diff --git "a/dev.json" "b/dev.json"
--- "a/dev.json"
+++ "b/dev.json"
@@ -1 +1,3 @@
-{"version": "1.0.1", "data": [{"title": "1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ...", "paragraphs": [{"context": "No ser\u00e0 fins molt de temps despr\u00e9s que s'aconsegueix donar una explicaci\u00f3 rigorosa d'aquesta equaci\u00f3. Fins al comen\u00e7ament de la d\u00e8cada del 1890, Ernesto Ces\u00e0ro i \u00c9mile Borel, entre d'altres, investigaren m\u00e8todes ben definits per a trobar sumes generalitzades de les s\u00e8ries divergents, incloses noves interpretacions dels intents realitzats per Leonhard Euler. Molts d'aquests m\u00e8todes anomenats de sumaci\u00f3 assignen a (1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ...) una \"suma\" de \u00bc. El m\u00e8tode de suma de Ces\u00e0ro \u00e9s un dels pocs m\u00e8todes que no suma la s\u00e8rie 1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ..., i per aix\u00f2  aquesta s\u00e8rie \u00e9s un exemple d'un cas en qu\u00e8 s'ha d'utilitzar un m\u00e8tode m\u00e9s robust com ara el m\u00e8tode de sumaci\u00f3 d'Abel.", "qas": [{"answers": [{"text": "la s\u00e8rie 1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ...", "answer_start": 519}], "id": "P_74_C_439_Q1", "question": "Qu\u00e8 no suma el m\u00e8tode de suma de Cesaro?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s robust", "answer_start": 632}], "id": "P_74_C_439_Q2", "question": "Com \u00e9s el m\u00e8tode de sumaci\u00f3 d'Abel?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e8todes ben definits per a trobar sumes generalitzades de les s\u00e8ries divergents", "answer_start": 204}], "id": "P_74_C_439_Q3", "question": "Qu\u00e8 van investigar Ernesto Ces\u00e0ro i \u00c9mile Borel?"}, {"answers": [{"text": "molt de temps despr\u00e9s", "answer_start": 13}], "id": "P_74_C_439_Q4", "question": "Quan es va aconseguir donar una explicaci\u00f3 rigorosa de l'equaci\u00f3?"}]}, {"context": "Malgrat que el punt de vista explicat en el par\u00e0graf anterior limita els valors que poden agafar les sumes generalitzades d'1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ..., el mateix no indica quins s\u00f3n els m\u00e8todes que permetran sumar o no la s\u00e8rie. En efecte, alguns m\u00e8todes de sumaci\u00f3 lineals i estables, com la suma ordin\u00e0ria, no sumen la s\u00e8rie 1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ... En canvi, si s'expressa la s\u00e8rie en una forma alternativa com un producte, llavors \u00e9s possible determinar quins s\u00f3n els m\u00e8todes que permeten obtenir 1/4. A m\u00e9s a m\u00e9s, com que", "qas": [{"answers": [{"text": "els valors que poden agafar les sumes generalitzades d'1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ...", "answer_start": 69}], "id": "P_74_C_440_Q1", "question": "Qu\u00e8 limita el par\u00e0graf anterior?"}, {"answers": [{"text": "els m\u00e8todes que permetran sumar o no la s\u00e8rie", "answer_start": 175}], "id": "P_74_C_440_Q2", "question": "Quins m\u00e8todes no indica el par\u00e0graf anterior?"}, {"answers": [{"text": "si s'expressa la s\u00e8rie en una forma alternativa com un producte", "answer_start": 350}], "id": "P_74_C_440_Q3", "question": "Quan \u00e9s pot determinar quins m\u00e8todes permeten obtenir 1/4?"}]}, {"context": "La s\u00e8rie tamb\u00e9 ha estat estudiada per valors no enters de n: aquestes produeixen la funci\u00f3 eta de Dirichlet. Una part de la motivaci\u00f3 d'Eular per estudiar s\u00e8ries relacionades amb 1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ... era l'equaci\u00f3 funcional de la funci\u00f3 eta, la qual porta directament a l'equaci\u00f3 funcional de la funci\u00f3 zeta de Riemann. Euler ja havia esdevingut fam\u00f3s per haver trobat els valors d'aquestes funcions per enters parells positius (incloent-hi el problema de Basilea) i va intentar trobar els valors per enters senars positius (incloent-hi la constant d'Ap\u00e9ry): aquest darrer problema encara roman sense resoldre avui en dia. Amb la funci\u00f3 eta, en particular, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil treballar-hi amb els m\u00e8todes d'Euler perqu\u00e8 la seva s\u00e8rie de Dirichlet \u00e9s sumable per Abel en la seva totalitat; la s\u00e8rie de la funci\u00f3 zeta de Dirichlet \u00e9s molt m\u00e9s complicada de sumar on divergeix.[18] Per exemple, l'hom\u00f2leg de 1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ... en la funci\u00f3 zeta \u00e9s la s\u00e8rie no-alternant 1 + 2 + 3 + 4 + ..., que t\u00e9 importants aplicacions en f\u00edsica moderna i requereix m\u00e8todes m\u00e9s sofisticats per fer la suma.", "qas": [{"answers": [{"text": "no enters de n", "answer_start": 45}], "id": "P_74_C_441_Q1", "question": "Per quins valors tamb\u00e9 ha estat estudiada la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "l'equaci\u00f3 funcional de la funci\u00f3 eta", "answer_start": 203}], "id": "P_74_C_441_Q2", "question": "Qu\u00e8 motivava a Eular a estudiar s\u00e8ries relacionades amb 1 \u2212 2 + 3 \u2212 4 + ... ?"}, {"answers": [{"text": "Riemann", "answer_start": 310}], "id": "P_74_C_441_Q3", "question": "De qui \u00e9s la funci\u00f3 zeta?"}, {"answers": [{"text": "la constant d'Ap\u00e9ry", "answer_start": 536}], "id": "P_74_C_441_Q4", "question": "Quin problema roman avui en dia sense resoldre's?"}, {"answers": [{"text": "f\u00edsica moderna", "answer_start": 1015}], "id": "P_74_C_441_Q5", "question": "En quin camp t\u00e9 moltes aplicacions la s\u00e8rie no-alternant 1 + 2 + 3 + 4 + ...?"}]}, {"context": "Eug\u00e8ne Charles Catalan, el mestre de Ces\u00e0ro, tamb\u00e9 menyspreava a les s\u00e8ries divergents. Sota la influ\u00e8ncia de Catalan, Ces\u00e0ro inicialment es referia a les \"f\u00f3rmules convencionals\" per 1 \u2212 2n + 3n \u2212 4n + ... com \"igualtats absurdes\", i el 1883, Ces\u00e0ro manifestava el punt de vista acceptat per aquella \u00e8poca que les f\u00f3rmules eren falses per\u00f2 tot i aix\u00ed d'alguna manera \u00fatils formalment. Finalment, al seu treball Sur la multiplication des series, publicat el 1890, Ces\u00e0ro va adoptar un punt de vista modern comen\u00e7ant per les definicions.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Eug\u00e8ne Charles Catalan", "answer_start": 0}], "id": "P_74_C_444_Q1", "question": "Qui era el mestre de Ces\u00e0ro?"}, {"answers": [{"text": "les s\u00e8ries divergents", "answer_start": 65}], "id": "P_74_C_444_Q2", "question": "Qu\u00e8 menyspreava Eug\u00e8ne Charles Catalan?"}, {"answers": [{"text": "1883", "answer_start": 238}], "id": "P_74_C_444_Q3", "question": "En quin any Ces\u00e0ro manifest\u00e0 que les f\u00f3rmules eren falses?"}, {"answers": [{"text": "Sur la multiplication des series", "answer_start": 412}], "id": "P_74_C_444_Q4", "question": "Quin treball de Ces\u00e0ro es va publicar el 1890?"}, {"answers": [{"text": "modern", "answer_start": 499}], "id": "P_74_C_444_Q5", "question": "Com era el punt de vista de Ces\u00e0ro en Sur la multiplication des series?"}]}]}, {"title": "Parc del Laberint d'Horta", "paragraphs": [{"context": "En la part occidental d'aquest nivell es troba el laberint vegetal que d\u00f3na nom al parc. Prop de l'entrada hi ha una placa de marbre recordat\u00f2ria de la visita d'Alfons XIII el 1908.[40] El laberint est\u00e0 format per 750 metres lineals de xiprers retallats, amb una superf\u00edcie de 45 x 50 m.[41] T\u00e9 forma trapezo\u00efdal, com una destral doble com la que segons la tradici\u00f3 tenia el laberint del Minotaure a Cnossos (Creta).[5] En l'entrada hi ha un relleu en marbre d'Ariadna i Teseu, amb la inscripci\u00f3 \u00abEntra, saldr\u00e1s sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo\u00bb.[42] Al centre del laberint hi ha una pla\u00e7a vorejada de xiprers retallats en forma d'arc; aqu\u00ed es troba una est\u00e0tua d'Eros sobre un pedestal, d'1,40 m d'altura, realitzada en marbre, actualment amb els bra\u00e7os mutilats.[42] En la sortida hi ha un petit estany circular i, excavat en el mur de suport de la seg\u00fcent terrassa, es troba la gruta d'Eco i Narc\u00eds, decorada amb una imatge de la nimfa adossada a la paret del fons, realitzada en terracota \u2014Narc\u00eds no est\u00e0 present, tot i que podria figurar simb\u00f2licament en l'estany, en al\u00b7lusi\u00f3 al mite del jove que es va enamorar de si mateix en veure la seva imatge reflectida en l'aigua.[42] La gruta, que recorda els nimfeus romans, cont\u00e9 la inscripci\u00f3 \u00abDe un ardiente frenes\u00ed / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de \u00e9l y \u00e9l de s\u00ed\u00bb.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "En la part occidental", "answer_start": 0}], "id": "P_431_C_2581_Q1", "question": "A quina part es troba el laberint?"}, {"answers": [{"text": "vegetal", "answer_start": 59}], "id": "P_431_C_2581_Q2", "question": "Com \u00e9s el laberint?"}, {"answers": [{"text": "Alfons XIII", "answer_start": 161}], "id": "P_431_C_2581_Q3", "question": "Qui va visitar el parc el 1908?"}, {"answers": [{"text": "per 750 metres lineals de xiprers retallats", "answer_start": 210}], "id": "P_431_C_2581_Q4", "question": "Com est\u00e0 format el laberint?"}, {"answers": [{"text": "trapezo\u00efdal", "answer_start": 301}], "id": "P_431_C_2581_Q5", "question": "Quina forma t\u00e9 el laberint?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de passar la pla\u00e7a de la Font del Pelic\u00e0 i vorejant encara la reixa del palau es troba, al costat del reixat d'acc\u00e9s posterior del jard\u00ed dels Boixos, la pla\u00e7a de les Columnes (o dels Lleons), anomenada aix\u00ed per vuit columnes coronades per gerros, disposades en forma d'hemicicle. Aquesta pla\u00e7a serveix com a distribu\u00efdor del jard\u00ed, ja que d'aqu\u00ed surten cinc camins que recorren tot el parc. En el mur que d\u00f3na al jard\u00ed dels Boixos hi ha dues est\u00e0tues de lleons, col\u00b7locades amb motiu de la visita de Ferran VII el 1828.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels Lleons", "answer_start": 186}], "id": "P_431_C_2582_Q1", "question": "Com s'anomena tamb\u00e9 la pla\u00e7a de les Columnes?"}, {"answers": [{"text": "vuit columnes coronades per gerros", "answer_start": 219}], "id": "P_431_C_2582_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la pla\u00e7a de les Columnes?"}, {"answers": [{"text": "en forma d'hemicicle", "answer_start": 266}], "id": "P_431_C_2582_Q3", "question": "Com estan disposades les columnes a la pla\u00e7a de les Columnes?"}, {"answers": [{"text": "com a distribu\u00efdor del jard\u00ed", "answer_start": 310}], "id": "P_431_C_2582_Q4", "question": "De qu\u00e8 serveix la pla\u00e7a de les Columnes?"}, {"answers": [{"text": "cinc camins", "answer_start": 361}], "id": "P_431_C_2582_Q5", "question": "Qu\u00e8 surt de la pla\u00e7a de les Columnes?"}]}, {"context": "Al costat del pavell\u00f3 hi ha un safareig amb peixos, de forma quadrangular, amb una escultura de dos dofins amb les cues entrella\u00e7ades, que llencen aigua per la boca. Estan realitzats en marbre sobre una base de rocalla.[57] Aqu\u00ed es troba una l\u00e0pida de marbre amb una inscripci\u00f3 llatina que fa refer\u00e8ncia a l'any de construcci\u00f3: HOC TERRAE SITIENTI MARCHIO RUBIS DELICIARUM AMATOR AUXILIUM PARAVIT. A.D. MDCCLXXXXIV (\u00abel marqu\u00e8s, amant de les del\u00edcies del camp, va preparar aquesta ajuda a la terra assedegada, any del Senyor 1794\u00bb).[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "un safareig amb peixos", "answer_start": 28}], "id": "P_431_C_2583_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha al costat del pavell\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quadrangular", "answer_start": 61}], "id": "P_431_C_2583_Q2", "question": "Quina forma t\u00e9 el safareig amb peixos?"}, {"answers": [{"text": "dos dofins amb les cues entrella\u00e7ades", "answer_start": 96}], "id": "P_431_C_2583_Q3", "question": "Quina escultura hi ha al safareig?"}, {"answers": [{"text": "boca", "answer_start": 160}], "id": "P_431_C_2583_Q4", "question": "Qu\u00e8 llencen per la boca els dos dofins de l'escultura del safareig?"}, {"answers": [{"text": "en marbre", "answer_start": 183}], "id": "P_431_C_2583_Q5", "question": "Amb quin material estan realitzats els dofins del safareig?"}]}, {"context": "El parc, amb una superf\u00edcie de 9,1 ha, est\u00e0 dividit en dues parts: un jard\u00ed neocl\u00e0ssic i un jard\u00ed rom\u00e0ntic. La zona enjardinada del parc est\u00e0 envoltada per un extens bosc mediterrani. Repartides pel parc es troben nombroses peces escult\u00f2riques, algunes amb motius de la mitologia grega i unes altres amb motius r\u00fastics, aix\u00ed com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua. Aquestes obres s\u00f3n d'autor desconegut, probablement procedents d'or\u00edgens diversos. S'aprecien diverses difer\u00e8ncies estil\u00edstiques, la qual cosa fa suposar una factura de tres o quatre artistes, destacant per la seva qualitat les dues escultures femenines situades sota els templets del Belvedere.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "9,1 ha,", "answer_start": 31}], "id": "P_431_C_2584_Q1", "question": "Quina superf\u00edcie t\u00e9 el parc?"}, {"answers": [{"text": "un jard\u00ed neocl\u00e0ssic i un jard\u00ed rom\u00e0ntic", "answer_start": 67}], "id": "P_431_C_2584_Q2", "question": "Quines s\u00f3n les dues parts del parc?"}, {"answers": [{"text": "un extens bosc mediterrani", "answer_start": 156}], "id": "P_431_C_2584_Q3", "question": "Qu\u00e8 envolta la zona enjardinada del parc?"}, {"answers": [{"text": "peces escult\u00f2riques", "answer_start": 224}], "id": "P_431_C_2584_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem repartit pel parc?"}, {"answers": [{"text": "tres o quatre", "answer_start": 552}], "id": "P_431_C_2584_Q5", "question": "Quants artistes sembla que haurien fet les escultures del parc?"}]}, {"context": "El 1880 es va crear un \u00abjard\u00ed dom\u00e8stic\u00bb al costat del palauet Desvalls, d'estil ecl\u00e8ctic. Comptava amb un hivernacle \u2014desaparegut en la restauraci\u00f3 de 1971\u2014, una plantaci\u00f3 de cam\u00e8lies i realitzacions d'art topi\u00e0ria.[10] La iniciativa va ser del XI marqu\u00e8s de Llupi\u00e0 i VII marqu\u00e8s d'Alfarr\u00e0s, Joan Baptista Desvalls i d'Amat, per\u00f2 s'ignora l'art\u00edfex d'aquesta ampliaci\u00f3.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "un \u00abjard\u00ed dom\u00e8stic\u00bb", "answer_start": 20}], "id": "P_431_C_2585_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va crear el 1880?"}, {"answers": [{"text": "al costat del palauet Desvalls", "answer_start": 40}], "id": "P_431_C_2585_Q2", "question": "On es va crear el \u00abjard\u00ed dom\u00e8stic\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "en la restauraci\u00f3 de 1971", "answer_start": 130}], "id": "P_431_C_2585_Q3", "question": "Quan va desapar\u00e8ixer l'hivernacle del \u00abjard\u00ed dom\u00e8stic\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Joan Baptista Desvalls i d'Amat", "answer_start": 292}], "id": "P_431_C_2585_Q4", "question": "Qui va tenir la iniciativa de crear un \u00abjard\u00ed dom\u00e8stic\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "XI marqu\u00e8s de Llupi\u00e0 i VII marqu\u00e8s d'Alfarr\u00e0s", "answer_start": 245}], "id": "P_431_C_2585_Q5", "question": "Qui era Joan Baptista Desvalls i d'Amat?"}]}, {"context": "En el nivell superior s'aixeca el pavell\u00f3 de Carles IV, d'estil neocl\u00e0ssic i aire italianitzant, que evoca lleugerament a la Villa Capra de Palladio. Va ser constru\u00eft el 1794 per Domenico Bagutti.[51] A la base del mur d'aquest pavell\u00f3 hi ha una l\u00e0pida de marbre amb una inscripci\u00f3 al\u00b7lusiva a la visita de Carles IV el 1802.[52] El pavell\u00f3 est\u00e0 coronat per una escultura que representa L'Art i la Natura, de 1,82 m d'altura i realitzada en marbre, en la base de la qual hi ha dues inscripcions en llat\u00ed (una en cada costat): ARTIS NATURAQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM (\u00abl'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa\u00bb) i ARS CONCORS FOETUM NATURAE MATRIS ALUMBRAT (\u00abl'art harmoni\u00f3s d\u00f3na llum al fruit de la mare naturalesa\u00bb).[53] Antigament hi havia altres dues inscripcions avui desaparegudes: NOSTRA NEQUE ERUBUIT SILVAS HABITARE THALIA (\u00abla nostra Talia tampoc es va avergonyir de viure en el bosc\u00bb) i O NULLO TURBATA DOLO PAX HOSPITA RURIS (\u00aboh, pau acollidora del camp, no pertorbada per cap engany\u00bb).[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "En el nivell superior", "answer_start": 0}], "id": "P_431_C_2586_Q1", "question": "En quin nivell hi ha el pavell\u00f3 de Carles IV?"}, {"answers": [{"text": "neocl\u00e0ssic", "answer_start": 64}], "id": "P_431_C_2586_Q2", "question": "De quin estil \u00e9s el pavell\u00f3 de Carles IV?"}, {"answers": [{"text": "a la Villa Capra de Palladio", "answer_start": 120}], "id": "P_431_C_2586_Q3", "question": "Qu\u00e8 evoca lleugerament el pavell\u00f3 de Carles IV?"}, {"answers": [{"text": "Domenico Bagutti", "answer_start": 179}], "id": "P_431_C_2586_Q4", "question": "Qui va construir el pavell\u00f3 de Carles IV?"}, {"answers": [{"text": "L'Art i la Natura", "answer_start": 387}], "id": "P_431_C_2586_Q5", "question": "Qu\u00e8 represent l'escultura que corona el pavell\u00f3 de Carles IV?"}]}]}, {"title": "Catedral de Tarragona", "paragraphs": [{"context": "En origen es tractava d'una de les depend\u00e8ncies de la can\u00f2nica, l\u2019antiga Aula Capitular, que es va construir a l\u2019inici del segle XIII amb planta quadrangular i es va cobrir amb una volta de can\u00f3 apuntada. La fa\u00e7ana conserva la porta d'acc\u00e9s amb finestres geminades a ambd\u00f3s costats. L'any 1330 l'arquebisbe Joan d'Arag\u00f3 va concedir al paborde Guerau de Rocabert\u00ed i la seva germana llic\u00e8ncia per obrir la cap\u00e7alera i construir-hi un absis de planta poligonal, transformat l\u2019\u00e0mbit en una capella que es va dedicar a l\u2019Eucaristia, per aix\u00f2 es denomina del Corpus Christi. A l'absis destaca la clau de volta, amb Crist en Majestat, aix\u00ed com el grup de l'Anunciaci\u00f3 i els quatre s\u00edmbols del Tetramorf sobre capitells decorats amb temes vegetals. Les onze imatges de pedra policromada que decoren els murs, col\u00b7locades damunt de m\u00e8nsules decorades, s\u00f3n de la primera meitat del segle XIV i representen diversos sants i ap\u00f2stols.", "qas": [{"answers": [{"text": "segle XIII", "answer_start": 123}], "id": "P_137_C_817_Q1", "question": "Quan es va construir l'Aula Capitular?"}, {"answers": [{"text": "quadrangular", "answer_start": 145}], "id": "P_137_C_817_Q2", "question": "Com era la planta?"}, {"answers": [{"text": "la porta d'acc\u00e9s", "answer_start": 224}], "id": "P_137_C_817_Q3", "question": "Qu\u00e8 conserva la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "poligonal", "answer_start": 448}], "id": "P_137_C_817_Q4", "question": "Com era l'absis que hi van construir?"}, {"answers": [{"text": "la clau de volta", "answer_start": 587}], "id": "P_137_C_817_Q5", "question": "Qu\u00e8 destaca l'absis?"}]}, {"context": "Inicialment dedicada a santa \u00darsula i les Onze Mil Verges, fou constru\u00efda entre 1340 i 1344 sota el mecenatge de l'arquebisbe Arnau de Sescomes, que est\u00e0 enterrat al paviment de la capella. La va fer construir per honrar les rel\u00edquies de santa \u00darsula i d'altres verges donades pel seu predecessor, l'arquebisbe Joan d'Arag\u00f3. Coberta amb volta estrellada, la decoraci\u00f3 escult\u00f2rica es distribueix a les setze claus de volta i a les m\u00e8nsules i es completa amb diverses imatges de verges, col\u00b7locades en parelles. A les m\u00e8nsules de l'arc de l'entrada es representen els evangelistes escrivint, acompanyats amb els seus respectius s\u00edmbols. A l'interior les m\u00e8nsules representen dos homes i dues dones llegint uns llibres, aquests personatges no es tracten de sants sin\u00f3 que podrien ser familiars de l'arquebisbe Sescomes.[19] A les claus de volta estan representades ef\u00edgies dintre de medallons; a les tres principals la Coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, sant Miquel i santa Tecla. Als murs laterals hi ha fragments de pintures murals amb busts de les santes titulars. Les pintures, les escultures i els vitralls originals van quedar molt afectats per les destrosses de la invasi\u00f3 napole\u00f2nica, a l\u2019inici del segle xix. Vers 1820 es va dedicar a baptisteri i s\u2019hi va col\u00b7locar la pila baptismal de marbre procon\u00e8s, d\u2019una sola pe\u00e7a, que sembla tractar-se d'una font romana reaprofitada.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "a santa \u00darsula i les Onze Mil Verges", "answer_start": 21}], "id": "P_137_C_818_Q1", "question": "A qui la van dedicar inicialment?"}, {"answers": [{"text": "Arnau de Sescomes", "answer_start": 126}], "id": "P_137_C_818_Q2", "question": "Qui esta enterrat al paviment de la capella?"}, {"answers": [{"text": "els evangelistes", "answer_start": 562}], "id": "P_137_C_818_Q3", "question": "Qui \u00e9s representat a les m\u00e8nsules de l'arc d'entrada?"}, {"answers": [{"text": "familiars de l'arquebisbe", "answer_start": 781}], "id": "P_137_C_818_Q4", "question": "Qui podrien ser dels dos homes i les dues dones que llegeixen?"}, {"answers": [{"text": "ef\u00edgies", "answer_start": 862}], "id": "P_137_C_818_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha als medallons de les claus de volta?"}]}, {"context": "Les rosasses dels costats nord i sud del transsepte presenten importants difer\u00e8ncies, degudes a les m\u00faltiples intervencions fins a \u00e8poca recent. S\u00f3n obra del Mestre de Sant Silvestre, que tamb\u00e9 va treballar a la catedral de Barcelona. A la rosassa sud es representa la Mare de D\u00e9u amb l'Infant entronitzats. A la rosassa nord es representa la Resurrecci\u00f3 de Crist a l'\u00f2cul central, a partir del qual es distribueixen setze plafons radials amb ornamentaci\u00f3 geom\u00e8trica, motius florals i l'escut de la seu. A la part ampla d'aquests plafons es mostra, a cadascun, un cap d'un personatge, segurament un ap\u00f2stol.", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00faltiples intervencions", "answer_start": 100}], "id": "P_137_C_819_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'hi ha fet a les rosasses?"}, {"answers": [{"text": "del Mestre de Sant Silvestre", "answer_start": 154}], "id": "P_137_C_819_Q2", "question": "De qui s\u00f3n obra??"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u amb l'Infant", "answer_start": 266}], "id": "P_137_C_819_Q3", "question": "Qui hi ha representat a la rosassa sud?"}, {"answers": [{"text": "la Resurrecci\u00f3 de Crist", "answer_start": 340}], "id": "P_137_C_819_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha representat a la rosassa nord?"}, {"answers": [{"text": "de la seu", "answer_start": 493}], "id": "P_137_C_819_Q5", "question": "D'on \u00e9s l'escut que hi ha representat?"}]}, {"context": "Recolza damunt d\u2019un s\u00f2col de pedra calc\u00e0ria policromada que mostra temes vegetals entrella\u00e7ats amb figures infantils i d\u2019animals i que es completa amb els escuts dels arquebisbes Dalmau de Mur i Pere Sagarriga i de Pau. L'element m\u00e9s destacat del retaule \u00e9s la predel\u00b7la. D'alabastre policromat i daurat, s\u2019hi representen amb expressiva minuciositat sis escenes de la vida i del martiri de santa Tecla, a ambd\u00f3s costats del tabernacle central, on es mostra Crist Sofrent amb Maria, sant Joan, Nicodem i Josep d\u2019Arimatea. Les escenes dedicades a santa Tecla estan protegides per petits dossers i les separen muntants en forma de figures de santes. El fons de les escenes \u00e9s de vidre blau fosc. A quatre dels episodis representats al frontal rom\u00e0nic de l'altar major (predicaci\u00f3 de Pau a Iconi amb Tecla que l\u2019escolta; el foc que ataca els botxins i respecta la santa; Tecla al fos de les feres amansides; la santa al bassal de les serps) se n'hi afegeixen dos m\u00e9s. Un \u00e9s el de l'\u00faltim suplici de la santa, quan, estant lligada a toros braus i a punt de ser esquarterada, es trenquen els lligams i queda lliure. L'altre narra la invenci\u00f3 o troballa miraculosa del bra\u00e7 de santa Tecla, del qual procediria la rel\u00edquia insigne regalada pel rei de l'Arm\u00e8nia Menor a l'Esgl\u00e9sia de Tarragona per mediaci\u00f3 del rei Jaume II, l\u2019any 1321. El cos superior cont\u00e9 dotze plafons amb relleus, dedicats a la representaci\u00f3 dels Set Goigs de la Mare de D\u00e9u i de cinc de les Hores de la Passi\u00f3 de Crist. Les imatges centrals, protegides per alts pinacles, representen la Mare de D\u00e9u amb el Nen, flanquejada per santa Tecla i sant Pau.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "la predel\u00b7la", "answer_start": 258}], "id": "P_137_C_820_Q1", "question": "Quin element destaca en el retaule?"}, {"answers": [{"text": "D'alabastre", "answer_start": 272}], "id": "P_137_C_820_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 feta?"}, {"answers": [{"text": "per petits dossers", "answer_start": 574}], "id": "P_137_C_820_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 estan protegides les escenes dedicades a santa Tecla?"}, {"answers": [{"text": "a l'Esgl\u00e9sia de Tarragona", "answer_start": 1259}], "id": "P_137_C_820_Q4", "question": "A qui va regalar la rel\u00edquia el rei de l'Arm\u00e8nia Menor?"}, {"answers": [{"text": "pinacles", "answer_start": 1526}], "id": "P_137_C_820_Q5", "question": "Qu\u00e8 protegeix les imatges centrals?"}]}, {"context": "A les sales de pas cap a l'actual Sala Capitular s'exhibeixen obres dels segles XVI al XIX. A la primera sala destaca, al mur de la dreta, la taula amb la Nativitat, del Mestre de Cabanyes, dels inicis del segle XVI. Tamb\u00e9 sobresurt una col\u00b7lecci\u00f3 de beneiteres de plata del segle XVIII a les vitrines que toquen al mur de l'esquerra. A la sala seg\u00fcent s'exhibeixen, entre altres obres, alguns extraordinaris exemples de l\u2019argenteria lit\u00fargica del Tresor de la Catedral, com el reliquiari del canonge Guillem Bertran, del final del segle xv, la creu de l\u2019arquebisbe Cardona, dels segles XV-XVI, o la cust\u00f2dia processional modernista de Bernard\u00ed Martorell, del  la vitrina mural de la dreta.", "qas": [{"answers": [{"text": "del Mestre de Cabanyes", "answer_start": 166}], "id": "P_137_C_821_Q1", "question": "De qui \u00e9s obra la taula amb la Nativitat?"}, {"answers": [{"text": "beneiteres de plata", "answer_start": 251}], "id": "P_137_C_821_Q2", "question": "Qu\u00e8 sobresurt a les vitrines?"}, {"answers": [{"text": "del canonge Guillem Bertran", "answer_start": 489}], "id": "P_137_C_821_Q3", "question": "De qui \u00e9s el reliquiari hi podem trobar?"}, {"answers": [{"text": "XV-XVI", "answer_start": 587}], "id": "P_137_C_821_Q4", "question": "De quins segles \u00e9s la creu de l'arquebisbe Cardona?"}, {"answers": [{"text": "modernista", "answer_start": 622}], "id": "P_137_C_821_Q5", "question": "De quin estil \u00e9s la cust\u00f2dia processional?"}]}, {"context": "Santa Tecla d\u2019Iconi \u00e9s titular de la Catedral i patrona de la ciutat de Tarragona. Aquesta capella es va construir per acollir la rel\u00edquia insigne de la santa. El projecte es deu a l'arquebisbe Manuel de Samaniego i Jaca (1741-1748), per\u00f2 no es va poder portar a terme fins a les prelatures dels arquebisbes Jaume Cortada i Bru (1753-1762) i Juan Lario y Lancis (1764-1777). Les obres es van iniciar en 1760, sota la direcci\u00f3 de l'arquitecte Josep Prat i Delorta i van finalitzar en 1775. El seu disseny segueix les pautes del classicisme acad\u00e8mic. Cal destacar l'\u00fas de materials nobles, com ara el jaspi de Tortosa i el marbre blanc. Els relleus, amb la glorificaci\u00f3 de santa Tecla i passatges de la seva vida, i les escultures, amb les virtuts cardinals \u2014de reminisc\u00e8ncia berniniana\u2014, s\u00f3n obra de Carles Salas. La reixa, contempor\u00e0nia a la capella, \u00e9s obra d\u2019Onofre Camps.", "qas": [{"answers": [{"text": "Santa Tecla", "answer_start": 0}], "id": "P_137_C_822_Q1", "question": "Qui \u00e9s la patrona de Tarragona?"}, {"answers": [{"text": "per acollir la rel\u00edquia", "answer_start": 115}], "id": "P_137_C_822_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 es va construir la capella?"}, {"answers": [{"text": "Manuel de Samaniego i Jaca", "answer_start": 194}], "id": "P_137_C_822_Q3", "question": "A qui es deu el projecte?"}, {"answers": [{"text": "1760", "answer_start": 403}], "id": "P_137_C_822_Q4", "question": "Quan es van iniciar les obres?"}, {"answers": [{"text": "Josep Prat i Delorta", "answer_start": 442}], "id": "P_137_C_822_Q5", "question": "Quin arquitecte va dirigir les obres?"}]}]}, {"title": "Cetacis", "paragraphs": [{"context": "L'aigua t\u00e9 una conductivitat t\u00e8rmica elevada, que es tradueix en una velocitat de transfer\u00e8ncia de la calor unes 24 vegades superior a la de l'aire,[64] que juntament amb la manca de p\u00e8ls fa que aquests animals hagin hagut de desenvolupar mecanismes efica\u00e7os per assegurar la termoregulaci\u00f3. Un paper important \u00e9s el de l'espessa capa de greix i teixit connectiu present sota la pell, al nivell de la hipodermis. Aquesta capa adiposa actua com a a\u00efllant t\u00e8rmic que evita la dispersi\u00f3 de la calor de manera molt eficient. En alguns odontocets, com els delf\u00ednids i les marsopes, aquesta capa de greix presenta variacions estacionals en el seu gruix. Durant l'estaci\u00f3 c\u00e0lida, quan augmenta la temperatura de l'aigua, la capa perd volum, mentre que a les estacions fredes en guanya. La quantitat i el tipus de l\u00edpids presents determinen la capacitat a\u00efllant de la capa. La protecci\u00f3 de la marsopa comuna es compon en un 80% de greixos, mentre que en el dof\u00ed tacat de l'Atl\u00e0ntic nom\u00e9s n'hi ha un 55%. Aquesta difer\u00e8ncia fa que la capa adiposa de la marsopa tingui una capacitat d'a\u00efllament quatre vegades superior a la del dof\u00ed tacat.[65]", "qas": [{"answers": [{"text": "unes 24 vegades superior a la de l'aire", "answer_start": 108}], "id": "P_423_C_2533_Q1", "question": "Com \u00e9s la velocitat de la calor en l'aigua?"}, {"answers": [{"text": "desenvolupar mecanismes efica\u00e7os", "answer_start": 226}], "id": "P_423_C_2533_Q2", "question": "Qu\u00e8 han de fer aquests animals per assegurar la termoregulaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'espessa capa de greix i teixit connectiu", "answer_start": 320}], "id": "P_423_C_2533_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s important per assegurar la termoregulaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "sota la pell", "answer_start": 371}], "id": "P_423_C_2533_Q4", "question": "On \u00e9s la capa de greix?"}, {"answers": [{"text": "com a a\u00efllant t\u00e8rmic", "answer_start": 440}], "id": "P_423_C_2533_Q5", "question": "Com actua la capa adiposa?"}]}, {"context": "L'o\u00efda \u00e9s el sentit m\u00e9s desenvolupat dels cetacis, que s\u00f3n capa\u00e7os de determinar sota l'aigua de quina direcci\u00f3 prov\u00e9 el so, una capacitat que no tenen els mam\u00edfers terrestres. Aix\u00f2 \u00e9s possible perqu\u00e8 els ossos de l'orella interna d'aquests animals estan ben separats de la resta del crani, que podria interferir en la recepci\u00f3 dels est\u00edmuls ac\u00fastics. Aquesta separaci\u00f3 encara \u00e9s m\u00e9s evident en els odontocets que en els misticets.[37] Per aconseguir una major hidrodin\u00e0mica, els cetacis manquen de pavellons auriculars, mentre que l'orella mitjana i l'orella interna s\u00f3n semblants en estructura a les dels altres mam\u00edfers. En els odontocets, les ones sonores s\u00f3n rebudes per una subst\u00e0ncia oliosa present a la mand\u00edbula, des d'on s\u00f3n transferides a l'orella mitjana, on arriben al timp\u00e0. En els misticets no s'ha demostrat la transmissi\u00f3 del so a trav\u00e9s de la mand\u00edbula i probablement la recepci\u00f3 es fa directament a trav\u00e9s del conducte auditiu.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'o\u00efda", "answer_start": 0}], "id": "P_423_C_2534_Q1", "question": "Quin \u00e9s el sentit m\u00e9s desenvolupat dels cetacis?"}, {"answers": [{"text": "de quina direcci\u00f3 prov\u00e9 el so", "answer_start": 94}], "id": "P_423_C_2534_Q2", "question": "Qu\u00e8 poden determinar els cetacis sota l'aigua?"}, {"answers": [{"text": "separats de la resta del crani", "answer_start": 259}], "id": "P_423_C_2534_Q3", "question": "On son els ossos de l'orella interna dels cetacis?"}, {"answers": [{"text": "una major hidrodin\u00e0mica", "answer_start": 451}], "id": "P_423_C_2534_Q4", "question": "Qu\u00e8 els permet als cetacis no tenir pavellons auriculars?"}, {"answers": [{"text": "a les dels altres mam\u00edfers", "answer_start": 596}], "id": "P_423_C_2534_Q5", "question": "A qu\u00e8 s'assembla l'orella mitjana i l'orella interna dels cetacis?"}]}, {"context": "La ca\u00e7a de cetacis, sobretot els de gran mida, t\u00e9 or\u00edgens molt antics. Ja al neol\u00edtic, fa uns 6.000 anys, algunes poblacions del nord d'Europa ca\u00e7aven i s'alimentaven d'aquests animals. Als segles XVI i XIX hi hagu\u00e9 un gran augment del nombre d'exemplars ca\u00e7ats. Entre els productes recuperats de les balenes, els m\u00e9s importants des d'un punt de vista comercial eren el greix, convertit en oli per les l\u00e0mpades; les barbes, utilitzades per la fabricaci\u00f3 de cotilles; o l'espermaceti del catxalot, utilitzat per elaborar perfums. Actualment, l'\u00fas principal dels cetacis \u00e9s la seva carn, molt preuada a Isl\u00e0ndia, Noruega i el Jap\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "al neol\u00edtic", "answer_start": 74}], "id": "P_423_C_2535_Q1", "question": "Quan es van comen\u00e7ar a ca\u00e7ar cetacis?"}, {"answers": [{"text": "del nord d'Europa", "answer_start": 125}], "id": "P_423_C_2535_Q2", "question": "Quines poblacions van comen\u00e7ar a ca\u00e7ar cetacis al neol\u00edtic?"}, {"answers": [{"text": "Als segles XVI i XIX", "answer_start": 186}], "id": "P_423_C_2535_Q3", "question": "Quan va augmentar el nombre de cetacis ca\u00e7ats?"}, {"answers": [{"text": "oli per les l\u00e0mpades", "answer_start": 390}], "id": "P_423_C_2535_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 feien servir el greix de les balenes?"}, {"answers": [{"text": "cotilles", "answer_start": 457}], "id": "P_423_C_2535_Q5", "question": "Qu\u00e8 fabricaven amb les barbes de les balenes?"}]}, {"context": "Les estructures socials dels odontocets s\u00f3n generalment dominades per associacions entre individus del sexe femen\u00ed, que s'uneixen amb els mascles en el moment de la reproducci\u00f3. No s\u00f3n rars els combats entre mascles per conquerir femelles, com ho demostra la pres\u00e8ncia de cicatrius deixades a la pell perdents de coespec\u00edfics. Sovint, com passa amb els dofins mulars de Shark Bay a Austr\u00e0lia, els mascles poden formar petites coalicions, anomenades \u00abaliances\u00bb, que combaten amb altres aliances i poden \u00abraptar\u00bb les femelles d'un altre grup i sotmetre-les a un coit for\u00e7at.[81] Els dofins de musell llarg s'associen en grups formats per uns cent individus. Dins el grup es formen subassociacions d'uns dotze individus, que neden de manera sincronitzada en una formaci\u00f3 en forma de V, semblant a la que s'observa en les oques en vol. Els grups de les orques s\u00f3n associacions matriarcals dirigides per la femella madura m\u00e9s vella i constitu\u00efdes per almenys un mascle, cries i altres femelles. Els mascles que neixen en el si d'un grup continuen formant-ne part quan es fan grans, per\u00f2 nom\u00e9s s'aparellen amb femelles pertanyents a altres grups. Els membres del grup es comuniquen entre ells per mitj\u00e0 d'un dialecte que varia d'una associaci\u00f3 a l'altra i que \u00e9s ensenyat a les noves generacions. Els catxalots formen associacions similars, anomenades \u00abunitats\u00bb, en qu\u00e8 els mascles no romanen amb les femelles i les cries, sin\u00f3 que a l'edat d'uns cinc anys emprenen un llarg viatge vers latituds m\u00e9s altes, on hi ha m\u00e9s aliment, per completar el seu desenvolupament. A partir d'aleshores, es mouen d'una unitat a l'altra per aparellar-se amb m\u00e9s femelles.[82]", "qas": [{"answers": [{"text": "associacions entre individus del sexe femen\u00ed", "answer_start": 70}], "id": "P_423_C_2536_Q1", "question": "Qui domina les estructures socials dels odotoncets?"}, {"answers": [{"text": "en el moment de la reproducci\u00f3", "answer_start": 146}], "id": "P_423_C_2536_Q2", "question": "Quan s'uneixen les femelles als mascles?"}, {"answers": [{"text": "per conquerir femelles", "answer_start": 216}], "id": "P_423_C_2536_Q3", "question": "Per qu\u00e8 combaten els mascles?"}, {"answers": [{"text": "raptar\u00bb les femelles d'un altre grup", "answer_start": 503}], "id": "P_423_C_2536_Q4", "question": "Qu\u00e8 poden fer els dofins que han format una alian\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "uns cent", "answer_start": 636}], "id": "P_423_C_2536_Q5", "question": "Quants individus formen els grups dels dofins de musell llarg?"}]}, {"context": "Els misticets s\u00f3n capa\u00e7os d'emetre sons de baixa freq\u00fc\u00e8ncia que es poden sentir a dist\u00e0ncies considerables. Les iubartes emeten sons de freq\u00fc\u00e8ncia variable, que formen aut\u00e8ntics \u00abcants\u00bb. Cada cant dura entre set i trenta minuts i despr\u00e9s \u00e9s repetit. No hi ha pausa entre un cant i el seg\u00fcent, de manera que les iubartes poden continuar cantant durant hores.[83] Cada cant est\u00e0 constitu\u00eft per una s\u00e8rie de temes, sintagmes i sub-sintagmes (vegeu frase (m\u00fasica)) i hi ha difer\u00e8ncies entre els cants de les iubertes que viuen a l'Atl\u00e0ntic nord, les del Pac\u00edfic nord i les de l'hemisferi sud.[84] Els cants de les iubartes tenen un paper important en la reproducci\u00f3; s'ha demostrat que nom\u00e9s canten els mascles adults (de manera similar al que passa en els ocells), que comuniquen mitjan\u00e7ant els cants la seva disponibilitat per aparellar-se en les femelles i la seva posici\u00f3.[85] A part de les iubartes, tamb\u00e9 poden cantar altres misticets, per\u00f2 amb cants molt m\u00e9s senzills. La balena de Groenl\u00e0ndia emet cants compostos de pocs sons que es repeteixen diverses vegades.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "de baixa freq\u00fc\u00e8ncia", "answer_start": 40}], "id": "P_423_C_2537_Q1", "question": "Quins sons emeten els misticets?"}, {"answers": [{"text": "variable", "answer_start": 147}], "id": "P_423_C_2537_Q2", "question": "Com \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia del so de les iubartes?"}, {"answers": [{"text": "entre set i trenta minuts", "answer_start": 202}], "id": "P_423_C_2537_Q3", "question": "Quant dura cada cant de les iubartes?"}, {"answers": [{"text": "en la reproducci\u00f3", "answer_start": 644}], "id": "P_423_C_2537_Q4", "question": "En qu\u00e8 tenen un paper important el cant de les iubartes?"}, {"answers": [{"text": "els mascles adults", "answer_start": 695}], "id": "P_423_C_2537_Q5", "question": "Quins individus canten?"}]}, {"context": "Una altra possible explicaci\u00f3 dels encallaments s\u00f3n els exercicis de la marina militar efectuats mitjan\u00e7ant l'\u00fas de sonar a mitjana freq\u00fc\u00e8ncia, per la detecci\u00f3 de submarins. El 1996, dotze z\u00edfids s'encallaren a les costes de Gr\u00e8cia i les an\u00e0lisis aut\u00f2ptiques revelaren la pres\u00e8ncia d'una patologia caracteritzada per la pres\u00e8ncia d'\u00e8mbols gasosos a l'interior dels \u00f2rgans dels animals. Una vegada els cetacis s'han encallat, aquests \u00e8mbols els provoquen la mort a causa dels greus danys causats a l'aparell circulatori. Els encallaments han estat relacionats amb exercicis militars que es dugueren a terme dos dies abans que es produ\u00efssin.[117]", "qas": [{"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 183}], "id": "P_423_C_2538_Q2", "question": "Quants z\u00edfids s'encallaren ales costes de Gr\u00e8cia el 1996?"}, {"answers": [{"text": "\u00e8mbols gasosos", "answer_start": 332}], "id": "P_423_C_2538_Q3", "question": "Qu\u00e8 va trobar l'aut\u00f2psia a l'interior dels z\u00edfids encallats?"}, {"answers": [{"text": "la mort", "answer_start": 454}], "id": "P_423_C_2538_Q4", "question": "Qu\u00e8 causen aquests \u00e8mbols en els cetacis un cop s'han encallat?"}, {"answers": [{"text": "a l'aparell circulatori", "answer_start": 495}], "id": "P_423_C_2538_Q5", "question": "Quins danys causen aquests \u00e8mbols en els cetacis un cop s'han encallat?"}]}]}, {"title": "Fidelio", "paragraphs": [{"context": "B\u00e0sicament, Sonnleithner va reduir la seva feina a traduir el text de Bouilly, encara que entre un i altre hi ha diverses difer\u00e8ncies, tot i que sense afectar al nus dram\u00e0tic. El Fidelio de Beethoven va comptar amb un llibret m\u00e9s directe i lliure de trames secund\u00e0ries. Si b\u00e9 el llibret de Bouilly \u00e9s m\u00e9s teatral, dotant de personalitat i inter\u00e8s a un nombre de personatges m\u00e9s gran, tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s complex i recargolat, amb lectures m\u00e9s diverses. Beethoven posa m\u00fasica a un llibret m\u00e9s unidireccional, en qu\u00e8 tot s'encamina a analitzar un fet principal: la injust\u00edcia que cau sobre Floretan i la inquietud de Leonore per salvar al seu marit de la mort.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "de trames secund\u00e0ries", "answer_start": 247}], "id": "P_222_C_1327_Q2", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s lliure el llibret de Beethoven?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s complex i recargolat", "answer_start": 393}], "id": "P_222_C_1327_Q3", "question": "Com \u00e9s el llibret de Bouilly?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s gran", "answer_start": 374}], "id": "P_222_C_1327_Q4", "question": "Com \u00e9s el nombre de personatges del llibret de Bouilly?"}, {"answers": [{"text": "salvar al seu marit de la mort", "answer_start": 620}], "id": "P_222_C_1327_Q5", "question": "Qu\u00e8 vol fer Leonore?"}]}, {"context": "Els primers anys del segle xix, la Revoluci\u00f3 Francesa va fer albirar un nou horitz\u00f3 est\u00e8tic i va fer apar\u00e8ixer un g\u00e8nere oper\u00edstic amb un nus argumental basat en la lluita contra la injust\u00edcia manifesta i la salvaci\u00f3 en el darrer moment, amb la conseg\u00fcent vict\u00f2ria de la veritat i la just\u00edcia enfront de la maldat i l'engany.[3] Aquest seria el cas de moltes obres franceses que anaven desembarcant a Viena amb aclaparadora acollida. Primer va ser Lodo\u00efska (1802) de Cherubini, un any m\u00e9s tard Faniska, i en les temporades successives ho van fer les \u00f2peres de Dalayrac, Gaveaux, Boieldieu, Isouard, Berton, Spontini (amb La Vestale), M\u00e9hul i Lesueur, totes abans de 1805, justament quan Beethoven estrenava la primera versi\u00f3 de Fidelio, iniciada contempor\u00e0niament a la Sinfonia Eroica i a les sonates Waldstein i Appasionata.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la lluita contra la injust\u00edcia", "answer_start": 159}], "id": "P_222_C_1328_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basava el nus argumental?"}, {"answers": [{"text": "la veritat i la just\u00edcia", "answer_start": 268}], "id": "P_222_C_1328_Q2", "question": "Qui guanyava al final?"}, {"answers": [{"text": "Cherubini", "answer_start": 467}], "id": "P_222_C_1328_Q3", "question": "Qui va escriure Lodo\u00efska?"}, {"answers": [{"text": "aclaparadora", "answer_start": 411}], "id": "P_222_C_1328_Q4", "question": "Com va ser l'acollida de les obres franceses a Viena?"}, {"answers": [{"text": "1805", "answer_start": 666}], "id": "P_222_C_1328_Q5", "question": "Quin any es va estrenar Fidelio?"}]}, {"context": "Nascuda a cavall entre les com\u00e8dies dom\u00e8stiques del segle XVIII i les grans passions rom\u00e0ntiques que van dominar la resta del segle xix, Fidelio, que Beethoven considerava \u00abel fill que m'ha costat els pitjors dolors, el que m'ha causat m\u00e9s penes; per\u00f2 per aix\u00f2 tamb\u00e9 el m\u00e9s estimat\u00bb, \u00e9s la quinta ess\u00e8ncia del seu geni musical que es converteix en la utopia d'aquells que clamen per la llibertat i l'esperan\u00e7a de l'\u00e9sser hum\u00e0 que recull l'ideari il\u00b7lustrat del seu autor. Fidelio \u00e9s un al\u00b7legat no sols de l'amor conjugal, la lleialtat o la fidelitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la llibertat. \u00c9s considerada tamb\u00e9 com un dels m\u00e9s s\u00f2lids pilars de l'\u00f2pera genu\u00efnament alemanya, que molt aviat continuarien Carl Maria von Weber i Richard Wagner.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "els pitjors dolors", "answer_start": 197}], "id": "P_222_C_1329_Q1", "question": "Qu\u00e8 li va costar Fidelio a Beethoven?"}, {"answers": [{"text": "un dels m\u00e9s s\u00f2lids pilars de l'\u00f2pera genu\u00efnament alemanya", "answer_start": 605}], "id": "P_222_C_1329_Q2", "question": "Com es considerada?"}, {"answers": [{"text": "les grans passions rom\u00e0ntiques", "answer_start": 66}], "id": "P_222_C_1329_Q3", "question": "Quins arguments van dominar la resta del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "de la llibertat", "answer_start": 563}], "id": "P_222_C_1329_Q4", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s un al\u00b7legat tamb\u00e9?"}]}, {"context": "Fidelio, op. 72 (en totes tres versions), \u00e9s un singspiel compost per Ludwig van Beethoven, l'\u00fanica \u00f2pera del compositor. El llibret en alemany va ser escrit per Joseph Sonnleithner, revisat per Stephan von Breuning i Georg Friedrich Treitschke, basat en la com\u00e8dia L\u00e9onore ou l'amour conjugal de Jean-Nicolas Bouilly. Es va estrenar al Theater an der Wien de Viena, en una versi\u00f3 de dos actes, el 20 de novembre de 1805. Despr\u00e9s fou revisada el 1806 i de nou el 1814 en la seva versi\u00f3 definitiva i que se sol representar actualment.", "qas": [{"answers": [{"text": "un singspiel", "answer_start": 45}], "id": "P_222_C_1330_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Fidelio?"}, {"answers": [{"text": "Ludwig van Beethoven", "answer_start": 70}], "id": "P_222_C_1330_Q2", "question": "Qui el va compondre?"}, {"answers": [{"text": "L\u00e9onore ou l'amour conjugal", "answer_start": 266}], "id": "P_222_C_1330_Q3", "question": "En quina com\u00e8dia est\u00e0 basada el llibret?"}, {"answers": [{"text": "Theater an der Wien", "answer_start": 337}], "id": "P_222_C_1330_Q4", "question": "On es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "20 de novembre de 1805", "answer_start": 398}], "id": "P_222_C_1330_Q5", "question": "Quin dia es va estrenar?"}]}, {"context": "L'\u00f2pera narra la hist\u00f2ria de Leonore, que disfressada com un guardi\u00e0 de pres\u00f3 amb el nom de Fidelio, entra d'inc\u00f2gnit a la pres\u00f3 de Sevilla per a buscar el seu marit, Florestan, que ha sigut empresonat injustament per l'arist\u00f2crata Pizarro per denunciar els seus crims i corrupcions. Per a arribar fins a ell, Leonore-Fidelio ha de guanyar-se el favor de Rocco, el carceller, i evitar a tota costa que la descobreixin. Aix\u00f2 d\u00f3na lloc a situacions d'embolic: Marzelline, la filla del carceller, s'enamora de Fidelio sense saber que en realitat \u00e9s una noia, trencant-li el cor a Jaquino, amb qui s'havia prom\u00e9s; Rocco, que est\u00e0 orgull\u00f3s de ser el futur sogre de Fidelio, rep l'orde de Pizarro de posar fi a la vida de Florestan. Nom\u00e9s el valor i la determinaci\u00f3 de Leonore podran resoldre el gran conflicte.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "com un guardi\u00e0 de pres\u00f3", "answer_start": 54}], "id": "P_222_C_1331_Q1", "question": "Com va disfressada Leonore?"}, {"answers": [{"text": "el seu marit", "answer_start": 153}], "id": "P_222_C_1331_Q3", "question": "Qui va a buscar a la pres\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Marzelline", "answer_start": 458}], "id": "P_222_C_1331_Q5", "question": "Qui s'enamora de Fidelio?"}]}, {"context": "El llibret de Bouilly va obtenir de seguida un enorme atractiu per a llibretistes i compositors.[3] M\u00e9s tard, aquest tema fou recollit per Ferdinando Pa\u00ebr, que el va estrenar a Dresden el 1805 amb el t\u00edtol Leonora, ossia l'amore coniugale, quan Beethoven ja estava escrivint la seva versi\u00f3. Menys coneguda fou en el seu temps la versi\u00f3 en un acte de Simon Mayr L'amore coniugale, estrenada el mateix any.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a llibretistes i compositors", "answer_start": 63}], "id": "P_222_C_1332_Q1", "question": "Per a qui tenia atractiu el llibret?"}, {"answers": [{"text": "Ferdinando Pa\u00ebr", "answer_start": 139}], "id": "P_222_C_1332_Q2", "question": "Qui va recollir el tema?"}, {"answers": [{"text": "Leonora, ossia l'amore coniugale", "answer_start": 206}], "id": "P_222_C_1332_Q3", "question": "Quin t\u00edtol t\u00e9 l'\u00f2pera de Ferdinando Pa\u00ebr?"}, {"answers": [{"text": "L'amore coniugale", "answer_start": 361}], "id": "P_222_C_1332_Q4", "question": "Quina altra \u00f2pera amb el mateix tema es va estrenar el 1805?"}, {"answers": [{"text": "estava escrivint la seva versi\u00f3", "answer_start": 258}], "id": "P_222_C_1332_Q5", "question": "Qu\u00e8 feia Beethoven el 1805?"}]}]}, {"title": "Nit de lluna", "paragraphs": [{"context": "Leandre Crist\u00f2fol (Os de Balaguer, 1908 \u2013 Lleida, 1998) va ser un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya. Format inicialment en la figuraci\u00f3 expressionista, ben aviat entr\u00e0 en contacte amb el grup d'intel\u00b7lectuals i artistes lleidatans agrupats entorn de la revista Art i encet\u00e0 una recerca creativa de car\u00e0cter experimental que el vincul\u00e0 amb l'horitz\u00f3 del surrealisme hist\u00f2ric espanyol dels anys trenta. La seva obra va participar en l'exposici\u00f3 Logicofobista de Barcelona (1936), l'Exchange surrealiste de T\u00f2quio (1937) i la Internacional surrealista de Par\u00eds (1938).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "escultura surrealista", "answer_start": 84}], "id": "P_68_C_403_Q1", "question": "Qu\u00e8 feia Leandre Crist\u00f2fol?"}, {"answers": [{"text": "figuraci\u00f3 expressionista", "answer_start": 144}], "id": "P_68_C_403_Q2", "question": "En qu\u00e8 es va formar inicialment?"}, {"answers": [{"text": "anys trenta", "answer_start": 406}], "id": "P_68_C_403_Q3", "question": "En quin per\u00edode es situa el surrealisme hist\u00f2ric espanyol?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 478}], "id": "P_68_C_403_Q4", "question": "En quina ciutat es va celebrar l'exposici\u00f3 Logicofobista?"}, {"answers": [{"text": "amb el grup d'intel\u00b7lectuals i artistes lleidatans agrupats entorn de la revista Art", "answer_start": 198}], "id": "P_68_C_403_Q5", "question": "Amb quin grup entra en contacte Leandre Crist\u00f2fol?"}]}, {"context": "Nit de lluna \u00e9s una obra surrealista de Leandre Crist\u00f2fol i Peralba elaborada el 1935 durant la seva fase de treball marcadament avantguardista (1933\u20131939).[1] Es troba al Museu d'Art Jaume Morera, tot i que el Museu Nacional d'Art de Catalunya en conserva una r\u00e8plica de cronologia posterior. L'obra mostra un ou de sargir i un fus de filar disposats sobre un escenari de fusta dins d'una caixa de fusta semicircular. Els objectes representen al\u00b7leg\u00f2ricament la mare de l'artista i s\u00f3n un homenatge als seus pares. El 1936 Leandre Crist\u00f2fol va exposar Nit de lluna a l'exposici\u00f3 logicofobista, organitzada pel grup ADLAN.", "qas": [{"answers": [{"text": "Leandre Crist\u00f2fol i Peralba", "answer_start": 40}], "id": "P_68_C_404_Q1", "question": "De qui \u00e9s l'obra Nit de lluna?"}, {"answers": [{"text": "1935", "answer_start": 81}], "id": "P_68_C_404_Q2", "question": "En quin any es va elaborar Nit de lluna?"}, {"answers": [{"text": "Museu d'Art Jaume Morera", "answer_start": 172}], "id": "P_68_C_404_Q3", "question": "On es troba l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Museu Nacional d'Art de Catalunya", "answer_start": 211}], "id": "P_68_C_404_Q4", "question": "Quin museu conserva una r\u00e8plica de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "un ou de sargir i un fus de filar disposats sobre un escenari de fusta dins d'una caixa de fusta semicircular", "answer_start": 308}], "id": "P_68_C_404_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostra l'obra?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la Guerra Civil, des de Lleida estant es dedic\u00e0 a l'escultura figurativa, l'altre pol de la seva producci\u00f3 art\u00edstica fins que l'any 1957 va reprendre el vessant experimental de la seva obra, presentada a partir de s\u00e8ries creatives que es van succeint peri\u00f2dicament i que el vinculen a diferents moviments art\u00edstics contemporanis. La seva obra va participar en els grans esdeveniments expositius de restituci\u00f3 de l'avantguarda surrealista espanyola i \u00e9s considerada una de les aportacions m\u00e9s singulars de l'escultura internacional del segle xx. El 1989 va rebre la Medalla al M\u00e8rit de les Belles Arts.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "1957", "answer_start": 143}], "id": "P_68_C_405_Q1", "question": "En quin any va reprendre el vessant experimental de la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "la Medalla al M\u00e8rit de les Belles Arts", "answer_start": 573}], "id": "P_68_C_405_Q2", "question": "Qu\u00e8 va rebre el 1989?"}, {"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de la Guerra Civil", "answer_start": 0}], "id": "P_68_C_405_Q3", "question": "Quan es dedic\u00e0 a l'escultura figurativa?"}, {"answers": [{"text": "peri\u00f2dicament", "answer_start": 262}], "id": "P_68_C_405_Q4", "question": "Com es van succeint les s\u00e8ries creatives?"}, {"answers": [{"text": "en els grans esdeveniments expositius de restituci\u00f3 de l'avantguarda surrealista espanyola", "answer_start": 368}], "id": "P_68_C_405_Q5", "question": "On va participar la seva obra?"}]}, {"context": "Nit de lluna destaca per la seva senzillesa formal i la descontextualitzaci\u00f3 funcional dels elements. Tot i aix\u00f2, l'artista \u00e9s capa\u00e7 de compondre un interessant joc de contrasts, refor\u00e7at pel t\u00edtol de l'obra, entre la rigidesa i la l\u00ednia recta del fus (arbre) i la mobilitat i la l\u00ednia corba de l'ou (lluna).[3] En aquest sentit, s'ha comparat amb Aur\u00e8ola astral, ja que tamb\u00e9 fa un joc de contrasts entre dos elements.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la seva senzillesa formal i la descontextualitzaci\u00f3 funcional dels elements", "answer_start": 21}], "id": "P_68_C_406_Q1", "question": "Per qu\u00e8 destaca Nit de lluna?"}, {"answers": [{"text": "Aur\u00e8ola astral", "answer_start": 348}], "id": "P_68_C_406_Q2", "question": "Quina obra tamb\u00e9 fa un joc de contrast entre dos elements?"}, {"answers": [{"text": "la rigidesa i la l\u00ednia recta del fus (arbre) i la mobilitat i la l\u00ednia corba de l'ou (lluna)", "answer_start": 215}], "id": "P_68_C_406_Q3", "question": "Quins s\u00f3n els elements que utilitza l'artista que componen un joc de contrasts?"}, {"answers": [{"text": "pel t\u00edtol de l'obra", "answer_start": 188}], "id": "P_68_C_406_Q4", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s refor\u00e7at el joc de contrasts?"}, {"answers": [{"text": "corba", "answer_start": 286}], "id": "P_68_C_406_Q5", "question": "Com \u00e9s la l\u00ednia de l'ou?"}]}]}, {"title": "Tancredi", "paragraphs": [{"context": "La vida de Rossini est\u00e0 plena d'an\u00e8cdotes. Per exemple, a Ven\u00e8cia, aquesta \u00e0ria era coneguda l'aria dei risi (\u00e0ria de l'arr\u00f2s) perqu\u00e8 sembla que l'hauria compost en una fonda en el temps que va trigar a coure's l'arr\u00f2s que havia encarregat. La veracitat d'aquesta an\u00e8cdota segurament \u00e9s tan fiable com la que els jutges venecians, cansats de sentir cantussejar Di tanti palpiti a tota hora, van arribar a prohibir-ho durant les sessions dels tribunals.[2] La m\u00fasica d'aquesta \u00e0ria, tant la melodia com despr\u00e9s l'acompanyament orquestral, eren una novetat per l'any 1813. Els instruments no s'acontenten en doblar la part cantada, sin\u00f3 que a m\u00e9s descriuen els secrets sentiments de l'heroi. L'orquestra adquireix una exist\u00e8ncia aut\u00f2noma, independent de la l\u00ednia vocal, que va ser aleshores una revoluci\u00f3 per a l'\u00f2pera. Que tard\u00e9s nom\u00e9s quinze minuts a compondre-la no ens hauria de sorprendre en el compositor que va escriure El barber de Sevilla en catorze dies, i que segurament no va utilitzar-ne gaires m\u00e9s per compondre el mateix Tancredi.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'an\u00e8cdotes", "answer_start": 30}], "id": "P_389_C_2329_Q1", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 plena la vida de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "La m\u00fasica d'aquesta \u00e0ria, tant la melodia com despr\u00e9s l'acompanyament orquestral", "answer_start": 456}], "id": "P_389_C_2329_Q2", "question": "Qu\u00e8 era una novetat per l'any 1813?"}, {"answers": [{"text": "els secrets", "answer_start": 655}], "id": "P_389_C_2329_Q3", "question": "Quins sentiments de l'heroi descriuen els instruments?"}, {"answers": [{"text": "aut\u00f2noma", "answer_start": 727}], "id": "P_389_C_2329_Q4", "question": "Com \u00e9s l'exist\u00e8ncia que adquireix l'orquestra?"}, {"answers": [{"text": "catorze", "answer_start": 949}], "id": "P_389_C_2329_Q5", "question": "En quants dies va escriure Rossini el Barber de Sevilla?"}]}, {"context": "Tancredi no \u00e9s una de les \u00f2peres muntades amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, i actualment ha esdevingut una raresa en l'escena de l'\u00f2pera. La contralt Ewa Podles va aconseguir el reconeixement en el paper protagonista, que el realitza a la Vlaamse Opera (1991), La Scala (1993), a l'\u00d2pera Estatal de Berl\u00edn (1996), a la Canadian Opera Company (2005), al Festival Internacional de M\u00fasica Caramoor (2006), al Teatro Real (2007), i a l'\u00d2pera de Boston (2009), entre d'altres. Tamb\u00e9 va gravar el paper el 1995.[26] La mezzosoprano b\u00falgara Vesselina Kasarova tamb\u00e9 ha estat elogiada en el paper, cantant al Festival de Salzburg (1992), amb l'Orquestra de l'\u00d2pera de Nova York (1997), i en una gravaci\u00f3 de 1996 amb el Cor de la R\u00e0dio Bavaresa i l'Orquestra de la R\u00e0dio de Munic.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "una raresa en l'escena de l'\u00f2pera", "answer_start": 89}], "id": "P_389_C_2330_Q1", "question": "Com ha esdevingut actualment Tancredi?"}, {"answers": [{"text": "el paper protagonista", "answer_start": 181}], "id": "P_389_C_2330_Q2", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir la contralt Ewa Podles?"}, {"answers": [{"text": "Ewa Podles", "answer_start": 136}], "id": "P_389_C_2330_Q3", "question": "Qui va representar el paper protagonista en l'\u00d2pera Estatal de Berl\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "Vesselina Kasarova", "answer_start": 520}], "id": "P_389_C_2330_Q4", "question": "Qui va cantar al Festival de Salzburg?"}, {"answers": [{"text": "amb el Cor de la R\u00e0dio Bavaresa i l'Orquestra de la R\u00e0dio de Munic", "answer_start": 690}], "id": "P_389_C_2330_Q5", "question": "Amb qui va gravar el 1996 Vesselina Kasarova?"}]}, {"context": "Fora d'It\u00e0lia, a Catalunya, el teatre de la Santa Creu la va presentar a Barcelona el 5 de maig de 1817 i posteriorment en les temporades de 1820-1821 i 1824-1825.[2] Despr\u00e9s es va veure a Corf\u00fa (1822), Lisboa (com Tacredo) (1826) i Ginebra (1828). L'\u00f2pera va ser estrenada a Anglaterra al King's Theatre de Londres el 4 de maig de 1820 amb Fanny Corri-Paltoni com a Amenaide. L'estrena francesa va ser pel Th\u00e9\u00e2tre-Lyrique Italien a la Salle Louvois de Par\u00eds el 23 d'abril de 1822 amb Giuditta Pasta en el paper protagonista. Va ser vista a Portugal per primera vegada al Teatre Nacional de S\u00e3o Carlos el 18 de setembre de 1822 (com a Tancredo) i es va estrenar a La Scala el 8 de novembre de 1823 amb Brigida Lorenzani com a Tancredi.[19][20]", "qas": [{"answers": [{"text": "5 de maig de 1817", "answer_start": 86}], "id": "P_389_C_2331_Q1", "question": "Quan la va presentar per primera vegada el teatre de la Santa Creu?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 73}], "id": "P_389_C_2331_Q2", "question": "On \u00e9s el teatre de la Santa Creu?"}, {"answers": [{"text": "King's Theatre", "answer_start": 290}], "id": "P_389_C_2331_Q3", "question": "En quin teatre es va estrenar l'\u00f2pera a Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 308}], "id": "P_389_C_2331_Q4", "question": "En quina ciutat est\u00e0 el King's Theatre?"}, {"answers": [{"text": "Giuditta Pasta", "answer_start": 485}], "id": "P_389_C_2331_Q5", "question": "Qui represent\u00e0 el paper protagonista en l'estrena de l'\u00f2pera a Fran\u00e7a?"}]}, {"context": "Existien altres versions de la hist\u00f2ria de Tancredi, la m\u00e9s recent la de Stefano Pavesi, amb llibret de Luigi Romanelli, estrenada a La Scala el 1812.[5] Cap d'elles havia incorporat amb gran efecte les invencions formals de Rossini, vistes en les seves anteriors \u00f2peres d'un sol acte. Com Gossett assenyala \u00abL'\u00f2pera va establir una nova s\u00edntesi formal, nous models de composici\u00f3, diferents dels que els compositors italians havien utilitzat\u00bb.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la hist\u00f2ria de Tancredi", "answer_start": 25}], "id": "P_389_C_2332_Q1", "question": "De qu\u00e8 existeixen altres versions?"}, {"answers": [{"text": "la de Stefano Pavesi", "answer_start": 67}], "id": "P_389_C_2332_Q2", "question": "Quina \u00e9s la versi\u00f3 m\u00e9s recent de la hist\u00f2ria de Tancredi?"}, {"answers": [{"text": "a La Scala", "answer_start": 131}], "id": "P_389_C_2332_Q3", "question": "On es va estrenar la versi\u00f3 m\u00e9s recent de la hist\u00f2ria de Tancredi?"}, {"answers": [{"text": "1812", "answer_start": 145}], "id": "P_389_C_2332_Q4", "question": "Quan es va estrenar la versi\u00f3 m\u00e9s recent de la hist\u00f2ria de Tancredi?"}, {"answers": [{"text": "una nova s\u00edntesi formal, nous models de composici\u00f3, diferents dels que els compositors italians havien utilitzat", "answer_start": 329}], "id": "P_389_C_2332_Q5", "question": "Qu\u00e8 assenyala Gossett que l'opera va establir?"}]}, {"context": "Les dues primeres actuacions van patir a causa de problemes vocals de les seves dues principals cantants femenines, per\u00f2 l'\u00e8xit va anar creixent a partir de la tercera representaci\u00f3, on va agradar de forma especial la simfonia, m\u00e9s de sis actuacions en el mes seg\u00fcent i quinze en total.[17] Tancredi va portar la fama de Rossini fins als n\u00favols. Stendhal explica l'an\u00e8cdota, probablement exagerada, que un jutge veneci\u00e0 va haver d'acabar prohibint que els que esperaven el seu torn a la sala d'espera cantessin la cabaletta de Tancredi Di tanti palpiti.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "les seves dues principals cantants femenines", "answer_start": 70}], "id": "P_389_C_2333_Q1", "question": "Qui va patir problemes vocals?"}, {"answers": [{"text": "a partir de la tercera representaci\u00f3", "answer_start": 145}], "id": "P_389_C_2333_Q2", "question": "Quan va anar creixent l'\u00e8xit?"}, {"answers": [{"text": "la simfonia", "answer_start": 215}], "id": "P_389_C_2333_Q3", "question": "Qu\u00e8 va agradar de forma especial a la tercera representaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quinze", "answer_start": 270}], "id": "P_389_C_2333_Q4", "question": "Quantes actuacions en total es van fer?"}, {"answers": [{"text": "fins als n\u00favols", "answer_start": 329}], "id": "P_389_C_2333_Q5", "question": "On va portar Tancredi la fama de Rossini?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la s\u00e8rie de cinc farses, Rossini es va sentir atret per l'\u00f2pera seriosa de tall cl\u00e0ssic antic, que en aquell moment llanguia sense acabar de trobar el cam\u00ed de la renovaci\u00f3. Fins llavors les velles hist\u00f2ries cl\u00e0ssiques es refugiaven en llegendes medievals, sovint de les Croades, i eren fragments sense vida, farcits d'\u00e0ries da capo i ornamentacions vocals sense sentit, amb extensos i avorrits recitatius basats en mon\u00f2tons baixos continus servits nom\u00e9s pel clavic\u00e8mbal amb f\u00f3rmules reiterades. Una de les grans troballes de Rossini fou revestir una hist\u00f2ria \u00abseriosa\u00bb amb la vestidura de l'\u00f2pera bufa, utilitzant l'esquema abreujat de l'\u00e0ria i la cabaletta, en comptes de les antigues \u00e0ries tripartites que ja no s'estilaven.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de la s\u00e8rie de cinc farses", "answer_start": 0}], "id": "P_389_C_2334_Q1", "question": "Quan es va sentir atret Rossini per l'\u00f2pera seriosa de tall cl\u00e0ssic antic?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00f2pera seriosa de tall cl\u00e0ssic antic", "answer_start": 67}], "id": "P_389_C_2334_Q2", "question": "Qu\u00e8 llanguia sense acabar de trobar el cam\u00ed de la renovaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "d'\u00e0ries da capo", "answer_start": 327}], "id": "P_389_C_2334_Q3", "question": "De quines \u00e0ries estaven farcides les \u00f2peres de llegendes medievals?"}, {"answers": [{"text": "revestir una hist\u00f2ria \u00abseriosa\u00bb amb la vestidura de l'\u00f2pera bufa", "answer_start": 548}], "id": "P_389_C_2334_Q4", "question": "Quina fou una de les grans troballes de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "l'esquema abreujat de l'\u00e0ria i la cabaletta", "answer_start": 625}], "id": "P_389_C_2334_Q5", "question": "Qu\u00e8 utilitza Rossini en comptes de les antigues \u00e0ries tripartites?"}]}]}, {"title": "Ratpenat de doble serrell", "paragraphs": [{"context": "Tanmateix, un estudi del 2006 de Carlos Ib\u00e1\u00f1ez i col\u00b7laboradors descobriren que M. nattereri contenia en realitat diverses esp\u00e8cies cr\u00edptiques amb seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN molt diferents, encara que amb difer\u00e8ncies morfol\u00f2giques petites o inexistents. Una d'elles, trobada al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, fou identificada com a M. escalerai.[13] Les poblacions de les muntanyes del nord d'Espanya representen una altra esp\u00e8cie (\u00abMyotis sp. A\u00bb), que ara tamb\u00e9 es coneix als Alps.[14] Un estudi del 2009 basat en els gens mitocondrials citocrom b i ND1 revel\u00e0 que el parent m\u00e9s proper de M. escalerai \u00e9s una esp\u00e8cie encara no anomenada del Marroc anteriorment inclosa a M. nattereri (\u00abMyotis sp. B\u00bb), i que t\u00e9 una relaci\u00f3 m\u00e9s llunyana amb altres membres del grup Myotis nattereri.[15] Es calcula que M. escalerai i l'esp\u00e8cie marroquina divergiren fa aproximadament 2 milions d'anys.[16] Uns mesos m\u00e9s tard, es trob\u00e0 el primer exemplar de M. escalerai a Fran\u00e7a.[17] Un estudi del 2011 descobr\u00ed una cinquena presumpta esp\u00e8cie dins del complex (\u00abMyotis sp. C\u00bb), que viuria a la pen\u00ednsula It\u00e0lica i tindria M. sp. A com a parent m\u00e9s proper,[18] per\u00f2 un altre estudi publicat el mateix any inclogu\u00e9 aquestes poblacions a M. sp. A.[19] Aquest \u00faltim estudi, d'I. Salicini i col\u00b7laboradors, f\u00e9u servir seq\u00fc\u00e8ncies de sis gens nuclears per confirmar que M. escalerai \u00e9s una esp\u00e8cie a part i que t\u00e9 una relaci\u00f3 propera amb M. sp. B.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carlos Ib\u00e1\u00f1ez", "answer_start": 33}], "id": "P_18_C_103_Q1", "question": "Qui va fer l'estudi l'any 2006?"}, {"answers": [{"text": "petites o inexistents", "answer_start": 221}], "id": "P_18_C_103_Q2", "question": "Com eren les difer\u00e8ncies morfol\u00f2giques entre esp\u00e8cies?"}, {"answers": [{"text": "una cinquena presumpta esp\u00e8cie", "answer_start": 983}], "id": "P_18_C_103_Q3", "question": "Qu\u00e8 va descobrir l'estudi del 2011?"}, {"answers": [{"text": "a la pen\u00ednsula It\u00e0lica", "answer_start": 1060}], "id": "P_18_C_103_Q4", "question": "On viu la cinquena esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "en els gens mitocondrials citocrom b i ND1", "answer_start": 500}], "id": "P_18_C_103_Q5", "question": "En qu\u00e8 estava basat l'estudi del 2009?"}]}, {"context": "\u00c1ngel Cabrera descrigu\u00e9 el ratpenat de doble serrell el 1904 a partir de quatre esp\u00e8cimens provinents de dues localitats de l'est d'Espanya. Eleg\u00ed el nom espec\u00edfic escalerai en honor de l'entom\u00f2leg espanyol Manuel Mart\u00ednez de la Escalera, que recoll\u00ed dos esp\u00e8cimens d'aquesta esp\u00e8cie a Bellver (Catalunya).[4] Com que Cabrera no design\u00e0 cap de les dues localitats (Bellver i el municipi valenci\u00e0 de Foios) com a localitat tipus, els cient\u00edfics posteriors han citat les dues. Actualment es considera que Foios \u00e9s la localitat tipus per ser la primera que fou mencionada per Cabrera.[5][6] Cabrera apunt\u00e0 que el ratpenat de doble serrell era un parent proper del ratpenat de Natterer (M. nattereri)[7] i el 1912 Gerrit S. Miller es refer\u00ed a M. escalerai com a sin\u00f2nim d'aquesta esp\u00e8cie. Addu\u00ed que un dels car\u00e0cters que Cabrera havia proposat per distingir-los era degut a una alteraci\u00f3 produ\u00efda durant la preparaci\u00f3 dels esp\u00e8cimens de ratpenat de doble serrell en alcohol.