00f3 coneguts d'una resposta global als danys a l'ADN.[21] La resposta global als danys \u00e9s un acte enfocat a preservar les c\u00e8l\u00b7lules i desencadena m\u00faltiples rutes de reparaci\u00f3 macromolecular, derivaci\u00f3 de lesions, toler\u00e0ncia o apoptosi. Les caracter\u00edstiques comunes de la resposta global s\u00f3n la inducci\u00f3 de m\u00faltiples gens, una aturada del cicle cel\u00b7lular, i la inhibici\u00f3 de la divisi\u00f3 cel\u00b7lular.", "qas": [{"answers": [{"text": "Les c\u00e8l\u00b7lules exposades a radiacions ionitzants, llum ultraviolada o subst\u00e0ncies qu\u00edmiques", "answer_start": 0}], "id": "P_197_C_1178_Q1", "question": "Quines c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n propenses a adquirir lesions de l'ADN?"}, {"answers": [{"text": "biomol\u00e8cules", "answer_start": 252}], "id": "P_197_C_1178_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les prote\u00efnes, els carbohidrats, els l\u00edpids i l'ARN?"}, {"answers": [{"text": "L'acumulaci\u00f3 de danys, especialment de trencaments bicatenaris o adductes", "answer_start": 326}], "id": "P_197_C_1178_Q3", "question": "Quin \u00e9s un dels senyals d'estimulaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la inducci\u00f3 de m\u00faltiples gens, una aturada del cicle cel\u00b7lular, i la inhibici\u00f3 de la divisi\u00f3 cel\u00b7lular", "answer_start": 767}], "id": "P_197_C_1178_Q4", "question": "Quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques comunes de la resposta global?"}, {"answers": [{"text": "altres biomol\u00e8cules", "answer_start": 245}], "id": "P_197_C_1178_Q5", "question": "Qu\u00e8 poden danyar els agents que lesionen l'ADN?"}]}, {"context": "La s\u00edntesi de translesi\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s de toler\u00e0ncia dels danys a l'ADN que permet als mecanisme de replicaci\u00f3 de l'ADN replicar antigues lesions de l'ADN com ara d\u00edmers de timina o llocs AP. Implica la substituci\u00f3 d'ADN polimerases normals per polimerases de translesi\u00f3 especialitzades (com ara l'ADN polimerasa V), que sovint tenen zones actives m\u00e9s grans que poden facilitar la inserci\u00f3 de bases davant de nucle\u00f2tids danyats. Es creu que el canvi de polimerases \u00e9s mitjan\u00e7at per, entre altres factors, la modificaci\u00f3 post-traduccional del factor de processivitat de replicaci\u00f3 PCNA. Les polimerases de s\u00edntesi de translesi\u00f3 sovint tenen una baixa fidelitat (alta propensi\u00f3 a inserir bases equivocades) en comparaci\u00f3 amb les polimerases normals. Tanmateix, moltes s\u00f3n extremament eficients a l'hora d'inserir bases correctes davant de tipus espec\u00edfics de danys. Per exemple la Pol \u03b7 mitjan\u00e7a una derivaci\u00f3 lliure d'errors de les lesions provocades per la radiaci\u00f3 UV, mentre que la \u03b6 introdueix mutacions en aquests zones. Des d'un punt de vista cel\u00b7lular, el risc d'introduir una mutaci\u00f3 puntual durant la s\u00edntesi de translesi\u00f3 pot ser preferible a rec\u00f3rrer a mecanismes m\u00e9s dr\u00e0stics de reparaci\u00f3 de l'ADN, que poden causar greus aberracions cromos\u00f2miques o la mort cel\u00b7lular.", "qas": [{"answers": [{"text": "un proc\u00e9s de toler\u00e0ncia dels danys a l'ADN", "answer_start": 28}], "id": "P_197_C_1179_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la s\u00edntesi de translesi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "replicar antigues lesions de l'ADN", "answer_start": 119}], "id": "P_197_C_1179_Q2", "question": "Qu\u00e8 permet la s\u00edntesi de translesi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de translesi\u00f3 especialitzades", "answer_start": 256}], "id": "P_197_C_1179_Q3", "question": "Quin tipus de polimerasa \u00e9s  l'ADN polimerasa V?"}, {"answers": [{"text": "poden causar greus aberracions cromos\u00f2miques o la mort cel\u00b7lular", "answer_start": 1213}], "id": "P_197_C_1179_Q4", "question": "Quins efectes poden tenir els mecanismes m\u00e9s dr\u00e0stics de reparaci\u00f3 de l'ADN?"}, {"answers": [{"text": "mutacions", "answer_start": 996}], "id": "P_197_C_1179_Q5", "question": "Qu\u00e8 introdueix la \u03b6 ?"}]}, {"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules no poden funcionar si els danys a l'ADN corrompen la integritat i accessibilitat d'informaci\u00f3 essencial en el genoma (per\u00f2 les c\u00e8l\u00b7lules romanen aparentment funcionals quan manquen o estan danyats gens \"no essencials\"). Segons el tipus de danys que ha sofert l'estructura de doble h\u00e8lix de l'ADN, han evolucionat una varietat d'estrat\u00e8gies de reparaci\u00f3 que restauren la informaci\u00f3 perduda. Si \u00e9s possible, les c\u00e8l\u00b7lules utilitzen la cadena d'ADN complement\u00e0ria (si no ha estat modificada) o la crom\u00e0tide germana com a \"plantilla\" per tal de restaurar la informaci\u00f3 original. Si no hi ha cap plantilla disponible, les c\u00e8l\u00b7lules utilitzen com a \u00faltim recurs un sistema de recuperaci\u00f3 propens als errors conegut com a s\u00edntesi de translesi\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "aparentment funcionals", "answer_start": 159}], "id": "P_197_C_1181_Q1", "question": "Com romanen les c\u00e8l\u00b7lules quan manquen gens \"no essencials\"?"}, {"answers": [{"text": "doble h\u00e8lix", "answer_start": 289}], "id": "P_197_C_1181_Q2", "question": "Quina forma t\u00e9 l'estructura de l'ADN?"}, {"answers": [{"text": "restauren la informaci\u00f3 perduda", "answer_start": 371}], "id": "P_197_C_1181_Q3", "question": "Qu\u00e8 fan les estrat\u00e8gies de reparaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "s\u00edntesi de translesi\u00f3", "answer_start": 729}], "id": "P_197_C_1181_Q4", "question": "Com es coneix el sistema de recuperaci\u00f3 que \u00e9s propens als errors?"}, {"answers": [{"text": "si els danys a l'ADN corrompen la integritat i accessibilitat d'informaci\u00f3 essencial en el genoma", "answer_start": 33}], "id": "P_197_C_1181_Q5", "question": "Quan no poden funcionar les c\u00e8l\u00b7lules?"}]}, {"context": "La reparaci\u00f3 recombinant requereix la pres\u00e8ncia d'una seq\u00fc\u00e8ncia id\u00e8ntica o gaireb\u00e9 id\u00e8ntica que sigui utilitzada com a plantilla per reparar el trencament. La maquin\u00e0ria enzim\u00e0tica responsable d'aquest proc\u00e9s \u00e9s gaireb\u00e9 id\u00e8ntica a la maquin\u00e0ria responsable del creuament cromos\u00f2mic durant la meiosi. Aquesta ruta permet que un cromosoma danyat sigui reparat utilitzant una crom\u00e0tide germana (disponible a G2 despr\u00e9s de la replicaci\u00f3 de l'ADN) o un cromosoma hom\u00f2leg com a plantilla. Els trencaments bicatenaris causats pels intents de la maquin\u00e0ria replicant de sintetitzar a trav\u00e9s d'un trencament monocatenari o una lesi\u00f3 no reparada provoquen un col\u00b7lapse de la forqueta de replicaci\u00f3 i s\u00f3n generalment reparats per recombinaci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "una seq\u00fc\u00e8ncia id\u00e8ntica o gaireb\u00e9 id\u00e8ntica", "answer_start": 50}], "id": "P_197_C_1182_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'utilitza com a plantilla per a la reparaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "creuament cromos\u00f2mic", "answer_start": 261}], "id": "P_197_C_1182_Q2", "question": "Qu\u00e8 passa durant la meiosi?"}, {"answers": [{"text": "permet que un cromosoma danyat sigui reparat", "answer_start": 313}], "id": "P_197_C_1182_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 es pot fer servir una crom\u00e0tide germana?"}, {"answers": [{"text": "per recombinaci\u00f3", "answer_start": 715}], "id": "P_197_C_1182_Q4", "question": "Com s\u00f3n reparats els trencaments bicatenaris?"}, {"answers": [{"text": "un col\u00b7lapse de la forqueta de replicaci\u00f3", "answer_start": 646}], "id": "P_197_C_1182_Q5", "question": "Qu\u00e8 provoca una lesi\u00f3 no reparada?"}]}]}, {"title": "Karate", "paragraphs": [{"context": "Kumite (\u7d44\u624b) significa combat (\u7d44, intercanvi; \u624b, m\u00e0). \u00c9s l'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de les t\u00e8cniques en un enfrontament contra un oponent real. El kumite d'aprenentatge, desenvolupat al Jap\u00f3 amb base en l'art del sabre o kendo es deia \"Kihon Kumite\" o combat de moviments formals. Aquest combat consistia en l'aplicaci\u00f3 per parelles de t\u00e8cniques recollides en els kates, realitzant en un o diversos passos.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un enfrontament contra un oponent real", "answer_start": 94}], "id": "P_306_C_1831_Q2", "question": "Com es posen en practica les t\u00e8cniques apreses en un kumite?"}, {"answers": [{"text": "Kihon Kumite", "answer_start": 229}], "id": "P_306_C_1831_Q3", "question": "Com es deia el kumite d'aprenentatge?"}, {"answers": [{"text": "amb base en l'art del sabre o kendo", "answer_start": 184}], "id": "P_306_C_1831_Q4", "question": "En base a qu\u00e8 es va desenvolupar al Jap\u00f3 el Kihon Kumite?"}, {"answers": [{"text": "en els kates", "answer_start": 350}], "id": "P_306_C_1831_Q5", "question": "On es recullen les t\u00e8cniques que s'apliquen en el Kihon Kumite?"}]}, {"context": "Per a molts professionals, el karate \u00e9s una pr\u00e0ctica profundament filos\u00f2fica. El karatedo ensenya els principis \u00e8tics i pot tenir un significat espiritual per als seus seguidors. Gichin Funakoshi (\"pare del karate modern\") va titular la seva autobiografia Karate-Do: My Way of Life (Karatedo: La meva forma de viure), en reconeixement de la natura transformadora de l'estudi del karate. Avui en dia es practica karate per l'auto-perfecci\u00f3, per raons culturals, per a la defensa pr\u00f2pia i com un esport. Des del 1970 se celebra un Campionat Mundial. El 2005, a la 117a votaci\u00f3 del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI), el karate no va rebre els dos ter\u00e7os dels vots necessaris per convertir-se en un esport ol\u00edmpic.[9] A la web del Jap\u00f3 (patrocinat pel Ministeri d'Afers Exteriors) informa que hi ha al voltant de 50 milions practicants de karate a tot el m\u00f3n.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "profundament filos\u00f2fica", "answer_start": 53}], "id": "P_306_C_1832_Q1", "question": "Com \u00e9s la practica del karate per a molts professionals?"}, {"answers": [{"text": "els principis \u00e8tics", "answer_start": 98}], "id": "P_306_C_1832_Q2", "question": "Qu\u00e8 ensenya el karatedo?"}, {"answers": [{"text": "Gichin Funakoshi", "answer_start": 179}], "id": "P_306_C_1832_Q3", "question": "Qui es conegut com el pare del karate modern?"}, {"answers": [{"text": "1970", "answer_start": 510}], "id": "P_306_C_1832_Q4", "question": "Des de quin any es celebra un Campionat Mundial de karate?"}, {"answers": [{"text": "2005", "answer_start": 551}], "id": "P_306_C_1832_Q5", "question": "Quin any el karate es va convertir en esport ol\u00edmpic?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la mort del mestre Funakoshi es don\u00e0 una divisi\u00f3 important dins del karate sh\u014dt\u014dkan. Per una banda aquells que van seguir la forma tradicional, adoptant el nom de sh\u014dt\u014dkan sh\u014dt\u014dkai, la qual era president Shigeru Egami. Altres figures importants que van seguir aquesta l\u00ednia s\u00f3n Ohshima i Okuyama, tot i que les seves ensenyant-ses es diferencien una mica, especialment en els kates. Una altra branca formada per karatekes com: Kase, Nakayama o Nishiyama entre altres van enfocar el karate cap a la pr\u00e0ctica competitiva esportiva, en contra els ideals de Funakoshi.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "es don\u00e0 una divisi\u00f3 important dins del karate sh\u014dt\u014dkan", "answer_start": 40}], "id": "P_306_C_1833_Q1", "question": "Qu\u00e8 va passar despr\u00e9s de la mort de Funakoshi?"}, {"answers": [{"text": "sh\u014dt\u014dkan sh\u014dt\u014dkai", "answer_start": 174}], "id": "P_306_C_1833_Q2", "question": "Com s'anomenaven els que van seguir la forma tradicional del karate?"}, {"answers": [{"text": "Shigeru Egami", "answer_start": 215}], "id": "P_306_C_1833_Q3", "question": "Qui era president de sh\u014dt\u014dkan sh\u014dt\u014dkai?"}, {"answers": [{"text": "cap a la pr\u00e0ctica competitiva esportiva", "answer_start": 500}], "id": "P_306_C_1833_Q4", "question": "Cap on van enfocar el karate una altra branca?"}, {"answers": [{"text": "enfocar el karate cap a la pr\u00e0ctica competitiva esportiva", "answer_start": 482}], "id": "P_306_C_1833_Q5", "question": "A qu\u00e8 eren contraris els ideals de Funakoshi?"}]}, {"context": "Gichin Funakoshi, \u00e9s considerat el pare del karate modern i \u00e9s el portador d'aquest dins del Jap\u00f3.[22] El nom de sh\u014dt\u014dkan prov\u00e9 del primer dojo que obr\u00ed el 1939.[63] Sh\u014dt\u014d (\u677e\u6fe4) significa \"pi de les ones\" (el moviment de les agulles dels pins quan el vent bufa a trav\u00e9s d'elles), pseud\u00f2nim de Funakoshi.[64] Kan (\u9986) significa \"casa\", en honor del seu sensei.[64]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gichin Funakoshi", "answer_start": 0}], "id": "P_306_C_1834_Q1", "question": "Qui va portar el karate al Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el pare del karate modern", "answer_start": 32}], "id": "P_306_C_1834_Q2", "question": "Com es considerat Gichin Funakoshi?"}, {"answers": [{"text": "sh\u014dt\u014dkan", "answer_start": 113}], "id": "P_306_C_1834_Q3", "question": "Com es deia el primer dojo que obr\u00ed Gichin Funakoshi?"}, {"answers": [{"text": "pi de les ones", "answer_start": 188}], "id": "P_306_C_1834_Q4", "question": "Qu\u00e8 significa Sh\u014dt\u014d?"}, {"answers": [{"text": "casa", "answer_start": 326}], "id": "P_306_C_1834_Q5", "question": "Qu\u00e8 significa Kan?"}]}, {"context": "Respecte a la seva faceta com a esport per a la poblaci\u00f3 especial, els Jocs Paral\u00edmpics de Barcelona 1992 van marcar una fita a la hist\u00f2ria del karate. Per primera vegada es port\u00e0 a terme una exhibici\u00f3 de la seva aplicaci\u00f3 paral\u00edmpica. Va ser el Dr. Pablo Pereda el creador d'un estil de karate[80][81][82][83][84] denominat garyu-ryu[85][86] que en disposar d'un programa adaptat podia ser practicat per discapacitats en cadira de rodes.[87] Recolzat per Juan Antonio Samaranch president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional i amb la pres\u00e8ncia a la Vila Ol\u00edmpica del president de la Federaci\u00f3 Espanyola i Catalana de Karate es present\u00e0 la primera exhibici\u00f3 paral\u00edmpica d'aquest esport. Va tenir lloc a les Instal\u00b7lacions de la Vila Ol\u00edmpica el 5 de setembre de 1992 a les 18:30 de la tarda[88][89][90] sota la responsabilitat del mateix Pereda que va ser qui va presentar l'acte. Mar\u00eda Jos\u00e9 Mart\u00ednez Ramos, una de les participants en l'exhibici\u00f3, ha estat la primera dona que aconsegueix el Cintur\u00f3 Negre de Karate garyu-ryu.[91]", "qas": [{"answers": [{"text": "els Jocs Paral\u00edmpics de Barcelona 1992", "answer_start": 67}], "id": "P_306_C_1835_Q1", "question": "Quins jocs van marcar una fita a la hist\u00f2ria del karate?"}, {"answers": [{"text": "es port\u00e0 a terme una exhibici\u00f3 de la seva aplicaci\u00f3 paral\u00edmpica", "answer_start": 171}], "id": "P_306_C_1835_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va fer als Jocs Paral\u00edmpics de Barcelona 1992 amb el karate?"}, {"answers": [{"text": "el Dr. Pablo Pereda", "answer_start": 243}], "id": "P_306_C_1835_Q3", "question": "Qui va crear un estil de karate adaptat per als atletes paral\u00edmpics?"}, {"answers": [{"text": "a les Instal\u00b7lacions de la Vila Ol\u00edmpica", "answer_start": 697}], "id": "P_306_C_1835_Q4", "question": "On es va fer la primera exhibici\u00f3 paral\u00edmpica de karate?"}, {"answers": [{"text": "Karate garyu-ryu", "answer_start": 1005}], "id": "P_306_C_1835_Q5", "question": "Com s'anomena l'estil de karate que va crear el Dr. Pablo Pereda?"}]}]}, {"title": "Meddle", "paragraphs": [{"context": "Malgrat que les pistes s\u00f3n diferents entre si Meddle \u00e9s considerat generalment com un \u00e0lbum m\u00e9s cohesiu que el seu predecessor de 1970 \u00abAtom Heart Mother\u00bb.[22] A\u00abA Pillow Of Winds\u00bb segueix a l'instrumental \u00abOne Of These Days\u00bb i es distingeix per ser de les poques can\u00e7ons d'amor ac\u00fastiques i tranquil\u00b7les de tot el cat\u00e0leg de Pink Floyd. Les dues can\u00e7ons es fusionen entre si amb un efecte de so de vent, anticipant-se a la t\u00e8cnica que despr\u00e9s usarien a Wish You Were Here. El t\u00edtol \u00abA Pillow of Winds\u00bb es va inspirar en els jocs de Mah-jong a qu\u00e8 Waters i Mason, conjuntament amb les seves respectives esposes, jugaven durant unes vacances al sud de Fran\u00e7a.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00abAtom Heart Mother\u00bb", "answer_start": 135}], "id": "P_191_C_1141_Q1", "question": "Quin va ser el \u00e0lbum predecessor de Meddle?"}, {"answers": [{"text": "amb un efecte de so de vent", "answer_start": 376}], "id": "P_191_C_1141_Q2", "question": "Com es fusionen les dues can\u00e7ons?"}, {"answers": [{"text": "en els jocs de Mah-jong", "answer_start": 518}], "id": "P_191_C_1141_Q3", "question": "En qu\u00e8 es va inspirar el t\u00edtol  \u00abA Pillow of Winds\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Waters i Mason, conjuntament amb les seves respectives esposes", "answer_start": 548}], "id": "P_191_C_1141_Q4", "question": "Qui jugava als jocs de Mah-jong?"}, {"answers": [{"text": "al sud de Fran\u00e7a", "answer_start": 641}], "id": "P_191_C_1141_Q5", "question": "On estaven de vacances Waters, Mason i les seves esposes?"}]}, {"context": "El t\u00edtol del disc Meddle \u00e9s un joc de paraules entre medal (\u00abmedalla\u00bb) i meddle (\u00abinterferir\u00bb), ja que ambdues es pronuncien de forma id\u00e8ntica.[24] Al principi, Storm Thorgerson va suggerir un primer pla de l'anus d'un babu\u00ed per a la fotografia de la portada. Va ser desautoritzat per la banda, que el va informar a trav\u00e9s d'una trucada internacional, mentre estaven de gira pel Jap\u00f3, que preferien una \u00aborella sota l'aigua\u00bb.[28] La fotografia la va realitzar Bob Dowling. La imatge representa una orella, sota l'aigua, recollint ones de so (representades com r\u00ednxols a l'aigua).[24] Thorgerson ha mostrat estar poc satisfet amb la portada, arribant a dir que \u00e9s la que li agrada menys de totes les portades dels \u00e0lbums de Pink Floyd:", "qas": [{"answers": [{"text": "una \u00aborella sota l'aigua\u00bb", "answer_start": 399}], "id": "P_191_C_1142_Q1", "question": "Qu\u00e8 preferia la banda per a la fotografia de la portada?"}, {"answers": [{"text": "Bob Dowling", "answer_start": 460}], "id": "P_191_C_1142_Q2", "question": "Qui va realitzar la fotografia de la portada?"}, {"answers": [{"text": "com r\u00ednxols a l'aigua", "answer_start": 556}], "id": "P_191_C_1142_Q3", "question": "Com es representen les ones de so?"}, {"answers": [{"text": "medal (\u00abmedalla\u00bb) i meddle (\u00abinterferir\u00bb)", "answer_start": 53}], "id": "P_191_C_1142_Q5", "question": "Quines paraules es pronuncien de forma id\u00e8ntica?"}]}, {"context": "Meddle es va llan\u00e7ar al mercat el 30 d'octubre de 1971 als Estats Units a trav\u00e9s de la discogr\u00e0fica Harvest/Capitol i el 5 de novembre al Regne Unit amb el segell Harvest/EMI.[10][nota 2] Les ressenyes sobre el disc van ser for\u00e7a diverses. Jean-Charles Costa de la revista Rolling Stone va escriure \u00abMeddle no solament confirma al guitarrista l\u00edder David Gilmour com un baluard dins del grup, sin\u00f3 que tamb\u00e9 afirma de forma en\u00e8rgica i precisa que la banda torna al cam\u00ed del creixement\u00bb,[33] i NME el va anomenar \u00abun \u00e0lbum excepcionalment bo\u00bb. La cr\u00edtica de Melody Maker va ser m\u00e9s reservada, dient que l'\u00e0lbum era \u00ab... una banda sonora d'una pel\u00b7l\u00edcula inexistent\u00bb.[34] \u00abOne of These Days\u00bb i \u00abEchoes\u00bb es van tocar en els concerts de Live At Pompeii, en dues parts, i tamb\u00e9 en el concert de la BBC de 1971 In Concert.[35][36] Malgrat que al Regne Unit va arribar a assolir el lloc n\u00famero 3 de la llista d'\u00e0lbums m\u00e9s venuts, la mediocre publicitat feta per part de Capitol Records va fer que l'\u00e0lbum es vengu\u00e9s malament als Estats Units, arribant nom\u00e9s a la posici\u00f3 70 de les llistes.[32][37] El 29 de novembre de 1971, \u00abOne of These Days\u00bb es va editar com a senzill de 7 polzades als Estats Units amb \u00abFearless\u00bb com a Cara B.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "30 d'octubre de 1971", "answer_start": 34}], "id": "P_191_C_1143_Q1", "question": "Quan es va llan\u00e7ar Meddle als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "Harvest/Capitol", "answer_start": 100}], "id": "P_191_C_1143_Q2", "question": "Quina discogr\u00e0fica va llan\u00e7ar Meddle als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "for\u00e7a diverses", "answer_start": 224}], "id": "P_191_C_1143_Q3", "question": "Com van ser les ressenyes sobre el disc?"}, {"answers": [{"text": "Rolling Stone", "answer_start": 273}], "id": "P_191_C_1143_Q4", "question": "Per a quina revista escrivia Jean-Charles Costa?"}, {"answers": [{"text": "Capitol Records", "answer_start": 963}], "id": "P_191_C_1143_Q5", "question": "Qui va fer una publicitat mediocre?"}]}, {"context": "One Of These Days es va desenvolupar al voltant d'una l\u00ednia de baix en ostinato creada per Roger Waters. Waters i David Gilmour van tocar la l\u00ednia usant dos baixos el\u00e8ctrics, un d'ells amb les cordes desgastades. La l\u00ednia abstrusa de Nick Mason \u00abOne of these days I'm going to cut you into little pieces\u00bb (Un d'aquests dies us tallar\u00e9 en trossets petits) es va gravar al doble de velocitat usant la veu en falset, per a despr\u00e9s reproduir-lo a velocitat normal.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Roger Waters", "answer_start": 91}], "id": "P_191_C_1144_Q1", "question": "Qui va crear la l\u00ednia de baix en ostinato?"}, {"answers": [{"text": "dos baixos el\u00e8ctrics", "answer_start": 153}], "id": "P_191_C_1144_Q2", "question": "Quins instruments van utilitzar Waters i Gilmour per tocar la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "desgastades", "answer_start": 200}], "id": "P_191_C_1144_Q3", "question": "Com estaven les cordes d'un dels baixos el\u00e8ctrics?"}, {"answers": [{"text": "normal", "answer_start": 453}], "id": "P_191_C_1144_Q4", "question": "A quina velocitat es va reproduir la veu?"}, {"answers": [{"text": "One Of These Days", "answer_start": 0}], "id": "P_191_C_1144_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va desenvolupar al voltant d'una l\u00ednia en ostinato?"}]}, {"context": "El 1984 es va treure al mercat una edici\u00f3 remasteritzada en vinil d'alta qualitat i tamb\u00e9 en cassette. Mobile Fidelity Sound Lab, despr\u00e9s va llan\u00e7ar Meddle en format LP remasteritzat i l'abril de 1989 en un format CD \u00abUltradisc\u00bb d'or. A m\u00e9s, l'\u00e0lbum es va incloure a la caixa recopilat\u00f2ria Shine On el 2 de novembre de 1992.[nota 3][41]", "qas": [{"answers": [{"text": "1984", "answer_start": 3}], "id": "P_191_C_1145_Q1", "question": "Quan es va treure al mercat l'edici\u00f3 remasteritzada?"}, {"answers": [{"text": "Mobile Fidelity Sound Lab", "answer_start": 103}], "id": "P_191_C_1145_Q2", "question": "Qui va llan\u00e7ar Meddle en format LP remasteritzat?"}, {"answers": [{"text": "1989", "answer_start": 196}], "id": "P_191_C_1145_Q3", "question": "Quin any Mobile Fidelity Sound Lab va llan\u00e7ar Meddle en format CD?"}, {"answers": [{"text": "a la caixa recopilat\u00f2ria Shine On", "answer_start": 265}], "id": "P_191_C_1145_Q4", "question": "On es va incloure l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "d'alta qualitat", "answer_start": 66}], "id": "P_191_C_1145_Q5", "question": "Com era el vinil de l'edici\u00f3 remasteritzada?"}]}]}, {"title": "L'Anunciaci\u00f3 Friedsam", "paragraphs": [{"context": "L'obra est\u00e0 realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les m\u00e9s importants del m\u00f3n, des dels seus inicis al segle XV fins al segle xviii. Per distingir aquest per\u00edode primerenc del segle XV es fa servir la denominaci\u00f3 d'\u00abEscola dels Primitius Flamencs\u00bb. Aquesta escola acostumava a pintar quadres de tem\u00e0tica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que tamb\u00e9 van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la t\u00e8cnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducci\u00f3 d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes m\u00e9s importants d'aquesta escola destaquen Robert Campin \u2014autor d'aquesta obra\u2014, Jan van Eyck, Roger van der Weyden \u2014deixeble de Campin\u2014 i Petrus Christus. A Catalunya cal citar la influ\u00e8ncia d'aquest estil en Llu\u00eds Dalmau, autor de la Mare de D\u00e9u dels Consellers despr\u00e9s d'haver treballat al taller de Jan van Eyck.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels primitius flamencs", "answer_start": 36}], "id": "P_436_C_2611_Q1", "question": "De quin estil \u00e9s l'obra?"}, {"answers": [{"text": "una de les m\u00e9s importants", "answer_start": 97}], "id": "P_436_C_2611_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser a nivell mundial l'escola flamenca de pintura?"}, {"answers": [{"text": "aquest per\u00edode primerenc del segle XV", "answer_start": 200}], "id": "P_436_C_2611_Q3", "question": "Qu\u00e8 distingeix el terme d'\u00abEscola dels Primitius Flamencs\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "de tem\u00e0tica religiosa", "answer_start": 345}], "id": "P_436_C_2611_Q4", "question": "Quins quadres acostumava a pintar aquesta escola?"}, {"answers": [{"text": "a l'oli", "answer_start": 491}], "id": "P_436_C_2611_Q5", "question": "Quin t\u00e8cnica utilitzaven?"}]}, {"context": "El primer propietari conegut va ser el pr\u00edncep de Charleroi; durant el segle xix va estar a Anvers en mans de J. J. van Hal, i des de 1836, va ser propietat de C. J. Nieuwenhuys de Brussel\u00b7les; l'any 1860 va ser comprat per un tal monsieur Parent, de Par\u00eds, i el 1926 la seva n\u00e9ta i comtessa O'Gorman ho va vendre. En el mateix any va ser propietat successivament d'Allen Loebl, Philip Lehman, i Kleinberger, de Nova York. Aquell mateix any va ser venut a Michael Friedsam per 65.000 dolars. Friedsam va llegar el seu patrimoni a Metropolitan a la seva mort.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "el pr\u00edncep de Charleroi", "answer_start": 36}], "id": "P_436_C_2612_Q1", "question": "Qui va ser el primer propietari conegut?"}, {"answers": [{"text": "a Anvers", "answer_start": 90}], "id": "P_436_C_2612_Q2", "question": "On va estar durant el segle xix?"}, {"answers": [{"text": "de C. J. Nieuwenhuys", "answer_start": 157}], "id": "P_436_C_2612_Q3", "question": "De qui va ser propietat des de 1836?"}, {"answers": [{"text": "65.000 dolars", "answer_start": 477}], "id": "P_436_C_2612_Q4", "question": "Quant va pagar Michael Friedsam per l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a Metropolitan", "answer_start": 528}], "id": "P_436_C_2612_Q5", "question": "A qui va llegar el seu patrimoni Friedsam?"}]}, {"context": "Darrere de la Mare de D\u00e9u es percep l'interior poc il\u00b7luminat de l'esgl\u00e9sia. A la seva dreta, mig amagat per l'arquivolta de la portalada, hi ha un gerro amb lliris blancs, s\u00edmbol de la puresa de Maria. Es pot observar parcialment el terra de l'interior de l'esgl\u00e9sia, decorat amb rajoles policromes. A la dreta de la Mare de D\u00e9u, prop del gerro amb lliris, hi ha una rajola amb la lletra \u00abA\u00bb i a l'altre extrem s'hi observa una \u00abM\u00bb, les inicials de \u00abAve Maria\u00bb. A l'esgla\u00f3 d'entrada, just davant dels peus de Maria, hi ha una inscripci\u00f3 amb el text \u00abREGINA CELI LET[ARE]\u00bb (la Reina del cel s'alegra!).[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "poc il\u00b7luminat", "answer_start": 47}], "id": "P_436_C_2613_Q1", "question": "Com \u00e9s l'interior de l'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "Darrere de la Mare de D\u00e9u", "answer_start": 0}], "id": "P_436_C_2613_Q2", "question": "On es veu l'interior de l'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "un gerro amb lliris blancs", "answer_start": 145}], "id": "P_436_C_2613_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la dreta de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "la puresa de Maria", "answer_start": 183}], "id": "P_436_C_2613_Q4", "question": "Qu\u00e8 simbolitza el gerro amb lliris blancs?"}, {"answers": [{"text": "de \u00abAve Maria\u00bb", "answer_start": 447}], "id": "P_436_C_2613_Q5", "question": "De qu\u00e8 son les inicial A i M?"}]}, {"context": "Al costat dret de la Mare de D\u00e9u, el destre, hi ha l'arquitectura g\u00f2tica i al costat esquerre, el sinistre, es mostra la part rom\u00e0nica. La meitat g\u00f2tica \u00e9s m\u00e9s visible i compta amb finestres, una simbologia de la llum divina. El contrafort g\u00f2tic del portal, \u00e9s m\u00e9s ample i treballat i est\u00e0 rematat per una figura decorativa anomenada en flamenc Kruisbloeme (flor de la creu). Al contrafort de l'extrem de l'edifici neixen unes herbes amb flors blanques, un altre cop una representaci\u00f3 de la puresa.", "qas": [{"answers": [{"text": "rom\u00e0nica", "answer_start": 126}], "id": "P_436_C_2614_Q2", "question": "Quina arquitectura hi ha al costat esquerre de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "de la llum divina", "answer_start": 207}], "id": "P_436_C_2614_Q3", "question": "Quina simbologia hi ha ala part g\u00f2tica?"}, {"answers": [{"text": "una figura decorativa", "answer_start": 302}], "id": "P_436_C_2614_Q4", "question": "Qu\u00e8 remata el contrafort g\u00f2tic?"}, {"answers": [{"text": "Kruisbloeme", "answer_start": 345}], "id": "P_436_C_2614_Q5", "question": "Com es diu en flamenc flor de la creu?"}]}, {"context": "El color dels mantells de l'\u00e0ngel i Maria s\u00f3n vermell i blau respectivament, tal com succeeix a L'Anunciaci\u00f3 de Broederlam i al Llibre d'hores de Boucicaut. La vestimenta de Maria est\u00e0 fistonada amb perles; l'\u00e0ngel Gabriel porta un ceptre i vesteix una capa pluvial brodada amb or i un fermall que la tanca. Les seves ales s\u00f3n policromes com a l'Anunciaci\u00f3 de Van Eyck o al Tr\u00edptic de M\u00e9rode.[11] La posici\u00f3 dels personatges i de les seves mans recorda l'Anunciaci\u00f3 en grisalla de Van Eyck que hi ha al museu Thyssen-Bornemisza.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "vermell", "answer_start": 46}], "id": "P_436_C_2615_Q1", "question": "De quin color \u00e9s el mantell de l'\u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "blau", "answer_start": 56}], "id": "P_436_C_2615_Q2", "question": "De quin color \u00e9s el mantell de Maria?"}, {"answers": [{"text": "amb perles;", "answer_start": 195}], "id": "P_436_C_2615_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 est\u00e0 fistonada la vestimenta de Maria?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00e0ngel Gabriel", "answer_start": 207}], "id": "P_436_C_2615_Q4", "question": "Qui porta un ceptre?"}, {"answers": [{"text": "policromes", "answer_start": 327}], "id": "P_436_C_2615_Q5", "question": "Com s\u00f3n les ales de Gabriel?"}]}, {"context": "La Mare de D\u00e9u est\u00e0 sitada al centre de la portalada d'una esgl\u00e9sia mentre l'arc\u00e0ngel Gabriel es troba a l'exterior en una posici\u00f3 menys elevada, de forma contr\u00e0ria a altres obres contempor\u00e0nies on la Mare de D\u00e9u acostuma a adoptar una actitud de m\u00e9s submissi\u00f3, de major humilitat. L'\u00e0ngel dirigeix la seva mirada cap a Maria i aquesta al\u00e7a la vista amunt. Com \u00e9s habitual en aquesta escena, Maria porta un llibre d'hores a la m\u00e0, com si hagu\u00e9s estat sorpresa llegint a l'interior del temple i hagu\u00e9s sortit a rebre l'\u00e0ngel a l'exterior. Entre ambd\u00f3s i en una posici\u00f3 m\u00e9s elevada es troba el missatge de D\u00e9u que es mostra en l'enviament del colom, s\u00edmbol de l'Esperit Sant irradiant feixos de llum en pres\u00e8ncia de Maria. A l'Anunciaci\u00f3 de Van Eyck i a la de Campin, de l'Esperit Sant surten set rajos representant els set dons de l'Esperit Sant, per\u00f2 en aquesta obra nom\u00e9s se n'observen tres.", "qas": [{"answers": [{"text": "al centre de la portalada d'una esgl\u00e9sia", "answer_start": 27}], "id": "P_436_C_2616_Q1", "question": "On est\u00e0 situada la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "menys elevada", "answer_start": 131}], "id": "P_436_C_2616_Q2", "question": "Com \u00e9s la posici\u00f3 de Gabriel respecte a la de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "cap a Maria", "answer_start": 314}], "id": "P_436_C_2616_Q3", "question": "Cap on mira Gabriel?"}, {"answers": [{"text": "amunt", "answer_start": 350}], "id": "P_436_C_2616_Q4", "question": "Cap on mira Maria?"}, {"answers": [{"text": "un llibre d'hores", "answer_start": 404}], "id": "P_436_C_2616_Q5", "question": "Qu\u00e8 porta a la m\u00e0 Maria?"}]}]}, {"title": "Rorqual blau", "paragraphs": [{"context": "La llengua d'un rorqual blau pesa unes 2,7 tones[24] i, quan s'obre del tot, la boca \u00e9s capa\u00e7 d'agafar fins a 90 tones d'aliments i aigua.[3] Tot i la mida de la boca, les dimensions de la gola s\u00f3n tan redu\u00efdes que un rorqual blau no es pot empassar un objecte m\u00e9s gran que una pilota de platja.[25] El cor pesa 600 kg i \u00e9s el m\u00e9s gran de qualsevol animal.[24] L'aorta d'un rorqual blau t\u00e9 un di\u00e0metre d'uns 23 cm.[26] Durant els primers set mesos de vida, una cria de rorqual blau beu, aproximadament, 400 litres de llet al dia. Les cries guanyen pes r\u00e0pidament, fins a 90 kg al dia. En n\u00e9ixer, els rorquals blaus ja pesen 2.700 kg, el mateix que un hipop\u00f2tam adult.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "unes 2,7 tones", "answer_start": 34}], "id": "P_243_C_1453_Q1", "question": "Quant pesa la llengua d'un rorqual blau?"}, {"answers": [{"text": "fins a 90 tones d'aliments i aigua", "answer_start": 103}], "id": "P_243_C_1453_Q2", "question": "Qu\u00e8 pot agafar quan obre completament la boca el rorqual blau?"}, {"answers": [{"text": "redu\u00efdes", "answer_start": 202}], "id": "P_243_C_1453_Q3", "question": "Com s\u00f3n les dimensions de la boca del rorqual blau?"}, {"answers": [{"text": "2.700 kg", "answer_start": 624}], "id": "P_243_C_1453_Q5", "question": "Quant pesen les cries del rorqual blau en n\u00e9ixer?"}]}, {"context": "Hi ha hagut com a m\u00ednim 11 casos documentats d'adults h\u00edbrids de rorqual blau i rorqual com\u00fa en llibertat. Arnason i Gullberg consideren la dist\u00e0ncia gen\u00e8tica entre les dues esp\u00e8cies similar a la d'un \u00e9sser hum\u00e0 i un goril\u00b7la.[13] Investigadors que treballaven a les aig\u00fces de Fiji creuen que fotografiaren un h\u00edbrid de rorqual blau i iubarta.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a m\u00ednim 11", "answer_start": 12}], "id": "P_243_C_1454_Q1", "question": "Quants casos documentats d'adults h\u00edbrids de rorqual blau i rorqual com\u00fa en llibertat hi ha?"}, {"answers": [{"text": "similar a la d'un \u00e9sser hum\u00e0 i un goril\u00b7la", "answer_start": 183}], "id": "P_243_C_1454_Q2", "question": "Com consideren que \u00e9s la dist\u00e0ncia gen\u00e8tica entre les dues esp\u00e8cies Arnason i Gullberg?"}, {"answers": [{"text": "un h\u00edbrid de rorqual blau i iubarta", "answer_start": 307}], "id": "P_243_C_1454_Q3", "question": "Qu\u00e8 creuen que van fotografiar uns investigadors que treballaven a les aig\u00fces de Fiji?"}]}, {"context": "Els rorquals blaus no s\u00f3n f\u00e0cils de capturar ni de matar. La seva for\u00e7a i pot\u00e8ncia les protegiren dels primers baleners, que preferien atacar catxalots i balenes franques.[47] El 1864, el noruec Svend Foyn equip\u00e0 un vaixell de vapor amb arpons dissenyats espec\u00edficament per capturar cetacis grans.[8] Tot i que al principi era volumin\u00f3s i tenia poc \u00e8xit, Foyn perfeccion\u00e0 el fusell submar\u00ed i ben aviat s'establiren diverses estacions baleneres a la costa de Finnmark, al nord de Noruega. L'\u00faltima estaci\u00f3 balenera de Finnmark tanc\u00e0 el 1904 a causa de disputes amb els pescadors locals.", "qas": [{"answers": [{"text": "La seva for\u00e7a i pot\u00e8ncia", "answer_start": 58}], "id": "P_243_C_1455_Q2", "question": "Qu\u00e8 va protegir els rorquals blaus dels primers baleners?"}, {"answers": [{"text": "Svend Foyn", "answer_start": 195}], "id": "P_243_C_1455_Q3", "question": "Qui va equipar un vaixell amb arpons per capturar cetacis grans el 1864?"}, {"answers": [{"text": "el fusell submar\u00ed", "answer_start": 372}], "id": "P_243_C_1455_Q4", "question": "Qu\u00e8 va perfeccionar Foyn?"}, {"answers": [{"text": "a causa de disputes amb els pescadors locals", "answer_start": 540}], "id": "P_243_C_1455_Q5", "question": "Per qu\u00e8 va haver de tancar l'\u00faltima estaci\u00f3 balenera?"}]}, {"context": "Les estimacions de Cummings i Thompson (1971) suggereixen que el nivell font dels sons emesos pels rorquals blaus \u00e9s d'entre 155 i 188 decibels quan se'l mesura en relaci\u00f3 amb una pressi\u00f3 de refer\u00e8ncia d'un micropascal en un metre.[44][45] Tots els grups de rorquals blaus emeten sons a una freq\u00fc\u00e8ncia fonamental d'entre 10 i 40 Hz; la freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s baixa que els humans s\u00f3n capa\u00e7os de percebre \u00e9s generalment de 20 Hz. Les crides de rorqual blau duren entre deu i trenta segons. Els rorquals blaus de la costa de Sri Lanka han estat enregistrats repetidament emetent \u00abcants\u00bb de quatre notes amb una durada d'uns dos minuts cadascun, que recorden els coneguts cants de les iubartes. Els investigadors creuen que, ja que aquest fenomen no ha estat observat en altres poblacions, podria ser espec\u00edfic de la subesp\u00e8cie B. m. brevicauda (pigmea).", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 10 i 40 Hz", "answer_start": 315}], "id": "P_243_C_1457_Q1", "question": "A quina freq\u00fc\u00e8ncia emeten sons els rorquals blaus?"}, {"answers": [{"text": "20 Hz", "answer_start": 414}], "id": "P_243_C_1457_Q2", "question": "Quina \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s baixa que els humans s\u00f3n capa\u00e7os de percebre?"}, {"answers": [{"text": "de quatre notes", "answer_start": 577}], "id": "P_243_C_1457_Q3", "question": "Com s\u00f3n els cants dels rorquals blaus de la costa de Sri Lanka?"}, {"answers": [{"text": "uns dos minuts", "answer_start": 610}], "id": "P_243_C_1457_Q4", "question": "Quan duren els cants dels rorquals blaus de la costa de Sri Lanka?"}, {"answers": [{"text": "els coneguts cants de les iubartes", "answer_start": 648}], "id": "P_243_C_1457_Q5", "question": "A qu\u00e8 recorden els cants dels rorquals blaus de la costa de Sri Lanka?"}]}, {"context": "Com que el krill es mou, els rorquals se solen alimentar a profunditats de m\u00e9s de 100 m durant el dia i nom\u00e9s s'alimenten a la superf\u00edcie de nit. Generalment quan s'alimenten es capbussen durant 10 minuts, tot i que tamb\u00e9 s\u00f3n habituals immersions de fins a 20 minuts. La immersi\u00f3 m\u00e9s llarga observada fou de 36 minuts.[36] El rorqual s'alimenta envestint grups de krill, agafant els animals i una gran quantitat d'aigua a la boca. Aleshores, l'aigua \u00e9s expulsada per les barbes mitjan\u00e7ant pressi\u00f3 provinent de la butxaca ventral i la llengua. Una vegada ja no queda aigua a la boca, el krill restant no pot passar per entre les barbes i \u00e9s empassat. El rorqual blau tamb\u00e9 consumeix alguns peixos, crustacis i s\u00edpies petits que agafa juntament amb el krill.[37][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de 100 m", "answer_start": 75}], "id": "P_243_C_1458_Q1", "question": "A quin profunditat s'alimenten els rorquals de dia?"}, {"answers": [{"text": "de nit", "answer_start": 138}], "id": "P_243_C_1458_Q2", "question": "Quan s'alimenten a la superf\u00edcie els rorquals?"}, {"answers": [{"text": "36 minuts", "answer_start": 308}], "id": "P_243_C_1458_Q3", "question": "Quina \u00e9s la immersi\u00f3 m\u00e9s llarga observada dels rorquals?"}, {"answers": [{"text": "agafant els animals i una gran quantitat d'aigua a la boca", "answer_start": 371}], "id": "P_243_C_1458_Q4", "question": "Com s'alimenten els rorquals?"}, {"answers": [{"text": "alguns peixos, crustacis i s\u00edpies petits", "answer_start": 682}], "id": "P_243_C_1458_Q5", "question": "Qu\u00e8 consumeix el rorqual a m\u00e9s del Krill?"}]}]}, {"title": "La Monyos", "paragraphs": [{"context": "El seu naixement va coincidir, altrament, amb una acceleraci\u00f3 del progr\u00e9s urb\u00e0 i un seguit d'aven\u00e7os significatius tals com l'enderrocament de la muralla romana[10] i el conseg\u00fcent eixamplament de la ciutat a trav\u00e9s del Pla Cerd\u00e0 a finals de segle; tamb\u00e9 l'Exposici\u00f3 Universal de Barcelona de 1888,[11] que contribuiria a canviar la fisonomia de la ciutat i en concret el per\u00edmetre extern del Raval. Aquesta zona del centre hist\u00f2ric i de car\u00e0cter popular (que no adoptaria el malnom de Barri Xino fins ben entrada la d\u00e8cada de 1920) va experimentar un seguit d'operacions urban\u00edstiques arran de les desamortitzacions dels convents: se'ls va privar de la propietat de les terres que posse\u00efen per donar-los un \u00fas diferent i van ser urbanitzades. El tra\u00e7at dels carrers es va realitzar de manera rectil\u00ednia, sense places ni espais lliures i amb una trama edificat\u00f2ria densa. Els habitatges (en mans de les classes burgeses, que els llogaven a les classes populars) eren molt austers i es van edificar sobre antics horts, amb pisos constru\u00efts per sobre de les cinc plantes reglament\u00e0ries, habitacions als terrats, patis interiors ocupats, etc.[12][13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pla Cerd\u00e0", "answer_start": 220}], "id": "P_99_C_589_Q1", "question": "Quin \u00e9s el nom del Pla pel que es va eixamplar la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "1888", "answer_start": 293}], "id": "P_99_C_589_Q2", "question": "En quin any es va realitzar l'Exposici\u00f3 Universal de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "d\u00e8cada de 1920", "answer_start": 517}], "id": "P_99_C_589_Q3", "question": "Quan va adoptar el malnom de Barri Xino la zona del centre hist\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "convents", "answer_start": 622}], "id": "P_99_C_589_Q4", "question": "Qu\u00e8 es van desamortitzar?"}, {"answers": [{"text": "de manera rectil\u00ednia", "answer_start": 783}], "id": "P_99_C_589_Q5", "question": "Com es va realitzar el tra\u00e7at dels carrers?"}]}, {"context": "Aquesta transformaci\u00f3 social (que es va prolongar fins a finals del segle xix, quan es va esgotar el s\u00f2l del barri) es va sumar a diverses onades d'immigraci\u00f3, que van convertir el Raval en un dels nuclis amb m\u00e9s densitat de poblaci\u00f3 del m\u00f3n, tot assolint un valor de 103.060 habitants per quil\u00f2metre quadrat. El barri no nom\u00e9s tenia car\u00e0cter fabril, sin\u00f3 que tamb\u00e9 estava ple de caf\u00e8s, tavernes, teatres i locals dedicats a la prostituci\u00f3.[13] Afrontava amb La Rambla, que va esdevenir eix de la Barcelona vuitcentista i actuava com a principal espai comercial i l\u00fadic de la ciutat. Hi convivia el contrast de la desigualtat social i la degradaci\u00f3 f\u00edsica de l'espai, acompanyades per una progressiva p\u00e8rdua de funcions: l'aristocr\u00e0cia barcelonina, aficionada primer al teatre i als concerts i \u2014entrat el segle xx\u2014 als cinemat\u00f2grafs, tenia en contraposici\u00f3 la vida que hi feien en prec\u00e0ries i insalubres condicions les classes m\u00e9s baixes, que a m\u00e9s a m\u00e9s patien el dia a dia d'un reguitzell d'activitats delictives i criminals com les que van protagonitzar altres personatges populars del Raval com la segrestadora Enriqueta Mart\u00ed i Ripoll\u00e9s.[14][15]", "qas": [{"answers": [{"text": "a finals del segle xix", "answer_start": 55}], "id": "P_99_C_590_Q1", "question": "Quan es va esgotar el s\u00f2l del barri?"}, {"answers": [{"text": "de caf\u00e8s, tavernes, teatres i locals dedicats a la prostituci\u00f3", "answer_start": 377}], "id": "P_99_C_590_Q3", "question": "De qu\u00e8 estava ple el barri?"}, {"answers": [{"text": "La Rambla", "answer_start": 459}], "id": "P_99_C_590_Q4", "question": "Qu\u00e8 va esdevenir eix de la Barcelona vuitcentista?"}, {"answers": [{"text": "Enriqueta Mart\u00ed i Ripoll\u00e9s", "answer_start": 1115}], "id": "P_99_C_590_Q5", "question": "Com es deia la segrestadora popular del Raval?"}]}, {"context": "M\u00e9s endavant, el 1997, la directora de cinema Mireia Ros va rodar una pel\u00b7l\u00edcula dram\u00e0tica basada en el seu personatge, La Mo\u00f1os (1997). Aquest film, protagonitzat per Julieta Serrano i el cantant de Sau Carles Sabater, va rebre una nominaci\u00f3 al Festival de Chicago de 1997 i una altra als premis Goya de 1998, totes dues com a millor director novell.