[8] La classificaci\u00f3 de Miller prevalgu\u00e9 gaireb\u00e9 durant un segle[1] i, de fet, el mateix Cabrera assum\u00ed el 1914 que M. escalerai no era una esp\u00e8cie v\u00e0lida.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00c1ngel Cabrera", "answer_start": 0}], "id": "P_18_C_106_Q1", "question": "Qui va descriure el ratpenat de doble serrell el 1904?"}, {"answers": [{"text": "Manuel Mart\u00ednez de la Escalera", "answer_start": 207}], "id": "P_18_C_106_Q2", "question": "En honor a qui est\u00e0 escollit el nom espec\u00edfic escalerai?"}, {"answers": [{"text": "del ratpenat de Natterer", "answer_start": 657}], "id": "P_18_C_106_Q3", "question": "De qui era parent proper el ratpenat de doble serrell?"}, {"answers": [{"text": "un segle", "answer_start": 1026}], "id": "P_18_C_106_Q4", "question": "Quant temps prevalgu\u00e9 la classificaci\u00f3 de Miller?"}, {"answers": [{"text": "que M. escalerai no era una esp\u00e8cie v\u00e0lida", "answer_start": 1082}], "id": "P_18_C_106_Q5", "question": "Qu\u00e8 va assumir Cabrera?"}]}, {"context": "El ratpenat de doble serrell \u00e9s un ratpenat gris de mida mitjana similar al ratpenat de Natterer. T\u00e9 el pelatge llarg i suau, amb el dors marron\u00f3s i el ventre tirant a blanc. Els peus s\u00f3n de color gris fosc. Gran part de la cara \u00e9s rosa, mentre que el musell \u00e9s puntat i presenta p\u00e8ls llargs al llavi superior que semblen un bigoti. Les orelles s\u00f3n llargues i el seu color oscil\u00b7la entre marr\u00f3 i gris. El trague, una projecci\u00f3 de la vora interior de l'orella, \u00e9s prou llarg per arribar al mig de l'orella, \u00e9s de color gris a groc i es va fent fosc a mesura que s'allunya de la base.[21] Alguns cient\u00edfics creuen que es diferencia del ratpenat de Natterer per la pres\u00e8ncia d'un serrell a la membrana caudal,[6][22][9], per\u00f2 A. M. Hutson, especialista en ratpenats, sost\u00e9 que aquesta caracter\u00edstica no serveix per distingir les dues esp\u00e8cies.[23] A m\u00e9s a m\u00e9s, la pres\u00e8ncia d'un esper\u00f3 en forma de \u00abS\u00bb a l'uropatagi, que s'acosta al mig de la membrana, \u00e9s un tret distintiu d'aquesta esp\u00e8cie. El seu vol baix, les seves ales grans i la rapidesa amb la qual les bat fan que es pugui moure per l'aire de manera precisa i \u00e0gil.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "llarg i suau", "answer_start": 112}], "id": "P_18_C_107_Q2", "question": "Com t\u00e9 el pelatge?"}, {"answers": [{"text": "un bigoti", "answer_start": 322}], "id": "P_18_C_107_Q3", "question": "Qu\u00e8 semblen els p\u00e8ls llargs al llavi superior?"}, {"answers": [{"text": "a la membrana caudal", "answer_start": 685}], "id": "P_18_C_107_Q4", "question": "On t\u00e9 el serrell el ratpenat?"}, {"answers": [{"text": "un esper\u00f3 en forma de \u00abS\u00bb", "answer_start": 873}], "id": "P_18_C_107_Q5", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 a l'uropatagi?"}]}, {"context": "Es tracta d'un ratpenat de mida mitjana i majorit\u00e0riament grisenc, per\u00f2 amb la regi\u00f3 ventral m\u00e9s clara. T\u00e9 el musell puntat, la cara rosa i les orelles llargues. Les seves ales grans en fan un volador \u00e0gil. T\u00e9 una envergadura d'entre 245 i 300 mm i pesa entre 5 i 9,5 g. Tot i que s'assembla molt al ratpenat de Natterer, se'n diferencia per alguns trets de la membrana caudal. El ratpenat de doble serrell \u00e9s considerat una esp\u00e8cie \u00abvulnerable\u00bb o amb \u00abdades insuficients\u00bb a diverses parts de la seva distribuci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "puntat", "answer_start": 117}], "id": "P_18_C_108_Q1", "question": "Com t\u00e9 el musell?"}, {"answers": [{"text": "rosa", "answer_start": 133}], "id": "P_18_C_108_Q2", "question": "De quin color t\u00e9 la cara?"}, {"answers": [{"text": "Les seves ales grans", "answer_start": 162}], "id": "P_18_C_108_Q3", "question": "Qu\u00e8 fa que sigui un volador \u00e0gil?"}, {"answers": [{"text": "entre 5 i 9,5 g", "answer_start": 254}], "id": "P_18_C_108_Q4", "question": "Quant pesa?"}, {"answers": [{"text": "alguns trets de la membrana caudal", "answer_start": 342}], "id": "P_18_C_108_Q5", "question": "Qu\u00e8 el diferencia del ratpenat de Natterer?"}]}]}, {"title": "Christophe Plantin", "paragraphs": [{"context": "Amb el capital invertit pels socis, l'empresa inicia una forta expansi\u00f3. Durant l'any 1564 passen de dues a cinc les premses, el 1565 instal\u00b7len la sexta, i a principis de 1566 la s\u00e8ptima, contant al final amb 33 operaris, entre impressors, caixistes i correctors. Des de l'inici de la societat fins al 28 d'agost de 1567, La Compagnie edita 209 llibres, distribu\u00efts entre els llibreters d'Anvers, el mercat parisenc i les fires de Frankfort, majorit\u00e0riament llibres de f\u00e0cil sortida com a autors cl\u00e0ssics, llibres devocionals i emblemes (recull de par\u00e0boles acompanyades d'il\u00b7lustracions), per\u00f2 tamb\u00e9 publicaran obres cient\u00edfiques com Vivae imagines partium corporis humani aereis formis expressae, de Juan Valverde de Amusco, Andreas Vesal i Jacques Gr\u00e9vin,[30] o Florum, et coronariarum odoratarumque nonnullarum herbarum historia, de Rembert Dodoens, i edicions en hebreu i en grec de la b\u00edblia.[31] El 1567 publica un manual d'aprenentatge del franc\u00e8s per a neerlandesos, La premiere et la seconde partie des dialogues francois pour les jeunes enfans. Het eerste ende tweede deel van de Francoische t'samensprekinghen, i en els poemes liminars se suggereix que \u00e9s el mateix Plantin l'autor tant dels poemes com de l'obra, quan el veritable autor fou Jacques Gr\u00e9vin, i Plantin sols particip\u00e0 en tres dels di\u00e0legs.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Amb el capital invertit pels socis", "answer_start": 0}], "id": "P_540_C_3235_Q1", "question": "Com va iniciar una forta expansi\u00f3 l'empresa?"}, {"answers": [{"text": "1564", "answer_start": 86}], "id": "P_540_C_3235_Q2", "question": "Quin any van passar de dues a cinc premses?"}, {"answers": [{"text": "209", "answer_start": 342}], "id": "P_540_C_3235_Q3", "question": "Quants llibres edit\u00e0 La Compagnie fins al 28 d'agost de 1567?"}, {"answers": [{"text": "Rembert Dodoens", "answer_start": 838}], "id": "P_540_C_3235_Q4", "question": "Qui \u00e9s l'autor de Florum, et coronariarum odoratarumque nonnullarum herbarum historia?"}, {"answers": [{"text": "en hebreu i en grec", "answer_start": 866}], "id": "P_540_C_3235_Q5", "question": "Com eren les edicions de la b\u00edblia que va editar La Compagnie?"}]}, {"context": "A Anvers la situaci\u00f3 era delicada, paralitzada comercialment per la guerra. Plantin continua el seu treball amb dificultats, i produeix sobretot obres per enc\u00e0rrec, de llibreters de Par\u00eds, Li\u00f3, Col\u00f2nia i altres llocs, que s'aprofiten del seu prestigi. De tota manera es ref\u00e0, i torna a repuntar el negoci dels quatre treballadors i una premsa a l'octubre 1585. Gr\u00e0cies als seus contactes a Fran\u00e7a i Alemanya, i als diners avan\u00e7ats, pot mantenir una producci\u00f3 de quaranta t\u00edtols a l'any, entre els quals es troben obres de gran qualitat: la primera edici\u00f3 del  Theatri orbis terrarum enchiridion d'Hugo Favolius, una edici\u00f3 en castell\u00e0 del Theatrum Orbis Terrarum d'Ortelius, una nova edici\u00f3 en itali\u00e0 de la Descripci\u00f3 dels Pa\u00efsos Baixos de Guicciardini, altra edici\u00f3 del Dictionarium Teutonico-Latinum de Cornelius Kiliaan o el Martyrologium romanum del cardenal Caesar Baronius.[65] En aquesta \u00e8poca va imprimir pr\u00e0cticament tota l'obra del compositor portugu\u00e8s Duarte Lobo.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "delicada", "answer_start": 25}], "id": "P_540_C_3236_Q1", "question": "Com era la situaci\u00f3 a Anvers?"}, {"answers": [{"text": "la guerra", "answer_start": 65}], "id": "P_540_C_3236_Q2", "question": "Qu\u00e8 va paralitzar comercialment la situaci\u00f3 a Anvers?"}, {"answers": [{"text": "amb dificultats", "answer_start": 108}], "id": "P_540_C_3236_Q3", "question": "Com continua el seu treball Plantin?"}, {"answers": [{"text": "per enc\u00e0rrec", "answer_start": 151}], "id": "P_540_C_3236_Q4", "question": "Quines obres produeix sobretot Plantin?"}, {"answers": [{"text": "de quaranta t\u00edtols a l'any", "answer_start": 459}], "id": "P_540_C_3236_Q5", "question": "Quina producci\u00f3 pot mantenir Plantin?"}]}, {"context": "A la darreria de 1561 \u00e9s acusat d'haver impr\u00e8s el llibre Briefve instruction pour prier, de contingut heterodox, per\u00f2 ell ja estava refugiat a Par\u00eds, i havia assegurat el seu negoci de la confiscaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el recurs t\u00e8cnic de l'embargament previ, promogut pels seus socis i amics. Al mar\u00e7 de 1562 detenen tres treballadors seus, i a continuaci\u00f3 se celebra el judici on s'estableix la innoc\u00e8ncia de Plantin.[25] Tornat a Anvers al setembre de 1563 i malm\u00e8s pels entrebancs dels anys 1562 i 1563, ser\u00e0 capa\u00e7 de retornar al negoci gr\u00e0cies al suport d'un dels seus 'creditors'.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'haver impr\u00e8s el llibre Briefve instruction pour prier", "answer_start": 32}], "id": "P_540_C_3237_Q1", "question": "De qu\u00e8 acusen Plantin l'any 1561?"}, {"answers": [{"text": "heterodox", "answer_start": 102}], "id": "P_540_C_3237_Q2", "question": "Quin contingut t\u00e9 el llibre Briefve instruction pour prier?"}, {"answers": [{"text": "a Par\u00eds", "answer_start": 141}], "id": "P_540_C_3237_Q3", "question": "On es va refugiar Plantin?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant el recurs t\u00e8cnic de l'embargament previ", "answer_start": 200}], "id": "P_540_C_3237_Q4", "question": "Com va assegurar Plantin el seu negoci de la confiscaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la innoc\u00e8ncia de Plantin", "answer_start": 386}], "id": "P_540_C_3237_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va establir en el judici?"}]}, {"context": "El 26 de novembre de 1563 es crea una societat per portar endavant la impremta de Plantin. Els socis seran Cornelis van Bomberghen, el promotor de la companyia, Karel van Bomberghen, senyor de Haren i cos\u00ed de l'anterior, Johannes Goropius Becanus, metge casat amb una neboda dels van Bomberghen, Jacob de Schotti, cunyat de Cornelis, i el mateix Christophe Plantin. Cornelis i Christophe aporten un capital inicial de 600 lliures, i la resta, 300 lliures cadasc\u00fa, essent l'aportaci\u00f3 de Plantin en esp\u00e8cie, la seva col\u00b7lecci\u00f3 de matrius i punxons. Cornelis actua de director i Plantin de director t\u00e8cnic, i es comparteix la responsabilitat.[27] Fernando de Bernuy entra en la societat en el febrer de 1566, possiblement substituint al seu oncle Karel van Bomberghen.[28] Els van Bomberghen no eren estranys al m\u00f3n de la tipografia, al contrari, Cornelis i Karel eren, respectivament, nebot i fill de l'impressor Daniel van Bomberghen, actiu en Ven\u00e8cia entre 1515 i 1549, i especialitzat en editar llibres en hebreu.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 26 de novembre de 1563", "answer_start": 0}], "id": "P_540_C_3238_Q1", "question": "Quan es va crear una societat per tirar endavant la impremta de Plantin?"}, {"answers": [{"text": "Cornelis van Bomberghen", "answer_start": 107}], "id": "P_540_C_3238_Q2", "question": "Qui va ser el promotor de la companyia?"}, {"answers": [{"text": "metge", "answer_start": 248}], "id": "P_540_C_3238_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Johannes Goropius Becanus?"}, {"answers": [{"text": "600 lliures", "answer_start": 418}], "id": "P_540_C_3238_Q4", "question": "Quin capital inicial va aportar Cornelis i Christophe?"}, {"answers": [{"text": "en esp\u00e8cie", "answer_start": 494}], "id": "P_540_C_3238_Q5", "question": "Com va ser l'aportaci\u00f3 de Plantin?"}]}, {"context": "Plantin, casat i amb una bona formaci\u00f3 en marroquineria i enquadernaci\u00f3, es trasllada a Par\u00eds, on roman poc de temps. Decideix llavors traslladar-se a Anvers, important centre de la producci\u00f3 de llibres, metr\u00f2poli comercial i lloc ideal per als joves emprenedors. En l'any 1548 o 1549 obri el seu taller, i el 21 de mar\u00e7 de 1550 es registra com a ciutad\u00e0 d'Anvers; i el mateix any entra en la confraria de Sant Lluc, dels oficis art\u00edstics, com a impressor.[9][10][11] Per arrodonir els seus ingressos tamb\u00e9 es dedica a la compravenda de gravats i llibres, mentre la seva dona mant\u00e9 una tenda de puntes.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "en marroquineria i enquadernaci\u00f3", "answer_start": 39}], "id": "P_540_C_3239_Q1", "question": "En qu\u00e8 tenia bona formaci\u00f3 Plantin?"}, {"answers": [{"text": "a Par\u00eds", "answer_start": 86}], "id": "P_540_C_3239_Q2", "question": "On va romandre poc temps Plantin?"}, {"answers": [{"text": "a Anvers", "answer_start": 149}], "id": "P_540_C_3239_Q3", "question": "On es va traslladar Plantin des de Par\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "de llibres", "answer_start": 192}], "id": "P_540_C_3239_Q4", "question": "En la producci\u00f3 de qu\u00e8 era important Anvers?"}, {"answers": [{"text": "per als joves emprenedors", "answer_start": 237}], "id": "P_540_C_3239_Q5", "question": "Per a qui era un lloc ideal Anvers?"}]}, {"context": "En aquests anys perd definitivament la publicaci\u00f3 de llibres lit\u00fargics per a la corona espanyola, per\u00f2 aquesta p\u00e8rdua, tot i representar la fi del per\u00edode de gran expansi\u00f3, no suposa l'afonament de l'empresa. Mant\u00e9 els contactes amb els impressors i editors francesos i alemanys, i \u00e9s capa\u00e7 de continuar a un ritme important. De tota manera, \u00e9s una \u00e8poca on treballa majorit\u00e0riament per enc\u00e0rrec, tant pels autors com per a altres editors, sense la llibertat d'acci\u00f3 de l'\u00e8poca anterior.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "la publicaci\u00f3 de llibres lit\u00fargics", "answer_start": 36}], "id": "P_540_C_3240_Q1", "question": "Qu\u00e8 va perdre definitivament aquests anys?"}, {"answers": [{"text": "la fi del per\u00edode de gran expansi\u00f3", "answer_start": 137}], "id": "P_540_C_3240_Q2", "question": "Qu\u00e8 va significar aquesta p\u00e8rdua?"}, {"answers": [{"text": "per a la corona espanyola", "answer_start": 71}], "id": "P_540_C_3240_Q3", "question": "Per a qui publicava llibres lit\u00fargics?"}, {"answers": [{"text": "francesos i alemanys", "answer_start": 258}], "id": "P_540_C_3240_Q4", "question": "Amb quins editors i impressors mant\u00e9 contactes?"}, {"answers": [{"text": "majorit\u00e0riament per enc\u00e0rrec", "answer_start": 367}], "id": "P_540_C_3240_Q5", "question": "Com treballa en aquest \u00e8poca?"}]}]}, {"title": "Edat moderna", "paragraphs": [{"context": "La reordenaci\u00f3 europea va culminar amb el Tractat d'Utrecht (1713) que posava fi a la guerra de successi\u00f3 per la corona espanyola.[31] Aquest tractat va significar la liquidaci\u00f3 de les darreres places espanyoles a Europa la reducci\u00f3 de l'Imperi a les col\u00f2nies americanes. Per Fran\u00e7a va significar un enfortiment del seu predomini, car aconseguia que un Borb\u00f3, Felip V, tingu\u00e9s el tron espanyol. Per Anglaterra va significar impedir que novament l'expansi\u00f3 d'una dinastia trenqu\u00e9s l'equilibri continental. Pels catalans i pels valencians va portar a l'anul\u00b7laci\u00f3 de les llibertats i les institucions pr\u00f2pies, la repressi\u00f3 f\u00edsica, la prohibici\u00f3 de la llengua i la imposici\u00f3 del castell\u00e0 en tots els \u00e0mbits.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el Tractat d'Utrecht", "answer_start": 35}], "id": "P_564_C_3379_Q1", "question": "Quan va culminar la reordenaci\u00f3 europea?"}, {"answers": [{"text": "a la guerra de successi\u00f3 per la corona espanyola", "answer_start": 81}], "id": "P_564_C_3379_Q2", "question": "A qu\u00e8 va posar fi el Tractat d'Utrecht?"}, {"answers": [{"text": "Felip V", "answer_start": 360}], "id": "P_564_C_3379_Q3", "question": "Quin Borb\u00f3 va aconseguir el tron espanyol?"}, {"answers": [{"text": "l'anul\u00b7laci\u00f3 de les llibertats i les institucions pr\u00f2pies, la repressi\u00f3 f\u00edsica, la prohibici\u00f3 de la llengua i la imposici\u00f3 del castell\u00e0 en tots els \u00e0mbits", "answer_start": 549}], "id": "P_564_C_3379_Q4", "question": "Qu\u00e8 va dur per als catalans i pels valencians el Tractat d'Utrecht?"}, {"answers": [{"text": "un enfortiment del seu predomini", "answer_start": 297}], "id": "P_564_C_3379_Q5", "question": "Qu\u00e8 va significar per a Fran\u00e7a el Tractat d'Utrecht?"}]}, {"context": "Pocs anys despr\u00e9s ja era clar que les noves terres descobertes pertanyien a un nou continent i que calia cercar un passatge a trav\u00e9s d'Am\u00e8rica per arribar a la terra de les esp\u00e8cies. El 1513, Vasco N\u00fa\u00f1ez de Balboa va travessar l'istme de Panam\u00e0 i va descobrir l'oce\u00e0 Pac\u00edfic. El 1520, Fern\u00e3o Magalh\u00e3es, al capdavant d'una expedici\u00f3 finan\u00e7ada per Castella, va vorejar el continent americ\u00e0 per l'extrem sud i, travessant el Pac\u00edfic, va arribar a les Filipines i a les illes Mariannes Septentrionals. En aquestes illes va morir Fern\u00e3o Magalh\u00e3es, per\u00f2 l'empresa va continuar fins a arribar a trobar-se amb els portuguesos a les Moluques. De les cinc naus inicials nom\u00e9s la comandada per Juan Sebasti\u00e1n Elcano va retornar el 1522 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. S'havia donat la primera volta al m\u00f3n, s'havia provat l'exist\u00e8ncia d'un nou continent i, a la vegada, s'havia demostrat l'esfericitat de la terra.", "qas": [{"answers": [{"text": "1513", "answer_start": 186}], "id": "P_564_C_3380_Q1", "question": "Quan va travessar Vasco N\u00fa\u00f1ez de Balboa l'istme de Panam\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "l'oce\u00e0 Pac\u00edfic", "answer_start": 260}], "id": "P_564_C_3380_Q2", "question": "Qu\u00e8 va descobrir Vasco N\u00fa\u00f1ez de Balboa el 1513?"}, {"answers": [{"text": "Castella", "answer_start": 346}], "id": "P_564_C_3380_Q3", "question": "Qui va finan\u00e7ar l'expedici\u00f3 de Fern\u00e3o Magalh\u00e3es?"}, {"answers": [{"text": "a les Filipines i a les illes Mariannes Septentrionals", "answer_start": 442}], "id": "P_564_C_3380_Q4", "question": "On va arribar Fern\u00e3o Magalh\u00e3es en la seva expedici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s la comandada per Juan Sebasti\u00e1n Elcano", "answer_start": 660}], "id": "P_564_C_3380_Q5", "question": "Quina nau va tornar a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}]}, {"context": "L'art m\u00e9s representatiu de l'edat moderna potser no \u00e9s el Renaixement sin\u00f3 la seva continuaci\u00f3 i ant\u00edtesi: el Barroc.[32] Aquest estil es caracteritzava per ser visualment recarregat, i allunyat de la simplicitat i recerca de l'harmonia pr\u00f2pies del Renaixement. Encara que es discuteix la seva etimologia, pot ser sin\u00f2nim d'\"estrany\", \"irregular\". El Barroc va n\u00e9ixer com una reacci\u00f3 a la crisi de confian\u00e7a humanista i renaixentista en l'\u00e9sser hum\u00e0. Aix\u00f2 explica el seu potent car\u00e0cter religi\u00f3s i l'aband\u00f3 de la simplicitat cl\u00e0ssica per expressar la grandesa de l'infinit, i la predilecci\u00f3 pels motius grotescos o \u00ablletjos\u00bb que contradiu la recerca de la bellesa, ideal renaixentista. S'ha parlat tamb\u00e9 d'una cultura del barroc, de l'equ\u00edvoc i de l'ef\u00edmer, coincidint amb l'anomenada crisi del segle xvii, on es valorava m\u00e9s l'aparen\u00e7a que l'ess\u00e8ncia, l'escenografia que la solidesa.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Barroc", "answer_start": 107}], "id": "P_564_C_3381_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'art m\u00e9s representatiu de l'edat moderna?"}, {"answers": [{"text": "per ser visualment recarregat", "answer_start": 153}], "id": "P_564_C_3381_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es caracteritza l'estil Barroc?"}, {"answers": [{"text": "d'\"estrany\", \"irregular\"", "answer_start": 322}], "id": "P_564_C_3381_Q4", "question": "De qu\u00e8 pot ser sin\u00f2nim el terme Barroc?"}, {"answers": [{"text": "una reacci\u00f3 a la crisi de confian\u00e7a humanista i renaixentista en l'\u00e9sser hum\u00e0", "answer_start": 372}], "id": "P_564_C_3381_Q5", "question": "Quin fet podria haver causat l'origen del Barroc?"}]}, {"context": "En canvi, quan els castellans van arribar a l'interior del continent americ\u00e0, es van enfrontar a civilitzacions amb un gran nivell de desenvolupament que havien assolit una esplendor semblant a la de les grans civilitzacions d'Egipte o Mesopot\u00e0mia. Maies, asteques, inques i altres civilitzacions precolombines van ser sotmeses a la depredaci\u00f3 que va proporcionar el pillatge i els botins de guerra. Els enfrontaments de la corona de Castella amb els grans imperis asteca (Hern\u00e1n Cort\u00e9s, 1521) i inca (Francisco Pizarro, 1531-1533) en s\u00f3n paradigm\u00e0tics. El xoc va suposar el col\u00b7lapse de les civilitzacions precolombines i ha estat considerat com el m\u00e9s gran desastre demogr\u00e0fic de la Hist\u00f2ria Universal.[10] (diversos investigadors.[11] han estimat que m\u00e9s del 90% de la poblaci\u00f3 americana va morir en el primer segle posterior a l'arribada dels europeus, representant entre 40 i 112 milions de persones).[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "a civilitzacions amb un gran nivell de desenvolupament", "answer_start": 95}], "id": "P_564_C_3382_Q1", "question": "A qui es van enfrontar els castellans quan van arribar a l'interior del continent americ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Maies, asteques, inques i altres civilitzacions precolombines", "answer_start": 249}], "id": "P_564_C_3382_Q2", "question": "Quines civilitzacions es trobaven al continent americ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a la depredaci\u00f3", "answer_start": 328}], "id": "P_564_C_3382_Q3", "question": "A qu\u00e8 van ser sotmesos els maies, asteques, inques i altres civilitzacions precolombines?"}, {"answers": [{"text": "el col\u00b7lapse de les civilitzacions precolombines", "answer_start": 572}], "id": "P_564_C_3382_Q4", "question": "Quin ha estat considerat el major desastre demogr\u00e0fic de la Hist\u00f2ria Universal?"}, {"answers": [{"text": "90%", "answer_start": 762}], "id": "P_564_C_3382_Q5", "question": "Quin percentatge de la poblaci\u00f3 americana s'estima que va morir durant el primer segle de l'arribada dels europeus?"}]}, {"context": "Tradicionalment es considera que les dates que marquen el final de l'edat mitjana i l'inici de l'edat moderna s\u00f3n la caiguda de Constantinoble (1453[4]) o b\u00e9 el descobriment d'Am\u00e8rica (1492). L'edat moderna acaba, al segle xviii, amb la Revoluci\u00f3 Francesa (1789) i obre una nova etapa en la hist\u00f2ria: l'edat contempor\u00e0nia. Les dates d'inici i de finalitzaci\u00f3 cal prendre-les sempre a tall orientatiu i no pas d'una manera absoluta. Aquests fets puntuals marcaren grans moments hist\u00f2rics que canviarien la societat de l'\u00e8poca anterior vers noves formes socials que classifiquem a l'edat posterior. Aquests canvis de diversa \u00edndole (econ\u00f2mics, ideol\u00f2gics, de comportaments, etc.) es produ\u00efren a mitj\u00e0 i llarg termini, no d'un any per l'altre.", "qas": [{"answers": [{"text": "el final de l'edat mitjana i l'inici de l'edat moderna", "answer_start": 55}], "id": "P_564_C_3384_Q1", "question": "Qu\u00e8 marca el descobriment d'Am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "1492", "answer_start": 185}], "id": "P_564_C_3384_Q2", "question": "Quin any es va descobrir Am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "xviii", "answer_start": 223}], "id": "P_564_C_3384_Q3", "question": "En quin segle acaba l'edat moderna?"}, {"answers": [{"text": "la Revoluci\u00f3 Francesa", "answer_start": 234}], "id": "P_564_C_3384_Q4", "question": "Quin esdeveniment posa fi a l'edat moderna?"}, {"answers": [{"text": "l'edat contempor\u00e0nia", "answer_start": 301}], "id": "P_564_C_3384_Q5", "question": "Quina etapa segueix a l'edat moderna?"}]}]}, {"title": "Terrissa", "paragraphs": [{"context": "La pe\u00e7a es deixa a l'aire fins que s'asseca i s'endureix el suficient. Aquesta fase \u00e9s anomenada estat de cuir. Les peces que es troben aix\u00ed s\u00f3n molt trencadisses, per la qual cosa han de ser manipulades amb cura. Una vegada que la pe\u00e7a s'acaba, es deixa assecar novament perqu\u00e8 perdi la resta de la humitat que encara cont\u00e9, quedant amb un aspecte semblant a l'os. Quan la pe\u00e7a est\u00e0 totalment seca, el seu color \u00e9s m\u00e9s clar, i adquireix m\u00e9s duresa. En aquest moment \u00e9s quan se li sol passar paper de vidre i una esponja humida a fi de polir-la.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'aire", "answer_start": 17}], "id": "P_147_C_877_Q1", "question": "On es deixen les peces perqu\u00e8 s'assequin?"}, {"answers": [{"text": "estat de cuir", "answer_start": 97}], "id": "P_147_C_877_Q2", "question": "Com s'anomena aquesta fase?"}, {"answers": [{"text": "molt trencadisses", "answer_start": 145}], "id": "P_147_C_877_Q3", "question": "Com s\u00f3n les peces en aquest estat?"}, {"answers": [{"text": "semblant a l'os", "answer_start": 349}], "id": "P_147_C_877_Q4", "question": "Quin aspecte t\u00e9 la pe\u00e7a despr\u00e9s d'assecar-la per segon cop?"}, {"answers": [{"text": "paper de vidre i una esponja humida", "answer_start": 492}], "id": "P_147_C_877_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'usa per polir-la?"}]}, {"context": "Hi ha una gran varietat de formes i per tant una terminologia molt extensa, ja que segons les regions o comarques un mateix objecte adquireix noms diferents. Hi ha atuells que han anat desapareixent i d'altres que, malgrat el pas dels segles, continuen fent-se amb la mateixa forma. Gr\u00e0cies a molts terrissaires alguns d'aquests objectes han estat recuperats i encara que no compleixen amb la seva primitiva funci\u00f3 s\u00f3n apreciats com a elements decoratius.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "de formes", "answer_start": 24}], "id": "P_147_C_878_Q1", "question": "De qu\u00e8 hi ha gran varietat?"}, {"answers": [{"text": "molt extensa", "answer_start": 62}], "id": "P_147_C_878_Q2", "question": "Com \u00e9s la terminologia?"}, {"answers": [{"text": "han anat desapareixent", "answer_start": 176}], "id": "P_147_C_878_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha passat amb alguns atuells?"}, {"answers": [{"text": "alguns d'aquests objectes", "answer_start": 312}], "id": "P_147_C_878_Q4", "question": "Qu\u00e8 han recuperat els terrissaires?"}, {"answers": [{"text": "com a elements decoratius", "answer_start": 429}], "id": "P_147_C_878_Q5", "question": "Com s'usen actualment?"}]}, {"context": "Els primers objectes de terrissa es remunten al per\u00edode Paleol\u00edtic i es tracta de gerres o de petites representacions de divinitats maternals i de culte a la fertilitat. D'altra banda, una de les t\u00e8cniques que caracteritzen les cultures neol\u00edtiques, i que es considera una prova per a l'ordenaci\u00f3 cronol\u00f2gica, \u00e9s la cer\u00e0mica o l'argila modelada. Les petites figures d'argila cuita ja es trobaven al Paleol\u00edtic Superior,[6] encara que \u00e9s al Neol\u00edtic quan apareix el buit a partir del treball amb argila i, per tant, es troba una utilitat en els atuells, que s'usen en l'elaboraci\u00f3 dels aliments cuinats al foc. Al Pr\u00f2xim Orient, s'ha trobat cer\u00e0mica d'un o dos mil\u00b7lennis anteriors a l'aparici\u00f3 del cultiu de cereals, per la qual cosa aquesta associaci\u00f3 del naixement de la cer\u00e0mica amb la pr\u00e0ctica agr\u00edcola i culin\u00e0ria roman encara dins una certa confusi\u00f3.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "divinitats maternals i de culte a la fertilitat", "answer_start": 121}], "id": "P_147_C_879_Q2", "question": "Quines representacions hi trobem?"}, {"answers": [{"text": "Paleol\u00edtic Superior", "answer_start": 399}], "id": "P_147_C_879_Q3", "question": "Quan van comen\u00e7ar a haver-hi peces d'argila cuita?"}, {"answers": [{"text": "aliments cuinats al foc", "answer_start": 585}], "id": "P_147_C_879_Q4", "question": "Qu\u00e8 comencen a elaborar amb els atuells al neol\u00edtic?"}]}, {"context": "Cap al 2000 aC, grups d'emigrants orientals es va escampar per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica de les costes del sud cap a l'interior, desenvolupant-se la cultura megal\u00edtica de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, que va donar origen a la cultura del vas campaniforme que m\u00e9s tard s'estendria cap a Fran\u00e7a i Alemanya.[23] Una mica m\u00e9s tard, cap al 1700 aC, aparegu\u00e9 la cultura d'El Argar, al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, on s'han trobat sepultures realitzades en tines ubicades en el mateix subs\u00f2l dels habitatges, amb gran quantitat d'objectes; entre ells, hi ha molta cer\u00e0mica. Les tines s\u00f3n per a personatges individuals, sense cap classe d'ornamentaci\u00f3, en molts casos brunyides i amb unes mides d'un metre d'altura per 70-80 cm de di\u00e0metre; les m\u00e9s grans van ser trobades a la regi\u00f3 de M\u00farcia. S'observa que quan el difunt, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva mida, no hi cabia, s'utilitzaven dues gerres oposades per ambdues boques. En aquests paraments funeraris es troben diversos tipus d'atuells: les de \u00abtulipa\u00bb, amb base semiesf\u00e8rica i la part superior c\u00f2nica, i les \u00abcopes\u00bb, amb el peu baix tot i que algunes s\u00f3n de peu alt, amb el receptacle de forma esf\u00e8rica.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "grups d'emigrants orientals", "answer_start": 16}], "id": "P_147_C_880_Q1", "question": "Qui es va escampar per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "del vas campaniforme", "answer_start": 221}], "id": "P_147_C_880_Q2", "question": "A quina cultura va donar origen la cultura megal\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "en tines", "answer_start": 434}], "id": "P_147_C_880_Q3", "question": "Com s\u00f3n les sepultures d'El Argar?"}, {"answers": [{"text": "en el mateix subs\u00f2l dels habitatges", "answer_start": 452}], "id": "P_147_C_880_Q4", "question": "On les ubicaven les tines?"}, {"answers": [{"text": "diversos tipus d'atuells", "answer_start": 944}], "id": "P_147_C_880_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'hi troba en aquests paraments funeraris?"}]}, {"context": "Existeixen tamb\u00e9 joguines, que ja es feien des de temps molt antics. Al museu municipal de Reus tenen una col\u00b7lecci\u00f3 de xiulets, flautes i figures de pessebre. Tamb\u00e9 firetes, en les que es tractava de reproduir en miniatura totes les peces de cuina. Una altra pe\u00e7a molt t\u00edpica en terrissa \u00e9s la guardiola.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "joguines", "answer_start": 17}], "id": "P_147_C_881_Q1", "question": "Quins altres objectes feien?"}, {"answers": [{"text": "Al museu municipal de Reus", "answer_start": 69}], "id": "P_147_C_881_Q2", "question": "A quin museu trobem peces de cer\u00e0mica?"}, {"answers": [{"text": "la guardiola", "answer_start": 292}], "id": "P_147_C_881_Q3", "question": "Quina \u00e9s una pe\u00e7a molt t\u00edpica de terrissa?"}]}, {"context": "Per la seva naturalesa, els treballs que fan servir el torn s\u00f3n gaireb\u00e9 exclusivament peces amb simetria radial respecte d'un eix vertical. Aquestes peces poden ser decorades mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de diferents textures sobre la seva superf\u00edcie per tal de fer-les m\u00e9s interessants des del punt de vista visual. Moltes vegades, les peces creades amb el modelat amb torn s\u00f3n modificades manualment, agregant nanses, tapes, peus, pics i altres aspectes funcionals.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "el torn", "answer_start": 52}], "id": "P_147_C_882_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'usa per fer peces amb simetria radial?"}, {"answers": [{"text": "diferents textures", "answer_start": 200}], "id": "P_147_C_882_Q2", "question": "Qu\u00e8 creen sobre la superf\u00edcie per decorar-les?"}, {"answers": [{"text": "manualment", "answer_start": 384}], "id": "P_147_C_882_Q3", "question": "Com es modifiquen les peces creades amb el torn?"}, {"answers": [{"text": "funcionals", "answer_start": 449}], "id": "P_147_C_882_Q4", "question": "Quins aspectes s'hi solen agregar?"}]}]}, {"title": "Edat mitjana", "paragraphs": [{"context": "A partir del segle xi i en el vessant central i atl\u00e0ntic d'Europa, es comencen a produir esdeveniments que, de mica en mica, aniran modificant-lo. En efecte, a partir de l'any 1000, es produ\u00ed un augment demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic, que tingu\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s notables l'augment de les ciutats que ja existien i la creaci\u00f3 de noves; la reactivaci\u00f3 del comer\u00e7 i de l'intercanvi monetari; i, finalment, un canvi ideol\u00f2gic.[17] En aquest per\u00edode, el llat\u00ed recuperar\u00e0 la literatura cl\u00e0ssica i la filosofia grega, especialment Arist\u00f2til. Les primeres universitats, establertes a les ciutats m\u00e9s importants d'Europa des del 1080, renovaren l'inter\u00e8s per la recerca en ci\u00e8ncies. L'alfabetisme comen\u00e7\u00e0 a cr\u00e9ixer. Es constru\u00efren enormes catedrals, primer d'estil rom\u00e0nic, i poc despr\u00e9s d'estil g\u00f2tic.", "qas": [{"answers": [{"text": "a partir de l'any 1000", "answer_start": 158}], "id": "P_363_C_2173_Q1", "question": "Quan es va produir un augment demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "l'augment de les ciutats que ja existien i la creaci\u00f3 de noves", "answer_start": 270}], "id": "P_363_C_2173_Q2", "question": "Quina conseq\u00fc\u00e8ncia va tenir l'augment demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic en les ciutats?"}, {"answers": [{"text": "la literatura cl\u00e0ssica", "answer_start": 465}], "id": "P_363_C_2173_Q3", "question": "Qu\u00e8 recuperar\u00e0 el llat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "a les ciutats m\u00e9s importants d'Europa", "answer_start": 573}], "id": "P_363_C_2173_Q4", "question": "On s'establien les primeres universitats?"}, {"answers": [{"text": "primer d'estil rom\u00e0nic, i poc despr\u00e9s d'estil g\u00f2tic", "answer_start": 740}], "id": "P_363_C_2173_Q5", "question": "En quin estil es constru\u00efen les catedrals?"}]}, {"context": "El progr\u00e9s t\u00e8cnic an\u00e0 acompanyat, des de mitjans del segle xii a finals del segle xiii, d'una expansi\u00f3 agr\u00e0ria: noves terres de conreu guanyades als boscos, als pantans i als aiguamolls. Les cartes de poblaci\u00f3 dels senyors feudals volien estimular la rompuda de noves terres amb concessions parcials, \u00e9s a dir, amb la limitaci\u00f3 de diversos impostos i prestacions. La topon\u00edmia tamb\u00e9 ens fa con\u00e8ixer les zones que foren explotades de nou: \u00e9s el cas de les viles Vilanova, Neuville i noms germ\u00e0nics acabats en \u2013rode; i les viles lliures d'impostos: com Vilafranca. Aquest proc\u00e9s d'expansi\u00f3 o colonitzaci\u00f3 no es pot deslligar de les accions hostils per a foragitar o sotmetre els habitants dels nous territoris colonitzats. Fou el cas de la colonitzaci\u00f3 germ\u00e0nica en direcci\u00f3 a Pr\u00fassia, el V\u00edstula i el centre d'Europa i l'anomenada conquesta del sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica pels regnes cristians del nord. Finalment, Flandes fonament\u00e0 la seva expansi\u00f3 a base de dics que drenaren les aig\u00fces del mar i convertiren zones d'aiguamolls en terres molt f\u00e8rtils, proc\u00e9s que encara avui continua.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una expansi\u00f3 agr\u00e0ria", "answer_start": 88}], "id": "P_363_C_2174_Q1", "question": "De qu\u00e8 va anar acompanyat el progr\u00e9s t\u00e8cnic?"}, {"answers": [{"text": "als boscos, als pantans i als aiguamolls", "answer_start": 145}], "id": "P_363_C_2174_Q2", "question": "A qui es guanyaven les noves terres de conreu?"}, {"answers": [{"text": "pels regnes cristians del nord", "answer_start": 872}], "id": "P_363_C_2174_Q3", "question": "Per qui va ser conquerit el sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "a base de dics", "answer_start": 950}], "id": "P_363_C_2174_Q4", "question": "Com fomentar\u00e0 Flandes la seva expansi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "drenaren les aig\u00fces del mar i convertiren zones d'aiguamolls en terres molt f\u00e8rtils", "answer_start": 969}], "id": "P_363_C_2174_Q5", "question": "Qu\u00e8 feren els dics que es constru\u00efren a Flandes?"}]}, {"context": "Els pobles francs, els visigots i els llombards, minoritaris davant la poblaci\u00f3 nadiua, van fundar els seus regnes sobre les restes de l'administraci\u00f3 romana i tendiren a la unificaci\u00f3 del dualisme anterior, ja que abandonaren la legislaci\u00f3 romana i redactaren un nou codi fonamentat en les tradicions germ\u00e0niques. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s'unificaren, de grat o per for\u00e7a, amb les classes terratinents d'origen rom\u00e0 i es convertiren al catolicisme, abandonant l'arrianisme, que havia servit per a mantenir cohesionat el grup en el per\u00edode anterior. L'antiga administraci\u00f3 imperial qued\u00e0 sota l'autoritat dels monarques germ\u00e0nics. Els antics b\u00e9ns p\u00fablics estatals (terres, mines, tallers, peatges\u2026) i la capacitat de cobrar els impostos passaren a dependre dels nous governants.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els pobles francs, els visigots i els llombards", "answer_start": 0}], "id": "P_363_C_2175_Q1", "question": "Quins pobles eren minoritaris davant la poblaci\u00f3 nadiua?"}, {"answers": [{"text": "els seus regnes", "answer_start": 99}], "id": "P_363_C_2175_Q2", "question": "Qu\u00e8 van fundar els pobles francs, els visigots i els llombards sobre les restes de l'administraci\u00f3 romana?"}, {"answers": [{"text": "en les tradicions germ\u00e0niques", "answer_start": 284}], "id": "P_363_C_2175_Q3", "question": "En qu\u00e8 es fonamentava el nou codi que van redactar els francs, visigots i llombards?"}, {"answers": [{"text": "al catolicisme", "answer_start": 427}], "id": "P_363_C_2175_Q4", "question": "A qu\u00e8 es van convertir els francs, visigots i llombards quan abandonaren l'arrianisme?"}, {"answers": [{"text": "dels nous governants", "answer_start": 750}], "id": "P_363_C_2175_Q5", "question": "De qui passaren a dependre els antics b\u00e9ns p\u00fablics estatals?"}]}, {"context": "I \u00e9s que la pesta comport\u00e0 efectes importants: l'excedent de roba, que amb un procediment es podia convertir en paper, comport\u00e0 que el paper baix\u00e9s molt de preu, i que es fabriqu\u00e9s en grans quantitats. Aix\u00f2 escamp\u00e0 l'h\u00e0bit de llegir per Europa, i amb els llibres es va estendre la cultura. A m\u00e9s, la pesta accentu\u00e0 la decad\u00e8ncia de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, que comen\u00e7\u00e0 a patir una emigraci\u00f3 sostinguda de romans d'Orient cap a les ciutats occidentals, que dur\u00e0 gaireb\u00e9 un segle. Amb ells, Europa redescobr\u00ed la tradici\u00f3 grecoromana, i l'inter\u00e8s pel passat cl\u00e0ssic cresqu\u00e9 en tot el continent, especialment a la pen\u00ednsula It\u00e0lica, on el Renaixement prengu\u00e9 volada.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "en paper", "answer_start": 109}], "id": "P_363_C_2176_Q1", "question": "En qu\u00e8 es podia convertir l'excedent de roba?"}, {"answers": [{"text": "en grans quantitats", "answer_start": 181}], "id": "P_363_C_2176_Q2", "question": "Com es fabricava el paper?"}, {"answers": [{"text": "amb els llibres", "answer_start": 247}], "id": "P_363_C_2176_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es va estendre la cultura?"}, {"answers": [{"text": "la decad\u00e8ncia de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient", "answer_start": 315}], "id": "P_363_C_2176_Q4", "question": "Qu\u00e8 acceler\u00e0 la pesta?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 un segle", "answer_start": 460}], "id": "P_363_C_2176_Q5", "question": "Quant va durar l'emigraci\u00f3 de romans d'Orient cap a les ciutats occidentals?"}]}, {"context": "Pel que fa als menors, la mortalitat infantil era molt alta (del 30%) i, en aquestes circumst\u00e0ncies, la p\u00e8rdua d'un nad\u00f3 pren un valor relatiu. De fet, totes les llars tenien fills petits difunts i els \u00edndexs de dones mortes de part i de nens orfes eren elevades. La mitjana de vida era just de trenta anys. Per tant, pocs coneixien les mares i menys els avis i les \u00e0vies. En un context d'escassetat, els nens aviat, en set o vuit anys, havien de convertir-se en un element productiu. El progenitor mascul\u00ed era l'\u00fanic responsable, per la llei i la moral, mentre les tasques de la dona es redu\u00efen als primers anys de la vida dels nens: engendrar i alletar. Finalment, l'educaci\u00f3 i els tractats pedag\u00f2gics no existien, nom\u00e9s els fills masculins dels nobles rebien una formaci\u00f3 militar, i les filles conventuals.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt alta", "answer_start": 50}], "id": "P_363_C_2177_Q1", "question": "Com era la mortalitat infantil?"}, {"answers": [{"text": "trenta anys", "answer_start": 295}], "id": "P_363_C_2177_Q2", "question": "De quant era la mitjana de vida?"}, {"answers": [{"text": "pocs", "answer_start": 318}], "id": "P_363_C_2177_Q3", "question": "Quants fills coneixien les mares?"}, {"answers": [{"text": "en set o vuit anys", "answer_start": 417}], "id": "P_363_C_2177_Q4", "question": "Quan s'havien de convertir els nens en un element productiu?"}, {"answers": [{"text": "El progenitor mascul\u00ed", "answer_start": 485}], "id": "P_363_C_2177_Q5", "question": "Qui era l'\u00fanic responsable dels fills per la llei i la moral?"}]}, {"context": "Malgrat la inestabilitat, el comer\u00e7 entre ciutats assol\u00ed un progr\u00e9s notable i es desenvoluparen t\u00e8cniques financeres, creacions de societats mercantils i el sorgiment de noves rutes i nous centres comercials. Per exemple, a principis del segle xv, aparegueren les primeres institucions p\u00fabliques de cr\u00e8dit (com la Taula de canvi de Barcelona); es generalitzaren les lletres de canvi i les societats de comer\u00e7 que es dedicaren a operacions comercials, industrials i banc\u00e0ries. Alhora, en els segles XIV i XV, a causa de la Guerra dels Cent Anys, es van despla\u00e7ar les antigues rutes comercials de la Xampanya i del Roine per les fires de Ginebra i les rutes del Rin.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "el comer\u00e7 entre ciutats", "answer_start": 26}], "id": "P_363_C_2178_Q1", "question": "Qu\u00e8 assol\u00ed un progr\u00e9s notable malgrat la inestabilitat?"}, {"answers": [{"text": "a principis del segle xv", "answer_start": 222}], "id": "P_363_C_2178_Q2", "question": "Quan van apar\u00e8ixer les primeres institucions p\u00fabliques de cr\u00e8dit?"}, {"answers": [{"text": "a operacions comercials, industrials i banc\u00e0ries", "answer_start": 426}], "id": "P_363_C_2178_Q3", "question": "A qu\u00e8 es dedicaren les societats de comer\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la Guerra dels Cent Anys", "answer_start": 508}], "id": "P_363_C_2178_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es van despla\u00e7ar les rutes comercials de la Xampanya i del Roine per les fires de Ginebra i les rutes del Rin?"}, {"answers": [{"text": "en els segles XIV i XV", "answer_start": 484}], "id": "P_363_C_2178_Q5", "question": "En quins segles es van despla\u00e7ar les rutes comercials de la Xampanya i del Roine per les fires de Ginebra i les rutes del Rin?"}]}]}, {"title": "Gaspar Homar i Mezquida", "paragraphs": [{"context": "Fins a l'any 1900, les obres d'Homar mostraven uns estilemes o trets caracter\u00edstics  de car\u00e0cter historicista i ecl\u00e8ctic, on destaca un aire neog\u00f2tic d'accent modernista amb estilitzacions vegetals i ritmes sinuosos i asim\u00e8trics. Homar incorpora les fustes de tonalitats clares i un nou concepte d'ornamentaci\u00f3, d'influ\u00e8ncia japonesa, que difereix de l'estil rus dels tallers de Francesc Vidal. Tamb\u00e9 es comencen a veure referents art\u00edstics celtes derivats de les propostes decoratives del conjunt del Pavell\u00f3 d'Escandin\u00e0via de l'Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds (1900). En aquesta data ja s'ha definit l'ornamentaci\u00f3 quadr\u00e0tica, de talla o marqueteria, i apareixen els primers s\u00edmptomes de la recepci\u00f3 dels models decoratius de signe sezessionista als seus projectes. Les roses, l'aut\u00e8ntic emblema de la firma Homar, hi assoleixen un protagonisme determinant.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "de tonalitats clares", "answer_start": 257}], "id": "P_251_C_1501_Q1", "question": "Com eren les fustes que incorpora Homar?"}, {"answers": [{"text": "rus", "answer_start": 359}], "id": "P_251_C_1501_Q2", "question": "Quin estil seguien els tallers de Francesc Vidal?"}, {"answers": [{"text": "Les roses", "answer_start": 765}], "id": "P_251_C_1501_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'aut\u00e8ntic emblema de la firma Homar?"}, {"answers": [{"text": "uns estilemes o trets caracter\u00edstics  de car\u00e0cter historicista i ecl\u00e8ctic", "answer_start": 47}], "id": "P_251_C_1501_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostraven les obres d'Homar fins a l'any 1900?"}]}, {"context": "Una vegada tancat el taller d'ebenisteria l'any 1920, Gaspar Homar es dedic\u00e0 al comer\u00e7 d'antiguitats i a la tasca de restaurador d'obres d'art. La seva faceta de col\u00b7leccionista i antiquari el port\u00e0 a assessorar el mecenes i pol\u00edtic Francesc Camb\u00f3 i Batlle en la formaci\u00f3 de la seva col\u00b7lecci\u00f3. Com a bon modernista, Homar col\u00b7leccionava estampes japoneses, cer\u00e0mica de reflexos met\u00e0l\u00b7lics, vidres antics i tapissos.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "1920", "answer_start": 48}], "id": "P_251_C_1502_Q1", "question": "Quan es va tancar el taller d'ebenisteria?"}, {"answers": [{"text": "al comer\u00e7 d'antiguitats i a la tasca de restaurador d'obres d'art", "answer_start": 77}], "id": "P_251_C_1502_Q2", "question": "A qu\u00e8 es va dedicar Gaspar Homar quan va tancar el taller d'ebenisteria?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Camb\u00f3 i Batlle", "answer_start": 233}], "id": "P_251_C_1502_Q3", "question": "A qui assessor\u00e0 Gaspar Homar?"}, {"answers": [{"text": "estampes japoneses, cer\u00e0mica de reflexos met\u00e0l\u00b7lics, vidres antics i tapissos", "answer_start": 338}], "id": "P_251_C_1502_Q4", "question": "Qu\u00e8 col\u00b7leccionava Homar?"}, {"answers": [{"text": "met\u00e0l\u00b7lics", "answer_start": 379}], "id": "P_251_C_1502_Q5", "question": "Com eren els reflexos de la cer\u00e0mica que col\u00b7leccionava Homar?"}]}, {"context": "Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 \u2013 Barcelona, 5 de gener de 1953) fou un moblista, ensemblier[a] i antiquari, considerat un dels representants m\u00e9s genu\u00efns del moviment modernista catal\u00e0 en el camp de la decoraci\u00f3 i la creaci\u00f3 de mobles. Els seus mobles, que poden ser considerats d'autor, s\u00f3n el reflex del benestar i de les aspiracions de la puixant burgesia i es distingeixen per la utilitzaci\u00f3 de fustes nobles i costoses i pels treballs en marqueteria i talla, on reb\u00e9 la col\u00b7laboraci\u00f3 de destacats artistes com Josep Pey, Sebasti\u00e0 Junyent o Joan Carreras i Farr\u00e9[1]. Amb una forta personalitat, l'obra de Gaspar Homar est\u00e0 relacionada amb la dels millors artistes de l'\u00e8poca, com ara Eug\u00e8ne Gaillard, Hector Guimard o William Morris[2] i reinterpreta des d'una \u00f2ptica molt particular, la influ\u00e8ncia de la Secessi\u00f3 de Viena i de l'Escola de Glasgow.[3] Particip\u00e0 i obtingu\u00e9 medalla a les exposicions de Londres, Madrid i Barcelona (1907), a la hispano-francesa de Saragossa (1908) i a la Internacional del Comfort Modern de Par\u00eds (1909), i fou membre del jurat de l'Exposici\u00f3 Internacional de Ven\u00e8cia (1908).[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "modernista catal\u00e0", "answer_start": 202}], "id": "P_251_C_1503_Q1", "question": "De quin moviment es considerat Homar en relaci\u00f3 amb la decoraci\u00f3 i creaci\u00f3 de mobles un dels representants m\u00e9s genu\u00efns?"}, {"answers": [{"text": "d'autor", "answer_start": 314}], "id": "P_251_C_1503_Q2", "question": "Com poden ser considerats els mobles d'Homar?"}, {"answers": [{"text": "fustes nobles i costoses", "answer_start": 434}], "id": "P_251_C_1503_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitza Homar per als seus mobles?"}, {"answers": [{"text": "del jurat de l'Exposici\u00f3 Internacional de Ven\u00e8cia", "answer_start": 1089}], "id": "P_251_C_1503_Q4", "question": "D'on fou membre Homar?"}, {"answers": [{"text": "Josep Pey, Sebasti\u00e0 Junyent o Joan Carreras i Farr\u00e9", "answer_start": 550}], "id": "P_251_C_1503_Q5", "question": "Quins artistes van col\u00b7laborar amb Homar en els treballs de marqueteria i talla?"}]}, {"context": "Tanmateix, Gaspar Homar tamb\u00e9 va col\u00b7laborar amb altres arquitectes de refer\u00e8ncia, com Pere Dom\u00e8nech i Roura, Josep Maj\u00f3, Joan Amig\u00f3 i Barriga o Josep Puig i Cadafalch. Aquest \u00faltim, en aquesta \u00e8poca, va encarregar-li diversos projectes com, per exemple, la realitzaci\u00f3 del mobiliari de la Casa Amatller. Com a creadors de programes iconogr\u00e0fics i decoratius, els arquitectes intervenien en la concepci\u00f3 dels diferents elements planificant tant la idea general de l'obra com els espais interiors. Aix\u00ed doncs, els mobles d'Homar d'aquest moment presenten f\u00f3rmules decoratives manllevades del llenguatge de l'arquitectura i, en aquest cas, els dissenys dels mobles mostren el segell art\u00edstic de l'arquitecte, fonamentat en la recuperaci\u00f3 de les formes tradicionals catalanes, especialment del g\u00f2tic.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pere Dom\u00e8nech i Roura, Josep Maj\u00f3, Joan Amig\u00f3 i Barriga o Josep Puig i Cadafalch", "answer_start": 87}], "id": "P_251_C_1504_Q1", "question": "Amb quins altres arquitectes va col\u00b7laborar Homar?"}, {"answers": [{"text": "els arquitectes", "answer_start": 360}], "id": "P_251_C_1504_Q2", "question": "Qui planificava la idea general de l'obra i els espais interiors?"}, {"answers": [{"text": "el segell art\u00edstic de l'arquitecte", "answer_start": 671}], "id": "P_251_C_1504_Q3", "question": "Qu\u00e8 mostren els dissenys dels mobles?"}, {"answers": [{"text": "Casa Amatller", "answer_start": 290}], "id": "P_251_C_1504_Q4", "question": "Com es deia la casa per a la que li van encarregar el mobiliari a Homar?"}, {"answers": [{"text": "en la concepci\u00f3 dels diferents elements planificant tant la idea general de l'obra com els espais interiors", "answer_start": 388}], "id": "P_251_C_1504_Q5", "question": "On intervenien els arquitectes?"}]}, {"context": "Si amb l'ebenisteria Homar perpetuava la tradici\u00f3 familiar, en l'especialitat de la metal\u00b7listeria s'endinsava en un terreny de recerca nou. Crucial va ser l'aprenentatge al taller de Francesc Vidal, qui era capa\u00e7 de dotar als metalls m\u00e9s modestos, d'una bellesa elegant i severa.[29] Homar va assimilar unes t\u00e8cniques i uns coneixements integrals en aquella important manufactura i quan es va establir pel seu compte va projectar i executar als seus tallers aparells d'il\u00b7luminaci\u00f3 com ara ll\u00e0nties, llums, aranyes, canelobres i fanals, on incorporava els treballs del repussat, el cisellat el polit i el patinat d'aquests metalls. L'enllumenat el\u00e8ctric esdevenia usual a totes les capitals i Homar va haver d'adaptar els seus llums de gas a aquest sistema. Els seus projectes de llums adaptaven dissenys propis del modernisme: els espiadimonis i els elements florals estilitzats s'adequaven a la seva funci\u00f3 i al sistema lum\u00ednic emprat.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'ebenisteria Homar", "answer_start": 3}], "id": "P_251_C_1505_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 perpetuava Homar la tradici\u00f3 familiar?"}, {"answers": [{"text": "metal\u00b7listeria", "answer_start": 84}], "id": "P_251_C_1505_Q2", "question": "Amb quina especialitat Homar s'endinsava en un terreny de recerca nou?"}, {"answers": [{"text": "unes t\u00e8cniques i uns coneixements integrals", "answer_start": 304}], "id": "P_251_C_1505_Q3", "question": "Qu\u00e8 va assimilar Homar en el taller de Francesc Vidal?"}, {"answers": [{"text": "ll\u00e0nties, llums, aranyes, canelobres i fanals", "answer_start": 491}], "id": "P_251_C_1505_Q4", "question": "Quins aparells d'il\u00b7luminaci\u00f3 executava Homar al seu taller?"}, {"answers": [{"text": "el\u00e8ctric", "answer_start": 646}], "id": "P_251_C_1505_Q5", "question": "A quin tipus de sistema va adaptar Homar els seus llums de gas?"}]}]}, {"title": "GATCPAC", "paragraphs": [{"context": "Un altre dels membres destacats va ser Germ\u00e0 Rodr\u00edguez i Arias. El 1929 va elaborar amb F\u00e0bregas i Churruca un projecte de pla\u00e7a de toros per a l'exposici\u00f3 Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau.[87] Va ser autor de la casa Rodr\u00edguez Arias (1930-1931, Via Augusta 61), constru\u00eft per a la seva fam\u00edlia i reformat el 1958 i 1963; destaca per les seves asimetries compositives i pel seu cromatisme, de to rosa en la fa\u00e7ana davantera i verd en la posterior.[91] Entre 1933 i 1934 va construir l'edifici Astoria (carrer de Par\u00eds 193-199), que denota la influ\u00e8ncia de Walter Gropius, en un conjunt de quaranta habitatges, bar i cinema.[92] Va ser autor amb Churruca del bloc Diagonal (1935-1940). Tamb\u00e9 va fer un projecte de club n\u00e0utic per al port de Barcelona (1932).[93] El 1935 va realitzar el Cinema Dor\u00e9 (Gran Via 565-567)[64] i, a l'any seg\u00fcent, un projecte d'institut de segon ensenyament per a Lleida, amb Perales i Torres Clav\u00e9 (1936).[73] A Manresa va ser autor del Sanatori de Sant Joan de D\u00e9u (1931, carrer Dr. Joan Soler s/n), destinat a nens raqu\u00edtics i pretuberculosos, amb una planta de tra\u00e7a lineal trencada per un angle obt\u00fas, la qual cosa proporciona la m\u00e0xima insolaci\u00f3 per a la cura dels malalts.[94] Despr\u00e9s de la guerra es va instal\u00b7lar a Xile.[95]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb F\u00e0bregas i Churruca", "answer_start": 84}], "id": "P_329_C_1969_Q1", "question": "Amb qui va realitzar Germ\u00e0 Rodr\u00edguez i Arias un projecte de pla\u00e7a de toros?"}, {"answers": [{"text": "per les seves asimetries compositives i pel seu cromatisme", "answer_start": 337}], "id": "P_329_C_1969_Q2", "question": "Per qu\u00e8 destaca la casa Rodr\u00edguez Arias?"}, {"answers": [{"text": "de Walter Gropius", "answer_start": 560}], "id": "P_329_C_1969_Q3", "question": "Quina influ\u00e8ncia denota l'edifici Astoria?"}, {"answers": [{"text": "Sanatori de Sant Joan de D\u00e9u", "answer_start": 972}], "id": "P_329_C_1969_Q5", "question": "Quin sanatori va fer a Manresa Germ\u00e0 Rodr\u00edguez i Arias?"}]}, {"context": "Joan Roca i Pinet va ser entre 1913 i 1918 arquitecte municipal d'Olot i, posteriorment, arquitecte d'Hisenda en la prov\u00edncia de Girona. Va passar pel modernisme i el noucentisme fins a desembocar en el racionalisme, estil en el qual va construir la casa Puig (1934) i la casa Carb\u00f3 (1935-1936), a Girona. El 1933 va projectar tamb\u00e9 la reforma del camp de futbol de Vista Alegre. El 1937 va substituir a Giralt com a delegat a Girona del Sindicat d'Arquitectes, c\u00e0rrec des del qual va planificar diversos grups d'habitatge obrer.[173] Tamb\u00e9 va construir grups escolars a Ventall\u00f3 (1934), Cass\u00e0 de la Selva (1935-1939, actualment CEIP Puig d'Arques) i Calonge (1937-1939, actualment Ajuntament de Calonge).[174]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 1913 i 1918", "answer_start": 25}], "id": "P_329_C_1970_Q1", "question": "Quins anys Joan Roca i Pinet va ser arquitecte municipal d'Olot?"}, {"answers": [{"text": "racionalisme", "answer_start": 203}], "id": "P_329_C_1970_Q2", "question": "En quin estil Joan Roca i Pinet va construir la casa Puig?"}, {"answers": [{"text": "Vista Alegre", "answer_start": 366}], "id": "P_329_C_1970_Q3", "question": "De quin camp de futbol va projectar la reforma Joan Roca i Pinet?"}, {"answers": [{"text": "delegat a Girona", "answer_start": 417}], "id": "P_329_C_1970_Q4", "question": "Quin c\u00e0rrec va tenir Joan Roca al Sindicat d'Arquitectes?"}, {"answers": [{"text": "a Ventall\u00f3", "answer_start": 569}], "id": "P_329_C_1970_Q5", "question": "On va construir grups escolars Joan Roca?"}]}, {"context": "Pere Armengou va ser un dels socis fundadors. El 1929, sent estudiant, va elaborar amb Francesc Perales un projecte de club esportiu per a l'exposici\u00f3 Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau.[87] Va ser arquitecte municipal de Manresa de 1932 a 1934, on va signar el Pla d'Eixample de Manresa (1933) i va projectar una caserna per a la Gu\u00e0rdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruit\u00f3s. Va ser autor en aquesta ciutat el 1934 del Grup Escolar Renaixen\u00e7a (pla\u00e7a de la Independ\u00e8ncia 1), un edifici de forma prism\u00e0tica de quatre plantes, l'\u00faltima d'elles en reculada, amb un cos principal compost de tres crugies, que alberguen les aules, un corredor i sales complement\u00e0ries.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pere Armengou", "answer_start": 0}], "id": "P_329_C_1971_Q1", "question": "Qui va ser un dels socis fundadors?"}, {"answers": [{"text": "estudiant", "answer_start": 60}], "id": "P_329_C_1971_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Pere Armengou el 1929?"}, {"answers": [{"text": "el Pla d'Eixample de Manresa", "answer_start": 264}], "id": "P_329_C_1971_Q4", "question": "Quin pla va signar a Manresa Pere Armengou?"}, {"answers": [{"text": "al Bosquet de Sant Fruit\u00f3s", "answer_start": 437}], "id": "P_329_C_1971_Q5", "question": "On va projectar una escola Pere Armengou?"}]}, {"context": "No obstant aix\u00f2, en els anys 1950 va ressorgir l'inter\u00e8s per l'arquitectura d'avantguarda i alguns dels nous moviments sorgits en aquests anys van evidenciar l'influx del racionalisme. L'anomenat Grup R (1951-1961), format per un conjunt d'arquitectes com Josep Antoni Coderch, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas i Josep Martorell, va connectar l'experi\u00e8ncia del racionalisme i el GATCPAC amb els nous corrents internacionals, com el Neoliberty, el contextualisme i l'organicisme, amb influ\u00e8ncia d'arquitectes com Alvar Aalto, Oscar Niemeyer, Bruno Zevi i Gio Ponti.[178] Es consideraven a si mateixos posfuncionalistes, partint del funcionalisme racionalista per\u00f2 superat sobre la base de criteris humanistes.[179] L'arquitectura del Grup R es va anar desmarcant cada vegada m\u00e9s de l'estil propi del r\u00e8gim, adquirint un mat\u00eds reivindicatiu, en qu\u00e8 l'aposta per la modernitat es considerava una oposici\u00f3 al r\u00e8gim.[180]", "qas": [{"answers": [{"text": "en els anys 1950", "answer_start": 17}], "id": "P_329_C_1972_Q1", "question": "Quan va ressorgir l'inter\u00e8s per l'arquitectura d'avantguarda?"}, {"answers": [{"text": "l'experi\u00e8ncia del racionalisme", "answer_start": 364}], "id": "P_329_C_1972_Q2", "question": "Qu\u00e8 va connectar el Grup R?"}, {"answers": [{"text": "amb els nous corrents internacionals", "answer_start": 408}], "id": "P_329_C_1972_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 va connectar el GATCPAC?"}, {"answers": [{"text": "posfuncionalistes", "answer_start": 621}], "id": "P_329_C_1972_Q4", "question": "Com es consideraven a si mateixos?"}, {"answers": [{"text": "un mat\u00eds reivindicatiu", "answer_start": 837}], "id": "P_329_C_1972_Q5", "question": "Qu\u00e8 va adquirir l'arquitectura del Grup R?"}]}, {"context": "Poc despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 del grup, el 24 de maig de 1931, es van reunir els delegats dels tres grups del GATEPAC: Fernando Garc\u00eda Mercadal (centre), Jos\u00e9 Manuel Aizpur\u00faa (nord) i Josep Llu\u00eds Sert (est). A la reuni\u00f3 es va acordar la gesti\u00f3 col\u00b7legial de la revista A.C. Documentos de Actividad Contempor\u00e1nea, la participaci\u00f3 grupal en els concursos nacionals, les quotes econ\u00f2miques de participaci\u00f3 en el CIRPAC i la producci\u00f3 d'exposicions, confer\u00e8ncies i seminaris. Tamb\u00e9 es va discutir sobre les sigles i el grup catal\u00e0 va decidir mantenir el nom GATCPAC, que ja tenien retolat a la seva botiga.[21] Al maig de 1931 va sortir el primer n\u00famero de la revista A.C., pel preu de 2,50 pessetes.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 24 de maig de 1931", "answer_start": 37}], "id": "P_329_C_1973_Q1", "question": "Quan es va fundar el grup?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 92}], "id": "P_329_C_1973_Q2", "question": "Quants grups conformaven el GATEPAC?"}, {"answers": [{"text": "Al maig de 1931", "answer_start": 604}], "id": "P_329_C_1973_Q3", "question": "Quan va sortir el primer n\u00famero de la revista A.C.?"}, {"answers": [{"text": "2,50 pessetes", "answer_start": 679}], "id": "P_329_C_1973_Q4", "question": "Quant valia el primer n\u00famero de la revista A.C.?"}, {"answers": [{"text": "exposicions, confer\u00e8ncies i seminaris", "answer_start": 430}], "id": "P_329_C_1973_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va acordar de produir al la reuni\u00f3 del GATEPAC?"}]}, {"context": "A Tarragona va destacar l'obra de Josep Maria Monrav\u00e0. Va ser autor el 1930 de la casa Mal\u00e9 (Rambla Vella 15), un edifici resultant de la reforma de dues cases situades en xamfr\u00e0, per al que va reordenar les fileres de finestres i va fer un nou coronament per a l'edifici, amb una m\u00e0xima altura a la cantonada que va descendint escalonadament cap als laterals.[128] Tamb\u00e9 a Tarragona va edificar el 1931 l'Institut Polit\u00e8cnic (passatge Soler i Morey s/n), tra\u00e7at en forma d'U amb una crugia interm\u00e8dia i una s\u00e8rie de quatre patis.[129] Entre 1940 i 1945 va realitzar tamb\u00e9 a Tarragona la casa Bloc (carrer Marqu\u00e8s de Guad-El-Jel\u00fa 1-10), per enc\u00e0rrec de l'Obra Sindical del Hogar del r\u00e8gim franquista, que encara conservava les traces del racionalisme, en un conjunt d'habitatges en bloc lineal en forma d'arc de circumfer\u00e8ncia, amb edificis de tres plantes i una planta baixa comuna en forma de porxada, en qu\u00e8 les sales d'estar sobresurten amb tribunes que proporcionen un ritme vertital al conjunt, en contrast amb les l\u00ednies horitzontals marcades pels balcons.[130]", "qas": [{"answers": [{"text": "A Tarragona", "answer_start": 0}], "id": "P_329_C_1974_Q1", "question": "On va destacar l'obra de Josep Maria Monrav\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Rambla Vella 15", "answer_start": 93}], "id": "P_329_C_1974_Q2", "question": "On \u00e9s la casa Mal\u00e9 de Tarragona?"}, {"answers": [{"text": "en forma d'U", "answer_start": 463}], "id": "P_329_C_1974_Q3", "question": "Com \u00e9s el tra\u00e7at de l'Institut Polit\u00e8cnic que va edificar Josep Maria Monrav\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "l'Obra Sindical del Hogar", "answer_start": 653}], "id": "P_329_C_1974_Q4", "question": "Qui li va encarregar la realitzaci\u00f3 de la casa Bloc a Josep Maria Monrav\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "les traces del racionalisme", "answer_start": 723}], "id": "P_329_C_1974_Q5", "question": "Qu\u00e8 conservava la casa Bloc?"}]}]}, {"title": "V\u011bc Makropulos", "paragraphs": [{"context": "L'estrena de l'\u00f2pera va tenir lloc al Teatre Nacional de Brno el 18 de desembre de 1926, sota la direcci\u00f3 de Franti\u0161ek Neumann i amb Alexandra \u010cvanov\u00e1 com a Emilia. Va ser la darrera estrena a la qual va assistir el compositor.[4] Va obtenir un veritable \u00e8xit,[4] confirmat quan va ser reposada a Praga dos anys despr\u00e9s i a Alemanya l'any 1929, per\u00f2 no esdevingu\u00e9 realment popular fins a la producci\u00f3 de la companyia del Sadler's Wells de Londres l'any 1964. Tot i que es representa amb certa regularitat, no ha esdevingut part del nucli central del repertori com altres obres del compositor: Jen\u016ffa, K\u00e0tia Kab\u00e0nova o La guineueta astuta.", "qas": [{"answers": [{"text": "al Teatre Nacional de Brno", "answer_start": 35}], "id": "P_558_C_3343_Q1", "question": "On es va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "18 de desembre de 1926", "answer_start": 65}], "id": "P_558_C_3343_Q2", "question": "Quan es va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Alexandra \u010cvanov\u00e1", "answer_start": 133}], "id": "P_558_C_3343_Q3", "question": "Qui va representar el paper d'Emilia en l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Franti\u0161ek Neumann", "answer_start": 109}], "id": "P_558_C_3343_Q4", "question": "Qui va ser el director en l'estrena de l'\u00f2pera al Teatre Nacional de Brno?"}, {"answers": [{"text": "Jen\u016ffa, K\u00e0tia Kab\u00e0nova o La guineueta astuta", "answer_start": 593}], "id": "P_558_C_3343_Q5", "question": "Quines altres \u00f2peres s\u00f3n obra del compositor?"}]}, {"context": "L'endem\u00e0 d'una interpretaci\u00f3 extraordin\u00e0ria amb Emilia com protagonista, aquesta es troba en l'edifici de l'\u00d2pera rebent als seus admiradors, als quals tracta amb una cruel duresa. A Gregor, Kristina i V\u00edtek s'afegeix Janek, el fill de Jaroslav Prus i el vell i decr\u00e8pit comte Hauk-\u0160endorf. Aquest \u00faltim reconeix en Emilia a Eugenia Montez, una dona gitana amb la qual havia tingut un afer a Andalusia feia mig segle. Finalment arriba Jaroslav Prus. Aquest no pot entendre l'inter\u00e8s d'Emilia per la seua fam\u00edlia i l'inexplicable paper que juga en el cas Gregor. Pressiona cada vegada m\u00e9s a la cantant. Alhora, ella intenta comprar-li la f\u00f3rmula, i aquest finalment accepta donar-li-la a canvi d'una nit d'amor.", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'edifici de l'\u00d2pera", "answer_start": 90}], "id": "P_558_C_3344_Q1", "question": "On rep Emilia als seus admiradors?"}, {"answers": [{"text": "amb una cruel duresa", "answer_start": 159}], "id": "P_558_C_3344_Q2", "question": "Com tracta Emilia als seus admiradors?"}, {"answers": [{"text": "Janek", "answer_start": 218}], "id": "P_558_C_3344_Q3", "question": "Qui \u00e9s el fill de Jaroslav Prus?"}, {"answers": [{"text": "Eugenia Montez", "answer_start": 325}], "id": "P_558_C_3344_Q4", "question": "Amb qui havia tingut un afer Hauk-\u0160endorf a Andalusia?"}, {"answers": [{"text": "gitana", "answer_start": 350}], "id": "P_558_C_3344_Q5", "question": "A quina \u00e8tnia pertanyia Eugenia Montez?"}]}, {"context": "La m\u00fasica discorre entre moments d'intens lirisme, molt en la l\u00ednia pucciniana, en contrast amb altres en qu\u00e8 apareixen fortes disson\u00e0ncies que poden associar-se a la m\u00fasica oferida en aquesta mateixa \u00e8poca per compositors com Stravinski i Bart\u00f3k. La m\u00fasica adquireix moments aut\u00e8nticament m\u00e0gics en aquest extraordinari acte III, quan l'acci\u00f3 dram\u00e0tica arriba a un veritable paroxisme. Tamb\u00e9 en aquest mateix acte III es troben acords que ens recorden alguns moments simf\u00f2nics del gran Xostak\u00f3vitx, \u00f2bviament influenciat per Jan\u00e1\u010dek, tot i que, cal tenir present que el 1926, l'any de l'estrena de Makropoulos, un joven\u00edssim Xostak\u00f3vitx de 19 anys oferia com a treball de graduaci\u00f3 la seva Simfonia n\u00fam. 1. Tamb\u00e9 es poden escoltar en aquesta genial partitura ressons llunyans de les fanf\u00e0rries mahlerianes.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "alguns moments simf\u00f2nics del gran Xostak\u00f3vitx", "answer_start": 453}], "id": "P_558_C_3345_Q2", "question": "A qu\u00e8 recorden els acords que es troben a l'acte III?"}, {"answers": [{"text": "Jan\u00e1\u010dek", "answer_start": 526}], "id": "P_558_C_3345_Q3", "question": "Qui influencia musicalment a Xostak\u00f3vitx?"}, {"answers": [{"text": "1926", "answer_start": 571}], "id": "P_558_C_3345_Q4", "question": "Quan es va estrenar Makropoulos?"}, {"answers": [{"text": "19 anys", "answer_start": 641}], "id": "P_558_C_3345_Q5", "question": "Quina edat tenia Makropoulos l'any 1926?"}]}, {"context": "Una nova negociaci\u00f3 amb el seu editor vien\u00e8s Universal, va aconseguir unes millors condicions pels interessos del compositor. Tamb\u00e9 es va preveure una versi\u00f3 alemanya per garantir la difusi\u00f3 internacional. Es va aconseguir despr\u00e9s de llargues negociacions amb Max Brod, gran coneixedor de l'obra del compositor, que es va saldar amb una versi\u00f3 poc satisfact\u00f2ria pel compositor que va acabar amb els dos amics barallats. Jan\u00e1\u010dek s'havia perm\u00e8s una s\u00e8rie de llibertats en la pe\u00e7a i Max Brod va intentar canviar l'orientaci\u00f3 del llibret, sobretot en l'\u00faltim acte, quan s'est\u00e0 immers en un ambient real de trag\u00e8dia a difer\u00e8ncia de la \u00abcom\u00e8dia\u00bb original.