[38][39] Prenia com a t\u00f2pic la mater dolorosa del franquisme, en qu\u00e8 Dolors Bonella va tra\u00e7ar una defensa psicol\u00f2gica i es va refugiar en una nova identitat en comptes de su\u00efcidar-se.[19] Posteriorment, entrat el segle xxi, es va recuperar de nou la seva figura per a l'obra de teatre musical La Monyos. El musical (2014), encarnada al Teatre del Raval per Itziar Gonz\u00e1lez i dirigida per Empar L\u00f3pez.[24][40][41]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mireia Ros", "answer_start": 46}], "id": "P_99_C_592_Q1", "question": "Qui va rodar una pel\u00b7l\u00edcula basada en el seu persontatge?"}, {"answers": [{"text": "dram\u00e0tica", "answer_start": 81}], "id": "P_99_C_592_Q2", "question": "De quin g\u00e8nere era la pel\u00b7l\u00edcula que va dirigir Mireia Ros?"}, {"answers": [{"text": "La Mo\u00f1os", "answer_start": 120}], "id": "P_99_C_592_Q3", "question": "Quina era la pel\u00b7l\u00edcula que va dirigir Mireia Ros?"}, {"answers": [{"text": "Festival de Chicago", "answer_start": 246}], "id": "P_99_C_592_Q4", "question": "En quin Festival va rebre una nominaci\u00f3 al 1997 com a millor director novell?"}, {"answers": [{"text": "es va refugiar en una nova identitat", "answer_start": 471}], "id": "P_99_C_592_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer Dolors Bonella en lloc de su\u00efcidar-se?"}]}, {"context": "El 9 d'octubre de 1922 es va estrenar al Teatre Circ Barcelon\u00e8s la tragicom\u00e8dia La Monyos, protagonitzada per Elvira Torrens i Soriano i dirigida per Victoriano Benedicto. Amb una invers\u00f3 elevada en utillatge teatral i en vestuari, s'hi representava la llegenda de la c\u00e8lebre barcelonina durant el per\u00edode compr\u00e8s entre els anys 1860 i 1885, tot emprant escenaris reconeguts com la Font d'en Conna.[27][28] Tamb\u00e9 existeixen evid\u00e8ncies posteriors d'altres representacions musicals i teatrals, com el cuplet que va protagonitzar l'actriu Matilde Xatart i Sol\u00e0 el 22 de juny de 1927 al Teatre Novedades \u2014basades en la figura de la Monyos mentre estava en vida.[29][30]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatre Circ Barcelon\u00e8s", "answer_start": 41}], "id": "P_99_C_593_Q1", "question": "En quin teatre de Barcelona es va estrenar La Monyos?"}, {"answers": [{"text": "1922", "answer_start": 18}], "id": "P_99_C_593_Q2", "question": "Quin any es va estrenar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Elvira Torrens i Soriano", "answer_start": 110}], "id": "P_99_C_593_Q3", "question": "Qui va ser la protagonista de La Monyos?"}, {"answers": [{"text": "elevada", "answer_start": 188}], "id": "P_99_C_593_Q4", "question": "Com va ser la inversi\u00f3 en utillatge teatral i en vestuari?"}, {"answers": [{"text": "la Font d'en Conna", "answer_start": 379}], "id": "P_99_C_593_Q5", "question": "Quin escenari reconegut es va emprar?"}]}, {"context": "Dolors Bonella va morir el 15 de setembre de 1940 a l'Hospital del Mar de Barcelona despr\u00e9s de ser acollida a les darreries a la Casa de la Caritat (actual complex muse\u00edstic, docent i cultural format pel MACBA, CCCB i URL, entre altres).[24] El seu funeral va esdevenir multitudinari i solemne per alg\u00fa que en va pagar les despeses, fet que va alimentar encara m\u00e9s els rumors sobre el dest\u00ed de la seva malaurada filla i la relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia benestant per la qual havia treballat.[3][18][25] El Noticiero Universal va publicar-ne un obituari al costat de not\u00edcies de transcend\u00e8ncia internacional, com els bombardejos de l'Alemanya nazi contra Londres o l'entrevista d'Adolf Hitler amb Ram\u00f3n Serrano Su\u00f1er \u2014Ministre d'Exteriors de l'Espanya franquista.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'Hospital del Mar de Barcelona", "answer_start": 50}], "id": "P_99_C_594_Q1", "question": "On va morir Dolors Bonella?"}, {"answers": [{"text": "1940", "answer_start": 45}], "id": "P_99_C_594_Q2", "question": "En quin any va morir?"}, {"answers": [{"text": "multitudinari i solemne", "answer_start": 270}], "id": "P_99_C_594_Q3", "question": "Com va esdevenir el seu funeral?"}, {"answers": [{"text": "El Noticiero Universal", "answer_start": 496}], "id": "P_99_C_594_Q4", "question": "Qui va publicar un obituari junt a not\u00edcies de transcend\u00e8ncia internacional?"}, {"answers": [{"text": "Ministre d'Exteriors de l'Espanya franquista", "answer_start": 710}], "id": "P_99_C_594_Q5", "question": "Qu\u00e8 era Ram\u00f3n Serrano Su\u00f1er?"}]}]}, {"title": "Wish You Were Here", "paragraphs": [{"context": "L'\u00e0lbum va ser disc de plata i or (60.000 i 100.000 c\u00f2pies venudes, respectivament) al Regne Unit l'1 d'agost de 1975, i or als Estats Units el 17 de setembre de 1975. El 16 de maig de 1997 va aconseguir el de plat\u00ed,[58] i a 2004 havia venut m\u00e9s de 13 milions de c\u00f2pies a escala mundial.[43] Columbia va escollir \u00abHave a Cigar\u00bb com a primer senzill extret de l'\u00e0lbum,[15] amb \u00abWelcome to the Machine\u00bb com a Cara B als Estats Units.[nota 4]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Regne Unit", "answer_start": 84}], "id": "P_28_C_163_Q1", "question": "On va ser disc de plata i or?"}, {"answers": [{"text": "1997", "answer_start": 185}], "id": "P_28_C_163_Q3", "question": "Quin any va aconseguir el disc de plat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "13 milions", "answer_start": 249}], "id": "P_28_C_163_Q4", "question": "Quantes c\u00f2pies havia venut el 2004?"}, {"answers": [{"text": "Have a Cigar", "answer_start": 314}], "id": "P_28_C_163_Q5", "question": "Quin tema va ser escollit com a primer senzill?"}]}, {"context": "Pink Floyd i el seu m\u00e0nager Steve O'Rourke no estaven satisfets amb els esfor\u00e7os de la seva discogr\u00e0fica als Estats Units, Capitol Records (subsidi\u00e0ria d'EMI),[56] i Wish You Were Here va esdevenir el primer \u00e0lbum de Pink Floyd a ser distribu\u00eft all\u00e0 per Columbia Records, afiliat de CBS. Malgrat aix\u00f2, la banda va seguir amb Harvest Records d'EMI a Europa.[57] Com a resultat d'aquest canvi de discogr\u00e0fica, la banda serien amos dels seus enregistraments des d'aquell moment; tots els \u00e0lbums posteriors a Wish You Were Here porten el copyright de \"Pink Floyd Music Limited\" o (despr\u00e9s de la marxa de Waters) \"Pink Floyd (1987) Ltd.\", en comptes del de la seva discogr\u00e0fica.", "qas": [{"answers": [{"text": "Columbia Records", "answer_start": 254}], "id": "P_28_C_164_Q1", "question": "Qui va distribuir Wish You Were Here als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "Capitol Records", "answer_start": 123}], "id": "P_28_C_164_Q2", "question": "Quina era la seva discogr\u00e0fica a Estats Units abans de Wish You Were Here?"}, {"answers": [{"text": "no estaven satisfets", "answer_start": 43}], "id": "P_28_C_164_Q3", "question": "Per qu\u00e8 van canviar de discogr\u00e0fica?"}, {"answers": [{"text": "amos dels seus enregistraments", "answer_start": 424}], "id": "P_28_C_164_Q4", "question": "En qu\u00e8 es van convertir amb el canvi de discogr\u00e0fica?"}]}, {"context": "Wish You Were Here \u00e9s el segon \u00e0lbum de Pink Floyd en utilitzar una tem\u00e0tica conceptual escrita \u00edntegrament per Waters, i evoca el seu sentiment que la camaraderia que alguna vegada hi havia hagut entre els membres de la banda, feia temps que estava absent.[13] L'\u00e0lbum comen\u00e7a amb una introducci\u00f3 instrumental de vuit minuts i mig, abans de comen\u00e7ar amb \u00abShine On You Crazy Diamond\u00bb. \u00abShine On\u00bb \u00e9s un tribut a l'antic membre de la banda Syd Barrett, obligat a abandonar la banda per una crisi nerviosa deguda al consum de drogues que li va causar problemes mentals uns anys abans.[8] Barrett \u00e9s recordat amb frases com \"Remember when you were young, you shone like the sun\" (\"Recorda't de quan eres jove, brillaves com el sol\") i \"You reached for the secret too soon, you cried for the moon\" (\"Vas intentar con\u00e8ixer el secret massa aviat, vas anhelar la lluna\").[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Waters", "answer_start": 112}], "id": "P_28_C_165_Q1", "question": "Qui va escriure la tem\u00e0tica de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "vuit minuts i mig", "answer_start": 314}], "id": "P_28_C_165_Q2", "question": "Quan dura la introducci\u00f3 instrumental de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "un tribut a l'antic membre de la banda Syd Barrett", "answer_start": 399}], "id": "P_28_C_165_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Shine On You Crazy Diamond?"}, {"answers": [{"text": "per una crisi nerviosa", "answer_start": 480}], "id": "P_28_C_165_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va veure obligat a abandonar la banda Syd Barrett?"}, {"answers": [{"text": "problemes mentals", "answer_start": 548}], "id": "P_28_C_165_Q5", "question": "Qu\u00e8 li va causar el consum de drogues a Syd Barret?"}]}, {"context": "Malgrat els problemes sorgits durant la producci\u00f3, l'\u00e0lbum \u00e9s el favorit de Wright- \"\u00e9s un \u00e0lbum que puc escoltar per gaudir, i no hi ha gaires \u00e0lbums de Floyd amb qu\u00e8 pugui fer aix\u00f2\".[8][55] Gilmour opina igual- \"jo diria que \u00e9s el meu \u00e0lbum favorit. El resultat final de tot plegat, fos el que fos, definitivament m'ha deixat un \u00e0lbum amb el qual puc conviure molt feli\u00e7. M'agrada molt\".[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "problemes", "answer_start": 12}], "id": "P_28_C_167_Q1", "question": "Qu\u00e8 va sorgir durant la producci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per gaudir", "answer_start": 114}], "id": "P_28_C_167_Q2", "question": "Per quin motiu Wright escolta l'\u00e0lbum?"}]}, {"context": "Wish You Were Here s'ha remasteritzat i reeditat en diverses ocasions i en diversos formats. Al Regne Unit i als Estats Units l'\u00e0lbum es va rellan\u00e7ar en so quadraf\u00f2nic el 1976,[nota 5] i el 1980 es va llan\u00e7ar un especial Hi-Fi Today al Regne Unit.[nota 6] Als Estats Units es va llan\u00e7ar en CD el 1983, mentre que al Regne Unit hauria d'esperar fins a 1985,[nota 7] i novament, el 1994, es va remasteritzar amb disseny gr\u00e0fic nou.[nota 8] Als Estats Units CBS Mastersound (subsidi\u00e0ria de Columbia) va llan\u00e7ar una edici\u00f3 masteritzada a la meitat de revolucions en Lp el 1981,[nota 9] i el 1994 Sony Mastersound va llan\u00e7ar una edici\u00f3 en CD recobert d'or de 24k, remasteritzat usant Superbit Mapping, amb el disseny gr\u00e0fic original en dos formats diferents. [nota 10][43] Tamb\u00e9 es va incloure l'\u00e0lbum dins de la caixa recopilat\u00f2ria \u00abShine On\u00bb,[65] i cinc anys despr\u00e9s Columbia Records va llan\u00e7ar una versi\u00f3 en CD remasteritzada, 17 segons m\u00e9s llarga que la remasteritzaci\u00f3 d'EMI de 1994, comptant finalment amb una durada de 44:28. La seva etiqueta \u00e9s una recreaci\u00f3 del logo original sobre fons blau i negre. [nota 11] Es va tornar a llan\u00e7ar el 2000 per celebrar el seu vint-i-cinqu\u00e8 aniversari mitjan\u00e7ant Capitol Records als Estats Units i mitjan\u00e7ant EMI per a la resta del m\u00f3n, utilitzant la mateixa remasteritzaci\u00f3 de 1992 que apareix a \u00abShine On\u00bb, per\u00f2 amb el disseny gr\u00e0fic de l'edici\u00f3 d'EMI de 1994.[nota 12][43]", "qas": [{"answers": [{"text": "1976", "answer_start": 171}], "id": "P_28_C_168_Q1", "question": "Quina any es va rellan\u00e7ar en so quadraf\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "el seu vint-i-cinqu\u00e8 aniversari", "answer_start": 1159}], "id": "P_28_C_168_Q3", "question": "Qu\u00e8 celebrava el llan\u00e7ament del 2000?"}, {"answers": [{"text": "disseny gr\u00e0fic nou", "answer_start": 410}], "id": "P_28_C_168_Q4", "question": "Qu\u00e8 destaca de la remasteritzaci\u00f3 de 1994?"}, {"answers": [{"text": "de 24k", "answer_start": 651}], "id": "P_28_C_168_Q5", "question": "Quin tipus d'or cobria el CD de 1994?"}]}]}, {"title": "Klaus Ebner", "paragraphs": [{"context": "\u00c9s un tret caracter\u00edstic de la seva narrativa que molt sovint els protagonistes no tenen noms complets sin\u00f3 nom\u00e9s un prenom o fins i tot una denominaci\u00f3 espec\u00edfica. Amb aquesta t\u00e8cnica l'autor redueix el nom de la figura a una forma molt familiar.[35] En trobem exemples en la novel\u00b7la curta Hominide, per\u00f2 tamb\u00e9 en nombrosos contes com Das Pendel, Abflug i Die Stra\u00dfe.[36] Un exemple per a una denominaci\u00f3 t\u00edpica \u00e9s el collidor dins el conte Der Pfl\u00fccker (El collidor),[37] un personatge que no t\u00e9 cap nom espec\u00edfic. A m\u00e9s cal esmentar que la majoria de la narrativa publicada est\u00e0 escrita en primera persona, fins i tot Hominide, el narrador del qual, en primera persona, \u00e9s un australopitec. El 2016, l'editorial Wieser Verlag a Klagenfurt (Car\u00edntia) va publicar una versi\u00f3 ampliada d'aquest llibre.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "nom\u00e9s un prenom o fins i tot una denominaci\u00f3 espec\u00edfica", "answer_start": 108}], "id": "P_316_C_1891_Q1", "question": "Com s\u00f3n els noms dels protagonistes en la seva narrativa?"}, {"answers": [{"text": "a una forma molt familiar", "answer_start": 221}], "id": "P_316_C_1891_Q2", "question": "A qu\u00e8 redueix el nom l'autor amb aquesta t\u00e8cnica?"}, {"answers": [{"text": "un australopitec", "answer_start": 677}], "id": "P_316_C_1891_Q4", "question": "Qui \u00e9s el narrador de la novel\u00b7la Hominide?"}, {"answers": [{"text": "l'editorial Wieser Verlag", "answer_start": 704}], "id": "P_316_C_1891_Q5", "question": "Quin editorial va publicar una versi\u00f3 ampliada d'Hominide?"}]}, {"context": "Klaus Ebner tradueix obres liter\u00e0ries del franc\u00e8s i del catal\u00e0 a l'alemany.[62] Dins la revista electr\u00f2nica Zitig[63] i la revista Driesch[64] es va publicar el cicle de poesia Illa de J. N. Santaeul\u00e0lia en catal\u00e0 juntament amb la traducci\u00f3 alemanya. A Driesch es va tamb\u00e9 presentar poemes de les escriptores Marta P\u00e9rez i Sierra, Roser Amills, Merc\u00e8 Climent i Pay\u00e0, Isabel M. Ortega Rion i altres.[65]", "qas": [{"answers": [{"text": "del franc\u00e8s i del catal\u00e0", "answer_start": 38}], "id": "P_316_C_1892_Q1", "question": "De quines lleng\u00fces tradueix Klaus Ebner?"}, {"answers": [{"text": "a l'alemany", "answer_start": 63}], "id": "P_316_C_1892_Q2", "question": "A quin idioma tradueix Klaus Ebner?"}, {"answers": [{"text": "Zitig", "answer_start": 108}], "id": "P_316_C_1892_Q3", "question": "A quina revista electr\u00f2nica es va publicar el cicle de poesia Illa?"}]}, {"context": "El 2008 es va publicar la s\u00e0tira Hominide (Hom\u00ednid) que narra els set dies mitol\u00f2gics d'un Australopithecus afarensis que desencadena el proc\u00e9s de l'hominitzaci\u00f3. \u00c9s el comen\u00e7ament de la civilitzaci\u00f3 i de la cultura. El protagonista narrador Pitar parla en un llenguatge actual. Un dels seus companys fins i tot fa citacions de la literatura llatina en llat\u00ed.[33] L'historiador i escriptor austr\u00edac Heinz Gerstinger anomena el llibre una s\u00e0tira sobre la nostra vida, un mirall dels arquetipus humans com el poder\u00f3s, l'envej\u00f3s, el bromista i el pensador.[34] Encara que els set dies del conte siguin una al\u00b7lusi\u00f3 a la creaci\u00f3 b\u00edblica, el rep\u00f2s del set\u00e8 dia \u00e9s pertorbat per l'atac d'un gat de dents de sabre que dispersa el grup cap als esdeveniments descrits per la teoria de la sortida d'\u00c0frica.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "2008", "answer_start": 3}], "id": "P_316_C_1893_Q1", "question": "Quin any es va publicar Hominide?"}, {"answers": [{"text": "el proc\u00e9s de l'hominitzaci\u00f3", "answer_start": 134}], "id": "P_316_C_1893_Q2", "question": "Qu\u00e8 desencadena l'Australopithecus afarensis en Hominide?"}, {"answers": [{"text": "actual", "answer_start": 271}], "id": "P_316_C_1893_Q3", "question": "Amb quin llenguatge parla el narrador d'Hominide?"}, {"answers": [{"text": "una s\u00e0tira sobre la nostra vida", "answer_start": 434}], "id": "P_316_C_1893_Q4", "question": "Com qualifica Heinz Gerstinger el conte Hominide?"}, {"answers": [{"text": "a la creaci\u00f3 b\u00edblica", "answer_start": 612}], "id": "P_316_C_1893_Q5", "question": "A qu\u00e8 fan al\u00b7lusi\u00f3 els set dies del conte Hominide?"}]}, {"context": "El 2014, l'autor va ser atorgat el Premi de Poesia Parc Taul\u00ed per la Corporaci\u00f3 Sanit\u00e0ria Parc Taul\u00ed a Sabadell per al poemari Blaus. L'obra guanyadora ha estat prevista per la publicaci\u00f3 a la col\u00b7lecci\u00f3 La Suda de l'editorial Pag\u00e8s Editors de Lleida. El jurat ha definit l'obra com \u00abpoesia descriptiva amb estalvi de mitjans\u00bb i ha declarat que l'\u00abagermanament idiom\u00e0tic\u00bb dels \u00abversos escrits en la llengua primig\u00e8nia del lloc del qual l\u2019autor fa refer\u00e8ncia\u00bb \u00abaporta una riquesa formal i culturalment solid\u00e0ria\u00bb.[48] Blaus descriu un viatge imaginari i circular arreu del Mediterrani.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Premi de Poesia Parc Taul\u00ed", "answer_start": 32}], "id": "P_316_C_1895_Q1", "question": "Quin premi va guanyar l'autor el 2014?"}, {"answers": [{"text": "poesia descriptiva amb estalvi de mitjans", "answer_start": 284}], "id": "P_316_C_1895_Q3", "question": "Com ha definit el jurat l'obra Blaus?"}, {"answers": [{"text": "imaginari", "answer_start": 541}], "id": "P_316_C_1895_Q4", "question": "Com \u00e9s el viatge que descriu Blaus?"}, {"answers": [{"text": "Pag\u00e8s Editors", "answer_start": 227}], "id": "P_316_C_1895_Q5", "question": "Quina editorial editar\u00e0 Blaus?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s d'un sojorn de cinc setmanes a la universitat d'estiu de Tours (Fran\u00e7a), va estudiar traductologia (1982-1989) i tamb\u00e9 filologia rom\u00e0nica i germ\u00e0nica (1983-1988).[4] Va aprendre el catal\u00e0 de manera autodid\u00e0ctica \u2013 en el prefaci al poemari Vermells Josep Navarro Santaeul\u00e0lia manifesta la seva sorpresa quan va saber que Ebner havia apr\u00e8s la llengua \u00absense altre ajut que gram\u00e0tiques i diccionaris\u00bb.[5] En una entrevista al Diari Maresme l'escriptor explica la seva motivaci\u00f3 pel seu inter\u00e8s per a les lleng\u00fces rom\u00e0niques i l'atracci\u00f3 d'una llengua que no es podia aprendre tan f\u00e0cilment a altres pa\u00efsos.[6] Durant la d\u00e8cada del 1980 va treballar per a una associaci\u00f3 liter\u00e0ria i la seva revista.[7] Va comen\u00e7ar les seves carreres professionals que s\u00f3n la traducci\u00f3, l'ensenyament de lleng\u00fces estrangeres i la col\u00b7laboraci\u00f3 en projectes inform\u00e0tics.[8] Va escriure articles inform\u00e0tics per a les revistes Output/Eurocom (\u00c0ustria), Inside OS/2 (Alemanya), NT Update i AIX Update (Regne Unit) i llibres sobre temes de programaris i xarxes inform\u00e0tiques en alemany i angl\u00e8s.[9][10]", "qas": [{"answers": [{"text": "traductologia", "answer_start": 93}], "id": "P_316_C_1896_Q1", "question": "Qu\u00e8 va estudiar Ebner entre 1982 i 1989?"}, {"answers": [{"text": "de manera autodid\u00e0ctica", "answer_start": 196}], "id": "P_316_C_1896_Q2", "question": "Com va aprendre el catal\u00e0 Ebner?"}, {"answers": [{"text": "gram\u00e0tiques i diccionaris", "answer_start": 379}], "id": "P_316_C_1896_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer servir Ebner per aprendre el catal\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "inter\u00e8s per a les lleng\u00fces rom\u00e0niques", "answer_start": 491}], "id": "P_316_C_1896_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenia Ebner que el va fer aprendre catal\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "projectes inform\u00e0tics", "answer_start": 834}], "id": "P_316_C_1896_Q5", "question": "En quins projectes va col\u00b7laborar Ebner?"}]}]}, {"title": "Blaveta de l'espantallops", "paragraphs": [{"context": "El revers \u00e9s m\u00e9s caracter\u00edstic de l'esp\u00e8cie. Als dos sexes el revers \u00e9s gris, sense l\u00fanules taronges pr\u00f2pies d'algunes esp\u00e8cies del g\u00e8nere Polyommatus i Aricia, tot i que \u00e9s possible que hi siguin per\u00f2 dissimulats amb la coloraci\u00f3 grisa. Ales anteriors amb una franja postdiscal de 6 punts lleugerament corbada i un altre allargat a la cel\u00b7la, en alguns exemplars a penes visible. Ales posteriors amb una altra de postdiscal encara m\u00e9s corbada, formada per un total de 8 \u00f2 9 punts, un punt m\u00e9s a la regi\u00f3 discal de S7 i un \u00faltim a la cel\u00b7la; aquests darrers poden ser complicats d'apreciar depenent de l'individu.", "qas": [{"answers": [{"text": "postdiscal de 6 punts lleugerament corbada", "answer_start": 268}], "id": "P_94_C_559_Q2", "question": "Com \u00e9s la franja de les ales anteriors?"}, {"answers": [{"text": "El revers", "answer_start": 0}], "id": "P_94_C_559_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s caracter\u00edstic de l'esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "8 \u00f2 9 punts", "answer_start": 469}], "id": "P_94_C_559_Q4", "question": "Quants punts formen l'ala postdiscal?"}]}, {"context": "La blaveta de l'espantallops (Iolana iolas)[1] \u00e9s un lepid\u00f2pter glossat de la fam\u00edlia Lycaenidae. Es distribueix pel Marroc, Alg\u00e8ria, sud d'Europa (des de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica fins als Balcans), Turquia i Iran.[2] Tot i la seva \u00e0mplia distribuci\u00f3, habita en reductes a\u00efllats i sempre en poc nombre. A m\u00e9s, el seu h\u00e0bitat a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es redueix a zones amb la pres\u00e8ncia de la seva principal planta nutr\u00edcia Colutea arborescens.[3] Aquests factors han fet que s'inclogui al Llibre Vermell de Lepid\u00f2pters de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, en la categoria de perill d'extinci\u00f3 (EN)[4] i a la Llista Vermella Europea d'Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades amb l'estatus de quasi amena\u00e7ada (NT).[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Iolana iolas", "answer_start": 30}], "id": "P_94_C_560_Q1", "question": "Amb quin nom es coneix la blaveta de l'espantallops?"}, {"answers": [{"text": "un lepid\u00f2pter glossat de la fam\u00edlia Lycaenidae", "answer_start": 50}], "id": "P_94_C_560_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la blaveta de l'espantallops?"}, {"answers": [{"text": "Marroc, Alg\u00e8ria, sud d'Europa (des de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica fins als Balcans), Turquia i Iran", "answer_start": 117}], "id": "P_94_C_560_Q3", "question": "Per on es distribueix la blaveta de l'espantallops?"}, {"answers": [{"text": "Colutea arborescens", "answer_start": 417}], "id": "P_94_C_560_Q4", "question": "Quina \u00e9s la principal planta nutr\u00edcia de la blaveta de l'espantallops a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "en la categoria de perill d'extinci", "answer_start": 538}], "id": "P_94_C_560_Q5", "question": "Com s'inclou al Llibre Vermell de Lepid\u00f2pters de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}]}, {"context": "Les femelles acostumen a pondre els ous, habitualment un per beina i diversos per planta (de vegades se n'observa m\u00e9s d'un a cada beina, producte de diverses femelles[6]), sobre els fruits (o sobre els s\u00e8pals) que tenen 1 o 2 setmanes, mentre que alhora hi ha flors, n\u00e8ctar gr\u00e0cies al qual s'alimenten els adults.[9] Aquest fet \u00e9s important si tenim en compte que dues terceres parts de les flors no donen lloc a fruits i que si les beines s\u00f3n massa velles els fruits estarien secs. La incubaci\u00f3 dura una setmana.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "n\u00e8ctar", "answer_start": 267}], "id": "P_94_C_561_Q2", "question": "De qu\u00e8 s'alimenten els adults?"}, {"answers": [{"text": "dues terceres parts", "answer_start": 364}], "id": "P_94_C_561_Q3", "question": "Quina proporci\u00f3 de flors no dona lloc a fruits?"}, {"answers": [{"text": "els fruits estarien secs", "answer_start": 457}], "id": "P_94_C_561_Q4", "question": "Qu\u00e8 passaria si les beines fossin massa velles?"}, {"answers": [{"text": "una setmana", "answer_start": 501}], "id": "P_94_C_561_Q5", "question": "Quant de temps dura la incubaci\u00f3?"}]}, {"context": "A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica els primers exemplars s'observen a finals d'abril i els \u00faltims a primers de juny. Durant el maig \u00e9s quan s'arriba al pic d'individus.[3] Es creu que, en cas d'haver-hi una segona emersi\u00f3 d'adults, seria un fet accidental, ja que les erugues no tindrien aliment. Podria ser degut a un r\u00e8gim estival de pluges anormal. Existeix la possibilitat que aquest fet es produeixi als Alps su\u00efssos, on la planta nutr\u00edcia pot arribar a florir fins i tot a la tardor.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "a finals d'abril", "answer_start": 56}], "id": "P_94_C_562_Q1", "question": "Quan s'observen els primers exemplars a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "maig", "answer_start": 115}], "id": "P_94_C_562_Q2", "question": "En quin mes s'arriba al pic d'individus?"}, {"answers": [{"text": "haver-hi una segona emersi\u00f3 d'adults", "answer_start": 182}], "id": "P_94_C_562_Q3", "question": "Qu\u00e8 es consideraria un fet accidental?"}, {"answers": [{"text": "a un r\u00e8gim estival de pluges anormal", "answer_start": 302}], "id": "P_94_C_562_Q4", "question": "A qu\u00e8 podria ser deguda una segona emersi\u00f3 d'adults?"}, {"answers": [{"text": "a la tardor", "answer_start": 465}], "id": "P_94_C_562_Q5", "question": "En quina estaci\u00f3 pot arribar a florir fins i tot la planta nutr\u00edcia als Alps su\u00efssos?"}]}, {"context": "Les femelles adultes no es desplacen gaire lluny del lloc on van n\u00e9ixer, alimentant-se del n\u00e8ctar que ofereix la mateixa planta de la qual es va alimentar quan era una eruga, cosa que dificulta enormement la dispersi\u00f3 de l'esp\u00e8cie i alhora dificulta la possible observaci\u00f3; per contra, els mascles, m\u00e9s actius i agressius, acostumen a separar-se buscant abeuradors (ribes de rierols, tolls o terres humides) o altres femelles, fins i tot se n'han trobat a quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia dels llocs de cria.[2][3] Els mascles mostren un comportament patrullador, volant entre les plantes de Colutea buscant femelles.[6] Recentment hi ha estudis que indiquen el contrari, fins i tot que les femelles poden arribar a rec\u00f3rrer el doble de dist\u00e0ncies que els mascles; es creu que aquest comportament pot ser degut a la necessitat de les femelles de distribuir els ous el m\u00e9s separat possible per evitar parasitoides i altres causes de mortalitat.[10] Segons un estudi del 2007 realitzat al centre de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, els mascles recorren majors dist\u00e0ncies, tot i que nom\u00e9s el 9% abandona l'\u00e0rea d'on van n\u00e9ixer, mentre que per les femelles, ho fa un 72%.[6] Cal considerar que es tracta d'un dels lic\u00e8nids de vida m\u00e9s curta en fase adulta, nom\u00e9s viu entre 3 i 4 dies.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "la mateixa planta de la qual es va alimentar quan era una eruga", "answer_start": 110}], "id": "P_94_C_563_Q1", "question": "De quina planta s'alimenten les femelles adultes?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s actius i agressius", "answer_start": 299}], "id": "P_94_C_563_Q2", "question": "Com s\u00f3n els mascles respecte les femelles?"}, {"answers": [{"text": "fins i tot se n'han trobat a quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia dels llocs de cria", "answer_start": 427}], "id": "P_94_C_563_Q3", "question": "On s'han arribat a trobar mascles?"}, {"answers": [{"text": "patrullador", "answer_start": 543}], "id": "P_94_C_563_Q4", "question": "Quin comportament mostren els mascles?"}, {"answers": [{"text": "entre 3 i 4 dies", "answer_start": 1244}], "id": "P_94_C_563_Q5", "question": "Quant de temps viuen aquests lic\u00e8nids en fase adulta?"}]}, {"context": "Les erugues poden ser parasitades per himen\u00f2pters, com l'Anisobas cephalotes: l'imago pon un ou sobre una eruga en L2 o L3, i la seva larva es desenvolupa dins de l'eruga i hiverna en forma de pupa dins de la mateixa pupa del lepid\u00f2pter; Cotesia specularis, segueix una metodologia similar a l'esp\u00e8cie anterior, encara que les larves d'aquesta surten de l'eruga moribunda i pupen formant capolls de seda (en ser m\u00e9s petita, se n'alimenten m\u00e9s d'un individu).[8] El fet de poder trobar una eruga ja crescuda \u00e9s degut en el fet que cadascuna durant la seva vida s'alimenta de dues beines;[9] aix\u00ed doncs mentre aquestes surten buscant una de nova, s\u00f3n atacades pels himen\u00f2pters. S'han arribat a obtenir uns percentatges de mortalitat de fins al 50% per aquesta causa.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Les erugues", "answer_start": 0}], "id": "P_94_C_564_Q2", "question": "Qui pot ser parasitat per himen\u00f2pters?"}, {"answers": [{"text": "fins al 50%", "answer_start": 734}], "id": "P_94_C_564_Q3", "question": "Quin \u00e9s el percentatge de mortalitat causat pels himen\u00f2pters?"}, {"answers": [{"text": "dins de l'eruga", "answer_start": 155}], "id": "P_94_C_564_Q4", "question": "On es desenvolupa la larva de l'imago?"}, {"answers": [{"text": "formant capolls de seda", "answer_start": 380}], "id": "P_94_C_564_Q5", "question": "Com pupen les larves de Cotesia specularis?"}]}]}, {"title": "Saturn (planeta)", "paragraphs": [{"context": "Hi ha hagut tres fases principals en l'observaci\u00f3 i exploraci\u00f3 de Saturn. La primera es correspon amb les observacions antigues (possibles a ull nu), anteriors a la invenci\u00f3 dels telescopis moderns. Cap al 1660, es va comen\u00e7ar a fer observacions m\u00e9s acurades amb telescopi des de la Terra. Finalment, al segle xx, es va comen\u00e7ar a visitar amb naus espacials. Al segle xxi, es continuen fent observacions des de la Terra (o observatoris orbitant la Terra), i tamb\u00e9 des de la Cassini.", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 12}], "id": "P_61_C_361_Q1", "question": "Quantes fases principals hi ha hagut en l'observaci\u00f3 i exploraci\u00f3 de Saturn?"}, {"answers": [{"text": "Cap al 1660", "answer_start": 199}], "id": "P_61_C_361_Q2", "question": "Quan es van iniciar les observacions m\u00e9s acurades amb telescopi?"}, {"answers": [{"text": "al segle xx", "answer_start": 301}], "id": "P_61_C_361_Q3", "question": "Quan es va comen\u00e7ar a visitar Saturn amb naus espacial?"}, {"answers": [{"text": "xxi", "answer_start": 368}], "id": "P_61_C_361_Q4", "question": "En quin segle es fan observacions des dels observatoris orbitant la Terra?"}]}, {"context": "Del 2004 al 2 de novembre del 2009, la sonda va descobrir i confirmar 8 nous sat\u00e8l\u00b7lits. La seva missi\u00f3 principal va acabar el 2008 quan la sonda havia completat 74 \u00f2rbites al voltant del planeta. La missi\u00f3 del planeta es va estendre fins al setembre del 2010 i de nou fins al 2017, per estudiar un per\u00edode d'estacions de Saturn sencer.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "74", "answer_start": 162}], "id": "P_61_C_362_Q2", "question": "Quantes \u00f2rbites al voltant del planeta havia completat la sonda?"}, {"answers": [{"text": "2017", "answer_start": 277}], "id": "P_61_C_362_Q3", "question": "Fins quin any es va estendre la missi\u00f3 per estudiar un per\u00edode d'estacions de Saturn sencer?"}]}, {"context": "Saturn t\u00e9 un camp magn\u00e8tic intr\u00ednsec, que t\u00e9 una forma simple i sim\u00e8trica: un dipol magn\u00e8tic. La seva for\u00e7a a l'equador \u20140,2 gauss (20 \u00b5T)\u2014 \u00e9s aproximadament una vintena part el camp magn\u00e8tic al voltant de J\u00fapiter i una mica m\u00e9s feble que el de la Terra.[32] En conseq\u00fc\u00e8ncia, la magnetosfera de Saturn \u00e9s molt m\u00e9s petita que la de J\u00fapiter i s'est\u00e9n una mica m\u00e9s enll\u00e0 de l'\u00f2rbita de Tit\u00e0.[33] Molt probablement, el camp magn\u00e8tic es genera de manera similar a la de J\u00fapiter, mitjan\u00e7ant corrents a la capa d'hidrogen met\u00e0l\u00b7lic, el que s'anomena dinamo d'hidrogen met\u00e0l\u00b7lic.[33] De forma similar als altres planetes, aquesta magnetosfera actua de manera eficient desviant les part\u00edcules de vent solar del Sol.", "qas": [{"answers": [{"text": "dipol magn\u00e8tic", "answer_start": 78}], "id": "P_61_C_363_Q1", "question": "Quina forma t\u00e9 el camp magn\u00e8tic intr\u00ednsec?"}, {"answers": [{"text": "molt m\u00e9s petita que la de J\u00fapiter", "answer_start": 305}], "id": "P_61_C_363_Q2", "question": "Com \u00e9s la magnetosfera de Saturn?"}, {"answers": [{"text": "Tit\u00e0", "answer_start": 383}], "id": "P_61_C_363_Q3", "question": "Fins quina \u00f2rbita s'est\u00e9n la magnetosfera de Saturn?"}, {"answers": [{"text": "dinamo d'hidrogen met\u00e0l\u00b7lic", "answer_start": 543}], "id": "P_61_C_363_Q4", "question": "Com s'anomenen les corrents a la capa d'hidrogen met\u00e0l\u00b7lic?"}, {"answers": [{"text": "desviant les part\u00edcules de vent solar del Sol", "answer_start": 660}], "id": "P_61_C_363_Q5", "question": "Com actua la magnetosfera de Saturn?"}]}, {"context": "Els anells de Saturn s\u00f3n els m\u00e9s grans i espectaculars del sistema solar.[43] Van ser observats per primer cop per Galileo Galilei el 1610,[44] utilitzant el seu telescopi. Tanmateix, no els va identificar com a tals. M\u00e9s endavant, el 1655, Huygens va afirmar que no es tocaven en cap punt amb el planeta.", "qas": [{"answers": [{"text": "els m\u00e9s grans i espectaculars del sistema solar", "answer_start": 25}], "id": "P_61_C_364_Q1", "question": "Com s\u00f3n els anells de Saturn?"}, {"answers": [{"text": "Galileo Galilei", "answer_start": 115}], "id": "P_61_C_364_Q2", "question": "Qui va observar per primera vegada els anells de Saturn?"}, {"answers": [{"text": "1610", "answer_start": 134}], "id": "P_61_C_364_Q3", "question": "En quin any es van observar per primer cop els anells de Saturn?"}, {"answers": [{"text": "Huygens", "answer_start": 241}], "id": "P_61_C_364_Q4", "question": "Qui va afirmar que els anells no es tocaven amb el planeta?"}]}, {"context": "Els costats rectes de l'hex\u00e0gon septentrional fan uns 13.800 km de llarg, i s\u00f3n m\u00e9s llargs que el di\u00e0metre de la Terra. L'estructura sencera rota amb un per\u00edode de 10h 39 m 24s, el mateix per\u00edode que el de les emissions de r\u00e0dio del planeta, que s'assumeix que \u00e9s el mateix que l'interior de Saturn. L'origen del patr\u00f3 \u00e9s un motiu d'especulaci\u00f3. La majoria d'astr\u00f2noms creuen que va ser provocada per un patr\u00f3 en forma d'ona de l'atmosfera; per\u00f2 l'hex\u00e0gon podria ser una aurora nova.", "qas": [{"answers": [{"text": "uns 13.800 km", "answer_start": 50}], "id": "P_61_C_365_Q1", "question": "Quina longitud fan els costats rectes de l'hex\u00e0gon septentrional?"}, {"answers": [{"text": "10h 39 m 24s", "answer_start": 164}], "id": "P_61_C_365_Q2", "question": "Quant de temps triga en rotar l'estructura sencera?"}, {"answers": [{"text": "10h 39 m 24s", "answer_start": 164}], "id": "P_61_C_365_Q3", "question": "Quant de temps triguen les emissions de r\u00e0dio del planeta?"}]}, {"context": "Saturn t\u00e9 un gran nombre de llunes. El nombre prec\u00eds n'\u00e9s indeterminat, perqu\u00e8 els trossos de gel dels anells de Saturn s\u00f3n t\u00e8cnicament llunes, i \u00e9s dif\u00edcil fer una distinci\u00f3 entre les part\u00edcules grans dels anells i les llunes petites. Fins al 2009, s'han identificat 61 llunes, i 3 no confirmades que podrien ser grans grups de pols. 52 d'aquestes han rebut nom. Moltes llunes s\u00f3n molt petites: 34 tenen un di\u00e0metre inferior a 10 km, i uns altres 14 de menys de 50 km.[39] Nom\u00e9s set en tenen prou massa per haver-se col\u00b7lapsat en equilibri hidroest\u00e0tic per la seva pr\u00f2pia gravetat. Aquestes es comparen amb la lluna de la Terra a la taula de sota.", "qas": [{"answers": [{"text": "un gran nombre", "answer_start": 10}], "id": "P_61_C_366_Q1", "question": "Quantes llunes t\u00e9 Saturn?"}, {"answers": [{"text": "n'\u00e9s indeterminat", "answer_start": 53}], "id": "P_61_C_366_Q2", "question": "Quin \u00e9s el nombre prec\u00eds de llunes que t\u00e9 Saturn?"}, {"answers": [{"text": "52", "answer_start": 335}], "id": "P_61_C_366_Q3", "question": "Quantes de les llunes identificades han rebut nom?"}, {"answers": [{"text": "34", "answer_start": 396}], "id": "P_61_C_366_Q4", "question": "Quantes llunes tenen un di\u00e0metre inferior a 10 km?"}]}]}, {"title": "Missa n\u00fam. 6 (Schubert)", "paragraphs": [{"context": "Schubert va anar escrivint aquesta missa durant l'estiu de 1828, possiblement amb la mirada posada en un futur punt \u00e0lgid de la seva carrera, la composici\u00f3 del Salm 92 per al bar\u00edton de la sinagoga Salomon Sulzer. Comen\u00e7ava l'estiu m\u00e9s febril mentre Viena seguia sense fer-li cas, enlluernada per les obres de Paganini i per una girafa que el virrei d'Egipte havia enviat a l'emperador i que els vienesos van visitar en massa en els estables del palau de Sch\u00f6nbrunn.[6] La Missa va ser encarregada per l'Esgl\u00e9sia de la Sant\u00edssima Trinitat d'Alsergrund, on en aquell moment era director del cor Michael Leitermayer, dos anys m\u00e9s jove que Schubert i un amic que havia sigut company de classe de Michael Holzer a Liechtental. Va ser Leitermayer qui va preparar el cor per a l'estrena de la nova missa.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant l'estiu de 1828", "answer_start": 41}], "id": "P_358_C_2143_Q1", "question": "Quan va escriure Schubert la missa?"}, {"answers": [{"text": "per al bar\u00edton de la sinagoga Salomon Sulzer", "answer_start": 168}], "id": "P_358_C_2143_Q2", "question": "Per a qui era la composici\u00f3 del Salm 92 de Schubert?"}, {"answers": [{"text": "Viena", "answer_start": 250}], "id": "P_358_C_2143_Q3", "question": "Qui no feia cas a Schubert?"}, {"answers": [{"text": "en els estables del palau de Sch\u00f6nbrunn", "answer_start": 426}], "id": "P_358_C_2143_Q4", "question": "On estava la girafa que el virrei d'Egipte havia enviat a l'emperador?"}, {"answers": [{"text": "per l'Esgl\u00e9sia de la Sant\u00edssima Trinitat d'Alsergrund", "answer_start": 498}], "id": "P_358_C_2143_Q5", "question": "Per qui va ser encarregada la missa?"}]}, {"context": "La seva composici\u00f3 s'inscriu entre la Simfonia en Do major, la Gran i el Quintet en do major, i les angoixes i la inquietud en qu\u00e8 Schubert visqu\u00e9 els darrers mesos de la seva vida apareixen en aquestes obres.[3] Destaquen la gran fuga del Gloria, el comen\u00e7ament amena\u00e7ador del Credo, la sorprenent marxa f\u00fanebre del Crucifixus, o el tranquil lirisme del Benedictus. La cr\u00edtica va veure en aquesta obra una foscor m\u00e9s pr\u00f2pia d'un r\u00e8quiem que d'una missa.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "les angoixes i la inquietud", "answer_start": 96}], "id": "P_358_C_2144_Q1", "question": "Qu\u00e8 visqu\u00e9 Schubert els darrers mesos de la seva vida?"}, {"answers": [{"text": "del Gloria", "answer_start": 236}], "id": "P_358_C_2144_Q2", "question": "Quina gran fuga destaca?"}, {"answers": [{"text": "del Crucifixus", "answer_start": 313}], "id": "P_358_C_2144_Q3", "question": "De qui \u00e9s la marxa f\u00fanebre?"}, {"answers": [{"text": "una foscor m\u00e9s pr\u00f2pia d'un r\u00e8quiem que d'una missa", "answer_start": 403}], "id": "P_358_C_2144_Q4", "question": "Qu\u00e8 va veure la cr\u00edtica en aquesta obra?"}]}, {"context": "La Missa en mi bemoll major \u00e9s menys oper\u00edstica del que estava de moda en aquell moment i fa un \u00fas m\u00e9s restrictiu dels solistes, mentre que en general segueix les convencions en l'elecci\u00f3 de les claus relatives i en l'\u00fas del contrapunt. Com en altres llocs, Schubert va ometre en el Credo la frase Et in unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam (I en una, santa, cat\u00f2lica i apost\u00f2lica Esgl\u00e9sia), una omissi\u00f3 \u00e0mpliament adoptada per indicar un element d'alienaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia. Recentment s'ha suggerit, per\u00f2, que Schubert aqu\u00ed estava conforme amb la pr\u00e0ctica contempor\u00e0nia est\u00e0ndard de la Il\u00b7lustraci\u00f3 cat\u00f2lica.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "menys oper\u00edstica del que estava de moda en aquell moment", "answer_start": 31}], "id": "P_358_C_2145_Q1", "question": "Com \u00e9s la missa en mi bemoll major?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s restrictiu", "answer_start": 99}], "id": "P_358_C_2145_Q2", "question": "Quin \u00fas fa dels solistes la missa en mi bemoll major?"}, {"answers": [{"text": "Et in unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam", "answer_start": 298}], "id": "P_358_C_2145_Q3", "question": "Quina frase va ometre Schubert en el Credo?"}, {"answers": [{"text": "un element d'alienaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia", "answer_start": 448}], "id": "P_358_C_2145_Q4", "question": "Qu\u00e8 indicava l'omissi\u00f3 d'Et in unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam?"}, {"answers": [{"text": "que Schubert aqu\u00ed estava conforme amb la pr\u00e0ctica contempor\u00e0nia est\u00e0ndard de la Il\u00b7lustraci\u00f3 cat\u00f2lica", "answer_start": 518}], "id": "P_358_C_2145_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'ha suggerit recentment?"}]}, {"context": "En la missa sovintegen els moments d'expressi\u00f3 dram\u00e0tics i fins i tot tr\u00e0gics, per\u00f2 sempre hi domina el brillant po\u00e8tic lirisme schuberti\u00e0. La m\u00fasica que Schubert m\u00e9s estimava i admirava \u00e9s present en aquesta obra mestra en forma d'influ\u00e8ncies o referents clars. Aix\u00ed doncs, hi trobem refer\u00e8ncies formals al Beethoven de les grans obres, al R\u00e8quiem de Mozart ja des del Kyrie, al Haydn de les exquisides misses i al Bach contrapunt\u00edstic com a model ineludible en aquest sentit (fins i tot hi ha algunes reminisc\u00e8ncies d'El clavec\u00ed ben temprat).[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "els moments d'expressi\u00f3 dram\u00e0tics i fins i tot tr\u00e0gics", "answer_start": 23}], "id": "P_358_C_2146_Q1", "question": "Quins moments sovintegen en la missa?"}, {"answers": [{"text": "el brillant po\u00e8tic lirisme schuberti\u00e0", "answer_start": 101}], "id": "P_358_C_2146_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi domina sempre en la missa?"}, {"answers": [{"text": "en aquesta obra mestra", "answer_start": 198}], "id": "P_358_C_2146_Q3", "question": "On es present la m\u00fasica que Schubert m\u00e9s estimava i admirava?"}, {"answers": [{"text": "en forma d'influ\u00e8ncies o referents clars", "answer_start": 221}], "id": "P_358_C_2146_Q4", "question": "Com est\u00e0 present en l'obra la m\u00fasica que Schubert m\u00e9s estimava i admirava?"}, {"answers": [{"text": "d'El clavec\u00ed ben temprat", "answer_start": 518}], "id": "P_358_C_2146_Q5", "question": "De qu\u00e8 hi ha en l'obra algunes reminisc\u00e8ncies?"}]}]}, {"title": "Paracerateri", "paragraphs": [{"context": "Els or\u00edgens de la superfam\u00edlia dels rinoceroto\u00efdeus, que inclou els rinoceronts actuals, es remunten a l'Eoc\u00e8 inferior (fa aproximadament 50 milions d'anys) amb animals com Hyrachyus. Aquesta superfam\u00edlia cont\u00e9 tres fam\u00edlies: els aminod\u00f2ntids, els rinocer\u00f2tids i els hiracod\u00f2ntids. Els parents prehist\u00f2rics dels rinoceronts eren molt m\u00e9s diversos, amb dimensions que anaven des de la mida d'un gos fins a la talla del paracerateri. N'hi havia formes adaptades per a c\u00f3rrer i formes semiaqu\u00e0tiques que es movien en posici\u00f3 agrupada. La majoria d'esp\u00e8cies mancava de banyes. Els f\u00f2ssils de rinoceroto\u00efdeus s'identifiquen principalment per les caracter\u00edstiques de les dents, que s\u00f3n les parts del cos que es conserven millor. Les molars superiors de la majoria de rinoceroto\u00efdeus tenen un patr\u00f3 en forma de pi (\u03c0) a la corona, mentre que les molars inferiors tenen parells de eles. Alguns car\u00e0cters cranials tamb\u00e9 ajuden a identificar els rinoceroto\u00efdeus f\u00f2ssils.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'Eoc\u00e8 inferior", "answer_start": 101}], "id": "P_560_C_3355_Q1", "question": "A quin per\u00edode es remunten els or\u00edgens de la superfam\u00edlia dels rinoceroto\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 211}], "id": "P_560_C_3355_Q2", "question": "Quantes fam\u00edlies formen la superfam\u00edlia dels rinoceroto\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "els aminod\u00f2ntids, els rinocer\u00f2tids i els hiracod\u00f2ntids", "answer_start": 226}], "id": "P_560_C_3355_Q3", "question": "Quines s\u00f3n les fam\u00edlies que formen la superfam\u00edlia dels rinoceroto\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "en posici\u00f3 agrupada", "answer_start": 511}], "id": "P_560_C_3355_Q4", "question": "Com es movien les formes semiaqu\u00e0tiques dels parents prehist\u00f2rics dels rinoceronts?"}, {"answers": [{"text": "de banyes", "answer_start": 562}], "id": "P_560_C_3355_Q5", "question": "De qu\u00e8 mancaven la majoria d'esp\u00e8cies dels parents prehist\u00f2rics dels rinoceronts?"}]}, {"context": "Es desconeixen els factors que condu\u00efren a l'extinci\u00f3 dels paracerateris despr\u00e9s d'11 milions d'anys, per\u00f2 la seva desaparici\u00f3 probablement tingu\u00e9 diverses causes.[27] S'han avan\u00e7at hip\u00f2tesis com ara el canvi clim\u00e0tic, una taxa reproductiva baixa i l'arribada de proboscidis gomfot\u00e8rids provinents d'\u00c0frica a finals de l'Oligoc\u00e8. Els gomfot\u00e8rids podrien haver provocat canvis importants en els h\u00e0bitats que enva\u00efen, igual que ho fan els elefants africans avui en dia, destruint els arbres i convertint els boscos en herbassars. La desaparici\u00f3 de fonts d'aliment i el decreixement de les poblacions de paracerateris les haurien deixat m\u00e9s vulnerables a altres amenaces.[48] Les cries de paracerateris tamb\u00e9 haurien pogut ser ca\u00e7ades per Hyaenaelurus, Amphicyon i altres depredadors de grans dimensions que entraren a \u00c0sia des d'\u00c0frica durant el Mioc\u00e8 inferior. Aquest per\u00edode tamb\u00e9 vei\u00e9 l'arribada d'altres herb\u00edvors a \u00c0sia.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "Es desconeixen", "answer_start": 0}], "id": "P_560_C_3356_Q1", "question": "Quins van ser els factors que portaren a l'extinci\u00f3 dels paracerateris?"}, {"answers": [{"text": "canvis importants en els h\u00e0bitats que enva\u00efen", "answer_start": 369}], "id": "P_560_C_3356_Q3", "question": "Qu\u00e8 poden provocar els gomfot\u00e8rids?"}, {"answers": [{"text": "destruint els arbres i convertint els boscos en herbassars", "answer_start": 468}], "id": "P_560_C_3356_Q4", "question": "Com produeixen els gomfot\u00e8rids canvis en els h\u00e0bitats que envaeixen?"}, {"answers": [{"text": "Hyaenaelurus, Amphicyon i altres depredadors de grans dimensions", "answer_start": 736}], "id": "P_560_C_3356_Q5", "question": "Qui hauria pogut ca\u00e7ar les cries de paracerateris?"}]}, {"context": "El zo\u00f2leg Robert M. Alexander ha suggerit que els paracerateris podrien haver tingut un problema de sobreescalfament important a causa de la seva gran mida.[41] Segons Prothero, l'equivalent ecol\u00f2gic actual dels paracerateris serien mam\u00edfers grossos com ara els elefants, els rinoceronts i els hipop\u00f2tams. Aquests animals es passen el dia descansant a l'ombra i rebolcant-se a l'aigua o el fang per a refrescar-se i aix\u00ed mantenir una temperatura adequada. A m\u00e9s a m\u00e9s, solen esperar que es faci de nit per a despla\u00e7ar-se i buscar menjar. La seva gran mida significa que els paracerateris no haurien pogut c\u00f3rrer o moure's r\u00e0pidament, per\u00f2 s\u00ed que haurien pogut cobrir grans dist\u00e0ncies. Aquesta capacitat era essencial en un medi amb escassetat d'aliments com el que ocupaven. Aix\u00ed doncs, podria ser que haguessin tingut territoris extensos i un estil de vida n\u00f2mada.[5] Segons Prothero, uns animals tan grossos com els paracerateris haurien necessitat un territori de fins a 1.000 km\u00b2 cadascun i, a causa de l'escassetat de recursos, \u00c0sia no hauria pogut suportar un gran nombre de poblacions, esp\u00e8cies o g\u00e8neres similars. Aquesta situaci\u00f3, coneguda com a \u00abexclusi\u00f3 competitiva\u00bb, s'ha fet servir per a descriure com el rinoceront negre (un brostejador) i el rinoceront blanc (un pasturador) exploten n\u00ednxols diferents a les mateixes parts d'\u00c0frica.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Robert M. Alexander", "answer_start": 10}], "id": "P_560_C_3357_Q1", "question": "Qui proposa que els paraceratebis podrien haver patit un problema de sobreescalfament?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la seva gran mida", "answer_start": 127}], "id": "P_560_C_3357_Q2", "question": "Per qu\u00e8 els paraceratebis haurien pogut patit un sobreescalfament segons Robert M. Alexander?"}, {"answers": [{"text": "per a refrescar-se i aix\u00ed mantenir una temperatura adequada", "answer_start": 395}], "id": "P_560_C_3357_Q3", "question": "Per qu\u00e8 els rinoceronts es rebolquen per l'aigua i pel fang?"}, {"answers": [{"text": "solen esperar que es faci de nit", "answer_start": 469}], "id": "P_560_C_3357_Q4", "question": "Quan solen buscar menjar els rinoceronts?"}, {"answers": [{"text": "de fins a 1.000 km\u00b2 cadascun", "answer_start": 964}], "id": "P_560_C_3357_Q5", "question": "Quin territori haurien necessitat els paracerateris segons Portero?"}]}, {"context": "Com que no se n'ha trobat cap impressi\u00f3 cut\u00e0nia o m\u00f2mia, es desconeix de quin color era la pell de l'animal i quina textura tenia. La majoria de figures i il\u00b7lustracions el presenten amb una pell gruixuda, grisa, calva i amb plecs, igual que els rinoceronts d'avui en dia. Els mam\u00edfers grossos com els elefants i rinoceronts tenen molt poc p\u00e8l per a evitar sobreescalfar-se. El paleont\u00f2leg estatunidenc Donald Prothero s'ha desmarcat de la majoria d'il\u00b7lustracions per a suggerir que el paracerateri tenia orelles grosses, similars a les dels elefants, que contribu\u00efen a la seva termoregulaci\u00f3. Les orelles dels elefants n'augmenten la superf\u00edcie corporal i estan plenes de vasos sanguinis que ajuden a dissipar l'exc\u00e9s de temperatura. Segons Prothero, la pres\u00e8ncia d'ossos robustos al voltant de les obertures de les orelles indica que els paracerateris tenien orelles semblants.[5] Els paleont\u00f2legs Pierre-Olivier Antoine i Darren Naish han manifestat el seu escepticisme davant d'aquesta hip\u00f2tesi.[39][40]", "qas": [{"answers": [{"text": "es desconeix", "answer_start": 57}], "id": "P_560_C_3358_Q1", "question": "De quin color era la pell de l'animal?"}, {"answers": [{"text": "amb una pell gruixuda, grisa, calva i amb plecs, igual que els rinoceronts d'avui en dia", "answer_start": 183}], "id": "P_560_C_3358_Q2", "question": "Com es sol representar l'animal en la majoria de figures i il\u00b7lustracions?"}, {"answers": [{"text": "per a evitar sobreescalfar-se", "answer_start": 344}], "id": "P_560_C_3358_Q3", "question": "Per qu\u00e8 tenen molt poc p\u00e8l els elefants?"}, {"answers": [{"text": "Donald Prothero", "answer_start": 403}], "id": "P_560_C_3358_Q4", "question": "Qui ha suggerit que el paracerateri tenia orelles grosses?"}, {"answers": [{"text": "Pierre-Olivier Antoine i Darren Naish", "answer_start": 901}], "id": "P_560_C_3358_Q5", "question": "Quins paleont\u00f2legs han expressat el seu escepticisme davant la hip\u00f2tesi de Donald Prothero?"}]}, {"context": "Quan la cria compleix un any, la mare deixa d'alimentar-la amb llet i aquesta ha de comen\u00e7ar a menjar fulles. Quan la mare torna a tenir l'estre, un mascle s'intenta aparellar amb ella. Aleshores apareix un altre mascle i els dos mascles combaten. El triomfador es dirigeix a aparellar-se amb la femella mentre la cria intenta evitar-ho sense \u00e8xit.", "qas": [{"answers": [{"text": "Quan la cria compleix un any", "answer_start": 0}], "id": "P_560_C_3359_Q1", "question": "Quan deixa la mare d'alimentar a la cria amb llet?"}, {"answers": [{"text": "fulles", "answer_start": 102}], "id": "P_560_C_3359_Q2", "question": "Qu\u00e8 menja la cria quan deixa d'alimentar-se amb la llet de la mare?"}, {"answers": [{"text": "Quan la mare torna a tenir l'estre", "answer_start": 110}], "id": "P_560_C_3359_Q3", "question": "Quan s'intenta aparellar el mascle amb la mare?"}, {"answers": [{"text": "combaten", "answer_start": 238}], "id": "P_560_C_3359_Q4", "question": "Qu\u00e8 fan els mascles quan intenten aparellar-se amb una mateixa femella?"}]}, {"context": "Els cranis de paracerateris m\u00e9s grossos mesuren aproximadament 130 cm de llargada, 33\u201338 cm d'amplada al darrere i 61 cm de profunditat entre un arc zigom\u00e0tic i l'altre. Els paracerateris tenien el front llarg, llis i sense la zona basta que serveix d'ancoratge per a les banyes d'altres rinoceroto\u00efdeus. Els ossos situats a sobre de la regi\u00f3 nasal s\u00f3n llargs i la incisi\u00f3 nasal penetra bona part del crani, fet que indica que els paracerateris tenien un llavi superior pr\u00e8nsil, semblant al del rinoceront negre o el rinoceront de l'\u00cdndia, o una prob\u00f2scide curta com la dels tapirs. La part posterior del crani, baixa i estreta, manca de grans crestes lambdoides situades a dalt i al llarg de la cresta sagital, habituals en els animals dotats de banyes o ullals que necessiten m\u00fasculs forts per a emp\u00e8nyer i lluitar. Hi havia una depressi\u00f3 profunda on s'ancoraven els lligaments nucals, que suporten autom\u00e0ticament el crani. El c\u00f2ndil occipital era molt ample. Sembla que els paracerateris tenien m\u00fasculs del coll grossos i forts que li permetien abaixar molt el cap per a agafar menjar de les branques.[5] Un crani de P. transouralicum t\u00e9 el front cupulat, mentre que d'altres el tenen pla. Aquestes difer\u00e8ncies podrien ser un exemple de dimorfisme sexual.[15] Un motlle endocranial del cervell de P. transouralicum mostra que nom\u00e9s feia un 8% de la llargada del crani. En el rinoceront de l'\u00cdndia, en canvi, el cervell mesura un 17,7% de la llargada del crani.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "130 cm", "answer_start": 63}], "id": "P_560_C_3360_Q1", "question": "Quina llargada poden arribar a tenir els cranis de paracerateris?"}, {"answers": [{"text": "llarg, llis i sense la zona basta que serveix d'ancoratge per a les banyes d'altres rinoceroto\u00efdeus", "answer_start": 204}], "id": "P_560_C_3360_Q2", "question": "Com era el front dels paracerateris?"}, {"answers": [{"text": "la incisi\u00f3 nasal penetra bona part del crani", "answer_start": 362}], "id": "P_560_C_3360_Q3", "question": "Quin element permet determinar que els paracerateris tenien un llavi superior pr\u00e8nsil?"}, {"answers": [{"text": "tenien m\u00fasculs del coll grossos i forts", "answer_start": 991}], "id": "P_560_C_3360_Q4", "question": "Per qu\u00e8 podien els paracerateris abaixar molt el cap per a agafar menjar de les branques?"}, {"answers": [{"text": "un 17,7% de la llargada del crani", "answer_start": 1429}], "id": "P_560_C_3360_Q5", "question": "Quant mesura el cervell del rinoceront de l'\u00cdndia?"}]}]}, {"title": "Petite messe solennelle", "paragraphs": [{"context": "Nom\u00e9s hi va haver una altra actuaci\u00f3 de la Messe durant la vida de Rossini, fou el 24 d'abril de 1865 en circumst\u00e0ncies pr\u00e0cticament id\u00e8ntiques a les de l'estrena.[11] Es va interpretar amb els mateixos int\u00e8rprets, i el comte Alexis Pillet-Wills va fer venir expressament de Flor\u00e8ncia les germanes Marchisio pel concert.[6] Els afortunats oients d'aquella memorable estrena i els de la reestrena a l'any seg\u00fcent, es quedarien desconcertats i esglaiats per la novetat d'aquella m\u00fasica que combinava ritmes obstinats, amb meditacions corals, fugues, melodies, trames contrapunt\u00edstiques, arcaismes i aud\u00e0cies mai abans escoltades.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "24 d'abril de 1865", "answer_start": 83}], "id": "P_104_C_619_Q1", "question": "Quin dia es va fer l'altra actuaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "pr\u00e0cticament id\u00e8ntiques a les de l'estrena", "answer_start": 120}], "id": "P_104_C_619_Q2", "question": "Com van ser les circumst\u00e0ncies?"}, {"answers": [{"text": "els mateixos int\u00e8rprets", "answer_start": 190}], "id": "P_104_C_619_Q3", "question": "Qui la va interpretar?"}, {"answers": [{"text": "afortunats", "answer_start": 328}], "id": "P_104_C_619_Q4", "question": "Com es consideren als oients de l'estrena i la reestrena?"}, {"answers": [{"text": "memorable", "answer_start": 356}], "id": "P_104_C_619_Q5", "question": "Com va ser l'estrena?"}]}, {"context": "Rossini fou un dels compositors m\u00e9s reconeguts i m\u00e9s admirats en vida. La preponder\u00e0ncia de la seva producci\u00f3 musical en el m\u00f3n de l'\u00f2pera, que aleshores dominava l'\u00e0mbit de la m\u00fasica (els teatres foren el lloc de reuni\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia de la societat burgesa), va fer que el gran p\u00fablic i m\u00e9s concretament la classe social emergent, la burgesia, fessin d'ell un \u00eddol.[6] No obstant aix\u00f2, Rossini va abandonar la composici\u00f3 oper\u00edstica despr\u00e9s de Guillaume Tell (1829), amb nom\u00e9s trenta-set anys i quan havia escrit m\u00e9s de 40 \u00f2peres i era considerat com el millor compositor del m\u00f3n.[6][7]", "qas": [{"answers": [{"text": "en vida", "answer_start": 62}], "id": "P_104_C_620_Q1", "question": "Quan va ser m\u00e9s reconegut i admirat?"}, {"answers": [{"text": "en el m\u00f3n de l'\u00f2pera", "answer_start": 118}], "id": "P_104_C_620_Q2", "question": "On va preponderar la seva producci\u00f3 musical?"}, {"answers": [{"text": "el m\u00f3n de l'\u00f2pera", "answer_start": 121}], "id": "P_104_C_620_Q3", "question": "Qu\u00e8 dominava l'\u00e0mbit de la m\u00fasica en aquell moment?"}, {"answers": [{"text": "els teatres", "answer_start": 185}], "id": "P_104_C_620_Q4", "question": "Quin era el lloc de reuni\u00f3 de la societat burgesa?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 40", "answer_start": 516}], "id": "P_104_C_620_Q5", "question": "Quantes \u00f2peres havia escrit amb 37 anys d'edat?"}]}, {"context": "Rossini es neg\u00e0 a publicar-les i es referia a elles com \u00abels pecats de la meva vellesa\u00bb. Caracteritzades per l'enginy, la par\u00f2dia, la gr\u00e0cia i el sentiment, aquestes peces varen influir en la generaci\u00f3 m\u00e9s jove de compositors francesos, entre els quals Saint-Sa\u00ebns i Chabrier. Va morir, universalment honorat, el 1868.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "es neg\u00e0 a publicar-les", "answer_start": 8}], "id": "P_104_C_621_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer Rossini?"}, {"answers": [{"text": "els pecats de la meva vellesa", "answer_start": 57}], "id": "P_104_C_621_Q2", "question": "Com s'hi referia?"}, {"answers": [{"text": "l'enginy, la par\u00f2dia, la gr\u00e0cia i el sentiment", "answer_start": 109}], "id": "P_104_C_621_Q3", "question": "Qu\u00e8 caracteritzava aquestes peces?"}, {"answers": [{"text": "la generaci\u00f3 m\u00e9s jove de compositors francesos", "answer_start": 189}], "id": "P_104_C_621_Q4", "question": "A qui van influir?"}, {"answers": [{"text": "1868", "answer_start": 313}], "id": "P_104_C_621_Q5", "question": "Quin any va morir Rossini?"}]}, {"context": "Aquesta missa \u00e9s una obra escrita a contracorrent de la moda i que, alhora, ret un homenatge crepuscular a la tradici\u00f3 d'arrel italiana dels primers anys del segle xix. \u00c9s intimista, en un moment en el qual la m\u00fasica religiosa s'entenia grandiosa de mitjans i d'efectius, ja que Rossini la concep per a un grup ideal de dotze cantors dels tres sexes [sic] -dones, homes i castrats-, dels quals vuit havien de ser coristes, i quatre, solistes.[4] Les seves instruccions s\u00f3n que els solistes tamb\u00e9 han de cantar les parts de cor quan no estiguin involucrats de forma individual. De totes maneres, en les actuacions subseg\u00fcents en general ha participat un cor m\u00e9s gran i amb solistes independents.[10] A la partitura original de Rossini s'indica que els solistes han de cantar tamb\u00e9 en companyia del cor. A aquestes veus s'hi unien dos pianos i un harm\u00f2nium -acceptat per Rossini a contracor, ja que volgu\u00e9 escriure aquesta part per a un acordi\u00f3 i donar-li aix\u00ed, clarament, un toc parisenc-.[4] Per al segon piano no hi ha una part independent, sin\u00f3 que dobla o refor\u00e7a el primer.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la moda", "answer_start": 50}], "id": "P_104_C_622_Q1", "question": "A contracorrent de qu\u00e8 esta escrita la missa?"}, {"answers": [{"text": "a la tradici\u00f3 d'arrel italiana", "answer_start": 105}], "id": "P_104_C_622_Q2", "question": "A quina tradici\u00f3 rep homenatge?"}, {"answers": [{"text": "intimista", "answer_start": 172}], "id": "P_104_C_622_Q3", "question": "Com \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "dels tres sexes", "answer_start": 334}], "id": "P_104_C_622_Q4", "question": "De quants sexes s\u00f3n els cantors?"}, {"answers": [{"text": "castrats", "answer_start": 372}], "id": "P_104_C_622_Q5", "question": "Quin \u00e9s el tercer sexe?"}]}, {"context": "Altres difer\u00e8ncies provenen del fet que Rossini va orquestrar l'obra per pressions dels editors i aix\u00f2 va fer que incorpor\u00e9s algunes petites difer\u00e8ncies. Els editors van fer la impressi\u00f3 de la mateixa i aportaren el material i feren una reducci\u00f3 de les veus amb piano i harm\u00f2nium per a assajar la missa, d'aqu\u00ed que les versions que s'utilitzaven eren en realitat una reducci\u00f3 orquestral amb harm\u00f2nium i no l'obra original que s'estren\u00e0 a Par\u00eds. Cal pensar que el mateix Rossini (molt pulcre amb els manuscrits) accept\u00e0 aquests canvis o els adapt\u00e0; no obstant aix\u00f2, la recuperaci\u00f3 del manuscrit original mostra tota l'ess\u00e8ncia i la singularitat d'aquesta obra.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "la impressi\u00f3", "answer_start": 174}], "id": "P_104_C_623_Q2", "question": "Qu\u00e8 van fer els editors?"}, {"answers": [{"text": "les veus amb piano i harm\u00f2nium", "answer_start": 249}], "id": "P_104_C_623_Q3", "question": "Qu\u00e8 van reduir?"}, {"answers": [{"text": "a Par\u00eds", "answer_start": 436}], "id": "P_104_C_623_Q4", "question": "On s'estren\u00e0 l'obra original?"}, {"answers": [{"text": "tota l'ess\u00e8ncia i la singularitat d'aquesta obra", "answer_start": 610}], "id": "P_104_C_623_Q5", "question": "Qu\u00e8 ens mostra el manuscrit original?"}]}]}, {"title": "Star Wars episodi VII: El despertar de la for\u00e7a", "paragraphs": [{"context": "El primer gui\u00f3 d'El despertar de la for\u00e7a va ser escrit per Michael Arndt.[99][100][101] David Fincher[102] i Brad Bird van ser proposats com a directors, tot i que Bird ja estava comprom\u00e8s amb Tomorrowland.[103] Guillermo del Toro tamb\u00e9 va ser considerat, per\u00f2 estava massa ocupat amb els seus propis projectes.[104] El gener de 2013, J. J. Abrams va ser anunciat com a director de la pel\u00b7l\u00edcula, juntament amb Lawrence Kasdan i Simon Kinberg com a consultors del projecte.[105][106] La producci\u00f3 va anunciar que Arndt deixava el projecte el 24 d'octubre de 2013 per dipositar-lo a les mans de Kasdan i Abrams.[107] Fet que li caus\u00e0 certes preocupacions a Abrams durant un temps.[108] Segons Abrams, la clau  per a l'\u00e8xit estava a tornar a l'origen de la primera pel\u00b7l\u00edcula i basar-se molt m\u00e9s en les emocions que en les explicacions.[109] El gener de 2014, Abrams anunci\u00e0 que el gui\u00f3 estava complet.[110] A l'abril d'aquell mateix any, Lucasfilms va aclarir que tant aquesta pel\u00b7l\u00edcula com l'episodi IX no contindrien les hist\u00f2ries de l'univers expandit, tot i que hi podrien apar\u00e8ixer certs elements com en la s\u00e8rie Star Wars Rebels.[111]", "qas": [{"answers": [{"text": "Michael Arndt", "answer_start": 60}], "id": "P_497_C_2977_Q1", "question": "Qui va escriure el primer gui\u00f3 d'El despertar de la for\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "amb Tomorrowland", "answer_start": 190}], "id": "P_497_C_2977_Q2", "question": "Amb qui estava comprom\u00e8s Bird?"}, {"answers": [{"text": "amb els seus propis projectes", "answer_start": 282}], "id": "P_497_C_2977_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 estava ocupat Guillermo del Toro?"}, {"answers": [{"text": "El gener de 2013", "answer_start": 318}], "id": "P_497_C_2977_Q4", "question": "Quan va ser anunciat J. J. Abrams com a director de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "no contindrien les hist\u00f2ries de l'univers expandit, tot i que hi podrien apar\u00e8ixer certs elements com en la s\u00e8rie Star Wars Rebels", "answer_start": 1005}], "id": "P_497_C_2977_Q5", "question": "Qu\u00e8 va aclarir Lucasfilms?"}]}, {"context": "El 2 de gener, 16 dies despr\u00e9s de la seva estrena, el film es va convertir en la segona pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s taquillera dels Estats Units i Canada amb uns ingressos superiors als 700 milions.[246] El 6 d'aquell mes, 20 dies despr\u00e9s de l'estrena es va convertir amb la m\u00e9s taquillera.[247] Aquella mateixa setmana es va estrenar a la Xina i va batre un nou r\u00e8cord, la major recaptaci\u00f3 en el cap de setmana de l'estrena, amb 52,6 milions de d\u00f2lars.[248] El 17 de gener es va convertir en la primera pel\u00b7l\u00edcula de Disney en ingressar m\u00e9s de 1.000 milions fora dels Estats Units, la tercera del 2015 i la cinquena de tota la hist\u00f2ria.[249]", "qas": [{"answers": [{"text": "700 milions", "answer_start": 173}], "id": "P_497_C_2978_Q1", "question": "Quants ingressos havia generat la pel\u00b7l\u00edcula 16 dies despr\u00e9s de la seva estrena?"}, {"answers": [{"text": "20 dies despr\u00e9s de l'estrena", "answer_start": 210}], "id": "P_497_C_2978_Q2", "question": "Quan es va convertir en la pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s taquillera?"}, {"answers": [{"text": "Xina", "answer_start": 327}], "id": "P_497_C_2978_Q3", "question": "On va batre un nou record la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "en la primera pel\u00b7l\u00edcula de Disney en ingressar m\u00e9s de 1.000 milions fora dels Estats Units, la tercera del 2015 i la cinquena de tota la hist\u00f2ria", "answer_start": 477}], "id": "P_497_C_2978_Q4", "question": "En qu\u00e8 es va convertir la pel\u00b7l\u00edcula el 17 de gener?"}, {"answers": [{"text": "52,6 milions de d\u00f2lars", "answer_start": 417}], "id": "P_497_C_2978_Q5", "question": "De quant va ser la recaptaci\u00f3 en el cap de setmana de l'estrena?"}]}, {"context": "Disney Consumer Products i Lucasfilm van anunciar el 4 de setembre de 2015 seria conegut com el \"Force Friday\" i en ell es va posar a la venda la totalitat del marxandatge. A partir de les 12:01 am, els fans van poder comprar: joguines, llibres, roba aix\u00ed com una alta varietat de productes a Disney Stores i altres botigues.[219] Disney  i Maker Studios van fer un flux de dades multim\u00e8dia de 18 hores a Youtube, mostrant diversos productes que posarien a la venda a partir del 3 de setembre del mateix any.[220][221] Entre altres coses es va posar a vendre un BB-8 a control remot constru\u00eft per Sphero.[166] Sphero va participar amb Disney a arrencar el marxandatge el juliol de 2014, van ser convidats a una reuni\u00f3 privada amb el conseller delegat de Disney, Bob Iger, on van ser presentats en el set de fotos i imatges de BB-8 abans de la seva presentaci\u00f3 p\u00fablica.[222][223] Molts minoristes van ser incapa\u00e7os de satisfer la demanda de productes de Star Wars.[224]", "qas": [{"answers": [{"text": "\"Force Friday\"", "answer_start": 96}], "id": "P_497_C_2979_Q1", "question": "Com seria conegut el 4 de setembre de 2015?"}, {"answers": [{"text": "joguines, llibres, roba aix\u00ed com una alta varietat de productes a Disney Stores i altres botigues", "answer_start": 227}], "id": "P_497_C_2979_Q2", "question": "Qu\u00e8 van poder comprar els fans de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "a Disney Stores i altres botigues", "answer_start": 291}], "id": "P_497_C_2979_Q3", "question": "On van poder comprar els fans joguines, llibres, roba, aix\u00ed com una alta varietat de productes?"}, {"answers": [{"text": "de satisfer la demanda de productes de Star Wars", "answer_start": 914}], "id": "P_497_C_2979_Q5", "question": "De qu\u00e8 van ser incapa\u00e7os molts minoristes?"}]}, {"context": "El 29 de juliol de 2014 el rodatge es va dur a terme durant tres dies a l'illa Skellig Michael, davant la costa del comtat de Kerry a Irlanda amb un elenc que inclo\u00efa Mark Hamill i Daisy Ridley.[156][157] La producci\u00f3 es va aturar durant dues setmanes a principis d'agost de 2014, en les quals Abrams va haver de reelaborar l'ordre del rodatge fent primer les escenes sense en Ford per despr\u00e9s rodar totes les seves d'una tacada.[158][159] El setembre de 2014, la base militar de RAF Greenham Common a Berkshire, prop dels estudis Pinewood, va ser usada per rodar un hangar on es construeixen diverses naus espacials.[160][161] El rodatge principal va acabar el 3 de novembre.[162]", "qas": [{"answers": [{"text": "davant la costa del comtat de Kerry a Irlanda", "answer_start": 96}], "id": "P_497_C_2980_Q1", "question": "On \u00e9s l'illa Skellig Michael?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 60}], "id": "P_497_C_2980_Q2", "question": "Quants dies es van fer de rodatge a l'illa Skellig Michael?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 238}], "id": "P_497_C_2980_Q3", "question": "Quantes setmanes es va aturar la producci\u00f3 a principis d'agost de 2014?"}, {"answers": [{"text": "Abrams", "answer_start": 294}], "id": "P_497_C_2980_Q4", "question": "Qui va haver de reelaborar l'ordre del rodatge?"}, {"answers": [{"text": "per rodar un hangar on es construeixen diverses naus espacials", "answer_start": 554}], "id": "P_497_C_2980_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 va ser utilitzada la base militar de RAF Greenham Common a Berkshire?"}]}, {"context": "EL 28 de novembre de 2014 Lucasfilm va emetre un anunci de 90 segons de la pel\u00b7l\u00edcula. Va ser em\u00e8s en molts cinemes dels Estats Units i del Canad\u00e0, el desembre es va emetre a la resta del m\u00f3n. Tamb\u00e9 es va emetre a Youtube i iTunes Store,[195] va generar un total de 58,2 milions de visites a Youtube la primera setmana.[196] The Hollywood Reporter va dir que era \"nost\u00e0lgicament molt potent\", lloant la barreja feta entre el nou i el vell.[197] La revista cinematogr\u00e0fica Empire va quedar impressionada per la continu\u00eftat de les primeres pel\u00b7l\u00edcules, \"La sensaci\u00f3 de les pel\u00b7l\u00edcules cl\u00e0ssiques de Star Wars\" per\u00f2 es noten les abs\u00e8ncies de Hamill, Ford i Fisher envers la incorporaci\u00f3 dels nous personatges.[198] The Guardian va escriure que la participaci\u00f3 de John Williams refor\u00e7a la lleialtat de la saga per als aficionats.[199]", "qas": [{"answers": [{"text": "un anunci de 90 segons de la pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 46}], "id": "P_497_C_2981_Q1", "question": "Qu\u00e8 va emetre Lucasfilm el 28 de novembre de 2014?"}, {"answers": [{"text": "en molts cinemes dels Estats Units i del Canad\u00e0", "answer_start": 99}], "id": "P_497_C_2981_Q2", "question": "On va ser em\u00e8s l'anunci que va filmar Lucasfilm?"}, {"answers": [{"text": "desembre", "answer_start": 151}], "id": "P_497_C_2981_Q3", "question": "Quan es va emetre l'anunci que va filmar Lucasfilm a la resta del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "58,2 milions", "answer_start": 266}], "id": "P_497_C_2981_Q4", "question": "Quantes visites a Youtube va generar l'anunci la primera setmana?"}, {"answers": [{"text": "The Guardian", "answer_start": 712}], "id": "P_497_C_2981_Q5", "question": "Qui va escriure que la participaci\u00f3 de John Williams refor\u00e7a la lleialtat de la saga per als aficionats?"}]}, {"context": "Disney Publishing Worldwide i Lucasfilm han publicat una s\u00e8rie de 20 llibres i e-books, anomenats Journey to Star Wars: The Force Awkens, els quals es van comen\u00e7ar a vendre a finals de 2015, una mica abans de la pel\u00b7l\u00edcula. La s\u00e8rie inclou llibres de les editorials Del Rey i Disney-Lucasfilm publisher, aix\u00ed com c\u00f2mics de Marvel Comics. Tots els llibres estan dins del c\u00e0non de l'univers expandit.[215][216] La primera novel\u00b7la, Star Wars: Aftermath, posada a la venda el setembre de 2015 va ser escrita per Chuck Wendig. La hist\u00f2ria es desenvolupa poc despr\u00e9s d'El retorn del Jedi i tracta sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mort de Palpatine i Darth Vader, aix\u00ed com el buit de poder format al govern de l'Imperi sobre la gal\u00e0xia i les accions de la Rebel\u00b7li\u00f3 durant els seg\u00fcents mesos. \u00c9s la primera novel\u00b7la d'una trilogia que explica els esdeveniments entre El retorn del Jedi i El despertar de la for\u00e7a.[217] Alan Dean Foster escriur\u00e0 la novel\u00b7litzaci\u00f3 d'aquesta pel\u00b7l\u00edcula.[218]", "qas": [{"answers": [{"text": "Journey to Star Wars: The Force Awkens", "answer_start": 98}], "id": "P_497_C_2982_Q1", "question": "Com s'anomena la s\u00e8rie de 20 llibres i e-books que han publicat Disney Publishing Worldwide i Lucasfilm?"}, {"answers": [{"text": "a finals de 2015", "answer_start": 173}], "id": "P_497_C_2982_Q2", "question": "Quan es van comen\u00e7ar a vendre Journey to Star Wars: The Force Awkens?"}, {"answers": [{"text": "llibres de les editorials Del Rey i Disney-Lucasfilm publisher, aix\u00ed com c\u00f2mics de Marvel Comics", "answer_start": 240}], "id": "P_497_C_2982_Q3", "question": "Qu\u00e8 inclou la s\u00e8rie de 20 llibres i e-books?"}, {"answers": [{"text": "Chuck Wendig", "answer_start": 509}], "id": "P_497_C_2982_Q4", "question": "Per qui va ser escrita Star Wars: Aftermath?"}, {"answers": [{"text": "setembre de 2015", "answer_start": 473}], "id": "P_497_C_2982_Q5", "question": "Quan va ser posada a la venda Star Wars: Aftermath?"}]}]}, {"title": "Tr\u00edptic de l'enterrament de Crist", "paragraphs": [{"context": "La preg\u00e0ria del comitent connecta amb l'escena central mitjan\u00e7ant l'\u00e0ngel que porta una llan\u00e7a i est\u00e0 darrere de Josep d'Arimatea, i acosta la seva m\u00e0 als seus llavis mentre observa amb una mirada trista el donant.[19] Igual que al Tr\u00edptic de M\u00e9rode del mateix autor, el comitent accedeix directament a l'escena sagrada sense la intermediaci\u00f3 de cap sant, tal com es pot veure a moltes obres del contemporani Van Eyck. La falta d'un sant intercessor est\u00e0 d'acord amb la recreaci\u00f3 directa de Campin sobre el desenvolupament de l'esdeveniment. Tant el comitent com l'espectador veuen l'escena de forma immediata, tal com s'ha pintat. La pres\u00e8ncia d'un sant aniria en detriment de la recreaci\u00f3 de l'escena, fent el seu aspecte simb\u00f2lic massa pronunciat. Amb tot, a partir de 1430, Campin va seguir l'estil de Van Eyck incorporant un sant intermediari, com en el tr\u00edptic Werl al Museu del Prado, on interv\u00e9 Sant Joan Baptista. Tot i que el comitent segur que va triar l'escena, el seu desig personal no est\u00e0 representat a l'escena; per a Campin, ell \u00e9s un participant passiu sense esquema iconogr\u00e0fic.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "una llan\u00e7a", "answer_start": 84}], "id": "P_119_C_709_Q1", "question": "Qu\u00e8 porta l'\u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "Tr\u00edptic de M\u00e9rode", "answer_start": 232}], "id": "P_119_C_709_Q2", "question": "Quina altra obra \u00e9s del mateix autor?"}, {"answers": [{"text": "sense la intermediaci\u00f3 de cap sant", "answer_start": 320}], "id": "P_119_C_709_Q3", "question": "Com accedeix el comitent a l'escena?"}, {"answers": [{"text": "massa pronunciat", "answer_start": 733}], "id": "P_119_C_709_Q4", "question": "Com seria l'aspecte simb\u00f2lic amb la pres\u00e8ncia d'un sant?"}]}, {"context": "Campin fa un reconeixement iconogr\u00e0fic de la cerim\u00f2nia lit\u00fargica del depositio en la qual l'h\u00f2stia eucar\u00edstica es guardava en un receptacle, gest que simbolitza la mort i enterrament de Crist. A l'elevatio es representava la resurrecci\u00f3 de Crist.[15] Aquestes dues cerim\u00f2nies formaven part de la lit\u00fargia de la missa del Dijous i Dissabte Sants a Occident a finals del segle X. Apareixien recollides a la Concordia regularis del benedict\u00ed angl\u00e8s Sant Ethelwold de Winchester, i es varen implantar a partir del 975.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "iconogr\u00e0fic", "answer_start": 27}], "id": "P_119_C_710_Q1", "question": "Quin reconeixement fa l'autor?"}, {"answers": [{"text": "en un receptacle", "answer_start": 123}], "id": "P_119_C_710_Q2", "question": "On es guardava l'h\u00f2stia eucar\u00edstica?"}, {"answers": [{"text": "A l'elevatio", "answer_start": 193}], "id": "P_119_C_710_Q3", "question": "On es representava la resurrecci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de la lit\u00fargia", "answer_start": 290}], "id": "P_119_C_710_Q4", "question": "De qu\u00e8 formaven par aquestes escenes?"}, {"answers": [{"text": "a la Concordia regularis", "answer_start": 400}], "id": "P_119_C_710_Q5", "question": "On apareixien recollides?"}]}, {"context": "L'autor tamb\u00e9 va voler representar iconogr\u00e0ficament la missa com a sacrifici i pres\u00e8ncia real de Crist a l'Eucaristia, un dogma que estava for\u00e7a q\u00fcestionat a l'\u00e8poca. El simbolisme del depositio dins la missa en relaci\u00f3 amb l'enterrament el va refor\u00e7ar amb aquesta obra i amb la pres\u00e8ncia de l'\u00e0ngel que hi ha a la dreta i que porta les vestimentes lit\u00fargiques del sacerdot: amit, alba i estola. De fet, el panell central vol representar que el sacrifici de Crist a la creu es repeteix cada cop a la missa, i que el sacrifici de la crucifixi\u00f3 ja ha passat i per aix\u00f2 la creu apareix buida al panell esquerre. La imatge de l'\u00e0ngel amb vestits lit\u00fargics va ser \u00e0mpliament representada al final del g\u00f2tic a la representaci\u00f3 de la missa de Sant Gregori.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "iconogr\u00e0ficament", "answer_start": 35}], "id": "P_119_C_711_Q1", "question": "Com ho va voler representar l'autor?"}, {"answers": [{"text": "del sacerdot", "answer_start": 361}], "id": "P_119_C_711_Q3", "question": "De qui porta vestimentes l'\u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "a la missa", "answer_start": 495}], "id": "P_119_C_711_Q4", "question": "On es repeteix el sacrifici de Crist a la creu?"}, {"answers": [{"text": "buida", "answer_start": 583}], "id": "P_119_C_711_Q5", "question": "Com apareix la creu al panell esquerre?"}]}, {"context": "Al panell dret es produeix un canvi de registre passant del dolor de la Passi\u00f3 a la visi\u00f3 triomfant de Crist en la resurrecci\u00f3.[16] La figura central \u00e9s Jes\u00fas que porta el s\u00edmbol de la Santa Creu i de la Resurrecci\u00f3 i fa un senyal de benedicci\u00f3. Acaba de sortir de la tomba despr\u00e9s que fos oberta per l'\u00e0ngel enviat per D\u00e9u i que est\u00e0 situat al seu darrere, amb una mida clarament inferior per a aconseguir un efecte de profunditat. A la part inferior de l'escena es veuen els dos soldats que havien estat enviats per Pilat per a protegir el sepulcre i evitar que el cos fos robat (Mateu 27:66). Els soldats vesteixen amb una roba molt acolorida i porten barrets d'estil oriental; estant caiguts a terra amb cara d'espant, un d'ells ha perdut un dels seus escarpins. A l'escena apareix un quart personatge que porta unes fletxes dins la seva m\u00e0 enguantada.", "qas": [{"answers": [{"text": "triomfant", "answer_start": 90}], "id": "P_119_C_712_Q1", "question": "Quina visi\u00f3 tenim de Crist al panell dret?"}, {"answers": [{"text": "benedicci\u00f3", "answer_start": 234}], "id": "P_119_C_712_Q2", "question": "Quin senyal fa Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00e0ngel", "answer_start": 301}], "id": "P_119_C_712_Q3", "question": "Qui ha obert la tomba?"}, {"answers": [{"text": "profunditat", "answer_start": 420}], "id": "P_119_C_712_Q4", "question": "Quin efecte aconsegueix la mida de l'\u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "Els soldats", "answer_start": 596}], "id": "P_119_C_712_Q5", "question": "Qui hi ha a la part inferior de l'escena?"}]}]}, {"title": "Assassinat de Robert F. Kennedy", "paragraphs": [{"context": "El mateix any de la mort de Kennedy amics i familiars fundaren la Robert F. Kennedy Center for Justice and Human Rights. Amb seu a Washington DC i Nova York, el seu objectiu era crear un memorial din\u00e0mic del senador assassinat i ser un observatori de la just\u00edcia social i de defensa dels drets humans internacionals. Anualment ofereix tres premis relacionats amb els drets humans, i t\u00e9 dos programes destinats a la promoci\u00f3 d'aquests drets i a la inversi\u00f3 de diners en comer\u00e7 just. T\u00e9 una franqu\u00edcia a Europa amb seu a Flor\u00e8ncia (It\u00e0lia).[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "El mateix any de la mort de Kennedy", "answer_start": 0}], "id": "P_350_C_2095_Q1", "question": "Quan es va fundar la Robert F. Kennedy Center for Justice and Human Rights?"}, {"answers": [{"text": "amics i familiars", "answer_start": 36}], "id": "P_350_C_2095_Q2", "question": "Qui va fundar la Robert F. Kennedy Center for Justice and Human Rights?"}, {"answers": [{"text": "Washington DC i Nova York", "answer_start": 131}], "id": "P_350_C_2095_Q3", "question": "On \u00e9s la seu de la Robert F. Kennedy Center for Justice and Human Rights?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 335}], "id": "P_350_C_2095_Q4", "question": "Quants premis ofereix relacionats amb els drets humans la Robert F. Kennedy Center for Justice and Human Rights?"}, {"answers": [{"text": "a Europa", "answer_start": 500}], "id": "P_350_C_2095_Q5", "question": "On t\u00e9 una franqu\u00edcia la Robert F. Kennedy Center for Justice and Human Rights?"}]}, {"context": "Sirhan fou declarat culpable el 17 d'abril de 1969 i sis dies m\u00e9s tard fou condemnat a mort.[30][33] La pena fou comutada per cadena perp\u00e8tua despr\u00e9s per part de la Cort Suprema de Calif\u00f2rnia despr\u00e9s de la seva decisi\u00f3 en el cas de l'estat de Calif\u00f2rnia contra Anderson que invalidava totes les penes de mort imposades a Calif\u00f2rnia abans de 1972 (aix\u00f2 tamb\u00e9 pass\u00e0 amb altres casos famosos, com el de la fam\u00edlia Manson). L'any 2011 Sirhan sol\u00b7licit\u00e0 la llibertat condicional, que li fou denegada per catorzena vegada. El jutge justific\u00e0 la seva decisi\u00f3 basant-se en que Sirhan encara no ha ent\u00e8s la magnitud del seu crim i que segueix culpabilitzant la societat dels seus problemes, presentant una actitud immadura i sense rec\u00f3rrer als programes de rehabilitaci\u00f3. Per aquest motiu, Sirhan segueix actualment confinat en una pres\u00f3 estatal de Coalinga i, segons la sent\u00e8ncia escrita en l'\u00faltima revisi\u00f3, la llibertat condicional no pot ser revisada fins a l'any 2016.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "a mort", "answer_start": 85}], "id": "P_350_C_2096_Q2", "question": "A qu\u00e8 va ser condemnat Sirhan?"}, {"answers": [{"text": "cadena perp\u00e8tua", "answer_start": 126}], "id": "P_350_C_2096_Q3", "question": "Per quina pena li va ser commutada la pena de mort a Sirhan?"}, {"answers": [{"text": "en una pres\u00f3 estatal de Coalinga", "answer_start": 816}], "id": "P_350_C_2096_Q5", "question": "On est\u00e0 confinat actualment Sirhan?"}]}, {"context": "El novembre de 2006, el programa de la televisi\u00f3 brit\u00e0nica BBC Newsnight, presentat per la cineasta especialitzada en documentals Shane O'Sullivan, present\u00e0 la hip\u00f2tesi que uns quants agents de la CIA estaven presents a l'Hotel Ambassador la nit de l'assassinat.[41] Tres homes, els quals apareixen en el material gr\u00e0fic i fotogr\u00e0fic de l'escena, s\u00f3n identificats per anteriors col\u00b7legues i socis, aix\u00ed com per antics oficials de l'ag\u00e8ncia que havien treballat amb ells l'any 1963 a JMWAVE, la principal seu de la CIA en lluita contra el castrisme a Cuba. Concretament, s\u00f3n el cap d'operacions mar\u00edtimes David S\u00e1nchez Morales i el cap de les operacions de guerra psicol\u00f2gica George Joannides.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "Shane O'Sullivan", "answer_start": 130}], "id": "P_350_C_2097_Q1", "question": "Qui presentava BBC Newsnight el 2006?"}, {"answers": [{"text": "a l'Hotel Ambassador l", "answer_start": 218}], "id": "P_350_C_2097_Q2", "question": "On hi havia agents de la CIA segons la hip\u00f2tesi presentada al BBC Newsnight?"}, {"answers": [{"text": "oficials de l'ag\u00e8ncia que havien treballat amb ells l'any 1963", "answer_start": 418}], "id": "P_350_C_2097_Q3", "question": "Per quins oficials van ser identificats els tres homes?"}, {"answers": [{"text": "la principal seu de la CIA en lluita contra el castrisme a Cuba", "answer_start": 491}], "id": "P_350_C_2097_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s JMWAVE?"}, {"answers": [{"text": "en el material gr\u00e0fic i fotogr\u00e0fic de l'escena", "answer_start": 299}], "id": "P_350_C_2097_Q5", "question": "On apareixen els tres homes?"}]}, {"context": "L'any 2007, hi hagu\u00e9 noves dades a favor d'aquesta possibilitat: es va fer una an\u00e0lisi de l'enregistrament sonor del tiroteig (fet pel periodista Stanislaw Pruszynski) en el qual s'aprecia, segons paraules de l'expert forense Philip Van Praag, com s'efectuaren tretze trets, tot i que la pistola de Sirhan tenia capacitat nom\u00e9s per a vuit projectils.[44][48] Van Praag tamb\u00e9 assegura que en l'enregistrament es pot observar com a m\u00ednim en dues ocasions que el cronometratge entre trets \u00e9s tan curt que f\u00edsicament \u00e9s impossible que es tract\u00e9s d'una sola arma. La pres\u00e8ncia de m\u00e9s de vuit trets a la cinta ha estat corroborada pels especialistes d'\u00e0udio forenses Wes Dooley i Paul Pegas de l'empresa Audio Engineering Associates amb seu a Pasadena, Calif\u00f2rnia; per l'expert en bal\u00edstica Eddy B. Brixen, de Copenhaguen (Dinamarca);[49] aix\u00ed com per l'especialista d'\u00e0udio Phil Spencer Whitehead, del Georgia Institute of Technology d'Atlanta (l'estat de Ge\u00f2rgia, EUA). Altres \"experts ac\u00fastics\" que no se citen o desconeguts, manifesten que nom\u00e9s es poden escoltar fins a 8 trets.[50][51]", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'enregistrament sonor", "answer_start": 87}], "id": "P_350_C_2098_Q1", "question": "Quin an\u00e0lisi es va fer del tiroteig l'any 2007?"}, {"answers": [{"text": "tretze", "answer_start": 261}], "id": "P_350_C_2098_Q2", "question": "Quants trets s'efectuen segons Philip Van Praag?"}, {"answers": [{"text": "que es tract\u00e9s d'una sola arma", "answer_start": 527}], "id": "P_350_C_2098_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s f\u00edsicament impossible segons Van Praag?"}]}, {"context": "El programa presenta una entrevista amb qui havia estat advocat de Morales, Robert Walton, que assegura que el reaccionari comandant militar havia afirmat que \u00abera a Dallas quan vam matar al fill de puta i era a Los Angeles quan acabaren amb el pobre bastard\u00bb.[41] O'Sullivan inform\u00e0 que la CIA havia declinat l'oferiment fet per part del programa de fer cap comentari sobre els oficials en q\u00fcesti\u00f3. En el programa tamb\u00e9 es posa de manifest l'animadversi\u00f3 de l'extremista de dretes Morales cap a la fam\u00edlia Kennedy, conseq\u00fc\u00e8ncia de l'atac fallit de Bah\u00eda de Cochinos.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "Robert Walton", "answer_start": 76}], "id": "P_350_C_2099_Q1", "question": "Qui havia estat l'advocat de Morales?"}, {"answers": [{"text": "cap a la fam\u00edlia Kennedy", "answer_start": 490}], "id": "P_350_C_2099_Q2", "question": "Cap a qui tenia animadversi\u00f3 Morales?"}, {"answers": [{"text": "extremista de dretes", "answer_start": 461}], "id": "P_350_C_2099_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Morales ideol\u00f2gicament?"}, {"answers": [{"text": "l'atac fallit de Bah\u00eda de Cochinos", "answer_start": 532}], "id": "P_350_C_2099_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer que Morales tingu\u00e9s animadversi\u00f3 a la fam\u00edlia Kennedy?"}, {"answers": [{"text": "havia declinat l'oferiment", "answer_start": 295}], "id": "P_350_C_2099_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer la CIA quan la van convidar a fer comentaris al programa?"}]}]}, {"title": "Reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa", "paragraphs": [{"context": "Els camps de la paleontologia, la medicina i l'antropologia biol\u00f2gica i forense s'han vist enormement beneficiats per aquesta t\u00e8cnica, car tots ells construeixen sovint els seus coneixements gr\u00e0cies a restes o empremtes d'\u00e9ssers vius. L'ADN \u00e9s un dels materials biol\u00f2gics que pot proporcionar m\u00e9s informaci\u00f3. La relativa estabilitat de l'ADN permet que, tot i fragmentat, es conservi durant per\u00edodes llargs si les condicions s\u00f3n prop\u00edcies.[38] A vegades les mostres intactes amb les quals es pot comptar s\u00f3n extraordin\u00e0riament petites o estan deteriorades. La PCR resol dos problemes i proporciona quantitats \u00fatils per an\u00e0lisis posteriors. En primer lloc augmenta la quantitat de material recuperat a partir de mostres escasses, car en teoria n'hi ha prou amb una sola mol\u00e8cula perqu\u00e8 el proc\u00e9s es pugui produir. A causa de la naturalesa de la t\u00e8cnica i el seu objectiu d'amplificar fragments petits, aquesta fragmentaci\u00f3 no impedeix que l'ADN pugui ser emprat com a motlle per una reacci\u00f3 de PCR.", "qas": [{"answers": [{"text": "la paleontologia, la medicina i l'antropologia biol\u00f2gica i forense", "answer_start": 13}], "id": "P_73_C_433_Q1", "question": "Quins camps poden construir els seus coneixements per les restes o empremtes d'\u00e9ssers vius?"