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Una nova negociaci\u00f3 amb el seu editor vien\u00e8s Universal", "answer_start": 0}], "id": "P_558_C_3346_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ser el que va permetre una millora de les condicions per als interessos de Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "per garantir la difusi\u00f3 internacional", "answer_start": 167}], "id": "P_558_C_3346_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 es va preveure una versi\u00f3 alemanya de l'\u00f2pera de Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "poc satisfact\u00f2ria", "answer_start": 344}], "id": "P_558_C_3346_Q3", "question": "Com va resultar per a Jan\u00e1\u010dek la nova versi\u00f3 de l'obra?"}]}, {"context": "A partir de la pe\u00e7a de \u010capek, va adaptar i escriure el llibret, com estava acostumat a fer-ho des de feia molts anys.[5] Com de costum, es va passar gaireb\u00e9 dos anys per desenvolupar el primer esborrany, el qual va deixar reposar diversos mesos abans de finalitzar la composici\u00f3 el desembre de 1925.[4] De la seva ploma, les tres hores de la com\u00e8dia original es van reduir a una hora i quaranta minuts. En aquesta reducci\u00f3 desapareixia l'entorn hum\u00e0, com a centre de la cr\u00edtica pol\u00edtica, i es potenciava el personatge de la protagonista Emilia. Segueix mantenint, d\u00e8bilment, la l\u00ednia polic\u00edaca pel que fa a una her\u00e8ncia i a la recerca del pergam\u00ed que cont\u00e9 la f\u00f3rmula de l'elixir de la immortalitat, per\u00f2 el centre \u00e9s aconseguir aquesta f\u00f3rmula, per lliurar-la a Krista McGregor.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 dos anys", "answer_start": 149}], "id": "P_558_C_3347_Q1", "question": "Quant de temps va trigar per desenvolupar el primer esborrany de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "desembre de 1925", "answer_start": 282}], "id": "P_558_C_3347_Q2", "question": "Quan va finalitzar la composici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a una hora i quaranta minuts", "answer_start": 373}], "id": "P_558_C_3347_Q3", "question": "A quantes hores es van reduir les tres hores de la com\u00e8dia original?"}, {"answers": [{"text": "Emilia", "answer_start": 537}], "id": "P_558_C_3347_Q4", "question": "Quin personatge es potencia en la versi\u00f3 redu\u00efda de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "la f\u00f3rmula de l'elixir de la immortalitat", "answer_start": 657}], "id": "P_558_C_3347_Q5", "question": "Qu\u00e8 cont\u00e9 el pergam\u00ed?"}]}, {"context": "Ja des del mateix inici de l'\u00f2pera podem escoltar una breu i intensa obertura, d'uns cinc minuts de durada, que ens d\u00f3na la pauta del m\u00f3n sonor de Jan\u00e1\u010dek. No hi apareix cap tema dels que despr\u00e9s es poden escoltar a l'\u00f2pera en abund\u00e0ncia, encara que s\u00ed que se'n derivin. L'obertura \u00e9s rica en breus c\u00e8l\u00b7lules que es transformen i transformen, que circulen per sobre del discurs orquestral que de vegades es transforma en dram\u00e0tic, alguna vegada fins i tot violent, que suggereix l'enigma de la trama que seguir\u00e0. \u00c9s d'una intensitat polif\u00f2nica que ni permet el contrapunt, \u00e9s dif\u00edcil escoltar una sola frase musical. Hi ha una misteriosa fanf\u00e0rria fora d'escena, molt semblant a la que inicia la Simfonietta i que, com aquesta, recorda les trompeteries llunyanes de Mahler, encara que en un context ben diferent.[13] Aquesta obertura \u00e9s nom\u00e9s un pre\u00e0mbul d'un discurs musical continu, que discorre com absolut protagonista al costat a l'instrument vocal d'Emilia Marty, la protagonista, i de la resta dels int\u00e8rprets que tenen importants intervencions, al llarg de l'\u00f2pera, inserits amb absoluta precisi\u00f3 en aquest sumptu\u00f3s entramat musical sempre constru\u00eft en funci\u00f3 de l'acci\u00f3 dram\u00e0tica.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "uns cinc minuts", "answer_start": 81}], "id": "P_558_C_3348_Q1", "question": "Quina durada t\u00e9 l'obertura que es pot escoltar des de l'inici de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "en breus c\u00e8l\u00b7lules", "answer_start": 290}], "id": "P_558_C_3348_Q2", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s rica l'obertura de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "fora d'escena", "answer_start": 648}], "id": "P_558_C_3348_Q3", "question": "On hi ha una misteriosa fanf\u00e0rria?"}, {"answers": [{"text": "les trompeteries llunyanes de Mahler", "answer_start": 736}], "id": "P_558_C_3348_Q4", "question": "A qu\u00e8 recorda la misteriosa fanf\u00e0rria fora d'escena?"}, {"answers": [{"text": "Emilia Marty", "answer_start": 956}], "id": "P_558_C_3348_Q5", "question": "Qui \u00e9s la protagonista de l'\u00f2pera?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria de l'est\u00e8tica", "paragraphs": [{"context": "L'est\u00e8tica medieval[nota 11] \u00e9s principalment teol\u00f2gica: la bellesa est\u00e0 al servei de la revelaci\u00f3, serveix per a expressar les veritats cristianes. L'art medieval es veu influ\u00eft per la immaterialitat de Plot\u00ed: la bellesa est\u00e0 en l'expressi\u00f3, no en les formes, \u00e9s una est\u00e8tica subjectiva.[nota 12] Les figures art\u00edstiques perden corpore\u00eftat, es perd inter\u00e8s per la realitat, les proporcions, la perspectiva. En canvi, s'accentua l'expressi\u00f3, sobretot en la mirada; els personatges se simbolitzen m\u00e9s que es representen. L'art t\u00e9 una funci\u00f3 social, pr\u00e0ctica, did\u00e0ctica. L'artista \u2013o m\u00e9s aviat artes\u00e0\u2013 no \u00e9s creatiu, realitzant una tasca que tradueix conceptes col\u00b7lectius i no individuals. \u00c9s un art simb\u00f2lic, on tots els seus components (espai, color, iconografia) tenen un significat, generalment religi\u00f3s. Fou en aquesta \u00e8poca quan es va relacionar per primer cop l'art amb la bellesa, sintetitzat en l'expressi\u00f3 ars pulchra (\u00abart bell\u00bb) present a l'obra goli\u00e0rdica Carmina Cantabrigensia (segle xii). Per altra banda, en un intent d'al\u00b7legoritzaci\u00f3 de la realitat inspirat en la tradici\u00f3 m\u00edtica grega i en la interpretaci\u00f3 rab\u00ednica jueva, els Pares de l'Esgl\u00e9sia i els te\u00f2legs cristians \u2013des d'Or\u00edgenes fins a Ambr\u00f2s de Mil\u00e0, Joan Cassi\u00e0 i Joan Escot Eri\u00fagena\u2013 desenvoluparen un concepte simb\u00f2lic de la naturalesa, que tindr\u00e0 gran rellev\u00e0ncia en el desenvolupament posterior de l'est\u00e8tica basant-se en la interpretaci\u00f3 semi\u00f2tica de la realitat.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "teol\u00f2gica", "answer_start": 46}], "id": "P_22_C_127_Q1", "question": "Com \u00e9s l'est\u00e8tica medieval?"}, {"answers": [{"text": "la immaterialitat de Plot\u00ed", "answer_start": 183}], "id": "P_22_C_127_Q2", "question": "Qu\u00e8 influeix l'art medieval?"}, {"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 798}], "id": "P_22_C_127_Q4", "question": "Quin significat tenen tots el elements?"}]}, {"context": "La teoria del materialisme dial\u00e8ctic formulada al segle xix per Marx i Engels tingu\u00e9 derivacions est\u00e8tiques al segle XX, sobretot a R\u00fassia. De l'obra de Marx es desprenia que l'art \u00e9s una \u00absuperestructura\u00bb cultural determinada per les condicions socials i econ\u00f2miques de l'\u00e9sser hum\u00e0. Per als marxistes l'art \u00e9s reflex de la realitat social, si b\u00e9 el mateix Marx no veia una correspond\u00e8ncia directa entre una societat determinada i l'art que produeix.[194] Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica l'art, emmarcat en el realisme socialista, fou estandarditzat en uns par\u00e0metres definits principalment per Maksim Gorki i Andrei Jd\u00e0nov: l'artista ha de ser catalitzador de les forces socials, fomentant el proc\u00e9s revolucionari marxista.[195]", "qas": [{"answers": [{"text": "Marx i Engels", "answer_start": 64}], "id": "P_22_C_128_Q1", "question": "Qui va formular la teoria del materialisme dial\u00e8ctic?"}, {"answers": [{"text": "una \u00absuperestructura\u00bb cultural", "answer_start": 184}], "id": "P_22_C_128_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'art segons Marx?"}, {"answers": [{"text": "reflex de la realitat social", "answer_start": 312}], "id": "P_22_C_128_Q3", "question": "Quina consideraci\u00f3 t\u00e9 l'art per als marxistes?"}, {"answers": [{"text": "Maksim Gorki i Andrei Jd\u00e0nov", "answer_start": 598}], "id": "P_22_C_128_Q4", "question": "Qui va definir els par\u00e0metres per estandarditzar l'art?"}, {"answers": [{"text": "el proc\u00e9s revolucionari marxista", "answer_start": 694}], "id": "P_22_C_128_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha de fomentar l'artista?"}]}, {"context": "A Fran\u00e7a el segle xvii representa el \u00absegle de la ra\u00f3\u00bb, fil\u00f2sofs i escriptors com Descartes, Jean Racine, Moli\u00e8re i Malherbe representen una recerca de la racionalitzaci\u00f3 del pensament. A l'escepticisme manierista succeeix un racionalisme d'arrel cient\u00edfica, que assent\u00e0 les bases de la filosofia moderna. Descartes, a Discurs del m\u00e8tode (1637), intenta trobar una nova via de raonament, partint de premises clares i comen\u00e7ant de zero quan el cam\u00ed es desvia \u2013com ocorria amb el relativisme manierista\u2013. Parteix del dubte com a m\u00e8tode filos\u00f2fic, del que despr\u00e8n l'exist\u00e8ncia de l'individu: el meu dubte s\u00f3c jo dubtant, \u00e9s a dir, pensant; per tant, \u00abpenso, llavors existeixo\u00bb (cogito, ergo sum).[77] Per a Descartes l'art est\u00e0 fora del coneixement, pel que \u00e9s dubt\u00f3s, obscur. Encara que no elabor\u00e0 cap teoria est\u00e8tica, l'obra epistemol\u00f2gica de Descartes i la seva recerca d'un m\u00e8tode filos\u00f2fic seran les bases de l'est\u00e8tica neocl\u00e0ssica.[nota 18]", "qas": [{"answers": [{"text": "el segle xvii", "answer_start": 9}], "id": "P_22_C_129_Q1", "question": "Quin \u00e9s el segle de la ra\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la racionalitzaci\u00f3 del pensament", "answer_start": 152}], "id": "P_22_C_129_Q2", "question": "Qu\u00e8 busquen els fil\u00f2sofs?"}, {"answers": [{"text": "les bases de la filosofia moderna", "answer_start": 271}], "id": "P_22_C_129_Q3", "question": "Qu\u00e8 assent\u00e0 el racionalisme?"}, {"answers": [{"text": "del dubte", "answer_start": 511}], "id": "P_22_C_129_Q5", "question": "De qu\u00e8 parteix Descartes?"}]}, {"context": "L'est\u00e8tica romana \u00e9s hereva de la grega, si b\u00e9 no \u00e9s molt desenvolupada pels autors romans, almenys fins a l'arribada del cristianisme. Les principals aportacions v\u00e9nen del terreny de la literatura: Horaci tracta en la seva poesia temes com l'elogi de la vida tranquil\u00b7la (beatus ille) i la invitaci\u00f3 a gaudir de la vida (carpe diem). A Art Po\u00e8tica assenyala les regles de la poesia, que est\u00e0 sotmesa a un control racional. Lucreci \u00e9s autor de Sobre la naturalesa de les coses (De rerum natura), on reflecteix la seva visi\u00f3 atea del m\u00f3n, influ\u00eft per l'epicureisme i l'atomisme de Dem\u00f2crit. Opina que la naturalesa est\u00e0 composta d'\u00e0toms i de buit, i que l'\u00e0nima \u00e9s material i no sobreviu al cos. Intenta alliberar a l'home de la por a la mort i als d\u00e9us, que segons ell causen la infelicitat humana.[32] Plutarc aporta una concepci\u00f3 intel\u00b7lectualista del plaer est\u00e8tic: l'art \u00e9s coneixement. A la seva obra Vides paral\u00b7leles, s\u00e8rie de biografies comparades de personatges grecs i romans, introdueix la descripci\u00f3 psicol\u00f2gica de l'individu, analitzant les seves virtuts i defectes, aix\u00ed com la influ\u00e8ncia del car\u00e0cter sobre la vida de l'home.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'arribada del cristianisme", "answer_start": 105}], "id": "P_22_C_130_Q1", "question": "Quan es desenvolup\u00e0 l'est\u00e8tica romana?"}, {"answers": [{"text": "de la grega", "answer_start": 28}], "id": "P_22_C_130_Q2", "question": "De quina est\u00e8tica \u00e9s hereva l'est\u00e8tica romana?"}, {"answers": [{"text": "material", "answer_start": 664}], "id": "P_22_C_130_Q3", "question": "Com pensa que \u00e9s l'anima Lucreci?"}, {"answers": [{"text": "la por a la mort i als d\u00e9us", "answer_start": 725}], "id": "P_22_C_130_Q4", "question": "Qu\u00e8 causa l'infelicitat humana?"}, {"answers": [{"text": "Plutarc", "answer_start": 803}], "id": "P_22_C_130_Q5", "question": "Qui va escriure Vides para\u0140leles?"}]}, {"context": "Un dels principals innovadors al camp de l'est\u00e8tica fou Gerolamo Cardano, escriptor, fil\u00f2sof i metge, autor de De subtilitate (1550), que entre altres temes tract\u00e0 l'art i la bellesa. Cardano elabor\u00e0 una teoria que relacionava bellesa amb coneixement: a l'\u00e9sser hum\u00e0 li resulta bell all\u00f2 que coneix, all\u00f2 que percep amb la vista i l'o\u00efda, o que capta amb la ment. Per a Cardano, les coses senzilles s\u00f3n m\u00e9s belles, ja que s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de percebre; les coses complexes, al ser de m\u00e9s dif\u00edcil captaci\u00f3, poden arribar a desagradar. Tot i aix\u00ed, quan les coses dif\u00edcils de captar pels sentits o la ra\u00f3 \u2014que ell denominava subtilitas\u2014 s\u00f3n aprehendides per l'\u00e9sser hum\u00e0, poden proporcionar un plaer fins i tot major que les coses senzilles. I aix\u00ed com la bellesa \u00e9s m\u00e9s gran com m\u00e9s perceptible, la \u00absubtilitat\u00bb tamb\u00e9 incrementa quan \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de captar. El subtil es relaciona amb la raresa, la dificultat, l'ocult, complex, prohibit i inassequible, que seran les bases de l'art manierista.[69]", "qas": [{"answers": [{"text": "escriptor, fil\u00f2sof i metge", "answer_start": 74}], "id": "P_22_C_131_Q1", "question": "Qu\u00e8 era Gerolamo Cardano?"}, {"answers": [{"text": "bellesa amb coneixement", "answer_start": 227}], "id": "P_22_C_131_Q2", "question": "Quins dos conceptes relacionava?"}, {"answers": [{"text": "les coses senzilles s\u00f3n m\u00e9s belles", "answer_start": 379}], "id": "P_22_C_131_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s bell?"}, {"answers": [{"text": "la \u00absubtilitat\u00bb", "answer_start": 791}], "id": "P_22_C_131_Q4", "question": "Qu\u00e8 incrementa quan \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de captar?"}, {"answers": [{"text": "1550", "answer_start": 127}], "id": "P_22_C_131_Q5", "question": "Quin any va escriure De subtilitate?"}]}, {"context": "L'est\u00e8tica \u00e9s una reflexi\u00f3 filos\u00f2fica que es fa sobre objectes art\u00edstics i naturals, i que produeix un \u00abjudici est\u00e8tic\u00bb. La percepci\u00f3 sensorial, un cop analitzada per la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana, produeix idees, que s\u00f3n abstraccions de la ment, i que poden ser objectives o subjectives. Les idees provoquen judicis, en relacionar elements sensorials; al seu cop, la relaci\u00f3 de judicis \u00e9s raonament. L'objectiu de l'est\u00e8tica \u00e9s analitzar els raonaments produ\u00efts per aquestes relacions de judicis. Les idees evolucionen amb el temps, adaptant-se als corrents culturals de cada \u00e8poca. Aquesta evoluci\u00f3 ser\u00e0 per tant l'objecte d'estudi de la Hist\u00f2ria de l'est\u00e8tica.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "la relaci\u00f3 de judicis", "answer_start": 360}], "id": "P_22_C_132_Q2", "question": "Com defineix raonament?"}, {"answers": [{"text": "abstraccions de la ment", "answer_start": 217}], "id": "P_22_C_132_Q3", "question": "Qu\u00e8 son les idees?"}, {"answers": [{"text": "analitzar els raonaments produ\u00efts per aquestes relacions de judicis", "answer_start": 424}], "id": "P_22_C_132_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'objectiu de l'est\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "amb el temps", "answer_start": 515}], "id": "P_22_C_132_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 evolucionen les idees?"}]}]}, {"title": "Colosseu", "paragraphs": [{"context": "Per a construir el Colosseu es va demolir gran part del palau i el llac es va dessecar a trav\u00e9s d'una claveguera cap al riu T\u00edber.[3] Al voltant s'hi van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport. Segons una inscripci\u00f3 reconstru\u00efda trobada al lloc, \u00abl'emperador Vespasi\u00e0 dedicava la porci\u00f3 que li tocava del bot\u00ed a construir aquest amfiteatre nou\u00bb. Creuen que aix\u00f2 es refereix a la immensa quantitat de tresor que els romans van aconseguir en la vict\u00f2ria en la Gran Revolta jueva el 70 dC. El Colosseu es pot interpretar aix\u00ed com un gran monument triomfal constru\u00eft en la tradici\u00f3 romana de celebrar grans vict\u00f2ries.[16] El fet que Vespasi\u00e0 decid\u00eds utilitzar aquests terrenys tamb\u00e9 es pot interpretar com un gest populista de tornar al poble all\u00f2 que Ner\u00f3 s'havia apropiat. A difer\u00e8ncia d'altres amfiteatres, situats als afores de la ciutat \u2014com \u00e9s el cas del constru\u00eft en l'\u00e8poca de l'emperador August, l'anomenat Estatilio Tauro al Camp de Mart\u2014 aquest \u00e9s erigit al cor de la ciutat de Roma.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "gran part del palau", "answer_start": 42}], "id": "P_367_C_2197_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va demolir per a construir el Colosseu?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s d'una claveguera cap al riu T\u00edber", "answer_start": 87}], "id": "P_367_C_2197_Q2", "question": "Com es va dessecar el llac?"}, {"answers": [{"text": "Al voltant", "answer_start": 134}], "id": "P_367_C_2197_Q3", "question": "On es van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport?"}, {"answers": [{"text": "70 dC", "answer_start": 505}], "id": "P_367_C_2197_Q4", "question": "Quan van obtenir la vict\u00f2ria els romans en la Gran Revolta jueva?"}, {"answers": [{"text": "al cor de la ciutat de Roma", "answer_start": 987}], "id": "P_367_C_2197_Q5", "question": "On es va erigir el Colosseu?"}]}, {"context": "Durant el papat de Gregori el Gran molts dels monuments antics van passar a mans de l'Esgl\u00e9sia, que era l'\u00fanica autoritat efectiva. No obstant aix\u00f2, no tenia recursos per mantenir-los, de manera que van caure en l'aband\u00f3 i l'espoli. A l'edat mitjana la decad\u00e8ncia de la ciutat va afectar a tots els monuments imperials. Els terratr\u00e8mols de 801 i 847 van provocar grans destrosses en un edifici pr\u00e0cticament abandonat als afores de la ciutat medieval.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "a mans de l'Esgl\u00e9sia", "answer_start": 74}], "id": "P_367_C_2198_Q1", "question": "A mans de qui van passar molts dels monuments antics durant el papat de Gregori el Gran?"}, {"answers": [{"text": "l'Esgl\u00e9sia", "answer_start": 84}], "id": "P_367_C_2198_Q2", "question": "Qui era l'\u00fanica autoritat efectiva?"}, {"answers": [{"text": "recursos per mantenir-los", "answer_start": 158}], "id": "P_367_C_2198_Q3", "question": "Qu\u00e8 no tenia l'Esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "en l'aband\u00f3 i l'espoli", "answer_start": 209}], "id": "P_367_C_2198_Q4", "question": "On van caure els monuments antics que havien passat a mans de l'Esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "801 i 847", "answer_start": 340}], "id": "P_367_C_2198_Q5", "question": "Quan van succeir els terratr\u00e8mols?"}]}, {"context": "Al costat del Colosseu es trobava la Meta Sudans, constru\u00efda per l'emperador Domici\u00e0 entre el 89 i el 96; era una font monumental de forma c\u00f2nica amb una altura de 17 metres i envoltada d'aigua. La seva funci\u00f3 era assenyalar la intersecci\u00f3 dels quatre districtes de la ciutat. L'any 1936 va ser manada demolir per Mussolini per \u00abmolestar\u00bb per a la creaci\u00f3 de la Via dei Fori Imperiali.[22] Una de les \u00faltimes barbaritats que va patir el Colosseu va \u00e9sser ser objecte de simbolitzar l'esborrany de la hist\u00f2ria d'It\u00e0lia per part dels militars; la part de l'edifici que falta a la primera foto va ser una bomba caiguda en el mateix durant la Segona Guerra Mundial.", "qas": [{"answers": [{"text": "la Meta Sudans", "answer_start": 34}], "id": "P_367_C_2199_Q1", "question": "Qu\u00e8 es trobava al costat del Colosseu?"}, {"answers": [{"text": "l'emperador Domici\u00e0", "answer_start": 65}], "id": "P_367_C_2199_Q2", "question": "Qui va construir la Meta Sudans?"}, {"answers": [{"text": "entre el 89 i el 96", "answer_start": 85}], "id": "P_367_C_2199_Q3", "question": "Quan va construir l'emperador Domici\u00e0 la Meta Sudans?"}, {"answers": [{"text": "c\u00f2nica", "answer_start": 139}], "id": "P_367_C_2199_Q4", "question": "Quina forma tenia la Meta Sudans?"}, {"answers": [{"text": "d'aigua", "answer_start": 186}], "id": "P_367_C_2199_Q5", "question": "De qu\u00e8 estava envoltada la Meta Sudans?"}]}, {"context": "A l'edat mitjana, el Colosseu, sens dubte, no era vist com un lloc sagrat. El seu \u00fas com a fortalesa i despr\u00e9s com a pedrera demostra la poca import\u00e0ncia espiritual que se li atribu\u00efa en un temps en qu\u00e8 els llocs que s'associaven amb els m\u00e0rtirs eren molt venerats. No formava part dels itineraris agrupats per a ser visitats pels pelegrins ni en obres com ara la Mirabilia Urbis Romae (Meravelles de la ciutat de Roma) del segle xii, que diu que el Circ M\u00e0xim \u2014i no el Colosseu\u2014 va ser el lloc on van succeir aquests martiris. Part de l'estructura estava habitada per una ordre cristiana, per\u00f2 aparentment no tenien motius religiosos ni espirituals per ocupar aquest edifici.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "com un lloc sagrat", "answer_start": 55}], "id": "P_367_C_2200_Q1", "question": "Com no era vist el Colosseu a l'edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "com a fortalesa i despr\u00e9s com a pedrera", "answer_start": 85}], "id": "P_367_C_2200_Q2", "question": "Quin \u00fas se li va donar al Colosseu?"}, {"answers": [{"text": "els llocs que s'associaven amb els m\u00e0rtirs", "answer_start": 203}], "id": "P_367_C_2200_Q3", "question": "Quins llocs eren molt venerats en aquell temps?"}, {"answers": [{"text": "segle xii", "answer_start": 424}], "id": "P_367_C_2200_Q4", "question": "De quan \u00e9s la Mirabilia Urbis Romae?"}, {"answers": [{"text": "per una ordre cristiana", "answer_start": 565}], "id": "P_367_C_2200_Q5", "question": "Per qui estava habitada part de l'estructura?"}]}, {"context": "La fa\u00e7ana s'articula en quatre ordres, i les seves altures no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres ordres inferiors els formen 80 arcs sobre pilastres, i amb semicolumnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. El quart el forma una paret cega, amb pilastres adossades, i finestres en un de cada dos vans. La part superior del Colosseu era de fusta i va ser reconstru\u00efda amb pedra cap a l'any 223.", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 24}], "id": "P_367_C_2202_Q1", "question": "En quantes ordres s'articula la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "80", "answer_start": 139}], "id": "P_367_C_2202_Q2", "question": "Quants arcs formen els tres ordres inferiors?"}, {"answers": [{"text": "una paret cega", "answer_start": 259}], "id": "P_367_C_2202_Q4", "question": "Qu\u00e8 forma el quart ordre inferior?"}, {"answers": [{"text": "de fusta", "answer_start": 370}], "id": "P_367_C_2202_Q5", "question": "De qu\u00e8 era origin\u00e0riament la part superior del Colosseu?"}]}]}, {"title": "Claude Lorrain", "paragraphs": [{"context": "Generalment realitzava de quatre a vuit dibuixos preliminars, on dissenyava la composici\u00f3 de la pintura. A vegades emprava un quadriculat per a regular l'exactitud de les proporcions. Un cop en el quadre, calculava cada l\u00ednia i establia els l\u00edmits de les formes i volums, aix\u00ed com la posici\u00f3 de les figures i altres elements de l'obra, tot segons proporcions geom\u00e8triques \u2014especialment mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de la secci\u00f3 \u00e0uria\u2014, sovint subdividint l'amplada i l'al\u00e7ada en ter\u00e7os i quarts.[67] En general, en les seves composicions establia en primer lloc la l\u00ednia de l'horitz\u00f3, que solia situar a dos cinquens d'altura del llen\u00e7.[68] La disposici\u00f3 solia ser ortogonal, amb el punt de fuga a l'horitz\u00f3, on generalment se situa el sol, que sovint \u00e9s l'eix de la composici\u00f3, ja que la difracci\u00f3 dels seus raigs defineix l'espai i assenyala els distints plans en qu\u00e8 es divideix l'obra. Aquesta alternan\u00e7a de plans, marcant sim\u00e8tricament la composici\u00f3 per etapes, recorda el m\u00e8tode utilitzat per Poussin; tot i aix\u00ed, els seus m\u00e8todes compositius eren distints: aix\u00ed com Poussin componia els seus quadres a partir d'un espai c\u00fabic buit, amb objectes que van retrocedint per etapes ben delimitades, Claude recreava un espai m\u00e9s lliure i din\u00e0mic, procurant dirigir la mirada de l'espectador cap a l'infinit, on situava un horitz\u00f3 d'ampla tra\u00e7a.[69]", "qas": [{"answers": [{"text": "de quatre a vuit", "answer_start": 23}], "id": "P_507_C_3037_Q1", "question": "Quants dibuixos preliminars realitzava?"}, {"answers": [{"text": "un quadriculat", "answer_start": 123}], "id": "P_507_C_3037_Q2", "question": "Qu\u00e8 feia servir per regular les proporcions?"}, {"answers": [{"text": "la l\u00ednia de l'horitz\u00f3", "answer_start": 559}], "id": "P_507_C_3037_Q3", "question": "Qu\u00e8 situava en primer lloc a les seves composicions?"}, {"answers": [{"text": "a dos cinquens d'altura del llen\u00e7", "answer_start": 599}], "id": "P_507_C_3037_Q4", "question": "A quina al\u00e7ada col\u00b7locava la l\u00ednia de l'horitz\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el sol", "answer_start": 730}], "id": "P_507_C_3037_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s sovint l'eix de la composici\u00f3?"}]}, {"context": "El seu quadre protot\u00edpic semblava un escenari on l'artista hagu\u00e9s disposat amb cura tots els elements indispensables per una representaci\u00f3 dram\u00e0tica: les bambalines situades a ambd\u00f3s costats del quadre introdueixen a l'espectador per un escenari on, malgrat el complement narratiu format per les figures que es mouen per l'escenari, destaca especialment l'alba o el capvespre, que es tornen en els diferents actes de la representaci\u00f3 teatral. Com un escen\u00f2graf, la seva feina consistia a canviar els decorats i la situaci\u00f3 de les figures. La seva composici\u00f3 solia incloure una coulisse als laterals, generalment de to m\u00e9s fosc, que projectava una ombra sobre la part davantera del quadre, un pla mitj\u00e0 on situava el motiu principal i, al fons, dos plans consecutius, on el segon li servia per a situar el fons lum\u00ednic que seria tan caracter\u00edstic de la seva obra.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "bambalines", "answer_start": 154}], "id": "P_507_C_3038_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a ambd\u00f3s costats del quadre?"}, {"answers": [{"text": "una coulisse als laterals", "answer_start": 573}], "id": "P_507_C_3038_Q3", "question": "Qu\u00e8 solia incloure la seva composici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una ombra", "answer_start": 643}], "id": "P_507_C_3038_Q4", "question": "Qu\u00e8 projectava la coulisse als laterals?"}, {"answers": [{"text": "el fons lum\u00ednic", "answer_start": 802}], "id": "P_507_C_3038_Q5", "question": "Qu\u00e8 situava en el segon pla del fons?"}]}, {"context": "En la seva joventut, seguint les empremtes de Tassi, els seus paisatges van ser agradables i din\u00e0mics, de g\u00e8nere pastoral, rics en detalls \u2014especialment personatges i animals del m\u00f3n rural. Les obres de major mida les realitzava amb tocs r\u00e0pids, mentre que les m\u00e9s petites \u2014generalment en coure\u2014 eren m\u00e9s fines d'execuci\u00f3 i de car\u00e0cter m\u00e9s \u00edntim. En diverses obres es poden recon\u00e8ixer paratges i localitats existents, el que fa pensar en possibles enc\u00e0rrecs; en altres, les ru\u00efnes, l'arquitectura, s\u00f3n recreacions fantasioses en un paisatge imaginari.[41] Als seus paisatges, les ru\u00efnes assenyalen la fugacitat del temps, pel que es pot considerar que s\u00f3n un element equiparable al g\u00e8nere de la vanitas, un record d'all\u00f2 transitori de la vida, i s\u00f3n un antecedent de l'\u00abest\u00e8tica de la ru\u00efna\u00bb que va florejar durant el romanticisme.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Tassi", "answer_start": 43}], "id": "P_507_C_3039_Q1", "question": "Quines empremtes va seguir a la seva joventut?"}, {"answers": [{"text": "agradables i din\u00e0mics", "answer_start": 80}], "id": "P_507_C_3039_Q2", "question": "Com eren el seus paisatges?"}, {"answers": [{"text": "pastoral", "answer_start": 113}], "id": "P_507_C_3039_Q3", "question": "De quin g\u00e8nere eren el seus paisatges?"}, {"answers": [{"text": "amb tocs r\u00e0pids", "answer_start": 229}], "id": "P_507_C_3039_Q4", "question": "Com realitzava les grans obres?"}, {"answers": [{"text": "la fugacitat del temps", "answer_start": 598}], "id": "P_507_C_3039_Q5", "question": "Qu\u00e8 assenyalen les ru\u00efnes en els seus paisatges?"}]}, {"context": "La t\u00e8cnica de Claude Lorrain es basa en l'observaci\u00f3 directa de la natura: es llevava a primera hora del mat\u00ed i s'anava al camp, on romania a vegades fins a l'arribada de la nit. All\u00ed prenia apunts, esbossos a llapis, i de tornada al taller passava les seves troballes al quadre. La t\u00e8cnica m\u00e9s emprada per Lorrain \u00e9s el dibuix a ploma o a l'aiguada, sovint sobre un r\u00e0pid esb\u00f3s realitzat a la pedra negra. Per als seus dibuixos utilitzava sovint papers entintats, sobretot en color blau. Claude era un dibuixant de tra\u00e7 espontani, al qui agradaven els efectes immediats del pinzell sobre el paper. Treballava amb tota mena de t\u00e8cnica: ploma i tinta dilu\u00efda, aiguada, carbonet, sanguina, generalment sobre paper blanc, blau o vermell.[57] Un cop consolidada la seva carrera, l'\u00e8xit de la seva producci\u00f3 li va permetre treballar amb materials valiosos, com el blau ultramar extret del lapisl\u00e0tzuli, no disponible per a qualsevol artista.[63]", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'observaci\u00f3 directa de la natura", "answer_start": 37}], "id": "P_507_C_3040_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa la t\u00e8cnica de Claude Lorrain?"}, {"answers": [{"text": "al camp", "answer_start": 120}], "id": "P_507_C_3040_Q2", "question": "On prenia apunts Claude Lorrain?"}, {"answers": [{"text": "el dibuix a ploma o a l'aiguada", "answer_start": 318}], "id": "P_507_C_3040_Q3", "question": "Quina \u00e9s la t\u00e8cnica m\u00e9s emprada per Lorrain?"}, {"answers": [{"text": "papers entintats", "answer_start": 447}], "id": "P_507_C_3040_Q4", "question": "Qu\u00e8 utilitzava Lorrain per als seus dibuixos?"}, {"answers": [{"text": "del lapisl\u00e0tzuli", "answer_start": 880}], "id": "P_507_C_3040_Q5", "question": "D'on s'extreia el blau ultramar?"}]}, {"context": "Claude va portar al seu punt m\u00e9s \u00e0lgid l'estudi de la llum i l'atmosfera com a vehicles d'expressi\u00f3 compositiva. La seva f\u00f3rmula va tenir un \u00e8xit immediat,[nota 11] constatat pel fet que ja en vida va tenir imitadors i, tot i que tan sols tingu\u00e9 un deixeble, Angeluccio,[22] el seu estil va crear escola dins del classicisme franc\u00e8s i va influir a artistes com Gaspard Dughet, Jean Lemaire, Francisque Millet, \u00c9tienne Allegrain, Jacques Rousseau o Pierre Patel. Fora de l'ambient classicista, els paisatges de Lorrain van ser molt admirats a Flandes i als Pa\u00efsos Baixos, i van inspirar a artistes com Jan van Goyen, Jacob Van Ruysdael, Jan Frans van Bloemen, Adriaen Frans Boudewyns i Pieter Nicolaes Spierinckx. A Espanya, els quadres per al Buen Retiro van influir en Juan Bautista Mart\u00ednez del Mazo i Benito Manuel Ag\u00fcero i, m\u00e9s endavant, en Antonio Palomino, Jer\u00f3nimo Ezquerra i els germans Bayeu (Francisco, Manuel i Ram\u00f3n).[73]", "qas": [{"answers": [{"text": "al seu punt m\u00e9s \u00e0lgid", "answer_start": 17}], "id": "P_507_C_3041_Q1", "question": "On va portar Claude l'estudi de la llum i l'atmosfera?"}, {"answers": [{"text": "com a vehicles d'expressi\u00f3 compositiva", "answer_start": 73}], "id": "P_507_C_3041_Q2", "question": "Com utilitzava Claude l'estudi de la llum i l'atmosfera?"}, {"answers": [{"text": "imitadors", "answer_start": 207}], "id": "P_507_C_3041_Q3", "question": "Qu\u00e8 va tenir Claude en vida?"}, {"answers": [{"text": "Angeluccio", "answer_start": 259}], "id": "P_507_C_3041_Q4", "question": "Qui va ser deixeble de Claude?"}, {"answers": [{"text": "a Flandes i als Pa\u00efsos Baixos", "answer_start": 540}], "id": "P_507_C_3041_Q5", "question": "On van ser admirats els paisatges de Lorrain?"}]}, {"context": "En els quadres de Lorrain el principal protagonista \u00e9s la llum, a la que atorga tot el protagonisme, condicionant fins i tot la composici\u00f3 de l'obra que, igual que en Poussin, prov\u00e9 d'una profunda meditaci\u00f3 i est\u00e0 concebuda sota uns par\u00e0metres racionalistes.[55] En nombroses ocasions utilitza la l\u00ednia de l'horitz\u00f3 com a punt de fuga, i disposa en aquest lloc un focus de claredat que atrau l'espectador, per tal com aquesta lluminositat quasi cegadora actua d'element focalitzador que apropa el fons al primer pla.[56] La llum es difon des del fons del quadre i a l'expandir-se basta per si sola per crear sensaci\u00f3 de profunditat, difuminant els contorns i degradant els colors per crear l'espai del quadre. Generalment, Lorrain disposava la composici\u00f3 en plans successius, on gradualment s'anaven difuminant els contorns, fins a perdre's en la lluminositat ambiental, produint una sensaci\u00f3 de dist\u00e0ncia quasi infinita on, en darrera inst\u00e0ncia, es perd la mirada. Solia introduir el disc solar en marines, en les seves t\u00edpiques escenes situades en ports, que servien de pretext per a donar acci\u00f3 a la tem\u00e0tica figurativa; en canvi, els paisatges situats en el camp tenen una llum m\u00e9s difusa, que prov\u00e9 dels costats del quadre i banya l'escena amb suavitat, no tan directament com en els ports.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "la composici\u00f3 de l'obra", "answer_start": 125}], "id": "P_507_C_3042_Q2", "question": "Qu\u00e8 condiciona la llum en els quadres de Lorrain?"}, {"answers": [{"text": "com a punt de fuga", "answer_start": 316}], "id": "P_507_C_3042_Q3", "question": "Com sol utilitzar la l\u00ednia de l'horitz\u00f3 Lorrain?"}, {"answers": [{"text": "des del fons del quadre", "answer_start": 538}], "id": "P_507_C_3042_Q4", "question": "Des d'on es difon la llum en els quadres de Lorrain?"}, {"answers": [{"text": "sensaci\u00f3 de profunditat", "answer_start": 608}], "id": "P_507_C_3042_Q5", "question": "Qu\u00e8 crea la llum a l'expandir-se en els quadres de Lorrain?"}]}]}, {"title": "El rapte de les sabines (Giambologna)", "paragraphs": [{"context": "Jean de Boulogne, conegut com a Giambologna, va n\u00e9ixer a Flandes. Es va formar en el seu pa\u00eds amb l'escultor Jacques du Broeuq. Despr\u00e9s va viatjar va romandre a It\u00e0lia, on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura seva a Miquel \u00c0ngel aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ: aquesta lli\u00e7\u00f3 no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals; a m\u00e9s, sempre va tenir una certa inspiraci\u00f3 amb l'obra del gran mestre florent\u00ed. Traslladat a Flor\u00e8ncia, les seves escultures mostren una t\u00e8cnica i un tractament de l'anatomia del cos hum\u00e0 amb moltes refer\u00e8ncies hel\u00b7len\u00edstiques com en el grup d'H\u00e8rcules i el centaure Neso. A partir de 1561 va estar sota la protecci\u00f3 de Francesc I de M\u00e8dici, del qual va rebre com a primer enc\u00e0rrec la realitzaci\u00f3 d'una gran escultura en marbre que havia de representar una al\u00b7legoria pol\u00edtica de la Vict\u00f2ria de Flor\u00e8ncia sobre Pisa; Giambologna va presentar la composici\u00f3 de dues figures dintre d'un volum c\u00f2nic amb les corbes en forma d'espiral. Una mica m\u00e9s tard va realitzar el grup de Sams\u00f3 i el filisteu, que recorda l'admiraci\u00f3 que sentia per Miquel \u00c0ngel. Finalment va arribar la realitzaci\u00f3 de la seva gran obra mestra, El rapte de les sabines, que tamb\u00e9 va ser adquirida per Francesc I de M\u00e8dici. Una de les seves \u00faltimes escultures va ser l'est\u00e0tua eq\u00fcestre de Cosme I de M\u00e8dici. Va morir a Flor\u00e8ncia el 1608.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Flandes", "answer_start": 57}], "id": "P_2_C_7_Q2", "question": "On va neixer Jean de Boulogne?"}, {"answers": [{"text": "1608", "answer_start": 1557}], "id": "P_2_C_7_Q5", "question": "Quin any va morir Jean de Boulogne?"}]}, {"context": "L'obra mostra l'episodi mitol\u00f2gic del \u00abrapte de les sabines\u00bb per part dels fundadors de Roma. Segons la llegenda, l'escassetat de dones a Roma despr\u00e9s de la fundaci\u00f3 per R\u00f2mul va fer que les cerquessin per formar fam\u00edlies entre el poble dels sabins; aquests, per\u00f2, s'hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans. Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que R\u00f2mul va organitzar: van assistir a diferents pobles dels voltants, entre ells els sabins, i durant aquesta festa els romans van raptar a les dones sabines. Per recuperar a les dones, el llegendari rei sab\u00ed de Cures, Titus Taci va declarar la guerra a Roma, per\u00f2 les dones, ja casades i amb fills, es van interposar entre els combatents i els sabins van desistir de lluitar.[11] Despr\u00e9s d'aconseguir la pau, Titus Taci s'associ\u00e0 amb R\u00f2mul, al qual conced\u00ed la m\u00e0 de la seua filla Hers\u00edlia.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "fundadors de Roma", "answer_start": 75}], "id": "P_2_C_8_Q1", "question": "Quins van ser els raptors de les sabines?"}, {"answers": [{"text": "un gran festival", "answer_start": 403}], "id": "P_2_C_8_Q2", "question": "Qu\u00e8 va organitzar R\u00f2mul?"}, {"answers": [{"text": "el llegendari rei sab\u00ed de Cures", "answer_start": 608}], "id": "P_2_C_8_Q3", "question": "Qui era Titus Taci?"}, {"answers": [{"text": "casades i amb fills", "answer_start": 701}], "id": "P_2_C_8_Q4", "question": "Com estaven les dones sabines?"}, {"answers": [{"text": "Hers\u00edlia", "answer_start": 903}], "id": "P_2_C_8_Q5", "question": "Amb qui es va casar R\u00f2mul?"}]}, {"context": "El grup escult\u00f2ric mesura 410 cent\u00edmetres d'al\u00e7ada, est\u00e0 realitzat en un sol bloc de marbre blanc i est\u00e0 compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador, mentre atrapat entre les cames del jove es troba un home vell i ven\u00e7ut amb mostres de desesperaci\u00f3; per aix\u00f2 l'est\u00e0tua \u00e9s tamb\u00e9 coneguda com la de \u00ables tres edats de l'home\u00bb. No hi ha tensi\u00f3 als personatges \u2014tampoc a la sabina segrestada\u2014 i no sobresurt res del grup escult\u00f2ric de la mida de la base del bloc.[5] Les tres figures estan unides psicol\u00f2gicament a trav\u00e9s de les seves mirades i, formalment, per la posici\u00f3 dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposici\u00f3 d\u00f3na la sensaci\u00f3 de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "marbre blanc", "answer_start": 85}], "id": "P_2_C_9_Q1", "question": "Amb quin material est\u00e0 realitzat?"}, {"answers": [{"text": "410 cent\u00edmetres", "answer_start": 26}], "id": "P_2_C_9_Q3", "question": "Quina al\u00e7ada t\u00e9 el grup escult\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "les tres edats de l'home", "answer_start": 402}], "id": "P_2_C_9_Q4", "question": "Quin altre nom rep?"}, {"answers": [{"text": "un home vell", "answer_start": 303}], "id": "P_2_C_9_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha entre les cames del jove?"}]}, {"context": "El 1581, Giambologna va comen\u00e7ar el que es considera la seva obra mestra, El rapte de les sabines, finalitzada prop de 1582. Pel que sembla, l'escultura no va ser producte d'un enc\u00e0rrec i es va portar a terme com una demostraci\u00f3 de virtuosisme. Quan Francesc I de M\u00e8dici va veure l'obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal\u00b7laci\u00f3 a la Loggia dei Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio. Com que a la pla\u00e7a s'hi trobava l'obra Perseu de Benvenuto Cellini, que representava el triomf del b\u00e9 sobre el mal i el s\u00edmbol de la vict\u00f2ria dels M\u00e8dici a Flor\u00e8ncia despr\u00e9s d'haver estat expulsats de la ciutat el 1494, l'autor va pensar un tema relacionat amb el qual batejar el seu treball, decidint-se per la hist\u00f2ria del rapte de les sabines. El nom es va posar un cop ja col\u00b7locada la pe\u00e7a a la pla\u00e7a.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "El rapte de les sabines", "answer_start": 74}], "id": "P_2_C_10_Q1", "question": "Quina es considerada l'obra mestra de Giambologna?"}, {"answers": [{"text": "Benvenuto Cellini", "answer_start": 439}], "id": "P_2_C_10_Q2", "question": "De qui \u00e9s l'obra Perseu?"}, {"answers": [{"text": "Loggia dei Lanzi", "answer_start": 344}], "id": "P_2_C_10_Q3", "question": "On van instal\u00b7lar El rapte de les Sabines?"}, {"answers": [{"text": "1581", "answer_start": 3}], "id": "P_2_C_10_Q4", "question": "Quin any va comen\u00e7ar Giambologna El rapte de les Sabines?"}, {"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia", "answer_start": 546}], "id": "P_2_C_10_Q5", "question": "De quina ciutat van ser expulsats els Medici?"}]}, {"context": "Se sap que Giambologna va crear un grup en bronze que representa un rapte que va enviar Octavi Farnese, duc de Parma, el 1579. L'escultura mostra una iconografia molt escassa, sense accessoris ni s\u00edmbols convencionals. En ella s'aprecia un home nu, amb els bra\u00e7os doblegats, portant una dona, tamb\u00e9 nua, sense signes aparents de lluita; els seus moviments semblen formar part d'un ballet amb les l\u00ednies de composici\u00f3 contrastades. Basant-se en aquest grup, poc despr\u00e9s Giambologna va tallar el gran grup. En una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema per poder demostrar les seves facultats: \u00ab[...] va ser elegit per donar camp d'acci\u00f3 al coneixement i a l'estudi de l'art\u00bb.[4] Per dotar al grup d'una millor base \u2014ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre\u2014 l'escultor va col\u00b7locar una tercera figura corbada cap a endins, cap a terra; per tant, en aquesta segona escultura es troben tres figures entrella\u00e7ades dins un mateix espai: l'home ven\u00e7ut a terra amb les cames doblegades cap endarrere, l'ardent rom\u00e0, de peu amb l'esquena arcada, i la dona tractant d'alliberar-se amb viol\u00e8ncia. La geometria de l\u00ednies, el contrast de les expressions i la varietat de volums es van combinar per fer del rapte una reflexi\u00f3 est\u00e8tica sobre la relaci\u00f3 de les formes dins l'espai.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Octavi Farnese", "answer_start": 88}], "id": "P_2_C_11_Q1", "question": "Qui era el duc de Parma?"}, {"answers": [{"text": "per poder demostrar les seves facultats", "answer_start": 585}], "id": "P_2_C_11_Q2", "question": "Per qu\u00e8 Giambologna va escollir aquest tema?"}, {"answers": [{"text": "corbada cap a endins", "answer_start": 859}], "id": "P_2_C_11_Q3", "question": "Com \u00e9s la tercera figura?"}, {"answers": [{"text": "col\u00b7locar una tercera figura", "answer_start": 830}], "id": "P_2_C_11_Q4", "question": "Qu\u00e8 fa l'escultor per aconseguir una millor base?"}, {"answers": [{"text": "amb viol\u00e8ncia", "answer_start": 1131}], "id": "P_2_C_11_Q5", "question": "Com intenta alliberar-se la dona?"}]}, {"context": "Aquest debat va ser la inauguraci\u00f3 d'una nova forma de veure el di\u00e0leg entre l'art i l'espectador, exigint una major participaci\u00f3, un seguiment m\u00e9s actiu en la contemplaci\u00f3 dels diversos angles, no nom\u00e9s del pla frontal com succeeix a la pintura. El rapte de Giambologna \u00e9s una composici\u00f3 que presenta un moviment helico\u00efdal que pot ser vist des de qualsevol angle, una tipologia que havia estat proposada per Leonardo da Vinci i explorada per Michelangelo amb la seva escultura Geni de la Vict\u00f2ria, tot i que l'obra mostra una clara visi\u00f3 frontal. La pe\u00e7a de Giambologna \u00e9s la primera gran obra d'art en resoldre satisfact\u00f2riament tots els angles i oferir punts d'inter\u00e8s des de qualsevol posici\u00f3 d'observaci\u00f3.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "helico\u00efdal", "answer_start": 314}], "id": "P_2_C_12_Q1", "question": "Com \u00e9s el moviment que presenta l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "de qualsevol angle", "answer_start": 346}], "id": "P_2_C_12_Q2", "question": "Des d'on pot ser vista la l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "Michelangelo", "answer_start": 444}], "id": "P_2_C_12_Q3", "question": "De qui \u00e9s Geni de la Vict\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "Leonardo da Vinci", "answer_start": 410}], "id": "P_2_C_12_Q4", "question": "Qui va proposar aquesta tipologia?"}, {"answers": [{"text": "major participaci\u00f3", "answer_start": 111}], "id": "P_2_C_12_Q5", "question": "Qu\u00e8 exigeix a l'espectador?"}]}]}, {"title": "Tresor de l'Oxus", "paragraphs": [{"context": "L'arribada al poder de Darios III, despr\u00e9s de diverses batalles, i el suport per part d'alguns governadors s\u00e0trapes a Alexandre el Gran, va posar fi a la dinastia. Darios III va ser assassinat el 330 aC per Bessos de Bactriana.[13] Alexandre va conquerir Bactriana sense massa dificultat. Nom\u00e9s a Sogdiana, al nord de Bactriana, va trobar una resist\u00e8ncia forta. Bactriana es va tornar una prov\u00edncia del Regne de Maced\u00f2nia.", "qas": [{"answers": [{"text": "L'arribada al poder de Darios III", "answer_start": 0}], "id": "P_170_C_1015_Q1", "question": "Qu\u00e8 va posar fi a la dinastia?"}, {"answers": [{"text": "a Alexandre el Gran", "answer_start": 116}], "id": "P_170_C_1015_Q2", "question": "A qui van donar suport alguns governadors s\u00e0trapes?"}, {"answers": [{"text": "330 aC", "answer_start": 196}], "id": "P_170_C_1015_Q3", "question": "Quan va ser assassinat Darios III?"}, {"answers": [{"text": "Bessos de Bactriana", "answer_start": 207}], "id": "P_170_C_1015_Q4", "question": "Qui va assassinar Darios III?"}, {"answers": [{"text": "al nord de Bactriana", "answer_start": 307}], "id": "P_170_C_1015_Q5", "question": "On est\u00e0 Sogdiana?"}]}, {"context": "En un primer lloc, destaca l'estatueta amb refer\u00e8ncia ME 123905, que mostra un personatge jove mascul\u00ed sobre un pedestal de dos esglaons. Es presenta completament nu, nom\u00e9s amb un casquet sobre el cap del qual li sobresurt un corr\u00f3 de cabells sobre el front. T\u00e9 les orelles perforades i, en no mostrar barba, s'ha relacionat amb l'estatu\u00e0ria grega, encara que el casquet bombat \u00e9s d'un estil persa que tamb\u00e9 es pot observar als relleus de Pers\u00e8polis. La seva actitud \u00e9s ferma, amb els bra\u00e7os en angle recte cap al front i uns punys closos que tenen forats verticals per a subjetar uns objectes, en l'actualitat desapareguts. T\u00e9 una altura de 29,2 cm i est\u00e0 realitzada en argent.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "ME 123905", "answer_start": 54}], "id": "P_170_C_1016_Q1", "question": "Quina refer\u00e8ncia t\u00e9 l'estatueta?"}, {"answers": [{"text": "un personatge jove mascul\u00ed", "answer_start": 76}], "id": "P_170_C_1016_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra l'estatueta?"}, {"answers": [{"text": "sobre un pedestal de dos esglaons", "answer_start": 103}], "id": "P_170_C_1016_Q3", "question": "On \u00e9s el personatge jove mascul\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "perforades", "answer_start": 274}], "id": "P_170_C_1016_Q4", "question": "Com t\u00e9 les orelles el personatge jove mascul\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "persa", "answer_start": 392}], "id": "P_170_C_1016_Q5", "question": "De quin estil \u00e9s el casquet bombat?"}]}, {"context": "Entre els objectes de taula es troba una gerra d'or, amb el cos acanalat horitzontal i boca ampla. Despr\u00e9s de realitzar-la amb la cera perduda, de la qual hi ha mostres al seu interior, se'n va enganxar una nansa amb forma de cap de lle\u00f3 a l'extrem superior, com si volgu\u00e9s mossegar la vora de la gerra. La decoraci\u00f3 se'n va fer amb cisell.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "una gerra d'or", "answer_start": 37}], "id": "P_170_C_1017_Q1", "question": "Qu\u00e8 es troba entre els objectes de taula?"}, {"answers": [{"text": "ampla", "answer_start": 92}], "id": "P_170_C_1017_Q2", "question": "Com \u00e9s la boca de la gerra d'or?"}, {"answers": [{"text": "al seu interior", "answer_start": 169}], "id": "P_170_C_1017_Q3", "question": "On hi ha mostres de la cera perduda?"}, {"answers": [{"text": "cap de lle\u00f3", "answer_start": 226}], "id": "P_170_C_1017_Q4", "question": "Quina forma t\u00e9 la nansa que se'n va enganxar?"}, {"answers": [{"text": "cisell", "answer_start": 333}], "id": "P_170_C_1017_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es va fer la decoraci\u00f3?"}]}, {"context": "El tresor de l'Oxus \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de 170 objectes de metal\u00b7l\u00fargia en argent i or que daten de la dinastia aquem\u00e8nida, casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC. Algunes peces se'n troben al Victoria and Albert Museum i la majoria al Museu Brit\u00e0nic. Van ser trobades entre 1876 i 1880 a la riba nord del riu Oxus, a l'actual Tadjikistan (antiga regi\u00f3 hist\u00f2rica de Bactriana).[n. 1] Constitueix el tresor m\u00e9s conegut d'objectes d'or i argent de l'\u00e8poca aquem\u00e8nida.[1] \u00c9s d'extraordin\u00e0ria import\u00e0ncia, no solament per la qualitat de les seves peces, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha constitu\u00eft la base de l'estudi de l'orfebreria aquem\u00e8nida.[2] El tresor, integrat per miniatures de carros amb els seus cavalls, segells, figures, bra\u00e7alets, anells, monedes, gerres, plaques votives i objectes personals, va ser llegat al Museu Brit\u00e0nic per l'antiquari Augustus Wollaston Franks el 1897.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "170", "answer_start": 41}], "id": "P_170_C_1018_Q1", "question": "Quants objectes formen la col\u00b7lecci\u00f3 del tresor de l'Oxus?"}, {"answers": [{"text": "del 550 aC al 330 aC", "answer_start": 168}], "id": "P_170_C_1018_Q2", "question": "Quan va governar la dinastia aquem\u00e8nida l'Imperi persa?"}, {"answers": [{"text": "l'antiquari Augustus Wollaston Franks", "answer_start": 848}], "id": "P_170_C_1018_Q4", "question": "Qui va llegar al Museu Brit\u00e0nic el tresor?"}, {"answers": [{"text": "una col\u00b7lecci\u00f3 de 170 objectes de metal\u00b7l\u00fargia en argent i or", "answer_start": 23}], "id": "P_170_C_1018_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el tresor de l'Oxus?"}]}, {"context": "Per \u00faltim, hi ha un cap d'or pertanyent a una figura d'un jove imberbe. Aquest cap t\u00e9 un estil diferent dels altres. La t\u00e8cnica \u00e9s tosca i resulta dif\u00edcil atribuir-la a una escola concreta, per la qual cosa es creu que va ser de fabricaci\u00f3 local.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "tosca", "answer_start": 131}], "id": "P_170_C_1019_Q1", "question": "Com \u00e9s la t\u00e8cnica?"}, {"answers": [{"text": "or", "answer_start": 26}], "id": "P_170_C_1019_Q2", "question": "En quin metall est\u00e0 feta la figura del jove?"}, {"answers": [{"text": "a una figura d'un jove imberbe", "answer_start": 40}], "id": "P_170_C_1019_Q3", "question": "A qui pertany el cap d'or?"}, {"answers": [{"text": "resulta dif\u00edcil atribuir-la a una escola concreta", "answer_start": 139}], "id": "P_170_C_1019_Q4", "question": "A quina escola pertany la t\u00e8cnica?"}, {"answers": [{"text": "que va ser de fabricaci\u00f3 local", "answer_start": 215}], "id": "P_170_C_1019_Q5", "question": "Qu\u00e8 es pensa sobre qui va fabricar la figura?"}]}, {"context": "Entre els diversos bra\u00e7alets que formen part del tresor de l'Oxus, en destaquen dos de molt semblants (tots dos al Museu Brit\u00e0nic, un donat per A. Wollaston Franks i l'altre adquirit per Burton i m\u00e9s tard pel Victoria and Albert Museum, i avui en dip\u00f2sit a llarg termini en aquest museu).[30] Aquests dos bra\u00e7alets tenen diverses parts realitzades individualment i despr\u00e9s unides. Malgrat que, al principi, es creia que el c\u00e8rcol de la polsera era mass\u00eds,[31] s'ha demostrat, per un forat produ\u00eft en un bra\u00e7alet, que \u00e9s un tub buit. La t\u00e8cnica emprada va ser la fosa a la cera perduda. Tamb\u00e9 van ser modelats en cera els caps dels animals i les parts llises es van polir. Alguns elements, com les ales dels grius, van ser soldades. Els orfebres que van realitzar els bra\u00e7alets eren professionals de gran nivell en t\u00e8cnica i en est\u00e8tica. Aquestes polseres s\u00f3n l'exemple m\u00e9s notable del tresor de l'Oxus junt amb el carro en miniatura.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Museu Brit\u00e0nic", "answer_start": 115}], "id": "P_170_C_1020_Q1", "question": "On s\u00f3n els dos bra\u00e7alets que destaquen en el tresor de l'Oxus?"}, {"answers": [{"text": "A. Wollaston Franks", "answer_start": 144}], "id": "P_170_C_1020_Q2", "question": "Qui va donar al Museu Brit\u00e0nic un bra\u00e7alet?"}, {"answers": [{"text": "mass\u00eds", "answer_start": 448}], "id": "P_170_C_1020_Q3", "question": "Com es creia que era el c\u00e8rcol de la polsera?"}, {"answers": [{"text": "la fosa a la cera perduda", "answer_start": 559}], "id": "P_170_C_1020_Q4", "question": "Quina t\u00e8cnica es va emprar per fer el c\u00e8rcol de la polsera?"}, {"answers": [{"text": "els caps dels animals", "answer_start": 617}], "id": "P_170_C_1020_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va modelar en cera tamb\u00e9?"}]}]}, {"title": "Classificaci\u00f3 de les roques \u00edgnies", "paragraphs": [{"context": "La Uni\u00f3 Internacional de Ci\u00e8ncies Geol\u00f2giques (IUGS) recomana usar la classificaci\u00f3 de Nicholas Rock amb la modificaci\u00f3 que el terme \u00ablampr\u00f2firs melilitics\u00bb reempla\u00e7a a \u00ablampr\u00f2firs ultram\u00e0fics\u00bb de manera que la classificaci\u00f3 englobi les polzenites les quals no s\u00f3n totes ultram\u00e0fiques.[28] Nicholas Rock difereix d'aquesta classificaci\u00f3 argumentant que hi ha lampr\u00f2firs ultram\u00e0fics sense mel\u00b7lilita. Des de l'any 2002 l'alno\u00efta i la polzenita ja no s\u00f3n classificades com a lampr\u00f2firs per la IUGS, sin\u00f3 com a roques melilitiques.[29] En la seg\u00fcent taula pot observar-se el nom que reben les diferents kimberlites segons la seva composici\u00f3 mineral\u00f2gica:", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00ablampr\u00f2firs melilitics\u00bb", "answer_start": 133}], "id": "P_102_C_607_Q2", "question": "Quin terme reempla\u00e7a a \u00ablampr\u00f2firs ultram\u00e0fics\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "les polzenites", "answer_start": 233}], "id": "P_102_C_607_Q3", "question": "Qu\u00e8 engloba aquesta qualificaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "mel\u00b7lilita", "answer_start": 388}], "id": "P_102_C_607_Q4", "question": "Qu\u00e8 no tenen alguns lampr\u00f2firs ultram\u00e0fics?"}, {"answers": [{"text": "l'alno\u00efta i la polzenita", "answer_start": 418}], "id": "P_102_C_607_Q5", "question": "Qu\u00e8 no es classifica com a lampr\u00f2firs des de l'any 2002?"}]}, {"context": "Les peridotites es distingeixen de les piroxenites perqu\u00e8 contenen m\u00e9s d'un 40% d'olivina. Aquest valor, inferior al 50%, va ser seleccionat perqu\u00e8 moltes lherzolites contenen m\u00e9s d'un 60% de pirox\u00e8. Les peridotites es subdivideixen en ortopiroxenites (per exemple la bronzitita), websterita i clinopiroxenita (per exemple diallagita).[30][33]", "qas": [{"answers": [{"text": "bronzitita", "answer_start": 268}], "id": "P_102_C_608_Q2", "question": "Quin exemple hi ha d'ortopiroxenites?"}, {"answers": [{"text": "clinopiroxenita", "answer_start": 294}], "id": "P_102_C_608_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la diallagita?"}, {"answers": [{"text": "un 60% de pirox\u00e8", "answer_start": 182}], "id": "P_102_C_608_Q4", "question": "Qu\u00e8 contenen moltes lherzolites?"}]}, {"context": "Tot i que moltes presenten signes de sobreimpressions metam\u00f2rfiques, com ara deformaci\u00f3 o recristal\u00b7litzaci\u00f3, formen part de les roques \u00edgnies, i per tant es classifiquen com a tals. La classificaci\u00f3 es realitza en el diagrama QAP (o triangle superior del diagrama QAPF) i se'ls d\u00f3na noms especials. De totes maneres, una de les caracter\u00edstiques de les charnockites \u00e9s la pres\u00e8ncia de diversos tipus de pertites; aix\u00f2 comporta un problema sobre com es distribueixen eles pertites entre A i P en el diagrama. La subcomissi\u00f3 recomana que les pertites de feldespat han de distribuir-se entre A i P de la seg\u00fcent manera:[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "metam\u00f2rfiques", "answer_start": 54}], "id": "P_102_C_609_Q1", "question": "Quines sobreimpressions presenten?"}, {"answers": [{"text": "roques \u00edgnies", "answer_start": 129}], "id": "P_102_C_609_Q2", "question": "Com es classifiquen?"}, {"answers": [{"text": "La subcomissi\u00f3", "answer_start": 508}], "id": "P_102_C_609_Q4", "question": "Qui recomana distribuir les pertites de feldespat entre A i P?"}]}, {"context": "Les kimberlites del grup I s\u00f3n roques pot\u00e0ssiques ultrab\u00e0siques riques en vol\u00e0tils (predominantment CO2) que presenten una textura inequigranular com a resultat de la pres\u00e8ncia de macrocristalls d'entre 0,5 i 10 mm (generalment) i, en alguns casos, megacristalls d'entre 1 i 20 cm, que es troben dins d'una matriu fina. Els macrocristalls i megacristalls (alguns d'ells tamb\u00e9 xenocristalls) inclouen cristalls anh\u00e8drics d'olivina, ilmenita magn\u00e8sica, pirop, di\u00f2psid (en alguns casos subc\u00e0lcic), flogopita, enstatita i cromita pobra en titani.[18] Els cristalls d'olivina s\u00f3n constituents caracter\u00edstics i dominants en totes les kimberlites fraccionades. La matriu cont\u00e9 una segona generaci\u00f3 d'olivina prim\u00e0ria euh\u00e8drica o subh\u00e8drica que es troba juntament amb un o m\u00e9s dels seg\u00fcents minerals: monticel\u00b7lita, flogopita, espinel\u00b7la (soluci\u00f3 s\u00f2lida entre la ulvoespinel\u00b7la magn\u00e8sica i la ulvoespinel\u00b7la magnesio-cr\u00f2mica), apatita, carbonats i serpentina. Moltes kimberlites presenten mica poiquil\u00edtica formada en un \u00faltim estadi; aquestes miques pertanyen a la s\u00e8rie entre la flogopita b\u00e0rica i la kinoshitalita. Els sulfurs de n\u00edquel i el r\u00fatil s\u00f3n minerals accessoris freq\u00fcents; aix\u00ed com tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent el reempla\u00e7ament de l'olivina, la flogopita, la monticel\u00b7lita i l'apatita primerenques per serpentina i calcita.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "en vol\u00e0tils", "answer_start": 71}], "id": "P_102_C_610_Q1", "question": "En qu\u00e8 son riques les kimberlites del grup?"}, {"answers": [{"text": "CO2", "answer_start": 100}], "id": "P_102_C_610_Q2", "question": "Quin vol\u00e0til hi predomina?"}, {"answers": [{"text": "dins d'una matriu fina", "answer_start": 296}], "id": "P_102_C_610_Q3", "question": "On es troben els megacristalls?"}, {"answers": [{"text": "subc\u00e0lcic", "answer_start": 483}], "id": "P_102_C_610_Q4", "question": "Com pot ser el di\u00f2psid?"}, {"answers": [{"text": "en un \u00faltim estadi", "answer_start": 1007}], "id": "P_102_C_610_Q5", "question": "Quan es forma la mica poiquil\u00edtica?"}]}, {"context": "Els membres evolucionats del grup poden ser pobres en macrocristalls i poden estar compostos essencialment per una segona generaci\u00f3 d'olivina, calcita, serpentina i magnetita, juntament amb flogopita, apatita i perovskita. \u00c9s evident que les kimberlites s\u00f3n roques h\u00edbrides complexes en les quals el problema de distingir els constituents primaris dels xenocristalls impedeix una definici\u00f3 simple.[21] La caracteritzaci\u00f3 anterior intenta recon\u00e8ixer que la composici\u00f3 i la mineralogia de les kimberlites no es deriva per complet d'un magma parental. Alguns estudis han demostrat que les kimberlites del grup I i les del grup II s\u00f3n, tant mineral\u00f2gicament com petrol\u00f2gica, diferents entre si i formen part de diferents tipus de roques.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "en macrocristalls", "answer_start": 51}], "id": "P_102_C_612_Q1", "question": "En qu\u00e8 poden ser pobres els membres evolucionats del grup?"}, {"answers": [{"text": "h\u00edbrides complexes", "answer_start": 265}], "id": "P_102_C_612_Q2", "question": "Quin tipus de roques s\u00f3n les kimberlites?"}, {"answers": [{"text": "d'un magma parental", "answer_start": 528}], "id": "P_102_C_612_Q3", "question": "De qu\u00e8 no es deriva per complet la mineralogia de les kimberlites?"}, {"answers": [{"text": "el problema de distingir els constituents primaris dels xenocristalls", "answer_start": 297}], "id": "P_102_C_612_Q5", "question": "Qu\u00e8 impedeix una definici\u00f3 simple de les kimberlites?"}]}]}, {"title": "Retaule del Sant Esperit", "paragraphs": [{"context": "Als carrers del costat dret hi ha les escenes de Jes\u00fas adult. Comen\u00e7ant per la part alta, la primera \u00e9s d'un gran simbolisme, perqu\u00e8 representa la incorporaci\u00f3 formal a l'Esgl\u00e9sia mitjan\u00e7ant el baptisme de Jes\u00fas a mans de Joan Baptista al riu Jord\u00e0. El passatge b\u00edblic \u00e9s narrat pels quatre evangelistes; a l'Evangeli de Marc es descriu: \"Jes\u00fas vingu\u00e9 des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan al Jord\u00e0. I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, vei\u00e9 que el cel s'esquin\u00e7ava i que l'Esperit Sant, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digu\u00e9 des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.\"\uff3bMarc 1:9-11\uff3d Joan Baptista descriu l'esdeveniment en primera persona a Joan 1:32-34: \"He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, per\u00f2 el qui m'envi\u00e0 a batejar amb aigua em va dir: Aquell damunt el qual veur\u00e0s que l'Esperit baixa i es posa, \u00e9s el qui bateja amb l'Esperit Sant.\" Al demacrat rostre del Baptista, l'autor hi reflecteix la seva sorpresa amb una expressi\u00f3 entre arravatada i continguda. Darrere seu hi ha un altre personatge que tamb\u00e9 mostra admiraci\u00f3 per l'esdeveniment que es desenvolupa al centre de la composici\u00f3. Jes\u00fas est\u00e0 despullat i submergit al riu fins a la cintura. La seva figura es transparenta en el verd de l'aigua, que mostra uns tons degradats molt ben realitzats. Sobre el seu cap, el colom que simbolitza l'Esperit Sant est\u00e0 descendint des del firmament estrellat, que es representa al capdamunt de la taula, per sobre del cel, que, com en altres obres g\u00f2tiques, \u00e9s daurat. A l'esquerra de l'escena, dos \u00e0ngels amb les ales verdes i vermelles sostenen les robes del Messies.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Jes\u00fas adult", "answer_start": 46}], "id": "P_417_C_2497_Q1", "question": "Quines escenes hi ha als carrers del costat dret?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant el baptisme", "answer_start": 180}], "id": "P_417_C_2497_Q2", "question": "Com s'incorpora Jes\u00fas a l'esgl\u00e9sia segons l'escena?"}, {"answers": [{"text": "al riu Jord\u00e0", "answer_start": 236}], "id": "P_417_C_2497_Q4", "question": "On \u00e9s batejat Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "entre arravatada i continguda", "answer_start": 1045}], "id": "P_417_C_2497_Q5", "question": "Com \u00e9s l'expressi\u00f3 del rostre de Sant Joan Baptista a l'escena?"}]}, {"context": "En aquesta restauraci\u00f3 s'eliminen les taules que s'havien afegit el segle xix, es recuperen les dues taules dels extrems de la predel\u00b7la original i, per ocupar l'espai central buit, es va optar per una taula allargada obra de Llu\u00eds Borrass\u00e0. Aquesta pe\u00e7a nom\u00e9s \u00e9s 14 anys m\u00e9s moderna i la seva tem\u00e0tica encaixa dins el relat iconogr\u00e0fic del retaule. Representa l'enterrament de Crist i contrasta amb la resta del retaule perqu\u00e8 mostra un gran dramatisme. L'escena de l'enterrament mostra la cara deformada pel dolor de Crist mort i la tristesa dels qui el vetllen.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "les taules que s'havien afegit el segle xix", "answer_start": 34}], "id": "P_417_C_2498_Q1", "question": "Qu\u00e8 van eliminar en aquesta restauraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de Llu\u00eds Borrass\u00e0", "answer_start": 223}], "id": "P_417_C_2498_Q2", "question": "De qui \u00e9s obra la taula del centre?"}, {"answers": [{"text": "les dues taules dels extrems de la predel\u00b7la original", "answer_start": 92}], "id": "P_417_C_2498_Q3", "question": "Qu\u00e8 van recuperar en aquesta restauraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'enterrament de Crist", "answer_start": 361}], "id": "P_417_C_2498_Q4", "question": "Qu\u00e8 representa la taula central?"}, {"answers": [{"text": "un gran dramatisme", "answer_start": 435}], "id": "P_417_C_2498_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostra la taula central?"}]}, {"context": "El Retaule del Sant Esperit \u00e9s una obra del pintor g\u00f2tic catal\u00e0 Pere Serra ubicada a la Seu de Manresa i realitzada vers 1394. Es tracta d'un retaule de grans dimensions i de gran riquesa iconogr\u00e0fica, amb vint-i-dues escenes (sense comptar-hi les trenta-sis figures de sants pintades als sis entrecarrers), i es considera l'obra mestra de l'autor. Va ser encarregat per la Confraria dels Cuiraters de Manresa, que tenia el Sant Esperit com a patr\u00f3. Es tracta d'una narraci\u00f3 al voltant de la figura del Sant Esperit i la seva intercessi\u00f3 en els principals passatges b\u00edblics. El relat comen\u00e7a amb la Creaci\u00f3 del M\u00f3n i la infantesa i maduresa de Jes\u00fas, continua amb la seva Passi\u00f3 fins a l'Ascensi\u00f3 i la Pentecosta \u2014pe\u00e7a central i de tr\u00e0nsit entre els quadres de la vida de Jes\u00fas\u2014, i s'acaba amb escenes relatives a la creaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia i l'inici de l'apostolat cristi\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "Pere Serra", "answer_start": 64}], "id": "P_417_C_2499_Q1", "question": "Qui va pintar el Retaule del Sant Esperit?"}, {"answers": [{"text": "a la Seu de Manresa", "answer_start": 83}], "id": "P_417_C_2499_Q2", "question": "On est\u00e0 ubicat el Retaule del Sant Esperit?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-dues", "answer_start": 206}], "id": "P_417_C_2499_Q3", "question": "Quantes escenes t\u00e9 el Retaule del Sant Esperit?"}, {"answers": [{"text": "trenta-sis", "answer_start": 248}], "id": "P_417_C_2499_Q4", "question": "Quantes figures de sants hi ha pintades als entrecarrers del Retaule del Sant Esperit?"}, {"answers": [{"text": "la Confraria dels Cuiraters de Manresa", "answer_start": 371}], "id": "P_417_C_2499_Q5", "question": "Qui va encarregar el Retaule del Sant Esperit?"}]}, {"context": "La pe\u00e7a central, amb l'Enterrament de Jes\u00fas, la va pintar Llu\u00eds Borrass\u00e0 el 1411 per a un retaule dedicat a Sant Antoni Abat, una obra encarregada el 24 de gener de 1408 al fuster Pere de Puig, pel que fa a l'estructura, i de la qual nom\u00e9s es conserva aquesta pe\u00e7a.[18] L'estil d'aquest artista s'ha de situar dins el g\u00f2tic internacional, diferent de l'italog\u00f2tic de Pere Serra, i posa m\u00e9s \u00e8mfasi en el dramatisme de les escenes, a trav\u00e9s de la representaci\u00f3 dels sentiments i els contrastos de color.[8] \u00c9s una obra del per\u00edode de maduresa de Borrass\u00e0, que mostra uns personatges amb gran tensi\u00f3 an\u00edmica, mans crispades i rostres carregats d'emoci\u00f3.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Llu\u00eds Borrass\u00e0", "answer_start": 58}], "id": "P_417_C_2500_Q1", "question": "Qui va pintar la pe\u00e7a central?"}, {"answers": [{"text": "l'Enterrament de Jes\u00fas", "answer_start": 21}], "id": "P_417_C_2500_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la pe\u00e7a central?"}, {"answers": [{"text": "per a un retaule dedicat a Sant Antoni Abat", "answer_start": 81}], "id": "P_417_C_2500_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 va pintar la pe\u00e7a central Llu\u00eds Borrass\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "dins el g\u00f2tic internacional", "answer_start": 310}], "id": "P_417_C_2500_Q4", "question": "On hem de situar l'estil de Llu\u00eds Borrass\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "en el dramatisme de les escenes", "answer_start": 397}], "id": "P_417_C_2500_Q5", "question": "En qu\u00e8 posa \u00e8mfasi l'estil de Llu\u00eds Borrass\u00e0?"