}, {"answers": [{"text": "un dels materials biol\u00f2gics que pot proporcionar m\u00e9s informaci\u00f3", "answer_start": 244}], "id": "P_73_C_433_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'ADN?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 570}], "id": "P_73_C_433_Q3", "question": "Quants problemes resol la PCR?"}, {"answers": [{"text": "extraordin\u00e0riament petites o estan deteriorades", "answer_start": 508}], "id": "P_73_C_433_Q4", "question": "Com s\u00f3n a vegades les mostres intactes amb les que es compta?"}, {"answers": [{"text": "amplificar fragments petits", "answer_start": 872}], "id": "P_73_C_433_Q5", "question": "Quin \u00e9s l'objectiu de la t\u00e8cnica?"}]}, {"context": "La majoria d'aquests inconvenients han estat resolts amb la introducci\u00f3 de la PCR realitzada en temps real (Q-PCR), que elimina qualsevol proc\u00e9s post-PCR, car monitora la progressi\u00f3 de l'amplificaci\u00f3 en el moment en qu\u00e8 s'est\u00e0 produint. A difer\u00e8ncia de la PCR convencional (en punt final), que mesura l'acumulaci\u00f3 ADN al final d'un nombre predeterminat de cicles, en la Q-PCR aix\u00f2 es fa durant el proc\u00e9s d'amplificaci\u00f3 mitjan\u00e7ant fluoresc\u00e8ncia, de manera que el seu augment \u00e9s proporcional a la quantitat d'ADN formada. El proc\u00e9s es pot automatitzar f\u00e0cilment utilitzant un sistema que realitzi l'amplificaci\u00f3 (termociclador) i que al seu torn sigui capa\u00e7 de processar fluoresc\u00e8ncia. Hi ha una \u00e0mplia oferta d'aparells en el mercat, la majoria dels quals poden treballar amb les diverses opcions de marcatge fluorescent i s\u00f3n \"oberts\", \u00e9s a dir, permeten programar les condicions d'amplificaci\u00f3 i lectura de manera que el seu \u00fas no estigui limitat a uns reactius determinats.", "qas": [{"answers": [{"text": "qualsevol proc\u00e9s post-PCR", "answer_start": 128}], "id": "P_73_C_434_Q2", "question": "Qu\u00e8 elimina la Q-PCR?"}, {"answers": [{"text": "l'acumulaci\u00f3 ADN al final d'un nombre predeterminat de cicles", "answer_start": 301}], "id": "P_73_C_434_Q3", "question": "Qu\u00e8 mesura la PCR convencional?"}, {"answers": [{"text": "durant el proc\u00e9s d'amplificaci\u00f3", "answer_start": 387}], "id": "P_73_C_434_Q4", "question": "Quan es mesura l'acumulaci\u00f3 d'ADN en la Q-PCR?"}, {"answers": [{"text": "termociclador", "answer_start": 611}], "id": "P_73_C_434_Q5", "question": "Quin \u00e9s el sistema que realitza l'amplificaci\u00f3?"}]}, {"context": "Inicialment la t\u00e8cnica era lenta, car les polimerases es desnaturalitzaven en realitzar els canvis de temperatura i calia afegir m\u00e9s polimerases a cada cicle. Com que les temperatures del cicle (95 \u00b0C a les fases de desnaturalitzaci\u00f3 de l'ADN) comporten la desnaturalitzaci\u00f3 immediata de gaireb\u00e9 qualsevol prote\u00efna, es fan servir ADN polimerases termoestables extretes de microorganismes adaptats per viure a aquestes temperatures, destructives per la majoria d'\u00e9ssers vius. Aquests microorganismes, generalment arqueobacteris, s\u00f3n: Thermus aquaticus (polimerasa Taq), Pyrococcus furiosus (PFU), Thermococcus litoralis (Vent) i Thermus termophilus (Tth). Generalment s'utilitzen mescles de polimerases molt processades (Taq) amb altres amb correcci\u00f3 d'errors (PFU, Vent).", "qas": [{"answers": [{"text": "lenta", "answer_start": 27}], "id": "P_73_C_435_Q1", "question": "Com era la t\u00e8cnica inicialment?"}, {"answers": [{"text": "95 \u00b0C", "answer_start": 195}], "id": "P_73_C_435_Q2", "question": "Quina \u00e9s la temperatura del cicle a les fases de desnaturalitzaci\u00f3 de l'ADN?"}, {"answers": [{"text": "mescles de polimerases molt processades", "answer_start": 679}], "id": "P_73_C_435_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les Taq?"}, {"answers": [{"text": "en realitzar els canvis de temperatura", "answer_start": 75}], "id": "P_73_C_435_Q4", "question": "Quan es desnaturalitzaven les polimerases?"}, {"answers": [{"text": "de microorganismes adaptats per viure a aquestes temperatures", "answer_start": 369}], "id": "P_73_C_435_Q5", "question": "D'on s'extreuen les polimerases termoestables?"}]}, {"context": "El proc\u00e9s de la PCR consisteix en general en una s\u00e8rie de 20 a 35 canvis repetits de temperatura anomenats cicles; cada cicle sol consistir en 2-3 passos a diferents temperatures. La PCR comuna es realitza amb cicles que tenen tres passos de temperatura. Els passos de cada cicle sovint s\u00f3n precedits per un xoc t\u00e8rmic (anomenat \"temps de manteniment\") d'alta temperatura (> 90 \u00b0C), i seguit per un altre temps de manteniment al final del proc\u00e9s per l'extensi\u00f3 de producte final o el breu emmagatzematge. Les temperatures utilitzades i el temps aplicat a cada cicle depenen d'una gran varietat de par\u00e0metres, incloent-hi els enzims utilitzats per la s\u00edntesi de l'ADN, la concentraci\u00f3 d'ions divalents, els dNTP a la reacci\u00f3 i la temperatura d'uni\u00f3 dels encebadors, aix\u00ed com la longitud de l'ADN que es desitja amplificar.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una s\u00e8rie de 20 a 35 canvis repetits de temperatura anomenats cicles", "answer_start": 42}], "id": "P_73_C_436_Q1", "question": "En qu\u00e8 consisteix el proc\u00e9s de la PCR?"}, {"answers": [{"text": "2-3", "answer_start": 143}], "id": "P_73_C_436_Q2", "question": "Quants passos a diferents temperatures sol tenir cada cicle?"}, {"answers": [{"text": "amb cicles que tenen tres passos de temperatura", "answer_start": 206}], "id": "P_73_C_436_Q3", "question": "Com es realitza la PCR comuna?"}, {"answers": [{"text": "un xoc t\u00e8rmic", "answer_start": 305}], "id": "P_73_C_436_Q4", "question": "Qu\u00e8 es l'anomenat \"temps de manteniment\"?"}, {"answers": [{"text": "> 90 \u00b0C", "answer_start": 373}], "id": "P_73_C_436_Q5", "question": "Quina temperatura t\u00e9 el xoc t\u00e8rmic que pot precedir els passos de cada cicle?"}]}, {"context": "El 1971, un article publicat per Klepp et al. a Journal of Molecular Biology descrigu\u00e9 per primera vegada un m\u00e8tode que utilitzava enzims per replicar una seq\u00fc\u00e8ncia petita d'ADN amb encebadors in vitro.[3] Tanmateix, aquest primer exemple del principi b\u00e0sic de la PCR no reb\u00e9 gaire atenci\u00f3 i la invenci\u00f3 de la reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa el 1983 \u00e9s atribu\u00efda generalment a Kary Mullis.[4][5]", "qas": [{"answers": [{"text": "enzims", "answer_start": 131}], "id": "P_73_C_437_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'utilitzava per replicar una seq\u00fc\u00e8ncia petita d'ADN amb encebadors in vitro?"}, {"answers": [{"text": "1983", "answer_start": 348}], "id": "P_73_C_437_Q2", "question": "Quan es va inventar la reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa?"}, {"answers": [{"text": "Kary Mullis", "answer_start": 380}], "id": "P_73_C_437_Q3", "question": "A qui \u00e9s atribu\u00efda la reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa?"}]}]}, {"title": "Sherlock Holmes Baffled", "paragraphs": [{"context": "Per evitar violar les patents d'Edison, les c\u00e0meres Biograph de 1895 a 1902 usaven un format de pel\u00b7l\u00edcula gran, de 60 mil\u00b7l\u00edmetres d'amplada, amb una \u00e0rea d'imatge de 2 \u00d7 2\u00bd polzades, quatre vegades m\u00e9s gran que la pel\u00b7l\u00edcula de 35 mm d'Edison.[9] Les pel\u00b7l\u00edcules Biograph no estaven perforades, sin\u00f3 que la mateixa c\u00e0mera foradava cada costat de la targeta segons eren exposades a una velocitat de 30 imatges per segon.[10][11] Sherlock Holmes Baffled mesura 86,56 metres de llarg, amb un total de 30 segons de durada, tot i que aquesta, en la pr\u00e0ctica, podia variar, ja que la velocitat d'exposici\u00f3 depenia de l'acci\u00f3 manual de l'usuari.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "de pel\u00b7l\u00edcula gran", "answer_start": 93}], "id": "P_186_C_1111_Q1", "question": "Quin format utilitzaven les c\u00e0meres Biograph de 1895 a 1902?"}, {"answers": [{"text": "60", "answer_start": 116}], "id": "P_186_C_1111_Q2", "question": "Quants mil\u00b7l\u00edmetres d'amplada t\u00e9 el format de pel\u00b7l\u00edcula gran?"}, {"answers": [{"text": "la mateixa c\u00e0mera", "answer_start": 306}], "id": "P_186_C_1111_Q3", "question": "Qui foradava les pel\u00b7l\u00edcules Biograph?"}, {"answers": [{"text": "30 imatges per segon", "answer_start": 400}], "id": "P_186_C_1111_Q4", "question": "A quina velocitat eren exposades les imatges?"}, {"answers": [{"text": "de l'acci\u00f3 manual de l'usuari", "answer_start": 610}], "id": "P_186_C_1111_Q5", "question": "De qu\u00e8 depenia la velocitat d'exposici\u00f3?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula es va donar per perduda durant molts anys fins que el 1968 Michael Pointer, un historiador de les pel\u00b7l\u00edcules de Sherlock Holmes, va identificar una c\u00f2pia en paper a l'arxiu de la Biblioteca del Congr\u00e9s dels Estats Units.[4] Com que, fins al 1912, les pel\u00b7l\u00edcules no quedaven emparades per les lleis de drets d'autor, els estudis enviaven les c\u00f2pies en paper a la Biblioteca del Congr\u00e9s per poder enregistrar les seves obres. Aquestes c\u00f2pies es fabricaven fent servir paper d'alta sensibilitat de la mateixa amplada i longitud que la mateixa pel\u00b7l\u00edcula; d'aquesta manera, es creava una col\u00b7lecci\u00f3 d'imatges fixes, un m\u00e8tode emprat tant per l'Edison Company com per la Biograph.[18] L'enregistrament va romandre durant anys custodiat a la Biblioteca com una pel\u00b7l\u00edcula de 16 mm.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Michael Pointer", "answer_start": 73}], "id": "P_186_C_1112_Q1", "question": "Qui va identificar una c\u00f2pia en paper de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "a l'arxiu de la Biblioteca del Congr\u00e9s dels Estats Units", "answer_start": 178}], "id": "P_186_C_1112_Q2", "question": "On va identificar una c\u00f2pia Michael Pointer?"}, {"answers": [{"text": "d'alta sensibilitat de la mateixa amplada i longitud que la mateixa pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 488}], "id": "P_186_C_1112_Q4", "question": "Quin tipus de paper s'utilitzava per fer les c\u00f2pies?"}]}, {"context": "Sherlock Holmes Baffled (literalment, Sherlock Holmes perplex) \u00e9s un curtmetratge de cinema mut en blanc i negre dels Estats Units dirigit per Arthur Marvin el 1900 i enregistrat oficialment el 1903. \u00c9s la primera adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica coneguda del detectiu Sherlock Holmes, creat per l'escriptor brit\u00e0nic Arthur Conan Doyle.[1] La inclusi\u00f3 del personatge Holmes fa que l'obra sigui tamb\u00e9 la primera pel\u00b7l\u00edcula de misteri coneguda.[1][2] A la pel\u00b7l\u00edcula, un lladre, que pot apar\u00e8ixer i desapar\u00e8ixer a voluntat, roba una s\u00e8rie d'objectes a Holmes i tots els esfor\u00e7os del detectiu per capturar-ho fracassen.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "un curtmetratge de cinema mut en blanc i negre", "answer_start": 66}], "id": "P_186_C_1113_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Sherlock Holmes Baffled?"}, {"answers": [{"text": "Arthur Marvin", "answer_start": 143}], "id": "P_186_C_1113_Q2", "question": "Qui va dirigir Sherlock Holmes Baffled el 1900?"}, {"answers": [{"text": "1903", "answer_start": 194}], "id": "P_186_C_1113_Q3", "question": "Quan es va enregistrar oficialment Sherlock Holmes Baffled?"}, {"answers": [{"text": "brit\u00e0nic", "answer_start": 301}], "id": "P_186_C_1113_Q4", "question": "D'on era l'escriptor Arthur Conan Doyle?"}, {"answers": [{"text": "Sherlock Holmes Baffled", "answer_start": 0}], "id": "P_186_C_1113_Q5", "question": "Quina \u00e9s la primera obra de misteri coneguda?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s del t\u00edtol, un lladre amb el rostre cobert introdueix en una gran bossa els objectes que hi ha damunt una taula. Sherlock Holmes entra al sal\u00f3 i descobreix l'intr\u00fas, per\u00f2 en encarar-se al rapinyador aquest desapareix. Holmes inicialment intenta ignorar el fet tot seient i encenent una cigarreta, per\u00f2 el lladre torna a apar\u00e8ixer i el detectiu intenta apoderar-se del sac d'objectes robats. Treu una pistola de la butxaca del seu barn\u00fas i dispara a l'intr\u00fas, que torna a desapar\u00e8ixer indemne. Quan Holmes aconsegueix els objectes robats, la bossa desapareix de les seves mans i torna a les del lladre, que desapareix immediatament a trav\u00e9s d'una finestra. En aquest moment la pel\u00b7l\u00edcula acaba abruptament mostrant a Holmes amb una evident expressi\u00f3 de perplexitat.[1][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una gran bossa", "answer_start": 61}], "id": "P_186_C_1114_Q1", "question": "On introdueix el lladre els objectes que hi ha damunt una taula?"}, {"answers": [{"text": "Sherlock Holmes", "answer_start": 120}], "id": "P_186_C_1114_Q2", "question": "Qui entra al sal\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una cigarreta", "answer_start": 289}], "id": "P_186_C_1114_Q3", "question": "Qu\u00e8 enc\u00e9n Holmes?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s d'una finestra", "answer_start": 638}], "id": "P_186_C_1114_Q4", "question": "Per on desapareix el lladre?"}, {"answers": [{"text": "perplexitat", "answer_start": 759}], "id": "P_186_C_1114_Q5", "question": "Quina expressi\u00f3 mostra Holmes en l'\u00faltim moment de la pel\u00b7l\u00edcula?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula va ser produ\u00efda per l'American Mutoscope and Biograph Company, coneguda com a Biograph, amb la intenci\u00f3 d'\u00e9sser reprodu\u00efda en un mutoscopi, un dispositiu cinematogr\u00e0fic arcaic, patentat per Herman Casler el 1894.[5] El mutoscopi, de la mateixa manera que el cinetoscopi de Thomas Edison, no es projectava en una pantalla i les imatges nom\u00e9s podien ser vistes per una persona a la vegada. M\u00e9s barat i simple que la invenci\u00f3 d'Edison, el sistema del mutoscopi r\u00e0pidament va dominar el mercat de pel\u00b7l\u00edcules Peep show, incorporades a m\u00e0quines que podien activar-se amb monedes.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'American Mutoscope and Biograph Company", "answer_start": 34}], "id": "P_186_C_1116_Q1", "question": "Qui va produir la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "com a Biograph", "answer_start": 86}], "id": "P_186_C_1116_Q2", "question": "Com era coneguda l'American Mutoscope and Biograph Company?"}, {"answers": [{"text": "un dispositiu cinematogr\u00e0fic arcaic", "answer_start": 154}], "id": "P_186_C_1116_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s un mutoscopi?"}, {"answers": [{"text": "1894", "answer_start": 221}], "id": "P_186_C_1116_Q4", "question": "Quan es va patentar el mutoscopi?"}, {"answers": [{"text": "Peep show", "answer_start": 519}], "id": "P_186_C_1116_Q5", "question": "Quines pel\u00b7l\u00edcules es van incorporar a m\u00e0quines que podien activar-se amb monedes?"}]}]}, {"title": "Experiment de Millikan", "paragraphs": [{"context": "El f\u00edsic estatunidenc Robert A. Millikan s'interess\u00e0 en el problema de la determinaci\u00f3 de la c\u00e0rrega de l'electr\u00f3 durant una estada d'un any a Europa el 1895. L'octubre assist\u00ed a Berl\u00edn a una s\u00e8rie de lli\u00e7ons sobre f\u00edsica te\u00f2rica impartides per Max Planck (1858-1947) en relaci\u00f3 als raigs cat\u00f2dics. De tornada als Estats Units pass\u00e0 a treballar d'assistent d'Albert Abraham Michelson (1852-1931) a la Universitat de Chicago. El seg\u00fcent any J.J. Thomson determin\u00e0 la naturalesa corpuscular dels raigs cat\u00f2dics. El 1906 Millikan decid\u00ed millorar el m\u00e8tode de Wilson emprant unes bateries m\u00e9s potents, de 1600-3000 V, per produir un camp el\u00e8ctric m\u00e9s intens entre plaques separades 5 mm. Treballant amb el seu alumne de doctorat Louis Begeman (1865-1958) obtingueren valors m\u00e9s precisos (Begeman obtingu\u00e9 el valor 1,557\u00b710-19 C a la seva tesi doctoral).[9][10]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el problema de la determinaci\u00f3 de la c\u00e0rrega de l'electr\u00f3", "answer_start": 53}], "id": "P_394_C_2359_Q1", "question": "En qu\u00e8 s'interess\u00e0 Robert A. Millikan?"}, {"answers": [{"text": "1895", "answer_start": 153}], "id": "P_394_C_2359_Q2", "question": "Quin any va estar a Europa Robert A. Millikan?"}, {"answers": [{"text": "Max Planck", "answer_start": 245}], "id": "P_394_C_2359_Q3", "question": "Qui va impartir les lli\u00e7ons sobre f\u00edsica te\u00f2rica a Berl\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "Albert Abraham Michelson", "answer_start": 359}], "id": "P_394_C_2359_Q4", "question": "De qui va treballar com a assistent en els Estats Units Robert A. Millikan?"}, {"answers": [{"text": "Universitat de Chicago", "answer_start": 401}], "id": "P_394_C_2359_Q5", "question": "On va treballar Robert A. Millikan d'assistent d'Albert Abraham Michelson?"}]}, {"context": "L'aparell constava de tres cambres. La m\u00e9s externa contenia les altres dues i estava plena de 40 l d'oli de motor per a mantenir la temperatura constant dintre les altres dues, amb fluctuacions de nom\u00e9s 0,02\u202f\u00b0C. La m\u00e9s interna constava de dues plaques de llaut\u00f3 circulars de 22 cm de di\u00e0metre situades horitzontalment una damunt de l'altra i separades 1,6 cm. La superior tenia un petit forat al centre, i es carregava positivament (+); la inferior no tenia forat i es carregava negativament (\u2013). Entre aquestes plaques s'hi podia crear un camp el\u00e8ctric uniforme, dirigit cap avall o cap amunt, d'intensitat entre 3000 i 8000 V/cm (300 000 - 800 000 N/C). Les plaques quedaven separades mitjan\u00e7ant tres petites peces d'ebonita i tot l'espai tancat amb una cinta d'ebonita, a\u00efllant la cambra entre les plaques de l'exterior. En aquesta franja d'ebonita hi havia tres finestres de vidre, quadrades, d'1,5 cm de costat, situades a 0\u00b0, 165\u00ba i 180\u00b0. Un feix de llum estret, produ\u00eft per una l\u00e0mpada d'arc, entrava a trav\u00e9s de la primera finestra i emergia a trav\u00e9s de la darrera. L'altra finestra a 165\u00ba servia per observar, amb l'ajuda d'un curt telescopi situat a 61 cm, l'interior de la cambra.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "La m\u00e9s externa", "answer_start": 36}], "id": "P_394_C_2360_Q2", "question": "Quina cambra contenia les altres dues?"}, {"answers": [{"text": "de 40 l d'oli de motor", "answer_start": 91}], "id": "P_394_C_2360_Q3", "question": "De qu\u00e8 estava plena la cambra m\u00e9s externa?"}, {"answers": [{"text": "dues plaques de llaut\u00f3 circulars", "answer_start": 239}], "id": "P_394_C_2360_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenia la cambra m\u00e9s interna?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de la primera finestra", "answer_start": 1008}], "id": "P_394_C_2360_Q5", "question": "Per on entrava un feix de llum estret?"}]}, {"context": "A partir dels quaderns de laboratori de Millikan s'ha descobert que, malgrat indicar en el seu article de 1913 que hi figuraven totes les gotes que havia estudiat durant les 9 setmanes que dur\u00e0 l'experiment (13 de febrer a 16 d'abril de 1912), 58 en total, les gotes que mesur\u00e0 foren unes 100. Millikan no inclogu\u00e9 les dades de 25 gotes perqu\u00e8 avort\u00e0 l'experiment abans d'acabar-lo i no complet\u00e0 la recollida de dades, d'altres 17 no les empr\u00e0 perqu\u00e8 consider\u00e0 que hi havia hagut errors en la seva mesura:[21] gotes massa grosses, bloqueig del man\u00f2metre amb una bombolla d'aire, interfer\u00e8ncies en els corrents de convecci\u00f3, errors del cron\u00f2metre o funcionament defectu\u00f3s de l'atomitzador. Per contra Ehrenhaft, seguint el m\u00e8tode cient\u00edfic m\u00e9s ortodox, present\u00e0 tots els seus resultats i no se'n podia deduir que la c\u00e0rrega de l'electr\u00f3 fos la m\u00e9s petita de la natura. L'estudi dels quaderns de laboratori de Millikan feren que se l'acus\u00e9s, ja a finals del segle XX, d'haver manipulat les dades.[13][19] Tanmateix, una an\u00e0lisi exhaustiva de les dades no publicades indiquen que en cap cas Millikan hauria descartat dades amb la intenci\u00f3 de manipular els resultats. Moltes de les dades no publicades, si les hagu\u00e9s emprat, donarien el mateix resultat que les publicades.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "perqu\u00e8 avort\u00e0 l'experiment abans d'acabar-lo", "answer_start": 337}], "id": "P_394_C_2361_Q1", "question": "Per qu\u00e8 Millikan no inclogu\u00e9 les dades de 25 gotes?"}, {"answers": [{"text": "Ehrenhaft", "answer_start": 700}], "id": "P_394_C_2361_Q2", "question": "Qui va presentar tots els seus resultats?"}, {"answers": [{"text": "que la c\u00e0rrega de l'electr\u00f3 fos la m\u00e9s petita de la natura", "answer_start": 808}], "id": "P_394_C_2361_Q3", "question": "Qu\u00e8 no es podia deduir dels resultats de l'estudi d'Ehrenhaft?"}, {"answers": [{"text": "d'haver manipulat les dades", "answer_start": 966}], "id": "P_394_C_2361_Q4", "question": "De qu\u00e8 es va acusar a Millikan?"}, {"answers": [{"text": "el mateix resultat que les publicades", "answer_start": 1230}], "id": "P_394_C_2361_Q5", "question": "Qu\u00e8 donarien moltes de les dades no publicades si Millikan les hagu\u00e9s emprat?"}]}, {"context": "El 1896, el f\u00edsic brit\u00e0nic Joseph John Thomson (1856-1940) dugu\u00e9 a terme una s\u00e8rie d'experiments que indicaren que els raigs cat\u00f2dics eren realment part\u00edcules \u00faniques i no pas ones, \u00e0toms o mol\u00e8cules, tal com es creia anteriorment. Thomson realitz\u00e0 bones estimacions tant de la c\u00e0rrega de l'electr\u00f3 com de la seva massa, i trob\u00e0 que les part\u00edcules dels raigs cat\u00f2dics \u2013les quals anomenava \u00abcorpuscles\u00bb\u2013 tenien potser una mil\u00b7l\u00e8sima part de la massa de l'i\u00f3 menys massiu conegut, l'i\u00f3 hidrogen. Mostr\u00e0 que la seva proporci\u00f3 c\u00e0rrega/massa era independent del material del c\u00e0tode.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "1896", "answer_start": 3}], "id": "P_394_C_2363_Q1", "question": "Quan va fer Joseph John Thomson una s\u00e8rie d'experiments?"}, {"answers": [{"text": "bones estimacions tant de la c\u00e0rrega de l'electr\u00f3 com de la seva massa", "answer_start": 249}], "id": "P_394_C_2363_Q2", "question": "Qu\u00e8 realitz\u00e0 Thomson?"}, {"answers": [{"text": "\u00abcorpuscles\u00bb", "answer_start": 389}], "id": "P_394_C_2363_Q3", "question": "Com anomenava Thomson les part\u00edcules dels raigs cat\u00f2dics?"}, {"answers": [{"text": "l'i\u00f3 hidrogen", "answer_start": 479}], "id": "P_394_C_2363_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'i\u00f3 menys massiu conegut?"}, {"answers": [{"text": "que la seva proporci\u00f3 c\u00e0rrega/massa era independent del material del c\u00e0tode", "answer_start": 501}], "id": "P_394_C_2363_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostr\u00e0 Thomson en relaci\u00f3 a la c\u00e0rrega i a la massa de l'electr\u00f3?"}]}]}, {"title": "Llu\u00eds Muncunill i Parellada", "paragraphs": [{"context": "L'edifici de l'Ajuntament de Terrassa, un enc\u00e0rrec que va dur a terme com a arquitecte municipal, es va construir en tres fases i, tot i que Muncunill nom\u00e9s en va realitzar la primera, va ser for\u00e7a respectat el projecte original per part dels seus successors. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una fa\u00e7ana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitect\u00f2nics i ornamentals propis de l'estil g\u00f2tic, com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri o porxada, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de tem\u00e0tica vegetal. El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s'obren cinc portes d'arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha nom\u00e9s quatre finestres amb una decoraci\u00f3 menys profusa i el gablet projectat originalment i constru\u00eft el 1986, que al centre allotja l'escut de la ciutat i un rellotge.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Muncunill", "answer_start": 141}], "id": "P_181_C_1081_Q2", "question": "Qui va realitzar la primera fase de l'edifici de l'Ajuntament?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic", "answer_start": 422}], "id": "P_181_C_1081_Q3", "question": "De quin estil s\u00f3n els elements arquitect\u00f2nics i ornamentals de la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "primer pis", "answer_start": 619}], "id": "P_181_C_1081_Q4", "question": "On est\u00e0 situada la gran balconada?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 745}], "id": "P_181_C_1081_Q5", "question": "Quantes finestres hi ha al segon pis?"}]}, {"context": "El 5 d'agost de 1892 va obtenir per concurs la pla\u00e7a d'arquitecte municipal de Terrassa, on es va traslladar i va desenvolupar la seva activitat professional durant 40 anys.[1] En aquesta ciutat es va casar el 1895 amb \u00c0ngels Palet, de Can Palet.[3] Va instal\u00b7lar el seu domicili i el despatx d'arquitecte al carrer de Topete, n\u00fam. 68; cap al 1914, per\u00f2, es va traslladar definitivament a la casa pairal dels Parellada, al carrer del Puig Novell, n\u00fam. 13.", "qas": [{"answers": [{"text": "40", "answer_start": 165}], "id": "P_181_C_1082_Q1", "question": "Quants anys va desenvolupar la seva activitat professional?"}, {"answers": [{"text": "5 d'agost de 1892", "answer_start": 3}], "id": "P_181_C_1082_Q2", "question": "Quan va obtenir la pla\u00e7a d'arquitecte municipal de Terrassa?"}, {"answers": [{"text": "\u00c0ngels Palet", "answer_start": 219}], "id": "P_181_C_1082_Q3", "question": "Amb qui es va casar?"}, {"answers": [{"text": "a la casa pairal dels Parellada, al carrer del Puig Novell, n\u00fam. 13", "answer_start": 387}], "id": "P_181_C_1082_Q4", "question": "On va traslladar el seu domicili cap al 1914?"}, {"answers": [{"text": "1895", "answer_start": 210}], "id": "P_181_C_1082_Q5", "question": "Quin any es va casar amb \u00c0ngels Palet?"}]}, {"context": "De la seva primera etapa historicista en destaca el magatzem Alfons Sala (1893), amb predomini d'elements decoratius d'origen neobarroc, amb frisos en ziga-zaga a les llindes de les portes i motllures que formen petits merlets. Una de les obres m\u00e9s conegudes d'aquest per\u00edode \u00e9s la Impremta Ventayol (1895), un edifici amb una destacada portalada de mig punt, amb el nom de l'empresa escrit amb gust goticista a l'extrad\u00f3s, emmarcant cadascuna de les lletres en quadrats. Les columnes que suporten l'arc acaben en petits capitells florals que s'integren en un fris que ocupa tota la fa\u00e7ana i que est\u00e0 decorat amb motius florals, un element que Muncunill va fer servir a altres edificis neog\u00f2tics.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "1895", "answer_start": 301}], "id": "P_181_C_1083_Q1", "question": "De quin any \u00e9s la Impremta Ventayol?"}, {"answers": [{"text": "el magatzem Alfons Sala", "answer_start": 49}], "id": "P_181_C_1083_Q2", "question": "Qu\u00e8 destaca de la seva primera etapa historicista?"}, {"answers": [{"text": "neobarroc", "answer_start": 126}], "id": "P_181_C_1083_Q3", "question": "Quin origen tenien els elements decoratius en la seva etapa historicista?"}, {"answers": [{"text": "frisos en ziga-zaga", "answer_start": 141}], "id": "P_181_C_1083_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi havia a les llindes de les portes?"}, {"answers": [{"text": "de mig punt", "answer_start": 347}], "id": "P_181_C_1083_Q5", "question": "Com \u00e9s la portalada de la Impremta Ventayol?"}]}, {"context": "La seva s\u00f2bria interpretaci\u00f3 del modernisme no li imped\u00ed d'aplicar elements decoratius a fa\u00e7anes i capitells. A Europa s'imposaven els corrents inspirats directament en models extrets de la natura. A la revisi\u00f3 del g\u00f2tic que havia impulsat Viollet-le-Duc se sumava la mentalitat rom\u00e0ntica dels brit\u00e0nics Augustus Pugin i John Ruskin, el primer autor de la reconstrucci\u00f3 neog\u00f2tica del Palau de Westminster i el segon un ide\u00f2leg que defensava la integraci\u00f3 entre arquitectura i naturalesa. La influ\u00e8ncia del seu pensament va arribar a Catalunya de la banda d'intel\u00b7lectuals i artistes afins a la cultura brit\u00e0nica i l'estil victori\u00e0, com Joan Martorell i Alexandre de Riquer. Si Martorell va influir a les primeres obres de Gaud\u00ed en la seva inspiraci\u00f3 de la natura, De Riquer va estar vinculat amb Terrassa i, molt probablement, va con\u00e8ixer personalment Muncunill. Aix\u00ed, es troba un repertori ornamental floral a la decoraci\u00f3 neog\u00f2tica de l'Ajuntament o a edificis ecl\u00e8ctics com la casa Bonaventura Balt\u00e0 (1902) i als sotabalcons de l'Hotel Peninsular, i el m\u00e0xim exponent es troba a la fa\u00e7ana de la casa Joan Barata, amb uns esgrafiats de disseny floral que la decoren tota sencera i un gablet de pedra que tamb\u00e9 aplicaria a la casa Concepci\u00f3 Monset.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "en models extrets de la natura", "answer_start": 166}], "id": "P_181_C_1085_Q1", "question": "En qu\u00e8 s'inspiraven els corrents que s'imposaven a Europa?"}, {"answers": [{"text": "Viollet-le-Duc", "answer_start": 240}], "id": "P_181_C_1085_Q2", "question": "Qui va impulsar la revisi\u00f3 del g\u00f2tic?"}, {"answers": [{"text": "rom\u00e0ntica", "answer_start": 279}], "id": "P_181_C_1085_Q3", "question": "Quina mentalitat tenien Augustus Pugin i John Ruskin?"}, {"answers": [{"text": "Palau de Westminster", "answer_start": 384}], "id": "P_181_C_1085_Q4", "question": "Quin palau va reconstruir Augustus Pugin?"}, {"answers": [{"text": "un repertori ornamental floral", "answer_start": 878}], "id": "P_181_C_1085_Q5", "question": "Qu\u00e8 es troba a la decoraci\u00f3 neog\u00f2tica de l'Ajuntament?"}]}, {"context": "Amb aquestes limitacions urban\u00edstiques, es va abordar la remodelaci\u00f3 del centre de la ciutat, la urbanitzaci\u00f3 de la riera del Palau i del torrent de Vallparad\u00eds. Una de les actuacions al centre, la realineaci\u00f3 del nord de la pla\u00e7a Vella, va permetre a Muncunill construir el primer Caf\u00e8 Col\u00f3n. La canalitzaci\u00f3 de la riera del Palau i la instal\u00b7laci\u00f3 de diversos ponts havien de permetre l'expansi\u00f3 de la ciutat cap a ponent. Muncunill va projectar el pont de davant del Portal de Sant Roc el 1899. M\u00e9s endavant s'acabaria cobrint tota la riera i Muncunill, el 1911, es va encarregar del tram de la nova Rambla entre el carrer de la Rasa i el carrer Major.", "qas": [{"answers": [{"text": "La canalitzaci\u00f3 de la riera del Palau i la instal\u00b7laci\u00f3 de diversos ponts", "answer_start": 294}], "id": "P_181_C_1086_Q1", "question": "Qu\u00e8 havia de permetre que la ciutat s'expand\u00eds cap a ponent?"}, {"answers": [{"text": "1899", "answer_start": 492}], "id": "P_181_C_1086_Q2", "question": "Quan va projectar el pont de davant del Portal de Sant Roc?"}, {"answers": [{"text": "entre el carrer de la Rasa i el carrer Major", "answer_start": 610}], "id": "P_181_C_1086_Q3", "question": "On estava el tram de la nova Rambla?"}, {"answers": [{"text": "la realineaci\u00f3 del nord de la pla\u00e7a Vella", "answer_start": 195}], "id": "P_181_C_1086_Q4", "question": "Qu\u00e8 va permetre a Muncunill construir el primer Caf\u00e8 Col\u00f3n?"}]}]}, {"title": "Terratr\u00e8mol de Llorca de 2011", "paragraphs": [{"context": "Un total de tretze esgl\u00e9sies van haver de ser tancades a causa dels danys estructurals soferts.[52][19] El campanar de la torre de l'Esgl\u00e9sia de Santiago, del segle xviii, es va ensorrar despr\u00e9s del primer terratr\u00e8mol;[53] l'empresa su\u00efssa Holcim, dedicada als materials de construcci\u00f3, es va comprometre a finan\u00e7ar la restauraci\u00f3 d'aquesta esgl\u00e9sia, greument danyada.[54] L'esgl\u00e9sia de Sant Francesc de Llorca, tamb\u00e9 BIC, nom\u00e9s va patir algunes esquerdes.[55][19]", "qas": [{"answers": [{"text": "tretze", "answer_start": 12}], "id": "P_209_C_1249_Q1", "question": "Quantes esgl\u00e9sies van haver de tancar?"}, {"answers": [{"text": "a causa dels danys estructurals soferts", "answer_start": 55}], "id": "P_209_C_1249_Q2", "question": "Per qu\u00e8 les van tancar?"}, {"answers": [{"text": "de la torre de l'Esgl\u00e9sia de Santiago", "answer_start": 116}], "id": "P_209_C_1249_Q3", "question": "Quin campanar es va ensorrar?"}, {"answers": [{"text": "segle xviii", "answer_start": 159}], "id": "P_209_C_1249_Q4", "question": "De quin segle \u00e9s l'Esgl\u00e9sia de Santiago?"}, {"answers": [{"text": "algunes esquerdes", "answer_start": 438}], "id": "P_209_C_1249_Q5", "question": "Qu\u00e8 va patir l'esgl\u00e9sia de Sant Francesc de Llorca?"}]}, {"context": "La zona de fricci\u00f3 entre la placa eurasi\u00e0tica i l'africana, que es mou cap al nord-oest respecte de l'eurasi\u00e0tica,[12] provoca una l\u00ednia s\u00edsmica que s'inicia a les A\u00e7ores i que acaba al costat occidental de l'estret de Gibraltar.[8] A partir d'aqu\u00ed, la deformaci\u00f3 s'est\u00e9n en dues direccions: cap a les Serralades B\u00e8tiques i cap a la zona del nord del Magrib.[13][14] Les falles de la Regi\u00f3 de M\u00farcia tenen fracturaci\u00f3 pr\u00e0cticament en totes direccions i tots els sistemes de falles s\u00f3n s\u00edsmicament actius.[15] S\u00f3n zones d'especial risc les valls del Guadalent\u00ed, d'origen tect\u00f2nic, i del Segura o la serra de Carrascoy.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "cap al nord-oest", "answer_start": 71}], "id": "P_209_C_1250_Q1", "question": "Cap a on es mou la placa africana?"}, {"answers": [{"text": "una l\u00ednia s\u00edsmica", "answer_start": 127}], "id": "P_209_C_1250_Q2", "question": "Qu\u00e8 provoca la zona de fricci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al costat occidental de l'estret de Gibraltar", "answer_start": 183}], "id": "P_209_C_1250_Q3", "question": "On acaba la l\u00ednia s\u00edsmica?"}, {"answers": [{"text": "en totes direccions", "answer_start": 431}], "id": "P_209_C_1250_Q4", "question": "On tenen fracturaci\u00f3 les falles de M\u00farcia?"}, {"answers": [{"text": "s\u00edsmicament actius", "answer_start": 485}], "id": "P_209_C_1250_Q5", "question": "Com s\u00f3n tots els sistemes de falles?"}]}, {"context": "El terratr\u00e8mol de Llorca de 2011 va sacsejar la Regi\u00f3 de M\u00farcia, especialment les poblacions de Llorca i Totana, a les 18:47 (hora local) del dia 11 de maig del 2011 i va deixar nou morts i 293 ferits.[1][2][3] La magnitud del terratr\u00e8mol va ser de 5,1 en l'escala sismol\u00f2gica de magnitud de moment, i va estar precedit per un altre de 4,5.[4] Es van comptabilitzar prop de 40.000 afectats en una poblaci\u00f3 de poc m\u00e9s de 92.000 persones.[5][6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Llorca i Totana", "answer_start": 96}], "id": "P_209_C_1251_Q2", "question": "Quines poblacions va sacsejar?"}, {"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 178}], "id": "P_209_C_1251_Q3", "question": "Quants morts va deixar?"}, {"answers": [{"text": "5,1", "answer_start": 249}], "id": "P_209_C_1251_Q4", "question": "De quina magnitud va ser el terratr\u00e8mol?"}, {"answers": [{"text": "prop de 40.000", "answer_start": 366}], "id": "P_209_C_1251_Q5", "question": "Quanta gent va resultar afectada?"}]}, {"context": "El 80% dels edificis de Llorca, una ciutat de 92.694 habitants,[6] van resultar afectats pel sisme;[36] els t\u00e8cnics, despr\u00e9s d'avaluar-ne l'estat de cada un individualment, els marcaven a l'entrada segons el codi de colors seg\u00fcent: verd si s'hi podia entrar, groc si s'hi podia entrar amb precauci\u00f3 i nom\u00e9s uns minuts per recollir pertinences personals, i vermell si estava prohibit accedir-hi.[37] Tanmateix, la marca vermella a un habitatge no implicava necess\u00e0riament la seva demolici\u00f3.[5] Un cop un total de 26 equips d'arquitectes i aparelladors van revisar els edificis del municipi, el 60% van estar declarats habitables i al voltant d'uns 700 edificis van ser marcats en vermell.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 80%", "answer_start": 0}], "id": "P_209_C_1252_Q1", "question": "Quants edificis van resultar afectats pel sisme?"}, {"answers": [{"text": "a l'entrada", "answer_start": 186}], "id": "P_209_C_1252_Q2", "question": "On marcaven els edificis segons el codi de colors?"}, {"answers": [{"text": "recollir pertinences personals", "answer_start": 322}], "id": "P_209_C_1252_Q3", "question": "Qu\u00e8 es podia entrar a fer amb el color groc?"}, {"answers": [{"text": "la seva demolici\u00f3", "answer_start": 471}], "id": "P_209_C_1252_Q4", "question": "Qu\u00e8 no implicava la marca vermella?"}, {"answers": [{"text": "al voltant d'uns 700", "answer_start": 630}], "id": "P_209_C_1252_Q5", "question": "Quants edificis van ser marcats en vermell?"}]}, {"context": "Les dues sacsejades principals van estar localitzades molt a prop l'una de l'altra, aproximadament sobre la tra\u00e7a de la branca nord de la Falla d'Alhama de M\u00farcia,[18][19] una de les falles actives amb m\u00e9s longitud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, d'entre 40 i 50 quil\u00f2metres.[20] Els especialistes locals confirmaren que es tractava d'un lliscament horitzontal de la falla.[21] Inicialment, l'USGS va estimar que la magnitud del sisme era de 5,3 (MW), i el Centre Sismol\u00f2gic Euro-Mediterrani, juntament amb l'IGN, de 5,2 en l'escala de Richter (ML). Hores m\u00e9s tard les dues ag\u00e8ncies cient\u00edfiques van rebaixar la xifra a 5,1 MW.[16][22]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Falla d'Alhama", "answer_start": 135}], "id": "P_209_C_1253_Q1", "question": "A quina falla es van localitzar les sacsejades?"}, {"answers": [{"text": "entre 40 i 50 quil\u00f2metres", "answer_start": 242}], "id": "P_209_C_1253_Q2", "question": "Quina longitud t\u00e9 la Falla d'Alhama?"}, {"answers": [{"text": "horitzontal", "answer_start": 342}], "id": "P_209_C_1253_Q3", "question": "De quin tipus de lliscament es tractava?"}, {"answers": [{"text": "5,2", "answer_start": 510}], "id": "P_209_C_1253_Q4", "question": "Com van estimar la magnitud del sisme en l'escala de Richter?"}, {"answers": [{"text": "5,1", "answer_start": 613}], "id": "P_209_C_1253_Q5", "question": "A quan ho van rebaixar posteriorment?"}]}, {"context": "A Llorca es van generar forts moviments de terra amb una intensitat m\u00e0xima de VII a l'escala de Mercalli (\"molt fort\") i a la rodalia es va arribar al nivell V (\"moderadament fort\"). A ciutats com Alacant tamb\u00e9 es va poder notar el tremolor amb una intensitat de III (\"feble\").[23] En total, el sisme va produir una energia superficial (Me) equivalent a m\u00e9s de 200 tones de TNT o, aproximadament, a 8,4\u00d71011 joules.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "forts moviments de terra", "answer_start": 24}], "id": "P_209_C_1254_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va generar a Llorca?"}, {"answers": [{"text": "VII a l'escala de Mercalli", "answer_start": 78}], "id": "P_209_C_1254_Q2", "question": "Quina va ser la intensitat m\u00e0xima dels moviments?"}, {"answers": [{"text": "molt fort", "answer_start": 107}], "id": "P_209_C_1254_Q3", "question": "Qu\u00e8 indica el nivell VII?"}, {"answers": [{"text": "Alacant", "answer_start": 197}], "id": "P_209_C_1254_Q4", "question": "On es va notar amb una intensitat feble?"}, {"answers": [{"text": "a m\u00e9s de 200 tones de TNT", "answer_start": 352}], "id": "P_209_C_1254_Q5", "question": "A qu\u00e8 equival l'energia superficial produ\u00efda?"}]}]}, {"title": "N\u00e0utils", "paragraphs": [{"context": "Els mascles presenten un \u00f2rgan copulador de forma c\u00f2nica constitu\u00eft per quatre tentacles modificats petits, que serveix per a transferir l'esperma. Aquests bra\u00e7os tenen ventoses especials o compartiments que empren per a transportar els espermat\u00f2fors. Per dur a terme la c\u00f2pula la parella de n\u00e0utils s'encara. El proc\u00e9s de transfer\u00e8ncia pot ser molt breu o b\u00e9 prolongar-se en el temps. Les femelles ponen els ous un cop a l'any, durant diversos anys, i regeneren les g\u00f2nades. Utilitzen estrat\u00e8gies reproductives de tipus K.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "c\u00f2nica", "answer_start": 50}], "id": "P_359_C_2149_Q1", "question": "Quina forma t\u00e9 l'\u00f2rgan copulador que presenten els mascles n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 72}], "id": "P_359_C_2149_Q2", "question": "Quants tentacles modificats constitueixen l'\u00f2rgan copulador dels mascles n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "per a transferir l'esperma", "answer_start": 120}], "id": "P_359_C_2149_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 serveixen els petits tentacles modificats que constitueixen l'\u00f2rgan copulador dels mascles n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "ventoses especials o compartiments", "answer_start": 169}], "id": "P_359_C_2149_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenen els bra\u00e7os dels n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "transportar els espermat\u00f2fors", "answer_start": 221}], "id": "P_359_C_2149_Q5", "question": "Quina funci\u00f3 tenen les ventoses especials dels bra\u00e7os dels n\u00e0utils?"}]}, {"context": "L'aparell circulatori dels n\u00e0utils \u00e9s tancat, com el de la resta de cefal\u00f2podes, per\u00f2 presenta trets m\u00e9s arcaics. El seu cor presenta quatre aur\u00edcules i un sol ventricle. \u00c9s innervat per neurones que responen a la serotonina, generant-ne les contraccions r\u00edtmiques, i es pot accelerar la contracci\u00f3 dels m\u00fasculs del cor per acci\u00f3 directa de la noradrenalina.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "tancat", "answer_start": 38}], "id": "P_359_C_2150_Q1", "question": "Com \u00e9s l'aparell circulatori dels n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s arcaics", "answer_start": 101}], "id": "P_359_C_2150_Q2", "question": "Quins trets presenta l'aparell circulatori dels n\u00e0utils en relaci\u00f3 a la resta de cefal\u00f2podes?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 134}], "id": "P_359_C_2150_Q3", "question": "Quantes aur\u00edcules tenen el cor dels n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "a la serotonina", "answer_start": 209}], "id": "P_359_C_2150_Q4", "question": "A qu\u00e8 responen les neurones?"}, {"answers": [{"text": "la noradrenalina", "answer_start": 341}], "id": "P_359_C_2150_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa que s'acceleri la contracci\u00f3 dels m\u00fasculs del cor?"}]}, {"context": "Els nautilo\u00efdeus (que inclouen els n\u00e0utils) i els ammonits s\u00f3n els dos grups de cefal\u00f2podes que presenten conquilla. Els primers van apar\u00e8ixer al Cambri\u00e0 i presenten conquilles rectes o corbes i sutures simples; avui en dia nom\u00e9s estan representats pels g\u00e8neres Nautilus i Allonautilus. Els animals pertanyents al t\u00e0xon dels ammonits, a difer\u00e8ncia dels n\u00e0utils, presentaven una conquilla enrotllada i envans i sutures complexes. Aquest segon grup de cefal\u00f2podes amb conquilla van apar\u00e8ixer al Siluri\u00e0 i van desapar\u00e8ixer al final del per\u00edode Cretaci. No sabem res de les parts toves dels ammonits i nautilo\u00efdeus extints, per\u00f2 se suposa que eren similars a les dels n\u00e0utils.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Cambri\u00e0", "answer_start": 143}], "id": "P_359_C_2151_Q3", "question": "On van apar\u00e8ixer els nautilo\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "enrotllada", "answer_start": 388}], "id": "P_359_C_2151_Q4", "question": "Com \u00e9s la conquilla que presentaven els animals pertanyents al t\u00e0xon dels ammonits?"}, {"answers": [{"text": "Cretaci", "answer_start": 541}], "id": "P_359_C_2151_Q5", "question": "En quin per\u00edode van desapar\u00e8ixer els ammonits?"}]}, {"context": "Les cries neixen amb set cambres totalment formades.[7] A mesura que l'animal creix, el mantell produeix nova closca,[2] i l'animal es va despla\u00e7ant peri\u00f2dicament cap endavant.[2] Segons estudis realitzats amb Nautilus pompilus en aquaris,[8] aquesta esp\u00e8cie assoleix la mida m\u00e0xima a l'edat d'entre set i vuit anys, amb un total d'aproximadament trenta cambres.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "totalment formades", "answer_start": 33}], "id": "P_359_C_2152_Q2", "question": "Com s\u00f3n les cambres amb les que neixen les cries?"}, {"answers": [{"text": "nova closca", "answer_start": 105}], "id": "P_359_C_2152_Q3", "question": "Qu\u00e8 produeix el mantell a mesura que l'animal creix?"}, {"answers": [{"text": "cap endavant", "answer_start": 163}], "id": "P_359_C_2152_Q4", "question": "Cap on es va despla\u00e7ant l'animal peri\u00f2dicament?"}, {"answers": [{"text": "a l'edat d'entre set i vuit anys", "answer_start": 283}], "id": "P_359_C_2152_Q5", "question": "Quan assoleix la mida m\u00e0xima Nautilus pompilus?"}]}, {"context": "Viuen als pendents de les barreres de corall a profunditats a partir de noranta[2] i fins a sis-cents metres. Tot i ser capa\u00e7os de tolerar uns canvis de pressi\u00f3 i temperatura considerables, prefereixen les aig\u00fces fredes,[2] vora els 7 \u00b0C, i \u00e9s per aix\u00f2 que en aig\u00fces c\u00e0lides rarament se'ls troba per sobre dels cent metres de fond\u00e0ria. Els n\u00e0utils poden morir si se'ls mant\u00e9 en temperatures superiors a 25 \u00b0C.[15] S\u00f3n animals nocturns que ascendeixen als esculls de corall[2] durant les hores fosques per tal d'alimentar-se. Es pot considerar que porten una vida a mig cam\u00ed entre la dels organismes del pl\u00e0ncton i els del n\u00e8cton, s\u00f3n epibent\u00f2nics.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "als pendents de les barreres de corall", "answer_start": 6}], "id": "P_359_C_2153_Q1", "question": "On viuen?"}, {"answers": [{"text": "de pressi\u00f3 i temperatura considerables", "answer_start": 150}], "id": "P_359_C_2153_Q2", "question": "Quins canvis s\u00f3n capa\u00e7os de tolerar?"}, {"answers": [{"text": "fredes", "answer_start": 213}], "id": "P_359_C_2153_Q3", "question": "Quin tipus d'aig\u00fces prefereixen?"}, {"answers": [{"text": "si se'ls mant\u00e9 en temperatures superiors a 25 \u00b0C", "answer_start": 360}], "id": "P_359_C_2153_Q4", "question": "Quan poden morir els n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "per tal d'alimentar-se", "answer_start": 501}], "id": "P_359_C_2153_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 ascendeixen els n\u00e0utils durant les hores fosques als esculls de corall?"}]}, {"context": "Els n\u00e0utils s\u00f3n depredadors i presenten una dieta variada. S'alimenten de crustacis i de peixos petits, aix\u00ed com de detrits i algues que capturen mitjan\u00e7ant els tentacles. Aquests tenen unes petites regates que els permeten capturar les preses. Un cop capturades, els tentacles porten el menjar cap a la boca. Les mand\u00edbules, ben desenvolupades, s'encarreguen de moldre l'aliment.[13] Es creu que utilitzen senyals qu\u00edmics per a detectar les preses, a causa de la seva mala visi\u00f3.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "variada", "answer_start": 50}], "id": "P_359_C_2154_Q1", "question": "Com \u00e9s la dieta dels n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "depredadors", "answer_start": 16}], "id": "P_359_C_2154_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant els tentacles", "answer_start": 146}], "id": "P_359_C_2154_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 capturen els n\u00e0utils les algues?"}, {"answers": [{"text": "moldre l'aliment", "answer_start": 363}], "id": "P_359_C_2154_Q4", "question": "Qu\u00e8 fan les mand\u00edbules dels n\u00e0utils?"}, {"answers": [{"text": "mala", "answer_start": 469}], "id": "P_359_C_2154_Q5", "question": "Com \u00e9s la visi\u00f3 dels n\u00e0utils?"}]}]}, {"title": "Josep Tapir\u00f3 i Bar\u00f3", "paragraphs": [{"context": "A partir de 1921, a Reus comencen a sortir veus que exigien un reconeixement p\u00fablic per part de la ciutat. Reclamaven una placa commemorativa, una est\u00e0tua i, fins i tot, el trasllat del seu cos per a ser enterrat al costat del seu amic Mari\u00e0 Fortuny.[27][28] Finalment, les seves despulles es van traslladar al cementiri de Reus l'any 1947.[2] La seva ciutat li ha dedicat un carrer i la seva casa natal t\u00e9 una placa que aix\u00ed ho indica.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "un reconeixement p\u00fablic", "answer_start": 60}], "id": "P_302_C_1807_Q1", "question": "Qu\u00e8 van exigir algunes veus a Reus que fes la ciutat a partir de 1921?"}, {"answers": [{"text": "una placa commemorativa, una est\u00e0tua", "answer_start": 118}], "id": "P_302_C_1807_Q2", "question": "Qu\u00e8 reclamaven aquestes veus com a reconeixement p\u00fablic a Reus a partir de 1921?"}, {"answers": [{"text": "al costat del seu amic Mari\u00e0 Fortuny", "answer_start": 213}], "id": "P_302_C_1807_Q3", "question": "On volien aquestes veus que fos enterrat com a a reconeixement p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "al cementiri de Reus", "answer_start": 308}], "id": "P_302_C_1807_Q4", "question": "On es van traslladar les seves despulles el 1947?"}, {"answers": [{"text": "un carrer", "answer_start": 373}], "id": "P_302_C_1807_Q5", "question": "Qu\u00e8 li ha dedicat la seva ciutat?"}]}, {"context": "El 21 de juny de 1886 es casa, a l'esgl\u00e9sia de la Pur\u00edssima de T\u00e0nger, amb Maria Manuela Valerega Cano, natural de T\u00e0nger de pare itali\u00e0. Ell tenia cinquanta anys i la seva esposa vint-i-set. La parella va adoptar Mesod Benitah, un nen jueu fill d'una amiga de Maria Manuela que havia mort deixant el nen orfe. Aquell any rep les cr\u00edtiques de La \u00c9poca, Francisco Alc\u00e1ntara Jurado, que considerava la seva pintura inexpressiva i mec\u00e0nica. Tapir\u00f3 era insensible a les cr\u00edtiques i tan sols li interessava perseverar en el seu llenguatge pict\u00f2ric.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia de la Pur\u00edssima de T\u00e0nger", "answer_start": 31}], "id": "P_302_C_1808_Q1", "question": "On es va casar Tapir\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb Maria Manuela Valerega Cano", "answer_start": 71}], "id": "P_302_C_1808_Q2", "question": "Amb qui es va casar Tapir\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "cinquanta", "answer_start": 148}], "id": "P_302_C_1808_Q3", "question": "Quants anys tenia Tapir\u00f3 quan es va casar?"}, {"answers": [{"text": "Mesod Benitah", "answer_start": 214}], "id": "P_302_C_1808_Q4", "question": "A qui van adoptar Tapir\u00f3 i la seva dona?"}, {"answers": [{"text": "inexpressiva i mec\u00e0nica", "answer_start": 413}], "id": "P_302_C_1808_Q5", "question": "Com considera Francisco Alc\u00e1ntara Jurado que \u00e9s la pintura de Tapir\u00f3?"}]}, {"context": "La seva pintura va evolucionar per tres per\u00edodes estil\u00edstics diferents. Una pintura de joventut vinculada a la seva formaci\u00f3 b\u00e0sica a Reus i Barcelona; una fase de consolidaci\u00f3 amb pintura rom\u00e0ntica durant la seva estada a Roma on va comen\u00e7ar a adquirir un cert reconeixement. Per \u00faltim, despr\u00e9s de la mort d'aquest i el seu trasllat definitiu a \u00c0frica, comen\u00e7\u00e0 la fase m\u00e9s madura i de major transcend\u00e8ncia internacional, amb el seu orientalisme. Fou una figura cabdal en conformar una aproximaci\u00f3 real al m\u00f3n marroqu\u00ed, ja que va viure quasi tota la seva vida professional a T\u00e0nger.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 35}], "id": "P_302_C_1809_Q1", "question": "Per quants per\u00edodes estil\u00edstics diferents va evolucionar la seva pintura?"}, {"answers": [{"text": "a la seva formaci\u00f3 b\u00e0sica a Reus i Barcelona", "answer_start": 106}], "id": "P_302_C_1809_Q2", "question": "A qu\u00e8 estava vinculada la seva pintura de joventut?"}, {"answers": [{"text": "durant la seva estada a Roma", "answer_start": 199}], "id": "P_302_C_1809_Q3", "question": "Quan es va consolidar la seva pintura?"}, {"answers": [{"text": "a \u00c0frica", "answer_start": 344}], "id": "P_302_C_1809_Q4", "question": "On va comen\u00e7ar la seva fase m\u00e9s madura?"}, {"answers": [{"text": "major transcend\u00e8ncia internacional", "answer_start": 386}], "id": "P_302_C_1809_Q5", "question": "Qu\u00e8 va assolir en la seva fase m\u00e9s madura?"}]}, {"context": "L'any 1857, Fortuny, Portusach, Nicolau i ell mateix es van presentar a la beca per anar a Roma a l'Acad\u00e8mia Provincial de Belles Arts. La prova era una representaci\u00f3 de Ramon Berenguer III clavant l'ensenya a la torre del castell de Fos. El jurat, format pels professors de la Llotja Lorenzale, Batlle, Roca, Rod\u00e9s i Rigalt, va considerar un\u00e0nimement que la millor obra era la de Fortuny, qui va guanyar i es va traslladar a Roma, on va estar fins al 1860.[6] Tapir\u00f3 va marxar a Madrid en el curs 1858-1859 on es va matricular a l'Escuela Superior de Pintura y Grabado i a l'acad\u00e8mia particular de Federico de Madrazo, de qui deia ser deixeble quan es presentava a alguna exposici\u00f3. El 1860 va tornar cap a Barcelona i junt amb Antoni Cuy\u00e0s i Rovira van preparar la decoraci\u00f3 per la fa\u00e7ana del Palau de la Generalitat per rebre triomfalment als voluntaris catalans de la guerra d'\u00c0frica.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "per anar a Roma a l'Acad\u00e8mia Provincial de Belles Arts", "answer_start": 80}], "id": "P_302_C_1810_Q1", "question": "A quina beca es va presentar Tapir\u00f3 el 1857?"}, {"answers": [{"text": "la de Fortuny", "answer_start": 375}], "id": "P_302_C_1810_Q2", "question": "Quina obra era la millor per obtenir la beca per anar a Roma segons el jurat?"}, {"answers": [{"text": "en el curs 1858-1859", "answer_start": 487}], "id": "P_302_C_1810_Q3", "question": "Quin any va marxar Tapir\u00f3 a Madrid?"}, {"answers": [{"text": "de Federico de Madrazo", "answer_start": 596}], "id": "P_302_C_1810_Q4", "question": "De qui deia Tapir\u00f3 que era deixeble quan es presentava a alguna exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la decoraci\u00f3", "answer_start": 764}], "id": "P_302_C_1810_Q5", "question": "Qu\u00e8 van preparar Antoni Cuy\u00e0s i Tapir\u00f3 a la fa\u00e7ana del Palau de la Generalitat?"}]}, {"context": "Assisteix a classes nocturnes a l'acad\u00e8mia de Giggi Talarici, un dels models m\u00e9s reconeguts dels artistes romans. S'especialitz\u00e0 en la disciplina de l'aquarel\u00b7la, t\u00e8cnica en la qual va esdevenir un gran mestre. Les obres de l'\u00e8poca romana s\u00f3n de tem\u00e0tica costumista i descriuen l'ambient popular rom\u00e0. Com tamb\u00e9 faria m\u00e9s tard amb la pintura de tem\u00e0tica africana, \u00e9s un treball detallista, en qu\u00e8 apareixen personatges populars: camperols, indigents, religiosos, dames, dones amb vestits tradicionals... Aquestes obres van tenir un notable \u00e8xit entre els marxants i els visitants de Roma, que s'enduien una visi\u00f3 pintoresca de la ciutat.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "nocturnes", "answer_start": 20}], "id": "P_302_C_1811_Q1", "question": "A quines classes va assistir a l'acad\u00e8mia de Giggi Talarici?"}, {"answers": [{"text": "l'aquarel\u00b7la", "answer_start": 149}], "id": "P_302_C_1811_Q2", "question": "En quina disciplina s'especialitza?"}, {"answers": [{"text": "un gran mestre", "answer_start": 195}], "id": "P_302_C_1811_Q3", "question": "Qu\u00e8 va esdevenir en la disciplina de l'aquarel\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "costumista", "answer_start": 255}], "id": "P_302_C_1811_Q4", "question": "De quina tem\u00e0tica s\u00f3n les obres de l'\u00e8poca romana?"}, {"answers": [{"text": "personatges populars", "answer_start": 407}], "id": "P_302_C_1811_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi apareix en les obres de l'\u00e8poca romana?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la guerra d'\u00c0frica, documentada gr\u00e0ficament per Fortuny a La batalla de Tetuan i a La batalla de Wad-Ras, els temes marroquins van deixar d'interessar a la pen\u00ednsula. Una tend\u00e8ncia que explica que la producci\u00f3 de Tapir\u00f3 durant els anys que hi va viure no fos reclamada pel p\u00fablic espanyol. A m\u00e9s de tenir un efecte en l'elecci\u00f3 de mercat que el pintor va fer en vida, va ser una m\u00e9s de les raons que va accelerar l'oblit despr\u00e9s de la seva mort i motiu pel qual se'l va estudiar i reivindicar poc.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de la guerra d'\u00c0frica", "answer_start": 0}], "id": "P_302_C_1812_Q1", "question": "Quan van deixar d'interessar els temes marroquins a la pen\u00ednsula?"}, {"answers": [{"text": "els temes marroquins van deixar d'interessar a la pen\u00ednsula", "answer_start": 117}], "id": "P_302_C_1812_Q2", "question": "Qu\u00e8 explica que la producci\u00f3 africana de Tapir\u00f3 no fos reclamada pel p\u00fablic espanyol?"}, {"answers": [{"text": "en l'elecci\u00f3 de mercat", "answer_start": 326}], "id": "P_302_C_1812_Q3", "question": "Com va influir en Tapir\u00f3 el desinter\u00e8s del p\u00fablic espanyol en els temes africans?"}, {"answers": [{"text": "l'oblit despr\u00e9s de la seva mort", "answer_start": 424}], "id": "P_302_C_1812_Q4", "question": "Qu\u00e8 va accelerar el desinter\u00e8s del p\u00fablic espanyol en els temes africans per Tapir\u00f3?"}]}]}, {"title": "Religi\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Altres cient\u00edfics adopten a una filosofia naturalista. El naturalisme proposa que la naturalesa \u00e9s tot el que hi ha, que no hi ha cap \u00e9sser \"sobrenatural\". Aquesta posici\u00f3, per\u00f2, requereix definir all\u00f2 que \u00e9s la naturalesa i qu\u00e8 s\u00f3n els \u00e9ssers \"sobrenaturals\",[28] una tasca filos\u00f2ficament complicada, ja que, per exemple, a partir de la descoberta de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, distingir el que \u00e9s org\u00e0nic d'inorg\u00e0nic ha esdevingut una tasca dif\u00edcil.[29] En un sentit encara m\u00e9s estricte, el naturalisme cient\u00edfic rebutja l'exist\u00e8ncia de qualsevol entitat que no hagi estat coneguda per la ci\u00e8ncia contempor\u00e0nia.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "naturalista", "answer_start": 42}], "id": "P_383_C_2293_Q1", "question": "Quina filosofia adopten altres cient\u00edfics?"}, {"answers": [{"text": "que la naturalesa \u00e9s tot el que hi ha, que no hi ha cap \u00e9sser \"sobrenatural\"", "answer_start": 78}], "id": "P_383_C_2293_Q2", "question": "Qu\u00e8 proposa el naturalisme?"}, {"answers": [{"text": "definir all\u00f2 que \u00e9s la naturalesa i qu\u00e8 s\u00f3n els \u00e9ssers \"sobrenaturals\"", "answer_start": 189}], "id": "P_383_C_2293_Q3", "question": "Quina tasca resulta filos\u00f2ficament complicada?"}, {"answers": [{"text": "a partir de la descoberta de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica", "answer_start": 323}], "id": "P_383_C_2293_Q4", "question": "A partir de quan ha esdevingut dif\u00edcil distingir entre el que \u00e9s org\u00e0nic d'inorg\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "el naturalisme cient\u00edfic", "answer_start": 485}], "id": "P_383_C_2293_Q5", "question": "Qui rebutja l'exist\u00e8ncia de qualsevol entitat que no hagi estat coneguda per la ci\u00e8ncia contempor\u00e0nia?"}]}, {"context": "Les definicions anteriors, tanmateix, requereixen que hom defineixi altres conceptes com ara \"sacre\". Una cosa \"sagrada\" o \"sacra\", sovint es defineix com quelcom relacionat, d'alguna manera, amb la divinitat, la religi\u00f3 i els seus misteris, i que suscita una actitud complexa de rever\u00e8ncia, d'admiraci\u00f3, d'atracci\u00f3 i sovint de terror.[5] Per evitar una definici\u00f3 circular \u2013en qu\u00e8 la paraula \"religi\u00f3\" es troba en la definici\u00f3 de \"sacre\"\u2013 altres definicions sobre el que \u00e9s sacre prefereixen presentar-la com \"una manifestaci\u00f3 misteriosa de poder i pres\u00e8ncia que s'experimenta de manera primordial i transformadora, inspirant sorpresa i atenci\u00f3 total\".[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "com quelcom relacionat, d'alguna manera, amb la divinitat, la religi\u00f3 i els seus misteris", "answer_start": 151}], "id": "P_383_C_2294_Q1", "question": "Com es defineix una cosa \"sagrada\" o \"sacra\"?"}, {"answers": [{"text": "una actitud complexa de rever\u00e8ncia, d'admiraci\u00f3, d'atracci\u00f3 i sovint de terror", "answer_start": 256}], "id": "P_383_C_2294_Q2", "question": "Qu\u00e8 suscita una cosa \"sagrada\" o \"sacra\"?"}, {"answers": [{"text": "\"religi\u00f3\"", "answer_start": 392}], "id": "P_383_C_2294_Q3", "question": "Quina paraula es troba en la definici\u00f3 de \u201csacre\u201d i pot causar una definici\u00f3 circular?"}, {"answers": [{"text": "hom", "answer_start": 54}], "id": "P_383_C_2294_Q4", "question": "Qui ha de definir altres conceptes com ara \"sacre\"?"}, {"answers": [{"text": "misteriosa", "answer_start": 527}], "id": "P_383_C_2294_Q5", "question": "Com \u00e9s la manifestaci\u00f3 de poder que es presenta segons altres definicions de \u201csacre\u201d?"}]}, {"context": "Conceptual i hist\u00f2ricament, la primera religi\u00f3 \u00e9s l'animisme, que \u00e9s la noci\u00f3 consubstancial a l'\u00e0nima humana segons la qual tota la resta d'objectes de la natura tenen igualment una \u00e0nima homologable a aquesta. La creen\u00e7a en les \"forces de la natura\", pr\u00f2pia de l'animisme, cristal\u00b7litza en la divinitzaci\u00f3 d'aquestes, \u00e9s a dir en el teisme, que utilitza el concepte de D\u00e9u, b\u00e9 sigui en plural politeisme o b\u00e9 sigui en singular monoteisme. D'altra banda el conjunt de teoria i pr\u00e0ctica de l'animisme ha evolucionat fins a donar lloc a creences molt m\u00e9s ben estructurades, com \u00e9s el cas del xintoisme japon\u00e8s, o a les religions-filosofies, de les quals destaquen l'hinduisme i el budisme. Finalment, un altre pensament religi\u00f3s, present des de l'Antiguitat grega, \u00e9s justament la negaci\u00f3 de la possibilitat de demostrar tant l'exist\u00e8ncia d'una realitat sobrenatural com la seva inexist\u00e8ncia: l'agnosticisme; o b\u00e9 la seva negaci\u00f3 absoluta: l'ateisme.", "qas": [{"answers": [{"text": "el concepte de D\u00e9u", "answer_start": 356}], "id": "P_383_C_2295_Q2", "question": "Qu\u00e8 utilitza el teisme?"}, {"answers": [{"text": "l'hinduisme i el budisme", "answer_start": 663}], "id": "P_383_C_2295_Q3", "question": "Quines religions destaquen dins de les religions-filosofies?"}, {"answers": [{"text": "agnosticisme", "answer_start": 894}], "id": "P_383_C_2295_Q4", "question": "Quin pensament religi\u00f3s nega la possibilitat de demostrar tant l'exist\u00e8ncia com la inexist\u00e8ncia d'una realitat sobrenatural?"}, {"answers": [{"text": "des de l'Antiguitat grega", "answer_start": 737}], "id": "P_383_C_2295_Q5", "question": "Des de quan est\u00e0 present l'agnosticisme?"}]}, {"context": "Existeix un conflicte entre els punts de vista religiosos teistes i la ci\u00e8ncia, sobretot en \u00e0rees molt espec\u00edfiques com ara l'evoluci\u00f3 i l'acci\u00f3 i la participaci\u00f3 divina en el m\u00f3n, en especial en el pensament cristi\u00e0. A l'extrem del conflicte es troben les persones que defensen el relat b\u00edblic de la creaci\u00f3 com a explicaci\u00f3 literal de l'origen de l'univers i de l'altra banda, els defensors de la teoria de l'evoluci\u00f3 com a fet comprovable. No obstant aix\u00f2, hi ha d'altres que assagen de trobar un equilibri entre les dues posicions, com ara els proposants de la ci\u00e8ncia de la creaci\u00f3, que consideren el relat b\u00edblic del G\u00e8nesi com una explicaci\u00f3 simb\u00f2lica i no pas literal, en qu\u00e8 els set dies de la creaci\u00f3 corresponen als processos evolutius.[26] El bahaisme, per altra banda, proposa que la ci\u00e8ncia i la religi\u00f3 han d'estar en harmonia. El seu fundador va declarar que la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia no poden oposar-se i que per tant els ensenyaments religiosos que s\u00f3n contradits per la ci\u00e8ncia no han d'acceptar-se, ja que D\u00e9u va atorgar la capacitat de raonar a la humanitat perqu\u00e8 aquesta trob\u00e9s la veritat.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "com una explicaci\u00f3 simb\u00f2lica i no pas literal", "answer_start": 630}], "id": "P_383_C_2296_Q1", "question": "Com consideren el relat b\u00edblic del G\u00e8nesi els protestants de la ci\u00e8ncia de la creaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "als processos evolutius", "answer_start": 723}], "id": "P_383_C_2296_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es corresponen per als protestants els set dies de la creaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "que la ci\u00e8ncia i la religi\u00f3 han d'estar en harmonia", "answer_start": 790}], "id": "P_383_C_2296_Q3", "question": "Qu\u00e8 proposa el bahaisme?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 aquesta trob\u00e9s la veritat", "answer_start": 1077}], "id": "P_383_C_2296_Q4", "question": "Per qu\u00e8 D\u00e9u va donar la capacitat de raonar a la humanitat segons el fundador del bahaisme?"}, {"answers": [{"text": "la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia", "answer_start": 875}], "id": "P_383_C_2296_Q5", "question": "Qu\u00e8 no es poden oposar segons el fundador del bahaisme?"}]}, {"context": "Bronislaw Malinowski[15] adverteix que cal no confondre la religi\u00f3 amb la m\u00e0gia. Des de la cultura de l'home primitiu, religi\u00f3 i m\u00e0gia ja tenien funcions diferents: la m\u00e0gia \u00e9s pr\u00e0ctica, t\u00e8cnica, de creen\u00e7a senzilla, primordial, mitj\u00e0 per un fi, en mans d'especialistes amb obscures iniciacions i amb resultats immediats, mentre que la religi\u00f3 no mostra una utilitat directe ni s'apreh\u00e8n amb conjurs, el m\u00f3n sobrenatural a qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia \u00e9s complex i integra la vida futura en una cosmogonia teleol\u00f2gica, \u00e9s un fi moral en si, \u00e9s un assumpte de tots i es concelebra en comunitat i la seva funci\u00f3 \u00faltima apunta a establir, fixar i intensificar actituds que cohesionin a la societat.[15] Igualment proposen de fugir de certs paranys que una visi\u00f3 euro o cristiano\u2013c\u00e8ntrica pot parar, renunciant a assignar a la religi\u00f3 idees com ara: nom\u00e9s els homes, i no els animals, tenen \u00e0nima; existeix una separaci\u00f3 absoluta entre el prof\u00e0 i el sagrat; el monoteisme \u00e9s el model o meta, sent el politeisme residual; i allunyar-se, finalment, d'una certa fenomenologia de la religi\u00f3, que pret\u00e9n que les religions no s\u00f3n sin\u00f3 el fenomen d'una ess\u00e8ncia incognoscible.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Bronislaw Malinowski", "answer_start": 0}], "id": "P_383_C_2297_Q1", "question": "Qui adverteix que cal no confondre la religi\u00f3 amb la m\u00e0gia?"}, {"answers": [{"text": "Des de la cultura de l'home primitiu", "answer_start": 81}], "id": "P_383_C_2297_Q2", "question": "Des de quan religi\u00f3 i m\u00e0gia tenien funcions diferents?"}, {"answers": [{"text": "sobrenatural", "answer_start": 408}], "id": "P_383_C_2297_Q3", "question": "A quin m\u00f3n fa refer\u00e8ncia la religi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "complex", "answer_start": 444}], "id": "P_383_C_2297_Q4", "question": "Com \u00e9s el m\u00f3n al que fa refer\u00e8ncia la religi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "entre el prof\u00e0 i el sagrat", "answer_start": 915}], "id": "P_383_C_2297_Q5", "question": "Entre qu\u00e8 existeix una separaci\u00f3 absoluta?"}]}, {"context": "De manera general, el cristianisme \u00e9s la religi\u00f3 majorit\u00e0ria dels Estats europeus i americans \u2013el protestantisme en les regions septentrionals d'ambd\u00f3s continents, i el catolicisme en les regions meridionals, llevat de l'Europa oriental on el cristianisme ortodox \u00e9s majoritari, i de Surinam on les religions \u00edndies s\u00f3n majorit\u00e0ries. A l'\u00c0frica del Nord, l'Orient Pr\u00f2xim i Indon\u00e8sia, l'islam \u00e9s la religi\u00f3 majorit\u00e0ria i sovint la religi\u00f3 d'Estat, llevat del cas d'Israel, on el judaisme \u00e9s la religi\u00f3 d'Estat i majorit\u00e0ria. A l'\u00c0frica subsahariana el cristianisme hi \u00e9s majoritari, tot i que la pres\u00e8ncia de religions tribals \u00e9s considerable. El budisme, el xintoisme, el confucianisme, aix\u00ed com d'altres religions xineses, s\u00f3n majorit\u00e0ries en els diversos estats de l'est de l'\u00c0sia, mentre que a l'\u00cdndia, hi ha nombroses religions aut\u00f2ctones.", "qas": [{"answers": [{"text": "europeus i americans", "answer_start": 73}], "id": "P_383_C_2298_Q1", "question": "De quins estats \u00e9s el cristianisme la religi\u00f3 majorit\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "Europa oriental", "answer_start": 221}], "id": "P_383_C_2298_Q2", "question": "On \u00e9s majoritari el cristianisme ortodox?"}, {"answers": [{"text": "el judaisme", "answer_start": 475}], "id": "P_383_C_2298_Q3", "question": "Quina \u00e9s la religi\u00f3 d'Estat i majorit\u00e0ria d'Israel?"}, {"answers": [{"text": "la pres\u00e8ncia de religions tribals", "answer_start": 592}], "id": "P_383_C_2298_Q4", "question": "Qu\u00e8 es considerable a l'\u00c0frica subsahariana?"}, {"answers": [{"text": "nombroses", "answer_start": 812}], "id": "P_383_C_2298_Q5", "question": "Quantes religions aut\u00f2ctones hi ha a l'\u00cdndia?"}]}]}, {"title": "Manuel de Falla y Matheu", "paragraphs": [{"context": "Falla va sortir de Par\u00eds amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. En arribar a Madrid, com a testimoni del dolor que li va causar l'enfrontament b\u00e8l\u00b7lic, va posar m\u00fasica a un fluix poema de Gregorio Mart\u00ednez Sierra, Oraci\u00f3n de las madres que tienen a sus hijos en brazos. Aquesta primera col\u00b7laboraci\u00f3 ser\u00e0 l'inici d'una m\u00e9s llarga associaci\u00f3 entre Falla i el matrimoni Mart\u00ednez Sierra - Lej\u00e1rraga, que se substanciar\u00e0 en obres posteriors. Jos\u00e9 Casanovas[10] ressalta la mala sort de Falla amb els llibretistes, que sempre li van proveir de textos i arguments molt inferiors a la qualitat que la seva m\u00fasica mereixia.", "qas": [{"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 19}], "id": "P_126_C_751_Q1", "question": "D'on va marxar Falla al principi de la Primera Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "Oraci\u00f3n de las madres que tienen a sus hijos en brazos", "answer_start": 218}], "id": "P_126_C_751_Q2", "question": "Quin poema de Gregorio Mart\u00ednez Sierra va musicar Falla?"}, {"answers": [{"text": "dolor", "answer_start": 109}], "id": "P_126_C_751_Q3", "question": "Qu\u00e8 li va causar a Falla l'enfrontament b\u00e8\u0140lic?"}, {"answers": [{"text": "matrimoni Mart\u00ednez Sierra - Lej\u00e1rraga", "answer_start": 362}], "id": "P_126_C_751_Q4", "question": "Amb qui es va associar Falla?"}, {"answers": [{"text": "inferiors", "answer_start": 567}], "id": "P_126_C_751_Q5", "question": "Com eren els textos comparats amb la seva m\u00fasica?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 el 1915 \u00e9s l'any en qu\u00e8 conclou la composici\u00f3 Noches en los jardines de Espa\u00f1a a Cau Ferrat, Sitges, on havia estat convidat per Santiago Rusi\u00f1ol. Aquesta obra va ser estrenada al Teatro Real de Madrid el 9 d'abril de 1916 pel pianista Jos\u00e9 Cubiles. A partir d'aquest moment comencen els contactes amb l'empresari dels Ballets Russos, Di\u00e0guilev, que s'havia mostrat interessat en representar les Noches en los jardines de Espa\u00f1a, opci\u00f3 que a Falla no li va semblar encertada. Amb Di\u00e0guilev i L\u00e9onide Massine va fer un viatge pel sud d'Espanya, aprofitant que els Ballets Russos havien recalat a Madrid fugint de la guerra.", "qas": [{"answers": [{"text": "1915", "answer_start": 9}], "id": "P_126_C_753_Q1", "question": "Quin any va acabar la composici\u00f3 de Noches en los jardines de Espa\u00f1a?"}, {"answers": [{"text": "a Cau Ferrat", "answer_start": 85}], "id": "P_126_C_753_Q2", "question": "On va acabar la composici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al Teatro Real de Madrid", "answer_start": 183}], "id": "P_126_C_753_Q3", "question": "On es va estrenar aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Cubiles", "answer_start": 242}], "id": "P_126_C_753_Q4", "question": "Qui la va estrenar?"}]}, {"context": "Tot i que Falla ja havia fet alguns viatges a Sevilla i Madrid amb la seva fam\u00edlia, cosa que li va proporcionar el contacte amb representacions musicals, \u00e9s l'any 1898 quan la fam\u00edlia al complet, a causa de problemes econ\u00f2mics, es trasllada a viure a Madrid. Als 20 anys era un pianista prometedor, que ja havia compost diferents peces per tal de proveir-se d'un repertori propi, at\u00e8s que en aquella \u00e8poca no es concebia un pianista que no interpretara obres originals. De complexi\u00f3 d\u00e8bil, va ser rebutjat per al servei militar, i tardanament va matricular-se al Conservatori en matr\u00edcula lliure, perqu\u00e8 resultava massa major per alternar amb els alumnes comuns. L'excel\u00b7lent pianista Jos\u00e9 Trag\u00f3, professor del Conservatori, va adonar-se de les excel\u00b7lents capacitats del gadit\u00e0 i va ser un important suport per al jove pianista que, a banda, comen\u00e7ava a mostrar inter\u00e8s per la composici\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "1898", "answer_start": 163}], "id": "P_126_C_754_Q1", "question": "Quin any es va traslladar a viure a Madrid?"}, {"answers": [{"text": "econ\u00f2mics", "answer_start": 217}], "id": "P_126_C_754_Q2", "question": "Quins problemes tenia quan s'hi va traslladar?"}, {"answers": [{"text": "prometedor", "answer_start": 287}], "id": "P_126_C_754_Q3", "question": "Com era com a pianista als 20 anys?"}, {"answers": [{"text": "per al servei militar", "answer_start": 506}], "id": "P_126_C_754_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 el van rebutjar?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Trag\u00f3", "answer_start": 685}], "id": "P_126_C_754_Q5", "question": "Qui va ser un suport per a Falla?"}]}, {"context": "L'any 1904, l'Acad\u00e8mia de Belles Arts de Madrid va convocar un concurs per la composici\u00f3 d'una \u00f2pera espanyola. L'estrena de l'obra guanyadora no estava assegurada per\u00f2, en les bases, l'Acad\u00e8mia prometia que havia \u00abde procurar que les obres premiades siguin executades p\u00fablicament, amb la deguda brillantor en un teatre de Madrid\u00bb.[7] Gaireb\u00e9 simult\u00e0niament la companyia barcelonina de pianos Ortiz & Cuss\u00f3 va convocar un premi de composici\u00f3 pian\u00edstica, el premi del qual consistia en un excel\u00b7lent piano de cua. Falla decideix presentar-se als dos concursos, el que li provocar\u00e0 no poc estr\u00e8s i preocupacions, arribant a ambdues proves amb presses i dificultats. En el concurs d'interpretaci\u00f3 va haver d'enfrontar-se al jove pianista catal\u00e0 Frank Marshall, digne representant de l'escola de Granados. Malgrat la bona impressi\u00f3 que va deixar Falla, va perdre davant Marshall. Al concurs d'\u00f2pera va presentar una obra sobre un feble llibret de Carlos Fern\u00e1ndez-Shaw, habitual llibretista de sarsuela: La vida breve. A causa de les presses, l'obra es va presentar amb nombrosos errors de c\u00f2pia, en part tamb\u00e9 a causa de la col\u00b7laboraci\u00f3 de l'inexpert germ\u00e0 del compositor, Germ\u00e1n, en les tasques de copisteria. Tot i aix\u00ed, l'obra va guanyar el premi.", "qas": [{"answers": [{"text": "per la composici\u00f3 d'una \u00f2pera", "answer_start": 71}], "id": "P_126_C_755_Q1", "question": "Quin concurs va convocar l'Acad\u00e8mia de Belles Arts de Madrid?"}, {"answers": [{"text": "Ortiz & Cuss\u00f3", "answer_start": 393}], "id": "P_126_C_755_Q2", "question": "Quina companyia va convocar un premi de composici\u00f3 pian\u00edstica?"}, {"answers": [{"text": "als dos", "answer_start": 545}], "id": "P_126_C_755_Q3", "question": "A quin concurs es va presentar Falla?"}, {"answers": [{"text": "Frank Marshall", "answer_start": 746}], "id": "P_126_C_755_Q4", "question": "A qui es va enfrontar en el concurs d'interpretaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "va guanyar", "answer_start": 1232}], "id": "P_126_C_755_Q5", "question": "Com va quedar en el concurs de composici\u00f3 d'una \u00f2pera?"}]}, {"context": "El panorama musical madrileny no deixava massa lloc per la creaci\u00f3 fora del camp habitual de la sarsuela, i Manuel de Falla, com tots els seus col\u00b7legues, va dedicar-s'hi, produint les seues primeres obres; entre 1899 i 1905 va compondre cinc sarsueles. A El corneta de \u00f3rdenes, van seguir-li La cruz de Malta, Limosna de Amor i La casa de T\u00f3came Roque, per\u00f2 cap d'elles es va arribar a estrenar. Les dues primeres les va compondre en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Amadeu Vives. Posteriorment Falla repudiaria aquestes dues obres, i tamb\u00e9 la tercera; aix\u00f2 no obstant, va expressar sempre una estima especial per la quarta d'elles, i anys m\u00e9s tard en va reutilitzar una part per al ballet El sombrero de tres picos. Totes aquestes obres, juntament amb les peces per a piano anteriors i alguna can\u00e7\u00f3 andalusa, formen el que, en una frase del poeta Gerardo Diego ben escaient i que ha esdevingut c\u00e8lebre, s'ha denominat el \u00abPremanuel de Antifalla\u00bb. La cinquena sarsuela, Los amores de la In\u00e9s, s\u00ed que va ser estrenada, per\u00f2 sense massa \u00e8xit.", "qas": [{"answers": [{"text": "la sarsuela", "answer_start": 93}], "id": "P_126_C_756_Q1", "question": "A quin camp de composici\u00f3 va dedicar-se?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 238}], "id": "P_126_C_756_Q2", "question": "Quantes sarsueles va compondre entre 1899 i 1905?"}, {"answers": [{"text": "cap", "answer_start": 359}], "id": "P_126_C_756_Q3", "question": "Quantes es van estrenar?"}, {"answers": [{"text": "Amadeu Vives", "answer_start": 453}], "id": "P_126_C_756_Q4", "question": "Amb qui va compondre les dues primeres?"}, {"answers": [{"text": "per la quarta", "answer_start": 596}], "id": "P_126_C_756_Q5", "question": "Per quina tenia una estima especial?"}]}]}, {"title": "Lisa Gherardini", "paragraphs": [{"context": "Segles despr\u00e9s de la mort de Lisa, La Gioconda es va convertir en la pintura m\u00e9s famosa del m\u00f3n, i en una icona cultural separada de la vida de la Lisa hist\u00f2rica, la dona.[1] L'atenci\u00f3 de col\u00b7leccionistes i erudits de l'art va fer que aquesta obra pict\u00f2rica es converteixi en un quadre reconegut internacionalment i una important inspiraci\u00f3 comercial. Encara que des del segle xvi existeixen testimonis que identifiquen Lisa Gherardini amb la dona retratada al quadre de Leonardo, no ha estat fins als primers anys del segle xxi quan s'ha confirmat amb seguretat aquesta identificaci\u00f3.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Segles despr\u00e9s de la mort de Lisa", "answer_start": 0}], "id": "P_52_C_307_Q1", "question": "Quan es va convertir La Gioconda en la pintura m\u00e9s famosa del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "L'atenci\u00f3 de col\u00b7leccionistes i erudits de l'art", "answer_start": 175}], "id": "P_52_C_307_Q2", "question": "Qu\u00e8 va fer que La Gioconda es convert\u00eds en una obra reconeguda internacionalment?"}, {"answers": [{"text": "Lisa Gherardini", "answer_start": 420}], "id": "P_52_C_307_Q3", "question": "Amb qui s'identific\u00e0 la dona retratada al quadre?"}, {"answers": [{"text": "xxi", "answer_start": 525}], "id": "P_52_C_307_Q4", "question": "En quin segle s'ha confirmat que Lisa Gherardini era la dona retratada a La Gioconda?"}]}, {"context": "La fam\u00edlia vivia origin\u00e0riament a Flor\u00e8ncia, prop de l'esgl\u00e9sia de Santa Trinita, per\u00f2 despr\u00e9s van llogar un lloc a la vora de la bas\u00edlica del Santo Spirito, possiblement a causa del fet que no podien pagar les reparacions de la seva antiga casa. La fam\u00edlia de Lisa es va mudar al que avui dia es coneix com a Via dei Pepi, prop de la Bas\u00edlica de la Santa Creu, on vivien a prop de ser Piero da Vinci, el pare de Leonardo.[9] Tamb\u00e9 posse\u00efen una casa de pag\u00e8s a San Donato, a la vila de Poggio, aproximadament a 32 quil\u00f2metres al sud de la ciutat.[10] Noldo, el pare de Gherardini i l'avi de Lisa, havia donat una granja de Chianti a l'hospital de Santa Maria Nouva. Gherardini, d'altra banda, va assegurar un arrendament d'una de les granges de l'hospital, i aix\u00ed podia supervisar la collita de blat, a part que la seva fam\u00edlia pogu\u00e9s allotjar-se all\u00e0 durant els estius, en una casa anomenada Ca'di Pesa.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "Santa Trinita", "answer_start": 67}], "id": "P_52_C_308_Q1", "question": "A prop de quina esgl\u00e9sia vivia origin\u00e0riament la fam\u00edlia de Lisa?"}, {"answers": [{"text": "que no podien pagar les reparacions de la seva antiga casa", "answer_start": 187}], "id": "P_52_C_308_Q2", "question": "Quin fet probablement va originar que la fam\u00edlia de Lisa llogu\u00e9s un lloc a la vora de la bas\u00edlica del Santo Spirito?"}, {"answers": [{"text": "Leonardo", "answer_start": 413}], "id": "P_52_C_308_Q3", "question": "Qui era el fill de Piero da Vinci?"}, {"answers": [{"text": "Noldo", "answer_start": 551}], "id": "P_52_C_308_Q4", "question": "Com es deia l'avi de Lisa?"}, {"answers": [{"text": "Santa Maria Nouva", "answer_start": 647}], "id": "P_52_C_308_Q5", "question": "A quin hospital havia donat una granja Noldo?"}]}, {"context": "Es coneix molt poc sobre la vida de Lisa. Va n\u00e9ixer a Flor\u00e8ncia, i durant la seva adolesc\u00e8ncia va contreure matrimoni amb un mercader de teixits i seda que anys m\u00e9s tard es va convertir en funcionari local. Va tenir cinc fills i va mantenir una vida de classe mitjana benestant i ordin\u00e0ria. Lisa va sobreviure al seu marit, que era considerablement m\u00e9s gran que ella.", "qas": [{"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia", "answer_start": 54}], "id": "P_52_C_309_Q1", "question": "En quina ciutat va n\u00e9ixer Lisa?"}, {"answers": [{"text": "durant la seva adolesc\u00e8ncia", "answer_start": 67}], "id": "P_52_C_309_Q2", "question": "Quan es va casar Lisa?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 216}], "id": "P_52_C_309_Q3", "question": "Quants fills va tenir Lisa?"}, {"answers": [{"text": "considerablement m\u00e9s gran que ella", "answer_start": 332}], "id": "P_52_C_309_Q4", "question": "Com era el marit de Lisa?"}, {"answers": [{"text": "de classe mitjana benestant i ordin\u00e0ria", "answer_start": 250}], "id": "P_52_C_309_Q5", "question": "Quin tipus de vida va mantenir Lisa?"}]}, {"context": "El juny de 1537, en el seu testament, Francesco va tornar el dot a Lisa, li va lliurar la seva roba personal i joies, i la va aprovisionar amb els b\u00e9ns necessaris per al seu futur. Tamb\u00e9 va confiar la cura de Lisa a la seva filla Ludovica, i si aquesta no ho podia complir, quedava a c\u00e0rrec del seu fill Bartolomeo. Francesco va escriure: \u00abdonat l'afecte i amor del testador cap a Monna Lisa, la seva benvolguda esposa, en consideraci\u00f3 del fet que Lisa sempre ha actuat com una esposa fidel i amb esperit noble, desitjant que ella posseeixi tot el que necessiti...\u00bb.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la seva filla Ludovica", "answer_start": 214}], "id": "P_52_C_310_Q2", "question": "A qui va confiar Francesco la cura de Lisa?"}, {"answers": [{"text": "que ella posseeixi tot el que necessiti", "answer_start": 522}], "id": "P_52_C_310_Q3", "question": "Qu\u00e8 li desitjava Franceso a Lisa?"}, {"answers": [{"text": "Monna Lisa", "answer_start": 381}], "id": "P_52_C_310_Q4", "question": "Com nomenava el testador a la seva esposa?"}]}, {"context": "Igual que altres florentins del seu mateix estatus social, la fam\u00edlia de Francesco constava d'alguns mecenes i amants de l'art, com el seu fill Bartolomeo, que va demanar a Antonio di Donnino del Mazziere que pint\u00e9s un fresc a la tomba familiar, situada a la bas\u00edlica de la Santissima Annunziata. Aix\u00ed mateix, l'artista Andrea del Sarto va pintar una Madonna per un altre membre de la fam\u00edlia de Bartolomeo, i Francesco va comissionar un retrat de la seva esposa a Leonardo da Vinci juntament amb una pintura de Francesc d'Ass\u00eds delegada al pintor Domenico Puligo.[16] Es creu que Francesco va encarregar el retrat de Lisa per celebrar el naixement d'Andrea i l'adquisici\u00f3 de la casa familiar.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Antonio di Donnino del Mazziere", "answer_start": 173}], "id": "P_52_C_311_Q1", "question": "A qui va demanar Bartolomeo que pint\u00e9s un fresc a la tomba familiar?"}, {"answers": [{"text": "el seu fill Bartolomeo", "answer_start": 132}], "id": "P_52_C_311_Q2", "question": "Qui era un mecenes i amant de l'art en la fam\u00edlia de Francesco?"}, {"answers": [{"text": "a la bas\u00edlica de la Santissima Annunziata", "answer_start": 254}], "id": "P_52_C_311_Q3", "question": "On estava situada la tomba familiar?"}, {"answers": [{"text": "una Madonna", "answer_start": 347}], "id": "P_52_C_311_Q4", "question": "Qu\u00e8 va pintar Andrea del Sarto?"}, {"answers": [{"text": "per celebrar el naixement d'Andrea i l'adquisici\u00f3 de la casa familiar", "answer_start": 623}], "id": "P_52_C_311_Q5", "question": "Per quins motius es pensa que es va encarregar el retrat de Lisa?"}]}, {"context": "Giorgio Vasari, pr\u00f2xim a alguns dels membres de la fam\u00edlia de Francesco del Giocondo,[10] va escriure: \u00abLeonardo es va comprometre a pintar per a Francesco del Giocondo el retrat de Monna Lisa, la seva esposa\u00bb.[32] Els t\u00edtols del retrat en itali\u00e0 (La Gioconda), en franc\u00e8s (La Joconde), i en catal\u00e0 (La Gioconda) representen el nom de casada de Lisa. En angl\u00e8s recorda el sobrenom (Jocund) o 'feli\u00e7'.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Leonardo", "answer_start": 104}], "id": "P_52_C_312_Q1", "question": "Qui es va comprometre a pintar el retrat de Monna Lisa segons Giorgio Vasari?"}, {"answers": [{"text": "el nom de casada de Lisa", "answer_start": 325}], "id": "P_52_C_312_Q2", "question": "Qu\u00e8 representa el t\u00edtol del retrat?"}, {"answers": [{"text": "La Joconde", "answer_start": 274}], "id": "P_52_C_312_Q3", "question": "Com es coneix en franc\u00e8s La Gioconda?"}]}]}, {"title": "Pal\u00b7ladianisme", "paragraphs": [{"context": "Un dels arquitectes pioners va ser Sir Edward Lovett Pearce (1699-1733), que \u00e9s considerat com el m\u00e0xim referent del pal\u00b7ladianisme irland\u00e8s. Pearce, cos\u00ed de Sir John Vanbrugh i deixeble d'ell, va rebutjar l'estil barroc i, abans de tornar a Irlanda, va passar tres anys estudiant arquitectura a Fran\u00e7a i It\u00e0lia. La seva obra cabdal va ser el primer parlament irland\u00e8s a Dubl\u00edn. Pierce era un arquitecte prol\u00edfic i tamb\u00e9 va dissenyar la fa\u00e7ana sud de Drumcondra House (1727) i el Palau de Cashel (1728).", "qas": [{"answers": [{"text": "Sir Edward Lovett Pearce", "answer_start": 35}], "id": "P_386_C_2311_Q1", "question": "Qui va ser un dels arquitectes pioners?"}, {"answers": [{"text": "com el m\u00e0xim referent del pal\u00b7ladianisme irland\u00e8s", "answer_start": 91}], "id": "P_386_C_2311_Q2", "question": "Com es considerat Sir Edward Lovett Pearce?"}, {"answers": [{"text": "l'estil barroc", "answer_start": 206}], "id": "P_386_C_2311_Q3", "question": "Qu\u00e8 va rebutjar Pearce?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 261}], "id": "P_386_C_2311_Q4", "question": "Quants anys va passar Pearce estudiant arquitectura?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a i It\u00e0lia", "answer_start": 296}], "id": "P_386_C_2311_Q5", "question": "On va estudiar Perace arquitectura durant tres anys?"}]}, {"context": "Un tret caracter\u00edstic del pal\u00b7ladianisme nord-americ\u00e0 \u00e9s la reaparici\u00f3 del gran p\u00f2rtic d'entrada, que de nou es destina a protegir l'habitatge del sol. El p\u00f2rtic, amb front\u00f3 o sense, i en diferents formes i mides, va arribar a ser crucial en el que \u00e9s l'arquitectura colonial nord-americana. Als pa\u00efsos del Nord d'Europa, a causa del clima, el p\u00f2rtic va arribar a ser merament simb\u00f2lic i normalment estava tancat, o simplement esbossat amb un disseny de pilastres. Fins i tot als darrers exemples del pal\u00b7ladianiame angl\u00e8s el van adaptar com a porta de carruatges. A Am\u00e8rica, per\u00f2, va recobrar la seva antiga funci\u00f3 i gl\u00f2ria.", "qas": [{"answers": [{"text": "la reaparici\u00f3 del gran p\u00f2rtic d'entrada", "answer_start": 57}], "id": "P_386_C_2312_Q1", "question": "Quin \u00e9s un tret caracter\u00edstic del pal\u00b7ladianisme nord-americ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a protegir l'habitatge del sol", "answer_start": 120}], "id": "P_386_C_2312_Q2", "question": "A qu\u00e8 es destina el gran p\u00f2rtic d'entrada?"}, {"answers": [{"text": "el p\u00f2rtic", "answer_start": 341}], "id": "P_386_C_2312_Q3", "question": "Qu\u00e8 va arribar a ser crucial en l'arquitectura colonial nord-americana?"}, {"answers": [{"text": "tancat, o simplement esbossat amb un disseny de pilastres", "answer_start": 406}], "id": "P_386_C_2312_Q4", "question": "Com estava normalment el p\u00f2rtic als pa\u00efsos del Nord d'Europa?"}, {"answers": [{"text": "A Am\u00e8rica", "answer_start": 565}], "id": "P_386_C_2312_Q5", "question": "On va recobrar el p\u00f2rtic la seva antiga funci\u00f3 i gl\u00f2ria?"}]}, {"context": "L'obra d'Andrea Palladio es troba en la seva totalitat a la regi\u00f3 septentrional italiana del V\u00e8neto. Destaquen les vil\u00b7les pal\u00b7ladianes de Vicenza (Villa Capra i Villa Badoer) i l'esgl\u00e9sia del Santissimo Redentore, a Ven\u00e8cia. Tant als tractats que va escriure Palladio, com als edificis que va dissenyar, va seguir els principis definits per l'arquitecte rom\u00e0 Marc Vitruvi i desenvolupats per Leon Battista Alberti al segle xv.