}]}, {"context": "La seg\u00fcent escena continua la narraci\u00f3 als carrers de la dreta. Es tracta de la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas, una escena on hi ha un canvi de registre i es passa del dolor de la Crucifixi\u00f3 a la visi\u00f3 triomfant de Crist en la resurrecci\u00f3. La figura central \u00e9s Jes\u00fas, que porta el s\u00edmbol de la Santa Creu i de la Resurrecci\u00f3. Acaba de sortir de la tomba de p\u00f2rfir vermell despr\u00e9s d'haver estat oberta per l'\u00e0ngel enviat per D\u00e9u. A la part inferior de l'escena, s'hi veuen els dos soldats que havien estat enviats per Pilat per protegir el sepulcre i evitar que el cos fos robat.\uff3bMateu 27:66\uff3d Els soldats estan estirats a terra, com desmaiats.[9] L'artista ha volgut recollir la pres\u00e8ncia de Maria, que, segons una tradici\u00f3 medieval, ho va poder veure des de la finestra de casa seva: Prima vidit (la primera a veure'l), segons ho descriu sant Ambr\u00f2s.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas", "answer_start": 77}], "id": "P_417_C_2501_Q1", "question": "Quina \u00e9s la seg\u00fcent escena?"}, {"answers": [{"text": "triomfant", "answer_start": 192}], "id": "P_417_C_2501_Q2", "question": "Com es veu Crist en l'escena de la Resurrecci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de la Santa Creu i de la Resurrecci\u00f3", "answer_start": 278}], "id": "P_417_C_2501_Q3", "question": "Quin s\u00edmbols porta Jes\u00fas a l'escena?"}, {"answers": [{"text": "els dos soldats", "answer_start": 462}], "id": "P_417_C_2501_Q4", "question": "Qui hi ha a la part inferior de l'escena?"}, {"answers": [{"text": "estirats a terra, com desmaiats", "answer_start": 600}], "id": "P_417_C_2501_Q5", "question": "Com estan els dos soldats de l'escena?"}]}, {"context": "Al seu costat, i molt relacionada amb la resurrecci\u00f3, hi ha l'escena de l'Aparici\u00f3 de Jes\u00fas al cenacle davant dels deixebles. Per donar continu\u00eftat a l'escena anterior, Jes\u00fas mostra les mateixes robes i els mateixos atributs. Tot i haver-hi diversos ap\u00f2stols a l'escena, nom\u00e9s es poden veure les imatges de sant Pere, sant Pau i un altre de no identificat. La resta, al darrere, s'intueixen pels nimbes.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Aparici\u00f3 de Jes\u00fas al cenacle davant dels deixebles", "answer_start": 72}], "id": "P_417_C_2502_Q1", "question": "Quina escena hi ha al seu costat?"}, {"answers": [{"text": "les mateixes robes i els mateixos atributs", "answer_start": 182}], "id": "P_417_C_2502_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra Jes\u00fas a l'escena?"}, {"answers": [{"text": "donar continu\u00eftat", "answer_start": 130}], "id": "P_417_C_2502_Q3", "question": "Qu\u00e8 aconsegueix el pintor fent que Jes\u00fas vesteixi igual que a l'escena anterior?"}, {"answers": [{"text": "sant Pere, sant Pau i un altre de no identificat", "answer_start": 307}], "id": "P_417_C_2502_Q4", "question": "Quines imatges d'ap\u00f2stols podem veure a l'escena?"}, {"answers": [{"text": "pels nimbes", "answer_start": 391}], "id": "P_417_C_2502_Q5", "question": "Per on s'intueixen la resta d'ap\u00f2stols a l'escena?"}]}]}, {"title": "Revoluci\u00f3 Industrial", "paragraphs": [{"context": "Aquest alt nivell tecnol\u00f2gic assolit estimul\u00e0 un gran augment de la producci\u00f3 industrial i un r\u00e0pid proc\u00e9s de concentraci\u00f3 empresarial que va menar a la creaci\u00f3 de monopolis, trust o c\u00e0rtel. Paral\u00b7lelament es produ\u00ed una concentraci\u00f3 banc\u00e0ria, ja que els bancs passaren a monopolitzar el capital monetari. Les conseq\u00fc\u00e8ncies del proc\u00e9s de concentraci\u00f3 industrial i bancari modificaren el capitalisme de lliure compet\u00e8ncia, generaren un increment dels beneficis que, de retruc, representaren la progressiva internacionalitzaci\u00f3 del capitalisme. D'aquesta manera, s'inici\u00e0 un moviment que cercava nous mercats on poder invertir capitals i productes manufacturats i d'on poder extreure primeres mat\u00e8ries. Aquest fenomen produ\u00ed una onada colonitzadora centrada fonamentalment en els continents afric\u00e0 i asi\u00e0tic.", "qas": [{"answers": [{"text": "un gran augment de la producci\u00f3 industrial", "answer_start": 46}], "id": "P_246_C_1471_Q1", "question": "Qu\u00e8 estimul\u00e0 el nivell tecnol\u00f2gic assolit?"}, {"answers": [{"text": "els bancs", "answer_start": 250}], "id": "P_246_C_1471_Q2", "question": "Qui va passar a monopolitzar el capital monetari?"}, {"answers": [{"text": "el capitalisme de lliure compet\u00e8ncia", "answer_start": 383}], "id": "P_246_C_1471_Q3", "question": "Qu\u00e8 va modificar el proc\u00e9s de concentraci\u00f3 industrial i bancari?"}, {"answers": [{"text": "nous mercats", "answer_start": 593}], "id": "P_246_C_1471_Q4", "question": "Qu\u00e8 cercava el moviment que es va iniciar?"}, {"answers": [{"text": "en els continents afric\u00e0 i asi\u00e0tic", "answer_start": 770}], "id": "P_246_C_1471_Q5", "question": "On es va centrar l'onada colonitzadora?"}]}, {"context": "La manufactura del cot\u00f3 nasqu\u00e9 i es desenvolup\u00e0 de manera associada al comer\u00e7 colonial, especialment en l'\u00e0mbit brit\u00e0nic. Fins al principi del segle xviii, els productes de cot\u00f3 arribaren quasi exclusivament de l'\u00cdndia i foren comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Brit\u00e0nica de les \u00cdndies Orientals; aquestes companyies toparen amb l'oposici\u00f3 de les manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el producte un perill\u00f3s competidor. Cap a l'any 1700, aquests productors de llana i seda aconseguiren la prohibici\u00f3 de la importaci\u00f3 de les indianes, nom amb qu\u00e8 es coneixien aquests primers teixits de cot\u00f3. Amb aquesta llei es don\u00e0 via lliure a la formaci\u00f3 de manufactures d'indianes que importaven la primera mat\u00e8ria, al principi de les col\u00f2nies de les \u00cdndies occidentals i, des del 1790, de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units.", "qas": [{"answers": [{"text": "de manera associada al comer\u00e7 colonial", "answer_start": 48}], "id": "P_246_C_1472_Q1", "question": "Com nasqu\u00e9 la manufactura del cot\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quasi exclusivament de l'\u00cdndia", "answer_start": 188}], "id": "P_246_C_1472_Q2", "question": "D'on arribaven els productes de cot\u00f3 fins al principi del segle xviii?"}, {"answers": [{"text": "grans societats empresarials", "answer_start": 247}], "id": "P_246_C_1472_Q3", "question": "Qui comercialitzava els productes de cot\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la prohibici\u00f3 de la importaci\u00f3 de les indianes", "answer_start": 546}], "id": "P_246_C_1472_Q4", "question": "Qu\u00e8 van aconseguiren els productors de llana i seda cap a l'any 1700?"}, {"answers": [{"text": "nom amb qu\u00e8 es coneixien aquests primers teixits de cot\u00f3", "answer_start": 594}], "id": "P_246_C_1472_Q5", "question": "Qu\u00e8 eren les indianes?"}]}, {"context": "En els seus inicis, una bona part de la producci\u00f3 t\u00e8xtil s'orient\u00e0 a cobrir les necessitats del mercat interior, assentant la base per una economia d'intercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport interior. Tanmateix, ben aviat la vertadera font de recursos per al creixement industrial fou el mercat exterior. Aquest nou mercat no presentava problemes de compet\u00e8ncia i feia possible l'obtenci\u00f3 de beneficis molt elevats, fet que permet\u00e9 implantar de manera generalitzada la mecanitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria t\u00e8xtil i l'aparici\u00f3 d'invents revolucionaris. Les dates i les innovacions t\u00e8cniques de la ind\u00fastria t\u00e8xtil que tingueren un paper decisiu en aquest proc\u00e9s foren, principalment:", "qas": [{"answers": [{"text": "a cobrir les necessitats del mercat interior", "answer_start": 67}], "id": "P_246_C_1473_Q1", "question": "Cap on s'orient\u00e0 molta part de la producci\u00f3 t\u00e8xtil?"}, {"answers": [{"text": "el mercat exterior", "answer_start": 320}], "id": "P_246_C_1473_Q2", "question": "Qu\u00e8 fou la veritable font de recursos per al creixement industrial?"}, {"answers": [{"text": "de compet\u00e8ncia", "answer_start": 382}], "id": "P_246_C_1473_Q3", "question": "Quins problemes no tenia el mercat exterior?"}, {"answers": [{"text": "l'obtenci\u00f3 de beneficis molt elevats", "answer_start": 413}], "id": "P_246_C_1473_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer possible el mercat exterior?"}, {"answers": [{"text": "implantar de manera generalitzada la mecanitzaci\u00f3 de la ind\u00fastria t\u00e8xtil", "answer_start": 467}], "id": "P_246_C_1473_Q5", "question": "Qu\u00e8 va permetre l'obtenci\u00f3 de beneficis?"}]}, {"context": "Aquests importants centres fabrils toparen amb la manca de mat\u00e8ries primeres com el ferro i el carb\u00f3, que s'havien d'importar i que, de retruc, imped\u00ed el desenvolupament d'una ind\u00fastria sider\u00fargica important; i tamb\u00e9 es trob\u00e0 amb la manca de mercats perqu\u00e8, d'una banda, el mercat estatal tenia un poder adquisitiu molt baix i, de l'altra, la independ\u00e8ncia d'Am\u00e8rica havia comportat la p\u00e8rdua del comer\u00e7 colonial.[31] Malgrat aquests problemes, els empresaris innovaren. Aix\u00ed, la manca de carb\u00f3 esperon\u00e0 als empresaris a cercar una energia alternativa com fou l'aprofitament de la for\u00e7a de l'aigua. El mecanisme s'aconseguia mitjan\u00e7ant la construcci\u00f3 de canals i rescloses per conduir l'aigua dels rius i amb la incorporaci\u00f3 d'una turbina a la roda hidr\u00e0ulica per multiplicar-ne la pot\u00e8ncia i ajustar l'entrada d'aigua a un rendiment constant. Per aquest motiu, a la vora dels rius Llobregat, Ter, el Fluvi\u00e0 i els seus afluents s'instal\u00b7laren f\u00e0briques, especialment les de filats, mentre les de teixits es concentraven a Barcelona, Manresa, Vilanova, Sabadell, Terrassa, Reus, Salt de Girona i diverses poblacions del Maresme. Foren els \"passadissos industrials catalans\", art\u00e8ries puixants de circulaci\u00f3 econ\u00f2mica de Catalunya, impel\u00b7lits pel port de Barcelona.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la manca de mat\u00e8ries primeres", "answer_start": 43}], "id": "P_246_C_1474_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 van topar els centres fabrils?"}, {"answers": [{"text": "la p\u00e8rdua del comer\u00e7 colonial", "answer_start": 383}], "id": "P_246_C_1474_Q2", "question": "Qu\u00e8 va comportar la independ\u00e8ncia d'Am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "la for\u00e7a de l'aigua.", "answer_start": 578}], "id": "P_246_C_1474_Q3", "question": "Quina energia alternativa al carb\u00f3 van trobar els empresaris?"}, {"answers": [{"text": "a la vora dels rius", "answer_start": 862}], "id": "P_246_C_1474_Q4", "question": "On s'instal\u00b7laren fabriques per aprofitat la for\u00e7a de l'aigua?"}, {"answers": [{"text": "les de filats", "answer_start": 967}], "id": "P_246_C_1474_Q5", "question": "Quines fabriques s'instal\u00b7laren a prop dels rius?"}]}, {"context": "Quan es fa servir la denominaci\u00f3 en plural, les revolucions industrials designen les diferents onades d'industrialitzaci\u00f3 que s'anaren succeint, ja que la Revoluci\u00f3 Industrial fou un fenomen durador en el temps i amb una distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica \u00e0mplia. El primer estat a industrialitzar-se fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle xviii. M\u00e9s tard, a la primera meitat del segle xix, s'est\u00e9n per B\u00e8lgica, Catalunya, Fran\u00e7a, Alemanya i els Estats Units. A la segona meitat del segle xix, arriba al nord d'It\u00e0lia, els Pa\u00efsos Baixos i R\u00fassia. Fora del continent europeu cal destacar el cas del Jap\u00f3, que es comen\u00e7\u00e0 a industrialitzar-se a partir de 1868.", "qas": [{"answers": [{"text": "durador en el temps i amb una distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica \u00e0mplia", "answer_start": 191}], "id": "P_246_C_1475_Q1", "question": "Com fou el fenomen de la Revoluci\u00f3 Industrial?"}, {"answers": [{"text": "les diferents onades d'industrialitzaci\u00f3 que s'anaren succeint", "answer_start": 81}], "id": "P_246_C_1475_Q2", "question": "Qu\u00e8 designa el terme \u201cles revolucions industrials?"}, {"answers": [{"text": "Gran Bretanya", "answer_start": 296}], "id": "P_246_C_1475_Q3", "question": "Quin va ser el primer estat a industrialitzar-se al segle xviii?"}, {"answers": [{"text": "a la primera meitat del segle xix", "answer_start": 362}], "id": "P_246_C_1475_Q4", "question": "Quan arrib\u00e0 la industrialitzaci\u00f3 a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "a partir de 1868", "answer_start": 646}], "id": "P_246_C_1475_Q5", "question": "Quan es va comen\u00e7ar a industrialitzar el Jap\u00f3?"}]}, {"context": "L'Estat no don\u00e0 cap protecci\u00f3 a la nova classe treballadora, ni tampoc establ\u00ed cap mena de reglamentaci\u00f3 laboral. Per tant, els obrers no tenien cap mena d'asseguran\u00e7a i podien ser acomiadats sense cap compensaci\u00f3 ni atur. Inicialment, L'Estat nom\u00e9s intervenia quan la llei i l'ordre estaven amena\u00e7ats, en cas de vaga o conflicte al carrer. Les primeres lleis que s'ocuparen de les condicions laborals foren promulgades pel Parlament brit\u00e0nic el 1802 i incid\u00ed especialment en la limitaci\u00f3 de la jornada laboral dels nens, que es redu\u00efa a 9 hores i s'imposava al patr\u00f3 l'obligaci\u00f3 de donar-los instrucci\u00f3. A mitjans del segle xix, la majoria dels governs dictaren les primeres legislacions obreres; per exemple, el 1843, a Fran\u00e7a es prohib\u00ed el treball dels menors de 8 anys.", "qas": [{"answers": [{"text": "cap mena de reglamentaci\u00f3 laboral", "answer_start": 79}], "id": "P_246_C_1476_Q2", "question": "Qu\u00e8 no va establir l'Estat?"}, {"answers": [{"text": "cap mena d'asseguran\u00e7a", "answer_start": 145}], "id": "P_246_C_1476_Q3", "question": "Qu\u00e8 no tenien els obrers?"}, {"answers": [{"text": "pel Parlament brit\u00e0nic", "answer_start": 420}], "id": "P_246_C_1476_Q4", "question": "Per qui va promulgar les primeres lleis que s'ocuparen de les condicions laborals?"}, {"answers": [{"text": "A mitjans del segle xix", "answer_start": 605}], "id": "P_246_C_1476_Q5", "question": "Quan dictaren les primeres legislacions obreres la majoria dels governs?"}]}]}, {"title": "Mi, Belarussi", "paragraphs": [{"context": "Bielor\u00fassia i R\u00fassia han treballat per establir vincles m\u00e9s propers i, com a resultat, s'ha proposat la creaci\u00f3 de la Uni\u00f3 de R\u00fassia i Bielor\u00fassia (o Estat de la Uni\u00f3). Quan esdevingui una realitat, els dos pa\u00efsos podran mantenir els seus propis s\u00edmbols nacionals, encara que s'ha proposat un himne no oficial per a la Uni\u00f3, la can\u00e7\u00f3 Uni\u00f3 Sobirana de les Nacions (en bielor\u00fas \u0414\u0437\u044f\u0440\u0436\u0430\u045e\u043d\u044b \u0441\u0430\u044e\u0437 \u043d\u0430\u0440\u043e\u0434\u0430\u045e, en rus \u0414\u0435\u0440\u0436\u0430\u0432\u043d\u044b\u0439 \u0441\u043e\u044e\u0437 \u043d\u0430\u0440\u043e\u0434\u043e\u0432). Aquesta pe\u00e7a musical, derivada de l'himne nacional de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, parla d'una uni\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia entre les dues nacions.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "la can\u00e7\u00f3 Uni\u00f3 Sobirana de les Nacions", "answer_start": 325}], "id": "P_90_C_535_Q1", "question": "Quin himne no oficial per a la Uni\u00f3 s'han proposat R\u00fassia i Bielor\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "Estat de la Uni\u00f3", "answer_start": 150}], "id": "P_90_C_535_Q2", "question": "Com es coneix la Uni\u00f3 de R\u00fassia i Bielor\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "de l'himne nacional de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica", "answer_start": 463}], "id": "P_90_C_535_Q3", "question": "D'on prov\u00e9 la can\u00e7\u00f3 Uni\u00f3 Sobirana de les Nacions?"}, {"answers": [{"text": "d'una uni\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia entre les dues nacions", "answer_start": 511}], "id": "P_90_C_535_Q4", "question": "De qu\u00e8 parla la can\u00e7\u00f3 Uni\u00f3 Sobirana de les Nacions?"}, {"answers": [{"text": "els seus propis s\u00edmbols", "answer_start": 230}], "id": "P_90_C_535_Q5", "question": "Qu\u00e8 podran mantenir els dos pa\u00efsos?"}]}, {"context": "Mi, Belarussi (en bielor\u00fas \u041c\u044b, \u0431\u0435\u043b\u0430\u0440\u0443\u0441\u044b; en rus \u041c\u044b, \u0431\u0435\u043b\u043e\u0440\u0443\u0441\u044b; es pot traduir com Nosaltres, els bielorussos) \u00e9s el t\u00edtol no oficial de l'himne nacional de Bielor\u00fassia, i el primer vers de la seva lletra. Oficialment, Mi, Belarussi es titula Himne nacional de la Rep\u00fablica de Bielor\u00fassia (en bielor\u00fas \u0414\u0437\u044f\u0440\u0436\u0430\u045e\u043d\u044b \u0433\u0456\u043c\u043d \u0420\u044d\u0441\u043f\u0443\u0431\u043b\u0456\u043a\u0456 \u0411\u0435\u043b\u0430\u0440\u0443\u0441\u044c i en rus \u0413\u043e\u0441\u0443\u0434\u0430\u0440\u0441\u0442\u0432\u0435\u043d\u043d\u044b\u0439 \u0433\u0438\u043c\u043d \u0420\u0435\u0441\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0438 \u0411\u0435\u043b\u0430\u0440\u0443\u0441\u044c). L'himne fou originalment escrit i adoptat el 1955 pel seu \u00fas a la Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica de Bielor\u00fassia.[1] La m\u00fasica de l'himne de l'RSS de Bielor\u00fassia fou composta per Niestsier Sakalouski i la lletra fou escrita per Mikh\u00e0s Klimk\u00f2vitx. Despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica es mantingu\u00e9 la m\u00fasica composta per Sakalouski, per\u00f2 se'n descart\u00e0 la lletra. La nova lletra, escrita per Klimk\u00f2vitx i Uladz\u00edmir Karizna, fou adoptada segons un decret presidencial em\u00e8s el 2 de juliol de 2002. Els versos de l'himne actual parlen d'una Bielor\u00fassia amistosa, honorant-ne les batalles militars passades i mirant endavant cap al futur. La m\u00fasica no es canvi\u00e0 a causa de les relacions hist\u00f2riques que mant\u00e9 amb el pa\u00eds.", "qas": [{"answers": [{"text": "Nosaltres", "answer_start": 81}], "id": "P_90_C_537_Q1", "question": "Com es pot traduir Mi, Belarussi?"}, {"answers": [{"text": "el t\u00edtol no oficial de l'himne nacional de Bielor\u00fassia", "answer_start": 112}], "id": "P_90_C_537_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Mi, Belarussi?"}, {"answers": [{"text": "1955", "answer_start": 432}], "id": "P_90_C_537_Q3", "question": "Quan va ser l'himne originalment escrit i adaptat?"}, {"answers": [{"text": "Niestsier Sakalouski", "answer_start": 565}], "id": "P_90_C_537_Q4", "question": "Qui va compondre la m\u00fasica de l'himne de l'RSS de Bielor\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "Mikh\u00e0s Klimk\u00f2vitx", "answer_start": 614}], "id": "P_90_C_537_Q5", "question": "Per qui va ser escrita la lletra de l'himne de l'RSS de Bielor\u00fassia?"}]}, {"context": "Mi, Belarussi fou usat originalment com l'himne de la Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica de Bielor\u00fassia (en bielor\u00fas \u0433\u0456\u043c\u043d \u0411\u0435\u043b\u0430\u0440\u0443\u0441\u043a\u0430\u0439 \u0421\u0430\u0432\u0435\u0446\u043a\u0430\u0439 \u0421\u0430\u0446\u044b\u044f\u043b\u0456\u0441\u0442\u044b\u0447\u043d\u0430\u0439 \u0420\u044d\u0441\u043f\u0443\u0431\u043b\u0456\u043a\u0456; en rus \u0433\u0438\u043c\u043d \u0411\u0435\u043b\u043e\u0440\u0443\u0441\u0441\u043a\u043e\u0439 \u0421\u043e\u0432\u0435\u0442\u0441\u043a\u043e\u0439 \u0421\u043e\u0446\u0438\u0430\u043b\u0438\u0441\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043a\u043e\u0439 \u0420\u0435\u0441\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0438) des del 24 de febrer de 1955. L'himne original fou compost per Sakalouski i la lletra fou escrita per Mikh\u00e0s Klimk\u00f2vitx. Fou presentat davant un jurat el 1944, per\u00f2 van caldre 11 anys de modificacions abans que fos adoptat definitivament.[2] Poc despr\u00e9s que Bielor\u00fassia esdevingu\u00e9s un pa\u00eds independent, l'himne nacional fou modificat per deixar enrere la lletra de l'era comunista. El 1995 es f\u00e9u un intent d'adoptar el poema Oh D\u00e9u totpoder\u00f3s de Nat\u00e0l\u00b7lia Ars\u00e8nnieva com a himne nacional, per\u00f2 la proposici\u00f3 mai tingu\u00e9 \u00e8xit malgrat que estava recolzada per un comit\u00e8 parlamentari.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "24 de febrer de 1955", "answer_start": 236}], "id": "P_90_C_539_Q1", "question": "En quina data va comen\u00e7ar a utilitzar-se Mi, Belarussi com l'himne de la RSS de Bielor\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "1944", "answer_start": 382}], "id": "P_90_C_539_Q2", "question": "Quan va ser presentat l'himne davant un jurat?"}, {"answers": [{"text": "11", "answer_start": 404}], "id": "P_90_C_539_Q3", "question": "Quants anys de modificacions van caldre fins que va ser adoptat definitivament?"}, {"answers": [{"text": "un pa\u00eds independent", "answer_start": 510}], "id": "P_90_C_539_Q4", "question": "Qu\u00e8 va esdevindre Bielor\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "Nat\u00e0l\u00b7lia Ars\u00e8nnieva", "answer_start": 675}], "id": "P_90_C_539_Q5", "question": "Qui va escriure el poema Oh D\u00e9u totpoder\u00f3s?"}]}, {"context": "Bielor\u00fassia no tenia cap himne anterior al que fou adoptat durant l'era sovi\u00e8tica. Quan Lukaixenko va publicar el seu decret seleccionant el nou himne nacional es van fer pocs canvis a l'himne de l'era sovi\u00e8tica: es van eliminar les refer\u00e8ncies a R\u00fassia, al Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i a Lenin, per\u00f2 es va mantenir el tema general de l'\u00abamistat dels pobles\u00bb i la m\u00fasica original de Sakalouski. El govern va decidir mantenir aquesta darrera per tal de no trencar la continu\u00eftat hist\u00f2rica, i tamb\u00e9 per la seva qualitat musical.[8] Despr\u00e9s que s'adopt\u00e9s l'himne nacional, el proc\u00e9s d'adopci\u00f3 dels s\u00edmbols nacionals ja estava complet.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Lukaixenko", "answer_start": 88}], "id": "P_90_C_540_Q1", "question": "Qui va publicar el decret seleccionant el nou himne nacional?"}, {"answers": [{"text": "a R\u00fassia, al Partit Comunista de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i a Lenin", "answer_start": 245}], "id": "P_90_C_540_Q2", "question": "Quines refer\u00e8ncies es van eliminar en l'himne de Lukaixenko?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00abamistat dels pobles\u00bb", "answer_start": 346}], "id": "P_90_C_540_Q3", "question": "Quin era el tema general de l'himne?"}, {"answers": [{"text": "per tal de no trencar la continu\u00eftat hist\u00f2rica, i tamb\u00e9 per la seva qualitat musical", "answer_start": 452}], "id": "P_90_C_540_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va decidir el govern mantenir la m\u00fasica original de Sakalouski?"}, {"answers": [{"text": "pocs", "answer_start": 171}], "id": "P_90_C_540_Q5", "question": "Quants canvis es van fer en l'himne nacional de Lukaixenko respecte al de l'era sovi\u00e8tica?"}]}]}, {"title": "L'italiana in Algeri", "paragraphs": [{"context": "L'argument, que t\u00e9 una certa similitud amb la d'El rapte en el serrall de Mozart, per\u00f2 amb les situacions canviades:  Isabella \u00e9s una italiana que se'n va a Alg\u00e8ria per aconseguir la llibertat del seu amant, Lindoro, esclau de Mustaf\u00e0, un algeri\u00e0 molt poder\u00f3s. Isabella tamb\u00e9 intenta millorar la relaci\u00f3 matrimonial entre Mustaf\u00e0 i la seva dona, Elvira. \u00c9s una gran farsa concebuda amb un criteri m\u00e9s modern: desapareix el vell sistema de parelles amoroses i hi ha una jerarquitzaci\u00f3 clara dels cantants, amb el tenor i la mezzosoprano com a protagonistes, juntament amb el baix buf, una seconda donna, complementats per un terzo buffo i una terza donna. El p\u00fablic ja s'estava aficionant a l'actuaci\u00f3 del cor, i en aquesta \u00f2pera Rossini li d\u00f3na una pres\u00e8ncia molt vistosa que acaba d'arrodonir l'obra.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Alg\u00e8ria", "answer_start": 155}], "id": "P_578_C_3463_Q1", "question": "On marxa Isabella?"}, {"answers": [{"text": "per aconseguir la llibertat del seu amant", "answer_start": 165}], "id": "P_578_C_3463_Q2", "question": "Per qu\u00e8 marxa Isabella a Alg\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "Lindoro", "answer_start": 208}], "id": "P_578_C_3463_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'amant d'Isabella?"}, {"answers": [{"text": "Elvira", "answer_start": 346}], "id": "P_578_C_3463_Q5", "question": "Amb qui est\u00e0 casat Mustaf\u00e0?"}]}, {"context": "Una platja a la costa d'Alger. Isabella, l'enamorada de Lindoro, ha decidit rescatar-lo i empr\u00e8n la recerca en companyia de Taddeo, un molest pretendent. La nau que els va conduir va naufragar davant les costes algerianes. Apareix Haly, que obeint les pretensions del seu senyor, anuncia a la italiana que es convertir\u00e0 en la favorita de l'harem del bei Mustaf\u00e0. Taddeo, que es fa passar per l'oncle de la dona, es mostra inquiet, per\u00f2 ella, entusiasmada per l'aventura, el tranquil\u00b7litza: en introduir-se en el palau, trobar\u00e0 la manera de rescatar a Lindoro.", "qas": [{"answers": [{"text": "davant les costes algerianes", "answer_start": 193}], "id": "P_578_C_3464_Q2", "question": "On va naufragar la nau que condu\u00efa Isabella i Taddeo a Alg\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "que es convertir\u00e0 en la favorita de l'harem del bei Mustaf\u00e0", "answer_start": 302}], "id": "P_578_C_3464_Q3", "question": "Qu\u00e8 anuncia Haly a Isabella?"}, {"answers": [{"text": "per l'oncle de la dona", "answer_start": 388}], "id": "P_578_C_3464_Q4", "question": "Per qui es fa passar Taddeo?"}, {"answers": [{"text": "inquiet", "answer_start": 422}], "id": "P_578_C_3464_Q5", "question": "Com es mostra Taddeo pels esdeveniments?"}]}, {"context": "Una altra estada al palau. Isabella, vestida \"a la turca\", sedueix a Mustaf\u00e0 i fa participar del pla a Elvira, per ajudar a recuperar l'amor del seu marit. Enlluernat, el bei fa tot el que diu la italiana. A m\u00e9s, Isabella fingeix estimar Taddeo, per assegurar el seu pla. Haly fa un elogi de les dones d'It\u00e0lia.", "qas": [{"answers": [{"text": "\"a la turca\"", "answer_start": 45}], "id": "P_578_C_3465_Q1", "question": "Com est\u00e0 vestida Isabella?"}, {"answers": [{"text": "Elvira", "answer_start": 103}], "id": "P_578_C_3465_Q3", "question": "A qui fa participar Isabella en el seu pla perqu\u00e8 Elvira recuperi l'amor del seu marit?"}, {"answers": [{"text": "per assegurar el seu pla", "answer_start": 246}], "id": "P_578_C_3465_Q4", "question": "Per qu\u00e8 fingeix Isabella estimar a Taddeo?"}, {"answers": [{"text": "Haly", "answer_start": 272}], "id": "P_578_C_3465_Q5", "question": "Qui fa un elogi de les dones italianes?"}]}, {"context": "En l'\u00f2pera hi ha una categoria de dones fortes i astutes que, sense gaires contemplacions, s\u00f3n capaces de manipular i governar homes que es creuen poderosos pel simple fet d'haver nascut mascles. Solen ser protagonistes d'\u00f2peres c\u00f2miques. La Serpina, de La serva padrona de Pergolesi, va ser una de les primeres, per\u00f2 tamb\u00e9 es poden anomenar la Susanna (Le nozze di Figaro), la Rosina (Il barbiere di Siviglia), Donna Fiorilla (Il turco in Italia) o Alice Ford i les seves comares (Falstaff), entre d'altres. Per\u00f2, la reina d'aquesta llarga llista de dones amb empenta \u00e9s la gran Isabella, de L'italiana in Algeri.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel simple fet d'haver nascut mascles", "answer_start": 157}], "id": "P_578_C_3466_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es creuen poderosos els homes?"}, {"answers": [{"text": "fortes i astutes", "answer_start": 40}], "id": "P_578_C_3466_Q2", "question": "Quina categoria de dones apareix en l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "de manipular i governar homes", "answer_start": 103}], "id": "P_578_C_3466_Q3", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n capaces les dones fortes i astutes que apareixen en l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "poderosos", "answer_start": 147}], "id": "P_578_C_3466_Q4", "question": "Com es creuen els homes per haver nascut mascles?"}, {"answers": [{"text": "Le nozze di Figaro", "answer_start": 354}], "id": "P_578_C_3466_Q5", "question": "A quin obra pertany el personatge de Susanna?"}]}, {"context": "La vivacitat de les situacions, la gr\u00e0cia de la m\u00fasica i el ritme agitat i brillant que va imprimir Rossini a les escenes, fan comprendre l'\u00e8xit immeditat de L'italiana in Algeri.[7] Des d'aquella primera s\u00e8rie de representacions venecianes, la com\u00e8dia va rec\u00f3rrer les altres ciutats de la pen\u00ednsula. Va arribar a Roma el 1815, on la va rebatejar com Il naufragio felice. En pocs anys va ser rebuda a Barcelona, Munic, Madrid (el 1816, tradu\u00efda al castell\u00e0 i cantada per les germanes Benita i Francisca Moreno a Madrid, en les noces de Ferran VII amb Isabel de Bragan\u00e7a[9]), Par\u00eds, Viena, Londres, Praga, M\u00e8xic, Berl\u00edn, Buenos Aires, Sant Petersburg, Santiago de Xile i Rio de Janeiro, entre altres ciutats. Per\u00f2 despr\u00e9s d'haver conegut tants \u00e8xits, va comen\u00e7ar a ser despla\u00e7ada per la m\u00e9s popular de les creacions del mateix compositor: El barber de Sevilla (Roma, Teatre Argentina, 20 de febrer de 1816), i per altres \u00f2peres de diversos autors que van passar a convertir-se en favorites del repertori.", "qas": [{"answers": [{"text": "La vivacitat de les situacions, la gr\u00e0cia de la m\u00fasica i el ritme agitat i brillant que va imprimir Rossini a les escenes", "answer_start": 0}], "id": "P_578_C_3468_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot explicar l'\u00e8xit immediat de L'italiana in Algeri?"}, {"answers": [{"text": "Il naufragio felice", "answer_start": 351}], "id": "P_578_C_3468_Q2", "question": "Com es va rebatejar el 1815 L'italiana in Algeri?"}, {"answers": [{"text": "Benita i Francisca Moreno", "answer_start": 484}], "id": "P_578_C_3468_Q4", "question": "Quines germanes van cantar l'\u00f2pera a Madrid?"}, {"answers": [{"text": "El barber de Sevilla", "answer_start": 838}], "id": "P_578_C_3468_Q5", "question": "Quina obra de Rossini va despla\u00e7ar a L'italiana in Algeri?"}]}]}, {"title": "Leila Khaled", "paragraphs": [{"context": "Entre el desembre de 1969 i el febrer de 1970 realitz\u00e0 una gira pel Golf P\u00e8rsic i l'Iraq, juntament amb altres companys de l'FPAP com Salah Salah, Rashida Obeida, Salim Issawi i Talaat Yacoub, amb l'objectiu de promocionar la causa i recaptar fons per a l'organitzaci\u00f3.[62] Alguns comentaristes afirmaren que, durant la fira, l'FPAP reb\u00e9 una gran donaci\u00f3 econ\u00f2mica de la fam\u00edlia reial d'Abu Dhabi.[61] La resposta popular fou molt exitosa i ajud\u00e0 a consolidar encara m\u00e9s les figures p\u00fabliques de l'FPAP, com ara Khaled, abans del seu retorn a Amman.[62] No obstant aix\u00f2, aquella primera experi\u00e8ncia p\u00fablica als mitjans de comunicaci\u00f3 li provoc\u00e0 un sentiment d'ambival\u00e8ncia que resum\u00ed en paraules com \u00abvam aprendre'n que no podem exposar a tothom, \u00e9s suficient que ho faci una sola persona i ja est\u00e0\u00bb.[63]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel Golf P\u00e8rsic i l'Iraq", "answer_start": 64}], "id": "P_227_C_1357_Q1", "question": "Per on va realitzar una gira?"}, {"answers": [{"text": "promocionar la causa i recaptar fons per a l'organitzaci\u00f3", "answer_start": 211}], "id": "P_227_C_1357_Q2", "question": "Quin objectiu tenia la gira?"}, {"answers": [{"text": "de la fam\u00edlia reial d'Abu Dhabi", "answer_start": 365}], "id": "P_227_C_1357_Q3", "question": "De qui sembla que van rebre una gran aportaci\u00f3 econ\u00f2mica?"}, {"answers": [{"text": "molt exitosa", "answer_start": 426}], "id": "P_227_C_1357_Q4", "question": "Com va ser la resposta popular?"}, {"answers": [{"text": "les figures p\u00fabliques de l'FPAP", "answer_start": 471}], "id": "P_227_C_1357_Q5", "question": "Qu\u00e8 va consolidar?"}]}, {"context": "A la xerrada de Val\u00e8ncia, critic\u00e0 que les negociacions dutes a terme per l'Autoritat Nacional Palestina, sense tenir en compte l'alliberament dels presos, la persecuci\u00f3 de palestins fins i tot dins dels assentaments, l'apartheid incessant i l'espoli dels b\u00e9ns essencials (terra, aigua, cultius, etc.), nom\u00e9s feien que dividir el poble palest\u00ed.[13]  Tamb\u00e9 consider\u00e0 la necessitat de mantenir la forta pressi\u00f3 de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l'estat d'Israel, que ja li havia costat unes p\u00e8rdues valorades en m\u00e9s de 31 milions de d\u00f2lars, aix\u00ed com solidaritzar-se amb les persones represaliades que en prenen part.[13]  Com a cas paradigm\u00e0tic, cit\u00e0 les 9 persones de Val\u00e8ncia encausades per haver demanat, a trav\u00e9s de les xarxes socials, el boicot a l'actuaci\u00f3 del cantant sionista Matisyahu al festival Rototom Sunsplash de 2015.[13] Finalment, denunci\u00e0 el paper col\u00b7laboracionista d'Israel i l'Ar\u00e0bia Saud\u00ed a les guerres de S\u00edria, de L\u00edbia i del Iemen, recordant que Palestina era un altre exemple de guerra sostinguda en el temps, igual de sanguin\u00e0ria per\u00f2 potser fins i tot m\u00e9s cruel, empenyent el poble palest\u00ed a la resist\u00e8ncia i l'autodefensa contra els invasors.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "dividir el poble palest\u00ed", "answer_start": 318}], "id": "P_227_C_1358_Q1", "question": "Qu\u00e8 va dir que aconseguien les negociacions?"}, {"answers": [{"text": "l'Autoritat Nacional Palestina", "answer_start": 73}], "id": "P_227_C_1358_Q2", "question": "Qui portava aquestes negociacions?"}, {"answers": [{"text": "l'estat d'Israel", "answer_start": 475}], "id": "P_227_C_1358_Q3", "question": "Contra qui s'havia de mantenir una campanya de boicot?"}, {"answers": [{"text": "9", "answer_start": 685}], "id": "P_227_C_1358_Q4", "question": "Quantes persones de Val\u00e8ncia estaven encausades?"}, {"answers": [{"text": "a la resist\u00e8ncia i l'autodefensa", "answer_start": 1148}], "id": "P_227_C_1358_Q5", "question": "A qu\u00e8 s'empenyia el poble palest\u00ed?"}]}, {"context": "Pel que fa als segrestadors, foren alliberats sense c\u00e0rrecs despr\u00e9s de sis setmanes d'interrogatoris i vagues de fam intermitents.[23] Tant punt estigueren en llibertat, Issawi viatj\u00e0 a la ciutat s\u00edria d'Homs per a visitar breument als seus pares, i Khaled es despla\u00e7\u00e0 fins al L\u00edban quan s'assabent\u00e0 que el seu germ\u00e0 Walid havia patit una pallissa per part de gendarmes libanesos despr\u00e9s de saber-se la identitat de la segrestadora.[60] En acabat, Khaled viatj\u00e0 de nou a Amman per a seguir la seva feina al camp de refugiats d'Al-Wehdat.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "sense c\u00e0rrecs", "answer_start": 46}], "id": "P_227_C_1359_Q1", "question": "Com van ser alliberats els segrestadors?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 71}], "id": "P_227_C_1359_Q2", "question": "Quantes setmanes els van interrogar?"}, {"answers": [{"text": "Homs", "answer_start": 204}], "id": "P_227_C_1359_Q3", "question": "A quina ciutat va viatjar Issawi?"}, {"answers": [{"text": "gendarmes libanesos", "answer_start": 360}], "id": "P_227_C_1359_Q4", "question": "Qui va apallissar al germ\u00e0 de Khaled?"}, {"answers": [{"text": "per a seguir la seva feina al camp de refugiats", "answer_start": 477}], "id": "P_227_C_1359_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 va tornar a Amman?"}]}, {"context": "Ja a Al Jahra es trob\u00e0 un ambient rural molt poc avesat a l'oci que requerien les seves necessitats, arribant a qualificar-la de \u00abciutat de l'avorriment mortal\u00bb, aix\u00ed com tampoc a les din\u00e0miques pol\u00edtiques a les quals estava acostumada.[30] Aquestes condicions materials de l'entorn, juntament amb un estricte r\u00e8gim de treball en un campus molt restringit, feren que s'hi trob\u00e9s inc\u00f2mode.[30] En aquelles instal\u00b7lacions docents, si b\u00e9 egipcis, palestins i sirians foren les comunitats m\u00e9s nombroses, es perceb\u00ed una sensaci\u00f3 d'exclusi\u00f3 per part del govern kuwaiti\u00e0, malgrat que totes fossin \u00e0rabs.[30] No obstant, aquesta pluralitat d'or\u00edgens comport\u00e0 una gran riquesa ling\u00fc\u00edstica, en forma de varietats dialectals de l'\u00e0rab, que l'engresc\u00e0 a valorar-ho com un dels fets m\u00e9s positius de la seva estada al campus.[30] En el centre docent, s'aves\u00e0 a seguir la campanya d'adoctrinament d'estudiants en el nasserisme, tot i que entre el professorat sorgiren debats entorn de la incapacitat del pensament per a unificar i defensar el M\u00f3n \u00e0rab.[31] Un dels incidents m\u00e9s destacats en aquell temps fou el conflicte despertat amb la direcci\u00f3 del centre davant la prohibici\u00f3 de vestir amb m\u00e0niga curta, pauta de comportament preceptiva a tot el pa\u00eds, a risc de ser expulsada malgrat la calor sufocant dels estius.[30] La desavinen\u00e7a finalitz\u00e0 amb la redacci\u00f3 d'una circular recomanant el trasllat de Khaled a un altre centre, motiu que li fou de gran satisfacci\u00f3.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "ciutat de l'avorriment mortal", "answer_start": 130}], "id": "P_227_C_1360_Q1", "question": "Com qualificava la ciutat d'Al Jahra?"}, {"answers": [{"text": "rural", "answer_start": 34}], "id": "P_227_C_1360_Q2", "question": "Quin ambient hi havia a Al Jahra?"}, {"answers": [{"text": "inc\u00f2mode", "answer_start": 379}], "id": "P_227_C_1360_Q3", "question": "Com es va trobar en aquesta ciutat?"}, {"answers": [{"text": "una gran riquesa ling\u00fc\u00edstica", "answer_start": 651}], "id": "P_227_C_1360_Q4", "question": "Qu\u00e8 comport\u00e0 la pluralitat d'origens?"}, {"answers": [{"text": "vestir amb m\u00e0niga curta", "answer_start": 1168}], "id": "P_227_C_1360_Q5", "question": "Qu\u00e8 va prohibir la direcci\u00f3 del centre?"}]}, {"context": "Khaled no es fia del proc\u00e9s de pau araboisraeli\u00e0. Segons ella, \u00abNo \u00e9s un proc\u00e9s de pau. \u00c9s un proc\u00e9s pol\u00edtic en qu\u00e8 la relaci\u00f3 de forces \u00e9s per als israelians i no per a nosaltres. Ells tenen totes les cartes per jugar i els palestins no tenen res a dependre, sobretot quan l'OAP no est\u00e0 unida\u00bb.[26] S'involucr\u00e0 pol\u00edticament convertint-se en membre del Consell Nacional Palest\u00ed i apareixent regularment al F\u00f2rum Social Mundial.[87][88][89]", "qas": [{"answers": [{"text": "del proc\u00e9s de pau araboisraeli\u00e0", "answer_start": 17}], "id": "P_227_C_1361_Q1", "question": "De qu\u00e8 no es fia Khaled?"}, {"answers": [{"text": "un proc\u00e9s pol\u00edtic", "answer_start": 91}], "id": "P_227_C_1361_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s segons ella?"}, {"answers": [{"text": "per als israelians", "answer_start": 140}], "id": "P_227_C_1361_Q3", "question": "Per a qui \u00e9s la relaci\u00f3 de forces?"}, {"answers": [{"text": "no est\u00e0 unida", "answer_start": 280}], "id": "P_227_C_1361_Q4", "question": "Qu\u00e8 passava amb l'OAP?"}, {"answers": [{"text": "Consell Nacional Palest\u00ed", "answer_start": 353}], "id": "P_227_C_1361_Q5", "question": "De quin consell va ser membre?"}]}]}, {"title": "Mos\u00e8 in Egitto", "paragraphs": [{"context": "Els conjunts i les escenes de la trama b\u00edblica eren d'import\u00e0ncia cabdal per a Rossini. L'inter\u00e8s que els hi dedica es reflecteix en el fet que no va exercir cap esfor\u00e7 particular per a les tres \u00e0ries solistes, sin\u00f3 que va rec\u00f3rrer a la m\u00fasica apropiada que ja havia compost anteriorment o en encomanar la composici\u00f3 als seus ajudants. Aix\u00ed, l'\u00e0ria d'Amaltea (La pace mia smarrita) la va agafar del seu altre \u00aboratori\u00bb Ciro in Babilonia, cantat originalment de forma virtuosa per Amira durant el primer acte com Vorrei veder lo sposo. Rossini tamb\u00e9 va acceptar una \u00e0ria menor de Mos\u00e8 feta per un col\u00b7laborador desconegut, Tu di ceppi m'aggravi la mano, a la qual l'heroi ep\u00f2nim tenia dret, sobretot per respecte a la convenci\u00f3; tamb\u00e9 va actuar com un contrap\u00e8s a l'\u00e0ria del primer acte de Faraone.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ciro in Babilonia", "answer_start": 419}], "id": "P_58_C_343_Q2", "question": "De quin altre dels seus oratoris va agafar Rossini l'\u00e0ria d'Amaltea?"}, {"answers": [{"text": "Amira", "answer_start": 480}], "id": "P_58_C_343_Q3", "question": "Qui va cantar originalment l'oratori Ciro in Babilonia?"}, {"answers": [{"text": "un col\u00b7laborador desconegut", "answer_start": 593}], "id": "P_58_C_343_Q4", "question": "Qui va fer un \u00e0ria menor de Mos\u00e8?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 hi ha reminisc\u00e8ncies de Haydn. Mos\u00e8 parla directament a D\u00e9u mitjan\u00e7ant l'informal \u00abtu\u00bb i Stendhal va detectar que la seva invocaci\u00f3 Eterno, immenso, incomprensibil Dio recorda al m\u00e9s sublim Haydn: hi ha de fet una invocaci\u00f3 gaireb\u00e9 id\u00e8ntica a Les estacions en les paraules \u00abD\u00e9u de la vida! D\u00e9u d'amor! D\u00e9u Infinit!\u00bb en el final de la Primavera. Rossini ja havia dirigit a Bolonya en la seva joventut l'oratori de Haydn, i en la vellesa, va comentar al seu amic Hiller que tenia una gran admiraci\u00f3 per La Creaci\u00f3.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "a D\u00e9u", "answer_start": 60}], "id": "P_58_C_344_Q2", "question": "A qui parla Mos\u00e9 directament?"}, {"answers": [{"text": "Les estacions", "answer_start": 249}], "id": "P_58_C_344_Q3", "question": "En quina obra apareixen les paraules \u00abD\u00e9u de la vida! D\u00e9u d'amor! D\u00e9u Infinit!\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Hiller", "answer_start": 467}], "id": "P_58_C_344_Q4", "question": "Qui era l'amic de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Bolonya", "answer_start": 378}], "id": "P_58_C_344_Q5", "question": "On havia dirigit Rossini en la seva joventut l'oratori de Haydn?"}]}, {"context": "La intrusi\u00f3 dels temes sagrats en el teatre t\u00e9 els seus or\u00edgens en la funci\u00f3 social del teatre a It\u00e0lia, on la vida social era molt important cada nit als teatres d'\u00f2pera despr\u00e9s i tamb\u00e9 durant la Quaresma -el per\u00edode de dejuni despr\u00e9s de carnaval-. Com que el p\u00fablic no volia prescindir d'aquesta instituci\u00f3, l'esgl\u00e9sia, o per ser m\u00e9s precisos, els reglaments oficials en l\u00ednia amb les seves ordenances, van prohibir l'exercici de l'\u00f2pera durant la Quaresma, per\u00f2 van permetre la seva realitzaci\u00f3 si els temes eren b\u00edblics.[3] Aquesta tradici\u00f3 va comen\u00e7ar a N\u00e0pols des dels \u00faltims vint anys del segle XVIII, i va ser una concessi\u00f3 de la sobirana als empresaris, artistes i p\u00fablic.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la funci\u00f3 social del teatre a It\u00e0lia", "answer_start": 64}], "id": "P_58_C_346_Q1", "question": "On t\u00e9 els seus or\u00edgens la intrusi\u00f3 dels temes sagrats en el teatre?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00f2pera", "answer_start": 432}], "id": "P_58_C_346_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va prohibir durant la Quaresma?"}, {"answers": [{"text": "b\u00edblics", "answer_start": 516}], "id": "P_58_C_346_Q4", "question": "Quins temes havia de tractar l'\u00f2pera per a poder ser realitzada durant la Quaresma?"}, {"answers": [{"text": "N\u00e0pols", "answer_start": 559}], "id": "P_58_C_346_Q5", "question": "En quina ciutat va comen\u00e7ar la tradici\u00f3?"}]}, {"context": "La invocaci\u00f3 que fa Mos\u00e8 a D\u00e9u per la restauraci\u00f3 de la llum del dia pot ser citat com un exemple dels esfor\u00e7os de Rossini cap a un estil d'oratori. El text que Tottola va adoptar, en alguns llocs sense canvis respecte a Ringhieri, fou orquestrat en gran manera per Rossini amb un acompanyament homof\u00f2nic en qu\u00e8 els instruments de futa i metall (fagots, trombons, serpentons, trompes, obo\u00e8s, clarinets i ocasionalment el flaut\u00ed) donen a la m\u00fasica un \u00abhalo div\u00ed\u00bb, per utilitzar el terme de Leopold Kantner, que els compositors barrocs ja havien utilitzat per als oracles, les veus misterioses i similars. El problema de Rossini radicava en trobar el color i to apropiat dels instruments disponibles i dotar-les d'una harmonia majestuosa, que Paolo Isotta va descriure com a visi\u00f3 de futur i que ja s'aproxima a la de Wagner.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "La invocaci\u00f3 que fa Mos\u00e8 a D\u00e9u per la restauraci\u00f3 de la llum del dia", "answer_start": 0}], "id": "P_58_C_348_Q1", "question": "Quin exemple es pot citar dels esfor\u00e7os de Rossini cap a un estil d'oratori?"}, {"answers": [{"text": "fagots, trombons, serpentons, trompes, obo\u00e8s, clarinets i ocasionalment el flaut\u00ed", "answer_start": 346}], "id": "P_58_C_348_Q2", "question": "Quins instruments donen a la m\u00fasica un \u00abhalo div\u00ed\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "en trobar el color i to apropiat dels instruments disponibles i dotar-les d'una harmonia majestuosa", "answer_start": 636}], "id": "P_58_C_348_Q3", "question": "En qu\u00e8 radicava el problema de Rossini?"}]}]}, {"title": "Osud", "paragraphs": [{"context": "Tot i no ser una \u00f2pera massa representada, la m\u00fasica d'Osud posseeix valors evidents. Segons Shawe-Taylor[8] a Osud es troba la connexi\u00f3 estil\u00edstica entre l'estil expansiu de Jen\u016ffa i les maneres m\u00e9s lleugeres i esquives de Les excursions del Sr. Brou\u010dek i K\u00e0tia Kab\u00e0nova. En el primer acte, Jan\u00e1\u010dek soluciona amb mestria el contrast entre l'atmosfera alegre i despreocupada dels hostes del balneari i el drama personal i \u00edntim dels protagonistes. El punt culminant d'aquest acte \u00e9s l'encontre entre els dos amants, M\u00edla i \u017divn\u00fd, que segons John Tyrrell[20] \u00abdemostra un fervent estil l\u00edric vocal rarament aconseguit en les obres de maduresa del compositor\u00bb. En els actes segon i tercer els moments m\u00e9s importants pertanyen al personatge de \u017divn\u00fd, sobretot el seu mon\u00f2leg del tercer acte.", "qas": [{"answers": [{"text": "valors evidents", "answer_start": 69}], "id": "P_340_C_2035_Q1", "question": "Qu\u00e8 posseeix la m\u00fasica d'Osud?"}, {"answers": [{"text": "alegre i despreocupada", "answer_start": 352}], "id": "P_340_C_2035_Q2", "question": "Com \u00e9s l'atmosfera dels hostes del balneari a Osud?"}, {"answers": [{"text": "personal i \u00edntim", "answer_start": 411}], "id": "P_340_C_2035_Q3", "question": "Com \u00e9s el drama que pateixen els protagonistes d'Osud?"}, {"answers": [{"text": "l'encontre entre els dos amants", "answer_start": 483}], "id": "P_340_C_2035_Q4", "question": "Quin \u00e9s el punt culminat del primer acte d'Osud?"}, {"answers": [{"text": "M\u00edla i \u017divn\u00fd", "answer_start": 516}], "id": "P_340_C_2035_Q5", "question": "Qui s\u00f3n els dos amants?"}]}, {"context": "Tots surten i nom\u00e9s romanen el compositor \u017divn\u00fd i M\u00edla. La seva relaci\u00f3 en el passat havia estat frustrada per la mare de M\u00edla, que volia un comprom\u00eds matrimonial m\u00e9s avantatj\u00f3s per a la seva filla, ja que considerava que la vida d'un compositor era molt poca cosa. \u017divn\u00fd va escriure una \u00f2pera sobre la seva infeli\u00e7 vida. Ara, molts anys despr\u00e9s, descobreix que havia acusat falsament a M\u00edla d'infidelitat en l'\u00f2pera; el seu fill, Doubek, \u00e9s en realitat el seu fill. Ara, \u017divn\u00fd i M\u00edla reviscolen el seu amor i decideixen fugir plegats. Mentrestant la mare de M\u00edla els cerca entre la gentada i prediu un desastre.", "qas": [{"answers": [{"text": "molt poca cosa", "answer_start": 250}], "id": "P_340_C_2036_Q3", "question": "Com considerava que era la vida d'un compositor la mare de M\u00edla?"}, {"answers": [{"text": "sobre la seva infeli\u00e7 vida", "answer_start": 294}], "id": "P_340_C_2036_Q4", "question": "Sobre qu\u00e8 va escriure una \u00f2pera \u017divn\u00fd?"}, {"answers": [{"text": "fugir plegats", "answer_start": 521}], "id": "P_340_C_2036_Q5", "question": "Qu\u00e8 decideixen fer \u017divn\u00fd i M\u00edla?"}]}, {"context": "Poc abans d'iniciar la composici\u00f3 d'Osud, Jan\u00e1\u010dek s'havia mostrat molt impressionat amb dues \u00f2peres que havia tingut ocasi\u00f3 d'escoltar a Praga: La Boh\u00e8me de Giacomo Puccini i Louise de Gustave Charpentier (21 de maig de 1903). De la primera en va lloar el r\u00e0pid i f\u00e0cil estil conversacional i de la segona el realisme descriptiu de la vida als barris populars parisencs. De Louise' tamb\u00e9 li va cridar l'atenci\u00f3 el fet que contingu\u00e9s can\u00e7onetes del carrer, les acolorides representacions de les escenes, i tamb\u00e9 el fet que Charpentier havia escrit ell mateix el llibret i havia anomenat a la seva \u00f2pera \u00abnovel\u00b7la musical\u00bb.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "La Boh\u00e8me de Giacomo Puccini i Louise de Gustave Charpentier", "answer_start": 144}], "id": "P_340_C_2037_Q1", "question": "Quines \u00f2peres van impressionar a Jan\u00e1\u010dek abans de comen\u00e7ar a compondre Osud?"}, {"answers": [{"text": "Praga", "answer_start": 137}], "id": "P_340_C_2037_Q2", "question": "On va veure les dues \u00f2peres Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "el r\u00e0pid i f\u00e0cil estil conversacional", "answer_start": 253}], "id": "P_340_C_2037_Q3", "question": "Qu\u00e8 va lloar Jan\u00e1\u010dek de La Boh\u00e8me?"}, {"answers": [{"text": "el realisme descriptiu", "answer_start": 306}], "id": "P_340_C_2037_Q4", "question": "Qu\u00e8 va lloar Jan\u00e1\u010dek de Louise?"}, {"answers": [{"text": "que contingu\u00e9s can\u00e7onetes del carrer", "answer_start": 418}], "id": "P_340_C_2037_Q5", "question": "Qu\u00e8 li va cridar l'atenci\u00f3 a Jan\u00e1\u010dek de Louise?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de compondre una de les seves millors i m\u00e9s populars \u00f2peres, Jen\u016ffa, Jan\u00e1\u010dek va comen\u00e7ar a buscar un nou tema per la seg\u00fcent \u00f2pera. Els plans es van desenvolupar en un moment en qu\u00e8 estava deprimit i submergit en la profunda crisi vital que va patir entre els 40 i els 50 anys d'edat, en la qual sobretot van influir la mort de la seva filla Olga a l'edat de 21 anys, el 26 febrer de 1903, i els seus problemes conjugals en un matrimoni que mai va ser feli\u00e7. Jan\u00e1\u010dek havia triat la novel\u00b7la Sonata angelical (And\u011blsk\u00e1 Sonata) de Josef Merhaut com a base per al llibret i fins i tot va fer una excursi\u00f3 als llocs relacionats amb la novel\u00b7la i va anotar les caracter\u00edstiques de les melodies locals. No obstant aix\u00f2, no va procedir a comen\u00e7ar-ne la composici\u00f3.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jen\u016ffa", "answer_start": 69}], "id": "P_340_C_2038_Q1", "question": "Quina \u00e9s una de les millors i m\u00e9s populars \u00f2peres de Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "entre els 40 i els 50 anys d'edat", "answer_start": 258}], "id": "P_340_C_2038_Q2", "question": "Quan va patir una crisi vital Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "21 anys", "answer_start": 367}], "id": "P_340_C_2038_Q3", "question": "A quina edat va morir la filla de Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "Sonata angelical", "answer_start": 499}], "id": "P_340_C_2038_Q4", "question": "Quina novel\u00b7la va triar Jan\u00e1\u010dek com a base del llibret de la seva nova \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "mai va ser feli\u00e7", "answer_start": 449}], "id": "P_340_C_2038_Q5", "question": "Com va ser el matrimoni de Jan\u00e1\u010dek?"}]}, {"context": "L'home madur i l'artista consumat que era Jan\u00e1\u010dek va quedar fascinat per la bellesa i joventut de Kamila Urv\u00e1lkov\u00e1, que clarament va inspirar aquesta \u00f2pera, encara que sempre va considerar sota un prisma d'escepticisme i amargor les possibilitats d'aprofundir la relaci\u00f3 amb ella, fet que s'adverteix en el segon acte.[6] Tot i aix\u00ed, a la tardor de 1903, Urv\u00e1lkov\u00e1 i Jan\u00e1\u010dek van comen\u00e7ar una correspond\u00e8ncia bastant intensa, que va ser acabada en sec per desig de l'esp\u00f2s d'Urv\u00e1lkov\u00e1 al comen\u00e7ament de la primavera de 1904. Els \u00faltims records de Jan\u00e1\u010dek a Urv\u00e1lkov\u00e1 van ser enviats des de Vars\u00f2via (20 d'abril de 1904), on el compositor estava negociant la direcci\u00f3 del Conservatori.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Kamila Urv\u00e1lkov\u00e1", "answer_start": 98}], "id": "P_340_C_2040_Q1", "question": "Per qui va quedar fascinat Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "Kamila Urv\u00e1lkov\u00e1", "answer_start": 98}], "id": "P_340_C_2040_Q2", "question": "Qui va inspirar l'\u00f2pera a Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "una correspond\u00e8ncia bastant intensa", "answer_start": 388}], "id": "P_340_C_2040_Q3", "question": "Qu\u00e8 van comen\u00e7ar Urv\u00e1lkov\u00e1 i Jan\u00e1\u010dek a la tardor de 1903?"}, {"answers": [{"text": "per desig de l'esp\u00f2s d'Urv\u00e1lkov\u00e1", "answer_start": 451}], "id": "P_340_C_2040_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va acabar la correspond\u00e8ncia entre Urv\u00e1lkov\u00e1 i Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "al comen\u00e7ament de la primavera de 1904", "answer_start": 484}], "id": "P_340_C_2040_Q5", "question": "Quan es va acabar la correspond\u00e8ncia entre Urv\u00e1lkov\u00e1 i Jan\u00e1\u010dek?"}]}]}, {"title": "Semiramide", "paragraphs": [{"context": "Semiramide, l'\u00f2pera m\u00e9s llarga que fins al moment havia escrit Rossini,[3] \u00e9s una de les seves \u00f2peres que m\u00e9s reptes vocals planteja. Alhora, \u00e9s un exemple clar del belcantisme d'una impecable factura orquestral i vocal. \u00c9s l'\u00f2pera de l'ad\u00e9u a It\u00e0lia de Rossini a conseq\u00fc\u00e8ncia de la t\u00e8bia acollida que els venecians van dispensar a aquesta obra que potser \u00e9s la m\u00e9s completa del cat\u00e0leg rossini\u00e0 i la que m\u00e9s demostra la naturalesa dram\u00e0tica del seu autor.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Semiramide", "answer_start": 0}], "id": "P_427_C_2557_Q1", "question": "Quina \u00e9s l'\u00f2pera m\u00e9s llarga que fins al moment havia escrit Rossini?"}, {"answers": [{"text": "vocals", "answer_start": 117}], "id": "P_427_C_2557_Q2", "question": "Quins reptes planteja Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "del belcantisme", "answer_start": 161}], "id": "P_427_C_2557_Q3", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s exemple Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "l'ad\u00e9u a It\u00e0lia", "answer_start": 235}], "id": "P_427_C_2557_Q4", "question": "Qu\u00e8 va suposar Semiramide nper a Rossini?"}, {"answers": [{"text": "t\u00e8bia", "answer_start": 283}], "id": "P_427_C_2557_Q5", "question": "Quina va ser l'acollida de Semiramide per part dels venecians?"}]}, {"context": "Rossini va optar per la mateixa f\u00f3rmula del Tancredi que l'havia fet guanyar al mateix teatre un \u00e8xit molt notable: el mateix llibretista -Gaetano Rossi-, la mateixa base liter\u00e0ria -una trag\u00e8dia neocl\u00e0ssica de Voltaire- i una mateixa f\u00f3rmula musical, la de l'\u00f2pera seriosa amb una r\u00edgida estructura, les \u00e0ries da capo, els severs arguments basats en la hist\u00f2ria antiga i el canto fiorito.[1] L'escriptor i fil\u00f2sof franc\u00e8s havia utilitzat una llegenda que havia tingut una certa projecci\u00f3 en els teatres d'\u00f2pera. La mateixa Colbran ja havia interpretat el personatge de la reina ass\u00edria moltes vegades en la seva carrera en altres \u00f2peres de Portogallo (La morte di Semiramide, que va immortalitzar la c\u00e8lebre soprano Angelica Catalani), Nasolini i Mayr, que tractaven la mateixa trama.[10] Entre les 70 \u00f2peres, aproximadament, que s'han compost sobre l'argument de Semiramide, des d'Aldrovandini (1701) fins a Respighi (1910), cap arriba a la categoria de la de Rossini, tot i que altres compositors com Vivaldi, Hesse, Paisiello o Cimarosa tamb\u00e9 li van dedicar la seva m\u00fasica. El mateix Meyerbeer havia treballat aquest mateix tema a Semiramide riconosciuta quatre anys abans que Rossini.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "la mateixa f\u00f3rmula del Tancredi", "answer_start": 21}], "id": "P_427_C_2558_Q1", "question": "Quina f\u00f3rmula va aplicar Rossini a Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "un \u00e8xit molt notable", "answer_start": 94}], "id": "P_427_C_2558_Q2", "question": "Qu\u00e8 li havia fet guanyar Tancredi a Rossini en el mateix teatre?"}, {"answers": [{"text": "Gaetano Rossi", "answer_start": 139}], "id": "P_427_C_2558_Q3", "question": "Qui \u00e9s el llibretista de Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "de Voltaire", "answer_start": 207}], "id": "P_427_C_2558_Q4", "question": "De qui \u00e9s la trag\u00e8dia en que es basa Semiramide?"}]}, {"context": "Oroe declara el dia consagrat a Baal i crida a la reina Semiramide, reina de Babil\u00f2nia, perqu\u00e8 tri\u00ef un successor per al tron d'Ass\u00edria. El pr\u00edncep Assur espera ser elegit i quan ella invoca Nino, el seu esp\u00f2s mort, sona un gran tro i s'apaga el foc sagrat de l'altar. Arsace, el capit\u00e0 de l'armada, torna requerit per la reina i ansi\u00f3s espera poder reunir-se amb la seva estimada Azema. Abans de morir, el seu pare li va dir que lliur\u00e9s certs objectes al gran sacerdot i quan ho fa, aquest els reconeix immediatament i li revela que el seu pare va ser assassinat per Assur, dada que ning\u00fa m\u00e9s coneix.", "qas": [{"answers": [{"text": "el dia consagrat a Baal", "answer_start": 13}], "id": "P_427_C_2559_Q1", "question": "Qu\u00e8 declara Oroe?"}, {"answers": [{"text": "reina de Babil\u00f2nia", "answer_start": 68}], "id": "P_427_C_2559_Q2", "question": "Qui \u00e9s Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "un successor per al tron d'Ass\u00edria", "answer_start": 100}], "id": "P_427_C_2559_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha de triar Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "El pr\u00edncep Assur", "answer_start": 136}], "id": "P_427_C_2559_Q4", "question": "Qui espera ser elegit?"}, {"answers": [{"text": "Azema", "answer_start": 380}], "id": "P_427_C_2559_Q5", "question": "Qui \u00e9s l'estimada d'Arsace?"}]}, {"context": "A part de Guillaume Tell (1829), que amb cinc actes i ballet estava sotmesa a les demandes de l'\u00d2pera de Par\u00eds, Semiramide \u00e9s l'\u00f2pera m\u00e9s llarga de Rossini. Compta amb gaireb\u00e9 quatre hores de m\u00fasica i el primer acte, amb m\u00e9s de dues hores de durada, \u00e9s probablement el m\u00e9s llarg en la hist\u00f2ria de l'\u00f2pera. No obstant aix\u00f2, l'\u00f2pera en si t\u00e9 nom\u00e9s tretze n\u00fameros i una obertura. Els n\u00fameros de conjunt es limiten als grans blocs de la gran introducci\u00f3 (n\u00fam. 1) i el primer final (7) com la seva contrapart, aix\u00ed com el segon final (13). Per contra, predominen els n\u00fameros solistes amb sis \u00e0ries (dos sense (2 i 4), i quatre amb cor (5, 9, 10 i 12) i quatre duets (3, 6, 8 i 11). Els tres personatges principals competeixen entre si en duets -un amb l'altre, i despr\u00e9s un altre m\u00e9s de la mare i el fill- en els quals totes les seves emocions arriben a la plena expressi\u00f3; les tres veus que dominen l'\u00f2pera -soprano (Semiramide), contralt (Arsace) i baix (Assur)- canten junts per primer cop al segon final en el trio L'usato ardir.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 41}], "id": "P_427_C_2561_Q1", "question": "Quants actes t\u00e9 Guillaume Tell?"}, {"answers": [{"text": "tretze", "answer_start": 346}], "id": "P_427_C_2561_Q3", "question": "Quants n\u00fameros t\u00e9 Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 583}], "id": "P_427_C_2561_Q4", "question": "Quantes \u00e0ries t\u00e9 Semiramide?"}, {"answers": [{"text": "en duets", "answer_start": 730}], "id": "P_427_C_2561_Q5", "question": "Com competeixen els personatges principals a Semiramide?"}]}]}, {"title": "Catedral de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "Fins al 1970, a l'altar major hi havia un retaule g\u00f2tic purament arquitect\u00f2nic, de fusta daurada amb una estructura de forn\u00edcules superposades formant arcs i traceries, sense cap altra decoraci\u00f3 escult\u00f2rica. Data del final del segle xiv i \u00e9s un dels rars exemples conservats d'aquest tipus de retaule. El segle xvi es va al\u00e7ar sobre un s\u00f2col renaixentista. A la forn\u00edcula central hi havia una creu de talla de 1746. Va ser substitu\u00eft per adaptar el presbiteri a la lit\u00fargia postconciliar i traslladat a la propera esgl\u00e9sia de Sant Jaume de Barcelona, on avui es troba com a altar major d'aquesta parr\u00f2quia.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "un retaule g\u00f2tic", "answer_start": 39}], "id": "P_33_C_193_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi havia a l'altar major fina al 1970?"}, {"answers": [{"text": "de fusta", "answer_start": 80}], "id": "P_33_C_193_Q2", "question": "De quin material estava fet el retaule?"}, {"answers": [{"text": "del final del segle xiv", "answer_start": 213}], "id": "P_33_C_193_Q3", "question": "De quan data el retaule?"}, {"answers": [{"text": "1746", "answer_start": 410}], "id": "P_33_C_193_Q4", "question": "De quin any era la creu?"}, {"answers": [{"text": "Sant Jaume", "answer_start": 526}], "id": "P_33_C_193_Q5", "question": "A quina esgl\u00e9sia el van traslladar?"}]}, {"context": "A l'angle de la fa\u00e7ana de la capella amb el carrer del Bisbe hi ha una columneta esculpida en baix relleu, que segons una tradici\u00f3 del segle xvii llargament repetida, hauria servit de patr\u00f3 de mesura de l'antiga cana d'\u00fas a la ciutat, corresponent a 1.555 mm.[34] Aquesta interpretaci\u00f3 \u00e9s actualment rebutjada, ja que es tracta d'un bord\u00f3 decoratiu que no t\u00e9 la mida de la cana i que es repeteix, per simetria, a l'altre costat de la fa\u00e7ana.[4] La confusi\u00f3 s'atribueix a la inscripci\u00f3 a la mateixa fa\u00e7ana on es pot llegir clarament la paraula \"cana\", per\u00f2 que sencera diu \"a dues canas lo pou\".[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "esculpida en baix relleu", "answer_start": 81}], "id": "P_33_C_194_Q1", "question": "Com \u00e9s la columneta?"}, {"answers": [{"text": "de patr\u00f3 de mesura", "answer_start": 181}], "id": "P_33_C_194_Q2", "question": "De qu\u00e8 creien que servia segons una tradici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1.555 mm", "answer_start": 250}], "id": "P_33_C_194_Q3", "question": "A quan corresponia una cana?"}, {"answers": [{"text": "un bord\u00f3 decoratiu", "answer_start": 330}], "id": "P_33_C_194_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s en realitat la columneta?"}]}, {"context": "Els arquitectes encarregats de la seva restauraci\u00f3 s\u00f3n Josep Fuses i Comalada i Merc\u00e8 Zazurca i Codol\u00e0, que van calcular un pressupost de m\u00e9s de quatre milions d'euros, tot i que estudis posteriors de refor\u00e7ament del per\u00edmetre de la catedral ascendiren el pressupost a uns set milions. Est\u00e0 previst el desmuntatge d'una tercera part de la fa\u00e7ana i la substituci\u00f3 d'aquelles pedres destrossades, aix\u00ed com dels ancoratges de ferro per uns altres d'acer inoxidable o titani. Es pret\u00e9n que la pedra sigui igual a l'original, provinent de Montju\u00efc, malgrat que la pedrera ja va ser clausurada fa temps. L'ajuntament, per\u00f2, t\u00e9 als seus dip\u00f2sits municipals blocs de pedra de Montju\u00efc que podrien usar-se en la restauraci\u00f3. Si amb aquesta no n'hi hagu\u00e9s prou, se n'importaria una similar d'unes pedreres d'Esc\u00f2cia.[70]", "qas": [{"answers": [{"text": "Josep Fuses i Comalada i Merc\u00e8 Zazurca i Codol\u00e0", "answer_start": 55}], "id": "P_33_C_196_Q1", "question": "Qui s\u00f3n els arquitectes encarregats de la seva restauraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de quatre milions d'euros", "answer_start": 138}], "id": "P_33_C_196_Q2", "question": "Quin pressupost van calcular?"}, {"answers": [{"text": "set milions", "answer_start": 273}], "id": "P_33_C_196_Q3", "question": "A quant va ascendir finalment el pressupost?"}, {"answers": [{"text": "una tercera part de la fa\u00e7ana", "answer_start": 316}], "id": "P_33_C_196_Q4", "question": "Qu\u00e8 han de desmuntar?"}]}, {"context": "Situada amb entrada per la galeria de tramuntana del claustre (l'\u00fanica que no t\u00e9 capelles) al costat de la capella de Santa Ll\u00facia. Consta de dues depend\u00e8ncies, la de la capbrevaci\u00f3 (antic menjador pels pobres) i la nova sala capitular, del segle xvii amb planta rectangular i coberta amb volta de can\u00f3 amb llunetes, totalment decorada amb pintures; al plaf\u00f3 central es representa la Glorificaci\u00f3 de Santa Eul\u00e0lia i Sant Oleguer, els laterals s\u00f3n pintats amb figures al\u00b7leg\u00f2riques amb textos de les Sagrades Escriptures amb vols d'angelets. \u00c9s obra del pintor barcelon\u00ed Pau Prim, fetes del 1703 al 1705. \u00c9s possible que tamb\u00e9 hi particip\u00e9s algun altre artista en la seva execuci\u00f3 per\u00f2 no s'ha pogut atribuir.", "qas": [{"answers": [{"text": "de Santa Ll\u00facia", "answer_start": 115}], "id": "P_33_C_197_Q1", "question": "Al costat de quina capella \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 142}], "id": "P_33_C_197_Q2", "question": "De quantes depend\u00e8ncies consta?"}, {"answers": [{"text": "menjador pels pobres", "answer_start": 189}], "id": "P_33_C_197_Q3", "question": "Qu\u00e8 era antigament la depend\u00e8ncia de la capbrevaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb pintures", "answer_start": 336}], "id": "P_33_C_197_Q4", "question": "Com est\u00e0 decorada la sala capitular?"}, {"answers": [{"text": "de les Sagrades Escriptures", "answer_start": 492}], "id": "P_33_C_197_Q5", "question": "D'on s\u00f3n els textos dels laterals?"}]}]}, {"title": "Escultura", "paragraphs": [{"context": "Els artistes grecs del segle d'or (segle v aC) tenien un c\u00e0non propi que s'ha atribu\u00eft a l'escultor Policlet; aquest c\u00e0non ha anat experimentant variacions al llarg de la hist\u00f2ria. Destaquen dos autors: Albrecht D\u00fcrer i Leon Battista Alberti. D\u00fcrer, en els seus darrers anys de vida, redact\u00e0 el Tractat de les proporcions del cos \u2013editat p\u00f2stumament el 1528\u2013, una recopilaci\u00f3 dels estudis te\u00f2rics que existien sobre el c\u00e0non hum\u00e0.[104] Alberti estigu\u00e9 molt interessat en la recerca de les regles, tant te\u00f2riques com pr\u00e0ctiques, que havien d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres recull alguns c\u00e0nons i, per exemple, a De statua exposa les proporcions del cos hum\u00e0.[105]", "qas": [{"answers": [{"text": "un c\u00e0non propi", "answer_start": 54}], "id": "P_576_C_3451_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenien els artistes grecs del segle d'or?"}, {"answers": [{"text": "a l'escultor Policlet", "answer_start": 87}], "id": "P_576_C_3451_Q2", "question": "A qui s'ha atribu\u00eft el c\u00e0non propi que tenien els artistes grecs del segle d'or?"}, {"answers": [{"text": "Albrecht D\u00fcrer i Leon Battista Alberti. D\u00fcrer", "answer_start": 203}], "id": "P_576_C_3451_Q3", "question": "Quins autors destaquen?"}, {"answers": [{"text": "les proporcions del cos hum\u00e0", "answer_start": 651}], "id": "P_576_C_3451_Q5", "question": "Qu\u00e8 exposa Alberti a De statua?"}]}, {"context": "Les planxes de coure, bronze, or i argent es poden utilitzar en la t\u00e8cnica de l'elaboraci\u00f3 directa, que es treballa amb un martell, burins i punxons. En les peces petites o en baixos relleus s'utilitza el repussat. Per a la realitzaci\u00f3 d'una escultura exempta i d'una mida m\u00e9s gran s'utilitza un cos dur, normalment de fusta. Aquest cos es cobreix amb betum per a una millor adhesi\u00f3 de les xapes que es fixen amb claus o amb costures mitjan\u00e7ant fils met\u00e0l\u00b7lics; cal anar copejant el metall i, per poder prosseguir, cal escalfar les l\u00e0mines per obtenir elasticitat al metall. Despr\u00e9s d'aquesta primera fase, l'obra es va retocant amb els burins i els punxons. Antigament aquestes escultures es realitzaven per al seu \u00fas com a reliquiaris, i es deixava l'interior buit per a la cust\u00f2dia de rel\u00edquies.[79] Els metalls m\u00e9s usats s\u00f3n:", "qas": [{"answers": [{"text": "amb un martell, burins i punxons", "answer_start": 116}], "id": "P_576_C_3452_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es treballa la t\u00e8cnica de l'elaboraci\u00f3 directa?"}, {"answers": [{"text": "de coure, bronze, or i argent", "answer_start": 12}], "id": "P_576_C_3452_Q2", "question": "Quines planxes es poden utilitzar en la t\u00e8cnica de l'elaboraci\u00f3 directa?"