[2] A m\u00e9s, estaven influ\u00efts pel vessant m\u00e9s cl\u00e0ssic de l'arquitectura romana, la qual es basava m\u00e9s en les proporcions matem\u00e0tiques que en la riquesa ornamental, que tamb\u00e9 caracteritzava l'arquitectura renaixentista del segle xvi.[3] Palladio va combinar lliurement molts dels elements del llenguatge cl\u00e0ssic, d'acord amb les exig\u00e8ncies de l'empla\u00e7ament o de les necessitats funcionals de cada edifici i, en aquest sentit, se'l pot considerar un arquitecte manierista. Al mateix temps, va seguir en la l\u00ednia renaixentista de cercar les proporcions harm\u00f2niques, i les seves fa\u00e7anes es caracteritzen per una excepcional eleg\u00e0ncia basada en la senzillesa -quasi austera- i la serenitat compositiva.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la regi\u00f3 septentrional italiana del V\u00e8neto", "answer_start": 55}], "id": "P_386_C_2313_Q1", "question": "On es troba l'obra d'Andrea Palladio?"}, {"answers": [{"text": "Ven\u00e8cia", "answer_start": 217}], "id": "P_386_C_2313_Q2", "question": "En quina ciutat \u00e9s l'esgl\u00e9sia del Santissimo Redentore?"}, {"answers": [{"text": "en les proporcions matem\u00e0tiques", "answer_start": 527}], "id": "P_386_C_2313_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basava sobretot l'arquitectura romana?"}, {"answers": [{"text": "un arquitecte manierista", "answer_start": 870}], "id": "P_386_C_2313_Q5", "question": "Com es pot considerar a Palladio?"}]}, {"context": "El president dels Estats Units i arquitecte amateur, Thomas Jefferson (1743-1826), va arribar a dir que I Quattro Libri dell'Architettura de Palladio eren com la seva B\u00edblia. Jefferson tenia una intensa estima als conceptes arquitect\u00f2nics pal\u00b7ladians i els dissenys de la seva casa de Monticello (Virg\u00ednia) a Charlottesville, (Virg\u00ednia), aix\u00ed com els de la Universitat de Virg\u00ednia, estaven basats directament en els dibuixos del tractat de Palladio. La filosofia de Jefferson relacionava la significaci\u00f3 pol\u00edtica dels seus edificis amb l'arquitectura de l'Antiga Roma i aix\u00ed va dissenyar nombrosos edificis c\u00edvics dins l'estil del pal\u00b7ladianisme. Monticello, remodelada entre 1796 i 1808, est\u00e0 clarament basada en la Villa Capra de Palladio. Aquest estil, amb les seves modificacions, als Estats Units es qualifica d'estil colonial georgi\u00e0, per la influ\u00e8ncia de l'her\u00e8ncia colonial a l'arquitectura de l'\u00e8poca anglesa, durant els quatre primers reis anomenats \u00abGeorge\u00bb del Regne Unit. El Pante\u00f3 o la Rotonda de la Universitat de Virg\u00ednia, dissenyat per Jefferson, \u00e9s indubtablement pal\u00b7ladi\u00e0 en concepte i estil, i la c\u00fapula est\u00e0 basada en la del Pante\u00f3 de Roma.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Thomas Jefferson", "answer_start": 53}], "id": "P_386_C_2314_Q1", "question": "Qui era el president dels Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "que I Quattro Libri dell'Architettura de Palladio eren com la seva B\u00edblia", "answer_start": 100}], "id": "P_386_C_2314_Q2", "question": "Qu\u00e8 va dir Thomas Jefferson?"}, {"answers": [{"text": "nombrosos", "answer_start": 588}], "id": "P_386_C_2314_Q3", "question": "Quants edificis c\u00edvics va dissenyar Jefferson dins l'estil del pal\u00b7ladianisme?"}, {"answers": [{"text": "entre 1796 i 1808", "answer_start": 670}], "id": "P_386_C_2314_Q4", "question": "Quan va ser remodelada Monticello?"}, {"answers": [{"text": "en la Villa Capra de Palladio", "answer_start": 711}], "id": "P_386_C_2314_Q5", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 basada Monticello?"}]}, {"context": "A l'avantguarda d'aquesta nova escola de disseny tenim l'arquitecte-arist\u00f2crata Richard Boyle, el qual concebia el Barroc com un s\u00edmbol de l'absolutisme estranger. El 1729, Burlington, conjuntament amb William Kent, van dissenyar Chiswick House. Aquesta casa \u00e9s una reinterpretaci\u00f3 de la Villa Capra, purificada dels elements i ornaments del segle xvi. La severitat en l'ornamentaci\u00f3 va ser l'element m\u00e9s destacat del neopal\u00b7ladianisme angl\u00e8s.", "qas": [{"answers": [{"text": "Richard Boyle", "answer_start": 80}], "id": "P_386_C_2315_Q1", "question": "Qui \u00e9s a l'avantguarda de la nova escola de disseny?"}, {"answers": [{"text": "arquitecte-arist\u00f2crata", "answer_start": 57}], "id": "P_386_C_2315_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Richard Boyle?"}, {"answers": [{"text": "com un s\u00edmbol de l'absolutisme estranger", "answer_start": 122}], "id": "P_386_C_2315_Q3", "question": "Com concebia Richard Boyle el Barroc?"}, {"answers": [{"text": "1729", "answer_start": 167}], "id": "P_386_C_2315_Q4", "question": "Quan es va dissenyar Chiswick House?"}, {"answers": [{"text": "La severitat en l'ornamentaci\u00f3", "answer_start": 353}], "id": "P_386_C_2315_Q5", "question": "Quin va ser l'element m\u00e9s destacat del neopal\u00b7ladianisme angl\u00e8s?"}]}, {"context": "Palladio creia profundament en la doble finalitat de les vil\u00b7les: com a explotaci\u00f3 agropecu\u00e0ria i com a rec\u00e9s palat\u00ed dels rics burgesos o arist\u00f2crates. Aquests habitatges sim\u00e8trics i amb aspecte de temple, tamb\u00e9 contenien el necessari per a les tasques del camp. Estances de treball com graners, estables o magatzems d'estris agr\u00edcoles se separaven de l'habitatge central mitjan\u00e7ant ales tamb\u00e9 concebudes sim\u00e8tricament. Aquestes ales, a vegades, diferents de l'habitatge i connectades amb les col\u00f2nies de treballadors, eren dissenyades no nom\u00e9s funcionalment sin\u00f3 tamb\u00e9 com a complement de la vil\u00b7la i millora del conjunt. D'altra banda, Palladio no tenia intencions d'integrar aquesta zona de treball amb l'habitatge principal, m\u00e9s enll\u00e0 de l'inter\u00e8s purament est\u00e8tic.[6] Aix\u00ed, en general, els seus seguidors van alterar aquest concepte original de la relaci\u00f3 entre l'edificaci\u00f3 principal i les depend\u00e8ncies annexes.", "qas": [{"answers": [{"text": "en la doble finalitat de les vil\u00b7les", "answer_start": 28}], "id": "P_386_C_2316_Q1", "question": "En qu\u00e8 creia profundament Palladio?"}, {"answers": [{"text": "explotaci\u00f3 agropecu\u00e0ria i com a rec\u00e9s palat\u00ed dels rics burgesos o arist\u00f2crates", "answer_start": 72}], "id": "P_386_C_2316_Q2", "question": "Quines eren les finalitats de les vil\u00b7les per a Palladio?"}, {"answers": [{"text": "sim\u00e8trics i amb aspecte de temple", "answer_start": 171}], "id": "P_386_C_2316_Q3", "question": "Com eren els habitatges?"}, {"answers": [{"text": "el necessari per a les tasques del camp", "answer_start": 222}], "id": "P_386_C_2316_Q4", "question": "Qu\u00e8 contenien els habitatges?"}, {"answers": [{"text": "sim\u00e8tricament", "answer_start": 405}], "id": "P_386_C_2316_Q5", "question": "Com estaven concebudes les ales?"}]}]}, {"title": "Ovella", "paragraphs": [{"context": "Alguns dels pastors d'ovelles tamb\u00e9 treuen benefici d'ovelles vives. El subministrament de xais per programes juvenils com ara 4-H o les competicions en salons de l'agricultura solen ser un cam\u00ed fiable per la venda d'ovelles.[8] Alguns grangers poden concentrar-se en una determinada ra\u00e7a d'ovelles per tal de vendre animals de pedigr\u00ed registrats, aix\u00ed com oferir un servei de lloguer de marrans per l'aparellament.[8] Una nova opci\u00f3 per treure profit de les ovelles vives \u00e9s el lloguer de ramats per pasturar; aquests \u00abserveis de tallagespes\u00bb serveixen per mantenir a ratlla les plantes no desitjades en espais p\u00fablics i per reduir el perill d'incendis.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'ovelles vives", "answer_start": 52}], "id": "P_164_C_979_Q1", "question": "D'on treuen benefici alguns pastors d'ovelles?"}, {"answers": [{"text": "en una determinada ra\u00e7a d'ovelles", "answer_start": 265}], "id": "P_164_C_979_Q2", "question": "En qu\u00e8 poden concentrar-se alguns grangers?"}, {"answers": [{"text": "per l'aparellament", "answer_start": 396}], "id": "P_164_C_979_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 ofereixen el servei de lloguer de marrans?"}, {"answers": [{"text": "el lloguer de ramats per pasturar", "answer_start": 476}], "id": "P_164_C_979_Q4", "question": "Qu\u00e8 es fa servir per reduir el perill d'incendis?"}, {"answers": [{"text": "en salons de l'agricultura", "answer_start": 150}], "id": "P_164_C_979_Q5", "question": "On es fan les competicions?"}]}, {"context": "Molts ramaders prenen una varietat de mesures preventives per prevenir els problemes. La primera \u00e9s assegurar-se que totes les ovelles estan sanes quan s\u00f3n comprades. Molts compradors eviten adquirir-les a magatzems coneguts per treure ovelles de ramats sans pel simple motiu que s\u00f3n ovelles malaltes o simplement inferiors.[8] Aix\u00f2 tamb\u00e9 pot implicar mantenir un ramat tancat i posar en quarantena ovelles noves durant un mes. Dues mesures preventives fonamentals s\u00f3n el manteniment d'una bona nutrici\u00f3 i la reducci\u00f3 de l'estr\u00e8s de les ovelles. Manipular les ovelles de manera sorollosa o brusca fa que produeixin cortisol, una hormona d'estr\u00e8s. Aix\u00f2 pot comportar un sistema immunitari debilitat, fent que les ovelles siguin molt m\u00e9s vulnerables a les malalties.[7] Els senyals d'estr\u00e8s en les ovelles inclouen un panteix excessiu, carrisqueig de les dents, moviments inquiets, la ingesti\u00f3 de llana i la masticaci\u00f3 de fusta.[7] Evitar els enverinaments tamb\u00e9 \u00e9s important; verins comuns s\u00f3n els vaporitzadors de pesticides, els fertilitzants no org\u00e0nics, l'oli de motor o els refrigerants (l'anticongelant a base d'etilenglicol t\u00e9 un gust dol\u00e7).[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Molts ramaders", "answer_start": 0}], "id": "P_164_C_980_Q1", "question": "Qui pren mesures preventives?"}, {"answers": [{"text": "assegurar-se que totes les ovelles estan sanes quan s\u00f3n comprades", "answer_start": 100}], "id": "P_164_C_980_Q2", "question": "Quina \u00e9s la primera mesura preventiva?"}, {"answers": [{"text": "un mes", "answer_start": 420}], "id": "P_164_C_980_Q3", "question": "Quant de temps es poden posar en quarantena les ovelles noves?"}, {"answers": [{"text": "el manteniment d'una bona nutrici\u00f3 i la reducci\u00f3 de l'estr\u00e8s de les ovelles", "answer_start": 469}], "id": "P_164_C_980_Q4", "question": "Quines s\u00f3n les mesures preventives fonamentals?"}, {"answers": [{"text": "una hormona d'estr\u00e8s", "answer_start": 625}], "id": "P_164_C_980_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el cortisol?"}]}, {"context": "Els ramats d'Austr\u00e0lia sempre han estat principalment mantinguts dins terrenys amb tanques i serveixen per produir llana extrafina per fer-ne peces de roba, aix\u00ed com per produir altres b\u00e9ns com ara carn. Els ramats de Nova Zelanda s\u00f3n mantinguts de manera similar als anglesos, en terrenys amb tanques i sense pastors. Tot i que la llana fou en el passat la principal font d'ingressos pels pastors d'ovelles neozelandesos, avui ho \u00e9s la producci\u00f3 de carn.[4][55]", "qas": [{"answers": [{"text": "dins terrenys amb tanques", "answer_start": 65}], "id": "P_164_C_981_Q1", "question": "On han estat mantinguts els ramats d'Austr\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "per fer-ne peces de roba, aix\u00ed com per produir altres b\u00e9ns com ara carn", "answer_start": 131}], "id": "P_164_C_981_Q2", "question": "Per qu\u00e8 serveix la llana extrafina?"}, {"answers": [{"text": "similar als anglesos", "answer_start": 256}], "id": "P_164_C_981_Q3", "question": "De quina manera s\u00f3n mantinguts els ramats de Nova Zelanda?"}, {"answers": [{"text": "la producci\u00f3 de carn", "answer_start": 434}], "id": "P_164_C_981_Q5", "question": "Quina \u00e9s actualment la principal font d'ingressos pels pastors d'ovelles neozelandesos?"}]}, {"context": "Les ovelles s\u00f3n remugants relativament petits i les seves caracter\u00edstiques s\u00f3n unes banyes que formen una espiral lateral i un p\u00e8l enrinxolat que rep el nom de llana. Les ovelles dom\u00e8stiques es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes, havent esdevingut especialment neot\u00e8niques com a resultat de la influ\u00e8ncia dels humans.[3] Algunes races primitives d'ovella conserven algunes de les caracter\u00edstiques dels seus parents salvatges, com ara cues curtes. Segons la ra\u00e7a, les ovelles poden no tenir banyes, tenir-les en ambd\u00f3s sexes (com en les ovelles salvatges), o nom\u00e9s en els mascles. La majoria de races amb banyes en tenen una \u00fanica parella.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "una espiral lateral", "answer_start": 102}], "id": "P_164_C_982_Q1", "question": "Quina forma prenen les banyes de les ovelles?"}, {"answers": [{"text": "enrinxolat", "answer_start": 131}], "id": "P_164_C_982_Q2", "question": "Com \u00e9s el pel de les ovelles?"}, {"answers": [{"text": "llana", "answer_start": 160}], "id": "P_164_C_982_Q3", "question": "Quin nom rep el pel enrinxolat de les ovelles?"}, {"answers": [{"text": "una \u00fanica parella", "answer_start": 661}], "id": "P_164_C_982_Q5", "question": "Quantes parelles tenen la majoria de races amb banyes?"}]}, {"context": "Cap de les esp\u00e8cies ovines nadiues d'Am\u00e8rica no ha estat mai domesticada, malgrat que gen\u00e8ticament s\u00f3n m\u00e9s properes a les ovelles dom\u00e8stiques que moltes de les esp\u00e8cies asi\u00e0tiques i europees. La primera ovella dom\u00e8stica a Nord-am\u00e8rica \u2013 probablement de la ra\u00e7a xurra \u2013 arrib\u00e0 amb el segon viatge de Crist\u00f2fol Colom el 1493.[4][7] El seg\u00fcent transport transatl\u00e0ntic d'ovelles fou amb l'arribada d'Hern\u00e1n Cort\u00e9s a M\u00e8xic el 1519.[4] No es coneix cap exportaci\u00f3 de llana o animals a partir d'aquestes poblacions, per\u00f2 els ramats s'estengueren amb els colons pel que actualment \u00e9s M\u00e8xic i el sud dels Estats Units.[7] Les xurres tamb\u00e9 foren introdu\u00efdes a la tribu amer\u00edndia dels Navajo i esdevingueren un element clau del seu estil de vida i la seva cultura. La ra\u00e7a d'ovella Navajo-Xurra \u00e9s un resultat d'aquesta her\u00e8ncia.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "1493", "answer_start": 318}], "id": "P_164_C_983_Q1", "question": "Quant va fer Crist\u00f2fol Colom el segon viatge?"}, {"answers": [{"text": "1519", "answer_start": 421}], "id": "P_164_C_983_Q3", "question": "Quin any va arribar Hernan Cort\u00e9s a M\u00e8xic?"}, {"answers": [{"text": "pel que actualment \u00e9s M\u00e8xic i el sud dels Estats Units", "answer_start": 554}], "id": "P_164_C_983_Q4", "question": "Per on es van estendre els ramats amb els colons?"}, {"answers": [{"text": "dels Navajo", "answer_start": 669}], "id": "P_164_C_983_Q5", "question": "En quina tribu amer\u00edndia es van introduir les xurres?"}]}, {"context": "Les ovelles arribaren al continent afric\u00e0 poc despr\u00e9s de ser domesticades a l'oest d'\u00c0sia.[40] Una minoria d'historiadors defensen la controvertida hip\u00f2tesi que O. aries t\u00e9 un origen afric\u00e0.[40] Aquesta teoria es basa principalment en interpretacions d'art rupestre i evid\u00e8ncia osteol\u00f2gica d'arruins. Les primeres ovelles arribaren al nord d'\u00c0frica a trav\u00e9s del Sina\u00ed i eren presents a la societat de l'antic Egipte fa entre vuit i set mil anys. Les ovelles sempre han format part de l'economia de subsist\u00e8ncia a \u00c0frica, per\u00f2 l'\u00fanic pa\u00eds que encara conserva un nombre significatiu d'ovelles \u00e9s Sud-\u00e0frica. Els productors d'ovelles sud-africans inventaren el collar de protecci\u00f3 del bestiar per enfrontar-se als nombrosos depredadors d'\u00c0frica. Es tracta d'un collar que cont\u00e9 ver\u00ed a la part de la jugular i que t\u00e9 l'objectiu de debilitar o matar els depredadors.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "poc despr\u00e9s de ser domesticades a l'oest d'\u00c0sia", "answer_start": 42}], "id": "P_164_C_984_Q1", "question": "Quan van arribar les ovelles al continent afric\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s del Sina\u00ed", "answer_start": 349}], "id": "P_164_C_984_Q2", "question": "Per on arribaren les primeres ovelles al nord d'\u00c0frica?"}, {"answers": [{"text": "a la societat de l'antic Egipte", "answer_start": 384}], "id": "P_164_C_984_Q3", "question": "On eren presents fa entre vuit i set mil anys?"}, {"answers": [{"text": "Sud-\u00e0frica", "answer_start": 594}], "id": "P_164_C_984_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'\u00fanic pa\u00eds afric\u00e0 que conserva un nombre significatiu d'ovelles?"}, {"answers": [{"text": "ver\u00ed", "answer_start": 775}], "id": "P_164_C_984_Q5", "question": "Qu\u00e8 conte el collar de les ovelles?"}]}]}, {"title": "Rembrandt van Rijn", "paragraphs": [{"context": "Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus \u00faltims anys van estar marcats per la trag\u00e8dia personal i les dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures foren populars al llarg de la seva vida, i la seva reputaci\u00f3 com a artista continua sent elevada,[2] i durant vint anys va ser mestre de gaireb\u00e9 tots els pintors holandesos m\u00e9s importants.[3] Les seves obres m\u00e9s representatives s\u00f3n retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il\u00b7lustracions d'escenes de la B\u00edblia. Els seus autoretrats formen una \u00fanica i \u00edntima biografia, en la qual el mateix artista realitza una introspecci\u00f3 sense vanitat i amb la sinceritat m\u00e9s gran.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a jove pintor de retrats", "answer_start": 27}], "id": "P_550_C_3295_Q1", "question": "Com havia aconseguit triomfar?"}, {"answers": [{"text": "per la trag\u00e8dia personal i les dificultats financeres", "answer_start": 96}], "id": "P_550_C_3295_Q2", "question": "Per qu\u00e8 van estar marcats els seus darrers anys?"}, {"answers": [{"text": "populars", "answer_start": 197}], "id": "P_550_C_3295_Q3", "question": "Com van ser els seus dibuixos i pintures al llarg de la seva vida?"}, {"answers": [{"text": "elevada", "answer_start": 280}], "id": "P_550_C_3295_Q4", "question": "Com \u00e9s la reputaci\u00f3 que t\u00e9 com artista?"}, {"answers": [{"text": "de gaireb\u00e9 tots els pintors holandesos m\u00e9s importants", "answer_start": 325}], "id": "P_550_C_3295_Q5", "question": "De qui va ser mestre durant 20 anys?"}]}, {"context": "Durant la d\u00e8cada del 1650, Rembrandt torna a canviar d'estil. Els quadres augmenten de mida, els colors eren m\u00e9s rics i les pinzellades m\u00e9s pronunciades. Amb aquests canvis, Rembrandt es distanci\u00e0 dels seus treballs anteriors i de les modes del moment, cada cop m\u00e9s concentrat en el petit detall. El seu particular enfocament de l'aplicaci\u00f3 de la pintura, en part, podria haver estat influ\u00eft per la familiaritat amb les obres de Tizi\u00e0, i tamb\u00e9 podria tenir-se en compte el context del moment en el qual existia un debat sobre \"l'acabament\" de les obres i la qualitat de la superf\u00edcie. Alguns contemporanis seus mostraren desaprovaci\u00f3 per la tosquedat de la pinzellada de Rembrandt i sembla que el mateix artista recomanava als visitants que no miressin de massa a prop les seves pintures.[39] La manipulaci\u00f3 t\u00e0ctil de la pintura estaria influ\u00efda per la pintura medieval. El resultat final \u00e9s una manipulaci\u00f3 rica i variada de la pintura, i molt sovint amb capes profundes realitzades aparentment a l'atzar, que suggereix la forma i l'espai a la manera d'un il\u00b7lusionista i en un estil molt individual.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "la d\u00e8cada del 1650", "answer_start": 7}], "id": "P_550_C_3296_Q1", "question": "A quina d\u00e8cada Rembrandt va tornar a canviar d'estil?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s rics", "answer_start": 109}], "id": "P_550_C_3296_Q2", "question": "Com s\u00f3n els colors en el nou estil de Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "en el petit detall", "answer_start": 277}], "id": "P_550_C_3296_Q3", "question": "En qu\u00e8 es concentra Rembrandt amb aquest canvi d'estil?"}, {"answers": [{"text": "les obres de Tizi\u00e0", "answer_start": 416}], "id": "P_550_C_3296_Q4", "question": "Quines obres podrien haver influ\u00eft a Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "que no miressin de massa a prop les seves pintures", "answer_start": 737}], "id": "P_550_C_3296_Q5", "question": "Qu\u00e8 recomanava Rembrandt als visitants?"}]}, {"context": "El 1631, despr\u00e9s de la mort de son pare, Rembrandt es trasllada a Amsterdam, la nova capital de les empreses dels Pa\u00efsos Baixos, que vivia un creixement econ\u00f2mic important. Rembrandt hi comen\u00e7a a exercir com a retratista professional per primera vegada, i ho va fer amb un gran \u00e8xit. S'associ\u00e0 amb el marxant Hendrick van Uylenburgh, mitjan\u00e7ant el qual va con\u00e8ixer Saskia van Uylenburgh, filla del seu cos\u00ed Rombertus van Uylenburgh, amb qui es cas\u00e0 el 1634.[9] Saskia era la filla petita d'una fam\u00edlia de nobles de Fr\u00edsia i el seu pare havia estat advocat i burgemeester (alcalde) de Leeuwarden; quan va quedar \u00f2rfena, an\u00e0 a viure amb una germana m\u00e9s gran a Het Bildt. Rembrandt i Saskia es van casar a l'esgl\u00e9sia del poble de Sint Annaparochie (actualment part del municipi de Waadhoeke) sense la pres\u00e8ncia dels seus familiars. El mateix any, 1634, Rembrandt \u00e9s acceptat com a membre del gremi de pintors. Tamb\u00e9 va acceptar un nombre considerable d'estudiants, entre els quals hi havia Ferdinand Bol i Govert Flinck.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 1631", "answer_start": 0}], "id": "P_550_C_3297_Q1", "question": "Quan va morir el pare de Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "a Amsterdam", "answer_start": 64}], "id": "P_550_C_3297_Q2", "question": "On es trasllad\u00e0 Rembrandt despr\u00e9s de la mort del seu pare?"}, {"answers": [{"text": "a exercir com a retratista professional", "answer_start": 194}], "id": "P_550_C_3297_Q3", "question": "Qu\u00e8 comen\u00e7a a fer Rembrandt a Amsterdam?"}, {"answers": [{"text": "Saskia van Uylenburgh", "answer_start": 365}], "id": "P_550_C_3297_Q4", "question": "Amb qui es va casar Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "Ferdinand Bol i Govert Flinck", "answer_start": 987}], "id": "P_550_C_3297_Q5", "question": "Qui hi havia entre els estudiants que va acceptar Rembrandt?"}]}, {"context": "Una altra pintura, Pilat rentant-se les mans, tamb\u00e9 \u00e9s de dubtosa atribuci\u00f3. L'opini\u00f3 cr\u00edtica d'aquesta pintura ha variat des de 1905, quan Wilhelm von Bode el descrigu\u00e9 com \"un treball una mica anormal\" de Rembrandt. Els acad\u00e8mics consideren que \u00e9s de la d\u00e8cada del 1660 i s'ha assignat a un alumne an\u00f2nim, possiblement Arent de Gelder. La composici\u00f3 superficial t\u00e9 semblan\u00e7a amb obres del Rembrandt madur, per\u00f2 no t\u00e9 el control de la il\u00b7luminaci\u00f3 i el modelat del mestre.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "dubtosa", "answer_start": 58}], "id": "P_550_C_3298_Q1", "question": "Com \u00e9s l'atribuci\u00f3 de Pilat rentant-se les mans?"}, {"answers": [{"text": "com \"un treball una mica anormal\" de Rembrandt", "answer_start": 170}], "id": "P_550_C_3298_Q2", "question": "Com va descriure Wilhelm von Bode Pilat rentant-se les mans?"}, {"answers": [{"text": "de la d\u00e8cada del 1660", "answer_start": 250}], "id": "P_550_C_3298_Q3", "question": "De quan es considera que \u00e9s Pilat rentant-se les mans?"}, {"answers": [{"text": "Arent de Gelder", "answer_start": 321}], "id": "P_550_C_3298_Q4", "question": "De qui sembla que \u00e9s Pilat rentant-se les mans?"}, {"answers": [{"text": "La composici\u00f3 superficial", "answer_start": 338}], "id": "P_550_C_3298_Q5", "question": "En qu\u00e8 s'assembla Pilat rentant-se les mans a altres obres de Rembrandt?"}]}, {"context": "En una carta adre\u00e7ada a Huyghens, Rembrandt ofereix l'explicaci\u00f3 del que tractava d'aconseguir amb el seu art: l'expressi\u00f3 m\u00e9s gran del moviment natural.[23] La paraula beweechgelickhijt tamb\u00e9 s'ha interpretat en el sentit d''emoci\u00f3' o 'motivaci\u00f3'. Si es refereix als objectius, als materials o a una altra q\u00fcesti\u00f3, ja queda a interpretaci\u00f3. Rembrandt combina la recerca de la perfecci\u00f3 terrenal i espiritual com cap altre pintor de l'art occidental.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Huyghens", "answer_start": 22}], "id": "P_550_C_3299_Q1", "question": "A qui va adre\u00e7ar una carta Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "l'expressi\u00f3 m\u00e9s gran del moviment natural", "answer_start": 111}], "id": "P_550_C_3299_Q2", "question": "Qu\u00e8 explicava Rembrandt a la carta que tractava d'aconseguir amb el seu art?"}, {"answers": [{"text": "'emoci\u00f3' o 'motivaci\u00f3'", "answer_start": 225}], "id": "P_550_C_3299_Q3", "question": "Com s'ha interpretat tamb\u00e9 la paraula beweechgelickhijt?"}, {"answers": [{"text": "de la perfecci\u00f3 terrenal i espiritual", "answer_start": 371}], "id": "P_550_C_3299_Q4", "question": "Quines recerques combina Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "com cap altre pintor de l'art occidental", "answer_start": 409}], "id": "P_550_C_3299_Q5", "question": "Com combina Rembrandt la recerca de la perfecci\u00f3 terrenal i espiritual en els seus quadres?"}]}, {"context": "Rembrandt va viure m\u00e9s enll\u00e0 del que li permetien els seus mitjans econ\u00f2mics i es vei\u00e9 obligat a subhastar les seves possessions. L'habitual compra d'obres d'art \u2013incloses les que foren fruit del seu propi treball\u2013, de gravats que sovint utilitzava en les seves pintures, i de rareses, van provocar que el 1656 s'arrib\u00e9s a un acord judicial per a evitar-ne la fallida; va haver de vendre la major part de la seva gran col\u00b7lecci\u00f3 de pintures i d'antiguitats. Les llistes que calgu\u00e9 elaborar ens donen una informaci\u00f3 precisa de les seves col\u00b7leccions, amb pintures i dibuixos d'antics mestres, inclosos bustos d'emperadors romans, molts objectes de l'\u00c0sia, com vestits i armadures japoneses, i col\u00b7leccions d'hist\u00f2ria natural i minerals; per\u00f2 els comptes resultants de les vendes de 1657 i 1658 van ser decebedors.[15] Tamb\u00e9 va haver de vendre la seva casa i la seva impremta, i el 1660 es trasllad\u00e0 a un allotjament m\u00e9s modest al Rozengracht.[16][17] Les autoritats i els creditors, en general, s'adaptaren a les circumst\u00e0ncies; per\u00f2 l'excepci\u00f3 varen ser els del gremi de pintors d'Amsterdam, que van crear una nova norma que fixava que ning\u00fa podria comerciar amb Rembrandt. Per evitar aquest problema, el 1660 Hendrickje i Titus van crear una empresa com a distribu\u00efdors d'art, i Rembrandt n'era un empleat.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "les seves possessions", "answer_start": 107}], "id": "P_550_C_3300_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va veure obligat a subhastar Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "el 1656", "answer_start": 303}], "id": "P_550_C_3300_Q2", "question": "Quan va haver de vendre gran part de pintures i antiguitats Rembrandt?"}, {"answers": [{"text": "la seva casa i la seva impremta", "answer_start": 842}], "id": "P_550_C_3300_Q3", "question": "Qu\u00e8 va haver de vendre Rembrandt a part de pintures i antiguitats?"}, {"answers": [{"text": "a un allotjament m\u00e9s modest", "answer_start": 898}], "id": "P_550_C_3300_Q4", "question": "On es trasllad\u00e0 Rembrandt el 1660?"}, {"answers": [{"text": "que ning\u00fa podria comerciar amb Rembrandt", "answer_start": 1132}], "id": "P_550_C_3300_Q5", "question": "Quina norma va fixar el gremi de pintors d'Amsterdam?"}]}]}, {"title": "Ocells", "paragraphs": [{"context": "Els ocells muden peri\u00f2dicament el plomatge. El plomatge est\u00e0ndard d'un ocell que l'ha mudat despr\u00e9s de la cria \u00e9s conegut com el plomatge \"no de cria\" o \u2013 segons la terminologia Humphrey-Parkes \u2013 plomatge \"b\u00e0sic\"; dins del sistema Humphrey-Parkes, els plomatges de cria i les variacions del plomatge b\u00e0sic s\u00f3n coneguts com a plomatges \"alternatius\".[76] En la majoria d'esp\u00e8cies la muda \u00e9s anual, tot i que algunes poden mudar les plomes dues vegades a l'any, i les grans aus rapaces poden mudar-les nom\u00e9s una vegada en uns quants anys. Els patrons de muda varien d'una esp\u00e8cie a l'altra. En els passerins, les plomes de vol s\u00f3n substitu\u00efdes d'una en una, comen\u00e7ant per la ploma prim\u00e0ria m\u00e9s interior. Una vegada ha estat reempla\u00e7ada la cinquena o sisena ploma prim\u00e0ria, comencen a caure les plomes terci\u00e0ries m\u00e9s exteriors. Despr\u00e9s de la muda de les terci\u00e0ries m\u00e9s interiors, comencen a caure les secund\u00e0ries, comen\u00e7ant per les m\u00e9s interiors i continuant cap a l'exterior (muda centr\u00edfuga). Les plomes encobertes prim\u00e0ries m\u00e9s grans es muden simult\u00e0niament amb les prim\u00e0ries amb qu\u00e8 s'encavalquen.[77] Algunes esp\u00e8cies, com els \u00e0necs i les oques, perden totes les plomes de vol alhora, cosa que els deixa temporalment incapa\u00e7os de volar.[78] En general, les cues de la ploma s\u00f3n mudades i substitu\u00efdes comen\u00e7ant pel parell m\u00e9s interior.[77] Tanmateix, els fasi\u00e0nids muden les plomes de la cua de forma centr\u00edpeta.[79] La muda centr\u00edfuga \u00e9s modificada en les plomes caudals dels p\u00edcids i els c\u00e8rtids, de manera que comen\u00e7a amb el segon parell de plomes m\u00e9s interior i acaba amb el parell central de plomes, de manera que conserven una cua funcional per grimpar.[77][80] El patr\u00f3 general dels passerins \u00e9s que les plomes prim\u00e0ries s\u00f3n reempla\u00e7ades cap enfora, les secund\u00e0ries cap endins i la cua des del centre cap enfora.[81] Abans de niar, les femelles de la major part de les esp\u00e8cies adquireixen una placa d'incubaci\u00f3 amb la desaparici\u00f3 de plomes properes al ventre. Aquesta zona de pell est\u00e0 ben alimentada pels vasos sanguinis i ajuda la femella a covar els ous.[82]", "qas": [{"answers": [{"text": "plomatges \"alternatius\"", "answer_start": 325}], "id": "P_77_C_457_Q2", "question": "Com s\u00f3n conegudes en el sistema Humphrey-Parkes les variacions del plomatge b\u00e0sic?"}, {"answers": [{"text": "per la ploma prim\u00e0ria m\u00e9s interior", "answer_start": 666}], "id": "P_77_C_457_Q3", "question": "Per quina ploma comencen els passerins a substituir les plomes de vol?"}, {"answers": [{"text": "els \u00e0necs i les oques", "answer_start": 1125}], "id": "P_77_C_457_Q4", "question": "Quines esp\u00e8cies perden totes les plomes de vol alhora?"}, {"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de la muda de les terci\u00e0ries m\u00e9s interiors", "answer_start": 825}], "id": "P_77_C_457_Q5", "question": "Quan comencen a caure les plomes secund\u00e0ries?"}]}, {"context": "Els humans han domesticat ocells per tenir-los com a animals de companyia i per fins pr\u00e0ctics. Els ocells amb colors llampants, com ara els lloros i els min\u00e0s, s\u00f3n criats en captivitat o tinguts com a animals de companyia, una pr\u00e0ctica que ha dut al tr\u00e0fic il\u00b7legal de certes esp\u00e8cies amena\u00e7ades.[184] Fa segles que s'utilitzen falcons i corbs marins per la ca\u00e7a i la pesca, respectivament. Els coloms missatgers es remunten com a m\u00ednim a l'1 aC i encara tingueren un paper rellevant a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, avui en dia aquestes activitats es duen a terme m\u00e9s aviat com a lleure, entreteniment, turisme[185] o esport (curses de coloms).", "qas": [{"answers": [{"text": "Els humans", "answer_start": 0}], "id": "P_77_C_458_Q1", "question": "Qui ha domesticat ocells?"}, {"answers": [{"text": "en captivitat o tinguts com a animals de companyia", "answer_start": 171}], "id": "P_77_C_458_Q2", "question": "Com s\u00f3n criats els lloros i el min\u00e0s?"}, {"answers": [{"text": "falcons", "answer_start": 328}], "id": "P_77_C_458_Q3", "question": "Quina esp\u00e8cie s'utilitza per la ca\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "un paper rellevant", "answer_start": 465}], "id": "P_77_C_458_Q4", "question": "Qu\u00e8 van tenir els coloms missatgers a la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "pesca", "answer_start": 368}], "id": "P_77_C_458_Q5", "question": "Per a quina activitat s'utilitzen els corbs marins?"}]}, {"context": "La capacitat dels ocells de tornar a un punt prec\u00eds despr\u00e9s de cobrir grans dist\u00e0ncies es coneix des de fa temps; en un experiment de la d\u00e8cada del 1950, una baldriga grisa alliberada a Boston torn\u00e0 a la seva col\u00f2nia de Skomer (Gal\u00b7les) en 13 dies, despr\u00e9s de viatjar uns 5.150 km.[115] Els ocells utilitzen una s\u00e8rie de m\u00e8todes per guiar-se durant les migracions. Els migrants di\u00fcrns utilitzen el Sol per navegar durant el dia, mentre que de nit s'utilitza una br\u00faixola estel\u00b7lar. Els ocells que fan servir el sol compensen el canvi de posici\u00f3 de l'astre al llarg del dia mitjan\u00e7ant un rellotge intern.[46] L'orientaci\u00f3 per mitj\u00e0 de la br\u00faixola estel\u00b7lar dep\u00e8n de la posici\u00f3 de les constel\u00b7lacions que envolten l'Estel del Nord.[116] Algunes esp\u00e8cies complementen aquests mitjans amb la capacitat de percebre el geomagnetisme terrestre mitjan\u00e7ant fotoreceptors especialitzats.[117]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la seva col\u00f2nia de Skomer", "answer_start": 199}], "id": "P_77_C_459_Q1", "question": "On va tornar una baldriga grisa alliberada a Boston?"}, {"answers": [{"text": "13 dies", "answer_start": 240}], "id": "P_77_C_459_Q2", "question": "Quant de temps va trigar la baldriga grisa en arribar a Skomer?"}, {"answers": [{"text": "el sol", "answer_start": 508}], "id": "P_77_C_459_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitzen els migrants di\u00fcrns per navegar durant el dia?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant fotoreceptors especialitzats", "answer_start": 837}], "id": "P_77_C_459_Q4", "question": "Com perceben algunes esp\u00e8cies el geomagnetisme?"}, {"answers": [{"text": "de la posici\u00f3 de les constel\u00b7lacions que envolten l'Estel del Nord.", "answer_start": 662}], "id": "P_77_C_459_Q5", "question": "De qu\u00e8 dep\u00e8n l'orientaci\u00f3 per mitj\u00e0 de la br\u00faixola estel\u00b7lar?"}]}, {"context": "Els humans s'han relacionat amb els ocells des de l'albada de la humanitat, car els ocells s\u00f3n animals molt visibles i comuns.[173] A vegades es tracta d'una relaci\u00f3 mutualista, com per exemple la recol\u00b7lecci\u00f3 de mel col\u00b7laborativa dels indicadors i pobles africans com ara els borana.[174] En altres casos pot ser una relaci\u00f3 comensal, com quan esp\u00e8cies com ara el pardal[175] es beneficien de les activitats humanes. Algunes esp\u00e8cies han esdevingut plagues agr\u00edcoles importants,[176] mentre que altres representen un risc per les aeronaus.[177] Les activitats humanes tamb\u00e9 poden perjudicar els ocells, alguns dels quals estan amena\u00e7ats d'extinci\u00f3 per motius com la ca\u00e7a, saturnisme, pesticides, atropellament o la depredaci\u00f3 per part de gats i gossos dom\u00e8stics.", "qas": [{"answers": [{"text": "borana", "answer_start": 278}], "id": "P_77_C_460_Q1", "question": "Quins pobles africans fan la recol\u00b7lecci\u00f3 de mel col\u00b7laborativa?"}, {"answers": [{"text": "plagues agr\u00edcoles importants", "answer_start": 451}], "id": "P_77_C_460_Q2", "question": "Qu\u00e8 han esdevingut algunes esp\u00e8cies?"}, {"answers": [{"text": "per les aeronaus", "answer_start": 524}], "id": "P_77_C_460_Q3", "question": "Per a qui suposen un risc algunes esp\u00e8cies?"}, {"answers": [{"text": "amb els ocells", "answer_start": 28}], "id": "P_77_C_460_Q4", "question": "Amb qui s'han relacionat els humans des de l'albada de la humanitat?"}, {"answers": [{"text": "molt visibles i comuns", "answer_start": 103}], "id": "P_77_C_460_Q5", "question": "Com s\u00f3n els ocells?"}]}, {"context": "Molts ocells necessiten aigua, tot i que el seu mode d'excreci\u00f3 i la manca de gl\u00e0ndules sudor\u00edpares en redueix la demanda fisiol\u00f2gica.[100] Alguns ocells del desert poden obtenir tota l'aigua que necessiten la humitat present a l'aliment. Tamb\u00e9 poden tenir altres adaptacions com deixar que els pugi la temperatura corporal, evitant aix\u00ed la p\u00e8rdua d'humitat a causa de la refrigeraci\u00f3 evaporativa o el panteix.[101] Les aus marines poden beure aigua de mar gr\u00e0cies a les gl\u00e0ndules de sal que tenen al cap i que expulsen l'exc\u00e9s de sal pels narius.[102]", "qas": [{"answers": [{"text": "sudor\u00edpares", "answer_start": 88}], "id": "P_77_C_461_Q2", "question": "Quin tipus de gl\u00e0ndules no tenen els ocells?"}, {"answers": [{"text": "la p\u00e8rdua d'humitat a causa de la refrigeraci\u00f3 evaporativa o el panteix", "answer_start": 338}], "id": "P_77_C_461_Q3", "question": "Qu\u00e8 evita en els ocells la pujada de temperatura corporal?"}, {"answers": [{"text": "marines", "answer_start": 424}], "id": "P_77_C_461_Q4", "question": "Quines aus poden veure aigua de mar?"}, {"answers": [{"text": "al cap", "answer_start": 498}], "id": "P_77_C_461_Q5", "question": "On tenen les aus marines les gl\u00e0ndules de sal?"}]}, {"context": "Els ocells s\u00f3n un grup de dinosaures ter\u00f2podes amb plomes i, de fet, els \u00fanics dinosaures vivents. Els seus parents vivents m\u00e9s propers s\u00f3n els crocodilis. Els ocells descendeixen dels avialats primitius (incloent-hi l'arque\u00f2pterix) que aparegueren fa aproximadament 160 milions d'anys (Ma) en all\u00f2 que avui en dia \u00e9s la Xina. Les dades gen\u00e8tiques indiquen que els ocells moderns (neornites) evolucionaren durant el Cretaci mitj\u00e0 a tard\u00e0 i es diversificaren molt al voltant de l'extinci\u00f3 del Cretaci-Paleogen (66 Ma), en la qual desaparegueren els pterosaures i els dinosaures no aviaris.", "qas": [{"answers": [{"text": "un grup de dinosaures ter\u00f2podes amb plomes", "answer_start": 15}], "id": "P_77_C_462_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els ocells?"}, {"answers": [{"text": "dels avialats primitius", "answer_start": 180}], "id": "P_77_C_462_Q3", "question": "De qui descendeixen els ocells?"}, {"answers": [{"text": "fa aproximadament 160 milions d'anys", "answer_start": 249}], "id": "P_77_C_462_Q4", "question": "Quan van apar\u00e8ixer els avialats primitius?"}, {"answers": [{"text": "Cretaci-Paleogen", "answer_start": 492}], "id": "P_77_C_462_Q5", "question": "En quin per\u00edode van desapar\u00e8ixer els pterosaures?"}]}]}, {"title": "Pink Floyd", "paragraphs": [{"context": "La Guerra, considerada com la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s greu de la manifestaci\u00f3 de l'alienaci\u00f3 dels altres, \u00e9s tamb\u00e9 un element central de The Wall, i un tema recurrent en la m\u00fasica de la banda.[323] El pare de Waters va morir en combat durant la Segona guerra Mundial, i les seves lletres sovint al\u00b7ludeix als costos de la guerra, inclosos els de \u00abCorporal Clegg\u00bb (1968), \u00abFree Four\u00bb (1972), \u00abUs and Them\u00bb (1973), \u00abWhen the Tigers Broke Free\u00bb i \u00abThe Fletcher Memorial Home\u00bb de The Final Cut (1983), un \u00e0lbum dedicat al seu difunt pare i subtitulat A Requiem for the Postwar Dream.[324] Els temes i la composici\u00f3 de The Wall expressen el fet que Waters es cri\u00e0 en una societat anglesa esgotada, empobrida, dels homes despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial; una condici\u00f3 que afecta negativament les seves relacions personals amb les dones.[325]", "qas": [{"answers": [{"text": "com la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s greu de la manifestaci\u00f3 de l'alienaci\u00f3 dels altres", "answer_start": 23}], "id": "P_273_C_1633_Q1", "question": "Com \u00e9s considerada La Guerra?"}, {"answers": [{"text": "durant la Segona guerra Mundial", "answer_start": 228}], "id": "P_273_C_1633_Q2", "question": "Quan va morir el pare de Waters?"}, {"answers": [{"text": "en una societat anglesa esgotada, empobrida, dels homes despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 652}], "id": "P_273_C_1633_Q3", "question": "On es cri\u00e0 Waters?"}, {"answers": [{"text": "A Requiem for the Postwar Dream", "answer_start": 540}], "id": "P_273_C_1633_Q4", "question": "Quin \u00e9s el subt\u00edtol de l'\u00e0lbum dedicat al pare de Waters?"}, {"answers": [{"text": "als costos de la guerra", "answer_start": 298}], "id": "P_273_C_1633_Q5", "question": "A qu\u00e8 at\u00e9n la lletra de \u00abCorporal Clegg\u00bb?"}]}, {"context": "Durant l'enregistrament de The Wall, Waters, Gilmour i Mason van anar trobant-se m\u00e9s a desgrat amb la manca de contribucions de Wright a l'\u00e0lbum.[156] Gilmour va dir, sobre Wright: \"no havia aportat res en absolut de cap valor a l'\u00e0lbum - feia molt, molt poc\" i \u00e9s per aix\u00f2 que \"el van fer fora\".[157] Segons Mason, \"la contribuci\u00f3 de Rick era apar\u00e8ixer i assistir a les sessions sense fer res, nom\u00e9s 'sent un productor'.\"[158] Waters comentava: \"[Wright] no estava preparat per cooperar fent el disc... [i] va ser acordat per tots... b\u00e9 pot tenir una llarga batalla o [ell] es posen d'acord per ... acabar de fer l'\u00e0lbum, mantenint la seva participaci\u00f3 plena ... per\u00f2 al final d'ella [hauria de] deixar-ho tranquil\u00b7lament. Rick va acceptar.\"[159][162] Concebut com una \u00f2pera rock, The Wall \u00e9s, en el vessant l\u00edric, un altre disc conceptual, aquesta vegada sobre l'a\u00efllament d'una persona a la societat, representat pel mur del t\u00edtol; tamb\u00e9, com havia vingut passant des de The Dark Side of the Moon, The Wall \u00e9s quasi al 100% una obra exclusiva de Waters.", "qas": [{"answers": [{"text": "no havia aportat res en absolut de cap valor", "answer_start": 182}], "id": "P_273_C_1634_Q1", "question": "Qu\u00e8 va dir Gilmour en relaci\u00f3 a la contribuci\u00f3 en l'\u00e0lbum de Wright?"}, {"answers": [{"text": "com una \u00f2pera rock", "answer_start": 762}], "id": "P_273_C_1634_Q2", "question": "Com va ser concebut The Wall?"}, {"answers": [{"text": "amb la manca de contribucions de Wright", "answer_start": 95}], "id": "P_273_C_1634_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es van trobar Wall, Waters, Gilmour i Mason a desgrat durant l'enregistrament de The Wall?"}, {"answers": [{"text": "sobre l'a\u00efllament d'una persona a la societat", "answer_start": 857}], "id": "P_273_C_1634_Q5", "question": "De qu\u00e8 tracta The Wall?"}]}, {"context": "El 2004, la MSNBC va situar a Pink Floyd en la vuitena posici\u00f3 de la seva llista de \"The 10 Best Rock Bands Ever\" (Les 10 millors bandes de rock de sempre).[338] Rolling Stone els va situar a la posici\u00f3 n\u00famero 51 en el seu llistat de \"The 100 Greatest Artists of All Time\" (Els 100 millors artistes de tots els temps).[339] La revista Q va nomenar a Pink Floyd com la banda m\u00e9s gran de tots els temps.[340] VH1 va enfilar-los fins a la 18a posici\u00f3 en la llista dels \"100 Greatest Artists of All Time\" (100 millors artistes de tots els temps).[341] L'escriptor Colin Larkin va situar a Pink Floyd com a n\u00famero 3 en la seva llista dels \"Top 50 Artists Of All Time\" (Top 50 d'artistes de tots els temps), una classificaci\u00f3 basada en les votacions acumulades per cada \u00e0lbum dels artistes inclosos en la seva llista All Time Top 1000 Albums (Top 1000 d'\u00e0lbums de tots els temps).[342]", "qas": [{"answers": [{"text": "2004", "answer_start": 3}], "id": "P_273_C_1636_Q1", "question": "Quan la MSNBC va situar a Pink Floyd en la vuitena posici\u00f3 de la seva llista?"}, {"answers": [{"text": "\"The 10 Best Rock Bands Ever\"", "answer_start": 84}], "id": "P_273_C_1636_Q2", "question": "Com es diu la llista de la MSNBC?"}, {"answers": [{"text": "51", "answer_start": 210}], "id": "P_273_C_1636_Q3", "question": "En quina posici\u00f3 va situar Rolling Stone a Pink Floyd?"}, {"answers": [{"text": "La revista Q", "answer_start": 324}], "id": "P_273_C_1636_Q4", "question": "Qui va nomenar a Pink Floyd com la banda m\u00e9s gran de tots els temps?"}, {"answers": [{"text": "en les votacions acumulades per cada \u00e0lbum dels artistes inclosos en la seva llista", "answer_start": 727}], "id": "P_273_C_1636_Q5", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 basada la classificaci\u00f3 de la llista \"Top 50 Artists Of All Time\"?"}]}, {"context": "Pink Floyd va utilitzar efectes de so innovadors i tecnologia moderna d'enregistrament d'\u00e0udio durant l'enregistrament de The Final Cut. Les contribucions de Mason a l'\u00e0lbum estaven gaireb\u00e9 limitades a treballar amb el sistema Holophonic experimental, una t\u00e8cnica de processament d'\u00e0udio utilitzada per a simular un efecte tridimensional. El sistema utilitzava una cinta est\u00e8reo convencional per a produir un efecte que semblava que mogu\u00e9s el so al voltant del cap de l'oient quan estaven portant auriculars. El proc\u00e9s permetia a un enginyer simular el moviment del so al darrere, a dalt o al costat de les orelles de l'oient.