}, {"answers": [{"text": "el repussat", "answer_start": 202}], "id": "P_576_C_3452_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'utilitza en les peces petites?"}, {"answers": [{"text": "per a una millor adhesi\u00f3 de les xapes", "answer_start": 358}], "id": "P_576_C_3452_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 es cobreix el cos de fusta amb betum?"}, {"answers": [{"text": "amb claus o amb costures mitjan\u00e7ant fils met\u00e0l\u00b7lics", "answer_start": 409}], "id": "P_576_C_3452_Q5", "question": "Com es fixen les xapes al cos de fusta?"}]}, {"context": "Giambologna \u00e9s el que presenta en la seva escultura, com a El rapte de les sabines, l'estil del manierisme. A la fi del cinquecento, els escultors van tractar les figures allargant-ne les proporcions i mostrant uns posats artificials i oposats \u2013dona i home, vellesa i joventut, bellesa i lletgesa\u2013 i amb la sinuositat d'unes formes (serpentinata), una esp\u00e8cie de moviment de rotaci\u00f3 de les figures i els grups escult\u00f2rics.[28] El concili de Trento (1545-1563) va marcar una nova orientaci\u00f3 en les imatges religioses; Gian Lorenzo Bernini \u2013l'autor de David, Apol\u00b7lo i Dafne i \u00c8xtasi de Santa Teresa\u2013, va ser l'escultor que m\u00e9s va influir en l'escultura barroca, en la qual se cerquen efectes emotius i dram\u00e0tics.[29] A Fran\u00e7a destaca l'obra de Simon Guillain i Jacques Sarrazin fent retrats de la noblesa, la tomba del cardenal Richelieu realitzada per Fran\u00e7ois Girardon i les escultures del jard\u00ed del Palau de Versalles de Pierre Puget.[30] En aquest per\u00edode, la producci\u00f3 d'escultura religiosa a Espanya \u00e9s sorprenent, amb escultures per a interiors d'esgl\u00e9sies, fa\u00e7anes, devocions particulars i per a les processons de Setmana Santa; van sorgir dues escoles: la castellana i l'andalusa. Entre els escultors es poden destacar Gregorio Fern\u00e1ndez, Juan Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s, Francisco Salzillo, Pedro de Mena i Alonso Cano.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "manierisme", "answer_start": 96}], "id": "P_576_C_3453_Q1", "question": "Quin estil presenta Giambologna en la seva escultura El rapte de les sabines?"}, {"answers": [{"text": "El concili de Trento", "answer_start": 427}], "id": "P_576_C_3453_Q2", "question": "Qu\u00e8 va marcar una nova orientaci\u00f3 en les imatges religioses?"}, {"answers": [{"text": "Gian Lorenzo Bernini", "answer_start": 517}], "id": "P_576_C_3453_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'autor de l'\u00c8xtasi de Santa Teresa?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7ois Girardon", "answer_start": 852}], "id": "P_576_C_3453_Q4", "question": "Qui va realitzar la tomba del cardenal Richelieu?"}, {"answers": [{"text": "Gregorio Fern\u00e1ndez, Juan Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s, Francisco Salzillo, Pedro de Mena i Alonso Cano", "answer_start": 1227}], "id": "P_576_C_3453_Q5", "question": "Quin escultors espanyols destaquen en aquesta \u00e8poca?"}]}, {"context": "Al Jap\u00f3 cal destacar unes petites est\u00e0tues religioses o funer\u00e0ries amb una decoraci\u00f3 geom\u00e8trica del per\u00edode J\u014dmon (segle VII aC) i uns \u00eddols de terracota amb forma animal, anomenats haniwa, trobats en unes tombes del per\u00edode Yayoi (finals del segle iii). Durant el per\u00edode Asuka, sota la influ\u00e8ncia del budisme, es produeix un desenvolupament de l'escultura de la m\u00e0 d'un artista xin\u00e8s, Kuratsukuri Tori, que va entrar al servei de l'emperador. Altres escultors van aportar influ\u00e8ncies coreanes i tots van realitzar imatges del Buda (Maitreya) amb bronze, fusta i terracota. Al segle xi, durant el per\u00edode Kamakura, l'escultor J\u014dcho va aconseguir un gran renom i va tenir nombrosos deixebles; s'esculpien divinitats d'aspecte terrible per tal d'espantar les forces mal\u00e8fiques. L'escultura, per\u00f2, va quedar relegada a un segon terme i es prioritz\u00e0 la pintura. Durant el per\u00edode Azuchi-Momoyama destaquen algunes escultures de monjos zen i m\u00e0scares per a actors del teatre Noh.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "geom\u00e8trica", "answer_start": 85}], "id": "P_576_C_3454_Q1", "question": "Com era la decoraci\u00f3 de les est\u00e0tues del per\u00edode J\u014dmon?"}, {"answers": [{"text": "forma animal", "answer_start": 158}], "id": "P_576_C_3454_Q2", "question": "Quina forma tenien els \u00eddols de terracota?"}, {"answers": [{"text": "haniwa", "answer_start": 182}], "id": "P_576_C_3454_Q3", "question": "Com s'anomenaven els \u00eddols de terracota amb forma animal?"}, {"answers": [{"text": "en unes tombes del per\u00edode Yayoi", "answer_start": 198}], "id": "P_576_C_3454_Q4", "question": "On van ser trobats els haniwa?"}, {"answers": [{"text": "durant el per\u00edode Kamakura", "answer_start": 588}], "id": "P_576_C_3454_Q5", "question": "Quan va aconseguir un gran renom l'escultor J\u014dcho?"}]}, {"context": "A mitjans del segle xviii, les orientacions de Winckelmann \u00abd'alimentar el bon gust en les fonts directes i prendre exemple de les obres dels grecs\u00bb va fer que molts artistes es dediquessin a copiar en lloc d'imitar; arribava el neoclassicisme. L'obra de Jean-Antoine Houdon, originalment barroca, va adoptar un car\u00e0cter ser\u00e8 i un verisme sense detalls anecd\u00f2tics, en un proc\u00e9s per aconseguir la bellesa ideal de l'antiguitat; va retratar molts personatges del moment, com Napole\u00f3, Jean de la Fontaine, Voltaire o George Washington. L'escultor m\u00e9s conegut i innovador, per\u00f2, fou l'itali\u00e0 Antonio Canova, un autor molt vers\u00e0til a cavall entre el barroc, el rococ\u00f3 i el neoclassicisme. Per la seva banda, la producci\u00f3 de Bertel Thorvaldsen segueix la l\u00ednia m\u00e9s ortodoxa del neoclassicisme, amb una expressi\u00f3 m\u00e9s freda i est\u00e0tica.[32] A Catalunya, cal destacar Dami\u00e0 Campeny, el qual va anar a It\u00e0lia i va rebre la influ\u00e8ncia de Canova, igual que l'andal\u00fas Jos\u00e9 \u00c1lvarez Cubero.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "les orientacions de Winckelmann", "answer_start": 27}], "id": "P_576_C_3455_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer a mitjans del segle xviii que molts artistes es dediquessin a copiar en lloc d'imitar?"}, {"answers": [{"text": "barroca", "answer_start": 289}], "id": "P_576_C_3455_Q2", "question": "Com era originalment l'obra de Jean-Antoine Houdon?"}, {"answers": [{"text": "Napole\u00f3, Jean de la Fontaine, Voltaire o George Washington", "answer_start": 473}], "id": "P_576_C_3455_Q3", "question": "Quins personatges de l'\u00e8poca va retratar Jean-Antoine Houdon?"}, {"answers": [{"text": "el barroc, el rococ\u00f3 i el neoclassicisme", "answer_start": 642}], "id": "P_576_C_3455_Q4", "question": "Quins estils seguien les obres de Antonio Canova?"}, {"answers": [{"text": "Dami\u00e0 Campeny", "answer_start": 858}], "id": "P_576_C_3455_Q5", "question": "Quin catal\u00e0 va rebre influ\u00e8ncia de Canova?"}]}, {"context": "La hist\u00f2ria de l'escultura a l'\u00cdndia es remunta al 2500 aC, a la cultura de la vall de l'Indus. En excavacions arqueol\u00f2giques a Harappa i Mohenjo-Daro s'han trobat una gran varietat d'escultures en terracota de figures humanes. S'hi observen s\u00edmbols relacionats amb la fertilitat; destaca tamb\u00e9 una Ballarina de bronze i un Bust d'un rei-sacerdot d'esteatita.[54] Durant l'imperi Maurya (segle iii aC) es realitzaren grans columnes i capitells amb temes d'animals, com el Capitell dels lleons, a Sarnath; tamb\u00e9 escultures de divinitats (Yaksi, museu de Patna).[55] A la regi\u00f3 de Gandhara, durant l'imperi Kushan, es desenvolup\u00e0 amb la influ\u00e8ncia del budisme i l'hinduisme un tipus d'art catalogat com a \u00abgrecob\u00fadic\u00bb a causa de la influ\u00e8ncia de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica en les imatges del Buda realitzades en aquest per\u00edode.[56] Durant l'imperi Gupta es va crear un \u00abart cl\u00e0ssic\u00bb de l\u00ednies pures i formes harmonioses, amb imatges de les divinitats (Brahma, Vishn\u00fa i Shiva). Al sud de l'\u00cdndia, a Mahabalipuram, hi ha uns temples excavats en la roca decorats amb uns relleus magn\u00edfics, com el Descens del Ganges de l'\u00e8poca de la dinastia dels Pal\u00b7lava. Des del segle VIII l'erotisme \u00e9s tema predominant en les escenes de molts temples, on es representen il\u00b7lustracions del Kama Sutra. Malgrat la conquesta musulmana, al sud va continuar la tradici\u00f3 escult\u00f2rica, tot i que va anar incorporant un barroquisme vigent fins al segle xviii.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "al 2500 aC", "answer_start": 48}], "id": "P_576_C_3456_Q1", "question": "A quan es remunta la hist\u00f2ria de l'escultura al'\u00cdndia?"}, {"answers": [{"text": "una gran varietat d'escultures en terracota de figures humanes", "answer_start": 164}], "id": "P_576_C_3456_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'han trobat a les excavacions d'Harappa i Mohenjo-Daro?"}, {"answers": [{"text": "Durant l'imperi Maurya", "answer_start": 364}], "id": "P_576_C_3456_Q3", "question": "En quina \u00e8poca es va realitzar el Capitell dels lleons a Sarnath?"}, {"answers": [{"text": "pures", "answer_start": 883}], "id": "P_576_C_3456_Q4", "question": "Com eren les l\u00ednies de l'\u00abart cl\u00e0ssic\u00bb que es va crear durant l'imperi Gupta?"}, {"answers": [{"text": "Al sud de l'\u00cdndia", "answer_start": 967}], "id": "P_576_C_3456_Q5", "question": "On \u00e9s Mahabalipuram?"}]}]}, {"title": "El matrimoni Arnolfini", "paragraphs": [{"context": "Van Eyck representa les noces d'Arnolfini, un pr\u00f2sper banquer d'origen itali\u00e0 establert a Bruges cap a 1421. Per\u00f2 el m\u00e9s significatiu \u00e9s que d\u00f3na fe de la revoluci\u00f3 que estava vivint l'art flamenc, paral\u00b7lela a les innovacions italianes. Jan van Eyck va partir del realisme i, incorporant una gran quantitat de s\u00edmbols, va trencar amb l'anomenada pintura g\u00f2tica internacional, esdevenint un dels trets m\u00e9s caracter\u00edstics de la seva obra. El pintor, malgrat situar els personatges cobrint la major part de l'espai del quadre, va aconseguir una gran profunditat en el segon pla, amb la simple col\u00b7locaci\u00f3 d'un mirall convex. Les mans unides al centre de l'obra determinen el punt de vista que ordena la divisi\u00f3 dels buits.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Van Eyck", "answer_start": 0}], "id": "P_193_C_1153_Q1", "question": "Qui represent\u00e0 les noces d'Arnolfini?"}, {"answers": [{"text": "itali\u00e0", "answer_start": 71}], "id": "P_193_C_1153_Q2", "question": "D'on era Arnolfini?"}, {"answers": [{"text": "Bruges", "answer_start": 90}], "id": "P_193_C_1153_Q3", "question": "On es va establir Arnolfini cap a l'any 1421?"}, {"answers": [{"text": "amb l'anomenada pintura g\u00f2tica internacional", "answer_start": 331}], "id": "P_193_C_1153_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 va trencar Van Eyck?"}, {"answers": [{"text": "la major part de l'espai", "answer_start": 488}], "id": "P_193_C_1153_Q5", "question": "Qu\u00e8 cobrien els personatges del quadre?"}]}, {"context": "En qualsevol cas, la pintura, que es troba des del 1842 a la National Gallery de Londres, \u00e9s considerada com una de les obres m\u00e9s notables de Van Eyck. \u00c9s un dels primers retrats de tema no hagiogr\u00e0fic que es conserven i, a la vegada, una escena costumista. La parella apareix dreta, a la seva cambra; l'esp\u00f2s beneeix la seva dona, que li ofereix la seva m\u00e0 dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre. El posat dels personatges resulta teatral i cerimoni\u00f3s, pr\u00e0cticament hier\u00e0tic; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flegm\u00e0tiques una certa comicitat, tot i que els molts que interpreten la representaci\u00f3 d'un casament atribueixen el seu aire pomp\u00f3s a aquest fet.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "National Gallery de Londres", "answer_start": 61}], "id": "P_193_C_1154_Q1", "question": "On es troba la pintura des del 1842?"}, {"answers": [{"text": "costumista", "answer_start": 246}], "id": "P_193_C_1154_Q2", "question": "Quin tipus d'escena representa l'obra?"}, {"answers": [{"text": "la seva m\u00e0 dreta", "answer_start": 347}], "id": "P_193_C_1154_Q3", "question": "Qu\u00e8 li oferix la dona al seu esp\u00f2s?"}, {"answers": [{"text": "teatral i cerimoni\u00f3s, pr\u00e0cticament hier\u00e0tic", "answer_start": 443}], "id": "P_193_C_1154_Q4", "question": "Com resulta el posat dels personatges?"}, {"answers": [{"text": "a la seva cambra", "answer_start": 284}], "id": "P_193_C_1154_Q5", "question": "On \u00e9s la parella?"}]}, {"context": "El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa \u00e9s un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a B\u00e8lgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econ\u00f2micament. Avui dia, els historiadors de l'art discuteixen quina \u00e9s la imatge que presenta el quadre; la tesi dominant durant molt de temps, introdu\u00efda per Erwin Panofsky en un assaig de 1934, sost\u00e9 que la imatge correspon al casament de tots dos personatges, celebrat en secret i atestat pel mateix pintor.[1] Tanmateix, s'han proposat moltes altres interpretacions, i el consens actual \u00e9s que la teoria de Panofsky \u00e9s dif\u00edcilment sostenible.", "qas": [{"answers": [{"text": "1434", "answer_start": 128}], "id": "P_193_C_1155_Q1", "question": "De quan data El matrimoni Arnolfini?"}, {"answers": [{"text": "Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami", "answer_start": 161}], "id": "P_193_C_1155_Q2", "question": "A qui representa la pintura?"}, {"answers": [{"text": "entre 1420 i 1472", "answer_start": 268}], "id": "P_193_C_1155_Q3", "question": "Quan es va establir el matrimoni a Bruges?"}, {"answers": [{"text": "quina \u00e9s la imatge que presenta el quadre", "answer_start": 367}], "id": "P_193_C_1155_Q4", "question": "Qu\u00e8 discuteixen els historiadors d'art?"}, {"answers": [{"text": "Erwin Panofsky", "answer_start": 464}], "id": "P_193_C_1155_Q5", "question": "Qui va introduir la tesi que la imatge corresponia al casament en secret dels personatges?"}]}, {"context": "Erwin Panofsky va subratllar el fet que una cerim\u00f2nia religiosa tan important com el matrimoni no se celebr\u00e9s en una esgl\u00e9sia, sin\u00f3 en una cambra privada, el que podria assenyalar que es tractava d'una uni\u00f3 privada i reservada. En efecte, en aquella \u00e8poca es considerava que una uni\u00f3 era legal, encara que se celebr\u00e9s sense sacerdot, sempre que hi hagu\u00e9s un document que ho atest\u00e9s i testimonis que donessin fe d'aix\u00f2.[8] El quadre compleix precisament aquestes qualitats. Aix\u00ed, doncs, podria ser el testimoni d'unes noces secretes.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una cambra privada", "answer_start": 132}], "id": "P_193_C_1156_Q1", "question": "On es va celebrar la cerim\u00f2nia religiosa segons Erwin Panofsky?"}, {"answers": [{"text": "que es tractava d'una uni\u00f3 privada i reservada", "answer_start": 180}], "id": "P_193_C_1156_Q2", "question": "Qu\u00e8 podia significar que la cerim\u00f2nia es celebr\u00e9s en una cambra privada?"}, {"answers": [{"text": "un document que ho atest\u00e9s i testimonis que donessin fe", "answer_start": 355}], "id": "P_193_C_1156_Q3", "question": "Qu\u00e8 era necessari per a considerar una uni\u00f3 legal?"}, {"answers": [{"text": "secretes", "answer_start": 523}], "id": "P_193_C_1156_Q4", "question": "Com podrien haver sigut aquestes noces?"}, {"answers": [{"text": "el matrimoni", "answer_start": 82}], "id": "P_193_C_1156_Q5", "question": "Quina \u00e9s una cerim\u00f2nia religiosa important?"}]}, {"context": " La seva pres\u00e8ncia suggereix que la interpretaci\u00f3 del quadre ha d'\u00e9sser cristiana i espiritual aix\u00ed com legal i recorda el sacrifici que han de suportar els esposos.[8] Aquests petits miralls convexos eren molt populars en aquella \u00e8poca; s'anomenaven bruixes i s'usaven per espantar la mala sort. Sovint es trobaven al costat de finestres i portes, per cercar efectes lluminosos a les estances. Que se s\u00e0piga, aquesta \u00e9s la primera vegada que s'usen com a recurs pict\u00f2ric. La idea va tenir molt d'\u00e8xit i va ser imitada, com hem vist. L'expert Craig Harbison veu al mirall el centre de gravetat de tot el quadre. \u00c9s el que m\u00e9s ens crida l'atenci\u00f3, una esp\u00e8cie de \u00abcercle m\u00e0gic\u00bb calculat amb incre\u00efble precisi\u00f3 per atreure la nostra mirada i revelar-nos el secret mateix de la hist\u00f2ria del quadre.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "petits", "answer_start": 177}], "id": "P_193_C_1157_Q1", "question": "Com eren els miralls convexos?"}, {"answers": [{"text": "per espantar la mala sort", "answer_start": 270}], "id": "P_193_C_1157_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzaven les bruixes?"}, {"answers": [{"text": "al costat de finestres i portes", "answer_start": 316}], "id": "P_193_C_1157_Q3", "question": "On es trobaven les bruixes?"}, {"answers": [{"text": "el centre de gravetat de tot el quadre", "answer_start": 572}], "id": "P_193_C_1157_Q4", "question": "Qu\u00e8 veu Craig Harbison al mirall?"}]}, {"context": "Jan van Eyck (1380-1441) \u00e9s, amb el seu germ\u00e0 Hubert, l'iniciador de l'estil dels primitius flamencs. Tots dos van n\u00e9ixer en un lloc proper a Maaseik, a la regi\u00f3 de Limburg. Al comen\u00e7ament van treballar plegats, per\u00f2 Hubert va morir el 1426 i nom\u00e9s va quedar Jan, que va viure amb un gran benestar econ\u00f2mic al servei de Felip III de Borgonya.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels primitius flamencs", "answer_start": 77}], "id": "P_193_C_1158_Q2", "question": "Quin estil van iniciar Jan van Eyck i el seu germ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "en un lloc proper a Maaseik", "answer_start": 122}], "id": "P_193_C_1158_Q3", "question": "On va n\u00e9ixer Hubert?"}, {"answers": [{"text": "1426", "answer_start": 236}], "id": "P_193_C_1158_Q4", "question": "Quant va morir Hubert?"}, {"answers": [{"text": "Felip III de Borgonya", "answer_start": 320}], "id": "P_193_C_1158_Q5", "question": "A qui servia Jan van Eyck?"}]}]}, {"title": "Catedral de Ja\u00e9n", "paragraphs": [{"context": "L'altar actual va substituir el de l'any 1660 i va ser encomanat i pagat pel bisbe Agust\u00edn Rub\u00edn de Ceballos (1789-1793). Situat al ter\u00e7 posterior del presbiteri, \u00e9s de marbre vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 cent\u00edmetres de la vora, s'aixeca una altra taula de 25 cent\u00edmetres de gruix, tamb\u00e9 de marbre amb acabats de bronze; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat amb guarniments de penjolls i flors. El templet \u00e9s de l'arquitecte Juan Pedro Arnal i va ser elaborat a Madrid. Consta de vuit columnes de serpentina d'estil corinti, per rematar la c\u00fapula hi ha una creu de vidre de jaspi emmarcada en bronze.", "qas": [{"answers": [{"text": "el de l'any 1660", "answer_start": 29}], "id": "P_376_C_2251_Q1", "question": "Quin altar va substituir l'altar actual?"}, {"answers": [{"text": "Agust\u00edn Rub\u00edn de Ceballos", "answer_start": 83}], "id": "P_376_C_2251_Q2", "question": "Qui va encomanar l'altar actual?"}, {"answers": [{"text": "al ter\u00e7 posterior del presbiteri", "answer_start": 129}], "id": "P_376_C_2251_Q3", "question": "On est\u00e0 situat l'altar actual?"}, {"answers": [{"text": "vermell", "answer_start": 176}], "id": "P_376_C_2251_Q4", "question": "De quin color \u00e9s el marbre de l'altar actual?"}, {"answers": [{"text": "Juan Pedro Arnal", "answer_start": 475}], "id": "P_376_C_2251_Q5", "question": "De qui \u00e9s el templet?"}]}, {"context": "L'obra, realitzada en plata, era de planta hexagonal, de sis c\u00f3ssos que anaven disminuint progressivament. Al primer c\u00f3s, estava col\u00b7locat el viril sostingut per \u00e0ngels amb un di\u00e0metre d'uns dotze cent\u00edmetres, envoltat per columnetes amb imatges dels ap\u00f2stols; al segon c\u00f3s hi havia tallats \u00e0ngels juntament amb Abraham i Isaac; al tercer, hi havia la imatge de la Mare de D\u00e9u, al quart la de Sant Joan i al cinqu\u00e8 i sis\u00e8, en disminuci\u00f3 fins a acabar amb el coronament del Ressuscitat. Feia dos metres d'al\u00e7ada i el seu pes era de 109 quilos. Va ser destru\u00efda durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936.", "qas": [{"answers": [{"text": "plata", "answer_start": 22}], "id": "P_376_C_2252_Q1", "question": "En quin metall estava realitzada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "hexagonal", "answer_start": 43}], "id": "P_376_C_2252_Q2", "question": "Com era la planta de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "el viril", "answer_start": 139}], "id": "P_376_C_2252_Q3", "question": "Qu\u00e8 estava col\u00b7locat al primer c\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "uns dotze", "answer_start": 187}], "id": "P_376_C_2252_Q4", "question": "Quants cent\u00edmetres de di\u00e0metre tenia el viril?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u", "answer_start": 362}], "id": "P_376_C_2252_Q5", "question": "Quina imatge hi havia al tercer c\u00f3s?"}]}, {"context": " Un dels arquitectes que m\u00e9s van influir en l'obra va ser el renaixentista Andr\u00e9s de Vandelvira, nascut l'any 1509. Del seu projecte de catedral, en va dirigir personalment les obres de la sagristia, la sala capitular i la cripta o pante\u00f3, ja que la construcci\u00f3 de la catedral renaixentista es va comen\u00e7ar per la cap\u00e7alera. La sagristia \u00e9s considerada com una de les arquitectures m\u00e9s originals dintre del renaixement espanyol, la composici\u00f3 de la qual, amb columnes i arcs, resol perfectament tots els problemes de llum i espai. A pesar d'haver tingut al seu costat l'escultor Esteban Jamete per la realitzaci\u00f3 de la part escult\u00f2rica de les seves obres per la prov\u00edncia, se li atribueix, a la catedral de Ja\u00e9n, la realitzaci\u00f3 de l'Ecce Homo, que es troba a la testera de la part dreta del creuer. A partir de la seva mort, l'any 1575, se'n va fer c\u00e0rrec el seu ajudant Alonso Barba,", "qas": [{"answers": [{"text": "1509", "answer_start": 110}], "id": "P_376_C_2253_Q1", "question": "Quant va n\u00e9ixer Andr\u00e9s de Vandelvira?"}, {"answers": [{"text": "Andr\u00e9s de Vandelvira", "answer_start": 75}], "id": "P_376_C_2253_Q2", "question": "Qui va ser un dels arquitectes que m\u00e9s van influir en l'obra?"}, {"answers": [{"text": "per la cap\u00e7alera", "answer_start": 306}], "id": "P_376_C_2253_Q3", "question": "Per on es va comen\u00e7ar la construcci\u00f3 de la catedral renaixentista?"}, {"answers": [{"text": "com una de les arquitectures m\u00e9s originals dintre del renaixement espanyol", "answer_start": 352}], "id": "P_376_C_2253_Q4", "question": "Com es considera la sagristia?"}, {"answers": [{"text": "Esteban Jamete", "answer_start": 578}], "id": "P_376_C_2253_Q5", "question": "A qui va tenir al seu costat Andr\u00e9s de Vandelvira?"}]}, {"context": "S\u00f3n precisament les dues torres les que donen al conjunt l'aspecte renaixentista, encara que van ser acabades a principis del segle xviii. S'alcen a seixanta metres, en principi sense ornaments especials, i en arribar al primer cos s'obren dotze buits rematats per una balustrada de ferro; el segon cos \u00e9s octogonal amb vuit obertures acabades amb arcs de mig punt, rematades amb unes c\u00fapules esf\u00e8riques i, sobre aquestes, unes creus de ferro. La torre de l'esquerra \u00e9s l'anomenada de les Campanes, per haver-hi les nou campanes de qu\u00e8 disposa la catedral. La m\u00e9s antiga \u00e9s de l'any 1546.", "qas": [{"answers": [{"text": "les dues torres", "answer_start": 16}], "id": "P_376_C_2254_Q1", "question": "Qu\u00e8 d\u00f3na al conjunt aspecte renaixentista?"}, {"answers": [{"text": "a principis del segle xviii", "answer_start": 110}], "id": "P_376_C_2254_Q2", "question": "Quan van ser acabades les dues torres?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 240}], "id": "P_376_C_2254_Q3", "question": "Quants buits s'obren en arribar al primer cos?"}, {"answers": [{"text": "octogonal", "answer_start": 306}], "id": "P_376_C_2254_Q4", "question": "Com \u00e9s el segon cos?"}, {"answers": [{"text": "de les Campanes", "answer_start": 482}], "id": "P_376_C_2254_Q5", "question": "Quin nom rep la torre de l'esquerra?"}]}, {"context": " Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre amb dues claus, que d\u00f3na acc\u00e9s a la caixa forta, la qual t\u00e9 tres claus m\u00e9s. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que tamb\u00e9 necessita dues claus per obrir-se i a dins hi ha la rel\u00edquia del Sant Rostre.[3] Damunt d'aquesta c\u00e0mera, hi ha una forn\u00edcula on es troba la Verge de l'Antiga, talla g\u00f2tica, que segons la tradici\u00f3 fou donada a la ciutat per Ferran III el Sant. Es troben tamb\u00e9 en aquest pis del retaule, les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la Trobada de Jes\u00fas amb la creu i Maria en el cam\u00ed del Calvari i Jes\u00fas despullat de les seves vestidures.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la caixa forta", "answer_start": 79}], "id": "P_376_C_2255_Q2", "question": "On dona acc\u00e9s la porta que hi ha darrere de la taula?"}, {"answers": [{"text": "una urna de plata i or", "answer_start": 153}], "id": "P_376_C_2255_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha dins de la caixa forta?"}, {"answers": [{"text": "Sant Rostre", "answer_start": 251}], "id": "P_376_C_2255_Q4", "question": "De qui \u00e9s la rel\u00edquia que hi ha dins de la urna de plata i or?"}, {"answers": [{"text": "de grans dimensions", "answer_start": 543}], "id": "P_376_C_2255_Q5", "question": "Com s\u00f3n les imatges de Sant Antoni Abat?"}]}, {"context": "El cadirat baix t\u00e9 53 seients amb la vida dels Sants esculpida al respatller. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central amb l'escut del bisbe Alonso Su\u00e1rez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "53", "answer_start": 19}], "id": "P_376_C_2256_Q1", "question": "Quants seients t\u00e9 el cadirat baix?"}, {"answers": [{"text": "53 seients", "answer_start": 19}], "id": "P_376_C_2256_Q2", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 el cadirat baix?"}, {"answers": [{"text": "al respatller", "answer_start": 63}], "id": "P_376_C_2256_Q3", "question": "On est\u00e0 esculpida la vida dels Sants?"}, {"answers": [{"text": "Alonso Su\u00e1rez de la Fuente", "answer_start": 169}], "id": "P_376_C_2256_Q4", "question": "De qui \u00e9s l'escut que hi ha a la cadira episcopal central?"}, {"answers": [{"text": "escenes de la vida de Crist", "answer_start": 220}], "id": "P_376_C_2256_Q5", "question": "Qu\u00e8 representen les taules?"}]}]}, {"title": "Mercuri (planeta)", "paragraphs": [{"context": "Arribar a Mercuri des de la Terra t\u00e9 dificultats t\u00e8cniques significatives, ja que el planeta orbita molt m\u00e9s a prop del Sol que ho fa la Terra. Una nau amb destinaci\u00f3 a Mercuri llan\u00e7ada des de la Terra ha de rec\u00f3rrer uns 91 milions de quil\u00f2metres cap al pou potencial gravitacional del Sol. Comen\u00e7ant des de la velocitat orbital de la Terra de 30 km/s, el canvi en la velocitat (delta-v) que la nau ha de fer per entrar en una \u00f2rbita de transfer\u00e8ncia de Hohmann que passi a prop de Mercuri \u00e9s gran comparat amb altres missions planet\u00e0ries.[88]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s a prop del Sol", "answer_start": 105}], "id": "P_212_C_1267_Q1", "question": "On orbita Mercuri comparat amb la terra?"}, {"answers": [{"text": "significatives", "answer_start": 59}], "id": "P_212_C_1267_Q2", "question": "Com s\u00f3n les dificultats t\u00e8cniques per arribar a Mercuri?"}, {"answers": [{"text": "91 milions", "answer_start": 221}], "id": "P_212_C_1267_Q3", "question": "Quants quilometres ha de rec\u00f3rrer la nau?"}, {"answers": [{"text": "en una \u00f2rbita de transfer\u00e8ncia de Hohmann", "answer_start": 420}], "id": "P_212_C_1267_Q4", "question": "On ha d'entrar la nau?"}, {"answers": [{"text": "canvi en la velocitat", "answer_start": 356}], "id": "P_212_C_1267_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha de fer per entrar a l'\u00f2rbita de transfer\u00e8ncia de Hohmann?"}]}, {"context": "A principis del segle xx, els estudis del matem\u00e0tic Paul Gerber i despr\u00e9s la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein van donar l'explicaci\u00f3 de la precessi\u00f3 observada. Aquest efecte \u00e9s molt petit: l'exc\u00e9s relativista d'avan\u00e7 del periheli de Mercuri \u00e9s nom\u00e9s de 42,98 segons d'arc per segle, i per tant calen poc m\u00e9s de dotze milions d'\u00f2rbites per a una volta sencera de m\u00e9s. Hi ha efectes semblants, per\u00f2 molt m\u00e9s petits, per a altres planetes: 8,62 segons d'arc per a Venus, 3,84 per a la Terra, 1,35 per a Mart, i 10,05 per a 1566 Icarus.[59][60]", "qas": [{"answers": [{"text": "Albert Einstein", "answer_start": 112}], "id": "P_212_C_1268_Q1", "question": "Qui va fer la teoria general de la relativitat?"}, {"answers": [{"text": "de la precessi\u00f3 observada", "answer_start": 151}], "id": "P_212_C_1268_Q2", "question": "Quina explicaci\u00f3 van donar els estudis del matem\u00e0tic Paul Gerber?"}, {"answers": [{"text": "poc m\u00e9s de dotze milions d'\u00f2rbites", "answer_start": 318}], "id": "P_212_C_1268_Q3", "question": "Quantes \u00f2rbites calen per a una volta sencera de m\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "42,98 segons d'arc per segle", "answer_start": 271}], "id": "P_212_C_1268_Q4", "question": "De quant \u00e9s l'exc\u00e9s relativista d'avan\u00e7 del periheli de Mercuri?"}]}, {"context": "A m\u00e9s dels cr\u00e0ters de di\u00e0metres que van des de centenars de metres fins a centenars de quil\u00f2metres, n'existeixen d'altres de mida descomunal com \u00e9s el cas del cr\u00e0ter Caloris, que t\u00e9 un di\u00e0metre de 1.300 km i que \u00e9s la major estructura geol\u00f2gica de la superf\u00edcie de Mercuri. L'impacte que el va produir va ser tan violent que va produir la sortida de lava del mantell i va crear un anell conc\u00e8ntric al voltant del cr\u00e0ter amb al\u00e7\u00e0ries que arriben als 2 km. A m\u00e9s, tamb\u00e9 se li atribueixen les fractures i escarpes al costat oposat del planeta.[37] En la geologia lunar, aquest tipus de cr\u00e0ters, que van quedar omplerts pel material magm\u00e0tic, reben el nom de mars lunars.", "qas": [{"answers": [{"text": "1.300 km", "answer_start": 197}], "id": "P_212_C_1269_Q1", "question": "Quin di\u00e0metre t\u00e9 el cr\u00e0ter Caloris?"}, {"answers": [{"text": "la major estructura geol\u00f2gica de la superf\u00edcie de Mercuri", "answer_start": 215}], "id": "P_212_C_1269_Q2", "question": "Com \u00e9s considerat el cr\u00e0ter Caloris??"}, {"answers": [{"text": "violent", "answer_start": 313}], "id": "P_212_C_1269_Q3", "question": "Com va ser l'impacte que va produir el cr\u00e0ter Caloris?"}, {"answers": [{"text": "lava", "answer_start": 350}], "id": "P_212_C_1269_Q4", "question": "Qu\u00e8 va sortir del mantell amb l'impacte?"}, {"answers": [{"text": "al costat oposat del planeta", "answer_start": 511}], "id": "P_212_C_1269_Q5", "question": "On li atribueixen fractures i escarpes al cr\u00e0ter Caloris?"}]}, {"context": "La primera nau espacial a arribar a Mercuri va ser la Mariner 10 de la NASA (1974\u201375).[17] La nau va utilitzar la gravetat de Venus per a ajustar la seva velocitat orbital, de manera que pogu\u00e9s arribar a Mercuri, i fou la primera nau a utilitzar aquesta assist\u00e8ncia gravitat\u00f2ria i la primera nau de la NASA a visitar m\u00e9s d'un planeta.[88] La Mariner 10 va fer les primeres imatges en primer pla de la superf\u00edcie de Mercuri, que immediatament van mostrar-ne els cr\u00e0ters, i tamb\u00e9 en va revelar moltes altres caracter\u00edstiques geol\u00f2giques, com les escarpes gegants, que despr\u00e9s s'han atribu\u00eft a l'efecte de la lleugera contracci\u00f3 del planeta causada pel refredament del seu nucli de ferro.[91] Desafortunadament, per la longitud del per\u00edode orbital de la Mariner 10, la mateixa cara del planeta estava il\u00b7luminada durant cadascuna de les passades que va fer la Mariner 10. Aix\u00f2 va fer que no fos possible l'observaci\u00f3 de les dues cares,[92] i va resultar en el mapa el 45% de la superf\u00edcie del planeta.[93]", "qas": [{"answers": [{"text": "la gravetat de Venus", "answer_start": 111}], "id": "P_212_C_1270_Q2", "question": "Qu\u00e8 va usar per ajustar la velocitat orbital?"}, {"answers": [{"text": "els cr\u00e0ters", "answer_start": 457}], "id": "P_212_C_1270_Q3", "question": "Qu\u00e8 van mostrar les imatges en primer pla de la superf\u00edcie?"}, {"answers": [{"text": "pel refredament del seu nucli de ferro", "answer_start": 646}], "id": "P_212_C_1270_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es produeix la contracci\u00f3 del planeta?"}, {"answers": [{"text": "l'observaci\u00f3 de les dues cares", "answer_start": 901}], "id": "P_212_C_1270_Q5", "question": "Qu\u00e8 no va poder fer la Mariner 10?"}]}, {"context": "Les dificultats inherents en observar Mercuri signifiquen que ha estat menys estudiat que altres planetes. El 1800, Johann Schr\u00f6ter en va fer observacions de la superf\u00edcie, i afirm\u00e0 haver vist muntanyes de m\u00e9s de 20 km d'al\u00e7ada. Friedrich Bessel va utilitzar els dibuixos de Schr\u00f6ter per a estimar, err\u00f2niament, el per\u00edode de rotaci\u00f3 de 24 hores i una inclinaci\u00f3 axial de 70\u00b0.[79] A la d\u00e8cada del 1880, Giovanni Schiaparelli cartografi\u00e0 el planeta m\u00e9s acuradament, i va suggerir que el per\u00edode de rotaci\u00f3 de Mercuri era de 88 dies, el mateix que el seu per\u00edode orbital a causa del seu acoblament de marea.[80] Aquest fenomen \u00e9s conegut com a rotaci\u00f3 s\u00edncrona i tamb\u00e9 existeix a la Lluna i la Terra. L'esfor\u00e7 de cartografiar la superf\u00edcie del planeta fou continuat per Eugenios Antoniadi, que va publicar un llibre el 1934 que n'inclo\u00efa dos mapes i les seves pr\u00f2pies observacions.[48] Bona part de les caracter\u00edstiques de la superf\u00edcie, particularment les caracter\u00edstiques d'albedo, agafen el nom del mapa d'Antoniadi.[81]", "qas": [{"answers": [{"text": "Les dificultats inherents en observar Mercuri", "answer_start": 0}], "id": "P_212_C_1271_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa que Mercuri hagi estat menys estudiat que els altres planetes?"}, {"answers": [{"text": "Johann Schr\u00f6ter", "answer_start": 116}], "id": "P_212_C_1271_Q2", "question": "Qui va observar la superf\u00edcie el 1800?"}, {"answers": [{"text": "88 dies", "answer_start": 523}], "id": "P_212_C_1271_Q3", "question": "Quin era el per\u00edode de rotaci\u00f3 segons Giovanni Schiaparelli?"}, {"answers": [{"text": "Eugenios Antoniadi", "answer_start": 768}], "id": "P_212_C_1271_Q4", "question": "Qui va publicar un llibre amb mapes del planeta?"}, {"answers": [{"text": "del mapa d'Antoniadi", "answer_start": 996}], "id": "P_212_C_1271_Q5", "question": "D'on agafen el nom les caracter\u00edstiques de la superf\u00edcie?"}]}, {"context": "L'Ag\u00e8ncia Espacial Europea (ESA, per les seves sigles angleses) van desenvolupar i llan\u00e7ar una missi\u00f3 conjunta amb el Jap\u00f3, anomenada BepiColombo, que orbitar\u00e0 Mercuri amb dues sondes: una per enregistrar el planeta i l'altra per estudiar-ne la magnetosfera.[109] La missi\u00f3 va ser llan\u00e7ada a l'espai amb un coet Ariane 5[110] el 20 d'octubre de 2018 des del Centre Espacial de Guiana de l'ESA, per tenir m\u00e9s avantatge per la posici\u00f3 equatorial, enviant un contenidor amb les dues sondes.[109] Aix\u00ed com la MESSENGER, la BepiColombo far\u00e0 passades properes a altres planetes de cam\u00ed cap a Mercuri, per obtenir-ne impulsos gravitacionals, i modificar la seva \u00f2rbita; passar\u00e0 per la Lluna i Venus i far\u00e0 unes quantes aproximacions a Mercuri abans d'entrar en \u00f2rbita.[109] Es far\u00e0 servir una combinaci\u00f3 de motors qu\u00edmics i i\u00f2nics, aquest \u00faltim donar\u00e0 for\u00e7a cont\u00ednuament durant intervals llargs.[111][109] La nau arribar\u00e0 a Mercuri el 2025.[112][113] La sonda amb el magnet\u00f2metre es far\u00e0 amb una \u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica; despr\u00e9s, els coets qu\u00edmics llan\u00e7aran la sonda cartogr\u00e0fica en una \u00f2rbita circular. Les dues sondes hi orbitaran durant un any terrestre.[109]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el Jap\u00f3", "answer_start": 111}], "id": "P_212_C_1272_Q1", "question": "Amb qui va llan\u00e7ar una missi\u00f3 conjunta l'Ag\u00e8ncia Espacial Europea?"}, {"answers": [{"text": "la magnetosfera", "answer_start": 242}], "id": "P_212_C_1272_Q4", "question": "Qu\u00e8 estudiar\u00e0 una de les sondes?"}, {"answers": [{"text": "qu\u00edmics i i\u00f2nics", "answer_start": 807}], "id": "P_212_C_1272_Q5", "question": "Quina combinaci\u00f3 de motors es far\u00e0 servir?"}]}]}, {"title": "Matilde di Shabran", "paragraphs": [{"context": "L'estrena de Matilde va ser posposat fins al final de la temporada d'\u00f2pera de manera que llibretista i compositor podrien tots dos acabar l'obra, per\u00f2 encara Rossini va haver de reutilitzar gran part de la seva pr\u00f2pia m\u00fasica. Va prendre m\u00fasica de Ricciardo e Zoraide, Ermione, i Eduardo e Cristina. Fins i tot va col\u00b7laborar amb el jove compositor Giovanni Pacini en tres dels n\u00fameros. La premsa no va ser amable amb el llibret, que \u00e9s un dels m\u00e9s llargs de Rossini. Van dir que era repetitiu, vulgar i excessivament llarg.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "fins al final de la temporada", "answer_start": 37}], "id": "P_371_C_2221_Q1", "question": "Quan va ser posposada l'estrena de Matilde?"}, {"answers": [{"text": "llibretista i compositor", "answer_start": 89}], "id": "P_371_C_2221_Q2", "question": "Qui podria acabar l'obra en ser posposada?"}, {"answers": [{"text": "gran part de la seva pr\u00f2pia m\u00fasica", "answer_start": 190}], "id": "P_371_C_2221_Q3", "question": "Qu\u00e8 va haver de reutilitzar Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Ricciardo e Zoraide, Ermione, i Eduardo e Cristina", "answer_start": 247}], "id": "P_371_C_2221_Q4", "question": "De qui va prendre m\u00fasica Rossini?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 367}], "id": "P_371_C_2221_Q5", "question": "En quants n\u00fameros va col\u00b7laborar Rossini amb el compositor Giovanni Pacini?"}]}, {"context": "Arriba Matilde al costat d'Aliprando. Matilde \u00e9s astuta i maneja a Corradino. Es presenta Ginardo i li diu a Aliprando que la comtessa d'Arco, promesa de Corradino, s'ha assabentat de l'arribada de Matilde. Com que no est\u00e0 disposada a perdre al seu prom\u00e8s decideix fer el possible per fer-la fora. Matilde es defensa amb enginy. Corradino acudeix alarmat per la discussi\u00f3 entre les dues dones. Corradino sembla sedu\u00eft per Matilde, per\u00f2 finalment li demana que es disculpi per l'afront a la comtessa. Matilde afirma que \u00e9s ell qui ha de disculpar-se.", "qas": [{"answers": [{"text": "astuta", "answer_start": 49}], "id": "P_371_C_2222_Q2", "question": "Com \u00e9s Matilde?"}, {"answers": [{"text": "la comtessa d'Arco", "answer_start": 123}], "id": "P_371_C_2222_Q4", "question": "Qui \u00e9s la promesa de Corradino?"}]}, {"context": "Matilde di Shabran \u00e9s principalment una \u00f2pera de conjunts, amb nom\u00e9s algunes \u00e0ries -cap per al tenor que t\u00e9 la part m\u00e9s dif\u00edcil.[15] La pe\u00e7a m\u00e9s notable de l'\u00f2pera \u00e9s el quintet de tretze minuts del primer acte. Representa el moment en qu\u00e8 Corradino, que t\u00e9 a les dones com a gran enemic, en gran sorpresa i desconcert \u00e9s travessat fins a la medul\u00b7la per la fletxa de Cupido. Aquesta \u00e9s la part m\u00e9s lenta. La segona meitat \u00e9s r\u00e0pida i retrata les emocions conflictives del tenor durant l'agitaci\u00f3 interior que l'envolta. Els altres cantants comenten amb diversi\u00f3 la situaci\u00f3. Tot aix\u00f2 \u00e9s un tour de force que nom\u00e9s un dels m\u00e9s grans compositors d'\u00f2pera podia aconseguir.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "una \u00f2pera de conjunts", "answer_start": 36}], "id": "P_371_C_2223_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Matilde di Shabran?"}, {"answers": [{"text": "el tenor", "answer_start": 470}], "id": "P_371_C_2223_Q2", "question": "Qui t\u00e9 la part m\u00e9s dif\u00edcil de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "el quintet de tretze minuts del primer acte", "answer_start": 167}], "id": "P_371_C_2223_Q3", "question": "Quina \u00e9s la pe\u00e7a m\u00e9s notable de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "per la fletxa de Cupido", "answer_start": 351}], "id": "P_371_C_2223_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es travessat Corradino?"}, {"answers": [{"text": "r\u00e0pida", "answer_start": 426}], "id": "P_371_C_2223_Q5", "question": "Com \u00e9s la segona meitat de l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Qu\u00c9s l'\u00faltima \u00f2pera italiana de Rossini en el g\u00e8nere semiserio, tot i que va ser originalment pensada com un melodramma giocoso i va tenir una gestaci\u00f3 molt peculiar.[5] S'hi barregen diverses l\u00ednies argumentals. Per un costat el conflicte entre una jove promesa a un vell rondinaire, per\u00f2 enamorada d'un jove ben plantat. Per una altra banda tamb\u00e9 hi trobem la m\u00e9s rom\u00e0ntica hist\u00f2ria de la lluita contra la tirania del vell duc Corradino, que ha empresonat injustament a Edoardo, fill del seu antic enemic Raimondo.", "qas": [{"answers": [{"text": "semiserio", "answer_start": 53}], "id": "P_371_C_2224_Q1", "question": "A quin g\u00e8nere pertany l'\u00faltima \u00f2pera italiana de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "com un melodramma giocoso", "answer_start": 102}], "id": "P_371_C_2224_Q2", "question": "Com va ser originalment pensada l'\u00faltima \u00f2pera italiana de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "diverses l\u00ednies argumentals", "answer_start": 184}], "id": "P_371_C_2224_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'hi barreja en l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "d'un jove ben plantat", "answer_start": 300}], "id": "P_371_C_2224_Q4", "question": "De qui estava enamorada la jove promesa?"}, {"answers": [{"text": "Corradino", "answer_start": 429}], "id": "P_371_C_2224_Q5", "question": "Qui ha empresonat injustament a Edoardo?"}]}, {"context": "L'obra, entre dos t\u00edtols de tanta experimentaci\u00f3 com Maometto II i Zelmira, no es troba entre les m\u00e9s populars de l'autor, i presenta evidents desigualtats, sobretot d'estructura al ser una obra molt llarga de tres hores i mitja (nom\u00e9s el primer acte dura m\u00e9s de dues hores i mitja). \u00c9s curi\u00f3s observar aquest fet si es t\u00e9 en compte el poc temps temps de qu\u00e8 va disposar Rossini per compondre-la i dels autopr\u00e9stecs habituals. Ja en l'obertura trobem la que utilitza a Eduardo e Cristina (1819), amb algunes variacions. Tamb\u00e9 utilitza material de Ricciardo e Zoraide (1818) per al cor Che ne dite?Pare un sogno! del primer acte i tamb\u00e9 per una part de l'\u00e0ria de Corradino del segon acte Anima mia, Matilde i tamb\u00e9 utilitzaria m\u00fasica de la bell\u00edssima La donna del lago (1819) per la marxa del Final I. Tot i aix\u00ed, cont\u00e9 nombres tan sublims que haurien de ser represos en \u00f2peres posteriors, i, sobretot, \u00e9s un excel\u00b7lent exemple del cam\u00ed cap a la maduresa en la consolidaci\u00f3 de l'escriptura rossiniana. L'argument \u00e9s original, estramb\u00f2tic i una mica conf\u00f3s per la quantitat de personatges que no facilita gaire el seguiment dram\u00e0tic i la comprensi\u00f3, per\u00f2 la m\u00fasica \u00e9s magn\u00edfica, amb un tractament vocal espectacular i amb una orquestraci\u00f3 a molta dist\u00e0ncia de la que es feia en aquella \u00e8poca i fins i tot uns quants anys despr\u00e9s.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "evidents desigualtats", "answer_start": 134}], "id": "P_371_C_2225_Q1", "question": "Qu\u00e8 presenta l'obra?"}, {"answers": [{"text": "tres hores i mitja", "answer_start": 210}], "id": "P_371_C_2225_Q2", "question": "Quina durada t\u00e9 l'obra?"}, {"answers": [{"text": "per la marxa del Final I", "answer_start": 775}], "id": "P_371_C_2225_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 utilitzaria Rossini la m\u00fasica de la bell\u00edssima La donna del lago?"}, {"answers": [{"text": "original, estramb\u00f2tic i una mica conf\u00f3s", "answer_start": 1015}], "id": "P_371_C_2225_Q4", "question": "Com \u00e9s l'argument de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "per la quantitat de personatges que no facilita gaire el seguiment dram\u00e0tic i la comprensi\u00f3", "answer_start": 1055}], "id": "P_371_C_2225_Q5", "question": "Per qu\u00e8 resulta l'argument de l'\u00f2pera una mica conf\u00f3s?"}]}, {"context": "Matilde, que no ha mort perqu\u00e8 el seu botx\u00ed va ser incapa\u00e7 de consumar la sent\u00e8ncia, se cita amb Isidoro. Edoardo s'aproxima on Matilde s'anava a reunir amb Isidoro. Tamb\u00e9 arriba Corradino, amb \u00e0nim de su\u00efcidar-se, seguit de Raimondo, Ginardo i Aliprando que intenten fer-lo claudicar de la seva intenci\u00f3. Isidoro, que ho est\u00e0 veient, s'uneix a ells. Corradino desisteix quan veu a Matilde sortir amb Edoardo. Li demana perd\u00f3 i aquesta demana clem\u00e8ncia per a la comtessa, argumentant que prou patiment tindr\u00e0 amb el menyspreu del m\u00f3n i amb la gelosia que li causar\u00e0 les noces de Corradino i Matilde. Encarreguen a Isidoro un sonet per a les n\u00fapcies i l'obra finalitza entre la felicitat general.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "perqu\u00e8 el seu botx\u00ed va ser incapa\u00e7 de consumar la sent\u00e8ncia", "answer_start": 24}], "id": "P_371_C_2226_Q1", "question": "Per qu\u00e8 no ha mort Matilde?"}, {"answers": [{"text": "su\u00efcidar-se", "answer_start": 202}], "id": "P_371_C_2226_Q4", "question": "Qu\u00e8 vol Corradino?"}, {"answers": [{"text": "quan veu a Matilde sortir amb Edoardo", "answer_start": 371}], "id": "P_371_C_2226_Q5", "question": "Quan desisteix Corradino de su\u00efcidar-se?"}]}]}, {"title": "Llotja de la Seda", "paragraphs": [{"context": "Un altre dels elements de la Llotja \u00e9s el seu jard\u00ed, l'anomenat Pati dels Tarongers, al qual s'accedeix a trav\u00e9s de la porta ponentina de la Sala de Contractaci\u00f3, plena de detalls escult\u00f2rics sorprenents. \u00c9s un espai tranquil i relaxant que cont\u00e9 diversos tarongers i xiprers i un safareig en forma d'estrela de huit puntes, que evoca el que hi havia anteriorment. Al seu voltant, hi ha uns bancs de pedra per descansar mentre s'observen les sat\u00edriques g\u00e0rgoles, els detalls de la fa\u00e7ana ponentina de la Sala de Contractaci\u00f3 i els de la del Consolat de Mar, al qual s'accedeix des del mateix pati per una ampla escala de pedra a l'aire lliure. Segons Joan Fuster, en aquest patiet se celebraven saraus i cerim\u00f2nies quan venien els reis de la dinastia dels \u00c0ustries[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pati dels Tarongers", "answer_start": 64}], "id": "P_148_C_883_Q1", "question": "Com s'anomena el jard\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "detalls escult\u00f2rics sorprenents", "answer_start": 172}], "id": "P_148_C_883_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi trobem en aquesta sala?"}, {"answers": [{"text": "de huit puntes", "answer_start": 309}], "id": "P_148_C_883_Q4", "question": "Com \u00e9s el safareig que hi trobem?"}, {"answers": [{"text": "sat\u00edriques", "answer_start": 442}], "id": "P_148_C_883_Q5", "question": "Com s\u00f3n les g\u00e0rgoles?"}]}, {"context": "El segle d'or valenci\u00e0 fou una etapa de gran desenvolupament econ\u00f2mic i de gran influ\u00e8ncia pol\u00edtica i cultural. Es va crear la Taula de Canvis i Dep\u00f2sits, una banca municipal en suport de les operacions comercials. La ind\u00fastria local, especialment la t\u00e8xtil, assol\u00ed un gran desenvolupament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial a la qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A les acaballes d'aquest segle, es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comer\u00e7, i Llu\u00eds de Sant\u00e0ngel, banquer valenci\u00e0 d'origen jueu, va sufragar el viatge a Am\u00e8rica de Crist\u00f2for Colom.", "qas": [{"answers": [{"text": "pol\u00edtica i cultural", "answer_start": 91}], "id": "P_148_C_884_Q1", "question": "Quines influ\u00e8ncies hi va haver al segle d'or?"}, {"answers": [{"text": "una banca municipal", "answer_start": 155}], "id": "P_148_C_884_Q2", "question": "Qu\u00e8 era la Taula de Canvis i Dep\u00f2sits?"}, {"answers": [{"text": "la t\u00e8xtil", "answer_start": 248}], "id": "P_148_C_884_Q3", "question": "Quina industria local es va desenvolupar m\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "de totes les parts d'Europa", "answer_start": 370}], "id": "P_148_C_884_Q4", "question": "D'on venien els mercaders?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds de Sant\u00e0ngel", "answer_start": 527}], "id": "P_148_C_884_Q5", "question": "Qui sufrag\u00e0 el viatge a Am\u00e8rica de Crist\u00f2for Colom?"}]}, {"context": "Les obres havien comen\u00e7at amb els enderrocaments de les cases, l'adequaci\u00f3 del vall i els lliuraments de materials al mestre d'obra de vila Francesc Biulaygua, dels quals tenim const\u00e0ncia des del 16 de gener del 1483 i d'entrega de pedres pels pedrapiquers el 15 de febrer. El comen\u00e7ament oficial de les obres pot considerar-se el 5 de febrer del 1483, i el 14 de mar\u00e7 es paguen els primers jornals a Pere Comte i a Joan Yvarra \u00abpro salarium eorum et sue comitive\u00bb. Al juny del 1483, es decideix pagar \u00ab...no a estalls sin\u00f3 a jornals\u00bb. En aquesta mateixa data, es decideix que el portal principal \u00ab...sia principiat a llavorar e les finestres que ab aquell seran contig\u00fces e tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artifici\u00f3s magisteri llavorada ab les imatges e ma\u00e7oneries e fullatges\u00bb. A partir d'aquest moment, van haver de comen\u00e7ar els treballs de picapedreria. L'octubre del 1483, el mestre d'obra de vila Biulaygua acaba els seus treballs en el vall i desapareix de la documentaci\u00f3[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "cases", "answer_start": 56}], "id": "P_148_C_885_Q1", "question": "Qu\u00e8 van enderrocar per poder comen\u00e7ar les obres?"}, {"answers": [{"text": "16 de gener del 1483", "answer_start": 196}], "id": "P_148_C_885_Q2", "question": "Quan van comen\u00e7ar a lliurar material al mestre d'obra?"}, {"answers": [{"text": "14 de mar\u00e7", "answer_start": 358}], "id": "P_148_C_885_Q3", "question": "Quan es van pagar els primers jornals?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Biulaygua", "answer_start": 140}], "id": "P_148_C_885_Q4", "question": "Qui era el mestre d'obra?"}, {"answers": [{"text": "de pedra picada", "answer_start": 711}], "id": "P_148_C_885_Q5", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 fet tot l'enfront?"}]}]}, {"title": "Rienzi", "paragraphs": [{"context": "Tot semblava encaixar perqu\u00e8 Wagner hagu\u00e9s trobat un lloc digne com a director, sense problemes amb el teatre i adequat per desenvolupar les seves activitats com a compositor. I aix\u00ed va ser al principi. Durant els dos anys que va estar a Riga va acabar el llibret complet i va comen\u00e7ar amplis esbossos dels dos primers actes de Rienzi per aquest teatre. Per\u00f2 diverses circumst\u00e0ncies van fer que el seu pas per Riga tamb\u00e9 fos tempestu\u00f3s.[4] El pitjor va ser la reaparici\u00f3 de Minna en la seva vida (feia un temps que s'havien separat). Quan la prima donna es va acomiadar del teatre de Riga, ell va proposar euf\u00f2ric a Amelia Planer, germana de Minna, que fou acceptada. Aquesta li va comunicar que Minna havia tornat derrotada i malalta, i el compositor va acceptar que vinguessin les dues germanes a Riga. Durant una curta temporada hi va haver un bon clima a la fam\u00edlia.[5] De seguida Amelia es va casar amb el militar rus Carl de Meck i varen sorgir desavinences entre les dues germanes. Mentrestant, la manera de treballar del jove director i els seus criteris de qualitat varen xocar amb els gustos m\u00e9s vulgars de Holtei. Tamb\u00e9 va entrar com a director de m\u00fasica religiosa un antic amic i protector Heinrich Dorn, el qual trobava desproporcionada la partitura de Rienzi. D'aquest compositor, va dirigir l'estrena de l'\u00f2pera Der Sch\u00f6ffe von Par\u00eds, per\u00f2 la seva relaci\u00f3 va anar a pitjor. Per acabar-ho de complicar, Minna va rebutjar proposicions deshonestes de Holtei, negativa que el va enfurismar. Per tot, no se li va renovar el contracte que anava a suposar una pujada important de sou i el seu lloc el va ocupar el mateix Dorn.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "tempestu\u00f3s", "answer_start": 425}], "id": "P_194_C_1159_Q2", "question": "Com va ser el pas de Wagner per Riga?"}, {"answers": [{"text": "Carl de Meck", "answer_start": 923}], "id": "P_194_C_1159_Q3", "question": "Amb qui es va casar Amelia?"}, {"answers": [{"text": "proposicions deshonestes de Holtei", "answer_start": 1435}], "id": "P_194_C_1159_Q4", "question": "Qu\u00e8 va rebutjar Minna?"}]}, {"context": "El mateix Wagner confessa deure molt en aquesta obra a Spontini i el seu Fernando Cortez. Des del punt de vista teatral, Rienzi \u00e9s una continuaci\u00f3 de les \u00faltimes creacions de Weber, per\u00f2 sense el talent musical i el misteri tel\u00b7l\u00faric de qu\u00e8 fan gala les millors p\u00e0gines de Der Freisch\u00fctz i Oberon. Hi ha tamb\u00e9 influ\u00e8ncies de Meyerbeer, Bellini, de La flauta m\u00e0gica mozartiana i fins i tot del Fidelio beethoveni\u00e0. Per aix\u00f2 es pot dir que Rienzi \u00e9s una obra impersonal en el seu conjunt, encara que hi hagi g\u00e8rmens de leitmotiv, valentes troballes t\u00edmbriques, girs mel\u00f2dics molt personals i certa tend\u00e8ncia al cromatisme caracter\u00edstic de l'art wagneri\u00e0 posterior.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "de les \u00faltimes creacions de Weber", "answer_start": 147}], "id": "P_194_C_1160_Q1", "question": "De qui \u00e9s una continuaci\u00f3 Rienzi?"}, {"answers": [{"text": "el talent musical i el misteri tel\u00b7l\u00faric", "answer_start": 193}], "id": "P_194_C_1160_Q3", "question": "De qu\u00e8 fan gala les millors p\u00e0gines de Der Freisch\u00fctz i Oberon?"}, {"answers": [{"text": "impersonal", "answer_start": 457}], "id": "P_194_C_1160_Q4", "question": "Com \u00e9s considera Rienzi en el seu conjunt?"}, {"answers": [{"text": "de l'art wagneri\u00e0 posterior", "answer_start": 634}], "id": "P_194_C_1160_Q5", "question": "De qui \u00e9s pr\u00f2pia la tend\u00e8ncia al cromatisme?"}]}, {"context": "Si ens centrem en Catalunya, el Liceu, un teatre de tanta tradici\u00f3 wagneriana, nom\u00e9s ha ofert aquesta \u00f2pera en tres ocasions al llarg de la seva hist\u00f2ria: la primera va ser la temporada 1950-1951 amb el gran Max Lorenz en el rol del trib\u00fa; la segona, la temporada 2000-2001 en versi\u00f3 concert sota la direcci\u00f3 de Sebastian Weigle; i la tercera, la temporada 2012-2013, de nou en versi\u00f3 concert. Tanmateix, \u00e9s curi\u00f3s observar que tot i la poca pres\u00e8ncia de Rienzi al Liceu, la primera m\u00fasica de Wagner que es va interpretar al coliseu de La Rambla fou, precisament, l'obertura de Rienzi. Va ser el 6 de febrer de 1874.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "Catalunya", "answer_start": 18}], "id": "P_194_C_1161_Q1", "question": "On \u00e9s el Liceu?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 111}], "id": "P_194_C_1161_Q2", "question": "Quantes vegades ha ofert el Liceu l'obra?"}, {"answers": [{"text": "l'obertura de Rienzi", "answer_start": 564}], "id": "P_194_C_1161_Q3", "question": "Quina m\u00fasica de Wagner va ser la primera que s'interpret\u00e0 al Liceu?"}, {"answers": [{"text": "Sebastian Weigle", "answer_start": 312}], "id": "P_194_C_1161_Q4", "question": "Qui va dirigir el concert en la segona temporada?"}, {"answers": [{"text": "6 de febrer de 1874", "answer_start": 596}], "id": "P_194_C_1161_Q5", "question": "Quan es va interpretar l'obertura de Rienzi?"}]}, {"context": "Una carta del compositor adre\u00e7ada a Fr\u00e9d\u00e9ric Villot fixa ben b\u00e9 el lloc just que se li ha d'assenyalar dins de la producci\u00f3 wagneriana: \u00abVull parlar-vos de passada d'una \u00f2pera meva que precedeix a Der fliegende Holl\u00e4nder, o sigui Rienzi, \u00f2pera on es troba el foc, l'esplendor\u00f3s esclat de la jovenesa i que va donar-me el meu primer triomf a Alemanya no solament quan s'estren\u00e0 amb gran \u00e8xit a Dresden sin\u00f3 tamb\u00e9 despr\u00e9s, representada successivament en molts altres teatres. Aquesta obra vaig concebre-la i executar-la dominat per un sentit d'emulaci\u00f3 engendrat en mi per les impressions que em produ\u00efen les \u00f2peres heroiques de Spontini i el g\u00e8nere brillant que es representava en la Grand Op\u00e9ra de Par\u00eds, d'on m'han arribat obres que porten el nom d'Auber, de Meyerbeer i de H\u00e1levy. Vaig acabar Rienzi durant la primera estada a Par\u00eds, tenint a la vista les esplendors de la grand op\u00e9ra i essent jo prou presumptu\u00f3s per a concebre el desig i fins a l'esperan\u00e7a de veure-hi representada la meva obra. Quan escrivia el llibre de Rienzi, vaig cercar un llibre d'\u00f2pera en qu\u00e8 pogu\u00e9s aglutinar totes les formes admeses i fins i tot obligat\u00f2ries en la grand op\u00e9ra pr\u00f2piament dita\u00bb.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Fr\u00e9d\u00e9ric Villot", "answer_start": 36}], "id": "P_194_C_1162_Q1", "question": "A qui va escriure el compositor?"}, {"answers": [{"text": "Dresden", "answer_start": 393}], "id": "P_194_C_1162_Q3", "question": "On s'estren\u00e0 a Alemanya l'obra?"}, {"answers": [{"text": "durant la primera estada a Par\u00eds", "answer_start": 802}], "id": "P_194_C_1162_Q4", "question": "Quan va acabar el compositor el llibre de Rienzi?"}, {"answers": [{"text": "en la Grand Op\u00e9ra de Par\u00eds", "answer_start": 677}], "id": "P_194_C_1162_Q5", "question": "On es representava Meyerbeer?"}]}, {"context": "Finalment es va poder estrenar el 20 d'octubre de 1842 al K\u00f6niglich S\u00e4chsisches Hoftheater de Dresden i va rebre una molt bona acollida,[21] malgrat la seva durada: m\u00e9s de sis hores, tot comptant els quatre intermedis. Es van fer dues representacions en una setmana.[22] A Dresden, l'\u00f2pera va quedar en el repertori permanent, i es va representar durant molt de temps dues vegades per setmana.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "20 d'octubre de 1842", "answer_start": 34}], "id": "P_194_C_1163_Q1", "question": "Quan es va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "al K\u00f6niglich S\u00e4chsisches Hoftheater de Dresden", "answer_start": 55}], "id": "P_194_C_1163_Q2", "question": "On es va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "molt bona", "answer_start": 117}], "id": "P_194_C_1163_Q3", "question": "Quina acollida va rebre l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 200}], "id": "P_194_C_1163_Q5", "question": "Quants intermedis tenia?"}]}, {"context": "Richard va desenvolupar en aquesta \u00e8poca de mis\u00e8ria i privacions una activitat compositiva considerable. Un cop va acabar Rienzi, i havent perdut totes les esperances de representar-la a Fran\u00e7a, ho va intentar a Alemanya, especialment a Dresden, on tenia amics que lluitaven per veure-la als escenaris. I el gran moment li va arribar la primavera de 1842 i per partida doble, en ser-li acceptades Rienzi a Dresden i Der fliegende Holl\u00e4nder a Berl\u00edn. El principal mitjancer a Dresden hauria sigut Wilhelm Fischer, el director del cor, i a Berl\u00edn sembla que va ser decisiva la recomanaci\u00f3 de Meyerbeer.[14] El teatre de Dresden comen\u00e7ava a tenir fama de tenir unes instal\u00b7lacions adequades, personal veter\u00e0, alt nivell dels m\u00fasics i del cor.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Wilhelm Fischer", "answer_start": 496}], "id": "P_194_C_1164_Q2", "question": "Qui era el director del cor en Dresden?"}, {"answers": [{"text": "Meyerbeer", "answer_start": 590}], "id": "P_194_C_1164_Q3", "question": "De qui va ser decisiva la recomanaci\u00f3 a Berl\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "adequades", "answer_start": 678}], "id": "P_194_C_1164_Q4", "question": "Com eren les instal\u00b7lacions del teatre de Dresden?"}, {"answers": [{"text": "una activitat compositiva considerable", "answer_start": 65}], "id": "P_194_C_1164_Q5", "question": "Qu\u00e8 va desenvolupar Richard en l'\u00e8poca de privacions?"}]}]}, {"title": "Leptictidium", "paragraphs": [{"context": "Leptictidium ha estat descrit com \u00abun dels animals m\u00e9s estranys que vivien [a Messel]\u00bb.[4] La seva anatomia combina car\u00e0cters for\u00e7a primitius, incloent-hi parts del crani i les dents, amb elements que demostren un alt grau d'especialitzaci\u00f3. Aquesta barreja de car\u00e0cters fa que costi determinar-ne les relacions amb altres grups de mam\u00edfers. Segons l'esp\u00e8cie, Leptictidium feia 60\u201390 cm de llargada[5] (dels quals m\u00e9s de la meitat corresponien a la cua)[6] i 20 cm d'al\u00e7ada.[7] Pesava un parell de quilograms.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels animals m\u00e9s estranys", "answer_start": 35}], "id": "P_136_C_811_Q1", "question": "Com han descrit al Leptictidium?"}, {"answers": [{"text": "for\u00e7a primitius", "answer_start": 126}], "id": "P_136_C_811_Q2", "question": "Quins car\u00e0cters trobem a la seva anatomia?"}, {"answers": [{"text": "un alt grau d'especialitzaci\u00f3", "answer_start": 211}], "id": "P_136_C_811_Q3", "question": "Qu\u00e8 demostren alguns elements?"}, {"answers": [{"text": "60\u201390 cm de llargada", "answer_start": 378}], "id": "P_136_C_811_Q4", "question": "Quan feia de llargada?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de la meitat", "answer_start": 414}], "id": "P_136_C_811_Q5", "question": "Quina part de la llargada del seu cos era la cua?"}]}, {"context": "En la seva descripci\u00f3 de Leptictidium, publicada el 1962, Heinz Tobien inclogu\u00e9 el g\u00e8nere entre els lept\u00edctids, una fam\u00edlia de mam\u00edfers insect\u00edvors de l'Eoc\u00e8 distribu\u00efts principalment per Nord-am\u00e8rica,[28] referint-s'hi com a \u00ables crimeres restes d'un lept\u00edctid trobades a Europa\u00bb.[29] El 1974, Bernard Sig\u00e9 cre\u00e0 la subfam\u00edlia dels pseudorrincocionins per encabir-hi Pseudorhyncocyon cayluxi, una esp\u00e8cie de les fosforites del Carc\u00ed.[30] Tanmateix, la taxonomia proposada per Sig\u00e9 pat\u00ed canvis importants en els anys seg\u00fcents. El 1985, Gerhard Storch i Adrian Lister elevaren els pseudorrincocionins a la categoria de fam\u00edlia,[31] mentre que el 1989 el material assignat a P. cayluxi fou redescrit com a Leptictidium ginsburgi i Leptictidium sigei per Christian Mathis.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "insect\u00edvors", "answer_start": 136}], "id": "P_136_C_813_Q1", "question": "Quin tipus de mam\u00edfers eren?"}, {"answers": [{"text": "l'Eoc\u00e8", "answer_start": 151}], "id": "P_136_C_813_Q2", "question": "De quin per\u00edode s\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "Bernard Sig\u00e9", "answer_start": 295}], "id": "P_136_C_813_Q3", "question": "Qui cre\u00e0 la subfam\u00edlia els pseudorrincocionins?"}, {"answers": [{"text": "a la categoria de fam\u00edlia", "answer_start": 599}], "id": "P_136_C_813_Q4", "question": "A qu\u00e8 foren elevats els pseudorrincocionins el 1985?"}]}, {"context": "S'han trobat f\u00f2ssils perfectament conservats de tres esp\u00e8cies diferents de Leptictidium al jaciment de Messel (Alemanya). Se n'han preservat les marques del p\u00e8l i els continguts de l'est\u00f3mac, que mostren que eren omn\u00edvors que s'alimentaven d'insectes, sargantanes i petits mam\u00edfers.[7][21] L'holotip de L. tobieni tamb\u00e9 tenia trossos de fulles i una gran quantitat de sorra a l'abdomen. Malgrat que no hi ha cap dubte que inger\u00ed la sorra,[22] no s'ha pogut determinar amb certesa si consum\u00ed les fulles en vida o simplement es trobaven a sota de l'esp\u00e8cimen quan fou enterrat.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "de tres", "answer_start": 45}], "id": "P_136_C_814_Q1", "question": "De quantes esp\u00e8cies s'han trobat f\u00f2ssils?"}, {"answers": [{"text": "Messel", "answer_start": 103}], "id": "P_136_C_814_Q2", "question": "On es van trobar?"}, {"answers": [{"text": "que eren omn\u00edvors", "answer_start": 204}], "id": "P_136_C_814_Q3", "question": "Qu\u00e8 ens mostren els contiguts del est\u00f3macs?"}]}, {"context": "Leptictidium vivia als boscos subtropicals que cobrien gran part d'Europa durant l'Eoc\u00e8. Des del principi d'aquesta \u00e8poca, la temperatura del planeta an\u00e0 pujant fins a assolir el m\u00e0xim t\u00e8rmic del Paleoc\u00e8-Eoc\u00e8, un episodi d'escalfament r\u00e0pid i intens (d'entre 5 i 8 \u00b0C) que dur\u00e0 aproximadament 170.000 anys.[24] Malgrat que alguns grups marins, com els foramin\u00edfers bent\u00f2nics, patiren grans extincions a causa del m\u00e0xim t\u00e8rmic, el seu efecte sobre els mam\u00edfers fou un augment de la taxa d'especiaci\u00f3 i de les migracions.[25] Les temperatures de les regions polars eren molt m\u00e9s altes que avui en dia. Els boscos temperats arribaven fins als pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45\u00b0 de latitud nord.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "subtropicals", "answer_start": 30}], "id": "P_136_C_815_Q1", "question": "En quins boscos vivien?"}, {"answers": [{"text": "r\u00e0pid i intens", "answer_start": 235}], "id": "P_136_C_815_Q2", "question": "Com va ser l'episodi d'escalfament?"}, {"answers": [{"text": "grans extincions", "answer_start": 384}], "id": "P_136_C_815_Q3", "question": "Qu\u00e8 van patir alguns grups marins?"}, {"answers": [{"text": "un augment de la taxa d'especiaci\u00f3 i de les migracions", "answer_start": 464}], "id": "P_136_C_815_Q4", "question": "Quin efecte va tenir el m\u00e0xim t\u00e8rmic en els mam\u00edfers?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s altes", "answer_start": 573}], "id": "P_136_C_815_Q5", "question": "Com eren les temperatures polars comparades amb les d'avui en dia?"}]}]}, {"title": "Robert Campin", "paragraphs": [{"context": "El 1909, el professor belga George Hulin de Loo el va relacionar amb el pintor Jacques Daret i finalment l'identific\u00e0 com a Robert Campin. Posteriorment es varen desenvolupar noves hip\u00f2tesis que opinaven que el mestre de Fl\u00e9malle era Rogier van der Weyden, i fins i tot en vinculaven les obres a m\u00e9s d'un autor del seu taller. El cas m\u00e9s fam\u00f3s va ser el del Tr\u00edptic de l'Anunciaci\u00f3 o Tr\u00edptic de Merode (The Cloisters, Nova York), actualment atribu\u00eft a Robert Campin.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "professor", "answer_start": 12}], "id": "P_496_C_2971_Q1", "question": "Qu\u00e8 era George Hulin de Loo?"}, {"answers": [{"text": "Rogier van der Weyden", "answer_start": 234}], "id": "P_496_C_2971_Q2", "question": "Qui era el mestre de Fl\u00e9malle segons opinaven les noves hip\u00f2tesis?"}, {"answers": [{"text": "el del Tr\u00edptic de l'Anunciaci\u00f3 o Tr\u00edptic de Merode", "answer_start": 351}], "id": "P_496_C_2971_Q3", "question": "Quin va ser el cas m\u00e9s fam\u00f3s?"}]}, {"context": "Tot i no estar documentat que hagu\u00e9s rebut cap mestratge, en la seva obra es detecta un proc\u00e9s d'observaci\u00f3 de la paleta de Broederlam ampliat amb l'estudi de l'escultura de Claus Sluter.[14] El seu coneixement en aquest terreny es manifesta en algunes grisalles del dors de Les noces de la Mare de D\u00e9u (El Prado), La Sant\u00edssima Trinitat (Institut St\u00e4del) o L'Anunciaci\u00f3 (The Cloisters). Destaca la cerca d'una perspectiva com a La Nativitat de Dijon amb una barraca molt oberta, o disposant la composici\u00f3 en una mena de capsa sense un dels seus costats com a L'Anunciaci\u00f3. Amb aquests estratagemes aconseguia una perspectiva obliqua, com s'observa a La Mare de D\u00e9u davant la llar de foc (National Gallery de Londres).[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "que hagu\u00e9s rebut cap mestratge", "answer_start": 26}], "id": "P_496_C_2972_Q1", "question": "Qu\u00e8 no ha estat documentat?"}, {"answers": [{"text": "un proc\u00e9s d'observaci\u00f3 de la paleta de Broederlam ampliat amb l'estudi de l'escultura de Claus Sluter", "answer_start": 85}], "id": "P_496_C_2972_Q2", "question": "Qu\u00e8 es detecta en la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "El Prado", "answer_start": 304}], "id": "P_496_C_2972_Q3", "question": "On \u00e9s l'obra Les noces de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "La Nativitat de Dijon", "answer_start": 429}], "id": "P_496_C_2972_Q4", "question": "En quina pintura \u00e9s destaca la cerca de perspectiva amb una barraca molt oberta?"}, {"answers": [{"text": "obliqua", "answer_start": 626}], "id": "P_496_C_2972_Q5", "question": "Quina perspectiva s'observa a La Mare de D\u00e9u?"