[281]", "qas": [{"answers": [{"text": "efectes de so innovadors i tecnologia moderna d'enregistrament d'\u00e0udio", "answer_start": 24}], "id": "P_273_C_1637_Q1", "question": "Qu\u00e8 va utilitzar Pink Floyd durant l'enregistrament de The Final Cut?"}, {"answers": [{"text": "el sistema Holophonic experimental", "answer_start": 216}], "id": "P_273_C_1637_Q2", "question": "Quina t\u00e8cnica de processament d'\u00e0udio s'utilitza per a simular un efecte tridimensional?"}, {"answers": [{"text": "a treballar amb el sistema Holophonic experimental", "answer_start": 200}], "id": "P_273_C_1637_Q3", "question": "A qu\u00e8 es limitaven les contribucions de Mason a l'album?"}, {"answers": [{"text": "a un enginyer", "answer_start": 528}], "id": "P_273_C_1637_Q4", "question": "A qui permetia el sistema simular el moviment del so al darrere, a dalt o al costat de les orelles de l'oient?"}, {"answers": [{"text": "una cinta est\u00e8reo convencional", "answer_start": 361}], "id": "P_273_C_1637_Q5", "question": "Qu\u00e8 utilitzava el sistema?"}]}, {"context": "Roger Waters, originari de Cambridge, va anar a Londres l'any 1965, per matricular-se a la carrera d'arquitectura a la Regent Street Polytechnic. All\u00e0 va con\u00e8ixer Nick Mason, qui tamb\u00e9 estudiava arquitectura a la mateixa universitat.[6] Van comen\u00e7ar a tocar conjuntament en un grup del qual tamb\u00e9 formaven part Keith Noble (cantant) i Clive Metcalfe (baixista), juntament amb la germana de Noble, Sheilagh. Un altre estudiant d'arquitectura, Richard Wright, s'hi va unir m\u00e9s tard aquell mateix any i, per tant, el grup va esdevenir un sextet que anomenaren Sigma 6, la primera banda a incloure a Waters, Wright i Mason.[7][nota 1] En aquesta \u00e8poca, tant Waters com Wright tocaven la guitarra. La banda va comen\u00e7ar a actuar en funcions privades, mentre que els assajos els duien a terme en una casa de te situada als soterranis de la Regent Street Polytechnic. Tocaven can\u00e7ons de The Searchers i material escrit pel seu m\u00e0nager i compositor, i a la vegada company d'estudis, Ken Chapman.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cambridge", "answer_start": 27}], "id": "P_273_C_1638_Q1", "question": "D'on era originari Robert Waters?"}, {"answers": [{"text": "Nick Mason", "answer_start": 163}], "id": "P_273_C_1638_Q4", "question": "A qui va con\u00e8ixer Roger Waters a la Regent Street Polytechnic?"}, {"answers": [{"text": "Sheilagh", "answer_start": 397}], "id": "P_273_C_1638_Q5", "question": "Com es deia la germana de Noble?"}]}]}, {"title": "The Final Cut", "paragraphs": [{"context": "A excepci\u00f3 de la pista introduct\u00f2ria, \u00abThe Post War Dream\u00bb, la primera cara \u00e9s una \u00f2pera rock curta que tracta sobre la dif\u00edcil situaci\u00f3 mental d'un veter\u00e0 de la Segona Guerra Mundial. El protagonista es converteix en un professor d'escola abusiu i al llarg de les cinc seg\u00fcents pistes (\u00abYour Possible Pasts\u00bb, \u00abOne of the Few\u00bb, \u00abThe Hero's Return\u00bb, \u00abThe Gunner's Dream\u00bb i \u00abParanoid Eyes\u00bb) s'examina en detall la seva vida despr\u00e9s de la guerra, centrant-se en la depressi\u00f3 a conseq\u00fc\u00e8ncia del trastorn per estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. Es va allunyant de la seva esposa i el persegueix la mem\u00f2ria de la mort dels seus companys soldats, incloent les \u00faltimes paraules d'un artiller sentides a trav\u00e9s d'un int\u00e8rfon. En un desig de tornar a controlar la seva vida, paga les seves frustracions amb els seus alumnes. Aquest personatge ja havia aparegut anteriorment a l'\u00e0lbum previ de Pink Floyd, The Wall, on se li atribueix haver abusat del protagonista en la seva etapa escolar. En la narrativa de The Wall, espec\u00edficament en la can\u00e7\u00f3 \u00abThe Happiest Days of Our Lives\u00bb, t\u00e9 una esposa \"psicop\u00e0tica\", qui li apallissava tot sovint. El tema torna a apar\u00e8ixer en \u00abThe Hero's Return\u00bb com una sensaci\u00f3 d'alienaci\u00f3 que sent el veter\u00e0 cap a la seva dona i els seus voltants. La porci\u00f3 d'\u00f2pera rock del disc acaba amb \u00abParanoid Eyes\u00bb, on el veter\u00e0 es refugia en l'alcohol, triant aix\u00ed ocultar els seus veritables problemes a la resta del m\u00f3n.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00abThe Post War Dream\u00bb", "answer_start": 38}], "id": "P_561_C_3361_Q1", "question": "Quina \u00e9s la pista introduct\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "sobre la dif\u00edcil situaci\u00f3 mental d'un veter\u00e0 de la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 111}], "id": "P_561_C_3361_Q2", "question": "Sobre qu\u00e8 tracta l'\u00f2pera rock de la primera cara?"}, {"answers": [{"text": "en un professor d'escola abusiu", "answer_start": 215}], "id": "P_561_C_3361_Q3", "question": "En qu\u00e8 es converteix el protagonista?"}, {"answers": [{"text": "a conseq\u00fc\u00e8ncia del trastorn per estr\u00e8s posttraum\u00e0tic", "answer_start": 472}], "id": "P_561_C_3361_Q4", "question": "Per qu\u00e8 pateix depressi\u00f3 el veter\u00e0 de la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "en l'alcohol", "answer_start": 1336}], "id": "P_561_C_3361_Q5", "question": "On es refugia el veter\u00e0 en \u00abParanoid Eyes\u00bb?"}]}, {"context": "Per acompanyar a l'\u00e0lbum, es va llan\u00e7ar un curtmetratge anomenat The Final Cut. La pel\u00b7l\u00edcula, basada en una selecci\u00f3 de can\u00e7ons del disc,[nota 6] va ser produ\u00efda per Waters i dirigida pel seu cunyat Willie Christie. Per a la seva elaboraci\u00f3 es van usar quatre can\u00e7ons: \u00abThe Gunner's Dream\u00bb, \u00abThe Final Cut\u00bb, \u00abThe Fletcher Memorial Home\u00bb i \u00abNot Now John\u00bb.[32] S'hi veu a Waters explicant-li els seus secrets m\u00e9s \u00edntims a un psiquiatre anomenat A. Parker-Marshall. Tamb\u00e9 apareix a la pel\u00b7l\u00edcula Alex McAvoy, qui ja havia participat en Pink Floyd The Wall.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una selecci\u00f3 de can\u00e7ons del disc", "answer_start": 102}], "id": "P_561_C_3362_Q2", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 basada la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "Willie Christie", "answer_start": 200}], "id": "P_561_C_3362_Q4", "question": "Qui era el cunyat de Waters?"}, {"answers": [{"text": "\u00abThe Gunner's Dream\u00bb, \u00abThe Final Cut\u00bb, \u00abThe Fletcher Memorial Home\u00bb i \u00abNot Now John\u00bb", "answer_start": 270}], "id": "P_561_C_3362_Q5", "question": "Quines can\u00e7ons es van fer servir en el curtmetratge The Final Cut?"}]}, {"context": "Tot i que Waters i Gilmour inicialment van treballar junts, arribant fins i tot a jugar al Donkey Kong en el seu temps lliure, la tensi\u00f3 dins de la banda va anar en augment. Finalment van decidir treballar separadament. Andy Jackson (coenginyer) va treballar amb Waters en les parts vocals, mentre que Guthrie va treballar amb Gilmour a les peces de guitarra. Es veien ocasionalment per discutir sobre el treball completat i encara que aquesta metodologia no era del tot inusual, Gilmour va comen\u00e7ar a notar la tensi\u00f3. Kamen tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a sentir la pressi\u00f3; Waters mai no va ser un vocalista confident, arribant fins i tot en una ocasi\u00f3, despr\u00e9s de diverses preses i notar que Kamen escrivia alguna cosa en una llibreta, a demanar-li enfadat que li mostr\u00e9s el que escrivia, per trobar que el pianista havia estat escrivint repetidament \"I Must Not Fuck Sheep\" (No he de cardar ovelles).[22][23]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Donkey Kong", "answer_start": 88}], "id": "P_561_C_3363_Q1", "question": "A qu\u00e8 jugaven Waters i Gilmour en el seu temps lliure?"}, {"answers": [{"text": "en augment", "answer_start": 162}], "id": "P_561_C_3363_Q2", "question": "Com anava la tensi\u00f3 dins la banda?"}, {"answers": [{"text": "Andy Jackson", "answer_start": 220}], "id": "P_561_C_3363_Q3", "question": "Qui va treballar amb Waters en les parts vocals?"}, {"answers": [{"text": "les peces de guitarra", "answer_start": 337}], "id": "P_561_C_3363_Q4", "question": "Qu\u00e8 treballaven junts Guthrie i Gilmour?"}, {"answers": [{"text": "en una llibreta", "answer_start": 710}], "id": "P_561_C_3363_Q5", "question": "On escrivia Kamen?"}]}, {"context": "Igual com en llan\u00e7aments previs de Pink Floyd, per a The Final Cut es van usar efectes de so combinats amb enregistraments d'\u00e0udio replets d'aven\u00e7os i innovacions tecnol\u00f2giques. Les contribucions de Mason van estar limitades gaireb\u00e9 exclusivament a gravar efectes de so per al sistema al\u00b7lof\u00f2nic experimental, una t\u00e8cnica de processament d'\u00e0udio usada per afegir un efecte tridimensional als enregistraments (The Final Cut \u00e9s el segon \u00e0lbum de la hist\u00f2ria en comptar amb aquesta tecnologia).[24] La t\u00e8cnica apareix a \u00abGet Your Filthy Hands Off My Desert\u00bb, fent que l'efecte d'una explosi\u00f3 sembli que envolta a l'oient. Els efectes utilitzats als anteriors \u00e0lbums de Pink Floyd tamb\u00e9 tornen a apar\u00e8ixer; el vent de Meddle (1971) es reutilitza, de la mateixa manera que algunes parts de The Dark Side of the Moon (1973), Wish You Were Here (1975), Animals (1977) i The Wall (1979).[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb enregistraments d'\u00e0udio replets d'aven\u00e7os i innovacions tecnol\u00f2giques", "answer_start": 103}], "id": "P_561_C_3364_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es van combinar els efectes de so en The Final Cut?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 exclusivament a gravar efectes de so per al sistema al\u00b7lof\u00f2nic experimental", "answer_start": 225}], "id": "P_561_C_3364_Q2", "question": "A qu\u00e8 es van limitar les contribucions de Mason?"}, {"answers": [{"text": "una t\u00e8cnica de processament d'\u00e0udio", "answer_start": 310}], "id": "P_561_C_3364_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el sistema al\u00b7lof\u00f2nic experimental?"}, {"answers": [{"text": "per afegir un efecte tridimensional als enregistraments", "answer_start": 352}], "id": "P_561_C_3364_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitza es sistema al\u00b7lof\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "\u00abGet Your Filthy Hands Off My Desert\u00bb", "answer_start": 517}], "id": "P_561_C_3364_Q5", "question": "En quin \u00e0lbum de Pink Floyd apareix la t\u00e8cnica de processament d'\u00e0udio?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de mesos de males relacions i d'una confrontaci\u00f3 final, es va treure a Gilmour dels cr\u00e8dits com a productor, reflectint el que Waters sentia sobre les seves pobres contribucions a l'hora de compondre. Waters despr\u00e9s va admetre que tamb\u00e9 va estar sota una gran pressi\u00f3 i que al principi de la producci\u00f3 de The Final Cut va arribar a pensar que mai m\u00e9s no treballaria ni amb Gilmour ni Mason. Encara que va arribar a insinuar que llan\u00e7aria el disc com a projecte en solitari, Pink Floyd tenia contracte amb EMI, per la qual cosa era molt improbable que aix\u00f2 pass\u00e9s.[22] A m\u00e9s, Mason es va mantenir allunyat de tot mentre lluitava amb problemes maritals.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb EMI", "answer_start": 509}], "id": "P_561_C_3365_Q2", "question": "Amb qui tenia contracte Pink Floyd?"}, {"answers": [{"text": "maritals", "answer_start": 650}], "id": "P_561_C_3365_Q3", "question": "Amb quins problemes lluitava Mason?"}, {"answers": [{"text": "males", "answer_start": 20}], "id": "P_561_C_3365_Q4", "question": "Com eren les relacions entre Gilmour i Waters?"}, {"answers": [{"text": "que mai m\u00e9s no treballaria ni amb Gilmour ni Mason", "answer_start": 347}], "id": "P_561_C_3365_Q5", "question": "Qu\u00e8 va arribar a pensar Waters al principi de la producci\u00f3 de The Final Cut?"}]}, {"context": "La segona part de l'\u00e0lbum tracta sobre diversos temes b\u00e8l\u00b7lics. \u00abSouthampton Dock\u00bb \u00e9s un lament dedicat als herois de guerra que tornen i per als soldats que s'encaminen cap a una mort segura,[17] mentre que \u00abNot Now John\u00bb parla de la ignor\u00e0ncia de la societat cap als problemes econ\u00f2mics i pol\u00edtics.[18] \u00abGet Your Filthy Hands Off My Desert\u00bb tracta sobre els sentiments de Waters cap a la guerra i la invasi\u00f3, i \u00abThe Fletcher Memorial Home\u00bb reflecteix les seves fantasies sobre reunir pol\u00edtics com Leonid Br\u00e9jnev, Menahem Begin i Margaret Thatcher per executar-los tots.[19] La can\u00e7\u00f3 The Final Cut versa sobre les intimitats m\u00e9s profundes de Waters; la lletra tracta les repercussions provinents de l'a\u00efllament i les repressions sexuals, mentre intenta cometre su\u00efcidi i s'esfor\u00e7a per reconnectar amb el m\u00f3n que t\u00e9 al seu voltant. L'\u00e0lbum acaba amb \u00abTwo Suns in the Sunset\u00bb, una can\u00e7\u00f3 que retrata un holocaust nuclear, donant com a resultat final un m\u00f3n obsessionat amb la guerra i el control.[17][19]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre diversos temes b\u00e8l\u00b7lics", "answer_start": 33}], "id": "P_561_C_3366_Q1", "question": "Sobre qu\u00e8 tracta la segona part de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "de la ignor\u00e0ncia de la societat cap als problemes econ\u00f2mics i pol\u00edtics", "answer_start": 229}], "id": "P_561_C_3366_Q2", "question": "De qu\u00e8 parla \u00abNot Now John\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "\u00abGet Your Filthy Hands Off My Desert\u00bb", "answer_start": 305}], "id": "P_561_C_3366_Q3", "question": "En quin tema es tracten els sentiments de Waters envers la guerra i la invasi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "sobre les intimitats m\u00e9s profundes de Waters", "answer_start": 605}], "id": "P_561_C_3366_Q5", "question": "Sobre qu\u00e8 versa la can\u00e7\u00f3 The Final Cut?"}]}]}, {"title": "Henri Matisse", "paragraphs": [{"context": "Matisse va mantenir una llarga associaci\u00f3 amb el col\u00b7leccionista d'art rus Serguei Shchukin. Va crear per a ell una de les seves grans obres, La dansa (1909), com a part d'un enc\u00e0rrec de dues pintures; l'altre quadre va ser La m\u00fasica (1910). Una versi\u00f3 anterior de La dansa (1909) es troba a la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu d'Art Modern de Nova York.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Serguei Shchukin", "answer_start": 75}], "id": "P_135_C_805_Q1", "question": "Amb qui va mantenir una llarga associaci\u00f3 Matisse?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 187}], "id": "P_135_C_805_Q3", "question": "Quantes pintures li havia encarregat Serguei Shchukin a Matisse?"}, {"answers": [{"text": "La m\u00fasica", "answer_start": 224}], "id": "P_135_C_805_Q4", "question": "Quina va ser l'altra pintura?"}, {"answers": [{"text": "Museu d'Art Modern de Nova York", "answer_start": 310}], "id": "P_135_C_805_Q5", "question": "On trobem una versi\u00f3 anterior de La dansa de Matisse?"}]}, {"context": " Els seus amics van crear i finan\u00e7ar l'Acad\u00e8mia Matisse, ubicada a Par\u00eds, primer al Convent des Oiseaux, i despr\u00e9s a l'Hotel Biron. Era una escola privada i no comercial, en la qual Matisse formava els artistes joves, especialment estrangers, i el centre va estar funcionant des de 1907 fins al 1911. Hans Purrmann i Sarah Stein es trobaven entre alguns dels seus alumnes m\u00e9s fidels.[16] A les seves lli\u00e7ons de pintura, feia aquesta recomanaci\u00f3 als seus alumnes:", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Acad\u00e8mia Matisse", "answer_start": 37}], "id": "P_135_C_806_Q1", "question": "Qu\u00e8 van crear els seus amics?"}, {"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 67}], "id": "P_135_C_806_Q2", "question": "A quina ciutat \u00e9s l'Acad\u00e8mia Matisse?"}, {"answers": [{"text": "privada", "answer_start": 147}], "id": "P_135_C_806_Q3", "question": "Quin tipus d'escola era?"}, {"answers": [{"text": "artistes joves", "answer_start": 202}], "id": "P_135_C_806_Q4", "question": "Qui formava Matisse?"}, {"answers": [{"text": "Hans Purrmann i Sarah Stein", "answer_start": 301}], "id": "P_135_C_806_Q5", "question": "Quin hi havia entre els seus alumnes?"}]}, {"context": "Henri Matisse o Henri-\u00c9mile-Beno\u00eet Matisse (Le Cateau-Cambr\u00e9sis, 31 de desembre de 1869 - Ni\u00e7a, 3 de novembre de 1954) fou un pintor, escultor i dissenyador franc\u00e8s, que va destacar per un \u00fas caracter\u00edstic del color i per un dibuix fluid, brillant i original. Com a dibuixant, gravador i escultor, per\u00f2 principalment com a pintor, Matisse \u00e9s un dels artistes m\u00e9s importants de l'art modern. Tot i que \u00e9s considerat com el m\u00e0xim representant del fauvisme, estil que conre\u00e0 els seus primers anys, tamb\u00e9 ha estat aclamat com un dels representants de la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica de la pintura francesa.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Henri-\u00c9mile-Beno\u00eet Matisse", "answer_start": 16}], "id": "P_135_C_807_Q1", "question": "Quin era el nom complet de Henri Matisse?"}, {"answers": [{"text": "pintor, escultor i dissenyador", "answer_start": 126}], "id": "P_135_C_807_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser?"}, {"answers": [{"text": "fluid, brillant i original", "answer_start": 232}], "id": "P_135_C_807_Q3", "question": "Com era el seu dibuix?"}, {"answers": [{"text": "un dels artistes m\u00e9s importants de l'art modern", "answer_start": 342}], "id": "P_135_C_807_Q4", "question": "En qu\u00e8 es va convertir com a pintor?"}, {"answers": [{"text": "fauvisme", "answer_start": 445}], "id": "P_135_C_807_Q5", "question": "De quin moviment se'l considera m\u00e0xim representant?"}]}, {"context": "El 1951, va acabar un projecte de quatre anys per dissenyar l'interior, el vidre de les finestres i la decoraci\u00f3 de la Capella del Roser del convent dominic\u00e0 de Vence. Aquest projecte va ser el resultat de l'estreta amistat entre Matisse i la germana Jacques-Marie, una monja que, el 1941, ell havia contractat quan era la seva infermera perqu\u00e8 li fes de model; posteriorment, es va fer monja dominicana. Es van retrobar de nou a Vence i van iniciar la col\u00b7laboraci\u00f3. La hist\u00f2ria est\u00e0 narrada al seu llibre Henri Matisse: La Chapelle de Vence (1992), i al documental del 2003 A Model for Matisse (Una model per a Matisse).[22] Va completar la decoraci\u00f3 de l'interior d'aquesta capella amb un crucifix per a l'altar, pr\u00e0cticament l'\u00faltima de les seves escultures i la primera que realitzava des del 1932.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jacques-Marie", "answer_start": 251}], "id": "P_135_C_808_Q2", "question": "Amb qui tenia una estreta amistat?"}, {"answers": [{"text": "de model", "answer_start": 352}], "id": "P_135_C_808_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 l'havia contractat Matisse?"}, {"answers": [{"text": "Henri Matisse: La Chapelle de Vence", "answer_start": 507}], "id": "P_135_C_808_Q4", "question": "A quin llibre s'explica aquesta hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "amb un crucifix per a l'altar", "answer_start": 685}], "id": "P_135_C_808_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 va completar la decoraci\u00f3 de la capella?"}]}, {"context": "El 1939, es va separar de la seva dona, amb qui feia 41 anys que estava casat. El 1941, li van diagnosticar un c\u00e0ncer i va ser hospitalitzat a la cl\u00ednica Parc de Lyon, on es va sotmetre a una colostomia. Els seus metges li van donar sis mesos de vida, i va comen\u00e7ar a utilitzar una cadira de rodes. Fins a la seva mort, seria at\u00e8s per una noia russa, Lydia Delektorskaya, que anteriorment havia estat una de les seves models.", "qas": [{"answers": [{"text": "1939", "answer_start": 3}], "id": "P_135_C_809_Q2", "question": "Quin any es va separar?"}, {"answers": [{"text": "c\u00e0ncer", "answer_start": 111}], "id": "P_135_C_809_Q3", "question": "Qu\u00e8 li van diagnosticar?"}, {"answers": [{"text": "una cadira de rodes", "answer_start": 278}], "id": "P_135_C_809_Q4", "question": "Qu\u00e8 va haver d'utilitzar?"}, {"answers": [{"text": "una de les seves models", "answer_start": 401}], "id": "P_135_C_809_Q5", "question": "Qu\u00e8 havia estat Lydia Delektorskaya?"}]}]}, {"title": "Demetrio e Polibio", "paragraphs": [{"context": "La trama transcorre al segle II aC a l'imperi Part. El rei dels parts, Polibio, ha criat com a fill seu el jove Siveno i, coneixent l'amor que aquest sent per la seva filla Lisinga, est\u00e0 disposat a casar-los. No obstant aix\u00f2 apareix l'ambaixador de S\u00edria per exigir la restituci\u00f3 de Siveno al seu pa\u00eds d'origen. L'ambaixador \u00e9s en realitat el rei de S\u00edria, i Siveno el seu fill. Per recuperar-lo decideix raptar-lo, per\u00f2 finalment s'apodera de Lisinga. Despr\u00e9s de diverses renyines i confusions, tot acaba amb la reconciliaci\u00f3 dels dos reis i l'idil\u00b7li dels amants.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle II aC", "answer_start": 20}], "id": "P_537_C_3217_Q1", "question": "Quan transcorre la trama?"}, {"answers": [{"text": "a l'imperi Part", "answer_start": 35}], "id": "P_537_C_3217_Q2", "question": "On transcorre la trama?"}, {"answers": [{"text": "Polibio", "answer_start": 71}], "id": "P_537_C_3217_Q3", "question": "Qui \u00e9s el rei dels parts?"}, {"answers": [{"text": "el rei de S\u00edria", "answer_start": 340}], "id": "P_537_C_3217_Q5", "question": "Qui \u00e9s en realitat l'ambaixador de S\u00edria?"}]}, {"context": "Demetrio e Polibio va ser la primera \u00f2pera de Rossini, escrita durant la seva adolesc\u00e8ncia, per\u00f2 no estrenada en condicions fins al 1812, quan ja tenia vint anys i ja havia compost quatre \u00f2peres.[4] Als catorze anys (1806), Rossini es va inscriure al Liceo Musicale de Bolonya, acabat de crear feia dos anys pel pare Martini.[5] All\u00e0 va rebre classes de piano i violoncel de Vincenzo Cavedagna, i posteriorment contrapunt d'Angelo Tesei,[5] un alumne de Stanislao Mattei, que finalment tamb\u00e9 acabaria sent un dels seus professors m\u00e9s qualificats.[6] Al Liceo va estudiar intensament i amb passi\u00f3 les obres de Haydn i Mozart, fet que li va permetre millorar les seves nocions de llenguatge musical. En aquell moment aquest era l'\u00fanic lloc d'It\u00e0lia on es podien trobar les partitures dels dos m\u00fasics alemanys.[7] En aquesta \u00e8poca se'l coneixia amb el sobrenom de \u00abil tedeschino\u00bb ('el petit alemany'). Tamb\u00e9 fou acceptat com a cantor a l'Acad\u00e8mia i all\u00ed coneix a Isabella Colbran,[6] cantant l\u00edrica que el sobrepassava en edat, amb la qual contragu\u00e9 matrimoni uns anys m\u00e9s tard i de la qual se separ\u00e0 el 1830.", "qas": [{"answers": [{"text": "durant la seva adolesc\u00e8ncia", "answer_start": 63}], "id": "P_537_C_3218_Q1", "question": "Quan va escriure Rossini Demetrio e Polibio?"}, {"answers": [{"text": "Demetrio e Polibio", "answer_start": 0}], "id": "P_537_C_3218_Q2", "question": "Quin any es va estrenar Demetrio e Polibio?"}, {"answers": [{"text": "vint", "answer_start": 152}], "id": "P_537_C_3218_Q3", "question": "Quants anys tenia Rossini quan es va estrenar Demetrio e Polibio?"}, {"answers": [{"text": "al Liceo Musicale de Bolonya", "answer_start": 248}], "id": "P_537_C_3218_Q4", "question": "On es va inscriure Rossini quan tenia catorze anys?"}, {"answers": [{"text": "Stanislao Mattei", "answer_start": 454}], "id": "P_537_C_3218_Q5", "question": "Quin va fer classes de piano i violoncel a Rossini?"}]}, {"context": "El seu nom no apareix en els registres de les classes de violoncel, piano i contrapunt al Liceo de Bolonya des de mitjans de desembre de 1807 fins a mitjans de mar\u00e7 1808.[6] El 1808 \u00e9s un any d'intens treball per al jove compositor que, a m\u00e9s d'escriure les dues obertures conegudes com Al Conventello i Obbligata a contrabasso, es presenta al p\u00fablic per primera vegada l'11 d'agost al Liceo Musicale amb la cantata Il pinato d'armonia sulla morte di Orfeo sobre un text pel Pare Girolamo Ruggia. Escriu una Sinfonia a pi\u00f9 strumenti obbligati i una Sinfonia concertata, el 28 d'agost per al concert de final de curs de lliurament de premis al Liceo. Durant els seus anys de Bolonya \u00e9s testimoni de com veien la llum almenys dues obres sagrades: les misses de Ravenna i Mil\u00e0 (amb el nom dels llocs on van ser escrites o almenys trobades).[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "des de mitjans de desembre de 1807 fins a mitjans de mar\u00e7 1808", "answer_start": 107}], "id": "P_537_C_3219_Q1", "question": "Quan no apareix el seu nom als registres del Liceo de Bolonya?"}, {"answers": [{"text": "l'11 d'agost", "answer_start": 370}], "id": "P_537_C_3219_Q3", "question": "Quan es presenta per primera vegada al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "al Liceo Musicale", "answer_start": 383}], "id": "P_537_C_3219_Q4", "question": "On es presenta per primera vegada al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "Il pinato d'armonia sulla morte di Orfeo", "answer_start": 416}], "id": "P_537_C_3219_Q5", "question": "Amb quina obra es presenta per primera vegada al p\u00fablic?"}]}, {"context": "Polibio, rei de P\u00e0rtia, \u00e9s el protector de la seva filla Lisinga i del seu amant Siveno. Tothom creu que Siveno \u00e9s el fill de Minteus, un ministre de Demetrio, rei de S\u00edria, per\u00f2 en realitat \u00e9s el fill de Demetrio, amb el qual est\u00e0 barallat des de fa molt de temps. Demetrio, que culpa a Minteus de la desaparici\u00f3 del seu fill, arriba a la cort dels parts sota el nom d'Eumenes, un missatger reial, i requereix a Siveno que torni a S\u00edria, per\u00f2 Polibio s'hi nega. Siveno i Lisinga celebren el seu matrimoni. Polibio confia a Siveno que est\u00e0 preocupat pel que va passar, per\u00f2 Siveno el tranquil\u00b7litza. Mentrestant, Eumenes (Demetrio) Siveno conspira per segrestar-lo i portar-lo de tornada a S\u00edria. Llavors suborna els criats i els guardes i per entrar de nit a la cort dels parts. No obstant aix\u00f2, quan arriba al dormitori de la parella, nom\u00e9s troba a Lisinga sola, i la segresta. Polibio i Siveno tracten en va d'aturar-lo.", "qas": [{"answers": [{"text": "de Minteus", "answer_start": 123}], "id": "P_537_C_3220_Q3", "question": "De qui creuen que es fill Siveno?"}, {"answers": [{"text": "e torni a S\u00edria", "answer_start": 422}], "id": "P_537_C_3220_Q5", "question": "Qu\u00e8 requereix Eumenes a Siveno?"}]}, {"context": "Per con\u00e8ixer m\u00e9s sobre l'obra cal acudir a les declaracions que el mateix compositor va fer a Ferdinand Hiller el 1856 (44 anys despr\u00e9s de la primera representaci\u00f3 de l'\u00f2pera). Rossini va comen\u00e7ar a compondre Demetrio e Polibio gaireb\u00e9 per diversi\u00f3 (almenys aix\u00f2 deia). No se sap quant va trigar a completar l'obra, que probablement va escriure entre els anys 1806 i 1809. Va ser una col\u00b7laboraci\u00f3 amb la fam\u00edlia de Domenico Mombelli, tenor i compositor i un dels primers que va creure en el talent de Rossini, i la seva esposa, Vincenzina Vigan\u00f2 (germana del c\u00e8lebre core\u00f2graf Salvatore Vigan\u00f2), que va escriure el text per a aquest dramma serio en dos actes.[8] Es va fer bon amic del tenor i de les seves dues filles Ester i Marianna, per a les que va escriure la cantata La morte di Didone.", "qas": [{"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 per diversi\u00f3", "answer_start": 228}], "id": "P_537_C_3222_Q1", "question": "Com va comen\u00e7au Rossini a compondre Demetrio e Polibio?"}, {"answers": [{"text": "entre els anys 1806 i 1809", "answer_start": 345}], "id": "P_537_C_3222_Q2", "question": "Quan va escriure probablement Demetrio e Polibio?"}, {"answers": [{"text": "amb la fam\u00edlia de Domenico Mombelli", "answer_start": 398}], "id": "P_537_C_3222_Q3", "question": "Amb quina fam\u00edlia va col\u00b7laborar Rossini per escriure Demetrio e Polibio?"}, {"answers": [{"text": "tenor i compositor", "answer_start": 435}], "id": "P_537_C_3222_Q4", "question": "Qui era Domenico Mombelli?"}, {"answers": [{"text": "en el talent de Rossini", "answer_start": 486}], "id": "P_537_C_3222_Q5", "question": "En qu\u00e8 va creure Domenico Mombelli?"}]}]}, {"title": "Smilodon", "paragraphs": [{"context": "El problema principal d'aquesta teoria \u00e9s que \u00e9s totalment hipot\u00e8tica car no s'ha trobat cap mena d'evid\u00e8ncia de malalties d'aquest caire. A m\u00e9s, una malaltia ha de ser extremament virulent per exterminar tots els individus d'un g\u00e8nere o esp\u00e8cie. Fins i tot una malaltia tan virulenta com el Virus del Nil Occidental dif\u00edcilment podria causar una extinci\u00f3.[24] Finalment, sembla gaireb\u00e9 impossible que una malaltia pogu\u00e9s ser a la vegada prou selectiva com per no matar esp\u00e8cies prou relacionades per\u00f2 de diferent mida i prou ample per matar esp\u00e8cies de molts tipus diferents d'animals (ocells, mam\u00edfers, r\u00e8ptils\u2026).", "qas": [{"answers": [{"text": "que \u00e9s totalment hipot\u00e8tica", "answer_start": 42}], "id": "P_268_C_1603_Q1", "question": "Quin \u00e9s el problema principal de la teoria?"}, {"answers": [{"text": "extremament virulent", "answer_start": 169}], "id": "P_268_C_1603_Q2", "question": "Com ha de ser una malaltia per exterminar tots els individus d'una esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "de malalties d'aquest caire", "answer_start": 110}], "id": "P_268_C_1603_Q3", "question": "De qu\u00e8 no s'ha trobat cap evid\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "prou selectiva", "answer_start": 438}], "id": "P_268_C_1603_Q5", "question": "Qu\u00e8 sembla impossible que pogu\u00e9s ser una malaltia?"}]}, {"context": "El Ranxo La Brea \u00e9s una zona de Calif\u00f2rnia (Estats Units) c\u00e8lebre pels nombrosos llacs d'asfalt que cont\u00e9. Al llarg de les \u00faltimes desenes de milers d'anys, s'ha filtrat asfalt del terra, formant centenars de basses enganxoses en qu\u00e8 els animals quedaven atrapats i, incapa\u00e7os de sortir-ne, morien. L'asfalt tamb\u00e9 contribu\u00efa a la fossilitzaci\u00f3 de les restes dels animals. Al jaciment s'hi han trobat prop de sis mil exemplars d'ocells, uns 3.500 exemplars de mam\u00edfers i grans quantitats de r\u00e8ptils, amfibis i peixos.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "una zona de Calif\u00f2rnia", "answer_start": 20}], "id": "P_268_C_1604_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Ranxo La Brea?"}, {"answers": [{"text": "pels nombrosos llacs d'asfalt que cont\u00e9", "answer_start": 66}], "id": "P_268_C_1604_Q2", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s c\u00e8lebre el Ranxo La Brea?"}, {"answers": [{"text": "enganxoses", "answer_start": 216}], "id": "P_268_C_1604_Q3", "question": "Com s\u00f3n les basses en qu\u00e8 els animals quedaven atrapats?"}, {"answers": [{"text": "prop de sis mil", "answer_start": 400}], "id": "P_268_C_1604_Q4", "question": "Quants exemplars d'ocells s'han trobat prop del jaciment?"}, {"answers": [{"text": "de mam\u00edfers", "answer_start": 456}], "id": "P_268_C_1604_Q5", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n els 3.500 exemplars que s'han trobat al jaciment?"}]}, {"context": "Vivint sol, la vida es torna molt m\u00e9s dura per Half-Tooth. Mentre liderava el grup, no li havia calgut sortir a ca\u00e7ar car eren les femelles les que ca\u00e7aven. Es refugia dins un bosc d'arbusts. Mentrestant, els germans es preparen per matar les cries de Half-Tooth, car les femelles no acceptaran la seva autoritat mentre les cries estiguin en vida. Half-Tooth troba un Megatherium, un peres\u00f3s gegant del qual s'ha d'allunyar per evitar ser atacat.", "qas": [{"answers": [{"text": "molt m\u00e9s dura", "answer_start": 29}], "id": "P_268_C_1605_Q2", "question": "Com es torna la vida per a Half-Tooth vivint sol?"}, {"answers": [{"text": "dins un bosc d'arbusts", "answer_start": 168}], "id": "P_268_C_1605_Q3", "question": "On es refugia Half-Tooth?"}, {"answers": [{"text": "per matar les cries de Half-Tooth", "answer_start": 229}], "id": "P_268_C_1605_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 es preparen els germans?"}, {"answers": [{"text": "un peres\u00f3s gegant", "answer_start": 381}], "id": "P_268_C_1605_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s un Megatherium?"}]}, {"context": "El mascle que ha salvat la cria \u00e9s anomenat Half-Tooth (\u00abmitja dent\u00bb) i \u00e9s el mascle dominant del seu grup. Tanmateix, recentment han arribat dos mascles, que s\u00f3n germans i que es preparen per intentar prendre a Half-Tooth la posici\u00f3 de domin\u00e0ncia. Durant el seu regnat com a l\u00edder del grup, Half-Tooth ha engendrat moltes cries i ha foragitat molts rivals, per\u00f2 \u00e9s la primera vegada que es veu desafiat per dos oponents alhora. Half-Tooth surt a combatre els dos germans, mentre les femelles es donen pressa per amagar les cries. Half-Tooth \u00e9s derrotat pels germans i es veu obligat a fugir, abandonant el seu grup.", "qas": [{"answers": [{"text": "El mascle que ha salvat la cria", "answer_start": 0}], "id": "P_268_C_1607_Q1", "question": "Qui \u00e9s anomenat Half-Tooth?"}, {"answers": [{"text": "per intentar prendre a Half-Tooth la posici\u00f3 de domin\u00e0ncia", "answer_start": 189}], "id": "P_268_C_1607_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 es preparen els germans?"}, {"answers": [{"text": "moltes", "answer_start": 316}], "id": "P_268_C_1607_Q3", "question": "Quantes cries ha engendrat Half-Tooth?"}, {"answers": [{"text": "es veu obligat a fugir", "answer_start": 569}], "id": "P_268_C_1607_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa Half-Tooth quan \u00e9s derrotat pels germans?"}]}, {"context": "Unes setmanes m\u00e9s tard, els germans ja han aconseguit eliminar totes les cries de Half-Tooth tret de dues i es dediquen a vigilar els l\u00edmits del seu terreny. Quan la mare de les dues cries surt a ca\u00e7ar, les amaga entre l'herba alta perqu\u00e8 els germans no les trobin. Les femelles surten a ca\u00e7ar Macrauchenia, un estrany ungulat sud-americ\u00e0. Els paren una emboscada i els Macrauchenia comencen la seva fugida, per\u00f2 els f\u00e8lids aconsegueixen abatre i matar-ne un. A causa de la fragilitat de les seves dents de sabre, els Smilodon deixen bastant carn al cad\u00e0ver i m\u00e9s tard els forusr\u00e0cids v\u00e9nen a alimentar-se de la carronya.", "qas": [{"answers": [{"text": "a vigilar els l\u00edmits del seu terreny", "answer_start": 120}], "id": "P_268_C_1608_Q1", "question": "A qu\u00e8 es dediquen els germans unes setmanes m\u00e9s tard?"}, {"answers": [{"text": "entre l'herba alta", "answer_start": 213}], "id": "P_268_C_1608_Q2", "question": "On amaga la mare de les dues cries quan surt a ca\u00e7ar?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 els germans no les trobin", "answer_start": 232}], "id": "P_268_C_1608_Q3", "question": "Per qu\u00e8 amaga la mare a les dues cries quan surt a ca\u00e7ar?"}, {"answers": [{"text": "un estrany ungulat sud-americ\u00e0", "answer_start": 308}], "id": "P_268_C_1608_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Macrauchenia?"}, {"answers": [{"text": "els forusr\u00e0cids", "answer_start": 569}], "id": "P_268_C_1608_Q5", "question": "Qui s'alimenta de la carronya?"}]}]}, {"title": "Temporada d'huracans de l'Atl\u00e0ntic de 1911", "paragraphs": [{"context": "L'hurac\u00e0, de dimensions relativament petites, caus\u00e0 destrosses generalitzades entre Savannah i Charleston (Carolina del Sud). Savannah pat\u00ed nom\u00e9s danys menors, malgrat que el centre del cicl\u00f3 pass\u00e0 prop d'all\u00e0. Al llarg de la costa de l'estat de Ge\u00f2rgia, es repetiren pluges torrencials que causaren nombrosos ensorraments en les l\u00ednies de ferrocarril. Els cultius, la ramaderia i les comunicacions per carretera de la zona quedaren greument afectats. A Charleston, s'estimaren vents de 171 km/h \u2013despr\u00e9s que un anem\u00f2metre fall\u00e9s i registr\u00e9s per darrer cop 151 km/h\u2013, i es recolliren 124 mm de precipitaci\u00f3 en tres dies.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre Savannah i Charleston", "answer_start": 78}], "id": "P_60_C_355_Q1", "question": "On caus\u00e0 destrosses l'hurac\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Al llarg de la costa de l'estat de Ge\u00f2rgia", "answer_start": 211}], "id": "P_60_C_355_Q3", "question": "En quina zona es repetiren pluges torrencials que ensorraren les l\u00ednies de ferrocarril?"}, {"answers": [{"text": "124", "answer_start": 584}], "id": "P_60_C_355_Q5", "question": "Quants mm de precipitaci\u00f3 es van recollir en tres dies a Charleston?"}]}, {"context": "El 23 d'agost, m\u00e9s d'una setmana despr\u00e9s de l'\u00faltim hurac\u00e0, es desenvolup\u00e0 el tercer cicl\u00f3 tropical de la temporada i lentament tra\u00e7\u00e0 una traject\u00f2ria oest-nord-oest. Despr\u00e9s de transformar-se en un hurac\u00e0, la tempesta gir\u00e0 m\u00e9s cap al nord-oest, i dies despr\u00e9s assol\u00ed uns vents m\u00e0xims de 155 km/h; la pressi\u00f3 barom\u00e8trica era de 972 hPa.[1] L'ull recal\u00e0 uns quil\u00f2metres al sud de Savannah (Ge\u00f2rgia) i l'hurac\u00e0 es debilit\u00e0 en tocar terra.[6] El 29 d'agost es convert\u00ed en una depressi\u00f3 tropical i continu\u00e0 sobre terra ferma fins a la seva desaparici\u00f3 un parell de dies m\u00e9s tard.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "23 d'agost", "answer_start": 3}], "id": "P_60_C_356_Q1", "question": "Quin dia es desenvolup\u00e0 el tercer cicl\u00f3 tropical de la temporada?"}, {"answers": [{"text": "155 km/h", "answer_start": 287}], "id": "P_60_C_356_Q2", "question": "Quina velocitat m\u00e0xima van assolir el vents?"}, {"answers": [{"text": "de 972 hPa", "answer_start": 324}], "id": "P_60_C_356_Q3", "question": "De quant era la pressi\u00f3 barom\u00e8trica?"}, {"answers": [{"text": "en tocar terra", "answer_start": 420}], "id": "P_60_C_356_Q4", "question": "Quan es debilit\u00e0 l'hurac\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "29 d'agost", "answer_start": 442}], "id": "P_60_C_356_Q5", "question": "Quin dia es va convertir l'hurac\u00e0 en una depressi\u00f3 tropical?"}]}, {"context": "La base de dades d'huracans de l'Atl\u00e0ntic (HURDAT) reconeix oficialment sis ciclons tropicals durant la temporada d'huracans de l'Atl\u00e0ntic de 1911. Nom\u00e9s tres aconseguiren l'estatus d'huracans, amb vents de 121 km/h o superiors. El tercer hurac\u00e0 de la temporada fou la tempesta m\u00e9s intensa amb una pressi\u00f3 central m\u00ednima de 972 hPa. Una setmana despr\u00e9s de la seva dissipaci\u00f3, es form\u00e0 un altre hurac\u00e0 que assol\u00ed la mateixa velocitat del vent que el cicl\u00f3 que el preced\u00ed, per\u00f2 amb una pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica desconeguda. Les tres d\u00e8bils depressions tropicals que es desenvoluparen es mantingueren per sota de la for\u00e7a que caracteritza una tempesta tropical; la primera es form\u00e0 al febrer i la tercera al desembre. La primera tempesta que arrib\u00e0 amb la intensitat d'una tempesta tropical es desenvolup\u00e0 el 4 d'agost, i la darrera tempesta tropical de l'any es dissip\u00e0 el 31 d'octubre.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 72}], "id": "P_60_C_357_Q1", "question": "Quants ciclons tropicals reconeix la HURDAT durant la temporada d'huracans de l'Atl\u00e0ntic de 1911?"}, {"answers": [{"text": "un altre hurac\u00e0", "answer_start": 385}], "id": "P_60_C_357_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va formar una setmana despr\u00e9s del tercer hurac\u00e0 de la temporada?"}, {"answers": [{"text": "febrer", "answer_start": 677}], "id": "P_60_C_357_Q4", "question": "En quin mes es va formar la primera depressi\u00f3 tropical?"}, {"answers": [{"text": "31 d'octubre", "answer_start": 866}], "id": "P_60_C_357_Q5", "question": "Quan es va produir la darrera tempesta tropical de l'any?"}]}, {"context": "A principis de la d\u00e8cada del 1900, no es disposava de les previsions i la documentaci\u00f3 modernes. La base de dades d'huracans d'aquells anys \u00e9s, a vegades, incompleta i incorrecta; per aix\u00f2 cont\u00ednuament s'afegeixen nous ciclons fruit de noves an\u00e0lisis d'huracans de l'Atl\u00e0ntic posteriors. El per\u00edode que va del 1911 fins al 1914 es torn\u00e0 a analitzar el 2005. S'identificaren dos ciclons tropicals pr\u00e8viament desconeguts utilitzant registres com els mapes del temps hist\u00f2rics i els informes dels vaixells i es modific\u00e0 i correg\u00ed la informaci\u00f3 de les tempestes anteriors.[2] Els ciclons tropicals de 1911 es distingeixen simplement per un n\u00famero assignat per ordre cronol\u00f2gic ascendent, ja que els ciclons tropicals de l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic no se'ls comen\u00e7\u00e0 a donar noms oficials fins molts anys despr\u00e9s.", "qas": [{"answers": [{"text": "de les previsions i la documentaci\u00f3 modernes", "answer_start": 51}], "id": "P_60_C_359_Q1", "question": "De qu\u00e8 no es disposava a principis de la d\u00e8cada del 1900?"}, {"answers": [{"text": "incompleta i incorrecta", "answer_start": 155}], "id": "P_60_C_359_Q2", "question": "Com era la base de dades de la d\u00e8cada del 1900?"}, {"answers": [{"text": "2005", "answer_start": 352}], "id": "P_60_C_359_Q3", "question": "En quin any es va tornar a analitzar el per\u00edode del 1911 fins al 1914?"}, {"answers": [{"text": "els mapes del temps hist\u00f2rics i els informes dels vaixells", "answer_start": 444}], "id": "P_60_C_359_Q4", "question": "Quins registres es van utilitzar per identificar dos ciclons tropicals pr\u00e8viament desconeguts?"}, {"answers": [{"text": "per un n\u00famero assignat per ordre cronol\u00f2gic ascendent", "answer_start": 629}], "id": "P_60_C_359_Q5", "question": "Com es distingeixen els ciclons tropicals de 1911?"}]}, {"context": "El primer cicl\u00f3 tropical de la temporada del 1911 es form\u00e0 el 4 d'agost al sud de l'estat estatunidenc d'Alabama, al ser identificat per l'abs\u00e8ncia de bandes frontals i per la circulaci\u00f3 central tancada.[2] Segu\u00ed una traject\u00f2ria cap a l'est i l'endem\u00e0 emerg\u00ed a l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic com a una depressi\u00f3 tropical. Uns quants dies despr\u00e9s, quan es trob\u00e0 prop de les Bermudes, la depressi\u00f3 esdevingu\u00e9 una tempesta tropical i gir\u00e0 cap al nord-est. La tempesta romangu\u00e9 diversos dies abans de dissipar-se l'11 d'agost,[1] i produ\u00ed fortes pluges a les Bermudes, per\u00f2 no es registraren vents huracanats. La tempesta fou desconeguda fins que durant la revisi\u00f3 de la base de dades d'huracans de l'Atl\u00e0ntic de 2005 se la reconegu\u00e9 com a una tempesta tropical.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "4 d'agost", "answer_start": 62}], "id": "P_60_C_360_Q1", "question": "Quin dia es form\u00e0 el primer cicl\u00f3 tropical de la temporada de 1911?"}, {"answers": [{"text": "al sud de l'estat estatunidenc d'Alabama", "answer_start": 72}], "id": "P_60_C_360_Q2", "question": "On es va formar el primer cicl\u00f3 tropical de la temporada de 1911?"}, {"answers": [{"text": "fortes pluges", "answer_start": 520}], "id": "P_60_C_360_Q4", "question": "Qu\u00e8 provoca la tempesta tropical a les Bermudes?"}, {"answers": [{"text": "2005", "answer_start": 694}], "id": "P_60_C_360_Q5", "question": "En quin any va ser reconeguda la tempesta tropical?"}]}]}, {"title": "Mare de D\u00e9u dels Consellers", "paragraphs": [{"context": "La taula es va situar al centre de la capella de la casa de la Ciutat de Barcelona,[n. 1] a prop de l'actual Sal\u00f3 de Cent. Despr\u00e9s, l'any 1847, a causa d'unes obres d'eliminaci\u00f3 d'aquesta capella, el retaule va ser traslladat a l'esgl\u00e9sia de Sant Miquel, situada al costat de l'ajuntament, fins que l'esgl\u00e9sia va ser enderrocada el 1870,[19] moment en el qual va passar a un magatzem de l'Ajuntament. El 1883, l'arxiver municipal Josep Puigar\u00ed li va fer uns repintes per tal d'exposar-la al p\u00fablic. El 1892 es va plantejar fer-li una neteja i restauraci\u00f3 m\u00e9s professionals, per\u00f2 no es va realitzar davant la manca de restauradors qualificats. El 1898, Jos\u00e9 Luis Pellicer, director del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, es va interessar pel seu trasllat al museu, cosa que va succeir el 1902 com a dip\u00f2sit de l'Ajuntament de Barcelona, passant el 1934 al Museu Nacional d'Art de Catalunya al Palau Nacional de Montju\u00efc, on s'exposa actualment.", "qas": [{"answers": [{"text": "al centre de la capella", "answer_start": 22}], "id": "P_505_C_3025_Q1", "question": "On van situar la taula?"}, {"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia de Sant Miquel", "answer_start": 226}], "id": "P_505_C_3025_Q2", "question": "On van traslladar el retaule el 1847?"