}]}, {"context": "Entre 1433 i 1442, per enc\u00e0rrec de Felip el Bo, Robert Campin va dissenyar un conjunt de paraments lit\u00fargics. El conjunt, conegut com a Chapelle, l'integraven tres capes pluvials i dos frontals d'altar. La confecci\u00f3 va correspondre probablement al taller de Thierry du Chastel, un artes\u00e0 originari de Par\u00eds. Les vestimentes, utilitzades com ornaments lit\u00fargics en els serveis d'oraci\u00f3 de l'orde del Tois\u00f3 d'Or, es poden considerar com una resposta art\u00edstica al Retaule de Gant dels germans Van Eyck, finalitzat el 1432. Els personatges de les capes s\u00f3n variacions de les figures de la deisi del Retaule de Gant obert, especialment en els trets de la imatge de sant Joan. Les tres capes, que es conserven al Kunsthistorisches Museum de Viena, tenen com a figures centrals: Crist, Maria i Sant Joan Baptista, que estan acompanyats dels tres arc\u00e0ngels \u2013Gabriel, Miquel i Rafael, respectivament\u2013.[17] Les capes estan formades per fileres conc\u00e8ntriques de sants, imatges de la mare de D\u00e9u o cors d'\u00e0ngels al voltant de la figura central. Estan confeccionades amb fil d'or i argent amb seda i perles.", "qas": [{"answers": [{"text": "un conjunt de paraments lit\u00fargics", "answer_start": 75}], "id": "P_496_C_2973_Q1", "question": "Qu\u00e8 va dissenyar Robert Campin per enc\u00e0rrec de Felip el Bo?"}, {"answers": [{"text": "Entre 1433 i 1442", "answer_start": 0}], "id": "P_496_C_2973_Q2", "question": "Quan va dissenyar Campin per enc\u00e0rrec de Felip el Bo un conjunt de paraments lit\u00fargics?"}, {"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 301}], "id": "P_496_C_2973_Q4", "question": "D'on era Thierry du Chastel?"}, {"answers": [{"text": "tres arc\u00e0ngels \u2013Gabriel, Miquel i Rafael, respectivament\u2013", "answer_start": 834}], "id": "P_496_C_2973_Q5", "question": "Qui acompanyen les figures centrals de Crist, Maria i Sant Joan Baptista?"}]}, {"context": "Es va casar el 1422 amb Ysabiel de Stoquain, una v\u00eddua set anys m\u00e9s gran que ell; no varen tenir fills. El 1432 es va veure implicat en un esc\u00e0ndol i va ser condemnat a un any d'exili per haver mantingut relacions extramatrimonials amb Laurence Polette. La intercessi\u00f3 de la comtessa d'Holanda i Hainault, Margarida de Borgonya, va permetre que se li commut\u00e9s la pena per una multa de cinquanta sous, la qual cosa denota els cercles de poder en el que es movia, si b\u00e9 aquest incident li va suposar una certa marginaci\u00f3 social.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ysabiel de Stoquain", "answer_start": 24}], "id": "P_496_C_2974_Q1", "question": "Amb qui es va casar?"}, {"answers": [{"text": "1422", "answer_start": 15}], "id": "P_496_C_2974_Q2", "question": "Quan es va casar amb Ysabiel de Stoquain?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 55}], "id": "P_496_C_2974_Q3", "question": "Quants anys era m\u00e9s gran que ell Ysabiel de Stoquain?"}, {"answers": [{"text": "per haver mantingut relacions extramatrimonials amb Laurence Polette", "answer_start": 184}], "id": "P_496_C_2974_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va ser condemnat a un any d'exili?"}, {"answers": [{"text": "Margarida de Borgonya", "answer_start": 306}], "id": "P_496_C_2974_Q5", "question": "Qui era la comtessa d'Holanda i Hainault?"}]}, {"context": "Un exemple de c\u00f2pia d'una s\u00e8rie quasi sencera de la seva obra \u00e9s la que va realitzar el 1538 Ludger tom Ring el Vell. Es tracta de vuit panells coneguts com a \"Savis pagans i sibil\u00b7les\" que es troben al Museu Nacional d'Art i Cultura de M\u00fcnster. La s\u00e8rie original es va fer probablement per a la catedral de M\u00fcnster cap al 1435, i hi figuraven retrats dels cinc homes savis pagans (Milesi, Balaam, Virgili, Albumasar, Hermes) i deu sibil\u00b7les (L\u00edbia, D\u00e8lfica, Eritrea, Fr\u00edgia, Tiburtina, Cumana, S\u00e0mia, Hel\u00b7lespontica, P\u00e8rsica, Cim\u00e8ria).[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "1538", "answer_start": 88}], "id": "P_496_C_2975_Q1", "question": "Quan va realitzar Ludger tom Ring el Vell una c\u00f2pia d'una s\u00e8rie quasi sencera de la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "\"Savis pagans i sibil\u00b7les\"", "answer_start": 159}], "id": "P_496_C_2975_Q2", "question": "Com es coneixen els vuit panells?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Nacional d'Art i Cultura de M\u00fcnster", "answer_start": 200}], "id": "P_496_C_2975_Q3", "question": "On es troben els vuit panells coneguts com a \"Savis pagans i sibil\u00b7les\"?"}, {"answers": [{"text": "per a la catedral de M\u00fcnster", "answer_start": 287}], "id": "P_496_C_2975_Q4", "question": "Per a qui es va fer probablement la s\u00e8rie original?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 357}], "id": "P_496_C_2975_Q5", "question": "Quants retrats d'homes pagans figuraven retrats a la s\u00e8rie original?"}]}, {"context": "Robert Campin va n\u00e9ixer a Valenciennes[6] al voltant de 1375, data que s'ha dedu\u00eft a partir d'un document de 1422 on s'indicava que tenia 47 anys. Est\u00e0 documentat que era pintor mestre a Tournai des del 1406 fins al 1440; va adquirir la ciutadania el 1410, fet que denota que no va ser Tournai el seu lloc de naixement, tot i que algunes fonts aix\u00ed ho han proposat. Va adquirir diversos immobles a la ciutat, vivint a la rue Chapeliers des de 1408 fins a 1420, quan es trasllad\u00e0 a la rue des Puits-l'eau, i el 1422 va comprar una altra casa a la rue des Corriers. El 1420 va ser un membre notable de la seva parr\u00f2quia; el 1423-1424 va ser vicedeg\u00e0 de la guilda de Sant Lluc d'orfebres i pintors. A partir de 1423 va estar comprom\u00e8s amb la revolta dels artesans enfrontats a l'aristocr\u00e0cia patr\u00edcia. En dos mandats diferents, 1425 i 1427, va ser nomenat Eswardeur, un c\u00e0rrec electe de la ciutat de Tournai. Entre 1425 i 1427 tamb\u00e9 va ser secretari de comptes de la ciutat, i el 1428 \"Guardi\u00e0 de l'esgl\u00e9sia de Saint Pierre\". Per\u00f2 el 1429, la seva participaci\u00f3 en la revolta li comport\u00e0 la prohibici\u00f3 d'exercir cap funci\u00f3 p\u00fablica i va ser condemnat a peregrinar a l'Abadia de Sant Geli, a la Proven\u00e7a. No es tornen a tenir not\u00edcies d'ell a Tournai fins al 1430.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Valenciennes", "answer_start": 26}], "id": "P_496_C_2976_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer Robert Campin?"}, {"answers": [{"text": "a partir d'un document de 1422 on s'indicava que tenia 47 anys", "answer_start": 83}], "id": "P_496_C_2976_Q2", "question": "Com s'ha dedu\u00eft la data de naixement de Robert Campin?"}, {"answers": [{"text": "des del 1406 fins al 1440", "answer_start": 195}], "id": "P_496_C_2976_Q3", "question": "Quan va ser pintor mestre segons el document del 1422 que parla d'ell?"}, {"answers": [{"text": "vicedeg\u00e0", "answer_start": 639}], "id": "P_496_C_2976_Q4", "question": "Qu\u00e8 va ser el 1423\u20131424 de la guilda de Sant Lluc d'orfebres i pintors?"}, {"answers": [{"text": "a l'aristocr\u00e0cia patr\u00edcia", "answer_start": 772}], "id": "P_496_C_2976_Q5", "question": "A qui estaven enfrontats els artesans?"}]}]}, {"title": "Cer\u00e0mica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau", "paragraphs": [{"context": "La caixa d'escala est\u00e0 coberta per una volta de creueria octogonal nervada amb arcs fets en ma\u00f3 vidriat de color caramel. L'espai de fons entre arcs est\u00e0 revestit en mosaic groc sobre fons blanc amb motius florals, dissenyat i confeccionat per Maragliano. La volta t\u00e9 unes finestres laterals, llevat d'una de les seves parets on, per guardar una simetria visual, se simula la finestra i el vitrall amb un conjunt en mosaic.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "de creueria", "answer_start": 45}], "id": "P_114_C_679_Q1", "question": "Com \u00e9s la volta que cobreix l'escala?"}, {"answers": [{"text": "vidriat", "answer_start": 96}], "id": "P_114_C_679_Q2", "question": "Com \u00e9s el ma\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "florals", "answer_start": 206}], "id": "P_114_C_679_Q3", "question": "Quins motius trobem a l'espai entre els arcs?"}, {"answers": [{"text": "Maragliano", "answer_start": 244}], "id": "P_114_C_679_Q4", "question": "Qui ho va dissenyar?"}, {"answers": [{"text": "la finestra", "answer_start": 373}], "id": "P_114_C_679_Q5", "question": "Qu\u00e8 es simula a una de les parets?"}]}, {"context": "Els dos pavellons de reconeixement, m\u00e9s petits i de planta baixa, no compten amb escultures del patr\u00f3 al frontal de l'edifici com a la resta dels pavellons modernistes. Al seu lloc, hi ha una imatge dels seus patrons: Sant Jordi i Santa Apol\u00b7l\u00f2nia enquadrats en un marc de pedra rectangular lobulat a la seva part superior. Un cas similar \u00e9s el pavell\u00f3 de Santa Vict\u00f2ria, de factura molt posterior (1926). Als pavellons de la segona etapa hi havia molt poca escultura i, en aquest cas, es va solucionar amb un mosaic d'estil molt convencional.", "qas": [{"answers": [{"text": "petits i de planta baixa", "answer_start": 40}], "id": "P_114_C_680_Q1", "question": "Com s\u00f3n els pavellons de reconeixement?"}, {"answers": [{"text": "escultures del patr\u00f3", "answer_start": 81}], "id": "P_114_C_680_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la resta de pavellons?"}, {"answers": [{"text": "una imatge dels seus patrons", "answer_start": 188}], "id": "P_114_C_680_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha al seu lloc?"}, {"answers": [{"text": "Sant Jordi i Santa Apol\u00b7l\u00f2nia", "answer_start": 218}], "id": "P_114_C_680_Q4", "question": "Qui s\u00f3n el seus patrons?"}, {"answers": [{"text": "1926", "answer_start": 399}], "id": "P_114_C_680_Q5", "question": "Quin any es va construir el pavell\u00f3 de Santa Vict\u00f2ria?"}]}, {"context": "Dom\u00e8nech i Montaner va utilitzar la cer\u00e0mica de manera intensiva a l'interior dels pavellons dedicats als malalts. A l'exterior s'hi troba, amb funcions decoratives, tant cer\u00e0mica pintada sobre portes i finestres, com elements corporis de cer\u00e0mica vidriada en pinacles, xemeneies i florons. Junt amb les peces policromades dels sostres en forma d'escates, aquestes peces mostren l'inter\u00e8s de l'arquitecte per la recerca de formes i motius plenament modernistes.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "de manera intensiva", "answer_start": 45}], "id": "P_114_C_681_Q1", "question": "Com va utilitzar la cer\u00e0mica?"}, {"answers": [{"text": "decoratives", "answer_start": 153}], "id": "P_114_C_681_Q2", "question": "Quines funcions t\u00e9 a l'exterior?"}, {"answers": [{"text": "vidriada", "answer_start": 248}], "id": "P_114_C_681_Q3", "question": "Com \u00e9s la cer\u00e0mica dels pinacles?"}, {"answers": [{"text": "d'escates", "answer_start": 345}], "id": "P_114_C_681_Q4", "question": "Quina forma tenen les peces del sostre?"}, {"answers": [{"text": "modernistes", "answer_start": 449}], "id": "P_114_C_681_Q5", "question": "Quins motius cercava?"}]}, {"context": "El distribu\u00efdor est\u00e0 acabat per una volta i l'avantsala per tres, totes amb la mateixa decoraci\u00f3 en mosaic. Les voltes s\u00f3n esf\u00e8riques i descansen sobre pilars integrats a les parets. Els dibuixos del mosaic contenen decoracions florals sobre uns fons de color taronja i forma de gran ll\u00e0grima invertida que neix de cadascun dels pilars, dirigint-se al centre de la volta, on coincideix amb unes formes geom\u00e8triques de color blau i groc. Tot el conjunt compta amb unes tonalitats c\u00e0lides i suaus que s'integren amb el vermell dels maons dels arcs lleugerament apuntats que separen les voltes entre si.", "qas": [{"answers": [{"text": "una", "answer_start": 32}], "id": "P_114_C_683_Q1", "question": "Quantes voltes acaben el distribu\u00efdor?"}, {"answers": [{"text": "esf\u00e8riques", "answer_start": 123}], "id": "P_114_C_683_Q2", "question": "Com s\u00f3n les voltes?"}, {"answers": [{"text": "blau i groc", "answer_start": 424}], "id": "P_114_C_683_Q4", "question": "De quin color s\u00f3n les formes del centre de la volta?"}, {"answers": [{"text": "vermell", "answer_start": 517}], "id": "P_114_C_683_Q5", "question": "De quin color s\u00f3n els maons?"}]}, {"context": "Envoltant l'edifici d'administraci\u00f3, a l'al\u00e7ada del primer pis hi ha setze panells, quatre de visibles directament des del carrer i la resta des de dins del recinte, que narren la hist\u00f2ria de l'hospital des dels seus or\u00edgens medievals (panells 1 a 11), els acords per a crear l'hospital de Sant Pau (panells 12 a 14) i l'acabament i inauguraci\u00f3 del centre assistencial modernista (panells 15 i 16). Estan fets en mosaic i, els catorze primers, s\u00f3n obra de Mario Maragliano amb dibuixos de Francesc Labarta qui va seguir el gui\u00f3 iconogr\u00e0fic de Dom\u00e8nech i Montaner. Varen ser realitzats entre 1908 i el 15 d'abril de 1911.[5] Els dos darrers recullen la inauguraci\u00f3 del propi hospital, daten de 1923 i varen ser realitzats per Llu\u00eds Br\u00fa.[11] El catorze primers segueixen un ordre cronol\u00f2gic i els dos \u00faltims es varen instal\u00b7lar en un rac\u00f3 habilitat de la fa\u00e7ana un cop acabades les obres i estan situats entre els que ocupen el lloc set\u00e8 i vuit\u00e8.", "qas": [{"answers": [{"text": "la hist\u00f2ria de l'hospital", "answer_start": 177}], "id": "P_114_C_684_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens narren els panells?"}, {"answers": [{"text": "setze", "answer_start": 69}], "id": "P_114_C_684_Q2", "question": "Quants panells hi ha?"}, {"answers": [{"text": "Mario Maragliano", "answer_start": 456}], "id": "P_114_C_684_Q3", "question": "De qui son obra els catorze primers?"}, {"answers": [{"text": "la inauguraci\u00f3", "answer_start": 649}], "id": "P_114_C_684_Q4", "question": "Qu\u00e8 es representa en els dos darrers panells?"}, {"answers": [{"text": "1923", "answer_start": 693}], "id": "P_114_C_684_Q5", "question": "De quin any s\u00f3n els dos darrers panells?"}]}]}, {"title": "Formatge de Ma\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Per exemple, l'any 2006 Coinga va exportar 43 tones de formatge, de les quals el 51% es va vendre a diferents pa\u00efsos d'Europa, el 44% als Estats Units, el 3% a Austr\u00e0lia i el 2% restant al Jap\u00f3, Xina i Canad\u00e0.[8] Dintre dels pa\u00efsos europeus, a Alemanya es van vendre la meitat que als Estats Units, la qual cosa representa el 25% del total i la major part, el 48%, dintre d'Europa. Altres importadors europeus importants van ser Dinamarca (el 17% del total europeu i el 9% del total a l'estranger), Regne Unit (8% del total europeu i el 4% del total de les exportacions), Pa\u00efsos Baixos (7% d'Europa i el 3% del m\u00f3n) i \u00c0ustria (7% d'Europa i el 3% del m\u00f3n); i en menor grau B\u00e8lgica (3% d'Europa), Fran\u00e7a (3% d'Europa), Finl\u00e0ndia (3% d'Europa) i Su\u00e8cia (3% d'Europa); mentre que Noruega, It\u00e0lia i Su\u00efssa totalitzen menys de l'1% d'exportacions europees.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "43", "answer_start": 43}], "id": "P_533_C_3193_Q1", "question": "Quantes tones de formatge va exportar Coinga el 2006?"}, {"answers": [{"text": "el 51%", "answer_start": 78}], "id": "P_533_C_3193_Q2", "question": "Quin tant per cent de formatge Coinga es va vendre a Europa?"}, {"answers": [{"text": "el 44%", "answer_start": 127}], "id": "P_533_C_3193_Q3", "question": "Quin tant per cent de formatge Coinga es va vendre als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "2%", "answer_start": 175}], "id": "P_533_C_3193_Q5", "question": "Quin tant per cent de formatge Coinga es va vendre al Jap\u00f3, Xina i Canad\u00e0?"}]}, {"context": "El proc\u00e9s d'elaboraci\u00f3 del formatge, o formatjat, ha estat durant molt de temps invariable a tots els llocs menorquins, on es fa seguint receptes molt antigues. Es tracta d'un ancestral conjunt d'operacions que ha estat transm\u00e8s de pares a fills, i la seva aplicaci\u00f3 defineix i origina l'aut\u00e8ntic formatge.[2] Tradicionalment era una feina de dones.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "formatjat", "answer_start": 39}], "id": "P_533_C_3194_Q1", "question": "Com es diu el proc\u00e9s d'elaboraci\u00f3 del formatge?"}, {"answers": [{"text": "invariable", "answer_start": 80}], "id": "P_533_C_3194_Q2", "question": "Com ha estat el formatjat durant molt temps a Menorca?"}, {"answers": [{"text": "seguint receptes molt antigues", "answer_start": 129}], "id": "P_533_C_3194_Q3", "question": "Com s'elabora el formatge a Menorca?"}, {"answers": [{"text": "de pares a fills", "answer_start": 229}], "id": "P_533_C_3194_Q4", "question": "Com s'ha transm\u00e8s la manera d'elaborar formatge?"}, {"answers": [{"text": "dones", "answer_start": 343}], "id": "P_533_C_3194_Q5", "question": "Tradicionalment qui elabora el formatge?"}]}, {"context": "La massa s\u00f2lida es recull a m\u00e0 amb un drap quadrat blanc de lli o cot\u00f3 fi anomenat \u00abfogasser\u00bb.[2] S'omple d'un a un cada drap amb llet quallada, intentant posar cada cop la mateixa quantitat, s'agafa el drap per les quatre puntes i es fa girar, de manera que, en premsar aix\u00ed la massa, aquesta s'escorre i el l\u00edquid surt per avall a trav\u00e9s del fogasser.[3] D'aquesta manera s'obt\u00e9 un brossat o recuit que es comercialitza a l'illa i s'usa molt en la gastronomia local, sobretot per farcir dol\u00e7os, per\u00f2 tamb\u00e9 per fer p\u00fadings, per exemple. Es tracta d'un brossat que t\u00e9 molt poc a veure amb el mat\u00f3, el burgos o la ricotta industrials que es comercialitzen a gran escala.", "qas": [{"answers": [{"text": "a m\u00e0", "answer_start": 26}], "id": "P_533_C_3195_Q1", "question": "Com es recull la massa s\u00f2lida?"}, {"answers": [{"text": "amb llet quallada", "answer_start": 126}], "id": "P_533_C_3195_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 s'omple cada drap?"}, {"answers": [{"text": "per les quatre puntes", "answer_start": 208}], "id": "P_533_C_3195_Q4", "question": "Per on s'agafa el drap?"}, {"answers": [{"text": "per avall a trav\u00e9s del fogasser", "answer_start": 321}], "id": "P_533_C_3195_Q5", "question": "Per on surt el l\u00edquid?"}]}, {"context": "El formatge de Ma\u00f3 \u00e9s ric en prote\u00efnes i l\u00edpids i no cont\u00e9 hidrats de carboni. Les cendres s\u00f3n l\u00f2gicament m\u00e9s pressents en el tipus artes\u00e0. Cont\u00e9 minerals com el calci i el f\u00f2sfor, per\u00f2 tamb\u00e9 sodi a causa de la pres\u00e8ncia de sal. Les taules seg\u00fcents detallen els seus components:", "qas": [{"answers": [{"text": "en prote\u00efnes i l\u00edpids", "answer_start": 26}], "id": "P_533_C_3196_Q1", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s ric el formatge de Ma\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "hidrats de carboni", "answer_start": 59}], "id": "P_533_C_3196_Q2", "question": "Qu\u00e8 no cont\u00e9 el formatge de Ma\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en el tipus artes\u00e0", "answer_start": 120}], "id": "P_533_C_3196_Q3", "question": "On s\u00f3n m\u00e9s present les cendres en el formatge de Ma\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la pres\u00e8ncia de sal", "answer_start": 197}], "id": "P_533_C_3196_Q4", "question": "Per qu\u00e8 cont\u00e9 sodi el formatge de Ma\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "calci i el f\u00f2sfor, per\u00f2 tamb\u00e9 sodi", "answer_start": 162}], "id": "P_533_C_3196_Q5", "question": "Quins minerals cont\u00e9 el formatge de Ma\u00f3?"}]}]}, {"title": "Akrotiri (Santor\u00ed)", "paragraphs": [{"context": "A la part sud-oest de l'excavaci\u00f3 \u00e9s on est\u00e0 ubicada la millor refer\u00e8ncia religiosa o lit\u00fargica d'aquesta comunitat. En aquest espai s'hi va descobrir una fossa amb gran quantitat de banyes, la gran majoria eren de cabres i un parell de banyes de c\u00e9rvol. En una capsa de fusta curosament elaborada, enmig de les banyes hi havia guardat un \u00eddol d'or, que mesurava 11 cm de llarg, 9 cm d'alt i pesava 180 g. El cos i el cap estaven modelats amb la t\u00e8cnica de la cera perduda, per\u00f2 es pot observar que les potes van ser afegides m\u00e9s tard. La casa m\u00e9s propera sembla que es dedicava a la cerim\u00f2nia de lustrum per als ritus d'iniciaci\u00f3, un tipus d'edificis que, fins al moment, nom\u00e9s es coneixien a Creta. Per altra banda, es van trobar alguns r\u00edtons (\u1fe5\u03c5\u03c4\u03cc\u03bd), uns objectes votius en forma d'animal, amb una elaborada decoraci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "A la part sud-oest de l'excavaci\u00f3", "answer_start": 0}], "id": "P_96_C_571_Q1", "question": "En quina part est\u00e0 situada la millor refer\u00e8ncia religiosa o lit\u00fargica de la comunitat?"}, {"answers": [{"text": "gran quantitat de banyes", "answer_start": 165}], "id": "P_96_C_571_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va descobrir en la fosa?"}, {"answers": [{"text": "la gran majoria eren de cabres i un parell de banyes de c\u00e9rvol", "answer_start": 191}], "id": "P_96_C_571_Q3", "question": "A qui pertanyien les banyes?"}, {"answers": [{"text": "En una capsa de fusta", "answer_start": 255}], "id": "P_96_C_571_Q4", "question": "On estava guardat l'\u00eddol d'or?"}, {"answers": [{"text": "180 g", "answer_start": 399}], "id": "P_96_C_571_Q5", "question": "Quant pesava l'\u00eddol d'or?"}]}, {"context": "La poblaci\u00f3 vivia b\u00e0sicament de la navegaci\u00f3 i el comer\u00e7. El poble posse\u00efa bens de Creta, del continent grec i de l'\u00c0sia Menor. Es pot afirmar que la ciutat es dedicava a diversos oficis, els quals es poden copsar en l'estudi de les excavacions de les cases. Hi va haver ind\u00fastria del metall, una de cer\u00e0mica, una de premsa de ra\u00efm i dos molins. Fins al moment, no hi ha resultats que indiquin clarament si es dedicaven a la construcci\u00f3 naval. L'alta qualitat de les pintures suggereix la resid\u00e8ncia d'artistes especialitzats. Quasi a cada casa hi havia un senzill teler, com ho demostra el gran nombre de pesos de teler trobats. Per les representacions dels cargols purpuris i del safr\u00e0 d'on es podien treure tints, es creu que les peces de roba de llana i lli van ser elaborades en color. Al camp, hi havia una agricultura diversa que es dedicava al cultiu de verdures i fruites com: les cebes, les llenties i els cigrons, el blat i l'ordi, les figues i els ra\u00efms, que eren populars, i els pistatxos, que ja eren coneguts. Pel que fa a la carn, en general es menjava la carn d'ovella i tamb\u00e9 de porc i bestiar bov\u00ed. Malgrat tot, a la cuina, el que es preparava m\u00e9s era el peix, juntament amb els musclos i les vieires. El vi es feia com encara actualment es fabrica a l'illa.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "la navegaci\u00f3 i el comer\u00e7", "answer_start": 32}], "id": "P_96_C_572_Q1", "question": "Quines eren les activitats de les que vivia b\u00e0sicament la poblaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la resid\u00e8ncia d'artistes especialitzats", "answer_start": 486}], "id": "P_96_C_572_Q2", "question": "Qu\u00e8 suggereix l'alta qualitat de les pintures?"}, {"answers": [{"text": "en color", "answer_start": 781}], "id": "P_96_C_572_Q3", "question": "Com es pensa que van ser elaborades les peces de roba de llana i lli?"}, {"answers": [{"text": "verdures i fruites", "answer_start": 862}], "id": "P_96_C_572_Q4", "question": "A quins cultius es dedicava l'agricultura?"}, {"answers": [{"text": "d'ovella i tamb\u00e9 de porc i bestiar bov\u00ed", "answer_start": 1077}], "id": "P_96_C_572_Q5", "question": "Quina carn es menjava?"}]}, {"context": "El fris dels Vaixells, de la casa de l'Oest, mostra dues ciutats i un viatge per mar d'una ciutat a una altra. Les ciutats estan integrades en un paisatge roc\u00f3s mostrat amb poca vegetaci\u00f3. Consten de cases individuals, que van ser col\u00b7locades sense perspectiva, les unes contra les altres. Les fa\u00e7anes estaven pintades fil per randa. Es poden distingir les parets de pedres irregulars, sovint de maons ordinaris, i les fa\u00e7anes eixalbades. Les parets de guix pintades en tons blau i ocre, i una casa d'un vermell brillant, tenen grans finestrals i sostres plans. Algunes cases tenen el sostre que recorda la forma d'una pinya. D'altra banda, un vist\u00f3s edifici est\u00e0 adornat com es coneix en la cultura minoica de les illes C\u00edclades, per tant, se'l considera un santuari sagrat. Un altre fresc a la mateixa habitaci\u00f3 mostra una petita estructura que podria ser una font sagrada.", "qas": [{"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 52}], "id": "P_96_C_573_Q1", "question": "Quantes ciutats mostra el fris dels Vaixells, de la casa de l'Oest?"}, {"answers": [{"text": "roc\u00f3s", "answer_start": 155}], "id": "P_96_C_573_Q2", "question": "Com \u00e9s el paisatge que es mostra?"}, {"answers": [{"text": "pedres irregulars, sovint de maons ordinaris", "answer_start": 367}], "id": "P_96_C_573_Q3", "question": "De qu\u00e8 estaven constru\u00efdes les parets?"}, {"answers": [{"text": "pinya", "answer_start": 619}], "id": "P_96_C_573_Q4", "question": "Quina forma tenen el sostre d'algunes cases?"}, {"answers": [{"text": "una font sagrada", "answer_start": 858}], "id": "P_96_C_573_Q5", "question": "Qu\u00e8 podria ser la petita estructura que mostra un altre fresc a la mateixa habitaci\u00f3?"}]}, {"context": "De tots els animals, per\u00f2, els que estan m\u00e9s representats en els frescs d'Akrotiri s\u00f3n els ocells, principalment, els ocells aqu\u00e0tics com els \u00e0necs. En els frescs, es poden recon\u00e8ixer f\u00e0cilment una esp\u00e8cie d'\u00e0necs egipcis mentre que la resta sembla que s\u00f3n una representaci\u00f3 lliure per part de l'artista. Tamb\u00e9 s'hi han trobat de manera recurrent, especialment en paisatges de primavera, orenetes, les quals tamb\u00e9 han servit per a adornar cer\u00e0mica. El que cal destacar m\u00e9s, per\u00f2, \u00e9s la funci\u00f3 dels coloms a Akrotiri. Diversos coloms adornen alguns vaixells, en particular, el casc de les embarcacions de vela, i es pensa que aquesta figura simbolitzava la funci\u00f3 de missatger d'aquest vaixell.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "els ocells aqu\u00e0tics com els \u00e0necs", "answer_start": 114}], "id": "P_96_C_574_Q1", "question": "Quina classe d'ocells s\u00f3n els m\u00e9s representats en el fresc?"}, {"answers": [{"text": "orenetes", "answer_start": 388}], "id": "P_96_C_574_Q2", "question": "Quins ocells han servit tamb\u00e9 per adornar cer\u00e0mica?"}, {"answers": [{"text": "Diversos coloms", "answer_start": 517}], "id": "P_96_C_574_Q3", "question": "Qu\u00e8 adornen diversos vaixells?"}, {"answers": [{"text": "la funci\u00f3 de missatger", "answer_start": 653}], "id": "P_96_C_574_Q4", "question": "Quina funci\u00f3 representen els coloms en els casc de les embarcacions de vela?"}, {"answers": [{"text": "egipcis", "answer_start": 214}], "id": "P_96_C_574_Q5", "question": "Quins \u00e0necs es poden recon\u00e8ixer f\u00e0cilment en els frescs?"}]}, {"context": "El bestiar no era freq\u00fcent a les C\u00edclades i encara m\u00e9s rarament a Akrotiri. En un dels murals, s'hi representen dos animals molt mal conservats davant una porta i un home. Tamb\u00e9 impressions de segells trobats mostren com a motiu un bou. Les imatges de bous descobertes a Delos estan vinculades a un sacrifici religi\u00f3s propi de la cultura minoica, \u00e9s a dir, a un santuari. Extraordin\u00e0riament, tamb\u00e9 s'ha descobert una escena amb ovelles i cabres en ramat.", "qas": [{"answers": [{"text": "El bestiar", "answer_start": 0}], "id": "P_96_C_575_Q1", "question": "Qu\u00e8 no era freq\u00fcent a les C\u00edclades?"}, {"answers": [{"text": "molt mal conservats", "answer_start": 124}], "id": "P_96_C_575_Q2", "question": "Com estan els animals que es representen davant una porta i un home?"}, {"answers": [{"text": "segells", "answer_start": 193}], "id": "P_96_C_575_Q3", "question": "On es poden trobar tamb\u00e9 impressions d'un bou?"}, {"answers": [{"text": "Delos", "answer_start": 271}], "id": "P_96_C_575_Q4", "question": "En quin lloc es van descobrir les imatges de bous?"}, {"answers": [{"text": "a un sacrifici religi\u00f3s propi de la cultura minoica", "answer_start": 294}], "id": "P_96_C_575_Q5", "question": "A qu\u00e8 estan vinculades les imatges de bous descobertes a Delos?"}]}, {"context": "La majoria dels personatges urbans estan coberts amb una mena de capa en blanc, vermell, ocre i blau-negre. En una representaci\u00f3 de pastors usen la mateixa roba amb un tall similar. Els frescs mostren, per tant, els diferents tipus de tapall o faldilles. Alguns personatges nom\u00e9s porten un cintur\u00f3 que t\u00e9 una tira de tela a l'entrecuix, amb els extrems que pengen de la part davantera i posterior. Es tracta principalment de persones que estan representades durant la realitzaci\u00f3 d'un treball f\u00edsic, com els pescadors, els remers o els pastors.", "qas": [{"answers": [{"text": "blanc, vermell, ocre i blau-negre", "answer_start": 73}], "id": "P_96_C_576_Q1", "question": "De quins colors \u00e9s la capa que cobreix la majoria dels personatges urbans?"}, {"answers": [{"text": "En una representaci\u00f3 de pastors", "answer_start": 108}], "id": "P_96_C_576_Q2", "question": "On s'utilitza la mateixa roba amb un tall similar?"}, {"answers": [{"text": "els diferents tipus de tapall o faldilles", "answer_start": 212}], "id": "P_96_C_576_Q3", "question": "Qu\u00e8 mostren els frescs?"}, {"answers": [{"text": "f\u00edsic", "answer_start": 493}], "id": "P_96_C_576_Q4", "question": "Quin tipus de treball estan fent les persones que estan representades?"}, {"answers": [{"text": "de tela", "answer_start": 314}], "id": "P_96_C_576_Q5", "question": "Com \u00e9s la tira que porta el cintur\u00f3?"}]}]}, {"title": "Problema d'Apol\u00b7loni", "paragraphs": [{"context": "El problema consistent a comptar el nombre de solucions de diferents tipus de problemes d'Apol\u00b7loni pertany al camp de la geometria enumerativa.[12][39] El nombre de solucions general per cadascun dels deu tipus de problema d'Apol\u00b7loni es mostra a la Taula 1 superior. Tot i aix\u00ed, algunes disposicions especials dels objectes donats poden fer canviar el nombre de solucions. Per exemple, com es mostra a la il\u00b7lustraci\u00f3 de la dreta, el problema d'Apol\u00b7loni no t\u00e9 soluci\u00f3 si una circumfer\u00e8ncia en cont\u00e9 una altra, ja que per tocar la circumfer\u00e8ncia interna \u00e9s necessari tallar l'externa, per\u00f2 la circumfer\u00e8ncia resolut\u00f2ria no pot tallar una circumfer\u00e8ncia i ser-hi alhora tangent. D'altra banda, si les tres circumfer\u00e8ncies donades s\u00f3n tangents en el mateix punt, llavors qualsevol circumfer\u00e8ncia tangent al mateix punt \u00e9s resolut\u00f2ria; aquest tipus de problema d'Apol\u00b7loni tenen infinites solucions. Si les tres circumfer\u00e8ncies donades s\u00f3n id\u00e8ntiques, existeixen tamb\u00e9 un nombre infinit de solucions. Si nom\u00e9s dues de les circumfer\u00e8ncies donades s\u00f3n id\u00e8ntiques, nom\u00e9s hi ha dues circumfer\u00e8ncies diferents; els centres de les infinites circumfer\u00e8ncies resolut\u00f2ries formen una hip\u00e8rbola, la qual cosa s'utilitza en un tipus de resoluci\u00f3 del problema d'Apol\u00b7loni.", "qas": [{"answers": [{"text": "deu", "answer_start": 202}], "id": "P_71_C_421_Q1", "question": "Quants tipus de problema d'Apol\u00b7loni hi ha?"}, {"answers": [{"text": "algunes disposicions especials dels objectes donats", "answer_start": 281}], "id": "P_71_C_421_Q2", "question": "Qu\u00e8 pot fer canviar el nombre de solucions?"}, {"answers": [{"text": "un nombre infinit", "answer_start": 968}], "id": "P_71_C_421_Q4", "question": "Quantes solucions existeixen si les tres circumfer\u00e8ncies donades s\u00f3n id\u00e8ntiques?"}, {"answers": [{"text": "una hip\u00e8rbola", "answer_start": 1170}], "id": "P_71_C_421_Q5", "question": "Quina figura formen els centres de les infinites circumfer\u00e8ncies resolut\u00f2ries?"}]}, {"context": "En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol\u00b7loni consisteix a construir circumfer\u00e8ncies que siguin tangents a tres circumfer\u00e8ncies donades. Apol\u00b7loni de Perge (ca. 262 BC \u2013 ca. 190 BC) propos\u00e0 i resolgu\u00e9 aquest problema fam\u00f3s a l'obra  \u1f18\u03c0\u03b1\u03c6\u03b1\u03af (Epapha\u00ed, \"Tang\u00e8ncies\"); l'obra s'ha perdut, per\u00f2 s'ha conservat una refer\u00e8ncia dels resultats feta el segle IV per Pappos d'Alexandria. Excloent les fam\u00edlies de posicions particulars que tenen infinites solucions, les que no en tenen cap, i les fam\u00edlies de posicions que, per simetria, tenen algunes solucions equivalents o impossibles, la resoluci\u00f3 general del problema proveeix vuit circumfer\u00e8ncies diferents que s\u00f3n tangents a les circumfer\u00e8ncies donades. Hi ha dues solucions per cada manera de separar les circumfer\u00e8ncies donades en dos subconjunts, que fan un total de vuit solucions (hi ha quatre maneres de separar un conjunt de tres elements en dos subconjunts).", "qas": [{"answers": [{"text": "tangents a tres circumfer\u00e8ncies donades", "answer_start": 105}], "id": "P_71_C_422_Q1", "question": "Com s'han de construir en geometria plana euclidiana les circumfer\u00e8ncies?"}, {"answers": [{"text": "Pappos d'Alexandria", "answer_start": 365}], "id": "P_71_C_422_Q3", "question": "Qui va fer al segle IV una refer\u00e8ncia als resultats?"}, {"answers": [{"text": "vuit circumfer\u00e8ncies diferents que s\u00f3n tangents a les circumfer\u00e8ncies donades", "answer_start": 630}], "id": "P_71_C_422_Q4", "question": "Qu\u00e8 proveeix la resoluci\u00f3 general del problema?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 847}], "id": "P_71_C_422_Q5", "question": "Quantes maneres hi ha per separar un conjunt de tres elements en dos subconjunts?"}]}, {"context": "En el segon enfocament, els radis de les circumfer\u00e8ncies donades s\u00f3n modificats en una quantitat \u0394r de manera que dues d'elles siguin tangents (es toquin).[38] El punt de tang\u00e8ncia corresponent s'utilitza com a centre d'inversi\u00f3 en una circumfer\u00e8ncia que interseca cadascuna de les dues circumfer\u00e8ncies tangents en dos punts. Sota la inversi\u00f3, les dues circumfer\u00e8ncies tangents es transformen en dues rectes paral\u00b7leles: el seu \u00fanic punt d'intersecci\u00f3 se situa a l'infinit despr\u00e9s de la inversi\u00f3, i per tant no es poden trobar. La mateixa inversi\u00f3 transforma la tercera circumfer\u00e8ncia en una altra circumfer\u00e8ncia. Les solucions del problema invertit han de ser (1) rectes paral\u00b7leles a les dues paral\u00b7leles donades i tangents a la tercera circumfer\u00e8ncia transformada, o b\u00e9 (2) una circumfer\u00e8ncia tangent a les dues paral\u00b7leles (amb radi igual a la meitat de dist\u00e0ncia entre les paral\u00b7leles) i tangent a la circumfer\u00e8ncia donada transformada. La reversi\u00f3 de la inversi\u00f3 i el reajustament del radi de totes les circumfer\u00e8ncies en \u0394r produeix les circumfer\u00e8ncies resolut\u00f2ries tangents a les tres circumfer\u00e8ncies originals.", "qas": [{"answers": [{"text": "en dues rectes paral\u00b7leles", "answer_start": 393}], "id": "P_71_C_423_Q1", "question": "En qu\u00e8 es transformen les dues circumfer\u00e8ncies tangents sota la inversi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "que dues d'elles siguin tangents", "answer_start": 110}], "id": "P_71_C_423_Q3", "question": "Quin resultat dona la modificaci\u00f3 dels radis de les circumfer\u00e8ncies en una quantitat \u0394r?"}, {"answers": [{"text": "a l'infinit", "answer_start": 461}], "id": "P_71_C_423_Q4", "question": "On es troba el punt d'intersecci\u00f3 de les dues circumfer\u00e8ncies tangents que es transformen en rectes paral\u00b7leles?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 1088}], "id": "P_71_C_423_Q5", "question": "Quantes s\u00f3n les circumfer\u00e8ncies originals?"}]}, {"context": "En el primer enfocament, les circumfer\u00e8ncies donades es redueixen o s'augmenten de mida (segons el tipus de tang\u00e8ncia)fins que una de les circumfer\u00e8ncies donades es transforma en un punt P.[37] Aix\u00ed, el problema d'Apol\u00b7loni degenera en el cas especial CCP, que consisteix a trobar una circumfer\u00e8ncia resolut\u00f2ria tangent a les dues circumfer\u00e8ncies donades restants i que passi pel punt P. La inversi\u00f3 en una circumfer\u00e8ncia centrada a P transforma les dues circumfer\u00e8ncies donades en noves circumfer\u00e8ncies, i la circumfer\u00e8ncia resolut\u00f2ria en una recta. Per tant, la soluci\u00f3 transformada \u00e9s una recta tangent a les dues circumfer\u00e8ncies donades transformades. Poden existir fins a quatre rectes resolut\u00f2ries, que es poden construir des dels centres homot\u00e8tics intern i extern de les dues circumfer\u00e8ncies. La reversi\u00f3 de la inversi\u00f3 a P i del canvi de mida transforma aquestes rectes resolut\u00f2ries en les circumfer\u00e8ncies resolut\u00f2ries desitjades del problema d'Apol\u00b7loni original. Les vuit solucions generals es poden obtenir reduint o augmentant les circumfer\u00e8ncies d'acord amb les tang\u00e8ncies internes i externes diferents de cada soluci\u00f3; no obstant aix\u00f2, es poden reduir a un punt circumfer\u00e8ncies diferents i aix\u00ed obtenir solucions diferents.", "qas": [{"answers": [{"text": "es redueixen o s'augmenten de mida", "answer_start": 53}], "id": "P_71_C_424_Q1", "question": "Qu\u00e8 els passa en el primer enfocament a les circumfer\u00e8ncies donades?"}, {"answers": [{"text": "en un punt P", "answer_start": 176}], "id": "P_71_C_424_Q2", "question": "En qu\u00e8 es transforma una de les circumfer\u00e8ncies donades?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s una recta tangent a les dues circumfer\u00e8ncies donades transformades", "answer_start": 585}], "id": "P_71_C_424_Q3", "question": "Quina \u00e9s la soluci\u00f3 transformada?"}, {"answers": [{"text": "fins a quatre", "answer_start": 670}], "id": "P_71_C_424_Q4", "question": "Quantes rectes resolut\u00f2ries poden existir?"}, {"answers": [{"text": "des dels centres homot\u00e8tics intern i extern de les dues circumfer\u00e8ncies", "answer_start": 728}], "id": "P_71_C_424_Q5", "question": "Des d'on es poden construir les rectes resolut\u00f2ries?"}]}, {"context": "L'enunciat general del problema d'Apol\u00b7loni demana la construcci\u00f3 d'una o m\u00e9s circumfer\u00e8ncies que siguin tangents a tres objectes donats en el pla. Els objectes poden ser una recta, un punt o una circumfer\u00e8ncia de qualsevol mida.[1][2][3][4] Aquests objectes poden ser col\u00b7locats en qualsevol disposici\u00f3 i es poden tallar els uns als altres; tot i aix\u00ed, se solen prendre diferents, \u00e9s a dir, que no coincideixin. Les solucions del problema d'Apol\u00b7loni de vegades s'anomenen Circumfer\u00e8ncies d'Apol\u00b7loni, tot i que aquest terme tamb\u00e9 s'usa per altres tipus de circumfer\u00e8ncies associades amb Apol\u00b7loni.", "qas": [{"answers": [{"text": "la construcci\u00f3 d'una o m\u00e9s circumfer\u00e8ncies que siguin tangents a tres objectes donats en el pla", "answer_start": 51}], "id": "P_71_C_425_Q1", "question": "Qu\u00e8 demana l'enunciat general del problema d'Apol\u00b7loni?"}, {"answers": [{"text": "una recta, un punt o una circumfer\u00e8ncia", "answer_start": 171}], "id": "P_71_C_425_Q2", "question": "Quins poden ser els objectes?"}, {"answers": [{"text": "de qualsevol", "answer_start": 211}], "id": "P_71_C_425_Q3", "question": "De quina mida han de ser els objectes?"}, {"answers": [{"text": "en qualsevol disposici\u00f3 i es poden tallar els uns als altres", "answer_start": 280}], "id": "P_71_C_425_Q4", "question": "Com s'han de col\u00b7locar els objectes?"}, {"answers": [{"text": "Circumfer\u00e8ncies d'Apol\u00b7loni", "answer_start": 474}], "id": "P_71_C_425_Q5", "question": "Quin nom reben de vegades les solucions del problema d'Apol\u00b7loni?"}]}, {"context": "Les dues arrels de qualsevol equaci\u00f3 de segon grau poden ser de tres tipus diferents: dos nombres reals diferents, dos nombres reals iguals (\u00e9s a dir, una arrel doble degenerada) o dues arrels complexes conjugades. El primer cas correspon a la situaci\u00f3 comuna; cada parella d'arrels correspon a una parella de solucions que estan relacionades per la inversi\u00f3 de la circumfer\u00e8ncia, com es mostra a l'apartat corresponent. El segon cas, en el qual les dues arrels s\u00f3n iguals, es correspon a una circumfer\u00e8ncia resolut\u00f2ria que es transforma en si mateixa amb la inversi\u00f3. En aquest cas, una de les circumfer\u00e8ncies donades \u00e9s ella mateixa una soluci\u00f3 del problema d'Apol\u00b7loni i el nombre de solucions diferents es redueix en un. El tercer cas, de radis complexos conjugats, no es correspon a cap soluci\u00f3 geom\u00e8tricament possible del problema d'Apol\u00b7loni, ja que una circumfer\u00e8ncia resolut\u00f2ria no pot tenir un radi imaginari; per tant, el nombre de solucions es redueix en dos. Curiosament, el problema d'Apol\u00b7loni no pot tenir set solucions, encara que pot tenir qualsevol altre nombre de solucions de zero a vuit.[12][34]", "qas": [{"answers": [{"text": "El tercer", "answer_start": 725}], "id": "P_71_C_426_Q3", "question": "Quin cas no es correspon a cap soluci\u00f3 geom\u00e8tricament possible del problema?"}, {"answers": [{"text": "un radi imaginari", "answer_start": 901}], "id": "P_71_C_426_Q4", "question": "Qu\u00e8 no pot tenir una circumfer\u00e8ncia resolut\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 1022}], "id": "P_71_C_426_Q5", "question": "Quin n\u00famero de solucions d'entre zero a vuit no pot tenir el problema d'Apol\u00b7loni?"}]}]}, {"title": "Star Wars episodi IV: Una nova esperan\u00e7a", "paragraphs": [{"context": "Quan el rodatge va comen\u00e7ar el 22 de mar\u00e7 de 1976 en el desert tunisi\u00e0 per les escenes corresponents a Tatooine,[34] l'equip de producci\u00f3 es va enfrontar a diversos problemes.[35] Entre aquests es destaca que l'agenda de treball es va endarrerir a causa d'una estranya tempesta, sumant el mal funcionament de la utilleria i algunes avaries electr\u00f2niques.[36] Part d'aquests problemes s\u00f3n descrits en l'an\u00e8cdota de l'actor Anthony Daniels (C-3PO), qui va resultar ferit despr\u00e9s que una de les peces que formava la cama esquerra del robot es trenqu\u00e9s i travess\u00e9s el pl\u00e0stic que cobria la seva pell.[36] Quan les tasques a Tun\u00edsia van finalitzar, l'equip es va traslladar als Estudios Elstree, prop de Londres, despr\u00e9s de considerar que seria un millor entorn per filmar.[36] Tanmateix, van tornar a sorgir nous problemes, entre els quals hi havia el poc inter\u00e8s en la pel\u00b7l\u00edcula per part del repartiment principal.[7][36] Com que molts d'ells consideraven el projecte com un film infantil, optaven per no prendre el treball amb la serietat que requeria, catalogant-lo de joc\u00f3s.[37] Temps despr\u00e9s, l'actor Kenny Baker (R2-D2) confessaria que, des del seu criteri, la pel\u00b7l\u00edcula estava destinada a convertir-se en un frac\u00e0s. Per Harrison Ford (Han Solo), Star Wars era \u00abun projecte estrany\u00bb, ja que descrivia una hist\u00f2ria on hi havia una princesa amb monyos en el seu cabell i \u00abun gegant disfressat de mico\u00bb (Chewbacca). Igualment, considerava que els di\u00e0legs eren complexos, cosa que despr\u00e9s li comentaria a Lucas: \u00ab\u00c9s possible que puguis escriure totes aquestes ximpleries, George, per\u00f2 estic segur que ni tu podries pronunciar-les b\u00e9\u00bb.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "22 de mar\u00e7 de 1976", "answer_start": 31}], "id": "P_189_C_1129_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar el rodatge de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "en el desert tunisi\u00e0", "answer_start": 50}], "id": "P_189_C_1129_Q2", "question": "On es van rodar les escenes corresponents a Tatooine?"}, {"answers": [{"text": "Anthony Daniels", "answer_start": 422}], "id": "P_189_C_1129_Q3", "question": "Qui va resultar ferit en el rodatge?"}, {"answers": [{"text": "com un film infantil", "answer_start": 966}], "id": "P_189_C_1129_Q4", "question": "Com consideraven part del repartiment principal el projecte?"}, {"answers": [{"text": "\u00abun projecte estrany\u00bb", "answer_start": 1265}], "id": "P_189_C_1129_Q5", "question": "Qu\u00e8 era Star Wars per a Harrison Ford?"}]}, {"context": "D'acord amb el lloc web Rotten Tomatoes, de 59 cr\u00edtiques existents al seu portal nom\u00e9s quatre no van respondre favorablement al resultat de la pel\u00b7l\u00edcula, concloent que \u00abels efectes especials i l'acci\u00f3 eren les consideracions principals\u00bb.[60] El 1989, la Filmoteca nord-americana de la Biblioteca del Congr\u00e9s la va considerar com una \u00abpel\u00b7l\u00edcula cultural, est\u00e8tica o hist\u00f2ricament important\u00bb, mentre que el 2006 el Sindicat de Guionistes d'Am\u00e8rica va triar el gui\u00f3 original de Lucas com un dels 101 millors mai redactats. Sota el mateix tractament, l'institut American Film Institute s'enllist\u00e0 Star Wars com un dels 100 millors films del segle XX, aix\u00ed com una de les millors en el g\u00e8nere del thriller, figurant tamb\u00e9 per al mateix com una de les m\u00e9s influents en la cinematografia contempor\u00e0nia. Conjuminat aix\u00f2, el personatge Han Solo \u00e9s considerat com un dels 15 herois ficticis m\u00e9s inspiradors, com Obi-Wan Kenobi. Finalment, la frase \u00abQue la for\u00e7a t'acompanyi\u00bb \u00e9s una de les 10 millors frases en la hist\u00f2ria del cinema nord-americ\u00e0, mentre que la banda sonora de John Williams \u00e9s una de les m\u00e9s populars. Respecte a l'acollida a Europa, una enquesta realitzada pel Channel 4 al Regne Unit va determinar que Una nova esperan\u00e7a (juntament amb la seva continuaci\u00f3, L'Imperi contraataca) \u00e9s la millor pel\u00b7l\u00edcula de tots els temps.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "59", "answer_start": 44}], "id": "P_189_C_1130_Q1", "question": "Quantes cr\u00edtiques hi havien al portal del lloc web Rotten Tomatoes?"}, {"answers": [{"text": "l'institut American Film Institute", "answer_start": 549}], "id": "P_189_C_1130_Q2", "question": "Qui va catalogar Star Wars com un dels 100 millors films del segle XX?"}, {"answers": [{"text": "com un dels 15 herois ficticis m\u00e9s inspiradors", "answer_start": 852}], "id": "P_189_C_1130_Q3", "question": "Com es considerat el personatge de Han Solo?"}, {"answers": [{"text": "Que la for\u00e7a t'acompanyi", "answer_start": 941}], "id": "P_189_C_1130_Q4", "question": "Quina \u00e9s una de les 10 millors frases en la hist\u00f2ria del cinema nord-americ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "John Williams", "answer_start": 1069}], "id": "P_189_C_1130_Q5", "question": "De qui \u00e9s la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula?"}]}, {"context": "D'altra banda, Lucas va tenir desacords amb el director de fotografia Gilbert Taylor, a qui el productor Gary Kurtz el catalogava com a integrant \u00abrigor\u00f3s\u00bb de la \u00abvella escola\u00bb.[7] Davant d'aix\u00f2 i tenint experi\u00e8ncia en la realitzaci\u00f3 de cinema independent, Lucas va decidir crear la majoria de les seq\u00fc\u00e8ncies i elements de la pel\u00b7l\u00edcula pel seu propi compte. Els suggeriments del cineasta van ser rebutjades per un of\u00e8s Taylor, qui sentia que Lucas l'humiliava en donar-li instruccions espec\u00edfiques sobre com fer les coses. De la mateixa manera, en diverses ocasions va demostrar la seva frustraci\u00f3 pels vestidors, paratges i alguns altres elements, els quals no considerava com a part de la seva \u00abvisi\u00f3 original\u00bb de Star Wars. Rarament conversava amb els actors, els quals sentien que Lucas esperava molt m\u00e9s d'ells quan la seva interpretaci\u00f3 era \u00abm\u00ednima\u00bb, les principals interaccions entre Lucas i el repartiment consistien en termes com \u00abm\u00e9s r\u00e0pid\u00bb i \u00abm\u00e9s intens\u00bb.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el director de fotografia Gilbert Taylor", "answer_start": 40}], "id": "P_189_C_1131_Q1", "question": "Amb qui va tenir desacords Lucas?"}, {"answers": [{"text": "Gary Kurtz", "answer_start": 105}], "id": "P_189_C_1131_Q2", "question": "Qui era el productor?"}, {"answers": [{"text": "of\u00e8s", "answer_start": 415}], "id": "P_189_C_1131_Q3", "question": "Com es va sentir Taylor?"}, {"answers": [{"text": "que Lucas l'humiliava en donar-li instruccions espec\u00edfiques sobre com fer les coses", "answer_start": 439}], "id": "P_189_C_1131_Q4", "question": "Qu\u00e8 sentia Taylor?"}, {"answers": [{"text": "Gilbert Taylor", "answer_start": 70}], "id": "P_189_C_1131_Q5", "question": "Qui era el director de fotografia?"}]}, {"context": "En arribar a Tatooine, s\u00f3n capturats pels jawas, criatures del desert que es dediquen a comercialitzar parts d'androides i vehicles. Els androides s\u00f3n venuts a un granger anomenat Owen Lars i al seu nebot, Luke Skywalker, un jove amb ganes de con\u00e8ixer l'espai. Casualment, quan Luke es troba netejant a R2-D2, activa part del missatge hologr\u00e0fic de Leia, la qual cosa el porta a sospitar que li pertany a Obi-Wan Kenobi, un ermit\u00e0 de la zona. Poc despr\u00e9s, el robot s'escapa de la granja d'Owen, de manera que Luke i C-3PO van en la seva recerca. Durant la seva travessia, s\u00f3n atacats pels habitants de les sorres, sent finalment rescatats pel mateix Obi-Wan. Un cop fora de perill, Obi-Wan li diu a Luke que ell \u00e9s un cavaller jedi, revelant-li tamb\u00e9 que havia conegut al seu pare, tamb\u00e9 jedi, amb qui va lluitar en les Guerres Clon defensant la Rep\u00fablica. En veure el missatge hologr\u00e0fic, Kenobi li ofereix a Luke la possibilitat d'acompanyar-lo a Alderaan, on li ensenyar\u00e0 tot sobre la for\u00e7a. Seguint el rastre dels androides, les tropes imperials arriben a la granja d'Owen, on assassinen els oncles de Luke i ell motivat a venjar la seva mort, decideix acceptar la petici\u00f3 d'Obi-Wan i ajudar a la princesa capturada.", "qas": [{"answers": [{"text": "En arribar a Tatooine", "answer_start": 0}], "id": "P_189_C_1132_Q1", "question": "Quan s\u00f3n capturats pels jawas?"}, {"answers": [{"text": "parts d'androides i vehicles", "answer_start": 103}], "id": "P_189_C_1132_Q2", "question": "Qu\u00e8 comercialitzen els jawas?"}, {"answers": [{"text": "Luke Skywalker", "answer_start": 206}], "id": "P_189_C_1132_Q3", "question": "Qui \u00e9s el nebot d'Owen Lars?"}, {"answers": [{"text": "de con\u00e8ixer l'espai", "answer_start": 240}], "id": "P_189_C_1132_Q4", "question": "De qu\u00e8 tenia ganes Luke Skywalker?"}, {"answers": [{"text": "Guerres Clon", "answer_start": 820}], "id": "P_189_C_1132_Q5", "question": "En quines guerres va lluitar Obi-Wan?"}]}, {"context": "Per crear els grunyits de Chewbacca, Burtt va gravar i combinar sorolls provinents de: gossos, \u00f3ssos, lleons, tigres i morses, a partir dels quals va conformar frases i oracions. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Lucas, va compondre la veu rob\u00f2tica de R2-D2 despr\u00e9s de passar les seves veus a trav\u00e9s d'un sintetitzador, en combinaci\u00f3 amb canonades d'aigua i xiulets.[39] La respiraci\u00f3 d'en Darth Vader va ser aconseguida a partir de la respiraci\u00f3 de Burtt a l'interior d'una m\u00e0scara de busseig (prove\u00efda d'un tanc d'oxigen) a la qual li va ser implantada 1 micr\u00f2fon.[40] Com a dada rellevant, Lucas mai va intentar utilitzar la veu de David Prowse (f\u00edsicament l'int\u00e8rpret de Darth Vader, car ell no va poder prestar la seva veu a causa del seu conegut accent de la regi\u00f3 sud-oest d'Anglaterra). Al principi, volia que Orson Welles prest\u00e9s la seva veu per al personatge, per\u00f2 despr\u00e9s es convenceria que la veu de Welles seria massa reconeixible, aix\u00ed que va optar per escollir el poc conegut James Earl Jones. Igualment, tampoc va intentar fer el propi amb Anthony Daniels en el cas de C-3PO. Al final, fins a trenta actors de veu van participar en l'audici\u00f3, per\u00f2, es va decidir utilitzar la veu de Daniels.[7][20]", "qas": [{"answers": [{"text": "fins a trenta", "answer_start": 1089}], "id": "P_189_C_1133_Q1", "question": "Quants actors de veu van participar en l'audici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "gossos, \u00f3ssos, lleons, tigres i morses", "answer_start": 87}], "id": "P_189_C_1133_Q2", "question": "De quins animals provenien els sorolls que es van utilitzar per crear els grunyits de Chewbacca?"}, {"answers": [{"text": "David Prowse", "answer_start": 622}], "id": "P_189_C_1133_Q3", "question": "Qui era l'int\u00e8rpret f\u00edsic de Darth Vader?"}, {"answers": [{"text": "de la regi\u00f3 sud-oest d'Anglaterra", "answer_start": 746}], "id": "P_189_C_1133_Q4", "question": "D'on prov\u00e9 l'accent de David Prowse?"}, {"answers": [{"text": "d'un tanc d'oxigen", "answer_start": 491}], "id": "P_189_C_1133_Q5", "question": "De qu\u00e8 estava prove\u00efda la mascara de busseig?"}]}, {"context": "Des de llavors, continua sent una de les cintes m\u00e9s reeixides de tots els temps, \u00e9s la tercera amb m\u00e9s guanys de la franqu\u00edcia, \u00fanicament sobrepassada per L'amena\u00e7a fantasma i La venjan\u00e7a dels Sith.[55] A manera d'an\u00e8cdota personal, Lucas va esmentar que havia passat la major part del dia de l'estrena en un estudi de so ubicat a Los Angeles. En sortir a buscar menjar amb la seva llavors dona Marcia, es van trobar amb una gran quantitat de persones a les banquetes del Mann's Chinese Theatre, esperant entrar per veure Star Wars.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "Los Angeles", "answer_start": 331}], "id": "P_189_C_1134_Q1", "question": "On estava l'estudi en el que Lucas va passar la major part del dia de l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "Marcia", "answer_start": 395}], "id": "P_189_C_1134_Q2", "question": "Qui era la dona de Lucas?"}, {"answers": [{"text": "esperant entrar per veure Star Wars", "answer_start": 496}], "id": "P_189_C_1134_Q3", "question": "Qu\u00e8 feien les persones que es trobaven a les banquetes del Mann's Chinese Theatre?"}, {"answers": [{"text": "L'amena\u00e7a fantasma i La venjan\u00e7a dels Sith", "answer_start": 155}], "id": "P_189_C_1134_Q4", "question": "Quines cintes de la franqu\u00edcia sobrepassen en guanys a la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "a buscar menjar", "answer_start": 354}], "id": "P_189_C_1134_Q5", "question": "On va anar Lucas amb la seva dona?"}]}]}, {"title": "Talc", "paragraphs": [{"context": "El talc tamb\u00e9 s'utilitza en la ind\u00fastria aliment\u00e0ria sota el nom E553b; s'utilitza en aquest cas com aglomerant sint\u00e8tic. En aquest cas l'E553b sol obtenir-se a partir de roques i mai sint\u00e8ticament. Aquest additiu s'utilitza per a polir l'arr\u00f2s i eliminar la closca i tamb\u00e9 com additiu per a l'obtenci\u00f3 d'oli d'oliva i orujo. Tamb\u00e9 s'utilitza com a excipient en molts medicaments.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "com aglomerant sint\u00e8tic", "answer_start": 97}], "id": "P_157_C_937_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitza el talc en la ind\u00fastria aliment\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "a partir de roques", "answer_start": 159}], "id": "P_157_C_937_Q3", "question": "D'on sol obtenir-se l'E553b?"}, {"answers": [{"text": "com a excipient", "answer_start": 343}], "id": "P_157_C_937_Q4", "question": "Quina utilitat t\u00e9 l'E553b en molts medicaments?"}, {"answers": [{"text": "d'oliva i orujo", "answer_start": 309}], "id": "P_157_C_937_Q5", "question": "Quins olis utilitzen l'E553b com a additiu?"}]}, {"context": "El talc tamb\u00e9 s'utilitza en la fabricaci\u00f3 d'insecticides i pesticides, per a llapis de colors de marcat i com a guix de sastre; en aquest cas se'l coneix com a sab\u00f3 de sastre. Les pols de talc s\u00f3n \u00e0mpliament utilitzades en esports on s'empren les mans com ara el b\u00e0squet o l'escalada, ja que eviten que les mans rellisquin amb la suor. Tamb\u00e9 \u00e9s utilitzat en la higiene dels nadons.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a guix", "answer_start": 106}], "id": "P_157_C_938_Q1", "question": "Com utilitzen els sastres el talc?"}, {"answers": [{"text": "sab\u00f3 de sastre", "answer_start": 160}], "id": "P_157_C_938_Q2", "question": "Quin nom rep el guix de sastre?"}, {"answers": [{"text": "el b\u00e0squet o l'escalada", "answer_start": 260}], "id": "P_157_C_938_Q3", "question": "En quins esports s'utilitza les pols de talc?"}, {"answers": [{"text": "que les mans rellisquin amb la suor", "answer_start": 299}], "id": "P_157_C_938_Q4", "question": "Qu\u00e8 eviten les pols de talc quan s'utilitzen en l'escalada?"}, {"answers": [{"text": "en la higiene", "answer_start": 355}], "id": "P_157_C_938_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitza el talc en els nadons?"}]}, {"context": "Estudis posteriors indiquen que aquesta relaci\u00f3 es troba estretament relacionada amb el contingut d'asbests en el talc. \u00c9s \u00e0mpliament acceptat per algunes fonts m\u00e8diques que si el talc cont\u00e9 asbests, aquest pot produir c\u00e0ncer quan \u00e9s inhalat; en cas de no contenir asbests, la relaci\u00f3 entre talc i c\u00e0ncer \u00e9s m\u00e9s dubtosa.[24] Els c\u00e0ncers atribu\u00efts al talc s\u00f3n principalment el c\u00e0ncer de pulm\u00f3 i el d'ovaris, tot i que algunes fonts tamb\u00e9 el relacionen amb els c\u00e0ncers d'est\u00f3mac i de coll d'\u00fater.[24] Diversos estudis realitzats en treballadors miners en explotacions de talc han demostrat una major incid\u00e8ncia en casos de c\u00e0ncer de pulm\u00f3 i malalties pulmonars respecte a la mitjana; en aquests casos, el talc com que no es trobava processat en les mines, contenia asbests, al contrari dels productes derivats utilitzats en els pa\u00efsos desenvolupats. A l'hora de llegir els estudis tamb\u00e9 s'ha de tenir en compte que en els ambients miners es generen grans quantitats de pols i aerosols que poden produir altres malalties pulmonars, com ara la silicosi, i que no estarien relacionades amb la inhalaci\u00f3 del talc; un altre causant de c\u00e0ncer ali\u00e8 al talc en aquest context pot ser la pres\u00e8ncia de rad\u00f3 en els ambients miners.[24] La malaltia causada per la inhalaci\u00f3 de talc similar a la silicosi s'anomena talcosi; aquesta malaltia tamb\u00e9 pot ser causada per la introducci\u00f3 intravenosa d'hero\u00efna adulterada amb talc.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "de pulm\u00f3 i el d'ovaris", "answer_start": 383}], "id": "P_157_C_939_Q2", "question": "Quins s\u00f3n els c\u00e0ncers que s'atribueixen principalment al talc?"}, {"answers": [{"text": "grans quantitats de pols i aerosols", "answer_start": 947}], "id": "P_157_C_939_Q3", "question": "Qu\u00e8 es produeix en els ambients miners?"}, {"answers": [{"text": "amb talc", "answer_start": 1400}], "id": "P_157_C_939_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es pot adulterar l'hero\u00efna?"}, {"answers": [{"text": "en treballadors miners", "answer_start": 527}], "id": "P_157_C_939_Q5", "question": "On hi ha major incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer de pulm\u00f3 i malalties pulmonars?"}]}, {"context": "El talc \u00e9s un dels minerals industrials m\u00e9s importants i \u00e9s el mineral d'\u00fas quotidi\u00e0 m\u00e9s freq\u00fcent com a pols de talc. La pols de talc \u00e9s emprada en la majoria de llocs del planeta. La pols de talc perfumada ha estat un dels factors del desenvolupament de la ind\u00fastria cosm\u00e8tica moderna. L'\u00fas del talc es remunta a l'antiguitat: els artesans de les civilitzacions Mohenjodaro i Harappa (actual Pakistan), fa prop de 5000 anys, realitzaven segells d'esteatita, tot gravant en relleu imatges mitol\u00f2giques o faun\u00edstiques, posteriorment aplicaven calor al segell perqu\u00e8 s'endur\u00eds. D'aquella \u00e8poca tamb\u00e9 ens han arribat les escultures i vaixelles realitzades amb talc.[21] Com s'ha dit anteriorment, el talc t\u00e9 un paper important en la ind\u00fastria cosm\u00e8tica, generalment com a pols per al cos i la cara. La pols de talc \u00e9s generalment fina i molt pura. Molts productes cosm\u00e8tics es fabriquen a partir d'una base de talc afegint-li diferents agents com ara pigments, adhesius, midons o perfums. En la manufactura de dentifricis tamb\u00e9 s'empra una certa quantitat de talc com a agent polidor. La majoria de dentifricis es fabriquen barrejant proporcions d'agents polidors com el talc, el caol\u00ed, el sulfat de calci, el fosfat de calci, la glicerina i altres productes qu\u00edmics. Tot el talc emprat en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica ha de presentar un contingut de FeO inferior al 0,1%. Un material natural amb aquesta puresa dif\u00edcilment existeix aix\u00ed que el talc \u00e9s tractat pr\u00e8viament mitjan\u00e7ant separadors magn\u00e8tics per a reduir el seu contingut en ferro.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la majoria de llocs del planeta", "answer_start": 145}], "id": "P_157_C_940_Q1", "question": "On \u00e9s emprada la pols de talc?"}, {"answers": [{"text": "a l'antiguitat", "answer_start": 312}], "id": "P_157_C_940_Q2", "question": "A quant es remunta l'\u00fas del talc?"}, {"answers": [{"text": "segells d'esteatita", "answer_start": 438}], "id": "P_157_C_940_Q3", "question": "Qu\u00e8 realitzaven els artesans de les civilitzacions Mohenjodaro i Harappa?"}, {"answers": [{"text": "fina i molt pura", "answer_start": 827}], "id": "P_157_C_940_Q5", "question": "Com \u00e9s la pols del talc?"}]}, {"context": "El talc presenta una estructura tricl\u00ednica o monocl\u00ednica  amb els seg\u00fcents par\u00e0metres: a = 5,293, b = 9,179, c = 9,496A, \u03b1 = 90,57 \u03b2 = 98,91 i \u03b3= 90,03. Per a con\u00e8ixer i entendre millor l'estructura del talc hem de comprendre millor l'estructura general dels fil\u00b7losilicats. Els fil\u00b7losilicats s\u00f3n un subgrup de silicats que es caracteritzen per a presentar una estructura en capes com si es tractessin de fulles, d'aqu\u00ed el nom (phyllon en grec vol dir fulla). Aquest gran grup inclou minerals com ara la clorita, la serpentina, el talc, i els minerals del grup de l'argila. L'estructura b\u00e0sica dels fil\u00b7losilicats es basa en la connexi\u00f3 de tetraedres de SiO44- que s'estenen infinitament (en la teoria). Tres dels quatre ox\u00edgens de cada tetraedre (els ox\u00edgens basals) s\u00f3n compartits amb altres tetraedres, el que genera anells de sis membres (hexagonals) de SiO44- amb una unitat estructural b\u00e0sica de Si2O52- (vegeu la figura de l'esquerra). La majoria de fil\u00b7losilicats contenen l'i\u00f3 hidr\u00f2xid (OH-); aquest i\u00f3 es troba al centre dels anells. En aquest cas, el grup esdev\u00e9 Si2O5(OH)3-. Les capes de l'estructura presenten simetria monocl\u00ednica. Quan altres cations (en el cas del talc Mg2+) s'enllacen a les capes de SiO4, ho fan coordinant-se octa\u00e8dricament amb els ox\u00edgens apicals i els ions OH. En canvi, els anells hexagonals d'oxigen a la superf\u00edcie de les capes, formats pels v\u00e8rtexs basals dels tetraedres de s\u00edlice (SiO44-), no entren en contacte amb els ions que es troben entre les capes tal com passa en les miques. Aix\u00f2 forma una capa de cations, normalment Fe2+, Mg2+, o Al3+ que es troben en coordinaci\u00f3 octa\u00e8drica amb l'oxigen i l'i\u00f3 hidr\u00f2xid de la capa tetra\u00e8drica. Les capes octa\u00e8driques assumeixen l'estructura de la brucita (Mg(OH)2) si els cations s\u00f3n bivalents (2+) com ara Mg2+ o Fe2+ i l'estructura de la gibbsita (Al(OH)3) si s\u00f3n trivalents (3+) com ara l'Al3+. En l'estructura de la brucita totes les vacants octa\u00e8driques es troben ocupades, mentre que a l'estructura de la gibbsita cada tercer lloc per a cations es troba desocupat. Aix\u00f2 genera dos tipus d'estructures per als fil\u00b7losilicats\u02d0", "qas": [{"answers": [{"text": "tricl\u00ednica o monocl\u00ednica", "answer_start": 32}], "id": "P_157_C_941_Q1", "question": "Quina estructura presenta el talc?"}, {"answers": [{"text": "hidr\u00f2xid (OH-)", "answer_start": 987}], "id": "P_157_C_941_Q2", "question": "Quin i\u00f3 contenen els fil\u00b7losilicats?"}, {"answers": [{"text": "ocupades", "answer_start": 1958}], "id": "P_157_C_941_Q3", "question": "Com es troben totes les vacants octa\u00e8driques en l'estructura de la brucita?"}, {"answers": [{"text": "a la superf\u00edcie de les capes", "answer_start": 1340}], "id": "P_157_C_941_Q4", "question": "On es troben els anells hexagonals d'oxigen?"}, {"answers": [{"text": "els anells hexagonals d'oxigen a la superf\u00edcie de les capes", "answer_start": 1309}], "id": "P_157_C_941_Q5", "question": "Qu\u00e8 no entra en contacte amb els ions que estan entre les capes en les miques?"}]}, {"context": "Segons la classificaci\u00f3 de Nickel-Strunz, el talc pertany a \"09.EC - Fil\u00b7losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetra\u00e8driques i octa\u00e8driques\". Per a veure els minerals relacionats, vegeu: minerals relacionats.[1] Segons la classificaci\u00f3 de Dana, el talc forma part del grup 71.2 - Fil\u00b7losilicats amb plans d'anells hexagonals i plans d'anells hexagonals  amb capes 2\u02d01.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "09.EC - Fil\u00b7losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetra\u00e8driques i octa\u00e8driques", "answer_start": 61}], "id": "P_157_C_942_Q1", "question": "On pertany el talc segons Nickel-Strunz?"}, {"answers": [{"text": "71.2 - Fil\u00b7losilicats amb plans d'anells hexagonals i plans d'anells hexagonals  amb capes 2\u02d01", "answer_start": 286}], "id": "P_157_C_942_Q2", "question": "De quin grup forma part el talc segons la classificaci\u00f3 de Dana?"}]}]}, {"title": "La Gioconda (c\u00f2pia del Museu del Prado)", "paragraphs": [{"context": "La c\u00f2pia de La Gioconda \u00e9s una pintura realitzada a l'oli sobre taula de noguera a principis del segle XVI i conservada des del 1819 al Museu del Prado de Madrid. La primera refer\u00e8ncia documental \u00e9s la que es va fer l'any 1666 en un inventari despr\u00e9s de la mort del rei Felip IV. L'obra repeteix de manera molt precisa el fam\u00f3s quadre de La Gioconda, obra mestra del pintor itali\u00e0 Leonardo da Vinci exposada al Museu del Louvre. La seva restauraci\u00f3 i estudi despr\u00e9s d'una petici\u00f3 per participar en l'exposici\u00f3 L'ultime cher-d'oeuvre de L\u00e9onard de Vinci, la Sainte Anne de finals de mar\u00e7 de 2012 al Louvre van portar a considerar aquesta obra la c\u00f2pia m\u00e9s important de La Gioconda de Leonardo. Aquesta not\u00edcia va ser publicada per primera vegada a comen\u00e7aments de febrer de 2012 a The Art Newspaper, on l'expert Martin Bailey afirmava que era la primera c\u00f2pia mai realitzada de La Gioconda.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'oli", "answer_start": 52}], "id": "P_80_C_475_Q1", "question": "Quina t\u00e8cnica s'utilitz\u00e0 en la c\u00f2pia de La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "XVI", "answer_start": 103}], "id": "P_80_C_475_Q2", "question": "En quin segle es va pintar la c\u00f2pia de La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "Museu del Prado de Madrid", "answer_start": 136}], "id": "P_80_C_475_Q3", "question": "On es conserva la c\u00f2pia de la Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "Leonardo da Vinci", "answer_start": 381}], "id": "P_80_C_475_Q4", "question": "Qui va pintar el quadre de La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "Madrid", "answer_start": 155}], "id": "P_80_C_475_Q5", "question": "En quina ciutat est\u00e0 el Museu del Prado?"}]}, {"context": "Existeixen moltes r\u00e8pliques de La Gioconda o Mona Lisa, encara que aquesta que es trobava al Prado des de la seva inauguraci\u00f3, procedent de les Col\u00b7leccions Reials, \u00e9s la m\u00e9s antiga que es coneix; presenta la particularitat que va ser pintada al mateix temps i al mateix taller que l'original per un alumne de Leonardo. Aquesta singularitat fou descoberta gr\u00e0cies a la restauraci\u00f3 a la qual va ser sotmesa a partir de l'any 2010 davant d'una petici\u00f3 de pr\u00e9stec al Museu del Louvre de Par\u00eds, propietari de l'obra original i per a una exposici\u00f3 temporal dedicada a l'obra de Leonardo La Mare de D\u00e9u i l'Infant amb santa Anna.[7] Els treballs d'an\u00e0lisi i restauraci\u00f3 de la c\u00f2pia madrilenya van descobrir sorprenents similituds amb La Gioconda parisenca que havien rom\u00e0s ocults per una repintada negra que tapava el paisatge de fons, ambientat en la regi\u00f3 italiana de la Toscana. Es va poder determinar \u2013gr\u00e0cies a una an\u00e0lisi qu\u00edmica\u2013 que aquest fons negre havia estat afegit cap a l'any 1750 i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, existia una capa org\u00e0nica que l'a\u00efllava de la pintura original. Miguel Falomir, cap del Departament de Pintura italiana i francesa del Museu del Prado, explic\u00e0 que el mencionat fons potser va poder ser afegit per raons decoratives, \u00abper no desentonar amb d'altres que ja mostraven un fons neutre i amb els quals seria exposat en algun moment\u00bb; d'altra banda, tamb\u00e9 podria ser perqu\u00e8 el fons negre \u00ableonarditzava\u00bb m\u00e9s l'obra del Prado, ja que la majoria dels retrats de Leonardo tenen el fons neutre, excepte, precisament, La Gioconda del Louvre i el retrat de Ginebra de Benci de la National Gallery de Londres.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mona Lisa", "answer_start": 45}], "id": "P_80_C_478_Q1", "question": "Amb quin altre nom es coneix La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "un alumne de Leonardo.", "answer_start": 297}], "id": "P_80_C_478_Q2", "question": "Qui va pintar una r\u00e8plica de La Gioconda?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a una an\u00e0lisi qu\u00edmica", "answer_start": 900}], "id": "P_80_C_478_Q3", "question": "Com es va poder determinar que el fons negre havia estat afegit cap a l'any 1750?"}, {"answers": [{"text": "cap del Departament de Pintura italiana i francesa del Museu del Prado", "answer_start": 1089}], "id": "P_80_C_478_Q4", "question": "Quin c\u00e0rrec tenia Miguel Falomir?"}]}, {"context": "La intervenci\u00f3 en el quadre de Madrid va consistir en la neteja de la superf\u00edcie amb l'eliminaci\u00f3 dels vernissos oxidats que feia que els colors apareguessin groguencs. Es va reeixir en aconseguir les tonalitats originals amb la visi\u00f3 dels volums de forma especial de les vestidures de La Gioconda. El seg\u00fcent pas va ser aconseguir treure la repintada de negre del fons, que ja se sabia \u2013per les proves realitzades\u2013 que estava protegit entre la pintura original i la negra per un vern\u00eds org\u00e0nic. Mitjan\u00e7ant l'aplicaci\u00f3 de dissolvents, l'eliminaci\u00f3 de la capa negra es va poder fer d'una manera controlada i segura. Despr\u00e9s d'aquesta eliminaci\u00f3 es va poder observar una part del costat esquerre del cap que estava cobert tamb\u00e9 per la pintura negra i va posar al descobert part de la mantellina i del cabell de la figura, aconseguint una integraci\u00f3 crom\u00e0tica perfecta.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "vernissos oxidats", "answer_start": 103}], "id": "P_80_C_479_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va eliminar en la neteja de la superf\u00edcie?"}, {"answers": [{"text": "treure la repintada de negre del fons", "answer_start": 332}], "id": "P_80_C_479_Q2", "question": "Quin va ser el seg\u00fcent pas?"}, {"answers": [{"text": "per un vern\u00eds org\u00e0nic", "answer_start": 473}], "id": "P_80_C_479_Q3", "question": "Per qu\u00e8 estava protegida la repintada de negre del fons?"}, {"answers": [{"text": "Mitjan\u00e7ant l'aplicaci\u00f3 de dissolvents", "answer_start": 496}], "id": "P_80_C_479_Q4", "question": "Com es va fer l'eliminaci\u00f3 de la capa negra?"}, {"answers": [{"text": "una integraci\u00f3 crom\u00e0tica perfecta", "answer_start": 832}], "id": "P_80_C_479_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va aconseguir despr\u00e9s de l'eliminaci\u00f3 de la capa negra?"}]}, {"context": "La neteja de La Gioconda espanyola la va mostrar m\u00e9s lluminosa i brillant que la del Louvre, ja que el seu estat de conservaci\u00f3 \u00e9s molt millor que el de l'original. La dama de la versi\u00f3 conservada a Par\u00eds, de fet, sembla d'una edat m\u00e9s gran que la que tenia (una mica m\u00e9s de vint anys), cosa que s'explica pels pigments enfosquits, els vernissos groguejats i el clivellatge de la pintura, encara que es descarta una neteja del quadre en un futur pr\u00f2xim pels riscs que implicaria a causa de la seva fragilitat.[14] Segons els experts, aquest quadre bess\u00f3 permetr\u00e0 desxifrar alguns dels misteris que envolten l'original.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt millor que el de l'original", "answer_start": 131}], "id": "P_80_C_480_Q1", "question": "En quin estat es troba La Gioconda espanyola?"}, {"answers": [{"text": "una mica m\u00e9s de vint anys", "answer_start": 259}], "id": "P_80_C_480_Q2", "question": "Quina edat tenia la dama de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "pels riscs que implicaria a causa de la seva fragilitat", "answer_start": 453}], "id": "P_80_C_480_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es descarta una neteja del quadre en un futur pr\u00f2xim?"}, {"answers": [{"text": "desxifrar alguns dels misteris que envolten l'original", "answer_start": 563}], "id": "P_80_C_480_Q4", "question": "Qu\u00e8 permetr\u00e0 el quadre bess\u00f3?"}]}]}, {"title": "M\u00e9thode de Nomenclature Chimique", "paragraphs": [{"context": "Poc temps despr\u00e9s, el 1813, J\u00f6ns Jacob Berzelius simplific\u00e0 m\u00e9s la simbologia del M\u00e9thode i de Dalton eliminant els cercles i les figures, i anomenant sempre els elements qu\u00edmics amb una primera lletra en maj\u00fascula i una segona en min\u00fascula, si calia, per diferenciar dos elements amb la mateixa inicial del nom en llat\u00ed.[17] Don\u00e0 prefer\u00e8ncia als no metalls a l'hora d'emprar nom\u00e9s una lletra. Aix\u00ed don\u00e0 els s\u00edmbols S de sulphur, Si de silicium, St de stibium (antimoni), Sn de stannum (estany). Amb aquesta darrera simplificaci\u00f3 i alguns canvis posteriors s'ha arribat als s\u00edmbols qu\u00edmics emprats en l'actualitat.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb una primera lletra en maj\u00fascula i una segona en min\u00fascula", "answer_start": 179}], "id": "P_185_C_1105_Q1", "question": "Com anomena J\u00f6ns Jacob Berzelius els elements qu\u00edmics?"}, {"answers": [{"text": "J\u00f6ns Jacob Berzelius", "answer_start": 28}], "id": "P_185_C_1105_Q2", "question": "Qui va simplificar la simbologia del M\u00e9thode i de Dalton?"}, {"answers": [{"text": "els cercles i les figures", "answer_start": 112}], "id": "P_185_C_1105_Q3", "question": "Qu\u00e8 elimina J\u00f6ns Jacob Berzelius?"}, {"answers": [{"text": "1813", "answer_start": 22}], "id": "P_185_C_1105_Q4", "question": "Quan simplific\u00e0 J\u00f6ns Jacob Berzelius la simbologia del M\u00e9thode i de Dalton?"}]}, {"context": "Hi hagu\u00e9 una segona i darrera edici\u00f3 amb el nou t\u00edtol Nomenclature Chimique, ou Synonymie ancienne et moderne, pour servir a l'Intelligence des Autheurs, Nouvelle \u00c9dition, \u00e0 laquelle on a joint differents M\u00e9moires et Rapports de MM. Lavoisier, Fourcroy, Morveau, Cadet, Baum\u00e9, d'Arcet et Sage, sur la Necessite de r\u00e9former et de perfectionner la Nomenclature, publicada el 1789. Cont\u00e9 el mateixos textos, per\u00f2 es retiraren les mem\u00f2ries de Hassenfrantz i Adet,[13] probablement per evitar una pol\u00e8mica i facilitar l'adopci\u00f3 de les idees de Lavoisier.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "1789", "answer_start": 373}], "id": "P_185_C_1107_Q1", "question": "Quan es va publicar la segona i darrera edici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el mateixos", "answer_start": 385}], "id": "P_185_C_1107_Q2", "question": "Quins textos cont\u00e9 la segona i darrera edici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les mem\u00f2ries de Hassenfrantz i Adet", "answer_start": 423}], "id": "P_185_C_1107_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va retirar en la segona i darrera edici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per evitar una pol\u00e8mica i facilitar l'adopci\u00f3 de les idees de Lavoisier", "answer_start": 477}], "id": "P_185_C_1107_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es pensa que es van retirar en la segona i darrera edici\u00f3 les mem\u00f2ries de Hassenfrantz i Adet?"}]}, {"context": " A continuaci\u00f3 de la mem\u00f2ria de Lavoisier hi ha una mem\u00f2ria de Guyton de Morveau, que s'inicia a la p\u00e0g. 26. El t\u00edtol \u00e9s Sobre el desenvolupament dels principis de la nomenclatura met\u00f2dica. Correspon a l'aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica de les idees desenvolupades per Lavoisier. Les subst\u00e0ncies simples s'anomenen primer amb un nom \u00fanic, sense donar massa import\u00e0ncia al criteri per elegir el nom. N'hi ha que s\u00f3n els mateixos que els emprats pels alquimistes, com mercuri; d'altres s'anomenen a partir del mineral on se'ls ha descobert, com el tungst\u00e8; i d'altres s\u00f3n de nova creaci\u00f3, com oxigen que prov\u00e9 del mots grecs \u1f40\u03be\u03cd\u03c2 (oxys), \"\u00e0cid\", del gust dels \u00e0cids, i -\u03b3\u03b5\u03bd\u03ae\u03c2 (-gen\u0113s), \"productor\", literalment \"engendrador\"; o hidrogen del grec \u1f55\u03b4\u03c9\u03c1 (hydro), \"aigua\" i -\u03b3\u03b5\u03bd\u03ae\u03c2 (-gen\u0113s), \"engendrador\".[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Guyton de Morveau", "answer_start": 63}], "id": "P_185_C_1108_Q1", "question": "De qui \u00e9s la mem\u00f2ria que hi ha a continuaci\u00f3 de la mem\u00f2ria de Lavoisier?"}, {"answers": [{"text": "Sobre el desenvolupament dels principis de la nomenclatura met\u00f2dica", "answer_start": 121}], "id": "P_185_C_1108_Q2", "question": "Quin \u00e9s el t\u00edtol de la mem\u00f2ria de Guyton de Morveau?"}, {"answers": [{"text": "amb un nom \u00fanic", "answer_start": 308}], "id": "P_185_C_1108_Q3", "question": "Com s'anomenen primer les subst\u00e0ncies simples?"}, {"answers": [{"text": "del mots grecs \u1f40\u03be\u03cd\u03c2 (oxys)", "answer_start": 594}], "id": "P_185_C_1108_Q4", "question": "D'on prov\u00e9 el nom de l'oxigen?"}, {"answers": [{"text": "26", "answer_start": 105}], "id": "P_185_C_1108_Q5", "question": "En quina p\u00e0gina s'inicia la mem\u00f2ria de Guyton de Morveau?"}]}, {"context": "El primer intent de reforma de la nomenclatura el realitz\u00e0 Louis Bernard Guyton de Morveau el 1782,[4] per\u00f2 no aconsegu\u00ed que fos acceptat per la comunitat cient\u00edfica. El sistema plantejat per Guyton de Morveau \u00e9s un sistema de nom binomial comparable a l'emprat per Carl von Linn\u00e9 (1707-1778) pels \u00e9sser vius i amb l'objectiu que el nom del composts indic\u00e0s la seva composici\u00f3.[2] Guyton viatj\u00e0 des de Dijon a Par\u00eds per explicar el seu m\u00e8tode a l'Acad\u00e9mie des Sciences i Fourcroy i Berthollet el varen conv\u00e8ncer perqu\u00e8 complet\u00e0s el seu treball en equip, dirigit per Lavoisier.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Louis Bernard Guyton de Morveau", "answer_start": 59}], "id": "P_185_C_1109_Q1", "question": "Qui va realitzar el primer intent per reformar la nomenclatura?"}, {"answers": [{"text": "1782", "answer_start": 94}], "id": "P_185_C_1109_Q2", "question": "Quan es va realitzar el primer intent per reformar la nomenclatura?"}, {"answers": [{"text": "de nom binomial", "answer_start": 224}], "id": "P_185_C_1109_Q3", "question": "Com \u00e9s el sistema plantejat per Guyton de Morveau?"}, {"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 410}], "id": "P_185_C_1109_Q4", "question": "A quina ciutat va viatjar Guyton per explicar el seu m\u00e8tode?"}, {"answers": [{"text": "l'Acad\u00e9mie des Sciences", "answer_start": 445}], "id": "P_185_C_1109_Q5", "question": "On va explicar Guyton el seu m\u00e8tode a Par\u00eds?"}]}, {"context": "En aquesta mem\u00f2ria Lavoisier explica les aportacions a la nomenclatura que havien fet Macquer, Antoine Baum\u00e9 (1728-1804) i Guyton de Morveau. Lavoisier introdueix dos canvis importants en el projecte inicial de Guyton. Per una banda, la nomenclatura ha d'adaptar-se a la seva teoria, i per una altra, la nomenclatura no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 convencional sin\u00f3 que ha de reflectir la naturalesa de les subst\u00e0ncies. Lavoisier assenyala que els noms antics no s\u00f3n sistem\u00e0tics, molts s\u00f3n rid\u00edculs, i entorpeixen l'avan\u00e7 del progr\u00e9s qu\u00edmic.[5] Es bas\u00e0 en les idees del fil\u00f2sof franc\u00e8s \u00c9tienne Bonnot de Condillac (1715-1780) que proposava que les subst\u00e0ncies m\u00e9s simples eren les que s'havien d'anomenar primer, amb noms que recordassin les sensacions que proporcionaven els objectes.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 163}], "id": "P_185_C_1110_Q1", "question": "Quants canvis introdueix Lavoisier en el projecte inicial de Guyton?"}, {"answers": [{"text": "la naturalesa de les subst\u00e0ncies", "answer_start": 379}], "id": "P_185_C_1110_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha de reflectir la nomenclatura?"}, {"answers": [{"text": "\u00c9tienne Bonnot de Condillac", "answer_start": 579}], "id": "P_185_C_1110_Q3", "question": "En les idees de quin fil\u00f2sof franc\u00e8s es bas\u00e0 Lavoisier?"}, {"answers": [{"text": "les subst\u00e0ncies m\u00e9s simples", "answer_start": 637}], "id": "P_185_C_1110_Q4", "question": "Quines subst\u00e0ncies segons \u00c9tienne Bonnot de Condillac s'havien d'anomenar primer?"}, {"answers": [{"text": "a la seva teoria", "answer_start": 266}], "id": "P_185_C_1110_Q5", "question": "A qu\u00e8 ha d'adaptar-se la nomenclatura segons Lavoisier?"}]}]}, {"title": "Operaci\u00f3 Ll\u00e0grima", "paragraphs": [{"context": "Alguns dels supervivents de l'U-546 van ser maltractats en un intent de for\u00e7ar-los a rebel\u00b7lar-se si els submarins que es dirigien als Estats Units portaven m\u00edssils. Despr\u00e9s de breus interrogatoris a bord del Bogue, els supervivents van ser traslladats a la base militar d'Argentia, on van arribar el 27 d'abril. All\u00e0 van ser interrogats de nou i s'identific\u00e0 vuit especialistes que es van separar de la resta del grup que s'envi\u00e0 a un camp amb altres presoners de guerra. Els especialistes van ser a\u00efllats i sotmesos a t\u00e8cniques d'\"interrogaci\u00f3 de xoc\", un eufemisme per a les tortures que inclo\u00efen pallisses i exercicis f\u00edsics esgotadors. El 30 d'abril, el \"Kapit\u00e4nleutnant\" Just va aportar breus informacions sobre la composici\u00f3 i la missi\u00f3 del Grup Llop de Mar despr\u00e9s d'un segon interrogatori en qu\u00e8 es va desplomar inconscient. Malgrat aix\u00f2, finalment no es va poder aclarir si els submarins portaven m\u00edssils. Els vuit especialistes van ser transferits a Fort Hunt poc despr\u00e9s del Dia de la Vict\u00f2ria a Europa on van continuar essent maltractats fins que Just accept\u00e0 escriure un informe complet sobre la hist\u00f2ria de l'U-546 el 12 de maig.[25]  L'historiador Philip K. Lundeberg ha escrit que les pallisses i tortures sofertes pels supervivents de l'U-546 van tenir una \"atrocitat singular\" motivada per la voluntat dels interrogadors d'extreure r\u00e0pidament informaci\u00f3 sobre potencials atacs amb m\u00edssils.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "a bord del Bogue", "answer_start": 198}], "id": "P_125_C_745_Q1", "question": "On els van interrogar?"}, {"answers": [{"text": "Argentia", "answer_start": 273}], "id": "P_125_C_745_Q2", "question": "A quina base els van traslladar?"}, {"answers": [{"text": "interrogaci\u00f3 de xoc", "answer_start": 533}], "id": "P_125_C_745_Q3", "question": "A quines t\u00e8cniques els van sotmetre?"}, {"answers": [{"text": "inconscient", "answer_start": 821}], "id": "P_125_C_745_Q4", "question": "Com va acabar el \"Kapit\u00e4nleutnant\" Just el segon interrogatori?"}, {"answers": [{"text": "un informe complet", "answer_start": 1082}], "id": "P_125_C_745_Q5", "question": "Qu\u00e8 va escriure finalment Just?"}]}, {"context": "La Segona For\u00e7a de Barrera va posar rumb en direcci\u00f3 sud-oest el 24 d'abril, buscant els U-boot que quedaven. L'USS Swenning va detectar amb el radar amb un submar\u00ed el mateix dia, per\u00f2 es va escapar abans que fos localitzat. Despr\u00e9s d'una setmana de cerca al sud dels Bancs de Terranova, el grup se separ\u00e0 en dos el dia 2 de maig per facilitar la tasca. El grup del \"Mission Bay\" es va sumar a l'expedici\u00f3, aportant tres portaavions d'escorta i 31 destructors d'escorta.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "direcci\u00f3 sud-oest", "answer_start": 44}], "id": "P_125_C_746_Q1", "question": "Cap on van posar rumb?"}, {"answers": [{"text": "els U-boot", "answer_start": 85}], "id": "P_125_C_746_Q2", "question": "Qu\u00e8 buscaven?"}, {"answers": [{"text": "un submar\u00ed", "answer_start": 154}], "id": "P_125_C_746_Q3", "question": "Qu\u00e8 van detectar amb el radar?"}, {"answers": [{"text": "2 de maig", "answer_start": 320}], "id": "P_125_C_746_Q4", "question": "Quin dia es van separar en dos grups?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 416}], "id": "P_125_C_746_Q5", "question": "Quants portaavions van aportar el grup del \"Mission Bay\"?"}]}, {"context": "El Segon Grup de Barrera estava format pels portaavions d'escorta USS Bogue i USS Core i 22 destructors d'escorta. El Bogue i 10 destructors havien sortit de Quonset Point (Rhode Island) el 16 d'abril mentre que el Core i els altres 12 destructors havien sortit de les Bermudes i d'altres localitzacions.[21] El grup va quedar inicialment estacionat al voltant del 45\u00e8 meridi\u00e0 oest en una l\u00ednia d'uns 170 kil\u00f2metres navegant en direcci\u00f3 est.[19]  La l\u00ednia estava composta per 14 destructors separats entre si per una dist\u00e0ncia d'uns 8 kil\u00f2metres, amb el Core a l'extrem nord i el Bogue al sud.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "22", "answer_start": 89}], "id": "P_125_C_747_Q1", "question": "Quants destructors hi havia al Segon Grup de Barrera?"}, {"answers": [{"text": "de Quonset Point", "answer_start": 155}], "id": "P_125_C_747_Q2", "question": "D'on van sortir 10 destructors?"}, {"answers": [{"text": "al voltant del 45\u00e8 meridi\u00e0 oest", "answer_start": 350}], "id": "P_125_C_747_Q3", "question": "On es va estacionar el grup?"}, {"answers": [{"text": "uns 8", "answer_start": 529}], "id": "P_125_C_747_Q4", "question": "Quina distancia hi havia entre destructors?"}, {"answers": [{"text": "sud", "answer_start": 589}], "id": "P_125_C_747_Q5", "question": "Quin extrem ocupava el Bogue?"}]}, {"context": "Just abans de la mitjanit del 15 d'abril, l'USS Stanton va detectar l'U-1235 al radar, a una posici\u00f3 d'uns 800 kil\u00f2metres al nord de Flores, a les Illes A\u00e7ores. Immediatament va atacar-lo amb el morter anti-submar\u00ed (anomenat eri\u00e7\u00f3), per\u00f2 el submar\u00ed va submergir-se i s'escap\u00e0. Ajudat per l'USS Frost, el Stanton va detectar el submar\u00ed amb el sonar i va atacar-lo tres cops m\u00e9s. El tercer atac, el dia 16 d'abril a les 00:33h, va aconseguir enfonsar el submar\u00ed matant tota la tripulaci\u00f3. Poc despr\u00e9s el Frost va detectar l'U-880 amb el radar mentre intentava escapar-se. Despr\u00e9s d'il\u00b7luminar-lo amb obusos i projectors, el destructor obr\u00ed foc amb els seus projectils Bofors 40 mm des d'uns 600 metres de dist\u00e0ncia a les 02:29. El submar\u00ed va submergir-se r\u00e0pidament, per\u00f2 va ser seguit pels sonars del Stanton i el Frost. Els dos vaixells van fer diversos atacs amb eri\u00e7ons, fins que finalment van enfonsar el submar\u00ed a les 04:04. No hi hagu\u00e9 supervivents.[15] Els dos U-Boot van explotar molt fort despr\u00e9s d'haver estat tocats pels projectils, incrementant la por que efectivament portessin m\u00edssils, i provocant que els efectius americans intensifiquessin els esfor\u00e7os per destruir els submarins restants.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'U-1235", "answer_start": 68}], "id": "P_125_C_748_Q1", "question": "Qu\u00e8 va detectar l'USS Stanton?"}, {"answers": [{"text": "amb el morter anti-submar\u00ed", "answer_start": 188}], "id": "P_125_C_748_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 van atacar l'U-1235?"}, {"answers": [{"text": "16 d'abril", "answer_start": 401}], "id": "P_125_C_748_Q4", "question": "Quan van aconseguir enfonsar-lo?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la rendici\u00f3 alemanya la Marina dels Estats Units va mantenir els seus esfor\u00e7os per determinar si els U-Boot portaven m\u00edssils. Les tripulacions de l'U-805 i l'U-858 van ser interrogades per confirmar que les seves naus no portaven equipament de llan\u00e7ament de m\u00edssils.[29]  El Kapit\u00e4nleutnant Fritz Steinhoff que havia comandat l'U-511 durant les proves amb coets[30]  i que havia estat capturat despr\u00e9s de rendir l'U-873, va ser sotm\u00e8s a t\u00e8cniques abusives d'interrogatori a Portsmouth. Poc despr\u00e9s se su\u00efcid\u00e0 mentre era recl\u00f2s en una pres\u00f3 a Boston, provocant que la marina investigu\u00e9s aquests interrogatoris. Un dels interrogadors va admetre haver-lo colpejat i es rumorej\u00e0 que poc abans de morir havia tornat d'un interrogatori amb la cara visiblement ensangonada.[31] No est\u00e0 clar si els aliats van arribar a con\u00e8ixer la relaci\u00f3 de Steinhoff's amb els assajos amb coets.[29][32]", "qas": [{"answers": [{"text": "si els U-Boot portaven m\u00edssils", "answer_start": 105}], "id": "P_125_C_749_Q1", "question": "Qu\u00e8 volia determinar la marina americana?"}, {"answers": [{"text": "a t\u00e8cniques abusives d'interrogatori", "answer_start": 446}], "id": "P_125_C_749_Q2", "question": "A qu\u00e8 va ser sotm\u00e8s el Kapit\u00e4nleutnant Fritz Steinhoff?"}, {"answers": [{"text": "se su\u00efcid\u00e0", "answer_start": 509}], "id": "P_125_C_749_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer mentre era en una pres\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Un dels interrogadors", "answer_start": 621}], "id": "P_125_C_749_Q4", "question": "Qui va admetre haver-lo colpejat?"}, {"answers": [{"text": "ensangonada", "answer_start": 765}], "id": "P_125_C_749_Q5", "question": "Com tenia la cara despr\u00e9s d'un interrogatori?"}]}, {"context": "El Primer Grup de Barrera va dirigir-se a l'oest despr\u00e9s de destruir l'U-1235 i l'U-880. Diversos B-24 Liberators, equipats amb llums Leigh Light, van localitzar l'U-805 a la superf\u00edcie durant les nits del 18 i 19 d'abril. El submar\u00ed es trobava \u00fanicament a uns 80 kil\u00f2metres del Mission Bay i els seus escortes, per\u00f2 no va ser atacat, ja que els avions van ser incapa\u00e7os de determinar si aquest era hostil abans de submergir-se. Durant la nit del 20 d'abril, l'U-546 prov\u00e0 de torpedejar un destructor americ\u00e0, per\u00f2 fall\u00e0. La nit seg\u00fcent, l'USS-Mosley va detectar l'U-805, per\u00f2 aquest va aconseguir escapar despr\u00e9s de ser atacat amb  c\u00e0rregues de profunditat per l'USS Mosley, l'USS Lowe i l'USS J.R.Y. Blakely durant dues hores.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'oest", "answer_start": 40}], "id": "P_125_C_750_Q1", "question": "On va anar el Primer Grup de Barrera?"}, {"answers": [{"text": "a la superf\u00edcie", "answer_start": 170}], "id": "P_125_C_750_Q2", "question": "On van localitzar l'U-805?"}, {"answers": [{"text": "si aquest era hostil", "answer_start": 385}], "id": "P_125_C_750_Q3", "question": "Qu\u00e8 no van poder deteminar els avions?"}, {"answers": [{"text": "un destructor americ\u00e0", "answer_start": 487}], "id": "P_125_C_750_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia torpedejar l'U-546?"}, {"answers": [{"text": "amb  c\u00e0rregues de profunditat", "answer_start": 628}], "id": "P_125_C_750_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 van atacar l'U-805?"}]}]}, {"title": "Treva de Nadal", "paragraphs": [{"context": "Al Front oriental tamb\u00e9 es va donar una particular versi\u00f3 de la Treva quan alguns oficials austr\u00edacs, en un nivell de jerarquia indeterminat, van iniciar una aproximaci\u00f3 a la zona de Gal\u00edtsia. Sembla que els russos van respondre positivament i els soldats van trobar-se en terra de ning\u00fa. Es van intercanviar regals i les tropes que assetjaven Przemy\u015bl van plantar tres arbres de nadal on desitjaven als combatents un bon Nadal i transmetien les seves esperances perqu\u00e8 s'arrib\u00e9s aviat a un acord de pau.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la zona de Gal\u00edtsia", "answer_start": 170}], "id": "P_586_C_3511_Q1", "question": "On es van aproximar alguns oficials austr\u00edacs?"}, {"answers": [{"text": "positivament", "answer_start": 229}], "id": "P_586_C_3511_Q2", "question": "Com van respondre els russos?"}, {"answers": [{"text": "les tropes que assetjaven Przemy\u015bl", "answer_start": 318}], "id": "P_586_C_3511_Q3", "question": "Quines tropes van plantar tres arbres de nadal?"}, {"answers": [{"text": "un bon Nadal", "answer_start": 415}], "id": "P_586_C_3511_Q4", "question": "Qu\u00e8 desitjaven als combatents les tropes que assetjaven Przemy\u015bl?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 s'arrib\u00e9s aviat a un acord de pau", "answer_start": 463}], "id": "P_586_C_3511_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 tenien esperan\u00e7a les tropes que assetjaven Przemy\u015bl?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de Nadal de 1914 es van fer diversos intents de repetir treves espor\u00e0diques. Una unitat alemanya va intentar abandonar la trinxera portant una bandera blanca durant el Diumenge de Pasqua el 1915 per\u00f2 els brit\u00e0nics que tenien davant els van advertir que no continuessin i el novembre d'aquell any una unitat saxona va fraternitzar breument amb un batall\u00f3 de Liverpool. El desembre de 1915 els comandants aliats van enviar ordres expl\u00edcites de prevenir qualsevol intent de repetir la treva de l'any anterior. Els comandaments van ordenar a algunes unitats preparar incursions o per fustigar la l\u00ednia enemiga, i el soroll d'artilleria va evitar que les unitats es comuniquessin durant tot el dia. No obstant aix\u00f2, la prohibici\u00f3 no va ser completament efectiva, i es van produir algunes treves breus al llarg de la l\u00ednia del front.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de Nadal de 1914", "answer_start": 0}], "id": "P_586_C_3512_Q1", "question": "Quan es van fer diversos intents per repetir treves espor\u00e0diques?"}, {"answers": [{"text": "una bandera blanca", "answer_start": 147}], "id": "P_586_C_3512_Q2", "question": "Qu\u00e8 portava la unitat alemanya que va intentar abandonar la trinxera?"}, {"answers": [{"text": "una unitat saxona", "answer_start": 304}], "id": "P_586_C_3512_Q3", "question": "Qui va fraternitzar breument amb un batall\u00f3 de Liverpool?"}, {"answers": [{"text": "prevenir qualsevol intent de repetir la treva de l'any anterior", "answer_start": 450}], "id": "P_586_C_3512_Q4", "question": "Quines ordres van enviar els comandants aliats el desembre de 1915?"}, {"answers": [{"text": "durant el Diumenge de Pasqua", "answer_start": 166}], "id": "P_586_C_3512_Q5", "question": "Quan va intentar la unitat alemanya abandonar la trinxera amb una bandera blanca?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de nom\u00e9s uns mesos de guerra, encara hi havia en molts sectors l'esperan\u00e7a que el conflicte acabaria r\u00e0pidament i que per Nadal podrien ser a casa. No s'havia produ\u00eft doncs una idealitzaci\u00f3 negativa de l'enemic, potenciada pels anys posteriors de guerra i la gran mortaldat que se'n derivaria. Aquest fet sumat a unes condicions molt dures en les trinxeres van donar com a resultat una not\u00f2ria confraternitzaci\u00f3 entre els b\u00e0ndols.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "que el conflicte acabaria r\u00e0pidament i que per Nadal podrien ser a casa", "answer_start": 83}], "id": "P_586_C_3515_Q1", "question": "Quina esperan\u00e7a hi havia despr\u00e9s dels primers mesos de guerra?"}, {"answers": [{"text": "molt dures", "answer_start": 337}], "id": "P_586_C_3515_Q2", "question": "Com eren les condicions en les trinxeres?"}, {"answers": [{"text": "una not\u00f2ria confraternitzaci\u00f3", "answer_start": 390}], "id": "P_586_C_3515_Q3", "question": "Qu\u00e8 es don\u00e0 entre els b\u00e0ndols?"}]}, {"context": "El novel\u00b7lista gal\u00b7l\u00e8s Llewelyn Wyn Griffith va presenciar una d'aquestes treves i explica que despr\u00e9s d'intercanviar nadales durant la nit, a l'alba del dia de Nadal va veure \u00abuna onada d'homes dels dos b\u00e0ndols... [i] un febril intercanvi de souvenirs\u00bb abans que els oficials els cridessin amb promeses d'un alto el foc i d'organitzar un partit de futbol. Finalment la idea no va prosperar perqu\u00e8 el comandant de la brigada va amena\u00e7ar amb repercussions per la manca de disciplina i va insistir en reprendre els tirotejos per la tarda. La unitat en q\u00fcesti\u00f3 sembla que acabava d'arribar a Fran\u00e7a i no havia participat en la treva de l'any anterior.[34] Un altre soldat recordava un intent d'organitzar un partit \u00abtots contra tots\u00bb en el qual podrien haver participat 50 membres per equip, abans que se'ls orden\u00e9s tornar.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "Llewelyn Wyn Griffith", "answer_start": 23}], "id": "P_586_C_3516_Q1", "question": "Qui va presenciar una de les treves de guerra?"}, {"answers": [{"text": "nadales", "answer_start": 118}], "id": "P_586_C_3516_Q2", "question": "Qu\u00e8 es van intercanviar durant la nit?"}, {"answers": [{"text": "souvenirs", "answer_start": 243}], "id": "P_586_C_3516_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'intercanviaven els homes dels dos b\u00e0ndols?"}, {"answers": [{"text": "per la manca de disciplina", "answer_start": 455}], "id": "P_586_C_3516_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va amena\u00e7ar el comandant de la brigada amb repercussions?"}, {"answers": [{"text": "per la tarda", "answer_start": 523}], "id": "P_586_C_3516_Q5", "question": "Quan volia el comandant de la brigada reprendre els tirotejos?"}]}]}, {"title": "(90377) Sedna", "paragraphs": [{"context": "Sedna t\u00e9 c,[n. 3] calculat en aproximadament 11.400 anys.[n. 1] La seva \u00f2rbita \u00e9s extremadament exc\u00e8ntrica, amb un afeli que es calcula en 937 ua[2] i un periheli d'unes 76 ua, sent el major per als objectes coneguts del sistema solar.[15] Quan va ser descobert es trobava a aproximadament 89,6 ua[6] del Sol, i era l'objecte m\u00e9s distant observat del sistema solar. Posteriorment el mateix equip d'investigadors va descobrir l'Eris a 97 ua. Si b\u00e9 les \u00f2rbites d'alguns cometes de per\u00edode llarg s'estenen m\u00e9s enll\u00e0 de la de Sedna, s\u00f3n massa difusos per ser descoberts excepte quan s'aproximen al seu periheli en el sistema solar interior. Encara que Sedna aconsegueixi el seu periheli cap al 2076,[7][n. 4] el Sol apareixeria simplement com un estel molt brillant en el seu cel, solament cent vegades m\u00e9s brillant que la lluna plena en la Terra, i massa lluny per ser visible com un disc a simple vista.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "11.400", "answer_start": 45}], "id": "P_368_C_2203_Q1", "question": "Quants anys t\u00e9 Sedna?"}, {"answers": [{"text": "extremadament exc\u00e8ntrica", "answer_start": 82}], "id": "P_368_C_2203_Q2", "question": "Com \u00e9s l'orbita de Sedna?"}, {"answers": [{"text": "el mateix equip d'investigadors", "answer_start": 380}], "id": "P_368_C_2203_Q3", "question": "Qui va descobrir l'Eris?"}, {"answers": [{"text": "com un estel molt brillant en el seu cel", "answer_start": 735}], "id": "P_368_C_2203_Q4", "question": "Com apareixer\u00e0 el Sol encara que Sedna aconsegueixi el seu periheli cap al 2076?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament 89,6 ua", "answer_start": 275}], "id": "P_368_C_2203_Q5", "question": "A quina dist\u00e0ncia del Sol es trobava Sedna quan va ser descobert?"}]}, {"context": "Diversos astr\u00f2noms van avan\u00e7ar en la hip\u00f2tesi del planeta transneptuni\u00e0 de diverses maneres. Un escenari involucra pertorbacions de l'\u00f2rbita de Sedna per un cos hipot\u00e8tic de grand\u00e0ria planet\u00e0ria a l'interior del n\u00favol d'Oort. Simulacions recents mostren que les caracter\u00edstiques orbitals de Sedna podrien explicar-se per pertorbacions d'un objecte de la massa de Nept\u00fa a 2.000 ua \u2013o menys\u2013, una massa de J\u00fapiter a 5.000 ua, o fins i tot un objecte de massa terrestre a 1.000 ua.[34][38] Les simulacions per ordinador van suggerir que l'\u00f2rbita de Sedna va poder ser causada per un cos de la grand\u00e0ria de la Terra, expulsat cap a l'exterior per Nept\u00fa, a principis de la formaci\u00f3 del sistema solar i que avui dia es trobaria en una \u00f2rbita allargada d'entre 80 i 170 ua del Sol.[39] S'han realitzat diversos estudis del cel sense detectar objectes de la grand\u00e0ria de la Terra a una dist\u00e0ncia aproximada de 100 ua. No obstant aix\u00f2, \u00e9s possible que aquest objecte hagi sigut expulsat fora del sistema solar despr\u00e9s de la formaci\u00f3 del n\u00favol d'Oort interior.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "que l'\u00f2rbita de Sedna va poder ser causada per un cos de la grand\u00e0ria de la Terra", "answer_start": 530}], "id": "P_368_C_2204_Q1", "question": "Qu\u00e8 van suggerir les simulacions per ordinador?"}, {"answers": [{"text": "a principis de la formaci\u00f3 del sistema solar", "answer_start": 650}], "id": "P_368_C_2204_Q3", "question": "Quan va expulsar Nept\u00fa un cos de la grand\u00e0ria de la terra?"}, {"answers": [{"text": "diversos estudis", "answer_start": 795}], "id": "P_368_C_2204_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'ha fet per detectar objectes de la grand\u00e0ria de la Terra a una dist\u00e0ncia aproximada de 100 ua?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la formaci\u00f3 del n\u00favol d'Oort interior", "answer_start": 1001}], "id": "P_368_C_2204_Q5", "question": "Quan \u00e9s possible que l'objecte hagi sigut expulsat fora del sistema solar?"}]}, {"context": "Alguns astr\u00f2noms han suggerit que l'\u00f2rbita de Sedna \u00e9s el resultat de la influ\u00e8ncia d'una gran companya bin\u00e0ria del Sol situada a una dist\u00e0ncia de milers d'unitats astron\u00f2miques.[41] Un d'aquests estels hipot\u00e8tics \u00e9s N\u00e8mesi, una companya fosca del Sol proposada com a responsable de la suposada periodicitat de les extincions massives a la Terra per impactes cometaris, el registre d'impactes lunars i els elements comuns orbitals d'una s\u00e8rie d'estels de per\u00edode llarg.[38][42] No obstant aix\u00f2, en l'actualitat no hi ha proves directes de l'exist\u00e8ncia de N\u00e8mesi i moltes l\u00ednies d'investigaci\u00f3 (per exemple, l'\u00edndex de crateritzaci\u00f3) han posat en dubte la seva exist\u00e8ncia.[43][44] Astr\u00f2noms que recolzen aquesta hip\u00f2tesi han suggerit que un objecte de cinc vegades la massa de J\u00fapiter que s'estengui aproximadament a 7.850 ua del Sol, podria provocar en un objecte una \u00f2rbita com la de Sedna.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "que l'\u00f2rbita de Sedna \u00e9s el resultat de la influ\u00e8ncia d'una gran companya bin\u00e0ria del Sol", "answer_start": 30}], "id": "P_368_C_2205_Q1", "question": "Qu\u00e8 han suggerit alguns astr\u00f2noms?"}, {"answers": [{"text": "a una dist\u00e0ncia de milers d'unitats astron\u00f2miques", "answer_start": 128}], "id": "P_368_C_2205_Q2", "question": "On est\u00e0 situada la gran companya bin\u00e0ria del Sol?"}, {"answers": [{"text": "la seva exist\u00e8ncia", "answer_start": 652}], "id": "P_368_C_2205_Q4", "question": "Qu\u00e8 han posat en dubte moltes l\u00ednies d'investigaci\u00f3 sobre N\u00e8mesi?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 751}], "id": "P_368_C_2205_Q5", "question": "Quantes vegades hauria de tenir un objecte la massa de J\u00fapiter per provocar en un altre una \u00f2rbita com la de Sedna?"}]}, {"context": "Sedna t\u00e9 el major per\u00edode orbital entre qualsevol objecte gran conegut del sistema solar,[n. 3] calculat en aproximadament 11.400 anys.[n. 1] La seva \u00f2rbita \u00e9s extremadament exc\u00e8ntrica, amb un afeli que es calcula en 937 ua[2] i un periheli d'unes 76 ua, sent el major per als objectes coneguts del sistema solar.[15] Quan va ser descobert es trobava a aproximadament 89,6 ua[6] del Sol, i era l'objecte m\u00e9s distant observat del sistema solar. Posteriorment el mateix equip d'investigadors va descobrir l'Eris a 97 ua. Si b\u00e9 les \u00f2rbites d'alguns cometes de per\u00edode llarg s'estenen m\u00e9s enll\u00e0 de la de Sedna, s\u00f3n massa difusos per ser descoberts excepte quan s'aproximen al seu periheli en el sistema solar interior. Encara que Sedna aconsegueixi el seu periheli cap al 2076,[7][n. 4] el Sol apareixeria simplement com un estel molt brillant en el seu cel, solament cent vegades m\u00e9s brillant que la lluna plena en la Terra, i massa lluny per ser visible com un disc a simple vista.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "en aproximadament 11.400 anys", "answer_start": 105}], "id": "P_368_C_2206_Q2", "question": "En quant est\u00e0 calculat el per\u00edode orbital de Sedna?"}, {"answers": [{"text": "extremadament exc\u00e8ntrica", "answer_start": 160}], "id": "P_368_C_2206_Q3", "question": "Com \u00e9s l'\u00f2rbita de Sedna?"}, {"answers": [{"text": "a aproximadament 89,6 ua[6] del Sol", "answer_start": 351}], "id": "P_368_C_2206_Q4", "question": "On es trobava Sedna quan va ser descobert?"}, {"answers": [{"text": "l'Eris", "answer_start": 503}], "id": "P_368_C_2206_Q5", "question": "Qu\u00e8 va descobrir el mateix equip d'investigadors?"}]}, {"context": "El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant sobre quins objectes astron\u00f2mics han de considerar-se planetes i quins no, alguna cosa que ja es va plantejar amb motiu del descobriment de Quaoar. El 15 de mar\u00e7 de 2004 diverses ag\u00e8ncies de not\u00edcies informaven que s'havia descobert el des\u00e8 planeta. No obstant aix\u00f2, el 24 d'agost de 2006, la Uni\u00f3 Astron\u00f2mica Internacional va redefinir a Praga el que ha d'entendre's per planeta, exigint que havia d'haver buidat l'entorn de la seva \u00f2rbita \u2013domin\u00e0ncia orbital. S'estima que Sedna t\u00e9 un par\u00e0metre de Stern\u2013Levison molt menor a 1, i per tant no es pot considerar que va buidar el seu entorn, encara que no es va descobrir cap altre objecte en la seva proximitat. Per poder ser qualificat com a planeta nan, Sedna havia de mostrar equilibri hidroest\u00e0tic, \u00e9s a dir, ser essencialment esf\u00e8ric. \u00c9s prou brillant, i per tant, suficientment gran, per la qual cosa s'espera que aquest sigui el cas.[53]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'interrogant sobre quins objectes astron\u00f2mics han de considerar-se planetes i quins no", "answer_start": 47}], "id": "P_368_C_2207_Q1", "question": "Quin interrogant va plantejar el descobriment de Sedna?"}, {"answers": [{"text": "diverses ag\u00e8ncies de not\u00edcies", "answer_start": 231}], "id": "P_368_C_2207_Q2", "question": "Qui informava que s'havia descobert el des\u00e8 planeta?"}, {"answers": [{"text": "Praga", "answer_start": 400}], "id": "P_368_C_2207_Q3", "question": "On va redefinir la Uni\u00f3 Astron\u00f2mica Internacional el que ha d'entendre's per planeta?"}, {"answers": [{"text": "24 d'agost de 2006", "answer_start": 331}], "id": "P_368_C_2207_Q4", "question": "Quan va redefinir la Uni\u00f3 Astron\u00f2mica Internacional el que ha d'entendre's per planeta?"}, {"answers": [{"text": "molt menor a 1", "answer_start": 575}], "id": "P_368_C_2207_Q5", "question": "Quin par\u00e0metre de Stern\u2013Levison s'estima que t\u00e9 Sedna?"}]}, {"context": "Mike Brown de Caltech, Chad Trujillo de l'Observatori Gemini i David Rabinowitz de la Universitat Yale el 14 de novembre de 2003 van descobrir Sedna \u2013designat provisionalment 2003 VB12[9]\u2013 com a part d'un estudi que va comen\u00e7ar en el 2001 amb el Telescopi Samuel Oschin en l'Observatori el Palomar, en el qual van emprar la c\u00e0mera Palomar Quest de 160 megap\u00edxels de Yale. Van observar un objecte que es movia en 4,6 segons d'arc en 3,1 hores pel que fa als estels, indicant que la seva dist\u00e0ncia era d'aproximadament 100 ua. Les observacions de seguiment al novembre-desembre de 2003 amb el telescopi SMARTS en l'Observatori de Cerro Tololo a Xile, aix\u00ed com amb el telescopi Tenagra IV de l'Observatori W. M. Keck a Hawaii, van revelar que l'objecte es movia al llarg d'una \u00f2rbita distant altament exc\u00e8ntrica. Posteriorment, l'objecte va ser identificat en imatges de predescobriment preses pel Telescopi Samuel Oschin aix\u00ed com en les imatges del programa Near Earth Asteroid Tracking. Aquestes posicions anteriors van ampliar el seu arc orbital conegut i va permetre un c\u00e0lcul m\u00e9s prec\u00eds de l'\u00f2rbita.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "2003 VB12", "answer_start": 175}], "id": "P_368_C_2208_Q2", "question": "Com es va designar provisionalment Sedna?"}, {"answers": [{"text": "en l'Observatori el Palomar", "answer_start": 270}], "id": "P_368_C_2208_Q3", "question": "On \u00e9s el Telescopi Samuel Oschin?"}, {"answers": [{"text": "Palomar Quest", "answer_start": 331}], "id": "P_368_C_2208_Q4", "question": "Quina c\u00e0mera es va emprar en l'Observatori el Palomar?"}, {"answers": [{"text": "160", "answer_start": 348}], "id": "P_368_C_2208_Q5", "question": "Quants megap\u00edxels t\u00e9 la c\u00e0mera Palomar Quest?"}]}]}, {"title": "Temple Expiatori de la Sagrada Fam\u00edlia", "paragraphs": [{"context": "La representaci\u00f3 de la Crucifixi\u00f3 de Jes\u00fas \u00e9s a la part m\u00e9s alta de l'atri; a la part central hi ha la figura de Crist amb els peus desclavats, i es pot observar a la creu formada per unes j\u00e0sseres de ferro al tra\u00e7 del perfil el dibuix de la I, la primera lletra del r\u00e8tol INRI (Iesvs Nazarenvs rex Ivdaeorvm). Als seus peus, en un costat est\u00e0 el grup de sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena i, a l'altre costat, com a \u00fanic element, un crani o calavera en representaci\u00f3 de la mort i del G\u00f2lgota, lloc on fou crucificat i on tradicionalment es diu que fou enterrat Adam. Com un baldaqu\u00ed que cobreix el conjunt hi ha el vel esquin\u00e7at del Temple de Jerusalem, que significa la hist\u00f2ria de la humanitat dividida entre l'era anterior i la posterior a Jesucrist.[67]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la part m\u00e9s alta de l'atri", "answer_start": 46}], "id": "P_180_C_1075_Q1", "question": "On \u00e9s la representaci\u00f3 de la Crucifixi\u00f3 de Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "la figura de Crist amb els peus desclavats", "answer_start": 100}], "id": "P_180_C_1075_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la part central?"}, {"answers": [{"text": "per unes j\u00e0sseres de ferro", "answer_start": 180}], "id": "P_180_C_1075_Q3", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 formada la creu?"}, {"answers": [{"text": "el grup de sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena", "answer_start": 344}], "id": "P_180_C_1075_Q4", "question": "Qui est\u00e0 als seus peus, en un costat?"}, {"answers": [{"text": "G\u00f2lgota", "answer_start": 519}], "id": "P_180_C_1075_Q5", "question": "On va ser enterrat Adam?"}]}, {"context": "La fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria, que simbolitza la salvaci\u00f3 de Crist, s'est\u00e0 construint al carrer de Mallorca. En aquesta fa\u00e7ana Gaud\u00ed va preveure la construcci\u00f3 d'una gran escalinata que crearia un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'infern i estaria decorat amb dimonis, \u00eddols i falsos d\u00e9us, cismes, heretgies, etc. Al repl\u00e0 davant del baptisteri hi hauria un brollador d'aigua que representaria el riu d'aigua viva, de vint metres d'altura i, a l'altre costat \u2014davant la capella de la Penit\u00e8ncia\u2014 una teiera on cremi el foc de l'eucaristia. Gaud\u00ed va deixar l'estudi simb\u00f2lic i un model a escala 1:25, conegut per fragments i fotografies del model. Aquestes capelles tindran una porta directament al p\u00f2rtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representar\u00e0 el lema \u00abA trav\u00e9s de la Redempci\u00f3 fins a la Gl\u00f2ria\u00bb.", "qas": [{"answers": [{"text": "La fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria", "answer_start": 0}], "id": "P_180_C_1076_Q1", "question": "Quina fa\u00e7ana simbolitza la salvaci\u00f3 de Crist?"}, {"answers": [{"text": "un brollador d'aigua", "answer_start": 369}], "id": "P_180_C_1076_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi hauria al repl\u00e0 davant del baptisteri?"}, {"answers": [{"text": "davant la capella de la Penit\u00e8ncia", "answer_start": 474}], "id": "P_180_C_1076_Q4", "question": "On estaria el teiera on cremi el foc de l'eucaristia?"}, {"answers": [{"text": "1:25", "answer_start": 608}], "id": "P_180_C_1076_Q5", "question": "En quina escala estava fet el model que va deixar Gaud\u00ed?"}]}, {"context": "D'altra banda, des de la reactivaci\u00f3 de les obres en els anys 1940, es va suscitar un intens debat sobre si era adequat continuar les obres o no, al\u00b7legant els seus detractors que Gaud\u00ed no havia deixat suficients indicacions i la seva continuaci\u00f3 desvirtuaria el seu projecte; en canvi, els defensors de continuar els treballs es basaven en les m\u00faltiples indicacions deixades per l'arquitecte als seus ajudants i deixebles, aix\u00ed com els dibuixos, maquetes i fotografies que deixaven const\u00e0ncia del projecte esbossat per Gaud\u00ed, per no parlar de les seves m\u00faltiples manifestacions reconeixent que el projecte seria obra de diverses generacions.[91] El 9 de gener de 1965, un grup d'arquitectes, intel\u00b7lectuals, cr\u00edtics i professionals de diversos \u00e0mbits publicar una carta- manifest a  La Vanguardia tot q\u00fcestionant la continu\u00eftat de les obres. Entre els signants es trobaven: Le Corbusier, Bruno Zevi, Giulio Carlo Argan, Oriol Bohigas, Jos\u00e9 Antonio Coderch, Ricardo Bofill, Antoni T\u00e0pies, Salvador Espriu, Joan Brossa i Josep Maria Subirachs -qui paradoxalment seria despr\u00e9s escultor del temple-, a m\u00e9s del Col\u00b7legi d'Arquitectes de Catalunya, l'associaci\u00f3 Foment de les Arts Decoratives i l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. No obstant aix\u00f2, hi va haver una \u00e0mplia resposta popular en defensa de la continu\u00eftat del projecte, que es va traduir en una recaptaci\u00f3 r\u00e8cord per a l'impuls de les obres.[92]", "qas": [{"answers": [{"text": "en els anys 1940", "answer_start": 50}], "id": "P_180_C_1077_Q1", "question": "Quan es van reactivar les obres?"}, {"answers": [{"text": "un intens debat sobre si era adequat continuar les obres o no", "answer_start": 83}], "id": "P_180_C_1077_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va suscitar des de la reactivaci\u00f3 de les obres en els anys 1940?"}, {"answers": [{"text": "La Vanguardia", "answer_start": 784}], "id": "P_180_C_1077_Q3", "question": "On es va publicar la carta- manifest l'any 1965?"}, {"answers": [{"text": "un grup d'arquitectes, intel\u00b7lectuals, cr\u00edtics i professionals de diversos \u00e0mbits", "answer_start": 670}], "id": "P_180_C_1077_Q4", "question": "Qui va escriure la carta- manifest que es va publicar l'any 1965?"}, {"answers": [{"text": "en una recaptaci\u00f3 r\u00e8cord per a l'impuls de les obres", "answer_start": 1346}], "id": "P_180_C_1077_Q5", "question": "Com es va traduir la resposta popular en defensa de la continu\u00eftat del projecte?"}]}, {"context": "Les torres tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les dels ap\u00f2stols estan rematades per pinacles de mosaic veneci\u00e0 policromat amb els atributs del bisbe: tiara, b\u00e0cul, anell i creu; tamb\u00e9 figuren les inscripcions Hosanna, Excelsis i Sanctus, Sanctus, Sanctus, repetit tres vegades per la Sant\u00edssima Trinitat (la del Pare en color groc, per la llum; la del Fill de color vermell, s\u00edmbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de color taronja, s\u00edntesi dels altres dos).[37] Aix\u00ed mateix, cada torre porta inscrit el nom en llat\u00ed i la paraula Apostolus junt amb una escultura de l'ap\u00f2stol que representa. Tamb\u00e9 es poden apreciar als murs altres inscripcions com: Jesus, Maria, Joseph; Sursum corda; Gratia plena; Ora pro nobis; i les s\u00e8ries aurum, thus, myrrham (en llat\u00ed, or, encens i mirra) i oraci\u00f3, sacrifici, almoina en catal\u00e0.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "el nom en llat\u00ed i la paraula Apostolus junt amb una escultura de l'ap\u00f2stol que representa", "answer_start": 520}], "id": "P_180_C_1078_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha inscrit en cada torre?"}, {"answers": [{"text": "als murs", "answer_start": 635}], "id": "P_180_C_1078_Q2", "question": "On es poden observar altres inscripcions?"}, {"answers": [{"text": "per pinacles de mosaic veneci\u00e0 policromat amb els atributs del bisbe: tiara, b\u00e0cul, anell i creu", "answer_start": 97}], "id": "P_180_C_1078_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 estan rematades les torres dels ap\u00f2stols?"}, {"answers": [{"text": "Hosanna, Excelsis i Sanctus, Sanctus, Sanctus", "answer_start": 226}], "id": "P_180_C_1078_Q4", "question": "Quines inscripcions figuren a la torre?"}]}, {"context": "A la fa\u00e7ana hi haur\u00e0 representades: virtuts, obres de miseric\u00f2rica i dons de l'Esperit Sant; i els oficis manuals. Al centre i a les voltes apareixeran: Adam i Eva, la casa de Natzaret, la Mare de D\u00e9u i els Sants, Jesucrist en el Judici Final, el Pare Etern envoltat d'\u00e0ngels, i l'Esperit Sant. Hi haur\u00e0 un n\u00e0rtex de 16 llanternes; en el seu interior, els dies de la Creaci\u00f3 i les jerarquies ang\u00e8liques. La fa\u00e7ana es completar\u00e0 amb uns grans n\u00favols il\u00b7luminats, que contindran en grans lletres l'inici del credo de Nicea (Credo in unum Deum Patrem Omnipotentem, creatorem coeli et terrae) i el G\u00e8nesi, sobre setze grans llanternons disposats en ordre ascendent.", "qas": [{"answers": [{"text": "A la fa\u00e7ana", "answer_start": 0}], "id": "P_180_C_1079_Q1", "question": "On estaran representats els oficis manuals?"}, {"answers": [{"text": "Adam i Eva, la casa de Natzaret, la Mare de D\u00e9u i els Sants, Jesucrist en el Judici Final, el Pare Etern envoltat d'\u00e0ngels, i l'Esperit Sant", "answer_start": 153}], "id": "P_180_C_1079_Q2", "question": "Qui apareixeran al centre i a les voltes?"}, {"answers": [{"text": "16", "answer_start": 317}], "id": "P_180_C_1079_Q3", "question": "Quantes llanternes hi haur\u00e0 al n\u00e0rtex?"}, {"answers": [{"text": "uns grans n\u00favols il\u00b7luminats", "answer_start": 432}], "id": "P_180_C_1079_Q4", "question": "Qu\u00e8 complementar\u00e0 la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "en ordre ascendent", "answer_start": 642}], "id": "P_180_C_1079_Q5", "question": "Com estaran disposats els llanternons?"}]}, {"context": "De la mateixa manera que l'exterior, l'interior t\u00e9 un gran significat religi\u00f3s: la c\u00fapula de l'absis est\u00e0 coberta amb un mosaic representant les vestidures de D\u00e9u cobrint la volta del cel, i del trifori m\u00e9s alt de l'absis penjar\u00e0 un llum de set bra\u00e7os que simbolitzar\u00e0 l'Esperit Sant. L'altar quedar\u00e0 emmarcat per un arc triomfal i un baldaqu\u00ed amb el Calvari de Jes\u00fas, completant aix\u00ed la Sant\u00edssima Trinitat. Aquest baldaqu\u00ed porta el cant de Gl\u00f2ria de l'Ordinari de la Missa, aix\u00ed com una creu, de la qual sortir\u00e0 un ra\u00efm que teixeix amb els seus p\u00e0mpols tot el baldaqu\u00ed, i un lampadari de 50 llums d'oli, com a Sant Joan del Later\u00e0.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 70}], "id": "P_180_C_1080_Q1", "question": "Quin significat t\u00e9 l'interior?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 241}], "id": "P_180_C_1080_Q2", "question": "Quants bra\u00e7os tindr\u00e0 el llum que simbolitzar\u00e0 l'Esperit Sant?"}, {"answers": [{"text": "un arc triomfal i un baldaqu\u00ed amb el Calvari de Jes\u00fas", "answer_start": 314}], "id": "P_180_C_1080_Q3", "question": "Qu\u00e8 emmarcar\u00e0 l'altar?"}, {"answers": [{"text": "amb els seus p\u00e0mpols", "answer_start": 534}], "id": "P_180_C_1080_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 teixeix el ra\u00efm tot el baldaqu\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "50", "answer_start": 590}], "id": "P_180_C_1080_Q5", "question": "Quantes llums d'oli tindr\u00e0 el lampadari?"}]}]}, {"title": "Leptictidium tobieni", "paragraphs": [{"context": "Una vegada han passat les hores m\u00e9s c\u00e0lides, la femella surt de nou. Fa servir les potes de darrere per preparar els camins que utilitzar\u00e0 per fugir si un depredador la persegueix. Aquesta vegada, les cries surten a ca\u00e7ar amb ella. Aconsegueixen fugir d'un nou atac del Gastornis, que acaba matant un propaleoteri. En aquesta ocasi\u00f3, tenen \u00e8xit i aconsegueixen abundant aliment.", "qas": [{"answers": [{"text": "Una vegada han passat les hores m\u00e9s c\u00e0lides", "answer_start": 0}], "id": "P_279_C_1669_Q1", "question": "Quan surt de nou la femella?"}, {"answers": [{"text": "per fugir si un depredador la persegueix", "answer_start": 139}], "id": "P_279_C_1669_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 prepara la femella els camins?"}, {"answers": [{"text": "les potes", "answer_start": 79}], "id": "P_279_C_1669_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 prepara la femella els camins?"}, {"answers": [{"text": "a ca\u00e7ar amb ella", "answer_start": 214}], "id": "P_279_C_1669_Q4", "question": "On surten aquesta vegada les cries?"}, {"answers": [{"text": "un propaleoteri", "answer_start": 298}], "id": "P_279_C_1669_Q5", "question": "A qui mata Gastornis?"}]}, {"context": "L. tobieni fou descrit a partir d'un holotip consistent en un esquelet d'adult molt ben conservat, que fou trobat el 1984 i \u00e9s custodiat a les col\u00b7leccions del Museu Estatal de Hessen a Darmstadt (Alemanya). Un altre exemplar, fragmentari i mal conservat, es troba a B\u00e8lgica, al Reial Institut Belga de Ci\u00e8ncies Naturals.[3] Els f\u00f2ssils provenen del jaciment de Messel, que data de l'Eoc\u00e8 mitj\u00e0 i es troba a l'estat de Hessen (Alemanya).[4] El 1987, Storch i Von Koenigswald descrigueren l'esquelet com a una esp\u00e8cie nova, Leptictidium nasutum, que s'unia a les dues esp\u00e8cies de Leptictidium que es coneixien aleshores.", "qas": [{"answers": [{"text": "en un esquelet d'adult molt ben conservat", "answer_start": 56}], "id": "P_279_C_1670_Q1", "question": "En qu\u00e8 consistia l'holotip que va descriure a L. tobieni?"}, {"answers": [{"text": "1984", "answer_start": 117}], "id": "P_279_C_1670_Q2", "question": "Quan va ser trobat l'esquelet d'adult?"}, {"answers": [{"text": "a les col\u00b7leccions del Museu Estatal de Hessen a Darmstadt", "answer_start": 137}], "id": "P_279_C_1670_Q3", "question": "On \u00e9s custodiat l'esquelet d'adult?"}, {"answers": [{"text": "Un altre exemplar", "answer_start": 208}], "id": "P_279_C_1670_Q4", "question": "Qu\u00e8 es troba a B\u00e8lgica?"}, {"answers": [{"text": "fragmentari i mal conservat", "answer_start": 227}], "id": "P_279_C_1670_Q5", "question": "Com est\u00e0 l'exemplar trobat a B\u00e8lgica?"}]}, {"context": "En aquesta \u00e8poca, gran part d'all\u00f2 que actualment \u00e9s l'Europa mediterr\u00e0nia i el sud-oest d'\u00c0sia estava submergida al mar de Tetis. Els dos continents estaven separats per l'estret de Turgai.[20] Gr\u00e0cies a la humiditat i les altes temperatures, la major part del continent europeu estava coberta de vegetaci\u00f3. En aquests boscos frondosos, Leptictidium compartia h\u00e0bitat amb animals com ara el primat Godinotia, l'erinaceomorf Pholidocercus, l'ocell Palaeotis i el perissod\u00e0ctil Propalaeotherium. Entre els depredadors, hi havia el cocodril Asiatosuchus, el creodont Lesmesodon i la formiga gegant de Messel. El depredador alfa era Gastornis, una au carn\u00edvora que feia gaireb\u00e9 dos metres d'al\u00e7ada.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'estret de Turgai", "answer_start": 171}], "id": "P_279_C_1671_Q1", "question": "Qu\u00e8 separava Europa i \u00c0sia?"}, {"answers": [{"text": "de vegetaci\u00f3", "answer_start": 295}], "id": "P_279_C_1671_Q2", "question": "De qu\u00e8 estava cobert la major part del continent europeu?"}, {"answers": [{"text": "Gr\u00e0cies a la humiditat i les altes temperatures", "answer_start": 195}], "id": "P_279_C_1671_Q3", "question": "Per qu\u00e8 la major part del continent europeu estava cobert de vegetaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el primat Godinotia, l'erinaceomorf Pholidocercus, l'ocell Palaeotis i el perissod\u00e0ctil Propalaeotherium", "answer_start": 389}], "id": "P_279_C_1671_Q4", "question": "Amb quins animals compartia h\u00e0bitat Leptictidium?"}, {"answers": [{"text": "Gastornis", "answer_start": 630}], "id": "P_279_C_1671_Q5", "question": "Quin era el depredador alfa?"}]}, {"context": "L. nasutum \u00e9s conegut del jaciment de Messel,[15] que durant l'Eoc\u00e8 es trobava en una regi\u00f3 coberta per boscos subtropicals. Des del principi d'aquesta \u00e8poca, la temperatura del planeta an\u00e0 pujant fins a assolir el m\u00e0xim t\u00e8rmic del Paleoc\u00e8-Eoc\u00e8, un episodi d'escalfament r\u00e0pid i intens (d'entre 5 i 8 \u00b0C) que dur\u00e0 aproximadament 170.000 anys.[16] Malgrat que alguns grups marins, com els foramin\u00edfers bent\u00f2nics, patiren grans extincions a causa del m\u00e0xim t\u00e8rmic, el seu efecte sobre els mam\u00edfers fou un augment de la taxa d'especiaci\u00f3 i de les migracions.[17] Les temperatures de les regions polars eren molt m\u00e9s altes que avui en dia. Els boscos temperats arribaven fins als pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45\u00b0 de latitud nord.[18] Quan es formaren els dip\u00f2sits del jaciment de Messel, l'\u00e0rea en qu\u00e8 es troba estava situada 10\u00b0 m\u00e9s al sud que avui en dia.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "170.000", "answer_start": 329}], "id": "P_279_C_1672_Q1", "question": "Quants anys dur\u00e0 l'episodi d'escalfament en el Paleoc\u00e8-Eoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "a causa del m\u00e0xim t\u00e8rmic", "answer_start": 437}], "id": "P_279_C_1672_Q2", "question": "Perqu\u00e8 els foramin\u00edfers bent\u00f2nics es van extingir?"}, {"answers": [{"text": "un augment de la taxa d'especiaci\u00f3 i de les migracions", "answer_start": 500}], "id": "P_279_C_1672_Q3", "question": "Qu\u00e8 va causar el m\u00e0xim t\u00e8rmic en els mam\u00edfers?"}, {"answers": [{"text": "molt m\u00e9s altes que avui en dia", "answer_start": 604}], "id": "P_279_C_1672_Q4", "question": "Com eren les temperatures de les regions polars?"}, {"answers": [{"text": "fins als pols", "answer_start": 667}], "id": "P_279_C_1672_Q5", "question": "On arribaven els boscos temperats?"}]}, {"context": "Com les altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere, la seva morfologia indica una locomoci\u00f3 molt especialitzada. La t\u00edbia i el peron\u00e9 no estan fusionats.[7] Els turmells i l'articulaci\u00f3 iliosacra tenien una fixaci\u00f3 bastant laxa, mentre que la pelvis tenia una uni\u00f3 flexible amb nom\u00e9s una v\u00e8rtebra sacra. Igual que la resta d'esp\u00e8cies del seu g\u00e8nere, tenia les potes anteriors curtes i les posteriors molt llargues,[8] especialment a l'extrem distal (el m\u00e9s allunyat del cos).[9] Els estudis de la seva estructura \u00f2ssia han revelat informacions contradict\u00f2ries. D'una banda, els ossos de la pelvis i les articulacions de les potes semblen massa delicades per suportar el xoc de salts repetits; de l'altra, la flexibilitat de la regi\u00f3 lumbar, la forma allargada de l'ili i la gran mida dels peus s\u00f3n caracter\u00edstiques d'un animal saltador.", "qas": [{"answers": [{"text": "una locomoci\u00f3 molt especialitzada", "answer_start": 62}], "id": "P_279_C_1673_Q1", "question": "Qu\u00e8 indica la seva morfologia?"}, {"answers": [{"text": "bastant laxa", "answer_start": 199}], "id": "P_279_C_1673_Q2", "question": "Com era la fixaci\u00f3 dels turmells i l'articulaci\u00f3 iliosacra?"}, {"answers": [{"text": "les potes anteriors", "answer_start": 340}], "id": "P_279_C_1673_Q4", "question": "Quines potes tenia curtes?"}, {"answers": [{"text": "allargada", "answer_start": 734}], "id": "P_279_C_1673_Q5", "question": "Quina forma t\u00e9 l'ili?"}]}, {"context": "Leptictidium tobieni \u00e9s una esp\u00e8cie de mam\u00edfer extint de la fam\u00edlia dels pseudorrincoci\u00f2nids que visqu\u00e9 durant l'Eoc\u00e8 mitj\u00e0 en all\u00f2 que avui en dia \u00e9s Alemanya. \u00c9s la m\u00e9s grossa de les vuit esp\u00e8cies conegudes del g\u00e8nere Leptictidium, amb els ossos llargs de les extremitats entre un 9% i un 15% m\u00e9s llargs que en L. nasutum. La mand\u00edbula \u00e9s for\u00e7a robusta pel g\u00e8nere al qual pertany. En canvi, les premolars i molars estan encara m\u00e9s atrofiades que en L. nasutum.[1] Tenia una dieta molt variada que inclo\u00efa insectes, petits vertebrats i, possiblement, plantes.", "qas": [{"answers": [{"text": "pseudorrincoci\u00f2nids", "answer_start": 73}], "id": "P_279_C_1674_Q1", "question": "A quina fam\u00edlia pertany Leptictidium tobieni?"}, {"answers": [{"text": "durant l'Eoc\u00e8 mitj\u00e0", "answer_start": 104}], "id": "P_279_C_1674_Q2", "question": "En quina \u00e8poca va viure Leptictidium tobieni?"}, {"answers": [{"text": "en all\u00f2 que avui en dia \u00e9s Alemanya", "answer_start": 124}], "id": "P_279_C_1674_Q3", "question": "On visqu\u00e9 Leptictidium tobieni?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 185}], "id": "P_279_C_1674_Q4", "question": "Quantes esp\u00e8cies es coneixen del g\u00e8nere Leptictidium?"}, {"answers": [{"text": "for\u00e7a robusta", "answer_start": 341}], "id": "P_279_C_1674_Q5", "question": "Com \u00e9s la mand\u00edbula?"}]}]}, {"title": "Hodon\u00edmia de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "Durant el Bienni Progressista de 1854-1856 va haver-hi novament alguns canvis de noms: el carrer de la Reina Cristina va ser rebatejat com del General Dulce, i el del Bisbe del General Zurbano, tots dos liberals. Tamb\u00e9 va sorgir llavors la pla\u00e7a de la Uni\u00f3, aix\u00ed anomenada pel partit Uni\u00f3 Liberal. Les dues primeres van ser posteriorment revertides, encara que la pla\u00e7a de la Uni\u00f3 roman.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "de 1854-1856", "answer_start": 30}], "id": "P_531_C_3181_Q1", "question": "Quan va ser el Bienni Progressista?"}, {"answers": [{"text": "alguns canvis de noms", "answer_start": 64}], "id": "P_531_C_3181_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi va haver durant  el Bienni Progressista?"}, {"answers": [{"text": "General Dulce", "answer_start": 143}], "id": "P_531_C_3181_Q3", "question": "Com es va rebatejar el carrer de la Reina Cristina?"}, {"answers": [{"text": "del Bisbe", "answer_start": 163}], "id": "P_531_C_3181_Q4", "question": "Com es deia abans de rebatejar-lo el carrer del General Zurbano?"}]}, {"context": "Durant els primers anys del segle es va efectuar una ampliaci\u00f3 del Port de Barcelona (1905-1912), amb un projecte pel qual es va perllongar el dic de l'est i es van construir un contradic i els molls interiors. Aquestes obres van donar al port pr\u00e0cticament la seva fisonomia actual, exceptuant la construcci\u00f3 del moll sud i la d\u00e0rsena interior el 1965.[148] Al llarg de la seva extensi\u00f3, presenta els seg\u00fcents molls: Adossat, \u00c1lvarez de la Campa, Balears, Barcelona, Barceloneta, Bosch i Alsina, Catalunya, Contradic, Costa, D\u00e0rsena interior, D\u00e0rsena sud, Dip\u00f2sit, Drassanes, Escar, Espanya, Evaristo Fern\u00e1ndez, Inflamables, Lepant, Llevant, Fusta, Marina'92, Nou, Nou Contradic, Occidental, Oest, Oriental, Pescadors, Petroliers, Ponent, Pr\u00edncep d'Espanya, Rellotge, Sant Bertran i Sud.[149]", "qas": [{"answers": [{"text": "Port de Barcelona", "answer_start": 67}], "id": "P_531_C_3182_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va ampliar durant els primers anys del segle?"}, {"answers": [{"text": "el dic de l'est", "answer_start": 140}], "id": "P_531_C_3182_Q2", "question": "Quin dic van perllongar en l'ampliaci\u00f3 del Port de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1965", "answer_start": 347}], "id": "P_531_C_3182_Q3", "question": "Quan es va construir el moll sud i la d\u00e0rsena interior del Port de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1905-1912", "answer_start": 86}], "id": "P_531_C_3182_Q4", "question": "Quins anys es va fer l'ampliaci\u00f3 del Port de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "un contradic i els molls interiors", "answer_start": 175}], "id": "P_531_C_3182_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va construir durant l'ampliaci\u00f3 del Port de Barcelona?"}]}, {"context": "El 1914 la carretera del Manicomi va ser anomenada com a carrer del Doctor Pi i Molist, pel metge i escriptor Emili Pi i Molist.[154] A l'any seg\u00fcent es va crear l'avinguda de Pearson, dedicada a Frederick Stark Pearson, fundador de la companyia el\u00e8ctrica Barcelona Traction, Light and Power.[155] El 1916 es va canviar el carrer del Prat per rambla del Carmel, la via principal del barri hom\u00f2nim.[156] D'altra banda, el 1917 l'antiga carretera de Sant Cugat, anomenada des del 1879 passeig de la Diputaci\u00f3, va ser canviada a avinguda de la Rep\u00fablica Argentina.[157]", "qas": [{"answers": [{"text": "carrer del Doctor Pi i Molist", "answer_start": 57}], "id": "P_531_C_3183_Q1", "question": "Com es va anomenar el 1914 la carretera del Manicomi?"}, {"answers": [{"text": "Emili Pi i Molist", "answer_start": 110}], "id": "P_531_C_3183_Q2", "question": "A qui estava dedicat el carrer del Doctor Pi i Molist?"}, {"answers": [{"text": "Frederick Stark Pearson", "answer_start": 196}], "id": "P_531_C_3183_Q3", "question": "Qui va fundar la companyia el\u00e8ctrica Barcelona Traction, Light and Power?"}, {"answers": [{"text": "rambla del Carmel", "answer_start": 343}], "id": "P_531_C_3183_Q4", "question": "Com va passar a anomenar-se el carrer del Prat?"}, {"answers": [{"text": "Rep\u00fablica Argentina", "answer_start": 541}], "id": "P_531_C_3183_Q5", "question": "Com va passar a anomenar-se l'antiga carretera de Sant Cugat el 1917?"}]}, {"context": "Cal destacar tamb\u00e9 que en ocasi\u00f3 dels Jocs es va ampliar notablement l'estructura vi\u00e0ria de la ciutat, especialment amb la creaci\u00f3 dels cinturons de ronda (1989-1992), disposats en circumval\u00b7laci\u00f3 al llarg de tot el per\u00edmetre urb\u00e0.[276] Es van establir tres cinturons: la ronda de Dalt, la ronda del Mig i la ronda del Litoral. Les dues primeres circumval\u00b7len Barcelona, mentre que la ronda del Mig travessa la ciutat i rep diversos noms segons el tram: passeig de la Zona Franca, rambla de Badal, rambla del Brasil, Gran Via de Carles III, ronda del General Mitre, travessera de Dalt, ronda del Guinard\u00f3, carrer de Ramon Alb\u00f3, carrer d'Arnau d'Oms, carrer de Piferrer i avinguda de Rio de Janeiro.[277]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'estructura vi\u00e0ria de la ciutat", "answer_start": 69}], "id": "P_531_C_3184_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va ampliar arrel dels Jocs?"}, {"answers": [{"text": "cinturons de ronda", "answer_start": 136}], "id": "P_531_C_3184_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va crear en ocasi\u00f3 dels Jocs?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 253}], "id": "P_531_C_3184_Q3", "question": "Quants cinturons de ronda es van establir?"}, {"answers": [{"text": "travessa la ciutat", "answer_start": 399}], "id": "P_531_C_3184_Q4", "question": "Quin recorregut fa la ronda del Mig?"}, {"answers": [{"text": "diversos noms", "answer_start": 424}], "id": "P_531_C_3184_Q5", "question": "Qu\u00e8 rep la ronda del Mig segons el tram?"}]}, {"context": "Durant l'\u00e8poca medieval Barcelona tenia un barri jueu, el Call, situat entre els actuals carrers de Ferran, Banys Nous, Palla i Bisbe. Fundat el 692, va perviure fins a la seva destrucci\u00f3 el 1391 en un assalt xen\u00f2fob. Estava separat de la resta de la ciutat per una muralla, i tenia dues sinagogues (Major, actualment un museu, i Menor, avui dia parr\u00f2quia de Sant Jaume), banys, escoles i hospitals.[62] La seva mem\u00f2ria perdura als carrers del Call i Arc de Sant Ramon del Call.[63]", "qas": [{"answers": [{"text": "medieval", "answer_start": 15}], "id": "P_531_C_3185_Q2", "question": "De quina \u00e8poca \u00e9s el Call de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "el 692", "answer_start": 142}], "id": "P_531_C_3185_Q3", "question": "Quan es va fundar el Call de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "en un assalt xen\u00f2fob", "answer_start": 196}], "id": "P_531_C_3185_Q4", "question": "Com va ser destru\u00eft el Call de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "una muralla", "answer_start": 262}], "id": "P_531_C_3185_Q5", "question": "Qu\u00e8 separava el Call de Barcelona de la resta de la ciutat?"}]}, {"context": "Barcelona va ser fundada per colonitzadors romans al segle i aC amb el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.[7] En origen era una petita ciutat emmurallada que va prendre la forma urbana de castrum inicialment, i oppidum despr\u00e9s, assentat sobre el mont T\u00e0ber (16,9 msnm), un petit tur\u00f3 situat en l'empla\u00e7ament de l'actual pla\u00e7a de Sant Jaume. La m\u00e0xima esplendor de l'\u00e8poca romana es va donar durant el segle ii, amb una poblaci\u00f3 que havia d'oscil\u00b7lar entre els 3500 i 5000 habitants.