}, {"answers": [{"text": "1870", "answer_start": 332}], "id": "P_505_C_3025_Q3", "question": "Quin any van enderrocar l'esgl\u00e9sia de Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "Josep Puigar\u00ed", "answer_start": 430}], "id": "P_505_C_3025_Q4", "question": "Qui va fer uns repintes a la taula el 1883?"}, {"answers": [{"text": "1934", "answer_start": 857}], "id": "P_505_C_3025_Q5", "question": "Quin any es va portar la taula al Museu Nacional d'Art de Catalunya?"}]}, {"context": "Durant el g\u00f2tic als segles xiv i xv a Catalunya les tend\u00e8ncies pict\u00f2riques es varen decantar entre dues fonts d'influ\u00e8ncia que es varen anar alternant: It\u00e0lia, d'una banda, i nord d'Europa, Fran\u00e7a i Flandes, de l'altra. Si a comen\u00e7aments del segle xiv, el nord era la refer\u00e8ncia, va canviar sobtadament el segon ter\u00e7 cap a un inter\u00e8s per l'estil provinent d'It\u00e0lia. Fou un efecte que tamb\u00e9 es produ\u00ed al centre d'Europa i especialment a Aviny\u00f3, on es varen concentrar bona part d'artistes italians. Entre 1390 i 1440, Catalunya torn\u00e0 a mirar cap a Fran\u00e7a i Flandes, especialment a l'influent ducat de Borgonya.[4] A partir de 1440, la vinculaci\u00f3 i influ\u00e8ncia del tardog\u00f2tic dels primitius flamencs s\u00f3n paleses. Aquest gir de la pintura catalana cap a un nou paradigma figuratiu t\u00e9 molt a veure amb l'encanteri del rei d'Arag\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, amic del duc de Borgonya Felip el Bo, cap a les noves propostes. Mitjan\u00e7ant aquesta coneixen\u00e7a, el rei Alfons havia adquirit almenys dues obres de Jan van Eyck avui en dia desaparegudes: el tr\u00edptic Lomellini, segons va narrar Bartolomeo Facio[5] i un Sant Jordi adquirit el 1444 a Joan Gregori i copiat anys m\u00e9s tard pel pintor Colantonio, segons va descriure Pietro Summonte en una carta de 1524.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "el nord", "answer_start": 253}], "id": "P_505_C_3026_Q1", "question": "D'on rebia influ\u00e8ncia la pintura Catalana a comen\u00e7aments del segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "per l'estil provinent d'It\u00e0lia", "answer_start": 334}], "id": "P_505_C_3026_Q2", "question": "Per quin estil es va tenir inter\u00e8s al segon ter\u00e7 del segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "a Aviny\u00f3", "answer_start": 434}], "id": "P_505_C_3026_Q3", "question": "On es van concentrar molts artistes italians?"}, {"answers": [{"text": "Entre 1390 i 1440", "answer_start": 498}], "id": "P_505_C_3026_Q4", "question": "Quan va comen\u00e7ar Catalunya a mirar cap al ducat de Borgonya?"}, {"answers": [{"text": "Jan van Eyck", "answer_start": 992}], "id": "P_505_C_3026_Q5", "question": "De qui havia comprat dues obres Alfons el Magn\u00e0nim?"}]}, {"context": "Mare de D\u00e9u dels Consellers \u00e9s una taula pintada a l'oli per l'artista Llu\u00eds Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Mostra els cincs consellers del govern municipal de Barcelona envoltant la Mare de D\u00e9u entronitzada amb el Nen Jes\u00fas i presentats per santa Eul\u00e0lia i sant Andreu. Representa un devot homenatge ic\u00f2nic dels consellers a la Mare de D\u00e9u com si es tract\u00e9s d'una sacra conversazione.[1] L'\u00fas de la t\u00e8cnica de l'oli de llinosa, la capacitat retratista i la incorporaci\u00f3 del paisatge com a fons s\u00f3n una manifestaci\u00f3 de la inspiraci\u00f3 en la pintura flamenca de Jan van Eyck, de qui Dalmau \u00e9s considerat un deixeble, especialment de La Mare de D\u00e9u del canonge Van der Paele. \u00c9s considerada com una de les primeres obres que introdueixen el concepte del retrat, tal com especificava el contracte de l'obra, i \u00e9s tamb\u00e9 innovadora a Catalunya en l'aplicaci\u00f3 de la t\u00e8cnica de l'oli fent servir taula com a suport.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Llu\u00eds Dalmau", "answer_start": 71}], "id": "P_505_C_3027_Q1", "question": "Qui va pintar Mare de D\u00e9u dels Consellers?"}, {"answers": [{"text": "de l'oli de llinosa", "answer_start": 457}], "id": "P_505_C_3027_Q2", "question": "Amb quina t\u00e8cnica est\u00e0 pintada Mare de D\u00e9u dels Consellers?"}, {"answers": [{"text": "cincs", "answer_start": 168}], "id": "P_505_C_3027_Q3", "question": "Quants consellers hi apareixen a Mare de D\u00e9u dels Consellers?"}, {"answers": [{"text": "de Jan van Eyck", "answer_start": 605}], "id": "P_505_C_3027_Q4", "question": "De qui es considerat deixeble Dalmau?"}, {"answers": [{"text": "el concepte del retrat", "answer_start": 783}], "id": "P_505_C_3027_Q5", "question": "Quin concepte introdueix Mare de D\u00e9u dels Consellers?"}]}, {"context": "Els deu \u00e0ngels cantors ubicats darrere els finestrals estan clarament inspirats en els personatges eyckians de L'adoraci\u00f3 de l'Anyell M\u00edstic compartint fins i tot l'estil dels vestits. A les partitures s'observa que estan cantant el versicle 4.7 del C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics \u00abTota pulcra es, amica mea, et macula non est in te\u00bb, una clara refer\u00e8ncia a la Immaculada Concepci\u00f3 de Maria, mirall sense m\u00e0cula. Un missatge coherent amb la pertinen\u00e7a dels donants a la confraria de la Immaculada Concepci\u00f3. No hi ha instruments musicals, una al\u00b7lusi\u00f3 a la capacitat humana de fer m\u00fasica contrastant amb els micos de la part baixa dels bra\u00e7os del tron que, asseguts en un escambell, fan m\u00fasica amb una cornamusa i un flaut\u00ed.[24] En el context flamenc, el mico representa totes les qualitats indesitjables per les quals Eva va provocar la caiguda en el pecat. Aquesta simbologia es va fer servir com un atribut que contrasta amb Maria, la \u00abnova Eva\u00bb, que amb la seva perfecci\u00f3 elimina el pecat dels \u00abantics\u00bb: Eva occidendo obfuit, Maria vivificando profuit.[25] Dalmau va preferir ubicar aquests animals com a simbologia del pecat al lloc del tron mari\u00e0 on, en altres obres, s'acostuma a ubicar a Adam i Eva.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "deu", "answer_start": 4}], "id": "P_505_C_3028_Q1", "question": "Quants \u00e0ngels cantors hi ha?"}, {"answers": [{"text": "de L'adoraci\u00f3 de l'Anyell M\u00edstic", "answer_start": 108}], "id": "P_505_C_3028_Q2", "question": "De quin quadre comparteixen vestits els \u00e0ngels?"}, {"answers": [{"text": "el versicle 4.7 del C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics", "answer_start": 230}], "id": "P_505_C_3028_Q3", "question": "Qu\u00e8 canten segons el que veiem a les partitures?"}, {"answers": [{"text": "una cornamusa i un flaut\u00ed", "answer_start": 687}], "id": "P_505_C_3028_Q4", "question": "Quins instruments toquen els micos del tron?"}, {"answers": [{"text": "de la Immaculada Concepci\u00f3", "answer_start": 469}], "id": "P_505_C_3028_Q5", "question": "A quina confraria pertanyien els donants?"}]}, {"context": "La capella on s'havia d'ubicar el retaule tenia nom\u00e9s 4 metres d'ample amb arcs diafragm\u00e0tics, el que explica la forma apuntada. Degut a les redu\u00efdes dimensions de la capella, Dalmau va decidir canviar els fons daurats que exigia el contracte per una mena de trompe-l'oeil que engrand\u00eds \u00f2pticament les dimensions de la capella amb la figuraci\u00f3 de l'absis, el transsepte i del creuer d'una esgl\u00e9sia com a lloc d'acollida de la visi\u00f3 de Maria, creant un efecte visual que ampliava l'espai de devoci\u00f3. La ubicaci\u00f3 de Maria just a l'espai del creuer confereix una significaci\u00f3 especial a Maria i el Nen ubicat al lloc de l'altar, lloc de connexi\u00f3 entre el cel i la terra, entre la pres\u00e8ncia divina i els homes. La figuraci\u00f3 de l'altar es veu refor\u00e7ada per l'elevaci\u00f3 del tron sobre quatre lleons en al\u00b7lusi\u00f3 al tron de Salom\u00f3 i a la visi\u00f3 de Maria com Sedes sapientiae, una iconografia utilitzada pel Mestre de Fl\u00e9malle i per Jan van Eyck. Amb el fons de temple Dalmau no nom\u00e9s aconseguia una ampliaci\u00f3 visual, sin\u00f3 una elevaci\u00f3 de categoria de la mateixa capella a un \u00e0mbit eclesi\u00e0stic nou i millor que el del pobre espai real que es va trobar.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "4 metres d'ample", "answer_start": 54}], "id": "P_505_C_3029_Q1", "question": "Quants metres tenia la capella on s'havia d'ubicar el retaule?"}, {"answers": [{"text": "diafragm\u00e0tics", "answer_start": 80}], "id": "P_505_C_3029_Q2", "question": "Com eren els arcs de la capella?"}, {"answers": [{"text": "una mena de trompe-l'oeil", "answer_start": 247}], "id": "P_505_C_3029_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi va fer al fons de la taula?"}, {"answers": [{"text": "ampliava l'espai de devoci\u00f3", "answer_start": 470}], "id": "P_505_C_3029_Q4", "question": "Qu\u00e8 creava l'efecte visual del trompe-l'oeil de la taula?"}, {"answers": [{"text": "al tron de Salom\u00f3", "answer_start": 804}], "id": "P_505_C_3029_Q5", "question": "A qu\u00e8 al\u00b7ludeixen els lleons de sota el tron?"}]}]}, {"title": "Teodoric I (rei dels visigots)", "paragraphs": [{"context": "Teodoric I va morir en combat, suposadament travessat per la llan\u00e7a d'un amal anomenat Andagis.[33] Va ser succe\u00eft pel seu fill Turismund, aclamat per l'ex\u00e8rcit durant la mateixa batalla. Va ser enterrat all\u00e0 mateix, a prop del camp de batalla. Despr\u00e9s de celebrar els funerals, Turusmund pensava en un pla per venjar la mort del seu pare, per\u00f2 el nou rei va ser aconsellat per Aeci, que temia un exc\u00e9s de poder de l'ex\u00e8rcit visigot, perqu\u00e8 torn\u00e9s a Tolosa per assegurar el seu ascens al tron, amena\u00e7at per les intrigues dels seus germans.[36] Al capdavall, amb Teodoric I es va iniciar una successi\u00f3 heredit\u00e0ria, i es va conformar una esp\u00e8cie de clan o fam\u00edlia reial, a pesar que no hi havia una normativa success\u00f2ria establerta entre els visigots. Tanmateix, aquesta successi\u00f3 va ser convulsa a causa dels assassinats entre germans, al llarg de les generacions, passant de pares a fills la corona visigoda, fins a Amalaric l'any 531. Aix\u00f2 ha q\u00fcestionat la visi\u00f3 cl\u00e0ssica d'una monarquia purament electiva, encara que el 507 apareix novament l'elecci\u00f3 al tron visigot, molt probablement a causa del record que va provocar el frac\u00e0s de la batalla de Vouill\u00e9.[37][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "en combat", "answer_start": 20}], "id": "P_122_C_727_Q1", "question": "Com va morir Teodoric I?"}, {"answers": [{"text": "Turismund", "answer_start": 128}], "id": "P_122_C_727_Q2", "question": "Qui el va succeir?"}, {"answers": [{"text": "a Tolosa", "answer_start": 448}], "id": "P_122_C_727_Q3", "question": "On va tornar Turismund?"}, {"answers": [{"text": "a causa dels assassinats", "answer_start": 795}], "id": "P_122_C_727_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va ser convulsa la successi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de clan o fam\u00edlia reial", "answer_start": 632}], "id": "P_122_C_727_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va conformar a partir de Teodoric I?"}]}, {"context": "Amb el frac\u00e0s de la primera alian\u00e7a, a Teodoric se li va presentar una segona oportunitat amb el regne dels sueus, on des de la d\u00e8cada dels trenta els reis intentaven consolidar el seu poder i donar estabilitat al regne mitjan\u00e7ant l'expansi\u00f3 de la seva \u00e0rea d'influ\u00e8ncia a Hisp\u00e0nia.[31] Si b\u00e9 Teodoric ja havia tingut contactes anteriorment amb els sueus el 431, aquestes negociacions no van tenir cap mena d'efecte, tot i que van posar en alerta els romans per una possible alian\u00e7a entre ambd\u00f3s pobles.[11] Durant la d\u00e8cada dels quaranta, Hidaci d\u00f3na not\u00edcies que el nou rei sueu, Requiari, en el tron des del 448, va casar-se amb una filla de Teodoric I el 449 a Tolosa.[26][8] De cam\u00ed a la capital visigoda per la q\u00fcesti\u00f3 matrimonial, Requiari, possiblement amb l'ajut de contingents visigots, va saquejar la zona dels voltants de Cesaraugusta i va capturar Ilerda.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "la primera alian\u00e7a", "answer_start": 17}], "id": "P_122_C_728_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fracassar?"}, {"answers": [{"text": "estabilitat", "answer_start": 199}], "id": "P_122_C_728_Q2", "question": "Qu\u00e8 volien donar al regne els sueus?"}, {"answers": [{"text": "a Hisp\u00e0nia", "answer_start": 271}], "id": "P_122_C_728_Q3", "question": "On volien expandir la seva \u00e0rea d'influ\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "els romans", "answer_start": 447}], "id": "P_122_C_728_Q4", "question": "A qui va posar en alerta les negociacions?"}]}, {"context": "Teodoric va ser escollit rei a la mort de V\u00e0lia a finals de l'any 418, poc despr\u00e9s que aquest rei pact\u00e9s una hospitalitas, una mena d'alian\u00e7a, amb l'emperador rom\u00e0 Honori, que, de fet, renovava o creava un foedus respecte del pactat en el 416. L'alian\u00e7a va ser, en realitat, obra del patrici Constanci, que no volia que els visigots aconseguissin m\u00e9s poder. Amb aix\u00f2, te\u00f2ricament, l'Imperi mantenia sota control aquest poble b\u00e0rbar i, a canvi, permetia els visigots ocupar les terres de l'Aquit\u00e0nia Secunda i altres terres que ocupaven parcialment d'altres prov\u00edncies, com la Novempopul\u00e0nia o la Narbonesa, que en aquella \u00e8poca s'havien convertit en una zona molt conflictiva i aconseguien, aix\u00ed mateix, posar sota control les regions de pas cap a Hisp\u00e0nia.[5][6]", "qas": [{"answers": [{"text": "418", "answer_start": 66}], "id": "P_122_C_731_Q1", "question": "Quin any va ser escollit Teodoric?"}, {"answers": [{"text": "una mena d'alian\u00e7a", "answer_start": 123}], "id": "P_122_C_731_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s una hospitalitas?"}, {"answers": [{"text": "Constanci", "answer_start": 292}], "id": "P_122_C_731_Q3", "question": "Qui va fer en realitat l'alian\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "l'Aquit\u00e0nia Secunda", "answer_start": 487}], "id": "P_122_C_731_Q5", "question": "Quines terres permetia ocupar?"}]}, {"context": "El 421-422 Teodoric va complir l'alian\u00e7a i va enviar un contingent militar a l'ex\u00e8rcit rom\u00e0, comandat pel magister militum Cast\u00ed, per lluitar contra els v\u00e0ndals. Durant la batalla decisiva, lliurada a la B\u00e8tica, els v\u00e0ndals estaven a punt de ser derrotats a trav\u00e9s de la fam, per\u00f2 les tropes auxiliars visigodes van abandonar els romans donant als v\u00e0ndals la vict\u00f2ria. Segons H. Wolfram, l'ordre hauria sigut dictada pel mateix Teodoric, per\u00f2 malgrat transgredir els acords de l'alian\u00e7a i haver tra\u00eft i abandonat l'ex\u00e8rcit rom\u00e0, aquesta acci\u00f3 no va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies sobre els visigots, i aquests, per la seva banda, van continuar avan\u00e7ant cap al sud, vers la costa mediterr\u00e0nia.[8][9][10][11]", "qas": [{"answers": [{"text": "un contingent militar", "answer_start": 53}], "id": "P_122_C_732_Q1", "question": "Qu\u00e8 va enviar a l'ex\u00e8rcit rom\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "contra els v\u00e0ndals", "answer_start": 142}], "id": "P_122_C_732_Q2", "question": "Contra qui volien lluitar?"}, {"answers": [{"text": "abandonar els romans", "answer_start": 316}], "id": "P_122_C_732_Q3", "question": "Qu\u00e8 van fer les tropes visigodes?"}, {"answers": [{"text": "als v\u00e0ndals", "answer_start": 344}], "id": "P_122_C_732_Q4", "question": "A qui van donar la vict\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "cap al sud", "answer_start": 642}], "id": "P_122_C_732_Q5", "question": "Cap a on van continuar avan\u00e7ant?"}]}]}, {"title": "The Division Bell", "paragraphs": [{"context": "Tot i les bones vendes, la recepci\u00f3 per part de la cr\u00edtica va ser, en general, dolenta,[6] encara que aix\u00f2 ha canviat amb el temps. Roger Waters va arribar a expressar que era \"escombraries, ximpleries de principi a fi\".[11] El cr\u00edtic d'Entertainment Weekly, Tom Sinclair, va concedir a l'\u00e0lbum una qualificaci\u00f3 de \"D\", comentant que \"l'avar\u00edcia \u00e9s l'\u00fanica explicaci\u00f3 possible per a aquest \u00e0lbum simple i est\u00fapid, notable per la fusi\u00f3 de rock progressiu pomp\u00f3s i new age que posa malalt \".[5] El cr\u00edtic de Rolling Stone Tom Graves va criticar l'actuaci\u00f3 de Gilmour, afirmant que els seus solos de guitarra \"una vegada van ser el centre de la banda, tan articulats, mel\u00f2dics i ben definits com a qualsevol en el rock, [per\u00f2] ara s'acomoda i se'n va per les branques, fent d'elles tan oblidables com abans eren indelebles\", afegint que \"nom\u00e9s a \u00abWhat Do You Want from Me\u00bb Gilmour sona com vol\".[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "dolenta", "answer_start": 79}], "id": "P_581_C_3481_Q1", "question": "Com va resultar inicialment la recepci\u00f3 de l'\u00e0lbum per part de la cr\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "d'Entertainment Weekly", "answer_start": 235}], "id": "P_581_C_3481_Q2", "question": "D'on era cr\u00edtic Tom Sinclair?"}, {"answers": [{"text": "\"D\"", "answer_start": 315}], "id": "P_581_C_3481_Q3", "question": "Quina qualificaci\u00f3 va concedir Tom Sinclair a l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "Tom Graves", "answer_start": 520}], "id": "P_581_C_3481_Q4", "question": "Qui va criticar l'actuaci\u00f3 de Gilmour?"}, {"answers": [{"text": "a \u00abWhat Do You Want from Me\u00bb", "answer_start": 841}], "id": "P_581_C_3481_Q5", "question": "On \u00fanicament sonava la guitarra de Gilmour com ell mateix volia segons Tom Graves?"}]}, {"context": "L'\u00e0lbum es va llan\u00e7ar al Regne Unit i als Estats Units en CD, LP i casset, cada un d'ells amb el seu propi format i disseny d'etiquetes espec\u00edfic. Per al llan\u00e7ament del casset Aden Hynes va fabricar dues escultures de set metres i mig fotografiades de manera similar als dos caps met\u00e0l\u00b7lics.[nota 4] El material gr\u00e0fic incl\u00f2s a l'interior del llibret del CD gira al voltant d'un tema similar, amb la imatge de dos caps formats per diferents objectes, com diaris (\u00abA Great Day for Freedom\u00bb), vitralls de color (\u00abPoles Apart\u00bb) i guants de boxa (\u00abLost for Words\u00bb). En les p\u00e0gines dos i tres es veu una imatge de l'observatori de La Silla.", "qas": [{"answers": [{"text": "al Regne Unit i als Estats Units", "answer_start": 22}], "id": "P_581_C_3482_Q1", "question": "On es va llan\u00e7ar l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "CD, LP i casset", "answer_start": 58}], "id": "P_581_C_3482_Q2", "question": "En quins formats es va llan\u00e7ar l'\u00e0lbum al Regne Unit i als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "dues escultures", "answer_start": 199}], "id": "P_581_C_3482_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fabricar Aden Hynes per al llan\u00e7ament del casset?"}, {"answers": [{"text": "una imatge de l'observatori de La Silla", "answer_start": 595}], "id": "P_581_C_3482_Q5", "question": "Qu\u00e8 es veu en les p\u00e0gines dos i tres del llibret incl\u00f2s al CD?"}]}, {"context": "Amb l'ajuda del t\u00e8cnic de guitarra de Gilmour, Phil Taylor, Carin va aconseguir localitzar en un magatzem alguns dels vells teclats de la banda, incloent-hi un orgue Farfisa. Alguns dels sons samplejats amb aquests instruments es van usar per a les pistes \u00abTake It Back\u00bb i \u00abMarooned\u00bb.[30] Carin va rebre l'ajuda d'Ezrin pels teclats, mentre que Durga McBroom es va encarregar dels cors conjuntament amb Sam Brown, Carol Kenyan, Jackie Sheridan i Rebecca Leigh-White.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "Phil Taylor", "answer_start": 47}], "id": "P_581_C_3483_Q1", "question": "Qui era el t\u00e8cnic de guitarra de Gilmour?"}, {"answers": [{"text": "alguns dels vells teclats de la banda, incloent-hi un orgue Farfisa", "answer_start": 106}], "id": "P_581_C_3483_Q2", "question": "Qu\u00e8 va localitzar Carin en un magatzem?"}, {"answers": [{"text": "\u00abTake It Back\u00bb i \u00abMarooned\u00bb", "answer_start": 256}], "id": "P_581_C_3483_Q3", "question": "Per a quines pistes es van usar alguns sons de l'orgue Farfisa?"}, {"answers": [{"text": "dels cors", "answer_start": 376}], "id": "P_581_C_3483_Q4", "question": "De qu\u00e8 es va encarregar Durga Mc Broom conjuntament amb Sam Brown, Carol Kenyan, Jackie Sheridan i Rebecca Leigh-White?"}, {"answers": [{"text": "Ezrin", "answer_start": 314}], "id": "P_581_C_3483_Q5", "question": "Qui va ajudar a Carin pels teclats?"}]}, {"context": "La tem\u00e0tica general de la comunicaci\u00f3 es reflecteix en el mateix t\u00edtol de l'\u00e0lbum; The Division Bell es va inspirar en la division bell utilitzada en el Parlament del Regne Unit, que significa que es portar\u00e0 a terme una votaci\u00f3.[9][nota 1] L'any 1994, el bateria Nick Mason va fer el seg\u00fcent comentari sobre el tema: \"s\u00ed que tenia una mica de significat. Tracta sobre que la gent prengui decisions, s\u00eds o nos\".[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "The Division Bell", "answer_start": 83}], "id": "P_581_C_3484_Q1", "question": "Quin \u00e9s el t\u00edtol de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "en la division bell", "answer_start": 116}], "id": "P_581_C_3484_Q2", "question": "En qu\u00e8 es va inspirar l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "en el Parlament del Regne Unit", "answer_start": 147}], "id": "P_581_C_3484_Q3", "question": "On es va utilitzar la division bell?"}, {"answers": [{"text": "Nick Mason", "answer_start": 263}], "id": "P_581_C_3484_Q4", "question": "Qui va fer el comentari \"s\u00ed que tenia una mica de significat. Tracta sobre que la gent prengui decisions, s\u00eds o nos\"?"}, {"answers": [{"text": "1994", "answer_start": 246}], "id": "P_581_C_3484_Q5", "question": "Quan va fer Nick Mason el comentari \"s\u00ed que tenia una mica de significat. Tracta sobre que la gent prengui decisions, s\u00eds o nos\"?"}]}, {"context": "El gener de 1993 Gilmour, Mason i Wright van comen\u00e7ar a improvisar nous temes, en unes sessions d'enregistrament als Estudis Britannia Row, renovats recentment.[18] Tot i que la banda tenia certa aprensi\u00f3 a gravar junts novament, despr\u00e9s del primer dia va augmentar la confian\u00e7a en si mateixos i poc despr\u00e9s, van demanar al baixista Guy Pratt (qui, des del final de la gira de Momentary lapse of Reason, va esdevenir parella de la filla de Wright, Gala Wright)[8] que contribu\u00eds. Segons Mason, \"va passar un fenomen interessant, que va ser que la forma de tocar de Guy va comen\u00e7ar a canviar l'atmosfera de la m\u00fasica que nosaltres mateixos hav\u00edem creat amb anterioritat\".[19] Sense els problemes legals que van tenir durant la producci\u00f3 del seu anterior \u00e0lbum el 1987, A Momentary Lapse of Reason, Gilmour estava m\u00e9s tranquil; si veia que la banda \"estava aconseguint alguna cosa\", simplement premia el bot\u00f3 de gravar del DAT.[20][21] En un punt Gilmour va gravar de forma clandestina a Wright tocant els teclats, capturant material que despr\u00e9s seria la base de tres peces musicals.<ref. name=\"masonpp314315>Mason 2005, p\u00e0g. 314\u2013315</ref>", "qas": [{"answers": [{"text": "El gener de 1993", "answer_start": 0}], "id": "P_581_C_3485_Q1", "question": "Quan van comen\u00e7ar Gilmour, Mason i Wright a improvisar nous temes?"}, {"answers": [{"text": "Estudis Britannia Row", "answer_start": 117}], "id": "P_581_C_3485_Q2", "question": "Quins estudis han estat renovats recentment?"}, {"answers": [{"text": "Gala Wright", "answer_start": 448}], "id": "P_581_C_3485_Q3", "question": "De qui era parella Guy Pratt?"}, {"answers": [{"text": "de forma clandestina", "answer_start": 963}], "id": "P_581_C_3485_Q4", "question": "Com va gravar Gilmour a Wright tocant els teclats?"}, {"answers": [{"text": "Guy Pratt", "answer_start": 333}], "id": "P_581_C_3485_Q5", "question": "A quin baixista va demanar la banda que participes amb ells?"}]}]}, {"title": "Tercera Guerra Servil", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s d'assabentar-se que Pompeu s'acostava, Esp\u00e0rtac va intentar negociar amb Cras per donar fi al conflicte abans que arribessin els refor\u00e7os romans.[40] Quan Cras es va negar, una part de les forces d'Esp\u00e0rtac van trencar el confinament i van fugir cap a les muntanyes a l'oest de Petelia (l'actual Strongoli) a Cal\u00e0bria, amb les legions de Cras en la seva persecuci\u00f3.[41] Les legions van aconseguir atrapar a una part dels rebels -sota el comandament de C\u00e0nic i Cast-, els separaren de l'ex\u00e8rcit principal i els exterminaren (uns 12.300).[42] No obstant aix\u00f2, les legions de Cras tamb\u00e9 van patir p\u00e8rdues, ja que alguns dels esclaus en fugida van donar la volta per enfrontar-se a les forces romanes a les ordres d'un oficial de cavalleria anomenat Luci Quici i el q\u00fcestor Cneu Tremel\u00b7li Escrofa derrotant-les.[43] En qualsevol cas, els esclaus rebels no constitu\u00efen un ex\u00e8rcit professional i havien arribat al seu l\u00edmit. No volien fugir m\u00e9s i diversos grups d'homes es van separar de la for\u00e7a principal per atacar de manera independent a les legions de Cras.[44] Amb la disciplina fent-se malb\u00e9, Esp\u00e0rtac va donar la volta a les seves forces i va emprar tota la seva pot\u00e8ncia per aguantar a les legions vivents. En aquesta \u00faltima batalla, les forces d'Esp\u00e0rtac van ser derrotades completament, i la gran majoria dels seus homes van morir en el camp de batalla.[45] Es desconeix el dest\u00ed final del mateix Esp\u00e0rtac, ja que mai es va trobar el seu cos, per\u00f2 els historiadors expliquen que va morir en el combat al costat dels seus homes.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pompeu", "answer_start": 28}], "id": "P_144_C_859_Q1", "question": "Qui s'acostava?"}, {"answers": [{"text": "donar fi al conflicte", "answer_start": 90}], "id": "P_144_C_859_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia negociar Esp\u00e0rtac?"}]}, {"context": "Al principi, els ex\u00e8rcits consulars van tenir \u00e8xit. L'ajudant de Gel\u00b7li, el propretor Arri va atacar un grup d'uns 30.000 esclaus al comandament de Crix, a prop del Mont Garg\u00e0, i amb nom\u00e9s una legi\u00f3 va matar dos ter\u00e7os dels rebels, incl\u00f2s Crix.[23] Segons expliquen els historiadors, els esclaus van rebutjar l'atac de la legi\u00f3 i despr\u00e9s de la vict\u00f2ria van perdre bevent vi per celebrar-ho. Quan els romans van tornar, els van trobar ebris i els van massacrar.", "qas": [{"answers": [{"text": "els ex\u00e8rcits consulars", "answer_start": 13}], "id": "P_144_C_860_Q1", "question": "Quins exercits van tenir \u00e8xit?"}, {"answers": [{"text": "prop del Mont Garg\u00e0", "answer_start": 156}], "id": "P_144_C_860_Q3", "question": "On van ser atacats?"}, {"answers": [{"text": "bevent vi", "answer_start": 364}], "id": "P_144_C_860_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 van celebrar la vict\u00f2ria els esclaus?"}, {"answers": [{"text": "ebris", "answer_start": 434}], "id": "P_144_C_860_Q5", "question": "Com els van trobar els romans?"}]}, {"context": "La marea de la guerra semblava haver canviat de direcci\u00f3. Les legions de Cras van sortir victorioses en diversos enfrontaments, matant a milers d'esclaus rebels i for\u00e7ant a Esp\u00e0rtac a retirar-se al sud a trav\u00e9s de Luc\u00e0nia cap als estrets de Messina. Segons Plutarc, Esp\u00e0rtac va fer un tracte amb pirates cilicis per transportar-lo a ell i a uns 2.000 homes a Sic\u00edlia, on pretenia incitar una revolta d'esclaus i aconseguir refor\u00e7os. Per\u00f2, va ser tra\u00eft pels pirates, que van rebre el pagament per\u00f2 van abandonar als esclaus rebels.[33] Fonts menors esmenten que hi va haver alguns intents de construir vaixells i basses entre els rebels com a mitj\u00e0 d'escapament, per\u00f2 que Cras va adoptar mesures sense especificar per assegurar que els rebels no poguessin creuar a Sic\u00edlia, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia van abandonar els seus esfor\u00e7os.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "victorioses", "answer_start": 89}], "id": "P_144_C_861_Q1", "question": "Com havien sortit les legions de Cras de diversos enfrontaments?"}, {"answers": [{"text": "a retirar-se al sud", "answer_start": 182}], "id": "P_144_C_861_Q2", "question": "A qu\u00e8 van for\u00e7ar a Esp\u00e0rtac?"}, {"answers": [{"text": "amb pirates cilicis", "answer_start": 292}], "id": "P_144_C_861_Q3", "question": "Amb qui volia anar Esp\u00e0rtac cap a Sic\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "van rebre el pagament per\u00f2 van abandonar als esclaus rebels", "answer_start": 470}], "id": "P_144_C_861_Q4", "question": "Qu\u00e8 fan fer els pirates?"}, {"answers": [{"text": "vaixells i basses", "answer_start": 601}], "id": "P_144_C_861_Q5", "question": "Qu\u00e8 van voler construir els rebels?"}]}, {"context": "En general, els esclaus van se tractats amb crueltat i opressi\u00f3 durant el per\u00edode republic\u00e0. Sota el Dret rom\u00e0, un esclau no era considerat com a persona, sin\u00f3 com a propietat. Els amos podien abusar, ferir o fins i tot matar els seus esclaus sense conseq\u00fc\u00e8ncies legals. Encara que hi havia molts graus i tipus d'esclaus, els graus inferiors \u2013i m\u00e9s nombrosos\u2013, que treballaven en els camps i les mines, estaven subjectes a una vida de dur treball f\u00edsic.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb crueltat i opressi\u00f3", "answer_start": 40}], "id": "P_144_C_862_Q1", "question": "Com van ser tractats els esclaus?"}, {"answers": [{"text": "com a propietat", "answer_start": 160}], "id": "P_144_C_862_Q2", "question": "Com es considerava un esclau?"}, {"answers": [{"text": "abusar, ferir o fins i tot matar els seus esclaus", "answer_start": 193}], "id": "P_144_C_862_Q3", "question": "Qu\u00e8 podien fer els amos?"}, {"answers": [{"text": "els graus inferiors", "answer_start": 322}], "id": "P_144_C_862_Q4", "question": "Quins eren els graus m\u00e9s nombrosos?"}, {"answers": [{"text": "en els camps i les mines", "answer_start": 377}], "id": "P_144_C_862_Q5", "question": "On treballaven els graus inferiors?"}]}, {"context": "En diversos graus al llarg de la hist\u00f2ria de Roma, l'exist\u00e8ncia d'una font de treball barata en forma d'esclaus va ser un factor important en la seva economia, que va ser definida per Marx com un mode de producci\u00f3 esclavista. Els esclaus s'adquirien de diverses formes, entre elles la compra a mercaders estrangers i l'esclavitzaci\u00f3 de poblacions estrangeres despr\u00e9s de la conquesta militar.[1] Amb la gran implicaci\u00f3 de Roma en guerres de conquesta en el primer i el segon segles aC, s'importaven a l'economia romana desenes o centenars de milers d'esclaus de cop.[2] Tot i que l'\u00fas d'esclaus com a servents, artesans i assistents personals va ser limitat, un enorme nombre d'esclaus treballava en les mines i en les terres agr\u00edcoles de Sic\u00edlia i el sud d'It\u00e0lia.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la seva economia", "answer_start": 139}], "id": "P_144_C_863_Q1", "question": "En qu\u00e8 va influir l'exist\u00e8ncia d'una font de treball barata?"}, {"answers": [{"text": "un mode de producci\u00f3 esclavista", "answer_start": 193}], "id": "P_144_C_863_Q2", "question": "Com va definir l'economia romana Marx?"}, {"answers": [{"text": "a mercaders estrangers", "answer_start": 292}], "id": "P_144_C_863_Q3", "question": "A qui compraven els esclaus?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la conquesta militar", "answer_start": 359}], "id": "P_144_C_863_Q4", "question": "Quan esclavitzaven a poblacions estrangeres?"}, {"answers": [{"text": "en les mines i en les terres agr\u00edcoles", "answer_start": 696}], "id": "P_144_C_863_Q5", "question": "On treballava un gran nombre d'esclaus?"}]}, {"context": "A la Rep\u00fablica romana del segle i aC, els jocs de gladiadors eren una de les formes d'entreteniment m\u00e9s populars. Per tal de subministrar gladiadors per als combats, es van establir per tota It\u00e0lia diverses escoles d'entrenament o ludis.[5] En aquestes escoles, els presoners de guerra i els criminals convictes \u2013que eren considerats com a esclaus\u2013 eren entrenats en les habilitats necess\u00e0ries per lluitar fins a la mort en els jocs dels gladiadors.[6] El 73 aC, un grup d'uns 200 gladiadors de l'escola de Capua, pertanyents a L\u00e8ntul Batiat, van planejar una fugida. Quan es va revelar el seu pla, una for\u00e7a d'uns 70 homes es van armar amb estris de cuina (\"destralons i espets\"), van lluitar fins a escapar de l'escola i es van apoderar de diversos carros d'armes i armadures de gladiador.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "els jocs de gladiadors", "answer_start": 38}], "id": "P_144_C_864_Q1", "question": "Quin forma d'entreteniment era molt popular?"}, {"answers": [{"text": "escoles d'entrenament", "answer_start": 207}], "id": "P_144_C_864_Q2", "question": "Qu\u00e8 van establir per It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "els presoners de guerra i els criminals convictes", "answer_start": 262}], "id": "P_144_C_864_Q3", "question": "A qui entrenaven en aquestes escoles?"}, {"answers": [{"text": "un grup d'uns 200", "answer_start": 463}], "id": "P_144_C_864_Q4", "question": "Quants gladiadors van planejar una fugida?"}, {"answers": [{"text": "Capua", "answer_start": 507}], "id": "P_144_C_864_Q5", "question": "De quina escola eren els gladiadors que volien fugir?"}]}]}, {"title": "Oganess\u00f3", "paragraphs": [{"context": "\u00c9s un element del bloc p i l'\u00faltim del per\u00edode 7. L'oganess\u00f3 \u00e9s actualment l'\u00fanic membre sint\u00e8tic del grup 18. T\u00e9 el nombre at\u00f2mic i la massa at\u00f2mica m\u00e9s grans de tots els elements coneguts. El seu nom temporal fou Ununocti (Uuo). L'\u00e0tom radioactiu de l'oganess\u00f3 \u00e9s molt inestable i, des del 2005, nom\u00e9s s'han detectat tres \u00e0toms (possiblement quatre) del seu is\u00f2top 294Og en els experiments duts a terme per tal de sintetitzar-lo.[12] Tot i que aix\u00f2 nom\u00e9s ha perm\u00e8s una determinaci\u00f3 experimental molt escassa de les seves propietats i els possibles compostos que forma, els c\u00e0lculs te\u00f2rics han ofert moltes prediccions, incloent-n'hi algunes de molt inesperades. Per exemple, tot i que l'oganess\u00f3 \u00e9s un membre del grup 18, probablement no \u00e9s un gas noble, com ho s\u00f3n tots els altres elements d'aquest grup.[13] Anteriorment es creia que era un gas, per\u00f2 actualment es preveu que sigui un s\u00f2lid en condicions normals.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'oganess\u00f3", "answer_start": 50}], "id": "P_552_C_3307_Q1", "question": "Quin \u00e9s actualment l'\u00fanic membre sint\u00e8tic del grup 18?"}, {"answers": [{"text": "Ununocti", "answer_start": 215}], "id": "P_552_C_3307_Q2", "question": "Com s'anomena temporalment l'oganess\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "molt inestable", "answer_start": 266}], "id": "P_552_C_3307_Q4", "question": "Com es comporta l'\u00e0tom radioactiu de l'oganess\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "tres \u00e0toms (possiblement quatre)", "answer_start": 319}], "id": "P_552_C_3307_Q5", "question": "Quants \u00e0toms s'han detectat de l'is\u00f2top 294Og des del 2005?"}]}, {"context": "Per conseg\u00fcent, alguns s'esperen que l'oganess\u00f3 tingui propietats f\u00edsiques i qu\u00edmiques semblants a les dels altres membres del seu grup, sent especialment similar al gas noble que t\u00e9 a sobre a la taula peri\u00f2dica, el rad\u00f3.[49] Seguint la tend\u00e8ncia peri\u00f2dica, caldria esperar-se que l'oganess\u00f3 fos un xic m\u00e9s reactiu que el rad\u00f3. Tanmateix, els c\u00e0lculs te\u00f2rics han indicat que seria bastant reactiu, de manera que probablement no se'l pot considerar un gas noble.[5] A m\u00e9s de ser molt m\u00e9s reactiu que el rad\u00f3, l'oganess\u00f3 pot ser encara m\u00e9s reactiu que els elements 114 i 112.[48] El motiu de l'increment aparent de l'activitat qu\u00edmica de l'element 118 en comparaci\u00f3 amb el rad\u00f3 \u00e9s una desestabilitzaci\u00f3 energ\u00e8tica i una expansi\u00f3 radial de l'\u00faltima subcapa 7p ocupada.[13] M\u00e9s concretament, les considerables interaccions esp\u00edn-\u00f2rbita entre els electrons 7p amb els electrons 7s2 interns porten efectivament a una segona capa de val\u00e8ncia que es tanca a l'element 114, i una reducci\u00f3 significativa de l'estabilitzaci\u00f3 de la capa tancada de l'element 118.[13] Tamb\u00e9 s'ha calculat que l'oganess\u00f3, a difer\u00e8ncia dels altres gasos nobles, s'uneix a un electr\u00f3, alliberant energia; en altres paraules, t\u00e9 una afinitat electr\u00f2nica positiva.[50][51][52]", "qas": [{"answers": [{"text": "que l'oganess\u00f3 fos un xic m\u00e9s reactiu que el rad\u00f3", "answer_start": 277}], "id": "P_552_C_3309_Q2", "question": "Qu\u00e8 es podria esperar de l'oganess\u00f3 seguint la tend\u00e8ncia de la taula peri\u00f2dica?"}, {"answers": [{"text": "una desestabilitzaci\u00f3 energ\u00e8tica i una expansi\u00f3 radial de l'\u00faltima subcapa 7p ocupada", "answer_start": 679}], "id": "P_552_C_3309_Q3", "question": "Quin podria ser en comparaci\u00f3 amb el rad\u00f3 el motiu de l'increment aparent de l'activitat qu\u00edmica de l'element 118?"}, {"answers": [{"text": "114 i 112", "answer_start": 563}], "id": "P_552_C_3309_Q4", "question": "De quins elements pot ser molt m\u00e9s reactiu l'oganess\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "positiva", "answer_start": 1220}], "id": "P_552_C_3309_Q5", "question": "Com \u00e9s l'afinitat electr\u00f2nica de l'oganess\u00f3?"}]}, {"context": "En els experiments, s'observ\u00e0 la desintegraci\u00f3 alfa de tres \u00e0toms d'oganess\u00f3. Tamb\u00e9 es propos\u00e0 una quarta desintegraci\u00f3 per fissi\u00f3 espont\u00e0nia directa. Es calcul\u00e0 una semivida de 0,89 ms: el 294Og es converteix en 290Lv per desintegraci\u00f3 alfa. Com que nom\u00e9s hi havia tres nuclis, aquesta aproximaci\u00f3 t\u00e9 una gran incertesa, de 0,89+1,07\u22120,31 ms.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "la desintegraci\u00f3 alfa de tres \u00e0toms d'oganess\u00f3", "answer_start": 30}], "id": "P_552_C_3310_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'observa en els experiments?"}, {"answers": [{"text": "per fissi\u00f3 espont\u00e0nia directa", "answer_start": 120}], "id": "P_552_C_3310_Q3", "question": "Com es propos\u00e0 en els experiments una quarta desintegraci\u00f3 alfa?"}, {"answers": [{"text": "0,89 ms", "answer_start": 178}], "id": "P_552_C_3310_Q4", "question": "En quant es calcula la semivida?"}, {"answers": [{"text": "290Lv", "answer_start": 213}], "id": "P_552_C_3310_Q5", "question": "En qu\u00e8 es converteix el 294Og per desintegraci\u00f3 alfa?"}]}]}, {"title": "Die tote Stadt", "paragraphs": [{"context": "Pels carrers de Bruges Paul passeja davant la casa de Marietta. Arriba la troupe de Marietta, que apareix amb Gaston davant l'entusiasme de tots, bescanta en Paul i sedueix a tothom alhora que es burla de la hipocresia de Bruges. Marietta representa una escena de Robert le diable: s'improvisa la resurrecci\u00f3 d'H\u00e9l\u00e9na de l'\u00f2pera de Meyerbeer. Marietta s'ha estirat com si fos morta i s'aixeca i avan\u00e7a vers el personatge de Robert. Paul contempla l'escena mig amagat i ordena irritat de parar la com\u00e8dia. Recrimina a Marietta l'afany de seducci\u00f3 i li assegura que no l'estima, que nom\u00e9s la imatge de la morta l'ha portat al desig. Marietta es mostra conciliadora i Paul aviat es rendeix en un pet\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la hipocresia de Bruges", "answer_start": 202}], "id": "P_12_C_67_Q2", "question": "De qu\u00e8 es burla Marietta?"}, {"answers": [{"text": "mig amagat", "answer_start": 456}], "id": "P_12_C_67_Q3", "question": "Com contempla l'escena Paul?"}, {"answers": [{"text": "parar la com\u00e8dia", "answer_start": 487}], "id": "P_12_C_67_Q4", "question": "Qu\u00e8 ordena Paul?"}, {"answers": [{"text": "que no l'estima", "answer_start": 560}], "id": "P_12_C_67_Q5", "question": "Qu\u00e8 li diu Paul a marietta?"}]}, {"context": "Sublim i complexa, Die tote Stadt \u00e9s una obra que ofereix una trama nova per a l'\u00e8poca en qu\u00e8 va ser estrenada (1920) -somnis, fixacions, fetitxisme, assassinat-, per\u00f2 ofereix una partitura que renuncia a les innovacions de les avantguardes per seguir el cam\u00ed del melodisme.[14] La partitura de Korngold mostra la influ\u00e8ncia tant de Richard Strauss com de Giacomo Puccini pel que fa a la voluptuosa i detallada orquestraci\u00f3 i al lirisme vocal, respectivament.[15] Empra una gran orquestra, a la manera de Strauss, per\u00f2 omple Die tote Stadt amb abund\u00e0ncia de belles i memorables melodies \u00e0 la Puccini.[16] En conjunt, la m\u00fasica mostra una intensitat consistent, certament al nivell de les millors i m\u00e9s representades \u00f2peres de Strauss.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "una trama nova per a l'\u00e8poca", "answer_start": 58}], "id": "P_12_C_68_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens ofereix Die tote Stadt?"}, {"answers": [{"text": "1920", "answer_start": 112}], "id": "P_12_C_68_Q2", "question": "Quin any es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "melodisme", "answer_start": 264}], "id": "P_12_C_68_Q3", "question": "Quin cam\u00ed segueix l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Korngold", "answer_start": 295}], "id": "P_12_C_68_Q4", "question": "Qui \u00e9s el compositor de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "somnis, fixacions, fetitxisme, assassinat", "answer_start": 119}], "id": "P_12_C_68_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a la trama de l'opera?"}]}, {"context": "Die tote Stadt \u00e9s l'obra m\u00e9s famosa d'aquest compositor nascut a Brno (1897) per\u00f2 educat a Viena, on el seu pare Julius va ser un cr\u00edtic musical influent. Tenia vint-i-tres anys quan Die tote Stadt es va estrenar amb \u00e8xit, per\u00f2 aviat va haver de sumar-se a la di\u00e0spora provocada pel nazisme i es va establir a Los Angeles. Aqu\u00ed va crear una important escola com a m\u00fasic de cinema, per\u00f2 els seus \u00e8xits anteriors van ser oblidats a Europa.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Brno", "answer_start": 65}], "id": "P_12_C_69_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer el compositor?"}, {"answers": [{"text": "Viena", "answer_start": 91}], "id": "P_12_C_69_Q2", "question": "En quina ciutat va ser educat?"}, {"answers": [{"text": "Julius", "answer_start": 113}], "id": "P_12_C_69_Q3", "question": "Com es deia el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-tres anys", "answer_start": 161}], "id": "P_12_C_69_Q4", "question": "Quants anys tenia quan es va estrenar l'opera?"}, {"answers": [{"text": "Los Angeles", "answer_start": 310}], "id": "P_12_C_69_Q5", "question": "On es va establir fugint del nazisme?"}]}, {"context": "Els dos fragments m\u00e9s famosos de l'\u00f2pera s\u00f3n Gl\u00fcck das mir verblieb o Can\u00e7\u00f3 de Marietta (en l'\u00f2pera un duet per a tenor i soprano per\u00f2 que en concert es presenta habitualment com a una \u00e0ria per a soprano) i l'encisadora \u00e0ria per a bar\u00edton, Mein sehnen, mein w\u00e4hnen.[18] Les parts dels dos personatges principals, Paul i Marie/Marietta s\u00f3n d'una extrema dificultat vocal. El tenor ha de romandre sobre l'escenari pr\u00e0cticament al llarg de tota l'\u00f2pera \u2014 unes dues hores \u2014 i cantar constantment enfrontant-se a una orquestra gegantina. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia de les parts de tenor de Wagner, que requereixen gran resist\u00e8ncia per\u00f2 no d'ostentacions vocals extremes, el paper de Paul a Die tote Stadt voreja constantment el l\u00edmit superior de la seva tessitura, amb abundants si bemolls i la naturals, fent d'aquest paper un repte al qual pocs tenors poden enfrontar-se.[11] L'alta tessitura de la part de Marietta \u00e9s equiparable al paper de l'Emperadriu a La dona sense ombra de Strauss.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mein sehnen, mein w\u00e4hnen", "answer_start": 240}], "id": "P_12_C_72_Q1", "question": "Quina \u00e9s l'\u00e0ria per a bar\u00edton m\u00e9s famosa de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Paul i Marie/Marietta", "answer_start": 313}], "id": "P_12_C_72_Q2", "question": "Qui s\u00f3n els dos personatges principals?"}, {"answers": [{"text": "una extrema dificultat vocal", "answer_start": 341}], "id": "P_12_C_72_Q3", "question": "Qu\u00e8 caracteritza a les parts dels dos personatges principals?"}, {"answers": [{"text": "un repte", "answer_start": 811}], "id": "P_12_C_72_Q4", "question": "Qu\u00e8 significa fer aquest personatge per a un tenor?"}, {"answers": [{"text": "unes dues hores", "answer_start": 452}], "id": "P_12_C_72_Q5", "question": "Quina durada t\u00e9 l'\u00f2pera?"}]}]}]}
\ No newline at end of file
+version https://git-lfs.github.com/spec/v1
+oid sha256:f048ccc2c744737e1c14145280133f1f363eb0508717c1a8688f6e926ecea50d
+size 518015