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "colonitzadors romans", "answer_start": 29}], "id": "P_531_C_3186_Q1", "question": "Qui va fundar Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "al segle i aC", "answer_start": 50}], "id": "P_531_C_3186_Q2", "question": "Quan es va fundar Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino", "answer_start": 78}], "id": "P_531_C_3186_Q3", "question": "Amb quin nom es va fundar Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "una petita ciutat emmurallada", "answer_start": 143}], "id": "P_531_C_3186_Q4", "question": "Quin era l'origen de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "de castrum", "answer_start": 204}], "id": "P_531_C_3186_Q5", "question": "Quina primera forma va prendre inicialment la ciutat de Barcelona?"}]}]}, {"title": "Penicil\u00b7lina", "paragraphs": [{"context": "S'han descrit diversos tipus de reaccions, algunes d'elles fatals, en persones a les quals es va administrar penicil\u00b7lina. La penicil\u00b7lina i els seus derivats s\u00f3n les causes m\u00e9s freq\u00fcents de reaccions dependents de la immunoglobulina E (IgE), tot i que tamb\u00e9 poden produir immunoglobulines G i M.[56] Les reaccions adverses a la penicil\u00b7lina ocorren en \u2264 1% dels pacients que prenen l'antibi\u00f2tic. Encara que l'al\u00b7l\u00e8rgia a la penicil\u00b7lina \u00e9s la forma m\u00e9s freq\u00fcent d'al\u00b7l\u00e8rgia reportada en medicina, menys del 20% de les persones que creuen ser al\u00b7l\u00e8rgiques veritablement ho s\u00f3n.[65] Entre les reaccions adverses m\u00e9s comunes estan: ", "qas": [{"answers": [{"text": "fatals", "answer_start": 59}], "id": "P_566_C_3391_Q1", "question": "Com han sigut algunes reaccions despr\u00e9s d'haver administrat penicil\u00b7lina?"}, {"answers": [{"text": "en \u2264 1%", "answer_start": 350}], "id": "P_566_C_3391_Q2", "question": "En quin percentatge de pacients es donen reaccions adverses a la penicil\u00b7lina?"}, {"answers": [{"text": "l'al\u00b7l\u00e8rgia a la penicil\u00b7lina", "answer_start": 408}], "id": "P_566_C_3391_Q3", "question": "Quina \u00e9s la forma d'al\u00b7l\u00e8rgia m\u00e9s usual reportada en medicina?"}, {"answers": [{"text": "menys del 20%", "answer_start": 498}], "id": "P_566_C_3391_Q4", "question": "Quantes persones de les que creuen ser al\u00b7l\u00e8rgiques ho s\u00f3n veritablement?"}, {"answers": [{"text": "La penicil\u00b7lina i els seus derivats", "answer_start": 123}], "id": "P_566_C_3391_Q5", "question": "Quines s\u00f3n les causes m\u00e9s habituals de reaccions dependents de la immunoglobulina E (IgE)?"}]}, {"context": "La bencilpenicil\u00b7lina benzat\u00ednica o penicil\u00b7lina G benzat\u00ednica (DCI), \u00e9s una combinaci\u00f3 amb benzatina que s'absorbeix lentament en la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia despr\u00e9s d'una injecci\u00f3 intramuscular i despr\u00e9s s'hidrolitza a bencilpenicil\u00b7lina. \u00c9s la primera opci\u00f3 quan es requereix una concentraci\u00f3 baixa de bencilpenicil\u00b7lina, permetent una acci\u00f3 prolongada de l'antibi\u00f2tic per m\u00e9s de 2-4 setmanes per cada injecci\u00f3. L'administraci\u00f3 de penicil\u00b7lina G benzatina o benzetacil\u00b7lina la pot presentar ocasionalment una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica anafil\u00e0ctica en pacients hipersensibles. La penicil\u00b7lina G s\u00f2dica \u00e9s administrada en casos de dift\u00e8ria, d'infeccions de l'aparell respiratori o de l'aparell genital i en certes infeccions produ\u00efdes per gramnegatius, com la meningitis i l'endocarditis.[41] Pot causar urtic\u00e0ria, pru\u00efja i, molt poques vegades, xoc anafil\u00e0ctic.", "qas": [{"answers": [{"text": "lentament", "answer_start": 118}], "id": "P_566_C_3392_Q1", "question": "Com s'absorbeix la penicil\u00b7lina G benzat\u00ednica en la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia despr\u00e9s d'una injecci\u00f3 intramuscular?"}, {"answers": [{"text": "una combinaci\u00f3 amb benzatina", "answer_start": 73}], "id": "P_566_C_3392_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la La bencilpenicil\u00b7lina benzat\u00ednica o penicil\u00b7lina G benzat\u00ednica (DCI)?"}, {"answers": [{"text": "una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica anafil\u00e0ctica", "answer_start": 504}], "id": "P_566_C_3392_Q3", "question": "Qu\u00e8 pot presentar ocasionalment l'administraci\u00f3 de benzetacil\u00b7lina en pacients hipersensibles?"}, {"answers": [{"text": "en casos de dift\u00e8ria, d'infeccions de l'aparell respiratori o de l'aparell genital i en certes infeccions produ\u00efdes per gramnegatius, com la meningitis i l'endocarditis", "answer_start": 609}], "id": "P_566_C_3392_Q4", "question": "Quan s'administra la penicil\u00b7lina G s\u00f2dica?"}, {"answers": [{"text": "urtic\u00e0ria, pru\u00efja i, molt poques vegades, xoc anafil\u00e0ctic", "answer_start": 794}], "id": "P_566_C_3392_Q5", "question": "Quins s\u00edmptomes pot causar la penicil\u00b7lina G s\u00f2dica?"}]}, {"context": "L'anell tiazolid\u00ednic de la \u03b2-lactama es genera mitjan\u00e7ant la uni\u00f3 dels amino\u00e0cids L-ciste\u00efna, L-valina i \u00e0cid \u03b1-aminoad\u00edpic. Aquest \u00faltim, amino\u00e0cid no proteic, s'uneix al residu de ciste\u00efna mitjan\u00e7ant una s\u00edntesi de p\u00e8ptids no ribosomal, el producte es combina una valina mitjan\u00e7ant una epimeritzaci\u00f3, reacci\u00f3 que d\u00f3na lloc a un trip\u00e8ptid. Aquest trip\u00e8ptid se cicla mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s encara no descrit donant lloc al primer producte a\u00efllable, l'isopenicil\u00b7lina N. L'acci\u00f3 de la penicil\u00b7lina transacetilasa, que substitueix la cadena de \u03b1-aminoad\u00edpic al C6 per una mol\u00e8cula d'\u00e0cid fenilac\u00e8tic activada, produeix la bencilpenicil\u00b7lina.[88]", "qas": [{"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant la uni\u00f3 dels amino\u00e0cids L-ciste\u00efna, L-valina i \u00e0cid \u03b1-aminoad\u00edpic", "answer_start": 47}], "id": "P_566_C_3393_Q1", "question": "Com es genera l'anell tiazolid\u00ednic de la \u03b2-lactama?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant una s\u00edntesi de p\u00e8ptids no ribosomal", "answer_start": 191}], "id": "P_566_C_3393_Q2", "question": "Com s'uneix l'amino\u00e0cid no proteic al residu de ciste\u00efna?"}, {"answers": [{"text": "l'isopenicil\u00b7lina N", "answer_start": 447}], "id": "P_566_C_3393_Q3", "question": "Quin \u00e9s el primer producte a\u00efllable que prov\u00e9 del trip\u00e8ptid?"}, {"answers": [{"text": "per una mol\u00e8cula d'\u00e0cid fenilac\u00e8tic activada", "answer_start": 560}], "id": "P_566_C_3393_Q4", "question": "Qu\u00e8 substitueix la cadena de \u03b1-aminoad\u00edpic al C6?"}, {"answers": [{"text": "L'acci\u00f3 de la penicil\u00b7lina transacetilasa", "answer_start": 468}], "id": "P_566_C_3393_Q5", "question": "Qu\u00e8 produeix la bencilpenicil\u00b7lina?"}]}, {"context": "La purificaci\u00f3 de la penicil\u00b7lina es produ\u00ed el 1939, pel bioqu\u00edmic Heatley, utilitzant grans quantitats de filtrat mitjan\u00e7ant un sistema a contracorrent i extracci\u00f3 l\u00edquid-l\u00edquid per amil acetat. Edward Abraham acab\u00e0 d'eliminar la resta d'impureses per cromatografia en columna d'al\u00famina. Posteriorment es prov\u00e0 la subst\u00e0ncia en ratolins infectats amb estreptococs. El primer \u00e9sser hum\u00e0 tractat amb penicil\u00b7lina purificada fou l'agent de policia Albert Alexander a l'Hospital John Radcliffe, el 12 de febrer del 1941. El pacient mor\u00ed perqu\u00e8 no se li pogu\u00e9 administrar prou f\u00e0rmac.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "1939", "answer_start": 47}], "id": "P_566_C_3394_Q1", "question": "Quan es va produir la purificaci\u00f3 de la penicil\u00b7lina?"}, {"answers": [{"text": "Heatley", "answer_start": 67}], "id": "P_566_C_3394_Q2", "question": "Qui va ser el bioqu\u00edmic que va produir la purificaci\u00f3 de la penicil\u00b7lina?"}, {"answers": [{"text": "per cromatografia en columna d'al\u00famina", "answer_start": 249}], "id": "P_566_C_3394_Q3", "question": "Com va eliminar Edward Abraham la resta d'impureses?"}, {"answers": [{"text": "amb estreptococs", "answer_start": 348}], "id": "P_566_C_3394_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 estaven infectats els ratolins en els que es va provar la subst\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "Hospital John Radcliffe", "answer_start": 467}], "id": "P_566_C_3394_Q5", "question": "En quin hospital es va administrar penicil\u00b7lina a un \u00e9sser hum\u00e0 per primera vegada?"}]}, {"context": "Prop del 25% de les soques d'Streptococcus pneumoniae a\u00efllades en pacients amb otitis mitjana s\u00f3n resistents a la penicil\u00b7lina i a l'amoxicil\u00b7lina, i comparteixen aquesta resist\u00e8ncia amb prop del 33% de soques d''Haemophilus influenzae en aquests pacients.[56] D'acord amb publicacions recents, el percentatge d'a\u00efllaments de S. pneumoniae amb susceptibilitat a penicil\u00b7lina disminu\u00efda a Xile i a Espanya,[74] per exemple, \u00e9s del voltant d'un 30% en els pacients menors de 5 anys.[75] En general, les infeccions causades per aquestes soques resistents s'associen a limitacions terap\u00e8utiques i un desenlla\u00e7 desfavorable de la infecci\u00f3.[76]", "qas": [{"answers": [{"text": "Prop del 25%", "answer_start": 0}], "id": "P_566_C_3395_Q1", "question": "Quin percentatge de les soques d'Streptococcus pneumoniae a\u00efllades en pacients s\u00f3n resistents a la penicil\u00b7lina i a l'amoxicil\u00b7lina?"}, {"answers": [{"text": "d''Haemophilus influenzae", "answer_start": 210}], "id": "P_566_C_3395_Q2", "question": "A quina soca presenten els pacients d'otitis mitjana una resist\u00e8ncia del 33%?"}, {"answers": [{"text": "del voltant d'un 30%", "answer_start": 426}], "id": "P_566_C_3395_Q3", "question": "De quant \u00e9s el percentatge d'a\u00efllaments de S. pneumoniae amb susceptibilitat a penicil\u00b7lina disminu\u00efda a Xile i a Espanya en els pacients menors de 5 anys?"}]}, {"context": "Les penicil\u00b7lines naturals s\u00f3n aquelles generades sense intervenci\u00f3 biotecnol\u00f2gica. Entre elles destaquen la bencilpenicil\u00b7lina, com a producte final d'inter\u00e8s terap\u00e8utic, i els intermediaris a\u00efllables com la isopenicil\u00b7lina N o la penicil\u00b7lina N. Les biosint\u00e8tiques, en canvi, es produeixen mitjan\u00e7ant l'addici\u00f3 de determinats compostos en el medi de cultiu del bioreactor emprat durant la seva producci\u00f3, \u00e9s a dir, sense que tingui lloc un a\u00efllament i una modificaci\u00f3 qu\u00edmica ex vivo. Entre les biosint\u00e8tiques destaquen: la fenoximetilpenicil\u00b7lina, l'alilmercaptometilpenicil\u00b7lina i, de nou, la bencilpenicil\u00b7lina (ja que \u00e9s possible induir la seva s\u00edntesi aplicant certs precursors en el fermentador).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "aquelles generades sense intervenci\u00f3 biotecnol\u00f2gica", "answer_start": 31}], "id": "P_566_C_3396_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les penicil\u00b7lines naturals?"}, {"answers": [{"text": "sense que tingui lloc un a\u00efllament i una modificaci\u00f3 qu\u00edmica ex vivo", "answer_start": 417}], "id": "P_566_C_3396_Q2", "question": "Com \u00e9s produeixen les penicil\u00b7lines biosint\u00e8tiques?"}, {"answers": [{"text": "la fenoximetilpenicil\u00b7lina, l'alilmercaptometilpenicil\u00b7lina i, de nou, la bencilpenicil\u00b7lina", "answer_start": 523}], "id": "P_566_C_3396_Q3", "question": "Quines s\u00f3n les principals penicil\u00b7lines biosint\u00e8tiques?"}]}]}, {"title": "Tortuga mediterr\u00e0nia", "paragraphs": [{"context": "En el passat foren criades per alguns ordes mon\u00e0stics perqu\u00e8 la seva carn, considerada altament nutritiva pels malalts, era dels pocs tipus de carn el consum de la qual estava perm\u00e8s per l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica durant el dejuni eclesi\u00e0stic.[11] Des dels inicis de l'art, s\u00f3n incomptables les representacions de tortugues, i es pot identificar amb certesa la pertinen\u00e7a d'algunes a l'esp\u00e8cie T. hermanni. En literatura, \u00e9s recurrent el personatge de la tortuga com s\u00edmbol de longevitat i de tranquil\u00b7litat. La llebre i la tortuga, d'Esop, n'\u00e9s un exemple fam\u00f3s. En matem\u00e0tiques es pot destacar Aquil\u00b7les i la tortuga, la segona de les paradoxes formulades per Zen\u00f3 d'Elea.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "alguns ordes mon\u00e0stics", "answer_start": 31}], "id": "P_412_C_2467_Q1", "question": "Qui criava tortugues en el passat?"}, {"answers": [{"text": "altament nutritiva pels malalts", "answer_start": 87}], "id": "P_412_C_2467_Q2", "question": "Com consideraven que era la carn de les tortugues?"}, {"answers": [{"text": "de longevitat i de tranquil\u00b7litat", "answer_start": 467}], "id": "P_412_C_2467_Q3", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s s\u00edmbol la tortuga en literatura?"}, {"answers": [{"text": "d'Esop", "answer_start": 526}], "id": "P_412_C_2467_Q4", "question": "De qui \u00e9s La llebre i la tortuga?"}]}, {"context": "La mida de les cuirasses dels exemplars adults varia des d'un m\u00ednim de 13 cm en els mascles de la Pulla fins a un m\u00e0xim de 22 cm en les femelles de Sardenya. La coloraci\u00f3 de la base de la cuirassa \u00e9s d'un groc ataronjat amb difuses taques negres, molt esteses pel plastr\u00f3. La sutura pectoral (en vermell a la foto) \u00e9s m\u00e9s petita que la femoral (en blau). Altres caracter\u00edstiques s\u00f3n la pigmentaci\u00f3 groga de les escates sota els ulls, absent en els exemplars adults de T. h. boettgeri i un dibuix caracter\u00edstic sota l'escut supracaudal en forma de forat del pany. Aquesta subesp\u00e8cie es troba a Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Catalunya i les Balears. A Fran\u00e7a, als monts Maures (Proven\u00e7a) i a C\u00f2rsega, i a It\u00e0lia a la Toscana, a la Pulla, a Sic\u00edlia i al nord de Sardenya.", "qas": [{"answers": [{"text": "13 cm", "answer_start": 71}], "id": "P_412_C_2468_Q1", "question": "Quin \u00e9s el m\u00ednim que mesuren les cuirasses dels adults?"}, {"answers": [{"text": "les femelles de Sardenya", "answer_start": 132}], "id": "P_412_C_2468_Q2", "question": "Quins s\u00f3n els exemplars m\u00e9s grans?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s petita que la femoral", "answer_start": 318}], "id": "P_412_C_2468_Q3", "question": "Com \u00e9s la sutura pectoral?"}, {"answers": [{"text": "de forat del pany", "answer_start": 544}], "id": "P_412_C_2468_Q4", "question": "Quina forma t\u00e9 el dibuix caracter\u00edstic?"}, {"answers": [{"text": "sota l'escut supracaudal", "answer_start": 510}], "id": "P_412_C_2468_Q5", "question": "On podem trobar el dibuix caracter\u00edstic?"}]}, {"context": "A Catalunya \u00e9s totalment il\u00b7legal tenir tortugues d'aquesta esp\u00e8cie tret que es vulgui participar en el projecte de cria on, un cop aconseguits els permisos de la Generalitat, es pot reproduir. Les cries ser\u00e0n donades als responsables de la seva reintroducci\u00f3 al medi. En canvi a la resta d\u2019Espanya es pot mantenir i criar com a mascota com qualsevol altre animal sempre que estiguin degudament documentades.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "il\u00b7legal", "answer_start": 25}], "id": "P_412_C_2469_Q1", "question": "Com \u00e9s tenir tortugues d'aquesta esp\u00e8cie a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "participar en el projecte de cria", "answer_start": 87}], "id": "P_412_C_2469_Q2", "question": "Qu\u00e8 haur\u00edem de voler per poder tenir una tortuga s'aquesta esp\u00e8cie a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "als responsables de la seva reintroducci\u00f3 al medi", "answer_start": 218}], "id": "P_412_C_2469_Q3", "question": "A qui s'ha de donar les cries?"}, {"answers": [{"text": "els permisos de la Generalitat", "answer_start": 144}], "id": "P_412_C_2469_Q4", "question": "Qu\u00e8 es necessita per participar en el projecte de cria?"}, {"answers": [{"text": "que estiguin degudament documentades", "answer_start": 371}], "id": "P_412_C_2469_Q5", "question": "Qu\u00e8 es necessita per tenir-les com a mascotes a la resta d'Espanya?"}]}, {"context": "Immediatament despr\u00e9s de despertar-se de la hibernaci\u00f3, el mascle comen\u00e7a el festeig amb un ritual que inclou seguir la femella i mossegar-li o colpejar-li la cuirassa. El mascle puja a l'esquena de la femella per copular. El mascle treu el penis, contingut dins la cua gruixuda, i emet l'\u00fanic so que fan aquests r\u00e8ptils, altrament muts.[8] La femella pot arribar a trigar quatre anys per quedar-se fertilitzada, car pot conservar el semen en un \u00f2rgan de l'oviducte, a la zona genital.", "qas": [{"answers": [{"text": "Immediatament despr\u00e9s de despertar-se de la hibernaci\u00f3", "answer_start": 0}], "id": "P_412_C_2470_Q1", "question": "Quan comen\u00e7a el festeig el mascle?"}, {"answers": [{"text": "mossegar-li o colpejar-li la cuirassa", "answer_start": 130}], "id": "P_412_C_2470_Q2", "question": "Qu\u00e8 li fa el mascle a la femella en el seu ritual de festeig?"}, {"answers": [{"text": "a l'esquena de la femella", "answer_start": 184}], "id": "P_412_C_2470_Q3", "question": "On puja el mascle per copular?"}, {"answers": [{"text": "dins la cua gruixuda", "answer_start": 258}], "id": "P_412_C_2470_Q4", "question": "On \u00e9s el penis del mascle?"}, {"answers": [{"text": "en un \u00f2rgan de l'oviducte", "answer_start": 440}], "id": "P_412_C_2470_Q5", "question": "On pot conservar el semen la femella?"}]}, {"context": "La tortuga mediterr\u00e0nia o tortuga de terra (Testudo hermanni) \u00e9s una esp\u00e8cie de tortuga de la fam\u00edlia dels testud\u00ednids. Se'n coneixen dues subesp\u00e8cies: T. h. hermanni i T. h. boetthgeri. S\u00f3n r\u00e8ptils herb\u00edvors i di\u00fcrns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Pa\u00efsos Catalans a l'oest fins al marge sud de la mar Negra a l'est. Juntament amb la tortuga marginada (T. marginata) \u00e9s l'\u00fanica tortuga terrestre de distribuci\u00f3 \u00edntegrament europea. La destrucci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecci\u00f3 per assegurar el futur de l'esp\u00e8cie a llarg termini.", "qas": [{"answers": [{"text": "tortuga de terra", "answer_start": 26}], "id": "P_412_C_2471_Q1", "question": "Com es diu tamb\u00e9 la tortuga mediterr\u00e0nia?"}, {"answers": [{"text": "dels testud\u00ednids", "answer_start": 102}], "id": "P_412_C_2471_Q2", "question": "De quina fam\u00edlia \u00e9s la tortuga mediterr\u00e0nia?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 134}], "id": "P_412_C_2471_Q3", "question": "Quantes subesp\u00e8cies t\u00e9 la tortuga mediterr\u00e0nia?"}, {"answers": [{"text": "herb\u00edvors i di\u00fcrns", "answer_start": 199}], "id": "P_412_C_2471_Q4", "question": "Quin tipus de r\u00e8ptils s\u00f3n les tortugues mediterr\u00e0nies?"}, {"answers": [{"text": "per assegurar el futur de l'esp\u00e8cie", "answer_start": 666}], "id": "P_412_C_2471_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 es necess\u00e0ria la protecci\u00f3 de la tortuga mediterr\u00e0nia?"}]}, {"context": "Les tortugues mediterr\u00e0nies s\u00f3n animals ectot\u00e8rmics que s'estenen al sol durant les primeres hores del dia per escalfar el seu cos i activar-ne les funcions metab\u00f2liques. L'exposici\u00f3 a la llum solar els permet absorbir els rajos ultraviolats necessaris per la s\u00edntesi de la vitamina D. Un cop arriben a la temperatura corporal necess\u00e0ria per activar els enzims lligats a la digesti\u00f3, les tortugues es dediquen a cercar aliments. A temperatures atmosf\u00e8riques superiors a 27 \u00b0C, esdevenen ap\u00e0tiques i proven de refrescar-se excavant petits forats coberts per vegetaci\u00f3 baixa o amagant-se en petites esquerdes. Quan tornen a baixar les temperatures, esdevenen actives de nou.", "qas": [{"answers": [{"text": "per escalfar el seu cos", "answer_start": 107}], "id": "P_412_C_2472_Q1", "question": "Per qu\u00e8 s'estenen al sol les tortugues?"}, {"answers": [{"text": "absorbir els rajos ultraviolats", "answer_start": 210}], "id": "P_412_C_2472_Q2", "question": "Qu\u00e8 aconsegueixen exposant-se a la llum solar les tortugues?"}, {"answers": [{"text": "per la s\u00edntesi de la vitamina D", "answer_start": 253}], "id": "P_412_C_2472_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 necessiten els rajos ultraviolats?"}, {"answers": [{"text": "Un cop arriben a la temperatura corporal necess\u00e0ria", "answer_start": 286}], "id": "P_412_C_2472_Q4", "question": "Quan s'activen els enzims digestius de les tortugues?"}, {"answers": [{"text": "esdevenen ap\u00e0tiques", "answer_start": 477}], "id": "P_412_C_2472_Q5", "question": "Qu\u00e8 els passa a les tortugues a temperatures superiors a 27 \u00b0C?"}]}]}, {"title": "Revoluci\u00f3 isl\u00e0mica", "paragraphs": [{"context": "Per ajudar a aprovar la Constituci\u00f3, suprimir els moderats i, a m\u00e9s, radicalitzar la revoluci\u00f3 isl\u00e0mica, es va convertir 52 diplom\u00e0tics americans en ostatges durant un any. A finals d'octubre del 1979, Mohammad Reza Pahlavi, exiliat i moribund, era adm\u00e8s als Estats Units per rebre un tractament contra el c\u00e0ncer. A l'Iran es va al\u00e7ar immediatament la protesta, i tant Khomeini com els grups esquerrans van exigir el retorn de l'exXa a l'Iran per ser jutjat i executat. El 4 de novembre del 1979, un grup de joves islamistes, autoanomenats \"Estudiants Musulmans Seguidors de la L\u00ednia de l'Imam\", van ocupar el complex de l'Ambaixada i hi van retenir tot el personal. Els revolucionaris van recordar com 26 anys abans el Xa havia fugit a l'estranger mentre la CIA americana, amb base a l'Ambaixada, i la intel\u00b7lig\u00e8ncia brit\u00e0nica organitzaven un cop d'estat per enderrocar el seu adversari nacionalista.", "qas": [{"answers": [{"text": "un any", "answer_start": 165}], "id": "P_200_C_1195_Q1", "question": "Durant quant de temps es van convertir en ostatges els diplom\u00e0tics americans?"}, {"answers": [{"text": "52", "answer_start": 121}], "id": "P_200_C_1195_Q2", "question": "Quants diplom\u00e0tics americans es van convertir en ostatges?"}, {"answers": [{"text": "Mohammad Reza Pahlavi", "answer_start": 202}], "id": "P_200_C_1195_Q3", "question": "Qui va ser adm\u00e8s als Estats Units per rebre un tractament contra el c\u00e0ncer?"}, {"answers": [{"text": "4 de novembre del 1979", "answer_start": 473}], "id": "P_200_C_1195_Q4", "question": "Quan van ocupar uns joves islamistes l'Ambaixada?"}, {"answers": [{"text": "\"Estudiants Musulmans Seguidors de la L\u00ednia de l'Imam\"", "answer_start": 540}], "id": "P_200_C_1195_Q5", "question": "Com es deia el grup de joves islamistes que van ocupar l'Ambaixada?"}]}, {"context": "Alhora, antics aliats revolucionaris de Khomeini, les guerrilles islamistes modernistes dels Mujaidins del Poble (MEK), estaven sent anul\u00b7lades per les organitzacions revolucion\u00e0ries khomeinistes. Khomeini va atacar el MEK titllant-los de monafeqin (hip\u00f2crites) i kafir (infidels).[164] Activistes de Hezbol\u00b7l\u00e0 atacaven llocs de reuni\u00f3, llibreries i quioscs de premsa dels Mujaidins i d'altres grups d'esquerres,[165] portant-los a la clandestinitat. Les Universitats es van tancar per depurar-les d'adversaris del govern teocr\u00e0tic com a part de la \"revoluci\u00f3 cultural iraniana\", i 20.000 professors i gaireb\u00e9 8.000 oficials de l'ex\u00e8rcit considerats massa \"occidentalitzats\" foren acomiadats.[166]", "qas": [{"answers": [{"text": "el MEK", "answer_start": 216}], "id": "P_200_C_1196_Q1", "question": "A qui va atacar Khomeini?"}, {"answers": [{"text": "llocs de reuni\u00f3, llibreries i quioscs de premsa dels Mujaidins i d'altres grups d'esquerres", "answer_start": 320}], "id": "P_200_C_1196_Q2", "question": "Qu\u00e8 atacaven els activistes de Hezbol\u00b7l\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "20.000", "answer_start": 582}], "id": "P_200_C_1196_Q3", "question": "Quants professors van ser acomiadats de les Universitats?"}, {"answers": [{"text": "massa \"occidentalitzats\"", "answer_start": 650}], "id": "P_200_C_1196_Q4", "question": "Com van ser considerats 8.000 oficials de l'ex\u00e8rcit?"}, {"answers": [{"text": "de monafeqin (hip\u00f2crites) i kafir (infidels)", "answer_start": 236}], "id": "P_200_C_1196_Q5", "question": "De qu\u00e8 va titllar Khomeini el MEK?"}]}, {"context": "A finals d'agost fou nomenat un nou primer ministre, Jafar Sharif-Emami, que va revertir algunes de les pol\u00edtiques del Xa. Els casinos foren tancats, el calendari imperial abolit, l'activitat dels partits pol\u00edtics autoritzada... Tot fou debades. Cap al setembre, el pa\u00eds s'estava desestabilitzant r\u00e0pidament, i les grans protestes s'estaven convertint en un esdeveniment habitual. El Xa va promulgar la llei marcial i va prohibir totes les manifestacions, per\u00f2 el 8 de setembre milers de manifestants es van reunir a Teheran. Les forces de seguretat van disparar i en van matar unes quantes dotzenes en el qual es va con\u00e8ixer com el \"Divendres Negre\", tal com es pot veure en aquesta successi\u00f3 de fotografies: ", "qas": [{"answers": [{"text": "Jafar Sharif-Emami", "answer_start": 53}], "id": "P_200_C_1197_Q1", "question": "Qui va ser nomenat primer ministre?"}, {"answers": [{"text": "A finals d'agost", "answer_start": 0}], "id": "P_200_C_1197_Q2", "question": "Quan va ser nomenat Jafar Sharif-Emami primer ministre?"}, {"answers": [{"text": "les pol\u00edtiques del Xa", "answer_start": 100}], "id": "P_200_C_1197_Q3", "question": "Qu\u00e8 va revertir Jafar Sharif-Emami?"}, {"answers": [{"text": "la llei marcial", "answer_start": 400}], "id": "P_200_C_1197_Q4", "question": "Qu\u00e8 va promulgar el Xa?"}, {"answers": [{"text": "milers", "answer_start": 478}], "id": "P_200_C_1197_Q5", "question": "Quants manifestants es van reunir a Teheran?"}]}, {"context": "L'economia de l'Iran no ha prosperat des de la revoluci\u00f3. La depend\u00e8ncia de les exportacions del petroli encara \u00e9s molt forta.[230] Els ingressos per c\u00e0pita fluctuen segons el preu del petroli (que hauria caigut entre 1/4 de punt i un punt del que era abans de la revoluci\u00f3)[231][232] i encara no han assolit els nivells anteriors a la revoluci\u00f3. La desocupaci\u00f3 entre la joventut iraniana ha augmentat constantment, a causa de les sancions econ\u00f2miques i de la corrupci\u00f3 interna del r\u00e8gim.[233][234]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt forta", "answer_start": 115}], "id": "P_200_C_1198_Q1", "question": "Com \u00e9s la depend\u00e8ncia de les exportacions de petroli per a l'economia?"}, {"answers": [{"text": "segons el preu del petroli", "answer_start": 166}], "id": "P_200_C_1198_Q2", "question": "Per qu\u00e8 fluctuen els ingressos per c\u00e0pita?"}, {"answers": [{"text": "La desocupaci\u00f3", "answer_start": 347}], "id": "P_200_C_1198_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha augmentat constantment entre la joventut iraniana?"}, {"answers": [{"text": "a causa de les sancions econ\u00f2miques i de la corrupci\u00f3 interna del r\u00e8gim", "answer_start": 416}], "id": "P_200_C_1198_Q4", "question": "Per qu\u00e8 ha augmentat la desocupaci\u00f3 entre la joventut iraniana?"}, {"answers": [{"text": "entre 1/4 de punt i un punt", "answer_start": 212}], "id": "P_200_C_1198_Q5", "question": "Quant hauria caigut el petroli en relaci\u00f3 al preu d'abans de la revoluci\u00f3?"}]}, {"context": "Ara b\u00e9, aquest conflicte duraria nom\u00e9s uns quants mesos. El govern provisional va caure de seguida, quan fou ocupada l'Ambaixada dels Estats Units amb tot el personal diplom\u00e0tic dins, el 4 de novembre del 1979, en l'esclat de la Crisi dels ostatges. Khomeini no va posar cap pega a la dimissi\u00f3 de Bazargan, i va comentar que \"El senyor Bazargan... estava una mica cansat i ha preferit quedar-se al marge algun temps\". Khomeini, m\u00e9s tard, va definir la seva designaci\u00f3 de Bazargan com un \"error\".[130] El cert \u00e9s que Bazargan va defensar la democr\u00e0cia i els drets civils malgrat que la revoluci\u00f3 isl\u00e0mica no n'era gens partid\u00e0ria. Tamb\u00e9 es va oposar a la revoluci\u00f3 cultural iraniana i a l'ocupaci\u00f3 de l'ambaixada americana, que fou finalment el detonant de la seva caiguda.", "qas": [{"answers": [{"text": "uns quants mesos", "answer_start": 39}], "id": "P_200_C_1199_Q1", "question": "Quant va durar el conflicte?"}, {"answers": [{"text": "quan fou ocupada l'Ambaixada dels Estats Units", "answer_start": 100}], "id": "P_200_C_1199_Q2", "question": "Quan va caure el govern provisional?"}, {"answers": [{"text": "tot el personal diplom\u00e0tic", "answer_start": 151}], "id": "P_200_C_1199_Q3", "question": "Qui estava dins de l'Ambaixada dels Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "a la revoluci\u00f3 cultural iraniana i a l'ocupaci\u00f3 de l'ambaixada americana", "answer_start": 649}], "id": "P_200_C_1199_Q4", "question": "A qu\u00e8 es va oposar Bazargan?"}, {"answers": [{"text": "la democr\u00e0cia i els drets civils", "answer_start": 537}], "id": "P_200_C_1199_Q5", "question": "Qu\u00e8 va defensar Bazargan?"}]}, {"context": "Els revolucionaris isl\u00e0mics iranians animaven els pobles de la zona a derrocar les seves monarquies i a substituir-les per rep\u00fabliques isl\u00e0miques, causant l'alarma dels petits governs \u00e0rabs sunnites ve\u00efns: Iraq, Ar\u00e0bia Saudita, Kuwait i els altres estats del Golf P\u00e8rsic, la majoria dels quals eren monarquies, i tots ells tenien poblacions xi\u00eftes poc o molt importants. La Guerra Iran-Iraq (en la qual van morir centenars de milers de persones i que va dominar la vida a la Rep\u00fablica Isl\u00e0mica durant els vuit anys seg\u00fcents) es va fer contra un d'aquests r\u00e8gims. Encara que l'Iraq va envair l'Iran, la major part de la guerra es va desenvolupar despr\u00e9s que l'Iran hagu\u00e9s recobrat gran part del seu territori i despr\u00e9s que el r\u00e8gim iraqui\u00e0 hagu\u00e9s ofert una treva. Khomeini va rebutjar la treva, anunciant que l'\u00fanica condici\u00f3 per a la pau era que \"el r\u00e8gim de Bagdad ha de caure i s'ha de canviar per una Rep\u00fablica Isl\u00e0mica,\"[197] per\u00f2 al final la guerra va acabar sense cap revoluci\u00f3 isl\u00e0mica a l'Iraq i amb un balan\u00e7 de danys considerable a la banda iraniana.", "qas": [{"answers": [{"text": "els pobles de la zona", "answer_start": 46}], "id": "P_200_C_1200_Q1", "question": "A qui animaven els revolucionaris isl\u00e0mics iranians a derrocar les seves monarquies?"}, {"answers": [{"text": "per rep\u00fabliques isl\u00e0miques", "answer_start": 119}], "id": "P_200_C_1200_Q2", "question": "Per qu\u00e8 volien els revolucionaris substituir les monarquies?"}, {"answers": [{"text": "centenars de milers", "answer_start": 413}], "id": "P_200_C_1200_Q3", "question": "Quantes persones van morir en la Guerra Iran-Iraq?"}, {"answers": [{"text": "Khomeini", "answer_start": 763}], "id": "P_200_C_1200_Q4", "question": "Qui va rebutjar la treva?"}, {"answers": [{"text": "amb un balan\u00e7 de danys considerable", "answer_start": 1004}], "id": "P_200_C_1200_Q5", "question": "Com va acabar la guerra a la banda iraniana?"}]}]}, {"title": "Ferdinand de Lesseps", "paragraphs": [{"context": "Lesseps va haver de negociar aix\u00ed acords addicionals per tal de satisfer d'alguna manera als brit\u00e0nics, que tamb\u00e9 estaven interessats a obtenir el control d'una ruta mar\u00edtima m\u00e9s fiable cap a les seves col\u00f2nies a l'\u00c0sia, sobretot a l'\u00cdndia.[3] No va ser doncs fins al 1858 que es va poder obtenir l'aprovaci\u00f3 definitiva tant del sult\u00e0 otom\u00e0 com del paix\u00e0 Said, i el 5 de novembre es constitueix oficialment la companyia, amb domicili social a Alexandria i la seu administrativa a Par\u00eds. Posteriorment es va obrir la subscripci\u00f3 per a la construcci\u00f3 oficial del Canal de Suez, i finalment el 25 d'abril de 1859, es va donar simb\u00f2licament el primer cop de pic per iniciar els treballs de construcci\u00f3.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "acords addicionals", "answer_start": 34}], "id": "P_300_C_1795_Q1", "question": "Qu\u00e8 va negociar Lesseps per satisfer als brit\u00e0nics?"}, {"answers": [{"text": "1858", "answer_start": 268}], "id": "P_300_C_1795_Q2", "question": "Quan es va obtenir l'aprovaci\u00f3 definitiva del sult\u00e0 otom\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Alexandria", "answer_start": 443}], "id": "P_300_C_1795_Q3", "question": "On era el domicili social de la companyia?"}, {"answers": [{"text": "per a la construcci\u00f3 oficial del Canal de Suez", "answer_start": 528}], "id": "P_300_C_1795_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 es va obrir una subscripci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el primer cop de pic per iniciar els treballs de construcci\u00f3", "answer_start": 637}], "id": "P_300_C_1795_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va donar simb\u00f2licament el 25 d'abril de 1859?"}]}, {"context": "El 1899 s'erig\u00ed una est\u00e0tua de Lesseps de m\u00e9s de 10 metres de bronze a l'entrada del Canal de Suez per tal de commemorar la seva contribuci\u00f3 a l'empresa. L'est\u00e0tua representava Lesseps de cos sencer amb el bra\u00e7 est\u00e8s donant la benvinguda als visitants que creuaven el canal. Va ser destru\u00efda amb dinamita el 1956 durant la Crisi de Suez i posteriorment reconstru\u00efda i reubicada en un petit jard\u00ed a Port Fuad.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "10 metres", "answer_start": 49}], "id": "P_300_C_1796_Q1", "question": "Quants metres tenia l'est\u00e0tua de Lesseps que es va erigir el 1899?"}, {"answers": [{"text": "bronze", "answer_start": 62}], "id": "P_300_C_1796_Q2", "question": "De quin metall estava feta l'est\u00e0tua?"}, {"answers": [{"text": "a l'entrada del Canal de Suez", "answer_start": 69}], "id": "P_300_C_1796_Q3", "question": "On era l'est\u00e0tua?"}, {"answers": [{"text": "est\u00e8s", "answer_start": 211}], "id": "P_300_C_1796_Q4", "question": "En quina posici\u00f3 estava el bra\u00e7 de l'est\u00e0tua?"}, {"answers": [{"text": "dinamita", "answer_start": 296}], "id": "P_300_C_1796_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 va ser destru\u00efda l'est\u00e0tua durant la Crisi de Suez?"}]}, {"context": "El 5 de juliol, Lesseps compra els drets del Contracte Salgar-Wyse i el 8 de juliol es dipositen els estatuts de la Companyia Universal del Canal Interoce\u00e0nic del Panam\u00e0. Poc despr\u00e9s va emetre els capitals de la companyia, i tenia planejat recol\u00b7lectar 400 milions de francs entre els francesos, adquirits en forma d'accions que havien de ser pagades en termes molt favorables, per\u00f2 nom\u00e9s va poder-ne reunir 300. Malgrat aix\u00f2 va prosseguir amb el projecte.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "5 de juliol", "answer_start": 3}], "id": "P_300_C_1797_Q1", "question": "Quan compra Lesseps els drets del Contracte Salgar-Wyse?"}, {"answers": [{"text": "400 milions", "answer_start": 253}], "id": "P_300_C_1797_Q2", "question": "Quants milions de francs tenia la companyia planejat recol\u00b7lectar?"}, {"answers": [{"text": "francesos", "answer_start": 285}], "id": "P_300_C_1797_Q3", "question": "A qui tenia la companyia planejat recol\u00b7lectar els 400 milions de francs?"}, {"answers": [{"text": "en termes molt favorables", "answer_start": 351}], "id": "P_300_C_1797_Q4", "question": "Com havien de ser pagades les accions?"}, {"answers": [{"text": "amb el projecte", "answer_start": 440}], "id": "P_300_C_1797_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 va prosseguir la companyia malgrat nomes haver reunit 300 milions de francs?"}]}, {"context": "Al congr\u00e9s es van conformar diverses comissions que havien d'analitzar diferents aspectes del problema i presentar les seves conclusions i recomanacions. La m\u00e9s important va ser la Comissi\u00f3 T\u00e8cnica integrada pel mateix Ferdinand de Lesseps, Gustave Eiffel (que pocs anys despr\u00e9s construiria la Torre Eiffel), Thomas Selfridge o Pedro J. Sosa (\u00fanic representant panameny), entre d'altres. Hi va haver sessions molt dificultoses i m\u00faltiples discussions sobre les diferents rutes. Una de les m\u00e9s destacades va ser la proposta de Adolphe Godin de L\u00e9pinay, bar\u00f3 de Brusly, un enginyer franc\u00e8s que va tractar de conv\u00e8ncer a Lesseps de construir el Canal de Panam\u00e0, represant el riu Chagres, incloent-hi la construcci\u00f3 de rescloses i d'un llac artificial, for\u00e7a similar a com \u00e9s el canal actualment. Va intentar fer-li entendre que no podria repetir la mateixa f\u00f3rmula del canal de Suez pel fet que la topografia d'ambdues puntes era molt diferent, per\u00f2, a causa de la influ\u00e8ncia de Lesseps, la comissi\u00f3 va rebutjar rotundament aquesta idea, ja que, segons ell, la millor forma de procedir era construint un canal a nivell.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "diverses comissions", "answer_start": 28}], "id": "P_300_C_1798_Q1", "question": "Qu\u00e8 es van conformar al congr\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "analitzar diferents aspectes del problema i presentar les seves conclusions i recomanacions", "answer_start": 61}], "id": "P_300_C_1798_Q2", "question": "Quina era la tasca de les comissions que es van conformar al congr\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "Gustave Eiffel", "answer_start": 241}], "id": "P_300_C_1798_Q3", "question": "Qui va construir la Torre Eiffel?"}, {"answers": [{"text": "de construir el Canal de Panam\u00e0", "answer_start": 626}], "id": "P_300_C_1798_Q4", "question": "De qu\u00e8 va intentar conv\u00e8ncer Adolphe Godin a Lesseps?"}, {"answers": [{"text": "que la topografia d'ambdues puntes era molt diferent", "answer_start": 888}], "id": "P_300_C_1798_Q5", "question": "Qu\u00e8 li volia fer entendre Lesseps a Godin?"}]}, {"context": "Durant l'any 1888 la construcci\u00f3 semblava anar millorant. Algunes \u00e0rees estaven acabades i s'anava a iniciar la construcci\u00f3 de la primera de les deu rescloses quan abruptament els diners es van acabar. La fe en l'obra era ja insuficient i la necessitat de mantenir una premsa inq\u00fcestionable a favor seu va portar als caps de l'obra a subornar amb grans sumes de diners a periodistes i parlamentaris de l'\u00e8poca, per calmar els \u00e0nims dels francesos i no revelar les estad\u00edstiques de morts i malalts en l'empresa. Hi va haver altres problemes burocr\u00e0tics i de gesti\u00f3, com les duplicacions de contractes d'excavaci\u00f3, la des\u00eddia per part d'alguns contractistes i empleats, els grans salaris i una s\u00e8rie de despeses excessives en els luxes dels alts dirigents, juntament amb l'adquisici\u00f3 d'equips irrisoris o inadequats com 100 excavadores de neu modificades per recollir cendres. En general s'esmenta una corrupci\u00f3 generalitzada a tots els nivells de gesti\u00f3 i en alguns prove\u00efdors, com en el cas dels subministradors de carb\u00f3, que el van arribar a cobrar per duplicat, mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 de les entregues.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "a periodistes i parlamentaris", "answer_start": 369}], "id": "P_300_C_1799_Q1", "question": "A qui van subornar els caps d'obra?"}, {"answers": [{"text": "amb grans sumes de diners", "answer_start": 343}], "id": "P_300_C_1799_Q2", "question": "Com van subornar els caps d'obrava periodistes i parlamentaris?"}, {"answers": [{"text": "La fe en l'obra era ja insuficient i la necessitat de mantenir una premsa inq\u00fcestionable a favor seu", "answer_start": 202}], "id": "P_300_C_1799_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer que els caps d'obra subornessin als periodistes i parlamentaris?"}, {"answers": [{"text": "100", "answer_start": 818}], "id": "P_300_C_1799_Q4", "question": "Quantes excavadores de neu es van adquirir?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 de les entregues", "answer_start": 1064}], "id": "P_300_C_1799_Q5", "question": "Com van arribar a cobrar per duplicat els subministradors de carb\u00f3?"}]}, {"context": "No obstant aix\u00f2, amb l'ajut dels enginyers francesos, es van modernitzar els m\u00e8todes des treball, construint m\u00e0quines de vapor, dragues i excavadores que ajudarien en les obres; de manera que ja no seria necessari aconseguir una gran quantitat de m\u00e0 d'obra local i es redu\u00efa considerablement el treball de pic i pala.[7] A m\u00e9s es va aconseguir reclutar 15.000 nous treballadors de diversos llocs com Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Dalm\u00e0cia, S\u00edria i Ar\u00e0bia, que ajudarien a reprendre les obres durant l'agost de 1866.[9] Amb aquesta ajuda es va poder accelerar el projecte i finalment el 30 d'octubre de 1869 s'unirien les aig\u00fces d'ambd\u00f3s mars just en el Gran Llac Amarg, a la meitat del cam\u00ed. Ferdinand va navegar els 195 km del canal entre Port Sa\u00efd (batejat en honor del seu amic) fins a la ciutat de Suez en 15 hores.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "construint m\u00e0quines de vapor, dragues i excavadores", "answer_start": 98}], "id": "P_300_C_1800_Q1", "question": "Com es van modernitzar els m\u00e8todes de treball?"}, {"answers": [{"text": "de pic i pala", "answer_start": 303}], "id": "P_300_C_1800_Q2", "question": "Quin treball es reduiria en utilitzar m\u00e0quines de vapor, dragues i excavadores?"}, {"answers": [{"text": "15.000", "answer_start": 353}], "id": "P_300_C_1800_Q3", "question": "Quants nous treballadors es van reclutar?"}, {"answers": [{"text": "de diversos llocs com Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Dalm\u00e0cia, S\u00edria i Ar\u00e0bia", "answer_start": 378}], "id": "P_300_C_1800_Q4", "question": "D'on provenien els 15.000 treballadors nous que es van reclutar?"}, {"answers": [{"text": "agost de 1866", "answer_start": 487}], "id": "P_300_C_1800_Q5", "question": "Quan es van reprendre les obres?"}]}]}, {"title": "Panda vermell de l'Him\u00e0laia", "paragraphs": [{"context": "El panda vermell de l'Him\u00e0laia, tot i tenir un aparell digestiu m\u00e9s adaptat a una dieta carn\u00edvora, \u00e9s un animal omn\u00edvor que s'alimenta principalment de bamb\u00fa, tot i que no \u00e9s capa\u00e7 de digerir la cel\u00b7lulosa;[19] per tant, es veu obligat a consumir grans quantitats de bamb\u00fa per sobreviure.[20] La seva dieta es compon d'aproximadament dos ter\u00e7os de bamb\u00fa i la complementa amb baies, fruits, bolets, arrels, glans, liquen i gram\u00ednies, a m\u00e9s d'alimentar-se ocasionalment de cries d'ocells, ous, petits rosegadors i insectes.[16] En captivitat, tamb\u00e9 s'alimenta de carn.[19] Els pandes vermells s\u00f3n excel\u00b7lents escaladors i busquen menjar b\u00e0sicament dalt d'arbres.", "qas": [{"answers": [{"text": "carn\u00edvora", "answer_start": 88}], "id": "P_162_C_967_Q1", "question": "Per quin tipus de dieta el panda vermell t\u00e9 l'aparell digestiu m\u00e9s adaptat?"}, {"answers": [{"text": "la cel\u00b7lulosa", "answer_start": 192}], "id": "P_162_C_967_Q3", "question": "Qu\u00e8 no es capa\u00e7 de digerir el panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "de carn", "answer_start": 558}], "id": "P_162_C_967_Q4", "question": "De qu\u00e8 s'alimenta tamb\u00e9 en captivitat el panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "dalt d'arbres", "answer_start": 646}], "id": "P_162_C_967_Q5", "question": "On busquen menjar els pandes vermells?"}]}, {"context": "\u00c9s molt estrany que els mascles ajudin la cria de la nova generaci\u00f3 i nom\u00e9s passa quan viuen en parella o en grups familiars. Els pandes vermells esdevenen sexualment madurs a l'edat d'un any i mig. Tenen una longevitat mitjana de 8-10 anys, per\u00f2 poden assolir un m\u00e0xim de 15 anys.[16] Es coneix el cas d'un exemplar en captivitat a la Xina que visqu\u00e9 17 anys i mig.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "un any i mig", "answer_start": 185}], "id": "P_162_C_968_Q1", "question": "A quina edat esdevenen madurs els pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "8-10 anys", "answer_start": 231}], "id": "P_162_C_968_Q2", "question": "Quina \u00e9s la longevitat mitjana dels pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "15", "answer_start": 273}], "id": "P_162_C_968_Q3", "question": "Quin \u00e9s el m\u00e0xim d'anys que poden viure els pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "17 anys i mig", "answer_start": 352}], "id": "P_162_C_968_Q4", "question": "Quants anys va viure l'exemplar de panda vermell en captivitat de la Xina?"}, {"answers": [{"text": "quan viuen en parella o en grups familiars", "answer_start": 82}], "id": "P_162_C_968_Q5", "question": "Quan ajuden els mascles de panda vermell en la cria de la nova generaci\u00f3?"}]}, {"context": "Els pandes vermells s\u00f3n mam\u00edfers de llargada moderada, amb una cua relativament llarga i peluda, marcada amb uns dotze anells vermells i camusses, i que no \u00e9s pr\u00e8nsil. El cap \u00e9s arrodonit, el musell, curt i les orelles, grans, erectes i puntegudes. Tenen un pelatge esp\u00e8s en tot el cos. A la regi\u00f3 ventral, el pelatge \u00e9s sed\u00f3s, llan\u00f3s i dens. La cara \u00e9s predominantment blanca, amb marques llagrimals de color castany vermell\u00f3s sota els ulls. El pelatge del dors tamb\u00e9 \u00e9s castany vermell\u00f3s, mentre que el del ventre \u00e9s d'un negre uniforme. Les potes s\u00f3n negres i les soles dels peus i mans estan cobertes amb densos p\u00e8ls de color blanc. No hi ha dimorfisme sexual en la coloraci\u00f3 ni en la mida dels mascles i les femelles. Els membres tor\u00e0cics estan arquejats cap endins, fent que l'animal tingui un caminar culejant. \u00c9s un animal plant\u00edgrad. Tamb\u00e9 t\u00e9 urpes semiretr\u00e0ctils i, com el panda gegant, t\u00e9 un \u00abfals polze\u00bb que, en realitat, \u00e9s una extensi\u00f3 de l'os del canell.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "moderada", "answer_start": 45}], "id": "P_162_C_969_Q1", "question": "Com \u00e9s la llargada dels pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 113}], "id": "P_162_C_969_Q2", "question": "Quants anells marquen la cua del panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "en tot el cos", "answer_start": 272}], "id": "P_162_C_969_Q3", "question": "On tenen el pelatge els pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "negres", "answer_start": 554}], "id": "P_162_C_969_Q4", "question": "De quin color s\u00f3n les potes del panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "un \u00abfals polze\u00bb", "answer_start": 900}], "id": "P_162_C_969_Q5", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 igual el panda vermell que el panda gegant?"}]}, {"context": "Els brots de bamb\u00fa s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de digerir que les fulles. Tenen una gran digestibilitat a l'estiu i la tardor, mitjana a la primavera i baixa a l'hivern.[21] Aquestes variacions estan relacionades amb el contingut nutritiu del bamb\u00fa. El panda vermell de l'Him\u00e0laia no digereix completament el bamb\u00fa, especialment la cel\u00b7lulosa i els components de la paret cel\u00b7lular vegetal. Aix\u00f2 implica que la digesti\u00f3 microbiana nom\u00e9s juga un petit paper en la seva estrat\u00e8gia digestiva, semblant a la del panda gegant. El tr\u00e0nsit del bamb\u00fa per l'intest\u00ed del panda vermell de l'Him\u00e0laia \u00e9s molt r\u00e0pid (entre dues i quatre hores). Per sobreviure amb aquesta dieta pobra en calories, el panda ha de triar parts d'alta qualitat, com ara fulles tendres o brots. Es mengen una gran quantitat d'aliments (m\u00e9s d'1,5 quilograms de fulles fresques i 4 quilograms de brots frescos al dia), per tal de maximitzar l'absorci\u00f3 de nutrients.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els brots de bamb\u00fa", "answer_start": 0}], "id": "P_162_C_970_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de digerir que les fulles?"}, {"answers": [{"text": "baixa", "answer_start": 139}], "id": "P_162_C_970_Q2", "question": "Com \u00e9s la digestibilitat a l'hivern?"}, {"answers": [{"text": "entre dues i quatre", "answer_start": 591}], "id": "P_162_C_970_Q3", "question": "Quantes hores dura el tr\u00e0nsit del bamb\u00fa per l'intest\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "el bamb\u00fa, especialment la cel\u00b7lulosa i els components de la paret cel\u00b7lular vegetal", "answer_start": 293}], "id": "P_162_C_970_Q4", "question": "Qu\u00e8 no digereix completament el panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "amb el contingut nutritiu del bamb\u00fa", "answer_start": 200}], "id": "P_162_C_970_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 estan relacionades les variacions de la digestibilitat del bamb\u00fa?"}]}, {"context": "Fr\u00e9d\u00e9ric Cuvier (1825), inicialment, descrigu\u00e9 el panda vermell de l'Him\u00e0laia com a parent proper de l'\u00f3s rentador (proci\u00f2nids), tot i que li don\u00e0 el nom Ailurus basant-se en les seves semblances superficials amb els gats dom\u00e8stics. La classificaci\u00f3 del panda vermell de l'Him\u00e0laia ha estat controvertida des de la seva descoberta i ja ha estat classificat amb els \u00farsids, proci\u00f2nids, ailurop\u00f2dids i ara en una fam\u00edlia pr\u00f2pia, la dels ail\u00farids. Aquesta incertesa sorg\u00ed de la dificultat de determinar si certes caracter\u00edstiques del g\u00e8nere Ailurus s\u00f3n filogen\u00e8ticament conservadores o si s\u00f3n derivades i convergents amb esp\u00e8cies d'h\u00e0bitats ecol\u00f2gics similars.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb els gats dom\u00e8stics", "answer_start": 209}], "id": "P_162_C_971_Q2", "question": "Amb qui tenia semblances superficials el panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "controvertida", "answer_start": 291}], "id": "P_162_C_971_Q3", "question": "Com ha estat la classificaci\u00f3 del panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "ail\u00farids", "answer_start": 435}], "id": "P_162_C_971_Q4", "question": "En quina fam\u00edlia est\u00e0 classificat actualment el panda vermell?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00f3s rentador", "answer_start": 101}], "id": "P_162_C_971_Q5", "question": "Quina esp\u00e8cie Fr\u00e9d\u00e9ric Cuvier va emparentar inicialment amb el panda vermell?"}]}, {"context": "Els pandes vermells s\u00f3n animals crepusculars (m\u00e9s actius a l'alba i la posta de sol) i nocturns, i passen el dia dormint a les branques dels arbres o en caus.[6] S\u00f3n sensibles a la calor i la seva temperatura ideal \u00e9s d'entre 17\u00b0 i 25 \u00b0C. No toleren les temperatures superiors a 25 \u00b0C. Per tant, els pandes vermells dormen durant les hores m\u00e9s c\u00e0lides del dia a les copes ombrejades dels arbres, moltes vegades estirats sobre branques bifurcades, o dins de caus.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "crepusculars", "answer_start": 32}], "id": "P_162_C_972_Q1", "question": "Quin tipus d'animals s\u00f3n els pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "a les branques dels arbres o en caus", "answer_start": 121}], "id": "P_162_C_972_Q3", "question": "On dormen durant el dia els pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "a la calor", "answer_start": 176}], "id": "P_162_C_972_Q4", "question": "A qu\u00e8 s\u00f3n sensibles els pandes vermells?"}, {"answers": [{"text": "d'entre 17\u00b0 i 25 \u00b0C", "answer_start": 218}], "id": "P_162_C_972_Q5", "question": "Quina \u00e9s la temperatura ideal dels pandes vermells?"}]}]}, {"title": "Rogier van der Weyden", "paragraphs": [{"context": "Al panell interior esquerre s'hi observa una curiosa combinaci\u00f3: una Nativitat a la part superior i Sant Bav\u00f3 amb Sant Francesc d'Ass\u00eds a la inferior. Sant Francesc no tan sols \u00e9s el sant patr\u00f3 del comitent, sin\u00f3 tamb\u00e9 el \"Poverello\", el sant pobre per excel\u00b7l\u00e8ncia, i Sant Bav\u00f3 porta una gran bossa de monedes, indicant de quina forma \u00e9s gener\u00f3s amb els pobres, i que Crist, per la seva part, va n\u00e9ixer pobre entre els pobres, en un estable. La devoci\u00f3, la generositat i la pobresa exemplar estan harmoniosament juntes a la mateixa composici\u00f3 religiosa.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al panell interior esquerre", "answer_start": 0}], "id": "P_456_C_2731_Q1", "question": "On s'observa una curiosa combinaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una Nativitat", "answer_start": 65}], "id": "P_456_C_2731_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la part superior del panell interior esquerre?"}, {"answers": [{"text": "una gran bossa de monedes", "answer_start": 285}], "id": "P_456_C_2731_Q4", "question": "Qu\u00e8 porta Sant Bav\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de quina forma \u00e9s gener\u00f3s amb els pobres", "answer_start": 321}], "id": "P_456_C_2731_Q5", "question": "Quina indicaci\u00f3 dona la gran bossa de monedes que porta Sant Bav\u00f3?"}]}, {"context": "Poc se'n sap sobre la formaci\u00f3 de Rogier com a pintor. Les fonts arxiv\u00edstiques de Tournai (completament destru\u00efdes durant la Segona Guerra Mundial, si b\u00e9 n'existeixen transcripcions del segle xix i comen\u00e7aments del xx) s\u00f3n una mica confoses i han condu\u00eft a diferents interpretacions per part dels investigadors. Per un document se sap que l'ajuntament de Tournai va oferir un vi en honor d'un tal \u00abMaistre Rogier de le Pasture\u00bb el 17 de mar\u00e7 de 1427. Tanmateix, el 5 de mar\u00e7 de 1427 el registre del Gremi de Sant Lluc recollia l'ingr\u00e9s de \u00abRogelet de Pasture\u00bb i Jacques Daret al taller de Robert Campin.[2] Nom\u00e9s cinc anys m\u00e9s tard, l'1 d'agost de 1432, Rogier de la Pasture va obtenir el t\u00edtol de mestre (Maistre) com a pintor.[4] S'ha q\u00fcestionat si l'aprenent de Campin, \u00abRogelet\u00bb, era el mateix que el mestre \u00abRogier\u00bb al qual s'ofer\u00ed el vi el 1426. El fet que el 1426-1427 Rogier fos un home casat de gaireb\u00e9 trenta anys, i molt per sobre de l'edat normal dels aprenents, ha servit per argumentar que \u00abRogelet\u00bb era un altre pintor m\u00e9s jove, que tenia el mateix nom. Tanmateix, durant la d\u00e8cada del 1420 la ciutat de Tournai va patir una crisi i els gremis no varen poder funcionar amb normalitat. Podria ser que la darrera formaci\u00f3 de Rogier/Rogelet hagu\u00e9s estat una mera formalitat legal. Tamb\u00e9 Jacques Daret tenia llavors al voltant de vint anys i havia estat vivint i treballant a casa de Campin com a m\u00ednim durant una d\u00e8cada.", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre la formaci\u00f3 de Rogier com a pintor", "answer_start": 13}], "id": "P_456_C_2732_Q1", "question": "De qu\u00e8 se'n sap poc?"}, {"answers": [{"text": "durant la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 115}], "id": "P_456_C_2732_Q2", "question": "Quan van ser completament destru\u00efdes les fonts arxiv\u00edstiques de Tournai?"}, {"answers": [{"text": "\u00abMaistre Rogier de le Pasture\u00bb", "answer_start": 397}], "id": "P_456_C_2732_Q3", "question": "A qui va oferir un vi d'honor l'ajuntament de Tournaiva?"}, {"answers": [{"text": "17 de mar\u00e7 de 1427", "answer_start": 431}], "id": "P_456_C_2732_Q4", "question": "Quan va oferir l'ajuntament de Tournaiva un vi en honor del \u00abMaistre Rogier de le Pasture\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "1432", "answer_start": 648}], "id": "P_456_C_2732_Q5", "question": "Quin any va obtenir Rogier de la Pasture el t\u00edtol de mestre com a pintor?"}]}, {"context": "Les pintures m\u00e9s famoses de Rogier que sobrevisqueren fins al segle xvii, eren quatre grans plafons que representaven la Just\u00edcia de Traj\u00e0[n. 1] i la Just\u00edcia d'Herkenbald. Aquests eren un enc\u00e0rrec de la ciutat de Brussel\u00b7les per a la Gulden Camere ('Cambra Daurada') de l'Ajuntament de Brussel\u00b7les. El primer i tercer plafons estaven signats, i el primer datava de 1439. Els quatre els va acabar abans de 1450. Malauradament, foren destru\u00efts el 1695 durant el bombardeig franc\u00e8s de Brussel\u00b7les, per\u00f2 es coneixen gr\u00e0cies a moltes descripcions antigues, per algunes c\u00f2pies lliures i parcials dibuixades o pintades. Per\u00f2, especialment, es coneix per una c\u00f2pia parcial feta en tap\u00eds que acompany\u00e0 Carles el Temerari en les seves campanyes i que pass\u00e0 a mans dels su\u00efssos quan el derrotaren a Grandson; la pe\u00e7a actualment es troba al Museu Historisches de Berna. Les pintures probablement feien prop de 4,5 metres cadascuna, que en aquella \u00e8poca era una mida enorme per a una pintura sobre taula. Servien com a 'exemples de just\u00edcia' per al regidor de la ciutat que havia d'impartir-la. Fins a la seva destrucci\u00f3, les pintures varen ser lloades per diversos comentaristes de renom, com D\u00fcrer (1520), Vasari (1568), Molanus (c.1570-1580), i Baldinucci (1688).[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Just\u00edcia de Traj\u00e0[n. 1] i la Just\u00edcia d'Herkenbald", "answer_start": 118}], "id": "P_456_C_2733_Q2", "question": "Qu\u00e8 representaven els plafons de Rogier que sobrevisqueren fins al segle xvii?"}, {"answers": [{"text": "El primer i tercer", "answer_start": 300}], "id": "P_456_C_2733_Q3", "question": "Quins plafons estaven signats?"}, {"answers": [{"text": "a mans dels su\u00efssos", "answer_start": 748}], "id": "P_456_C_2733_Q4", "question": "A qui passa el tap\u00eds que acompany\u00e0 a Carles el Temerari en les seves campanyes?"}, {"answers": [{"text": "Grandson", "answer_start": 789}], "id": "P_456_C_2733_Q5", "question": "On derrotaren els su\u00efssos a Carles el Temerari?"}]}, {"context": "Fruit de la seva generositat, el 1448 va fer una donaci\u00f3 de diners i pintures a la cartoixa d'H\u00e9rines, prop d'Enghien, on havia entrat el seu fill gran, i a la cartoixa de Scheut, prop de Brussel\u00b7les. Al seu testament va deixar una altra mostra de caritat, fent dues importants donacions als pobres de diferents parr\u00f2quies de Brussel\u00b7les.[7] Durant l'any del jubileu de 1450 \u2014potser aprofitant el viatge per a instal\u00b7lar el pol\u00edptic del Judici Final o per demanar una indulg\u00e8ncia per l'\u00e0nima de la seva filla Margaret morta aquell any\u2014, Rogier va pelegrinar a Roma i es va posar en contacte amb artistes i patrons italians.[8] Tot i descon\u00e8ixer la ruta que segu\u00ed en el seu pelegrinatge, es creu que va passar per Mil\u00e0 \u2014on va pintar el tr\u00edptic Sforza\u2014, Ferrara i deuria va contactar amb la fam\u00edlia Este per a qui va pintar el retrat de Francesco d'Este. A continuaci\u00f3, marx\u00e0 a Flor\u00e8ncia, on va pintar per als M\u00e8dici la Madonna Medici, on apareixen els sants Cosme i Dami\u00e0, patrons de la fam\u00edlia, i la flor de lis florentina. Com a final del recorregut, va arribar a Roma i, gr\u00e0cies a la cr\u00f2nica de Bartolomeo Fazio, se sap que va admirar l'obra de Gentile da Fabriano a Sant Joan del Later\u00e0.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "prop d'Enghien", "answer_start": 103}], "id": "P_456_C_2734_Q1", "question": "On \u00e9s la cartoixa d'H\u00e9rines?"}, {"answers": [{"text": "amb artistes i patrons italians", "answer_start": 591}], "id": "P_456_C_2734_Q3", "question": "Amb qui es va posar en contacte Rogier a Roma?"}, {"answers": [{"text": "per als M\u00e8dici", "answer_start": 900}], "id": "P_456_C_2734_Q4", "question": "Per a qui va pintar Rogier a Flor\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "la Madonna Medici", "answer_start": 915}], "id": "P_456_C_2734_Q5", "question": "Qu\u00e8 va pintar Rogier per als M\u00e8dici?"}]}, {"context": "\u00c9s possible que Rogier obtingu\u00e9s un t\u00edtol acad\u00e8mic (Mestre) abans que es convert\u00eds en pintor i que se li atorgu\u00e9s el vi d'honor amb motiu de la seva graduaci\u00f3. Les sofisticades i 'apreses' qualitats iconogr\u00e0fiques i de composici\u00f3 de les pintures atribu\u00efdes a Rogier s'han utilitzat a vegades com a argument a favor d'aquesta suposici\u00f3. L'estatus social i intel\u00b7lectual de Rogier en la seva vida va superar la d'un simple artes\u00e0 d'aquell moment. En general, l'estret enlla\u00e7 estil\u00edstic entre els treballs documentats de Jacques Daret i les pintures atribu\u00efdes a Robert Campin i a Rogier van der Weyden s\u00f3n l'argument principal per considerar que ell fou alumne de Campin.", "qas": [{"answers": [{"text": "un t\u00edtol acad\u00e8mic (Mestre)", "answer_start": 33}], "id": "P_456_C_2736_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s possible que obtingu\u00e9s Rogier abans de convertir-se en pintor?"}, {"answers": [{"text": "el vi d'honor", "answer_start": 114}], "id": "P_456_C_2736_Q2", "question": "Qu\u00e8 se li va atorgar en motiu de la seva graduaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la d'un simple artes\u00e0 d'aquell moment", "answer_start": 406}], "id": "P_456_C_2736_Q3", "question": "Qu\u00e8 superava l'estatus social i intel\u00b7lectual de Rogier?"}, {"answers": [{"text": "de Jacques Daret", "answer_start": 515}], "id": "P_456_C_2736_Q4", "question": "De qui s\u00f3n els treballs documentats que argumenten que Rogier fou alumne de Campin?"}, {"answers": [{"text": "sofisticades i 'apreses'", "answer_start": 164}], "id": "P_456_C_2736_Q5", "question": "Com s\u00f3n les qualitats iconogr\u00e0fiques i de composici\u00f3 de les pintures atribu\u00efdes a Rogier?"}]}]}, {"title": "M\u00e0xim t\u00e8rmic del Paleoc\u00e8-Eoc\u00e8", "paragraphs": [{"context": "L'MTPE produ\u00ed l'extinci\u00f3 del 35-50% dels foramin\u00edfers bent\u00f2nics en un mil\u00b7lenni, un percentatge m\u00e9s elevat que durant l'extinci\u00f3 massiva del Cretaci-Paleogen que tingu\u00e9 lloc uns 10 milions d'anys abans. En canvi, els foramin\u00edfers planct\u00f2nics es diversificaren, i els dinoflagel\u00b7lats i mam\u00edfers prosperaren. Tamb\u00e9 cal destacar l'auge dels bacteris.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'MTPE", "answer_start": 0}], "id": "P_107_C_637_Q1", "question": "Qu\u00e8 produ\u00ed l'extinci\u00f3 de gran part dels foramin\u00edfers bent\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "10 milions d'anys abans", "answer_start": 178}], "id": "P_107_C_637_Q2", "question": "Quants anys abans hi havia hagut una altra extinci\u00f3 massiva?"}, {"answers": [{"text": "es diversificaren", "answer_start": 242}], "id": "P_107_C_637_Q3", "question": "Qu\u00e8 va passar amb els foramin\u00edfers planct\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "els dinoflagel\u00b7lats i mam\u00edfers", "answer_start": 263}], "id": "P_107_C_637_Q4", "question": "Qu\u00e8 va prosperar?"}, {"answers": [{"text": "bacteris", "answer_start": 338}], "id": "P_107_C_637_Q5", "question": "Qu\u00e8 va estar en auge?"}]}, {"context": "Les an\u00e0lisis d'aquests registres revelen un altre fet interessant: els foramin\u00edfers planct\u00f2nics gravaren petits canvis en els valors dels is\u00f2tops abans que els foramin\u00edfers bent\u00f2nics, que habiten als sediments dels oceans. Les cuirasses d'aquests organismes recullen aquestes variacions en oxidar-se, per la qual cosa un alliberament gradual de gas met\u00e0 al fons oce\u00e0nic hauria d'haver oxidat primer les cuirasses dels foramin\u00edfers bent\u00f2nics. El fet que els foramin\u00edfers planct\u00f2nics fossin els primers a mostrar aquests signes d'oxidaci\u00f3 es deu al fet que el met\u00e0 fou alliberat tan r\u00e0pidament que la seva oxidaci\u00f3 esgot\u00e0 tot l'oxigen del fons oce\u00e0nic, permetent que, despr\u00e9s d'aix\u00f2, el met\u00e0 arrib\u00e9s l'atmosfera sense oxidar-se, on reaccionaria amb l'oxigen atmosf\u00e8ric. D'aquesta an\u00e0lisi es dedueix que el proc\u00e9s d'alliberament del met\u00e0 dur\u00e0 aproximadament 10.000 anys.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "als sediments dels oceans", "answer_start": 196}], "id": "P_107_C_638_Q2", "question": "On viuen els foramin\u00edfers bent\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "en oxidar-se", "answer_start": 287}], "id": "P_107_C_638_Q3", "question": "Com recullen les variacions les cuirasses?"}, {"answers": [{"text": "r\u00e0pidament", "answer_start": 581}], "id": "P_107_C_638_Q4", "question": "Com va ser alliberat el met\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "sense oxidar-se", "answer_start": 710}], "id": "P_107_C_638_Q5", "question": "Com va arribar el met\u00e0 a l'atmosfera?"}]}, {"context": "Durant l'Eoc\u00e8, la disposici\u00f3 del planeta era significativament diferent. L'istme de Panam\u00e0 encara no formava una connexi\u00f3 entre Nord-am\u00e8rica i Sud-am\u00e8rica, permetent el pas d'aigua entre l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic i el Pac\u00edfic. D'altra banda, el passatge de Drake estava obstru\u00eft, impedint l'a\u00efllament t\u00e8rmic de l'Ant\u00e0rtida. Aquest fet, juntament amb els alts nivells de CO2, indiquen que no hi havia importants capes de gel, per la qual cosa el planeta no tenia gel gaireb\u00e9 enlloc.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "diferent", "answer_start": 63}], "id": "P_107_C_639_Q1", "question": "Com era la disposici\u00f3 en l'Eoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "el pas d'aigua", "answer_start": 166}], "id": "P_107_C_639_Q2", "question": "Qu\u00e8 permetia l'istme de Panam\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Atl\u00e0ntic i el Pac\u00edfic", "answer_start": 194}], "id": "P_107_C_639_Q3", "question": "Quins oceans connectava?"}, {"answers": [{"text": "el passatge de Drake", "answer_start": 232}], "id": "P_107_C_639_Q4", "question": "Qu\u00e8 estava obstru\u00eft?"}, {"answers": [{"text": "CO2", "answer_start": 360}], "id": "P_107_C_639_Q5", "question": "De qu\u00e8 hi havia alts nivells?"}]}, {"context": "\u00c9s dif\u00edcil donar una explicaci\u00f3 de les extincions dels organismes del fons mar\u00ed, car moltes d'elles foren nom\u00e9s regionals, afectant principalment els que estaven distribu\u00efts al nord de l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. Aix\u00f2 significa que, al contrari que la temperatura, no es poden formular hip\u00f2tesis generals de la reducci\u00f3 de l'oxigen, o de la corrosivitat del carboni a causa dels carbonats insaturats de les profunditats oce\u00e0niques. L'\u00fanic factor global \u00e9s l'augment de la temperatura, i sembla que tota la culpa recau sobre aquest element. Les extincions regionals de l'Atl\u00e0ntic nord s\u00f3n atribu\u00efdes, en general, a l'alt nivell d'an\u00f2xia a les profunditats de les seves aig\u00fces.[19][34]", "qas": [{"answers": [{"text": "al nord de l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic", "answer_start": 174}], "id": "P_107_C_640_Q2", "question": "On eren els organismes que es van extingir principalment?"}, {"answers": [{"text": "l'augment de la temperatura", "answer_start": 445}], "id": "P_107_C_640_Q3", "question": "Quin \u00e9s l'\u00fanic factor global?"}, {"answers": [{"text": "alt nivell d'an\u00f2xia", "answer_start": 605}], "id": "P_107_C_640_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi havia a les profunditats de l'Atl\u00e0ntic?"}, {"answers": [{"text": "carbonats insaturats", "answer_start": 368}], "id": "P_107_C_640_Q5", "question": "Qu\u00e8 causa la corrosivitat del carboni?"}]}, {"context": "La temperatura mitjana del planeta augment\u00e0 en 6 \u00b0C de forma dr\u00e0stica, en un per\u00edode de nom\u00e9s 20.000 anys. Aquest c\u00e0lcul es basa en els valors de Mg/Ca i en la concentraci\u00f3 de l'is\u00f2top oxigen-18, que \u00e9s el recurs m\u00e9s utilitzat per calcular temperatures a l'Eoc\u00e8, car a causa de l'esc\u00e0s gel els c\u00e0lculs guanyen en seguretat, en romandre constant la concentraci\u00f3 d'oxigen-18 oce\u00e0nic.[24] Altres an\u00e0lisis, centrades en la composici\u00f3 de la flora, aix\u00ed com de la forma i mida de les seves fulles, donen un resultat similar: augment de 5 \u00b0C, a m\u00e9s de revelar que, al principi de l'MTPE, les precipitacions foren escasses per\u00f2 amb el temps, foren augmentant progressivament.[25] A causa de l'ascens de les temperatures, els escassos gels comen\u00e7aren a fondre's, provocant la reducci\u00f3 de l'albedo, cosa que al seu torn produ\u00ed un ascens de les temperatures en un proc\u00e9s de retroalimentaci\u00f3 positiva. Aix\u00f2 caus\u00e0 que l'increment de temperatura fos m\u00e9s pronunciat als pols, assolint temperatures mitjanes anuals d'entre 10 i 20 \u00b0C.[26] L'escalfament de l'aigua de la superf\u00edcie de l'oce\u00e0 \u00c0rtic fou tal que arrib\u00e0 a albergar formes de vida pr\u00f2pies dels tr\u00f2pics, com els dinoflagel\u00b7lats, assolint temperatures de m\u00e9s de 22 \u00b0C.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "6 \u00b0C", "answer_start": 47}], "id": "P_107_C_642_Q1", "question": "Quant va augmentar la temperatura mitjana?"}, {"answers": [{"text": "en la composici\u00f3 de la flora", "answer_start": 413}], "id": "P_107_C_642_Q2", "question": "En qu\u00e8 es centren altres an\u00e0lisis?"}, {"answers": [{"text": "escasses", "answer_start": 606}], "id": "P_107_C_642_Q3", "question": "Com eren les precipitacions al principi de l'MTPE?"}, {"answers": [{"text": "l'albedo", "answer_start": 779}], "id": "P_107_C_642_Q4", "question": "Qu\u00e8 va reduir-se per l'ascens de les temperatures?"}, {"answers": [{"text": "als pols", "answer_start": 951}], "id": "P_107_C_642_Q5", "question": "On va ser m\u00e9s pronunciat l'increment de la temperatura?"}]}]}]}
\ No newline at end of file
+version https://git-lfs.github.com/spec/v1
+oid sha256:3281866ddea09816d1bf1aba1adbbf544c5877f171ec6d76cebeb222575d10e3
+size 550588